ÍNDEX

1. Objectius Genèrics 1 2. L’ entorn 2 2.1 Conceptes generals de la proposta urbana 2

2.2 La nova pavimentació 3

2.3 Elements d’ afitament i senyalització 3

2.3.1 La columna – fita 3

2.3.2 L’ arbrat 4

2.3.3 El paviment 5

2.3.4 La serigrafía 5

2.3.5 El grafisme 6

3. L’ Edifici 7 3.1 Conceptes arquitectònics de la proposta 7

3.2 Funcionalitat – recorreguts 9

3.2.1 Recorregut museístic 9

3.2.1a Exposicions permanents 9

3.2.1b Exposicions temporals 10

3.2.2 Recorregut públics 10

3.2.2aBiblioteca - Ludoteca 11

3.2.2b Bar – Botiga- Pati 11

3.2.2.c Pati- sala d’Actes 11

3.2.3 Recorreguts d’emergència 12

3.3 Usos i actuacions per plantes 13

3.3.1 Plabta soterrani 13

3.3.2 Planta baixa 16

3.3.3 Planta primera 20

3.3.4 Planta segona 23

3.3.5 Planta tercera 25

3.3.6 Torre 27

3.4 Adequació estructural de l’edifici 28

3.5 Adequació funcional del l’edifici 29

3.6 Criteris de sostenibilitat i estalvi energètic 29

3.6.1 Estalvi energètic a nivell llumínic 29

3.6.2 Estalvi energètic a nivell climàtic 30

3.6.3 Els materials emprats 31

3.6.4 Aprofitament de les aigües pluvials 31

3.7. Pressupost d’execució material 33

4. Visió i missió del Centre d'Art Ca n'Oliver 34 5. Els Objectius del nou centre 34 5.1 Com a Museu 34 5.2 Com a Centre de Cultura 35

6. Programa museològic i anotacions sobre museografia 36 6.1Exposició permanent 36

6.2 La proposta de distribució de l'espai 37

6.3 Algunes idees sobre la museografia 40

6.4 Serveis del centre d'Art Ca n'Oliver 42

7. El Publics potencials 46 7.1 La comunitat acadèmica i escolar 46

7.2 Públics familiars 47

7.3 El teixit associatiu 47

7.4 Persones gran 47

7.5 Turisme cultural 48

8. Programa anual 48 8.1Oportunitat de calendari i horaris d’obertura 49

8.2 Exposicions temporals 49

8.3 Programa de formació 50

8.4 La comunitat escolar 51

8.5 La música, la dansa i el teatre 51

8.6 Itineraris 52

8.7 Audiovisuals 52

epiCENTRE ! 1

MEMÒRIA DEL PROJECTE ARQUITECTÒNIC

1. Objectius Genèrics La proposta pretén crear uns espais i uns recorreguts capaços de convertir Ca n’Oliver en un Centre D’Art, dinàmic, participatiu, polifuncional i multidisciplinar, que actuï com autèntic motor de la cultura i esdevingui un referent indispensable en la vida cultural i artística de Maó i de tota l’illa. No és vol fer un museu tradicional, contemplatiu, sinó un lloc d’intercanvi cultural capaç d’interessar i aglutinar a la població estable i al turista, als petits i a les persones majors, tal com queda acuradament exposat a la memòria del Projecte Museològic

epiCENTRE ! 2

2. L’Entorn 2.1 Conceptes generals de la proposta urbana El lema sota el qual es presenta la proposta, “epiCENTRE !”, resumeix en essència els objectius que la intervenció pretén i que, físicament, es materialitzen mitjançant la intervenció urbana: fer de Ca N’Oliver un autèntic generador d’activitat cultural en particular i de dinamitzador social en general del casc històric, de la ciutat i, finalment per extensió, de l’illa. Per aconseguir-ho, es proposa una revisió de la urbanització dels carrers que conflueixen a Ca N’Oliver, Anuncivay i Infanta, perquè el nou entorn esdevengui un mitjà d’atracció cap al Palau de ple, i convidin al conjunt dels ciutadans a visitar-lo.

epiCENTRE ! 3

2.2 La nova pavimentació Conscients de l’elevat valor patrimonial de les voreres originals del carrer Anuncivay, es proposa respectar-les absolutament i, en continuïtat amb el pla superior de la vorada es projecta un nou paviment pel carrer mitjançant una pedra calissa amb peces de 20 cm d’amplada i llargada variable, reforçant la seva longitudinalitat segons el sentit dominant de la junta continua, això és, perpendicularment a les vorades. La tria de la pedra calissa correspon amb una voluntat de respectar l’espectre cromàtic característic del casc històric de Maó. Les peces són de gruix superior als 10 cm per garantir un adequat comportament davant la sobrecàrrega que representa el trànsit rodat que, tot i el nou tractament del carrer, es preveu mantenir. Transversalment, el pavimentat disposa d’un pendent transversal d’un 2% per conduir les aigües, que es recullen mitjançant un canal longitudinal a l’eix de carrer, resolta també amb peça tallada de pedra calissa.

2.3 Elements d’afitament i senyalització 2.3.1 La columna - fita Reconeixent la importància de significar la presència d’aquest important equipament cultural, i així facilitar l’atracció de la ciutadania, i

epiCENTRE ! 4

especialment, d’aquells vianants que no siguin conscients de l’existència de Ca N’Oliver, la proposta incorpora l’acurat disseny d’un element vertical o fita que, a mode de reclam, pretén cridar-los l’atenció. Aquest element es resol dissenyant una columna de xapa d’acer de planta el·líptica i secció variable, que al marge d’esdevenir element de suport del text o reclam, destaca per la seva esveltesa, noblesa i adaptació a l’entorn. A sobre de la columna es grafien, només, la paraula “ART” i el nom “Ca N’Oliver”, resum d’allò que més caracteritza, en essència, l’edifici, tant com a continent com a nou contingut. El disseny formal de la fita, mitjançant l’esmentada secció variable i el tall perpendicular superior, actua com a fletxa evocant la direccionalitat pretesa en cada cas.

2.3.2 L’arbrat Acompanyant el nou tractament a nivell de pavimentació, i aprofitant l’eliminació de la filera per aparcament de vehicles (decisió aquesta recolzada en la compensació d’aquestes places amb el nou aparcament des carrer de Ses Bruixes, a tot just 80 m de distància de Ca N’Oliver), s’aposta per la disposició d’arbres en filera a la vorera Nord del carrer

epiCENTRE ! 5

Anuncivay (l’oposada al nou accés principal al centre), per assegurar una més fàcil captació de llum d’aquests donada l’estretor del carrer; i de la vorera de ponent del carrer Infanta. Els arbres, de fulla perenne, que destaquen per la seva esveltesa i verticalitat, es planten en escossells de 80x80 cm perfectament inserits en la trama del paviment, acabats amb una platina d’acer inoxidable embeguda de 8 mm de gruix. Actuant com a elements d’afitament de l’arribada i accés al nou centre d’art, la distància entre arbres minva a mida que ens anem apropant a aquest, actuant doncs, com a segon element de reclam. 2.3.3 El paviment Com a tercer mitjà d’afitament, just davant de l’entrada general de públic a Ca N’Oliver, pel carrer Anuncivay, es gira l’orientació del paviment, en continuïtat amb l’orientació del paviment de l’accés porxat. 2.3.4 La serigrafia La proposta de senyalització es complementa mitjançant un tractament de les finestres exteriors de planta baixa, serigrafiant, per la cara interior dels vidres existens, imatges parcials i de detall de les magnífiques pintures interiors de Giusseppe Patania Sobre aquestes serigrafies, es sobreposa una discreta rotulació que representa l’ús immediat i concret de les estances de planta baixa: exposicions temporals, biblioteca, ludoteca i cafeteria. D’altra banda, val a dir que aquesta delicada actuació manté un absolut respecte per les fusteries existents, així com de les persianes i l’estructura plafonada de les portes.

epiCENTRE ! 6

2.3.5 El grafisme El disseny gràfic de tota la rotulació de les senyalitzacions i indicacions direccionals del centre es tracta d’una manera global i integrada, com es manifesta amb l’ús del mateix criteri utilitzat per la fita i els rètols de l’entrada principal i que encaminen al visitant. La rotulació també destaca per tractar-se amb un llenguatge formal prou contemporani i atractiu, tot captivant al més ampli espectre de públic potencial – amb especial atenció al jovent- , però alhora contingut i respectuós amb l’entorn on s’insereix, recorrent, així, a lletres de pal simple i cromatismes que oscil·lin entre els ocres, grisos i, puntualment, taronges, en plena coincidència amb la paleta de colors pròpia del context urbà on s’ubica el palau de Ca N’Oliver.

epiCENTRE ! 7

3. L’Edifici

3.1. Conceptes arquitectònics de la proposta

a) Fidelitat al compromís de conservació de l’edifici. El llenguatge arquitectònic contemporani s’ha expressat a aquells indrets de l’edifici on el nivell de protecció ho permet, i als nous volums edificats establint un diàleg amb l’arquitectura tradicional senyorial pròpia de Ca n’Oliver. També s’ha utilitzat un llenguatge actual als elements d’identificació i senyalització externa, a fi de potenciar la actitud de reclam publicitari.

b) Nou accés ampli, diàfan i sense barreres arquitectòniques,

potenciant el pati com element públic d’intercanvi i distribució.

