p31

Í4ga-

/.;litilat I

I .1!9 °!! ÇaE0107-14EV7 - .Asky• IT - MOINTICW...7ïrn - JLJLIL -

NN. 1 Grader_

I I

Dibuix d'aixf com veié l'Arxiduc, Montuiri al segle passat, que figure a el llibre Die Balearem"

LA NOSTRA HISTORIA

Montuïri i l'Arxiduc - IUna de les fonts historiques més im-

portants del segle XIX s6n els llibresque s'anomenen de viatgers. A mitjansegle, començaren a arribar a la nostrailla visitants provinents del continent eu-ropeu i de les IIles Britàniques. La majo-ria d'ells eren erudits amb una alta for-mació intel.lectual destacant especial-ment pel seu interés en conèixer nouscostums i hàbits d'altres terres.

La visió de Mallorca que tenen viat-gers com Pagenstecher, Wood, Vuillier,Bidwell, etc. ens serveix per conèixer lanostra illa ara fa un segle. Ens descriuenun m6n que tan sols les persones mésvelles avui en dia de Montuïri varenarribar a conéixer, un min del que avuien dia en conservam unes poques tradi-cions i menys paisatge, un món que sa-bem irrecuperable pen) que sí és una mi-ca nostre ja que hi varen viure els repa-drins i padrins de tots nosaltres.

D'entre tots els viatgers en destaca unde forma excepcional. El seu nom com-plet era Lluís Salvador d'Habsburg-Lo-rena (Florencia 1847 - Brandeis an derElbe, Bohemia 1915), pen) entre la gentera més conegut com a "S'Arxiduc".

Aquest parent de la família reial aus-tríaca arribà a Mallorca l'any 1867 i deseguida podem dir que s'enamorà del'illa, de la seva gent, del seu paisatge idels seus costums.

Encara que no hi residí de forma con-tinuada passà Ilargues époques de la se-va vida a Miramar i a l'Estaca, posses-sions de Valldemossa que havia adqui-rit. Mantenia relacions amb els personat-ges contemporanis Inds coneguts del'illa, destaca per la seva afecció al sexecontrari i tant la seva vestimenta com lesseves excentricitats feien impossible quepassAs desapercebut per allà on anava.

Coneixia a la perfecció les Ilengtiesclàssiques, l'anglès, el francés, el txec,l'alemany, l'àrab i el castellà. Aquí aMallorca arribà a aprendre el catalàcorrectament.

A més de tot aim), li agradava investi-gar, conèixer l'entorn on es movia. Va

CONSELLERIA DE CULTURA,EDUCACIO I ESPORTS

GOVERN BALEAR

dur a terme treballs tan importants comun recull de rondalles, alguns altres so-bre torres de defensa i talaies i altres decaire literari.

Pen) la seva obra més coneguda ésDie Balearen in Wort und Bild geschil-dent (Les Balears descrites per la parau-la i el gravat), autèntic compendi de lesIIles. La descripció que ens fa la GranEnciclopedia de Mallorca es la següent:

"Estudi sobre les Balears, realit:atper l'arxiduc [Juts Salvador d'Austria,que tracta tots els aspectes geogràfics,econòmics, socials i culturals de lesIlles, fou elaborat entre 1867, quan

autor arribá per primera vegada aBalears, i el 1891, quan es publicd eldarrer volum de l'obra. Durant aquestsanys, l'arxiduc dedicd una part del seutemps, a recórrer detingudament, les!Iles i les seves costes am!, la finalitat derecollir, personalment, dades i informa-ció."

Pere), després de la definició enciclo-pédica, sempre rigoroses, extreim unparàgraf d'un comentari de l'obra que faSebastià Trias Mercant.

"Les Illes —com la resta de la Medi-terrània— eren una reserva d'allò quedespareix". El Die Balearen compila itestifica. Es el museu que conserva, ob-jectivat en la paraula i el gravat i encontra de la industrialització, l'endèmicprimitivisme civilitzat".

El nostre interès avui és reflexar la vi-

sió que tingué aquest viatger del nostrepoble i també exposar tota la informacióque va obtenir sobre el Montuïri de fi-nals del segle XIX i començaments delXX. Així el veié:(1) (2)

"Por hermosas plantaciones de al-mendros progresa un buen camino des-de Castellitx a Algaida. Salvamos el va-Ile de Randa rico en higueras y almen-dros y al poco se nos hacen visibles losmolinos de viento de la localidad, aligual que las dos cimas del puig deRanda y su continuación el puig d'EnBord, lomera poblada de pinos por Iaque se llega a un valle alto donde nues-tro camino se une con el que provienede Randa. Iniciamos un descenso por uncollado y entre higueras, algarrobos yalmendros alcanzamos Algaida.

Más allá de esta el camino se dirigeprimeramente al llano y luego prosiguepor terreno ondulado entre higueras yalgarrobos, a los que suceden extensosviñedos en los que se alternan morales ychopos. Queda a la derecha un caminoy atrás el cauce de una torrentera y da-mos al fin con el ramal que por la iz-quierda llega directamente a Montuïri.

(Continuara)

Guillem Mas Miralles

(1) Aquesta descripció ha estat extreta de l'edi-ció publicada recentment en castellà per la Caixade Balears "Sa Nostra".

(2) A finals dels anys setanta, Joan Miralles iMontserrat publia aquest escrit també a RonaPau (Mims. 311 a 314).

Les promeses del votMós de la meitat dels montu'irers

amb dret a vot —exactament el64'7%— el passat 12 de juny ana-ren a les urnes a depositar la pape-reta mitjançant la qual expressavenel desig que els representantsd'una determinada formació políticafossin els defensors o programa-dors del afers a nivell d'Europa.

No es pot afirmar, per altra part iamb rotunditat, que sols han tengutseny els qui han anat a votar, per-què havent-hi democracia i llibertatd'expressió, tothom pot exercir o noel dret de vot, i així i de qualquemanera cadascú pot fer patent all()que pensa.

Els politics d'un i altre partit o co-alició ens havien promès que elsqui sortissin elegits defensarien elsnostres drets i salvaguardarien elsnostres interessos davant les insti-tucions europees. Esperem que hoaconsegueixin, perquè, d'altra ma-nera, molts dels avantatges queanys enrera ja s'havien assolit perles nostres contrades, poc a pochan anat minvant. Es a dir, per amolta gent i sobretot per a molts depagesos es va acabant el temps defer feina al camp com a medi de vi-da, ja que en ell no s'obté un rendi-ment satisfactori. Es igualment dedomini públic, dins ¡fora de Montu-iri i de Mallorca, que la majoriad'empreses agricoles, comercials iindustrials, són de cada dia mancocompetitives i d'una manera encaramés fefaent des que Espanya estaintegrada dins la CEE. En generalno es pot rivalitzar amb les empre-ses de Centre-Europa, i això fa ques'eliminin llocs de feina i desaparei-xin entitats creadores de riquesa.

Ens prometeren caminar cap aun benestar on tots els treballadorspuguin gaudir d'uns mateixos dretsi obtenir idèntics avantatges. Espe-rem que els representants elegitsdisposin del seny i capacitat perpoder fer reals i vertaderes les pro-meses que ens dugueren a escollir-los, i no sortir defraudats o desildu-sionats de la seva tasca.

Salomá

Era l'any 1930

Vet adl un grup d' allots que anaven aquell any a escola amb el mestre MiguelMartinez. Drets: Joan Roca "Boira", Pere Sastre "Pellusco", Josep Roca "Boira",Joan Mas "Darreta", Bartomeu Tous "Llobet", Gabriel Gallard "Tomàs", GabrielSampol "Sampol" i Josep Fio! "Barber". Asseguts: Gabriel Vich "Rua", GabrielLlaneras "Molo", el mestre Martínez, Jaume Miralles "Marró", Bartomeu Fio!"Bord de na Mas", Miguel Morell "Espardenyaret" i Gabriel Sastre "Patró".

OPINIÓ 3

La primera comunió: L'única comunió(2a

Els elements socials que acompanyenla primera comunió no ens ajuden gens.El que se sol mirar en primer lloc és elrestaurant, un d'aquests que posen en elrètol publicitari "se hacen bautizos, bo-das i comuniones" (Hi ha motiu per de-nunciar-los, diu el rector d'un poble).Després es contracta el fotògraf pel re-portatge i el vídeo. Llavors hi ha el ves-tit, les joies i els regals i el "todo para eldia más feliz de su hijo" de les cases co-mercials, i així anam.

Vulguem o no, tot aquests elementsofeguen la petita llavor i sovint conver-teixen en festa d'adults el que hauria deser una celebració de fe i d'amics.

I arriba el dia de la primera comunió;es fa el "show" (perdó, el sagrament)el nin o la nina —almanco bastants d'ells—reben no la primera comunió, sinó úni-ca comunió, perquè ja no tornaran altrediumenge a participar de l'Eucaristia; ique jo sàpiga, primera comunió diu rela-ció amb segona i tercera...

Ens haurfem de preguntar si quan do-nam l'Eucaristia a uns infants que noofereixen cap tipus de garantia de conti-nuïtat, si no minusvaloram aquest sagra-ment. Tots estam d'acord que l'Eucaris-tia és una cosa seriosa i que exigeix una

part)fe, uns coneixements, unes actituds... Sila donam amb tantes rebaixes, no la va-loram?

I no culpem els infants. ¿Corn pot unnin anar a missa els diumenges si elsseus pares no hi van ni el dia de Pasqua;si se pensa que l'hòstia és una paraulotai si li demanen on combrega diu que "acal dimoni"? (en el restaurant d'Algaida).

Crec que es fa ben necessari agafar lagranera i adesar un poc la casa. No ussembla?

Per no acabar amb mal gust de bocavos diré telegràficament quatre cosesben positives que he descobert amb mo-tiu de les primeres comunions. Aquestesens ofereixen:

- L'oportunitat de fer una catequesiseriosa als pares.

- La possibilitat de replantejar-nos laforma com feim la catequesi.

A rel de la primera comunió he vist:—Al•lots que s'han engrescat i han

continuat participant a la catequesi.—Pares que s'han replantejat la seva fe

i s'han integrat de forma coherent.Aquí també és vàlid afegir alb) que so-

len dir els catequistes: "Qualque cosaqueda".

Andreu Genovart

Antics cossiers de MontuïriDe:60a 84...,a*C:!i:

Gabriel Rigb.lyllrOlOCIVObe'Joan Barceld'Iatizi aSiitoaner"Bartomeu Gardas Fiol "Mosson"Joan Socias Sastre Vermell"Bernat Mar4nOry.: :Pirdi,".Pavora"Joan Mar. 1M00:110.,,e*co.

Llore4MairOlVerger:I§Oeurer"Selatitik00#41t Munir Niu'AntOrittifnialt /004(1Au"BartoniriWBatiztOkiã'Pelut"Pere ItOite.. :»16

50 a 60 anysJosep Verger Gomila "Patró"Gabriel ItigO Miralles "Muix."Bartomeu Marimón Pith "PaVOra"

De 45 a 50 anysBartomeu Mudoy Nicolau "XibaU"FranFe#44Fe. .1.0. Murtar "Rubeiter"Honorat Nicolau Cerdà "Baco"Mariano Vent Bauzi "UofriuFrancesc Barceló Arbona "Claveta"Miguel Ribas Cerda "Borreó"Joan Rigo Bonet "Mu*"Joan Blascos Ginar5

Vicenç Mayol Verg

d:

. p

ierOi'MO*0 GaraU PeronJoan Gar44:Ge., ..labert "Prats"FranceaO.

Se7y*** de 0.400047PBonet "Segura

Pere Gera0Pere Arbone.Mayoi "Ferterit

m"les"

Miguel soy'; eim6.

J

ssi"Mi t"llonar

irsep sPnmainchez MoGard..unjon "Pepillo"

De 35 a 4 er

Pere Cerdà Garcia olletAntoni

.Gardas

seidader

s.

4 DE MONTUÏRI

Antics cossiers de Montuïri sotiran a rotleL'Ajuntament projecta retre'ls un homenatge per les festesSembla com si fos una afició innata, la

inclinació que senten molts de montuï-rers cap als balls del Cossiers, i ja no di-guem d'aquelles persones que durant al-guns anys de la seva vida han estat elsportadors i conservadors de tan antiguesdanses pels nostres carrers.

Per altra part, sembla que ara i dins elmateix cercle de persones que anys en-rera exerciren de cossiers i que són ja decerta edat, ha tornat reviure el desig desortir a roue un dels dies inclosos dins lafestes de Sant Bartomeu d'enguany, iaim!) sense intentar llevar gens de prota-gonisme als jovenets que per primeravegada i substituint als de la darrera for-nada, s'estrenaran enguany.

Aquests homes, la majoria d'una cin-quantena d'anys, encara que alguns japassen bé els vuitanta i altres sols en te-nen una quarantena, ja n'han parlat ambel batle i de no sorgir inconvenients, aplaça, el diumenge que hi ha entre laMare de Déu i Sant Bartomeu —enguanydia 21 d'agost— tendrem ocasió de podercontemplar com encara se'n desfanaquests homes que temps passat ens de-litaren amb les seves danses.

Des de fa uns mesos, encara que solsuna vegada al mes, es reuneixen a SonVidal d'Algaida i allà tornen ballar, ambel flabiol i tamborf, aquelles ancestralsdanses, i rememoren els millors anys dela seva vida. I, naturalment, tot acabaamb un bon sopar. Solen ballar una ho-

L'amo en Joan "Niu" fou per espai de més de50 anys flabioler i mestre deis antics cossiers

reta i mitja; el dia assenyalat és el pri-mer dissabte de cada mes i així pensencontinuar fins al primer dissabte d'agost.I no vol dir que després ja no s'aturin. Ales primeres vegades els costà un poctornar-se adaptar, els moviments elseren pesats... pen), poc a poc, i al dird'ells, ara ja els surten bastant bé.

No han pogut comptar amb el flabio-ler i mestre que fou de tots ells, l'amo enJoan "Niu", perquè ens ha deixat; peròen Toni "Rei" s'ha prestat alguna vega-da i altres s'han hagut de conformar amb

el casset que fa poc va editar l'Ajunta-ment. De totes maneres serà molt difícilque homes que ara tenen 80 i més anystornin sortir a rode, a ballar, però si, hiestan disposats un bon grapat d'aquellsque en tenen una cinquantena i més.

Enguany, i de no sortir inconvenientsde darrera hora, el 21 d'agost tornaranballar damunt el cadafal que ja estaràmuntat a plaça, un bon esbart de cossiersantics. I per altra part i segons hem po-gut saber del batle, es té el propõsit de

El grup de cossiers que ballaren l'any 1950 i ara ja estan dins el grup de 60 a 85anys, si be aquests no passen els 70. Eren els de la promoció d'aquell any.

D'esquerra a dreta, drets, veim Miralles "Niu, Joan Marimon "Pavora",Lloreng Mayol "Fideurer" i Pere Rosselló "Confit". I acotats,

en Sebastià Grimait "Niu" i Antoni Grimalt "Niu"

Cursets d'estiu de natacióJuliol i agost

• Dirigits a tothom• Monitors titulats• De dilluns a divendres

Organitzen:C.I.M.

Govern BalearMancomunitat Pla de Mallorca

Pedrera Esportiva

• Noves activitats i entregade diplomes i cintes de nivell

Dates d'inscripció:• Inici: Dia 1 de juliol

„

• •• Lloc: Piscina Municipal III Aidmau-vos !!!

• Hora: 11 hores

DE MONTUÏRI

5

retrels un homenatge. I no sols als quihauran ballat aquell vespre, sin6 també atots els que s6n vius i han estat cossiers.Es projecta que la lloança sigui per atots, excepte, naturalment, els que l'anypassat acabaren i els nous d'enguany.Això es faria abans o després de la pre-sentació del "video" que es va gravardels cossiers.

De tota la llista que publicam dins elrequadre, sols en ballaran de vuit a deu.uns del grup que ara tenen una cinquan-tena d'anys i uns altres de seixanta imés, que són els qui realment han moguttot això i estan al capdavant.

Esperem que també hi hagi "dimoni",encara que per no tenir vestit adequatsols portarà la careta. Està disposat aser-ho en Miguel Aloi "Millonari". I elscossiers, tampoc el duran, sortiran ambcamisa blanca, calçons blaus i esperde-nyes d'espart.

