REVISTA

DE L'OBRA

CULTURAL BALEAR

MOLIfiouBARTQMEU

CATALÀ

UN VILAFRANQUERALFRONT D'UNPROJECTE DE REHA-BILITACIÓ DE DRO-GADICTES A LESBALEARS.

"LA DROGA ES UNA ESCAPADA A LA VIDA»

DEGUT AL HAL TEMPS FOREN SUSPESESLES BENEIDES DE SANT ANTONI.

EL RECTOR RETIRA LES ESTUFESDE DINS L'ESGLESIA.

HA COMENÇAT LA LLIGA DE VOLEIBOL

NIT DE REIS, NIT MAGICA.

Editorial

"ES MOLI NOU"Revista de l 'O.C.B.

Dip. Leg. PM-366-1986C. Santa Bàrbara, 16

Vilafranca

HO HAN FET POSSALE.

Francese Amengual.Cati Barceló.Miquel Barceló.Antonia Bauzà.Joan Bauzà.Damiana Huguet.Antoni Nicolau.Jaume Nigorra.Margalida Oliver.Cati Rosselló.

COL.LABORAdONS ESPECCALS.

Josep M^ Uompart.Miquel Mulet.

<*AQUESTA REVISTA S' IMPRIMEIXEN ELS TALLERS DE "APDSTOLI CIUILITZADOR". (Petra).

ON PODEN TROBAR VALORS ELS JOVES DE VILAFRANCA?El personatge del present número,

tal com haureu pogut deduir de Ia portada,és el capellà Bartomeu Català. Més endavant,en les pàgines centrals, començam unallarga entrevista en qui tindrà Ia responsa-bilitat de coordinar i dirigir els centresde rehabilitació i reinserció de drogadictesa Balears. Per sort, alguns vilafranquersen els darrers anys han obert els ullsa Ia realitat i avui són peces importantsdins els diferents camps socials. Ensalegra que així sia.

En aquesta editorial ens centraremno en el treball i Ia gran tasca queté encomanada Bartomeu Cataià, ja qued'això ens ocupam en l'entrevista, sinóen el contingut d'una frase d'En Bartomeui que ens crida l'atenció quan asseguraque:"Si cada home té uns valors, no necessi-tarà escapar de Ia vida. Quan viu buitd'aquests valors és quan escapa i enuna d'aquestes escapades va a Ia droga".

Des del nostre punt de vista, nototes les persones poden trobar valorsa Ia vida dins Ia realitat de Ia pròpiapersona. Necessita també. trobar valorsdins el seu entorn i dins Ia societat0 comunitat on viu. Actualment està deltot comprovat que Ia major part delsqui estan mancats de valors són els joves,Ia joventut.

No cal anar molt lluny per trobarun exemple. Ens hem demanat alguna vegadaquins valors poden trobar els joves deVilafranca dins aquesta comunitat dedos mil ànimes? on des del poder políticfins l'eclesiàstic viuen volcats exclusiva-ment en oferir uns valors col.lectiusa Ia Tercera Edat de Ia Vila. No estamen condicions d'assegurar que a faltade valors els joves de Vilafranca escapin,en general, a Ia drogadicció, però somconscients que Ia joventut d'aquestavila tampoc és tan diferent a Ia que,a manca d'uns valors no sols personalssinó també col.lectius, cau dins l'esmentadadrogadicció.

Molts es preguntaran: sí però, com1 qui pot crear uns valors pels joves?.Doncs creim que crear un valor és aconseguirque qualsevol jove Ii trobi un sentit,faci el que faci, al que fa avui i alque pugui fer demà; i millor si aquestasatisfacció d'haver fet una cosa de valores pot transmetre al col.lectiu, al pare,Ia mare, el germà, l'amic, el veïnat,.-..

fe* Mou K NOTÉS DEL CAMP

GENER A FORA VILA

:--v:o_. ^ n--fl<*'-P$..«rjfo - -- ' ra: ! '»• fes*5Ä e - E-

:"C'*J**-

P- ".---V--r^ '' .:Síïï flPs^- '& *»- » BLTQ . /J "1 V_ '' .i *" 7- ""V-^^t-^'V — =¿¿V

S 7 A''i- % " -. .- ~v >¿?- ' * iSAA

ANTONI TORRETES.

Ja feia uns quants anysque no gaudíem de tan bontemps per a les tasques defora-vila. Les pluges freqüents,intercalades de bon temps,i les bones estades han fetpossible un bon període desembra.

Mentre que altra tempsa finals de gener acabavaIa sembra de gra, ara aquestperíode de sembra s'allargafins a final de febrer.

El foraviler disposa enIa seva activitat d'una granvarietat de llavors on escollir.Des de les tradicionals, decicle llarg, a les "forasteres",de cicle curt. Això fa queja es puguin veure unes bonesnascudes de blat i civadamallorquins, mentre que peraltra part encara hi ha moltallavor forastera a sembrar.El foraviler ha d'esser

el suficientment espavilatper adonar-se'n de quin tipusde gra Ii convé a l'hora deIa -sembra: Ia regularitatde Ia llavor mallorquina ol'abundància, en condicionsfavorables, del gra foraster,però de dubtosa rentabilitat

en condicions climatològiquesadverses.

Deia que aquest mes o l'altres'haurien d'acabar les feinesde sembra de gra, mentre queels cigrons començarem a sembrar-los a partir de mitjans defebrer, i els alls passatSant Antòni o de seguit queel temps ho permeti.

Es motiu de joia i alegriapels foravilers, sobretothortalans, l'abundància depluja caiguda ja que repercutiràfavorablement en Ia pujadadels nivells de l'aigua subterrà-nia, que bona falta feia.

