normativa urbanÍstica - lloret.cat · ajuntament de lloret de mar – normativa urbanÍstica 1...

NORMATIVA URBANÍSTICA ACTUALITZACIÓ 3 DE MARÇ DE 2010

AJUNTAMENT DE LLORET DE MAR – NORMATIVA URBANÍSTICA

1

PÀG.

ÍNDEX GENERAL Índex TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS 12

CAPÍTOL I. Naturalesa i abast del POUM 12 Article 1. Definició i marc legal 12 Article 2. Contingut 12 Article 3. Vigència i revisió del POUM 15 Article 4. Modificació 15 Article 5. Interpretació 16 Article 6. Obligatorietat i publicitat 17

CAPÍTOL II. Règim urbanístic del sòl 17 Article 7. Règim general 17 Article 8. Classificació del sòl 18 Article 9. Qualificació del sòl 18 Article 10. Reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública 18 Article 11. Característiques estètiques de les edificacions 19

CAPÍTOL III. Desenvolupament del POUM 19 Article 12. Règim General 19 Article 13. Programa d’actuació urbanística municipal 20 Article 14. Desenvolupament del POUM respecte als sistemes urbanístics 20 Article 15. Desenvolupament del POUM en sòl urbà 21 Article 16. Desenvolupament del POUM en sòl urbanitzable 21 Article 17. Desenvolupament del POUM en sòl no urbanitzable 22 Article 18. Plans parcials urbanístics 22 Article 19. Plans de millora urbana 23 Article 20. Plans especials urbanístics 23 Article 21. Catàlegs de béns a protegir 24

CAPÍTOL IV. Gestió i execució del POUM 24 Article 22. Règim general 24 Article 23. Polígons d’actuació urbanística 25 Article 24. Sistemes d’actuació urbanística 26 Article 25. Execució de sistemes urbanístics 27 Article 26. Determinacions específiques per al desenvolupament urbanístic 27 Article 27. Recepció de les obres d’urbanizació per part de l’Ajuntament 28


2

PÀG.

CAPÍTOL V. Intervenció administrativa en l’edificac ió i ús del sòl 28 SECCIÓ PRIMERA.- De les llicències urbanístiques 28 Article 28. Actes subjectes a llicència municipal 28 Article 29. Actes promoguts per d'altres Administracions Públiques 30 Article 30. Classificació de les llicències 30 Article 31. Contingut mínim i comú de tota sol·licitud de llicència 31 Article 32. Deficiències 32 Article 33. Procediment i contingut de les llicències 32 Article 34. Terminis i caducitat de les llicències 33

SECCIÓ SEGONA.- Adequació de les edificacions i uso s preexistents al POUM 34 Article 35. Règim jurídic dels edificis i usos fora d’ordenació o disconformes 34 Article 36. Règim d’usos provisionals del sòl 34

TÍTOL II. SISTEMES URBANÍSTICS 35

CAPÍTOL I. Disposicions generals 35 Article 37. Definició dels sistemes urbanístics. 35 Article 38. Regulació dels sistemes urbanístics 35 Article 39. Classificació dels sistemes urbanístics 35 Article 40. Titularitat i afectació del sòl per a sistemes urbanístics 36

CAPÍTOL II. Sistema viari. Clau 1.1 36 Article 41. Definició i titularitat 36 Article 42. Règim i ús del sistema viari 37 Article 43. Condicions dels camins rurals 37 Article 44. Condicions del camí de ronda 38

CAPÍTOL III. Sistema hidrogràfic. Clau 1.2 38 Article 45. Definició i titularitat 38 Article 46. Règim del sistema hidrogràfic 39 Article 47. Condicions d’ordenació, ús i protecció 39

CAPÍTOL IV. Sistema d’espais lliures. Clau 1.3 41 Article 48. Definició i titularitat 41 Article 49. Condicions d’ordenació i ús 41

CAPÍTOL V. Sistema d’equipaments. Clau 1.4 43 Article 50. Definició 43 Article 51. Titularitat i règim urbanístic 44 Article 52. Assignació d’usos 44 Article 53. Condicions d’edificació 45


3

PÀG.

CAPÍTOL VI. Sistema de Serveis Tècnics. Clau 1.5 47 Article 54. Definició 47 Article 55. Condicions d’ús i ordenació 48

CAPÍTOL VII. Sistema de Domini Públic Marítim Terre stre. Clau 1.6 48 Article 56. Definició 48 Article 57. Règim urbanístic 49

CAPÍTOL VIII. Sistema de Port Esportiu. Clau 1.7 50 Article 58. Definició 50 Article 59. Règim urbanístic 50

CAPÍTOL IX. Sistema d’habitatge dotacional públic. Clau 1.8 51 Article 60. Definició 51 Article 61. Regulació 52

TÍTOL III. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ 53

CAPÍTOL I. Tipus d’ordenació de l’edificació i parà metres reguladors . 53 Article 62. Tipus d’ordenació de l’edificació 53 Article 63. Condicions de l’edificació 53

CAPÍTOL II. Definició de conceptes i paràmetres 54 Article 64. Conceptes i paràmetres reguladors 54

SECCIÓ PRIMERA.- Definició dels conceptes i paràmet res referits a la parcel·lació 54 Article 65. Parcel·la i parcel·lació 54 Article 66. Parcel·la mínima 54 Article 67. Línia de façana 55 Article 68. Fondària i pendent de parcel·la 55 Article 69. Solar 55

SECCIÓ SEGONA.- Definició dels paràmetres referits als sectors o als àmbits de planejament 56 Article 70. Índex d’edificabilitat bruta 56 Article 71. Densitat màxima d’habitatges bruta 56 Article 72. Edificabilitat màxima d’un sector o àmbit de planejament 56 Article 73. Nombre màxim d’habitatges d’un sector o àmbit de planejament 57

SECCIÓ TERCERA. Definició dels paràmetres d’aplicac ió general en qualsevol tipus d’ordenació de l’edificació 57 Article 74. Densitat d’habitatges referida a l’edificació 57


4

PÀG.

Article 75. Índex d’edificabilitat neta i edificabilitat màxima de parcel·la 57 Article 76. Ocupació màxima de parcel·la 57 Article 77. Sòl lliure d’edificació 58 Article 78. Planta baixa 59 Article 79. Planta soterrani 60 Article 80. Planta pis 61 Article 81. Planta àtic 62 Article 82. Altura reguladora màxima 62 Article 83. Nombre de plantes i altura reguladora (Annex 1) 62 Article 84. Altures lliures mínimes per planta 63 Article 85. Coberta 63 Article 86. Planta sotacoberta o planta golfes 63 Article 87. Cossos volats (Annex 2) 63 Article 88. Pati de llums 64 Article 89. Pati de ventilació 64 Article 90. Mançana o illa 65 Article 91. Reculades de l’edificació 65 Article 92. Elements tècnics de les instal·lacions 65

CAPÍTOL III. Definició dels paràmetres d’aplicació a l’edificació alineada a vial 66 Article 93. Planta baixa d’un edifici referida al carrer 66 Article 94. Cota de referència de l’altura reguladora 66 Article 95. Patis de llum 66 Article 96. Patis de ventilació 67 Article 97. Reculades 67 Article 98. Parets mitgeres 68 Article 99. Cobertes (Annex 3) 68 Article 100.- Cossos volats 70

CAPÍTOL IV. Definició dels paràmetres d’aplicació a l’edificació aïllada 70 Article 101. Reducció de l’edificabilitat en funció del pendent de la parcel·la 70 Article 102. Desmunts i terraplens 71 Article 103. Planta baixa 71 Article 104. Cota de referència de la planta baixa 72 Article 105. Cobertes 72 Article 106. Construccions palafítiques 73 Article 107. Patis de llum i ventilació 73 Article 108. Sòl lliure d'edificació 74 Article 109. Distància entre edificis d'una mateixa parcel·la 74 Article 110. Tanques 74 Article 111. Ràfecs i cornises 75


5

PÀG.

CAPÍTOL V. Definició dels paràmetres d’aplicació al tipus d’ordenació per edificació volumètrica 76 Article 112. Paràmetres reguladors 76

TÍTOL IV. REGULACIÓ DELS USOS I ACTIVITATS 77

CAPÍTOL I.- Definició i classificació dels usos 77 Article 113. Definició 77 Article 114. Classes i condicions d'ús 77 Article 115. Definició dels usos per raó de llur funció 78

CAPÍTOL II. Regulació d’usos i activitats 84 Article 116. Zonificació d’usos 84 Article 117. Regulació de l’ús comercial a l’engròs i al detall 84 Article 118. Regulació de l’ús hoteler 85 Article 119. Regulació de l’ús de càmping 85 Article 120. Regulació de l’ús pecuari 86 Article 121. Regulació de l’ús d’activitats extractives 86 Article 122. Regulació de l’ús industrial i de magatzem. Classificació 86 Article 123. Categories 87 Article 124. Disposicions referents a les activitats industrials de categoria

superior a la segona. 88 Article 125. Instal·lacions auxiliars d’indústries 88 Article 126. Edificis industrials 89 Article 127. Situació dels locals segons la seva ubicació 89 Article 128. Límits màxims en cada categoria 91 Article 129. Consideració de la categoria quan s'apliquen mesures correctores 94 Article 130. Modificació de categoria 95 Article 131. Tallers de vehicles (automòbils i motocicletes) 96 Article 132. Regulació de la dotació mínima d’aparcaments segons els usos 96

TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ 103

CAPÍTOL I. Disposicions generals 103 Article 133. Definició del sòl urbà i categories 103 Article 134. Règim del sòl urbà consolidat 104 Article 135. Règim del sòl urbà no consolidat 104

CAPÍTOL II. Qualificació urbanística. regulació de l’edificació al sòl urbà 106 SECCIÓ PRIMERA.- Disposicions generals 106 Article 136. Zones d’edificació en sòl urbà 106


6

PÀG.

SECCIÓ SEGONA.- Zona de casc antic (clau 2.1) 107 Article 137. Definició 107 Article 138. Tipus d’ordenació 107 Article 139. Índex d’edificabilitat net 107 Article 140. Condicions d'edificació 107 Article 141. Densitat 110 Article 142. Usos 110 Article 143. Subzona ocupació 100% (Clau 2.1.a.): Regulacions específiques 110 Article 144. Subzona de pati en filera (clau 2.1.b.): Regulacions específiques 110 Article 145. Subzona de pati d'illa (clau 2.1.c.) 111

SECCIÓ TERCERA.- Densificació urbana (clau 2.2) 111 Article 146. Definició 111 Article 147 Tipus d’ordenació 112 Article 148. Condicions d'edificació 112 Article 149 Densitat 113 Article 150. Usos 113 Article 151. Subzona d'ocupació al 100% (clau 2.2.a.): Regulacions específiques 114 Article 152. Subzona en pati d'illa (clau 2.2.b.) : Regulacions específiques 114

SECCIÓ QUARTA.- Zona de fronts de passeig (clau 2.3 ) 114 Article 153. Definició 114 Article 154. Condicions d'edificació 114 Article 155. Densitat 115 Article 156. Usos 115

SECCIÓ CINQUENA.- Zona d'edificació aïllada (clau 2 .4.) 116 Article 157. Definició 116 Article 158. Tipus d’ordenació 116 Article 159. Índex d’edificabilitat 117 Article 160. Condicions d'edificació 117 Article 161. Densitat 118 Article 162. Usos 118

SECCIÓ SISENA.- Zona d’habitatges unifamiliars (cla u 2.5.) 119 Article 163. Definició 119 Article 164. Condicions d’edificació. Disposicions generals 119 Article 165. Condicions de l’edificació en tipologia unifamiliar en renglera o

aparionada. 120 Article 166. Condicions de l’edificació en funció del pendent de parcel·la 120 Article 167. Condicions de l’espai lliure d’edificació 121 Article 168. Densitat 121 Article 169. Usos 121 Article 170. Regulació específica per cada subzona 122


7

PÀG.

SECCIÓ SETENA.- Zona hotelera (clau 2.6.) 122 Article 171. Definició 122 Article 172. Substitució o remodelació integral de l’edificació mantenint l’ús hoteler 123 Article 173. Canvi d’ús de l’edificació hotelera 123 Article 174. Subzona A (2.6.A.) 124 Article 175. Subzona B (2.6.B.) 125

Article 176. Subzona C (2.6.C.) 125 Article 177. Subzona 2.6.D 125 Article 178. Subzona (2.6.H.) 126 Article 179. Subzona (2.6.H.x) 126 Article 180. Usos 128

SECCIÓ VUITENA.- Zona comercial (clau 2.7.) 128 Article 181. Definició 128 Article 182. Condicions d'edificació 129 SECCIÓ NOVENA.- Zona de verd privat (clau 2.8.) 130 Article 183. Definició 130

SECCIÓ DESENA.- Zona de volumetria específica (clau 2.9.) 130 Article 184. Definició 130

SECCIÓ ONZENA.- Zona de càmping en sòl urbà (clau 2 .10) 131 Article 185. Definició 131

SECCIÓ DOTZENA.- Zona d’indústria aïllada (clau 2.1 1) 131 Article 186. Definició 131 Article 187. Tipus d’ordenació 131 Article 188. Edificabilitat 131 Article 189. Condicions d’edificació 132 Article 190. Espais no edificables 133 Article 191. Condicions d’ús 133 Article 192. Protecció d’incendis i sanejament 134 Article 193. Indústries amb necessitats especials 134

CAPÍTOL III.- Àmbits de planejament i gestió en sòl urbà 135 SECCIÓ PRIMERA.- Disposicions generals 135 Article 194. Àmbits de planejament i polígons d’actuació urbanística en sòl urbà 135

SECCIÓ SEGONA.- Sectors de millora urbana 136 Article 195. Definició dels sectors de millora urbana delimitats pel POUM 136 Article 196. PMU1. Pla de Millora Urbana Canta Perdius 137 Article 197. PMU 2. Pla de Millora Urbana s’Esquinze 138 Article 198. PMU 3. Pla de Millora Urbana Serrabrava Nord 139


8

PÀG.

Article 199. PMU 4. La Font de Sant Llorenç 141 Article 200. PMU 5 UCSA 143 Article 201. PMU 6 . Pla de Millora Urbana Dalt Del Puig 144 Article 202. PMU 7-1. Pla de Millora Urbana Porta Nord 145 Article 203. PMU 7.2 Pla de Millora Urbana Dinamització Econòmica 146 Article 204. PMU 8. Pla de Millora Urbana Puig Senyorial 148 Article 205. PMU 9. Costa Encantada 149 Article 206. PMU 10. Guitart Rosa 150 SECCIÓ TERCERA. Plans Especials Urbanístics 151 Article 207. Definició dels Plans especials urbanístics delimitats pel Pla en sòl urbà 151 Article 208. PE 1A. Pla especial equipaments esportius 152 Article 209. PE 1B. Pla especial l’Arena 153 Article 210. PE 2. Pla especial residència esportiva 154 Article 211. PE 3. Pla especial front edificat de la façana marítima 155

SECCIÓ QUARTA. POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA 156 Article 212. Delimitació de polígons 156 Article 213. Definició dels polígons d’actuació delimitats pel Pla. 156 Article 214. PAU 1 159 Article 215. PAU 2 Camí de Sant Joan 160 Article 216. PAU 3 Puig Senyorial 161 Article 217. PAU 4 Mas Arboç 162 Article 218. PAU 5 Can Coll de Vilarrassa 163 Article 219. PAU 6 Corona de Santa Cristina 164 Article 220. PAU 7 Costa d’en Gallina 164 Article 221. PAU 8 Condado del Jaruco 165 Article 222. PAU 9 Roca Grossa 165 Article 223. PAU 10 Turó de Lloret 167 Article 224. PAU 11 Papalús 167 Article 225. PAU 12 Avinguda Doctor Fleming 168 Article 226. PAU 13 Els Llorers 169 Article 227. PAU 14 La Llevantina 170 Article 228. PAU 15 La Montgoda 170 Article 229. PAU 16 La Tortuga 171 Article 230. PAU 17 Suro Gros 172 Article 231. PAU 18 Serrabrava Sud 172 Article 232. PAU 19 Mas Romeu 174 Article 233. PAU 20 La Creu de Lloret 175 Article 234. PAU 21 Lloret Blau 175 Article 235. PAU 22 La Riviera 176 Article 236. PAU 23 Reina Isabel 178 Article 237. PAU 24 Avinguda Vila de Blanes 178 Article 238. PAU 25 Fonts Bandina i de Sant Llorenç 179 Article 239. PAU 26 Solterra 180 Article 240. PAU 27 URCASA 181


9

PÀG.

Article 241. PAU 28 182 Article 242. PAU 29 Soleia 183 Article 243. PAU 30 Bauman 183 Article 244. PAU 31 Punta Sa Goita 184 Article 245. PAU 32 Roca Grossa Nord 185 Article 246. PAU 33 Santa Clotilde-Nord 186 Article 247. PAU 34 Sector Industrial 187 Article 248. PAU 35 Platja de Fenals – Santa Clotilde 189 Article 249. PAU 36 Lloret Residencial 190 Article 250. PAU 37 Els Pinars 191 Article 251. PAU 38 Sa Caleta 192 Article 252. PAU 39 Sector Est Puig d’en Pla 193 Article 253. PAU 40 Transports Pujol 193 Article 254. PAU 41 Pirineus 195 Article 255. PAU 42 Blanca Aurora 196 Article 256. PAU 43 Monturiol 197 Article 257. PAU 44 Lloret Blau Sud 198 Article 258. PAU 45 Avinguda Vila de Tossa 198 Article 259. PAU 46. Puig d’en Pla 199

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE 201

CAPÍTOL I. Disposicions Generals 201 Article 260. Definició del sòl urbanitzable 201 Article 261. Delimitació i ordenació del sòl urbanitzable 201 Article 262. Règim del sòl urbanitzable 202

CAPÍTOL II. Desenvolupament del Pla en Sòl Urbanitz able 203 Article 263. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable delimitat (SUD) 203 Article 264 . PPU 1 Portal de Ponent 205 Article 265. PPU 2 Oest Puig d’en Pla 207 Article 266. PPU 3 Sant Quirze 208 Article 267. PPU 4 Normax 210 Article 268. PPU 5 Mont Lloret 211 Article 269. PPU 6 Joaquim Lluhí 213 Article 270. PPU 7 Dinamització Econòmica 215 Article 271. PPU 8 Cala Banys 217 Article 272. PPU 9 Costa Marcona 218 Article 273. PPU 10 Riera Passapera- L’Àngel 219 Article 274. PPU 11 Camí del Cementiri 221

Article 275. Desenvolupament del Pla en Sòl Urbanit zable No Delimitat 222 Article 276. SUND 1 Monturiol 222 Art. 277. SUND 2 Lloret Verd 223


10

PÀG.

TÍTOL VII. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 226

CAPÍTOL I. Disposicions Generals 226 Article 278. Definició del sòl no urbanitzable 226 Article 279. Zones en sòl no urbanitzable 226 Article 280. Divisió i segregació de finques 227 Article 281. Conservació i tancament de les finques 228 Article 282. Protecció del paisatge 228

CAPÍTOL II. Regulació d’usos i construccions en sòl no urbanitzable 229 Article 283. Disposicions generals 229 Article 284. Regulació general dels usos i construccions 229 Article 285. Règim d’autorització 230 Article 286. Línies elèctriques, telecomunicacions, gasoductes i

d’altres infraestructures anàlogues. 231 Article 287. Condicions generals de les edificacions autoritzables

en sòl no urbanitzable. 232 Article 288. Edificacions destinades a habitatge familiar vinculat a una explotació 233 Article 289. Edificacions incloses en el Catàleg de masies en sòl no urbanitzable 233 Article 290. Magatzems, coberts, hivernacles i d’altres construccions vinculades

a l’explotació agrària. 234 Article 291. Construccions vinculades a l’explotació forestal 235

CAPÍTOL III.- Regulació de les Zones en Sòl No Urb anitzable 236

SECCIÓ PRIMERA.- ( 5.0 PEIN) 236 Article 292. Definició 236 Article 293. Usos 236

SECCIÓ SEGONA.- Agrícola ( 5.1) 237 Article 294. Definició 237 Article 295. Usos i edificacions 237 Article 296. Condicions específiques 237

SECCIÓ TERCERA.- No Urbanitzable Comú ( 5.2) 238 Article 297. Definició 238 Article 298. Usos i Edificacions 238

SECCIÓ QUARTA.- Forestal (5.3) 239 Article 299. Definició 239 Article 300. Usos i construccions 239 Article 301. Condicions específiques 240


11

PÀG.

SECCIÓ CINQUENA.- Protecció del Paisatge (5.4) 241 Article 302. Definició 241 Article 303. Usos i construccions 241

SECCIÓ SISENA.- Càmping en Sòl No Urbanitzable ( (5 .5) 241 Article 304. Definició 241 Article 305. Regulació 242

SECCIÓ SETENA.- Golf en sòl no urbanitzable (5.6) 242 Article 306. Definició 242 Article 307. Regulació 242

SECCIÓ VUITENA.- Zona Esportiva Motoritzada Can Dau ra (5.7) 245 Article 308. Definició 245 Article 309. Regulació 245

SECCIÓ NOVENA.- Masies de Lloret (5.8) 247 Article 310. Definició 247 Article 311. Regulació 247

SECCIÓ DESENA: Costaner (C1, C2, C3 i C-PEIN) 248 Article 312. Definició 248 Article 313. Regulació 248

TÍTOL VIII. PROTECCIÓ D'ELEMENTS D'INTERÈS HIST ÒRICO-ARTÍSTIC 249

Article 314. Objectius i naturalesa de la protecció 249 Article 315. Protecció de béns 249 Article 316. Restes arqueològiques: (A) 249 Article 317. Immobles protegits (B) 250 Article 318. Conservació de la façana: (C) 253 Article 319. Immobles amb elements a conservar: (D) 256 Article 320. Edificis dels que s'ha de mantenir el record històric 258 Article 321. Masies: (M) 260

TÍTOL IX. MESURES DE FOMENT DE LA SOSTENIBILITAT 262

Article 322. Mesures destinades a la protecció dels recursos hidrològics 262 Article 323. Mesures d’ecoeficiència ambiental i estalvi energètic 262 DISPOSICIONS ADDICIONALS 264 DISPOSCIONS TRANSITÒRIES 266

DISPOSICIÓ FINAL 269 ANNEX 1 Article 83 270 ANNEX 2 Article 87 271 ANNEX 3 Article 99 272 ANNEX 4 Article 171 273


12

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL I. NATURALESA I ABAST DEL POUM

Article 1. Definició i marc legal

1. El Pla d’ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lloret de Mar, del qual formen part

aquestes Normes Urbanístiques, constitueix l’instrumenta d’ordenació urbanística integral de

tot el territori comprès dins del terme municipal, d’acord amb allò que disposa la legislació

urbanística vigent.

2. El POUM s’ha redactat de conformitat amb l’ordenament jurídic vigent en matèria urbanística i,

en particular, de conformitat amb el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova

el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (en endavant, DL 1/2005), i la seva normativa de

desplegament, així com de conformitat amb la legislació sectorial aplicable.

3. En tot allò que no preveuen aquestes Normes Urbanístiques i els altres documents que

integren el POUM, s’hi aplicarà la normativa vigent en matèria d’urbanisme, habitatge, medi

ambient, patrimoni cultural i conservació de la natura, i d’altres normes sectorials.

4. Les referències que fa el present POUM a la legislació urbanística, s’han d’entendre referides

a la normativa actualment vigent o als preceptes que en un futur la puguin substituir.

Article 2. Contingut

El POUM de Lloret de Mar està format pels següents documents:

a) Memòria descriptiva i justificativa i estudis complementaris, que s’integra pels volums I a IV i X

del POUM:

Volum I: Memòria informativa. Antecedents. Evolució de l’estructura urbana i del planejament

de Lloret de Mar


13

Volum II: Annex informatiu i fitxes dels equipaments.

Volum III: Annex informatiu II. La carta arqueològica. Fitxes de l'inventari arquitectònic del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Volum IV: Memòria descriptiva i justificativa

Volum X: Annex justificatiu dels càlculs hidràulics de les rieres

b) L’agenda i l’avaluació econòmica-financera de les actuacions estratègiques a desenvolupar que

s’integra pel Volum V del POUM:

Volum V: Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.

c) Les normes urbanístiques, que s’integren pels Volums VI i VII del POUM:

Volum VI: Normativa urbanística

Volum VII: Fitxes gràfiques dels instruments de planejament

d) El catàleg de béns a protegir que s’integra pel Volum VIII del POUM, i que inclou el catàleg de

béns protegits i el catàleg de masies rurals al qual es refereix l’article 50.2 de la Llei d’Urbanisme

Volum VIII: Catàleg dels béns protegits i de masies en sòl no urbanitzable.

e) L’Informe ambiental que s’integra pel Volum XI.

f) L’Informe de les al.legacions que s’integra pel Volum XII.

g) La Memòria social que s’integra pel Volum IV.

h) Els Convenis urbanístics relacionats amb el P.O.U.M i que s’integren en el Volum IX.

i) Al volum XIII Annex s’incorpora un Estudi sobre els sistemes d’abastament d’aigua.

j) Al volum XIV. Annex. S’incorpora un Estudi del sistema de sanejament

k) Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori:

I.- PLÀNOLS D’INFORMACIÓ

I.1 Emmarcament territorial. E: 1/50.000

I.2 Terres i aigües. E: 1/10.000

I.3 Plànol Geològic.

I.4 Els camins i vies principals. E: 1/10.000

I.5 Hidrologia. E: 1/10.000


14

I.6 Inventari de les àrees d’expectativa arqueològica. E: 1/10.000

I.7 Formes de creixement urbà. E: 1/10.000

I.8 Evolució de l’estructura edificatòria. E: 1/10.000

I.9 Infraestructures de serveis tècnics.

I.9.1 Abastament d’aigua. E: 1/10.000

I.9.2 Xarxa de sanejament en alta. E: 1/10.000

I.9.3 Xarxa de clavegueram (pluvials). E: 1/10.000

I.9.4 Xarxa d’electrificació. E: 1/10.000

I.9.5 Xarxa d’abastament de gas i telecomunicacions. E: 1/10.000

I.10 Patrimoni municipal del sòl. E: 1/10.000

I.11 El Pla General vigent: Règim urbanístic del sòl i sectors de desenvolupament

en sòl urbà i urbanitzable. E: 1/10.000

I.12 El Pla General vigent. El planejament derivat i altres plans i projectes. E: 1/10.000

I.13 Sistemes d’espais lliures i equipaments. E: 1/10.000

I.14 Valors del sòl no urbanitzable. E: 1/10.000

I.15.I El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que fa referència als sòls

no urbanitzables i urbanitzables no delimitats. E: 1/15.000

I.15.2 El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que fa referència als sòls

urbanitzables delimitats. E: 1/15.000

II.- PLÀNOLS D’ORDENACIÓ

II.1 Sèrie de plànols de l’estructura general i orgànica del territori.

Règim jurídic del sòl i sectors de planejament. E: 1/5.000

II.2 Sèrie de plànols de classificació urbanística del sòl segons règim jurídic

i sectors de planejament. Divisió general del territori. E: 1/1.000

II.3 Catàleg de masies i altres construccions en sòl no urbanitzable. E: 1/10.000

II.4 La vialitat i el territori. E: 1/10.000

II.5 Sistema d’espais lliures i zones verdes E: 1/10.000

II.6 Esquema orientatiu de l’ordenació general de la franja meridional E: 1/5.000


15

II.7 Serveis

II.7.1 Abastament d’aigua en alta E: 1/10.000

II.7.2 Abastament d’aigua. Xarxa de distribució E: 1/10.000

II.7.3 Xarxa de sanejament futura (residuals i pluvials) E: 1/10.000

II.7.4 Xarxa d’electrificació E: 1/10.000

II.7.5 Xarxa d’abastament de gas i telecomunicacions E: 1/10.000

Article 3. Vigència i revisió del POUM

1. El POUM de Lloret de Mar entra en vigor l’endemà de la publicació de l’acord d’aprovació

definitiva i d’aquestes Normes Urbanístiques al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i te

vigència indefinida, sens perjudici de la seva revisió.

2. S’haurà de procedir a la revisió del POUM quan es produeixi algun dels supòsits següents:

a) En complir-se 12 anys de la seva vigència.

b) Quan es justifiqui l’existència de disfuncions entre les previsions d’aquest POUM i les

necessitats reals de sòl per a crear habitatge o per a l’establiment d’activitats econòmiques

que no puguin resoldre’s a partir de modificacions puntuals.

c) Quan, per l’elecció d’un model territorial diferent o per circumstàncies de tipus econòmic o

demogràfic, es plantegin nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica del territori.

d) Quan normes legals de rang superior així ho estableixin i quan ho requereixi l’aprovació d’un

Pla Director Urbanístic o un Pla territorial.

Article 4. Modificació

1. Quan les circumstàncies ho exigeixin, i amb la preceptiva justificació de la necessitat de la

iniciativa i l’oportunitat i la conveniència en relació amb els interessos públics i privats

concurrents, es podrà modificar qualsevol element i determinació del POUM.

2. La tramitació de les propostes de modificació s'ajustarà al mateix procediment establert per a la

formulació i aprovació del POUM, sense perjudici de les especialitats de tramitació establertes


16

per la legislació aplicable en cada moment.

Article 5. Interpretació

1. Les determinacions del POUM, i concretament de les presents Normes Urbanístiques,

s’interpretaran d’acord amb l’esperit, els criteris, les finalitats i els objectius que el mateix Pla

pretén aconseguir en relació amb el context i els antecedents històrics i legislatius i tenint en

compte que és un objectiu essencial del POUM la garantia del desenvolupament urbanístic

sostenible de Lloret de Mar. En cap cas aquest POUM es podrà interpretar de forma que

contradigui la legislació vigent.

2. Les presents Normes Urbanístiques, juntament amb els plànols d’ordenació, prevalen, en cas

de contradicció, sobre la resta de documents que integren el POUM i les contradiccions entre

les Normes Urbanístiques i els plànols d’ordenació o les imprecisions que es puguin derivar

d’aquests documents es resoldran tenint en compte criteris de menor edificabilitat, de major

dotació per a espais públics i de major protecció ambiental tot aplicant el principi general

d’interpretació integrada de les normes i considerant allò que disposa l’article 10 del DL

1/2005.

3. Quan existeixin contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, s’atendrà a les

previsions dels plànols d’escala més gran (el divisor de l’escala més petita), és a dir, aquells

en què la definició sigui més detallada.

4. La delimitació de sectors, àmbits de plans especials urbanístics, polígons d’actuació, zones i

sistemes d’aquestes normes, podrà ser precisada o ajustada en els instruments urbanístics

que desenvolupin el POUM, tenint en compte:

- que els ajustaments que es produeixin hauran d’obeir a: alineacions o línies d’edificació vigents;

característiques topogràfiques dels terrenys; límits de la propietat rústica o urbana; o existència

d’elements d’interès que ho justifiquin; i

- que els ajustaments no podran comportar augments o disminucions en més o en menys d’un

cinc per cent respecte a les superfícies delimitades als plànols d’ordenació d’aquest POUM.


17

5. Les referències del POUM relatives a àmbits externs al terme municipal, s’han d’entendre

únicament com a indicatives

Article 6. Obligatorietat i publicitat

1. Tant l’Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions i

disposicions del POUM. Per tant, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui

caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa privada o pública, haurà d’ajustar-s’hi, al

POUM, segons allò que preveu la legislació urbanística vigent.

2. Es prohibeix totalment, i serà considerada com a nul·la de ple dret, qualsevol dispensa que es

pugui concedir en el desenvolupament o execució del POUM, tant en benefici de particulars

com en benefici de qualsevol entitat pública.

3. Aquest Pla, les seves normes urbanístiques i qualsevol altre document que l’integra són

públics. Són també públics els instruments urbanístics que s’aprovin en desenvolupament del

present POUM.

4. Els particulars poden sol·licitar a l’Ajuntament informes i certificats d’aprofitament urbanístic en

els termes que preveu la legislació urbanística vigent.

CAPÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

Article 7. Règim general

El règim urbanístic del sòl, d’acord amb allò previst a la legislació urbanística vigent, es defineix en

aquest POUM per mitjà dels següents elements:

- la classificació del sòl, segons el seu règim jurídic i la seva destinació urbanística bàsica.

- la qualificació urbanística del sòl, en zones i sistemes urbanístics.


18

Article 8. Classificació del sòl

1. Aquest POUM classifica el sòl del terme municipal, als efectes del seu règim jurídic, de

conformitat amb la seva destinació bàsica, en:

- Sòl urbà (SU)

- Sòl urbanitzable (SUD)

- Sòl no urbanitzable (SNU)

2. Dins del sòl urbà, el POUM diferencia entre sòl urbà consolidat i sòl urbà no consolidat.

3. Dins del sòl urbanitzable, el POUM únicament contempla sòl urbanitzable delimitat (SUD).

4. Dins del sòl no urbanitzable, el POUM estableix diferents zonificacions en funció del grau de

protecció.

5. La regulació detallada de cada classe de sòl prevista en el POUM s’estableix en els Títols V, VI i

VII de les presents Normes Urbanístiques.

Article 9. Qualificació del sòl

1. El POUM qualifica el sòl en sistemes urbanístics i zones.

2. La regulació detallada dels sistemes urbanístics s’estableix en el Títol II de les presents Normes

Urbanístiques i la regulació detallada de les zones previstes per aquest POUM s’estableix en els

Títols V i VII.

Article 10. Reserva per a la construcció d’habitatg es de protecció pública

1. Tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, en els polígons d’actuació i sectors on es prevegi ús

residencial de nova implantació, s’haurà de reservar, per a la construcció d’habitatges de

protecció pública, el sòl on es pugui localitzar el percentatge del sostre resultant destinat a ús

d’habitatge que estableix aquest POUM per als corresponents sectors i polígons, de conformitat

amb allò que disposa la legislació urbanística vigent.

2. Tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, el sòl corresponent al percentatge d’aprofitament

urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta s’incorpora al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge, en


19

els termes previstos a la legislació vigent.

Article 11. Característiques estètiques de les edif icacions (Mod.2/3/2010)

1. Les construccions hauran d’adaptar-se a l’entorn on estiguin situades, i a tal efecte:

- Les construccions en llocs immediats o que formin part d’un grup d’edificis de caràcter artístic,

històric, arqueològic, típic o tradicional hauran d’harmonitzar-se amb el mateix, i també quan,

sense existir un conjunt d’edificis, n’hi hagués algun de gran importància o qualitat de les

característiques indicades.

- En els llocs de paisatge obert i natural o en les perspectives que ofereixen el conjunt urbà o en

les immediacions de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permetrà que la situació,

volum, altura dels edificis, tractament de les façanes, murs i tanques o la instal·lació d’altres

elements, limiti el camp visual per a contemplar la bellesa natural, trenqui l’harmonia del paisatge o

desfiguri la perspectiva pròpia. Totes les intervencions hauran de donar compliment a la legislació

sectorial de paisatge i medi ambient.

2. Comissió de qualitat.

Els projectes d’edificis, que per la seva ubicació o dimensió (d’una altura superior a PB + 4 PP i/o

d’un sostre total superior a 10.000 m2 st) o que puguin convertir-se en elements emblemàtics o

singulars de la població, podran ser a criteri de la Junta de Govern Local, prèvia a la concessió de

llicència, objecte de valoració per part d’una Comissió Específica de Qualitat a constituir per

l’Ajuntament de Lloret de Mar, per tal de garantir la bondat compositiva i arquitectònica.

CAPÍTOL III. DESENVOLUPAMENT DEL POUM

Article 12. Règim General

1. Amb l’objectiu de desenvolupar l’ordenació establerta pel POUM, es formularan, d’acord amb allò

establert per la legislació urbanística i la normativa sectorial vigent i en els termes previstos en

aquestes Normes, plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics, plans de millora urbana,


20

i ordenances reguladores específiques.

2. El desenvolupament de l’ordenació establerta pel POUM, s’haurà de dur a terme ajustant-se a les

prioritats fixades en l’Agenda del present POUM, i en el cas que s’aprovi un Programa d’Actuació

Urbanística Municipal, el desenvolupament del POUM haurà d’adequar-se al mateix.

3. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les

previsions d’aquest POUM han de garantir l’accessibilitat i la utilització general dels espais d’ús

públic, de tal manera que no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris

establerts en la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

4. L’agenda del POUM indica l’ordre i els terminis per al desenvolupament de les determinacions

del mateix Pla.

5. L'Ajuntament de Lloret de Mar vetllarà especialment per la coordinació de les determinacions

dels diferents sectors de planejament, especialment quan siguin redactats per la iniciativa

privada.

Article 13. Programa d’actuació urbanística municip al

Per tal de definir les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i les previsions i els compromisos per al

desenvolupament del POUM, es podrà aprovar un programa d’actuació urbanística municipal, d’acord

amb allò que estableix la legislació urbanística vigent.

Article 14. Desenvolupament del POUM respecte als s istemes urbanístics

1. El desenvolupament de les determinacions del POUM sobre els sistemes urbanístics s’efectuarà

segons el règim urbanístic del sòl en què aquests se situïn i d’acord amb allò que es disposa

específicament per a cadascun dels sistemes urbanístics.

2. En tot cas, les determinacions del POUM respecte els sistemes urbanístics generals poden

executar-se directament i immediatament, sens perjudici de la formulació de plans especials en

els termes previstos legalment.

3. Independentment de la tramitació i aprovació d’aquells instruments de planejament i/o execució,


21

que es requereixin per al desenvolupament i implantació dels sistemes urbanístics, les

construccions, les instal⋅lacions, les edificacions i altres activitats que puguin situar-se en sòls

qualificats de sistema estaran subjectes, sens perjudici d’altres autoritzacions i/o procediments

que es requereixin, a l’obtenció de la corresponent llicència municipal.

Article 15. Desenvolupament del POUM en sòl urbà

1. Les determinacions del POUM que regulen el sòl urbà s’apliquen directament i immediatament,

llevat d’aquells sectors de millora urbana expressament delimitats per aquest POUM, en què serà

necessària i obligatòria la prèvia aprovació de plans de millora urbana i d’aquells àmbits en

relació amb els quals es preveu la prèvia aprovació d’un Pla Especial urbanístic o es delimita un

polígon d’actuació.

2. En els termes establerts per la legislació urbanística vigent, es podran formular plans especials

urbanístics i plans de millora urbana per a assolir els objectius previstos en els articles 67 i 68 del

DL 1/2005.

3. En els polígons d’actuació urbanística delimitats pel present POUM, s’exigeix la formulació de

projectes d’urbanització i/o de reparcel⋅lació de conformitat amb la legislació urbanística.

4. L’ordenació de la volumetria de les edificacions prevista per aquest POUM, sempre que no estigui

regulada com vinculant, podrà adaptar-se justificadament per raons de composició, d’integració o

de millora urbana mitjançant la reparcel·lació o la llicència urbanística d’edificació.

Article 16. Desenvolupament del POUM en sòl urbanit zable

1. En el sòl urbanitzable delimitat, el POUM es desenvolupa necessàriament mitjançant plans

parcials urbanístics, l’executivitat dels quals serà condició indispensable per a l’execució del

planejament, llevat del supòsit dels sistemes generals que s’executin de forma independent dels

sectors.

2. L’àmbit territorial del plans parcials urbanístics s’haurà de correspondre necessàriament amb els

sectors de planejament delimitats pel POUM, que poden ésser discontinus, sens perjudici que els

sectors de planejament parcial poden ser objecte de desenvolupament per subsectors d’acord


22

amb la legislació urbanística vigent.

Article 17. Desenvolupament del POUM en sòl no urba nitzable

1. Les determinacions del POUM que regulen el sòl no urbanitzable s’apliquen directament i

immediatament llevat d’aquells àmbits en relació amb els quals es preveu en aquest POUM o en

la legislació urbanística la prèvia aprovació d’un Pla Especial urbanístic.

2. D’altra banda, es poden desenvolupar les previsions del POUM mitjançant plans especials

urbanístics que tinguin per objectiu alguna de les finalitats previstes per als mateixos en la

legislació urbanística vigent. Aquests plans especials no podran alterar ni contradir les

determinacions del POUM quant als criteris de protecció d’aquest sòl que justifiquen la seva

classificació com a no urbanitzable, sens perjudici que puguin establir mesures addicionals de

protecció.

Article 18. Plans parcials urbanístics

1. Els plans parcials urbanístics que s’aprovin en relació amb els sectors de sòl urbanitzable

delimitat hauran de contenir, a més de les determinacions establertes en aquest POUM per cada

un dels sectors, les determinacions i la documentació previstes a la legislació urbanística vigent.

2. Els plans parcials urbanístics hauran de preveure la delimitació d’un o més polígons d’actuació i

definir el sistema d’actuació urbanística i la modalitat aplicable a cadascun, si no ve ja fixada en

aquest POUM.

3. Els plans parcials urbanístics han de preveure el termini per a l’execució de la urbanització i per a

l’edificació del sector.

4. Els plans parcials urbanístics d’iniciativa privada hauran de contenir, a més de les determinacions

anteriors i de les determinacions establertes en aquest POUM per cada un dels sectors, la

documentació específica exigida per la legislació urbanística vigent.


23

Article 19. Plans de millora urbana

1. Aquest POUM conté la delimitació dels sectors que han de ser objecte d’un Pla de millora urbana.

Els plans de millora urbana que s’aprovin en relació amb els sectors de sòl urbà hauran de

contenir, a més de les determinacions establertes en aquest POUM per cada un dels sectors, les

determinacions i la documentació previstes a la legislació urbanística vigent.

2. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l’acompliment d’operacions de millora urbana

no previstes en el present POUM, requeriran la prèvia o simultània modificació d’aquest, a

excepció dels supòsits en què no s’alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les

càrregues urbanístiques, ni l’estructura fonamental del planejament urbanístic general.

3. Els plans de millora urbana hauran de preveure la delimitació d’un o més polígons d’actuació i

definir el sistema d’actuació urbanística i la modalitat aplicable a cadascun, si no ve ja fixada en

aquest POUM.

4. Els plans de millora urbana han de preveure el termini per a l’execució de la urbanització i de

l’edificació del sector.

5. Els plans de millora urbana poden ser objecte de desenvolupament per subsectors sempre que

es compleixin les condicions establertes en la legislació urbanística vigent.

Article 20. Plans especials urbanístics

1. Aquest POUM conté la delimitació d’àmbits, tant en sòl urbà com en sòl no urbanitzable, que han

de ser objecte d’un Pla Especial Urbanístic. Els plans especials urbanístics que s’aprovin en

relació amb els sectors de sòl urbà hauran de contenir, a més de les determinacions establertes

en aquest POUM per cada un dels sectors, les determinacions i la documentació previstes a la

legislació urbanística vigent.

2. A més dels àmbits específicament delimitats pel POUM, es podran aprovar plans especials

urbanístics en els supòsits previstos en l’article 67.1 del DL 1/2005.

3. Els plans especials urbanístics hauran preveure, si s’escau, la delimitació de polígons d’actuació i

definir el sistema d’actuació urbanística i la modalitat aplicable a cadascun, quan no vingui

establerta en aquest POUM.


24

Article 21. Catàlegs de béns a protegir

1. Com a document d’aquest POUM, s’inclou el Catàleg de béns a protegir, el qual es composa per

la totalitat dels elements que formen part actualment del Patrimoni de Lloret de Mar, així com

d’aquells altres que, en virtut de les determinacions urbanístiques d’aquest POUM, han de ser

objecte de protecció. Així mateix, com a document del POUM, s’inclou el Catàleg de les masies i

cases rurals situades en sòl no urbanitzable que són susceptibles de reconstrucció o de

rehabilitació.

2. L’Ajuntament podrà, ja sigui per pròpia iniciativa o a instància de part, incloure o excloure nous

elements al Catàleg. La inclusió o exclusió haurà de ser degudament justificada, previ informe

tècnic municipal així com del Departament de Cultura quan comporti l’exclusió d’elements

prèviament catalogats, i no comportarà la modificació del POUM, tramitant-se com una

ordenança.

3. En desenvolupament del POUM, a fi i efecte de concretar les mesures de protecció dels elements

integrants del Catàleg definit per aquest POUM, es podrà redactar un Pla Especial de protecció

del Patrimoni Cultural.

CAPÍTOL IV. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL POUM

Article 22. Règim general

1. L'execució d'aquest POUM i dels instruments de planejament que el desenvolupin correspon, en

primer lloc i prioritàriament, a l'Ajuntament de Lloret de Mar com administració actuant, sens

perjudici de les competències que legalment tenen reconegudes altres administracions i

organismes de caràcter públic i sens perjudici de la participació de la iniciativa privada en els

termes definits per la vigent legislació urbanística.

2. D’acord amb allò que disposa aquest POUM, la seva execució es realitza bé mitjançant la gestió


25

integrada per sectors de planejament urbanístic o polígons d’actuació complets, o bé mitjançant la

gestió aïllada en aquells supòsits en què no s’hagi delimitat un polígon per al repartiment equitatiu

dels beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística.

3. L’edificació dels solars resultants de les actuacions d’execució, tant integrades com aïllades,

també és part integrant de la gestió urbanística, i constitueix la fase de culminació del procés,

sens perjudici dels deures de conservació i de rehabilitació dels edificis, d’acord amb allò que

estableix la legislació urbanística vigent.

Article 23. Polígons d’actuació urbanística

1. Aquest POUM conté la delimitació de diferents polígons d’actuació urbanística, els quals vénen

grafiats en els plànols d’ordenació i per als quals la present normativa preveu les determinacions

urbanístiques concretes.

2. La delimitació de polígons d’actuació en sòl urbà consolidat comporta, a més del compliment de

les determinacions previstes per a cada polígon, el deure dels propietaris d’acabar o completar a

llur càrrec les obres d’urbanització necessàries perquè els terrenys assoleixin la condició de solar

i a edificar els solars en els terminis establerts pel planejament.

3. La delimitació dels polígons d’actuació en el sòl urbà no consolidat comporta, a més del

compliment de les determinacions previstes per a cada polígon, els següents deures per als

propietaris:

- complir amb la distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament.

- cedir obligatòriament i gratuïtament el sòl reservat pel POUM per a sistemes.

- costejar i, si escau, executar la urbanització.

- edificar els solars en els terminis establerts pel planejament.

- conservar les obres d'urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els

supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació, ho imposi el planejament o

resulti expressament de la legislació urbanística vigent.

La conservació es sempre obligatòria quan existeix una desproporció entre els costos i els

tributs, derivada del caràcter extensiu de la urbanització o d’altres circumstàncies que hi

concorrin, i fins que l’àmbit no arribi a tenir consolidada l’edificació en dues terceres parts.


26

Sempre que no s’hagi assumit un termini superior de conservació en el planejament derivat

anterior a l’aprovació d’aquest P.O.U.M, o s’assumeixi igualment pels propietaris a través de

qualsevol altre instrument urbanístic, l’obligació de conservació de les obres d’urbanització

serà de cinc anys a partir de la seva recepció, termini que únicament serà prorrogable si a la

seva finalització no s’ha arribat al grau de consolidació de l’edificació indicat.

- cedir obligatòriament i gratuïta el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament del polígon,

d’acord amb l’article 43 DL 1/2005.

4. L’àmbit dels polígons d’actuació delimitats per aquest POUM o pel planejament urbanístic derivat

es podrà modificar amb l’objecte de facilitar la seva gestió o efectuar una millor equidistribució de

beneficis i càrregues d’acord amb el procediment establert en l’article 113 del DL 1/2005.

5. Es podran delimitar nous polígons d’actuació urbanística per mitjà del Programa d’Actuació

Urbanística Municipal, de plans derivats, o bé d’acord amb el procediment previst a l’article 113

del DL 1/2005. No obstant, en sòl urbà no consolidat, la delimitació de nous polígons d’actuació

urbanística s’ha d’efectuar per mitjà de la modificació del POUM o per mitjà del Programa

d’Actuació Urbanística Municipal, llevat d’aquells necessaris per a la cessió de terrenys per a

carrers i vies, que es pot efectuar d’acord amb allò que disposa l’article 113 del DL 1/2005.

6. Els polígons d’actuació urbanística podran ser discontinus d’acord amb el que disposa l’article

112 del DL 1/2005.

7. Els polígons d’actuació urbanística delimitats per aquest POUM o pel planejament urbanístic

derivat s’han d’executar i urbanitzar completament en un termini de quatre anys des de la seva

delimitació.

Article 24. Sistemes d’actuació urbanística

1. L’execució dels polígons d’actuació urbanística delimitats per aquest POUM, pel Programa

d’Actuació Urbanística Municipal, pel planejament derivat o pel procediment previst a l’article 113

DL 1/2005, té lloc mitjançant qualsevol dels sistemes d’actuació i modalitats previstos a l’article

115 del DL 1/2005.

2. El sistema d'actuació preferent per als polígons d'actuació delimitats per aquest POUM és el de

reparcel·lació en qualsevol de les seves modalitats, sens perjudici de la facultat d’aplicar el


27

sistema d'expropiació quan es produeixi el supòsit previst a l'article 116.4 del DL 1/2005, o bé

quan aquest Pla expressament ho determini.

3. En aquells casos en què aquest POUM no ho estableixi, l’Administració actuant, en ocasió de

l’aprovació del planejament derivat, determinarà el sistema d’actuació i la modalitat aplicable,

segons les necessitats, mitjans econòmico-financers amb què compti, la col·laboració de la

iniciativa privada i les altres circumstàncies que hi concorrin, seguint el procediment establert a

l’article 113 del DL 1/2005.

4. El sistemes d’actuació i les seves modalitats es poden modificar mitjançant el procediment previst

a l’article 113 del DL 1/2005, sense que sigui necessària la modificació del planejament urbanístic

que els hagi establert.

Article 25. Execució de sistemes urbanístics

1. Per a la gestió i execució dels sistemes urbanístics, així com per a la seva adquisició, es

procedirà d’acord amb les presents Normes urbanístiques i la legislació urbanística vigent.

2. L’execució dels sistemes urbanístics que hagin de passar a titularitat pública, quan es trobin

inclosos en un polígon d’actuació urbanística subjecte al sistema de reparcel·lació, es realitza

mitjançant la seva cessió obligatòria i gratuïta, o bé mitjançant l’ocupació directa en els termes de

l’article 150 del DL 1/2005, o mitjançant una actuació aïllada expropiatòria, en cas que calgui

avançar l’obtenció de la titularitat pública i resulti insuficient l’ocupació directa.