Entre els qui sortiran n'hi haurà al-guns dels qui anaren a Madrid l'any1960 a ballar allà els cossiers amb al.lo-tes: en Biel Rigo, en Norat "Baco", enTomeu "Tec" i en Francesc "Ruberter",quan elles eren na "Baqueta", na "So-queta", na Francisca de Cas Secretari ila dama, na Catalina "Quelet". En aque-lla ocasió havia de ser mixte —conjunta-ment homes i dones—. Ara bé, això solsfou a Madrid, ja que a Montuïri mai esballaren així.

Esperem que de bell nou aquestada sia la motivació per retre un home-natge del poble a uns homes, la tascadels quals mai s'hauria d'oblidar.

O. Arbona

Els cossiers de 1950

Curiositat histórica

Quan nasqué, el 22 d'agost de1830, Bartomeu Ferrando Manera, elseu pare, Bartomeu Ferrando Nebot,decidí omplir una botella de vi de doslitres, expressant el desig que no esdestapas fins haver transcorregut centanys d'haver-la tapada.

Efectivament, l'any 1930, BartomeuFerrando Obrador, fill del primer i nétdel segon, juntament amb el seus ger-mans Joan i Miguel, obriren dita bote-lla amb la satisfacció d'haver complitel desig del seu pad n.

Un subscriptor de Bona Pau ensdona notícia d'aquest fet, el qual hemvolgut ressenyar per la seva curiositati com ampliació de l'historial deBartomeu Ferrando Manera, que pu-blicarem el maig de 1992.

ENTREVISTA

Miguel Verger Miralles, un jove empresariLlicenciat en ciències empresarials, quan estudiava ja tenia ben clar el que volia ser de gran

En Miguel Verger Mira lles quan estu-diava ja tenia clar a que es dedicaria. Iaixí enfoco els seus estudis a la realitatque l' enrevoltava.

Actualment en Miguel te 25 anys i es¡licenciai en ciències empresarials perla Universitat de les !Iles Balears. Ell,conjuntament amb el seu pare, gestionael magatzem de materials de construccióde la seva propietat, situat a les aforesdel poble, prop d'Es Creuers.

A ca seva, des de fa 24 anys, duen ne-gocis relacionats amb aquest sector. Facinc anys decidiren traslladar-lo des dedins el poble allá on es ara. Aquest fetels ha permes augmentar la varietal deproductes, introduir-ne de nous al mer-cat, fer nous clients, reduir problemesque molestaven els veinais i un llargetcetera. Perd la millora mes importantha estat l'ampliació de les instal • la-cions, tota vegada que l' espai, en un ne-goci com aquest, es molt important.

Feta aquesta petita introducció, cone-guem una mica mes aquest jove empre-sari montuirer.

—Abans de dur aquest negoci a cavostra, ja en dúieu un de semblant.D'on sorgt la idea de traslladar-lo, si isque is el mateix?

—Sí; és el mateix que el que teníemabans. Simplement el que férem va essertraslladar-lo alla on és actualment. Elprincipal problema que teníem abans erael de la manca d'espai. Ara aquest s'haresolt i a més hem pogut introduir unasérie de maims al negoci, molt impor-tants. Alla tenim més possibilitats percréixer; a més, la situació del magatzempermet una millor comunicació amb elsclients i proveïdors. Per altra banda,l'ampliació del magatzem ens ha permèsadquirir productes fins ara desconeguts aMontuiri, els quals abans no havíem po-gut tenir per raons d'espai. Llavors, Lam-b& a causa de la constant circulació decamions, de la pols, renou... ocasiona-vem una série de molèsties als veïnats.En canvi ara, estant a les afores, agues-tes s'han resolt.

—A mis de la venda de productes re-lacionats amb la construcció, donau al-tre tipus de serveis?

—L'activitat principal de la nostra em-presa és la venda de tot tipus de materialde construcció. Venem des de ciment aeines, passant per blocs, bigues, pintu-res, aillants, xemeneies i un llarg etcéte-ra. A més, si el client ho desitja, dins elserveis hi incloem el transport.

—Per gal creus que la gent ve a vo-saltres, en Hoc d'acudir primer a lagravera, grans magatzems, etc?

—Aquest fet és degut que nosaltres po-sam més a prop del públic els productes.A més, adaptam les quantitats de mate-rial al que és demana. Amb això vull dirque aquell qui hagi de menester una se-nalla de grava no anirà a comprar-la a lagravera; i el que nosaltres feim és facili-tar un servei en el consum de petitesquantitats. De fet, la majoria de gent ne-cessita quantitats petites de material. Endefinitiva, és pot dir que el que feim ésapropar el producte al client, i a mésl'adaptam a les seves necessitais.

—únicament teniu clients de Monturrio tombé en vénen d'altres pobles?

—Es pot dir que ho tenim una mica re-partit. La meitat de clients, més o man-co, són de Montuïri i l'altra meitat, depobles extems, normalment del voltant:Algaida, Porreres, Lloret...

—La feina que realitzes a ca teva estàbastant relacionada amb els estudis quetens, en concret amb la llicenciaturad'empresarials. ¿Has pogut aplicar els

teus coneixements adquirits a laUniversitat, a la realitat? o queaprengueres difereix del que realmentsucceeix en el min empresarial?

—Jo, quan estudiava, ja em vaig plane-jar realitzar la carrera per aplicar-la a larealitat que m'enrevoltava, i en concret ala nostra empresa. El que succeeix, però,és que 06 que t'ensenyen esta dirigit ienfocat a empreses de gran tamany.Això fa que certs aspectes que hem estu-diat no es puguin aplicar a empreses mésbé petites i familiars, com és la nostra.Més que aplicar noves tècniques concre-tes, el que intent des d'un principi és im-plantar la filosofia de donar un bon ser-vei, caracteritzat per esser eficient i ra-pid. El que més cuidam és l'atenció alpúblic. La idea que tenim nosaltres ésintentar aconseguir que el subministra-ment del material de construcció a lesobres deixi de ser un problema per al quifa l'obra.

—Què consideres mis important perdirigir una empresa, Miguel: una for-mació teòrica adquirida a la universi-tat, acadèmies... com la que puguis te-nir tu; o una formació mis bé práctica,assolida sobre la realitat, com la queposseeix el teu pare, per exemple, queabans i des dela molt de temps ja duiael negoci?

—Crec que ambdues coses són moltimportants, i el secret esta en saber-lescoordinar a la millor manera. Una partbastant important de l'empresa radica,com has dit tu, en el meu pare, el qual faquaranta anys que hi esta dedins i treba-lla en el Inc% de la construcció. La sevaexperiencia és fonamental per al funcio-nament de l'empresa. Per altra bandatant jo com el meu germa Bernal, ambels estudis que hem realitzat, hem pogutintroduir una nova manera de pensar,una nova filosofia, nous sistemes. No ésque sien nous sistemes de fer feina, ninoves tècniques, sinó que intentam im-plantar una nova mentalitat.

—Ara ja per acabar, Miguel, ens po-dries explicar un poc gains són elsprincipals problemes que afecten unaempresa com la vostra.

—En primer Hoc la competència en els(Continua a la página següent)

A L'AGUAT 7

... si a partir des dia abans de seselecdons ja no se pot fer pus propa-ganda electoral, perquè no se llevenes cartells des graons?

oENTREVISTA

(Ve de la pagina anterior)

preus. Es pot dir que aquest és un sectoramb una forta competència. Llavors,també i com la majoria d'empreses, pa-tim el problema del retard en els paga-ments, arribant fins i tot a alguns tan en-darrerits que es converteixen en incobra-bles. Per altra part, problemes de submi-nistrament, no en solem tenir, però elque sí ho és per la feinada que du és elcontrol de les existències: és importantdur-lo per tal de tenir a l'abast del públictota la gamma de materials que oferim ia més a bon preu. No es tracta de tenirmolt de material, sinó de tenir-lo a unpreu acceptable i compatible i a termesd'entrega curts.

—Hi deu haver també problemes ge-nerals que us afecten.

—Els problemes generals que afecten amoltes empreses, a nosaltres, pel tipusd'empresa que som i per la classe deproductes que venem, no ho On. Perexemple el tema de la crisi, a nosahresquasi no ens afecta, ja que els productesque venem, els materials de construcció,On uns productes de demanda constant.0 sigui, no tenim gran creixement devendes quan hi ha una expansió econò-mica, ni grans davallaments en època decrisi.

La serietat i la responsabilitat, ensatreviríem a dir que són les característi-ques niés importants per definir aquestfore empresari monttarer. Ell juntamentwith el seu pare, el cap de l'empresa fa-nziliar, han aconseguit una combinacióenvejable per a qualsevol tipus d' empre-sa. Per una banda hi trobani la sabidu-ria típica dels comerciants, adquiridasobre la practica, sobre la realitat, i peraltra, hi trobam les noves idees empre-sarials introduides pels joves de la fand-lia. t toi, per quê en Mique!, quan estu-diara, ja tenia ben clar el que volia serde gran.

Antoni Mesquida

... calma i serenor són es dos adjec-bus de dia 12, dia de ses elecdons. Ique poca gent es preocupava per sa-ber qui havia guanyat! Es politics ipocs mês.

o... tan poc ambient per ses elecdons

europees, però aixf i tot a Montuïriacudiren a ses urnes 1156 persones.

o... que en tendrem de pols aquest

estiu! S'Ajuntament podria i hauria defer qualque cosa. Si reguen, fang siho deixen estar, pols. Es una conse-qüència d'ets avantatges de sa mo-dernització.

o... alerta, per?), que s'Are dia una

dona que passava just després d'ha-ver regat, caigué i se va rompre un-braç. Donaven sa culpa an es fang.

o... es dissabtes i diumenges altre

temps es veia molta gent per plaça ipes cafés, però ara semblen dies fei-ners. Persones d'edat i certes dones,gaudeixen mês des mercat des dilluns,sobretot durant s'estiu. Es diumengesja no diuen res.

o... es mes passat alguns cossiers des

jubilats d'antany es "picaren" perquèel qui firma els havia descobert sesseves intencions. Però ara s'alegrenque Bona Pau els fad cas i publiquiqualque cosa d'ells.

o... es baptismes que a l'església se

celebraren dia 19 de juny passat, enlloc de semblar una celebració religio-sa, pareixia un mercat: tants eren esrenous i xerradissa que se sentia! Avuies té tan poc respecte a ses funcionsligúrgiques i an es propis sagraments...que ja hem tornat indiferents a tot.

o... motta gent troba que aquesta

passada temporada s'han invertitmassa dobles amb so futbol i que hiha altres necessitats mês útils i ne-cessaries. Un voldria saber d'on sur-ten i s'altre ho justificava dient: "Pen')han enlairat i promodonat es poble".

o... ses sèquies per a sa canalització

d'aigua potable, possiblement les aca-baran de fer abans de sa data fixada.

Tant de bo que per Sant Bartomeu escarrers ja tornassin estar asfaltats!

o... moites dones de ses que aquests

darrers anys anaven a peu an es Puiga ses misses d'estiu, enguany estanqueixoses perquè sols n'hi haura esdiumenges de juliol i d'agost.

os'ha vist qualcú que tira plastics

dins es contenidors de paper. No sa-ben que aie) molesta moit, perquè esplàstic perjudica es redclatge.

oquan a un li digueren que en-

guany es pregoner de ses festes deSant Bartomeu seria en Llorenç Cape-lla, no ho creia; però un altre va con-testar: "Aixf s'equilibrarà sa balança".

on'hi havia dos que posaven mes-

sions que prest tornarfem veure es re-frescs de ses primeres cornu nions comabans: xocolata amb ensaïmades, ga-Iletes i confits. S'Are li contesta: I esmilió que se'n duen es restaurants...qué!

En Xerrim

8 DE LA CASA DE LA VILA

L'Ajuntament informaResum de l'acta de la sessió plenària ordindria celebrada el 21 de juny de 1994

Compra de terrenys anexos alcementeni

La Corporació amb 8 vots favorables(PP i PSOE) i 2 abstencions (PSM i CB)va acordar l'adquisició de una parcel.lade terreny adjunta al cementen, per a laseva ampliació, de 1.574 m2, propietatd'Isabel Pocovf, per un preu de1.850.000 pessetes.

Compra de la parcella 462 delpolígon 10

Per a la utilització de la Societat deCaçadors s'acordà l'adquisició de la par-cel.la 462 del polígon 10 (al costat delPuig), la qual serà de propietat munici-pal; per un import de 1.700.000 pesse-tes.

Préstec bancariAmb els 6 vots favorables del PP i els

5 en contra de la resta, la Corporació vaacordar ratificar l'operació de tresoreria,mitjançant la qual i a fi de disposar de li-quid suficient en qualsevol moment ifins a dia 31 de desembre pròxim i perun import de 10.000.000 de pessetes.(L'acord d'adquisició d'aquest "bono"ja s'havia pres a la sessió de 3 de marçpassat).

Projecte d'ampliació delcementeni

Degut a la manca de sepultures, laCorporació va acordar, amb 10 vots afavor i l'abstenció de CB, aprovar elsplànols redactats per l'arquitecte muni-cipal, d'ampliació del cementen per unaquantitat entorn als 57 milions de pesse-tes. Ampliació projectada per realitzar-se a la dreta, entrant, al cementen: laqual suposarà augmentar 89 sepultures,ampliable a 16 més.

Modificació del tipus impositiuIBI de naturalesa urbana

Motivat per la revisió cadastral, laCorporació va acordar per unanimitatmodificar el tipus impositiu de l'IBI (an-tiga contribució urbana), establint-lo al0'47% (fins ara era del 0'75%). D'a-questa manera la variació serà mínima.

Devolució de la fiança del localde la 3-4 Edat

Per haver-se concloses les obres dellocal de la 3' Edat sense impugnacions,Ia Corporació va acordar la devolució alconstructor de l'import de la fiança de-positada.

Consorci 5bPer unanimitat s'acordà integrar-se al

"Consorci Objectiu 5b" sobre plans dereindustrialització i desenvolupamenteconòmic seleccionat per la ComunitatEuropea. La qual cosa suposarà, per partde certes empreses, poder rebre subven-cions amb les condicions que s'estables-quin.

Reordenació d'accessos a lacarretera 715

Havent-se rebut de la Conselleria d'O-bres Públiques un projecte de construc-ci6 d'una rotonda en el creuer de la ca-rretera Palma-Manacor amb la de Mon-tuïri-Porreres i ampliació a quatre vialsdes de la benzinera Ses Mayoles fi ns alCreuers, la Corporació va acordar deixarsobre la mesa l'informe que se sol.licita.

Moció d'urgènciaA fi que es pugui fer efectiva la corres-

ponent subvenció, la Corporació vaacordar ratificar l'adjudicació de l'obrad'asfaltat de camins rurals aprovada enple anterior.

Escola infantilDavant la possibilitat d'una futura eli-

minació de la plaça, actualment provi-sional, de professor de l'escola infantil,la Corporació acordà sol•licitar del MECque es mantengui dita plaça.

Precs i preguntesDel PSOE

P- Quins criteris se segueixen per al'elecció del dia per a les guardies noc-turnes dels auxiliars de policia local?

R- Correspon a secrets de seguretatciutadana.

P- Quin es horari de dedicació delbaile a les tasques de l'Ajuntament?

R- No té horari fix, pea) sí dedicaciódiaria.

P- 1 el de la resta dels membres deGovern?

R- No tenen horari previ, ni determi-nat, ni fix.

P- En quin punt es troba la liquidacióde la recaptació d'imposts de 1993?

R- Liquidació provisional.P- Quines gestions s'han duit a terme

per tornar dotar l' edifici de la CreuRoja de tots els serveis que anteriormentposseid?

R- S'està negociant a fi que es tornidotar dels serveis necessaris.

P- Quins llibres són preceptius dur al'Ajuntament i quines condicions han decomplir?

R- Llibres de comptabilitat, llibresd'acords i resolucions d'OrganismesMunicipals, Llibres d'entrada i sortida ialtres prevists a la legislació sectorial.

P- Quins impediments hi ha perquè nos'enviï còpia de les sessions de la Co-missió de Govern, tal com dicta l'article113.6 del RD 256811986?

R- Cap.P- S'ha duit a terme cap estudi econò-

mic per a la temporada estival de 1994,de les despeses de manteniment de lapiscina, punt d'equilibri d'utilització,etc? Si s'ha fet, en sob licitam còpia.

R- No s'ha realitzat, però s'està estu-diant.