És important la percepció des del carrer, tant del vestíbul com del pati, donat el caràcter públic que se li concedeix i que té continuat amb el bar i la botiga.

c) Transversalitat de l’edifici. El nou accés pel pati ha permès una lectura diferent de l’immoble.

L’edifici original fou concebut per una lectura frontal amb un eix molt marcat per l’escala central. La nova proposta dona una nova dimensió a l’edifici que, sense perdre la lectura original, ha adquirit unes noves percepcions més transversals i homogènies.

d) Continuïtat formal i funcional entre l’espai públic de l’edifici i l’espai

públic urbà, mitjançant una disposició i unificació de paviments que convidin a l’accés.

e) Buidat del pati per aconseguir un espai multifuncional de

proporcions adequades com a Sala d’Actes. Disposarà d’accés directe des del pati, i una bona il·luminació natural, circumstàncies que li permeten una gran polivalència d’usos.

f) Alliberar la planta soterrani d’alguns elements actualment

prescindibles (gran aljub, escala directa al jardí, escala a carrer, etc.) a fi d’aconseguir uns espais més diàfans i, sobre tot, amb més entrades de llum natural, que permetran una utilització continuada i exhaustiva de l’espai.

epiCENTRE ! 8

g) Actuació decidida a la planta sota coberta, de manera que, sense

modificar la bigueria i les encavallades de fusta de suport, s’aconsegueixi un espai ampli, central, apte per treballar, restaurar, arxivar etc., ben il·luminat per una lluerna lineal a tot l’àmbit.

h) Potenciar l’entrada tradicional des del carrer Infanta, enfrontada a

l’escala principal. Es converteix amb un accés públic i directe cap a la biblioteca i la ludoteca, dos espais que cal potenciar. Aquest accés, tradicionalment utilitzat, dona a un vestíbul on és pot percebre, sense traspassar, la grandiositat de l’espai de l’escala, les pintures murals i del sostre que han d’actuar forçosament com a reclam a la visita obligada a Ca n’Oliver.

epiCENTRE ! 9

3.2 Funcionalitat - Recorreguts 3.2.1 Recorregut museístic L’accés es realitza pel carrer Anuncivay, per la casa annexa al Palau Oliver, a partir d’un vestíbul espaiós a doble alçada, amb un taulell per venda d’entrades, informació i guarda-roba. Una escalinata i un ascensor salven el desnivell fins la nova cota del pati, que s’ha unificat amb la planta baixa del Palau.

L’entrada al Museu és formalitza sota la porxada existent, aprofitant l’obertura actual, encara que amb una nova porta de vidre, clarament retolada i expressiva, que dona a un espai de control, guanyant al suprimir un dels banys actuals, i a l’àmbit de l’escala principal, on s’inicia la visita. 3.2.1.a Exposicions Permanents S’accedeix a la planta primera per l’escala principal, on es poden visitar les col·leccions Hernández Sanz, Hernández Mora i les donacions del Museu de Menorca. A la planta segona s’hi pot accedir per la nova escala creada a l’edifici annex al costat de l’ascensor, o bé de manera controlada i restringida utilitzant els trams corresponents de l’escala senyorial, tot i que no compleixen estrictament amb les normatives i exigències actuals.

epiCENTRE ! 10

A la planta segona s’hi ubiquen la resta de les col·leccions Hernández Sanz, Hernández Mora. A la planta tercera, s’hi accedeix per la nova escala i ascensor i també de manera controlada i restringida per la nova escala de la torre. La part visitable de la planta tercera, inclou el Centre d’Interpretació de la Reserva Natural, i la percepció de la singularitat de les encavallades de fusta i bigueria de la coberta. L’accés restringit a la torre per à grups reduïts s’ha projectat amb una nova distribució d’alçades que permet alliberar l’espai, donar-li més lluminositat i obrir finestres, actualment cegades, mitjançant una nova escala de perfileria metàl·lica, adaptada al C.T.E. per à usos restringits. El recorregut de sortida, condueix al distribuïdor de l’escala principal de planta baixa, immediat a la botiga – visita recomanada - sortida cap el pati, guarda-roba i vestíbul principal. 3.2.1.b Exposicions Temporals Les exposicions temporals es situen a cavall entre la planta baixa (2 sales annexes a l’entrada) i la planta soterrani amb una amplia escala que comunica directament ambdós espais a fi de donar un contingut i una percepció unitària a l’exposició. A la planta soterrani, l’àmbit d’ocupació de l’exposició temporal, és variable, podent disposar, si fos necessari, de tot l’espai de la gran sala en volta, immediata a l’escala de baixada. Aquest espai, de fàcil compartimentació, permet el muntatge de varies exposicions alternatives. El fet d’haver suprimit l’escala existent al final del recorregut permet una important entrada de llum natural, i en conseqüència una gran dignificació de l’espai. A la planta soterrani també s’hi ubiquen les 3 sales destinades a la col.lecció de Gravats del Consell Insular, donat que les condicions d’humitat, temperatura son les adequades per aquestes obres en suport de paper, tal com s’indica a la memòria del projecte museològic. 3.2.2.Recorregut públics Com ja s’ha explicat, s’han previst uns espais anomenats públics, que fan referència als que tenen accés directe des del carrer, sense entrar necessàriament dins l’àmbit museístic.

epiCENTRE ! 11

3.2.2.a Biblioteca - Ludoteca Tenen l’accés a traves de l’entrada tradicional de l’edifici, enfrontada a l’escala principal. 3.2.2.b Bar – Botiga – Pati El bar s’ha previst com una continuació física del pati, amb el qual es comunica mitjançant una gran porta corredissa, de manera que, una vegada oberta, s’unifica l’espai permetent, fins i tot, d'utilització parcial del pati per tauletes del bar. La ubicació dels banys a l’angle d’aquests àmbits reforça la complementarietat d’usos. El bar comunica directa i visualment amb la botiga, de manera que també s’hi pugui accedir sense entrar en el circuit museístic. Ambdós elements bar i botiga es potencien mútuament i sovint resulten un dels motors econòmics del centre. 3.2.2.c Pati – Sala d’Actes

La Sala d’Actes ubicada sota el pati i l’annex, s’ha de convertir en un dels elements més dinamitzadors del Centre d’Art. Les seves proporcions, i la lluminositat aconseguida, la converteixen en un espai polivalent, apte per multitud d’activitats, que s’expliquen a la memòria del projecte museològic, i que fan preveure una important afluència de públic. Això ha comportat la creació d’una nova escala directa des del pati, per permetre una fàcil accessibilitat i possibilitar actuacions fora de l’horari museístic.

epiCENTRE ! 12

Tant la nova escala com l’ascensor conflueixen a un vestíbul ampli que relaciona els successius espais del soterrani. En el cas d’actuacions a la Sala d’Actes, la escala que des del soterrani surt directament al carrer Anuncivay, generosament dissenyada, actua com a sortida d’emergència de la planta sota rasant. 3.2.3 Recorreguts d’emergència A totes les plantes hi ha com a mínim 2 vies d’evacuació, cap a les plantes inferiors i cap el carrer. La nova escala projectada a l’edifici annex, al costat de l’ascensor, permet una fluida comunicació vertical i de recorregut museístic, de la planta primera a la superior. De la planta primera a la planta baixa, té únicament sentit de baixada com a sortida de emergència, alternativa a la de l’escala principal.

epiCENTRE ! 13

3.3 Usos i actuacions per plantes 3.3.1 Planta soterrani És la planta que té un nivell inferior de protecció i la més oblidada de l’edifici. La present proposta considera que disposa d’un gran potencial arquitectònic i l’ha omplerta d’activitats i de llum natural.

S’ha buidat l’espai del pati i l’annex, s’ha recuperat l’espai ocupat actualment pels aljubs, s’han suprimit dues escales antigues que no compleixen normativa i s’han creat uns nous espais amb molta continuïtat visual i amb suficient llum natural que arriba per 3 punts importants i separats: 1) la nova escala d’accés a la sala d’Actes; 2) el vestíbul central a través de la porta que actualment comunica amb el pati; i 3) al final de la gran sala en volta destinada a Exposicions temporals, directament des de la porta de servei que dona al carrer Infanta, que es transforma en una superfície de vidre.

epiCENTRE ! 14

El pis de la planta es rebaixa lleugerament, a fi d’aconseguir un sol nivell (cota + 0) a totes les dependències de la planta. Els usos i espais previstos, tal com s’indica als plànols, seran els següents: - 2 aules destinades a tallers formatius i de creació artística, on s’expliquen

i aprenen les tècniques d’expressivitat cultural i artística. Disposen de zona de piques i neteja .

- 2 blocs de banys, un dels quals apte per a discapacitats, en el vestíbul

al costat de l’ascensor. - 3 espais per a l’exposició de la col.lecció de gravats del Consell Insular,

ampliable ja que comunica amb la gran sala en volta. Aquests espais, guanyats en part del aljub actual, s’han comunicat mitjançant vidre fitxo amb la Sala d’Actes, a fi d’establir una permeabilitat visual i una entrada de llum.

- La Sala d’Actes, un dels espais més emblemàtics del nou Centre d’Art.

La ubicació, amb entrada directa des del jardí, la lluminositat i les adequades proporcions, li permeten una polivalència d’usos que van des de conferències, presentacions literàries i artístiques, activitats escolars, lúdiques, desfilades de moda i bijuteria etc.