3. L’execució dels sistemes urbanístics que hagin de passar a titularitat pública, quan no estiguin

inclosos en un polígon d’actuació urbanística subjecte al sistema de reparcel·lació, s’ha d’efectuar

mitjançant expropiació.

Article 26. Determinacions específiques per al dese nvolupament urbanístic

1. El planejament derivat que s’aprovi per al desenvolupament de sectors amb terrenys que tinguin

pendents pronunciades, haurà de preveure l’adopció de mesures per al control dels processos

erosius, així com l’aplicació de tècniques d’estabilització del sòl en aquells punts on s’hagi


28

identificat aquesta problemàtica.

2. Totes les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana han de complir amb les

prescripcions de la Llei 5/2003, de 22 d’abril, “De mesures de prevenció dels incendis forestals en

les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana”. Així mateix, la vialitat es

dissenyarà i executarà evitant sempre que sigui possible els cul de sac.

Article 27. Recepció de les obres d’urbanizació per part de l’Ajuntament

1.L’obligació d’urbanitzar només s’entendrà complimentada prèvia acreditació de que les obres

d’urbanització s’ajusten a la normativa sectorial vigent en el moment de procedir a la seva

recepció.

2. A aquests efectes, per tal de recepcionar les obres d’urbanització l’Ajuntament, haurà de

requerir, en tot cas, al promotor o entitat responsable d’executar les obres d’urbanització la

presentació de la documentació tècnica acreditativa del compliment de la normativa sectorial

esmentada, així com la presentació de la documentació requerida pel Reglament de la Llei

d’Urbanisme.

CAPÍTOL V. INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA EN L’EDIFICAC IÓ I ÚS DEL

SÒL

SECCIÓ PRIMERA.- DE LES LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES

Article 28. Actes subjectes a llicència municipal

1. Estan subjectes a l’obligatorietat d’obtenir prèvia llicència urbanística, tots els actes de

transformació o utilització del sòl o del subsòl, d’edificació, de construcció o d’enderrocament de


29

construccions que es realitzin en el terme municipal.

2. Resten, per tant, subjectes a l’obtenció de prèvia llicència urbanística totes les actuacions

indicades en l’article 179.2 del DL 1/2005, així com:

- la tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva;

- les segregacions de finques en sòl no urbanitzable;

- la realització de rases, cates i canalitzacions en la via pública; així com les obres

d’implantació i/o modificacions de serveis en la via pública i espais públics

- la instal·lació de grues torre i elevadors per a la construcció;

- la instal·lació de bastides que superin l’altura de planta baixa;

- la reparació, rehabilitació i pintat del revestiment de façanes d’edificis;

- la realització de tallafocs;

- la instal·lació de rètols, cartells i plafons de publicitat a les façanes o a la via pública.

- qualsevol altra actuació assenyalada per aquest POUM, per les figures de planejament que el

desenvolupin o complementin, per les ordenances reguladores i, en general, qualsevol

actuació que afecti a les característiques naturals dels terrenys o a la imatge del territori.

3. L'obligatorietat d'obtenció prèvia de llicència urbanística afecta també als actes o activitats

subjectes a d'altres autoritzacions administratives. En conseqüència, l’obtenció d’altres títols

autoritzatoris no exclourà en cap cas la necessària obtenció de la llicència urbanística, sense la

qual no es podrà iniciar l'actuació de que es tracti.

4. Les llicències urbanístiques s’han d’atorgar d’acord amb allò que estableix el planejament

urbanístic, les ordenances municipals i la legislació urbanística vigent.

5. S’exceptuen de l’obligatorietat d’obtenció prèvia de llicència urbanística:

- les obres d’urbanització previstes en el planejament i projectes d’urbanització degudament

aprovats i les parcel·lacions o la divisió de finques incloses en un projecte de reparcel·lació.

- les obres que s’executin en compliment d’un ordre municipal, excepte les que requereixin

projecte tècnic.


30

- els treballs de neteja, desbrossament i jardineria a l’interior d’un solar quan es tracti de jardins

o espais enjardinats complementaris de l’edificació de la parcel·la.

6. S’exigirà únicament comunicació prèvia a l’Ajuntament per a la realització de les actuacions que

es determinin en les Ordenances municipals. A la comunicació prèvia s’haurà d’acompanyar la

documentació que determinin les Ordenances.

Article 29. Actes promoguts per d'altres Administra cions Públiques

Quan les activitats assenyalades en l'article anterior siguin promogudes per òrgans de l’administració

de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya, per entitats de dret públic que administrin béns estatals o

autonòmics, o per altres entitats locals, serà també obligatòria la prèvia obtenció de llicència

urbanística, amb les excepcions previstes per la legislació sectorial. En els casos d’urgència o

d’interès públic excepcional, serà d’aplicació allò establert a l'article 182 del DL 1/2005.

Article 30. Classificació de les llicències

1. Les llicències es classifiquen en:

a) Les que requereixen l’aportació d’un projecte subscrit per tècnic competent, d’acord amb la

normativa vigent, aquest POUM o les Ordenances Municipals. En tot cas, requereixen

projecte les obres d’edificació, d’ampliació, de reforma, de reparació o de rehabilitació que

alterin l’estructura o l’aspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions existents,

així com les actuacions següents:

- Les que afectin als fonaments o als elements estructurals.

- Les que modifiquin el volum o les superfícies construïbles, les instal·lacions o els serveis

comuns.

- Les que alterin el nombre d’habitatges o locals existents.

- Les que substitueixin o modifiquin els usos preestablerts o previstos.

- Les que afectin béns immobles catalogats.


31

- La construccions auxiliars, garatges, magatzems, coberts i piscines.

- La distribució interior del edificis.

- La instal·lació de grues torre.

- Les obres d’enderrocament total o parcial dels edificis.

- Els moviments de terres.

- La realització de rases, cates i canalitzacions a la via pública, així com les obres

d’implantació i/o modificacions de serveis a la via pública i a l’espai públic.

- Les parcel·lacions de finques no incloses en un projecte de reparcel·lació

- La col.locació d’antenes o de dispositius de telefonia de qualsevol mena, quan no

corresponguin al servei exclusiu del propi edifici o de la parcel.la on es situen.

b) Les que no requereixen projecte tècnic, d’acord amb la normativa vigent, aquest POUM i les

Ordenances municipals. No obstant això, podrà ser exigida la direcció de tècnic competent o

la presentació de memòria, plànols o croquis quan les característiques de l’obra ho facin

necessari.

Article 31. Contingut mínim i comú de tota sol·lici tud de llicència

1. Sens perjudici del que puguin establir les Ordenances municipals, tota sol·licitud de llicència

contindrà, almenys, les determinacions següents:

- Per a les persones físiques, nom, cognoms, domicili i document d’identitat de la persona

interessada i del peticionari. Si es tracta de persones jurídiques: raó social, codi d’identificació

fiscal i domicili, així com també la identificació i domicili del representant legal i del peticionari.

- Identificació del lloc assenyalat per rebre notificacions.

- Situació de la finca.

- Descripció de l’obra, ús, actuació o instal·lació objecte de la sol·licitud de llicència.

- La documentació tècnica que en cada cas es requereixi

- Lloc, data i signatura.


32

2. L’Ajuntament podrà establir que la sol·licitud sigui formulada en document normalitzat.

Article 32. Deficiències

1. Quan en la tramitació del procediment de concessió de llicència s’observessin deficiències, es

distingirà entre les que s’han d’esmenar prèviament a l’atorgament i les que poden ser objecte de

condicionament en la llicència, que s’incorporaran a la mateixa com a condicions particulars.

2. S’hauran d’esmenar prèviament a l’atorgament de la llicència aquelles deficiències derivades de

la insuficiència o incoherència de les dades tècniques, les que no permetin formular un

pronunciament sobre la correcta aplicació de la normativa si no és a través de la comprovació de

l’esmena a efectuar, i les que puguin afectar la correcta interpretació del projecte o l’execució de

l’obra.

3. En aquests casos, les deficiències s’hauran de notificar a l’interessat perquè les esmeni en el

termini que s’estableixi, amb l’advertiment que el termini per resoldre queda suspès mentrestant, i

que es declararà la caducitat del procediment si no són subsanades en el termini atorgat.

Article 33. Procediment i contingut de les llicènc ies

1. La competència i el procediment per a atorgar les llicències urbanístiques s’ajustarà al que preveu

la legislació de règim local.

2. El contingut mínim de la llicència serà el següent:

- Número de l’expedient.

- Nom i domicili del peticionari de la llicència.

- Situació de la finca i identificació cadastral.

- Descripció de l’obra, ús o instal·lació objecte de la llicència.

- Terminis de caducitat, d’acord amb aquestes Normes.

- Prescripcions generals i condicionaments particulars, si n’hi hagués.

- Liquidació tributària i terminis i forma d’ingrés.


33

- Òrgan que la resol i data de l’acord.

- Indicació de recursos procedents, òrgan davant del qual s’ha d’interposar i terminis

d’interposició.

- Els altres requisits que s’estableixin en la normativa d’aplicació.

Article 34. Terminis i caducitat de les llicències

1. Totes les llicències hauran de preveure un termini per al començament de les obres i un altre per

a acabar-les. Els terminis de començament i d’acabament són els següents:

- Obres de nova planta i obres parcials d’intervenció en edificis, que requereixin projecte

tècnic: un any per a començar-les i tres anys per a acabar-les.

- Obres de connexió a serveis a la via pública: tres mesos per iniciar les obres i sis mesos per

acabar-les.

- Per a la resta d’obres: sis mesos per a començar-les i un any per a acabar-les.

- La llicència d’instal·lació de grues torre tindrà, com a màxim, la mateixa durada que l’obra

sobre la qual actuen.

2. Les persones titulars de la llicència urbanística, tenen dret a obtenir una pròrroga, tant del termini

de començament com del termini d’acabament de les obres per la meitat del termini de què es

tracti, si la sol·liciten d’una manera justificada abans d’exhaurir-se els terminis establerts.

3. Les llicències caducaran pel transcurs dels terminis de començament o acabament de les obres o

de la pròrroga corresponent si no s’han començat o acabat les obres, segons correspongui.

Aquests terminis de caducitat seran indicats en les condicions generals de la llicència. Els terminis

es computaran des del dia següent de la notificació de la llicència a l’interessat.

4. La caducitat serà declarada per l’òrgan al qual correspon l’atorgament de la llicència, i

determinarà l’arxiu de les actuacions. Declarada la caducitat, caldrà sol·licitar llicència per

continuar o acabar les obres, a les quals serà d’aplicació l’ordenació urbanística en vigor, inclosa

l’adaptació a la normativa tècnico-constructiva aprovada amb posterioritat a la llicència, així com

satisfer els tributs locals corresponents.


34

SECCIÓ SEGONA.- ADEQUACIÓ DE LES EDIFICACIONS I USO S PREEXISTENTS AL POUM

Article 35. Règim jurídic dels edificis i usos fora d’ordenació o disconformes

1. L’autorització d’actuacions en les construccions i les instal·lacions que, de conformitat amb el

règim transitori previst en aquest POUM, resten en situació de fora d’ordenació o en volum

disconforme s’ajustarà a allò establert en l’article 102 del DL 1/2005 i en el règim transitori

d’aquest POUM.

2. Els canvis d’ús de les construccions i les instal·lacions que resten en situació de fora d’ordenació,

només es poden autoritzar amb caràcter provisional en els supòsits i les condicions regulats en

l’article 53.5 del DL 1/2005.

Article 36. Règim d’usos provisionals del sòl

L’autorització d’usos provisionals, quedarà sotmesa als supòsits, procediment i condicions previstes a

la legislació urbanística vigent.


35

TÍTOL II. SISTEMES URBANÍSTICS

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 37. Definició dels sistemes urbanístics.

Els sistemes urbanístics són aquells elements d’ordenació urbana necessaris per a garantir l’adequat

desenvolupament urbà, a través dels quals s’assoleixen els objectius de planejament referents a les

infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics i espais lliures.

Article 38. Regulació dels sistemes urbanístics

El POUM estableix les determinacions pròpies de cadascun dels sistemes urbanístics que contempla,

sens perjudici d’allò que determina de forma més específica la legislació sectorial vigent en

cadascuna de les respectives matèries que afectin a cada tipus de sistema.

Article 39. Classificació dels sistemes urbanístics

Aquest POUM estableix els següents sistemes urbanístics:

- sistema urbanístic viari (clau 1.1)

- sistema hidrogràfic (clau 1.2)

- sistema d’espais lliures i zones verdes (clau 1.3)

- sistema urbanístic d’equipaments (clau 1.4)

- sistema urbanístic de serveis tècnics (clau 1.5)

- sistema urbanístic de domini públic marítim-terrestre (clau 1.6)

- sistema urbanístic Port esportiu (clau 1.7)

- sistema d’habitatge dotacional públic (clau 1.8)


36

Article 40. Titularitat i afectació del sòl per a s istemes urbanístics

1. Els sòls reservats per a sistemes urbanístics han de ser, preferentment, de titularitat pública,

encara que poden ser de titularitat privada en aquells supòsits en què així es determini per aquest

POUM o pel planejament derivat que el desenvolupi, sens perjudici de les potestats d’expropiació

que corresponen a l’ajuntament per necessitat pública o interès social.

2. La titularitat pública dels sistemes urbanístics no exclou la possibilitat de la gestió privada del

domini i ús públic en règim de concessió administrativa, dret de superfície o un altre règim

equivalent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb

els objectius urbanístics del Pla.

3. La qualificació de sistemes urbanístics, amb les excepcions que prevegi el planejament vigent,

implicarà la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys que

tinguin aquesta qualificació, sens perjudici del deure de la seva cessió gratuïta quan formin part

de sectors o polígons d’actuació en sòl urbà i urbanitzable.

4. En el subsòl dels sistemes urbanístics de titularitat pública es podrà destinar a usos diferents dels

atribuïts al sòl, sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat del sistema, en els termes

establerts a l’article 34 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, prèvia justificació en el corresponent

pla especial.

CAPÍTOL II. SISTEMA VIARI. CLAU 1.1

Article 41. Definició i titularitat

1. Aquest sistema comprèn els espais i les instal·lacions, reservats per a la xarxa viària en qualsevol

de les seves categories, i que són necessaris per assegurar nivells suficients de mobilitat i

accessibilitat, tant dels vehicles com, si s’escau, de vianants. També s’inclouen en aquest sistema


37

els aparcaments adossats a carrer destinats a l’estacionament de vehicles quan no tinguin,

d’acord amb el POUM, la qualificació d’equipaments.

S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau 1.1.

2. Els camins rurals i el camí de ronda també forma part del sistema viari.

3. Els vials que tinguin un caràcter i ús pels vianants podran tenir un tractament enjardinat.

Article 42. Règim i ús del sistema viari

1. En la projecció, la construcció, el finançament, l’ús i l’explotació del sistema viari s’observarà allò

que disposa la legislació sectorial vigent i aquest POUM.

2. Qualsevol actuació en el sòl i el subsòl de la via pública comportarà la restitució de les condicions

d’accessibilitat i l’adequació de les mateixes en el cas de carrers no adaptats prèviament. Aquest

supòsit afectarà a trams de carrers complerts entre interseccions.

Article 43. Condicions dels camins rurals

1. La xarxa viaria rural queda formada pels camins públics o privats que es grafien en els plànols

topogràfics del POUM.

2. Aquests camins s’hauran de conservar, i no es podran obrir nous camins rurals que no estiguin

previstos per aquest Pla o en els plans especials que puguin desenvolupar-se, o be en els plans o

programes de l’administració d’agricultura o que siguin requerits pels serveis de prevenció

d’incendis forestals.

3. Tota la xarxa de camins rurals del municipi, siguin de titularitat pública o privada, es destinarà

preferentment a l’accés al sòl no urbanitzable i trànsit de vianants.

4. Aquests camins tindran, amb caràcter general, una amplada de cinc metres. Les tanques que

puguin establir-se al llarg dels camins rurals hauran de separar-se un mínim de 5 m del seu eix,

considerant com a tal la línia equidistant d’ambdues propietats laterals.


38

5. Resta prohibida la pavimentació amb materials que no siguin els tradicionals, admetent-ne només

el formigonat, gabions o similars en punts d’encreuament amb cursos d’aigua.

6. L’ampliació o modificació del traçat d’un camí, o de l’obertura de nous camins, requerirà un estudi

paisatgístic i ambiental. Els talussos resultants s’hauran de revegetar convenientment amb

vegetació herbàcia, arbustiva i arbòria autòctona, i no podran suposar cap modificació de les

escorrenties ni dels cursos fluvials existents.

7. Qualsevol actuació d’obertura, ampliació, o modificació de camins o accessos requerirà de

llicència municipal.

Article 44. Condicions del camí de ronda

Els terrenys que limiten amb la zona marítim- terrestre podran ser adquirits per expropiació forçosa o

per cessió obligatòria i gratuïta en el marc dels corresponents instruments de planejament o de gestió

urbanística als efectes de donar solució de continuïtat i executar el tram corresponent del camí de

ronda.

CAPÍTOL III. SISTEMA HIDROGRÀFIC. CLAU 1.2


1. El sistema hidrogràfic comprèn la llera dels rius, de les rieres i els torrents i els espais laterals que

constitueixen el seu curs i llit, les fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques.


2. El sòl qualificat de sistema hidrogràfic serà de titularitat pública


39

Article 46. Règim del sistema hidrogràfic

1. En l’obtenció, el finançament, la construcció, l’ús i la conservació de les instal·lacions

d’aprofitament hidràulic dels torrents i rieres i fonts naturals s’observarà allò que disposen

aquestes Normes, la legislació sectorial vigent i les corresponents disposicions urbanístiques que

es puguin establir mitjançant planejament especial, sens perjudici del que determinin aquelles

altres administracions amb competències sobre aquesta matèria.

2. Als efectes de coordinar la regulació dels sòls qualificats de sistema hidrogràfic, aquest Pla

incorpora els criteris respecte la delimitació d’espais i usos que afecten l’àrea associada a aquest

sistema hidrogràfic i el seu entorn, tot definint la zona inundable i la zona fluvial, en les que han

d’aplicar-se les limitacions previstes en la legislació sectorial.

3. L’àmbit qualificat de sistema hidrogràfic pel POUM, podrà ésser objecte d’ajustaments d’acord

amb l’atermenament del domini que pugui efectuar l’administració hidràulica i d’acord amb els

estudis que es puguin anar desenvolupant.

Article 47. Condicions d’ordenació, ús i protecció

1. L’únic ús admès, al marge del seu destí natural, és el propi de l’espai lliure. Els espais adscrits a

aquest sistema no són edificables, excepció feta de les instal·lacions al servei del propi sistema.

2. Es prohibeixen expressament els moviments de terres i les desforestacions de lleres. Amb

caràcter general es garantirà la conservació de la vegetació autòctona de ribera en els torrents i

rieres, així com les seves condicions per la seva regeneració i millora.

3. Les Administracions públiques competents per raó de la matèria, establiran les mesures

d’intervenció adequades per a la realització dels projectes de sanejament i, si s’escau, de

canalització de rieres seguint els objectius i les funcions de regeneració i recuperació dels traçats

naturals. És competència de l’Agència Catalna de l’Aigua l’atorgament de les autoritzacions i/o

concessions administratives per l’ús de l’aigua, l’autorització i/o l’informe i la imposició dels límits

dels abocaments d’aigües residuals al medi, d’acord amb els procediments administratius

establerts al Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat per reial decret 849/1986, d’11


40

d’abril, i la llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental,

respectivament.

4. Les normes de protecció dels sistema hidrogràfic inclouen l’àmbit de la franja de la zona de policia

que determina la vigent Llei d’Aigües (Real Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que

s’aprova el text refós de la Llei d’aigües), de 100 metres a cada costat de les lleres públiques en

tot l’àmbit del terme municipal, zona en la qual qualsevol alteració del relleu del terreny o nova

construcció estarà condicionada a l’autorització administrativa de l’Agència Catalana de l’Aigua

sempre i quan el planejament derivat urbanístic no hagi sigut informat prèviament i incorporat les

prescripcions formulades per l’ACA.

5. El desenvolupament dels sectors de sòl urbà PMU (3, 5, 8 i 12) i PAU (3, 9, 18, 19, 21, 23, 27,

34, 36, 37 i 46) i dels sectors de sòl urbanitzable PPU (1, 5, 7 i 10) es condiciona a què s’estudiïn

els cursos d’aigua amb conques vessants superiors a 0,50 Km2 i es defineixi el perímetre de la

làmina d’aigua pels cabals Q10, Q100 i Q500 (amb les condicions de contorn actuals definides

per les edificacions, obres de pas i murs de defensa existents) per tal de confirmar l’admissibilitat

de les propostes d’ordenació de sòl planificades, i determinar, si calen, modificacions puntuals de

l’ordenació i/o actuacions d’infraestructura hidràulica i/o mesures de protecció passiva

necessàries, tot segons els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència

Catalna de l’Aigua el 28 de juny de 2001 i modificats el 2 de març de 2006 i les determinacions

per la preservació dels riscos hidrològics de l’art. 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. La

redacció d’aquest document s’haurà de realitzar segons les prescripcions incloses en la Guia

Tècnica “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (ACA, març de

2003).

6. Pel cas de conques de menys de 0,50 Km2 i pendent longitudinal de l’eix de drenatge superior al

10,00%, es defineix la franja de protecció de sistema natural de drenatge com la superfície

ocupada pels terrenys sobreelevats menys de 3,00 respecte de l’eix del curs d’aigua, que restaran

sense ocupar amb qualsevol tipus de construcció i sense alteracions del relleu natural.

7. Els projectes constructius de tots els nous ponts, passos o obres de fàbrica que es projectin sobre

la llera de qualsevol curs d’aigua hauran d’incloure el dimensionament pel cabal Q500 (amb les


41

dimensions mínimes establertes al document de “Recomancions tècniques per al disseny

d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” de juny de 2006 de l’Agència Catalanade

l’Aigua).

8. Les característiques i la ubicació dels tancaments de les parcel·les que limiten amb els espais

adscrits a aquest sistema es regularà per la normativa sectorial vigent i per les Ordenances

municipals.

CAPÍTOL IV. SISTEMA D’ESPAIS LLIURES. CLAU 1.3


1. Comprèn els sòls destinats a parcs, jardins i zones verdes, així com a zones esportives, d’esbarjo

i d’expansió a l’aire lliure. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau 1.3. També s’integra

dintre d’aquest sistema sòls afectes a horts agrícoles de titularitat pública.

2. El POUM estableix la localització dels espais lliures en el sòl urbà. En el sòl urbanitzable, els

plans parcials urbanístics han de fixar les reserves de sòl destinat a zones verdes i espais lliures

públics.

3. Els sòls qualificats d’espais lliures seran de titularitat pública.

Article 49. Condicions d’ordenació i ús

1. En els sòls que integren el sistema d’espais lliures, es permeten els usos d’esbarjo, lleure i la

realització d’activitats de caràcter públic que siguin absolutament compatibles amb la utilització

general d’aquests sòls. També s’admetran instal·lacions per a la pràctica esportiva a l’aire lliure o

usos similars, sense que puguin superar el 10% de la superfície i sempre que no constitueixin un

volum tancat.


42

2. S’admetrà l’ocupació temporal per a festes, espectacles i fires no permanents, sempre que no s’hi

causin perjudicis i d’acord amb les condicions que aprovi l’Ajuntament.

3. En el subsòl d’aquests sistemes, s’admet que s’hi situïn serveis d’interès públic o d’altres usos

compatibles sempre que no s’alteri la funcionalitat de l’espai, i d’acord amb l’article 38 de les

presents normes urbanístiques.

4. S’admetrà que les finques veïnes tinguin llums i vistes sobre els sòls qualificats d’espais lliures,

però no cossos volats a excepció d’aquelles finques qualificades amb les claus 2.1 i 2.2.. Així

mateix, quan es tracti de finques que donin façana a l’espai lliure, l’Ajuntament podrà autoritzar

l’accés a l’aparcament de l’edifici a través de l’espai lliure, establint les mesures necessàries per

tal de garantir la funcionalitat del sistema i les condicions de seguretat.

5. S’ordenaran amb arbres, jardineria i elements accessoris del mobiliari urbà.

6. Els usos i les instal·lacions que s’autoritzin en aquest sistema, hauran de complir les següents

condicions:

- Les edificacions no ocuparan més del 5% de la superfície i tindran una alçada màxima de

planta baixa.

- Per les ocupacions per a usos compatibles amb el seu destí, es podran utilitzar coberts sempre

que les instal·lacions siguin desmuntables, no comportin obra de sustentació, pavimentació o

cobert. S’admetran les instal·lacions amb estructura lleugera de tipus metàl·lica o fusta i

recobriments de lona o veles que garanteixin l’adequació estètica.

- Els ancoratges de les instal·lacions hauran de quedar soterrats si el terra no és pavimentat, i

hauran de ser retirats quan finalitzi l’ús. Si el terra fos pavimentat, es podran instal·lar

ancoratges d’acer inoxidable de diàmetre no superior a 20 cm. amb tapa, que haurà de ser

posada cada vegada que es desmunti tota o part de la instal·lació durant el període en què

s’autoritzi l’ocupació. S’haurà de restituir el paviment en acabar l’ús.

- En els tendals i mobiliari, no es podran utilitzar imatges o marques publicitàries. No s’admet el

mobiliari de plàstic.

- Per l’atorgament d’eventuals concessions per a activitats compatibles amb aquest sistema,


43

caldrà adequar-se a les condicions particulars que aprovi l’Ajuntament.

- Els mòduls de venda temporal autoritzats, no podran ser de dimensions superiors a 2 x 4

metres. El cobert podrà ésser pla o inclinat, però no tindrà elements publicitaris sobresortints.

No podran ser de plàstic visible com a material extern de recobriment. Quan aquests mòduls

estiguin tancats, la seva aparença serà de tonalitats ocres o terroses, podent tenir els elements

estructurals colors marrons o verd foscos, i no podran tenir marques o imatges publicitàries

visibles.

- Els serveis necessaris hauran de ser soterrats i retirats un cop finalitzada l’activitat.

- No s’admetran instal·lacions de serveis aèries.

7. A l’entorn, i separat de la delimitació BCIN dels Jardins de Santa Clotilde es permetrà la

implantació d’un centre d’interpretació d’un màxim de 900 m2 de sostre que inclourà una botiga

temàtica, una sala de conferències, museu-oficines amb un possible restaurant complementari i

serveis higiènics.

La seva localització vindrà establerta curosament en un Pla Especial que haurà de justificar la

preservació paisatgística de la integritat dels jardins de Santa Clotilde, tant des de les

perspectives properes com llunyanes, i l’accés a l’edificació, la qual tindrà una coberta vegetal,

serà amb un tractament tou i també integrat paisatgísticament.

CAPÍTOL V. SISTEMA D’EQUIPAMENTS. CLAU 1.4

Article 50. Definició

1. El sistema d’equipaments comprèn els sòls destinats a usos públics o col⋅lectius al servei dels

ciutadans. S’identifica en els plànols amb la clau 1.4.

2. Quan la titularitat del sistema es privada s’identifica gràficament amb la clau 1.4*


44

Article 51. Titularitat i règim urbanístic

1. Els sòls adscrits al sistema d’equipaments seran, en execució del Pla i dels instruments que el

desenvolupin, de titularitat pública, sense perjudici que la seva gestió pugui ser en règim de

concessió o d’altra forma de gestió indirecta en les condicions establertes per la legislació vigent,

així com del règim de titularitat privada que es contempla en aquest article.

2. Podran de ser de titularitat privada aquells equipaments existents en el moment de l’aprovació

d’aquest Pla, els quals mantindran el seu règim actual quant a titularitat sempre que no es

justifiqui la necessitat de la seva adquisició a través d’un pla especial.

3. Per a la modificació del tipus d’ús existent, els equipaments públics o privats hauran de subjectar-

se a l’aprovació prèvia d’un Pla Especial de transformació d’ús, que haurà d’ajustar-se a les

determinacions del present POUM.

4. La manca d’aprovació del Pla Especial de transformació d’ús, així com el cessament de l’ús actual

d’un equipament privat, podrà donar lloc a l’expropiació forçosa del sòl i de les instal·lacions en

aplicació de la declaració d’utilitat pública intrínseca als sistemes urbanístics.

5. Tots els nous equipaments provinents de cessions urbanístiques o adquirits per expropiació

forçosa mantindran la seva titularitat pública, sens perjudici de que la seva gestió es pugui portar

a terme mitjançant concessió administrativa o una altra modalitat de gestió indirecta.

Article 52. Assignació d’usos

1. Els usos a desenvolupar sobre els sòls adscrits a aquest sistema es classifiquen en:

- Públic-Administratiu: Administració pública, congressos, exposicions, serveis de seguretat

pública (clau 1.4.A)

- Escolar: centres on es desenvolupa l’activitat educativa d’acord amb la legislació vigent en

aquesta matèria (clau 1.4.B).

- Cultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials, centres d’esplai (clau 1.4.C).

- Religiós: temples, centres religiosos (clau 1.4.D).


45

- Sanitari-assistencial: hospitals, centres extra-hospitalaris, residències per a la tercera edat (clau

1.4.E).

- Esportiu: instal·lacions i edificacions esportives (clau 1.4.F)

- Mercat: escorxadors, mercats i altres centres de proveïment (clau 1.4.G).

- Recreatiu: instal·lacions i edificacions lúdiques, d’esbarjo i serveis annexes (clau 1.4.H).

- Cementiri paisatgístic (clau 1.4.I)

- Cementiri (clau 1.4.J).

- Aparcaments: Comprèn espais destinats exclusivament a ús d’aparcament de vehicles a l’aire

lliure, admetent-se només el seu cobriment però sense tancament lateral (clau 1.4.K).

- Reserva d’equipament (clau 1.4.0) comprèn aquells sòls pels quals el Pla no assigna

expressament un tipus d’ús dels esmentats anteriorment i en aquest cas s’entendrà que l’ús

podrà ser qualsevol dels enunciats, prèvia anàlisi de les necessitats d’equipaments del municipi

i del barri on s’ubica. En qualsevol cas, la implantació de l’equipament en aquests sòls requerirà

la prèvia aprovació d’un Pla especial on es determinarà la volumetria, l’edificabilitat i l’ús.

2. Per a la modificació del tipus d’ús, els equipaments hauran de subjectar-se a la formulació prèvia

d’un Pla especial urbanístic, l’aprovació del qual es condiciona al fet que aquest canvi no comporti

la creació de dèficits urbanístics de caràcter local o municipal.

3. En els terrenys qualificats d’equipaments es permetrà en subsòl, l’activitat d’aparcament sempre i

quan no s’afecti la funció de l’equipament que es desenvolupi. L’aprofitament del subsòl per a

usos diferents al d’aparcament, restarà sotmesa al que disposi el Pla especial.

4. Als equipaments s’haurà de garantir que la canalització d’aigua potable tindrà la pressió i el cabal

necessaris pel compliment de la CPI 96. La topografia dels terrenys dels equipaments escolars

serà plana i adequada per a la implantació de l’edifici i pistes esportives. També, es preveurà una

reserva per aparcament dels usuaris de l’equipament públic docent.

Article 53. Condicions d’edificació

1. L’edificació dels sòls d’aquest sistema s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents


46

equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals i a la integració de l’àrea en què s’ubiqui.

2. Pels equipaments existents en sòl urbà consolidat, regirà el tipus d’ordenació de la zona que

envolta l’emplaçament de l’equipament i s’aplicaran les mateixes intensitats i condicions

d’edificació, tret que raonablement hagin de ser diferents, cas en el qual s’haurà de formular un

pla especial urbanístic. Es podrà mantenir la volumetria de l’equipament en cas de substitució per

un altre ús equipamental.

3. Per als equipaments existents en sòl urbanitzable i en sòl urbà no consolidat, regiran les

condicions d’edificació que s’estableixin en els corresponents instruments de planejament i, en

cas que aquests no les determinin, les del seu entorn.

4. La implantació de nous equipaments, requerirà l’aprovació d’un Pla Especial urbanístic que

determini destinació i ordenació física, emplaçament dels volums, ocupació, alçàries i separació

de les edificacions veïnes, sistematització dels espais lliures i accés, tenint en compte l’adequada

integració en el seu entorn i les necessitats funcionals de l’equipament.

5. L’ordenació de l’edificació de l’equipament privat del parc lúdic Waterworld (clau 1.4.H)* es regula

pel Pla Especial aprovat per a la seva implantació. No obstant això, s’autoritza una altura

reguladora màxima de PB + 2 PP pels edificis d’aparcament, administració i serveis, sense

depassar l’altura màxima d’11 m, que es situaran a la part baixa del complex i que caldrà ordenar

per un Pla Especial. Es podrà ocupar tota l’esmentada part baixa per l’ús exclusiu d’aparcament,

així com en soterrani. A aquests efectes caldrà que el Pla Especial que es redacti garanteixi la

integració paisatgística i la corresponent bondat de la composició arquitectònica.

6. L’autorització del nou cementiri paisatgístic estarà sotmès a un pla especial urbanístic en sòl no

urbanitzable que tindrà cura de la preservació del caràcter forestal actual i dels espais amb

pendents de més del 20%, donant així compliment a les prescripcions de l’informe dels Serveis

Territorials de Girona del Departament de Medi Ambient i Habitatge, emès en data 19 de juny de

2006.


47

CAPÍTOL VI. SISTEMA DE SERVEIS TÈCNICS. CLAU 1.5

Article 54. Definició (MOD. 2/03/2010)

1. El sistema de serveis tècnics comprèn les instal.lacions i els espais reservats per als serveis

bàsics i tècnics necessaris per a la comunitat local, tals com els serveis de dotació

d’infraestructures d’abastament d’aigües, serveis d’evacuació d’aigües residuals,

centrals receptores i distribuïdores d’energia elèctrica i la xarxa d’abastament,

centrals de telecomunicacions, parcs mòbils de maquinària, plantes incineradores o abocadors

de deixalles i altres possibles serveis de caràcter similar. S’identifica en els plànols amb la

clau 1.5, i més concretament amb els següents codis:

1.5.A: Abastament d’aigua potable

1.5.B: Evacuació d’aigües residuals

1.5.C: Abastament d’energia elèctrica

1.5.D: Abocadors de residus sòlids

1.5.E: Telecomunicacions

1.5.F: Transport

1.5.G: Altres

2. S’inclouen en aquest sistema els sòls que com a tals es grafien i identifiquen en els plànols del

POUM, els que resultin del desenvolupament d’àmbits i sectors segons el que preveu el Pla, i els

que eventualment puguin desenvolupar plans especials urbanístics d’infraestructures.


48

Article 55. Condicions d’ús i ordenació

1. En terrenys destinats a sistemes de serveis tècnics, solament es permetran els usos propis o

directament vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, amb les condicions funcionals i

de protecció específicament regulades en la legislació sectorial i tècnica corresponent.

2. El planejament derivat que s’aprovi en desenvolupament d’aquest POUM haurà de preveure

necessàriament el soterrament de les línies elèctriques i telefòniques de nova implantació.

3. Els nous receptors de senyal de telefonia mòbil s’ubicaran en antenes ja existents i compartides

per les diferents companyies, fora que s’estableixi el contrari mitjançant un Pla especial de

cobertures a desenvolupar des de l’Ajuntament.

4. En els sòls on hi ha l’abocador es permet la construcció d’una nova infraestructura per a la gestió

dels residus municipals.

CAPÍTOL VII. SISTEMA DE DOMINI PÚBLIC MARÍTIM TERRE STRE. CLAU 1.6


1. Comprèn el sòl inclòs al domini públic maritim-terrestre (d.p.m.t.)

2. El d.p.m.t. està classificat i definit als articles 3, 4 i 5 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes.


3. La zona de servitud de protecció (z.s.p.) del d.p.m.t. es defineix a l’art. 23 i a la disposició

transitòria tercera de la Llei de Costes, i recau sobre una franja de 100 o 20 metres d’amplada

mesurada terra endins des del límit interior de la ribera de mar. S’identifica en els plànols

d’ordenació el límit interior de la z.s.p.

4. La zona de servitud de trànsit (z.s.t.) del d.p.m.t. es defineix a l’art. 27 de la Llei de Costes, i recau

sobre una franja de 6 metres d’amplada mesurada terra endins des del límit interior de la ribera de


49

mar. S’identifica en els plànols d’ordenació el límit interior de la z.s.t.

Article 57. Règim urbanístic

1. Els usos, instal⋅lacions i conservació dels terrenys de la zona costanera es regularan, sens

perjudici de les determinacions previstes per aquest POUM i pel planejament derivat, per allò que

disposa la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes i el Reial decret 1471/1989, d’1 de gener, pel

qual s’aprova el Reglament General per al Desenvolupament i Execució de la Llei de Costes.

2. Per a ordenar el sistema litoral en desenvolupament de les determinacions del POUM, es podran

formular plans especials que, a més a més de les condicions establertes a la legislació de Costes,

hauran de tenir en compte les determinacions urbanístiques d’aquell, especialment pel que fa a

les condicions de les instal·lacions i dels usos.

3. Sens perjudici de la intervenció d’altres administracions competents en matèria del domini públic o

de l’ordenació del litoral, qualsevol instal·lació, obra, reforma de les construccions o instal·lacions

existents o ús de nova implantació, realitzat o localitzat a la zona marítimo-terrestre i platges està

sempre subjecte a la llicència municipal per a constatar l’adequació a les condicions de

l’ordenació urbanística aplicable, amb les úniques excepcions establertes a la legislació de

costes.

4. La llicència restarà condicionada, quan sigui el cas, a l’adopció de mesures que evitin que les

aigües residuals siguin abocades directament al mar. També es podran establir altres condicions

amb la finalitat de protegir el medi ambient.

5. En els sòls inclosos a la z.s.p. només s’admetran els usos, les edificacions, instal·lacions i les

activitats que estableix la secció primera del capítol segon del títol II de la Llei de Costes, sense

perjudici de les situacions transitòries també regulades per l’esmentada Llei.

6. En qualsevol cas, d’acord amb allò que estableix la disposició addicional cinquena, apartat segon,

de la Llei de Costes, l’eficàcia de les llicències municipals d’obres que incideixen a la z.s.p. queda

posposada fins l’obtenció de l’autorització de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del

Departament de Política Territorial i Obres Públiques.


50

7. En emetre l’informe previst per l’article 74.4 de la Llei de Costes, en relació a les concessions i

autoritzacions en zona de domini públic marítimo-terrestre, l’Ajuntament informarà

desfavorablement l’atorgament de la concessió que impliqui una construcció, instal·lació o ús

contrari al previst al planejament urbanístic.

8. L’obertura de vies d’escalada o “vies ferrata” requerirà de la corresponent llicència municipal. Per

a l’atorgament de la llicència es tindrà en consideració la presència, a la zona afectada,

d’espècies vegetals i animals d’interès.

9. Els usos a la servitud de protecció s’ajustaran a allò que es disposa als articles 24 i 15 de la Llei

de Costes. Les obres, instal.lacions, i edificacions existents, tant en el domini públic com a la

zona de servitud de protecció, estaran a allò que s’estableix a la Disposició Transitòria Quarta de

la Llei de Costes.

Pel que fa a les servituds de trànsit i d’accés al mar s’estarà a allò que s’estableix als articles 27 i

28 de la Llei de Costes. Respecte a la localització de passejos marítims i a la instal.lació d’aigües

residuals i col.lectors paral.lels a la costa que s’ubicaran fora dels 20 m de servitud de protecció,

s’estarà a allò que es fixa als articles 44.5 i 44.6 respectivament de la Llei de Costes.

CAPÍTOL VIII. SISTEMA DE PORT ESPORTIU. CLAU 1.7


El sistema de port esportiu comprèn aquells espais ocupats pel port esportiu ubicat a Cala Canyelles i

la seva zona de servei. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau 1.7.

Article 59. Règim urbanístic

1. El règim del port esportiu i la seva zona de servei s’ajustarà al que disposa la legislació sectorial

i el Pla de ports esportius.


51

2. Els usos permesos al port esportiu són exclusivament els que li són propis. A la zona de servei,

es permetran els usos de magatzem d’embarcacions, aparcament i instal·lacions específiques del

Club Nàutic. Pel que fa a la resta de determinacions, seran d’aplicació les mateixes limitacions

urbanístiques que aquestes Normes fixen genèricament per al sistema litoral.

3. La realització d’obres, instal·lacions, i usos permesos al port esportiu i a la seva zona de servei

requerirà llicència municipal. En el procediment d’atorgament de llicència municipal, caldrà

incorporar-hi els informes precisos per a conèixer la influència de l’activitat sobre el medi ambient.

4. La llicència es condicionarà a l’adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental dels

nuclis urbans que quedin dins de l’àrea d’influència de l’activitat i de les zones immediates

costaneres respecte a efectes nocius de fums, sorolls, olors i altres elements que puguin afectar

el medi ambient, en especial les pertorbacions sòlides a les platges. Igualment, es condicionarà la

llicència a l’adopció de mesures que evitin els abocaments directes d’aigües residuals al mar.

5. Per l’ampliació o remodelació del Port Esportiu de Cala Canyelles, d’acord amb els requeriments

de la legislació específica vigent, caldrà la modificació del POUM per a la definició del nou

sistema portuari i, posteriorment, la redacció d’un Pla Especial pel seu desenvolupament. Dita

modificació s’emmarcarà en la normativa sectorial.

CAPÍTOL IX. SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC. CLAU 1.8


El sistema d’habitatge dotacional públic, comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades

a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitat d’assistència o

d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides.


52


1. Els terrenys qualificats pel P.O.U.M com a reserva d’equipament (1.4.0), es podran qualificar

mitjançant la formulació i aprovació d’un pla especial com a sistema d’habitatge dotacional

públic (1.8), sempre que no se superi el 5% de la superfície total qualificada com a sistema

d’equipaments públics pel P.O.U.M.

2. En tot cas, el Pla Especial haurà de justificar en la seva memòria la necessitat d’aquest

sistema, així com les polítiques d’habitatge que es pretén desenvolupar.


53

TÍTOL III. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

CAPÍTOL I. TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ I PARÀ METRES

REGULADORS.

Article 62. Tipus d’ordenació de l’edificació

Els tipus d’ordenació previstos per a l’edificació en aquest POUM, són els següents:

1. Edificació alineada a vial: Correspon a una edificació que s’ordena amb front a un vial i amb

caràcter continu. Els paràmetres principals són: l’alineació a vial, la longitud de la façana, l’alçada

reguladora màxima, el nombre màxim de plantes i la profunditat edificable.

2. Edificació aïllada: Correspon a una edificació que es caracteritza:

a) Per estar envoltada d’espai lliure d’ús privat, representat per l’espai no ocupat per les

edificacions, resultat de la reculada de l’edificació.

b) Per tenir una ocupació màxima i unes separacions a carrer i a veïns o termenals.

c) Perquè el volum màxim d’edificació es determina mitjançant un índex d’edificabilitat i unes

relacions geomètriques amb la forma de la parcel·la on s’ubica.

3. Edificació ordenada per definició volumètrica específica. Correspon a les edificacions ordenades

segons els perímetres reguladors màxims, sostre, alçada i ocupació màxima contemplats en els

plànols d’ordenació de la sèrie II.2.

Article 63. Condicions de l’edificació

Les condicions de l’edificació en els diferents tipus d’ordenació previstos per aquest POUM són les

que es determinen en les diferents zones segons la classe de sòl i els usos permesos, considerant en

qualsevol cas les determinacions contemplades en els següents capítols d’aquest Títol.


54

CAPÍTOL II. DEFINICIÓ DE CONCEPTES I PARÀMETRES

Article 64. Conceptes i paràmetres reguladors

1. Els paràmetres definits en aquest Títol regularan de forma genèrica les condicions generals de les

diferents zones, excepte quan aquestes els determinin específicament amb major concreció.

2. Aquests paràmetres comuns d’ordenació s’entenen únicament aptes per aquells sòls urbans o

urbanitzables. En el sòl no urbanitzable, i d’acord amb la seva pròpia naturalesa, aquest POUM

estableix en el corresponent articulat els paràmetres i les condicions específiques que han de

regular les edificacions permeses en aquesta classe de sòl.

SECCIÓ PRIMERA.- DEFINICIÓ DELS CONCEPTES I PARÀMET RES REFERITS A LA

PARCEL·LACIÓ

Article 65. Parcel·la i parcel·lació

1. Parcel·la és la porció de sòl, edificable o no, que constitueix una unitat registral.

2. S’entén per parcel·lació la modificació de l’estructura parcel·lària d’una parcel·la o més mitjançant

la subdivisió, divisió o variació geomètrica de la mateixa.

Article 66. Parcel·la mínima

1. És la unitat de sòl mínima edificable, sobre la que s’aplica la intensitat d’edificació neta, la qual

queda definida en cada zona mitjançant la superfície i/o la longitud dels seus límits. Les parcel·les

només es podran subdividir si les parcel·les resultants de la divisió compleixen les dimensions

mínimes establertes en la regulació de la zona a la qual pertanyen. Les parcel·les que per les

seves dimensions siguin indivisibles, hauran de fer constar aquesta qualitat en el moment de la

seva inscripció en el Registre de la Propietat.


55

2. Les dimensions mínimes de la parcel·la es regularan a la normativa específica de cada zona.

L’incompliment d’aquestes dimensions impedirà la possible edificació.

3. No hauran de complir el paràmetre de les dimensions mínimes per poder construir, aquelles

parcel·les amb dimensions inferiors a les establertes que o bé hagin estat inscrites en el Registre

de la Propietat abans de l’aprovació inicial del POUM (21 de novembre de 2005), o bé resultin

flanquejades per parcel·les edificades.

Article 67. Línia de façana

És la part d’alineació que correspon a cada parcel·la.

Article 68. Fondària i pendent de parcel·la

1. La fondària de la parcel·la és la dimensió existent entre el front i el fons de la parcel·la,

mesurada sobre un segment perpendicular al front i traçat sobre el seu punt mig.

2. El pendent de parcel·la és el pendent resultant de la mitja aritmètica entre el pendent de cada

un dels llindars laterals i el punt mig de la parcel·la, calculada en base a la topografia suport

del POUM.

En parcel.les en que el 80% o més de la superfície contínua tingui un pendent inferior al 50% i

la resta de superfície superior al 70% s’admetrà el càlcul del pendent i de l’edificabilitat de la

parcel.la obviant la superfície de pendent superior al 70%, fet que s’haurà de justificar en el

projecte.

Article 69. Solar

1. És la parcel·la que reuneix les condicions de superfície, dimensions i urbanització establertes en

aquest POUM i en la legislació urbanística aplicable, i que és apte per a ésser edificada

immediatament.

2. Per atorgar la llicència d’edificació en sòl urbà, serà necessari que la parcel·la estigui dotada

d’urbanització. Això no obstant, es podrà atorgar llicència condicionada a la realització de les


56

obres d’urbanització sempre hi quan s’asseguri l’execució simultània de les mateixes mitjançant

la caució en metàl·lic, aval bancari o hipoteca, d’acord amb el que preveu l’art. 41 del DL

1/2005. Aquesta garantia no serà inferior a l’import total de les obres d’urbanització pendents a

càrrec del sol·licitant, havent-se d’indicar l’import corresponent durant el procediment

d’atorgament de llicència. En cap cas es podran iniciar les obres sense haver-se constituït la

garantia ni, d’acord amb la legislació vigent, es permetrà l’ocupació dels edificis fins que no

s’hagi completat definitivament l’obra urbanitzadora.

SECCIÓ SEGONA.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES REFERITS ALS SECTORS O ALS

ÀMBITS DE PLANEJAMENT

Article 70. Índex d’edificabilitat bruta

És el coeficient que fixa el sostre màxim edificable en relació a la totalitat d’un sector de

desenvolupament o àmbit de planejament. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per

metres quadrats de sòl (m2 st / m2 sòl).

Article 71. Densitat màxima d’habitatges bruta

1. És el coeficient que fixa el nombre màxim d’habitatges d’un sector de desenvolupament o

àmbit de planejament en relació a tota la seva superfície. S’expressa en nombre d’habitatges

per hectàrea de sòl (hab / Ha).

2. En el supòsit que el resultat de dividir doni un quocient diferent a unitat sencera, i la part de

fragment addicional sigui superior a 0,5, aquesta generarà un nou habitatge.

Article 72. Edificabilitat màxima d’un sector o àmb it de planejament

És el resultat del producte entre el coeficient d’edificabilitat bruta i la superfície del sector

corresponent i representa el sostre màxim potencialment edificable.


57

Article 73. Nombre màxim d’habitatges d’un sector o àmbit de planejament

És el resultat del producte entre la densitat màxima d’habitatges bruta i la superfície total del sector

corresponent i representa el nombre màxim d’habitatges potencialment edificables.

SECCIÓ TERCERA. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES D’APLICAC IÓ GENERAL EN

QUALSEVOL TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

Article 74. Densitat d’habitatges referida a l’edif icació

És la relació entre el nombre màxim d’habitatges permesos i el sostre construïble sobre rasant. En

el supòsit que el resultat de dividir doni un quocient diferent a unitat sencera, i la part de fragment

addicional sigui superior a 0,5, aquesta generarà un nou habitatge.

Article 75. Índex d’edificabilitat neta i edificabi litat màxima de parcel·la

1. S’entén per índex d’edificabilitat neta el coeficient que fixa el sostre màxim edificable en relació

amb la superfície de la parcel·la. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per

metres quadrats de sòl (m2 st / m2 s). Computen a aquests efectes els patis de llum i de

ventilació.

2. S’entén per edificabilitat màxima de parcel·la, el sostre màxim que pot assolir i que és resultat

de multiplicar la seva superfície pel coeficient d’edificabilitat neta. S’expressa en m2 st.

Article 76. Ocupació màxima de parcel·la

1. L’ocupació màxima de la parcel·la és el percentatge de la mateixa que podrà ser ocupat.

S’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l’edificació

inclosos els cossos volats, quedant exclosos els ràfecs màxims permesos per la normativa


58

específica de cada zona.