P- S'ha redactat la normativa de fun-cionament i control de la Piscina Muni-cipal i camp de futbol? ¿Es pensa pro-gramar activitats esportives-culturalsper a aquest estiu en el complexe EsRevolt? Quines?

R- S'està estudiant i s'informarà en elmoment oportú.

P- Quines gestions ha fet empresacontractada per l' Ajuntament pels co-braments en via executiva dels imposts?

R- No s'ha fet cap gestió per estarpendent d'eliminar els incobrables.

P- Quin sera el preu dels comptadorsd'aigua?

R- 9.200 pessetes unitat.P- Qui es cuida de la neteja dels ves-

tuaris d'Es Dau?R- Magdalena Cerdà de Anta.P- En quin punt estan les gestions antb

GESA per enterrar els cables aeris?

(Continua a la pagdina següent)

L'Ajuntament de Montuïri convoca un concurs públic per a la concessió del Premi Literari

III CONCURS CONTE CURT SANT BARTOMEUbase

1.- S'estableix un primer premi ilte-rari dotat amb cinquanta mil pesse-tes, un segon, amb trenta mil I untercer, amb vint mil pessetes respec-tivament. Les obres guanyadoresdels premis passaran a ser propietatde l'Ajuntament de Monturri.

2.- El tema per a concórrer aaquests premis literaris sera el d'unconte curt, de tema 'lure, si bé esconcedird especial valoració si fareferência a algun aspecte relacio-nat amb Montuiri.

3.- Podran participar a aquests pre-mis qualssevol persones ffsiques queno es dediquin prefessionalment aIa tasca d'escriptor. Cada autor oautors sols podran presentar unaobra, que hour() d'esser original, ind-ditalescrita en lengua catalana.

4.- Els originals, per quintuplicat,s'hauran de presentar d'una mane-ra correcta, en foils escrits a máqui-na o ordinador, a doble espal I peruna sola cara, figurant al princlpi eltítol de l'obra, la qual tendrá unaextensió que oscil.lard entre cinc ideu folis. Es podrà signar en pseudò

-nim, tenint en compte la base 69 .5.- Les obres s'hauran de presen-

tar o enviar abans del dia 5 d'agostde 1994 a l'Ajuntament de Montuiri,Ill Concurs Conte Curt Sant Bartomeu,

Plaça Major, 1, 07230 Montuiri, asse-gurant-se l'autor de la recepció del'obra en el ressenyat domicili mit-jançant justificant d'entrada.

6.- En un sobre petit, apart, tancatI adherit a l'obra llteràrla, s'hi In-doura un escrit amb el nom, adre-ça, localitat, D.N.I., edat, professió Itelèfon on localitzar l'autor. A l'exte-rior hl figurara el títol de l'obra pre-sentada i el lema o pseudònim queidentifiqui l'autor del treball.

7.- El jurat, a mês de seleccionar lesobres, podrà deixar vacant algun otots els premis 1 entregara el resultatal bathe de la vila de Montuïri.

8.- El veredicte del jurat es fard pú-blic dia 15 d'agost de 1994 a les 22hores a la sala d'actes de l'Ajunta-ment. I tot seguit, l'entrega de premis.

9.- La participació en aquest con-curs implica l'acceptació de les pre-sents bases. Les decisions I interpre-tacions del Jurat seran inapel.lables.

10.- Els originals de les obres pre-sentades a aquest concurs i que nohagin estat premiades podran essorretirades pels autors a partir de l'en-dema del veredicte del jurat I dinsun terminl de tres mesos, transcorre-guts el quals no es respondrà de laseva conservacid

Montuiri, juny de 1994

Infants i mestres es fotografiaren una vegada haver davallat de l'avió

NOTICIARI LOCAL

9

ExcursióEls infants de 2 anys de les

Escoletes de Montuiri i Algaidarealitzarenuna excursió a l'aeroport

El mail de dia 10 de maig passat, ambun autocar, els infants de les escoletes,uns 15 de Montuïri i 8 d'Algaida, parti-ren acompanyats de les professoresLlúcia Cifre i Maria Nicolau de Montu-

i de les d'Algaida, cap a l'aeroportde Ciutat. Al là foren rebuts per duesal.lotetes que els acompanyaren tot elmatí. Primerament visitaren els bom-bers i després berenaren amb ells. Totseguit continuaren per les pistes finsarribar a l'avió. Hi pujaren, s'asseguerena les butaques i foren obsequiats ambcaramels. Tots romangueren molt con-tents. Després davallaren de l'avió i esferen la fotografia que s'insereix al cos-tat. .Al cap d'una estona visitaren elParc de la Mar, Ses Voltes i dinaren ijugaren fins que es féu l'hora de tornar.

Va resultar una jornada molt agradablei arribats a Montuïri tots s'esforçavenper comentar a ca seva l'experiència.

(Continua a la phgina segfient)

L'Ajuntament informa(lie de la pagina anterior)

R- Aparcat.P- Ens podria donar l'Ajuntament un

extracte de totes les factures de l'any

1993 corresponents al compte delVIA??

R- Es facilitarà a la pròxima sessió.Prec- Pregam a aquest Ajuntament

que a mesura que s'hagin fet les esco-meses d'aigua potable es reomplin tern-poralment les slquies i es rentin els ca-rrers amb aigua a fi d'evitar la gran

quantitat de pols.R- Es faran gestions, si bé hi ha pro-

blemes.(Aquest mateix grup sol.licita fotocò-

pies i relacions de diferent documenta-ció i se li contesta a unes, que s'han sesol•licitar mes concretament, a altres,

que se' Is contestara, i respecte a altres,se' Is entrega fotocòpia)

Del PSMP- Qui autoritza ús del vehicle muni-

cipal per a ús privat?R- El Batle.P- Se'ns pot facilitar extracte d' opera-

dons de la targeta VISA?R- Sí. Se'ls proporcionarà.

Els futbolistes de després de la guerra

Era un dels primers equips que jugaren després de la guerra, l'any 1941, quanencara no hi havia les posts voltant el camp. Sols s'havia Haurat i s'hi havia passatun petit cilindre d'aquells que estirava una mula. D'aqul que el trespol, com tambées pot destriar a la fotografia, no fos niés bo per jugar-hi. El camp feia pocque s'havia llogat a Can Ferrando i, per aura part, l'equip, per no estava federat.

Els qui es varen alinear aquell dia foren: (drets) Antoni Cerdà "Badia", Biel Sampol,Llorenç "Queló", Pere Sampol, Jaume Ramonell "Matzo", Miguel Gardel!, Josep

Sampol; (acotats) Gabriel Surier, Rafel Sampol, Joan Surler i Pere Cerdà "Badia".

AMPoL,SEBASTIANA SAMPOL MAYOL

K,4riA

41:41b

iD■op."04.-- "ro -ça, 40,ARTICLES DECORACIQ

ILLUMINACICI DECORATIV

LAMPADES INTEMPERIF.,

PANTALLES

"APLIQUES"

REG ALS

,Carrer Nlissió 14 (Travessia Oms) Tell. 72 67 78 PAIMA4MAa0/0

10 NOTICIARI LOCAL

(Ve de la pagina anterior)

Eleccions europees

Com a la resta de l'Estat Espanyol, aMontuïri, i sense que hi hagués cap inci-dent, el passat 12 de juny se celebrarenles eleccions per tal de decidir els repre-setants al Parlament Europeu de les dis-tintes formacions politiques, donant, pelque fa al nostre poble, el resultat se-güent:

Cens 1.785 electorsVots emesos 1.156Vots en blanc 10Vota nuls 4Vols obtinguts per cada candidatura:PP 576PSOE 288PSM 226ru 17UM 10ERC 9Els verds 5HB 4Altres 7

El percentatge pel que fa referènciaa les tres consultes electorals europeesfetes fins ara i referides a Montuïri, és elsegüent:

1987 1989 1994PP 39'4 42'5 49'8PSOE 29'4 31'1 24'9PSM 13'1 111 195CDS 9'2 53 0'008

0'4 0'5 1'4UM 0'8Participac ió 82'5% 57% 64'7%(Cal recordar que l'any 1987 les elec-

cions al Parlament Europeu coincidirenamb les municipals i autonòmiques).

Inauguració de "Munper"

Dia 3 tengué Hoc la inauguració de"Munper", una tenda de pells i restau-rant, intal•lats a la carretera de Palma-Manacor, quasi davant la gasolinera. Amés del Conseller d'Indústria i Comerç,hi havia el President del CIM, el batle deMontuïri, regidors i també molts demontuïrers.

Excursió al Torrent de Pareis

"S'Esbart des Pla va celebrar el darrerdiumenge de juny, dia 26, l'última ex-cursió de la temporada, aquesta vegadaal Torrent de Pareis. La participació fousemblant a les de les anteriors.

Cursets de natació

Coincidint amb aquests principis dejuliol també han començat els cursets denatació a les piscines Municipal i d'EsDau, als quals hi assisteixen tant gentgran com nins petits.

Donants de sang

L'equip mòbil del Banc de Sang deBalears vendrà a Montuïri i el proper di-mecres, dia 6 de juliol, per fer una col-lecta de sang, en el Consultori local, desde les 19 a les 21'30 hores.

la tasca ri

ENTREVISTA

Joan Jaume Perelló, nou president del Patronat de MúsicaConsidera que tots els veins han de recolzar les activitats de la Banda i de la Coral

Des de finals del passat mes d'abril,en Joan Jaume Pere lló es el nou Presi-dent del Patronat de Música de Mon tu -In. Un home que no va néixer a Mon-tuïri -ell es natural del Pont d'Inca(Marratxt)- perd resideix a la vila desdel març de 1976, si be l'any 1960 va co-mençar a festejar i posteriorment, el1962, es va casar amb na Margalida Bau-zá Mira lles "Pera". Ara te 61 anys, dosfills casats i un net. Jubilat com a fun-cionari de banca i aficionat a la música,encara que no toqui cap instrument.

Ens consta, perd, que sempre li haagradat aquest art, i quan te possibilitatassisteix a concerts, ja siguin d'orgue,banda, cant coral, orquestra simfònica...¡fins i tot a ca seva generalment dedicauna hora diária a escoltar música.

- Per què et vares presentar per aPresident del Patronat de Música?

-Per esser un treball de tipus culturalem va atreure i d'aquesta manera podercol•laborar en el foment de l'art musicali la cultura del nostre poble, especial-ment en la formació i ensenyament de lajoventut mitjançant l'Escola de Música,la qual es va crear amb la finalitat queels joves s'anassin integrant a la Bandade Música i a la Coral Mont-Lliri.

- Quan fores elegit president delPatronat?

-Dia 23 d'abril passat es va celebrarl'Assemblea General anual del Patronatde Música, on vaig esser elegit vocal; idia 27 del mateix mes, quatre dies des-prés, a la sessió de la Junta Directiva, els

"Sa Nostra d'Or"

PAO140 "SA NOSTRA"1‘,1 CAIXA DE BALEARS

meus companys de junta m'elegiren pre-sident.

-Quin temps dura aquest càrrec?- El càrrec de president es per un any.

-Quants sou a la Junta del Patronat?-Aquesta junta està formada per onze

vocals: 5 són nats i 6 electius. Els nats95n: un representant de l'Ajuntament, dela Banda de Música, de la Coral Mont-Lliri, de l'Associació de Pares del Col-legi i l'altre del claustre de Professors.Els sis vocals restants són els elegits perl'Assemblea General anual de socis i elseu carrec dura dos anys, si be poden es-ser reelegits. Els electius es renoven permeitat cada any.

- Podràs dedicar molt de temps aaquesta tasca?

- Hi dedicaré el temps necessari, elque faci falta. Com que estic jubilat, hopuc fer.

- En aquests dos mesos, des que t'ele-giren, ja has pogut veure com is el fun-cionament de la junta i el del Patronat?

- Durant aquest temps he començat aveure el funcionament mitjançant el tre-ball que desenvolupen els membres deIa Junta, com s6n vice-president, treso-rer, secció d'excursionisme, S'Esbartdes Pla, delegat de l'Escola de Música,secretaria, manera de substituir el presi-

dent, organitzar festes, com la patronalde Santa Cecília i altres, com Lambe tri-butar homenatge a qualque membre dela Banda de Música o Coral, custodiarfons, llibres de comptabilitat, paga-ments, cobraments, moviments de bancso caixes, llibres d'actes, registre de so-cis... i juntament amb el director de laBanda de Música, controlar el seu fun-cionament.

-Cada quant de temps us reuniu?-La Junta Directiva es reuneix totes

les vegades que hi hagi necessitat pertractar els temes que es presentin.

-Quin clima has notat a la Junta?- Trob que és un clima sa, on es treba-

lla en equip, i per tant, quan hi ha neces-sitat tots ajuden a dur endavant la tasca.

-Quines són les perspectives de caraal futur?

- En primer Hoc mantenir i, si és pos-sible, augmentar el nivell que té actual-ment el Patronat, gràcies al treball delsmembres de la Junta Directiva que anysenrera l'han constituida.

-Tens previstes possibles innova-cions?

-Per ara, no; pelt, es faran les que si-guin necessaries. Supeditats com estama l'economia, pensam que la Banda deMúsica absorbeix la majoria dels fonsde que disposam.

-Ja per acabar: Què diries als quillegeixin aquestes ¡Mies?

- Que l'Associació "Patronat de Músi-ca de Montuiri" es va constituir per totsels veins del poble. Part d'aquest veinssón socis i amb la seva quota anual aju-den a mantenir-lo. Cada any tres sodsentren a formar part de la Junta Directi-va. I durant l'any sOn moltes les actua-cions de la Banda de Música i Coral. Icom que tots gaudim d'escoltar-les, crecque tenim obligació de recolzar totesaquestes activitats.

O. A rbona

/2 ENTREVISTA

Margalida Moll Ramonell prepara el seu futur sense complexesMalgrat el seu problema de visió, espera poder dur una vida completament normal

Per a la filla de n' Honorat Moll i de la Joana Ramonell nosembla un problema molt greu la mancança de visió que sofreixdes del seu naixement. Es mes, se la veu alegre, optimista, deci-dida i amb el desig de forjar-se el futur sense haver de depen-dre dels seus pares. Actualment cursa primer de la carrera depedagogia a la Universitat de les Illes Balears. Ella, malgrattot i en tot moment, es conscient de les seves limitacions, peròaixt i tot no deixa de sortir amb amics, va coneixent gent nova,freqüenta el cinema, escolta música, balla, viatja, participa enexcursions... i aixa sense complexes de cap classe. No permetque els seus pares ni ningú la considerin una al.lota veciada ouna nina malcriada.

Na Margalida Moll Ramonell va néixer a Montuïri l'u de fe-brer de 1970. Una vegada haver superat ensenyança primáriava cursar BUP, COU, aprova la selectivitat i després feu elMòdul 3 de Recepció, tot seguit, Reforma (com un se de FP) iactualment, com hem dit, cursa el primer de Pedagogia.

—Quan eres petita, Margalda, en quin moment et donarescompte que no hi veies com els altres?

—Els qui se'n varen donar compte foren els meus pares. Josempre he tengut la mateixa resta de visió, ja que la malaltiaque tenc és congénita, de naixement. De molt petita els meuspares ja varen notar certes irregularitats en la meva visió. Als sismesos ja em dugueren a l'oculista, però fins als dos anys no emconfirmaren el diagnòstic: atròfia parcial pantalla de televisió amb una camera deals dos ulls del nervi òptic. Més endavant video incorporada, a la qual, posant-lii per a més seguretat anàrem a la clínica qualsevol llibre o full escrit davall, sor-Barraquer de Barcelona, on també em tia la imatge per la pantalla, i la podiesvaren confirmar l'anterior diagnòstic. augmentar o disminuir de tamany, can-

viar el contrast, amb la qual cosa acon-seguia el fons blanc, Iletra negra, o fonsnegre, lletra blanca. Va esser amb aquestaparell quan vaig poder llegir per prime-ra vegada en la meva vida la lletra petitade qualsevol llibre. A l'escola me n'hianava sempre tota sola o amb altrescompanys.

—I air( fins que acabares l'EGB.

—Sí. Aquells darrers anys vaig podercomptar amb la maxima ajuda i col•la-boraci6 per part de tots els mestres i ded'alguns companys de la classe.

—I dels anys de batxiller?

—Vaig anar a l'Institut de Llucmajor,al "Pere de Son Gall". Alla vaig ferReforma i també vaig rebre una grancol•laboració i ajuda per part dels pro-fessors i dels alumnes.