Per altra banda, en passaraquest mal temps, es podransembrar ametllers, albarcoquersi garrovers. També figueres,encara que també siguin diesbons per Ia seva sembra SantJosep i Sant Joan.

La sembra de tarongersi llimoneres hauran d'esperarIa millorança del temps; aixícom Ia seva poda que seràa partir de març.

Es bon temps ara per ferempelts d'ametler, però deprunera i albarcoquer convéesperar un poc.

.':f—*^M» iWHMl MlIM f-. -

Es Mod fe,.LA PLOMA MES

La memòria de 1' episodi alqual em referesc no se m'.esborraràmai. No puc defugir gairebé d'evocar-locom si fos el comencamentd'unanovel.lade lladres i serenos. "Era un vespreglaçat de desembre de 1' any 1962.Voltada d'un cert misteri, se celebravauna reunió a can Francesc de BorjaMoIl ."

Ho record com si fos ara.Hi havia D. Miquel Forteza, l'enginyerpoeta, esbufegant i tossint -aquesttercer pis ! - ; hi havia En Joan Ponsi Marquès, elegant fins en el gestde treure' s 1' abric, amb una espurnade curiositat rera els vidres gruixadís-sims de les ulleres. ; hi havia EnGabriel Cortès, vacil.lant i cautelóscom sempre. Pintaria el rostre infantí-vol d' En Miquel Fullana, somrienti divertit, i el posat, mig financer,mig rural, d' En Miquel Marquès, il'aire professional d'En Miquel Arbona,i Ia cara de pocs amics del generosís-sim Pau Alcover.

En MoIl començava a exposarun projecte que Ii havia acudit.A Barcelona acabaven de fundar1' Omnium Cultural, i fóra bo quea les Illes es fes alguna cosa semblant,que es creàs alguna institució pera Ia defensa i promoció de Ia nostrallengua i Ia nostra cultura, perquèsi no es feia així... La nostàlgiad' aquells assenyats barons que haviemconegut el temps de Ia llibertat,

.JOSEP MMttA LLOMPART-

i

de les il.lusions, de 1' Associacióper Ia Cultura de Mallorca, esdeveniapoc a poc esperança i entusiasme.En acabar Ia vetlada, l'Obra CulturalBalear ja existia. En MoIl haviarefusat qualsevol càrrec a 1' entitattot just nada. EIl havia exposatIa idea i s' hi apuntava com a soldatras. D. Miquel Forteza era nomenatpresident per aclamació; En MiquelFullana, agafat de sorpresa -peròjo no ... però jo no..."-, acabavaacceptant finaLnent Ia secretaria.Dins un ambient d'encomanadissa eufòria,compareixien els xerès i les avellanes.

Un any més tard es celebravenels exàmens dels primers cursos dellengua organtizats per 1' Obra. DonMiquel . Forteza, solemnement, gairebémajestuosament, presidia el tribunali esbroncava indignat un seminaristaque pretenia copiar. Ara anam bé-devia pensar En MoIl-, ara les coseses comencen a fer com cal. Fins aquí1' anècdota d' aquells homes exemplarsque ja he dit que havien conegutel temps de Ia llibertat, el tempsde 1' Associació per Ia Cultura deMallorca, i que ara encertaven aconvertir Ia nostàlgia en acció.Iniciaünent, 1 ' esforç de 1' ObraCultural Balear es va centrara 1' entorn de Ia defensa i promocióde Ia llengua. EIs seus fundadorssabien que això era Ia peça clau;sabien que Ia llengua gue pot noesser res-, ho era tot a casa nostra.I al voltant d' aquesta idea hauràd' esmerçar encara molt de temps elsseus esforços.

Alguns d' aquells homes jano són amb nosaltres: Pau Alcover,Gabriel Cortès, Joan Pons, MiquelArbona, i el mateix Miquel Forteza.Van acomplir bé i honestament Iaseva tasca, i ens han deixat el recordi l'exemple.

Un exemple viu i optimistaque roman en Ia presència -i quesigui per molts d'anys- de Francescde Borja MoIl. Sense ell, no sé quèhauria estat de Ia nostra llenguai de Ia nostra cultura; pens que,de segur, haurien anat a mal borras.(MEMDR3A DE L' HOMENATGE A FRANCESCDE B. MOLL).

COL·LABORACIONS

REFRANYERPOPULAR

A partir del present númerode "Es Molí Nou", i si l'espai hopermet, inclourem cada mes un petitrecull de refranys populars.

Ho farem guiant-nos pel "RefranyerPopuLar de ITLLa de Mallorca" deD. Miquel Fuster.

Aquí teniu els primers:

-A bon gat comanes es formatge.-A cavall regalat, no limiris espèl.-A ca vei, no Ii facis cus ajs.-A Ciutat, que hi estigui qui hiés nat..-A dona de calçons, hcme de...collons.-A gat vei, ratolí tendre.-A lloc estem, ses vaques suquenes braus.-A mal costun, da-li fum.-A malalt que ha de viure, s'aigoIi és medicina.-A mitges, no urcplen sitges.-A on hi ha galls, no canten gallines-A qui seu a ca-seva, no 11 movencontenda.-A sa taula i en es llit, amb soprimer crit.-A un ca magre, no Ii falten puces.-Abre sovint mudat, mai ben arrelat.-Acabarà com sa processó de Maria.-Aigo de gener, unpl ses botes ies graner.-Aigo treu art) un paner, qui en socreure és falaguer.-Ajuda't i t'ajudaré.-Al.leluia, al.leluia, qui no mataporc no menja xuia.-Allà on hi ha pèl hi ha alegria.-Allà on vas, fé ccm veuràs.-Altre vendrà que bo ern fera.

