DIVENDRES 22 DE GENER DE 2021L’AUDITORI

Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky

Valery Gergiev director

Alexei Volodinpiano

Rakhmàninov / Txaikovski

EL CONCERT D’AVUI

El mestre Valery Gergiev, el pianista Alexei Volodin i

l’Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky ens oferiran un concert extraordinari amb un programaemblemàtic: la Sisena Simfonia de Txaikovski i el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov.

Gergiev vol oferir la que possiblement és una de les obres

cabdals del seu repertori: la Patètica de Txaikovski.

Per gaudir de la música necessitem: SILENCI

Para disfrutar de la música necesitamos: SILENCIO

To enjoy the music we need: SILENCE

Cal mantenir la distància de seguretat en tot moment.

Es necesario mantener la distancia de seguridad en todo momento.

Social distancing must be observed at all times.

L’ús de la mascareta és obligatòri durant tot el concert.

El uso de la mascarilla es obligatorio durante todo el concierto.

The use of mask will be mandatory during the concert.

Mòbils apagats

Móviles apagados

Mobile phones switched off

Alarmes desconnectades

Alarmas desconectadas

Alarms disconnected

Moltes gràcies / Muchas gracias / Many thanks

AVÍS IMPORTANT / AVISO IMPORTANTE / IMPORTANT NOTICE

SI US PLAU / POR FAVOR / PLEASE

PROGRAMA

Orquestra Simfònica del Teatre MariinskyValery Gergiev, director

Alexei Volodin, piano

Serguéi Rakhmàninov (1873-1943)Concert per a piano i orquestra núm. 2,

en do menor, op. 18 (1901)

Moderato

Adagio sostenuto

Allegro scherzando

— Durada total aprox. 40’

Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893)Simfonia núm. 6, en si menor, op. 74; TH 30;

CW 27, “Patètica” (1893)

Adagio — Allegro non troppo (en si menor)

Allegro con grazia (en re major)

Allegro molto vivace (en sol major)

Adagio lamentoso (en si menor)

— Durada total aprox. 45’

Aquest concert s’interpretarà sense pausa

COMENTA AQUEST CONCERT AMB #ibercamera #valerygergiev #mariinsky #txaikovski #rakhmaninov

Concert en coproducció amb:

BIOGRAFIA

Alexei Volodinpiano

Aclamat per la seva sensibilitat i brillantor tècnica, Alexei Volodin és convidat per les orquestres de més alt nivell. Posseeix un repertori extraordinàriament divers, des de Beethoven i Brahms passant per Txaikovski, Rakhmàninov, Prokófiev i Scriabin fins a Gershwin, Shchedrin i Medtner.

A la temporada 2020/21 destaquen els seus concerts amb formacions com la Simfònica del Teatre Mariinsky amb Valery Gergiev, Orchestre Philharmonique Royal de Lie-ge amb Jean-Jaques Kantorow, Prague Radio Symphony Orchestra i Alexander Liebreich, Malmo Symphony Orchestra amb Robert Treviño o la Russian National Orchestra.

Com a part de la seva intensa activitat a l’Àsia, Volodin actuarà amb la Kyoto Symphony Orchestra, Singapore Symphony Orchestra i Shanghai Philharmonic Orchestra. Temporades anteriors han inclòs concerts amb l’Orches-tre Symphonique de Montréal, Simfònica del Teatre Ma-riinsky, NCPA Orchestra de la Xina, les simfòniques d’An-vers, BBC i NHK o la Gulbenkian Orchestra. Al mateix temps, destaquen les seves gires amb SWR Symphonie-orchester, la Russian National Orchestra o la Polish Natio-nal Radio Symphony Orchestra.

Com a músic de cambra, manté una dilatada col·laboració amb nombrosos artistes com Janine Jansen, Julian Rac-hlin, Mischa Maisky o Sol Gabetta. També ha compartit escenari en múltiples ocasions amb el Borodin Quartet, el Modigliani Quartet, Quartet Casals i el Quartetto di Cre-mona.