—1 l'ONCE, no et va ajudar Iambi?—Sí. Quan feia segon de REM vaig

anar a Madrid, a "CERVO", un centrede rehabilitació de l'ONCE. D'allà vaigdur unes ulleres amb una lupa incorpo-

—Recordes quina fou la teva primerareacció.

—No. Aix() s'hauria de preguntar alsmeus pares.

(No ho feim, perque es a ella a qui en-trevistam i desitjam que les respostessien personals).

—Quan anaves a escola a Montuiri,dels 6 als 14 anys, com t'arreglaves?

—Fins als 9 anys no vaig emprar cap ti-pus de lupa; feia tot quant podia, escol-tava amb molta atenció el mestre, i a cameva els meus pares m'escrivien ambrotulador i lletra grossa els textos, ja queper a mi sempre m'ha estat impossibleveure i llegir les lletres petites.

—A partir dels 9 anys, pel que sembla,començares a emprar lupa. Per què noens expliques un poc aquest procedi-ment?

—Quan feia 4rt d'EGB el meu oculistaem va recomanar un aparell holandésanomenat "Lupatele", el qual acabavade sortir al mercat. Consistia en una

rada, per llegir: una lupa amb els matei-xos augments que les ulleres, i un petittelescopi per mirar lluny: la pissarra, elscartells, els semàfors, els preus delsmostradors de les botigues, etc. A partird'aquell moment vaig poder Ilegir comels altres, dins la classe o a un altre Hoc.Podia veure la pissarra sense aixecar-medel meu lloc i de Iluny, però, això si, abase de molta practica. Aleshores la me-va vida va canviar, ja no només podiallegir a ca meva amb la lupa tele, sin6que també podia fer-ho a qualsevol Hoc,amb les ulleres. Això em va donar unasensació de més independència.

—Has fet qualque cosa mis per corre-gir la teva deficiincia visual?

—Sempre he anat a l'oculista, cada tresmesos, aquí a Mallorca: i una vegada al'any, a Barcelona, a la clínica Barra-quer. Sempre he intentat fer allò que fanels altres. Vaig fer un curs e rehabilita-ció a l'ONCE, on vaig aprendre a em-prar el telescopi, per poder anar tota solapels carrers de Ciutat i poder-me desen-volupar bé sense l'ajuda dels altres. Tam-bé em varen ensenyar a manejar el foc, acosir, a planxar, a fer el menjar, etc. Enuna paraula, aprofitar al maxim la petitaresta de visió que tenc. Sempre he inten-

Servei Pensionistes

Aquest mes

cobri100.000,,més depensió

Aro. tots els pensionmes que cobrin la seva

pensi6 a Rs Cana' partictparan en els sorte-Me de 300 pension. eau. de 100.000 pies..

que e. realit aaaaa des del mes de febrer

fins al mes de mho! de 1994 Si hi resulta

1

' atortunat. imagim's tot el que podria fer .

`- ,amb aquestes 100.000 pe aaaaaa extras.

A mts. amb la seva pensi6 a "la Caixa"

... roui pottra gaudir d'aquests interessants

avantatges.

• Demic111.16 manna per cobrar la seva

pewit*

• Semreses d'una mensualisas

• Maxima rendibilitat per ale sera e.alvis• Donnelliacin gratin ta de rebut. i control

de Ins *eves deapese.

• Solucions pra paps many+ imposto.

• A...pram. permeate i per • la sem llar.

i molts amnesties Ines.

Vingui a "la Gahm" a domiciliar la sera

pensi6 Aquest rnes, pm cobras 100.000 pus.

mks de pensi6

• 30 e•■■•• cad• re•• SO, davantsetae Vs ....Iwo e. cocennwaren "On me. en le.seam erfleine,

"laCauca"

ENTREVISTA 13

En acabar la carrera de pedagogia espera poder-se independitzartat fer la mateixa cosa que els altres,sentir-me com ells, encara que amb unadiscapacitat visual. "Realment som comels altres" —afirma na Margalida amb ro-tunditat i seguretat d'ella mateixa—.

—Ara que acabes el primer de Peda-gogia a la Universitat, per gut) no ensconies com t'ha anat?

—Jo sempre havia volgut arribar a laUniversitat i aquest era el món que jovolia conèixer. Al principi et trobes a unlloc desconegut, amb molta gent rara. Laveritat és que anava una mica perduda;però passat un temps, vaig anar conei-xent gent, gent disposada a ajudar-me. Ien quan al professors, també s'han por-tat bé, no en tenc cap queixa, encara queel tracte és diferent dels de l'institut ol'escola. Alla ets tu mateixa que t'hasd'espavilar. He fet tots els examensorals i no m'han posat cap inconvenient.Els apunts els m'han deixat els com-panys de classe, ja que jo no ho podiaagafar tot quan el professor explicava.Estic molt contenta i satisfeta d'haver-hiarribat, encara que m'ha costat bastant.

—La teva vida social amb els joves dela teva edat, com is ara diversions,bauxes, reunions, "marxa"..., com isdesenvolupa?

—Intent que es desenvolupi de la ma-teixa manera que la dels altres de la me-va edat: tan normal com sia possible.

—Haviem pensat demanar-te comt'arreglaves per Ilegir, estudiar, prendreapunts en classe, per() ja ens ho has dit...

—Sí; Ilegesc i escric amb els aparellsesmentats abans; amb la "Lupatele",amb les ulleres que duen la lupa incor-porada i amb una altra lupa molt petita,que augmenta molt les lletres petites,com les de davall d'una fotografia deBona Pau, que solen esser més petites. Ipel que fa als apunts, agaf allò que puc,però els apunts complets els fotocopiidels companys de classe, m'és impossi-ble agafar-ho tot.

—Empres el sistema "Braille"?

—Ara, no; pert, de petita en vaig apren-diar. En "Braille" hi ha molt poques co-ses; a més, jo sempre he volgut aprofitarel més petit reste de visió que tenc; m'haestat més fàcil que emprar el "Braille",pet-6 és una cosa que no fa nosa, sobretotper descansar la vista. Ara es pot escriu-re en "Braille" a un ordenador, hi ha ma-quines d'escriure en "Braille", etc.

—Com veus la pissarra?—Fins ara la veia de ben a prop, ben

davant ella, mirant de no tapar els altreso també amb el telescopi, des del meuHoc si és que hi ha un bon contrast dellum i segons la distancia del lloc on joestigui asseguda. Pen) ara, a la Univer-sitat, ja no és la mateixa cosa, perquè lesclasses són més nombroses. A la meva,concretament, som quasi 300 alumnes, iés impossible aixecar-me per acostar-m'hi sense tapar ningú. Per això la cosaque faig és utilitzar el telescopi si no secmolt enrera, i a vegades m'acost a la pis-sarra quan la classe ja ha acabat.

—Passant ara a un altre aspecte. Et vabé anar pels carrers de Montufri?

—Sí, em va bé; encara que de vesprevaig una mica insegura degut a la pocallum que donen els fanals dels carrers.

—Quines ajudes has rebut de l'ONCE?—A l'ONCE m'han animal molt a se-

guir endavant i a estudiar una carrera. Heconegut molta gent; persones que m'handemostrat que les limitacions de la vistano tenen perquè ser un obstacle per duruna vida completament normal. M'hanajudat a no sentir-me inferior als altres,etc. A més, alla es fan moltes activitats,com són excursions, viatges, acampades,festes... és com un club qualsevol. I Lam-b& algunes ajudes econòmiques.

-Degut a la manca de visió, hauràstengut algunes caigudes...

—Bé. Caigudes... de petita vavelava,qualque vegada queia; però crec queaixò sobretot era perquè sempre he estatuna persona nerviosa. M'agradava cór-rer, sempre anava aviat, com tots elsnins. Si he tengut alguna caiguda permanca de visió supOs que no ha tengutmassa importancia.

—Passes moltes hores dins ca teva?—N'hi pas bastants, més de les que

voldria, ja que em consider una personaactiva. Per altra part, moltes activitats del'ONCE es fan a Palma i no m'és possi-ble participar a totes. I per altra part, elfet de viure a un poble petit on hi ha po-ques diversions, em reté bastant.

—Per anar a diversions, l'hand'acompanyar els teus pares o amics?

—En algunes ocasions, no sempre.

—Ara que ve l'estiu, com estiuejaràs?

—Sup6s que com tothom: aniré a laplatja i a la piscina; ever poder sortiramb els amics, pot ser que vagi de viat-ge i sobretot espar poder passar el ma-xim de temps possible amb els amics.

—Ja per acabar i de cara al futur:tens pensat qualque cosa?

—Esper acabar la carrera i poder-meindependitzar, com tothom.

Fou una entrevista que ens va emocio-nar. Veure i considerar na Mar galidaMoll amb la constant preocupació desentir-se i voler viure com una personanormal del tot, malgrat la seva man-cança visual, no ens ho esperavem. Pen)aixt es. Tant de bo que tothom ten guéstanta voluntat com ella! Ja ho diuen:"Deu no ho lleva tot ni ho dóna tot".

O. Arbona

14 SUCCÉS

Al cap d'un any i mig de l'acident, en Miguel Mas Cerdàa l'octubre passat es pogué reintegrar al Hoc de feina

Havia estat tres mesos en coma i sense poder xerrar, i li hagueren de tallar una cama

Després d'haver lluitat per espai de 21dies entre la vida i la mort, amb comaprofund i tot seguit i fins arribar als tresmesos, en coma, sense poder xerrar, i acontinuació tres mesos més per recupe-rar-se físicament i mentalment, s6n lesprincipals seqüeles de l'accident que vasofrir en Miguel Mas Cerda. Això sensecomptar els següents nou mesos que vahaver d'anar amb una cadira de rodes; iamb una cama ortopèdica i a rehabilita-ció. A l'octubre passat, pern, va poderreprendre les seves activitats laborals.

Aquest jove, fadrí, que va néixer aMontuïri fa 37 anys, es fill d'en Miguel"de sa Botigueta" i de na Jerônia"Badia". Ara be, com que el seu pareabans de morir era professor de l'Institutde Felanitx, ell va anar a escola alla, sibe els caps de setmana, juntament ambels seus pares i la seva germana, veniena Montuïri. Una vegada haver acabatl'ensenyança primaria, el batxiller icomptabilitat„ va poder ingressar com asubaltern en el Ministeri d'Educació iobtingué plaça en el mateix Institutd'Ensenyança Secundaria de Felanitx.

L'accidentDia 7 de març de 1992 en Miguel ten-

gué el greu accident a Ciutat, en elPasseig Marítim, on hi havia anat ambcotxe amb uns amics després d'haversopat. Ell recorda molt poc d'allò que vasucceir. Sols sap que va davallar del cot-xe i va travessar la calçada i ja fos per-que no va mires si venia algun vehicle osi el conductor d'aquest no el va veure—a això no ho recorda—, el fet cert es quel'atropella, i damunt el cap6, incons-cient, se l'en va dur per espai de 10 6 15metres després d'haver romput el para-brises. A conseqüència de l'impacte unquants de vidres li entraren dins el cos-tat. i va romandre amb una cama rompu-da a diferents llocs, cops per tot el cos,inconscient i amb commoció cerebral.Immediatament el traslladaren a SonDureta sense assegurar que hi arribasviu. El conductor del vehicle que l'haviaatropellat era una al.lota jove, de Ciutat,que Lambe es va assustar. De tot aim) lapolicia en féu el corresponent atestat.

Ell, pen), no recorda res. Sap que l'in-

ternaren a la UVI, inconscient, on aixf hiva estar per espai de 21 dies. Tant elsmetges com la seva família durantaquest temps no esperaven cosa bona.

En Miguel ens deia que quan l'atrope-llaren pesava 87 quilos i tants en va per-dre —35— que n'arriba a pesar 52. Es na-tural; havia deixat de menjar i va estaren coma tres mesos i tres dies, sense po-der xerrar. Per aquest motiu i per haverquedat inconscient, no sap ni recorda resd'aquest temps, sin6 únicament allô queli han contat. Tant ell com la seva famí-lia consideren que aquesta recuperacióha estat una especie de miracle.

Li tallaren la camaNo es estrany que després de quatre

mesos d'alimentar-lo mitjançant tubs pelnas, el dia que comença a menjar un io-gurt per la boca, tot i caure-li bé, les in-femeres fessin una festa.Com hem dit,s'havia romput una cama i la cuixa, unpoc més amunt del genoll. Primeramentintentaren enguixar-lo, pen) a conse-qüència de sofrir gangrena gaseosa nova soldar, va sofrir una gran hemorragia;i li varen haver de tallar la cama esquer-ra pel femur. I de Ilavors ença i poc apoc ha anat millorant i ara camina ambuna pròtesi ortopédica.

Encara ens comentava en Miguel queel primers mesos portava no sap quantsde tubs i sondes, la morfina era constant

i els dolors... quasi no se'ls sentia, taninconscient estava. Ara confessa que detanta morfina va arribar a estar drogat,constantment es movia com un que tre-mola. La major part del temps va estar aSon Dureta, si be Ines envant el traslla-daren a Sant Joan de Nu, pert' veientque la ferida no cicatritzava el retorna-ren a Son Dureta. La cama ortopèdicaque ara du, ja es la segona, de titani, co-ben d'esponja. La primera era més incô-moda. La porta tot el dia, però se la llevaper anar a dormir. Totes les despesestant de clínica, metges, cama ortopédicaels ha abonat la companyia "Mafre",amb la qual estava assegurat el cotxeque l'envestí.

També l'hagueren d'operar d'una pe-dra a la bufeta, degut, segurament, aconseqüència d'haver duit sondes tantde temps. Va arribar a orinar sang i du-rant un cert temps no es donava comptequan tenia necessitat, motiu pel qual fre-qüentment anava a l'excusat: patia in-continencia urinaria.

L'altaL'arribaren a donar d'alta pel setem-

bre de l'any passat, després d'un any imig de l'accident i encara fou a peticiópròpia, perquè s'exposava a perdre ellloc de feina, a Felanitx.

Ara, quan no porta la cama ortopèdi-ca, per aixecar-se del Hit o per dins caseva, necessita dues crosses; i quan ca-mina amb ella, empra el gaiato per amés seguretat. Des que esta d'alta con-dueix cotxe, si be es automatic, senseembragament.

Dins aquestes mancances en Miguelcomença a ser optimista; i així esperaviure els anys que sia. No oblidarà maitots els sofriments d'aquest any i mig, niels inconvenients d'haver de dur la restade la seva vida una cama ortopédica aresultes de l'accident.

Es per això que en Miguel voldriaaconsellar a tothom, pert) sobretot a lagent jove, tant si van a peu com en comeo moto, que tenguin molt d'esment, jaque a riles de jugar-se la vida s'exposena haver de romandre invalids, com ell, laresta de la vida.

O. Arbona

TEMPS PASSAT

15

mi-u-,ozam osarLmL

Damunt1" "apissonadora-

Ja en resten poquesen actiu d'aquelles "apissona-

dores" que de tant en tantcompareixien per Montuïri per

deixar ben aplanats elscarrers o camins als quals s'hihavia fet una millora o havien

estat construits de bell nou.Molts d'allots i jovençans en

saber que en venia una, feienuna festa. 1 després, per riure

i divertir-se, hi pujavendamunt ¡fins i tot s'atrevien a

posar-la en marxa i fer-lacaminar, tot aprofitant

l'absència del conductor i avegades en la seva presècia.

D'un d'aquests fets, enaquesta foto, en deixaren

constància per a la posteritaten Miguel "Quelet", en Joan

"Manescal", en Mateu"Pellusco", en Joan "Carlos" i

un bon grapat més d'al.lotsque a la part posteriorcontemplen "la feta".

S'Esbart des PlaL'excursió del segon aniversari

Simpática, alegre i atracti-va l'excursió que celebràs'Esbart des Pla el 20 demarç passat. És cert que fatemps tingué Hoc, però aixf itot volem deixar constànciade la festa; perquè això fouuna festa.

Elles i ells, quasi tot gentjove i optimista, commemo-raren el segon aniversari deIa fundació del grup ambuna caminada dins els limitsdel nostre terme. L'objectiude la qual era plantar-se a lafita dels tres termes, senyalque separa, com se sap, elsmunicipis d'Algaida, Llucma-jor i Montuïri.

El bon humor i l'optimis-me, com hem dit abans, esdeixava veure i sentir dins elcentenar d'excursionistes;els quals, entre nins i ma-jors, érem més de cent.

