Document aprovat per la II Assemblea Nacional2 i 3 de desembre de 1989

Mataró

hT(f I IfCCf RPCf RAC I C)A L 'EXÉI?CIT D'(]CIIPACIÓ

i ndert :

A. CONS IDERAC IONS GEI{ERALS: E}f l'f ARCAI,IEl{T DEL PROBLE}'IA.

l" . E I paper de I'exérc tt en una socl etatcapttallsta I patrlarcal....', .,.....,......, t.,. r... ¡,,,.,.... 5

L . L . L'Estat, detentol- del monopolldg la vlOlAncla.... r. r.. r. r. t r.. r... ....1... r '. r. r. r.... 5

I.2. El carácter de l'exérclt enIr'Estát*mercat burgéS..,. r.. r... r r... r....... r... ¡ r. 6

L.3. L'exérclt con a tnstáncla dergprorluccló rtgt poder....r..r,., r.. r... +...., r. t. r., 7

1.4. La desvlacló de recursos cap a

lgs dgspese5 mtll-tar5.......,.,. r. r ¡., r.. r..... r. ¡.. B

2. Ltgxérclt com a forqa dtocupacló....i.,...,,.....,,.,,,{. 11

2.L, Un exérclt dtocupacló dtAntic Rég1m....,.,,., l-1

2.2. La ((norrnal Itzaclóll d.e l tocupacló..,,,,,,,,. r i,, 13

2

3. Les vfes de resposta a I'exérc1t.,,...... ....,.. 14

3.L, La vla possfblllstarrr.rr.r..r.rrrrr,.ri*r,,.rr,,,r L4

3,2. La vla pacif ls-ba 1 la nCI-vlolénc1a.,,,,..,, i ! i,4

3 '3. Exérclts populars r t r ¡ r.. r r. r,, r.., r r. r r r i r r r t. |, r r + r r 16

3,4, La llutta armadd.,.trr.,rrr..rrr.¡...c.rr.rr.Irrrirr.., LT

4 , L'alllberarnent naclonal 1 la necessáriargsposta a la f orqa d tcrcupacló r.. ., ¡ o ¡, .., r ., r, o.;, ,..,.,, L8

B. AI{ALISI DE LA COJUNTURA ACTUAL.

1,, L'exérc)4 espanyol en I'Estat reformat..tt'

_,_--,,-2. La leglslacló entorn I'obJeccló 1

1a polítlca de I'Estat..... .... 25

3, El movinent d'obJeccló I la GevarespDgta a ltactual cclJunturaeri..,.,.,,.,r,rr,,,r,,r,.rr,, 2B

C, OFC iÓ DE L].,{J ITA.

1, La lnsubnlssló des d,una perspectivad'alllberanent naclonal.,.... .,,....81

2. La nostra opcló de llulta. ...........,.. g2

NOTES. ,...........,35

3

\

I

\

A. CCf }iTS I I}ERAC T Ü1\TS GETSEI?ALSE]VT]VIARCAIVIE}I:T I)EI- PtrTC)BT--E IVIA .

1, EL F.AFER DE L'EXÉRCIT EN UNASNC I ETAT TAF'I TAL I STA I FATR I ARCAL

l.l, L'EgTAT, DtTENTER DEL t",tgNOFaOLIDE LA VIOLÉNCIA

(81 poder poIítlc, parlant próplamert,organltzada rl'una c lassse per a I 'opress ió deEngels aI Han lf est Comunlsta .

és la vlolénclaI'altral, llarx f

La forma capltllsta d'extracció de Ia renda es basa, perprfiner cop en }a htstórla, en una coerció purarnent"econó¡llca". En aquest sentlt, el poder polÍtlc apareix con adetentor del rnonopoll de la vloléncla. Aquesta no perd. el seucrácter de classe, slnó eue, d'acord anb el procés deconcentracló dels nltJans de producció, de la propletat I delpoder polít1c, es centraLrtza, En el node de producció feud.al,la vloléncla era patrlrnonl de tota la classe feudal, Ja queeren les mesures de vloléncla dlreeta, o I'amenaga d.'aquestás,el que sanclonava el adretl nobillari a Ia renrja feudal. Encanvl, en el mode de produccló capitallsta, la coercló ést<econdmj.caur la forga rle treball és, en teoria, lllure, no estávlnculada a cap senyorlu, l per tant Do está sotrnesa al'obllgacló de pagar a cap noble una part del frult del seutreball. Peró Ia concentració dels nitJans de produceló enmans de Ia burgesla convertelx aquelxa ll1berta{ Juríd1ca en

5

un nlratge: desposserda de tot alló que no slgui la sevaprópla forga de treball, la calsse obrera s'ba de vendre slvol sobrevlure, no té opcló. Alxí, a 1a burgesla només 11 calla vloléncla en eI cas d'una oposfcló de classe col,lectiva Iorganltzada, peró no per a sanclonar a diarl Ia seva poslclóen el procés productlu. Quan aquesta oposlcló organltzada esdongul, la burgesla recorrerá aleshores al poder polítlc, a1saparells represslus de I'Estat, a la violénc1a fíeicacentralltzada.

En tant que en les relaclons de produccló capltallstesla coercló és econdnf.ca, es fa posstble que I'Estat esconvertelxl en detentor de la vloléncla. ta legltlmltatd'aquest nonopoll vlndrá donada pel consens grácles al qual1'Estat es convertelx en 'tneutra1". D'alxó, perd, en parlarernmés endavant.

I ,2. EL CARACTER DEI-,IERCAT BIJRGÉS I

L'EXÉRCIT EN L'ESTAT-

Hen vlst con la burgesla, en consonáncla anb el procésgeneral de centralltzacló polítlca, desplaEa el poder decoercló en sentlt ascendent, convertlnt 1'Estat en dlposltaridel nonopoll de la vloléncia. Ara bé, no per alxó lav1olénc1a perd eI seu carácter de classe, L'exérclt únlc, en1'Estat bur6és, assegura una lnstltucló que en últtn terrneslgul el recolzanent per a la reconsrtucció de les condlcionsde doninacló polítlca de la burgesia en el cas d'una opostcióde classe lnportant. l,{entre eI rrconsens)) ns si6ul trencat, lavloléncla dlrecta no será usada; en prlner terme, Ia burgeslaprovará d'aconsegulr l'adhesló de la classe treballadora alseu narc polítlc de dornlnacló. I nentre aqueixa adhesló slgutefectlva, la coercló econdrnica li será suficlent a Ia bur6e-1apfr a ¡nantenlr subJectada 1a forga de treball. I{onés quan notlngut 1loc aquesta adhesló, nl gue slgul de forna més onenys lnturtlva, més o nenys parclal, (quan no es trenqul elconsens) la bur8esla fará ús de 1a violéncla fislcacentralltzada.

6

Peró I'exércit no cornplelx tan sols aquesta funclóttlnternal, slnó tanbé una altra d'ttexternall .

La lntegració de Ies dlferents econornles no es realltzaen un pla d'lgualtat entre les dlferents burgesles, tot elcontrarlr es realltza nltJanqant la conflguracló d'una divlslólnternacional del treball que horn conelx anb 1'expresslóttrelaclons centre-perlférlal. La forga, o 1'arnenaga, és un delsrnecanisnes prlncipals per a mantenir o aJustar, en qualsevolsentlt, la poslcló de cada burgesla en aquest slsterna derelaclons nundtals,

La nagnltud, a nlvell ttexternu, de la forqa arrnada decada burgesla será deternlnada per 1a conJuncló d'un segultde varlables: els lnteressos a defensar, el Brau decornpeténcia a¡nb altres burgesles, 1es asplraclons externes, iel component subJectlu (Ia lntensltat arnb la qual unaburgesla deterninada 1 e1 seu aparell polític de donlnaclóperceben les necessltats i les anenaces; un exernple clar delpes del component subJectiu és el cas nordamerlcá: qualsevolnfunletat és lnterpretada con una amenaga a] cor dels seuslnteressos).