Alexei Volodin és un artista freqüent en els festivals més destacats com el Kaposvár International Chamber Mu-sic Festival, Festival Les nuits du Château de la Moutte, Variations Musicales de Tannay, Bad Kissingen Sommer Festival, La Roque d’Anthéron, Les Rencontres Musicales d’Évian, Festival La Cardi Journée, The White Nights Fes-tival de St Petersburg, St. Magnus International Festival i el Moscow Easter Festival.

Nascut el 1977 a Leningrad, Alexei Volodin va estudiar a l’Acadèmia Gnessin de Moscou i més tard amb Elisso Vir-saladze al Conservatori de la mateixa ciutat. El 2001 va continuar els seus estudis a l’Acadèmia Internacional de Piano Llac de Como. Va guanyar el reconeixement inter-nacional després de la seva victòria al Concurs Interna-cional Géza Anda de Zuric l’any 2003. Alexei Volodin és artista exclusiu Steinway and Sons.

BIOGRAFIA

Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky

L’Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky és una de les formacions musicals més antigues de Rússia. La seva his-tòria es remunta a principis del segle XVIII, en el moment de màxim desenvolupament de la Capella de la Cort. Al segle XIX, l’orquestra va adquirir gran protagonisme grà-cies a Eduard Napravnik, qui la va dirigir durant més de mig segle. L’excel·lència de l’orquestra va ser reconeguda en nombroses ocasions per músics de renom internaci-onal que la van dirigir com  Berlioz, Wagner,  Von  Bülow, Txaikovski, Mahler, Nikisch i Rakhmàninov.

Durant l’era soviètica, la formació va mantenir també una impressionant trajectòria amb directors com Vladi-mir Dranishnikov, Ari Pazovski, Yevgeni Mravinski, Kons-tantin Simeonov i Yuri Temirkánov.

L’orquestra té l’honor d’haver estrenat gran quantitat d’òperes i ballets de  Txaikovski, òperes de Glinka, Mús-sorgski i Rimsky-Korsakov i ballets de Xostakóvitx, Khac-haturian i Asafiev.

Des de 1988, l’orquestra ha estat dirigida per Valery Ger-giev. Amb l’arribada del mestre, el repertori de l’orquestra s’ha ampliat significativament, i actualment inclou la tota-litat de simfonies de Beethoven, Mahler, Prokófiev i Xos-takóvitx, els Rèquiems de Mozart, Berlioz, Verdi, Brahms i Tishchenko a més de diverses obres de compositors com Stravinski, Messiaen, Dutilleux, Henze, Shchedrin, Gubai-dulina, Kancheli i Karetnikov. L’orquestra actua en els més prestigiosos escenaris internacionals.

Global Partners of the Mariinsky Theatre:

BIOGRAFIA

Valery GergievDirector

Valery Gergiev és un vívid representant de l’escola de di-recció de Sant Petersburg. El seu debut com a director al Teatre Mariinsky (aleshores Kirov) va arribar el 1978 amb Guerra i Pau de Prokófiev. El 1988 Valery Gergiev va ser nomenat Director Musical del Teatre Mariinsky, i el 1996 es convertí en el seu Director Artístic  i General. Amb la seva arribada al capdavant de la institució, es van dur a terme representacions no només de partitures ben cone-gudes sinó també d’obres rarament interpretades o mai abans posades en escena.

Gràcies als esforços de  Gergiev, el Teatre  Mariinsky  va presentar les òperes de Wagner, i el 2003 va interpretar completa la tetralogia de l’Anell del Nibelung. Aquesta va ser la primera producció russa integra de l’Anell després d’un interval de gairebé un segle i la primera a Rússia que es va realitzar en l’alemany original.

Sota la direcció de Gergiev, el Teatre Mariinsky s’ha con-vertit en un gran referent. Els seus projectes realitzats in-clouen retransmissions per a ràdio i televisió, emissions via internet, i la creació d’un estudi d’enregistrament. L’Orquestra del Mariinsky ha escalat noves fronteres, as-similant no només partitures d’òpera i ballet, sinó també un extens repertori de música simfònica que inclou obres de Beethoven, Brahms, Txaikovski, Mahler, Prokófiev, Xos-takóvitx i molts altres compositors.