La proximitat i vinculació amb el pati i el bar permeten la organització de còctels i refrigeris complementaris a l’esdeveniment social. La sala disposa d’un gran armari frontal com a magatzem del estris necessaris per les activitats. El equips de projecció i climatització s’han ubicat a un espai mort entre el forjat de la sala i el cel ras del vestíbul, fàcilment, registrable. D’aquesta manera l’espai de la Sala d’ Actes queda net, sense instal.lacions vistes i permetrà una actuació a nivell de materials que assoleixi una acústica adequada.

- La gran sala en volta davantera, d’unes proporcions molt allargades

epiCENTRE ! 15

(5x25 m.), resulta molt adequada per exposicions temporals, ja que permet una fragmentació provisional de l’espai unitari, en cas de coincidència de varies exposicions o activitats.

El fet d’haver suprimit l’escala final mantenint el forat de la volta, possibilita una important entrada de llum al fons del recorregut. S’ha previst la disposició d’un vidre a l’àcid frontal que omple tota la secció de l’espai, de manera que entri una llum difosa i que regularitzi l’espai rectangular. Aquest espai que, intuïtivament s’havia plantejat com a possible a Sala d’Actes, no compleix amb els requisits exigibles d’òptima percepció visual i acústica, fet pel qual aquesta opció fou desestimada.

Aljubs d’aigua. Al haver suprimit l’aljub actual, incorporar-lo al recorregut museístic, s’han previst la creació, a l’angle de les mitgeres, d’un nou aljub de 20 m³ de capacitat per a recollir l’aigua de pluja i complementàriament de la xarxa pública per a servir pel consum intern i com a reserva contraincendis.

- Els usos i les superfícies de planta son les següents:

epiCENTRE ! 16

3.3.2 Planta baixa Es la planta on es resolen els diferents accessos, on s’actua a nivell de reclam des del carrer, i on s’estableixen les gradacions entre espais públics i museístics. Els usos i espais previstos, tal com s’indica als plànols, seran els següents:

- Accés principal. Es un espai unitari de 4,60 m. d’altura lliure, on s’hi ubica la venda d’entrades, informació i guarda-roba. Un vidre a l’àcid posterior amaga l’ escala de sortida d’emergència, tot i que una transparència visual dona a conèixer la seva percepció parcial. Un ascensor amb portes vidrades, permet l’accés per a persones discapacitades, sense tancar la perspectiva cap el pati . Aquesta visió unitarià del pati, situat a 1,13 m. per sobre del vestíbul és molt important des d’un punt de vista conceptual i el projecte vol potenciar-la ja des del carrer.

epiCENTRE ! 17

- Pati. Es un altre dels espais emblemàtics del nou centre. Pavimentat amb lloses flotants de bona pedra calissa, que tenen continuïtat amb el vestíbul i fins i tot amb el carrer, es vol establir un diàleg fluid amb tots aquests espais que tenen consideració de públics. El paviment incorpora unes peces quadrades d’il.luminació nocturna que marquen els itineraris més freqüents.

S’han previst unes lluernes per complementar la il.luminació de la Sala d’Actes i uns escossells de platina inoxidable, embeguts entre el gruix del forjat i les capes superiors d’aïllament, impermeabilització i paviment, que contenen les plantes actuals, (cica, plataners i nesprer) degudament trasplantades i tractades. La cica es situa aproximadament al lloc que ocupa en l’actualitat i el nespre, d’una altura excepcional, es col.loca

epiCENTRE ! 18

exactament al mateix lloc per seguir gaudint del microclima que l’illa permès créixer tant. L’escala de baixada a la Sala d’Actes, es manifesta amb una barana de vidre que no romp la percepció unitària de l’espai. El pati comunica de manera decidida amb el bar, mitjançant una gran porta corredissa i una continuïtat de paviment manifestant la clara voluntat i la certesa que aquest element ha d’actuar de reclam i dinamitzador del centre. El bloc de banys (2 normals i discapacitats) s’han situat dins aquest àmbit públic, a cavall entre el pati i el bar. A la façana posterior de Ca N’Oliver que dona al pati, s’han suprimit alguns obertures que foren afegides en època recent (portes i finestra del banys exteriors) i s’han regularitzat i unificat les alçades d’altres portes i finestres, a fi de recuperar l’aspecte original. - Bar - botiga. Son dos espais vinculats molt directament entre si i amb el pati, disposant del mateix paviment. La botiga es situar entre el bar, per donar-li un ús exterior, i la sortida del recorregut museístic, per convidar al consum del “merchandaising” propi de la Institució. - Àrea d’exposicions temporals. Dins del recorregut museístic, just al costat de l’entrada general, s’hi situen 2 sales nobles comunicades entre si i amb la nova escala interna de baixada al soterrani, que es destinen a exposicions temporals. Aquesta ubicació no es arbitrària. Es troben pròximes a l’ingrés al Museu i tenen continuïtat física i visual amb la planta inferior on s’hi troba la resta d’espais destinats a exposicions temporals. Es una bona manera de començar el circuit museístic i gaudir del nous espais de la planta soterrani i les exposicions de gravats. - Accés públic, Biblioteca i Ludoteca. La part davantera de la planta baixa que dona al carrer Infanta, es destina a zona d’accés públic i inclueix vestíbul, biblioteca i ludoteca. S’ha unificat amb un paviment continu a base de formigó colorejat en substitució del terratzo actual. Com ja s’ha explicat anteriorment s’utilitza l’entrada tradicional del Palau Oliver com entrada directa al sector públic, a fi de mantenir la perspectiva frontal amb l’escala principal, aprofitant la inèrcia del coneixement.

epiCENTRE ! 19

La nova porta tindria la part central abatible de vidre, de manera que fos perceptible des del carrer la grandiositat de la escala principal i servis de reclam a l’ingrés . El vestíbul central resta tancant amb un vidre fix a nivell de la arcada que comunica amb l’escala, de manera que sigui perceptible aquest espai excepcional. La biblioteca es situa a la cantonada del dos carrers, un punt especialment visible, important i ben il.luminat, que es subdivideix en 2 àmbits d’acord amb la compartimentació actual: Àrea d’investigació i biblioteca. La ludoteca, ocupa la habitació situada a la dreta del vestíbul, i tal com s’explica a la Memòria del projecte Museològic suposa una incorporació interessant al programa de necessitats del concurs. Totes les vidrieres de les finestres i portes de planta baixa incorporen un sistema de serigrafiat a la cara interior del vidres amb imatges de les pintures de Ca N’Oliver i grafismes explicatius, per fer notar el caràcter públic de l’edifici i actuar com a reclam. - Escala principal. L’àmbit on es desenvolupa l’escala senyorial de Ca N’Oliver es un espai tan interessant que ha de resultar totalment inalterable. Únicament es proposa la supressió de les portes que comuniquen amb la zona de l’entrada, control i amb la sortida al pati, a fi de fer més fluida la circulació. Es proposa, en aquest espai la recuperació del paviment original a base de rajoles vermelles hexagonals de petit format idèntiques a les del distribuïdor de la planta primera.

epiCENTRE ! 20

- Els usos i les superfícies de planta son les següents:

3.3.3 Planta primera A la planta primera es mantenen inalterables tots els espais i la distribució de l’antic Palau Oliver. Únicament s’actua a nivell arquitectònic a la casa annex del carrer Anuncivay , i al cos afegit corresponent a la antiga cuina de la vivenda. A l’annex del carrer Anuncivay s’hi situen els accessos: escala, ascensor apte per discapacitats, banys i el vestíbul de planta obert cap a la galeria vidrada que guaita cap el pati i que comunica amb l’interior del Palau i del recorregut museístic just al distribuïdor i punt d’arribada de l’escala principal. L’escala, de tres trams, arriba al costat de l’ascensor conformant un replà de 1,50 m. Els dos banys son prou amplis per donar serveis al discapacitats.

epiCENTRE ! 21

El vestidor de planta té unes proporcions suficients per permetre la creació d’un buit al forjat, una escletxa lineal adossada a la mitgera de Ca N’Oliver que insinua i possibilita una continuïtat visual entre els diferents vestíbuls de planta i una cortina de llum entre pisos. Al cos afegit posterior s’hi situen unes dependències auxiliars, indispensables pel funcionament del centre. Un espai per fraccionat en tres àrees o dependències:

a) Un espai on es centralitza el control informatitzat de la seguretat del museu amb els monitors necessaris per vigilar les exposicions.

b) Un espai por l’encarregat del manteniment de l’edifici i del control

de les instal.lacions.

c) Espai pels estris de la neteja, taquilles de vestuari i un lavabo annex pel personal. La resta de dependències de la planta noble es destinen a

epiCENTRE ! 22

l’exposició permanent de les col.leccions Hernández Sanz, Hernández Mora i Museu de Menorca. La disposició d’aquestes col.leccions esta detallada a la memòria del projecte Museològic.

Els usos detallats i les superfícies útils de planta son:

epiCENTRE ! 23

3.3.4 Planta segona A la planta segona, de manera semblant a la primera, es mantenen inalterables els espais de l’antic Palau Oliver i únicament s’actua, a nivell arquitectònic, a la casa annex del carrer Anuncivay .