I.3, L'EXÉRCIT COH A INSTANCIA DEREPRODUCCIó DEL PtrDER,

((El slsterna actual de domlnlbasat en el consens de les mass€s,la creenqa ldeo Ióg lca que ellesgovern en 1'Estat representatlun ( i. )

de la burgesia está (.., )

el qual pren la forma deexercelxen el seu propt

Tot Estat té con a funcló rnantenlr les condlcionspolítlques de reproduccló de les relaclons de producclóexlstents. Per tal de conpllr amb aquesta funcló, l,Estat haconptat des de senpre amb dos tlpus de nétodes: la vlolénclafíslca dlrecta (o l,anenaqa d'aquesta) 1 els aparellsldeológlcs. L'Estat burgés es caracteritza, peró, per unapartlcularltat: per prlruer cop en 1a hlstórla, la classedonlnant pretén nagar als u1ls de 1es classes dominades la

7

realitat de la llulta de classes; per prlurer cop, la lgualtatJurídica és un dels fonaments del slstema soclaI. Flns ara,tot slstena és fonamentava en 1a negacló de la igualtat.Aixó, evidentment, ({fela rnés fác111 1a presa de consclénclade classe per part de les classes domlnades. Anb el nlte del<<Estado-naciónl, la burgesla busca que la classe treballadoraassumelxl con a propl eI marc polítlc bastlt per aquella,peró no en qualltat de rrsúbdlta¡ o <vassalla)), com en el casde I'Estat feudal, s1nó que <clutadanal, eu€, com a ta1,particlpa directament en el rrgr:blerno de la naclónlnltJangant el sufragl restrlngit o selectiu prlmor, Iuntversal després.

L'exérclt té un paper rnolt lnportant corn a lnstáncia detransnlssló d'aquest nlte rlel trEstado-naciónrr, con alnstáncla rle transmissló del nacionallsme burgés, einaldeoló6lca amb la qual la burgesla busca 1'adhesló de laclasse treballadora al marc poIítlc d'explotacLó capltalista,llo és, peró, aquest l'úntc paper rrldeológ.1c)) que té. Corn alnstáncia de reproduccló de1 poder, I'exérclt s'encarregatanbé de transnelre altres tlos g.uo* tlpus de rtvalor*r, pltuna banda, eIs corresponents a una socletat patriarcal (e1rnite de la fenlnltat (2) , de forna resurnlda), 1 d'altra elsvalors que re6elxen I'or6anltzacló capltallsta deI treball(Jerarquia, obedléncla, rnecanlclsrne...; valors destlnats acoheslonar la tropa en la subrnlssió f a disclplinar la futuraforqa de treball).

I , 4, LA DESV I AC I Ó DE RECURSOS CAP ADESPESES T'{ILITARS,

La desvlacfó d'lnportants recursos cap el finanganentgg¡ disseny, lnnovacló, produccló 1 venda/adquislcfód'arnarnent, els enornes recursos técnlcs t humans que srhlaboquen, la utllltzacfó dels rrconflictes localitzatsr con arendables rnercats 1 con a canps de proves dels nous avanQosarlnanentístlcs, eIs progranes d'asslsténcla mll1tar alaTprcer üón¡r... han estat repetiriarnent denunclats, alxí comnqltes altres ¡naifestaclons de I'anomenaela trcurca

I

drarmarnentsl. Aquestes denúnc1es, peró, partelxen d'unaanállsl que no conpartfun: sense el rearmament, serla possibleun desenvolupanent equlllbrat i progresslvanent lgualltarl detots els estats de 1'actual mode de produccló capltallsta;con que el capltallsne central, el gran capltal, no desltJaperdre 1'hegernonla mundla1, lrnpulsa una nena de rrcomplexr¡1lltar-lndustrlab per ta1 de desvlar e1 rnaJor nombreposslble de recursos, tot lnposslbllltant que la perifér1apu6ul elxir del subdesenvolupanent. Aquest conplex nllltar-lndustrlalr peró, ha assollt (d'acord arnb aquest dlscurs) ales darrerles de1 segle XX unes enornes proporclons,contlnua¡nent allmentades per una dlnánlca a hores d'araautónorna, de tal forrna que les contradlcclons a1 sl del blocdonlnant ¡nllitar-industrlal són crelxents, donat que 1'aparellnllltar gaudelx del suflclent pes com per a entrar enparcel.les de poder de declsló fins ara reservades a la granburgesla lndustrlal i flnancera.

És lnnegable que e1 capltalisue és el rnode de producclóque rnés capacltat té per a crear rlquesa de tots e1sexlstents flns ara. Peró és lguahnent cert (1 d'a1xó (sen'obllda¡ I'anterlor andllsl) que cap altre ruode de producclóha polarltzat tant la riquesa 1 s'ba rnostrat tant destructiuanb els recursos naturals. Concretarnent, pel que fa al temadel ttsubdesenvoluparnentrr, cal dlr que no sols és fals aflrrnarque sense rearnament serla possible un adesenvolupamentgloball, slnó gue es pot oblldar que ha estat el ¡node deproduccló capltallsta qui ha frenat, quan no detlngut, elspossibles processos de desenvolupanent de les zenes que ha{(colonltzatD, Les classes treballadores dels palsosdependents han pattt un procés de doble explotacló: hancontlnuat essent explotades per 1es antlgues classesdonlnants, a les quals, a nés, s'han superposat els diversosrepresentants del capltal estranger, l{o han mancat signes dettrevolució burgesal en aquesta prelfér1a, peró la subordlnaclóde les ollgarqules locals a1 capltal estranger s'ha mantlngut,quan no enfortit, 1 els mínlns avaDgos n1 tan sols hane1l¡nlnat els nombrosos vestlgfs precapltallstes, ni hanassegurat Ia produccfó dels béns necessarls. En tot cas, hanagreuJat les contradlcclons soclals. g

Ara bé, aflrnar que és e1 matelx carácter delcapltallsne e1 que lnpedelx tot procés de desenvolupamentdel ((Tercer lfónl, no ünp1lca negar la realftat de lescrelxents despeses mlIttars. Aquestes, peró, no podenexpllcar-se senzlllanent corn a mera desvlacló de recursos, Jahe¡n vlst qulnes són les funclons, tant a nlvell <fnternll con<externl, de I'aparell nllltar de I'Estat burgés. Cal d1r,arnpllant alxó, gue després de la II Guerra l{undlal tlnguélloc una reorganltzacló I un enfortlment dels aparellspolÍt1cs de donlnacló de la burgesla en el capltáltsenecentral, reorganltzacló que prengué fort Lrnpuls en els anys7 0 , lnposant-se con a nodel 1'anomenat rrEstat policlall ottdenocrácla f ormal restrtngidal I 1a corresponent rrDoctrlnade Seguretat Naclonalu: I'obJectiu és fer front als avenqos en1a reorganLtzactb de la classe obrera 1 en la recornposlcló deles avantguardes revoluclonár1es 1 tornar a assollr elsnlvells d'adhesló de les aasses a un narc polítlccrelxent¡nent contestat a nivell rrlnternl, l fer front a 1apérdr:a de terreny a nlvell <externl enfront de l'extensló demovlr¡ents d'alllberment naclonal trlonfants 1 pulxants. Així,per parlar dé I'exemple nés corrent, I'aparell repressiu delsEUA no fa slnó cré1xer, tot apareguent noves branques, frultd'una crelxent especlalltzacl6 (a1s tradlconals Exércits,GuArdla Nactonal 1F.8.I., es sumen d'enqá e1 1945 la C.I,A.,1es Forces Anrtlterrorlstes llnides, el Delta Team, lesPatrulles de Frontera, e1s destacanents Blones Verdes...). EIdesplegarnent a nlvell trexternl assolelx proporclnonssoprenents: 1.500 bases en 32 estats de tot el nón amb untotal de nig nllió de persones, clvlls 1 n1l1tars, treballant-hrl, una dlreccló centralltzada en el Pentágon fornada per30.000 persones clv1ls 1m1lltars...per no parlar del cost rieLfs operaclons d'lntervencló ráplda (Granada), dels progranesdb sabotatge (nlnat dels ports nlcaragüencs), del flnanqarnentd'exérclts ruercenarls (la rrcontran, UIIITA, RENA}ÍO...), de lafornacló dels servels d'lntel,11géncia d'exérclts ({anlcs))(conenqant per I'espanyol), dels aternptats (quants van aCastro?), operaclons de cástlg (bonbardeig de Líbla), deleaJuts en arnanent de tot tlpus (a Israel, Sudáfrlca, X1le..,)...la lllsta serla lnter¡n1nable. I'ta1 la burgesla havia fet un ústan fntens, pernanent 1 costós dels seus aparells nllitars (o

10

és en aquestes algades rendable, en ternes econóro1cs, eldespleganént rnllitar del Regne Unlt a I'Ulster?). A diferénc1ade l,efapa irnperiallsta de darreries del XIX I prlnerles delXX, Ies blferents burgesies ncl llulten per nous nercats, s1nó

gue allrnenten els aparells nllltars de I'Estat per a defensarél s.u estatus. Sl l,Estat francés tntervé a1 Txad, a1 Líban oa oceanla no és esperant cap nova conquesta, slnó defensant1'estatus nundlal de la seva burgesla.