...DE SA HOSTRA CUIHAUNA DE NESPLESAgafau Ia quantitat de nesples

que en haver-lis llevat Ia pell iels pinyols, hi hagi uns 250 grs.Millor si les nesples són madures.Aleshores les passau pel un 3os-tresi us quedarà una pasta molt fina.Seguidament, dintre un perol hi posauun litre d'aigua i mig quilo de sucrei posau-ho en es foc. Després calque ho remeneu fins que bulli i nooblideu de tancar be Ia cuina perquèel sucre com el sallet, quan bullvol fugir. Per evitar que us vessial bullir, llevau una estoneta elperol del foc fins que baixi Ia sabonerai després ho tomau a posar en elfoc, posant-hi les nesples que abansles haviau passat pel "turmix", anantremanant després una estoneta finsdeixar-lo bullir uns deu minuts opoc més.

Quan sia quasi fred, posau-hi1/4 de litre d' esperit del bo i unacopeta de "Cointreau" o "Curaçao",o també "43" i ben remanat ho deixaureposar uns quans dies.

Si no voleu els baixos que quedenal fons, ho filtrau malgrat aquestsbaixos siguin bons.

Tots els sants ençenyen,a qui van cap avall,i pels qul van de cavall,ses nesples restrenyen.

JALME NIGORRA.

EsportsCALEMQARl DE LLIGA DE VDLE3BOL (CATE-GC*UA ABSOLLfTA MASCULDJA).11 de gener Vilafranca - GESA25 de gener GeIs Musical - Vilafranca1 de febrer , Vilafranca - Petra8 de febrer Escolar - Vilafranca15 de febrer Vilafranca - Saysa

SEGONA VOLTA22 de febrer GESA - Vilafranca1 de Març Vilafranca - GeIs Musical8 de Març Petra - Vilafranca15 de març Vilafranca - Escolar22 de Març Saysa - Vilafranca

EIs partits que es juguin a Vilafran-ca ho faran els diumenges a les 11.

COL·LABORACIONS 6

UNA MENA DE PENSAMENTDiu G. Bernanos, en el seu llibre

EIs grans cementeris sota Ia lluna:"és veritat que Ia còlera dels imbècilsomple el món".

No més lluny de Ia nostra quotidia-na realitat, i si no, digau-me perquè s'amiden els homes.

L'altària dels homes s'amidaen relació a les patenes que elspengen. En tal, Patena d'Honor del'Ajuntament ...; En tal altre, Patenad'Or de Ia Conselleria X; En tal,Placa d'Argent de l'Associació ,ien reconeixement dels seus mèritsper Ia seva tasca en pro de ...

I així diàriament, acaramullantpatenes i plaques, plaques i patenes,com si d'un col.leccionista es tractàs.

Malgrat les despeses ocasionadesper Ia compra de les patenes, lesquals, un 99% de les vegades, solempagar nosaltres amb els diners públics,estranyes vegades són otorgades perpersones fora dels càrrecs políticspels quals foren creades.

I és que Ia majoria dels nostrespolítics pareixen més bé cans decaça que, després d'haver agafatIa seva presa, s'acosten al seu amoamb Ia llengua treta i Ia boca plenade saliva, àvids de triomf, per rebreIa carícia de 1 ' electorat que elsha otorgat l'urna del vot, per assaben-tar-se del seu poder damunt els altres;i queden aferrats a Ia butaca plenad'olor a corrupció i caciquisme,per poder desfilar davant el pobleamb el cotxe negre i el xofer blanc,asseguts a darrere sense ni tan solsimaginar-se que qualsevol dels especta-dors, el dia de demà, pot ocuparel seu lloc.

Es veritat que Ia còlera delsimbècils omple el món. Les estranyescircumstàncies per les quals el pobleintueix el desencís dins Ia nostraclasse política són prou evidents.Diu el refranyer popular: "SoIs se'nrecorden de Santa Bàrbara quan trona";no més lluny de Ia nostra quotidianarealitat.

I si no, digau-me: a les darreresjornades de les eleccions hi va haversarau per a tothom, mítings amb Ia

presència dels més destacats oradorssegons el ranquing de popularitat,discursos i promeses Ia major partde les quals incomplides i, a Iafi, això sí, a Ia fi coques i via rompre per als adsistents.

El que no ens digueren va serque us omplissiu per a quatre anys,perquè durant Ia resta de temps nil'olor de coques ens ha arribat.

Francesc Amengual.

Paràbola de l'Aguilai el Caragol

Això era una àguila poderosaque un bon dia, en una de les sevesllargues volades, afinà un campanarmolt alt i esvelt, decidint al puntaturar-s'hi per reposar una miqueta,al cucurull.

Es sorprengué fora mida quanho féu perquè, allà mateix, dalttot el campanar, hi trobà un caragolque, amb tota Ia tranquilitat d'aquestmón, s'hi passejava.

Ben estranyada l'àguila davanttan impensat encontre per aquellesaltures, escometé al caragol:

-"Què fas tu aquí, caragol?.Cent ha pogut pujar fins aqul daltun animaletxo com tu si a mi m'hacostat ben mplta pena arribar-hl?.

A Ia qual cosa respongué elcaragol, estirant més les banyes :

-"I que no ho veus aguilota.Llepant-llepant, dona; llepant-llepant!"

Des d'aquell dia l'àguila vasaber que hi ha moltes criaturesque es poden fer ben amunt, si tenenuna bona llepada.

MARGALffiA OLBŒR

COL·LABORACIONS

MASSA MENJAR?

Quan es publiquin aques-tes retxes Ia presidència de IaComunitat Econòmica Euro-pea ja haurà canviat de país; iel "problema" dels excedentsde llet, carn. i altres productesdel camp pol haver trobat "so-lució". Es igual. Perquè aquí Iaimportància Ia té l'existènciadel problema.

