MODIFICACI PUNTUAL DEL POUM X, APROVAT a les mancances de dotacions i espais lliures pblics que presenta, histricament, ... inters pblic i privat. Aix doncs, ...

Download MODIFICACI PUNTUAL DEL POUM X, APROVAT   a les mancances de dotacions i espais lliures pblics que presenta, histricament, ... inters pblic i privat. Aix doncs, ...

Post on 06-Feb-2018

224 views

Category:

Documents

6 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    MODIFICACI PUNTUAL DEL POUM X, APROVAT DEFINITIVAMENT EN RELATIVA A L`AMBIT DEQUIPAMENTS PBLICS DOTACIONS VALLBONA SITUAT AL NUCLI DE LES BOTIGUES DE SITGES

    MAIG 2009

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    Memria

    1

    NDEX I MEMRIA

    1. OBJECTIUS, JUSTIFICACI I INTERS PBLIC DE LA MODIFICACI PUNTUAL.

    o Introducci o Enclau Estratgic o Millores en la Mobilitat o Altres aspectes de inters public.

    2. ANTECEDENTS. PLANEJAMENT URBANSTIC VIGENT

    o Antecedents. o Planejament urbanstic vigent.

    3. MODIFICACIONS PROPOSADES

    o Modificacons o Grfics comparatius amb planejament vigent.

    4. ORDRE DE REDACCI I AUTORIA

    o Ordre de redacci. o Autoria.

    5. INFORMACI URBANSTICA.

    o Descripci de lmbit o Parmetres Urbanstics. o Condicions actuals dels solars.

    6. PROPOSTA DORDENACI URBANSCTICA

    o Disposicions generals. o Condicions de ledificaci, usos i normativa.

    II AVALUACI ECONMICO FINANCERA. IV. ANNEXES.

    ANNEX I: CONVENI URBANSTIC ANNEX II: PARTICIPACI CIUTADANA ANNEXIII: INFORMACI DE REGISTRE I CADASTRE ANNEX IV: SENTNCIA DEL JUTJAT DE 1RA INSTNCIA RELATIVA

    A LMBIT PAU 13 GARRAF II, ANTIC SECTOR DE LES TERRASSES.

    ANNEX V: ESCRIPTURA DE LA PROPIETAT DELS TERRENYS INCLOSOS EN EL PAU 13 GARRAF II.

    ANNEX VI: FOTOGRAFIES ANNEX VII: ESTUDI MEDIAMBIENTAL ANNEX VIII: ESTUDI DE MOBILITAT ANNEX IX: ESTUDI GEOLGIC

    IV. DOCUMENTACI GRFICA

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    Memria

    2

    MODIFICACI PUNTUAL DEL POUM X, APROVAT DEFINITIVAMENT EN DATA 30 DE MAR DE 2006

    I. MEMRIA

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    Memria

    3

    1. OBJECTIUS, JUSTIFICACI I INTERS PBLIC PRESENT MPPOUM. 1.1 Introducci Aquesta modificaci del POUM de Sitges, dara en endavant MP POUM X, t per objecte desenvolupar i concretar lordenaci i els usos continguts en el polgon dactuaci urbanstica PAU 23 Dotacions Vallbona que es situa a la banda de llevant del municipi, just al costat del masss del Garraf, concretament, en el nucli de les Botigues de Sitges.

    PAU 23 DOTACIONS GARRAF

    El referit mbit sha delimitat amb lobjectiu dordenar els sls procedents duna antiga pedrera situada en una posici central de les Botigues, a ponent de les edificacions conegudes per les Terrasses de Sitges, aix com per a obtenir els sls per a equipaments pblics en una situaci central de lassentament de les Botigues resolent tamb les connexions i accessibilitat viria.

    7

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    Memria

    4

    Cal posar de relleu tamb, que aquest mbit, conjuntament amb el PAU 24 Dotacions Garraf II i el PAU 22 Assistencial Garraf II, conformaran, amb el seu desenvolupament, una xarxa dequipaments pblics i privats destinats a donar resposta a les mancances de dotacions i espais lliures pblics que presenta, histricament, aquesta zona amb una marcat carcter residencial.