2. L'EXÉRCrr COI'4 A FORSA D'OCUPACTÓ

2. I . UN EXÉRCIT D'OCUPACIÉ D'ANTIC RÉGII'I

Al llarg dels segles XVi I XViI es bastelx a larnonarqula hlspáncla un poder polítlc reorganltzat, enfortlt Inés centralltzat que eI rnedleval. Aquest procés era Seneral a

tota 1'Europa occldental, i responla a la solucló políticaadoptada per Ia classe feudal con a resposta a 1a crisi delssegles XIV-XVr enfortlr l'aparel1 de I'Estat Per tald'assegurar-se el mantenlment de1 seu doninl,

La rnonarqula hlspAnlca estava composada per duee

corones dlferenclades, peró lllgades en 1es Persones delsnonarques. Evldentment, aquest procés necessArla¡nent s'haviade resoldre a favor de la noblesa ¡nés enfortlda' lacastellana, En aquest sentlt, el bastlrqent a Ia nonarqulahlspánlca de I'anornenat Estat absolutista pren la forrua desubordlnacló d'una arlstocrácia (la catalana) a 1'altra (lacastellana).

Tot 1 alxd, a1 1larg de1 XVI I XViI la monarqularespectá fornalrnent les dlferéncles constltuclonals d'anbduescorones, encara que e1 crelxent intervenclonls¡ue polítlccastellA anava progresstva¡nent buldant de contlngut leslnstltuclons catalanes. No es doná cap ocupacló perrnanent deCatalunya, peró I'entrada de tropes castellanes en terrltorlcatalá era cada vegada nés sovlntejada, alhora que 1es raonsgue Justiflcaven aquelxes entrades a ulls de L'Estat eren

11

cada cop nés (quotLdlanes)). Para1.lelament,1'exércit de Iarnonarqula hlspánlca era cada ve6ada nés un exérclt castellá,en tant que la subordlnacló d'una noblesa a I'altra es donavaen totes les lnstltuclons de l'Estat, 1, és clar, també en lesarnades,

Les constants guerres desenvolupades per 1'arlstocrác1acastellana contra la quasl totalltat de les arlstocrácleseuropees al llarg d'aquests dos segles I la sobreexplotaclódel carnperolat castellá en un contlnu lntent de la classefeudal castellana per tal d'lncre¡nentar les seves rendes,acabaren per provocar la desestabllltzact6 polítlca de larnonarquia I una enorne crlsl. Era urgent una reorganltzacióprofunda, I sobretot que l'Estat tlngués accés a1s recursosde Catalunya, flns aleshores encara uolt proteglts pels furs.

' L'ano¡nenada ((Guerra de SucesLón> (per a nosaltresd'pcupacló) anaga, sota eI vernís d'una batalla dinástlca, une4frontarnent polÍtlcr estan en Iluita dues concepclons d.eI'pstat feudal. La dinastta borbónlca pretén lnportar eIngdet francés d'Estat absolutlsta (el s1éterna polít1c feudalt$= honogenltzador 1 centrallsta que es conelxla, i quecdrresponla a la darrera fase d'enfortinent del poder polítlccon a intent de la noblesa de nantenlr la seva doninacló),mentre que 1'arxlduc Carles representava una alternatlvad'Estat feudal no tan navanqatl. La noblesa catellana recolzáplenanent 1'alternatlva borbónlca com a resolucló de la crlsld'Estat que patla Ia nonarqula. La noblesa catalana tarnbétrlará aquesta vlat els furs Ja no la protegeixen d'unasubsrdlnacló galrebé completa, peré atorguen a les clutats Iv1les catalanes un grau d'autono¡nla I poder políticlnexlstent a Castella d'engá la derrota de les Comunitats aIXV. En el cas de la noblesa catalana, peró, lescontradicclons lnternes foren fortes, especlalnent en IaCatalunya central. També el capltal comerclaL es mostrálnteressat en acabar anb e1 poder nunlclpal.

Per Ia seva banda, e1 canperolat 1 les classes popularscatalanes no tenen res a guanyar arnb un Estat feudal nésenfortlt encara, I sí nolt a perdrel restar nés desprotegldes

12

davant Ia classe feudal 1 e1 capftal cornercial. Trlaran1'alternatlva austrlaclsta com a defensa d'un narc polfticfeudal més favorable, perd aviat prendran la via del'antlfeudallsne. La noblesa catalana que havla pres el partltaustrlaclsta, veurá refredar els seus ánlns a nesura que elcamperolat enceti una via própla.

EI trlomf nll1tar atorgava al bAndol borbónlc el rdretde conquestal, 1 en base a aquest, Catalunya fou esquaterada1 lncorporada a la Corona de Castella en qualltat de tresreglons (la Catalunya l{ord fela Ja ternps que era ocupada perun exérclt d'ocupacló d'Antlc Régim francés).

2.2, LA fiNORHALITZACIÓ DE L'OCUPACIÉI

Tal 1 com Ja hen dit, arnb el nlte del trEstado-naclónlla burgesia que acaba d'ocupar e1 poder polítlc pretén que Iaclasse treballadora assumelxl co¡n a propi el marc políttc dela seva do¡nlnacló. A Catalunya alxó lrnpllcava no sols lacreenga que els lnteressos de classe es subordinaven a1ssuperlors lnteressos de 1a t<col.lectlvltatl, slnó ta¡nbé queaquesta <tcol.lectlvltat> es dela aEspanyal. Concretanent, pelque fa a I'exérclt era necessarl ttnormalltzarrr l'ocupacló:calla que l'exérclt no fos vlst com a forqa d'ocupacló, nl tansols lnturtlvar¡ent, Calla doncs que delxés de ser l'exércft dela Corona (com ho havla esta durant l'absolutlsme): ni tansols havla de ser exércit castellá, ha vla de ser l'exérclt dela t<naclónl o m11lor, segons encunyá la Revolucló Francesa,t<la naclón en arrnas)r. Alxó darrer, evldentment, no lnpllcavaarnar a tot el poble, slnó eue, partint de la lgualtatJurídlca burgesa, s'acabava anb els pr1v1legls estaruentals IeI servel nllitar selectlu, l s'Instaurava el servel nilltarobllgatorl permanent. És eI prlnctpl del clutadá-soldat I elsoldat-clutadá (3). A1xí, es quallflca 1'exérclt per la sevatropa (agente de toda condlcfónl: la trnaclónn) I no pelslnteressos de classe que defensa 1 servelx.

13

.1}

a.-¡

LES

I , LA

V I TS DE RESPOSTA A L'EXÉRC I T

V I A PGSS I B I L I STA

Aquesta vla conslstelxr p€r tant, en lattdemocratitzaclín de }'exérclt, 1 és Ia que normalnent prenentant la socialdemocrác1a com 1'eurocomunlsne (normalment,perqué no sempre és atxl (4 ) ),

3,7, LA VIA PACIFtrSTA LA NO_V I üLÉNC I A

La vla paclflsta es basa en I'anomenada ttteoria de Iano-vlolénclal, la qual pot er entesa de dues formesr

l. La no-vlolénc1a com a forma de llulta (própianent, eIque s'anonena paclf lsrne). Pc¡drla resunlr-se, de forrnaslmpllsta, en el faruós eslógan ttla vloléncia sols engenrlravlolénclarr.Aquest planteJanent partelx 1 s'esgota en 1aconslderacló que no es poden acceptar totes les fornes dellulta, slnó nonés aquelles que no lnpllquen ttvlolénclal, Iés un dels soflsnes rnés sovlnteJats per lasoclalde¡¡ocrácla I I'eurocornunlsne a 1'hora d.'atacarqualsevol opcló revoluclonArla, frenar algun ¡novlment

14

La vla posslblllsta partelx de la premlssa del'acceptacló de I'exlsténcLa de 1'exérclt 1 del seu carácterd'aparell n1lltar de I'Estat burgés. lio e1 qüestlona, per tant,sl¡ó que es llnlta a censurar tota mostra d'extrallmitacló deles funclons que teorlcarnent ll són assignades en el marc dela denocrAcla burgesa, tot crelxenent conslderatdebproporclonat I tota suposada nanca de respecte cap a leslllbertats Jurídiques burgeses en el seu funclonament lntern,i lnolt especlalnent pe1 que a1s reclutes pertoca. En aquestsefrtlt, ia vla posslblllsta es centra en la crítlca de lestrténdéncles colplstesl de I'exérclt, del volun de1 pressupost¡nllitar: no h1 ha cap qüestlonament, doncs, del carActer declasse de I'aparell ¡ol11tar de I'Estat, nf de I'Estat-pollclal,nl de 1a polítlca lrnperlallsta 1 contrarevolucionárla, nl tansols del servel nilltar.

relvlndlcatlu o tancar en un carreró sen6e etxlda qualsevolllulta refornlsta que oferelxl alguna posslbllltatd'assunlr postures revoluclonár1es. Les opclons burgesesnés burd"es (alló que horn anonena rrla dretaD) no 11 tenenmassa respecte a aquest soflsrne: Do necessltenautoJustlflcar-se davant 1es seves bases.