2. En la zona d’edificació aïllada unifamiliar, clau 2.5, les plantes soterrani, resultants de rebaixos,

anivellacions o excavacions no podran ultrapassar l’ocupació màxima de la parcel·la. Les

edificacions auxiliars computaran a aquests efectes segons l’article 164.5 d’aquestes normes.

3. En la zona d’edificació aïllada plurifamiliar, clau 2.4, i en la zona hotelera 2.6 la superfície de la

planta soterrani podrà ocupar la totalitat de la parcel·la, sempre que es compleixin les següents

condicions:

a) L’ús d’aquesta ampliació serà exclusivament d’aparcament.

b) La planta resti totalment soterrada respecte del nivell definitiu del terres.

c) S’enjardini un mínim del 50% de la part no ocupada per l’edificació, havent de presentar-

se un projecte d’enjardinament conjuntament amb el de sol·licitud de llicència d’obres,

quedant supeditada l’ocupació de l’edifici a l’acabament de l’enjardinament.

4. No es comptabilitzen a efectes d’ocupació els accessos des de l’espai lliure d’edificació al

soterrani, en el cas que la zona ho permeti.

Article 77. Sòl lliure d’edificació

1. Són els terrenys lliures d’edificació per aplicació de les regles sobre ocupació màxima de

parcel·la, profunditat màxima edificable i separacions mínimes a llindars de la parcel·la.

Aquests espais no es podran segregar i no podran ser objecte de cap altre aprofitament que el

corresponent a verd privat (clau 2.8), incloses piscines descobertes a nivell de terreny amb els

elements tècnics corresponents i rampes d’accés a planta soterrani, que hauran de tenir les

condicions de tractament, utilització i ocupació que estableixi la regulació pròpia de cada zona.

2. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d’aquests

espais lliures.


59

Article 78. Planta baixa

1. És el pis baix de l’edifici, el qual se situa a nivell de sòl o dins dels límits que amb referència a

la rasant assenyalen les respectives zonificacions d’aquest POUM.

2. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de

semisoterrani i entresòl.

3. Els forjats retirats tres metres de l’alineació de façana hi seran permesos sempre que tinguin

una altura lliure mínima de 2,5 metres per dalt i per baix, no tinguin accés independent i restin

per tant vinculats a la planta baixa. Aquests tindran la consideració d’entresolat i no

computaran a efectes del sostre edificable.

4. Haurà d’allotjar, llevat de la zonificació 2.1, un espai per a contenidors d’escombraries amb

accés des de l’exterior, ventilats i amb presa d’aigua i desguassos.

Edificis Residencials i/o Apartaments turístics:

de 1 habitatge: 1 cubell de 90 l.

de 2 habitatges: 1 cubell de 120 l.

de 3 a 5 habitatges: 1 cubell de 240 l.

de 5 a 10 habitatges: 2 cubells de 240 l.

de 10 a 20 habitatges: 1 contenidor de 800 l.

cada 15 o 20 habitatges: 1 contenidor de 800 l.

Es pot tenir en compte la possibilitat d’utilitzar part dels volums recomanats en cubells de 120

l. i/o 240 l. per a la recollida selectiva de les fraccions orgànica, vidre, paper i envasos.


60

Hotels i Pensions:

de 1 a 10 habitacions: 1 cubell de 240 l.

de 10 a 20 habitacions: 2 cubells de 240 l.

de 20 a 40 habitacions: 1 contenidor de 800 l.

cada 30 o 40 habitacions: 1 contenidor de 800 l.

Es pot tenir en compte la possibilitat d’utilitzar part dels volums recomanats en cubells de 120

l. i/o 240 l. per a la recollida selectiva de les fraccions orgànica, vidre, paper i envasos.

Bars, Restaurants, Discoteques:

En funció de la capacitat hauran d’utilitzar cubells de 90, 120 o 240 l. i/o contenidors de 800 l.

Es molt recomanable la utilització de cubells per les recollides porta-porta de la fracció

orgànica i vidre.

5. En zones de nova creació, caldrà ubicar els contenidors de forma soterrada.

Article 79. Planta soterrani (Mod.2/3/2010)

1. És la planta o plantes situades per sota d’aquella que té consideració de planta baixa.

2. En totes les ordenacions excepte en l’alineació de vial, tindrà la consideració de planta

soterrani referida a la cota de terreny la que tingui el sostre a menys d’un metre per sobre del

nivell del sòl exterior definitiu sense tenir mai l’aspecte de façana aparent. La part de planta

semisoterrada el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest nivell, tindrà

en tota aquesta part la consideració de planta baixa. L’accés exterior a aquesta planta

soterrània tindrà un màxim de 5 metres d’amplada .

3. En les plantes amb consideració de soterrani no s’hi permeten l’ús d’habitatge ni la ubicació

d’habitacions d’ús residencial o hospitalari.

4. Els soterranis per sota del primer només podran ser destinats a aparcaments, instal·lacions

tècniques de l’edifici, cambres cuirassades i similars.


61

5. Només es permetrà la construcció de plantes soterranis quan aquestes puguin desguassar a la

claveguera pública, encara que sigui per mitjans mecànics.

6. L’altura lliure mínima de les plantes soterrani és de 2,50 mts, excepte per les edificacions

existents anteriors a l’aprovació inicial del POUM, per les quals s’admetrà una altura lliure

mínima de 2,20 mts.

7. La planta soterrani primera no computa a efectes d’edificabilitat i pel que fa a l’ús s’estableix:

7.1 El seu ús diferent al d’aparcament exigeix un Pla Especial i suposa una transformació

urbanística als efectes d’allò que disposa l’article 68.2.a del Text Refós de la Llei

d’Urbanisme. Pel que fa als sectors de sòl urbanitzable que han de ser desenvolupats

pel planejament derivat d’acord amb el POUM, s’estarà a allò que disposi el Pla

Parcial. En les claus 2.4 i 2.6 únicament serà susceptible de transformació la superfície

resultant de la projecció del sobrerasant.

7.2 En els cas d’ús hoteler, sanitari i educatiu, es podran autoritzar en el primer soterrani

altres usos vinculats a l’ús principal i que no generin una nova activitat a efectes de

llicencia ambiental, llevat del d’habitacions, sense que sigui preceptiu l’exigència d’un

Pla Especial i sense perjudici de l’acompliment de les normatives de prevenció

d’incendis i d’intervenció ambiental.

8. Als efectes d’allò establert en l’article 132 d’aquestes normes, sobre dotació mínima

d’aparcaments, l’ús urbanístic de la planta soterrani diferent a l’aparcament computa a efectes

d’edificabilitat per al càlcul de les places d’aparcament.

9. En edificacions plurifamiliars, quan la planta baixa es destini a habitatge, aquesta planta baixa

no podrà tenir una connexió directa amb la planta soterrani.

Article 80. Planta pis

1. S’entén per planta pis totes aquelles que estiguin edificades per sobre de la planta que tingui la

consideració de planta baixa, excepte aquella que tingui la consideració de planta sotacoberta.

2. Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari, l’altura lliure mínima de les

plantes pis entre paviment i forjat serà de 2,70 mts., excepte en aquelles que es puguin

destinar a ús d’aparcament i en els barris de Mas Vilà, el Molí i Can Ballell, així com en la zona

2.5, en què s’admetrà una altura lliure mínima de 2,50 mts.


62

Article 81. Planta àtic

S’entén per planta àtic aquella situada per damunt de l’altura reguladora, reculada 3 m del pla de

façana a vialitat o espai públic.

Article 82. Altura reguladora màxima

És la cota màxima que pot assolir el forjat superior de l’edifici o línia d’arrencada de la coberta,

mesurada verticalment en cada façana, entre la rasant del carrer (o de la cota de referència de la

planta baixa si es tracta d’una edificació per la qual la línia de façana no ha de coincidir amb

l’alineació de vial) i la intersecció amb la cara superior de l’últim forjat.

Article 83. Nombre de plantes i altura reguladora (Annex 1)

Per tal de poder determinar l’altura reguladora a partir del nombre màxim de plantes fixat per

aquesta normativa i els plànols d’ordenació, s’estableixen per a cada zona les següents

equivalències:

Nombre de plantes Altura mínim (m.) Altura màxima (m.)

1 3’15 3'60

2 6’20 6'65

3 9’25 9'70

4 12’30 12'75

5 15'35 15'80

6 18'40 18'85

7 21'45 21'90

En les zones en què el planejament admeti en planta baixa usos recreatius i d’espectacles es

permetrà, únicament en aquesta planta, que l’ altura lliure s’incrementi en 25 cm, resultant una

altura total de 3.50 m entre paviment i forjat.


63

Article 84. Altures lliures mínimes per planta

L’altura lliure mínima de la planta baixa serà de 2'80 m. L’altura mínima de la planta pis serà de

2.70 m. S’exceptua d’aquestes disposicions la zona 2.5 (unifamiliar) en la que l’altura lliure mínima

de qualsevol planta serà de 2.50 m. i en els edificis destinats íntegrament a aparcament en que

l’altura lliure mínima podrà ser 2.50 m.

Article 85. Coberta

És l’element d’edificació situat sobre l’ultima planta. La seva projecció en planta estarà limitada per

les reculades de l’edificació.

Article 86. Planta sotacoberta o planta golfes

S’entén per planta sotacoberta aquella que, en edificis acabats amb coberta inclinada, se situa per

sobre de l’últim pis computat a efectes de determinar el nombre de plantes edificades i per sota de

la coberta.

Article 87. Cossos volats (Annex 2)

1. Són tots aquells cossos habitables que sobresurten de l’alineació de façana i línia de façana

de l’alineació interior, o de l’espai lliure a l’interior d’illa, i tenen el caràcter d’habitables o

ocupables tant si són tancats, semitancats o oberts.

2. Es prohibeixen en planta baixa.

3. La cara inferior del cos volat en planta primera haurà de respectar l’altura mínima de 3,5 mts

sobre la rasant, excepte a les zones 2.1 i 2.2, en que dita altura mínima es reduirà a 3,00 mts.

4. Són cossos volats tancats els miradors, tribunes i altres similars amb tots els costats amb

tancaments no desmuntables. Són cossos volats semitancats els cossos volats que tinguin

tancat totalment algun de llurs costats laterals amb tancaments no desmuntables i opacs, com

són les galeries i similars, que reuneixen aquestes característiques.


64

a) La superfície en planta dels cossos volats tancats es computarà al 100% a efectes de la

superfície de sostre edificable i ocupació, i, a més, en el tipus d’ordenació en edificació

aïllada, també computarà als efectes de separació als límits de parcel·la.

b) La superfície en planta dels cossos volats semitancats computarà el 50% a efectes de la

superfície de sostre edificable i el 100% a efectes d’ocupació.

c) Els cossos volats oberts no computaran a efectes del càlcul del sostre edificable i

computaran al 100% a efectes de l’ocupació màxima en planta baixa i, en el tipus

d’ordenació d’edificació aïllada, a més, també computaran a efectes de separacions als

límits de parcel·la, sense perjudici del que disposen aquestes Normes pel que fa a

l’ocupació secundària en zona clau 2.4.

d) En edificacions d’ús hoteler i al marge de les regulacions especifiques de cada zona, es

fixa la possibilitat de construcció d’una marquesina en voladís en planta baixa, en l’àmbit

de l’accés a l’edifici, sempre i quan compleixi els requisits següents:

- La cara inferior de la marquesina estigui a 3.5 metres d’altura respecte el carrer.

- La volada màxima serà de 2 metres i sempre serà inferior com a mínim en 20 cm a

l’ample de la vorera.

- No superarà mai un terç de la façana.

Article 88. Pati de llums.

És l’espai no edificat situat dins del volum d’edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació.

Computa als efectes del sostre edificable.

Article 89. Pati de ventilació

Són els espais no edificats d’igual significació que els patis de llum però destinats a il·luminar o

ventilar escales o dependències diferents de dormitoris o estances. Computa als efectes del sostre

edificable.


65

Article 90. Mançana o illa

Porció de sòl delimitada per alineacions de vial en tots els seus costats.

Article 91. Reculades de l’edificació

Mesura de la distància en metres que separa l’edificació de l’alineació de vial, de les altres partions

o de les mitgeres.

Article 92. Elements tècnics de les instal·lacions

1. Són les instal·lacions o serveis de l’edifici de caràcter comú, com ara els següents: filtres

d’aire, dipòsit de reserva d’aigua, unitats condensadores, instal·lacions d’aigua sanitària

calenta amb sistemes d’aprofitament de la radiació solar, instal·lacions fotovoltaiques,

acumuladors conductes de fums i ventilació, claraboies, antenes de telecomunicació, radio i

televisió, espai per als serveis de telecomunicació, maquinària d’ascensors, espai per al

recorregut extra d’ascensors, elements per estendre i assecar la roba.

2. Els aparells d’aire condicionat mai podran instal·lar-se a les façanes dels edificis.

3. El projecte bàsic de l’edifici haurà de preveure l’espai destinat a la ubicació dels aparells d’aire

condicionat per a totes les entitats de l’edifici.

4. El volum d’aquest elements s’haurà de preveure en el projecte d’edificació amb una

composició arquitectònica conjunta i acord amb la de tot l’edifici.


66

CAPÍTOL III. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES D’APLICACIÓ A L’EDIFICACIÓ

ALINEADA A VIAL

Article 93. Planta baixa d’un edifici referida al c arrer

1. La planta baixa és aquella que té el paviment situat entre 0'60 m. per sobre i 0'60 m. per sota

de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la

parcel·la.

2. En cas de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota planta baixa a cada

front com si es tractés de parcel·les diferents dividides per la línia equidistant de les façanes.

Article 94. Cota de referència de l’altura regulado ra

1. La cota de referència per mesurar l’altura reguladora serà la del punt mig de la façana.

2. Si la diferència entre les cotes dels extrems de la façana és superior a 1'20 m., es dividirà

l’edifici en el nombre de cossos necessari per tal que la diferència de cota entre els extrems de

cada tram de façana sigui igual o inferior a 1'2 m.

3. En el cas que el pendent del carrer superi els 3 mts de desnivell entre els punts de menor i

major cota es permetrà l’accés a una planta soterrani destinada únicament a aparcament.

Article 95. Patis de llum

1. La dimensió mínima dels patis de llums serà tal que permeti inscriure dintre seu un cercle de

diàmetre igual o superior a 1/6 de la seva altura, amb un mínim de 3 m. No s’admeten els patis

de llums oberts al pati de mançana quan aquest existeixi.

2. Les superfícies mínimes dels patis de llums seran les que s’assenyalen a continuació en funció

de la seva altura, exigint-se, en tot cas, que l’angle interior que formen les parets contigües del

pati estigui comprès entre 60º i 120º:


67

Altura (nombre plantes) Superfície mínima m2

1 9 2 9 3 9 4 12 5 15 6 18 3. Els patis podran mancomunar-se amb la finca veïna, complint amb les anteriors dimensions

mínimes, amb la condició que s’estableixi en escriptura pública, inscrita en el Registre de la

Propietat.

Article 96. Patis de ventilació

1. La dimensió mínima dels patis de ventilació serà la que permeti inscriure, com a mínim, un

cercle de diàmetre igual o superior a 1/7 de la seva altura amb un mínim de 2 m. No s’admeten

els patis de ventilació oberts al pati interior de mançana quan aquest existeixi.

2. Les superfícies mínimes dels patis de ventilació en funció de la seva altura, seran les

següents:

Altura (nombre plantes) Superfície mínima m2

1 5 2 5 3 5 4 7 5 9 6 11 3. L’angle interior que formen les parets contigües d’un pati ha d’estar comprès entre 60º i 120º.

Article 97. Reculades

1. Quan es produeixi un canvi d’altura reguladora coincidint amb la divisòria entre dues

parcel·les, es podrà recular 1 m. el cos d’altura reguladora superior en les plantes que

excedeixin l’altura del cos més baix, i obrir finestres.


68

2. Quan l’alineació de pati interior de mançana coincideixi amb una partió entre parcel·les,

s’admetrà l’obertura de finestres de les plantes pis sempre que la franja corresponent a

l’obertura reculi 1 m respecte la partió. Aquesta franja tindrà una amplada mínima de 3 mts.

Article 98. Parets mitgeres

Les parets mitgeres que quedin al descobert s’hauran de tractar amb materials de façana, i la

descripció del seu tractament s’haurà d’incorporar al projecte tècnic de la llicència d’obres.

Article 99. Cobertes (Annex 3) (Mod.3/2/2010)

1. Excepte quan ho imposi la regulació específica d’una zona, no s’estableix cap tipus de

coberta obligatòria.

2. En els terrats plans, per sobre de l’altura reguladora màxima només es permetrà:

a) Les cambres d’aire i elements de cobertura del terrat pla amb una altura màxima de 50

cm.

b) Les baranes de façana i de separació entre veïns d’altura no superior a 1,2 metres, més

50 cm de material translúcid.

c) El badalot d’accés al terrat de caràcter comú, els elements tècnics de les instal·lacions i

lluernaris sobre patis situats per sota de plans inclinats a 45º que arrenquin de la

intersecció de les façanes i el pla horitzontal definit per l’altura reguladora màxima.

S’exceptuen d’aquest volum les xemeneies de fums i ventilació. La instal·lació de nous

ascensors en edificis antics per adaptació a normativa d’accessibilitat podran situar-se per

sota de plans inclinats a 45º que arrenquin de la intersecció de les façanes i el pla

horitzontal definit per l’altura d’1.20 metres per sobre de l’últim forjat, excloent el del propi

badalot.

d) En zones claus 2.2,2.3 i 2.6, la construcció de piscines amb les següents prescripcions:

tindran una altura màxima de 1,5 m sobre la cota de l’últim forjat i s’haurà de generar un

espai lliure perimetral mínim de 3 metres des de l’aresta del ràfec en cada una de les

façanes i paret mitgera si n’hi hagués. No es podrà cobrir amb cap tipus d’estructura fixa o

mòbil (s’incorpora un annex gràfic de gàlibs).

e) Com annexes a les piscines es permetran lavabos adossats al badalot amb una superfície

màxima de 12 m2.


69

3. Les teulades inclinades tindran un pendent màxim del 30%. El carener serà paral·lel a la

façana i el resultat de la trobada entre els plans inclinats que conformen la coberta,

excepte en situacions singulars i de cantonada que ho facin impossible. El carener mai

superarà els 3 m. d’altura en la seva cara interior amb respecte a l’últim forjat.

4. Les teulades inclinades compliran les següents prescripcions:

a) L’arrencada de la teulada en profunditats edificables inferiors a 16 m serà com a màxim a

la trobada entre el pla de façana amb la línia horitzontal situada a 40 cm per sobre de

l’últim forjat, sense sobrepassar mai l’altura reguladora màxima. En profunditats edificables

iguals o superiors a 16 m. l’arrencada de la coberta inclinada serà des de l’aresta superior

del ràfec, entès com a la prolongació horitzontal de l’últim forjat, amb un màxim de 40 cm.

En el cas de diferents nivells en l’últim forjat, s’aplicaran els paràmetres anteriors en

l’inferior. Per sobre de les teulades, només s’admetran els elements tècnics de les

instal·lacions situats per sota de plans inclinats a 45º d’igual arrancada que les teulades, i

les baranes massisses de 60 cm en el pla de façana. També s’admeten les xemeneies de

fum i de ventilació. La instal·lació de nous ascensors en edificis antics per adaptació a

normativa d’accessibilitat podran situar-se per sota de plans inclinats a 45º que arrenquin

de la intersecció de les façanes i el pla horitzontal definit per l’altura d’0.60 metres per

sobre de l’últim forjat, excloent el del propi badalot.

b) L’espai resultant entre l’últim forjat possible d’un edifici i la coberta quan aquesta sigui

inclinada, tindrà la denominació de sota coberta (golfes) i serà habitable com a

complement de l’habitatge, (mai com part del programa propi de l’habitatge). Aquest espai

tindrà una altura lliure mínima de 1.5 m i màxima de 3 m i només podrà ser utilitzat com

ampliació de l’habitatge situat en la planta immediata inferior i només per peces

complementàries a la mateixa, i serà sempre la projecció de la planta inferior a la que

dóna servei, computant com edificabilitat la superfície que tingui una altura lliure mínima

entre 2 m i 3 metres.

c) La quantitat de buits (terrasses descobertes) que es poden generar no superaran el 15 %

de la superfície del forjat i no podrà acumular-se més d’un 50 % d’aquest buits (terrasses

descobertes). Aquests s’hauran de generar a partir d’una separació perimetral mínima de

1 m del pla de façana


70

Article 100.- Cossos volats

1. Els cossos volats quedaran integrats dintre de la línia de volada màxima, i es separaran de les

mitgeres una distància igual a la volada.

2. Les regulacions que per els cossos volats s’estableixen en cada zona, fan referència tant a la

façana del carrer com a les façanes del pati interior de mançana.

CAPÍTOL IV. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES D’APLICACIÓ A L’EDIFICACIÓ

AÏLLADA.

Article 101. Reducció de l’edificabilitat en func ió del pendent de la parcel·la.(Mod.2/3/2010)

1. En funció del pendent de la parcel·la, l’edificabilitat que tingui assignada es veurà multiplicada

pels següents coeficients reductors:

- fins al 25% ................... 1

- del 25% al 50% ........... 0'7

- del 50% al 70% ........... 0'4 (en les parcel·les qualificades amb la clau 2.5. només es

podrà edificar en planta baixa).

- més del 70% ................ No edificable.

2. Les parcel·les que tinguin pendents diferents en els seus diversos àmbits, tindran una

edificabilitat suma de la que es deriva d’aplicar aquests coeficients a cada un dels àmbits

respectivament, edificabilitat que s’ubicarà sobre les zones de menys pendent.

3. El pendent de la parcel·la s’amidarà segons allò que disposa l’article 68 d’aquestes normes.

4. Es considerarà cota natural del terreny la que resulti de la topografia suport del POUM, En cas

de dubte i a efectes d’adaptació topogràfica serà precisada amb l’aportació d’un plànol topogràfic

signat per tècnic competent i visat.


71

Article 102. Desmunts i terraplens .

1. Les plataformes d'anivellament emplaçades junt a les partions no podran situar-se a més

d’1,50 metres per damunt, o de 1,80 metres per sota de la cota natural del terreny a la partió.

2. Els moviments de desmunt en la mitgera hauran de realitzar-se previ acord entre els veïns.

3. Les plataformes d'anivellament a l'interior de la parcel·la hauran de disposar-se de manera que

no sobrepassin els plans delimitats per uns talussos ideals d'acord al pendent natural del

terreny, traçats per damunt o per sota, de les cotes admissibles segons l’apartat anterior a les

partions.

4. Els murs de contenció de terres a emplaçar dins la parcel·la com a conseqüència del moviment

de terres o anivellament del terreny, tampoc podran ultrapassar l’altura d'1,5 m per sobre ni

1,80 m per sota la cota natural del terreny. Els esmentats murs se situaran a una distància

mínima entre ells de 3 metres i aquells que superin l’altura de 2 metres hauran de tenir un

tractament vegetal per tal de minimitzar el seu impacte paisatgístic.

5. S'autoritza un àmpit o barana calada de fins a 0,90 metres d'altura per sobre dels murs de

contenció.

6. En el sòl no urbanitzable, els murs hauran de resoldre's d'acord amb les tècniques i materials

tradicionals, no excedint llur altura màxima 1,50 metres.

Article 103. Planta baixa.

1. La planta baixa és aquella que té el paviment situat entre 1'80 m. per sota i 1'50 m. per sobre

de la cota natural del terreny en qualsevol dels seus punts. Cas de superar-se aquests límits,

l'edifici haurà d'esgraonar-se en diferents cossos que compleixin cada un d'ells amb aquests

límits.

2. En zona 2.4 i on el pendent del terreny sigui inferior al 25%, el paviment de la planta baixa no

podrà sobrepassar 1 metre per damunt del terreny modificat definitiu.


72

3. Els projectes hauran de contenir un topogràfic amb corbes de nivell i les seccions necessàries

per demostrar l'adequació de l'edifici al terreny.

Article 104. Cota de referència de la planta baixa.

La cota de referència per mesurar l'altura reguladora serà, per a cada cos d'edifici, la cota natural

del terreny en el centre de gravetat de la planta baixa, excepte per a les zones d'habitatges

unifamiliars, que es regulen d'acord amb el que es disposa per a la zona 2.5. en sòl urbà.

Article 105. Cobertes (MOD. 2/03/2010)

1. No s'estableix cap tipus de coberta obligatòria.

2. Quan es cobreixi amb terrat pla, per sobre l'altura reguladora màxima només es permetrà:

a) Les cambres d'aire i elements de coberta del terrat pla amb una altura màxima de 50 cm.

b) Les baranes de façana i de separació entre veïns no superior a 1'2 metres, més 50 cm de

material translúcid.

c) El badalot d’accés al terrat de caràcter comú i els elements tècnics de les instal·lacions,

situats per sota de plans inclinats a 45º que arrenquin de la intersecció de les façanes i el

pla horitzontal definit per l'altura reguladora.

d) Les xemeneies de fums i ventilació.

e) En zones claus 2.4 i 2.6, la construcció de piscines amb les següents prescripcions:

tindran una altura màxima de 1,5 sobre la cota de l’últim forjat i s’haurà de generar un

espai lliure perimetral mínim de 3 metres des de l’aresta del ràfec en cada una de les

façanes i mitjanera si hi hagués. No es podrà cobrir amb cap tipus d’estructura fixa a

mòbil. Com annexos a les piscines, es permetran lavabos adossats al badalot amb una

superfície màxima de 12 m2.


73

3. Quan es cobreixi amb teulades inclinades, el pendent màxim serà del 30%, sense superar en

cap punt l'altura de 3 m. per sobre del darrer forjat. En els habitatges unifamiliars (zona 2.5) no se

superarà l'altura de 1'5 m. per sobre de l’últim forjat. Per sobre de la teulada només s’admetran:

a) Els elements tècnics de les instal·lacions situats per sota de plans inclinats a 45º que

arrenquin de la línia horitzontal situada a 40 cm. per sobre l'altura reguladora en les

façanes de les que arrenquin els pendents de teulada.

b) Les xemeneies de fums i ventilació.

c) En les zones 2.4 i 2.6, l’espai resultant entre l’últim forjat possible d’un edifici i la coberta

quan aquesta sigui inclinada tindrà la denominació de sota coberta (golfes) i serà habitable

com a complement de l’habitatge, mai com part del programa propi de l’habitatge. Aquest

espai tindrà una altura lliure mínima de 1.5 m i màxima de 3 m i només podrà ser utilitzat

com ampliació de l’habitatge situat en la planta immediata inferior i només per peces

complementàries a la mateixa, i serà sempre la projecció de la planta inferior a la que dona

servei, computant com edificabilitat la superfície entre una altura lliure mínima d’2 m i 3

metres. La quantitat de buits (terrasses descobertes) que es poden generar no superaran

el 15 % de la superfície del forjat i no podrà acumular-se més d’un 50 % d’aquest buits

(terrasses descobertes). Aquests s’hauran de generar a partir d’una separació perimetral

mínima d’1 m del pla de façana. Les mateixes determinacions es podran aplicar per a la

resta d’usos permesos de les zones 2.4 i 2.6

d) Les baranes massisses de 60 cm. En el mateix pla de façana.

Article 106. Construccions palafítiques.

En els edificis que tinguin la totalitat o part de la planta baixa lliure i sustentada sobre pilars,

aquesta computarà a efectes d'ocupació en planta i de sostre edificable.

Article 107. Patis de llum i ventilació

Es prohibeixen els patis de llum i de ventilació, havent de ventilar les estances, dormitoris, cuines i


74

escala per la façana. S'exceptuen d'aquest apartat els habitatges unifamiliars.

Article 108. Sòl lliure d'edificació. (Mod.2/3/201 0)

1. Els terrenys que quedin lliures d'edificació per l'aplicació de la regla sobre l'ocupació màxima

de la parcel·la, es destinaran a espais lliures al servei de l'edifici, sense poder-se segregar de

la parcel·la matriu, i es regiran per allò que es disposa per a la zona de verd privat no

edificable (clau 2.8). Les piscines hauran de respectar la meitat de la reculada mínima

respecte els llindars a veïns i de 1,5 metres a vialitat i a espais lliures públics. Les distàncies

de separació es comptabilitzaran des de la làmina d’aigua. En qualsevol cas, sempre es

donarà compliment al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

2. Els espais lliures de dues o més parcel·les es podran mancomunar, amb subjecció als

requisits formals establerts en aquestes normes per els patis mancomunats.

Article 109. Distància entre edificis d'una mateixa parcel·la.

Quan en una mateixa parcel·la s’hi construeixi més d'un edifici, la separació mínima entre edificis

serà de la meitat de l'altura de l’edifici més alt, amb una mínim de 6 m.

Article 110. Tanques (Mod.2/3/2010)

1. A la zona 2.5:

- Les tanques de les façanes a carrer de les parcel·les podran ser opaques fins a una altura de

1'80 m. sobre la rasant del carrer, i estaran tractades amb material de façana. Per sobre

d'aquesta altura, s'admeten reixats metàl·lics, gelosies de fusta o tanques vegetals fins a 2'5

m. d'altura sobre la rasant del carrer. En parcel·les ascendents des del carrer, aquest

tancament podrà arribar a l’altura màxima de 3,30 m. de massís sempre que la topografia en

justifiqui la necessitat i amb tractament vegetal per sobre dels 2 m per minimitzar el seu

impacte paisatgístic.


75

-A les demés partions de la parcel·la, i en els terrenys de pendent superior al 25% s'admet un

element massís de la mateixa altura que el valor de l’alteració del terreny natural en la partió

fins a un màxim de 1,50 mts sobre la cota del terreny natural. En els terrenys amb pendent

inferior al 25 %, fins a un màxim de 40 cm. En tots dos casos s’admeten reixats metàl·lics fins

a 2'5 m. o bé tanques vegetals.

-Els murs de contenció en cas de desmunts només podran realitzar-se a mitgera previ acord

amb els veïns que caldrà formalitzar en escriptura pública.

2. A la zona 2.4, les tanques de parcel·la en tots els llindars, quan siguin de massís, tindrà una

altura màxima de 40 cm. Per sobre d’aquesta altura s’admeten reixats metàl·lics, gelosies de

fusta, vidre o tanques vegetals. En qualsevol cas, l’altura màxima sobre la rasant del carrer i

espais lliures públics serà d’1,80 m.

3. A la zona 2.11 les tanques corresponents als límits de la parcel·la, es construiran amb mur

opac de bloc de formigó color palla i filades de totxo massís fins una altura de 0,50 m, i la resta

fins a 2,00 m amb tela metàl·lica galvanitzada, enreixada o xapa deploiè o perforada, amb

suport vegetal fins a la mateixa altura de tanques verdes de jardineria composades per Thuja

occidentalis o arbustiu retallable similar. La construcció del tancament comú a dues parcel·les

anirà a càrrec de la indústria que primer s’estableixi, i la segona li abonarà les despeses

proporcionals abans de construir qualsevulla edificació.

Article 111. Ràfecs i cornises

La volada màxima dels ràfecs de teulades inclinades, exclusivament en les zones 2.4 (zona

d’edificació aïllada) i 2.5 (habitatges unifamiliars), serà de 40 cm. com la de cornises en cobertes

planes.


76

CAPÍTOL V. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES D’APLICACIÓ AL TIPUS

D’ORDENACIÓ PER EDIFICACIÓ VOLUMÈTRICA.

Article 112. Paràmetres reguladors

L’edificació ordenada per definició volumètrica específica és aquella ordenada segons els perímetres

reguladors màxims, sostre, alçada i ocupació màxima contemplats en els plànols d’ordenació de la

sèrie II.2.


77

TÍTOL IV. REGULACIÓ DELS USOS I ACTIVITATS

CAPÍTOL I.- DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ DELS USOS

Article 113. Definició.

S’entén per ús l’activitat principal que té lloc en el sòl, edificat o no, i que el POUM regula com

criteri d’ordenació funcional i ambiental de les diferents zones edificables.

Article 114. Classes i condicions d'ús.

1. Els usos es classifiquen:

a) Per llur idoneïtat respecte a l'ordenació.

b) Per raó de l'usuari.

c) Per raó de llur funció.

2. Per raó de llur idoneïtat en relació a l’ordenació, es distingeixen els següents usos:

a) Usos prohibits: els que ho estan expressament i els no expressament permesos per

aquestes Normes Urbanístiques, per a cada zona.

b) Usos permesos: els que ho estan expressament per aquestes Normes Urbanístiques, per

a cada zona.

c) Usos compatibles: la resta d’usos, també per a cada zona i/o els que el procés de

desenvolupament del planejament concretarà en els seus graus de compatibilitat.

3. Per raó del tipus d’usuari, es distingeixen els següents usos:

a) Usos públics: els que es desenvolupen en terrenys i instal·lacions de propietat pública i

són d'ús comú.

b) Usos privats: els que es desenvolupen per particulars en propietats particulars.

c) Usos col·lectius: els de caràcter privat, relacionats amb un grup indeterminat de persones,


78

la relació de les quals es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o entrades.

4. Per raó de llur funció, es distingeixen els usos definits en l’article següent.

Article 115. Definició dels usos per raó de llur f unció

1. En sòl urbà, es distingeixen els següents usos per raó de llur funció:

a) Ús d’habitatge: L’ús d’habitatge és el destinat a l’allotjament o residència familiar. Es dóna

en les següents tipologies edificatòries:

-Unifamiliar aïllat: És aquell situat aïlladament en una parcel·la independent.

-Plurifamiliar aïllat: És aquell que, amb altres habitatges, comparteix accés i elements

comuns i estan en una edificació aïllada.

-Unifamiliar en renglera: És aquell que es disposa adossat a altres habitatges també

unifamiliars, tingui o no elements comuns.

-Aparionat: És l'habitatge unifamiliar en renglera, quan només se n’adossen dos.

-Entre mitgeres: És l'habitatge unifamiliar o plurifamiliar alineat a vial i adossat a

edificacions veïnes.

-Apartament turístic: És aquell habitatge que s’ofereix en condicions d’immediata

disponibilitat i mitjançant preu a les persones usuàries que, per motius de vacances o

turístics, efectuen una estada per dies, setmanes o mesos; i que només es poden

comercialitzar a través de les empreses que autoritza la legislació sectorial aplicable.

Ús de residència: L’ús de residència és el que es duu a terme en edificis que es destinen a

allotjaments comunitaris (excepte els contemplats en la definició de l’ús hoteler) com són

residències per a la gent gran, per a joves, etc. No s’inclouen en aquest ús les residències

de guarda i custòdia d’animals i de l’ús sanitari-assistencial.

b) Ús de comerç al detall i de prestació de serveis privats al públic: L’ús de comerç és el que

correspon als establiments oberts al públic, destinats a la venda al detall de caràcter

individual o col·lectiu i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com


79

poden ser salons de bellesa, bugaderies, locutoris, locals de tatuatges i/o piercings i

similars. No inclou el comerç a l’engròs, ni la restauració, ni les activitats lúdiques.

Aquest ús no implica l’adscripció de la totalitat d’un edifici.

En la implantació dels usos comercials s’estarà al que disposi la legislació específica

vigent en cada moment.

c) Ús de comerç a l’engròs: És aquell que te per objecte en exclusiva a subministrar bens i

productes destinats al comerç al detall, a la prestació de serveis, a la restauració i

hostaleria i altres activitats productives distintes dels consumidors finals.

En la implantació de l’ús de comerç a l’engròs, s’estarà al que disposi la legislació

específica vigent en cada moment.

d) Ús d’oficines i administratiu: L’ús d’oficines i administratiu comprèn les activitats o serveis

administratius, burocràtics, financers, d’assegurances, empresarials o similars de caràcter

privat, que es duen a terme en oficines obertes al públic o en despatxos particulars.

Comprèn les institucions financeres i bancàries, les companyies d’assegurances, les

gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses, les oficines

vinculades al comerç i a la indústria i els despatxos professionals o similars.

e) Ús hoteler: L’ús hoteler és el que es duu a terme en els establiments oberts al públic

dedicats a prestar, de forma professional i habitual, mitjançant preu i en base a unitats

d’allotjament, l’allotjament a persones sota un règim de funcionament que inclou la neteja

periòdica de les referides unitats d’allotjament. Comprèn els serveis relacionats amb

l’allotjament temporal de transeünts i viatgers en hotels, pensions i en general tots els

establiments hotelers.

En la implantació dels usos hotelers s’estarà al que disposi la legislació específica vigent

en cada moment.

f) Ús de restauració: L’ús de restauració és el que s’exerceix en els establiments que tenen

com a objecte oferir menjars i begudes al públic assistent que són consumits en

l’establiment on es desenvolupa. S’exceptuen els casos en què els locals disposin de

discoteca o estiguin considerats com a bar musical, cafè teatre o similars, els quals


80

s’adscriuen a l’ús recreatiu.

En la implantació dels usos de restauració, s’estarà al que disposi la legislació específica

vigent en cada moment.

g) Ús recreatiu: L’ús recreatiu comprèn les prestacions de serveis relacionades amb les

manifestacions comunitàries de l’oci i de l’espectacle no compreses en cap altra

qualificació, que poden generar molèsties tant a l’interior com a l’exterior de l’establiment.

Comprèn l’ús que s’exerceix en els locals destinats a oferir música, en directe o

reproduïda, amb la possibilitat que el públic assistent prengui consumicions i amb la

possibilitat o no de ballar, com ara discoteques, bars musicals, pubs, sales de festes amb

espectacle, cafès teatre i similars. També comprèn l’ús que s’exerceix en els espais

oberts, els locals destinats a activitats recreatives de joc i atraccions com ara jocs d’atzar,

jocs recreatius, jocs esportius, atraccions recreatives i similars.

L’activitat de prostitució requerirà de l’aprovació d’un Pla Especial urbanístic que reguli

específicament aquesta activitat.

En qualsevol cas, en la implantació dels usos recreatius s’estarà a allò que disposi la

legislació específica vigent en cada moment.

h) Ús d’indústria: L’ús d’indústria comprèn les activitats de manufactura o transformació de

productes que, per la seva condició, necessiten instal·lacions adequades.

En la implantació dels usos d’indústria s’estarà al que disposi la legislació específica vigent

en cada moment.

i) Ús de magatzem: L’ús de magatzem consisteix en el dipòsit de materials, productes i

mercaderies sense sotmetre’ls a manipulació, tria, agrupament ni subdivisió.

Quan l’ús de magatzem estigui relacionat amb una activitat industrial contigua, tot el

conjunt es considerarà com a ús industrial. Quan l’ús de magatzem estigui relacionat amb

una activitat comercial contigua o es realitzi en el mateix local, tot el conjunt es

considerarà com a ús comercial.

j) Ús de tallers de reparació de vehicles: L’ús de tallers de reparació de vehicles comprèn els

de manteniment de vehicles en el ram mecànic i d’electricitat quan siguin compatibles amb


81

l’ús residencial, altrament es considerarà com a ús industrial.

No inclou els usos de planxisteria i pintura de vehicles, que tenen el tractament d’ús

industrial.

l) Ús d’aparcament: Es consideren aparcaments els espais situats al subsòl, al sòl o

edificacions, i les instal·lacions mecàniques especials, destinades a guardar vehicles

automòbils. Dins d’aquests espais s’hi podran instal·lar també, trasters, quartos

d’instal·lacions i estacions transformadores.

La instal·lació d’aparcaments s’ajustarà a les condicions definides al POUM i a les

limitacions addicionals exigibles sobre la base de possibles altres usos compatibles, per

exemple estacions de servei, rentat de vehicles, taller de reparació d’automòbils i

instal·lacions auxiliars.

m) Ús d’estació de servei: L’ús d’estació de servei és el que consisteix en la venda al públic

de benzines, gas-oil i lubricants que tingui de forma conjunta els elements següents:

-Aparells assortidors per al subministrament de benzines i gas-oil d’automoció

-Els aparells necessaris per al subministrament d’aigua i aire

-Equip d’extinció d’incendis

L’estació de serveis admet com a usos complementaris els d’oficines i serveis (relacionats

amb la instal·lació), comerç, restauració i tallers de reparació d’automòbils, i magatzem

relacionat amb la pròpia instal·lació.

n) Ús públic-administratiu: L’ús públic-administratiu comprèn les activitats o serveis

administratius prestats per l’administració pública directament.

o) Ús educatiu: L’ús educatiu comprèn l’ensenyament reglat (pre-escolar, nivells primaris i

secundaris, batxillerat i universitari) i l’ensenyament no reglat en totes les modalitats

(escola bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars) que

s’imparteixen en escoles públiques o privades, centres docents homologats. Quan l’ús

educatiu precisi d’instal·lacions de tipus industrial, les seves condicions d’instal·lació es

regiran per la regulació de l’ús industrial.

p) Ús sanitari – assistencial: L’ús sanitari – assistencial és el que correspon al tractament i a


82

l’allotjament de persones malaltes.

Comprèn els hospitals, els sanatoris, les clíniques, els dispensaris, consultoris i similars, i

els serveis destinats a allotjament comunitari com residències assistides i establiments

socio-sanitaris, sempre i quan es tracti de centres assistits i basats en la prestació de

serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible, no assimilables a l’ús

residencial. També comprèn els habitatges tutelats i aquells establiments que exerceixen

una funció social a la comunitat, com els casals, menjadors, centres d’orientació i

diagnòstic, unitats de tractament d’estimulació precoç, centres ocupacionals i/o d’atenció

especialitzada per a disminuïts, centres de dia per a gent gran, centres de reinserció

social, etc. També inclou les clíniques veterinàries i els establiments similars. No

s’inclouen en aquest ús les residències de guarda i custòdia d’animals.

q) Ús esportiu: L’ús esportiu és el de prestació de serveis dedicat a la pràctica, l’aprenentatge

i el desenvolupament d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ser

camps de futbol, poliesportius, gimnàs i escoles de dansa, squash, piscines i similars.

r) Ús cultural: L’ús cultural comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus cultural

desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius,

centres culturals, teatres, cinemes, auditoris, ludoteques i similars.

s) Ús associatiu: L’ús associatiu comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus social

i de promoció que es desenvolupen en centres d’associacions cíviques, polítiques o

similars, que no comportin cap ús complementari de tipus recreatiu, educatiu ni esportiu.

t) Ús religiós: L’ús religiós comprèn els serveis relacionats amb les activitats dels diferents

cultes religiosos en esglésies, temples, oratoris i similars.

v) Ús de casino: L’ús de casino és un ús recreatiu especial regulat per la normativa sectorial,

el qual s’admet, de conformitat amb la corresponent autorització administrativa, en l’àmbit

de l’hotel Monterrey.

2. En sòl no urbanitzable, es distingeixen els següents usos per raó de llur funció:

a) Ús de residència – casa de pagès: L’ús de residència – casa de pagès és el que es duu a

terme en els allotjaments turístics en el medi rural que s’ajusten a les prescripcions de la


83

seva normativa sectorial.

b) Ús de golf: L’ús de golf és el que consisteix en l’habilitació del terreny i la prestació dels

serveis necessaris per a la pràctica de l’esport del golf.

c) Ús de càmping i caravàning: L’ús de càmping i caravàning consisteix en la convivència

agrupada de persones a l’aire lliure, en tendes desmuntables de materials tèxtils, roulottes

o “Mòbil Home” en recintes delimitats que comptin amb serveis sanitaris. Únicament es

permeten les edificacions necessàries per a la prestació de serveis comuns i aquelles

altres admeses per la normativa sectorial vigent.

d) Ús forestal: L’ús forestal comprèn les activitats que tenen com a finalitat l’explotació de

boscos. Comprèn les activitats relacionades amb la plantació, la conservació, i l’explotació

de boscos en els termes que estableix la vigent Llei Forestal de Catalunya i les

disposicions que la desenvolupen.

e) Ús agrícola: L’ús agrícola comprèn les activitats pròpies del conreu de la terra, i les que

tenen lloc a l’entorn de les masies, les instal·lacions, les pallisses, els estables, les sitges i

altres dependències semblants

f) Ús pecuari: L’ús pecuari comprèn les activitats relacionades amb la cria i explotació

d’animals en granges, vivers, galliners, corrals, estables o altres instal·lacions similars

g) Ús de guarda i custòdia d’animals: Comprèn les activitats destinades a allotjament

temporal d’animals com ara gosseres i similars.

h) Ús zoològic: L’ús zoològic comprèn les activitats en les quals s’exposen al públic animals

en estat de semillibertat o en captivitat. Aquesta activitat es pot desenvolupar en grans

recintes a l’aire lliure o en instal·lacions i construccions tancades.

i) Ús d’utilitat pública o interès social: Aquells que de conformitat amb la normativa

urbanística es destinen a activitats o equipaments d’interès públic que s’han d’emplaçar en

el medi rural.


84

CAPÍTOL II. REGULACIÓ D’USOS I ACTIVITATS.

Article 116. Zonificació d’usos.

1. En la regulació detallada de cada zona, s’estableixen els usos que s’hi admeten i els

compatibles. Els usos no admesos específicament estan prohibits.

2. Els usos s’hauran d’ajustar a les corresponents prescripcions fixades per l’article següent.

Article 117. Regulació de l’ús comercial a l’engròs i al detall

1. Es regulen per les determinacions de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments

comercials. De conformitat amb aquesta Llei, són establiments comercials tots els locals i les

instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l'interior d’una

edificació on s’exerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments

dedicats exclusivament a la venda a l’engròs. Els establiments poden ser de caràcter individual

o col·lectiu.

Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments individuals

situats en un o en diversos edificis, connectats o no entre si, en els quals es duen a terme les

activitats respectives d’una manera empresarial independent, i que queden definits per les

circumstàncies que determina la Llei 18/2005, de 27 de desembre.

2. De conformitat amb la legislació d’equipaments comercials, i tenint en compte la població de

Lloret de Mar, els establiments comercials es classifiquen en els següents tipus:

a) Grans establiments comercials individuals o col·lectius, són aquells que tenen una

superfície de venda igual o superior als 2.000 m².

b) Són també gran establiments comercials els dedicats essencialment a la venda d’aparells

electrodomèstics i electrònica de consum, i els dedicats essencialment a la venda

d’articles i material esportiu, si llur superfície de venda és superior als 1.300 m2.


85

c) Els establiments individuals dedicats esencialment a la venda d’automòbils, embarcacions

i altres vehicles, maquinària, materials per a la construcció i articles de sanejament,

mobles, articles de ferreteria i bricolatge, i també els centres de jardinería, són grans

establiments comercials si tenen una superficie de venda superior a 2.500 m2.En el supòsit

que aquests establiments, sense superar individualment els 2.500 m2 de superficie de

venda, formin un establiment col·lectiu, aquest és considerat un gran establiment

comercial si el conjunt supera els 5.000 m2 de superfície de venda.

d) Establiments comercials mitjans, individuals o col·lectius són aquells que tenen una

superfície de venda igual o superior als 700 m² i menor de 2.000 m².

e) Establiments comercials petits: són aquells que tenen una superfície de venda inferior als

700 m2

3. El creixement de l’oferta comercial al detall en format de mitjà i gran establiment comercial en

els sectors industrials, s’adequarà a allò que en cada moment estableixi la llei comercial

específica i el seu desplegament.

Article 118. Regulació de l’ús hoteler

Per als hotels la superfície mínima de les habitacions serà la que fixi en cada moment la normativa

sectorial de la Generalitat.

Article 119. Regulació de l’ús de càmping

1. Aquest ús requereix la tramitació i aprovació d’un Pla Especial, que tindrà per objecte ordenar

l’àmbit. El Pla determinarà aquest àmbit com a finca indivisible.

2. El Pla especial determinarà les obres i instal·lacions necessàries per a dotar dels serveis

adequats al càmping, que abastaran almenys, els accessos; la captació, potabilització, dipòsits

i distribució de l’aigua potable; la xarxa d’aigües residuals, la seva depuració i abocament; la

connexió, transformació i xarxa de distribució d’energia elèctrica; i la xarxa d’enllumenat.

3. La regulació del càmping i caravàning es regirà, a més, pel que disposi la normativa sectorial


86

vigent sobre ordenació de la pràctica del càmping i dels establiments dedicats a aquest fi, i per

la que determina el procediment per a l’autorització dels establiments dedicats a la pràctica del

càmping i les disposicions que el desenvolupin.

4. Les edificacions seran exclusivament de planta baixa i rebran un tractament formal d’acord al

caràcter de la zona i mai podran ser utilitzades per donar allotjament.

5. Queda prohibida la lliure acampada.

Article 120 Regulació de l’ús pecuari.

Aquest ús resta prohibit en el terme municipal, amb excepció feta de les activitats pecuàries

directament vinculades al turisme rural o auto-consum, i en altres casos que mitjançant un pla

especial es pugui justificar la seva procedència.

Article 121. Regulació de l’ús d’activitats extract ives.

Aquest ús, que és aquell que té com a finalitat l’explotació de recursos minerals, resta prohibit en

el terme municipal.

Article 122. Regulació de l’ús industrial i de maga tzem. Classificació.

1. L’ús industrial ve regulat a través d’unes categories que el classifiquen tenint en compte les

incomoditats, els efectes nocius, danys i alteracions sobre el medi ambient i per l’entorn on les

situa.

2. L’ús de magatzem té la mateixa regulació per categories que les de l’ús industrial. Els

magatzems situats al nucli hauran de preveure l’espai necessari per permetre la correcta

accessibilitat dels vehicles de transport i per possibilitar les maniobres de càrrega i descàrrega

sense interferir el trànsit.

3. Als efectes de la regulació de l’ús industrial, es classificaran les activitats industrials i

assimilables atenent per una banda a les molèsties, efectes nocius per la salubritat, danys que


87

puguin causar i alteracions que puguin produir sobre el medi ambient i per altre, segons

l’entorn en que estan situades.

4. Pel primer concepte es classifiquen en sis categories i pel segon s’estableixen sis situacions.

Article 123. Categories.

1. La classificació d’indústries per categories és la següent:

-1a. categoria: Activitat admesa annexa a l’habitatge perquè no produeix sorolls ni fums

diferents del d'aquesta i els seus motors no sobrepassen 3 Kw. cada un.

-2a. categoria: Activitat compatible amb l’habitatge en zones de fort predomini residencial

perquè no produeix més sorolls i fums que aquelles, no ocupen més de 6 persones i els seus

motors no sobrepassen, cada un, els 5 Kw.

