La música en el La música en el RenaixementRenaixement

Música religiosa

Música derivada de la

Reforma Protestant

Música derivadadel Concili de Trento

(Contrareforma)

Coral(Alemanya)

Anthem(Anglaterra)

Missa Motet

"El cant de la "El cant de la comunitat busca que comunitat busca que la paraula de Déu la paraula de Déu quede entre els quede entre els pobles... el càntic de pobles... el càntic de l’ Església ha de l’ Església ha de posar en obra posar en obra l’Evangeli i fer-lo l’Evangeli i fer-lo vibrar".vibrar". Martí LuterMartí Luter..

La música de la reforma protestant

La música religiosa després del Concili La música religiosa després del Concili de Trento (Contrareforma)de Trento (Contrareforma)

““Totes les coses han d’estar Totes les coses han d’estar ordenades de tal manera que ordenades de tal manera que les misses, se celebren amb les misses, se celebren amb música o no, arriben música o no, arriben tranquil.lament a les orelles i tranquil.lament a les orelles i als cors d’aquells que les als cors d’aquells que les escolten, quan tot s’execute escolten, quan tot s’execute amb claredat i velocitat amb claredat i velocitat correcta. En el cas d’aquelles correcta. En el cas d’aquelles misses que se celebren amb misses que se celebren amb cant i orgue, on res de profà cant i orgue, on res de profà es barrege, sinó només es barrege, sinó només himnes i lloances divines. himnes i lloances divines. S’ha de constituir tot […] de S’ha de constituir tot […] de tal manera que les paraules tal manera que les paraules les entenguen clarament les entenguen clarament tots”.tots”.

Concili de Trento, decret del 1562.Concili de Trento, decret del 1562.

CARACTERÍSTIQUES DE LA CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA DE LA CONTRAREFORMAMÚSICA DE LA CONTRAREFORMA

El text s’ha El text s’ha d’entendre, per la qual d’entendre, per la qual cosa els músics cosa els músics utilitzaran dos tipus de utilitzaran dos tipus de textures: la textures: la polifonia polifonia contrapuntísticacontrapuntística sense ornaments i la sense ornaments i la polifonia polifonia homofònica.homofònica.

El Concili de Trento també El Concili de Trento també acordarà…acordarà…

L’únic instrument permès és l’orgue.L’únic instrument permès és l’orgue. El text de la música és en llatí.El text de la música és en llatí. El cant gregorià és el cant oficial de El cant gregorià és el cant oficial de

l’Església Catòlica.l’Església Catòlica. La finalitat de la música religiosa és La finalitat de la música religiosa és

fomentar la devoció entre els fidels i no fomentar la devoció entre els fidels i no l’entreteniment i diversió, cosa que no l’entreteniment i diversió, cosa que no implicarà una pèrdua en l’expressivitat.implicarà una pèrdua en l’expressivitat.

Les úniques formes musicals permeses en Les úniques formes musicals permeses en la litúrgia són la missa i el motet.la litúrgia són la missa i el motet.

Les formes musicals Les formes musicals religiosesreligioses

LA MISSALA MISSA EL MOTETEL MOTET

•Composició polifònica a capella o ambacompanyament d’orgue.•Les parts que formen l’ordinari són:Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei.

•Composició polifònica a capella i text en llatí que té el seu origenen l’època medieval.•A diferència del períodeanterior, el motet renaixentista no barrejatextos diferents dins de la mateixa composició.

ELS PRINCIPALS ELS PRINCIPALS COMPOSITORS DE LA COMPOSITORS DE LA

CONTRAREFORMACONTRAREFORMA

•Va nàixer a Ávila el 1548. Als 9 anys va ingressar com a cantor en la catedral d’aquesta ciutat, on va iniciar els seus estudis musicals.•En 1567, Victoria és enviat a Roma, on probablement va conéixer Palestrina. Allí va ser nomenat mestre de capella de diverses esglésies i va començar a publicar les seues obres.•En 1587 va tornar a Espanya per a ser mestre de cor del convent de les “Descalzas reales” de Madrid. Fou en aquesta ciutat on va morir, practicament oblidat, l’any 1611.

TOMÁS LUIS DE VICTORIA

GIOVANNI PIERLUIGI DA PALESTRINA

•Va nàixer al voltant del 1525 i va morir el 1594.•Durant la seua infantesa, fou cantor de la basílica de Santa Maria la Major de Roma i, posteriorment, organista de la catedral de la seua ciutat natal.•El papa Juli III el va nomenar mestre del cor de la Capella Giulia del Vaticà.• Palestrina és considerat com el compositor que més ajusta les seues obres ales noves exigències tridentines.

MOTET MOTET O MAGNUM MYSTERIUM O MAGNUM MYSTERIUM DE TOMAS LUIS DE VICTORIA, 1572. DE TOMAS LUIS DE VICTORIA, 1572. VídeoVídeo

Clau de do en 1ª

Bemoll

Credo de la Missa del papa Marcello, de G. P. da

palestrinaAquesta missa va ser considerada per la Contrareforma com a model a imitarper tots els compositors. En aquest fragment, es pot comprovar com predominala textura homofònica per tal d’afavorir la comprensió del text.