Diuen que el pressuposts'enfonsarà si no aconseguimproduir més poca !let i mancocarn. Quc n'hi ha massa. Oueja no es sap un iitiardar-ho.One durant cinc anys e.s pagar;1,una quant i ta t pei cada litre deilc t manco que treguen a lesnostres vaques. Diuen. . .

Ai.xò està escrit a l"urdetle! dia de llargues reunionsdcls rninisírcs comunituris. Nopareix vere; però ho es!

Al nia!eix diari tre>ham l'a-

Miquel ñuletnu:ici de l 'UNÏOEF que posapell de ga!!ina. I "cablcs" de lesagències que sumen morts defam als morts per Ia fam del'any passat. Oue una tcrccrapart de! nostres germans"ereats a imatge ¡ semblança deDéu" no mengen abastament.Que Ia desnutrició -no recula.Tot això que ens digueren pelfebrer de l'any passat i de l'al-tre i de l'altre, abans de IaCampanya contra Ia Fam en elmón.

Clar que hi ha excuses. So-len posar aquestes:

Primera. Si; aquí sobra i¡tllà manca. Llàstima que entrel'aqui i !'»Ha hi hagi un tros tanliarg... Justament , d'al!a diiimles primeres matèries i u!la tor-riain, manipulats, e!s produc-tes. Cert que per cada ncssetaque els hem pauat «'ii cobram

cinc. ¿Potser aqu^sios quatre,pessetes per pesseta acursin ía,distància?

Segona. Si ens poi>.uessincornprar els nostres excedcns.però cls deutes se'Ss mermen.Deutes, de què'.' memre noi.ompten amb un estudi serios,i intel · l igible, haurem de conti-nuar sospitant ()ue el gran deu-te és per les armes que els obli-g;im y comprar.

Conclusions? Per avui, no-més una. Que no ens deixemprendre el pèl. Que no ensarriben a fer ercure que "IaMare de Déu nom Joana".Oue NO sobra llet, que faltamenjar. Oue fabricam massaarmes. Oue solitaritat és moltmés que un mot per quetlar bé.Oue tots els germans mengin,llevat de quatre grossos senseconsciència, ens convé a tots.

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:

COS ISALUT

Barbarisme Forma correcta

ACIDES . acidesa, agruraCANSANCl cansament, fatigaCEGO cecENFERMEDAT malaltiaESCALOFRlO calfredESGUlNCE esquinçFLEMON flegmó

.JUANETE galindóLLAGA nafra, úlceraPESADlLLA malsonR E S P I R O ale, respirVAHIDO torn de cap

CON$ELL lNSULAR DE MALLORCA

GlosesSi me feien sa travetapegaria per ses voreres,.llàstima que Ia senyora Lliteressigui Catalineta.

Perquè totes ses Catalinestenen es caminar generós,i el seu parlar tan amorósque només diuen coses fines.

Vaig tirar una pedradasense voler ferir a ningú,si t'he ferida a tuperdona, l'he esgarrada.

JAUME NJGORRA.

REVlSTA^DE L'OBRAr

CULTURAL BALEAR

Es Mod Noo

8

BARTOMEU CATALATR

DIRECTOR I COORDINADOR DELS CENTRES DEREINSERCIÓ DE DROGADICTES A BALEARS.

Bartomeu Català té 45

*Y/tfm&#&^#mff^sMmm^

De les moltes malalties que pateix avui perjavui Ia societat actual, Ia droga senbla s'hagijconvertida en una malaltia crònica que dificiünentjpoden corbatre, anb mesures polítiques, els governs!de tot arreu. La droga, capital i negoci d'un|cada vegada més anpli sector social és, per ala;

pgran majoria dels drogadictes, un camí sense retorn;que sovint condueix a Ia pròpia mort.

Actuaiïrent no es pot afirmar que hi hagi,cap estament social lliure de l'afectació de Ia^droga. La situació geogràfica de les nostres Illes,

P^per altra banda, fa possible que Balears sigui§,punt d'escala i tanbé de destí d'irrportants carre-'gaments de droga. Segons estimacions oficials,eIs adictes a l'heroÏna a les Illes es calculen/

^entre 3.000 i 5.000. Aquesta droga és una de les-més fortes, pel que és de suposar que els adictes!a drogues més fluixes supera amb prou creus les'abans esmentades xifres.

Cum deiem abans, per Ia gran majoria de droga-1dictes Ia droga és un camí sense retom, entoirat:i ple de precipicis; el pitjor Ia mort. Però està^ demostrat que no és inpossible, tanooc, el desfer-sed'aquesta dependència. Eh molts paÏsos civilitzatsps'han obert centres especialitzats en acollir

y*reinsertar als drogadictes a Ia societat quepsenpre els manten discriminats. A Mallorca, durarttal'any que just ha començat, s'obriran dos centres

É'destinats a rehabilitar els drogadictes i en elJ1.988 s'obrirà un tercer en el que, d'una forma;definitiva, es tractarà de reinsertar als drogadic-?

Mtes. Com ho faran i de quina manera?. Doncs a^ÏÏl'entrevista que us oferim a continuació ant) Bartomeu;

:alà hi podrem trobar moltes respostes. Comencem.

anys, natural deIa nostra vila, ésllicenciat en Pedagogiai Filosofia; i també,com tots sabeu, undels molts fillsreligiosos que hadonat Vilafranca.Fins fa un quantsmesos havia estatRector de Ia Parròquiade CaIa Ratjada ial mateix temps profes-sor a 1'Institutd'Artà. En Bartomeudirigirà ' i coordinaràels tres centresque a Mallorca, ia nivell de les Balears,tractaran Ia reinserciódels tòxics o drogadic-tes dins Ia societat.Tot un repte i totun gran projecte,estudiat i planificatben a consciència.-Bartomeu, explica'ns

aquest projecte.Aquest projecte

està inspirat enun projecte italià,suportat per Ia O.N.U.,anomenat "ProgettoUomo" i que traduîta Ia nostra llengua.vol dir "ProjecteHome", que a Ia vegadaestà basat en unprojecte americà.De fet, a Itàliahan tingut ajudai assessorament degent experimentadaen els centres ameri-cans. Bastants d'aqueststècnics que han ajudatal "Progetto Uomo"foren en el seu diatòxics que a travésde centres de rehabili-tació aconseguirenabandonar Ia droga.