S’hi ubica l’escala de tres trams, l’ascensor, 2 banys adaptats per a discapacitats, i vestíbul de planta que dona al pati i connecta amb l’interior del Palau per la porta actual. Es mantenen les obertures existents cap el pati, una de les quals, adossada a la caixa de l’ascensor, permetrà la percepció del pati mentre es puja cap a la planta tercera. En aquesta planta també s’hi arriba per l’escala senyorial, que dona a un distribuïdor centrat amb l’edifici. Com sigui que els trams d’aquesta escala s’estrenyen i la barana no te l’alçada reglamentària segons normativa actual, es recomana utilitzar-la de manera restringida i potenciar el recorregut a partir de la nova escala i el seu vestíbul de planta. Al costat d’aquest vestíbul, s’hi troben 2 despatxos, un per la Direcció del

epiCENTRE ! 24

Centre i l’altre pel seu personal administratiu, amb una sala d’espera comú. A l’altre costat de la planta s’hi col·loquen dues sales utilitzables per les Institucions promotores del projecte: Ajuntament de Maó i Consell Insular. S’ha modificat lleugerament l’escala de pujada a la torre per millorar el seu recorregut i permetre una circulació més clara, donant més altura i amplitud a la porta. Totes les sales es destinen a la resta de les col.leccions Hernández Sanz, Hernández Mora, tal com s’explica amb detall a la Memòria del Projecte Museológic. Els usos detallats i les superfícies útils de planta son:

epiCENTRE ! 25

3.3.5 Planta tercera La planta tercera està conformada pels porxos del Palau Oliver i un nou volum edificat a la casa annex del carrer Anuncivay que integra les comunicacions verticals , escala i ascensor, el bloc de banys i el distribuïdor de planta que connecta amb els porxos existents.

Donada la impossibilitat d’actuar dins el perímetre del Palau, la millor opció per accedir amb comoditat i seguretat a la tercera planta és fer créixer una planta en la casa annex, retirada respecte al carrer per no alterar la percepció de la façana . Aquest nou volum conforma una teulada d’alçada mínima cap el carrer i una coberta plana, que lliga, mitjançant una imposta de formigó, amb la teulada existent al Palau. S’utilitza un llenguatge arquitectònic actual, com correspon als nous elements que incorporats, per denotar la seva contemporaneïtat i posar en valor l’edifici antic. La planta tercera té una part visitable, on s’hi troba el centre

epiCENTRE ! 26

d’Interpretació del Patrimoni Natural, l’accés a la torre i un espai per veure la singularitat de la coberta i les encavallades de fusta. La part no visitable està destinada a zones de treball intern del centre, tal com arxius, magatzems, zones per a restauració de quadres, despatx del conservador del Museu etc. En aquesta part s’hi proposa una actuació decidida i delicada de manera que, mantenint l’estructura de coberta i les encavallades de fusta tant peculiars, s’eliminen un seguint de murs transversals i trams del mur central, mitjançant perfileria metàl.lica, a fi d’aconseguir un espai central ampli, molt permeable, apte per totes les feines assignades. Una lluerna lineal sobre el mur de la carener, dona una gran lluminositat uniforme a tot l’àmbit de feina.

A les parts baixes sota coberta s’hi col.loquen uns arxivadors dissenyats especialment per a lamines i quadres, amb uns calaixos lliscants i uns espais de reserva. Al costat de l’annex aprofitant la part baixa s’ubica la maquinaria per la climatització de l’edifici. Les unitats exteriors ventilen, mitjançant unes lames, per un mur lateral exterior, no perceptible des del carrer.

epiCENTRE ! 27

Els usos detallats i les superfícies útils son:

3.3.6 Torre

A la torre s’han redistribuït mínimament les alçades de les plantes intermitges , s’ha redissenyat i reubicat l’escala, de manera que l’espai resultant resulti més diàfan. Alguns nivells no ocupen la totalitat de la planta i això permet una transparència visual i una millor lluminositat al haver obert totes les finestres que ara romanen cegades.

epiCENTRE ! 28

3.4 Adequació estructural de l’edifici L’activitat museística comporta unes exigències de seguretat estructural i de funcionament que no compleix un edifici de principis del segle XIX construït per a vivenda. A nivell estructural s’han de reforçar els forjats de totes les plantes, fetes a base de bigueria de fusta i quarts de marés, que no suportaria la sobrecàrrega que correspon a un edifici d’us públic. Als forjats de la planta baixa i primera que tenen sostres decorats amb teles enganxades a les bigues, i que no és permès pujar el nivell de paviment del pis superior, per no afectar a l’escala senyorial ni a les fusteries, s’ha de plantejar un reforç per la cara inferior del forjat, desenganxant i retirant prèviament totes les teles que decoren els sostres. Aquesta operació, que requereix personal molt qualificat s’hauria de fer igualment per preservar-les de qualsevol tipus d’obra. El reforç proposat, que s’hauria de confirmar al redactar el projecte executiu, consisteix en intercalar a les bigues existents, unes altres de formigó o de ferro laminat, que assumeixin gran part de la càrrega i impedeixin l’augment de la fletxa actual. S’ha descartat la col.locació de biguetes transversals a les actuals, ja que això comportaria baixar excessivament el sostre decorat, i afectaria a la percepció de les pintures i a la relació amb les fusteries. Amb la solució proposada el sostre baixaria de manera imperceptible i, així i tot permetria el pas de les canonades de les insta.lacions. El forjat corresponent a la planta segona té un tractament diferent. Les bigues son vistes sense cel ràs, i les escales que accedeixen a la planta tercera son noves i, per tant, no condicionen l’altura total. En aquest cas el reforç proposat es farà per la cara superior del forjat. Es treurà el paviment actual i es disposarà una llosa autoportant de formigó armat encastada a totes les parets resistents, de manera que descarregui les bigues actuals i assumeixi una part important de la nova càrrega.

epiCENTRE ! 29

3.5 Adequació funcional de l’edifici La fusteria exterior de l’edifici, molt acurada i dignament dissenyada, no cumpleix amb les mínimes condicions de seguretat i aïllament tèrmic i acústic, exigibles a un edifici d’ús públic. Per aquestes exigències s’ha previst col.locar a la cara interior de totes les obertures exteriors una nova vidriera abatible, ajustada a l’esplandit amb un marc de secció mínima d’acer inoxidable i un sòl vidre stadip, de manera que aquesta nova fusteria serveixi de marca la fusteria original que seria intocable excepte per qüestions de manteniment i neteja. Aquesta doble vidriera, reuniria les condicions exigibles per la seguretat de l’edifici i per l’acondicionament tèrmic i acústic del Museu. S’ha previst que les canonades de les instal.lacions passin per l’espai existent entre les bigues de fusta i els sostres decorats corresponents a les plantes baixa i primera. Aquesta limitació d’espai aconsella utilitzar un tipus de climatització a base de bomba de calor aire - aigua amb canonades que aporten aigua i dispensadors tipus fan.coil, distribuïts a totes les sales del centre. 3.6 Criteris de sostenibilitat i estalvi energètic El projecte està plantejat, ja des de les mateixes bases del concurs, amb un fort component respecte la sostenibilitat; partir de la rehabilitació i restauració d’un edifici existent implica una minimització de residus i una reducció d’emissions de CO2 en el procés constructiu. D’altra banda, el projecte insisteix en tres aspectes bàsics de la sostenibilitat i del respecte pel medi ambient: l’estavi energètic a nivell llumínic, l’estalvi energètic a nivell climàtic, els materials emprats i l’aprofitament de les aigües pluvials. 3.6.1 Estalvi energètic a nivell llumínic En primer lloc es planteja l’aprofitament de la llum natural, sempre que sigui possible, tenint en compte els requeriments museogràfics. L’escala exterior d’accés a la Planta Soterrani, unes lluernes situades estratègicament en el pati i la conversió d’una escala existent secundària en un pou de llum, aporten llum i calidesa en aquesta planta inicialment fosca.

epiCENTRE ! 30

A la Planta Tercera també es fa una important intervenció; una lluerna longitudinal en el carener, respectant l’estructura actual de les encavallades, tant peculiars i característiques, per aconseguir uns espai perfectament il·luminats per al desenvolupament les activitats d’arxiu i conservació. Les luminàries dels espais de circulació i del pati, així com les de senyalització, es faran amb “leds” donat el baix consum, l’alt rendiment i la qualitat llumínica que proporcionen. 3.6.2 Estalvi energètic a nivell climàtic Es planteja l’edifici amb dues zones amb dos requeriments climàtics clarament diferenciats:

- L’edifici corresponent al propi Palau Oliver, on es desenvolupa tota l’activitat museística i els serveis que ofereix el Centre d’Art.