2, La no-vloléncf a com a <<slsterna de vldarr (el que

próplanent s'anomena no-vloléncla). Partefx de dlversesprernlsses:

- Un ldeallene d'arrel crlstlana que defensa lalmpossibllltat hurnana de conélxer la <verltat absolutarr. En

base a aquelxa constderacló, tot slstena de pensament o

1deo1o61a és consLderat respectable (anlngú Pot lmposar a

nlngú les seves ldeesr¡), Ja que és necessárlarnent parclal IsubJectlu, 11'ús de la vloléncla (la rtlrnposlelórr) restadesQüallflcat.

- Una necessárla adeqüac1ó dels nltJans als flns, no solsen el sentft de rebulg de rrrnltJans vlolentsl: també

1'actltud ha de ser no-violenta (o con dlu un parnflet:r<l'actltud de la llu1ta no-vlolenta envers lradversarl rnal

no será d'odl o rnalvolenga. Será de respecte per la vlda Id'amor per la seva Persona)), Nt tan sols lasocialdemocrác1a dernana a les seves bases que s'estlmln 1a

pollcla, li és prou amb que Ia respectln), tot partlnt de

Ia base del ttpatfinent acceptatu,

- Sentlt quantlatiu del resultat d'oposar vloLénclarevoluclonárla a la del capltal, com sl es tractés d'unasuma de dos co€sos físlcs: r<sl oposéssftn vlolénclarevoluclonárla a la v1oléncia establerta, el que f,ariernserla afeglr la nostra vloléncta a la de l'adversarl. 1' en

conseqüéncla, augmentar- lal.

- Dlferenclacló entre rrvloléncla naturalrr 1 ((vlolénciasocialr¡. lloroás les més radicals concepclons de la no-violéncla defensen I'absolutllzaclí de1 no ús de la

15

vloléncla. l{orrualnent, davant 1'ev1déncta, es dlferenciaentre la vloléncla natrual (no hl ha ánln agresslu, respona una necessltat de supervlvéncla, I es dóna en tant que hlha necessltat I en proporcló a ella) I soclal o

característlcanent hurnana (hl ha ánün agresslu, no h1 hanecessltat, I per tant sempre será desproporclonada' estálnstltuclonalltzada, I deternlnats costums 1 construcclonsteórlques I'han rtdesbrutalltzatrr subJectlvarnent).

Totes dues accepclons solen estar 1llgades a

<fllosoflesn rurallstes 1 ecolo6lstes, 1 a un certdenocratlsne llberal, que es vol contraposar a la socletat<urbana, lndustrlal I nuclearl, molt proper a les teorlesconunallstes del prlner capltallsne. llo qüestlonen el node de

produccló capltallsta con a taI, slnó determlnats efectes(corn ara eI consunlsme, Ia r<socletat nuclearl ...). Lesaccepcions més suaus corresponen a un reforrulsrne t<tourl; 1es

¡nés radlcals opten per l'autonarginacló passlva. En tot cas'no es pot rnenysprear el fet de la forqa d'aquesta vla per a

canalltzar poslclonanents crítlcs (nolt dlversos, peró algunsanb nolt lnteressants potenclalltats) cap a un cercle viclóso cap a lluttes sense posslbilltats d'éxit, tot basant*se en

la consirleracló que la guerra/pau és I'alternatlva fonanental,

3,3, EXÉRCITS POPULARS

Les forrnes d'acurnulacló de les forces nllltarsrevoluclonárles poden ser extraordlnArlarnent varlades. En

parltcularr podríen assenyalar dues grans categories:

1. Les forces ar¡oades revoluclonárels es reunelxen amb

relatlva rapldesa, tot aprofltant una rnolt profurrda crlslde I'Estat, sense que hagl estat necessarl un períoded'acumulacló de forqa nllltar.

2. ltltJanqant un procés de llulta armada rnés o menysperllon8at, té lloc l.'acurnulacló de forces polítlco-nll1tars.Tal procés pot tenlr com a escenarl fonanental bé laclutat, bé eL canp.

16

La prlrnera categorla ha donat una vlctórla destacada(octubre 19L7> 1 un cert nombre de derrotes (Dublín L9tO'Alernanya 1919 1 L923, Bu1gárla 1923, Estónia 1"924, VlenaL927, Xina 1927, Astúrles 1934 I Catalunya 1934 I 1936).Fins a 1a II Guerra l'{undia1, aquest será presentat com t<el

rnodelrt, pretenent apllcar a tota realltat el trlonfant t<rnodel

d'octubrerr.

La segona categoria és Ia que ha donat un rnaJor nornbred'expr1éncies: en eI seu vessant rural, les Suerres deresisténcla durant 1a II Guerra lfundlal a 1'est d'Europa tAsla, els rnovlments d'alllberarnent naclonal afrlcans taslátics, dlverses experléncies llatlnoamerlcanes...; en 1'urbá,la reslsténcla antinazf de I'Europa occldental, I'actlvlsrneurbá dels 60 I 70 a Andrica del Sud, l I'europeu actual,r¡llltarrnent nolt nés linltab. Desenvolupar ací els trets decada vessant estd fora de lloc. Pel que ens lnteressa, sí quecal destacar les dlflcultats de Ia guerrllla urbana a I'horade rnantenlr 111gans dlrectes amb les masses' alxí com al'hora de generar unltats ámplles.

En definltlva, el que ens lnteressa assenyalar és queels exércits populars, bé fornats com a conseqüéncla d'unprocés d'acumulacló de forces on Ja es dóna la lluita arnada,corresponen a una fase avanqaria de la construccló delcontrapoder polítlco-¡nllltar 1, generalnent, a una sltuacló decerta descomposlcló polítlca de I'Estat, o bé a una crlsllnportant del ttconsens)) que pretén crear l'Estat bur6és.

"-t-t 4 , LA LLU I TA ARHADA

Allá on I'Estat burgés no rnostra slgnes lnportants dedesconposlcló, és a dlr, conpta aub un aparell rnllltar Irepresslu fort I coheslonat, uns aparells polítics de

donlnacló só11ds,1 uns aparells ldeológlcs suflclentnentforts com per a integrar (o en eI seu cas crfuninalltzar)qualsevol mostra de dlssldéncla, no hl ha les condiclons pera un novlment insurgent; perd sí pot donar-se un certactlvlsne, Tal movlment, sl es vlncula políticanent als

17

novlnents de nasses, I sap recolllr els sentirnents, ésfonamental en eI procés d'acunulacló de forces polítlco-¡nllltars. Les seves funclons podríern agrupar-les de lasegüent nanera:

- Recuperar Ia consclénc1a I r<a través de 1"'englnyeria delconsentlnent" es va forrnant un consens de base; la 1lu1taarrnada pot ser un elernent lrnportant de cara a afebllr-lo,aI qüestlonar les seves natelxes regles de Joc, depassantels 1ímlts lmposats, 1 al ser un punt de referéncia clau riecara a una polítlca de combat 1 oposlcló real (.,.) de caraa assollr uns nlvells nés alts de consclenclacló inoblLltzaclól (5).

- Ciartficacló polítlca: (a través de I'accló arrnada esdelxa ben clar que all.ó que es pretén és radlcalnentdlferent a alló que es corubat> (6).

- Discutlr-li a l'Estat el rnonopoll de la vloléncia: ttel queestá de fet en qüestló és 1'esséncla rnateixa de 1'Estat,alxó és, eI nonopoll de la vloléncla. En prlncipl I'Estat ésl'únic que pot exerclr 1a vloléncla de manera 1egítlna 1

soclalnent acceptada. l{ornés en la nesura que es veglI'Estat con un aparell de donlnacló al servei d'unsinteressos concrets, es pot qüestlonar la seva legitfunitat,I es pot acceptar l'ús de la vloléncia per part d'altrl(.,,). Una Organltzacló lfllltar lnplantada, no tan sols ésun element sl¡nbóI1c, slnó un element enbrlclnarl clau d'unaalternatlva real de poder polítlor 0).

4. L'ALL I BERA},IENT NAC I ONALI LA NECESSAR I A RESPOSTAA LA FOR$A D'CICUPAC I ó

Ja hern v lst comldeofogtca que utllltzaI ladhesló de les massegEstat, Juntament amb la

el m lte de l-'Estat-nacló és I'einala burgesla per tal d'aconsegulr

a I aarc d'explotacló que és el seu1I lberat I la lgualtat Juríd lques , t

18

I'Estat representatlu com a mlratge per f.l creure a lesmasses que partlclpen del poder de declsló. EI naclonallsneburgés és d.oncs la prlnera elna ldeoló51ca de Ia burgesla.Anb e1l pretén negar la l1ulta de classes I aflrrnar elcarácter ttneutrabr de I'Estat.