<Plicapeelquelenenirede

encara no ténom específicque prest sí

tendrà, està digueminspirat en

Projecte Home ;els seus centrespreparam i estam

itzant els cursosformació que fanna.uantesallau

personesper fer

itat aquest gran

a j

tirePi

nouIe persones queen movem .dins aquestata|a. Però Ia necessi-ta| real per dur

ecte?.moment

terme 1'oberturatres centres

indica que finalmentem de treballarmínim de tretzeones.es persones queedicareu a rehabili-

i reinsertartòxics, heu tingutPreparació especialpoder fer aquestacil feina?.

les personestreballarem en

distints centrespreparam per

totesdificultats,

lesque

seran moltes, quees presentin. Comigualment estam prepa-rats per superarels fracassos, quetambé els tindrem.-Quines qualitats

han de tenir elsqui es vulguin dedicar,, igual que vosaltres,a aquesta empresahumanitària?.

En primer llocno cal ni pensarque han de ser, diguem,unes superpersones.Et diré que els homeso dones que treballenen projectes comel nostre han desaber resoldre elsproblemes profundsde les persones aqui tractin i hande saber també donarunes respostes aaquests problemes.En Ia preparacióper Ia qué hem passatalguns, hem descobertproblemes i porsque teniem amagats.Es a dir, que unade les feines méscorrents que tindremserà el descobrir

La nostra feina ha de ferpossible que els drogadictestornin trobar uns valors aIa vida.

Ens hem preparat per afron-tar les dificultats i superarels fracasos.

De Ia droga es possiblesortir-ne.

Provar el perill suposa,moltes vegades, un alicientper a Ia persona.

Ht-

LA FUNCIO DELS CENTRES D1ACCH-L

RESUMEIX EN LA TASCA

11

els complexes deles persones a quitractem.-Tornem a Ia prepara-

ció per Ia que heupassat i explica'nsIa teva experència.

Be, jo m'he preparatdurant sis mesosen distints centresd'Itàlia i vaig comencar|Ia preparació desde zero i creu-mesi et dic que hovaig passar punyetero,malgrat al finalvaig estar contentd'haver pogut aguantarfins al final. Encerts moments vaigestar a punt d'abando-nar. Gràcies a Déu,però, les forcesem retornaren i vaigpoder continuar.

-O sigui, que tupassares el que hade passar qualsevoltòxic que es decideixia reinsertar-se dinsIa societat?.Efectivament. SoIs

que jo no era undrogadicte, peròsí, vaig fer el mateixprocés que qualsevold'ells,

-I les personesque et tractaren,t'anaven descobrintels teus punts febles?.

Si, exactament.Les persones queem tractaren tenienuna gran sensibilitatper descobrir elsmeus problemes, queper ventura jo elstapava. Finalmentem feien sempre donaruna resposta a cadaun dels meus problemesperquè si no etscapaç de donar unaresposta als teusproblemes, com podràsajudar a una personaper a que es doniuna resposta alsseus .-Bartomeu, quant

temps heu estat plani-ficant aquest projectede solidaritat ambels drogadictes iqui Ii ha donat suporteconòmic?.Han estat uns divuit

mesos de planificació.

En quant al temaeconòmic, hem demanatuna sèrie de bequesa entitats privadesi de moment hem tingutrespostes positivesde "Sa Nostra", "Funda-ció March", "CadenaSoI", "Cabildo Catedra-lici" i vàries més.De totes, "Càrites"ens suposa el granaval.-Parlem ara dels

centres. Quina funciótindrà cada un, ons ' ubicaran i quanobriran les portes?.

El primer centrepel que hauran depassar els drogadictesdins el procés derehabilitació seràel Centre d'Acollidaque s'ubicarà enun antic col.legique pertany a lesGermanes de Ia Caritati que està situatdarrera Ia PlaçaGomila. Pensam obriraquest primer centre

DA, TERAPÈUTIC I DE REINSERCIO ES

REEDUCAR EL TÒXIC".

Aguest casal pertanya a Ia finca "Ses Sitjoles"

en el mes d'abril.Com és de suposar,el Centre d'Acollidaes destinarà alsprimers contactes,que duraran un parellde mesos, per desintoxi-car i motivar altòxic i suposaràtambé donar una màals seus familiars.El segon centre

estarà format perIa Comunitat Terapèuti-ca, enfocada a Iapròpia rehabilitaciódel tòxic; i aixícom en el Centred'Acollida els drodadic-tes podran anar adormir a ca seva,en el Centre Terapèu-tic hi feran diai nit. Aquí els matinses dedicaran a treballsdiversos dins elmateix centre i lestardes a reunionsterapèutiques degrup. Aquest CentreTerapèutic està enfase de construcció,ja que es tractad'un edifici nou,a Ia finca "Ses Sitjo-les" entre Camposi Llucmajor, i està:ubvencionat perIa Comunitat Autònoma.Esperam obrir-loen el mes d'octubre,però tot dependràde si l'edifici estàacabat i en condicionsd'esser obert o no.-Endemés de deixar-vos

l'edifici a "SesSitjoles", us donaràmés suport Ia ComunitatAutònoma?.La Comunitat Autòno-

ma, a través d'unonveni amb l'obispat,.

ens deixarà Ia finca

per un període dequatre anys i llavorstambé ens donaràuna sèrie de beques.