- L’edifici annex on es situen els vestíbuls de planta. S’estableix una jeràrquia entre els dos. El primer està dotat de les instal·lacions de climatització que els seus espais necessitin, diferenciant les zones d’administració, d’activitat més estàtica, de les zones d’exposició, d’activitat més dinàmica. El segon, donat que és un lloc de pas, no s’exigeix un alt nivell de confort climàtic. La qual cosa aporta un important estalvi energètic. D’altra banda, es millora l’aïllament tèrmic en la seva envolvent. S’adopta una solució constructiva específica en les fusteries existents, actualment molt deficitàries a nivell d’aïllament tèrmic i acústic. Es manté la fusteria existent per tal de conservar l’estètica característica de l’edifici i es suplementa amb un vidre per la cara interior generant una cambra entre ambdues superfícies que proporcina aïlament tèrmic i acústic.

epiCENTRE ! 31

Tot i les mesures adoptades, serà necessari la instal·lació d’un sistema de climatització. L’aportació d’energia serà alternativa i renovable. Es planteja un sistema de captació d’energia solar tèrmica per a climatització i aigua calenta sanitària mitjançant tubs al buit, molt eficient energèticament i sense requerir molt d’espai suplementari. 3.6.3 Els materials emprats S’aposta per l’ús d’element pre-fabricats per a estructures de nova execució, com és el cas del sostre de la Sala d’Actes. 3.6.4 Aprofitament de les aigües pluvials Es construeix un aljub en la Planta Soterrani per a la recollida i emmagatzematge de les aigües pluvials per a usos posteriors; contra-

epiCENTRE ! 32

incendis, inodors, neteja i reg. L’ús continuat de l’aigua emmagatzemada facilita la seva constant regeneració i evita que l’aigua es malmeti. La capacitat de l’aljub és superior a la requerida per normativa, la qual cosa permet tenir sempre una reserva i absorvir l’aigua de la pluja, tot i que l’aljub també disposa d’una presa amb la corrent per situacions d’emergència.

epiCENTRE ! 33

3.7 Pressupost d’execució material Urbanització i entorn 255.430,00 € Edifici 3.273.190,00 € TOTAL 3.528.620,00 € Desglossament del pressupost per partides Moviment de terres urbanització i carrers 58.280,00 € Demolicions 154.880,00 € Excavació planta soterrani 110.365,00 € Sanejament 19.430,00 € Formigons i estructura planta soterrani 167.245,00 € Resta d’ intervencions estructurals de nova planta 335.625,00 € Reforços estructurals edifici existent 265.560,00 € Ram de Paleta 580.345,00 € Paviments 440.230,00 € Revestiments i acabats 462.375,00 € Pintura 30.425,00 € Fontaneria 50.215,00 € Electricitat i lluminàries 178.640,00 € Climatització 180.425,00 € Instal.lació de seguretat 60.240,00 € Fusteria 130.435,00 € Varis 228.325,00 € Control de qualitat 16.870,00 € Seguretat i Higiene 58.720,00 € TOTAL 3.528.620,00 €

epiCENTRE ! 34

MEMÒRIA DEL PROJECTE MUSEOLÒGIC

4 Visió i missió del Centre d’Art Ca n’Oliver

Com a centre museístic Ca n'Oliver vetllarà per desenvolupar els objectius més funcionals d'aquest tipus de centre: l’estudi, l’exposició, la conservació i la difusió del Patrimoni Històric i Artístic a partir de les col·leccions estables del seu fons. Posarà especial èmfasi en la generació de coneixements i en llur divulgació educativa, mitjançant un tractament científic, atent i curós d'un fons que té, com a tret més específic, una gran riquesa artística, històrica i social.

Com a centre de cultura treballarà per generar espais de trobada i de diàleg ciutadà, i així esdevenir un element de cohesió social de Mao i Menorca i, indirectament de totes les illes balears. Sense deixar de banda el compromís amb el passat i les seves obres d’art, Ca n’Oliver també actuarà com a veritable centre de cultura contemporània. En aquest sentit, maldarà per esdevenir un centre actiu i compromès, capaç d’integrar-se en la societat que l’acull i proposar nous enfocaments respecte a qüestions que preocupin a la ciutadania. Un centre obert al teixit associatiu i ciutadà, ric en continguts i coneixements i generador de debats trencadors, positius i dinàmics.

epiCENTRE ! 35

5 Els objectius del nou centre

Ambdós tipologies de centre treballaran per aconseguir una imatge moderna i conseqüent amb la seva ideologia. Per tant dissenyaran un programa unitari i anual de tal manera que, aparentment, no se sabrà on comença i on acaba cada una de les tasques de les dues institucions que conformen ca n’Oliver. Tot i així cada una d’elles haurà d’assolir els objectius que li son propis.

5.1 Com a Museu

• Vetllar per l’acompliment rigorós i científic de les funcions que li son pròpies: l’exposició permanent de les seves col·leccions; la conservació, investigació i documentació del seus fons; la restauració d’aquell fons que ho requereixi i la difusió del patrimoni històric i artístic. Potenciant el seu valor educatiu per a la ciutadania i més concretament, per a la comunitat escolar i universitària.

• Potenciar i promoure les relacions amb d’altres centres museístics en

l’àmbit local, nacional i internacional a fi de generar convenis i altres tipus de col·laboracions. Per a tal fi el nou Centre haurà de ser membre actiu del Consell Internacional de Museus (ICOM, òrgan consultiu de la Unesco en matèria de museus) i, dintre del mateix, participar en tots aquells comitès internacionals que s’ajustin a les seves necessitats professionals i documentals.

• Apropar les col·leccions als públics aplicant tècniques i procediments

museogràfics actuals que respectin el discurs museològic del centre. Un discurs que pretén generar la creació de diferents nivells de lectura, segons els diversos interessos i coneixements de públic receptor, concretats en itineraris diversos, segons les característiques tècniques del fons.

• Promoure, planificar i gestionar una política d’ingressos que tingui en

compte totes les formes d’engrandir els fons objectuals de les col·leccions i d’alguns dels seus serveis, com la Biblioteca i la Ludoteca. Així com realitzar un pla d'actuació respecte a les adquisicions, cessions, donacions i llegats que siguin menester.

• Ser referent en matèria d’art al fer veure i sentir totes les seves

manifestacions artístiques: pintura, gravat, arquitectura, teatre, música,

epiCENTRE ! 36

etc. Aportant una visió global de la cultura i del patrimoni menorquí. Afavorint així, el coneixement integral de Menorca.

5.2 Com a Centre de Cultura

• Promoure i facilitar la participació activa de la ciutadania i les institucions

de Maó i de l’illa, per tal d'esdevenir un element de cohesió cultural i social, tot actuant com a plataforma de propostes i actes.

• Potenciar un treball en xarxa que fomenti la capacitat de relació amb els centres i equipaments més significatius en l’entorn cultural, social i acadèmic.

• Crear i desenvolupar un programa multidisciplinar i dinàmic, obert a

col·lectius d’artistes, d’agents culturals, creadors i programadors, compiladors del pols cultural actual.

• Fer del centre un espai multicultural sensible a les transformacions

contemporànies, on totes les cultures presents i futures a l’illa hi tinguin presència i opinió.

6 Programa museològic i anotacions sobre la museografia L'objectiu principal a nivell museogràfic és permetre exposar el patrimoni objectual amb les mesures tècniques adients.

epiCENTRE ! 37

6.1 Exposició permanent

El centre gaudirà d’un fons artístic que s’exposarà de manera permanent en les diferents plantes de l’equipament. Amb el ben entès que el projecte museològic serà la base a partir de la qual s’ordenaran i distribuiran les diverses col·leccions en l’espai. Un guió museològic que, respectant les procedències de les obres –Museu Hernández Sanz- Hernández Mora, Consell Insular de Menorca i Museu de Menorca -, maldarà per compilar de manera coherent i rigorosa el conjunt del fons, a patir d’uns itineraris condicionats per les diferents tècniques i procediments.

Així mateix, el projecte també serà sensible a les característiques de l’entorn arquitectònic, decoratiu i històric del Centre d’Art Ca n’Oliver. En aquest sentit, l’exposició de les obres s’adequarà a l’entorn físic per afavorir la comprensió dels missatges i la museografia aplicada. Aconseguint una relació adient entre el continent i els continguts. Pretenem que la visita a les col·leccions d'art del centre esdevingui una experiència transformadora pels públics. Entenem que la comprensió del discurs de les obres d'art és una resposta individual a un estímul extern, que depèn de l’edat i de la formació de cada persona. És per això que el centre es preocupa per generar missatges en diferents plans, i, de retruc, una diversitat d'itineraris que permetin a cada visitant reactualitzar el patrimoni a fi de construir les seves pròpies interpretacions.

epiCENTRE ! 38

6.2 La proposta de distribució de l’espai

Som conscients de la personalitat i singularitat de l’edifici de Ca n’Oliver. Un equipament que requereix un tipus d’intervenció molt respectuosa, tant pel continent (edifici), com per les pintures decoratives que s’hi apleguen. En el present avant projecte, entenem la rehabilitació com a un element que omple d’història el futur. En aquest sentit, cal assegurar que el patrimoni immoble i moble de Mao romangui en les millors condicions per a la seva conservació i difusió. El fet de recuperar el Palau de Ca n’Oliver ens dona la oportunitat de parlar i aprendre de la història d’una ciutat, la història d’una família, d’un creixement urbanístic i en definitiva d’una identitat.

En aquest sentit en el marc del present projecte museològic es posarà especial enfàsi en un procés de recerca científica que generi continguts i idees per a un major coneixement de la història de la ciutat i dels seus ciutadans. Una recerca que gaudirà de canals de comunicació multidisciplinars (exposicions, debats, conferències, itineraris, etc) que aportin riquesa i eficàcia pedagògica i comunicativa. Aquest afany d’interpretació històrica es farà palesa en tots els racons del centre i de la ciutat, malgrat físicament s’ubiqui en un espai determinat de l’equipament.

• Planta Soterrani

Una planta que es definirà principalment per un component dinàmic i contemporani, donat que en ella s’ubicaran els serveis que caracteritzen ambdós adjectius. Per una banda la gran sala d’actes, la sala d’exposicions temporals i els tallers aportaran una constant renovació de continguts i idees. I per l’altra, l’exposició de gravats del Consell Insular atorgarà un element de contemporaneïtat, ja que gran part de la col·lecció és obra d’artistes menorquins contemporanis. Així mateix la col·lecció de gravats establirà sinergies amb els tallers donada la seva gran riquesa procedimental.