-3a. categoria: Activitat admesa en zones mixtes amb forta proporció d’indústria.

-4a. categoria: Activitat no admesa contigua a l’habitatge, però sí llindant amb altres edificis

industrials degut a que produeix més fums i/o sorolls que aquella.

-5a. categoria: Activitat no admesa en edificis contigus a altres usos àdhuc industrials.

-6a. categoria: Activitats perilloses o nocives que han de trobar-se apartades de tota altre

activitat o habitatge.

2. La determinació de categories s’estableix d’acord amb els criteris següents:

a) La primera categoria comprèn aquelles activitats no molestes per l’habitatge i que es

caracteritzen per constituir laboratoris o tallers de caràcter individual i familiar utilitzant

màquines mogudes a mà o per motors de petita potència que no transmeten molèsties a

l’exterior i que no produeixen sorolls ni emanacions o perills especials.

b) Les activitats de segona categoria han de ser compatibles amb l’habitatge i comprenen

els tallers o petites indústries que per les seves característiques no molesten per

despreniment de gasos, pols, olors o donin lloc a sorolls o vibracions que puguin ser causa

de molèsties per al veïnat.

c) Les activitats de tercera categoria comprenen aquells que, amb o sense adopció de


88

mesures correctores, són tolerades en zones mixtes de forta proporció d’ús industrial.

d) Les activitats de quarta categoria són les incòmodes no admeses contigües a l’habitatge

però sí contigües a altres usos i indústries. Comprenen la mitjana i gran indústria en

general, amb exclusió de la seva insalubritat no pugui ser reduïda a límits compatibles

amb la proximitat d'altres activitats.

e) La categoria cinquena comprèn aquelles activitats de caràcter perillós i que amb les seves

particulars mesures de condicionament puguin autoritzar-se en zones industrials

distanciades de tota activitat externa a elles.

f) La categoria sisena comprèn aquelles activitats que per les seves especials

característiques de nocivitat o perillositat, hagin d'instal·lar-se en zones especials

destinades a aquest tipus d’indústries.

Article 124. Disposicions referents a les activitat s industrials de categoria superior a la

segona.

1. Les activitats de segona categoria o superior, adjacents amb edificis d’habitatges, només

s’admetran en edificis aïllats o independitzats havent de complir a més les condicions

següents:

a. L’accés haurà de ser independent del corresponent al dels habitatges

b. L'accés de mercaderies serà independent del personal fins a la línia de façana.

c. L'edifici haurà de disposar d’una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

d. L'accés ha de permetre l'entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via pública.

e. S'hauran d'ubicar en carrers d'amplada igual o superior a 10 m.

2. En general les activitats de categoria superior a segona no seran tolerades a menys de 14 m

d'edificis d’usos religiós, cultural, d'espectacle públic i sanitari; i viceversa.

Article 125. Instal·lacions auxiliars d’indústries

1. A més de les activitats industrials pròpiament dites, es defineixen les activitats de serveis i les


89

instal·lacions auxiliars d'indústries.

2. S'entén per activitats de serveis les que hagin de prestar-se a una comunitat d’habitatges o

residents. Sense que la seva enumeració sigui exhaustiva, comprèn bugaderia, túnels de

rentat de vehicles, instal·lacions de climatització, de manutenció d'aparells elevadors i anàlegs.

3. S'entén per instal·lació auxiliar d’una indústria els dipòsits per a combustibles destinats a

calefacció, elements de transport intern i manutenció, així com les instal·lacions de

climatització, depuració i anàlegs al servei de l’activitat pròpia. Aquestes instal·lacions vindran

regulades per la seva reglamentació pròpia tant estatal com municipal i en casos especials per

les Normes de Serveis Tècnics municipals.

4. Aquestes activitats no es classificaran, en general, en categories industrials a excepció que

per les seves dimensions, naturalesa, molèsties o perillositat que puguin produir els hi

correspongui la seva inclusió com a activitat de determinada categoria.

Article 126. Edificis industrials.

S'entendrà per edifici industrial aquell que reuneixi les següents condicions:

- No estigui destinat a habitatges, amb la sola excepció de la del porter o vigilant.

- Estigui aïllat estructuralment de les edificacions veïnes assegurant la no transmissió de

vibració.

- Disposi d'accessos independents per al personal i les mercaderies.

Article 127. Situació dels locals segons la seva ub icació.

1. S'entén per situació relativa, cada una de les diferents possibilitats de separació entre indústria

i habitatges o indústries entre sí.

2. A efectes de l’ús industrial, s'entendrà per planta pis la que correspon a una cota superior a la

de qualsevol de les vies públiques a les que l'edificació tingui façana; per planta baixa la

immediatament inferior a la planta pis, i plantes soterrani les inferior a la planta baixa.


90

3. S'entendrà per edifici industrial en zones on s'admeti la construcció d’habitatges, el que les

seves parets de separació amb els predis colindants a partir de fonaments, deixin un espai

lliure mig de 15 cm. no tenint contacte amb els edificis veïns excepte en façanes on es

disposarà l'aïllament per juntes de dilatació i en la part superior on es disposarà un tancat o

protecció amb material elàstic, per a evitar la introducció d’escombreries i aigua de pluja en

l’espai intermig. La construcció i conservació de les juntes de dilatació de façanes i la protecció

superior correrà a càrrec del propietari de l'edifici industrial.

4. Per a tenir en compte totes les ubicacions possibles en relació al seu entorn, les situacions es

classificaran en:

- Situació 1a:

a. En planta baixa o planta pis d'edifici d'habitatges amb accés per d'espais comunitaris.

b. En planta pis d'edifici no destinat a l’ús d'habitatge

- Situació 2a:

a. En planta baixa o inferiors d'edifici d'habitatges amb accés independent

b. En planta baixa o inferior d'edifici no destinat a l’ús d'habitatges amb accés exclusiu.

- Situació 3a: En zones industrials properes al nucli urbà

a. En edifici independitzat amb façana al carrer i no exclusiu a una activitat.

b. En edifici independitzat amb façana al carrer i exclusiu a una activitat.

- Situació 4a: En zones industrials separades del nucli urbà

a. En edificis aïllats situats en zones industrials.

b. En edificis aïllats 7m de les parcel·les veïnes situats en zones industrials, dedicats a una

única activitat.

5. Situació 5a:En zones industrials allunyades del nucli urbà

a. En edificis aïllats en zones especials exclusives per a aquest ús.


91

Article 128. Límits màxims en cada categoria.

1. Els límits màxims en cada categoria i per cada una de les possibles situacions es refereixen

als següents elements:

a) Densitat de potència: Proporció de potència per metre quadrat de superfície destinada a

ús industrial.

b) Potència mecànica.

c) Nivell sonor.

d) Emissió de gasos.

e) Vibració.

f) Radioactivitat i perturbacions elèctriques.

g) Enllumenaments.

h) Olors

i) Estan consignats en el quadre adjunt.

Taula núm. 3. Relació categoria-situació

Densitat de potència contractada(en w/m2).

Total Potència màxima contractada (kW).

Categoria Situacions Paràmetres

1a 1b 2a 2b 3a 3b 4a 4b 5

100 100 125 Densitat de potència Primera

5 5 15 20 Potència total màxima

no no 100 125 ilm ilm Densitat de potència Segona

no no 40 50 100 100 ilm ilm ilm Potència total màxima

Tercera no no no no ilm ilm ilm ilm ilm

Quarta no no no no no no no ilm ilm

Cinquena no no no no no no no no ilm


92

2 – Potència:

a - La potència computada no inclourà la necessària per a accionar muntacàrregues, ascensors,

condicionadors d'aire, calefacció i altres pel condicionament dels locals i per a la manutenció. No

obstant això, sí computaran els instal.ladors d’aire destinats a activitats industrials o comercials,

tals com peixateries o carnisseries.

b - La superfície computada no inclourà, a efectes del càlcul de la potència, més que la destinada

a la indústria, amb exclusió de la utilitzable per a despatxos, oficines i altres dependències

auxiliars no industrials.

c - Quan una mateixa activitat industrial ocupi vàries situacions en un mateix edifici la potència a

instal·lar en cada una d'elles estarà d’acord amb el quadre mencionat a l'apartat 1.

d - Els límits de potència a que es refereix el quadre al·ludit es reduiran en un 50% per a totes

aquelles indústries en les quals la transmissió de potència es realitzi mitjançant embarrats.

e - Els límits de potència, tant pel total de la instal·lació com per la potència individual de cada

motor, podran ser rebassats en aquells casos en que, a judici dels Serveis Tècnics Municipals, el

grau de molèstia, nocivitat o perillositat no ultrapassi el valor autoritzat en l'emplaçament proposat.

3- En tant l’Ajuntament no disposi de les dades sobre emissions que reguli l’Ordenança municipal

de nivell sonor i vibracions màximes, s’haurà de preveure el compliment de les directrius i

normativa estatal i autonòmica vigent sobre soroll.

Per dur a terme mesuraments sonomètrics, caldrà complir amb les condicions previstes als

protocols de mesuraments sonomètrics aprovats per la Direcció General de Qualitat ambiental,

actualment IT-102 o qualsevol que els substitueixi.

En tos cas i com a mínim, s’assenyalen dos límits d'obligat compliment de nivell de sonor màxim

admissible en decibels (dB) que no podran sobrepassar-se pel desenvolupament de l’activitat:

Un primer límit "Nivell sonor màxim exterior" a mesurar a 1'5 m. de la façana, i un segon límit

"Nivell màxim interior", a comprovar en l'interior d'aquesta amb portes i finestres tancades.

Per a cada un dels nivells sonors màxims exterior i interior es fixen valors per al dia i la nit. La


93

delimitació de l'horari de dia i nit s'establirà en l'Ordenança Municipal. En tot cas, entre les 22 h.

i les 8 h. el nivell sonor admès en el domicili del veí més afectat no podrà sobrepassar en més de

3 dB el soroll de fons entenent-se per tal, l'ambiental sense els valors punta accidentals.

Pel que fa a les vibracions, s’atendrà al que segueix:

a - La vibració es mesurarà segons el procediment descrit a l’Annex IV de la Resolució de 30

d’octubre de 1995, per la qual s’aprova una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les

vibracions, o qualsevol Ordenança municipal o altra que la substitueixi. Els aparells de

mesurament hauran de complir el que disposa l’ISO 8041 per a mesuradors de vibració tipus I i

tipus II.

b - En les situacions relatives indústria-habitatge A, B i C, sense perjudici què a més es compleixin

els límits de vibracions assenyalats, s'observaran les següents Normes:

- Es prohibeix ancorar qualsevol element de màquina o els seus suports en parets

mitgeres, sostre o forjats de separació entre locals de qualsevol classe o activitat.

- L'ancoratge de tota màquina o òrgan mòbil en sòl o estructures no compreses en a),

s'efectuarà mitjançant la interposició de dispositius antivibratoris adequats.

- Totes les màquines es disposaran de forma que les seves parts més sortints quedin a

una distància mínima de 0'80 m. dels murs perimetrals.

- Els conductes pels que circulin fluids en forma forçada connectats directament amb

màquines que tinguin òrgans en moviment, disposaran de dispositius antivibratoris que

impedeixin la transmissió de les vibracions generals en aquestes màquines o en els

conductes a través de les brides o suports de qualsevol classe o activitat. El pas de

conductes a través de murs, forjats, etc., s'efectuaran sense empotraments i amb coixins

elàstics.

4 –Gasos:

a - Per l'emissió de gasos es donen tres indicadors consecutius que respectivament són:


94

índex d'ennegriment de Ringelmann, en funcionament i en arrancada i l'emissió màxima de pols

Kg./hora.

b - En cada cas se superaran les concentracions màximes admissibles per als demés

contaminants que determinarà la Legislació de protecció de l’ambient atmosféric.

c - En tots els casos que se superin els límits establerts, la indústria haurà d'efectuar les mesures

correctores pertinents resultant aquesta condició indispensable perquè la seva classificació

correspongui als establerts en aquestes Normes.

5- Ràdio-activitat i pertorbacions elèctriques. No es permetrà cap activitat que emeti perilloses

radiacions o pertorbacions elèctriques al funcionament de qualsevol equip o maquinària, diferents

dels que originen aquesta pertorbació.

6- Enlluernaments. S’haurà de preveure el que disposa la normativa sobre ordenació ambiental de

l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, llei 6/2001, el Decret 82/05 que la desenvolupa i

les posteriors que els substitueixin. Des dels límits exteriors de la línia de solar o parcel·la o del

solar o edifici mitjaner pertanyent als veïns immediats, no podrà ser visible cap enlluernament

directe o reflectit degut a fonts lluminoses de gran intensitat o a processos d'incandescència a

altes temperatures, tals com combustió, soldadures o altres.

Cap focus emissor de llum amb caràcter fixa, bé sigui per acció directa reflectida, podrà suposar

enlluernament perillós per a vehicles o vianants que circulin per vies públiques.

7.- Olors. No es permetrà cap emissió de gasos, ni la manipulació de matèries que produeixin

olors en quantitats tals que puguin ser fàcilment detectables, sense instruments en la línia de la

propietat de la parcel·la, des de la que s'emetin aquests olors.

Article 129. Consideració de la categoria quan s'ap liquen mesures correctores.

1. Quan pels mitjans tècnics i correctors utilitzables i reconeguda eficàcia s'eliminin o redueixin


95

les causes justificatives de la inclusió d’una activitat industrial en una categoria determinada,

l'Administració podrà considerar a aquesta activitat a tots els efectes, com de categoria

immediata inferior.

2. Si les mesures tècniques correctores no obtinguessin l'efecte justificatiu de la inclusió en la

categoria inferior i en el termini que s'atorgui a l'industrial per a la correcció de les

deficiències o l’adopció d'altres mesures (que no podrà ser superior en cap cas a 3 mesos) no

es garanteix l'eficaç funcionament, l'Administració acordarà el cessament o clausura de

l’activitat.

Article 130. Modificació de categoria.

1. Seran com a mínim condicions indispensables perquè una indústria de 3ª categoria pugui ser

considerada de 2ª:

a) Que no utilitzi operacions o procediments en els que es precisi la fundició de metalls, o bé

processos electrolítics o que puguin despendre olors, vapors, fums o boires.

b) Que tampoc utilitzi dissolvents inflamables per la neteja de les màquines o qualsevol altra

operació.

c) Que les matèries estiguin exemptes d'elements metàl·lics inflamables i/o tòxics o

molestos i que els altres que puguin desprendre's siguin recollits i expulsats a

l’exterior per xemeneies de característiques reglamentàries.

d) Que la instal·lació de la maquinària sigui tal que ni en els locals de treball ni en cap altre

s'originin vibracions o aquestes es transmetin a l’exterior.

e) Que la insonorització dels locals de treball sigui tal que fora d'ells en el lloc més afectat

pel soroll originat per l’activitat, el nivell sonor no s'incrementin més de 3 db.

f) Que quan la superfície industrial sigui superior a 250 m2. disposi d’una zona exclusiva

per a càrrega i descàrrega de mercaderies amb capacitat mínima d’un camió fins a 500

m2. de la superfície industrial i de dos camions per majors superfícies.

g) Que des de les 22 h. a les 8 h. només es permeti la càrrega i descàrrega de


96

furgonetes (càrrega màxima inferior a 3.500 Kg.) i sempre dins del local tancat destinat

a aquesta finalitat.

h) Que a més de les precaucions contra incendis preceptives tot el local en que existeixin

matèries combustibles( com retalls de paper o cartró o plàstic combustible) s'instal·lin

sistemes d'alarma per fums o de ruixadors automàtics.

2. Sols s'autoritzarà el canvi de categoria de l’activitat en locals no situats sota habitatge.

3. En cap cas no podrà reduir-se a categoria primera una activitat de categoria superior.

Article 131. Tallers de vehicles (automòbils i moto cicletes).

En el cas dels tallers de reparació de vehicles, als que correspondria en la seva majoria pertànyer

a la categoria 3a. tenint en compte la seva vessant de servei, poden ésser assimilables a la

categoria 2a., sempre que es pugui assegurar l'eficàcia de les mesures, i no ultrapassin la

capacitat d'emmagatzemar més de 10 vehicles a la vegada.

Article 132. Regulació de la dotació mínima d’aparc aments segons els usos (Mod.2/3/2010)

1. La reserva d’aparcament en funció dels usos és la següent:

a) Ús d’habitatge:

1.-En totes les edificacions de nova planta, canvis d’ús, reformes o rehabilitacions i/ o

ampliacions, que suposin la creació de nous habitatges, s’haurà de preveure al projecte, com a

requisit indispensable per obtenir la llicència d’obres, la reserva d’espais per a places

d’aparcament privats amb els següents estàndards: una plaça d’aparcament per a cada

habitatge de fins a 70 m2 construïts; 1,5 places d’aparcament per a cada habitatge de 70 a 90

m2 construïts; 2 places d’aparcament per a cada habitatge de 90 a 130 m2 construïts i 3

places d’aparcament per a cada habitatge de més de 130 m2 construïts.

En el supòsit que el resultat global doni un nombre diferent de la unitat sencera, la part

addicional de 0,5, no generarà una nova plaça d’aparcament.


97

Aquestes places d’aparcament es situaran dins del mateix edifici i seran obligatòriament

cobertes, quedant prohibit utilitzar patis i espais lliures d’edificació per aquests usos.

2.- Seran causes d’exempció de la previsió de places d’aparcament en el mateix edifici:

-En casc antic en parcel·les amb un vial inferior a 4 metres i en zones de prioritat per

vianants a definir a la corresponent ordenança.

-En edificis catalogats quan la reserva no sigui compatible amb la conservació de l’edifici.

-Quan les seves característiques geomètriques i l’aplicació dels mòduls definits

anteriorment impossibilitin la ubicació d’un nombre superior a 3 places.

-Quan el nombre màxim de places d’aparcament possibles per planta soterrani sigui

inferior a deu places, sols serà obligatòria la construcció de la primera planta soterrani.

3. Excepcionalment i sempre que es justifiqui a través del corresponent informe tècnic la

impossibilitat d’acomplir les previsions anteriors sobre dotacions mínimes d’aparcament a la

mateixa parcel·la, es podrà justificar l’acompliment d’aquesta dotació mínima en edificis situats

en un radi de com a màxim 300 metres, sempre que les places destinades a complimentar la

reserva siguin d’escreix a les exigibles per a aquests altres edificis, i es vinculin a la llicència

d’obres atorgada a través de la corresponent acta notarial.

Cas de no poder complimentar-se l’anterior, i als efectes de garantir la previsió d’aparcament

de nova creació, es dipositarà, prèviament a la llicència d’obres, una fiança equivalent al cost

de construcció d’una plaça i mitja per cada una de les places. La devolució d’aquesta fiança

estarà condicionada a l’efectiva realització de les places d’aparcament. El transcurs del termini

de dos anys de l’atorgament de la llicència de primera ocupació sense que s’hagi justificat la

realització efectiva de les places d’aparcament possibilita a l’Ajuntament a l’execució de la

fiança als efectes d’actuar i finançar la construcció d’aparcaments públics.

b) Usos comercials: Amb independència del que en cada moment fixi la normativa comercial,

per als usos comercials s’estableix una reserva de places d’aparcament per cada 80m2,

d’acord amb el que segueix:


98

Trames urbanes consolidades Fora de les trames urbanes consolidades

Establiments col·lectius de més de 2500m2 de superfície de venda, quan no incorporin grans o mitjans establiments Establiments mitjans Grans establiments comercials, inclosos els col·lectius que tinguin aquesta condició d’acord amb l’article 112 Establiments col.lectius que incorporin algun establiment mitjà Establiments col.lectius amb algun gran establiment comercial

3

3

5

3

5 per al gran i 3 per a la resta del col.lectiu

3 i 5 a partir de 1300m2

5 8 5 8 per al gran i 5 per a la resta del col.lectiu

- Zona de càrrega i descàrrega:La regulació podrà redefinir-se a partir de l’aprovació del

POEC municipal i s’adequarà en cada moment a la normativa sectorial vigent. També

caldrà que la zona de càrrega i descàrrega estigui prevista en el mateix establiment.

c) Usos d’oficines i públic administratiu: S’ha de preveure una plaça d’aparcament per a cada

60m² construïts.

d) Usos hoteler: El nombre de places d’aparcament és, excepte si s'indica en aquestes nornes el

contrari, el següent:

Per a hotels, balnearis, hostals i pensions d’acord amb les categories legalment

aprovades, s'estableix el percentatge de places d’aparcament per a habitacions o unitats

d’allotjament que es reguli a la normativa sectorial vigent en cada moment, per bé que en

cap cas el nombre de places podrà ser inferior a la previsió d’una plaça d’aparcament per

a cada tres cambres, siguin dobles o senzilles.

Les places d’aparcament estaran situades a una distància no inferior a 200m de l'entrada

de l'establiment d’ús hoteler, havent d’acreditar la seva plena disponibilitat en tot moment.

e) Ús recreatiu: Pels edificis tancats destinats a discoteques o similars, a partir de 250 m² de

superfície útil, es farà una previsió mínima d’una plaça d’aparcament per a cada 20 m²

construïts.


99

f) Ús d’aparcament: El POUM qualifica com equipament (clau 1.4K) espais destinats

exclusivament a l’ús d’aparcament de vehicles a l’aire lliure, admetent-se el seu cobriment

però sense tancament lateral. Quan, d’acord amb la concreta zonificació, l’ús d’aparcament

només sigui admès, s’entendrà que aquest serà complementari a d’altres usos.

Tots els aparcaments s’hauran d’ajustar a les següents determinacions:

1- Superfícies i dimensions mínimes.

S’entén per superfície total la que resulta de sumar les superfícies de totes les plantes

destinades als usos d’aparcament que regula aquesta norma.

En els projectes s'hauran de marcar les places, que han de tenir unes dimensions mínimes

de 2,30x4,70 m. com a mínim en un 75%, i el 25% restant poden tenir unes dimensions de

2’20x4 m.

Al menys un 2% de les places, amb un mínim d’una, seran destinades a disminuïts físics,

tindran una dimensió de 3,30 m per 4,75 m i estaran ubicades el més a prop possible de

l’accés a l’exterior.

L’amplada mínima dels vials de circulació dins l’aparcament serà de 4,50 m.

2. Elements constructius

Hauran de complir totes les prescripcions aplicables a aquest ús indicades en el Codi

Tècnic de l’Edificació, aprovat segons Reial Decret 314/2006, de 17 de març.

En general, no es podran tancar les places per a ús privatiu. En casos excepcionals, es

podrà fer prèvia sol.licitud al departament d’obres de l’ajuntament, sense que en cap cas

impliqui alteracions al sistema que garanteix la seguretat i la ventilació de l’aparcament.

Hauran de disposar d’una porta d’accés que haurà d’estar reixada en tota la seva

superfície.

Els aparcaments han de tenir una altura lliure mínima en tots els punts de 2,20 m, i a

l’exterior s'indicarà l'altura màxima permesa als vehicles.


100

3. Accessos de vehicles

S’entén com accés l’espai des de l’alineació de la façana fins a 4,00 m de la seva

perpendicular.

a) Els accessos han de tenir l'amplada suficient per permetre l'entrada i sortida de

vehicles sense maniobres i sense produir conflictes en els sentits de circulació

establerts; no podran tenir, en cap cas, una amplada inferior a 3,50 m. en els

carrers de 8 m o inferiors a 8,00 m d’ample entre façanes, i podran arribar als 3,00

m. en els carrers d’ample superior a 8,00 m. La rampa podrà tenir un ample de

3,00 m en ambdós casos.

b)Si els aparcaments disposen d’una superfície útil que excedeixi de 700 m2 i no

sobrepassi els 1500 m2, disposaran com a mínim d’un accés de 5,00 m d'amplada

lliure, amb doble sentit de circulació, o alternativament de 2 accessos d’un sol

sentit de circulació de 3,00 m. o de 3,50 m. d'ample mínim segons correspongui

per a cadascun.

A partir dels 1500 m2 de superfície útil, es disposarà com a mínim de dos accessos

de 3,00 m. o de 3,50m., que han d'estar balisats de forma que s'estableixi sentit

únic de circulació en tot l'aparcament. Si per motius tècnics no és possible la

solució anterior, s’haurà de disposar d’una rampa de doble sentit de circulació de

5,00 m d’ample mínim.

c)Quan l’ample dels accessos hagi de ser de 3,50 m. es referirà solament al llindar

i no a tota la rampa.

d)Si els accessos pretenen instal.lar-se en immobles amb façana a més d’una via

pública, les sortides hauran de projectar-se per la que resulti més adequada atesa

la circulació rodada existent a cadascuna d’aquestes vies públiques. La solució

proposada es raonarà en un estudi de la naturalesa i intensitat de trànsit de les

mateixes.


101

4- Rampes

a)Les rampes han de tenir l'ample suficient per al pas lliure dels vehicles. Quan

des d’un extrem de la rampa no sigui visible l'altre i la rampa no permeti la doble circulació,

s'haurà de disposar d’un sistema de senyalització adequat.

b)Les rampes tindran el mateix ample que els accessos en general, a excepció

dels accessos de 3,50 m. on la rampa podrà ser de 3,00m.

c)Les rampes tindran un pendent màxim del 20%, tret dels accessos a

l’aparcament on haurà de ser el previst al Codi Tècnic de l’Edificació.

d)El radi de gir mesurat a eix de rampa serà com a mínim de 6m.

5.- Trasters

Els trasters són recintes amb un evident risc d'incendi ja que les quantitats i tipus de

materials a emmagatzemar són molt variats i difícilment controlables.

És per això que es fa necessari prendre les mesures de prevenció adients per tal de reduir

al mínim els riscos i és en aquesta línia que s'amplien els requeriments de la normativa de

protecció contra incendis, essent necessari complir el que preveu el document de mesures

de protecció contra incendis en trasters, publicada en data 17/09/2002 per les institucions

membres de la Taula d’Interpretació de Normativa Contra Incendis (TINSCI), sobre

mesures de prevenció en trasters.

Hauran de disposar d’una ventilació mínima i que la forma constructiva d’aquesta no

trenqui les sectoritzacions d’incendi establertes a l’aparcament, donant compliment en tot

cas al que estableix el Codi Tècnic de l’Edificació.

Així mateix, es considerarà que són recintes d’ocupació nul·la i les seves portes d’accés

no podran donar als vestíbuls previs de les escales d’evacuació.

g) Ús esportiu: Pel que fa als equipaments de nova creació, mitjançant un pla especial, es

determinarà el nombre mínim de places d’aparcament que vindrà justificada per la intensitat

d’utilització de l’equipament.


102

h) Ús de càmping i caravàning: Caldrà fer la previsió d’un lloc d’aparcament per cada plaça

d’acampada. Es preveurà una plaça propera a l’entrada del càmping i resguardada de les

vistes dominants.

2. Les places d’aparcament es situaran dins el mateix edifici i seran obligatòriament cobertes,

quedant prohibit utilitzar patis i espais lliures de l’edificació per aquests usos.

No serà concedida llicència municipal per a la construcció dels edificis o instal·lacions ni per

ampliar, modificar o subdividir l’ús dels edificis o instal·lacions compreses en aquest article, si

no es compleixen les reserves d’espais per aparcaments establertes.


103

TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ


Article 133. Definició del sòl urbà i categories

1. Aquest POUM classifica com a sòl urbà:

a) Aquells terrenys que, havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà,

compten amb tots els serveis urbanístics bàsics previstos en l’article 26 del DL 1/2005.

b) Aquells terrenys compresos en àrees consolidades per l’edificació en almenys dues

terceres parts de llur superfície edificable;

c) Aquells terrenys que, en execució del planejament que els és d’aplicació, assoleixin el

grau d’urbanització previst en el mateix.

2. El sòl urbà es categoritza en sòl urbà consolidat i sòl urbà no consolidat i, en aquest sentit:

- té la consideració de sòl urbà consolidat tot terreny que tingui la condició de solar d’acord

amb la definició continguda en la legislació urbanística vigent, així com aquells terrenys als

quals només manca per a assolir la condició de solar assenyalar les alineacions o rasants,

o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l’article 29.a del DL

1/2005, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un sector de desenvolupament o

polígon com si no ho han estat.

- té la consideració de sòl urbà no consolidat la resta de sòl classificat com a urbà, que no té

la consideració de consolidat d’acord amb l’anterior apartat d’aquest precepte.

3. Per a la regulació del sòl urbà s’estableixen zones i subzones i es delimiten polígons d’actuació i

àmbits per al seu posterior desenvolupament mitjançant plans de millora urbana. En el Capítol II

d’aquest Títol es regulen detalladament les zones i subzones previstes en sòl urbà, i en el Capítol

III es regulen les condicions a les quals s’haurà de subjectar el desenvolupament dels sectors i

àmbits de planejament en sòl urbà delimitats per aquest POUM.


104

4. Els límits del sòl urbà, les seves zones i subzones, polígons d’actuació i àmbits delimitats pel seu

posterior desenvolupament es defineixen en els corresponents plànols d’ordenació d’aquest

POUM.

Article 134. Règim del sòl urbà consolidat

1. Els propietaris de sòl urbà consolidat tenen dret a executar o i acabar les obres d’urbanització per

tal que els terrenys assoleixin la condició de solars, i a edificar-los sota les condicions establertes

per la legislació urbanística vigent, per aquest POUM i pel planejament derivat.

2. Els propietaris de sòl urbà consolidat hauran d’acabar o completar a llur càrrec la urbanització

necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, sota el principi del repartiment

equitatiu de les càrregues i els beneficis urbanístics, i hauran d’edificar els solars dins els terminis

i d’acord amb les determinacions que pugui fixar aquest POUM, el planejament derivat o, en el

seu cas, el programa d’actuació urbanística, o la legislació urbanística vigent.

3. De conformitat amb l’article 65, s’admet que les obres d’edificació siguin simultànies a les

d’urbanització o reurbanització si prèviament es presta la garantia i s’executen els elements

d’urbanització que a tal efecte exigeix la legislació urbanística vigent i sempre i quan concorrin els

requisits legalment establerts. Les condicions que al respecte estableixin les llicències municipals

d’edificació s’hauran de fer constar al Registre de la Propietat, d’acord amb la legislació

hipotecària.

4. Els propietaris de sòl urbà consolidat resten subjectes al compliment de les normes sobre

rehabilitació urbana que pugui establir el planejament o bé, en el seu cas, el programa d’actuació

urbanística municipal i la legislació urbanística vigent.

Article 135. Règim del sòl urbà no consolidat

1. Els propietaris del sòl urbà no consolidat tindran en l’àmbit del polígon d’actuació o en el sector a

desenvolupar per plans de millora urbana en què s’incloguin els seus terrenys, a més dels deures


105

i càrregues previstes en la present normativa per cada un dels àmbits delimitats, els següents

deures:

a) Repartir equitativament els beneficis i càrregues derivats del planejament

b) Cedir obligatòriament i gratuïtament a l’Ajuntament tot el sòl reservat pel planejament per a

sistemes urbanístics locals al servei de l’àmbit de desenvolupament en el qual llurs

terrenys resultin inclosos.

c) Cedir obligatòria i gratuïtament a l’Ajuntament el sòl necessari per a l’execució dels

sistemes urbanístics generals que aquest POUM inclou a l’àmbit d’actuació en què siguin

compresos els terrenys.

d) Cedir el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit de conformitat amb

l’article 43 del DL 1/2005.

e) Costejar i, si s’escau, executar la urbanització sens perjudici del dret a rescabalar-se de

les despeses d’instal·lació de les xarxes d’abastament d’aigua, de subministrament

d’energia elèctrica, de distribució de gas i la infraestructura de connexió a les xarxes de

telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en la part que, segons la

reglamentació específica d’aquests serveis, no hagi d’anar a càrrec dels usuaris.

f) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic.

g) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge

protegit que eventualment els correspongui.

h) Participar en els costos d’implantació de les infraestructures de transport públic, d’acord

amb el que estableix la legislació sectorial, en els casos en què la promoció urbanística

hagi de donar lloc a una actuació la magnitud de la qual obligui a redefinir o ampliar les

dites infraestructures i llurs connexions, com a conseqüència de la mobilitat generada

i) Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a Junta de conservació, en

els supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació, o bé ho imposi

justificadament aquest Pla o, en el seu cas, el Programa d’actuació urbanística municipal o

la normativa urbanística vigent.


106

2. Els propietaris de sòl urbà no consolidat no inclòs en un àmbit d’actuació urbanística estan

obligats a cedir gratuïtament a l’ajuntament, de manera prèvia a l’edificació, únicament els

terrenys destinats a carrers o qualsevol tipus de via de sistema de comunicació que siguin

necessaris per a que aquest sòl adquireixi la condició de solar.

3. Els propietaris de sòl urbà no consolidat no inclòs en un àmbit d’actuació urbanística estan també

obligats a cedir gratuïtament a l’ajuntament, de manera prèvia a l’edificació, els terrenys destinats

a ampliar vials, d’acord amb el que designa la legislació urbanística.

CAPÍTOL II. QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

AL SÒL URBÀ

SECCIÓ PRIMERA.- DISPOSICIONS GENERALS

Article 136. Zones d’edificació en sòl urbà

1. Per a la regulació del sòl urbà, aquest Pla estableix les zones i subzones següents, els

paràmetres definidors de les quals es desenvolupen en els articles següents:

- Casc Antic (2.1.).

- Densificació Urbana (2.2.).

- Fronts de Passeig (2.3.).

- Edificació Aïllada (2.4.).

- Unifamiliar (2.5.).

- Hotelera (2.6.).

- Comercial (2.7.).

- Verd Privat (2.8.).


107

- Volumetria específica (2.9).

- Càmping en sòl urbà (2.10).

- Indústria aïllada (2.11)

2. Cada una d’aquestes zones i les subzones que les configuren s'identifica als plànols amb la

clau que figura a continuació del nom de la zona.

SECCIÓ SEGONA.- ZONA DE CASC ANTIC (clau 2.1).


1. Comprèn el sector del casc urbà amb traçat viari i ocupació anterior a l'any 1.900 i que

encara conserva les seves característiques tipològiques i de traçat viari i parcel·lació

originals.

2. Es diferencien tres subzones:

-Subzona 2.1.a: Subzona ocupació 100%

-Subzona 2.1.b: Subzona de pati en filera

-Subzona 2.1.c: Subzona de pati d’illa

Article 138. Tipus d’ordenació

Es tracta d’una zona ordenada segons alineació de vials amb o sense pati de mançana segons les

subzones.

Article 139. Índex d’edificabilitat net

Serà el que resulti de l’aplicació dels paràmetres de l’altura màxima, fondària i de la construcció de

la planta àtic en les condicions que s’indiquen en l’article següent.

Article 140. Condicions d'edificació. (Mod. 2/03/20 10)


108

1. Altura màxima. S’estableix una altura de tres plantes ( planta baixa més dues plantes pis),

corresponent a 9.70 metres.

Es permet una planta àtic addicional d’una altura màxima de 3,10 m, amb la possibilitat

d’allotjar-hi habitatges independents sense que la superfície útil sigui inferior als 50 m2 per

habitatge i, en cas que l’espai resultant sigui d’una superfície inferior, aquest es vincularà a la

planta immediatament inferior, respectant sempre la densitat màxima per edifici d’un habitatge

cada 85 m2 construïts. Ara bé, per a les subzones de Casc Antic (claus 2.1.b i 2.1.c) la planta

àtic es vincula a l’obligatorietat de la seva justificació mitjançant la redacció prèvia d’un Pla

Especial que tot i que abasti tota la zona de Casc Antic (clau 2.1), l’obligatorietat no és

preceptiva per a la subzona (clau 2.1.a). D’altra banda per a totes les subzones (2.1.a, 2.1.b i

2.1.c), és condició per a l’establiment de la planta àtic la millora de la totalitat de la façana de

l’edifici on es basteixi, tot eliminant els elements afegits, instal·lacions vistes i rètols situats fora

de la franja de la part superior dels forats arquitectònics de la planta baixa. A més, tots els

aparells d’aire condicionat i altres instal·lacions exteriors, hauran de situar-se a la coberta de

l’esmentat àtic, la qual serà plana i haurà de tenir una barana massissa de 1,20 m per tal de

garantir que no apareguin des de les visuals de la via pública. El badalot de l’escala, així com

la cambra de maquinària de l’ascensor no podran, en cap cas, depassar l’esmentat 1,20 m per

damunt la coberta de l’àtic, la qual serà plana. En cas d’existir una edificació veïna anterior i

d’altura superior, l’autorització de l’àtic comportarà també l’adequat tractament de la part de la

mitgera vista amb càrrec del propietari de l’àtic de referència. A més, el tractament de l’àtic pel

que fa a materials i colors serà coherent amb allò que disposa el Pla Especial de tractament de

façanes del casc antic de 1993.

2. Façana mínima: No s'estableix una façana mínima. Les parcel·les existents en el moment

de l'aprovació inicial del POUM podran subdividir-se sempre i quan les resultants tinguin una

longitud de façana superior a 6 metres.


109

Per tal de mantenir l’estructura urbana i edificatòria de la zona, no es permet l’agregació de

les parcel·les, quan aquesta agregació suposi més de 13.00 m d’ample total de façana a vial o

espai públic, excepció feta d’aquelles agregacions practicades abans de l’aprovació inicial del

POUM. En cas d’agrupació s’haurà de donar un tractament de façana diferenciat mantenint

l’ample de les finques originals amb un mínim de 5 m de façana.

3. Cossos volats: Només s'admeten els cossos volats oberts que no sobresurtin més de 20 cm.

en carrers de menys de 7 metres d'ample i 45 cm. en carrers d'amplada igual o superior a 7

metres. L'amplada màxima de cada cos volat no podrà superar els 2 m., i la suma de tots

els d’una planta serà igual o inferior a la meitat de la façana. Excepcionalment s’admetrà, tan

sols en planta primera i al carrer, un balcó corregut fins als límits de separació de 80 cm. de la

mitgera en els carrers d’amplada igual o superior a 7 metres.

4. Ràfecs i cornises: La volada màxima dels ràfecs de teulades inclinades serà de 30 cm. i la de

cornises de terrats plans de 15 cm.

5. Ventilació i il·luminació d'escala: Quan el nombre màxim de plantes sigui igual o inferior a 4,

l'escala no necessitarà ventilació per un pati de ventilació o per la façana, podent fer-ho per

la porta d'accés i per la part superior.

6. Cobertes: Quan l'escala ventili d’acord amb l'apartat 5 del present precepte, la coberta serà

obligatòriament plana, i la ventilació es farà mitjançant finestres obertes en el badalot d'accés

al terrat, amb una superfície mínima de 1/4 de la de la caixa d'escala.

7. Composició de façana: Les obertures de façana tindran proporcions verticals, i s'ordenaran

segons eixos de composició verticals de la següent manera:

- façanes menors de 6 m............ màxim 2 eixos.

- façanes entre 6 i 8 m................ màxim 3 eixos.

- façanes entre 8 i 10 m. ............ màxim 4 eixos.

- façanes superiors a 10 m. ....... L/3 + 1 eixos, essent la longitud de façana.

La superfície total de les obertures de façana no superarà el 40% de la façana de les plantes

pis. Es prohibeix la concentració de més del 50% de la superfície de forats en una sola

planta.

Les obertures se separaran un mínim de 80 cm. de les mitgeres, en planta pis i 45 cm. en

planta baixa.

8. Per tota la zona 2.1 i en tot allò no expressament previst expressament per aquestes

normes, regeix allò que disposa el Pla Especial de tractament de façanes del casc antic de

1993.


110

Article 141. Densitat

S’estableix una densitat màxima d’un habitatge per a cada 85 m2 construïts.

Article 142. Usos

Els usos permesos en zona de casc antic són: el d’habitatge entre mitgeres, residència, comerç al

detall i de prestació de serveis privats al públic d’acord a la normativa sectorial, oficines i

administratiu, hoteler, restauració, recreatiu (excepte discoteca i bar musical), indústria (categoria

1ª, situació 2ª), públic-administratiu, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu, cultural, associatiu,

aparcament i religiós. Aquest últim ús només s’admet en aquells edificis que el tenen autoritzat

abans de l’aprovació inicial del POUM.

Article 143. Subzona ocupació 100% (Clau 2.1.a.): Regulacions específiques.

1. Comprèn les mançanes o parts de mançana del casc antic en les que, degut a les seves

dimensions, és impossible establir-hi un pati de mançana.

2. Ocupació màxima en totes les plantes: 100%.

3. Els dormitoris diferents del principal podran servir-se per un pati de ventilació sempre que

només hi donin al mateix cambres dormitoris.

4. Les cuines hauran de ventilar per patis diferents.

Article 144. Subzona de pati en filera (clau 2.1.b. ): Regulacions específiques.

1. Comprèn aquelles mançanes o parts de mançana del casc antic de proporcions allargades,

amb amplades inferiors a 30m. i parcel·lació paral·lela en sentit transversal, que

tradicionalment s'edificaven amb cases amb eixides al darrera.

2. Ocupació: En planta baixa 100%. En plantes pis, es fixa directament en els plànols del

POUM de la Sèrie II.2. a escala 1/1.000 com a resultat de l'aplicació dels següents criteris:

a.- La façana posterior recularà 3 metres des del límit de la parcel·la.

b- En cap cas la fondària edificable superarà la meitat de la distància entre façanes oposades.


111

c - La reculada posterior es reduirà fins a un mínim d’un metre per aconseguir una fondària

edificable mínima de 10 metres. Si reculant aquests metres no s'aconseguís la fondària de 10

metres, s'adoptarà la que resulti.

d - En cap cas la distància entre dues façanes de pati oposades serà inferior a 4 metres.

e - En cas de parcel·les que vagin de façana a façana, es procedirà com si es tractés de dues

parcel·les dividides per la línia equidistant de les façanes.

Article 145. Subzona de pati d'illa (clau 2.1.c.).

1. Comprèn aquelles mançanes o parts de mançana del casc antic que degut a les seves

dimensions admeten la delimitació d’un pati de mançana.

2. Ocupació:

- Planta baixa: 100%.

- Planta pis: d’acord amb les delimitacions grafiades en els plànols d’ordenació del POUM

de la Sèrie II.2. a escala 1/1.000

3. L’edifici situat davant de la plaça dels Germans Maristes, al costat oriental, entre el passatge

de Sant Pere i el carrer de l’Esperança haurà de contenir una porxada en planta baixa de 2,5

m d’ample i s’haurà d’ajustar a tota la resta de determinacions contemplades en l’Estudi de

Detall aprovat definitivament en data 25 de maig de 1989.

SECCIÓ TERCERA.- DENSIFICACIÓ URBANA (clau 2.2).


1. Comprèn els sectors del casc urbà desenvolupats per creixement natural, o bé mitjançant

actuacions de planejament,

2. Es diferencien dues subzones:


112

-Subzona 2.2.a: Subzona ocupació 100%

-Subzona 2.2.b: Subzona en pati d’illa

Article 147 Tipus d’ordenació

Es tracta d’una zona ordenada segons alineació de vials amb o sense pati de mançana segons les

subzones.

Article 148. Condicions d'edificació (Mod. 2/03/20 10)

1. Altures màximes: Les altures màximes permeses venen determinades en els plànols

d’ordenació del sòl urbà de la Sèrie II.2. a escala 1/1.000 on també està grafiada la línia de la

fondària màxima edificable.

2. Façana mínima: No s'estableix una façana mínima. Les parcel·les podran subdividir-se

sempre i quan les resultants tinguin una longitud de façana superior a 8 m.

3. Cossos volats: No s'admeten els cossos volats tancats o semi-tancats en carrers d'amplada

igual o inferior a 7 metres.

La línia de començament de volada recularà de la mitgera una distància igual o superior a

l’amplada de volada màxima permesa en el carrer que dona front. Els cossos volats

quedaran integrats dintre de la línia de volada màxima.

La volada màxima, tant si són oberts com tancats serà:

- 0'4 m. en carrers d'amplada inferior a 7 m.

- 0'5 m. en carrers entre 7 i 10 m.

- 0'8 m. en carrers de entre 10 i 15 m.

- 1,00 m. en carrers d’amplada de més de 15 m.

En qualsevol cas el vol màxim serà inferior en 10 cm. a l'amplada de la vorera, i l'altura

mínima sobre aquesta serà de 3 metres.


113

La superfície permesa dels cossos volats per planta, serà el resultat de multiplicar la longitud

de la façana, o de cada tram de façana en edificis de cantonada, per 0,6 i per la volada

màxima corresponen al carrer a que dona front.

S = Lf x 0,6 x Vmax.

S = Superfície permesa dels cossos volats per planta

Lf = Longitud de façana (o de cada tram de façana en edificis en cantonada)

Vmax = Volada màxima permesa corresponen al carrer que dona front.

La suma de la superfície per planta dels cossos volats tancats i semi-tancats, no serà

superior al 50 % de la superfície total del vol permès.

En les façanes interiors a pati d’illa a que fa referència l’article 100, només es permetran els

cossos volats oberts, i en cap cas la volada serà superior a 0,80 m.

4. Ràfecs i cornises: La volada màxima de la cornisa de terrats serà de 15 cm. en carrers

d'amplada igual o inferior a 7 m., i de 20 cm. en carrers de més de 7 metres.

En cas de ràfecs de teulada, la volada màxima serà de 30 cm. en carrers iguals o inferiors a 7

m., i de 35 cm. en carrers de més de 7 metres.

5. Ventilació i il·luminació d'escala: Les caixes d'escala ventilaran obligatòriament, i com a

mínim, mitjançant un pati de ventilació, amb una obertura a cada planta, de superfície mínima

de 1/10 de la de la caixa d'escala.


S’estableix una densitat màxima d’un habitatge per cada 90 m2 construïts.

Article 150. Usos

Els usos permesos a la zona de densificació urbana són, habitatge entre mitgeres, residència,

comerç al detall i de prestació de serveis privats al públic d’acord a la normativa sectorial, oficines i

administratiu, hoteler, restauració, recreatiu (excepte discoteques i bars musicals), indústria

(categoria 1ª, situació 2ª), magatzems, tallers de reparació de vehicles, aparcament, públic-

administratiu, associatiu i religiós.


114

Article 151. Subzona d'ocupació al 100% (clau 2.2. a.): Regulacions específiques

1. Comprèn aquelles mançanes o parts de mançana en les que degut a les seves dimensions

no s'hi pot establir un pati de mançana.

2. Ocupació: 100% en totes les plantes.

3. En cas de substitució edificatòria de la finca situada entre els carrers Pagueres i de la Costa de

Josep Macià, corresponent al carrer Pagueres números 2-16, la seva edificabilitat es limitarà a

l’existent en el moment d’aprovar inicialment el P.O.U.M, i a una altura màxima de planta baixa

i dues plantes pis.

Article 152. Subzona en pati d'illa (clau 2.2.b.) : Regulacions específiques

1. Comprèn aquelles mançanes o parts de mançana que degut a les seves dimensions i

configuració admeten l'establiment d’un pati de mançana.

2. Ocupació: Planta baixa: 100%. Planta pis: d’acord amb les delimitacions i cotes grafiades en

els plànols d’ordenació de la Sèrie II.2. a escala 1/1.000.

SECCIÓ QUARTA.- ZONA DE FRONTS DE PASSEIG (Clau 2.3 )


Comprèn les illes situades entre el Passeig Agustí Font i la Rambla Barnés i el carrer Prat de la

Riba, el Passeig Camprodon i Arrieta i el carrer Joan Durall i l'avinguda Joan Llaveries, i les

parcel·les amb front al Passeig Jacint Verdaguer, que constitueixen el front edificat del passeig

marítim de Lloret.

Article 154. Condicions d'edificació.

1. Les condicions d’edificació d’aquesta zona vindran regulades per un Pla Especial.

2. Per a les illes no afectades per la servitud de protecció i trànsit, les condicions d’edificació


115

d’aquesta zona són les següents en el benentés que per a la resta de les illes afectades per la

servitud de protecció i transit s’estarà allò que determini el Pla Especial:

-el nombre màxim de plantes serà de 7 inclosa la planta baixa.

-ocupació màxima: 100%

-cossos volats: No s'admeten els cossos tancats o semi-tancats. Només s'admeten els

oberts a la façana del passeig i a les del carrer posterior paral·lel al mateix. En el

Passeig la volada màxima serà de 1'20 m. i en tot cas, inferior en 30 cm. a l'ample de la

vorera. Es separaran 80 cm. de les mitgeres com a mínim. No s'admeten en la 1a. planta.

En el carrer posterior les volades es regiran pel que es disposa en la zona 2.1.

- serà obligatori el terrat pla. Per sobre de l'altura reguladora només es permetrà:

a - Les cambres d'aire i elements de cobertura del terrat pla amb una alçada

màxima de 50 cm.

b - Les baranes de façana d'alçada no superior a 1'20 m.

c - El badalot d'accés al terrat i els elements tècnics de les instal·lacions agrupats

en un únic volum, situat per sota de plans inclinats de 45º que arrenquin de la

intersecció de la façana i la línia definida per l'alçada reguladora màxima.

S'exceptuen d'aquest volum les xemeneies de fums i ventilació.

d - Cornises: Volada màxima de les cornises del terrat 20 cm. sobre carrer.

e - Ventilació i il·luminació de caixes d'escala: Les caixes d'escala ventilaran

obligatòriament, i com a mínim, mitjançant un pati de ventilació, amb una obertura

a cada planta de superfície mínima 1/10 de la de la caixa d'escala.


S’estableix una densitat màxima d’un habitatge per cada 100 m2 construïts .

Article 156. Usos

Els usos permesos són, els d’habitatge plurifamiliar, residència, comerç al detall i de prestació de


116

serveis d’acord a la normativa sectorial, oficines i administratiu, hoteler, restauració, recreatiu

(excepte discoteques), públic-administratiu, sanitari-assistencial, esportiu, cultural i associatiu,

aparcament.

SECCIÓ CINQUENA.-ZONA D'EDIFICACIÓ AÏLLADA (Clau 2. 4.)


1. Es tracta de zones del casc urbà derivades del creixement espontani o d'actuacions de

planejament.

2. Es diferencien dotze subzones.


Es tracta d’una zona ordenada en edificació aïllada separades dels límits de la parcel·la. Els

paràmetres reguladors són l'índex d'edificabilitat, el percentatge d'ocupació de la parcel·la, el

nombre màxim de plantes, i distàncies mínimes a carrer i partions.