-I el tercer centre?.El tercer centre

s'ocuparà de Ia reinser-ció dels tòxics.Estarà situat enun convent de mongesen el PIa de Na Tesai esperam obrir-loen el 1.988.Aquest centre serà

Ia darrera passad'un procés de rehabi-litació i reinsercióque pot tenir unadurada d'uns dosanys més o menys.El temps de cadaprocés dependrà,lògicament de cadapersona, de cadatòxic.

La droga és una es-capada a Ia realitat.

El drogadicte es Iapersona rnés feblede Ia societat.

-PeI que veim,sembla que hi hauna planificacióperfecta.EIs qui formam

l'equip, fins arade nou persones,hem viatjat prouper varis centresd'Espanya a fi deprendre bona notad'altres experiènciesi ho hem planificatdamunt una base deltot ja contrastada,sabent que tindremfracassos, però tambéamb Ia certesa queal cap i a Ia fiaconseguirem Ia reinser-ció d'un bon nombrede tòxics d'aquí,de Mallorca, i tambéde les altres illes.-Centres com els

que estau preparant,on els podem trobara Ia Península?.

Hem podem trobara Madrid, Bilbaoi Sant Sebastià.-Parlem, si et

sembla bé, dels tòxics.Què és per a tu untòxic?.Per a mi és Ia persona

121SI AUUDAM A VIURE9 NOSALTRES TAMBÉ VIURE

13

I

LA NOSTRA MILL OR RECOMPENSA".

més feble de Ia socie-tat, que necessitareeducar, i per aixòel nostre programadeixa de ser un progra-ma sanitari per conver-tir-se en un programaeducatiu. El problemadel drogadicte nosols és Ia drogasinó Ia mateixa persona,d'aquí el nom de"Projecte Home".-De què creus que

intenten escaparels drogadictes?.

Intenten escaparde Ia realitat. Quanles persones deixende trobar-li unsvalors a Ia vidaés quan prenen elCamí de Ia drogadicció.El nostre programai els nostres esforçoshan de fer possibleque aquestes personestornin trobar unsvalors, que hi sóna Ia realitat, is'intentarà l'autonomiadel tòxic.

-La recuperaciód'un drogadicte,depen exclusivamentde Ia seva força

de voluntat?.No, no sols depen

de Ia seva voluntat,encara que sí enun gran percentatge.També depen delsfamiliars -que hipoden ajudar molt-,dels amics, al.lota,etc. En aquesta tascahi participen bastantsfactors.

-Quina pot serIa teva recompensamillor en aquestat.asca de dirigiri coordinar aquestscentres?.

Crec que Ia millorrecompensa serà elveure que amb Ianostra feina ajudama viure. Si ajudama viure nosaltrestambé viurem, i aquestaserà Ia gran satisfac-ció de tots i cadaun dels qui formami formarem 1'equipde treball.

-Bartomeu, quinprofit poden donarles campanyes preventi-ves sobre Ia droga?.

Personalment esticcontra les campanyes

tremendistes, esa dir, aquelles quemés resalten el perillde Ia droga, ja queactualment els joveses senten sovintcridats pel perill.Provar el perillsuposa, moltes vegades,un alicient. Pera mi, Ia línia deprevenció és Ia líniade que Ia persona,cada home, vagivivint uns valors.Si té un valorsno necessitarà escaparde Ia vida, si viubuit necessitaràescapar d'algunamanera, i una deles escapades ésIa droga.

-Ingressar enaquests centresque teniu planificats,els hi suposaràalguna despesa alstòxics que es decidei-xin a recuperar-se?.

Al tòxic no Iisuposarà cap doblerni un 1'integrar-seen aquests centres.Tan sols el seuvoler i Ia sevavoluntat de curar-se.Això sí, les normesles posam nosaltresi tota persona quevulgui esser acollidaen qualsevol d'aquestscentres s'hauràd'adaptar a lesnormes internes.

-El temps passaaviat. Crec queamb Bartomeu Catalàpodriem parlar llargueshores sobre el projectede rehabilitaciói reinserció dedrogadictes. TaI

vegada no siguidel tot inoportúel preguntar-lia En Bartomeu quècreu que pot aportarIa societat mallorquinaa aquest projectehumanitari?.Aquesta pregunta

no m'havia aturata pensar-la mai,i estic contentque l'hagis feta.Mira, jo crec queIa nostra societat,Ia societat mallorquinaen primer lloc potdonar una mà alsqui es vulguin recupe-rar perquè es puguintrobar amb nosaltres.Després anar creantvalors sèrios, compoden esser de solida-ritat i donar unamà gratuitament.Pot crear valors,com viure amb alegriai esperança perquèsi hi ha aquestsvalors, probablementaquests centresno tindran cabudadins Ia societati això voldrà dirque no hi ha tòxics.A nivell d'entitatsprivades i públiquesno hi ha dubtesque el seu suportens ferà més lleugeraIa càrrega econòmicaque ens suposaràIa posta en marxad'aquests centres.A Ia llarga hauriemd'aconseguir quepels tòxics, eltemps que estiguinen el Centre d'Acollidai que no tinguinamics o familiars°n poder trobar

1'acompanyamenten els mesos de"temps d'acollida",sortissen famílies0 persones que volgues-sin acompanyar altòxic, ja que Iiservirien de granajut.

-En Bartomeu se'1veu segur i clarquan ens respon,fet que Ii comentam1 ell ens contesta:Es que estic ben

segur que aquestprojecte ha d'anarbé.

-Per acabar, comveus Ia teva funcióde dirigir i coordinaraquests centres?.