• Planta Baixa Aquesta planta concentrarà tots els serveis adreçats als públics, fora del

epiCENTRE ! 39

circuit de les exposicions permanents. Parlem de facilitar l’accés lliure i independent a la biblioteca, la ludoteca, als serveis d’atenció a l’usuari, el bar-restaurant, la botiga, el jardí i l’escalinata. Així mateix situem una sala d’exposicions temporals en aquesta planta, per a facilitar la contractació, cessions i donacions d’obres o temàtiques expositives, en una planta situada a peu de carrer. Tot pensant que les exposicions temporals actuen de reclam per motivar l’entrada de públics, i per captar l’atenció del vianant.

• Planta Primera Aquest espai és el més noble de tot l’edifici i s’hi accedeix per la magnífica escalinata. Manté els sostres i parets laterals amb pintures decoratives. Unes parets pendents de realitzar-hi “cates” que “redescobreixin” la decoració completa de cada habitació. En definitiva una planta que aporta un valor afegit vivencial i històric. El projecte museològic i les tècniques museogràfiques potencien aquest component amb la instal·lació d’exposicions i serveis que complementen el discurs històric i el coneixement del medi. Parlem de tres sales per a la Secció d’Interpretació, una d’elles és la sala Príap; dues sales per a l’exposició de mobiliari; dues per la cultura popular (molt presents en les col·leccions del Museu Hernández Sanz i Hernández Mora). La resta de sales (conegudes com a Júpiter i Juno, Clèlia, Murcio Escèlova i Horaci Cocles) serviran per a situar, de manera permanent el fons cartogràfic de la col·lecció procedent del mateix museu menorquí. Comptant també amb una part de la col·lecció de gravats que tracten temàtica cartogràfica, procedent del Consell Insular.

• Planta Segona

En aquesta planta s’ubicaran les exposicions permanents d’art; dues sales destinades a la col·lecció d’art contemporani i dues més per a la col·lecció de dibuixos. Ambdues procedents del Museu Hernández Sanz- Hernández Mora. També en aquesta planta segona s’hi destinaran dues sales per acollir els despatxos de l’equip directiu i tècnic i dues sales reservades a les institucions promotores del projecte, Ajuntament de Mao i Consell Insular.

• Planta Tercera

epiCENTRE ! 40

La tercera planta tindrà un ús i circulació més restringit per als públics. És per això que s’hi ubicaran serveis d’un caire més intern com la sala de reserves, el magatzem de patrimoni, el taller de restauració, espais per a la manipulació d’obres en trànsit i el magatzem per al personal d’oficis. Així mateix també hi trobarem l’arxiu del centre. Un servei obert a la consulta ciutadana, en horari i visita concertada.

Per últim, fer esment que aquesta tercera planta dona accés a la torre mirador. Un espai guanyat per a la ciutadania, on podran gaudir del sistema de bigues i els permetrà accedir a la magnífica vista de la ciutat i del port. En aquest sentit, el projecte museològic hi situa un espai anomenat Secció d'Interpretació del patrimoni Natural. Un espai que té en compte la consideració de Menorca com a Reserva de la Biosfera i que potencia la sensibilització dels públics vers el concepte de patrimoni natural. Un patrimoni natural que cal respectar i conèixer pel gaudi de les generacions futures.

• Torre Els públics podran gaudir d’una vista privilegiada, sempre en grups reduïts. Mitjançant tècniques museogràfiques, els públics accediran a la torre, passant per petits nuclis gràfics que treballaran temàtiques relacionades amb l’urbanisme i el medi natural. Un conceptes que observaran amb els seus propis ulls en arribar a dalt de tot.

6.3 Algunes idees sobre la museografia

La nostra idea es basarà en el últimes tendències museogràfiques, tal com estableix i recomana el Consell Internacional dels Museus (ICOM).

A tall d'aclariment cal fer esment que la museografia adaptada per l’exposició permanent dels museus, que tenen com a base una família de col·leccionistes, és diferent a la realitzada per a un museu. Això implica, naturalment, la forma de col·leccionar, així com el discurs museològic i les intervencions museogràfiques. Mentre el primer cas adquireix obres per engrandir les seves col·leccions, i després mostrar el que ha aconseguit, el cas que ens ocupa té la obligació de tant sols adquirir o acceptar aquelles peces que poden engrandir el seu fons temàtic. Per tant, el Centre d’Art Ca n’Oliver i la manera d’estructurar i exposar les seves col·leccions serà

epiCENTRE ! 41

conseqüent amb la seva voluntat museística principal. • Sales d’exposicions de gravats

Respecte a la conservació i exposició dels dibuixos i gravats, és a dir, de les obres en suport de paper caldrà incorporar algunes consideracions muesogràfiques. En relació a les oscil·lacions de temperatura, l’ideal fora aconseguir una temperatura d’entre 18 i 20 graus. La humitat relativa –i tenint present que ens trobem a una illa- parlem de situar-la entre els 58 i 60 graus. I per últim en relació a la il·luminació recomanem una llum freda de fibra òptica d’entre 50 a 55 lux. Per últim, fora bo mantenir els espais expositius airejats, a fi d’evitar l’aparició de fongs i lapismes. Cal considerar la inclusió de taules-vitrines, per a cada tècnica emprada per l’artista gravador. En elles s’han d’incloure les eines pròpies de cada tècnica i alguns comentaris que facilitin la comprensió de tot el procés.

• Sales d’exposicions

En la planta soterrani i més concretament a la sala allargada destinada a la programació d’exposicions temporals s’hi aplicaran solucions museogràfiques que aportin polivalència i versatilitat. Per atenuar la seva llargada i dimensions caldrà instal·lar un element físic –no permanent- que doni la oportunitat de separar l’espai (mitjançant panels mòbils) i així donar resposta a diverses circumstàncies; limitar l’espai a les exposicions de petites dimensions, possibilitat de muntar dues exposicions a mateix temps o bé quan una exposició requereixi d’un espai addicional i/o complementari.

• Sales que requereixen conservar la pintura decorativa

La proposta museogràfica per aquestes sales treballarà per centrar tota la informació en un camí interior, que separi les zones decorades. D’aquesta manera s’aconsegueixen un seguit d’objectius: que el públic circuli amb tota tranquil·litat, donar la informació necessària, mostrar les peces indispensables i, sobretot, evitar el deteriorament de les pintures decoratives. En relació a la instal·lació de cablejats diversos fora bo que fossin soterrats, de la manera que, quan hi hagi de fer-se qualsevol intervenció l’accés sigui fàcil i segur.

epiCENTRE ! 42

• Suport de les obres exposades

Les obres ubicades a la Planta Primera aniran sobre suports verticals distribuïts en l’àmbit de les sales per tal de deixar les parets exemptes i mostrar les pintures decoratives existents. Encanvi les obres ubicades a la Planta Segona, a part d’emprar el mateix tipus de suport per augmentar la superfície d’exposició, també aniran sobre les parets ja que no hi ha pintures decoratives a preservar.

• Sales destinades a mobiliari

La sales destinades a l’exposició permanent de mobiliari o patrimoni moble, com normalment tenen pintures decoratives, ha de instal·lar-se els mobles amb molta cura per no perjudicar les partes i sostres i, afavorir una circulació còmode pels públics. El més aconsellable serà seleccionar els mobles que pertanyen a ambients determinats (despatxos, dormitoris, etc. ) per a garantir el gaudiment del visitant i afavorir el seu coneixement sobre el tema.

• Sales destinades a fer de centre d’Interpretació

En relació a la intervenció museogràfica, caldrà preveure un petit àmbit audiovisual on poder veure i escoltar documents amb imatge i so significatius respecte la història de la ciutat, el seu urbanisme i la cultura i la seva gent. També caldrà combinar la museografia d’obres pictòriques (retrats procedents del Museu de Menorca) amb una sel·lecció de fotografies que contextualitzi situacions i personatges. A un nivell més gràfic caldrà preveure la instal·lació de plafons, vinils, i tot tipus de suports aptes per possibles apunts poètic i històrics.

• Secció d'intrepretació del Patrimoni Natural

Caldrà aportar les darreres investigacions sobre el terreny, per a tal fi, es consultarà l'organisme competent, amb la finalitat de fer.los partíceps de la idea i del seu programa. Des d'un punt de vista museogràfic s'incorporaran aquells elements que justifiquin la declaració de Reserva de la Biosfera.

epiCENTRE ! 43

També podran incorporar-se la col·lecció de “caragols” procedents de la col·lecció del Museu Hernández Sanz- Hernández Mora.

• Sala de nova creació

En la planta soterrani, està prevista una intervenció valenta, que proposarà un espai que actualment no existeix, la Sala d’Actes. Aquesta estarà tot just a sota de l’actual jardí, fent tot el possible per mantenir, en bon estat de conservació, les plantes singulars que romanen en el mateix. Aquesta obra és del tot necessària, atès que la sala d’actes esdevindrà un dels espais centrals del projecte museològic de Ca n’Oliver. Entenem que la sala que destinem a exposcions temporals del soterrani no compleix els requeriments funcionals i tècnics d’una sala d’actes oberta i dinàmica. Parlem d’un esforç que repercutirà molt positivament a nivell social i cultural donat que significa un espai públic guanyat per la ciutadania.

6.4 Serveis del Centre d'Art Ca n'Oliver

Derivat de la seva doble concepció, com a centre museístic i centre de cultura, es dotarà d'una sèrie de serveis que atorgaran al centre més oportunitats d'integració i impacte social i cultural.