Les mèrleres i el pocstords i rupits que encaraquedaven, observaven desde les voreres del camí i dedamunt les alzines l'esbartde gent que aquell dia com-partia el camp amb ells.Perquè no hi mancás res,quan entrarem dins la garri-ga fins i tot ens permetéremel luxe de trobar un escata-sang.

Assolit l'objectiu d'arribara la fita —i descobrir-la perpart d'alguns—, el retorn almigdia fou igual d'alegre, ino hi havia per manco. A lacaseta (Son Mut) d'enGuillem Nicolau ens hi espe-rava un dinar de reis. Allá

compartirem la torrada i elbon humor, fou una festa deles que es recorden i co-menten sovint; com tambého havia estat la commemo-ració del primer aniversari.

En els moments de cafèens delitaren les interven-cions d'alguns componentsdel grup, especialment l'ac-tuació del nostre companyJoan Gomila, com tambéens va satisfer la presènciad'amics que vingueren d'en-fora, entre ells l'anterior rec-tor de la nostra parròquia,Pere Orpí, el qual dedicà algrup la següent poesia.

M. Martorell

Segon aniversari deS'Esbart des Pla

A Montuïri va néixer,fa dos anys, s'Esbart des Pla,i no s'ha aturat de créixerni tampoc de caminar.

Com un sementer de xeixaes promesa de bon pa.

Com un cor de veus amiguesque entonen un mateix cant,pere camades i garriguestot Mallorca van trescant.

Alegries i fatiguescomparteixen caminant.

Que per plans i serraladesmolts d'anys pogueu caminar.A força de passejadesva creixent s'Esbart des Pla.

I per cançons i glosadessempre amb mi podeu comptar.

Pere Orpí

16 ENTREVISTA

Maria Miralles Servera "Queló"Amb idees clares i transparents, parla del present i rememora el passat

Ocupada constantment en les feinesde la casa, les deixa per atendre' ns.Signe inequrvoc del seu caracter bonda-dós i amable es una rialla quasi cons-tant que acompanya la seva conversa.Ens recorda la deferencia i les bonesmaneres de la seva mare, a la qual en-trevistarem fa anys. Moderada en lesparaules desitja que les respostes queens doni s'ajustin a la veritat i sien tancerteres com sia possible, malgrat quees tracti de temes senzills, ja que - se-gons ella- no és cap personatge impor-tant. S' enganyarà el qui vulgui jiajar-lapel mode d' expressar les opinions queexposa, ja que dins la seva expressióalegre, hi ha serietat i equanimitat.

La seva conversa es desenrotlla ambfluidesa, sense quedar mai aturada permanca d'idees. A aquestes les expressacorrectament i amb claredat. Es notaque te estudis. Quan volem dibuixar unaimatge retrospectiva de la seva vida,s'ho agafa amb una rialla, com hem as-senyalat abans, no volent donar-li mas-sa importancia.

Es una dona senzilla i normal ques'ocupa dels quefers de la casa, un me-rit que actualment encara no s'acaba devalorar be.

La nostra interlocutora, na Maria Mi-ralles Servera, nasqué a Montuiri el 29de juny de 1933. Es viuda de Joan MasVerger, el qual mod el 12 d'octubre de1973. Aquest fou un home molt populardins el poble i conegut com en "Balles-ter". Un bon esportista i una gran per-sona. TO tin fill casat: en Gaspar, i unnet. Foren cinc germans i dues germa-nes. Ella és la quarta de tots ells.

Des que es casa el seu fill, viu tota so-la al seu domicili del carrer de SaTrona.

-T'aclapara o afecta la soledat?

- No -contesta de seguida fent -sa mit-ja"- perquè constantment estic ocupadaen les feines de la casa. Sempre tenc quefer. A mês, si qualque vegada per dis-treure'm vull canviar impressions ambalguna veïnada, les tenc molt a prop.

-A part de les feines pròpies de la ca-sa, tens alguna 064? Com passes elsdiumenges horabaixa, per exemple?

- Si el que preguntes és amb qué m'en-tretenc quan deix la feina, et puc dir queno m'avorresc. Tenc la TV, llegesc, des-prés del ganxet, qualque vegada, faigcrucigrames, i a mês...

Aquí la nostra interlocutora es returaun poc, i s' explica amb el bon humorque la caracteritza.

-Els diumenges horabaixa ens reunimun grup de veinades i amigues, jugam acartes i passam el temps admirablementdins ca seva o ca nostra. Pareix una ta-vemeta o un casino.

-On anares a escola?

- Sempre a les escoles. 0 sia al'Escola Nacional, excepte uns anys quevaig anar a classe amb donya JertiniaJuan i don Florentino Andreu, quan es-tudiava el batxiller, ja que a l'EscolaPública de Montuïri no s'impartia ofi-cialment aquesta ensenyança.

-Per tant, estudiares fins...?

Sembla que es vol disculpar, sense do-nar-li importancia, quan contesta.

-Tenc el quart de batxiller.- Per qui no continuares els estudis,

si es pot saber?

El seu posat adquireix un to de serie-tat.

-Estàvem als anys quaranta; tu sapscom eren. Per estudiar mês havia decanviar-me a Ciutat; pitjor que si avuihaguessis de traslladar-te a Barcelona o

mês enfora. Malgrat tenguéssim famíliaa Palma, els meus pares es resistien queestas quasi tota sola enfora d'ells. Avuiés difícil de comprendre, el m6n ha evo-lucionat en extrem, però en aquellstemps era així.

-Has anomenat els anys quaranta.Qui ens pots dir d'aquella epoca arri-bant ais cinquanta?

-Anys difícils, tenint en compte que aca meva no tenguérem massa penúries.Els meus pares conraven moltes terres ien aquells temps, de l'agricultura encaras'hi podia viure, malgrat que la feina delcamp era molt pesada. Com dic, per6,els qui no han conegut aquells anys, di-fícilment es podran fer una idea del queeren. Començant per l'electricitat, queens mancava bona part del dia i de la nit;faltava tot. En la cara i l'aspecte generalde la gent es notava, i si miram les foto-grafies d'aquests anys també ho podremcomprovar. Podríem contar i seria llarg.

S'alegra altra volta la seva cara quandiu:

-Per() jo, que era molt joveneta, unanina, cada diumenge anava al cinemaamb donya Carme. Record uns diumen-ges horabaixa, quan hi havia electricitat,molt agradables, amb les pel•lículesd'aquests anys.

- Hem conegut don ya Carme VanrellRosie, de la qui ens parles. Una senyo-ra ja d'edat, que pareixia sortida de lespdgines d'alguna il•lustració del seglepassat. Ja se'ns havia oblidada, perd larecordam perfectament. Era familiavostra?

-No. Donya Carme era una senyoraque descendia de Sineu, si no m'equi-voc, propietaria de les terres d'Es Dau,Ia possessi6 de Son Perot (Orient) i delcasal de Son Rafel Mas, on vivia. Foumolt amiga de la meva tia Antònia, ca-sada amb el tio Caries Senna, era veinanostra i per tant també érem molt amics.

-Tornem als horabaixes feliços dinsla sala de cinema de Ca n'A loi.

- S6n moments que recordes moltagradablement -ens diu l'entrevistadamentre reviscola l'expressió de la sevacara i un records vius brollen a través deles seves paraules-, jo diria, com tots els

RestaurantPUIG DE SANT MIQUEL

(dim arts tancat)•f•.-41

Ctra. Manacor, Qm. 31 - Tif. 64 63 14 - MontuïriLlom amb colAnds brut a la marineraSopes mallorquines Cabrit torrat

ENTREVISTA 17

de la meya edat, que som del temps de"La señora Miniver", "Luz de Gas" o"Can-dilejas", i també de l'època en quéactuaren en Mayral i en Bosch al said deCa n'Aloi. Els aficionats a la música i albon cinema no podien faltar en aquestsespectacles.

—Parlant de la música no ho trobamrar; dins la teva familia hi tingueres, itens gent molt vinculada a la Banda.

—En efecte. El meu padrí Joan i el meupare foren components de la banda delnostre poble durant tota la seva vida,arribant al cas que al padrí Joan, quanamb prou feines s'aguantava dret, deguta la vellesa, els músics li duien una cadi-ra perquè toas d'assegut.

—Que enyores mis dels teus anys dejoventut?

Espurnes invisibles semblen brotardels seus ulls i la contesta té un tonostàlgic.

—Els horabaixes de cinema amb lesamigues. No teníem res més. Darrera-ment, després d'haver-me casada, comque tenia el meu fill petit, no hi anavatant, però quan tancaren la sala vaig te-nir un disgust.

—No tenies altre entreteniment?

—Sí; la lectura. A vegades em duia Ili-bres de Son Rafel Mas per llegir.

—Quina diferencia veus entre la jo-ventut de Uavors i l'actual?

Pensa un moment abans de contestar.

—Els joves d'avui estan més preparatsque els dels anys 40-50 en quant a estu-dis es refereix. També tenen més con-fiança amb els seus pares, la qual cosaés molt positiva. Llavors es tractava decallar i creure.

—I la diferencia, el mode d'esser d'untemps respecte al d'avui dins el conjuntde la societat en que estam integrats?

Després d'una serie de consideracions,ens ho resumeix de la segiient manera:

—Els temps canvien i és natural, novull dir que els d'abans fossin pitjors nimillors que els actuals. Senzillamenteren uns altres temps. No quedava mésremei que conformar-nos amb el quepossefem. Avui tenim tot quant volem iaixí i tot... a vegades desitjam més.

—Lkgeixes la premsa habitualment?

—Cada dia.

—Quina is la teva opinió damunt elseu contingut?

La seva contesta es desqualificadoraper als nostres mitjans de comunicacióen lletra impresa.

—Supàs que és per vendre més exem-plars, pert, sempre es dediquen a publi-car males noticies en relleu, no ens do-nen un raig d'optimisme.

—I dels articulistes, que ens pots dir?Els Ilegeixes amb gust?

—Mira... si.

—Alguns noms, per favor?

—En JordA, en M. Vallés, en Papell, enBiel Galmés, en Ferret...

Estam indecisos, però preguntam.

—Ets partidaria de l'alliberació de ladona?

—Ja ho crec. Intel.lectualment parlantconsider que la dona pot ocupar llocsimportants i de responsabilitat tan bécom els homes. Físicament tal volta no,però té suficient per supe-rar aquest desavantatge.

—Les darreres preguntes: Quines fes-tes són les que mis t'agraden del poble?

No dubta gens i ens contesta amb ra-pidesa.

—El dia del Puig i Sant Bartomeu. I di-rd Ws: m'agrada veure la gent externaque ve a la festa, pea) estic segura queno comprenen el que sentim els montui-rers en el dia de Sant Bartomeu.

Una dona amb idees didfanes. Talcom ha estat en el passat i present.Auguram un futur optimista per al nos-tre poble, si en l'època actual i vinentpensen igual.

Miguel Martorell Arbona

Mancomunitat Pla de Mallorca

Les iniciatives locals d'ocu pacióEntre els programes desenvolupats

per l'INEM figuren les Iniciatives Localsd'Ocupació (ILE), els quals tenen perobjecte promoure, impulsar i finançaraquelles iniciatives que generen ocupa-ció estable, mitjançant la creació de peti-tes i mitjanes empreses que es proposinutilitzar recursos ociosos i infrautilitzatsen la localitat o comarca on es realitzal'activitat productiva.

Entre les característiques del projectes'ha d'evidenciar que les empreses hand'esser viables econòmicament, de novacreació, pertànyer a sectors que no esti-guin en crisi, de dimensió petita o mitja-na, promoguts per entitats locals o auto-nòmiques i estar al corrent amb la Segu-retat Social.

Es donen subvencions a les contracta-cions indefinides i per flocs de treball(700.000 pts.), i altres fins a 500.000 perrecolzament a funcions gerencials.

JOYERI A

Para medir la intensidad de la vida

cronógraio de.elrall' ednnrcotr: indgadordc fecha y corral de aeliro irrayabk

en oro de 18 qudalics. bicolor o aceroSorLleable hag: rn

OMEGA, rm.

AGENTE OFICIAL

MANACOR PORTO CRISTO CALA MILLOR

18 DE FORA VILA

Tractaments fitosanitaris enNormes per a una

Tractaments d'Sulfat de ferro

Es pot emprar com a desinfectant deles arrels a l'hora de trasplantar un ar-bre. En aquest cas es dissolen 2 kg. en10 litres d'aigua.

A la dosi de 100 g. per 10 1. d'aigua éseficaç contra el "rovell" de l'Apit.

Permanganat potAssicTé una acció estimulant sobre la vege-

tació i una acció inhibidora sobre elsfongs. S'utilitza sobretot per desinfectarles arrels a l'hora de trasplantar, i per ales llavors.

Dosi: 3 g. per 10 1. d'aigua.

Alumbre (sulfat doble d'alumina i potassa)Es efectiu contra els llimacs, el poi i

les orugues.Dosi: es dissolen 40 g. en 10 1. d'aigua

bullint. Quan es refreda es tira sense di-luir.

Flor de sofreEs millor tirar-lo l'horabaixa. Es efec-

tiu contra les cendrades.

CoureEl coure té una acció fungicida impor-

-tant així com també un efecte inhibidordel creixement de les plantes, sobretotno s'ha d'emprar quan la planta estiguien flor, ja que fa que no es produeixi lapalinització.

Les maneres més usuals d'utilitzaciósón en forma de sulfat i en forma d'oxi-clorur.

Sulfat de coure: "Caldo bordolês"Preparació: 0'5 a 2 kg. sulfat

0,5 a 2 kg. calç100 litres d'aigua

Oxiclorur

Preparació: 0'5 a 1 1. oxiclonu

100 litres d'aiguaTambé es pot emprar l'acetat de coure

conegut amb el nom de "verdet" i queno es fitottoxic, i el carbonat de coureque ve amb pols per mesclar amb el so-fre.

Silicat de sosaEs un producte liquid, ric en sílice que

s'utilitza contra les malalties dels fongsen fruticultura i vinya.Preparació: 0'5 a 2 kg. silicat de sosa

100 1. d'aigua

l'agricultura biològica (i III)correcta utilització

origen mineralSabó fluix

El sabó fluix és pot emprar com a mu-llant per al pelitre i la rotenona, pen)també es pot emprar tot sol per al poi isegons quin tipus de mosques.Preparació: 300 g. sabá fluix

10 1. d'aiguaEn el cas que l'atac sigui fort es pot

emprar la següentPreparació: 300 g. sabá fluix

500 cc. esperit de cremar10g. calç10g. sal marina10 1. d'aigua

Aquesta fórmula és també efectivacontra les orugues, els minadors, etc. Esd'una eficàcia semblant a l'oli blanc.

Llet desnatada o serigotEs efectiva contra les virosis de les

hortícoles i és una preventiu per a lesmalalties produïdes pels fongs.Preparaci6: llet desnatada o llet en pols

1 litre de llet5 to 10 1. d'aigua

Preparació: serigot1 litre serigot1 1. d'aigua

Oli blancTé efecte contra els ous i les formes

hivernants dels paràsits. Es condició in-dispensable que no tengui cap additiu.

Es aconsellable el tractament hivernal.Preparació: 2 I. d'oli blanc

1001. d'aigua(No es compatible amb el sofre).

Bacilus ThuringiensisEs un preparat de bactéries que afecta

les larves de les papallones, qué deixende menjar i moren als dos o tres dies.

Preparació: 0'06 % a 0'1 %o bé de 50 a 100 g. per 100 litres d'aigua.

Es pot emprar barrejant en piretrinesnaturals.

Es efectiu contra els "prays" de la l li-monera, de l'olivera, heliotis, oruguesde la col, processionAria del pi, etc.

Tractament d'hivernQuan els arbres estan en repòs vegeta-

tiu es fa un tractament per Iluitar contral'arrufat, el motejat, els líquens i ver-dets. I també contra les formes hiver-nants i ous de paràsits.Preparació: 500 g. d'oxiclorur

2 litres d'oli blanc100 litres d'aigua.

Gaspar Socias

Lápotecari Verd i la seva esposa, Maria Palou

MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

19

Joan Verd Arbona "potecari Verd"Apotecari des de 1893 i metge, l'any 1914, exerd ambdues professions a MontuïriUn dels montuïrers que Lambe han de

tenir cabuda dins aquest esplet de perso-nes del nostre poble que destacaren en elcamp de les lletres, de la política o de lasocietat que els va tocar viure en el seutemps i mereix esser-hi inclós, és l'apo-tecari Verd, Joan Verd Arbona. Un ho-me ben considerat en el seu temps, hon-rat i seriós i del que professionalment lagent, en general, n'estava content.