Pens dedicar-miper complet perquèompl les meves aspira-

cions. Se que elsresultats no elscomençarem a veurefins que dintre

de dos anys, més0 menys, comencina sortir els primersrecuperats i somconscient tambéque els primersmesos seran moltdurs. De tot aixòn'hem pres consciència,no sols jo, sinócada un dels membresde l'equip, peròl'optimisme i Iaseguretat que . tenimposats en aquestprojecte ens mantenendecidits a afrontaraquesta tasca.

Si, sens dubtesuna gran tasca,un gran projecte1 estic segur queun gran equip sónels qui valentamentposen en marxa aquestaempresa social ambl'únic ànim de reinser-tar a Ia societatunes persones que,més que discriminació,necessiten una mà.Un vilafranquer,En Bartomeu Català,és el cap • d'unainiciativa que abansde dur-se a termeja és un èxit, simple-ment per Ia fe enuna victòria queprou sacrificiscostarà. Des d'aquxIi desitjam moltasort i esperam algundia fer-li una visitaen aquests centresde reinserció dedrogadictes. GràciesBartomeu i finsuna altra.

MIQUEL BARCELO.

Fotos: F. AMENGUALM. BARCELÓ

Dibuixos: CATI ROSSELLO.

mEs MoJ fcff

NOTICïARI DE L A V I L A 14

QOE ENS ESPERA ALS VHAFRANQüERSHENS L1ANY 1.987?.

-Veure si "Sa Rua 87" té el matejjxèxit que l'any passat.

-Un hivern mal pe pelar.-Un possible canvi de Batle abans

de les properes eleccions municipals.-Unes animades eleccions municipals

amb, tal vegada, molts de grups polí-tics.

-Saber si es conseguirà crearun Club Esportiu de Futbol.

-Saber si l'Ajuntament es decidiràa posar mà al Poliesportiu.

-Que el Rector trobi una altracampana abandonada i l'arregli.

-Les noces de N'Esteve Molondroamb Na i d ' En Pere de Sa Plaçaamb Na

-Saber si dins "Es Niu" hi hacap tord radioactiu.

-Saber si el Rector farà arreglarels fanals del Parc.

-Saber si en arribar Ia properatemporada de matances a Mestre TiàSabater Ii tornarà fugir el matanceri l'ha de tornar pescar dins el torrent.

-Saber si a l'actual Batle GaríIi tornen fotre el cotxe sens quese n'adoni.

-I moltes més coses que ens guardam..

COMSELL INSULAR DE MALLORCASEBVP D'60UCAOO S*MT*WA

DESAPAREDCEN LES ESlTJFKS DE L"ESGLES

El nostre rector s' entossudeixen sortir cada mes a aquestes pàgines.Nosaltres que tampoc volem que tantsd' esforços es perdin dins un pou ensdisposam a contar-vos Ia "darrera"del rector.

Conten els entesos que dins eltemple parroquial hi havia tres estufes,i que aquestes un bon dia de fredvaren desaparèixer de Ia vista pública.El nostre corresponsal a Ia parròquiafent bona Ia fama d'esser un "excel.lentinvestigador", va localitzar les estufesen menys d'una cantada de gall. Segonsaquest, no el gall sinó el corresponsal,les estufes es troben situades deforma estratègica en els següentsllocs: una dins Ia sacristia perquèel rector no es refredi quan es canvia1' indumentària missal. Una segona,estava situada a l'hora de rebre aquestainformació vora 1' orgue. Ja sabeuque un orgue fred val ben poc, i Iatercera esfufa es trobava en el pisdel rector.

CANELLAS TflMBË AMB LA PREMSA FORANA.

El passat dimarts dia 13, a unconegut Celler d'Inca, hi va haveruna trobada de l'Associació de PremsaForana i el President de Ia ComunitatAntònoma D. Gabriel Canellas. Entrealtres temes es va tractar Ia possibi-litat de començar Ia tasca de redacciód'una futura Llei de Premsa. El Presi-dent de Ia Premsa Forana va exposar,per altra banda, Ia conveniènciade canviar el sistema de repartimentde subvencions i demanà que es fesel possible per poder cobrar-lesamb menys retard.

MALLORCA BAEC ZERO.

Dimecres dia 14, va arribar aMallorca una onada de fred acompanyadade fort vent i qualque flòbia deneu que, afortunadament, al PIa nova arribar a crear problemes ja quees fonia només arribar a terra.

Com a conseqüència d'aquesta onadade fred, els establiments comercialsde Ia nostra vila estan estudiantIa possibilitat de fer rebaixes deventiladors i "flit".

NOTICIARI DE LA VILA 15

ELS COMPTES DE "ES MOLÍ NOU".

Potser sigui ara, coincidintamb l'inici d'un nou any, el momentmés oportú per passar comptes i donara conèixer als socis de Ia nostraDelegació de l'Obra Cultural Baleara Vilafranca un petit resum de l'activi-tat duta a terme.

Us oferin primerament un recullde les entrades i sortides pel quefa a Ia nostra economia i que corresponal període que va des de Ia datade Ia nostra constitució fins a 31de desembre de 1.986.

E N T RA D E SQuotes de socis 153.00O7 socis de 5000 ptes.2 socis de 2000 ptes.114 socis de 1.000 ptes.Préstecs rebuts 125.O36Propaganda C. Electoral 15.00OVendes "Es Molí Nou" 15.O5Onjnteressos c/c 22Subvenció C.I.M. 55.OOOSubvenció Ajuntament L2.OOOSubvenció Caixa de Pensions 4.OOO

TOTAL ENTRADES. . . 379.1O8

S O R T I D E SMaterial d'oficina . 36.371Compra Màquina d'escriure 135.836Dnpremta "Es MoM Nou" 140.871

TOTAL SORTIDES. . . 313.O78

QUEDEN EN CAtXA 66.O3O PTE5.