117

Article 159. Índex d’edificabilitat

Els paràmetres reguladors per cada subzona es grafien en els plànols d’ordenació del POUM

de la sèrie II.A a escala 1:1.000, i l’index d’edificabilitat net és el següent:

subzona índex net edificabilitat** % ocupació (gàlib màxim)

Nombre de plantes (gàlib màxim)

2.4.A 0'40 m2st/m2sòl 20 2

2.4.B 0,80 “ “ 40 4

2.4.B* 0,80 “ “ 40 2

2.4.C 1,20 “ “ 40 3

2.4.C* 1,20 “ “ 40 4

2.4.D 1,75 “ “ 40 7

2.4.D* 1,75 “ “ 45 4

2.4.E 2,00 “ “ 80 5

2.4.E* 2,00 “ “ 50 4

2.4.F 2,00 “ “ 70 3

2.4.G 2,80 “ “ 40 7

2.4.G* 2,80 “ “ 80 5

2.4.H 3,00 “ “ 80 5

2.4.I 1,50 “ “ 50 3

2.4.K 2,26 “ “ 58 4

2.4.M 2,096 “ “ 45 5

** L’índex net d’edificabilitat de la zona preval sobre els altres paràmetres. En cap cas, es podrà ultrapassar l’índex net d’edificabilitat en aplicació dels altres gàlibs màxims.

A més, els gàlibs d’ocupació que figuren en els plànols s’han de prendre com a màxims.


1. Els edificis s'ajustaran en tot cas als paràmetres assenyalats per a cada subzona en l'article

anterior, i als paràmetres màxims indicats sobre els plànols d’ordenació.

2. Reculades: La distància mínima de l'edificació a carrer serà la que en el seu cas indiqui el

planejament d’aplicació, sempre amb un mínim de 3 metres; i a límit de parcel·la colindant,

serà la meitat de l'altura amb un mínim de 3 metres.


118

3. Cossos volats. S’admeten els cossos volats oberts, tancants i semi tancats, que hauran de

respectar les reculades mínimes.

Els cossos volats comptaran als efectes d’ocupació en planta. S’admetrà en l’últim forjat un

cos sortint perimetral de protecció de l’últim cos volat d’igual volada que aquest i amb un

màxim d’un metre. Aquest cos sortint no es considerarà mai punt d’arrencada de la teulada

inclinada a efectes de generar aprofitament a la sotacoberta.

4. Ocupació secundària: En zones clau 2.4 es podrà augmentar en un 7,5% l’ocupació principal

per planta, sempre que aquest augment es destini a la creació de cossos volats oberts i que la

projecció de l’ocupació principal i secundaria no superi en cap cas les reculades mínimes.

5. Ventilació de caixes d'escala: Les caixes d'escala ventilaran obligatòriament per la façana amb

una obertura a cada planta de superfície mínima de 1/10 de la caixa d'escala.

6. Les finques qualificades de 2.4.g a l’àmbit del PAU 1 (antiga UA4) es regularan per les

condicions específiques contemplades en la Modificació Puntual del Pla General aprovada el

19 de juny de 1996.


S’estableix una densitat màxima d’un habitatge per cada 100 m2 construïts.

Article 162. Usos

Els usos permesos a la zona 2.4 són els d’habitatge plurifamiliar, residència, comerç al detall i de

prestació de serveis privats al públic d’acord amb la normativa sectorial, oficines i administratiu,

hoteler, restauració, recreatiu (a excepció de discoteques i bars musicals si no estan en un edifici

exclusiu), indústria (categoria 1ª, situació 2ª), magatzems, tallers de reparació de vehicles,

aparcament, públic-administratiu, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu, cultural, associatiu,

religiós.


119

SECCIÓ SISENA.- ZONA D’HABITATGES UNIFAMILIARS (cla u 2.5.).


1. Comprèn els sectors del sòl urbà destinats a habitatge unifamiliar aïllat, aparionat o en

renglera, voltat de jardí que s’ordena com a edificació aïllada

2. Es diferencien set subzones.

Article 164. Condicions d’edificació. Disposicions generals (Mod. 2/03/2010)

1. Cota de referència de l’altura reguladora: L’altura reguladora es mesurarà respecte la cota

natural del terreny en qualsevol punt.

2. L’altura reguladora màxima serà de 7'50 m. corresponent a planta baixa i un pis que

s’amidarà sempre en el pla vertical.

3. Les reculades mínimes de l’edificació a tots els llindars de la parcel·la seran de 3 metres

si el planejament general o derivat no en fixa una de superior. En els casos excepcionals en

que l’aplicació de la reculada establerta no permeti esgotar l’ocupació permesa degut a la

configuració de la parcel·la i sempre que aquesta estigui inscrita en el Registre de la Propietat

previ l’aprovació inicial del POUM, es permetrà reduir proporcionalment totes les reculades

fins assolir el gàlib de l’ocupació permesa, garantint sempre una reculada mínima de 3 metres.

4. No s'admeten les construccions palafítiques, és a dir, les sustentades sobre pilars deixant

una planta lliure. Només s'admetran porxos que ocupin menys del 25% de la superfície en

planta de la part de la planta que estigui en contacte amb el terreny que pugui considerar-se

planta baixa d’acord amb el que s'estableix en aquesta Normativa.

5. Edificació auxiliar: L'edificabilitat que es fixa per a cada parcel·la s'entendrà com a total, i

només podrà ser ampliada amb una edificació auxiliar destinada a ús de garatge, magatzem o

instal·lacions, sempre que aquesta estigui per sota de la rasant natural del terreny en un 75%

del seu volum. Aquesta edificació podrà tenir com a màxim un 15% de l’edificabilitat de la

parcel·la i no computarà a efectes d’ocupació.

En qualsevol cas, s'admetrà la construcció d’una edificació auxiliar que no superi el 10% de

l’edificabilitat total de la parcel·la, deduint-se de l’edificabilitat principal. Aquesta edificació

computa a efectes d’ocupació i es desenvoluparà en planta baixa amb una altura màxima per

a qualsevol element estructural de 3,5 mts des de qualsevol punt del terreny definitiu.


120

Tan sols es permetrà una sola edificació auxiliar dels tipus possibles que podran adossar-se a

la façana a carrer sense ocupar més d’1/3 de la longitud d’aquest front o a la parcel·la veïna

sempre i quan existeixi acord previ entre els veïns i unitat arquitectònica i de materials en la

part que dóna a façana.

6. Cobertes: No s'estableix un tipus de coberta obligatori. En cas de terrats plans, per sobre de

l'altura reguladora només s'hi podrà construir el badalot d’accés al terrat i elements

tècnics de les instal·lacions formant un únic volum situat per sota de plans inclinats a 45°

que arrenquin de les arestes formades per la façana i la cara superior de l'últim forjat, i les

xemeneies de fums.

En cas de teulades inclinades, no podran superar el 30% de pendent, sense superar en cap

punt l'altura de 1'5 metres per sobre de l’últim forjat.

Article 165. Condicions de l’edificació en tipologi a unifamiliar en renglera o aparionada

La tipologia d’unifamiliar en renglera o aparionada es podrà autoritzar sempre que l’agrupació

edificatòria compleixi la suma de tots els paràmetres mínims previstos per a cada edificació

independent i existeixi unitat de projecte. Pel que fa als llindars a parcel·la es donarà compliment a

les distàncies mínimes previstes per aquesta tipologia.

En cas d’optar per la tipologia unifamiliar en renglera es limiten les agrupacions a un mínim i un

màxim de 4 i 10 habitatges respectivament. En cas de proposar-se agrupacions majors caldrà

redactar i tramitar un corresponent Pla de Millora Urbana, el qual haurà de fixar les condicions

mínimes que permetin aquesta agrupació.

Article 166. Condicions de l’edificació en funció d el pendent de parcel·la

1. En funció del pendent màxim de la parcel·la, l’edificabilitat assignada es reduirà d’acord amb el

que disposen aquestes normes urbanístiques.

2. Com a norma general i llevat de determinacions específiques fixades en algun àmbit (zones

ratllades que figuren en els plànols de la sèrie II-2, escala 1/1.000), en els terrenys amb


121

pendent superior al 50% les construccions hauran de respectar la següent condició: La

fondària del conjunt de cossos construïts no superarà en cap cas els 15 mts. mesurats

perpendicularment a l’alineació del carrer, inclòs la reculada mínima de la façana principal a

carrer i als altres llindars. En el cas de no poder assolir l’ocupació màxima assenyalada en

cada subzona en aquesta franja, aquesta podrà ampliar-se en 3 mts fins arribar als 18 mts.Tan

sols en aquests supòsits es permetrà la ubicació de construccions complementàries de

l’habitatge en la planta soterrani (vestidors, lavabos, etc).

Article 167. Condicions de l’espai lliure d’edifica ció

1. Com a mínim, en el 60% de l’espai lliure de parcel·la es mantindrà l’arbrat existent i a tal efecte

el projecte d’edificació contindrà un topogràfic on s’haurà de contemplar una relació dels

arbres existents. Per a l’atorgament de la llicència d’edificació, junt amb l’aval corresponent a

l’edificació i urbanització, caldrà prestar un aval corresponent al valor del 100% de l’arbrat

existent a la parcel·la.

2. Per tal de poder edificar en aquelles parcel·les que en el moment de l’aprovació inicial del

POUM no tinguessin arbres, el projecte d’edificació haurà de contemplar la forestació del 60%

de l’espai lliure. A aquests efectes, el projecte d’edificació contindrà un plànol on es prevegi on

disposar la forestació i per a l’atorgament de la llicència d’edificació, junt amb l’aval

corresponent a l’edificació i urbanització, caldrà prestar un aval corresponent al valor de

l’arbrat a plantar.


S’estableix una densitat d’un habitatge per cada parcel·la mínima, i la grandària mínima d’aquest

habitatge, en qualsevol cas, serà de 100 m2 construïts.

Article 169. Usos

Els usos permesos en la zona d’habitatges unifamiliars són els d’habitatge unifamiliar aïllat,


122

aparionat i en renglera. També es permet en planta baixa l’ús de comerç al detall i de prestació de

serveis privats al públic segons normativa sectorial, restauració, cultural, residència i educatiu,

sempre que el titular de l’activitat sigui el propietari de l’habitatge.

Article 170. Regulació específica per cada subzona.

Els paràmetres reguladors específics per a cada subzona són els següents:

subzona ocupació núm. de plantes superf.mínim.parc.

edificabilitat m2st/m2sl Façana mínima**

2.5.A. 30% 2 400,-m2. 0,60 12

2.5.A* 30% 2 700 m2 0,60 12

2.5.B. 25% 2 500,-m2. 0,50 13

2.5.B* 20% 2 600,-m2 0,40 14

2.5.C. 20% 2 800,-m2. 0,40 15

2.5.C* 30% 2 La que figura als plànols,

recollint la preexistent segons planejament anterior.

0,40 amb un màxim de 500 m2st per parcel.la

La que figura als plànols d’ordenació, recollint la

preexistent segons planejament anterior

2.5.D. 20% 2 1000,-m2. 0,30 16

2.5.D* 10% 2 1200,-m2 0,20 18

2.5.E. 7% 2 2000,-m2. 0,14 20

** La façana mínima indicada regeix sempre i quan el planejament derivat d’aplicació no en prevegi una de superior.

SECCIÓ SETENA. ZONA HOTELERA (clau 2.6.).


1. Atesa la gran importància que el turisme té per a l'economia de Lloret, i el fet singular que

representen bona part de les implantacions hoteleres situades en el casc respecte les

tipologies que les envolten, o d'altres que cal mantenir com a tals, es qualifiquen com a zona

hotelera els establiments hotelers existents que difereixen tipològicament de les zones que els

envolten, per tal de regular adequadament aquesta situació i activitat singular, i els

processos que s'hi poden desenvolupar.

2. A tal efecte, s’estableixen diverses subzones en funció de la situació de l'edificació existent, i


123

de l’entorn dels hotels.

3. En aquells hotels que augmentin la seva categoria, o millorin substancialment la qualitat de les

seves instal·lacions, es podran permetre, d’acord amb l’Annex 4, cossos volats oberts fins a un

màxim de 2 m de volada i que en cap cas arribin a menys de 10 cm de la vorada. La volada

que envaeixi la zona pública no podrà estar a una distància menor de 4,5 m de la rasant de la

voravia.

Així mateix, per a aquells hotels que augmentin la seva categoria es podrà promoure

l’establiment, d’acord amb la legalitat vigent, de bonificacions o reduccions fiscals a través de

les respectives Ordenances Fiscals, o, si s'escau, de subvencions quin import anual s'establirà

en el Pressupost per a cada exercici.

Article 172. Substitució o remodelació integral de l’edificació mantenint l’ús hoteler

1. En cas de procedir-se a la substitució o remodelació integral de l’edificació hotelera, sempre

que es mantingui aquest ús es podrà materialitzar el sostre preexistent, el qual haurà d’ésser

degudament acreditat en el projecte presentat.

2. Així mateix, per a aquelles subzones en què es preveu la possibilitat d’incrementar el sostre

actual hoteler en un determinat percentatge, la nova edificació podrà esgotar també aquest

increment, sempre que es mantingui l’ús hoteler i es tramiti i aprovi un Pla especial. Aquest Pla

especial definirà la resta dels paràmetres d’edificació, garantint, en tot cas, la integració de

l’edificació en el seu entorn.

3. En qualsevol supòsit de substitució, remodelació o increment de sostre, caldrà donar

compliment a la normativa sectorial ambiental.

Article 173. Canvi d’ús de l’edificació hotelera

1. En les subzones (2.6.A, 2.6.B, 2.6.C i 2.6.D), s’admet el canvi d’ús hoteler pels següents:

habitatge, residència, comerç i prestació de serveis privats al públic d’acord amb la normativa

sectorial, oficines-administratiu, aparcament, públic-administratiu, esportiu i cultural.


124

2. La transformació d’ús hoteler a ús d’habitatge implicarà la consideració de la finca com a sòl

urbà no consolidat i, per tant, exigirà el compliment de les càrregues pròpies d’aquest tipus de

sòl, amb la de la cessió del corresponent 10% de l’aprofitament urbanístic, a més de

l’aprovació d’un pla de millora urbana. La densitat generada per la reserva del 20% de sostre

d’habitatge protegit i del 10% d’habitatge concertat podrà ser a raó d’un habitatge per a cada

70 m2 construïts.

3. En el cas de procedir-se a la substitució de l'edificació hotelera existent per implantar qualsevol

altre ús, el projecte s’ajustarà als paràmetres edificatoris propis de les zones contigües,

aplicant sempre els de la zona que sigui més restrictiva quan resultessin vàries d’aplicació,

excepció feta dels de la zona 2.5

4. Les transformacions d’ús que no comportin la substitució de l’edifici actual, per implantar un

altre ús s’ajustaran, igualment, a les determinacions anteriors.

Article 174. Subzona A (2.6.A.).

1. Comprèn un grup d'hotels als quals, per les seves característiques especials, se'ls fixa la seva

edificabilitat individualment.

2. Les condicions d’ordenació dels hotels qualificats de 2.6.A, situats en el casc urbà es regulen

directament en els plànols corresponents.

3. No obstant el paràgraf anterior, l’Hotel Roger de Flor, qualificat de 2.6.A, podrà augmentar un

35% el sostre actual per ús exclusivament hoteler, amb excepció de 3.000 m2 que s’admeten

d’ús residencial i hauran de gaudir dels serveis comuns de l’hotel. Caldrà, en tot cas, redactar

un Pla de Millora Urbana per a l’ordenació de l’edificació, d’acord a l’art. 68.1.b de la Llei

d’Urbanisme, tot conservant la part protegida i incorporant un aparcament soterrat d’una

capacitat mínima de 200 places i cessió de dotacions locals, així com un camí públic de 3

metres d’ample per donar sortida a la urbanització Turó de l’Estelat.


125

Article 175. Subzona B (2.6.B.)

Comprèn les finques ja destinades a ús hoteler pel Pla General, en què l’edificació hotelera amb

l’objectiu de ser ampliada resta sotmesa a la tramitació i aprovació d’un Pla de Millora Urbana

d’acord amb els següents paràmetres:

- Sostre edificable màxim: 2m2. st/m2s.

- Nombre màxim de plantes: 5 plantes.

Article 176. Subzona C (2.6.C.).

Comprèn les finques ja destinades a ús hoteler pel Pla General, en què l’edificació hotelera amb

l’objectiu de ser ampliada resta sotmesa a la tramitació i aprovació d’un Pla de Millora Urbana

d’acord amb els següents paràmetres:

- Ocupació màxima: 50% per als situats dins l’àmbit comprès per la Riera, la carretera de Tossa,

l'Avinguda Pau Casals i el Passeig Marítim; i 45% per a la resta d'hotels compresos en

aquesta subzona.

- Sostre edificable màxim: Un 10% més que l'existent, amb un màxim de 2'25 m2. sostre/m2. sòl,

sempre que els esmentats paràmetres no s'haguessin esgotat abans de l'aprovació inicial de

la Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de la qual deriva aquesta previsió.


Article 177. Subzona 2.6.D.

1. Comprèn aquells hotels, que degut al seu estat d'edificació en el moment de l'aprovació del

POUM, no són ampliables.

2. Tot i això, podran fer-s'hi obres de reforma i millora que no augmentin el seu volum ni el sostre

edificat.


126

Article 178. Subzona (2.6.H.)

1. Comprèn aquells hotels que, per la seva rellevància i/o situació estratègica, el POUM fixa un

ús exclusiu d’hotel i/o sanitari-assistencial, amb els usos complementaris propis i, entre ells, el

d’aparcament, prohibint-se el d’habitatge i de residència.

2. Quan la clau 2.6.H no va acompanyada d’una lletra addicional, s’entén que es tracta d’un hotel

que té exhaurida la seva edificabilitat.

3. En cas que la clau 2.6.H vagi acompanyada d’una lletra addicional, les condicions d’ordenació

seran les previstes en l’article següent.

4. Es permet l’ocupació d’un 30% de la projecció en planta de l’edificació, a la planta coberta i per

a l’ús lligat a espais d’aigua (piscina) d’un cos tancat amb material transparent, sempre i quan

no superi una superfície construïda de 200 m2 i estigui reculat 3 m dels límits de façanes i

veïns.

Article 179. Subzona (2.6.H.x) ( R Recurs Alçada 25 /02/2010)

1. Per a tos els hotels compresos dins la zona 2.6 H que el POUM permeti ampliar el seu sostre

actual, serà obligatori amb caràcter vinculant i simultani la tramitació i actualització de la

llicència ambiental d’acord amb la llei d’Intervenció Ambiental (activitat).

2. Subzona 2.6.HA: Comprèn un grup d’hotels els quals, per les seves característiques especials,

se’ls fixa la seva edificabilitat individualment:

-Hotel Samba, Don Juan, Anabel, Acapulco, Cleopatra - Cesar i Ifa: poden augmentar el sostre

actual en un 10% per a serveis i usos complementaris a l’hotel. Pel que fa a l’Hotel Anabel cal

precisar que la part construïda damunt del carrer Narcís Fors, identificada en els plànols amb

la clau 2.6.HA*, no es considera fora d’ordenació en el benentès que l’ús privat que se’n faci

ha de ser compatible amb la funcionalitat del sistema viari existent.

-Hotel Santa Marta: podrà augmentar en un 35% el sostre actual dels edificis principals i en un

15% el dels auxiliars. Per portar a terme aquest increment, caldrà tramitar un Pla Especial que

haurà d’incorporar el corresponent estudi d’impacte, el qual haurà de demostrar que la solució

final és respectuosa amb el paisatge i l'arbrat, tot especificant també els materials i colors a


127

emprar. A tal fi, no es podrà augmentar l’altura actual de les edificacions existents.

En cas d’increment del sostre actual, es podrà ocupar la zona actualment destinada a

aparcament i aquest s’haurà de disposar en soterrani.

En aquest hotel no es permet l’ús sanitari-assistencial.

El Pla Especial caldrà que l’informi el Departament de Cultura de la Generalitat.

-Hotel Surf Mar: Nombre màxim de plantes: 4. Es podrà incrementar el sostre actual en un

35%.

-Hotel Monterrey: Es fixa el sostre total en 28.790 m2st i l’ampliació fins arribar a exhaurir-lo

serà condició vinculant a la condició que l’hotel obtingui la màxima categoria.

-Hotel Selva de Mar: L’edificabilitat actual de l’hotel es pot ampliar en 2.300 m2st.

-Hotel Guitart-Central Park: L’edificabilitat actual es pot ampliar fins arribar a la permesa per

l’Estudi de Detall aprovat pel Ple de l’Ajuntament en data 14 de març de 2002.

-Hotel Garbi Mar: L’edificabilitat actual es pot ampliar segons la regulació del PERI aprovat per

la Comissió d’Urbanisme de Girona de 17 de juny de 1987.

-Hotel Rigat: A la parcel·la on s’emplaça l’Hotel Rigat es podrà augmentar el sostre actual de

9.500 m2 en 5.000 m2st més, fent un total màxim de 14.500 m2st.

-Hotel Oasis Park: Es podrà ampliar el cos de l’edificació paral.lela al carrer Riu de la Plata en

planta àtic, retirada de totes les seves façanes un mínim de 2,5 m.

3. Subzona 2.6.HB: Comprèn les finques ja destinades a ús hoteler pel Pla General, en què

l’edificació hotelera amb l’objectiu de ser ampliada resta sotmesa a la tramitació i aprovació

d’un Pla de Millora Urbana d’acord amb els següents paràmetres:

- Sostre edificable màxim: 2m2. st/m2s.


4. Subzona 2.6.HC: Comprèn les finques ordenades per la modificació puntual de la Unitat

d'Actuació 14 "Fenals Oest", definitivament aprovada per la CTUG el 25 de setembre de 2003.

Les condicions d’ordenació són les seguents:

- Superfície total del sòl: 26.004 m2.


128

- Ordenació en volumetria específica.

- Sostre màxim total: 30.745 m2st.

- Ocupació màxima 35%

- Altura màxima: planta baixa més quatre (PB + 4) equivalent a 15,80 m.

- Les altres condicions de l'edificació són les de la zona 2.4.

5. Subzona 2.6.HD: Comprèn les finques ubicades a l’illa delimitada per les avingudes del Rieral i

de la senyora Rosell, i pels carrers Carles Riba i del Camí de l’Àngel, l’edificabilitat màxima es

fixa en 39.083,94 m2st i les altres condicions urbanístiques segons la regulació del Pla

Especial aprovat definitivament.

6. Subzona 2.6.HE: Comprèn els sòls situats a ponent del c/ Nicolau Font i Maig i al nord del

camí de Santa Cristina a llevant del complex hoteler Costa Encantada. L’edificabilitat màxima

és de 5.125,05 m2st i l’altura màxima de (PB + 4PP) equivalent a 15,30 m.

Article 180. Usos

Els usos permesos a la zona hotelera són els següents: hoteler, comerç al detall i de prestació de

serveis privats al públic en unitats no més grans de 200 m2 i vinculades a l’hotel amb un màxim

d’un 5% del sostre total de l’hotel, oficines i administratiu, sanitari-assistencial, educatiu, cultural,

esportiu, recreatiu vinculat i restringit a les necessitats pròpies de l’ús principal sense accés

independent, aparcament i associatiu. A més, s’admet l’ús d’habitatge, de residència i assistencial

a totes les subzones, excepte a la zona 2.6.H en la qual només s’admet un habitatge per

establiment i vinculat a l’activitat hotelera. L’ús de casino només s’admet a l’hotel Monterrey.

SECCIÓ VUITENA. ZONA COMERCIAL (clau 2.7.).


1. Comprèn determinades àrees del sòl urbà destinades fonamentalment a l’ús comercial, en


129

situacions singulars respecte el seu entorn, i ordenades de maneres diverses.

2. Als efectes de distingir els usos, es divideix la zona comercial en dos subzones:

a)-Subzona 2.7: S’admeten els usos d’oficines i administratiu, comerç al detall i prestació de

serveis al públic d’acord amb la normativa sectorial, restauració, recreatiu (excepte

discoteques i bars musicals), magatzems, aparcament, estacions de servei, esportiu i cultural.

Als edificis destinats a ús d’aparcament amb caràcter exclusiu, es permet l’ús comercial en

planta baixa d’acord amb els següents paràmetres:

L’ús comercial podrà ocupar tota la superfície de la planta baixa a excepció feta de la

superfície que requereixin els accessos.

En cas d'establir-se l’ús comercial, l'altura mínima de la planta baixa serà de 3,30 m., no

sobrepassant-se en cap cas l'altura reguladora màxima que determina el POUM encara que

això suposi la impossibilitat d'edificar la planta de més que en resulta d'aplicar aquesta altura

reguladora màxima en els edificis d’ús exclusiu d’aparcament.

Els locals comercials hauran de tenir façana a via pública.

Pel que fa al sostre situat pel damunt de la planta baixa a l’illa delimitada pels carrers de

l’Areny, Capità Conill i Sala i de Sant Lluc serà obligatoriament destinat a aparcament atès que

la qualificació anterior era d’equipament de gestió privada.

b)-Subzona 2.7.A: S’admeten els usos de comerç al detall i prestació de serveis privats al

públic i de restauració.


1. A la subzona 2.7 no s'estableix un sistema d’ordenació, fixant-se per a cada cas el nombre

màxim de plantes i l'ocupació directament en els plànols d’ordenació de la Sèrie II a E: 1/1.000.

2. A la subzona 2.7.A, el sostre màxim i els altres paràmetres edificatoris seran els de l’edificació

existent en el moment de l’aprovació inicial del POUM.


130

SECCIÓ NOVENA. ZONA DE VERD PRIVAT (Clau 2.8.).

Article 183. Definició. (Mod. 26/05/2009)

1. Comprèn aquells jardins i parcel·les que han de restringir llur edificació i conservar la vegetació

existent en el moment de l'aprovació inicial del present POUM, i que restaran de domini i ús

privat. També s’inclouen espais en règim mancomunat.

2. Serà obligatòria la conservació de l'arbrat existent en el moment de l'aprovació inicial del Pla,

restant sotmesa a llicència municipal la tala o substitució d'arbres per qualsevol motiu.

3. Només s'admeten els usos vinculats a les obres d’accés i instal·lacions pròpies de jardí, com

piscines, graons, pèrgoles, etc., que no suposin volum tancat per sobre de la rasant existent en

el moment de l'aprovació inicial del POUM, ni la tala de cap dels arbres existents. Aquestes

obres estaran sotmeses a la prèvia llicència municipal.

4. En les zones de verd privat amb front a vial, els usos vinculats a l’activitat en planta baixa,

vindran regulats per la corresponent ordenança municipal.

SECCIÓ DESENA. ZONA DE VOLUMETRIA ESPECÍFICA (Clau 2.9.).

Art 184. Definició ( Mod. 2/03/2010)

1. Comprèn aquells terrenys pels quals l’edificació s’ordena segons els perímetres reguladors

màxims, tals com sostre, altura i ocupació màxima contemplats en els plànols d’ordenació de

la sèrie II.2. que aquest POUM expressament defineix.

2. Pel que fa als paràmetres o disposicions generals, sinó figuren en els plànols, cal atendre als

fixats al planejament general, i en el seu defecte, en el derivat que afectava amb anterioritat a

la finca o, als de l’entorn.

3. En el sector del Rieral, com a usos complementaris del comercial i residencial, s’admetrà l’ús

sanitari-assistencial, esportiu, cultural, públic-administratiu, oficines i administratiu, restauració

i associatiu.


131

SECCIÓ ONZENA. ZONA DE CÀMPING EN SÒL URBÀ (Clau 2. 10).


1. Comprèn aquells sòls que han estat classificats com a sòl urbà pel P.O.U.M atesa la seva

ubicació, i que es destinen a l’activitat turística de càmping. Aquests terrenys tenen la condició

de sòl urbà i es grafien expressament als plànols amb la clau 2.10.

2. En els terrenys qualificats com a zona de càmping en sòl urbà, no es permet un altre ús que el

propi d’aquesta activitat. Per tal d’ampliar o modificar les instal·lacions i construccions

existents, caldrà redactar un Pla Especial Urbanístic i es fixa l’índex net d’edificabilitat màxima

en 0,0562 m2st/m2sl, i l’altura màxima serà de 4 m.

SECCIÓ DOTZENA. ZONA D’INDÚSTRIA AÏLLADA (Clau 2.11 ).


Són aquells terrenys previstos per a la localització d’edificacions i instal.lacions destinades a usos i

activitats de tipus industrial i magatzematge, que no engendrin situacions de risc de la salut i

seguretat pública.


Correspon al d’edificació aïllada voltada d’espai lliure privat adscrit a cada edificació.

Article 188. Edificabilitat

1. L’índex màxim d’intensitat neta d’edificació de la parcel.la serà 0,63 m2st/m2sl.

2. El volum màxim edificable de la parcel.la serà de 4,50 m3/ m2sl.


132

Article 189. Condicions d’edificació

1. La parcel.la mínima admesa serà de 1.500 m2, amb una façana mínima a carrer de 20 m.

2. L’ocupació màxima de la parcel.la per a l’edificació serà del 60% de la seva superfície.

3. Les separacions de les edificacions i instal.lacions als límits de la parcel.la seran de:

- 7,50 m a la façana a carrer

- 3,50 m a les altres partions

Les parcel.les que confronten amb la carretera GI-680 hauran de mantenir les separacions

assenyalades gràficament al planejament derivat precedent.

5. S’exceptuen de les distàncies dites en el punt anterior les construccions de tipus garites o

similars destinades a servei de porteria, vigilància, control o d’altres propis de l’activitat

industrial, amb una superfície màxima de 9 m2 i 3,20 m d’altura màxima. Aquestes

edificacions podran alinear-se a carrer i altres límits laterals.

6. L’altura màxima de les edificacions serà de 7,5 m corresponent com a màxim a planta

baixa + 1 planta pis. No obstant això, podran superar aquesta altura les xemeneies,

antenes i instal.lacions especials annexes per a les quals tècnicament sigui necessària

una altura més gran.

7. L’altura lliure mínima de la planta baixa serà de 3,5 m i la de la resta de les plantes de

2,50m.

8. Es permet la construcció de soterranis o semisoterranis, sempre que quedin degudament

justificats d’acord amb la necessitat de la indústria. La seva altura lliure mínima serà de

2,25 m. Queda prohibida la seva utilització com a lloc de treball o habitacle.


133

Article 190. Espais no edificables

Els espais lliures a l’interior de les parcel.les podran ser utilitzades per a estacionament i molls de

càrrega i descàrrega, tot i sistematitzant-se amb arbrat i jardineria. En tot cas, la superfície

mínima destinada a estacionament, haurà de ser d’una plaça per a cada 100 m2 de superfície útil.

Les parcel.les que confronten, amb la carretera GI-680 incorporaran obligatòriament l’arbrat

assenyalat als plànols corresponents del document derivat precedent.

Article 191. Condicions d’ús.

1. Industrial. L’ús principal és l’industrial per als Edificis Industrials, admès en les categories

1ª, 2ª, 3ª i 4ª i situacions C, D i E, tal com es defineixen en els articles 123, 124, 127 i 128

del capítol segon, així com les instal.lacions auxiliars definides a l’article 125.

2. Comercial. S’admeten els comerços a l’engròs segons normativa sectorial i els

establiments dedicats a la venda de maquinària de transport i elements auxiliars de la

indústria. El comerç a l’engròs i de detall i de prestació de serveis privats al públic segons

normativa sectorial, s’admeten quan els establiments industrials veïns siguin de naturalesa

i efectes que no ho impedeixin per causa d’incompatibilitat entre usos, atesa la prioritat de

l’ús industrial.

3. Habitatge. Es permet l’ús d’habitatge per al personal de vigilància, conservació o guardia

de l’establiment. El nombre màxim d’habitatges és d’un per percel.la.

4. Oficines. S’admeten únicament les oficines o despatxos lligats a cada establiment

industrial o comercial.

5. Recreatiu. S’admet.

6. Esportiu. S’admet.

7. Docent i cultural. S’admeten els dedicats a la formació professional relacionats amb

l’activitat industrial de la zona. S’admeten els centres socials i de caràcter associatiu i de

reunió, al servei del personal adscrit a la indústria.


134

9. Sanitari-assistencial. S’admet solament el de dispensari, consultori i ambulatoris, quedant

exclosos els centres sanitaris d’internament com hospitals, sanatoris i clíniques.

10. Restauració.

11. Estació de Serveis.

11. Com a ús complementari a l’activitat principal de restauració i estació de serveis, es permetrà

l’ús hoteler vinculat a aquesta. Les naus industrials es podran subdividir en unitats de 500 m2

de sostre mínim, i en cas d’un viver d’empreses la subdivisió admetrà unitats fins a 250 m2 de

sostre.

Article 192. Protecció d’incendis i sanejament

1. Totes les indústries hauran de complir el que estableix la vigent reglamentació de Previsió

d’Incendis.

2. Totes les sol.licituds de llicències que es presentin inclouran les instal.lacions necessàries

per tal d’assegurar que les aigües residuals podran ser tractades per mitjà de la

depuradora. En cap cas s’admetran desguassos amb matèries residuals no biològiques.

En cas de residus no biològics, s’haurà de presentar el corresponent projecte per a la

construcció d’una depuradora pròpia i d’acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua.

Article 193. Indústries amb necessitats especials

Les condicions de regulació de l’edificació establertes en aquestes ordenances poden ser

reajustades en els casos particulars d’indústries amb necessitats especials, previ informe favorable

de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.


135

CAPÍTOL III.- ÀMBITS DE PLANEJAMENT I GESTIÓ EN SÒL URBÀ

SECCIÓ PRIMERA.- DISPOSICIONS GENERALS

Article 194. Àmbits de planejament i polígons d’ac tuació urbanística en sòl urbà

1. Per a la regulació del sòl urbà, aquest POUM delimita polígons d’actuació i àmbits per al seu

posterior desenvolupament mitjançant plans de millora urbana i plans especials.

2. La delimitació dels diferents àmbits de planejament i polígons d’actuació s’ha grafiat sobre els

plànols de la Sèrie II-2-a a escala 1/1000

3. El tipus d’ordenació, si no s’indica el contrari en regular cada una de les zones, serà el de

volumetria específica.

4. Les determinacions sobre sistemes establertes per a cada un dels sectors sotmesos a

planejament derivat i per als polígons d’actuació urbanística podran ser ajustades i precisades en

el corresponent instrument de desenvolupament, excepte aquells sistemes la ubicació dels quals

es preveu com a vinculant.

5. Els àmbits de sòl urbà provinents d’antics Plans Parcials o Unitats d’Actuació, es denominen

Àmbits de Planejament Executat i s’incorporen a efectes normatius

6. En els àmbits de planejament derivat, el Pla assigna un coeficient global d’edificabilitat

expressat en m2. de sostre/m2. o directament l’edificabilitat total en m2 de sostre i/o unes

reserves obligatòries de parcs i jardins, vials i/o equipaments expressades en % o en m2 de

sòl.

7. En la fitxa de cada un dels àmbits, es determinen les càrregues i obligacions els propietaris,

sens perjudici de l’aplicació de les determinacions de la legislació urbanística i les establertes

amb caràcter general en aquest POUM.


136

SECCIÓ SEGONA.- Sectors de millora urbana

Article 195. Definició dels sectors de millora urba na delimitats pel POUM (Mod. 2/3/2010)

1. El POUM defineix els següents sectors, a desenvolupar mitjançant un Pla de Millora Urbana:

PMU 1. Pla de Millora Urbana Canta Perdius

PMU 2. Pla de Millora Urbana S’Esquinze

PMU 3. Pla de Millora Urbana Serra Brava Nord

PMU 4. La Font de Sant Llorenç

PMU 5. UCSA

PMU 6. Pla de Millora Urbana Dalt del Puig

PMU 7-1. Pla de Millora Urbana Porta Nord

PMU 7-2. Pla de Millora Urbana Dinamització Econòmica

PMU 8. Pla de Millora Urbana Puig Senyorial

PMU 9. Costa Encantada

PMU 10. Guitart Rosa

2. Els Plans de millora urbana que s’hauran d’aprovar en desenvolupament dels sectors

delimitats per aquest POUM hauran de respectar les condicions que s’estableixen en les fitxes

normatives corresponents a cada un dels àmbits i que s’incorporen a continuació en aquestes

Normes. En el Volum VII del POUM, s’incorporen les fitxes gràfiques dels diferents àmbits. La

ubicació dels sistemes prevista en les esmentades fitxes és orientativa, per bé que en el cas

que el PMU en proposi una de diferent caldrà justificar-ho adequadament.


137

Article 196. PMU1. PLA DE MILLORA URBANA CANTA PERD IUS

Es correspon a l’anterior PA 8.

1. OBJECTIUS

Ordenació del sector i obtenció de sòl per a sistemes d’espais lliures i equipaments.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbà no consolidat situat entre el mas Vilà i l’antic escorxador.

3. SUPERFÍCIE: 1,541 Ha

4. DENSITAT BRUTA D’HABITATGES: 20 habitatges /Ha

5. EDIFICABILITAT BRUTA: 0,38935 m2st/m2sl

6. EDIFICABILITAT TOTAL 6.000 m2st.

Sostre màxim per habitatge 3.000 m2st

Sostre mínim per aparcament sobre rasant 2.000 m2st

Sostre resta usos 1.000 m2st

7. CESSIONS:

Espais lliures i zones verdes 14,40%

Equipaments 4%

10% de l’aprofitament urbanístic

8. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ

L’edificació es disposarà, salvant al màxim l’arbrat existent, a la part meridional del sector

enfront de l’avinguda de Vidreres, i a la part septentrional davant el carrer Pau. Per tal de

minimitzar l’impacte de la transformació urbanística, l’edificació anirà alineada al vial, formant

un sòcol de planta baixa i amb un màxim de dues plantes més, es bastirà la resta.

9. USOS

Habitatge, aparcament i comerç al detall i de prestació de serveis privats al públic en planta

baixa d’acord amb la normativa sectorial.


138

1. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICA I

ASSEQUIBLE

En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública

de sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifica per a ús d’habitatge de nova

implantació, així com el 10% per a habitatge concertat.

2. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica.

3. DESENVOLUPAMENT DEL PMU: 2on Quadrienni

Article 197. PMU 2. PLA DE MILLORA URBANA S’ESQUIN ZE

Es correspon a part de l’anterior PA 6.

1. OBJECTIUS

Establir l’ordenació del sector i salvar la gran pineda, tot qualificant-la de sistema d’espais

lliures i zones verdes.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbà no consolidat, que coincideix amb l’anterior PA 6 amb l’exclusió de

parcel·les edificades enfront de l’avinguda de Roca Grossa.


4. DENSITAT BRUTA: 27,15 habitatges/Ha

5. EDIFICABILITAT BRUTA: 0,2993 m2st/m2st


7. CESSIONS:

Espais lliures i zones verdes 34.109 m2

Vialitat 289 m2



Zona 2.4.C. a les parcel·les nº 12 i 14 de l’avinguda Roca Grossa.


139

A la resta de zona edificable situada a la part confrontant a l’avinguda de Tossa, el PMU

ajustarà la resta d’edificabilitat, incorporant la de l’hotel Bon Sol. Caldrà mantenir l’accés viari

als apartaments Residencial Park.

9. USOS: Habitatge plurifamiliar aïllat, comerç al detall i de prestació de serveis privats al públic,

oficines i administratiu, cultural, hoteler, esportiu, restauració i educatiu.


ASSEQUIBLE





13. DESENVOLUPAMENT DEL PMU: 2on Quadrienni

Article 198.PMU 3. PLA DE MILLORA URBANA SERRA BRAV A NORD (Mod.2/03/2010)

Es correspon a la part septentrional de l’anterior UA 31, amb exclusió dels sòls afectats pel PEIN

Massís de Cadiretes i dels sòls que es varen desclassificar anteriorment.

1. OBJECTIUS

Relocalització de l’edificabilitat i salvar d’una transformació urbanística inadequada un àmbit de

gran valor natural i paisatgístic, tot qualificant com a sistema d’espais lliures una gran superfície,

i execució i manteniment de la urbanització.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbà no consolidat que limita a migdia amb el sector del PAU 18 Serra Brava Sud, i

al nord amb sòl no urbanitzable i amb el PEIN del Massís de Cadiretes.


4. DENSITAT BRUTA D’HABITATGES: 8,47 habitatges /Ha


140


6. EDIFICABILITAT TOTAL MÀXIMA: 36.551 m2st (dels quals 3.800 m2st es correspon a

l’edificabilitat existent)

7.CESSIONS:


Aquesta cessió serà la mínima i podrà incrementar-se ja que la resta de terrenys no ocupats per

l’edificació ni per les parcel.les vinculades a aquesta , seran de cessió a l’Ajuntament amb destí a

espais lliures públics.

Vialitat: La necessària per a la correcta ordenació del sector.

10% de l’aprofitament urbanístic.

8.CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ

Es mantenen les edificacions existents en el moment de l’aprovació inicial del POUM. Les

edificacions noves seran de tipologia de cases agrupades d’acord amb el PMU, i es presenta la

localització amb caràcter indicatiu a les zones situades al costat dels carrers i ratllades als plànols

d’ordenació de la sèrie II-2 a escala 1/1.000. Ara bé, correspon al PMU l’ordenació i localització

concreta en funció de la topografia i vegetació existent en aquest sector. Els projectes seran

unitaris per a cada franja, i hauran de presentar-se amb seccions transversals cada 10 m, amb

indicació de l’arbreda existent, que s’afecti i l’altura màxima serà de planta baixa i pis. Les

piscines descobertes i aparcament soterrani, en cap cas podran envair més del 10% la fondària de

les esmentades franges.

El desenvolupament del sector es condiciona a que s’estudiïn els cursos d’aigua amb conques

vessants superiors a 0,50 Km2 i es defineixi el perímetre de la làmina d’aigua pels cabals Q10,

Q100 i Q500 (amb les condicions de contorn actuals definides per les edificacions, obres de pas i

murs de defensa existents) per tal de confirmar l’admissibilitat de les propostes d’ordenació de sòl

planificades, i determinar, si calen, modificacions puntuals de l’ordenació i/o actuacions

d’infraestructura hidràulica i/o mesures de protecció passiva necessàries, tot segons els criteris

tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua el 28 de juny de

2001 i modificats el 2 de març de 2006 i les determinacions per la preservació dels riscos

hidrològics de l’art. 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. La redacció d’aquest document

s’haurà de realitzar segons les prescripcions incloses en la Guia Tècnica “Recomanacions

tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local (ACA, març de 2003).


141

9. USOS

Habitatge, oficines-administratiu, cultural, esportiu, restauració i comerç al detall i de prestació de

serveis privats al públic.

10.RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICA I

ASSEQUIBLE

En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública de

sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifica per a ús d’habitatge de nova implantació, així

com el 10% per a habitatge concertat.


Les obres d’urbanització seràn tècnicament adequades a les característiques de les obres

d’urbanització del sector Serra Brava sud (PAU 18). Per a l’execució de les obres d’urbanització

del clavegueram, s’establirà l’adequada coordinació amb el sector Serra Brava Sud. Una vegada

finalitzades les obres, caldrà constituir una Junta de conservació.

12. DESENVOLUPAMENT DEL PMU: 1er i 2on Quadriennis.

Article 199. PMU 4. LA FONT DE SANT LLORENÇ (Mod.2/ 3/2010)

Es correspon aproximadament a la part septentrional de l’anterior UA 32 situada a la part

muntanya de la carretera GI - 682.

1. OBJECTIUS

Augment del sistema d’espais lliures reducció del sostre edificable i equipaments, ordenació

de l’edificabilitat, atenent curosament la seva implantació al lloc.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbà no consolidat discontinu situat entre l’assentament de la Riviera, el terme

municipal de Tossa de Mar i la carretera GI 682.



142

4. DENSITAT BRUTA D’HABITATGES: 4,15 habitatges/Ha

5. EDIFICABILITAT BRUTA 0,06758 m2st/m2sl

6. EDIFICABILITAT TOTAL: 18.046 m2st

7. CESSIONS:

Espais lliures i zona verda 177.793 m2

Equipaments 3.630 m2

Vialitat 46.279,81 m2

Sistema hidrogràfic 1.818,19 m2


8. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ.

El Pla de Millora Urbana definirà la posició de l’edificació tenint molta cura de la seva

implantació tant pel que fa a la topografia com al seu impacte paisatgístic. Es fixa una altura

màxima de PB+1.

El desenvolupament del sector es condiciona a que s’estudiïn els cursos d’aigua amb

conques vessants superiors a 0,50 Km2 i es defineixi el perímetre de la làmina d’aigua pels

cabals Q10, Q100 i Q500 (amb les condicions de contorn actuals definides per les

edificacions, obres de pas i murs de defensa existents) per tal de confirmar l’admissibilitat de

les propostes d’ordenació de sòl planificades, i determinar, si calen, modificacions puntuals de

l’ordenació i/o actuacions d’infraestructura hidràulica i/o mesures de protecció passiva

necessàries, tot segons els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència

Catalana de l’Aigua el 28 de juny de 2001 i modificats el 2 de març de 2006 i les

determinacions per la preservació dels riscos hidrològics de l’art. 6 del Reglament de la Llei

d’Urbanisme. La redacció d’aquest document s’haurà de realitzar segons les prescripcions

incloses en la Guia Tècnica “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit

local (ACA, març de 2003).


143

9. USOS

Habitatge, sanitari-assistencial, esportiu, religiós, cultural, oficines-administratiu, hoteler,

restauració, educatiu, aparcament i comercial d’acord amb la legislació sectorial.


ASSEQUIBLE





12. DESENVOLUPAMENT DEL PMU: 1er Quadrienni

Article 200. PMU 5 UCSA


1. OBJECTIUS

Manteniment de l’ECU d’acord amb els seus Estatuts i adequació de la mateixa al nou àmbit.

Sense perjudici de la seva consideració com a sòl urbà consolidat, es formula el Pla de Millora

Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b de la Llei d’Urbanisme a fi de deixar la urbanització en

condicions i concretar les determinacions de vialitat grafiades als plànols.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat arran de mar i a llevant del terme municipal entre Font

Bandina i Canyelles i el sector del Suro Gros.


2. DENSITAT D’HABITATGES 12,94 habitatges/Ha

3. EDIFICABILITAT BRUTA 0,43285


Zona 2.5 A i 2.7 A


144



Q100 i Q500 (amb les condicions de contorn actuals definides per les edificacions, obres de

pas i murs de defensa existents) per tal de confirmar l’admissibilitat de les propostes

d’ordenació de sòl planificades, i determinar, si calen, modificacions puntuals de l’ordenació i/o

actuacions d’infraestructura hidràulica i/o mesures de protecció passiva necessàries, tot

segons els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de

l’Aigua el 28 de juny de 2001 i modificats el 2 de març de 2006 i les determinacions per la

preservació dels riscos hidrològics de l’art. 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. La


Tècnica “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local (ACA, març de

2003).



Article 201. PMU 6 . PLA DE MILLORA URBANA DALT DEL PUIG

1. OBJECTIUS

Obtenció de sòls per a la urbanització d’una plaça pública al centre històric.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbà no consolidat, delimitat pels carrers de Migdia, del repartidor de Sant Isidre,

de les Germanes i de l’Areny, amb inclusió de les finques nº 2, 4, 6, 8, 10 i 12 del carrer

Germanes i nº 9-11 de la Travessia del Sol i de la finca nº 45 del c/ del Migdia.


4. DENSITAT BRUTA D’HABITATGES 83 habitatges/Ha

5. EDIFICABILITAT BRUTA: 0,81367 m2st.

6. EDIFICABILITAT

La resultant de l’aplicació dels paràmetres de la zona 2.1 A.


145

Fent una edificabilitat total de 1.464,61 m2st.

7. SISTEMES:

Espais lliures i zones verdes 804 m2

Vialitat 597 m2 *


Zona 2.1 A

Baixos comercials i 2 plantes pis i àtic per habitatge de protecció pública.

* El Pla de Millora urbana justificadament decidirà la possible afectació com a viari la finca nº

45 del c/ del Migdia.

9. USOS: Habitatge en plantes superiors a la planta baixa i en planta baixa, comerç al detall i de

prestació de serveis privats al públic, restuaració, oficines-administratiu, esportiu i cultural.

10. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES ASSEQUIBLES

En aquest sector es fa una reserva per a la construcció d’habitatges de promoció pública de la

totalitat del sostre situat per damunt de les plantes baixes.

11. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Expropiació.


Article 202. PMU 7-1. PLA DE MILLORA URBANA PORTA N ORD

Es correspon a la part meridional de l’anterior sector industrial 3B 13, situada entre la Ronda del

Mig i les instal.lacions de Water World.

1. OBJECTIUS

Crear un àmbit d’activitat econòmica reconduint les determinacions del planejament anterior

en un emplaçament de gran significació urbana.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbà no consolidat, delimitat per la carretera GI - 680, la Ronda del Mig i uns sòls

no urbanitzables.



146


5. EDIFICABILITAT TOTAL 7.280 m2 sostre

6. CESSIONS:

Vialitat: la necessària pel correcte funcionament del sector

10% de l’aprofitament urbanístic, inclòs el del subsòl.


El PMU haurà de definir l’ordenació de forma que es creï un conjunt unitari de les edificacions i

que es ressalti el paper de portal urbà, coincidint amb l’inici de la Ronda del Mig cap a ponent.

Les construccions tindran una altura màxima de PB+2PP i una ocupació màxima del 70%.

També es podrà fer un pas per sota la Ronda del Mig que connecti el sector amb el PMU 7-2.

Els propietaris de l’àmbit participaran en les obres d’acondicionament i cobriment de la Riera

en la part que els correspongui.

Caldrà imputar la part proporcional del tram de la Ronda del Mig situada entre els PMU 7-1 i el

PMU 7-2 a cadascun dels esmentats sectors.

8. USOS

Comercial al detall i de prestació de serveis privats al públic d’acord amb la normativa

sectorial, recreatiu, sanitari-assistencial, associatiu, industrial 1, 2ª categoria, esportiu, religiós,

cultural, oficines-administratiu, restauració, hoteler, educatiu, aparcament.