Et naclonallsme d'alllberanent, pel contrarl, és I'elnaideológlca de la classe obrera que afirna la realltat de 1a

llulta de classes I e1 carácter de classe de I'Estat' totrebutJant eI marc polítfc deflnlt per la burgesla I assumlntcon a narc polítlc propt el deflnlt com a autónom per larnatelxa l1ulta de classes: la nacló oprlnlda.

El problena rle fons és, doncs, e} problena del poder, o,

sl voleu, el problema de quln ha de ser e1 narc per a latlulta revoluclonárla (per a Ia destruccló de l'Estat burgés)t per a la construccló de l'Estat sociallsta, procés al llarg¿ei qual t<el proletarlat, pe1 fet que ha de conquerlr en

prlrner 11oc el doninl polítlc, ha d'elevar-se a classenacional, a classe dlrlgent de la nacló,1 ha de constitulr-seel1a matelxa en nacló1, segons 1a fanosa frase del l{anlfestCornunista, La solució, per -tant, no pot ser arbltrárla, 1 més

si pensem que tan sols en tant que eI problena estfguiresolt podem endegar reakuent la l1uita pel poderl I'aflrnaclód'un rnaic de 11u1{a, la vlndlcacló d'un espal con a propl, ésprévta a1 procés de dlscutir-11 a la burgesla el poderpoIítlc,

La qüestló pot formular-se, conseqüentment, alxí: quinaelna 1deo1.é61ca hern d'adoptar 1 lnpulsar per ta1 de destrulrl'Estat burgés espanyol? Potser la que la burgesla ha enpratper a allenar la ciasse treballadora, 1'espanyollsme, I que

áncara enpra, tot acceptant-ne 1'Estat-mercat-nac1ó com a

propl? A11A on l'Estat capitallsta ha estat bastlt spbre una

ieaittat plurlnaclonal, allá on l'Estat capltallsta ha pres eIcarácter de subordlnacló d'una burgesla (la catalana) a altra(1a castellana), sembla més correcte assumlr coru a narc de

llu1ta el de la nació oprlmlda gue 1'Estat unltarl preténlntegrar, bé per aselnilacló' bé per coaccló, com a narc que

la classe treballadora haurd de coheslonar naclonalrnent, per

19

taL de bastlr unes estructures de poder polítlc alternattves(B).

Quln és el paper d'una r:rganltzacló armad.a al si d'unprncés d'alllberanent naclonal tal? ((La llulta armada no ésla vloléncla per la vloléncla, n1 pot peretnedre tarnpoc, enun estat europeu lndustrlalltzat, un vlctdrla estrlctarnentrnllttar sobre I'exérclt ocupant. És per alxd que 1'estratéglaés doblenent política. D'un costat, perqué té un obJectlutotalnent polítlc. De 1'altre, perqué en el caní cap a lalndependéncla, la lIuita armada ha de respondre amb cadaaccló al nivell d'agressló que exercelxl I'estat a Ia nostraterra, I aI ntvell de conscléncla lndependentlsta I capacltatd'autoor6anltzacló del nostre poble, I a nés, perqué els seusobJectius a curt 1 mItJá ternlnl corresponen igualennt aobJectlus nés poLít1cs que estrlctament de clre rnilltar: obrlrcontradlcclons en el slsterna, afavorlr I'augrnent de Iaconbatlvitat política, denostrar la vulnerabllltat d'un poderque vol presentar-se com a tot poderós, afeblir aquélx rnatelxpoder atacant selectlvanent els seus punts neuráIgics(milltars, económlcs, ldeológlcs), obrlr espals de control fpoder, produlnt en deflnltlva un desgast progresslu delslstema'1 constltulnt un elenent que trenqul l'establlltat Ila cohesló desltJables per a ¡nantenlr eternament qualsevolpoderl (9).

Ara bé, és evldent que la burgesia no ronandrálnpasslble nentre proves de posar els fona¡nents ldeológics'polítlcs 1 nllttars per a la recuperacló de la conscléncianaclonal t de classe, per a 1a (re)construccló de lesorganltzaclons que hauran de recomposar I'avantguarda obrera,per a I'acunulacló de forces, en deflnltivar Qu€ perroetldlscutlr-ll a la burgesla el poder, És evident gue 1'Estatpfovard de mantenlr el consens que 11 atorga la sevaleg{tlmltat, que els dlferents reformisnes lntegrln lesaqtltuds crítlques,1 que la seva lmatge d'lnvulerabllltat noeg perd1. Tota postura no lntegrabler p€r 1a seva próplanatura, será crlmlnalltzada,1, en base a aquetx consensrpersegufda, arllada 1 reprlnlda. I és ací on rau el pes de laxarxa antlrrepresslva: demostrar que és posslble fer front a

20

l'enenlc de classe no sols vol dlr dlscutlr-I1 el rnonopolt de

la vloléncla i presentar-11 reslsténcla; l8ualnent lmportantés dernostrar que els seus atacs, la repressló, no poden fernal. Que enfront de I'obJectlu de 1á represslód'lndlvldualltzar, d'arl1ar, Ia reslsténcla és col.lectlva 1, en

aquest sentlt, lrreduÍble, grácles a la solldaritat; que

enfront de I'obJectlu de crlnlnalltzar, en fer frontcol.Iectlvament a I'agressló, denuncle¡n el carácter de classedels aparells repr""ilus 1 qüestlonern la pretesa legltlnltatdel terrorlsrne d'Estat. En fer front col.lectlvanent a larepresstó, demostren I ens autodemostrem que és posslblellultar 1 véncer,

21

B. ATitÁ.LISTACT{JAL

DE I-A C(f J IJ}T:TTJRA

1, L'EXÉRCIT ESPANYüL EN L'ESTATREFnRHAT (: D ', ENqtA 1 97 5-76 )

Arnb Ia Refor¡ua 1a burgesla espanyola enceta eI procéscap a l'honologacló de l'Estat espanyol amb el nodel polítlcd'Estat reorganltzat que la burgesla va lnposant aIcapltallsme central d'engá la II Cuerra lfundlal r 1'Estatpollclal. Alxí rnatelx enceta en 'procés de partlclpaclódecidlda eD la construccló d'estructures supraestatals anbles altres burgesles europeesr a les quals ta¡nbé se 11 hanquedat petlts els respectlus, Estats-nercats co¡n a marcsd'acumulacló. I, finalnent, enceta un nou lntent d'establlltzardeflnltlvauent el marc polític d'explotacló propl, perassentar alld que ha anomenat ttEspaflau. De tot aquest procésnúltlple, a nosaltres ens lnteressa, en aquest treball, eIpaper de I'exérlclt.

La Constltucló espanyola de L978' en comparacló arnbl'ordenarnent franqulsta (10), lntroduelx una notabledlferéncla: no lnclou, al parlar de Forces Armades, a lesForces d'Ordre Públlc (pollcla), cosa que sí fela la llelfranqulsta, Afxó no fa sinó reflectlr Jurídicarnent unrenrdenament de I'aparell represslu: ruentre la pollcfa és elcos d'ús qüotidlA, I'exércit és el cos encarregat d'assegurarla defensa, en úItfin terne, dels fonanents polítlcs de I'Estatburgés. 2g

La conparacló amb la Constltucló francesa és tanbéreveladorar ¡nentre a I'espanyola les forces armades són lesgarants dels fonaments de I'Estat, a Ia francea ho és laPresldéncia de la Repúbllca (11.). La Constltucló francesadóna a Itexércit eI ¡natelx paper que l'espanyola' perd ladlferéncla és notable: nentre l'exérclt francés aparelx coü a

lnstrunent de Ia Presldéncla per a garantlr aquestsfonanents, a I'espanyol se ll atorga un narge de declslólnsóllt a la rnaJorla de Constltuclons d'Europa Occldentai-; elpoder de declsló apareix concentrat en el cas francés, 1 nésdlspers en I'espanyol. EI fet que la burgesla espanyola hatrobat una naJor reslsténcJa a I'hora de bastlr e1 seu Estat(com bé ho mostra tant la contínua lnestabtlitat de l'Estatespanyol con la constant necessltat que ha tlngut laburgesla de recórrer a 1'exérclt), I que encara en troba,sernbla ésser la clau per a lnterpretar-ho.

