L’obra literària d’Isidor Macabich

La cultura d’Eivissa i Formentera a l’educació.

17 de setembre de 2008

Macabich escriptor

Quin lloc ocupa la creació literària en l’obra i en la vida d’Isidor Macabich?

Tenia voluntat d’escriptor? Aspirava a fer una obra literària pròpiament dita?

En l’edició de la seua obra, quin significat té el volum Obra literaria? Poesia + periodisme. Prosa històrica, religiosa; teatre, rondalles populars…

Quina part de la seua obra es pot considerar literatura de creació?

Una activitat no primordial

Òbviament, Macabich no aspirava a ser escriptor per damunt de tot.

Malgrat això, la seua producció literària és més extensa, consistent i significativa que la dels seus precedents eivissencs.

Al mateix temps és el primer escriptor modern que torna a situar clarament Eivissa i Formentera en el marc de la literatura catalana.

Guió

La producció literària de Macabich al llarg de la seua vida: Gèneres Llengües Etapes

L’obra literària de Macabich en el context literari del seu temps: En la literatura d’Eivissa i Formentera En el conjunt de la literatura catalana En la literatura espanyola

Comentari d’algunes mostres representatives de l’obra de Macabich

Gèneres

El periodisme, el teatre i la prosa històrica o religiosa no tenen una intenció estètica o una voluntat literària predominant.

La poesia és l’obra literària més constant, extensa i representativa.

En tot cas, es poden tenir en compte les rondalles, com a mostra de recreació de la narrativa popular.

Llengua i estil

L’ús del català o del castellà està clarament condicionat per la situació sociolingüística (usos literaris i periodístics habituals a Eivissa; etapes segons el context sociopolític), però també pel gènere (poesia – prosa utilitària) i la voluntat d’expressió (subjectiva o formal).

L’estil castellà tendeix a la retòrica acadèmica i al mimetisme respecte als clàssics, més sovint grandiloqüent que íntima.

L’estil català evoluciona des d’un predomini del particularisme fins a l’adopció d’una llengua literària semblant a la dels altres escriptors illencs, però sempre manté una expressió més directa i sincera.

Com va dir Villangómez, el seu català no neix tant de models literaris com dels documents d’arxiu, la literatura popular i la llengua viva.

Etapes: iniciació.

1901-1922 (any de l’aparició del seu primer recull o llibret: De mi mocedad. Líricas. (1926: Del combate. En mis bodas de plata con la prensa. 1901-1926.) Inici precoç i en català:

1901: A la Verge Immaculada Poemes aïllats i articles periodístics (estreta relació

entre la premsa i la producció literària): escriu per a un públic local i un efecte passatger. S’adapta a les preferències i costums d’aquest públic immediat.

Algunes provatures teatrals (sense valor per a ell mateix):

1906: Gente de mar (inèdita) 1909: Cap a escola! (incl. a Costumbrismo) 1919: Regalo de reyes (incl. a Costumbrismo)

Referents: poesia popular, J. Verdaguer, M. Costa i Llobera. (Clàssics castellans).

Etapes: plenitud.

1923-1936: aspira a fer poemes de més extensió i més ambició literària i transcendeix la dimensió local. Exemple, S’aufabeguera. Entra en contacte amb el grup de La Nostra Terra.

El 1923 es funda l’Associació per la Cultura de Mallorca.

1933: publica Dialectals a Barcelona (primera obra literària d’un eivissenc editada a Catalunya). Jocs Florals. M. Villangómez.

Càtedra d’Estudis Baleàrics (1933). Adopta una llengua menys local: Vesprals,

Miratges. Referents: Joan Alcover, Llorenç Riber.

Etapes: postguerra.

1937-1960: nacionalcatolicisme; context polític advers a la llengua catalana i les relacions amb Catalunya i Mallorca; retorn a la tònica de poemes aïllats de difusió local.

Reaparició del català des de 1945 (sobretot els anys 50).

1950: De mi vida. Reafirmació: 1952, Homenatge

a Verdaguer (“amb plena lleialtat de llengua i cors”) 1956: A la Verge de Montserrat (“Fe i llengua ens diuen encara/ que som néts de catalans”).

Etapes: represa final.

1961-1973: context de recuperació del català; desaparició de la poesia en castellà; persisteixen els poemes aïllats –sense projectes d’envergadura.

1966-67: Historia de Ibiza. 1970: Obra literaria. (Algun

poema posterior) Any trenta-sis. Fruitera. Por…

(1962). Rondalles (Costumbrismo II,

1966).

L’obra literària de Macabich en el context literari del seu temps En la literatura d’Eivissa i Formentera

Transició de l’ús ocasional i dialectal de la llengua pròpia (pocs precedents) cap a la redacció i la publicació d’una obra consistent en una llengua elaborada (Villangómez).

Poetització d’aspectes molt característics de la nostra cultura.

En el conjunt de la literatura catalana Procés cap a una relació literària normal

amb el conjunt de la nostra literatura. Representa el pas del romanticisme (Renaixença) al noucentisme.

En la literatura espanyola Malgrat el reconeixement oficial

(corresponent RAE), la seua significació és escassa.