Article 203. PMU 7-2 PLA DE MILLORA URBANA DINAMIT ZACIÓ ECONÒMICA

Es correspon a la part de l’anterior sector 3B13, situat entre la Ronda del Mig, el barri de la

Càndida (Puig Ventós) i sòl no urbanitzable.

1. OBJECTIUS

Crear un àmbit de dinamització econòmica, reconduint les determinacions de l’anterior

planejament en un emplaçament de gran significació urbana.


147

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, delimitat per la carretera GI - 680, la Ronda del Mig, el barri

de la Càndida i sòls no urbanitzables.



5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 22.680 m2

6. CESSIONS MÍNIMES:

Espais lliures i zones verdes Una plaça pública a definir pel PMU que tindrà

4000 m2 de superfície mínima.

Vialitat: la necessària pel correcte funcionament del sector

10% de l’aprofitament urbanístic, inclòs el del subsòl


El PMU haurà de definir l’ordenació de les edificacions amb una altura màxima de PB i quatre

plantes de forma que es creï un conjunt unitari amb barreja d’usos que caracteritzi un nou

centre urbà amb una plaça pública, fent el paper de portal urbà. Sota la urbanització de la

plaça es podrà construir un aparcament de fins a dos soterranis que podran mantenir la seva

titularitat privada d’acord amb allò que estableixen aquestes normes.

Es permet la construcció d’un aparcament de fins a dos soterranis i es podrà fer un pas sota la

Ronda del Mig que connecti amb el PMU 7-1. Els propietaris de l’àmbit participaran en les

obres d’acondicionament i cobriment de la Riera en la part que els correspongui.

Caldrà imputar la part proporcional del tram de la Ronda del Mig situada entre el PMU 7-1 i el

PMU 7-2 a cadascun dels esmentats sectors.

8. USOS

Comercial al detall i de prestació de serveis privats al públic d’acord amb la normativa

sectorial, recreatiu, sanitari-assistencial, associatiu, industrial 1, 2ª categoria, esportiu, religiós,

cultural, oficines-administratiu, restauració, hoteler, educatiu, aparcament.



148


Article 204. PMU 8. PLA DE MILLORA URBANA PUIG SENY ORIAL

Es correspon a la part llevant de l’anterior PA 4.

1. OBJECTIUS

Definir l’ordenació del sector, executar la urbanització i obtenir la cessió de sòls adscrits al

sistema viari, d’espais lliures i zones verdes.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, delimitat al nord per la carretera de Tossa, a ponent pel nou

sector PAU 3 Puig Senyorial, al sud amb el sector de Can Lloranes i a llevant amb sòl no

urbanitzable.



5. EDICABILITAT BRUTA 0,47675 m2 sostre/ m2 sòl


7. CESSIONS:

Espais lliures i zona verda 3.492 m2

Vialitat 2.285 m2



Altura màxima PB + P2 pels nous edificis. El PMU haurà d’establir criteris d’ordenació per als

edificis existents que prevegi conservar.







149







2003).

9. USOS

Habitatge, sanitari-assistencial, associatiu, esportiu, religiós, cultural, oficines-administratiu,

restauració, hoteler i educatiu.


ASSEQUIBLE






Article 205. PMU 9. COSTA ENCANTADA (Mod. 2/3/2010)

1. OBJECTIUS

Obtenir una important superfície per a parc públic i potenciar la instal·lació del complex hoteler

Costa Encantada.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat discontinu que inclou 2.163 m2 de zona de verd privat situada

enfront del carrer del camí de Santa Cristina a les Alegries i part de l’antic sector de Sant Quirze, a

ambdós costats del carrer Nicolau Font i Maig.



150



6. EDIFICABILITAT MÀXIMA. 5.125,05 m2 sostre


Espais lliures i zona verda 17.466,90 m2




L’edificabilitat es situarà paral·lelament al carrer Nicolau Font i Maig per sota la cota 25 m i l’altura

màxima serà de PB + 4 PP, equivalent a 15,80 m. Altres condicions d’acord al conveni incorporat

al POUM.

9. USOS

Hoteler i complementaris de l’hoteler

10.SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica.

11.DESENVOLUPAMENT DEL PMU: 1er Quadrienni

Article 206. PMU 10. GUITART ROSA

1. OBJECTIUS

Creació d’una plaça i un aparcament públic soterrat enfront del carrer Sant Pere, entre els

carrers de la Mare de Déu del Loreto i de l’Oliva. Ampliació del carrer de l’Oliva.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, delimitat pels carrers Mare de Déu del Loreto, Sant Pere i de

l’Oliva fins el límit llevant de la finca del c/ Mare de Déu del Loreto nº 27.


4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 113


6. EDIFICABILITAT TOTAL 10.176 m2st, dels quals 5.369 m2st provenen de la zona hotelera


151


Vialitat 1.314 m2


8. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ.

Cal deixar un pas lliure en planta baixa a l’edificació que es projecti davant del c/ Mare de Déu

del Loreto. El pas serà de vianants i tindrà el mateix ample que la Travessia dels Jardins

coincidint amb la seva alineació. El pla de millora urbana prendrà com a referència de

composició l’ordenació que figura al plànol E3 de la Sèrie II.2 del POUM i podrà ajustar-la

puntualment. Així, es planteja una edificació de PB + 4PP + Àtic a la part septentrional, i una

altra de PB + 3PP a ponent i seguint el camí de l’Oliva on es proposa la planta baixa diàfana

de la part situada més a llevant.

9. USOS

Habitatge, sanitari-assistencial, esportiu, religiós, cultural, oficines-administratiu, hoteler,

restauració, educatiu, aparcament i comercial d’acord amb la legislació sectorial.


ASSEQUIBLE






SECCIÓ TERCERA. PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS

Article 207. Definició dels Plans especials urbaní stics delimitats pel Pla en sòl urbà

1. El POUM defineix, en sòl urbà, els següents sectors a desenvolupar mitjançant un Pla

Especial Urbanístic:

PE 1.A. Pla Especial d’equipaments esportius


152

PE 1.B. Pla Especial l’Arena

PE 2. Pla Especial Residència esportiva

PE 3. Pla Especial del front edificat de la façana marítima

2. Els Plans especials que s’hauran d’aprovar en desenvolupament dels sectors delimitats per

aquest POUM, hauran de respectar les condicions que s’estableixen en les fitxes normatives

corresponents a cada un d’aquells i que s’incorporen a continuació en aquestes Normes. En el

Volum VII del POUM es delimita gràficament l’àmbit de cadascun d’aquests plans especials.

La ubicació dels sistemes prevista en les esmentades fitxes és orientativa, per bé que en el

cas que el Pla Especial en proposi una de diferent ho haurà de justificar adequadament.

Article 208. PE 1A. PLA ESPECIAL EQUIPAMENTS ESPORT IUS

Es correspon aproximadament a la part central de l’anterior PA 1, del qual l’Ajuntament ha tramitat

un Pla Especial, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona el 3 de

novembre de 2005 (Text refós de 9 de febrer de 2006, DOGC de 16 de juny de 2006)

1. OBJECTIUS

Reordenació del sector amb l’obertura d’un espai per a vianants que relligui amb el del PE 1B

que connecta amb el parc de Can Sabata, i que a través del PE 1C va fins l’Avinguda de

Blanes, tot enderrocant la plaça de Braus i establint uns equipaments esportius de primer ordre

com a complement turístic de qualitat i universitari de l’esport.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, delimitat per les avingudes del Rieral, de la Vila de Blanes i de

Vidreres, pel passatge de la Senyora Rosell i per la finca on es troba la plaça de braus.

3. SUPERFICIE: 5,851 Ha

4. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 25.000 m² st

Dins d’aquest sostre es podrà destinar com a màxim un 5% per a usos complementaris vinculats

a l’ús principal esportiu.



153

El Pla Especial tramitat per l’Ajuntament caldrà que s’adapti a les condicions del POUM.

L’ordenació resoldrà la permeabilitat en sentit muntanya-mar per tal de donar continuïtat a

l’espai destinat als vianants que s’estableix al PE 1B des del Parc de Can Sabata.

6. USOS

Esportiu, educatiu vinculat a l’esport i al turisme

7. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Expropiació.

Article 209. PE 1B. PLA ESPECIAL L’ARENA

Es correspon a la part septentrional a l’anterior PA1, del qual l’Ajuntament ha tramitat un Pla

Especial, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona el 3 de

novembre de 2005 (Text refós de 9 de febrer de 2006, DOGC de 16 de juny de 2006)

1. OBJECTIUS

Seguir la gestió del sector aprovat amb la implantació d’un complex esportiu i/o cultural de

primer ordre, amb l’obertura d’un espai per a vianants des del parc de Can Sabata fins el PE 1A.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, delimitat per l’avinguda del Rieral, el carrer de la Sra Rosell, i el

PE 1A.

3. SUPERFICIE: 2,234 HA

4. EDIFICABILITAT BRUTA: 1 m² sostre / m² sòl


El Pla Especial tramitat per l’Ajuntament caldrà que s’adapti a les condicions del POUM.

6. USOS

L’ús principal serà l’esportiu, i complementàriament, amb un sostre màxim del 5% del total

permès, s’admetran també usos vinculats al principal, destinats a restauració, comerç al detall i

de prestació de serveis privats al públic.

7. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Expropiació


154

Article 210. PE 2. PLA ESPECIAL RESIDÈNCIA ESPORTIV A

Es correspon a la part meridional de l’anterior PA1, del qual l’Ajuntament ha tramitat un Pla

Especial, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona el 3 de

novembre de 2005 (Text refós de 9 de febrer de 2006, DOGC de 16 de juny de 2006).

1. OBJECTIUS

Reordenació del sector, tot enderrocant la plaça de braus i establint uns equipaments esportius

de primer ordre com a complement turístic de qualitat i universitari de l’esport i la implantació i

construcció d’un aparcament soterrani per a un mínim de 400 places. Possibilitar la construcció

d’una residència esportiva.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, delimitat per l’avinguda la Vila de Blanes i el carrer dels

Mestres, entre el camp de futbol i l’hotel Augusta Club.

3. SUPERFICIE: 0,844 Ha

4. EDIFICABILITAT BRUTA: 1,4 m² sostre / m² sòl


El Pla Especial tramitat per l’Ajuntament caldrà que s’adapti a les condicions del POUM i al

conveni urbanístic incorporat al mateix. En aquest sector es podran implantar usos comercials

com a complement de l’equipament esportiu que podran ser de titularitat pública.

6. ALTRES CONDICIONS:

S’admetrà d’acord al Conveni Urbanístic incorporat al POUM, una edificació de titularitat privada

amb els següents usos:

Sobre rasant:

Ús comercial en PB amb un màxim de 2.000 m2 de sostre edificable.

Ús d’oficines en PP amb un màxim de 2.000 m2 de sostre edificable.

Sota rasant:

Planta soterrani –1: ús esportiu amb destinació de gimnàs de titularitat privada amb una

ocupació màxima de 750 m2.


155

Planta soterrani –1: ús comercial, inclòs l’alimentari (no superior a 500 m2) amb una ocupació

màxima de 2.550 m2.

Els usos comercials s’ajustaran a la normativa sectorial d’equipaments comercials.

La societat signant del Conveni tindrà dret a la transmissió i l’atorgament de 50 places en

règim de subconcessió en l’aparcament a construir, definit al pacte segon del conveni, per un

termini màxim de 25 anys i subjecte a les ordenances municipals corresponents.

7. USOS

Esportiu, educatiu, residencial, administratiu, restauració i comerç al detall i de prestació de

serveis privats al públic d’acord amb la normativa sectorial.

8. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Expropiació. En l’execució del pla es faran efectives les condiciones

del conveni. En el supòsit d’incompliment dels pactes continguts al Conveni, el preu just serà

el que el mateix Conveni estableix.

Article 211. PE 3. PLA ESPECIAL FRONT EDIFICAT DE L A FAÇANA MARÍTIMA

(Mod.2/3/2010)

1. OBJECTIUS

Regular les altures i la composició de les façanes, així com els seus materials dels edificis

situats enfront de la façana marítima de la platja de Lloret.

2. ÀMBIT

Coincideix amb el Pla Especial que en l’actualitat està en redacció.



Segons Pla Especial en fase de formulació, el qual haurà de donar compliment a l’apartat setè

de l’article 120 de la Llei 53/2002 que modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria tercera de

la Llei de Costes. Mentre no s’aprovi l’indicat Pla Especial s’aplica a les illes no afectades per

la servitud de protecció i trànsit allò que es disposa a l’article 154 en relació amb la zona 2.3.


156

SECCIÓ QUARTA. POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA

Article 212. Delimitació de polígons

1. En sòl urbà, no inclòs en àmbits o sectors sotmesos a planejament derivat, l’execució del Pla

d’Ordenació Urbanística Municipal es durà a terme per polígons d'actuació urbanística

complets, definits pel propi POUM, que permetin, almenys, la distribució justa entre els

propietaris dels beneficis i les càrregues derivades de l'ordenació. Altrament, en els

supòsits en què els terrenys no estiguin inclosos en un polígon per al repartiment equitatiu

dels beneficis i càrregues derivats de l’ordenació urbanística, se’n pot fer l’execució de

manera puntual o aïllada.

2. La delimitació dels polígons d’actuació previstos en aquest Pla, siguin continus o

discontinus, s’efectua atenent als següents requisits:

a) Que per les seves dimensions i per les característiques de l’ordenació siguin susceptibles

d’assumir les cessions de sòl previstes pel planejament.

b) Que quan pertanyin a un mateix sector, estiguin equilibrats en càrregues i beneficis i facin

possible la seva distribució equitativa.

c) Que tinguin entitat suficient per a justificar tècnicament i econòmica l’autonomia de l’actuació.

3. La delimitació de polígons d’actuació urbanística comporta, d’acord amb l’article 23 de les

presents normes urbanístiques, el compliment de les determinacions concretes previstes pel sòls

que els integren i els deures previstos en l’indicat precepte i la resta de disposicions del POUM

aplicables.

Article 213. Definició dels polígons d’actuació del imitats pel Pla. (MOD.2/3/2010)

1. Aquest POUM delimita en sòl urbà els següents polígons d’actuació:


157

PAU 1 Polígon d’actuació urbanística antiga UA 4

PAU 2 Polígon d’actuació urbanística Camí de Sant Joan

PAU 3 Polígon d’actuació urbanística Puig Senyorial

PAU 4 Polígon d’actuació urbanística Mas Arboç

PAU 5 Polígon d’actuació urbanística Can Coll de Vilarrassa

PAU 6 Polígon d’actuació urbanística Corona de Santa Cristina

PAU 7 Polígon d’actuació urbanística Costa d’en Gallina

PAU 8 Polígon d’actuació urbanística Condado del Jaruco

PAU 9 Polígon d’actuació urbanística Roca Grossa

PAU 10 Polígon d’actuació urbanística Turó de Lloret

PAU 11 Polígon d’actuació urbanística Papalús

PAU 12 Polígon d’actuació urbanística Avinguda Dr. Fleming

PAU 13 Polígon d’actuació urbanística Els Llorers

PAU 14 Polígon d’actuació urbanística La Llevantina

PAU 15 Polígon d’actuació urbanística La Mongoda

PAU 16 Polígon d’actuació urbanística La Tortuga

PAU 17 Polígon d’actuació urbanística Suro Gros

PAU 18 Polígon d’actuació urbanística Serra Brava sud

PAU 19 Polígon d’actuació urbanística Mas Romeu

PAU 20 Polígon d’actuació urbanística La Creu del lloret

PAU 21 Polígon d’actuació urbanística Lloret Blau


158

PAU 22 Polígon d’actuació urbanística La Riviera

PAU 23 Polígon d’actuació urbanística Reina Isabel

PAU 24 Polígon d’actuació urbanística Avda. Vila de Blanes

PAU 25 Polígon d’actuació urbanística Fonts Bandina i de Sant Llorenç

PAU 26 Polígon d’actuació urbanística Solterra

PAU 27 Polígon d’actuació urbanística URCASA

PAU 28 Polígon d’actuació urbanística antic PA 16

PAU 29 Polígon d’actuació urbanística Soleia

PAU 30 Polígon d’actuació urbanística Bauman

PAU 31 Polígon d’actuació urbanística Punta sa Goita

PAU 32Polígon d’actuació urbanística Roca Grossa Nord

PAU 33 Polígon d’actuació urbanística Sta. Clotilde nord

PAU 34 Polígon d’actuació urbanística Sector industrial

PAU 35 Polígon d’actuació urbanística Platja de Fenals-Santa Clotilde

PAU 36 Polígon d’actuació urbanística Lloret Residencial

PAU 37 Polígon d’actuació urbanística Els Pinars

PAU 38 Polígon d’actuació urbanística Sa Caleta

PAU 39 Polígon d’actuació urbanística Sector Est Puig d’en Pla

PAU 40 Polígon d’actuació urbanística Transports Pujol


159

PAU 41 Polígon d’actuació urbanística Pirineus

PAU 42 Polígon d’actuació urbanística Blanca Aurora

PAU 43 Polígon d’actuació urbanística Monturiol

PAU 44 Polígon d’actuació urbanística Lloret Blau Sud

PAU 45 Polígon d’actuació urbanística Avda. Vila de Tossa

PAU 46 Polígon d’actuació urbanística Puig d’en Pla

2. Les determinacions concretes dels sòls que integren els polígons d’actuació urbanística

delimitats per aquest POUM, així com les determinacions relatives als terrenys objecte de cessió

obligatòria i gratuïta i el seu destí i ús, es contenen en les fitxes normatives de cada polígon que

s’incorporen en aquestes Normes. La delimitació gràfica dels polígons resta grafiada en el Volum

VII d’aquest POUM.

3. La ubicació dels sistemes continguda en les fitxes gràfiques és vinculant.

4. Les fitxes normatives inclouen tots els sistemes de cessió en el benentès que s’han de

fer efectives aquelles cessions que en cada polígon d’actuació urbanística resten pendents

de materialitzar. Pel que fa a la recepció de la urbanització, s’estarà a allò que disposa l’article 27

d’aquestes Normes.

Article 214. PAU 1

Es correspon a l’anterior UA 4

1. OBJECTIUS

Acabar l’execució del sector amb la urbanització de la vialitat pendent de cessió i amb la part

pendent d’execució del Projecte d’accessos a Lloret.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà gairebé totalment edificat i delimitat pels carrers de Francesc Pi i Margall i

de Plató, l’avinguda de la Vila de Blanes i per sòls de l’hotel Top Royal Star.


160

3. SUPERFÍCIE: 1,034Ha

4. EDIFICABILITAT NETA 2,80 m2 sostre/ m2 sòl

5. CESSIONS:

Cessions pendents de materialitzar dins l’àmbit: 1.268 m2 en concepte de vialitat.

En aquest polígon no concorren cap de les finalitats establertes en l’article 68.2a de la Llei

d’Urbanisme en relació amb l’article 40.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

6. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ: Zona 2.9. Condicions establertes en els

següents documents: Modificació puntual del Pla General Municipal de l’àmbit UA 4, aprovada

definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona en sessió de 19 de juny de 1996 i

Estudi de Detall aprovat definitivament el 17 de juliol de 1996.


8. DESENVOLUPAMENT DEL PAU: 1er Quadrienni

Article 215. PAU 2 CAMÍ DE SANT JOAN

Es correspon a l’anterior UA 8

1. OBJECTIUS

Acabar l’execució de la urbanització de la vialitat i de l’enllumenat públic.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà, gairebé totalment edificat, delimitat pels carrers de Marià Fortuny, del camí

de Sant Joan i del camí de Cala Banys.


4. DENSITAT NETA D’HABITATGES: 10 habitatges /Ha

5. EDIFICABILITAT NETA 0,30 m2 sostre/ m2 sòl

6. CESSIONS:

Vialitat 2.157 m2

Espais lliures 399 m2

Serveis Tècnics 1.292 m2


161




Zona 2.5 D

8. CONDICIÓ ADDICIONAL

Cal tenir en compte la presència de l’àrea d’expectativa arqueològica A6. Castell de Sant

Joan.



Article 216. PAU 3 PUIG SENYORIAL

Es correspon a la part ponent de l’anterior PA 4.

1. OBJECTIUS

Cessió i execució de la urbanització del carrer que connecta l’avinguda de la Vila de Tossa

amb l’antic PA3. Can Lloranes.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà, delimitat per l’avinguda de la Vila de Tossa, el PMU 8 Puig Senyorial i el

sector de Can Lloranes.


4. DENSITAT NETA D’HABITATGES 25 habitatges / Ha

5. CESSIONS:

Vialitat 826,44 m2




Zona 2.5 A


162












2003).



Article 217. PAU 4 MAS ARBOÇ

Es correspon a l’anterior UA 12.

1. OBJECTIUS

Completar la urbanització segons conveni urbanístic i modificació puntual del Pla general

d’ordenació urbana, aprovada definitivament en data 29 de juny de 2006.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà, delimitat pels carrers de l’Arboç, d’Aristòtil, de Pitàgores i de Plató.



5. CESSIONS:

Vialitat 8.473 m2



163

Equipaments 2.136 m2




Zona 2.5 A

L’ordenació de l’edificació de l’illa delimitada pels carrers Pitàgores, Sòcrates, Aristòtil i del

camí de l’Arboç serà la de la Modificació puntual del Pla General.


Cal tenir en compte l’àrea d’expectativa arqueològica A14. Sant Quirze.



Article 218. PAU 5 CAN COLL DE VILARRASSA

Es correspon a l’anterior UA 15 B.

1. OBJECTIUS

Aconseguir la materialització de les cessions i la urbanització de la vialitat.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, situat entre l’avinguda de la Vila de Blanes i el camí de Santa

Cristina a les Alegries. Està ocupat pel càmping Santa Elena.


4. CESSIONS:

Vialitat 2.496 m2

10% aprofitament urbanístic


Zona 2.4 B

Ocupació màxima 20%


164

ARM PB + 3


ASSEQUIBLE.





7. DESENVOLUPAMENT DEL PAU: 2on Quadrienni

Article 219. PAU 6 CORONA DE SANTA CRISTINA


1. OBJECTIUS

Manteniment de l’ECU per la conservació de la urbanització d’acord amb els seus Estatuts.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, ubicat a continuació del desenvolupament de Serra Llarga, del

terme municipal de Blanes amb el qual limita a ponent i al nord del camí de Santa Cristina GIV

– 6838.


4. DENSITAT NETA D’HABITATGES 12,5 habitatges / Ha


Zona 2.5 C

Article 220. PAU 7 COSTA D’EN GALLINA


1. OBJECTIUS



165

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat al nord de la carretera GI-682, i a ponent de la rotonda de

la GIV-6838 que va a Santa Cristina.




Zona 2.5 A


Cal tenir en compte l’existència de l’àrea d’expectativa arqueològica A16. la Soleia.

Article 221. PAU 8 CONDADO DEL JARUCO

Es correspon als anteriors UA 19 i PA 18.

1. OBJECTIUS


2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, que incorpora els anteriors PA 18 i UA 19 i que es vertebra per

l’avinguda Mare de Déu de Gràcia i una xarxa de carrers secundaris.


4. DENSITAT NETA D’HABITATGES

Zona 2.5 B 20 habitatges/Ha

Zona 2.5 C 12,5 habitatges/Ha


Zones 2.5 B, 2.5 C i 2.7 A

Article 222. PAU 9 ROCA GROSSA

Es correspon aproximadament a l’anterior UA 20 Roca Grossa 1ª fase.


166

1. OBJECTIUS

Subsanar les deficiències d’urbanització.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat a la part septentrional de la gran extensió de ciutat jardí

central del municipi, que s’estén fins a cotes superiors al poblat ibèric de Puig de Castellet el

qual es troba dins del mateix sector.


4. DENSITAT NETA D’HABITATGES 10 habitatges/Ha


Zones 2.5 D i 2.7 A












2003).


Cal tenir en compte l’existència de l’àrea d’expectativa arqueològica A13. Puig Castellet.




167

Article 223. PAU 10 TURÓ DE LLORET

Es correspon aproximadament a l’anterior UA 21 Roca Grossa 2ª fase

1. OBJECTIUS


2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat a llevant del PAU 9 Roca Grossa que es correspon

aproximadament a l’anterior UA 21 Roca Grossa 2ª fase, de la qual es proposa desclassificar

la part septentrional que, a més, es troba afectada per la variant sud de la Selva Marítima que

en aquest indret té previst un traçat en túnel.


4. DENSITAT NETA D’HABITATGES 10 habitatges/Ha


Zones 2.5 D

Article 224. PAU 11 PAPALÚS

1. OBJECTIUS

Executar l’àmbit amb les cessions corresponents i les obres d’urbanització.

2. ÀMBIT

Conté els sòls d’un assentament urbà no consolidat, situat a ponent del camí de Sant Pere del

Bosc a continuació del sector Transports Pujol.


4. CESSIONS

Espais lliures i zones verdes 243 m2

Vialitat 5.039 m2

10% Aprofitament urbanístic

5. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES 55



168

Zona 2.4 B* (3.651 m2sl)


ARM = PB + 1

Zona 2.7 A amb un sostre màxim de 1.745 m2 i una altura màxima de PB + 1

Prèvia la tramitació d’un Pla Especial, es podrà autoritzar la construcció d’una casa club de

250 m2 i un magatzem de 50 m2construïts. Una vegada finalitzades les obres d’urbanització,

caldrà constituir una Junta de Conservació.

Zona 2.8


ASSEQUIBLE.





El sector participarà en la construcció de la urbanització del vial d’accés des de la rotonda de

forma proporcional conjuntament amb el Sector Transports Pujol i Càmping Tucan (segons

conveni).


Article 225. PAU 12 AVINGUDA DOCTOR FLEMING

1. OBJECTIUS

Cessió dels espais lliures i zones verdes i vialitat, així com urbanització dels sistemes.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, delimitat per les avingudes del Dr. Fleming, de la Reina

Fabiola i de Roca Grossa, i per finques cadastrals.




169


6. CESSIONS:

Vialitat 1.445 m2




2.4 F


ARM: PB + 2


ASSEQUIBLE.




9. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. La finca de

propietat municipal objecte d’anterior cessió no computarà a efectes reparcel.laris.


Article 226. PAU 13 ELS LLORERS


1. OBJECTIUS

Constituir una Junta de Conservació.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat al nord de la carretera de Tossa, a llevant de Lloret de Dalt.



Zona 2.4 B


170


ARM: PB + 3


Article 227. PAU 14 LA LLEVANTINA


1. OBJECTIUS

Constituir una Junta de conservació.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, que limita al nord amb el camí vell de Canyelles i a ponent amb

l’avinguda de Sol Eixent.



Zona 2.4 A


ARM = PB + 1


Article 228. PAU 15 LA MONTGODA


1. OBJECTIUS

Manteniment de l’ECU per la conservació de la urbanització d’acord amb els seus Estatuts i

adequar la urbanització del clavegueram.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat arran de mar entre el PAU 16 la Tortuga i Can Lloranes.




171

Zona 2.5 C

5. CONDICIONS DE LA URBANITZACIÓ

Cal que el sistema de clavegueram es connecti per gravetat al del PAU la Tortuga, el qual des

del punt més baix es bombarà a la xarxa municipal, i el projecte d’obres caldrà que sigui comú

a les dues urbanitzacions. El mateix projecte haurà de contemplar la connexió i acabat de la

urbanització completa entre el carrer Costa de Llevant i l’avinguda del Mediterrani. La part

proporcional de les obres de la connexió i del bombament s’imputarà a l’ECU de la Montgoda

que es constituirà en Junta de Compensació segons la disposició transitòria de la Llei 2/2002.


Cal tenir en compte l’existència de l’àrea d’expectativa arqueològica A12. la Montgoda.

7. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. L’ECU haurà

d’adaptar els seus Estatuts i funcions a l’obligació de conservació de la urbanització i

d’adequar les obres de clavegueram o, en un altre cas, caldrà constituir una Junta de

Compensació per tal d’executar les obres d’urbanització esmentades, així com assumir

l’obligació de conservació de les obres d’urbanització per la seva transformació ulterior en

Junta de conservació.


Article 229. PAU 16 LA TORTUGA


1. OBJECTIUS

Completar la urbanització, incloent-hi la del vial d’accés exclusiu al sector i constituir Junta de

conservació.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat arran de mar i a llevant de la Montgoda.




172

Zona 2.5 D

5. CONDICIONS DE LA URBANITZACIÓ

Cal que el sistema de clavegueram del PAU 15 la Montgoda es connecti per gravetat al del

sector de referència i des del punt més baix es bombi a la xarxa municipal, i el projecte d’obres

sigui comú a les dues urbanitzacions. El mateix projecte haurà de contemplar la connexió i la

urbanització completa entre el carrer Costa de Llevant i l’avinguda del Mediterrani.

6. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de cooperació.


Article 230. PAU 17 SURO GROS

Es correspon a part de l’anterior UA 30 Suro Gros baix.

1. OBJECTIUS

Constituir una Junta de Compensació per completar els serveis amb el corresponent projecte

de clavegueram d’aigües residuals i bombament a la xarxa municipal. Caldrà que s’urbanitzi

adequadament l’avinguda del Suro Gros que serveix d’accés a la part més baixa.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat arran de mar a llevant de la Cala Gran.


4. CESSIONS:

Vialitat 1.511 m2


Zona 2.5 A

6. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de cooperació.


Article 231. PAU 18 SERRA BRAVA SUD (Mod. 2/03/2010 )

Es correspon a part meridional de l’anterior UA 31.


173

1. OBJECTIUS

Manteniment de l’ECU per la conservació de la urbanització d’acord amb els seus Estatuts i

adequació de la mateixa al nou àmbit, així com urbanització del clavegueram.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, coincident amb la part meridional de Serra Brava. Limita a llevant

amb la Riviera i a sud i ponent amb sòl no urbanitzable.



Zona 2.5 C



Q100 i Q500 (amb les condicions de contorn actuals definides per les edificacions, obres de pas i

murs de defensa existents) per tal de confirmar l’admissibilitat de les propostes d’ordenació de sòl

planificades, i determinar, si calen, modificacions puntuals de l’ordenació i/o actuacions

d’infraestructura hidràulica i/o mesures de protecció passiva necessàries, tot segons els criteris

tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua el 28 de juny de

2001 i modificats el 2 de març de 2006 i les determinacions per la preservació dels riscos

hidrològics de l’art. 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. La redacció d’aquest document

s’haurà de realitzar segons les prescripcions incloses en la Guia Tècnica “Recomanacions

tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local (ACA, març de 2003).

5. ALTRES CONDICIONS: Les obres d’urbanització del clavagueram es coordinaran tècnicament

amb el sector Serra Brava Nord. En el cas que el sector Serra Brava Nord començes abans

l’execució de les obres d’urbanització, caldrà que la junta de compensació de Serra Brava Sud

executi simultàniament les obres d’urbanització que li corresponen per tal de coordinar l’execució

dels dos àmbits.


174


d’adaptar els seus Estatuts i funcions a l’obligació de conservació de la urbanització i d’executar

les obres de clavagueram o, en un altre cas, caldrà constituir una Junta de Compensació per tal

d’executar les obres d’urbanització esmentades, així com assumir l’obligació de conservació de les

obres d’urbanització per la seva transformació ulterior en Junta de conservació.


Article 232. PAU 19 MAS ROMEU


1. OBJECTIUS

Mantenir l’ECU per a la conservació de la urbanització d’acord amb els seus Estatuts.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, que limita a ponent amb la carretera de Vidreres, enfront del

sector industrial i a uns dos cents cinquanta metres al sud de l’ermita de les Alegries.



Zones 2.5A, 2.5B, 2.4A, 2.7, 2.7A i 2.9












175


2003).

Article 233. PAU 20 LA CREU DE LLORET (Mod.2/02/2 010)


1. OBJECTIUS

Urbanització de les obres de clavegueram pendent.


En el moment que la Generalitat de Catalunya cedeixi a l’Ajuntament l’antic traçat de la

carretera de Vidreres, l’Ajuntament ja preveurà la gestió i finançament de les obres

d’urbanització de voreres i serveis associats. Així mateix i d’acord amb la Sentència del

Tribunal Suprem de 3/06/2008, l’Ajuntament contribuirà en un 30% del cost del sanejament i

de la xarxa d’enllumenat públic de la urbanització, així com de l’asfalt i vorera del carrer Port

de la Selva.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat al nord del terme municipal entre els sectors de Lloret

residencial i Lloret Blau.



Zones 2.5 A, 2.5 C, 2.5 D i 2.7 A

5. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de cooperació, atesa la sentència del

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 14 de gener de 2004. Caldrà mantenir l’ECU

d’acord amb els seus Estatuts per a la conservació de les obres.


Article 234. PAU 21 LLORET BLAU

Es correspon a l’anterior UA 35 A.


176

1. OBJECTIUS

Manteniment de l’ECU per la conservació de la urbanització d’acord amb els seus Estatuts,

així com urbanització del clavegueram.

En el moment que la Generalitat de Catalunya cedeixi a l’Ajuntament l’antic traçat de la

carretera de Vidreres, l’Ajuntament ja preveurà la gestió i finançament de les obres

d’urbanització de voreres i serveis associats.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat al nord del terme municipal i a ambdós costats de la

carretera de Vidreres, per damunt de la mateixa carretera que passa pel túnel de Monturiol. A

llevant, limita amb el sector de la Creu de Lloret.



Zones 2.5A, 2.5C, 2.5E i 2.7












2003).


177



d’executar les obres de clavagueram o, en un altre cas, caldrà constituir una Junta de





Article 235. PAU 22 LA RIVIERA


1. OBJECTIUS

Manteniment de l’ECU per la conservació de la urbanització d’acord amb els seus Estatuts,

així com urbanització del clavegueram.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat a llevant del terme municipal entre els assentaments de

Serrabrava i la Font de Sant Llorenç. Limita també amb el terme municipal de Tossa de Mar,

arran de mar i a llevant de la Cala Gran.



Zona 2.5 C



d’executar les obres de clavagueram o, en un altre cas, caldrà constituir una Junta de






178

Article 236. PAU 23 REINA ISABEL

1. OBJECTIUS

Gestionar l’obtenció de l’eixamplament històric del c/ Vall de Venècia.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat que inclou les finques nº 10, 12, 14 i 16 del c/ Vall de Venècia.



5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 2.025 m2st


Vialitat 158 m2

7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ:

Zona 2.9 Volumetria específica amb una altura màxima de PB+3 enfront del c/ Vall de

Venècia i una franja de 3 m confrontant al c/ de la Vila de PB+2.

8. ALTRES CONDICIONS

Anirà a càrrec del sector, a part de la urbanització de la vialitat, el trallat de la palmera i de la

magnòlia existents a un espai públic a definir per l’Ajuntament.



Article 237. PAU 24 AVINGUDA VILA DE BLANES

1. OBJECTIUS

Aconseguir la millora de la vialitat mitjançant l’eixamplament en 14 m l’avinguda de Blanes a la

part situada més a llevant per tal de millorar la relació urbana entre Costa Carbonell i el centre,

i modificar l’ordenació urbanística.


179

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat que inclou dues finques situades a ambdós costats de

l’avinguda de la Vila de Blanes, entre Can Sabata i el c/ Costa Carbonell.


4. EDIFICABILITAT MÀXIMA 17.256 m2 st


Vialitat 1.362 m2



Zona comercial 2.7

Es fixa un 100% d’ocupació i una altura màxima de PB+3



Article 238. PAU 25 FONTS BANDINA I DE SANT LLORE NÇ

Es correspon a l’anterior PA 11, PA 9 i part de la UA 32 Font de Sant Llorenç,

1. OBJECTIUS

Manteniment de l’ECU d’acord amb els seus Estatuts i adequació de la mateixa al nou àmbit.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat a llevant del terme municipal, a ambdós costats de la

carretera de Tossa de Mar GI- 682 i els sectors de Solterra, d’UCSA, la Riviera i la Font de

Sant Llorenç.



Zona 2.5A, 2.5 B, 2.5 C, 2.8 i 2.9




180










2003).


Article 239. PAU 26 SOLTERRA


1. OBJECTIUS

Constituir Junta de compensació per a l’acabament de les obres d’urbanització, segons

Conveni.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà gairebé totalment edificat que s’estructura amb una vialitat de forma arbòria

que connecta a la part baixa de l’avinguda de Canyelles. Situat arran de mar a llevant de la

Cala Gran.


4. CESSIONS:

Vialitat 5.393 m2

Espais lliures i zones verdes ja cedits 9.812 m2




181


Zona 2.5 A

6. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, amb l’objectiu

d’executar les obres d’urbanització. Caldrà constituir una junta de conservació una vegada

executada la urbanització, amb l’objectiu de conservar les obres.


Article 240. PAU 27 URCASA

Es correspon aproximadament a l’anterior PA 15.

1. OBJECTIUS

Acabar la urbanització segons projecte d’urbanització redactat per l’Ajuntament. Constituir

Junta de conservació una vegada executada la urbanització.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat a llevant del terme municipal, a tocar al de Tossa de Mar.

Es correspon, com s’ha dit, a l’anterior PA 15, amb exclusió d’una petita part, per estar

afectada pel PEIN del Massís de Cadiretes, el qual es troba a la franja meridional, a

continuació de Can Joncadella.



Zona 2.5 B









182





2003).

5. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació amb la modalitat de Cooperació.


Article 241. PAU 28


1. OBJECTIUS

Constituir Junta de compensació per a l’execució del Pla Especial definitivament aprovat en

data 26 de febrer de 2003 i posterior transformació en Junta de conservació.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, situat al nord de la carretera de Tossa de Mar GI- 682, i a

llevant del sector dels Llorers.


4. CESSIONS:

Vialitat 635,16 m2


Equipaments 686,90 m2



Zona de volumetria específica 2.9 (2.730,35 m2sl) amb un sostre total de 1.974 m2st i un

màxim de 22 habitatges.

Zona de verd privat 2.8 (1.307,55 m2sl)


183


ASSEQUIBLE.






Article 242. PAU 29 SOLEIA


1. OBJECTIUS


2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat, situat a ponent del terme municipal i a tocar amb el de Blanes, al

peu de la GIV- 6838.



Zona 2.5 A


Cal tenir en compte l’existència de l’àrea d’expectativa arqueològica A16. la Soleia.

Article 243. PAU 30 BAUMAN

1. OBJECTIUS

Cessió i urbanització dels sistemes d’espais lliures i zones verdes.

2. ÀMBIT

Àmbit discontinu de sòl urbà no consolidat, situat arran de mar a ambdós costats del Sector

del Suro Gros.


184


4. CESSIONS:




Zona 2.5 A (1.363 m2sl)


ASSEQUIBLE.

Atesa la molt baixa densitat, en aquest àmbit no es fixa la reserva però a la Memòria Social es

comptabilitza a efectes de l’acompliment del mínim de reserva global del 20% d’habitatge de

protecció pública i del 10% d’habitatge concertat en relació al sostre residencial de nova

implantació del POUM.



Article 244. PAU 31 PUNTA SA GOITA

1. OBJECTIUS

Cessió i urbanització dels sistemes d’espais lliures i zones verdes.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, situat arran de mar, procedent del sector d’UCSA. Limita amb

la ronda d’Europa.


4. CESSIONS:



Zona 2.5 A (661 m2sl) i Zona 2.8


185



ASSEQUIBLE.







Article 245. PAU 32 ROCA GROSSA NORD

1. OBJECTIUS

Cessió i urbanització del vial necessari per a connectar la Ronda del Poblat Ibèric amb el

camí de llevant.

2. ÀMBIT

Situat al costat septentrional del sector de Roca Grossa enfront de la ronda del Poblat Ibèric.


4. CESSIONS:

Vialitat 187 m2




2.5 D




186

Article 246. PAU 33 SANTA CLOTILDE-NORD

1. OBJECTIUS

Establir per la seva significació una ordenació especial al peu de la rotonda de l’avinguda de

la Vila de Blanes i de l’arribada del vial de connexió amb la ronda urbana nord-variant sud de

la Selva Marítima, d’acord amb el Conveni urbanístic que integra aquest POUM.

Per la seva significativa posició, es proposa la construcció d’un edifici emblemàtic a dissenyar

per un arquitecte de reconegut prestigi d’acord amb l’Ajuntament. Aquest edifici farà el paper

de portal urbà.

Dotació d’un escreix d’edificabilitat per habitatges i promoure la construcció d’equipaments

esportius i inversió en obra pública com a complement turístic de qualitat del municipi. Dotació

de sostre per habitatge assequible.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, procedent del sector de Santa Clotilde i situat entre el carrer

del Marfull i les avingudes de la Vila de Blanes, dels Fenals i de Narcís Macià.


4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 162 de renda lliure

68 habitatges assequibles

5. EDIFICABILITAT MÀXIMA

Habitatge renda lliure 13.763,89 m2 sostre

Habitatge assequible 5.800,82 m2 sostre

Comercial en planta baixa: 5.358 m2st i també es permet un sostre comercial en planta

soterrània màxim de 5.358 m2st.

6. CESSIONS SEGONS CONVENIS URBANÍSTICS


10% Aprofitament urbanístic, el qual es correspon a la reserva d’habitatge assequible


187


Volumetria específica (2.9). És vinculant un projecte unitari del conjunt, per bé que es podrà

executar per parts. En els plànols normatius apareixen els gàlibs d’ocupació en planta

(orientatius) i l’edificabilitat. L’altura reguladora màxima es fixa en PB + 5 (equivalent a 23 m).

L’altura de la planta baixa, en el cas que l’ús sigui comercial, podrà arribar a 6,5 m.

Cal precisar que aquest sector i el PAU - Platja de Fenals - Santa Clotilde estan interelacionats

pels convenis urbanístics que l’Ajuntament ha signat, i val a dir que el sistema d’espais lliures i

zones verdes de 35.952 m2 obtingut per cessió en el PAU de la Platja de Fenals – Santa

Clotilde, compensa folgadament la superfície per a sistemes d’espais lliures i zones verdes i

equipaments generada per l’augment de sostre residencial derivat d’ambdós convenis

urbanístics,en aplicació dels estàndards del DL 1/2005.

8. USOS

Habitatge plurifamiliar, comercial al detall i de prestació de serveis privats al públic, d’acord

amb la legislació sectorial, hoteler, oficines i administratiu.


ASSEQUIBLE


de 3.867,21 m2st i de 1.933,61 m2st per habitatge concertat, havent-se justificat a la Memòria

Social que es compleix el conjunt global de la reserva del 20% i del 10% d’habitatge protegit i

d’habitatge concertat sobre el sostre total destinat a habitatge de nova implantació previst al

POUM.



Article 247. PAU 34 SECTOR INDUSTRIAL

Es correspon a la part de l’anterior sector 3B 13 situada a llevant i nord de la riera de Lloret.


188

1. OBJECTIUS

Acabar les obres d’urbanització. A tal efecte, es tramitarà un expedient d’actualització de les

càrregues d’urbanització imputables a l’àmbit i de modificació dels coeficients indicats en el

Projecte de Reparcel·lació aprovat en el seu dia, tenint en compte l’obra executada i la

delimitació del sector de millora urbana Porta Nord.

2. ÀMBIT

Sòl urbà consolidat, situat a ambdós costats de la carretera de Vidreres, entre els sectors del

Rieral i de Mas Romeu. Correspon a l’àmbit del sector 3B 13, amb exclusió del polígon situat

al sud de la riera de Lloret.



Zona Indústria aïllada 2.11












2003).

5. CONDICIONS URBANÍSTIQUES

Segons ordenació i normativa del Pla Parcial 3B13 Sector Industrial. El Projecte de

reparcel·lació aprovat en el seu dia es reajustarà d’acord amb els objectius de la delimitació


189

del PAU, i als efectes d’acabament de les obres d’urbanització pendents, tenint en compte la

participació d’altres sectors en l’endegament de la riera i les obres executades parcialment.

Com a ús complementari a l’activitat principal de restauració i estació de servei, es permetrà

l’ús hoteler vinculat a aquesta.


Article 248. PAU 35 PLATJA DE FENALS – SANTA CLOTI LDE

1. OBJECTIUS

Obtenir la cessió, com a sistema d’espais lliures i zones verdes, de la gran massa boscosa

situada arran de mar i que dóna front al carrer de Pius Font d’acord amb el Conveni que

s’integra en el POUM.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat discontinu.



5. EDIFICABILITAT TOTAL

Residencial 10.500 m2 st.

6. CESSIONS SEGONS CONVENIS URBANÍSTICS:


Aquesta cessió compensa també folgadament la cessió que per increment de sostre caldria fer

en el PAU 33 – Santa Clotilde Nord.

Vialitat 947,60 m2

10% de l’aprofitament urbanístic segons els convenis urbanístics inscrits al POUM.


Zona de volumetria específica 2.9.

Cal presentar amb la llicència d’obres i d’acord a l’article 180.5 del DL 1/2005 un estudi de

volums d’ordenació del sostre permès. Es fixa una altura màxima de PB + 5.


190

8. USOS

Habitatge, comercial en planta baixa d’acord amb la legislació sectorial, administratiu, cultural,

esportiu i educatiu.


ASSEQUIBLE.

Atesos els compromisos que figuren al conveni urbanístic inscrit al POUM, en aquest àmbit no

es fixa aquesta reserva però a la Memòria Social es comptabilitza a efectes de l’acompliment

del mínim de reserva global del 20% d’habitatge de protecció pública i del 10% d’habitatge

concertat en relació al sostre residencial de nova implantació del POUM.



Article 249. PAU 36 LLORET RESIDENCIAL

Es correspon a l’anterior 3 AD Lloret residencial.

1. OBJECTIUS

Manteniment de l’ECU per a conservar la urbanització d’acord amb els seus Estatuts.

Resoldre les deficiències que s’han detectat a les obres d’urbanització.

2. ÀMBIT

Sòl urbà consolidat situat al nord del terme municipal, a tocar amb el de Vidreres i entre el límit

de terme i els sectors de la Creu de Lloret i Mont Lloret.



Zones 2.5 A, 2.5 B*, 2.5 C, 2.5 D* i 2.7






191








2003).


Article 250. PAU 37 ELS PINARS

Es correspon a l’anterior 3 AC los Pinares.

1. OBJECTIUS

Constituir Junta de Conservació una vegada s’hagi recepcionat l’obra.

2. ÀMBIT

Sòl urbà consolidat, situat a llevant de la carretera de Vidreres.



Zones 2.5 A i 2.5 C










192




2003).



Article 251. PAU 38 SA CALETA

Es correspon a l’anterior Sector la Caleta 3aA.

1. OBJECTIUS

Protegir el bosc situat arran de mar i adscriure’l al sistema d’espais lliures i zones verdes.

Finançar els accessos al Turó rodó.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat situat arran de mar enfront de Sa Caleta, entre la Montgoda i

la platja de Lloret.



5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 800 m2 st.



Vialitat 1.956 m2



Es permetrà bastir tres habitatges de planta baixa i s’admet una planta pis però en un màxim

del 50% de la planta baixa. La coberta serà inclinada i els habitatges aniran situats a la

clariana septentrional del sector.


193

8. USOS

Habitatge


ASSEQUIBLE.






11. DESENVOLUPAMENT DEL PAU: 2on Quadrienni

Article 252. PAU 39 SECTOR EST PUIG D’EN PLA

Es correspon a l’anterior 3A 10 Sector Est Puig d’en Pla.

2. OBJECTIUS

Constituir Junta de conservació.

3. ÀMBIT

Sòl urbà consolidat, situat entre els sectors de Normax, Puig d’en Pla i els anteriors sectors

de Vinya Rosa i del Sepulcre Romà.



Segons normativa i ordenació del Pla Parcial 3A10 Sector Est Puig d’en Pla.


Caldrà tenir en compte l’existència dins dels sector de l’àrea d’expectativa arqueològica “A1.

Els Avellaners de Can Sala. Torre dels Moros”


Article 253. PAU 40 TRANSPORTS PUJOL

Es correspon a l’anterior 3A 15 Sector Transports Pujol.


194

1. OBJECTIUS

Gestionar les determinacions de la Modificació puntual del Pla General Municipal en el sector

3A-15, aprovada definitivament per la CTUG en sessió de 18 de desembre de 2001, i

permetre l’ampliació de la terminal d’autobusos.

2. ÀMBIT

Sòl urbà delimitat a llevant pel camí de Sant Pere del Bosc, a migdia per l’avinguda de la Vila

de Blanes, a nord pel Papalús, i a ponent per sòls no urbanitzables.



Es defineixen dues zones:

Zona de Serveis de Transport Privat (1.5.F*)

Zona de Serveis de Transport Públic (1.5.F

Zona de Serveis de Transport Privat (1.5.F*)

Superfície: 41.205,78 m2

Sostre Total: 10.978,00 m2(inclosos els 4.683,00 m2 de sostre edificats)

Parcel.la mínima: Una única parcel.la

Altura Reguladora Màxima: 7,0 m. El punt d’aplicació d’aquesta altura reguladora serà

la cota natural del terreny.

Planta soterrani: S’admet la planta soterrani amb la mateixa ocupació de la

planta baixa més un 20%, i no comptabilitza als efectes de

l’aprofitament urbanístic atorgat.

Separacions: 25,00 m a l’aresta exterior de l’actual calçada de la

carretera GI-682.

5,00 m a límit de parcel.la

Usos: Terminal d’autobusos i transport (amb les instal·lacions

annexes), oficines, tallers, garatges, maquinària, neteja,

engreix, habitatge pel vigilant, dormitoris, menjadors,

botigues i demés instal·lacions pel relax i estada dels


195

xofers, amb les limitacions fixades pels articles 122 i 131,

estació de servei per a la venda i subministrament de

carburant al públic en general.

Zona de Serveis de Transport Públic (1.5.F)

Superfície: 8.914,89 m2

Sostre Total: 0,00 m2

Usos: Terminal d’autobusos i transport destinada exclusivament

a aparcament.

El sector participarà en la construcció de la urbanització del vial d’accés des de la rotonda de

forma proporcional conjuntament amb el sector del PAU 11 Papalús i amb el càmping Tucan

(segons conveni).

5. CESSIONS

Vialitat: 3.745,65 m2

Zona verda: 2.023,54 m2



Article 254. PAU 41 PIRINEUS

1. OBJECTIUS

Aconseguir l’eixamplament del carrer del Torrentó per la formació d’una plaça pública entre el

carrer dels Horts i el c/ de Sant Pere, amb un aparcament soterrat, i modificar l’ordenació

urbanística.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat delimitat pels carrers del Torrentó, dels Horts i Sant Pere,

corresponent als sòls que ocupa l’Hotel Pirineus.