En general, I'aparell nllltar fou e1 nenys afectat Perla, Reforna de les estructures de I'Estat. En el pla orgánlc-lnbtltuclonal, es sfinpllflcá 1'estructura de comandament' totunlficant els 3 mlnisterls mllltars franqulstes (Terra, ilar iAlre) en un illnisteri de Defensa, i es dotá I'exérc1t d'unportaveu potítlc quallflcat, anb la creacló de la ttJunta de

Jefes de Estado l{ayorrr (J.U.J.E'1'f .). En el p1a polít1c' al'lguaI que I'Estat budcá assollr un consens soclal q.ue elIeglttrnés 1 alhora trenqués subJectlvament el continulsme que

representava respecte a les estructures franqulstes, laburgesla es preocupá q.ue aquest consens exlstís tambérespecte a l'exércit, el qual passá, sense ni el nenor canvlforrnal, de forqa colplsta a garant de la democrácla en unespal de tenps nínfini alxí rnatelx, un cop encetadadecldldanent 1a via cap a I'Estat po11c1al' 1 resoltes lesdiferéncles lnlclals al sl de la classe dornlnant entorn de

quln havla de ser eI ¡nodel de dlctadura burgea a segulr,l'Estat decldí conenqar a trencar el relatlu marge de

movlnent que havia pernés durant, e1s prirnere rnoments de laReforna. Aquest procés, evldentrnent, tanbé es doná a1 sl del'exércft: 1 alxí, e1 1980 de saparelxla I'U'D.S' (ttUnlón

Denocrátlca de $eld¿d¡sl), I tot e1 novlment possiblllsta'que preconltzava la refnrr¡a des de dlns 1 a partlr de

24

I'accló de Ia tropa, ta¡nbé. No s'anava a pernetre e1 nésnínln qüestlonanent de les estructures lnternes de I'exérclt'n1 tan sols des de postures reforrnistes (perfectamenthonologables a la soclaldernocrácla),

Peró 1a Reforma sí está tenlnt una notable lncldénclasobre l'exérc1t en un terna; la uodernLtzaclí I rearmarnent de

1'exérctt I eI desenvoluparnent d'un conplex rn11ltar lndustrlalcom a fites a curt ternlnl. En definltiva, el que es preténés posar I'aparell mllltar de I'Estat al nlvell a1 qual asplrala bur6ueslá espanyola, és a d1r, a 1'homologacló amb lesaltres burguesles europees. Per a flnanqar aquestarreuropeitzacló1, el na15 de 1982 s',aprová la Llel de DotaclonsPressupostárles per a les Forces Arrnades Pe1 períCIde 1983-90|J2>.

LA LEG I SLAC I Ó ENTORN DENFJHTCIÓ I LA FOLfTICA DE L'ESTAT

L'Estat reformat parclalment no ha tocat 1'ordenanent

Jurídic referent al servel n11ltar obllSatorlr els únlcscanvls lntrodults per 1a 1lel del servel I'flIltar han estatrebalxar a 1.9 anys l'edat d.,lncorporacló, redutr la durada delservel a L2 nesos (excepte en llarlna, on dura L5), t obrlr laposslbllltat de fer el servel en 1a re61ó (rnilltar) d'or16en.ftt tro sols s'ha procurat houologar-lo al n1vel1 europeu: lescondlclons d'habltabtlltat, hlgfene t alinentacló, alxí com elnlvell d.'accldents, aorts 1 sulcldls (13), són inusuals en elsaltres exér:cits del capltallsne europeu. Clar que

1'hono1o6acló de l'aparell rnLlltar espanyol a l'europeu no ve

donada tant per 1es condlclons en les quals es patelx lanlll, con p"t 1'adequacló de 1es lnfraestructures,. eL

rearmaüent 1 }a partlclpacló en les supraestructures mllltars(o.T.A.N. i U.8.0.).

.{- r

LI

Pel que f a PróPlament a

1'ohJeccló (L4), cal destacar lala tegls lacló entorn de

lIel 48 / 1"984 , la qual posa

25

les. bases a partlr de les quals I'Estat reglarnenta la sevasol"ucló al problena:

L .- El dret a l'obJeccló no és conslderat un dretfonanental, slnó, con dlu 1a Constitucló espanyola, unacausa d'exenpcló del servel ¡ni1ltar obllgatorl (art. 30.2).ilés exactament és e1 dret a ndefensar Espanyal rnltJanqantaltra vla qua no slgul l'estrlctanent nllltarl la prestaclód'un servel substltutorl. Siga corn slga, la qúest1ó és queadefensar Espanyal és un deure de tota persona espanyola,I per tant I'úntc adnlslble per a 1'Estat és que se lapugui defensar de dlferents formes. l{o hi ha doncs causespolítlques per a l'obJeccló.

2.- EL servel substltutori és (en beneflcl de la sicletat Ide I'obJectorr; go ést

- Contlnua sense qüestlonar-se eI deure del servei aEspanya.

- Es bulda de contlngut real la P.S.S.: no és lanegatlva a acceptar aquelx deure, s1nó 1a posslbllltat deservlr d'altra forna.

- S'accentua Ia tutela de 1'Estat I alld gue 1'Estatt'lnposa con a deure va (en beneflcl de la societat I de1'obJectoru. L'Estat recull les asplraclons col,lectlves Iles personals 1 sap donar-Ios satlsfaccló. L,Estatpaternallsta no és rnés que una altra cara de I'Estatpollcfal.

3.- EI dret de la socletat, de la col ,lectlvltat, adefensar-se per les armes és 1e6ítirn (senpre i quan lasocletat slgul Espanya), I és deure de tota persona membrea contrlbulr-ne. Peró no és un dret col.lectlu eI negar-sea aquest deure, tansols personall és una persona concretaqu1 obJecta per raons nolt concretes I perosnals. Aquest éseI sentlt del C.l{.O.C,r fer de trlbunal que posslbllltlredulr un problena col.Iectlu a un problena personal. Eltribunal pernet que la persona delxl de ser ésser socalper a passar a ser lnd1vftlu,

26

4,- E1 paper del trlbunal (el C.N'0.C.) no és tansols1'anterior: tanbé asse6ura un Judtci finparclal (fllosoflapolítica de la dlvlsló de pnders). La pretesa obJectlvitatde1 poder Judlclal és el que legltlna e1 seu poder: potJutJar perqué rrés lndependentl. Fornalment, I'Estat nc) tépoder de declsló. Alxí rnatelx, el C.N.O'C. és la prlnera Idarrera lnstáncla (cap. L, art. 4.5): I'adnlnlstracló no potequlvocar-se,

5.- La P.S.S. es deffnelx con t<actlvidades de utllidad. públ1ca que no requleran el ernpleo de armas nl supongandependencia orgánlca de lnstituclones nllltaresrr (cap. II'art 6.1), conternplant-se a aquesta deflncló una solaexepclór la que es donarla en tenps de Suerra (cap II' art.6,4), Pel que fa a la resta, és un servel totalnent anáIegal mllitar (cap. II, art.8 I 10), Tot 1 aquesta ana1o61a,laP.S.S. és conternplada com a dtscrl¡ninatór1a per a q.uldecfulelxl <tservir a Espanyarr en I'exérclt, fent la m111'havent doncs de ser penalltzada a¡nb una rnaJor durada.Aquesta discrlnlnacló posltlva a favor del servel nllltar'o penalltzaell de la P,S.S., mostra ben a 1es clares qulnaés I'actitud de 1'Estat I es pernet cotupllr eI deureconstltuclonal rnltJangant altra vla, que no és rnés que

aquella que no suposi I'ús d'armes nl la dependéncla de captnstltucló nll1tar, peró 1'elecc1ó d'aquesta vla lrapllca uncást1g. L'exernpció del deure prlner té un preu.

Flns eI 1988 el C.N.O.C. no havla funclonat més que com

a organlsne adnlnistratlu, reconelxent con a obJector a totaquell que es declarés con a tal, fora qulna fora Ialnstáncla ernprarla (f lns I tot a qul es declarés arnb lacol.lectlva, tot i que aquesta no reconelxla expressanent la11e1), A partlr de gener del 88, peró, eI C.N.0.C. comenqa a

assurnlr els poders que la 1lel t1 atorga 1 a exercir-los,prlner a poc a poc, a les darreries de 1'any Ja de formadecldlda.