El nostre personatge nasqué a Mon-tuïri el 29 de desembre de 1867. Era fillde l'amo en Pere Josep Verd "Collet'',que feia de pages; i de la mestra JeróniaArbona Cerda, la qual, per cert, haviaestat nomenada mestra de Montuïri elprimer d'octubre de 1859, amb un souanual de 2.200 reals. Per tant, quan nas-qué l'apotecari Verd, la mare ja feia vuitanys que exercia a la vila.

Aleshores vivien en el carrer de SantBartomeu i, naturalment, des de petit(encara no hi havia les monges), s'educaintel•lectualment i socialment amb la se-va mare.

Acabat els estudis primaris, començael batxillerat i als 18 anys partia cap aBarcelona a començar la carrera d'apo-tecari a la Universitat. AlIA, els primersanys, allunyat de la tutela materna, no esdistingí precisament com a bon estu-diant, sinó ben al contrari. Tant es aixíque, malpensant-se, la seva mare es vadecidir a escriure una carta al rector dela Universitat demanant noves del seufill. La contesta, que no es féu esperar,deia: "A este señor no se le conoce en laUniversidad".

Jo es pot suposar quina fou la reaccióde la mare. El fet cert fou que en Joan,donant una mostra més, tant de la ca-parrudesa dels Verds com de les sevescondicions intel•lectuals, ben prest acabala carrera i amb bones notes. Desd'aquella carta, tot i arribant-li tan en-clins la postura de la mare, ja no el torna-ren veure pels carrers de Barcelona.

Això sí, aquella carta, amb la contestadel rector, va romandre per a sempredins el seu expedient academic. De talmanera és així, que uns 25 anys després,quan el metge de "Meia " estudiava me-dicina a la mateixa Universitat, fou en-viat pel seu futur sogre perquè demanastreure aquella carta de l'expedient; cosa

a que el degà s'hi oposa, motiu pel quall'apotecari sempre dugué aquest "corc"dins ell.

L'apotecari Verd tenia una germanamonja, Sor Maria del Bon Camí, una al-tra, na Jerónia, viuda d'un guardia civil,i na Francisca, casada amb un "Collet".D'aquí que el batte "Collet"' era nebotseu. Per altra part, l'apotecari Verd escasa a finals del segle passat amb unapubila de Llubí, na Maria Palou Mulet,de Son Bernat. Tengueren sis fills, naJer6nia (apotecaria casada amb don Joande Meia), en Josep' (que fou prior deLluc), na Maria (segona esposa del mes-tre Rosselló), na Margalida (pretesa perl'aviador "Rua"), en Joan (qui de petitana a Madrid a estudiar, on s'hi casa i ala vila quasi no el coneixen; per cert en-cara es l'únic viu, del fills), i na Francis-ca (apotecaria de Madrid, morta fa pocsanys, la qual, per cert, era subscriptorade Bona Pau).

Es sabut que el "potecari Verd" tenial'apotecaria a plaça. Pere ell —un poc perprestigi personal (aleshores els metges,entre ells els Ferrandos, consideravenpoca cosa els apotecaris) i un altre poc(o molt) pel desig professional de pro-gressar, i Lambe perquè havia de mante-nir dignament una família nombrosa— esposa a estudiar de metge quan ja teniacinc fills. Ho feia per Ilium i anava fre-qüentment a examinar-se a Barcelona i afer-hi les practiques. Si l'any 1893 haviaacabat d'apotecari, l'any 1914 es féuamb el títol de metge.

Ara be, al poc temps d'exercir a

Montuïri com apotecari i metge, tot ique ambdues professions s6n incompati-bles, es va decidir per exercir la medici-na. Durant aquell temps, a més de visitara Montuïri, també anava molt a Pina i aLloret, llocs on era molt apreciat i ons'hi traslladava amb un carretet i un ca-vallet.

L'apotecari Verd, des del caire intel-lectual i huma volia seguir la política dedon Antoni Maura, en el sentit que pre-tenia fer la revolució des de dalt, sobre-tot rompent amb la incultura de la dona.Per donar exemple posa en practicaaquest ideal: féu que la seva filla majorestudiàs, primer batxiller i després unacarrera universitaria. D'aquí que naJerónia fos la primera dona apotecariaque hi ha hagut a Mallorca; un esdeveni-ment que proporciona a l'apotecari Verduna gran alegria, per dos motius: perquèera una filla seva i perquè fou la crista-lització del seu ideal.

Considerat des d'una perspectiva polí-tica, hem de dir que a Montuïri fou du-rant molts d'anys el cap del partit con-servador, juntament amb el metge"Fraret" i en Joan "Serena". Però gene-ralment perdien les eleccions munici-pals, ja que guanyaven els liberals, o siaels Ferrandos.

Dins l'aspecte social, tot i considerant,com hem dit, que era un home d'unagran honestedat, honradesa i ben respec-tat, durant molts d'anys fou el jutge depau de Montuïri. Per altra part, guardavael doblers d'un bon nombre de persones.

(Continua a la página segOent)

La processó del Corpus d'un temps

Quina diferencia de la processó del Corpus de principis de segle i fins fa poc, a la deltemps que correm! Abans tote! poble hi participava i avui ja s'ha passada —festa i

process6— a un diumenge, i són poquIssims els qui hi prenen part.Aquí es veuen les monges ordenant les nines perquè, amb les files ben fetes,

recorreguessin els carrers precedint una de les nombroses banderes o estendardsque eren portats per gent gran. Una foto que suposa tot un testimoni d'una epoca

passada i que sols els majors recorden amb nostàlgia.

FARINERA GOMILAMolturació de grans de tota classeEspecialitat de farina de pa pagès,

força, sopes, integral,

panets i panadesNeteja de blat de sembraCompra-venda de farines i cereals

C/ Mestre Porcel, 29 Telf. 64 60 06 Montuïri

20 D'AQUI I D'ALLA

HAN DEIXAT PETJADA(Ve de la página anterior)

D'aquí que en certa ocasió ell va repren-dre un home de qui n'hi guardava per-que va saber que votava els Ferrandos.Aquest li respongué: "Una cosa són esvots i s'altra es doblers".

En certa manera es vanagloriava per-que aconseguí que durant els anys dejutge quasi mai s'hagueren de resoldreplets a Ciutat o a Manacor. Ell, amb elseu bon fer i a la seva manera, quasi totho resolia a Montuïri.

Cada dia s'aixecava a les sis del matí ila primera cosa que feia era anar al cafede can "Collet", situat a la casa número1 del carrer des Pujol, i alla prenia el seucafe i tot seguit se'n tornava per obrirl'apotecaria, fins que el substituí la sevafilla Jereinia.

A principis de 1930 li pega un atac degota i el deixa rendit, i va romandreen, durant tres anys, dins el flit. Moria el18 de desembre de 1932.

O. Arbona

Notes.- Bona part de les dades ens les propor-ciona el seu nét Mateu.

1.- Cfr. Bona Pau n5 428, d'octubre 1988.2.- Idem, n5 427, de setembre de 1988.3.- Idem, n5 476, d'octubre de 1992.4.- Idem, n5 458, d'abril de 1991.5.- Idem, n'� 470, d'abril de 1992.

Un home que era molt emprene-dor i bon empresari va quedar totastorat quan un dia va veure un pes-cador que estava tombat devora laseva barca, fumant tranquil-lamentamb pipa, després d'haver venut laseva pescada

—Per que no has sortit a pescar? —lidigué aquell home tan actiu—.

—Perquè ja he pescat abastamentper avui —va respondre el pescador—.

—I per que no pesques mês d'allòque necessites? —insistí l'empresari—.

—Que faria tanmateix amb aquestsobrant?

—Guanyaries més doblers... i po-dries posar un motor nou, més po-tent, a la barca. I podries sortir a pes-car a aigües més fondes... Prestguanyaries per poder comprar duesbarques, i fins i tot un flotó. Llavorsseries ric i poderós com jo.

—I que faries, llavors? —pregunta de

bell nou el pescador—.—Podries seure i passar-ho be, i

gaudir de la vida —respongué l'home

emprenedor—.—No es això exactament el que es-

tic fent ara? —acaba responent el pes-cador.

(Una parabola d'Anton ,, de Mello)

Viure per fer feina... o fer feina per viure

Veient això vaig preguntar: no es po-dria, en Hoc de tirar-los, fer confitura ienviar-la alla on hi ha fam?

Amb la contesta que em feren vaig ro-mandre astorat, perquè dins la mevaclosca no hi caben aquests disbarats. Emcontestaren que era molt mal de fer, queno podien, que ha de ser el govern oqualque organització d'ajuda humanita-ria que ho faci. No obstant, per a l'anyque ve es faran gestions perquè algú esfaci came i no els hagin de tirar, perquètirar-los —i aquí vaig quedar bocabadat—té l'inconvenient que en tenim "massapocs", que això de tirar cinc-centes to-nes d'albercoc que "només" valen vintmilions de pessetes, és una xifra ridículai la CE a penes ho té en compte, i si noen tiram molts perilla que no ens arribila subvenció, perquè són pocs doblers.Que us pareix!

Au, idó: a tirar tants d'albercocs compoguem, que si no en tiram molts perillano cobrar-los. Pel que és evident, aixòde tirar cinc-centes tones d'albercocs,que valen una vintena de millions, és unamiseria, i la miséria fa miseria.

Sion Nicolau

DE FORA VILA

7 1

Si feim una volta per fora vila podemveure com davall molts d'albercoqués hiha una solada d'albercocs que s'han per-dut, ben igual que l'any passat, que aMontuïri ja no hi hagué cap compradorpel sequer, i per aquest motiu quasi totses perderen. Hi va haver persones deMontuïri que —igual que vaig fer jo— du-gueren els albercocs a la S.A.T. (Socie-tat Agraria de Transformació) de Porre-res, però amb unes condicions que nofeia ganes de dur-los-hi, ja que havíemde bestreure vint pessetes per quilo, queentregavem per ajudar a les despeses delsequer: i Ilavors esperar que venguessinel sec per cobrar aquestes vint pessetesde bestreta més el preu de l'albercoc, elqual, ja passat Nadal, el cobrarem a 17pessetes el quilo. I els bons, els collitsde l'arbre, que anomenen de retirada, elstiraren dins un clot i el mes de novembreels cobrarem a 30 el quilo. I pel que fa aenguany se segueix el mateix camí.

Per tractar de l'assumpte de l'albercocel passat 7 de juny vaig esser convidat auna reunió de l'esmentada societat, laqual tengué lloc al mateix sequer onunes quantes persones de Montuïri ven-guérem els nostres albercocs. Ana el ge-rent de dita societat i un enginyer agrò-nom ens explicaren la problemàtica del'albercoc mallorquí. Digueren que te-nien mal lluitar amb el turc, tant pel quefa a la qualitat com al preu, perquè ensarriben unes caixes procedents de Tur-quia que pesen una vintena de quilos aun preu molt baix: a unes dues-centespessetes el quilo, preu amb el qual —con-siderant el que per aquí costa secar-los-no hi podem competir. Almenys hauriade ser a tres-centes. Aquests albercocsels compren els empaquetadors de Ma-

Poema dedicat fa uns 50 anys a un jove mort

Solades d'albercoc

Jo plor perquè se n'ha anatenfora i no tornaré.Déu al cel el va cridarper tota l'eternitat.

Feia estona que ho sabia,que tu te n'havies d'anar;era greu la malaltia,Tomeu, i et vaig engegar,te vaig dir que no et volia.

Record com si fos ahir,que vares tornar, Tomeu,

horca, els quals en fan uns paquets nor-malment d'un quart de quilo, que s6n elsque podem comprar pels "hipers" a unes300 6 350 pessetes el paquet, també perles places i a qualque botiga on en po-dem comprar a la menuda, a unes milpessetes el quilo. I si a l'albercoc de Ma-llorca el poguéssim vendre a aquestpreu, aniria molt bé i seria rendible ,pert', per desgracia, quan s'ha provat devendre'l per aquí, no ha anat 116, perquèquan fa un cert temps que esta al mercattoma negre i es invendible, i no quedamés remei que exportar-lo (si ens elcompren) als pgsos nòrdics, on el climaés fred i alla s'aguanta molt de temps enbones condicions. El motiu que l'alber-coc turc no torni negre és perquè ésd'una varietal diferent, semblant al nos-tre primerenc o de domas blanc.

Com podem comprovar, per enguanyles coses no han canviat gaire; el preu ésun poc millor que l'any passat, però po-ca cosa i encara l'hem de dur a Porreresperquè a Montuïri no hi torna haver capcomprador per fer sequer. Si el volemvendre l'hem de dur a la S.A.T, bestreu-re 20 pessetes per quilo i esperar quevenguin el sec per cobrar; i als bons, co-Hits de l'arbre, d'un calibre regular —nohan de ser petits—, sense posar-hi cap brotni fulla, ben igual que si els haguéssimde dur a la plaça, els tiraran dins un cloti quan vengui la subvenció els cobrarema devers 30 6 35 pessetes el quilo.

Els pagesos pensam que, malgrat queels cobrem, això de tirar els nostres al-bercocs dins un clot, és un disbarat. Pen-sar que hi ha molta gent en el món queno pot endolcir-se amb confitura i sols aPorreres s'hauran tirat de quatre a cinc-centes tones d'albercoc, ens entristeix.

baixet, em vares dir;Vols que jo torni seguiressent enamorat teu?

Et vaig tornar repetirque jo ja no te volia,que un altre jove fadrífeia temps que amb jo venia.

Pelt tu no ho vares creure,perquè no te convenia,i me demanares quin diai a on ens podíem veure.

Negant-te el meu amor,Ia porta te vaig obrir,de la nit que fa dormirtant al pobre com senyor.

Dins poc temps vares morir;jo ja no sé si de tristor,Tomeu, pel que et vaig dir,i per això, et doman perdó.Com la coloma has volat,

animeta d'en Tomeu;si al cel te n'has anatdescansa en la pau de Déu.

Antònia Adrover

Jo, sabent l'enfermetatque el teu cor consumia,mon cor, de pena xapat,dir-te res mós no podia.

A l'hora de la partidam'ho tornares demanar;jo, cap baix, vaig contestar:si no ens tornam trobar,ens veurem a l'altra vida.

Que vares quedar de trist,amic meu amb tal resposta,fou com obrir-te la portacap a la fosca i la nit.

MONTUÏRI D'AHIR A AVUI

Succinta história dels nostres carrers - XIIIDe la Penya, del Pare Antoni Martorell, des Pujol i des Garrover

39. Carrer de la PenyaAls cadastres del segle XVIII el solem

trobar com a carrer d'en Socles, que delPujol davalla al carrer de s'Arraval. Al-tres vegades el trobam com a carrer d'enSocies o carrer de Can Antoni Socies,perquè aquest personatge hi vivia i feia deparaire a la segona meitat del segle XVIII.

El tros de carrer que va de Sant Barto-meu al carrer de Palma es deia carrerBrut o carrer de na Manacora, perquè alsegle XVIII hi vivia una doneta indigentque sempre anava molt bruta i que teniael malnom de Manacora. Al padró de1862 es troba com a carrer de la Penya,segons els papers del P. Andreu de Pal-ma, que és una denominaci6 avui encarapopular i que li escau molt a causa delpenyalarn que hi havia. Per això el varenenfondir una partida de metres en el llocque es comunica amb el caner de SantBartomeu. Com que quedà un desnivellmolt pronunciat, va ser necessari fer-hiuna escala de dues vingudes. El 9 demarç de 1938 l'Ajuntament Ii imposà elnom de caner del capità Clar, dedicat almontdirer Jaume Clar i Aloi (1897-1937)mort al front d'Aragó a la batalla de Bru-nete. A Ciutat també hi tenia un canerdedicat. L'Ajuntament democràtic el 19de juny de 1979 li va retornar el nom decarrer de la Penya i encara perdura.