1. EDIFICABILITAT MÀXIMA 6.270,52


Vialitat 664 m2


3. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ: Zona 2.2A 1.240,89 m2

Zona 2.1C 300,85 m2


196


ASSEQUIBLE






Article 255. PAU 42 BLANCA AURORA

1. OBJECTIUS

Aconseguir l’eixamplament del carrer de la Sènia del Rabic per la formació d’una plaça entre

els carrers de l’Oliva i de Narcís Fors amb un aparcament soterrat, i modificar l’ordenació

urbanística.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat corresponent als sòls de l’hotel Blanca Aurora, i delimitat pels

carrers de la Sènia del Rabic, de l’Oliva i de Narcís Fors.



5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 4.932


Vialitat 1.172 m2



Zona 2.1A 1.307 m2


ASSEQUIBLE


197



implantació, aixó com el 10% per a habitatge concertat.



Article 256. PAU 43 MONTURIOL

1. OBJECTIUS

Aconseguir la millora de vialitat, mitjancant l’eixamplament del carrer de l’avinguda Pau Casals

a la part sud-ponent de la seva trobada amb l’avinguda de la Vila de Tossa i modificar

l’ordenació urbanística.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, delimitat per les avingudes Pau Casals i de la Vila de Tossa i

pel carrer Turó de l’Estelat. Es correspon als sòls ocupats per l’Hotel Monturiol.



5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 2.955 m2st


Vialitat 282 m2



Zona 2.4E

Amb un màxim de PB + 4 i el 50% d’ocupació


ASSEQUIBLE


198






Article 257. PAU 44 LLORET BLAU SUD

Es correspon a l’antiga UA 38

1. OBJECTIUS

Constitució de la Junta de conservació.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà consolidat situat a llevant de la C-63.



5. SISTEMES D’ESPAIS LLIURES 6.412 m2


Zona 2.5A 18.346,36 m2



Article 258. PAU 45 AVINGUDA VILA DE TOSSA

1. OBJECTIUS

Aconseguir la millora de vialitat, mitjançant l’eixamplament del c/ Josep Carner entre l’avinguda

de la Vila de Tossa i el c/ de Marina i modificar l’ordenació urbanística.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà no consolidat, delimitat per l’avinguda de la Vila de Tossa i pels carrers de

Josep Carner i de Marina.


199



5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 7.907,35 m2st


Vialitat 231 m2



Zona 2.2b 1.824,35 m2

Fondària edificable 16 m i altura màxima (PB+4), amb ocupació total de la planta baixa.


ASSEQUIBLE.






Article 259. PAU 46. PUIG D’EN PLA

Es correspon a l’anterior UA 9 Puig d’en Pla.

1. OBJECTIUS

Definir la concreció, la urbanització i completar la vialitat.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbà que limita amb les avingudes del Puig de Castellet, de Roca Grossa i del

Dr. Fleming i els anteriors sectors de Monterrey, Bloc i PA5.


4. CESSIONS:


200

La vialitat necessària per a l’ordenació i accés a les finques del sector.

10% Aprofitament urbanístic del sector


Zona 2.5 C*












2003).

6. USOS

Habitatge unifamiliar aïllat




201

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE


Article 260. Definició del sòl urbanitzable

1. El sòl urbanitzable comprèn aquells terrenys que aquest POUM considera necessaris i

adequats per garantir el creixement de la població i l’activitat econòmica, sota el principi del

desenvolupament urbanístic sostenible que informa la legislació urbanística vigent i aquest

POUM.

2. Aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal contempla Sòl urbanitzable delimitat (SUD),

constituït per aquells sectors delimitats específicament que són susceptibles de transformació

urbanística mitjançant la formulació, tramitació i aprovació definitiva del corresponent pla

parcial, i l’execució dels corresponents instruments de gestió.

3. També incorpora àmbits de Sòl Urbanitzable no delimitat (SUND), pels quals caldrà procedir a

la tramitació establerta a la Llei d’Urbanisme i al seu Reglament, així com tenir en compte les

determinacions fixades al POUM.

Article 261. Delimitació i ordenació del sòl urbani tzable

1. El POUM especifica les determinacions bàsiques per a la redacció del posterior planejament

derivat per a cadascun dels sectors del sòl urbanitzable que contempla. En els plànols

d’ordenació es delimiten gràficament els diferents sectors

2. Els plans parcials podran completar les previsions establertes en aquest POUM però no

modificar-les. En tot cas, d’acord amb allò que estableix la legislació urbanística vigent, la

totalitat del sòl de cessió obligatòria i gratuïta per a sistemes urbanístics locals en cada sector

de planejament parcial, podrà ser aplicada per raons d’interès públic a una o més d’una de les

destinacions possibles, sempre que la destinació no es prevegi en aquest POUM com

vinculant i sense disminució final de la superfície de cadascuna.


202

Article 262. Règim del sòl urbanitzable

1. Els propietaris de sòl urbanitzable tenen, junt amb les càrregues previstes específicament per a

cada un dels sectors en la present normativa, els següents deures:

- Repartir equitativament els beneficis i càrregues derivats del planejament.

- Cedir obligatòriament i gratuïtament a l’Ajuntament tot el sòl reservat pel planejament

per a sistemes urbanístics.

- Costejar i, si s’escau, executar la urbanització sens perjudici del dret a rescabalar-se

de les despeses d’instal·lació de les xarxes d’abastament d’aigua, de subministrament

d’energia elèctrica, de distribució de gas i la infraestructura de connexió a les xarxes

de telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en la part que,

segons la reglamentació específica d’aquests serveis, no hagi d’anar a càrrec dels

usuaris.

- Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic.

- Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de

l’habitatge protegit que eventualment els correspongui.

- Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en

els supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació, o bé ho imposi

justificadament aquest Pla o, en el seu cas, el Programa d’actuació urbanística municipal

o la normativa urbanística vigent.

- Cedir obligatòriament i gratuïta a l’administració actuant el sòl, dins del sector, on es

pugui edificar el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector.

Aquesta cessió de sòl pot ésser substituïda pel seu equivalent en altres terrenys fora del

sector si es pretén millorar la política d’habitatge o si l’ordenació urbanística dóna lloc a

una parcel·la⋅la única i indivisible. En aquest darrer cas, la cessió pot ésser substituïda

també per l’equivalent del seu valor econòmic. En tots els casos, l’equivalent s’ha de

destinar a conservar o ampliar el patrimoni públic de sòl.


203

- Costejar i, si escau, executar les infraestructures de connexió amb els sistemes

generals exteriors a l’actuació, i també les obres per a l’ampliació o reforç d’aquests

sistemes que siguin necessàries com a conseqüència de la magnitud de la pròpia

actuació, d’acord amb les previsions d’aquest Pla al respecte, incloent-hi, d’acord amb el

que estableix la legislació sectorial, l’obligació de participar en els costos d’implantació

de les infraestructures de transport públic que siguin necessàries perquè la connectivitat

del sector sigui d’adequada.

2. Els propietaris de sòl urbanitzable tenen dret al 90% de l’aprofitament urbanístic del sector o

polígon d’actuació, referit a llurs finques.

3. L’administració actuant participa en les càrregues d’urbanització que pertoquin al sòl amb

aprofitament que rebi en compliment dels deures de cessió dels propietaris, llevat del supòsit que

aquest sòl sigui expressament reservat, i així consti degudament al Registre de la Propietat, per

atendre necessitats d’habitatge, mitjançant promoció pública d’habitatges en règim de lloguer o

de cessió temporal d’ús i que, en aquest cas, es mantingui la titularitat dominical del sòl per

l’administració al llarg d’un termini mínim de trenta anys. En el supòsit de reserva parcial, la

participació de l’ajuntament en les càrregues d’urbanització serà proporcional al percentatge de

sòl no reservat.

4. En la fitxa de cada un dels sectors, es determinen les càrregues i obligacions els propietaris,

sens perjudici de l’aplicació de les determinacions de la legislació urbanística i les establertes

amb caràcter general en aquest POUM

CAPÍTOL II. DESENVOLUPAMENT DEL PLA EN SÒL URBANITZ ABLE

Article 263. Desenvolupament del Pla en sòl urbani tzable delimitat (SUD)

1. Els sectors que aquest POUM delimita en el sòl urbanitzable són els següents:


204

PPU1 Pla Parcial Urbanístic Portal de ponent

PPU2 Pla Parcial Urbanístic Oest Puig d’en Pla

PPU3 Pla Parcial Urbanístic Sant Quirze

PPU4 Pla Parcial Urbanístic Normax

PPU5 Pla Parcial Urbanístic Mont Lloret

PPU6 Pla Parcial Urbanístic Joaquim Lluhí

PPU7 Pla Parcial Urbanístic Dinamització econòmica

PPU8 Pla Parcial Urbanístic Cala Banys

PPU9 Pla Parcial Urbanístic Costa Marcona

PPU10 Pla Parcial Urbanístic Riera Passapera- l’Àngel

PPU11 Pla Parcial Urbanístic Camí del Cementiri

2. Els esmentats sectors deriven d’anteriors plans parcials que no s’han executat en la seva

totalitat, o bé són sectors de nova delimitació que el POUM considera adequats per assolir

alguns dels següents objectius:

a) Assegurar les futures demandes de sòl amb característiques, situació i estàndards

superiors als actuals

b) Permetre la creació de zones destinades a usos diferents de l’habitatge com és l’industrial i

altra activitat econòmica, i que ara difícilment es poden donar al municipi

c) Millorar les condicions de la xarxa viària existent, adequant-les a les necessitats actuals i

futures

d) Eixugar els dèficits d’estàndards existents a nivell global del municipi i crear millors nivells

dels mateixos

e) Relligar entre si diferents urbanitzacions actualment existents, assegurant el manteniment

de zones lliures dins la trama urbana.


205

3. Per a cadascun dels sectors de sòl urbanitzable, el present POUM precisa les determinacions

concretes dels sòls que els integren, les quals, excepte pel que fa a aquells sistemes urbanístics

la ubicació dels quals es prevegi en la present normativa com a vinculant, podran ser precisades

i ajustades en el desenvolupament del corresponent Pla Parcial Urbanístic.

4. El Pla d’etapes de les obres i serveis dels plans parcials no pot preveure, un termini superior a

sis anys per a l’execució total de la urbanització del sector. Si es delimita més d’un sector

d’actuació, s’ha de fixar l’ordre de prioritats entre ells.

Article 264 .PPU 1 PORTAL DE PONENT

Es correspon a un àmbit discontinu que engloba els anteriors 3A 4 Venta de Goya I, 3 A5 Venta de

Goya II i UA 26 Coll de Llop, així com una petita ampliació al costat de la riera Passapera.

1. OBJECTIUS

Resoldre l’impacte que hagués pogut establir la transformació de l’anterior sector de Coll de

Llop. Obtenir importants cessions per a sistemes d’equipaments, espais lliures i zones

verdes i aconseguir la implantació d’un nou centre urbà amb usos mixtes, i situar les noves

edificacions a les cotes baixes. Propiciar l’edificació de grans Resorts hotelers.

2. ÀMBIT

Sector discontinu de sòl urbanitzable delimitat que inclou un àmbit a llevant de la traça de la

variant Sud de la Selva Marítima, i al nord de la carretera de Tossa. L’altre àmbit està

delimitat per l’assentament del Condado del Jaruco, per la traça de la ronda del mig, pels

càmpings Santa Elena i Tucan, i per l’avinguda de la Vila de Blanes i una línia situada a uns

150 metres a llevant de la traça viària que connecta amb la variant sud de la Selva Marítima.


4. DENSITAT BRUTA D’HABITATGES:

10 habitatges /Ha, dels quals 3 habitatges/Ha es vincularan a l’execució del sostre hoteler.

5. EDIFICABILITAT BRUTA 0,32 m2 sostre / m2 sòl

Sostre mínim d’ús hoteler de màxima categoria 0,07m2 sostre / m2 sòl


206

Sostre habitatge i altres usos, entre ells l’hoteler 0,25 m2 sostre / m2 sòl


Espais lliures i zones verdes 107.324 m2 (26,90%)

Equipaments 70.514 m2, dels quals mínimament 10.000 m2 es destinaran a escolar (17,67%)


L’àmbit de l’antic sector de Coll de Llop es destinarà a sistema d’espais lliures i zones verdes

i les parts altes de la Venta de Goya es destinaran també a aquest sistema, tot reservant

també una bona part dels sòls pel sistema d’equipaments.

És una càrrega urbanística del sector assumir el cost de la urbanització de la ronda del mig

(abans anomenada ronda nord) en tot el seu recorregut, excepció feta de la part inclosa al

PPU 10 i a la part confrontant als sectors PMU 7-1 i PMU 7-2.












2003).

8. CONDICIONS ADDICIONALS

En el desenvolupament del sector, cal tenir en compte l’existència de les àrees d’expectativa

arqueològica A7. Coll de Llop i A18. Venta de Goya.

El desenvolupament del sector haurà de garantir una mínima afecció de les rieres.


207

9. USOS PRINCIPALS

Hoteler i habitatge.

10. ALTRES USOS COMPLEMENTARIS

Sanitari-assistencial, associatiu, esportiu, religiós, cultural, oficines-administratiu, restauració,

educatiu, aparcament, recreatiu i comercial d’acord amb la legislació sectorial.


ASSEQUIBLE





13. DESENVOLUPAMENT DEL PPU: 2on Quadrienni

Article 265. PPU 2 OEST PUIG D’EN PLA

Es correspon aproximadament a l’anterior 3A3.

1. OBJECTIUS

Millora de l’accés a Roca Grossa, minimitzar una transformació urbanística vertebrada amb

les avingudes del Puig de Castellet i de Roca Grossa, i amb el carrer de Santiago Rusiñol.

Protecció de la magnífica arbreda situada a llevant de l’avinguda Roca Grossa i a la part

septentrional del sector, a partir d’uns 35 m des de l’avinguda de Roca Grossa.

Reducció de l’edificabilitat en tant no s’ha d’obrir nova vialitat.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbanitzable delimitat situat entre Roca Grossa, Normax i l’avinguda de Roca

Grossa. Inclou sòls a l’altre costat de l’avinguda del Puig Castellet per tal de millorar l’accés i

executar una rotonda per tal d’establir una bona connexió amb l’avinguda de Roca Grossa.




208

5. EDIFICABILITAT BRUTA 0,22 m2 sostre/ m2 sòl



Equipaments 5% de la superfície del sector


A part de la millora viària que comporta l’execució d’una rotonda situada al costat sud de

l’àmbit, no s’obrirà cap nova vialitat. Les edificacions que com a màxim tindran PB + 1, es

disposaran preferentment al costat del vial, amb molta cura i adaptades al relleu.

Prioritàriament la nova tipologia serà d’habitatges agrupats, i l’ordenació harmonitzarà la nova

implantació amb els habitatges unifamiliars existents. Com a càrrega externa caldrà que

s’urbanitzi l’avinguda de Roca Grossa des de la rotonda fins al límit llevant del sector.

8. ÚS PRINCIPAL

Habitatge.



hoteler, educatiu i aparcament.


ASSEQUIBLE





12. DESENVOLUPAMENT DEL PPU: 1er Quadrienni

Article 266. PPU 3 SANT QUIRZE

Es correspon a la part llevant de l’àmbit del sector 3A6 que fixava el PGOU.


209

1. OBJECTIUS

Aconseguir un nou centre urbà qualitatiu vertebrat per l’avinguda de les Alegries des de la

Porta Nord a l’oficina d’informació. Obtenir la cessió de sòls per un gran parc urbà a l’entorn

de l’ermita de Sant Quirze i condicionar amb un carril bici en la seva part confrontant a

l’avinguda de Nicolau Font i Maig.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbanitzable delimitat que es troba entre Puig Ventòs, l’avinguda de les

Alegries, l’avinguda de la Mare de Déu de Gràcia, el PMU 9 Costa Encantada i el sector de

Mas Arboç




6. EDIFICABILITAT MÀXIMA:

Residencial 12.666,6 m2 sostre

Altres usos 31.494,55 m2 sostre


Espais lliures i zones verdes i equipaments 131.869,54 m2, dels quals 10.000 m2 com a mínim

es destinaran a equipament escolar (67,834%).


La distribució de l’edificació i dels usos seguirà aproximadament el plànol d’ordenació

orientativa adjunt al conveni urbanístic que acompanya el POUM.

El Pla Parcial Urbanístic haurà de definir l’ordenació amb suficient detall, podent-se millorar

justificadament l’ordenació, tot reservant per a sistemes de zones verdes i equipaments els

sòls situats entre el nou vial que es proposa per accedir al barri de Puig Ventós i l’avinguda de

Nicolau Font i Maig, aixi com els situats a ponent de l’esmentada avinguda segons s’indica als

plànols de la Sèrie II.2. D’aquesta manera, s’aconseguirà la cessió de sòl per un gran parc


210

urbà equipat que haurà de tenir molt en compte la protecció de l’entorn a l’ermita de Sant

Quirze.


Cal tenir en compte les àrees d’expectativa arqueològica A2. Can Forner, i A14. Sant Quirze.

Caldrà tenir també en compte la integració de la nau de Cotursa a la nova ordenació.

10. USOS PRINCIPALS

Habitatge, hoteler, oficines-administratiu i comercial d’acord amb la legislació sectorial vigent


Sanitari-assistencial, associatiu, esportiu, religiós, cultural, restauració, educatiu, recreatiu,

aparcament i l’industrial compatible amb la proximitat de l’habitatge.


ASSEQUIBLE






Article 267. PPU 4 NORMAX (Mod.2/3/2010)

Es correspon a l’anterior 3A9.

1. OBJECTIUS

Es manté el sector de sòl urbanitzable amb les condicions actuals, ja que s’està executant, si bé

se suprimeix l’obligatorietat de constituir una Junta de Conservació en compliment de la resolució

del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de data 21 de maig de

2008.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbanitzable delimitat situat entre els sectors de Roca Grossa i Puig d’en Pla.



211


5. EDIFICABILITAT BRUTA: 0,45 m2 sostre/ m2 sòl



Equipaments 4.225 m2 (6,876%)


D’acord amb el Pla Parcial aprovat

ARM PB + 1PP

8. ÚS PRINCIPAL

Habitatge


Sanitari-assistencial, associatiu, esportiu, religiós, cultural, oficines-administratiu, restauració, i

educatiu

10. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de Cooperació.


Article 268. PPU 5 MONT LLORET ( R Recurs Alçada 4 /02/2010)

Es correspon a l’anterior 3AB, excloent-ne l’àmbit del subsector 2 i unes parcel.les de llevant.

1. OBJECTIUS

Minimitzar l’impacte de la transformació urbanística. Desclassificar el subsector 2, obtenir una

gran superfície per a sistema d’espais lliures i zones verdes a la part meridional, i concentrar

l’edificabilitat del sector a la part nord que coincideix amb la més consolidada.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbanitzable situat al nord del terme municipal. Limita a nord-ponent amb Lloret

Residencial.






212



El Pla Parcial Urbanístic haurà de relocalitzar a les parcel.les no edificades de la part

occidental del sector, que és la més consolidada, els aprofitaments que corresponien a la part

de llevant, que el POUM proposa com a sistema d’espais lliures i zones verdes. Es redueix

l’edificabilitat, si bé cal tenir en compte que es minoren considerablement les despeses

d’urbanització en concepte de carrers que no caldrà executar i que també hi ha una gran

superfície de sistema d’espais lliures que no caldrà urbanitzar, ja que es pretén conservar la

integritat del bosc actual.

Les edificacions seran agrupades o aïllades, i les primeres es disposaran amb molta cura

dins de franges de 20 m tocant als vials per tal de minimitzar el seu impacte. Els projectes

caldrà presentar-los amb seccions transversals cada 10 m i amb tots els arbres existents per

tal de valorar en cada moment la seva procedència. A més, en aquests casos caldrà

presentar avantprojectes unitaris per illes, per bé que es puguin desenvolupar per parts.

D’altra banda, les parcel.les corresponents als habitatges aïllats tindran una superfície

mínima de 400 m2.

Les edificacions existents incloses en sòls de l’antic àmbit del 3AB que passen a sòl no

urbanitzable amb qualificació 5.3 podran consolidar el seu sostre fins a 150 m2 de sostre.

El Pla Parcial procurarà la salvaguarda del corredor biològic que afecta la part llevant i, per

tant, tant la urbanització de la vialitat inclosa fins arribar als habitatges preexistents com les

característiques d’aquests caldrà que siguin amb la màxima atenció per garantir-ne la

salvaguarda.








213






2003).

8. ÚS PRINCIPAL

Habitatge


Sanitari-assistencial, associatiu, aparcament, esportiu, religiós, cultural, oficines-administratiu,

restauració, hoteler i educatiu


ASSEQUIBLE





12. DESENVOLUPAMENT DEL PPU: 1er i 2on Quadriennis

Article 269. PPU 6 JOAQUIM LLUHÍ

1. OBJECTIUS

Obtenció de sòls per a equipaments escolars, sistema d’espais lliures i zones verdes i un

aparcament públic. Completar la vialitat i aconseguir adequadament mitgeres actualment

vistes d’edificacions situades en el límit del sòl urbà actual. Inclou l’Avinguda de Ribalaigua

fins la Urbanització Rocagrossa.


214

2. ÀMBIT

Àmbit discontinu de sòl urbanitzable delimitat, situat entre els assentaments de Can Ballell i el

Molí. Inclou l’Avinguda de Ribalaigua fins la Urbanització Rocagrossa.






Equipaments escolars 17.980,26 m2 (24,347%)

Aparcament 2.851m2 (3,86%)


ARM PB + 3, i prenent com a referència el plànol normatiu de la sèrie II.2 a escala 1/2.000.

8. ÚS PRINCIPAL

Habitatge



hoteler i educatiu


ASSEQUIBLE



implantació, així com el 10% per a habitatge de preu taxat.




215

Article 270. PPU 7 DINAMITZACIÓ ECONÒMICA

1. OBJECTIUS

Generar sòl per a activitat econòmica del municipi i establir una millora de la imatge urbana

des de l’accés de la carretera de Vidreres amb arquitectura de qualitat, i un important

component verd.

2. ÀMBIT

Nou sector de sòl urbanitzable delimitat discontinu, situat al nord i a ponent de la riera de

Lloret, entre la variant sud de la Selva Marítima i Mas Romeu. També inclou els sòls ocupats

actualment per l’empresa de materials de construcció no legalitzada situada al peu de la

carretera de Vidreres, al costat nord de la urbanització Els Pinars. En el planejament derivat,

aquests sòls es qualificaran de sistema d’espais lliures i zones verdes, i computaran com a

tals dins del sector.


4. EDIFICABILITAT BRUTA 0,5 m2 sostre/ m2 sòl

5. CESSIONS MÍNIMES PER A SISTEMES

Els mínims exigits per la legislació urbanística, és a dir el 10% de l’àmbit per a zona verda i el

5% per a equipaments. A més, no comptabilitzen com a zona verda les franges de pendent

més gran del 20%.


ARM PB + 2 amb un màxim de 10 m

A la part nord, tocant a la depuradora, es podrà establir una zona destinada a la possible

localització de discoteques i bars musicals, amb les corresponents mesures correctores per

tal de minimitzar el seu impacte acústic i ambiental.

Es farà un tractament paisatgístic adequat de la riera de Lloret incloent el cost del seu

endegament amb mètodes de bioenginyeria i s’incorporarà a la urbanització del sector la


216

continuïtat en forma de passeig i carril bici, des del GR 92 fins la intersecció de les avingudes

de Vidreres i de les Alegries.

El sector participa en l’arranjament de la Riera de Lloret en la part proporcional corresponent.

La part del sector situada al peu de la carretera de Vidreres, ocupada en part per una activitat

no legalitzada de venta de materials de construcció es destinarà a sistemes del PPU.

Els terrenys amb pendents superiors es destinaran a sistema d’espais lliures i hauran de

mantenir el seu caràcter boscós.












2003).

Els terrenys de la riera, en tant que formen part del sistema hidrològic, no computen a efectes

d’aplicació de l’aprofitament urbanístic. A més, la franja que figura al llarg de la riera no

computarà com a zona verda i en el Pla Parcial Urbanístic es qualificarà com a franja de

protecció de la riera.


El desenvolupament del sector haurà de garantir una mínima afecció sobre les rieres i

salvaguardar els boscos de ribera amb vernedes existents, els quals caldrà qualificar-los de

sistema d’espais lliures.


217

8. USOS PRINCIPALS

Comerç a l’engròs i comerç al detall i de prestació de serveis privats al públic, recreatiu i

industrial 1ª, 2ª i 3ª categoria.


Sanitari-assistencial, esportiu, religiós, cultural, oficines-administratiu, restauració, hoteler,

educatiu, aparcament,


11. DESENVOLUPAMENT DEL PPU: 1er i 2on Quadriennis

Article 271. PPU 8 CALA BANYS

Es correspon a l’àmbit de l’anterior 3A1, reajustat segons resulta de la Modificació puntual del

PGOU aprovada inicialment per l’Ajuntament.

1. OBJECTIUS

Obtenció de sòls per un gran parc públic arran de mar al costat del castell de Sant Joan.

Potenciar la implantació d’un establiment hoteler o assistencial de qualitat, integrat a l’entorn.

2. ÀMBIT

Delimitat pels camins de Sant Joan i de Cala Banys, pels carrers de Marià Fortuny, de

Francesc Campdera i de Josep Irla, i per parcel.les de sòl urbà.


4. EDIFICABILITAT BRUTA 0,16353 m2st


Vialitat 6.896 m2

Sistema d’espais lliures i equipaments 42.528 m2(69,547%)


L’edificació es disposarà molt curosament en segon terme amb un màxim d’altura de planta

baixa i pis, seguint aproximadament l’ordenació orientativa que figura en els plànols

d’ordenació.


218

S’admeten sota rasant i en el primer soterrani usos complementaris de l’ús principal, i a més

en el segon soterrani també es podrà construir l’aparcament.

7. ÚS PRINCIPAL

Hoteler de màxima categoria

8. ALTRES USOS

Cultural, esportiu, assistencial, administratiu o educatiu.



Article 272. PPU 9 COSTA MARCONA

Es correspon a una petita part de l’anterior 4.1, inclosa en la Modificació puntual del PGOU

aprovada inicialment per l’Ajuntament.

1. OBJECTIUS

Potenciar la implantació d’un establiment hoteler o assistencial de qualitat, integrat a l’entorn, i

garantir la continuïtat del corredor ecològic existent.

2. ÀMBIT

Sector de sòl urbanitzable delimitat que es troba al nord de la Montgoda i la Llevantina, a la

part meridional del camí vell de Lloret de Mar a Tossa de Mar.


4. EDIFICABILITAT BRUTA 0,13933 m2 st / m2sl



Caldrà que el planejament derivat mantingui i asseguri la funció de corredor ecològic del

sistema d’espais lliures que es fixa als plànols d’ordenació sèrie II.2 a escala 1/1.000. En

aquest sentit les actuacions seran mínimes i es mantindrà el forest.


219


L’edificació es disposarà molt curosament en segon terme amb un màxim d’altura de planta

baixa i dues plantes pis, seguint aproximadament l’ordenació orientativa que figura en els

plànols d’ordenació.

S’admeten sota rasant i en el primer soterrani usos complementaris de l’ús principal, i a més

en el segon soterrani també es podrà construir l’aparcament.

S’inclou com a càrrega del sector la urbanització del camí vell de Tossa des de la part

confrontant amb el sector fins a la GI – 682.

7. ÚS PRINCIPAL

Hoteler

8. ALTRES USOS

Equipament cultural, esportiu, assistencial, administratiu o educatiu.



Article 273. PPU 10 RIERA PASSAPERA- L’ÀNGEL

1. OBJECTIUS

Aconseguir un parc urbà al costat del GR-92. Com a condició sine qua non per a l’execució

del PPU 10 caldrà que prèviament s’hagi completat l’execució de l’ampliació del golf de

l’Àngel fins un mínim de divuit forats (PAR 72).

2. ÀMBIT

Sector discontinu de nova creació. El subàmbit meridional es troba situat entre la sortida de la

Variant sud de la Selva marítima, la Ronda del Mig i la Riera Passapera. El subàmbit

septrentional es troba a sud-ponent del golf de l’Àngel, al sud de la Riera Passapera i engloba

la capella de la Mare de Déu de Gràcia.


4. DENSITAT BRUTA: 32 habitatges/Ha



220

6. EDIFICABILITAT BRUTA 0,32 m2st/m2sl.



Espais lliures, zones verdes 62.517 m2 (73,205%). Es corresponen a les situades al

peu del GR 92 que hauran de mantenir el caràcter boscós

en la totalitat del subàmbit septentrional.

Vialitat: 2.372,5 m2s


Altura màxima PB + 5

Caldrà que l’ordenació tingui en compte el paisatge i, en especial, la Riera Passapera, tot

respectant la verneda existent al seu costat que té elevat valor paisatgístic i ecològic.

Correrà a càrrec del sector la urbanització de la part de la ronda del mig inclosa dins el seu

àmbit.












2003).

El subàmbit septentrional serà objecte d’un Pla Especial destinat al manteniment dels usos

públics actuals i a la protecció i millora de les masses forestals.

10. ÚS PRINCIPAL

Habitatge


221



hoteler, educatiu, recreatiu, aparcament i comercial d’acord amb la legislació sectorial.


ASSEQUIBLE






Article 274. PPU 11. CAMÍ DEL CEMENTIRI

1. OBJECTIUS

Resoldre l’accés des de la carretera GI-682, participar amb les obres del camí al nou

cementiri, obtenir sòls per a equipaments davant la GI-682 i reconèixer una activitat econòmica

existent.

2. ÀMBIT

Sòl urbanitzable delimitat situat al costat del terme municipal de Blanes i al nord de la carretera

GI-682.




Espais lliures, zones verdes 2.920 m2 (10%)

Equipament destinat a parc de bombers 6.313 m2 (21,62%)



ARM PB amb un màxim de 7 m.


222


Com assenyalen els objectius, es resoldrà correctament l’accés des de la GI-682 i es

participarà amb les obres del camí al nou cementiri.

8. ÚS PRINCIPAL

Industrial 1ª, 2ª i 3ª categoria, comerç a l’engròs i comerç al detall i de prestació de serveis

privats al públic.


Esportiu, cultural, oficines-administratiu, restauració, hoteler, educatiu, aparcament,


11. DESENVOLUPAMENT DEL PPU: 2on Quadrienni

Article 275. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable no deli mitat (SUND)

1. Els àmbits que aquest POUM estableix en el sòl urbanitzable no delimitat són els següents:

SUND 1. Monturiol

SUND 2. Lloret Verd

Article 276. SUND 1 MONTURIOL

Es correspon a l’àmbit de l’anterior UA35B.

1. OBJECTIUS

Establir una zona d’estació de serveis amb una benzinera, i comercial i hotelera de qualitat al

peu de la carretera de Vidreres, i a les portes del gran continu que formen les urbanitzacions

que accedeixen des de la carretera per aquest indret.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbanitzable no delimitat, situat entre la carretera vella de Vidreres i l’actual C-63.

Limita al nord amb la boca migdia del túnel de Monturiol.



223

4. CESSIONS:

Vialitat 4.100 m2




El Pla Parcial de delimitació haurà de justificar la implantació de les edificacions amb un acurat

estudi d’impacte paisatgístic.

7. USOS

Hoteler, comercial i estació de servei.

8. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. Una vegada


9. DESENVOLUPAMENT DEL SUND: Caldrà la tramitació d’un Pla Parcial de Delimitació.

Article 277. SUND 2. LLORET VERD

Es correspon amb part de les anteriors UA 35C, UA 38B, UA 36A i UA 36B .

1. OBJECTIUS

Garantir la sostenibilitat i la integració paisatgística de l’àmbit, tot augmentant la superfície

destinada a sistemes i adequant l’edificabilitat i la densitat potencial que figuren en el conveni

transaccional signat el 17 de juny de 2003.

2. ÀMBIT

Àmbit de sòl urbanitzable no delimitat discontinu que coincideix amb els àmbits de les

anteriors UA 35C, UA 38B, UA 36A i UA 36B, amb l’exclusió de 44,017 Ha que passen a sòl

no urbanitzable.


4. DENSITAT BRUTA HABITATGES: 10 habitatges/Ha


6. EDIFICABILITAT TOTAL MÀXIMA 112.708 m2st


224

7. CESSIONS:

La cessió mínima per a sistemes dins el sector, una vegada ajustades les superfícies, és com

segueix:

Equipaments (amb possibilitat de passar a

espais lliures i zones verdes) 214.516 m2


Hidrogràfic 27.491 m2

Vialitat: la necessària per a la correcta ordenació. A determinar en l’avanç del Pla Parcial

Urbanístic de Delimitació.


S’haurà de tenir molta cura en la disposició final de l’agrupació dels habitatges que caldrà que

s’adaptin al relleu i es localitzin a les franges situades a continuació de la via pública per tal de

minimitzar l’impacte paisatgístic. Caldrà que es facin avantprojectes unitaris per illes, per bé

que es puguin executar per parts.

Les edificacions agrupades es disposaran preferentment a les zones ratllades dels plànols

normatius de la Sèrie II-2 a escala 1/1.000.












2003).


225

9. USOS

Habitatge, oficines-administratiu, cultural, esportiu, restauració, associatiu i comerç al detall i

de prestació de serveis privats al públic.

10. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES ASSEQUIBLES


de sòl corresponent al 22,84 % del sostre que es qualifica per a l’ús d’habitatge de nova

implantació, així com el 10,49 % per a habitatge concertat.

11. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. Una vegada


12. DESENVOLUPAMENT DEL SUND: D’acord amb el que preveu l’article 66.2 del Decret

Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, s’hi

estableix que per al desenvolupament d’aquest sòl urbanitzable no delimitat caldrà la redacció

d’un avanç de pla parcial urbanístic de delimitació que delimiti els diferents sectors de

desenvolupament, al qual s’hauran de subjectar els corresponents plans parcials de

delimitació, de manera que, d’acord amb els articles 84.3 i 65.1.c Decret 305/2006, de 18 de

juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, en resultin sectors independents

i de dimensions mesurades, amb l’establiment d’un programa que fixi les prioritats en un

desenvolupament escalonat i condicionat entre si, de manera que el desenvolupament d’un

sector es condicioni a l’execució del precedent, per tal de garantir un creixement gradual

harmònic i un desenvolupament urbanístic sostenible de tot l’àmbit.


226

TÍTOL VII. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE


Article 278 Definició del sòl no urbanitzable

Aquest POUM classifica com a sòl no urbanitzable aquells terrenys que, pels seus valors

agrícoles, forestals, paisatgístics o ambientals o be pel règim de protecció que es deriva de la

legislació sectorial o del planejament territorial, es consideren incompatibles amb llur transformació

urbanística, així com també aquells terrenys que es consideren inadequats per al

desenvolupament urbà.

Article. 279. Zones en sòl no urbanitzable

El POUM qualifica el sòl no urbanitzable en les següents zones, la regulació detallada de les quals

es conté al Capítol III d’aquest Títol:

5.0. PEIN

5.1 Agrícola

5.2 No urbanitzable comú

5.3 Forestal

5.4 Protecció del paisatge

5.5 Càmping en sòl no urbanitzable

5.6 Golf en sòl no urbanitzable

5.7 Zona esportiva motoritzada Can Daura

5.8 Masies de Lloret

5.C1 Costaner 1

5.C2 Costaner 2


227

5.C3 Costaner 3

5.C-PEIN Costaner inclòs en el PEIN

Article 280. Divisió i segregació de finques

1. En les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys ubicats en sòl no

urbanitzable, no podran efectuar-se segregacions en contra d’allò que disposa la legislació

agrària i forestal.

2. Es prohibeixen de manera específica les divisions o segregacions de terrenys en els següents

supòsits:

- Quan de la segregació en resultin superfícies inferiors a la unitat mínima de conreu o a

la unitat mínima de producció forestal establertes en la legislació corresponent,

exceptuant els casos en què ho permeti expressament la normativa sectorial, prèvia

autorització del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

- Quan la finca estigui vinculada a una construcció i es consideri indivisible per aplicació

de les normes sobre superfícies mínimes de terreny referides a les construccions en el

sòl no urbanitzable.

- Quan de la segregació en resulti una finca que no tingui accés directe ni immediat a

carreteres, pistes forestals o altres vies de domini públic ja existents, excepte quan

tingui una servitud de pas legalment constituïda i ho permeti la normativa, prèvia

autorització del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

3. En sòl no urbanitzable es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques.

4. Les divisions i segregacions de finques en sòl no urbanitzable resten també sotmeses a

llicència municipal, sens perjudici de les competències del Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural, d’acord amb el que disposa la legislació agrària o forestal.


228

Article 281. Conservació i tancament de les finqu es

1. Les finques s’hauran de mantenir degudament netejades amb la finalitat de garantir el

manteniment de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic legalment

establertes, el compliment de les quals podrà ésser exigida per l’Ajuntament a través de la

corresponent ordre d’execució,

2. Qualsevol tancament de finca que es vulgui portar a terme, requerirà llicència urbanística.

3. En sòl no urbanitzable s’admeten únicament els tancaments de les finques que donen al vial o

camí amb murs massissos d’una altura màxima d’1,50 m i mínima de 0,80 m, poden arribar

amb reixes i/o tanques metàl.liques fins a 2,20 m. Quan la tanca no doni a via ni camí no és

obligat el basament massís. S’admeten les tanques amb arbres que fan el paper de

tallavents, com a rengleres de xiprers sense limitar la seva altura. En aquell sòl no

urbanitzable forestal (clau 5.3) i de protecció de paistage (clau 5.4), qualsevulla actuació que

requereixi el tancament de la finca caldrà fer-se amb tanques que permetin la permeabilitat

per al pas de la fauna de la zona.

4. Qualsevulla tanca que s’executi, haurà de tenir la condició d’acabat en totes les parts que

quedin vistes, tant des de la parcel.la com des del veí.

Article 282. Protecció del paisatge

1. Qualsevol intervenció en sòl no urbanitzable, haurà d’assegurar el respecte a les condicions

naturals i paisatgístiques de l’entorn en què s’emplaça, garantint la seva integració ambiental i

el respecte als relleus existents.

2. Fora dels llocs que s’autoritzin expressament, no es permet la col·locació de cartells i tanques

de publicitat o anàlogues.


229

CAPÍTOL II. REGULACIÓ D’USOS I CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

Article 283. Disposicions generals

1. Els propietaris de finques en sòl no urbanitzable, tenen el dret d’ús, de gaudi i de disposició

de llurs propietats, d’acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, respectant els imperatius

derivats del principi d’utilització racional dels recursos naturals i dins dels límits establerts per

la normativa aplicable i per aquest POUM.

2. El sòl no urbanitzable no es pot destinar a usos que, atenent als valors que el POUM

protegeix o preserva, en transformin la destinació o la naturalesa o be lesionin o impedeixin la

realització de dits valors.

Article 284. Regulació general dels usos i constr uccions

1. En sòl no urbanitzable, no es podran realitzar d’altres construccions que les destinades a

explotacions agrícoles, ramaderes, pecuàries o forestals que tinguin relació amb la naturalesa

i el destí de la finca.

2. No obstant, es podran autoritzar, en els termes establerts a la legislació urbanística i sectorial

i en el present Pla, els següents usos i instal·lacions:

a) Activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, d’acord

amb l’article 47 del DL 1/2005, o la disposició que el substitueixi. A aquest efecte, són

d’interès públic:

-Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo

que es desenvolupin a l’aire lliure, com ara escoles de natura, camp de tir, etc.

Tanmateix, les activitats de golf i esport motoritzat en sòl no urbanitzable, només es

podran autoritzar a les zones qualificades com 5.6 i 5.7, respectivament.

-Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans

-Les infrestructures d’accesibilitat i, entre d’altres, els heliports.


230

-Les instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions,

la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica,

d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la

producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals

d’interès públic.

b) Construccions i dependències pròpies dels usos i aprofitaments agrícoles, pecuaris,

ramaders i forestals, o d’explotació dels recursos naturals a excepció de les activitats

extractives.

c) Habitatge familiar, directament i justificadament associat a algunes de les activitats a què

es refereix l’apartat anterior

d) La rehabilitació de les masies i cases rurals incloses en el Catàleg incorporat a aquest

Pla, per tal de destinar-les a habitatge o a un establiment hoteler ( amb exclusió de la

modalitat d’hotel apartament) o de turisme rural, d’acord amb el que el propi Catàleg

determina.

e) L’ús de càmping, exclusivament a la zona 5.5

f) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis a la xarxa

viària

g) Les construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el

funcionament de les obres públiques.

Article 285. Règim d’autorització

1. L’autorització dels usos i instal·lacions a què es refereix l’apartat 2 de l’article anterior, resta

sotmès, en tot cas, a llicència urbanística així com a la tramitació prèvia d’un pla especial o al

procediment d’autorització específic que per a cada supòsit concretament estableix el DL

1/2005 o la disposició que el substitueixi.

2. En tot cas, l’establiment de qualsevol de les activitats autoritzades comportarà l’adopció de les

mesures correctores adequades per evitar la degradació de l’entorn, i per aconseguir una total

integració funcional respectuosa amb el medi i una adequació paisatgística amb l’entorn on


231

s’ubiqui. En aquest sentit, qualsevol actuació en sòl no urbanitzable requerirà d’un estudi

paisatgístic i un informe justificatiu de la necessitat de l’actuació i de l’adequació ambiental de

la mateixa i serà sempre preceptiva la realització d’estudis sobre la captació d’aigua potable,

tractament d’aigües residuals i residus, cursos hídrics i accessos, tot tenint en compte els

camins rurals presents, la flora i la fauna.

Article 286. Línies elèctriques, telecomunicacions, gasoductes i d’altres infraestructures

anàlogues

1. La instal·lació de línies elèctriques, de telecomunicacions, antenes, repetidors gasoductes i

d’altres infraestructures similars es sotmetrà per a la seva autorització al procediment

establert a la legislació urbanística.

2. En el cas de proposar-se noves instal·lacions, es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament

amb les preexistents, preveient corredors paral·lels a les grans infraestructures de

comunicació o que transcorrin pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i

paisatgística.

3. Els nous receptors de senyal de telefonia mòbil es sotmetran a les determinacions

establertes a l’article 53 d’aquestes Normes.

4. La instal·lació de noves línies o ampliació de les existents serà ordinàriament soterrada.

Excepcionalment, s’autoritzaran línies aèries exigint al promotor l’ús de dispositius encaminats

a impedir la col·lisió o electrocució d’aus (dispositius salvaocells, aïllament de conductors i

altres mesures que es consideren oportunes).

5. Per minimitzar el risc d’incendis provocats per línies en mal estat, el risc de xoc i electrocució

d’aus i l’impacte negatiu sobre el paisatge, i en la mesura que sigui possible, es procedirà a la

modificació de les línies elèctriques existents mitjançant mesures correctores com:

soterrament de la línia, aïllament de conductors, modificació de pals i torretes, col·locació de

dispositius salvaocells, etc.


232

Article 287. Condicions generals de les edifica cions autoritzables en sòl no urbanitzable

1. Totes les obres d’ampliació, conservació, millora i reforma de les edificacions existents en sòl

no urbanitzable que es puguin autoritzar d’acord amb aquest Pla, així com les noves

construccions autoritzables, s’ajustaran a les següents condicions generals:

a) Les obres de reforma de les edificacions tradicionals existents es realitzaran conservant

els elements arquitectòniques que donen caràcter a l’edifici i mantindran, respecte a la

seva composició volumètrica, el caràcter compacte amb un sol volum, o bé un volum

predominant i d’altres agregats d’inferior dimensió, de manera que el conjunt presenti

una configuració inequívocament unitària

b) Els cossos sobre la coberta de l’edifici (torretes d’escala, dipòsits d’aigua, panells de

captació d’energia solar, etc) quedaran integrats en la composició projectual de l’edifici o

ocults.

c) Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats, colors i volumetria que

garanteixi una adequada integració a les condicions naturals de l’entorn.

d) Les línies de conducció elèctrica i telefònica, les antenes, etc, únicament es podran

col·locar sobre la coberta, i no la façana, amb elements arquitectòniques que limitin la

seva visualització.

e) No s’admetran noves edificacions en terrenys amb un pendent superior al 20%.

2. A banda de la documentació que, en cada cas, sigui exigible, es requerirà sempre un estudi

sobre la posició paisatgística de l’edificació i el seu impacte visual, així com les mesures

preses per a la seva integració paisatgística i la minimització d’impactes negatius. En aquest

sentit qualsevol actuació en sòl no urbanitzable requerirà d’un estudi paisatgístic i un informe

justificatiu de la necessitat de l’actuació i de l’adequació ambiental de la mateixa i serà

sempre preceptiva la realització d’estudis sobre la captació d’aigua potable, tractament

d’aigües residuals i residus, cursos hídrics i accessos, tot tenint en compte els camins rurals

presents, la flora i la fauna.


233

Article 288. Edificacions destinades a habitatge familiar vinculat a una explotació

Les noves construccions o ampliació de les existents destinades a habitatge familiar vinculat a

l’explotació agrària o forestal, s’ajustaran a les següents condicions:

- Acreditar que la finca reuneix la unitat mínima de conreu o, si s’escau, forestal, en una única

extensió.

- Projecte d’explotació de la finca que justifiqui la necessitat de l’habitatge familiar.

- En el projecte, caldrà garantir l’accés rodat i l’eliminació i depuració de tota classe de residus

i abocaments

- Les noves construccions s’hauran de situar a una distància mínima de 250m del sòl urbà o

urbanitzable delimitat

- El sostre màxim serà de 200m2. En cas d’habitatges preexistents degudament autoritzats, es

podrà incrementar el sostre actual fins a un 15% més, sempre que no haguessin estat ja

ampliats d’acord amb l’article 154.01 de l’anterior Pla General d’Ordenació Urbana. D’altra

banda, els inclosos al catàleg de masies i cases rurals tenen una condició específica.

- L’habitatge tindrà una altura màxima de 6,5m, equivalent a planta baixa i pis.

- La separació de l’edificació a la tanca del camí d’accés serà de 5m. i de 7 a les altres

partions

- La composició arquitectònica correspondrà al tipus tradicional del lloc

- La llicència restarà en tot cas condicionada a la inscripció de la finca en el Registre de la

Propietat com indivisible, fent constar la vinculació del sòl a l’edificació.

- A la zona forestal (clau 5.3) caldrà presentar un pla de gestió i millora forestal.

Article 289. Edificacions incloses en el Catàleg de masies en sòl no urbanitzable

1. Les masies i cases rurals incloses en el Catàleg d’aquest POUM es sotmetran a les condicions

específiques contemplades en el mateix.


234

2. En les masies existents incloses al Catàleg es podrà admetre la seva divisió en propietat

horitzontal en un màxim de tres entitats, havent de tenir cada entitat resultant un mínim de 100

m2 útils.

Article 290. Magatzems, coberts, hivernacles i d’a ltres construccions vinculades a

l’explotació agrària

1. Els magatzems, coberts, casetes d’eines, hivernacles i d’altres construccions vinculades a

l’explotació agrària, hauran de complir les condicions següents:

a) Els coberts i magatzems s’ajustaran als següents paràmetres:

- Cal acreditar la unitat mínima de conreu en una única extensió. La part de la finca

vinculada a l’edificació, quedarà inscrita en el Registre de la propietat com a

indivisible.

- La seva ocupació no superarà el 2% de la superfície del terreny, amb un màxim

de 200 m2 de sostre..

- L’altura màxima permesa és de 5 m. en planta baixa, excepte les sitges agrícoles i

les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major

altura.

En qualsevol cas caldrà procedir a minimitzar el seu impacte paisatgístic mitjançant la plantació

d’arbres al seu voltant.

- La distància mínima de l’edificació a tots els límits de la finca serà de 10 m.

- En els llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i es plantarà al llarg de les

edificacions fileres d’arbres d’espècies autòctones, en una proporció mínima d’un

arbre cada 5 m. de longitud, per tal de mitigar l’impacte visual de la construcció.

- Els coberts per l’ús eqüestre privat, tindran una superfície màxima de 160 m2 i

una altura màxima de 3,5 m.

- La composició arquitectònica i els materials correspondran al tipus tradicional del

lloc i seran adequats a l’entorn.


235

b) Les casetes per a eines associades als horts tindran una superfície màxima construïda

de 6 m2 en una sola edificació, amb una altura màxima de 3 m., i se situaran adossades

als murs de pedra o bé als límits dels horts. Els materials a utilitzar seran la fusta, la

pedra seca o les parets de maons amb arrebossat color terrós. Es prohibeix la utilització

de plàstics, planxes, bidons, ferralla o altres materials de rebuig per construir les

barraques d’eines o els tancaments de protecció d’horts.

c) Els hivernacles se situaran a una distància mínima de 5 m. del límit de la finca, tindran

una altura màxima de 3 m., i no podran ocupar més del 15% de la superfície de la finca

s’aplicaran les següents condicions:

- Les instal·lacions dedicades al cultiu intensiu d’horta o flor no seran considerades

edificacions quan siguin desmuntables i no tinguin fonaments ni murs perimetrals.

- En aquestes instal·lacions no es permetrà cap altre ús que no sigui el cultiu.

- Els hivernacles en desús es desmuntaran per part del propietari

Article 291. Construccions vinculades a l’explota ció forestal

1. Es consideren com a tals les edificacions vinculades a l’explotació per a l’emmagatzematge

temporal de suro, llenya i/o altres productes forestals en finques productores, com a pas previ

al transport a les indústries transformadores. Les condicions específiques a que es sotmeten,

són les següents:

a) Justificar l’existència de boscos productors a la pròpia finca mitjançant permisos

d’extracció, l’existència d’un pla tècnic de gestió i millora forestal o un informe indicatiu

de la situació de les masses productores en la pròpia explotació.

b) S’hi admet l’emmagatzematge temporal de productes d’altres explotacions, però no es

permet cap activitat transformadora.

c) S’hauran d’instal·lar en sòl d’escàs valor o erms. En les zones de bosc només s’admeten

en les clarianes i mai dins de les formacions arbòries.