Alhora que el C,l{,0.C,es repetelx al l-larg deimmtnent una amnlstla pels

conenqa a no admetre col,lectlves,l'any un doble anuncl: que és

obJectors hlstórlcs (és a dtr r QU€

27

tota persona que hagl obJectat abans del BB es Lllurará de larnlll, passant dlrectar¡ent a la reserva) I I'enge6a¡nent de laP,S.S. anb e1s obJectors de t8 any.s. Aquest doble anuncl esrepetelx inslstentnent des de la prensa' aJornant-secontlnuanent la data de I 'aronlstla I de l'engegarnent de laP.S.S,

Senbla, doncs, que el 88 I'Estat decidí trencar ladlnánlca anterlor (náxl¡o nar6e de permlsstbllltat posslble)1 encetar un procés que haurla d'acabar anb l'assentament deIa P.S.S. con a nsolucló a} problema de l'obJecclórrl el C.N'0.C.assurneix el poder que 11 atorga la IIel, conenqa a engegar-sea alguns llocs la P,S.S.... I una arnnistla que Pernetl dlvldlrel movlnent, ((aparcar,) Ia gent nés experlnentada 1

consclenclada, 1 facllltar encara rnés Ia lntegracló delmovl¡nent en els rengles de Ia Reforma,

3. EL MOVII'IENT D'OE.JECCIÓ I LA SEVARESPOSTA A L'ACTUAL COJUNTURA

E1 gener de 1977 nelx el I'f ,0.C. (lfovlnent d'ObJeccló deConscléncla) con a plataforrna de coordlnacló de Srupsd'obJeccló de tot I'Estat. L'heterogeneitat dels grups que elfornen es reflectelx en les contradlcclons d'una declaraclóldeológlca fonanentada en un concepte de ttmllltarisne)) tananple que galrebé substltuelx al de llulta de classes enI'anAILsl de la realltat. Avlat, ]es Ereus contradicclonslnternes es resolen rnltJanqant Ia fornaclé d'un bon nonbre decoordlnadores I col.lectlus (l'f 11l-KK, Kaklstat' Antl-nlll'Ronpanfllas...) que no conpartelxen els planteJanentspaclflstes del l{OC Dl, algunes, eI seu t<estata}lsne),. Alxl'quan l'Estat enceta una nova dlnámlca al llarg de 1988' e1sobJectors estan dtvldlts en 4 grans Erups: Testlnonis deJehová (el ¡oés nombrós), l{OC, col.lectlus 1 organitzaclonsgue conslderen legítina tota forna de llulta (dlvldits entrela coordlnadora l{tI1-KK, 11lgada al ü.C.' les organltzaclonsbasques properes a 1'abertzallsme, I e1s petlts col.Iectluslndependents, autónorns, lllbertarls...) 1 e1s obJectors que no

2A

estan or6anltzats (1 un bon nonbre no ho estaran nal) o hoestan én organltzaclons descaradanent posslblllstes(A,P,O.C.),

Després d'un període de debat I de provar algunes vlesde resposta que es mostren lnoperants (reobJeccló, formulaclóde recursos contra la decls1ó del C,[.O.C. de no reconélxerco¡n a obJector a1gú que 11 havla adreqat a la col,lectlva,obJeccló davant Anntstla Internaclonal, anpllacló de lacol.lectlva.,.), el rnovlnent d'obJeccló decldetx enfrontar lanova dlnánlca lnpulsant la ttlnsubmlsslól o no reconelxernentdel C.f .0.C. en tant que se'1 consldera tribunal po1ítlc, noadreqant-11 cap declaraclór per a presentar-se davantl'autoritat nllitar negant-se a fer el servei nilitar Iacceptant el posslble cástlg.

2g

C. ÜFC I Ó DE I-,LTJ I:TA

I LA INSUBT{ISSIó DEs D'UNAFERSFECTIVA D' ALLIBERAMNET NACIENAL

La rrlnsubmlsslól és rnés una forna de fuglr cap endavantque una via de solucló, de denúncfa o de resposta:l'argumentú1t1n per a Justlflcar-la és que I'únlc que es pot fer senserebalxar planteJaments davant eI carreró sense elxlda quelmplica 1a polítlca segulda pe1 C,lI.O.C. el darrer any 88 ésno assollr I'estatus d'obJector, esperar ser crldat a flles, Illavors entregar-se a les autorltats nllltars en grupets perta1 de treure el problena a Ia superfícle, fer-1o vlslbledavant l'oplnló públlca 1 dtr-l1 a l'Estat que o bé 11 posasoluctó o e1 problena no fará slnó agreuJar-se, repetlnt-seles entregues a 1es autoritats mllltars I les negatives aacceptar els mltJans, flltres I cástlgs lnposats per la lleta I'hora d'assollr 1'estatus d'obJector.

Som en un carreró se¡se e1x1da 1 l'(rnlc que poden ferés fer esclatar el problena: que la 6ent d'entregul a1'enemlc. La fllosofla de reslsténcla no-vlolenta tI'acceptacló del sacrlflcl no és I'únlc q.ue no canpartlnd'acluest planteJament. St eI que pretenen és consclenclar Irnobllltzar al poble catalá, no poden conpartlr actltuds cona de <entrega't a l'enemlcl, slnó potenclar el contrarl: <fes-11 front¡. Així rnatelx, el novlment d'obJecció sovint ttoblldalque no es pot parlar d'exérclt sense qualificatlus, Ja guesobretot és exérclt espanyol, forqa d'ocupacló

31

Totes aquestes consideraclons, peró, no lnpllquen que el¡novlnent d'obJeccló no s16u1 un rnovlemnt a tenlr en córnpte.Peró És tasca de I'lndependentisme contextualltzar e1problena en un sentlt nolt deterrntnat, per ta1 rle recond.ulrla resposta a I'exérclt, donant-r.l els r¡lnlns contlnguts pertal de fer-lo realment un rnovinent de ruptura, l no un mern$vftuent de crítlca a la lle1, slnó de qüestlonarnent deI'Estat I de denúncla, entenent que tota vla de resposta éslegítlna.

LA NOS TRA OFC I Ó DE LLIJ I TA

caI relatlvltzar ra tnportáncla de 1a dlsJutivani11/obJecció, Ja que nl una vla nl altra oferelxen almovtnent catalá d'alllberanent naclonal la posslbilltatd'avanqar envers els seus obJectrus, nl tan =oi= ers ¡néslnnedlats; a1xí natelx, la funció ldeoló8ica (allenadora) de1'exérclt no és obstaculltzada, ar rnenys de forrna senslbleper haver de fer la P.s.s. en lloc de la ¡n111 (en el sentftque la P's.s' pot ser un paral.lel perfecte der server nllitaren tots els senttts). l{o podern, peró, acceptar Ia vla de lalnsubnlssló, perqué partelx d.e prenllses radlcalnent(qua}ltativament) dlferents: tal 1 com Ja hen d1t, f nalgratla lnatge de cornbatlvrtat 1 de reprend.re ra lnlctatfva "ques'ha volgut donar, la lnsubmlssló és una vla de desar¡¡arnentenfront de I'Estat (qurna altra cosa pot ser una opcló queconsisteix a lllurar-se a 1'enenic 1 acceptar Ia sevaJustíc1a?).

Des d'una perspectlva d'a[lberament nacional 1'opcló de1lulta nés coherent és, sens dubte, la no lncorporacló aflles: no rnantenfr cap vlnculacló arnb cap organlsme n1litar,no fer cas de tot el paperan que ené slgul envlat perl'autorltat nllrtar, i no dbnar resposta *n é"r crldat (nolncorporant-se a 1'exérclt d'ocupacró). La coherénclad'aquesta opcló anb ra nostra perspectlva rau en ra conJunclóde tres qüestlons craus: ra negatlva a entregar-se a l'enenlc,eI no reconeixenent de 1a Justicia espanyorá i ia natelxa no

32

lncorporacló a 1'exérclt d'ocupacló, D'aquesta forma, callgnorar tota comunlcacló de 1'autorltat m11ltar (crlda atallar-se, crlda a lncorporar-se a flles...),

La no lncorporacló ha estat una vla segulda, con aopcló personal, I amb éxlt, per gent que ara té 25-30 anys Igue encara ningú ha obllgat a fer 1a nlli o la P,S.S. (1

tampoc cap d'aquests Joves ha estat JutJat o empresonat), Iha estat, cal d1r-ho, la vla segulda des de sempre pelspobles ocupats que han pretés alllberar-se de l'ocupacló quepatlenr evltar que cap Jove fornés part de I'exérclt ocupant,peré sense caps cots, sense autolnculpaclons davant I'enenlc,sense lllurar-se a la seva Justícla,

Ara bé: per tal de que slgul realuent una opcló dellulta vá11da per a l'lndependentlsrne, la no incorporacló hade ger cot.lecilva I organltzada, no una opcló personal d.utaa ]a práctlca lnd1vldualrnent, Ja que només la lluitacol.lectlva f organltzada ens pot pernetre fer front a1'ocupacló I véncer. A urés a rnés, és absoluta¡nent necessarlbastlr una xarxa de gent per tal de poder fer front aqualsevol lntent de segrest per part de I'exérclt ocupantd'algun dels Joves que es negul a lncorporar-se a les Forcesd'Ocupacló Espanyoles; aquesta xarxa antlrrepresslva serlaI'encarregada de donar resposta lnnedlata s1 aquest cas esproduira, I a tal efecte haurla d'estar en relacló dlrecta testreta arnb el Co¡nltés de Solldarltat anb eLs PatrlotesCatalans (C.S.P.C.), I alxí treballar conJuntaraent,

Treballem, doncs, p€r lacalalá a I'exérclt d'ocupacló.

n0 lncorporació del Jovent

33

}[(f:TES:

ü,), Anderson, Perry; LaE _. antlnpnlas de __ A,- Gragspi,Fontaruarar págs 7L-72.