De 1995 a 2008 Gergiev va ser Director Principal de la Fil-harmònica de Rotterdam (continua sent el seu director ho-norari), i de 2007 a 2015 de la London Symphony Orches-tra. Des de la tardor de 2015, és Titular de la Filharmònica de Munic.

Les activitats musicals i públiques de Valery Gergiev li han atorgat prestigiosos reconeixements estatals a Rússia, Ar-mènia, Bulgària, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, França i el Japó.

Serguéi Rakhmàninov: Concert per a piano i orquestra

núm. 2, en do menor, op. 18

COMENTARI

Després d’haver estat expulsat del Conservatori de Sant Petersburg, Rakhmàninov va anar a estudiar al de Mos-cou, on va conèixer Txaikovski. Malgrat que no consta que Txaikovski fos professor directe de Rakhmàninov, sé que van tenir ocasió de compartir tertúlies i concerts acadè-mics, i la influència de l’autor d’El trencanous sobre el jove Serguéi va ser decisiva. Sé que consta que Txaikovski va quedar molt impressionat per algun dels treballs de Rakh-màninov, com ara per la reducció per a piano que va fer de la Simfonia Manfred. Quan Txaikovski va morir, Rakh-màninov tenia 20 anys i només en feia un parell que havia començat a estrenar obres de gran volada, com el Concert per a piano núm. 1 o l’òpera Aleko.

Pocs dies abans de complir els 24 anys, Rakhmàninov va caure en una profunda depressió. La meitat de la culpa la va tenir Aleksandr Glazunov, que va dirigir tan mala-ment com va saber l’estrena de la Simfonia núm. 1 d’aquell jove compositor el 15 de març de 1897 a Sant Petersburg. L’altra meitat de culpa la va tenir Cèsar Cui, que, amb la publicació d’una crítica lluny de qualsevol sentiment com-passiu, va aconseguir que Rakhmàninov no escrivís ni una nota fins tres anys més tard.

El psicòleg que va atendre Rakhmàninov en aquest temps, el Dr. Niels Dahl, va ser qui el va convèncer perquè tornés a escriure. El primer fruit d’aquesta nova etapa va ser el Concert per a piano núm. 2, que l’autor va dedicar al seu metge. Aquest cop, Rakhmàninov es va assegurar l’èxit de l’estrena, com a mínim pel que fa als intèrprets: ell mateix al piano i el prestigiós Aleksandr Ziloti com a director. La tria d’aquest director no va ser feta només pel seu prestigi sinó perquè el mateix Ziloti havia estat el destinatari de la dedicatòria del Concert per a piano núm. 1, que Rakh-màninov havia escrit deu anys abans. A més, Ziloti havia estat professor de piano de Rakhmàninov al Conservatori de Moscou i, per acabar-ho de lligar, era el seu cosí. Així i tot, el mateix autor no estava gens convençut de l’èxit de l’obra. El segon i el tercer moviment ja havien estat inter-pretats en públic uns mesos abans, però l’autor patia pel primer moviment. Pocs dies abans de l’estrena, va escriu-re a un amic aquestes paraules: “Acabo de tocar el primer temps i ara veig que la transició del primer al segon motiu no és bona, que el primer tema no és un tema sinó una introducció. [...]. Sento que el primer temps està en runes i se m’ha tornat repulsiu. Estic senzillament desesperat.”

L’estrena va tenir lloc a la Societat Filharmònica de Mos-cou el 27 d’octubre de 1901. Aquell dia l’èxit va ser nota-ble, però l’autèntic èxit d’aquest Concert per a piano núm. 2 s’ha anat assolint amb els anys: és, sense dubte, l’obra més coneguda de Rakhmàninov i l’esperit romàntic que transmet ha estat, i continua sent, molt apreciat pel pú-blic, malgrat que molts han criticat Rakhmàninov per no haver estat gens agosarat en el seu llenguatge en una època en què músics com Stravinski o Schönberg comen-çaven a trencar esquemes. Justament desprès de l’estre-na d’aquest concert, Rakhmàninov va començar una ful-gurant carrera que el duria a tots els escenaris importants del món com a intèrpret, com a director d’orquestra i, naturalment, com a compositor. L’obra conté una enorme dosi de virtuosisme, però també d’equilibri orquestral; hi ha lirisme, però també fúria i passió. El primer moviment comença amb uns acords profunds, com un so de cam-panes, i va passant per diferents moments ara nostàlgics, ara virtuosístics, ara lluminosos fins al lirisme del final. El segon moviment, que juga de forma magistral amb la su-perposició dels ritmes binari i ternari, no oblida el virtu-osisme del piano. Finalment, el tercer moviment, encara que comença en pianissimo, és un esclat de joia i energia, una gran traca final on el vertigen s’apodera de les mans del solista, els ritmes de dansa se succeeixen i, entre me-lodies amples i arpegis impossibles, les mil notes del solis-ta adquireixen tot el seu sentit i justifiquen la popularitat d’aquesta obra.