Com podeu veure, Ia nostra economiano és molt bona a causa de les fortesdespeses realitzades per poder iniciarl'activitat -sobretot per Ia comprade Ia màquina d'escriure i altrematerial d'oficina-.

Tanmateix, això no ha constituïtcap sorpresa perquè iniciaiïnent lesprevisions eren més pessimistes.Teniem previst en principi que ahores d'ara seriem uns cent socisi, com podeu veure, ja som 123

IguaLnent es pot observar quel'única activitat que es du a termeés Ia publicació de "Es Molí Nou",encara que l'actual Junta Directivaestà oberta a emprendre'n qualsevolaltra que interessi als socis. Nomésheu de fer dir-ho i s'estudiaran

tot seguit les seves possibilitatsde dur-se a terme.

LA PUJA DELS JUBDJVTS.

Aquest mes, com ja és habitualpel Gener de cada any, es sent xerrarmolt de Ia puja dels jubilats. Quesi un 8%, que si un 5%, que si unamisèria...

EL P.5.O.E. AMB LA PREMSA PORANA.

El passat mes de Desembre hiva haver a Sineu un sopar organitzatpel P.S.O.E. -nosaltres no hi poguéremassistir- per analitzar els problemesde Ia Premsa Forana i Ia possibilitatd'una futura regulació legal deltema.

A LA VTLA.... EN PASSA CADA UNA!.

Sempre ens haviem pensat quel'únic animal comestible que es podiaagafar pels torrents era l'anguila.Idò no, el passat dissabte dia 3,damunt les vuit del matí, una famíliasencera intentava pescar un porcben gros .al torrent que hi ha voral'Escorxador. Ho varen aconseguira les nou, encara que amb l'ajutd'un tractor.

LCWERLA DE NADAL.

Volem agrair a n'Andreu Caminerl'obsequi que ens va fer d'un Dècimde Loteria de Nadal, encara' que Iasort no es posàs de part nostra.Si arribam a treure...

L'APOTECARI REPARTÍ UNS 15 MPJONS.

EIs que sí s'han alegrat sónels propietaris de les participacionsque va repartir el nostre apotecarii que han cobrat més de 38.0OO ptes.per cap. Enhorabona a tots.

LES PLUJES SON NOTÍCEA.

Feia anys que no plovia tantcom aquest. Es un gust veure córrerl'aigua pels albellons, síquies itorrents. EIs entesos diuen que aixóés bo perquè permet recuperar elsnivells de les aigües subterrànies.

L'únic problema és que a certsindrets hi ha aigua damunt Ia terrai això pot dificultar Ia sembra.Això confirma allò de "mai plou agust de tots".

AJVMour

NOTICIARI DE LA VILA 16

ELECCIONS A L'O.C.B.-VTJLÄFRANCA

El proper divendres dia 30 de genera les vuit del vespre tindrà llocen el saló d' actes de "SA NOSTRA",una reunió a Ia que hi estaran convocatsels socis de Ia Delegació de 1' ObraCultural Balear a Vilafranca i queho són tots els suscriptors d' aquestapublicació.

El motiu d' aquesta, reunió és Iarenovació de càrrecs, (President,sota-president i Secretari), donar a co-néixer 1' estat de comptes actual iplanificar futures activitats d' aquestDelegació.

Per tant, si sou socis de "ES MOLÍNOU", podeu assistir a aquesta reuniódia 30 a les vuit del vespre.

LA NIT DELS REIS

Es Ia nit més esperada, al menyspels més menuts. A Vilafranca enguanyIa cavalcada dels Reis descarregàles juguines que els hi havien demanatels nins i nines d'aquesta vila, dintre1' església, ja que fora feia un fredque pelava. Fou aquesta nit com cada5 de gener una nit de somnis reials.

LES BENEK)ES SUSPESES.

Degut al mal temps les Beneïdesde Sant Antoni foren suspeses. EnIa nit anterior i malgrat el tempstambé fos insegur i molt fred Ia majoriade foguerons foren encesos i sonarenximbombes a varis indrets de Ianostra vila..

DEFUNCIONS

ANTONI BAUZA MUT, moria dia 16 dedesembre als 85 anys.

El 20 de desembre, era CATALDJA SANSOBOVER, qui ens deixava als 82 anys.

Amb tan sols 43 anys passava a millorvida, MONTSERRAT BARCELÓ MONTSERRAT,dia 29 de desembre.

Dia 3 de gener era MTQTTCT. BAUZAGELABERT,qui ens deixava als 84 anys.

BARTOMEU BAUZA NICDLAU, amb 78 anysd'edat moria el 8 de gener.

DESCANSTJJ TOTS EN LA GLORTA DEL PARE.

NATJŒMENT5

El 18 de desembre arribava a aquestmón GARRTKT. BARCELO I BAUZA, fillde Miquel i Antònia.

El 3 de gener naixia el primer vilafran-quer de 1' any, GTJTJXEM GOMES GAYAper alegrar el niu dels seus paresBiel i Antònia.

ENHORABONA

Nota: El moviment demogràfic del presentnúmero correspon del 12 de desembreaI 15 de gener. Si hi hagués qualquenaixement que no estàs encara enregistraten el Registre de Ia 'VJLLa, agrairiemque ens ho notificassin.

I PER ACABAR, DUES DE FRESQUES.

L'Església es freda en excés,i amb tant de fred t'escarrufes,han desaparescut ses estufesper virtud de Ia "Màgia Gaijnés".

Tróbam que mos dona bon camíper no poder anar en el CeI,en lloc de donar un poc de melnomés procura "pa mí, pa mí".