• Ludoteca

La inclusió del servei de ludoteca al centre d'art Ca n'Oliver respon a dues voluntats; per una banda entenem el patrimoni artístic i cultural com un mitjà pedagògic que apropa les futures generacions al coneixement i estimació de la seva cultura, el seu art i les seves formes d'expressió. Per altra banda potencia nous públics (en relació als públics infantils i familiars, així com a la comunitat educativa) trencant barreres d’accessibilitat de diversa procedència (cognitiva i curricular entre d’altres).

• Biblioteca

epiCENTRE ! 44

Els fons de la biblioteca estarà registrat i documentat de manera informàtica, a fi de garantir i facilitar l'accessibilitat per la part dels usuaris. La biblioteca, disposarà d'uns àmbits determinats, relacionats amb els diferents tipus d’usuaris: un pels lectors adults i joves estudiants i un altra per investigadors i especialistes. En aquest sentit, els nens i nenes gaudiran de la ludoteca i, al mateix temps els seus familiars podran adquirir els llibres i revistes, apropiats per aquestes edats, a la mateixa botiga del Centre.

• Secció d’interpretació del patrimoni Natural:

Com a centre interdisciplinar i promotor del patrimoni i la cultura autòctona, Ca n'Oliver no pot ser aliè a les potencialitats del patrimoni natural de Menorca. Mitjançant aquest espai reservat a la natura es treballarà per generar una sinergia programàtica que enllaçi el patrimoni artístic i el natural. Per mitjà d'activitats diverses treballarà conceptes lligats a la protecció del medi, a la sostenibilitat, amb l'objectiu de potenciar l'amor i el respecte vers el paisatge i la natura.

• Arxiu:

Entès com a espai de salvaguarda documental però obert a la consulta tan d'investigadors i de ciutadans acreditats.

• Espai d’Interpretació:

Aquests espais explicarà diversos aspectes del fons o de les persones que el van formar, així com la historia de l’edifici, de les transformacions de l’urbanisme que l’envolta i de la ciutat que l’acull. En el nostre cas, serà un espai d’obligada visita per entendre el continent i els continguts que aplega Ca n’Oliver.

• Sala d’actes

Un nou servei que obre la porta a la societat que l’acull i a la que vol donar veu per tal que exposi les seves inquietuts i opinions. En aquest sentit la sala d’actes del centre representa la plasmación física d’aquesta voluntat. Un espai multidisciplinar, gran, obert i dinàmic, que actui de plataforma per a la potenciació de la participació ciudadana. Un espai polivalent on hi tinguin cabuda totes les formes d’expressió i a tots els sectors de la cultura (teatre, música, dansa, cultura popular i tradicional, etc).

epiCENTRE ! 45

• Tallers:

Des del punt de vista museològic entenem el taller com a espai per a l’experimentació i la creació artística. Un servei que enriqueix i complementa les col·leccions, donat que les temàtiques i les tècniques presents al fons seran font d’inspiració per a les propostes i activitats del taller. Des d’un punt de vista procedimental es potenciarà la realització de visites a les col·leccions per després continuar el treball al taller. Així mateix, per a un major aprofitament i gaudí de les activitats, i sempre que les circumstàcies ho permetin, als artistes que exposin, se’ls oferirà la oportunitat de realitzar un taller al voltant de la seva obra, estils i tècniques.

• Botiga:

La botiga generarà productes de merchandaising amb l’objectiu de promoure l’entitat, la ciutat i de retruc l’illa. Una producció que girarà al voltant de les col·leccions, del propi edifici i la seva història. Al mateix temps, també es farà ressò d’altres elements que caracteritzen la cultura menorquina i que li confereixen significació i valors afegits (artesania, joieria, indumentàries, moda, etc). Fer esment que tota la producció que generi la botiga serà controlada i vistiplauada pels càrrecs directius i tècnics del centre.

• El Bar:

Entenem que un equipament cultural que té com uns dels principals objectius l'integració en la societat que l'acull, ha de dotar-se de serveis i activitats que actuin en consonància. Es tracta d'aconseguir un equipament dinàmic i viu, que generi espais de trobada ciutadana. En aquest sentit, la inclusió del bar complementarà l'oferta cultural aportant la possibilitat de generar més conversa. A més cal pensar que la ubicació i la facilitat d'accés al centre d'art Ca n'Oliver reforça la idea de tenir un bar amb una personalitat i presència destacades.

epiCENTRE ! 46

7 Els Públics potencials Com a nou equipament cultural al servei del ciutadà el Centre d’Art Ca n’Oliver tindrà la voluntat d’oferir centres d’interès i aprenentatge a tots els segments de població, sense distincions de gènere, edat i/o procedència. Per altra banda el centre no serà aliè a les ràpides transformacions demogràfiques i migratòries contemporànies i per tan vetllarà per generar una programació que faciliti l’accés a tots els púbics de la ciutat, de l’illa i de l’estranger. Així mateix el centre desenvolupa estratègies de fidelització dels públics reals (estudiants, investigadors, etc) així com d’altres que actuïn de reclam pels públics potencials i/o circumstancials, com el turisme cultural. Unes estratègies que tindran en compte els diferents ritmes culturals i socials derivats del calendari anual. En aquest sentit, la programació d’activitats maldarà per equilibrar i adaptar l’oferta cultural del centre durant el període estiuenc i la resta de l’any.

Derivat de la seva ferma voluntat d’integració a la societat que l’acull, desenvoluparà una programació a mida dels diversos segments de públics. El seu tarannà multicultural i multidisciplinar guia i ajuda a configurar aquesta pretensió de generar “menús a la carta”. Alguns dels segments de població als quals se’ls destinarà una especial atenció seran els següents:

7.1 La comunitat acadèmica i escolar

Es vetllarà i treballarà per aconseguir que els centres docents tinguin una participació activa en els programes i activitats. Perquè sigui operatiu, el personal tècnic del Centre d’Art Ca n’Oliver, revisarà els programes curriculars i els llibres de texts de tots els nivells educatius. Per tal de generar una programació anual en consonància amb les necessitats educatives del alumnes i dels professors. Aquests educadors podran participar, tant en l’elaboració d’activitats, com en la preparació dels materials didàctics. El nou centre, escoltarà les seves peticions i, incorporarà, aquelles que siguin avinents i realitzables. Cada exposició temporal, gaudirà d’unes propostes educatives concretes: visites especialitzades, tallers, ludoteca, etcètera. Propostes que seran

epiCENTRE ! 47

lliurades als centres educatius amb suficient antelació per donar marge a la programació de sortides. D’aquesta manera, entenem que la comunitat docent no actuarà com a simple receptor de propostes sinó que esdevindrà un element de creació de continguts.

7.2 Públics familiars

Fruit de la voluntat que el centre esdevingui un equipament de tots i per a tots, es realitzarà un programa d’activitats destinat als públics familiars. Aquesta estratègia respon a la voluntat de captar l’atenció de tots els membres de la família. En el marc de determinades exposicions temporals, així com des de la ludoteca i els tallers, es programaran un seguit d’activitats familiars, per tal que la mainada, acompanyada de pares i avis, realitzin unes visites interactives i inoblidables. En aquestes activitats, hi trobarem la programació de titelles, música en viu, així com la oportunitat d’observar i/o participar manifestacions de la cultura popular i tradicional, com la dansa i el teatre.

7.3 El teixit associatiu

Derivat d’una concepción de centre participatiu i obert, es fa indispensable la incorporació del teixit associatiu en la definició de les polítiques culturals que s’adoptin i del programa d’activitats que la facin possible. En aquest sentit, el centre estructurarà canals de comunicació, convenis de col·laboració i treballs de coordinació amb totes aquelles entitats culturals i socials que tinguin opinió i continguts.

7.4 Persones grans

Amb l’objectiu de promoure i recuperar la història patrimonial i cultural de Mao i de l’illa, el centre realitzarà propostes i activitats adreçades a aquest segment de població. Es treballarà per generar experiències intergeneracionals en les quals la recuperación de la memòria oral en serà un dels trets bàsics. Els avis i àvies ens parlaran d’històries que representaran una mirada salvada al passat. Gràcies a la seva participació i als seus testimonis els continguts adquiriran més significació i contextualització.

epiCENTRE ! 48

També, entre aquest segment de població persones, podem trobar un voluntariat eficient i compromès, que aportarà la seva experiència personal i la vida laboral recent.

7.5 Turisme cultural El centre treballarà per esdevenir un agent dinamitzador del turisme cultural, actuant com una veritable alternativa al turisme de sol i platja. Una tendència emergent arreu, que entén aquest fenòmen com un viatge a un indret allunyat de la residència habitual, motivat pel desig de conèixer, comprendre i estudiar altres cultures, fet que s’experimenta principalment en les activitats culturals. En aquest entorn el centre d’Art ca n’Oliver serà considerat com un important recurs turistic. Ja que el valor que especialment destaquen els turistes és la riquesa patrimonial històrica-artística-natural. Trets característics que resulten inherents al centre al centre. Atorgats a partir del seu continent (edifici històric), els seus contiguts (col·leccions d’art, de diverses èpoques i tècniques) i la seva concepció del patrimoni natural com a part integral del seu projecte de centre.

L’Objectiu d’atraure aquest gran segment de públics potencials, l’acomplirà posant a disposición del turisme cultural una gran oferta cultural i lúdica. Unes propostes que giraran al voltant del seu programa d’activitats i la visita als serveis que oferirà.