236

d) Tindran una zona lliure al voltant que s’arborarà amb arbres autòctons, situats en rengle

paral·lelament a les façanes.

e) Les construccions s’ajustaran als següents paràmetres:

-La seva ocupació no superarà el 2% de la superfície del terreny, amb un màxim de

1.500 m3.

-L’altura màxima permesa és de 5 m.

-La distància mínima de l’edificació als límits de la finca serà de 12 m.

-La composició arquitectònica correspondrà al tipus tradicional del lloc.

CAPÍTOL III.- REGULACIÓ DE LES ZONES EN SÒL NO URB ANITZABLE

SECCIÓ PRIMERA.- ( 5.0 PEIN)


Correspon als terrenys dels terme municipal inclosos dins de l’àmbit del Pla d’Espais d’Interès

Natural, i incorpora entorns naturals ben conservats, els valors dels quals resulten del propi

planejament sectorial.

Article 293. Usos

S’admeten els usos i activitats que determina el Pla Especial de protecció del medi natural del

Massís de Cadiretes i al PEIN Pinya de Rosa, depenent de l’àmbit territorial on es trobin els sòls.

Mentre no es desenvolupi el Pla Especial, s’aplicarà el que preveu aquest Pla per a la zona de

protecció del paisatge.


237

SECCIÓ SEGONA.- AGRÍCOLA ( 5.1)


Comprèn els sòls que tenen valor agrícola, ja estiguin conreats o no. Aquests espais tenen un

interès econòmic, social i ecològic, i la seva presència incrementa la riquesa paisatgística i la

diversitat ecològica.

Article 295. Usos i edificacions

En el sòl agrícola, es permeten els següents usos i edificacions:

a) Ús agrícola, en totes les seves varietats, inclosos els hivernacles

b) Pecuari

c) Habitatge familiar vinculat a l’activitat agrària

d) Magatzems i instal·lacions agrícoles

e) Instal·lacions o equipaments d’interès públic, de conformitat amb l’article 47 del DL

1/2005

f) Les construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el


g) Estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis a la xarxa

viària.

Article 296. Condicions específiques

1. Queda prohibida l’eliminació dels marges herbacis i arbustius dels camps de conreu existents.

Als camps i al seu voltant, es potenciarà el manteniment, al millora i la creació de marges

vegetals, amb arbres, arbustos o vegetació herbàcia autòctona, així com la creació de franges

lliures de l’ús d’herbicides.


238

2. Queden prohibides les plantacions d’espècies exòtiques com l’eucaliptus, robínies, plataners i

pollancres diferents a l’autòcton ( populus nigra) que puguin alterar l’equilibri ecològic o

l’entitat de la vegetació autòctona.

3. Les edificacions es situaran preferentment al peu de les vessants o en terrens d’inferior valor

agrícola.

4. S’evitarà la modificació del mosaic existent actualment.

SECCIÓ TERCERA.- NO URBANITZABLE COMÚ ( 5.2)


Comprèn el sòl que aquest POUM preserva de la seva transformació, però que per la seva

ubicació i entorn i la seva extensió, no pot ser considerat d’interès ecològic o forestal

Article 298. Usos i Edificacions

En aquest tipus de sòl, és permeten tots els usos a què es refereix l’article 284 de les presents

Normes Urbanístiques.


239

SECCIÓ QUARTA.- FORESTAL (5.3)


Compren els sòls que es troben en alguna de les següents situacions:

a) Sòl ocupat per forest (boscos climàcics com les suredes, o de tipus secundari, amb

presència majoritària de pins o d’altres espècies introduïdes)

b) Sòl ocupat per comunitats de matolls i d’herbàcies o de diferents estadis de degradació

dels boscos que hi havia antigament

c) Sòl d’usos diversificats, on la integració dels assentaments humans ha creat paisatges de

qualitat que cal preservar

d) Sòls que, encara que es troben actualment degradats, per les característiques del sòl i de

l’entorn tenen vocació forestal, en el sentit que poden ser poblats per comunitats naturals

pròpies i característiques de la zona.

Article 300. Usos i construccions

En el sòl forestal, es permeten els següents usos i construccions:

a) Ús agrícola o forestal, inclòs l’emmagatzematge temporal de suro, llenya i/o d’altres

productes forestals, en finques productores, com a pas previ al transport a les

indústries transformadores

b) Habitatge familiar vinculat a l’activitat forestal o agrícola, i de conformitat amb l’article

22.5 de la LLei 6/1988, l’edificació es farà en una parcel.la coincident, com a mínim,

amb la unitat mínima de producció forestal (25 Ha) i no es produirà un impacte

ecològic en la construcció ni en les obres d’infraestructura complementària.

c) Construccions forestals i agrícoles

d) Instal·lacions o equipaments d’interès públic, de conformitat amb l’article 47 de la Llei

2/2002


240

e) Les construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el


Article 301. Condicions específiques

1. L’aprofitament dels productes forestals es realitzarà dins dels límits que permeten els

interessos de la seva conservació i millora, i d’acord amb la normativa forestal. Tots els

aprofitaments es sotmetran als següents criteris:

a) La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona.

b) Les restes dels aprofitaments forestals s’hauran de triturar o retirar, per evitar

l’acumulació de biomassa seca que incrementi el risc d’incendi forestal.

c) L’Ajuntament podrà redactar un Pla especial per a la regulació específica de la gestió i

ús del sòl forestal, amb l’objectiu de garantir el manteniment de la massa boscosa en

les millors condicions ecològiques i la seva explotació de forma sostenible.

d) El bosc de suros serà considerat d’estricta protecció. Únicament podrà explotar-se per

als usos tradicionals de producció surera, prohibint-se la seva substitució per altres

espècies.

2. L’obertura de vies d’escalada o “vies ferrata” requerirà de la corresponent llicència municipal.

Per a l’atorgament de la llicència es tindrà en consideració la presència, a la zona afectada,

d’espècies vegetals i/o animals d’interès.

3. Les edificacions es localitzaran preferentment a les clarianes i zones amb poca vegetació, i en

l’estudi paisatgístic s’acreditarà la idoneïtat de les situacions escollides.


241

SECCIÓ CINQUENA.- PROTECCIÓ DEL PAISATGE (5.4)


Correspon a les zones del terme municipal del front litoral, que constitueixen elements

vertebradors del paisatge, especialment del que es veu des del mar. Cal preservar aquests espais,

en la seva majoria penya-segats, de qualsevol intervenció que malmeti el seu paper paisatgístic o

posi en perill les espècies de fauna i flora que els són pròpies.

Article 303. Usos i construccions

1. Només es permeten les construccions i usos existents en el moment de l’aprovació inicial

d’aquest POUM. No es podran autoritzar instal·lacions o equipaments d’interès públic.

2. La massa boscosa serà considerada d’estricta protecció, prohibint-se la tala d’arbres, els

moviments de terres i els canvis de relleu o morfologia del terreny, fora que es tracti

d’actuacions contemplades en un pla de prevenció d’incendis forestal aprovat, o en plans de

millora o gestió forestal. Es tindrà especial cura de la conservació de les comunitats vegetals

existents.

SECCIÓ SISENA.- CÀMPING EN SÒL NO URBANITZABLE (5. 5)


1. Correspon als terrenys del terme municipal en els qual existeixen actualment instal·lacions de

càmping.

2. No s’admetran nous càmpings fora de la zona 5.5.


242

Article 305. Regulació

El promotor haurà de tramitar en el termini de dos anys des de l’aprovació del present POUM un

Pla especial urbanístic per tal de regular l’ordenació de les instal·lacions, al qual es determinarà

l’ordenació del recinte i els paràmetres aplicables a les instal·lacions i construccions

complementàries de l’activitat.

Pel que fa al càmping Tucan, d’acord amb el conveni urbanístic incorporat al POUM, podrà

augmentar 400 m2 de sostre l’atorgat per l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona

de data 21 de Novembre de 1990, i caldrà que el Pla Especial incorpori totes les determinacions

específiques del conveni. Aquest sector contribuirà proporcionalment a les despeses

d’urbanització del vial d’accés des de la rotonda conjuntament amb el sector de Transports Pujol i

del PAU 11 Papalús.

SECCIÓ SETENA.- GOLF EN SÒL NO URBANITZABLE (5.6)


1. Correspon als terrenys de sòl no urbanitzable que es podran destinar a l’activitat de golf..

2. No s’admetran nous golfs fora de la zona 5.6.


1. L’ordenació del recinte i de les instal·lacions haurà de ser objecte de la tramitació i aprovació

d’un pla especial.


243

2. El disseny haurà de tenir especial cura en minimitzar l’impacta negatiu sobre l’entorn, per tal

de fer-lo sostenible. Caldrà garantir que l’emplaçament de les instal·lacions i el

desenvolupament de l’activitat no interfereixin negativament amb l’entorn ( ús de plaguicides,

etc), i en canvi aportin espais naturalitzats de característiques diferents als terrenys boscosos

de l’entorn ( zones d’herbàcies, per ex.)

3. El golf del Papalús es regula d’acord amb les condicions previstes en l’autorització de la

Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona atorgada en el seu dia.

4. Pel que fa al golf actualment existent al Camí de St. Pere del Bosc, el promotor haurà de

presentar un pla especial en el termini d’un any des de l’aprovació del present POUM, d’acord

amb les determinacions següents:

PLA ESPECIAL GOLF DE L’ÀNGEL (PE6)

1. OBJECTIUS

Que es completi l’ampliació del golf de l’Àngel fins un mínim de divuit forats (PAR 72). Tant

el disseny del golf com de l’arquitectura hauran de ser confiats a tècnics de gran prestigi

internacional.

2. ÀMBIT

Incorpora al golf de l’Àngel ampliat a ambdós costats del camí de Sant Pere del Bosc.


4. EDIFICABILITAT BRUTA a fixar en el Pla Especial urbanístic. Podrà contenir un hotel, casa

club i magatzems semisoterrats.


D’acord a l’annex I, grup 1b de la Llei 6/2.001, de 8 de maig, que modifica el Reial Decret

Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental, caldrà l’aplicació del

tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental que validi, si s’escau, el projecte del golf amb les seves

construccions, les quals seran la casa club amb una edificabilitat màxima a determinar al Pla

Especial i una altura màxima de planta baixa i pis. A part, es permeten uns magatzems

semisoterrats d’un sostre màxim a determinar en el Pla Especial amb coberta vegetal i uns


244

petits serveis higiènics i estació de bombament. Es podrà admetre un aparcament soterrat. En

cas que l’aparcament sigui en superfície, caldrà que vagi acompanyat d’un arbrat adequat per

tal de minimitzar l’impacte visual.

Una vegada executat el pla especial caldrà iniciar la tramitació d’un sistema de gestió

ambiental (preferentment un Committed to Green) tant de les edificacions com del camp de

joc.

Pel que fa a l’hotel i d’acord a l’annex II, grup 7b, de forma prèvia a l’autorització per a la seva

construcció s’ha de sotmetre’s també al procediment d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

Si el traçat de l’autopista es desplacés més en sentit meridional, es podrà ampliar l’àmbit en

aquest sentit sempre que ho avali la corresponent Avaluació d’Impacte Ambiental.

D’acord al conveni urbanístic inscrit al POUM, s’inclou la cessió dels sòls de sistema d’espais

lliures (zona verda) inclosos dins l’àmbit del Pla Especial enfront del GR 92 i al costat de

l’Àngel.

6. USOS

Esport a l’aire lliure

7. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Execució de la urbanització pel promotor


245

SECCIÓ VUITENA.- ZONA ESPORTIVA MOTORITZADA CAN DAU RA (5.7)


Aquesta qualificació te per objecte reordenar la zona on es troben actualment les pistes de moto-

cross de Can Daura, limitant la seva extensió i usos.


La nova delimitació de l’àmbit es contempla en els plànols d’ordenació. La regulació del recinte,

així com dels usos i instal·lacions serà objecte d’un Pla Especial urbanístic (PE5), el qual

incorporarà un estudi d’erosionabilitat i d’impacte acústic sobre l’entorn. El Pla Especial se

sotmetrà, tenint en tot cas especial cura en garantir la seva integració paisatgística, a les

determinacions següents:

1. OBJECTIUS

Regular i arranjar una àrea destinada a la pràctica de l’esport motoritzat lleuger en un sòl no

urbanitzable que actualment es troba ocupat per aquesta activitat de manera irregular.

2. ÀMBIT

Dins la finca de Can Daura, a ponent de la urbanització Lloret Verd, en la superfície delimitada en

els plànols, sobre la vessant sud.



L’edificabilitat serà la mínima possible que asseguri el funcionament de la zona, i es determinarà i

justificarà en la proposta concreta que formuli el corresponent Pla Especial, el qual haurà de tenir

en compte les prescripcions de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 19 de

juny de 2006.

Edificacions: Les edificacions només podran ser pels usos i serveis que es fixen. Seran d’una sola

planta, i d’una tipologia i disposició que s’integrin el millor possible amb el paisatge.


246

Serveis: Sent la finalitat única de l’ordenació la pràctica d’un esport de risc, potencialment

contaminant, que porta associat la presència de públic, s’hauran d’habilitar: Espais (boxes) on

arranjar i rentar els equipaments mecànics dels esportistes. Serveis de lavabos i dutxes. Servei

sanitari que pugui atendre primeres cures i atenció al públic. Servei de cafeteria-bar (cantina).

Espai per oficina de gestió, i d’atenció i informació al públic i als esportistes. Espai per aparcament

de vehícles i remolcs. Espai per servei de seguretat i contraincendis.

El conjunt d’instal.lacions ha de disposar de sistemes d’eliminació de residus contaminants que

tinguin en compte la seva naturalesa diversa, i en qualsevol cas, caldrà ajustar-se a les condicions

que recomani un Estudi d’Impacte Ambiental del projecte.

La zonificació interna del sector delimitat de la finca, quant a usos i tractament, ha de tenir

bàsicament tres tipologies d’àrees clarament diferenciades:

a) L’única que pot ser freqüentada per vehicles.

a-1) Accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones.

a-2) Accés de vehicles esportius (motos, quads, bicicletes, etc) cada tipus al lloc reservat.

Interpenetrat, però de manera ben delimitada, hi ha espai pel públic molt proper en les

modalitats de baixa velocitat i d’habilitat (b-2).

b) Accés només per a persones.

b-1) Zones pel públic espectador de les activitats esportives.

b-2) Zona de lleure per a públic general. En aquesta zona s’hi haurà d’habilitar espais pels

serveis sanitaris, de bar-cafeteria, i àrees d’esbarjo.

c) Zona de bosc a conservar. Quedarà ben separat de la resta per una franja ajardinada que

pot incloure’s en la segona tipologia (b-2).


Cal que el Pla Especial incorpori mesures suficients per a controlar i restaurar els processos

erosius existents, alhora que s’hauran de preveure també mesures perquè les actuacions que es

proposa ordenar mitjançant el Pla Especial no signifiquin una nova introducció de dinàmiques

erosives del sòl altres que les del propi circuït.


247

6. USOS

Pràctica de l’esport de bicicleta de muntanya, i motoritzat lleuger (fins a quads i similars). Només

s’admeten els usos associats a serveis relacionats directament amb la pràctica de l’esport i

l’atenció als usuaris de l’espai: sanitaris, cafeteria-bar, etc. S’exclou qualsevol altre ús.

7. INICIATIVA PREFERENT: Pública.

SECCIÓ NOVENA.- MASIES DE LLORET (5.8)


Correspon a part del sòl no urbanitzable qualificat per l’antic Pla General com “Zona de les Masies

de Lloret” (Clau 5.6).

Article 311. Regulació ( Mod. 2/03/2010)

El sector delimitat en els plànols d’ordenació serà projecte d’un pla especial (PE4) d’acord amb les

següents determinacions:

1. OBJECTIUS

Executar la millora dels camins d’accés i d’estructura del conjunt amb el mínim impacte

2. ÀMBIT

Situat al costat nord-ponent del municipi. Inclou només les finques edificades i/o amb llicència

municipal, situades a les parcel·les que es recullen en els plànols normatius.

3. SUPERFÍCIE 41,85 Ha

4. NOMBRE TOTAL D’HABITATGES Els existents i els que hagin obtingut llicència urbanística

en el moment de l’aprovació inicial del POUM

5. EDIFICABILITAT

Es fixa l’edificabilitat d’acord amb les llicències atorgades amb anterioritat a l’aprovació inicial

del POUM.


248

6. USOS

Habitatge

SECCIÓ DESENA: COSTANER (5C1, 5C2, 5C3 i 5C-PEIN)


1. Comprèn els sòls no urbanitzables del terme municipal que han estat inclosos dins de l’àmbit

del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

2. D’acord amb l’esmentat Pla Director, el present POUM distingeix les següents qualificacions:

5C1 Costaner 1

5C2 Costaner 2

5C3 Costaner 3

5C-PEIN Costaner inclòs en el PEIN


Els usos permesos són els previstos per les respectives qualificacions pel Pla Director Urbanístic

del Sistema Costaner, tenint en compte les condicions generals d’ús i edificació en el sòl no

urbanitzable establertes per aquestes normes.

A l’àmbit qualificat de 5C2 al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, que es correspon a sòls

de l’Obreria de Santa Cristina, mitjançant un Pla Especial Urbanístic es podrà bastir sota rasant un

sostre de 1.500 m2 per a ús hoteler i serveis complementaris de l’hospedatge. El Pla Especial

tindrà cura de la integració paisatgística de la nova edificació, tot procurant no afectar el conjunt

monumental de l’ermita des de les perspectives properes i llunyanes. Com a condició implícita a la

concessió de la llicència de la nova edificació, caldrà que el mateix Pla Especial contempli

l’enderroc de la planta segona de l’edifici de l’hospedatge, així com de la construcció annexa a la

bassa.


249

TÍTOL VIII. PROTECCIÓ D'ELEMENTS D'INTERÈS HIST ÒRICO-ARTÍSTIC

Article 314. Objectius i naturalesa de la protecci ó

Aquest Pla incorpora i integra a nivell urbanístic els valors del patrimoni cultural dels elements

d’interès arqueològic, històric, artístic, paisatgístic i mediambiental, per tal de regular la seva

conservació i revalorització en relació a l’ordenació proposada.

Article 315. Protecció de béns.

Aquest Pla inclou el Catàleg de béns a protegir (volum VIII). La protecció del patrimoni

arquitectònic es regeix per les determinacions del present POUM en funció del nivell de protecció,

sense perjudici de què el Catàleg es pugui desenvolupar per un Pla especial de protecció del

patrimoni arquitectònic i elements d’interès artístic, històric i paisatgístic.

Article 316. Restes arqueològiques: (A)

1. Es recullen un total de 18 zones d’expectativa arqueològica en relació amb les quals i per

a qualsevol llicència que afecti al seu àmbit caldrà sol.licitar informe preceptiu al Departament

de Cultura de la Generalitat d’acord amb la legislació de patrimoni cultural.

2. Les restes arqueològiques protegides són:

A1. Els Avellaners de Can Sala. Torre dels Moros.

A2. Can Forner.

A3. Can Saragossa. Can Xardó.

A4. Carrer Buenos Aires.

A5. Carrer Sant Jordi.

A6. Castell de Sant Joan


250

A7. Coll de Llop

A8. Entorn del barri del Molí

A9. Fenals.

A10.Finca Juncadella. Cala Canyelles.

A11.Montbarbat.

A12.Montgoda.

A13.Puig Castellet

A14.Sant Quirze

A15.Santa Cristina

A16.La Soleia.

A17.Turó rodó

A18.Venta de Goya.

Article 317. Immobles protegits (B).

1. Són els edificis que donat el seu interès històric o artístic, s’obliga al manteniment estricte de

la seva envolvent, és a dir, façanes i coberta, quedant prohibit l’enderroc total o parcial llevat

de l'enderroc d'afegits que els desmereixin. També inclou d’altres elements arquitèctonics,

monuments, jardins o elements d’interès que s’han de conservar de conformitat amb la fitxa

corresponent.

2. S'hi poden realitzar les obres de reparació i manteniment necessàries per a la seva

conservació, així com obres de reforma, restauració i millora que no afectin als valors

essencials de l'edifici o element protegit.

3. Els projectes d'obres hauran de contenir la informació gràfica i fotogràfica necessària per

poder analitzar la bondat de l'actuació proposada. L'Ajuntament podrà recabar informe previ

dels Organismes competents, informe que serà preceptiu en cas d'obra de reforma.


251

4. S'estableix un entorn de protecció dels edificis inclosos en aquesta categoria, que en sòl urbà

comprèn totes les parcel·les que limiten amb la de l'edifici catalogat inclòs el propi jardí quan

siguin edificis aïllats, i en sòl urbanitzable i no urbanitzable queda definit per la línia distant 50

m. dels murs exteriors de l'edifici protegit. En qualsevol cas, si els plànols d'ordenació en fixen

un de diferent prevaldrà aquest darrer.

Els edificis que en sòl urbà s’hagin de construir en aquest entorn hauran de demostrar que no

desmereixen i perjudiquen l'edifici protegit.

En sòl urbanitzable i no urbanitzable aquest entorn haurà de quedar lliure d'edificació.

5. La relació d'immobles protegits és la següent:

B1 - Casa de la Vila

B2 - Església parroquial de Sant Romà

B3 - Rectoria

B4 - Nova Necròpolis o Cementiri Municipal

B5 - Ermita de les Alegries

B6 - Ermita de Santa Cristina

B7 - Ermita de Sant Quirze

B8 - Antic Escorxador Municipal

B9 - Capella dels Sants Metges Cosme i Damià

B10 - Casa Garriga

B11 - Casa Font o Casa Comadran

B12 - Pabordia Nova o Casa Marlés

B13 - Casa Barnés o Xalet Rosa

B14 - Casa Roviralta i jardins de Santa Clotilde

B15 - Casa Grassot o Can Sensio

B16 - Casa Cabañas

B17 - Castell d’en Plaja

B18 - Can Saragossa o Can Xardó


252

B19 - Torre Esteve, actualment cos central de l’Hotel Roger de Flor

B20 - Barraca agrícola. Avda. De Sa Boadella, 30

B21 - Monument a l’Àngel o pedró de la Mare de Déu de Gràcia

B22 - Viaducte, Calvari o creu de terme, capella de la Mare de Déu de Gràcia i camí del

viaducte fins a Sant Pere del Bosc.

B23 - Casa, santuari i asil de Sant Pere del Bosc

B24 - El Liceu o Casa Durall

B25 - Antigues cotxeres de la casa Font

B26 - Casa Gallissà

B27 - Mas Vell o Mas Pla

B28 - Can Sabata

B29 - Can Guinart, Can Buc o Can Brugaroles

B30 - Casa Vilella

B31 - Jardins de l’Hotel Monterrey

B32 - Jardí de l’Hotel la Palmera

B33 - Edifici municipal d’oficines, Antic Sindicat

B34 - Casa popular de maçoneria sense arrebossar en cantonada al barri de les Tres

Creus. C/ Francesc Campderà, 5

B35 - Dues cases de recreu aïllades amb horts i jardins. Paratge de Sant Pere del Bosc.

B36 - Les Casetes de l’Àngel

B37 - Barri dels Pescadors

B38 - Arquitectura rural: construcció agrícola de planta circular i cúpula de coronament.

Passatge Can Ribalaigua

B39 - Arquitectura rural: torre de planta circular de base per a molí d’extracció d’aigua.

C/ Costa d’en Vió 22

B40 - Institut d’ensenyament secundari Ramon Coll i Rodés

B41 - Conjunt d’habitatges protegits de Can Ribalaigua


253

B42 - Centre d’atenció primària. C/ Girona

B43 - Barraca agrícola. Camí de Cala Banys.

B44 - Can Lloranes

B45 - Casa Bon Repòs

B46 - Casa Riu Pla

B47 - Casa Planella

B48 - Habitatge unifamiliar aïllat. Avinguda de Tortuga, 13

B49 - Barraca agrícola. Camí de Sant Pere del Bosc, s/n.

B50 - Casa Sabatell o Stella Maris

B51 - Conjunt d’habitatges c/ França 18-20

B52 - Can Juncadella

B53 - Caseta de la platja de l’Obreria de Santa Cristina

B54 - Casa entre mitgeres d’estil tardoneoclàssic. C/ Vídues i Donzelles, 7

B55 - Casa unifamiliar aïllada. Avda. Pau Casals, 17

B56 - Casa de la Hija. Ronda Europa, 58

B57 - Oficina Municipal de Turisme

B58 - Habitatge plurifamiliar. C/ Santa Cristina, 17 i 19

B59 - Castell de Lloret, dit de Sant Joan

Article 318. Conservació de la façana: (C).

1. Són els edificis que degut a l'interès de la seva façana, s’obliga al manteniment d’aquesta

sense que la protecció afecti la resta de l'edifici.

2. En cas que l'altura i nombre de plantes autoritzat a la parcel·la sigui superior a la de la

façana que s'ha de mantenir, el cos que la superi en altura estarà per sota d'un pla inclinat a

45º que arrenqui de la línia definida per la façana i la cara superior del darrer forjat.


254

3. Es permeten les obres de manteniment, reparació o restauració de la façana, així com

l'enderroc d'elements afegits que la desmereixin.

4. Els projectes d'obres hauran de contenir la informació gràfica i fotogràfica necessària per

poder analitzar la bondat de la solució proposada. L'Ajuntament podrà recabar informe previ

dels Organismes competents, informe que serà preceptiu en cas d'obra de reforma.

5. S'estableix un entorn de protecció que comprèn la façana a carrer de les dues parcel·les

veïnes, que en cas d'edificar-se haurà de demostrar-se que el nou edifici no desmereix

ni perjudica la façana protegida.

6. La relació d'edificis sotmesos a protecció de la façana és:

C1 - Cinema Modern

C2 - Tres cases entre mitgeres de PB i dues plantes pis. C/ Sant Romà 16 i 18.

C3 - Casa Lluhi

C4 - Casa Santorio

C5 - Conjunt de cases. C/ S. Cristòfol 2 i C/ S. Tomàs i plaça d’Espanya.

C6 - Casa d’estil gòtic entre mitgeres. C/ Santa Cristina, 16

C7 - Casa senyorívola d’estil tardoneoclàssic. Rambla Romà Barnès, 14

C8 - Casa d’estil gòtic entre mitgeres. Rambla Romà Barnès, 10

C9 - Casa Xiberta

C10 - Casa Sala

C11 - Casa Telarroja

C12 - Pabordia Vella

C13 - Casa entre mitgeres amb traces modernistes. C/ Sant Gerard, 10

C14 - Casa Barsosa

C15 - Casa entre mitgeres amb detalls ornamentals i plafó de rajola vidriada. C/ Sta.

Eulàlia, 4.

C16 - Casa Comas. Passeig Verdaguer 8

C17 - Casa entre mitgeres d’estil tardoneoclàssic. C/ Màrtirs 3 i 5


255

C18 - Casa entre mitgeres d’estil tardoneoclàssic amb detalls de forja. C/ de la Vila, 41

C19 - Casa Roca

C20 - Casa en cantonada d’estil tardoneoclàssic pintada de color blau amb detalls

ornamentals. C/ Venècia, 9

C21 - Casa popular típica del barri de l’Areny. C/ Sta. Caterina, 12

C22 - Casa amb llinda inscrita del 1786, actual llar d’infants Els Vailets, abans amb un

fresc del segle XVIII representant Santa Cristina. C/ Verge dels Dolors, 6

C23 - Casa entre mitgeres d’estil tardoneoclàssic de petita magnitud amb mènsules de

terrissa. C/ de les Flors, 9

C24 - Casa en cantonada. C/ Sant Carles, 8

C25 - Casa Garriga-Bofill

C26 - Casa entre mitgeres amb elements ornamentals d’estil tardoneoclàssic.

C/ Sant Pere, 43


C/ Sant Pere, 29

C28 - Casa Vilà

C29 - Casa Babi


C/ Sant Pere, 7

C31 - Casa entre mitgeres amb elements ornamentals d’estil modernista i fornícula de

Sant Antoni de Pàdua. C/ Hospital Vell, 6

C32 - Conjunt de cases populars del barri de les Tres Creus. C/ Francesc Campderà,

20-28

C33 - Casa entre mitgeres amb detalls ornamentals. C/ Sant Tomàs, 21

C34 - Ampliació d’habitatge plurifamiliar. Passeig Verdaguer, 13

C35 - Club Nàutic de Lloret de Mar

C36 - Casa entre mitgeres d’estil tardo neoclàssic c/ Carme 25


256

C37 - Casa senyorívola amb pati i jardí. C/ Unió 5 i 7.

C38 - Casa entre mitgeres amb detalls ornamentals de terrissa. C/ Josep Galceran, 31

C39 - Casa en cantonada amb una mitgera. C/ de la Vila, 36

C40 - Casa en cantonada amb una mitgera. C/ de la Vila, 56

C41 - Casa en cantonada amb una mitgera. C/ Joan Durall, 5

Article 319. Immobles amb elements a conservar: (D )

1. Són aquells edificis que tenen alguns elements que, en cas d'enderrocar l'edifici, s'hauran

d’incorporar al nou edifici o cedir al museu municipal segons s’especifica a la fitxa corresponent del

Volum VIII del POUM.

2. A part dels elements indicats, en cas d’enderroc s'haurà de procedir a fer una anàlisi

detallada per tal de veure si hi ha elements ocults que tinguin interès.

3. Les obres que afectin aquests edificis es faran sempre sota la supervisió dels serveis tècnics

de l'Ajuntament.

4. El llistat d'edificis i els elements són:

D1 - El Tint de Ses Xarxes

D2 - Casa unifamiliar entre mitgeres. C/ Sant Martí, 14-16

D3 - Casa entre mitgeres amb rajoles ornamentals. C/ Sant Oleguer, 8

D4 - Casa entre mitgeres amb llinda inscrita 27 Juny 1804. C/ Sant Jeroni, 4

D5 - Casa entre mitgeres amb finestres de pedra esculpida. C/ Sant Lluc, 10

D6 - Plafó de rajola vidriada amb imatge de Sant Ferriol. C/ Sant Narcís, 12

D7 - Plafó de rajola vidriada amb imatge de la Mare de Déu del Roser. C/ Sant Narcís,

10

D8 - Fornícula amb imatge de Sant Cristòfol. C/ Sant Cristòfol, 8

D9 - Casa entre mitgeres amb finestra gòtica. C/ Sant Cristòfol, 12

D10 - Fornícula amb imatge de Sant Roc. C/ Miquel de Cervantes, 15


257

D11 - Plafó ceràmic amb imatge de la Mare de Déu orlada de fruits i flors. C/ Santa

Eulàlia. 9

D12 - Casa d’estil tardoneoclàssic en cantonada. C/Vila, 9

D13 - Casa entre mitgeres amb cap d’angelet de ceràmica o guix i llinda inscrita del

1781. C/ Màrtirs, 12

D14 - Casa entre mitgeres amb llinda inscrita del 1769. C/ Josep Gelats, 10

D15 - Fornícula amb imatge de Sant Joan Baptista. C/ de la Vila, 51

D16 - Fornícula amb imatge de Sant Joan Baptista. C/ de la Vila, 42

D17 - Casa entre mitgeres amb llinda inscrita de 1766 i plafó de rajola vidriada amb

imatge de Sant Miquel Arcangel. Travessia de Venècia, 7-9

D18 - Plafó de rajola vidriada amb imatge de la Mare de Déu de Loreto. C/ Rafael de

Casanova, 9

D19 - Plafó de rajola vidriada amb imatge de Sant Joan Baptista. C/ Joan Llaverias, 43

D20 - Plafó de rajola vidriada amb imatge de la Mare de Déu del Carme.

C/ de la Fàbrica, 9

D21 - Llinda inscrita de 1788. Travessa dels Amics, 17

D22 - Casa amb llinda inscrita del 1786. C/ Verge de la Canal Vella, 7

D23 - Plafó ceràmic amb imatge de la Mare de Déu del Carme. C/ dels Dofins, 1

D24 - Casa restaurada amb fronicúla i imatge de santa. C/ Agustí Cabañas, 4-6

D25 - Llinda inscrita del 1786. C/ Sènia del Rabic, 1

D26 - Casa popular i plafó ceràmic amb imatge de la Mare de Déu del Remei.

Pujada Torre Campderà, 1-5.

D27 - Portalada de mur de tancament amb detalls ornamentals. Avda. Vidreres, 15

D28 - Casa de camp amb finestra d’estil gòtic. C/ Costa d’en Vió, 5

D29 - Imatge de Sant Elm i plafó commemoratiu del primer centenari de la sarsuela

Marina, Can Ribot o casa de la Marina. C/ Sant Elm, 4

D30 - Fornícula amb imatge de Sant Pere Apòstol, Can Pere Nunci. C/ Sant Pere, 21


258

D31 - Casa unifamiliar amb incorporacions d’elements d’estil gòtic: llindes,finestres,

ampits. C/ Costa d’en Vió, 16

D32 - Casa entre mitgeres amb detalls ornamentals d’estil tardoneoclàssic. C/ de la

Vila, 23

D33 - Casa de masovers amb rajola ceràmica vidriada amb imatge de Sant Joan

Baptista. Avda. Fenals, 20

D34 - Plafó de rajola ceràmica vidriada amb imatge de la Mare de Déu del Roser.

Rbla. Romà Barnès, 15

D35 - Casa entre mitgeres amb patí i plafó de rajola ceràmica vidriada amb imatge de la

Mare de Déu del Roser. C/ Vídues i Donzelles, 8

D36 - Casa en cantonada amb plafó de rajola ceràmica vidriada amb imatge de la Mare

de Déu del Roser. C/ de l’Areny – Migdia – Capità Conill.

D37 - Plafó de rajola ceràmica vidriada amb imatge de Sant Jordi. C/ Lloranes.

D38 - Plafó ceràmic amb imatge de la Mare de Déu del Pilar. C/ de la Vila, 21

D39 - Plafó ceràmic amb imatge de la Mare de Déu del Carme. C/ Carme, 21

D40 - Casa entre mitgeres amb finestres gòtiques i una espitllera c/ Miquel de

Cervantes, 6.

D41 - Casa Austrich. C/ Sant Pere, 84.

Article 320. Edificis dels que s'ha de mantenir el record històric.

1. Són edificis que es poden enderrocar però que han tingut prou importància per deixar

constància escrita i gràfica de la seva existència.

2. La llicència d'enderroc s'haurà d'acompanyar de la documentació escrita, gràfica i fotogràfica

suficient per deixar constància històrica de la seva existència.

3. La relació d'aquests edificis és:

E1 - Conjunt de tres cases. C/ Joan Durall, 6-8-12

E2 - Casal de l’obrera


259

E3 - Casa entre mitgeres. C/ Sant Oleguer, 7

E4 - Dues cases entre mitgeres unides actualment en una de sola. C/ Sant Romà, 26

E5 - Casa senyorívola entre mitgeres amb elements ornamentals de terrissa. C/ A.

Cabañas, 5

E6 - Casa entremitgeres d’estil tardoneoclàssic. C/ Sant Carles, 11

E7 - Garatge el Celler: nau industrial amb voltes i pilars ornamentals de fosa. Avda

Vidreres, 22-26

E8 - Conjunt de cases en cantonada. C/ Unió, 23 i Sta Caterina, 9

E9 - Casa situada sobre el Puig. C/ A. Cabañas, 17

E10 - Casa amb pati enjardinat. Costa d’en Josep Macià, 4

E11 - Casa en cantonada d’estil modernista pintada de color verd. C/ Pescadors, 1

E12 - Casa en planta baixa entre mitgeres amb dos arcs de mig punt i entrada amb

voltes de guix. C/ de l’Oliva, 76

E13 - Casa amb llinda inscrita el 1722. c/ Sènia del Barral, 11.

E14 - Pavelló Municipal d’Esports

E15 - Comissaria dels Mossos d’Esquadra

E16 - Edifici Normax, també conegut com Torre de Lloret o el Gratacels

E17 - Tanatori Municipal

E18 - Casa en cantonada d’estil noucentista. C/ de la Civada, 1

E19 - Plaça de Braus José Lluis Andrés

E20 - Plaça de Pere Torrent

E21 - Centre d’Ensenyament Infantil i Primari Pere Torrent

E22 - Llar infantil municipal Lola Anglada

E23 - Centre Cívic de Can Carbó

E24 - Casa d’estil tardoneoclàssic. C/ Joan Durall, 14

E25 - Hotel Anabel

E26 - Hotel Astoria Park


260

E27 - Casa Bosch

E28 - Casa Guillamet, actualment part antiga de l’hotel Guitart Rosa

E29 - Dipòsit d’aigua. Urbanització Condado del Jaruco

Article 321. Masies: (M).

De conformitat amb allò que preveu l’article 50.2 del DL 1/2005, aquest POUM incorpora el

Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció i rehabilitació (Volum VIII). Les

actuacions en aquestes construccions s’ajustaran a les previsions contingudes en cada una de les

fitxes i són les següents:

M1. Mas Pedrossa

M2. Cal Barraquer

M3. La casa nova d’en Forners

M4. Can Bohigas

M5. L’Obreria de Santa Cristina

M6. El Bon Repòs

M7. Can Piet

M8. Can Creixell

M9. Can Roure

M10. Can Sargues

M11. Ca Nan Bord

M12. Can Pepet del Mas

M13. Can Bord

M14. Mas Mateu

M15. Can Raurell

M16. Can Pelaburros

M17. Mas Salichs

M18. Can Termes


261

M19. Can Carravana

M20. Can Buc

M21. Sant Pere del Bosc i dues cases de recreu aïllades

M22. Can Juncadella

La implantació dels usos hotelers previstos a les fitxes M5 l’Obreria de Santa Cristina, M6 Mas del

Bon Repòs, M7 Can Piet i M21 Sant Pere del Bosc i dues cases de recreu aïllades es condiciona a

la redacció i tramitació d’un Pla Especial Urbanístic.


262

TÍTOL IX. MESURES DE FOMENT DE LA SOSTENIBILITAT

Article 322. Mesures destinades a la protecció del s recursos hidrològics

Per tal d’aconseguir que l’explotació dels recursos hídrics del municipi es dugui a terme sense

agreujar la ja actualment precària situació, es considera necessari establir les següents condicions

que seran d’aplicació en les perforacions de nous pous o millores dels existents que realitzin els

particulars:

a) L’aigua que s’extregui, que haurà de comptar amb l’oportuna concessió de

l’Administració, haurà d’ésser per a ús exclusiu de l’interessat, estant totalment

prohibida la seva venda a tercers.

b) S’haurà de respectar una distància entre perforacions de 100 metres.

c) L’Ajuntament podrà clausurar l’extracció quan es constati que s’incompleixen les

anteriors prescripcions.

d) Resta prohibit en tot el terme municipal, la utilització d’adobs i/o insecticides els

components dels quals puguin produir la contaminació per nitrats de l’aqüífer.

e) Els pous no legalitzats per l’Administració disposen d’un termini d’un any per fer-ho, en

cas de no obtenir la legalització, hauran de cessar en l’explotació.

f) L’Ajuntament podrà controlar les extraccions mitjançant aparells de mesura, els quals

hauran d’ésser instal·lats a càrrec dels titulars de les explotacions. L’Ajuntament

podrà, en qualsevol moment, col·locar i tenir accés lliure sense cap tipus d’impediment

per realitzar les lectures dels aparells.

Article 323. Mesures d’ecoeficiència ambiental i e stalvi energètic

1. En el desenvolupament del present Pla es potenciarà l’aplicació de mesures de tot tipus

encaminades a aconseguir alts nivells d’estalvi energètic.


263

2. En el projecte i execució de les noves urbanitzacions, tant en sòl urbà com en sòl

urbanitzable, es procurarà emprar solucions que permetin que els consums d’energia siguin el

mínims en relació a uns nivells de funcionament adient. Així, per exemple, en l’enllumenat

públic s’empraran reductors de potència, làmpades de sodi, etc., i caldrà aportar estudi

d’estalvi energètic justificatiu. Similars criteris s’aplicaran a la resta de serveis.

3. Als efectes d’adaptar les construccions als nous requeriments energètics i mediambientals de

la societat actual, en els processos edificatoris es tindran en compte els següents criteris:

- Adaptar l’edifici al seu entorn.

- Procurar, als nous habitatges, dotar-los sempre de ventilació creuada.

- Utilitzar sistemes passius de control ambiental.

- Utilitzar energies renovables i cercar l’eficiència energètica.

- Disminuir l’impacte ambiental de la construcció.

- Tractament dels residus de la construcció.

4. En tot cas, els edificis de nova construcció, els procedents de reconversió de l’antiga

edificació, i els resultants d’obres de gran rehabilitació, hauran d’ajustar-se als paràmetres

ambientals i d’ecoeficiència establerts al Decret 21/2006, de 14 de febrer o, si s’escau, en la

norma que el substitueixi.

5. L’Ajuntament podrà desenvolupar aquests criteris mitjançant una Ordenança específica de

Protecció de medi ambient.


264

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera.- Seran d’aplicació les ordenances municipals vigents en el moment de l’aprovació

definitiva d’aquest POUM en tot allò que no s’hi oposin o el contradiguin.

Segona.- Transcorreguts quatre anys des de l’entrada en vigor del POUM, l’Ajuntament revisarà

puntualment tota la zona hotelera amb la finalitat de preveure que sempre existeixi sòl hoteler

disponible per a nous emplaçaments i per anar substituint aquells establiments antiquats i

mantenir amb això l’equilibri de l’oferta d’allotjaments de la població, alhora d’evitar la pèrdua

de llocs de treball, fent a més una refosa per a incorporar les determinacions dels plans

derivats aprovats.

Tercera.- Quan estiguin configurades les cartes del paisatge per a les comarques gironines, es

redactarà un Pla Especial per al sòl no urbanitzable, el qual inclourà obligatòriament els

següents aspectes:

-Una acurada identificació, delimitació, caracterització i figura de protecció dels cursos

hídrics en general i, en particular, dels de Montbarbat, Passapera, dels Olms i de Can Sota.

-Una catalogació precisa del sòl qualificat pel POUM com a sòl no urbanitzable forestal,

d’acord amb el context paisatgístic, els trets i la funcionalitat ecològica de cada sector.

-Una acurdada diferenciació i delimitació del sòl no urbanitzable amb característiques de

periurbà, identificant zones o sectors d’actuació d’acord amb les seves característiques

naturales, la seva ubicació i el seu estat de manteniment i conservació. Per a cada sector

identificat, es definiran mesures per al seu tractament i manteniment mitjançant el

desenvolupament de programes específics.


265

-El bosc de suros serà considerat d’estricta protecció, únicament per explotar-se per a

usos tradicionals, sense que es permetin, a no ser que resultin absolutament necessàries, les

edificacions.

Quarta.- Els plans derivats d’iniciativa privada previstos al primer quadrienni del POUM en el sòl

urbà o urbanitzable, s’hauran de presentar per a la seva tramitació en el termini de dos anys

des de l’entrada en vigor del present instrument de planejament general.

Cinquena.- El programa per a l’execució de les obres d’adaptació dels sistemes d’abastament i

sanejament en alta i de les xarxes de distribució d’aigua i clavegueram i el seu règim

econòmic-financer es vincularà al desenvolupament dels sectors de sòl urbà i urbanitzable

planificats i formarà part dels documents de planejament derivat corresponents.

Sisena.- El planejament derivat que es formuli en els sectors d’urbanització en terrenys amb

pendents pronunciades haurà de preveure l’adopció de mesures per al control dels processos

erosius, així com l’aplicació de tècniques d’estabilització de sòls als punts actualment afectats

per aquesta problemàtica

Setena.- Al PAU 27 Urcasa s’admet la façana mínima de 12 m exclusivament en aquelles

parcel.les que així figuri en el projecte de reparcel.lació aprovat inicialment el 13 de juliol de

2006.


266

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Edificis, instal·lacions i usos en situac ió de fora d’ordenació

1. Les construccions, instal·lacions i usos que per raó de l’aprovació del planejament restin

subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament quedaran en

situació de fora d’ordenació.

2. En aquests edificis i instal⋅lacions, no es podran autoritzar obres de consolidació, ni d’augment

de volum, però sí les reparacions que exigeixi la salubritat pública, la seguretat de les persones o

la bona conservació de les dites construccions i instal⋅lacions.

3. En el supòsit que la construcció estigui fora d’ordenació per resultar afectada parcialment per

una nova alineació subjecta a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament

derivat ni en cap polígon d’actuació urbanística, se li aplica el règim de disconformitat amb el

planejament que estableix la disposició transitòria segona d’aquestes NNUU.

4. En els edificis i instal·lacions fora d’ordenació, els canvis d’usos només es podran autoritzar de

forma provisional, d’acord amb l’article 53 del DL 1/2005. No obstant això, amb excepció del

supòsit previst a l’apartat 3 anterior, no es podran autoritzar els usos provisionals quan el règim de

fora d’ordenació derivi de l’afectació de l’edificació per l’eixamplament o obertura de vials.

5. Els usos preexistents al POUM es podran mantenir mentre no esdevinguin incompatibles amb

l’aplicació o desenvolupament d’aquell, i sempre que sigui de conformitat amb la normativa ambiental.

Segona. Edificis en situació de volum o ús disconfo rme (Mod. 2/03/2010)

1. Les edificacions que resultin disconformes amb les condicions bàsiques del nou

planejament, sempre que no els correspongui la situació de fora d’ordenació, quedaran

sotmeses al règim següent:


267

a) Es podran autoritzar obres de consolidació, rehabilitació, modernització i millora, segons

les condicions bàsiques del nou planejament.

b) La rehabilitació o reforma de l’edificació per canvi d’ús, excepte el canvi d’ús amb finalitat

hotelera, comportarà l’adequació de l’edificació íntegrament a les condicions urbanístiques de la

zona.

c) En els edificis en situació de volum disconforme, només es podran autoritzar augment de

volum si es donen les següents condicions:

- que l’augment de volum s’ajusti a les condicions d’edificació de la zona,

- que vingui limitat estrictament per la diferència entre la superfície o sostre

edificable de l’edifici, i el màxim permès a la zona del seu emplaçament segons

el present POUM,

- que l’increment de volum es destini als usos permesos a la zona.

d) No obstant el que estableix l’apartat anterior, no s’admetrà augment de volum sobre

edificacions disconformes en els següents casos:

- quan la disconformitat de l’edifici es refereixi al tipus d’ordenació, perquè no s’ajusti al

que estableix el Pla per a la seva zona.

- quan l’edifici tingui una superfície o sostre edificable igual o superior al que permet el

POUM a la parcel�la.

e) En els edificis en volum disconforme, només s’admeten les següents obres de rehabilitació:

- les actuacions que comportin la consolidació parcial dels elements estructurals i/o

dels tancaments.

- les actuacions en instal�lacions, equipaments comuns, redistribució generalitzada

d’espais acabats i obres interiors en habitatges i locals.

f) S’aplicaran íntegrament les determinacions del nou planejament en el moment en què

les edificacions s’enderroquin o hagi de realitzar-se una obra de reparació o rehabilitació el

cost de la qual superi el valor de l’edifici existent.


268

2. S’entenen per condicions bàsiques del nou planejament les determinacions sobre alçària, volum,

ocupació màxima de les parcel·les, situació de les edificacions, nombre d’habitatges, coeficient

d’edificabilitat i ús admès.

3. Els usos preexistents en les edificacions disconformes, es podran mantenir sempre i quan s’adaptin

als límits de molèstia, nocivitat, insalubritat i perillositat que per a cada zona estableixi la nova

reglamentació.

4. El canvi d’ús en les edificacions disconformes exigeix l’adaptació de l’edificació com a mínim al

paràmetre de l’alçada reguladora.

6. Els usos de comerç al detall i recreatiu preexistents en els establiments hotelers que no s’ajustin

a les condicions de comptatibilitat establertes a l’article 180 de les normes urbanístiques,

restaran en situació de disconformitat.

7. Les activitats de Sales de festa i discoteques amb llicència ambiental atorgada abans de

l’aprovació inicial del POUM tindran un termini màxim de dos anys, a comptar des de la

publicació de l’aprovació definitiva del POUM, per obtenir la llicència d’obres.

8. Les activitats de bar existents que no van adequar en el seu moment la seva activitat per obtenir

l’autorització com a bar-musical, d’acord amb el Decret 239/1999, de 31 d’agost, pel qual

s’aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics, poden

adequar l’esmentada activitat si disposen d’una autorització de música atorgada per l’Ajuntament

anterior a l’any 1999. Hauran d’obtenir les autoritzacions corresponents de l’activitat segons la

normativa aplicable actual en el termini de dos anys des de l’aprovació definitiva del POUM.

Tercera.- Edificacions en sòl no urbanitzable

Les edificacions contràries al planejament situades en sòl no urbanitzable no susceptibles de ser

legalitzades, es consideraran en règim de fora d’ordenació


269

Quarta.- Llicències de divisió en propietat horitzo ntal

1. Els edificis construïts de conformitat amb una llicència urbanística anterior a l’aprovació inicial del

POUM podran obtenir llicència de divisió de propietat horitzontal sempre i quan els habitatges

resultants compleixin els paràmetres d’habitabilitat previstos en la normativa sectorial.

2. En les zones industrials que provenen de planejament derivat anterior, es podràn subdividir les

naus o establiments industrials, fixant, però, una superfície mínima de 500 m2 per local o

establiment.

3. Igualment, en el cas que es volguès establir un viver d’empreses, aquestes subdivisions podràn

ser de 250 m2

Cinquena.- Adaptació a la normativa d’incendis i d’ accessibilitat

Els edificis construïts de conformitat amb una llicència urbanística anterior a l’aprovació inicial del

POUM, per tal d’adaptar-se a la normativa d’incendis i accessibilitat podran localitzar els accessos i

instal·lacions tècniques necessàries, sempre i quan no sigui possible la seva ubicació alternativa,

ocupant part de la porció de llindars amb el límit d’1 metre respecte les finques colindants en els

edificis aïllats,

DISPOSICIÓ FINAL

L’aprovació definitiva del POUM suposa la derogació del Pla General d’Ordenació Urbana i de les

seves modificacions, així com de les determinacions pròpies dels instruments de planejament derivats

en tot allò que s’oposin a allò que estableix el POUM.

Lloret de Mar, 30 de març de 2007

Signat: Estanislau Roca, Dr. Arquitecte


270


271


272


273

normativa urbanÍstica - lloret.cat · ajuntament de lloret de mar – normativa urbanÍstica 1...

Documents