40. Carrer del Pare AntoniMartorell

Almenys des del segle XVII era cone-gut com a carrer Nou i com a tal surttambé als cadastres del segle XVIII. Eldia 24 de març de 1937 l'Ajuntamentfranquista presidit pel batle SebastiàBauzA i Moll li imposà el nom de Fran-cesc Xavier Vanrell i Seguí, militar d'Ar-tilleria de la família de Son Rafel Mas,que ajudà a costejar les obres del con-vent de les Monges. Es casà amb MariaTeresa Rossich i Mas. Foren els pares dedonya Carme Vanrell i Rossich, un per-sonatge molt famós al Montuïri del seutemps. El nom de carrer de Can Moio ocarrer de Ca s'Italia que li d6na popula-ritat, es deu a la casa de Can Moio, nomd'un tal Miguel Manera "Moio", que hivisqué durant el segle XVIII. No fa faltadir que la denominació de carrer Nou estroba a quasi totes les localitats. A la

El P. Martorell el batle irobat en el momentde descobrir la lápida que dóna nom al carrer

sessió del 19 de juny de 1979, ja en de-mocràcia, l'Ajuntament acordà posar-liel nom de l'escriptor Gabriel Alomar.Posteriorment va rebre el nom de canerde Pere Capella designació que tambédurà poc temps, ja que el 15 de desembrede 1985, en un acte solemne, amb motiude la declaració de fill il•lustre de Montu-*in se li atorgà el nom de caner del PareAntoni Martorell, ja que fou precisamenta una casa d'aquest carrer el Roc on vanéixer l'il.lustre musicòleg montifirer.

41. Carrer des PujolÉs un dels carrers més llargs de Montuï-

ri. Va des de la Plaça Major fins a l'an-tic camí de Llucmajor. Aquest carrer tra-vessa tot el Pujol, que ja trobam citat re-petides vegades a l'Edat Mitjana. D'al-tres vegades, veim citada l'empitada delPujol cap al camí de Llucmajor com aPorrassar, a causa de l'abundància deporrasses que hi havia en época medie-val. Aquesta és la raó per la qual trobam

citat aquest carrer en el segle XVIII coma des Pujol de Plaça al tros de dalt el Pu-jol fins a la plaça, i carrer del Porrassaro del Pujol del Porrassar a l'altre empi-tada. Tant el nom de Pujol com de Por-rassar han estat font abundant de mal-noms des de molt de temps enrera finsara mateix. Un dels punts que es trobamés citat com a referència topogràficaés la travesa dels quatre cantons delPujol entre el caner de Dalt i el de laPenya, i que ara consideram. Fins a fi

-nals del segle XVII sabem que deversaquest punt hi hagué una creu de terme.

A partir del padró de 1862 el trobamcom a carrer del Príncep, referit al Prín-cep d'Astúries, que més tard seriaAlfons XII (1857-1885), rei d'Espanya.

AI 30 d'abril de 1931 els republicansel transformen en carrer de la Llibertat iel 16 de setembre de 1936 els franquistesli imposen el nom de Garcia Ruiz, dedi-cat al famós tinent coronel d'enginyers,cap de les columnes franquistes al frontde Manacor. Finalment, el 19 de juny de1979, l'Ajuntament democràtic acordarestituir-li el nom de caner des Pujol.

42. Carrer des CarroyerCom a caner surt per primera vegada

al padró de 1930, perb ahans aquest ar-bre donà nom a un camí ja prou docu-mentat, almanco des de principis del se-gle XIX. En efecte, l'any 1813, quan esfa la relació dels carrers en qué es divi-deix el terme per a recompanir els pastu-ratges entre els pastors trobam la següentcita: Peres Ballester Noll i GabrielCercla prenen son corral des de la Covapujant per los molins per el Garroverfins al cantó de Can Blanch ¡fins SonRobl y de Son Robl fins a na Repichd'en Batista Cuca y fins al Pont delTamarell, cam!, canif fins a la Cova...(1)

El 16 de febrer de 1890 l'Ajuntamentacordà que el camí del Garrover tengui30 pams d'ample. El 4 de juny de 1937es proposa donar el nom de general Mo-la a aquest caner, però alguns dies des-prés, I'll de juny, es refan i acorden im-posar aquest nom al carrer de sa Trona.(Continuara)

Joan Miralles i Monserrat

(1) Llibre d'Actes de l'Ajuntament 1811-1815, pàg. 270.

ESPORTS 23

Joan Barceló Prohens, campió d'atletisme de cursaEn deu anys ha guanyat més de 300 trofeus, 6 títols autonòmics i un quart

Hoc a nivell nacional, sense escrutar ni medalles ni diplomes

Joan Barceló Prohens es un atleta ve-ten) de 50 anys que nasqué a Son Valls,prop de Felanitx. Pera des d'abans dededicar-se a l'atletisme s'establí amb laseva familia a Montuïri.

En l'actualaitat, professionalment,pertany a la "Periferica del Govern Ba-lear", per() abans havia precedit lacondició de funcionari de l'aeroport dePalma. De jove gaudia d' entretenimenscom la caça o el billar, per() als inicisdel 1983, amb 39 anys, es decidí a em-prendre un esport desconegut per ell,l'atletisme de cursa.

Des d'aleshores ha esdevingut la con-solidació com esportista destacat dins elmarc atlètic de la Illes. Ha pertangut alsclubs de Montuïri, Campos, Costa de Cal-via, Migjorn i actualment al Colonya dePollença. Els Ines de 300 trofeus (senseescrutar ni medalles ni diplomes) i uncurrIculum de mes de mitja dotzena detttols autonòmics i d'un quart lloc a ni-vell nacional en la seva categoria, horeafirmen.

—Qui recordes dels teus inicis?

—Fa molt de temps per recodar-ho!—exclama—. Mai havia pensat en la pràc-tica de l'atletisme, els darrers pensa-ments... Vaig veure que hi havia homesde la meva edat que competien, i jo tam-be ho vaig provar. Era com una gola.(En aquells moments, jo, fill, ja compe-tia des de feia un any. Havia començatamb l'escola i començava a destacaruna mica. El meu pare es veie com-promès a acompanyar-me a les cursesdels pobles, i clar, la temptació de tastaraquell man tan popular...)

—Qui et suggereix el nom d'atktismei qui is el que mis valores d'aquest es-port?

—Sacrifici i il.lusió. Té les seves com-pensacions, com tot. Has d'estar en bonaforma física, si no, no ho podries fer. Noes pot estar cap temporada al marge del'entrenament, perquè llavors és molt di-fícil retornar al bon estat físic. Sup&que la valoració a fer no té res especiald'un altre esport. Crec que es importantque una persona s'integri a la pràcticaesportiva, ja que manté una disciplina iaquest fet condueix al manteniment del

teu cos i a una salut en progressió. (Ell,a conseqüência del córrer, hagué deprescindir del fumar). Per() així i tot en-cara en fum qualcun, un cada dia des-prés de dinar, pea) això no significa queho aconselli a ningú.

—Quin són els recods que evoquesamb mis il.lusió en la teva història dig-na d'un veterà?

—Es presenta la nostàlgia compenetra-da amb l'esperit de lluita, des dels pri-mers moments. Un dels records més im-portants fou el d'aconseguir un bon pa-per a la cursa de Montuïri, la qual, enaquells moments, era una de les mésprestigioses de l'Illa. I així ho corrobo-ren els atletes que hi competiren. (Foul'any 1984 i va guanyar aquesta semi-marató local). També era un desig anartots tres (el pare i els fills Esteve i Joan)junts a les carreres.

—I altres records?

—Un moment important fou rompre labarrera de les 3 hores en la prova olím-pica de marató (42'195 quilòmetres), iho vaig aconseguir al marató de Munich.Com també ho fou el guanyar un cam-pionat de Balears i classificar-me el 4rt.d'Espanya.

—Digues-nos el nom dels contrincantsque mis t'han fet suar?

—Un del que més vegades m'hi va feresser fou el felanitxer Sebastià Adrover.Posteriorment l'arenaler Basílio Marti-nez i el bunyolí Andrés Caballero de

Segovia, per() aqueas de manera més fe-ble. (Actualment, a Mallorca, a la sevacategoria, no le cap rival, almenys nos' ha demostrat).

—Quina is la clau personal d'aconse-guir tan bon estat de forma amb unexigiltssim entrenament?

(Li faig aquesta pregunta perquè elmeu pare es un corredor inédit, capaçd'anar de cusa a cursa sense entrenar-se i sense perdre la condició atletica quefa que sigui "dels minors". Normalment,en qüestió d'entrenament, la seva mitjasetmanal es d'un o dos dies. Es a dir,una hora o cinc quarts de practica atlé-tica cada set dies. Aix() sí, es dels mes "po-pulars" en les curses atletiques de l'Illa,i se'n deixa ben poques. Aquesta es unade les causes del seu estat deforma).

- és una qüestió psicològica. Detotes maneres crec que per fer una carre-ra de llarga distància s'ha d'entrenar is'ha de dur un cert rodatge. Pens que noes tan important per a les carreres demig fons i curses de pocs quilòmetres.

—Per qui creus que al nostre pobleno hi ha la suficient motivació per a lapràctica de l'atletisme?

(Recordam que a la década dels 80,sobretot a l'inici, Montuïri fou unapléiade de corredors; sens dubte, unavertadera supremacia pedrestre)

—Hi va haver temps que hi hagué per-sones que feren moltíssima feina, comMiguel Roig, Gabriel Gomila, l'APA...per() això sol esser una tasca poc com-pensada i costa el seu esforç. Els de lanostra família els podem donar les grà-cies d'haver-nos dedicat a aquest esport.

—Quins són els teus propers objec-tius?

—Continuar de la mateixa manera quefins ara.

—Per fi, quin consell donaries a qual-sevol possible iniciador?

—Es molt difícil que surtin atletes si noes promociona. Molts de pares correngràcies als seus fills i viceversa, s'ha detenir molta força de voluntat i perseve-rança, saber sofrir. Es un dels esportsmés durs, com el ciclisme i la natació.

Joan Barceló Cerdà

Jaume Pocovi

Joan Martorell

Jaume Alcover

GI AsCarrer del Pupal, 9

Vine a posar-te en formaGimndstica de manteniment

Gimnàstica rítmicaAerobicJudo

Ball de salóSala de massatges

Pròximament:Sala de musculació

Sauna

InformacióTif. 64 65 39

24 ESPORTS

Jaume Pocoví, Joan Martorell i Jaume Alcover,tres montuïrers que aquesta temporada han jugat fora

Els dos primers han participat a la lligueta d'ascens a Ill divisió amb el Murense i FelanitxAlcover sempre ha estat tiular amb el Vilafranca a 1 2 regional

Un grapat de montuirers han actuataquesta temporada amb equips de forapoble. Uns quants a III regional, a SantJoan, i altres a I preferent o I regional.

Hem entrevistat tres joves que co-mençaren la temporada amb el Mon-tuïri de III divisió, però per uns motiusque ells ens explicaran, no pogueren se-guir amb l'equip i marxaren a clubs quehan destacat en els seus campionats deI preferent o I regional. Ens referim alporter Jaume Pocovf Mayol "d'Es Coll",amb el Murense de I preferent; al cen-tral Joan Martorell Cerrato "S'Hondu",amb el Felanitx de la mateixa categoria,i al defensa Jaume Alcover Men "deMianes" amb el Vilafranca de I regional.Precisament dies després d'efectuarl'entrevista, els dos primers havien deIluitar un contra l'altre perquè el seuequip promocionava a III divisió.

Començam demanant-los per la sevaedat i pel seu historial esportiu:

Jaume Pocovt: —Tenc 27 anys i vaigjugar fins a infantils amb el Montuïri;després vaig anar al CIDE. La lliga na-cional Juvenil la vaig jugar amb l'Algai-da, Montuïri i Sant Gaietà. Com aficio-nat he jugat amb el Montuïri a III divisiói a I preferent i un any cedit al PonersAt. de 2 regional; i enguany amb elMurense a preferent.

Joan Martorell: —Ara tenc 20 anys. Els

possiblement la directiva va voler ferenguany un equip molt bo a III divisi6, ivolgueren fitxar jugadors amb moltaqualitat que havien jugat a II B i a IIIdivisió. En principi comptaven amb lapedrera local, però d'aquesta només enpujaren cinc o sis, i els altres ens descar-taren. Aquest va esser el meu cas. Nopodia seguir amb el Montuïri i em vaigcercar la vida per un altre costat. Cal dirque es ben trist no poder jugar en el teupoble i haver d'anar a fora.

Alcover: —Com que jugava i l'entrena-dor no tenia confiança amb mi, vaig de-cidir parlar amb ell a veure si em podiencedir a un altre equip. Va sortir elVilafranca i vaig anar allà.

—Quins han estat els millors rivals delvostre campionat:

Pocovt: —Dins preferent hi ha 20 ri-vals, pet-6 els que han quedat per jugar laIfigueta d'ascens a HI divisió hem estatels següents: Felanitx, Espanya, SAMI iCiutadella.

Martorell: —La categoria de preferentenguany no ha estat massa bona, no hiha hagut una qualitat excessiva, pert) unequip que ha quedat destacat ha estat elCampos. Els altres sOn més o mancoiguals, com el Génova, l'Espanya, elMuro o el Binissalem.

Alcover: — L'Independent, l'AI. Bale-ares i S'Arracó. El millor de tots eral'Independent, però fa ver tercer. S'Ana-có estava molt be físicament, i l'AI. Ba-leares tenia uns puntes molt ràpids.També eren bons l'Algaida i el Xilvar.

(Continua a la phgina següent)

meus primers els vaig passar a l'esportamericà, concretament al beisbol. Quanvaig arribar a Mallorca, als 10 anys, vaigcomençar amb el Montuïri aleví, infan-til, cadet i dos anys a preferent. Enguanyhe jugat amb el Felanitx a preferent.Som defensa central i el meu mister, enBussi, es molt apreciat a Montuïri.

Jaume Alcover: —El maig passat vaigcomplir 19 anys. Tota la meva vida hejugat amb el Montuïri, des de benjamífins a juvenil.

—Per què et decidires anar-te'n delMontufri i fitxar amb un altre club?

Pocovf: —Perquè aquí hi havia enMallo i jo no volia estar en el "banquet".

Marbre!!: —No vaig esser jo qui vavoler anar a jugar a un altre equip. Aquí,a Montuïri, no vaig poder jugar perquè

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Tejedores, 34 (Pasaje)Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11

Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

ESPORTS 75

radin' jugar pero veld

(Ve de la pagina anterior)

—Per a vosaltres, com s'ha desenvolu-pat la temporada?

Pocovl: —Ha anat molt bd, ens hemclassificat per jugar la lligueta d'ascens iara manca una jornada i si aconseguimguanyar dins Felanitx, equip on hi juga"s'Hondu", assolirem l'ascens.

Martorell: —Al meu punt de vista hemfet bona campanya, hem quedat quart itrob que quedar els quart està bé, perquèsom molt joves. Només tenim dos juga-dors majors de 25 anys. A cada partit hohem donat tot i com a premi hem dispu-tat la lligueta d'ascens a III divisió.

Alcover: —En principi la cosa anavamolt bé, vàrem estar 13 partits imbatutsi anàvem líders, però després vàrem bai-xar i perdérem uns quants partits. A par-tir d'aquí fórem molt irregulars. Final-ment quedàrem 7é.

—De cara a l'any que ve, què pensesfer?

Poco& —No ho sé cert. Podria tornaral Montuïri o anar a un altre equip de IIIdivisió, o fins i tot quedar al Muro sipujàvem. De totes maneres m'agradariajugar aquí.

Martorell: —La veritat és que encarano ho sé, perquè anar a jugar a fora arri-ba a cansar molt. A l'hivern fa fred,plou, te n'has d'anar sol, arribes a ca te-va a les onze, i no crec que pugui tornaral Montuïri perquè he sentit rumors quehi ha molts de jugadors que no podranseguir. Cal dir que amb el Felanitx heactuat a quasi tots els partits de titular iestic molt content de la directiva.

Alcover: —No ho sé, però pens queamb el Montuïri jugar-hi l'any que ve ésmolt difícil i crec que no hi jugaré. Javeurem si surten altres equips. Els jovesho tenim molt difícil el jugar a tercera.

—Què opines de l'afició del poble onhas jugat:

Pocovt: —L'afició del Murense ens hadonat l'esquena, ja que no ve molta gental camp. Sup6s que és perquè és unequip histbric i ells volen III divisió.

Martorell: —L'afició, la veritat, m'hasorprès un poc, perquè així mateix ensha seguit bastant durant la temporada imés a la lligueta d'ascens.