Això farà que el turista, prengui consciencia de la bellesa de l'illa i no s’avingui a agredir al patrimoni, tant el natural com aquells que respon a altres definicions de patrimoni.

8 Programa anual

Tal com hem esmentat el programa anual del nou centre s’elabora tenint en compte els públics destinataris. Amb l’objectiu d’incentivar la visita i de retruc aconseguir fidelitzar una gran part dels públics. Sense oblidar la voluntat de mantenir i augmentar les relacions institucionals, acomplint així un dels seus objectius fundacionals.

epiCENTRE ! 49

8.1 Oportunitat de calendari i horaris d’obertura

La planificació del programa anual del centre d'art Ca n'Oliver en relació al calendari i horaris es desenvoluparà amb l'objetiu principal de potenciar la presència i participació de tota la ciutadania. Es pretén ser sensibles i atents a les demandes ciutadanes, així com en aquelles activitats que pel seu perfil i públics objecte, requereixin d'una certa flexibilitat de dates i horàris. Al mateix temps, la diversitat i riquesa de serveis que acull el centre així com la seva voluntat d'integració a la societat que l'envolta, exigeix una flexibilitat i diversificació de calendari i horàris. Els horaris de les activitats promogudes pels diferents serveis del centre comprendràn matins, tardes i de manera esporàdica, nits. A tall de calendari, el centre obrirà les seves portes al llarg de tot l'any però no serà aliè als diferents ritmes demogràfics, socials i econòmics que canvien el paisatge humà de l'illa en el decurs de les diferents estacions de l'any. Concretament en el període estiuenc s'hi programaran activitats nocturnes a la recerca de noves experiències culturals i lúdiques. Unes activitats que captaran l'interès de turistes i col·lectius ciutadans poc avessats a visitar centres d'art o de cultura.

8.2 Exposicions Temporals

Seguint en l’àmbit expositiu el centre realitzarà i desenvoluparà un programa d'exposicions temporals que enriquirà i complementarà el fons existent present en les exposicions permanents. Un fet que conferirà al centre unes grans possibilitats temàtiques i formals, ja que compta amb unes col·leccions molt diverses, que abracen un període històric molt extens. Per altra banda entenem que les exposicions temporals atorguen al centre un element de dinamisme que genera oportunitats d’integració a la societat que l’acull. El centre no vol ser aliè a la contemporaneitat i és per això que romandrà atent i obert a totes aquelles formes d’expressió que desperten interès en la ciutadania.

El programa d’exposicions temporals esdevindrà un recurs del centre per aconseguir establir sinergies amb tot el teixit associatiu de la ciutat. El centre restarà atent a les tendències i interessos de les entitats, entre elles les galeries que hi ha a l’entorn del nou centre. Així mateix aquesta

epiCENTRE ! 50

voluntat de trobada de punts en comú, també es farà extensiva a totes aquelles institucions culturals i socials que, per la seva afinitat temàtica i/o disciplinar, vulguin proposar idees o temàtiques expositives. Es proposaran cicles temàtics anuals que es treballin de manera transversal; com les cases populars a Menorca, les flors i altres productes naturals de la zona, les costums populars de l’illa, els artistes contemporanis de Maó, i un llarg etcètera. En definitiva les exposicions temporals esdevindran un reclam per captar l’atenció de col·lectius i institucions, i de retruc per aconseguir uns públics fidels i compromesos. Una eina que ajudarà a generar una participació pro activa i enriquidora per a tota la societat. Fet que repercutirà molt positivament en l’esdevenir del centre.

8.3 Programa de formació

L'equipament neix amb la ferma voluntat de generar un programa formatiu estable d'àmbit local, nacional i internacional. Es programaran tot tipus de models i formats educatius que enriqueixin i complementin l'oferta docent de la ciutat de Mao i de Menorca. Els cursos, seminaris, debats, conferències i reunions de professionals que es realitzaran, seran de producció pròpia o en col·laboració amb altres entitats. Articulats al voltant del debat i la reflexió crítica sobre qüestions clau dels àmbits museològic, artístic, cultural i social.

Fruit de la voluntat d'esdevenir un dels referents artístics i culturals de la ciutat i de l'illa, Ca n'Oliver desenvoluparà una programació rica i diversa on hi tindran cabuda totes les manifestacions i formes d'expressió artístiques i culturals. El tret més característic del programa serà el seu pefil multidisciplinar. Des de la vessant acadèmica es realitzarà una oferta dirigida a la comunitat universitària, sense excloure l'assistència d’alumnes procedents d'altres centres no reglats o institucions docents.

El centre mantindrà una agenda de reunions i contactes regulars amb els responsables de la Universitat de Menorca Illa del Rei (UIMIR) i amb la Universitat de les Illes Balears. A fi de conèixer de primera mà els continguts curriculars i el tractament de matèries i/o disciplines compartides –art, pedagogia, filosofia, història, etc-. Amb l’objectiu de

epiCENTRE ! 51

trobar punts en comú que permetin un treball en equip i la coordinació d’accions conjuntes. Gràcies a la seva autoritat en matèria cultural i patrimonial, el centre oferirà un programa divers que potenciarà al intercanvi d’experiències educatives. Algunes línies d’actuació seran les següents:

• Realitzar cursos especialitzats que permetin aconseguir crèdits de lliure configuració als alumnes inscrits.

• Organitzar jornades educatives que permetin augmentar el currículum dels alumnes.

• Planificar i gestionar un programa de taller d’artistes per apropar la vessant més creativa i pràctica als currículums de l’alumnat.

• Realitzar cicles de conferències d’àmbit internacional, que ofereixin la possibilitat de gaudir de personalitats i discursos avantguardistes i innovadors.

8.4 La comunitat Escolar

El centre també farà una tasca de difusió de les activitats de l'equipament a la comunitat educativa, en els àmbits de primària i secundaria. Volem que les escoles i els instuituts sàpiguen els continguts que treballarà Ca n'oliver al llarg de l'any, amb temps suficient per programar les seves sortides. A nivell procedimental el centre es posarà en contacte amb els coordinadors de cicle, per tal de fer-lo conscients d'aquelles activitats susceptibles de generar interès pedagògic. Així mateix el centre sempre estarà atent a propostes i suggeriments plantejats des de les escoles i els instituts de Maó i de l'illa. A tall d'exemple, realitzaran visites a exposicions ja siguin temporals i/o permanents amb la possibilitat de treballar material pedagògic adient. Aquestes visites es realitzaran amb monitors (visites guiades) o sense, amb el ben entès que es vetllarà per afavorir aprenentatges que resultin significatius per l'alumnat.

8.5 La música, la dansa i el teatre

Mitjançant una programació regular el centre realitzarà una ullada al

epiCENTRE ! 52

panorama creatiu dels vells i nous llenguatges musicals, dansaires i escènics. Una oferta de continguts que treballarà per generar sinèrgies i punts de trobada amb totes les institucions i centres afins que per definició tracten les disciplines esmentades. El centre vetllarà per generar convenis i acords que potenciïn l’oferta cultural per la ciutadania. Des de la vessant musical el centre prepararà accions conjuntes amb l'Orfeó Maonès, les Joventuts Musicals de Maó i els Amics de l'Òpera, entre d'altres. Amb l’objectiu de potenciar la realització de concerts i audicions, la creació de jornades de dansa i teatre conjuntes, que apropin els interessos d’uns i altres. També el programa d’exposicions temporals esdevindrà un recurs temàtic i disciplinar de primer ordre. Tot plegat sota el principi d’incorporar i treballar en la recuperació i promoció de la cultura tradicional i popular de Maò i de l’illa.

8.6 Itineraris

El Centre Ca n’Oliver entén que la seva acció programàtica no queda subjecte als seus límits físics (edifici), sinó que la seva irradiació i impacte cultural es farà palès arreu de la ciutat i de l’illa. És per això que desenvoluparà un programa d’itineraris urbans i rurals que podran oferir una nova mirada a les transformacions de Mao. També, i conjuntament amb les universitats de l’Illa es configurarà un mapa d’itineraris naturals, que serveixin per dignificar i significar la bellesa paisatgística d’arreu de Menorca.

8.7 Audiovisuals El centre generarà un programació estable de cinema i vídeo, amb produccions històriques de gran valor i significació patrimonial. Així com produccions independents i alternatives que conformin la programació audiovisual de l’equipament. Evidentment el nou Centre, es dotarà de nous recursos, que permetin una rigorositat per tal d’aconseguir un llenguatge propi i adequat a cada necessitat. La majoria d’aquests fons, sobretot els de producció pròpia, podràn deixar-se en préstec o bé comprar-se a la botiga del centre. El centre no tanca la porta a la organització -pròpia i/o conjunta- de cicles

epiCENTRE ! 53

temàtics de cinema clàssic i/o contemporani que diversifiquin l'oferta audiovisual de la ciutat. El centre disposarà d'un espai adient, la sala d'actes, on realitzar les sessions i atraure així l'atenció del teixit associatiu i ciutadà que s'interessa i gaudeix amb aquesta disciplina artística. Fer incís en que el centre posarà facilitats per establir convenis i col·laboracions per a tots aquells col·lectius que ho desitjin i que disposin dels recursos immobles i tècnics necessàris.

Maó 21 de Novembre 2.008

ÍNDEX.pdfepiCENTRE _ Memoria.pdfCa N'Oliver_Portada.pdfÍNDEX.pdf1-45.pdf46-100.pdf