(2). Enpar Plneda definelx eI mlte de la feninltat co¡n r<1aversló reacclonária patrlarcal gu€, sota dlferents fornes tnodalltats, ha vlngut postulant histórlcament la ldeaessenclal que hl ha una natura femenina (fenlnltat) diferentde la mascullna. Uns hán defensat la lnferiorltat d.'aquellanatura fernenlna respecte a la mascullna; altres la igualtatdlns la cornplementarletat (és la coneguda frase que dlu allóque ttla dona no és inferlor a I'hone, slnó dlferentu, que totsdos es ncornplementenl...); altres, tannatelx, han defensat lasuperlorltat de la dona en deterrnlnades tasques, se¡nprepartlnt de 1a base, és c1ar, de la dlvlsió del món en duesesferes, una reservada als hones i altra a les dones¡.

(3). Prlnclpl enunciat per Dubols-crancé eI rz de desernbrede 1.789 davant lrAssernblea Constltuent (<rtot ciutadá ha deser soldat t tot soldat clutadál).

(4). Un exemple típlc d'aquesta v1a és 1a campanya engegadael 1985 per les Joventuts Soclallstes anornenada <per unanlll dlferent, la Constltucló als quartersl, 1a qual es basavaen un l11stat de L4 propostes de reforna de la n111 de1tlpus trvolen una n1Ii més curtal, rrvolem transport gratuitl ,.,

35

I un exenple de corn sovlnt soclaldernocrAcla 1 eurocoruunlsrnepoden tranclull.Ianent poslclonar-se Juntanent a la reacclópot ser-ho el següent parágraf, on es fa referéncla a lesorganltzaclons de reclutes al s1 de les casernes (unrnovlnent que entrarla de ple dlns el reforrnlsrne més r<toul);ttés la nostra oplnló que I'exlsténc1a de cornltés, co¡nlsslonso slndicats de soldats a¡nb carácter agltatorl, i sovlntantlnllltarlsta, Di resol els problenes n1 afavorelx1'apropanent dels nllltars professlonals a1 poblel (InforneaSoldados y polítlcal, PSUC, 1978).

(5), (6) L Q). Tot el gue va entre cometes a. tots trespunts ha esta tret, llteralrnent, del docunent núm, 2 de TerraLllure, ttUna estratégla de reslsténcla per endegar el procésd'alllberament naclonall, tardor 1988, págs. 11-13,

(8). ttEls rnovlnents d'alllberament naclonal gue fa duesdécades trasbalsaven 1'assentar¡ent colonla] dels estatsirnpertallstes, s'han traslladat, d.es rlels anys 60 enqá, d.lntreles próples fronteres dels estats -netrdpolls-. I aquestfendmen supera el seu precedent -en terrnes qualltatlus- enl.'efecte deslntegrador de les relaclons de donlni capitallsta:irerqué no tansols il será arrencat a I'Estat el botí de 1aGeva raplnya, slnó que es vo1 trencar, es vol destrulr,l.'estructura natelxa de 1'estat burgésl. Candela, Francesc, at<La lluita d'alllberament naclonal. ilaterlals de treball dellr. Congrés del PSAIIT, abrll de 1"978,

(9), De <La llulta arnada, una altra forrna de fer polít1ca>,((Alerta)) nún. 1.8, desembre de 1987.

(10). La constltucló espanyola de 1978 dlu a 1'artlcle 8.1de1 Títo1 Prelfmlnar: (Les Forces Arrnades, constlturdes perI'Exérclt de Terra, l'Arnada I l'Exércit de I'Aire, tenen con a¡nlss1ó garantlr la soblranla 1 1a lndependénc1a d'Espanya,defensar-ne la lntegrltat terrltorlal I 1'ordenanentconstltuclonall. Pe1 que fa a I'ordenarnent franqulsta, la LlelOrgánlca de I'Estat de t967 dlu que rrles Forces Arnades dela Nacló, canstltuides pels Exérclts de Terra, ilar 1 Alre tles Forces d'Ordre Públ1c, garantelxen }a unltat I36

lndependéncla de la Pátr1a, la lntegrltat dels seu territori,la seguretat naclonal I la defensa de l'orrlre constltucfonall.A banda de I'assenyalada, ben poques dlferéncles s'bl podentrobar.

(11), L'artlcle 5é del Títol Preltnlnar de la Constltuclófrancesa dlu: rrLa Presldéncta de Ia Repúb11ca garantelx 1aj.ndependéncla naclonaI, 1a lntegrLtat deI terrltorl 1 e1sacords de la conunltat 1 els tractatsl. E1 paper de I'exércltcom a lnstrunent de1 govern g'anuncla en 1'art,2A: <rElgovern dlsposa de I'Admlnlstracló, I de 1es Forces Ar¡narfesr¡.Cal destacar que aquest artlcle no hl és al Títol Pretfunlnar,rnentre que en e1 cas espanyol el paper de 1'exérclt sí eraenunciat en eI Prellnlnar. La lmportáncla d'alxó s'entén si esté en conpte que eI Títol Prellrnlnar d'una Constitucló ésreservat per a fixar e1s elenents prlmordials de l'estructurapolítlca de 1'Estat.

<I2>. Aquesta 11e1, preveu pel període esruentat una despesade 2.L54.326 nlllons de pessetes. Con a índex del crelxenentde la despesa milltar en I'Estat espanyol, es pot dtr que el1980 era de 519.204 rn111ons de pessetes, l el 83 Ja fou de840,400.

(13 ) .

L97 0L97 L

Lgr 21 9731s7 4L 9?51 976r97 7t 978L9?9(a). [In

B

4I¿01eIU

2

1,2a1úL

L32335

espec 1f lca

Font; trSÉrvlciaInf nrunaclón¡), núm,

IL51,2

6L01"9

9.15I¿

s I lnc lnu o no els

de EstaC íst ica16, 2n" ep.

ESTAD IST ICA OF IC IAL DE SOLDATS HORTSArma de f oc (a ) Vehicle nl lltar

E}I ACC IDENTTotal

1,7

1_9

32191231302B3?

?

sulcldls,

t'{tl1tarp, rrBcletin de

37

ALGUI{ES DADES COI'IPLEI'{EI'ITARIES ENTORII I'ÍORTS E}I LA I'fILI

- 1984: 41. Joves norts per sulcldl durant la m111'

- sulcldls frustrats (temptatlves que no Provocaren la mort):1981: 66 t982:5? 19831 58 1984: 69

- Accldents rnortals (sense conptar-hl sulcldls) 1980-84: B4B

morts.

Font; declaraclons del l{lnlstre de Defensa davant les cortsespanyoles eI 26 d'abrll de tr985.

Notar per clrcular lnterna del l{lnlsterf de Defensa de 1985'

els sulcldls de Joves durant la nlll Passen a englobar-se en

Ia categoria anornen¿d¿ {tru€fte accidental sln causa exterloraparenterr.

(14). Leglslacló actual entorn de I'obJeccló:

- Constltucló espanyola: art. 30.2 t art. 53'2'

- Senténcles del Trlbunal Constltuclonal de l-982rSenténcla L5/1'982 de 23 d'abrilSenténcla 23/l9SZ de l-3 de nalgSenténcla 40/1,982 de 30 de JunY

. LIel Orgánlca 8/L984 de 26 de dese¡nbre (regulacló delré6lm de rácursos, réglm penal i derogactó de 1'art' 45 de laIilet Orgánlca 1/1979).

- Llel 48/7984 de 26 de desembre (regulacló de }'obJeccló de

qonscléncla I de la P.S.S.),

- Relat Decret 551/1985 de 24 d'abr1l (aprovacló delreSlanent del clfoc 1 del procedlruent pel reconelxernent de Iacondlcló d'obJector).

- Senténcles del Trlbunal Constltuclonal de 1'987:

38

Senténcla L60/1987 de 27 d'octubreSenténcla LOL/7987 de 27 d'octubre

- Re1al Decret 20/1988 de 15 de Bener (aprovacló de1

reglarnent de la P.S.S.)

3g