COMENTARI

“Em sembla natural que aquesta simfonia hagi topat amb insults o escassa valoració al principi. Jo, no cal dir-ho, la considero com la millor i, sobretot, la més sincera, de totes les meves obres. L’estimo com mai no he estimat cap de les meves filles musicals anteriors”. Amb aquestes paraules el mateix Txaikovski es referia a la seva darrera obra pocs dies després de l’estrena, i pocs dies abans de la seva sobtada mort. La Simfonia núm. 6 es va estrenar el dia 28 d’octubre de 1893 a Sant Petersburg i el públic va mostrar divisió d’opinions: diuen que la direcció de l’or-questra (a càrrec de l’autor) no va ser massa reeixida i l’èxit indiscutible va haver d’esperar unes setmanes, quan sota la direcció de Nápravník i només dotze dies després de la mort de l’autor, es va tornar a interpretar.

Això és el que escriu al seu nebot Vladimir Davydov, a qui està dedicada l’obra: “El treball avança tan de pressa que en quatre dies he escrit el primer moviment i ja veig clars els altres (...) des del punt de vista formal hi haurà moltes coses noves, sobretot el final, que no serà un sorollós alle-gro sinó un llarg adagio. (...) Faré una simfonia programà-tica l’argument de la qual serà un enigma per a tothom”. Alguns musicòlegs han volgut veure en aquesta obra una mena de testament de l’autor en què l’argument sobre el qual està escrita la música seria la seva pròpia vida. Ell ma-teix escriu: “Em pertorba una mica que la darrera simfonia que acabo d’escriure estigui caracteritzada, sobretot al fi-nal, per un ambient que té molt de rèquiem”. El sobrenom de “Patètica” va ser posat pel mateix Txaikovski quan la va enviar al seu editor i es desprèn especialment del ca-ràcter del primer i del darrer moviments, immergits en un clima de melangia i lament que transmet uns sentiments personals tràgics i fatalistes. El segon moviment s’inspira en una melodia popular russa i representa un oasi d’opti-misme dintre de l’obra. En temps no gaire llunyans, alguns directors d’orquestra interpretaven aquesta obra canviant d’ordre el tercer i quart moviments de manera que el final de l’obra resultava més alegre i optimista. Aquestes pràc-tiques han deixat d’estar de moda i, avui, l’estat en què quedarà el nostre ànim després que s’apagui la darrera nota, serà més semblant al que Txaikovski havia previst.

David Puertas EsteveMúsic i periodista

Piotr Ílitx Txaikovski: Simfonia núm. 6, en si menor,

op. 74, TH 30; CW 27, “Patètica”

Edició: Temporada Ibercamera AIE Disseny gràfic: Estudi Neus Pacheco

Ibercamera és una empresa de:

Av. Diagonal 433, 4t 1a E-08036 Barcelonawww.ibercamera.comibercamera@ibercamera.comT. 93 317 90 50 – F. 93 277 72 78

AMB EL SUPORT DE

Si voleu col·laborar amb nosaltres i conèixer els nostres programes de patrocini, contacteu amb ibercamera@ibercamera.com

Temporada Ibercamera, A.I.E.

MITJANS COL·LABORADORS

TEMPORADA IBERCAMERA AIE COL·LABORA AMB

ORGANITZA

COL·LABORA AMB NOSALTRES

SEGUEIX-NOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

www.ibercamera.cat – T. 93 317 90 50