Alcover: —Al principi venia molta gental camp; l'equip funcionava i l'afició

quoresponia; però així com anàvem perdentpartits, els espectadors anaven minvant.Es lógic això, perquè si guanyes, la gentrespon. Trob que han tengut molta pa-ciència perquè hi havia pocs vilafran-quers i la gent, el que vol és veure juga-dors del seu poble.

—Sempre ens agrada que contin unaanècdota. Quina ha estat l'anècdota es-portiva de la teva vida o d'aquesta ¡liga?

Pocovt: —Fa 5 6 6 temporades vàremanar al camp del Baleares i quan manca-ven 4 6 5 minuts per acabar, en Chea,jugador del Baleares, va tirar una falta ila pilota va entrar per l'escaire, per6 vaforadar la xarxa, i en Pérez va collir lapilota i va treure de porta i l'Arbitre nose n'adonà que el baló havia entrat.Aquell partit va acabar 0-0.

Martorell: —Un dia a Menorca, des-prés d'haver jugat, a la nit, amb cotxellogat, fèiem una volta fent el "loco".Cantàvem damunt el capó anat a 10 perhora. Jo conduïa, la policia em va dete-nir, em dugueren al quarter tot sol. Elamics m'esperaven fora i cridaven. Pos-teriorment em feren firmar la multa i lapagArem entre tots.

Alcover: —Un dia ens pensàvem queens havien robat els equipatges i tot vaser un mal entés. Els tenia el batle deVilafranca, Joan BauçA, que havia anatal camp de futbol i va veure la bossaamb roba que l'encarregat tenia prepara-da per rentar-la, i com que aquest haviatrobat tancat, l'havia deixat a la porta.

J. A. Payeras

I Setmana de Futbol BaseSe celebrara del 4 al 9 de Jullol

per a al-lots de 12 a 14 anys

Durant els propers dies que van del 4al 9 d'aquest mes de juliol se celebrarà aMontuïri la "I Setmana del FutbolBase", sota la coordinació técnica del'entrenador de l'equip de III divisió delnostre club, Miguel Magaña i la col.la-boració dels Ajuntaments de Sant Joan,Porreres Vilafranca, Algaida i Montuïri.

Hi participaran jugadors de 12 a 14anys de la Comarca des Pla, els quals,durant cinc dies, con viuran i perfeccio-naran els seus coneixements tècnics defutbol. Pels menjars i els allotjamentsutilitzaran les dependéncies del Col.legiPúblic "Joan Mas i Verd". Les classess'impartiran en el camp d'Es Revolt,pistes de les escoles i poliesportiu EsDau. A més de l'esport rei, també prac-ticaran natació, bàsquet, handbol i volei-bol, i analitzaran, mitjançant el vídeo,diferents situacions tàctiques i tècniquesdel futbol i jugades dels partits del mun-dial dels Estats Units.

Magaña compta amb l'ajuda de Ga-briel Matas, nou coordinador del futbolbase local; Raül Cobo, llicenciat enEducació Física i els jugadors queaquesta temporada han militat a l'equipde HI divisió.

A les pràctiques hi haurà les presènciadels entrenadors Jaume BauzA, NandoPons, Miguel Bestard i els jugadorsGarcia Mallo, Marcos, Esteban, DelCampo, Prats, Verger, Ratil, ChichiSoler i Paquete Higuera.

PES SEU INTERÈS

16 ESPORTS

Ha acabat una altra temporada molt positiva per a l'esport montifirerTercera plaça en el play-off d'ascens a Il -B

12 equips participen en el torneig d'estiu de futbol-sala

Ha acabat la temporada 1993/94,una positiva temporada que sera re-cordada molts anys. Ara temps derelax, de futbol-sala en "Es Dau", denatació i de preparació del Torneigde sa Llum i propera temporada. Aun altre Hoc parlam de la "I Setmanadel Futbol Base" que se celebrara aMontulri.

Quant als darrers resultats, podemesmentar que el Montuïri ha f et ter-cer a la Iligueta d'ascens a II-B (mésdel que es pensava) i ha estat el se-gon equip mallorqui millor classificat.Els juvenils han pagat car el primerpartit dins "Es Revolt" contra elPo rtmany on hi va haver mottes ex-pulsions (convé recordar que, enca-ra que l'Arbitre s'equivoqui, calaguantar-se i deixar-lo fer perquè elsjugadors duen les de perdre). Elbenjamins de futbol-7 han fet un bontorneig Presi-dent i també una ex-cellent lliga els veterans de la ma-teixa modalitat esportiva que hanquedat d'entre els primers. Mals re-sultats en el debut del conjunt séniorde futbol-sala en el primer campio-nat organitzat per la F.B.T.F; però,acabaren així com començaren, envictòria.

RESULTATS CORRESPONENTSAL PASSAT MES DE JUNY

Juvenils: Ascens a divisió d'honorMontuïri, 1 - Platges Calvià, 5P.Ramon Llu11, 3 - Montuïri (final), 0

Futbol-7 seniorAnònim Pub Montuïri, 1 - Restaurant

Son Caliu, 2Anònim Pub Montuïri, 9 - Son Rigo, 24Verge de Lluc, 28 - Anònim Pub

Montuïri, 2

Anònim Pub Montuïri, 1 - ContinenteMago, 5

Anònim Pub Montuïri, 10 - Bar Avin-guda Muro, 6 (fi Riga)

Futbol-7 benjamíMontuïri, 1 - At. Manacor, 4Porreres, 1 - Montuïri, 3 ( final Copa)

Futbol-7 veteransJ.Ferry-/Calvo, 4 - Hens/Friusa, 1Hens/Friusa, 2 - Cafetín, 4 (fi del cam-

pionat)

Ascens a ¡ I-BMontuïri, 1 - Roldan, 2

La primera part va acabar amb el re-sultat d'empat a zero. Feia poc que ha-via començat la segona i el Montuïri -que estava jugant molt bé- es va avançaramb un gol de Cantos. Va ser aquestmateix jugador qui, en una jugada benei-ta, va llençar la pilota lluny, va rebre lasegona amonestació i va ser expulsat. Elgol de l'empat vengué tot seguit i quanel Montuïri tenia nou jugadors perquèGaspar estava rebent l'assistència delmassatgista. Més tard, fou expulsat Lluís

amb dos jugadors manco, els localsencaixaren el segon gol. Un partit queno es podia perdre perquè el Montuïri,amb els onze, era superior.

Roldan, 1 - Montuïri, 2El millor encontre vermell-blanc de la

lligueta. Hagués pogut aconseguir dosgols l'equip murcià a la primera part. Vaser Gabi Sampol gràcies a un penal queli feren a ell mateix, qui va inaugurar elmarcador. La continuació va resultarmolt oberta i interessant. Empatà elRoldan de penal i, quan mancava pocper al temps reglamentari, Sampol a

Gabi Sampol, el goleiador

centre d'Ivan va establir el definitiu 1-2.Cal remarcar que el Montuïri va alinearels juvenils Tomeu Fullana (tot el partit)i Ivan (vuit minuts) i Guillem Munar vaestar convocat. Bon joc d'aquells dos id'un altre jove, Joan Verger.

TORNEIG D'ESTIU DEFUTBOL SALA

Dotze equips participen en el torneigd'estiu de futbol-sala que -com cadaany- se celebra en "Es Dau".

Tot i que era a punt d'iniciar-se elcampionat, no s'havia elaborat el calen-dari i sí, només, la I jornada. Aquesta vatenir Hoc el dimecres 29, dijous 30 i di-vendres 1 de juliol, amb els partitsRestaurant Cas Carboner - Es Pujol,Magatzem Es Pagès - Pub AnNim, EsCanteranos - Comercial Ruiz, Ca NaMaria - Inter Montuïri, Ca Na Peixet -Fierotes i Sa Nostra - Boutique Traus.

Del desenvolupament d'aquest torneigen parlarem en una altra edició.

Biel Gomila

...SORTEJAM MUNTAMYES DE REGALS

lo%AA.

* Exemples de T.A.E: Per 100.000 Pts.: 3,96% • Per 500.000 Pts.: 4,79%• Per 1.000.000 Pts.: 5,90% • Per 5.000.000 Pts.: 6%. Saldo minim 100.000 Pt.

1 UN COTXE CADA MESH

A BANCA MARCH

'17Dkji?MATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AiLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 - Tlf. 64 66 95

AAONTUIRI

MICELLANIA 27

V`Grair,) assa

25 anys enreraJulio! de 1969

Acabament de carreres

Recentment va acabar la carrerad'ATS la jove Catalina Arbona Verger. IIa de pilot de la marina mercant, el joveJoan Mas Miralles.

50 anys enrera

Juliol de 1944La festa del 18 de juliol

Les festes commemoratives de l'alça-ment nacional, del 18 de juliol, aquestany es varen celebrar amb més solemni-tat que altres anys. L'Ajuntament va cos-tejar un bon dinar a tots els seus obrers iempleats perquè aquest dia també vaesser declarat la festa del treball, per do-nar-li més realçament. Foren convidadestotes les autoritats locals. La recepciócosta 152 pessetes i el dinar, 1.615.

100 anys enreraJuliol de 1894Danys i perjudicis

Quan es va fer la nova rasant del ca-rrer de Sant Bartomeu, el portal de la ca-sa de Miguel Ribas Antic va quedar amés de dos metres d'altura, i el frontisamenaçava ruIna. I demanava danys iperjudicis. L'Ajuntament no li féu cas i vaacudir al Governador.

[D ,c rsaJuliol 1984

Les monges deixen Montuïri

Dia 17 d'aquest mes es compliràndeu anys des que les monges de laCaritat deixaren Montuïri, després de117 anys d'estada aquí.

Aquest dia sels va retre un home-natge d'acomiadament en el transcursdel qual va parlar el rector com a re-presentant de l'Església, i el batle ennom del poble.

Tothom va sentir la seva anada, es-pecialment aquelles persones qued'una o altra manera havien rebut d'a-questes germanes ensenyança, aco-Iliment i servei en moments de neces-sitat. I avui, deu anys després, encarasón moltes les persones que lamen-ten la seva absència.

D:4x2c)gmllt1Juny de 1994

DefuncionsDia 12.- Bartomeu Mayo! Gomila

"Rua", casat de 66 anys.

MatrimonisDia 11.- Maties Miralles Manera amb

Jerônia Gomila Fio!

©DIMIT C4D asaBrag de gitano

Ingredients6 ous6 cullerades soperes de sucre3 cullerades de farina de força

ElaboracióSeparar els vermeils dels blancs i

pujar els blancs fins que facin sabo-nera forta. S'unta la Ilauna de saïmamb farina per damunt. Els vermeilses remenen 136 i després es meclenamb el sucre. Es cou a forn fluix unsdeu minuts.

FarcimentXocolata fusa amb aigua i mantega,

que sia claret. Quan es treu del fornes gira damunt davall i s'hi posa la xo-colata ben escampada i damunt, lacrema de "Potax". S'enrevoltilla elbraç i damunt ben untat de xocolata.

Crema3/4 de litre de llet

1 paquet de flam "Potax".

Sebastiana Ribas 'Xorri"

Plwiltcffic4 T®Juny de 1994

Dia 12 34 litres rn 2

'NCAC43Un dia, badocant

(Davant els quadres de propaganda electoral)Ara mir, cara per cara,

aquests quadros que han posat;tots són senyors de bondat;per jo, no tenen cap tara,i si en tenen cap de rara,que les sigui perdonat;i després d'haver votatdesig que sigui encertat,i que tots visquem com ara.

El dia de Sant Pere(A Mossèn Pere Orpí)

Un capellà hi havia,i era Pere i se'n va anar.Perquè avui ell festa fade cor li vull desitjarpau, salut i alegria;si vol res meu algun dia,amb qualsevol cosa siame pot venir a cercar.

A na "Ma lén"(De Ca ses Monges)

SII.lusió que me tensés molt poca, vida mia;jo amb tu igual me seriaque si te tengués un diasé que poc me costariaes rompre es Deu Manaments.Que Déu me perdon voldriasi això són mal pensaments.

Miguel Massanet "Parrí"

28 ESGLÉSIA EN CAM!

Primeres comunionsDies 3 i 24 de juliol

El primer diumenge de juliol, dia 3. ales 19 hores, Catalina Ruiz Juan, Mag-dalena Mairata Bauza, Francesc RamisVerger i Joan Verger Cerda rebran perprimera vegada el sagrament de l'Euca-ristia després d'haver estat acompanyatsdurant dos anys pels seus pares des de lacatequesi familiar, juntament amb la se-va catequista.

Cristòfol Rigo Tous i Sebastiana RibesMartorell el rebran el proper dia 24 alSantuari de la Mare de Deu de la BonaPau.

Convivències de joves aRuberts

Des del dia 12 al 16 de juliol, un grupd'al.lotes del procés de fe de la nostraparròquia celebraran uns dies de con-vivencia, germanor i esplai a la casa deconvivències de Ruberts.

Canvi d'horari de missesdurant l'estiu

A partir del proper dia 10, els diumen-ges de juliol i agost se suprimeix la mis-sa de les 12 de la parrbquia i es traslladaa les 19 hores, al Puig.

Notes: Els dies de les festes (SantJaume i la Mare de Deu d'agost) no hihaura missa al Puig. Com tampoc non'hi haura si es dóna la coincidencia quealgun diumenge hi hagués funeral.

La missa del Puig sera a les 19 horesen Hoc de les 19'30, com era habitual, afi que el rector pugui atendre les delshoraris de les dues parrõquies (Montufrii Sant Joa).

Collecta de CAritas

El primer diumenge d'aquest passatmés de juny, celebrarem la festa delCorpus i també tengué Hoc la col.lectapei- a Caritas amb la finalitad d'ajudar alsgermans necessiats. En total es recolli-ren 69.750 pessetes. Gracies.

MES 41:=310 NA_3E3titel..11L..7rho' rz

Cap al número 500C=10ZLJ I 191 CO .t&

Els diumenges d'estiu es tornara celebrat missa a l'oratori de la Mare de Deu de la Bona Pau

Ajuda als refugiats d'AfricaCarta d'agraTment a la Parròquia de MontuTri per

l'ajuda feta als refugiats del Burundi a Rwanda

El missioner mallorquí Miguel Parets ens ha enviat una carta d'agrafmentpels doblers rebuts de la nostra parròquia per ajudar als refugiats delBurundi. Ens detalla la situació d'aquests refugiats i l'ajuda que va poder feramb els doblers que se'n porta de distints llocs de Mallorca.

A continuació transcrivim alguns paràgrafs del contingut d'aquesta carted'agraiment:

"Els dobles que me donàreu i que me'n vaig dur en $ USA varen servir,com escrivia al batle del meu poble, per fer reviure no poques refugiades i re-fugiats. Aixf com sona".

Després de relatar-nos com ho distribufa també ens deia: "Els refugiats vi-,. ven —hi dormen— dins una espécie d'hivernacles mallets que ni als dels nos-" tres melons i tomàtigues arriben. Dues vergues d'arbre, quasi sempre euca-

liptus, unes fulles segues de plataner i un plàstic que els dóna l'AltProtectorat dels Refugiats, és tot. Id6, entrant-hi trobava ve/lotes i vellets ques'apagaven com una espelma".

"Mirau si costa poc ressuscitar-los: els duis una espécie d'alatxeta petitaque se pesca als llacs, i un poc d'arròs i sal, i la gana els revé i moltes i molts—si no hem fet massa tard!— se tornen posar en marxa i ja no deixen el re-part.

La carta acabava aixf:"E/s camps eren 22. Jo els donava un dia a cadacamp. I lo primer que vaig fer va essor distribuir més d'un milió entre missio-neres i missioners o catequistes que visitaven sovint els seus camps de mésa prop, amb la condició que ningú morís de fam. Aix f, amb unes 50.000 a ca-da camp, per a aquests casos més extrems, salvàrem no poques vides degent que hauria mort sense plorar i tot! A la carta que vos enviava (i que esva perdre degut als fatídics esdeveniments) vos donava més details; ara nome'n record. Com sabeu, de Rwanda just duguérem lo que duim damunt. I loque mai un se /leva, si és pobre, és la gratitud. Així que en nom de les velle-tes i ve//ets —ressuscitats— vos dic gràcies. Vol/ets i velletes que per famo-lencs i assedegats són el mateix Bon Jesús. Es, icI6, Ell mateix que vos hodiu: Gràcies!" (Firma Miguel Parets)