    PAU 24 DOTACIONS GARRAF PAU 22 ASSISTENCIAL GARRAF

    No obstant la present modificaci del POUM pretn incorporar valor afegit en el desenvolupament de lmbit compatibilitzant, alhora, inters pblic i privat. Aix doncs, aquesta modificaci de planejament general plasma una voluntat ferma daplicar en aquest sector, criteris de desenvolupament urbanstic sostenible augmentant les reserves de sl per a zones verdes pbliques, preservant els valors naturals de la zona com les aus protegides que hi habiten, minimitzant, amb una nova ordenaci, limpacte de les edificacions en el paisatge i incorporant nous usos que complementin els usos dotacionals ja previstos i que permetin que es desenvolupin diferents activitats, barreja dusos, prpies de teixits urbans ms rics des del punt de vista urbanstic i dactivitat econmica. s en aquest sentit que la modificaci introdueix la possibilitat de desenvolupar, al costat dels usos dotacionals pblics i privats, noves activitats com la comercial, la de restauraci, serveis privats i tamb activitat hotelera. 1.2 Vocaci Turstica i nous usos Resulta procedent fer constar que Sitges mant la seva vocaci turstica coneguda mundialment. Els sector hoteler i de restauraci constitueix el principal motor econmic de la Vila amb un nombre total de llits de 5.046 entre hotels i pensions, i de 8.748 places si es sumen hotels, pensions, apartaments i cmpings. La solidesa daquesta economia queda palesa en les dades publicades per lAnuari dIndicadors socioeconmics 2006 Alt Peneds-Garraf segons les

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    Memria

    5

    quals durant lany 2005, el sector de serveis va representar el 90,72% de totes les contractacions laborals de lany. Dacord amb el mateix Anuari, el sector serveis va crixer en relaci amb lany anterior, un 5,84% pel que fa a lincrement de treballadors assalariats, un 6,10% pel que fa al nombre dautnoms i un 20,43% pel que fa a les noves contractacions en general. En definitiva, la potncia econmica del sector serveis de Sitges, representa el 23,19% del total comarcal quan la seva poblaci representa noms el 18,96%, segons dades de lInforme territorial de la provncia de Barcelona 2006 ems per la Cambra de Comer de Barcelona. A la vista doncs, de la vocaci turstica de Sitges i de la potencia del sector serveis, s molt important continuar apostant per mantenir el municipi com a referent mundial, des del punt de vista de latracci turstica, aix com tamb, i no menys important, consolidar Sitges com una vila important en el turisme de congressos (actualment figura en el segon lloc en nombre de pernoctacions per darrera de Barcelona) completant la xarxa destabliments que puguin oferir aquests serveis com ja ho fan el Gran Hotel Meli Sitges i el Dolce Sitges, situats tots dos en el nucli de Sitges, separat de lmbit de la present MP POUM X pel masss del Garraf. s aquest plantejament el que ens permetr trencar lestacionalitat per deixar de ser noms un dest de sol i platja. Aquesta aposta, que parteix del foment de les activitats econmiques al voltant del turisme tradicional i de congressos, que es fonamenta en el nostre litoral com a component dexcellncia, en les nostres installacions esportives de nutica (Sitges compta, en el seu terme, amb tres ports esportius: Port Ginesta, Port del Garraf i Port dAiguadol) ha de prendre especial rellevncia en el nucli de les Botigues de Sitges on, fins ara, es fa pals una manifesta manca dactivitat del sector serveis. 1.3 Enclau Estratgic El nucli de les Botigues de Sitges, separat del centre de Sitges pel masss del Garraf, s una part del territori municipal caracteritzada per la seva configuraci urbana vena del municipi de Castelldefels, on les vies principals de comunicaci i el seu passeig martim la converteixen en un continu urb de lrea Metropolitana de Barcelona. Tot i que el seu enclau proper a Barcelona, a 9 kilmetres, per lautopista Pau Casals, del centre de Sitges i a uns 10 kilmetres, aproximadament, de laeroport internacional del Prat, el converteix en un punt estratgicament adequat per la implantaci de noves activitats, el cert s que el desenvolupament urbanstic que histricament sha anat desenvolupant en aquesta zona no ho ha perms. Durant els anys 60 es van desenvolupar dos plans parcials, de grans dimensions(Pla Parcial de Rat Penat i Pla Parcial de Garraf II), ocupant el territori amb ciutat jard amb edificacions, principalment, de segona residncia.

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    Memria

    6

    Noms en el ftont martim de les Botigues es va desenvolupar un creixement urb, amb una densitat major, amb edificacions plurifamiliars que van permetre la implantaci en les plantes baixes dalgunes activitats de restauraci. s a partir de la construcci de Port Ginesta quan comena una certa reactivaci de lactivitat econmica de les Botigues. Lany 2008 va finalitzar lampliaci del propi port, convertint-se, daquesta manera, en un dels ports esportius ms grans del mediterrani, incrementant aix les seves potencialitats com a generador deconomia per a la zona. La present modificaci de planejament desenvolupar un mbit, de dotacions pbliques i privades, que es situa a menys de 300 metres del port i, en conseqncia, ofereix noves oportunitats i nous usos que vindran a complimentar lactivitat del port. Aix, la implantaci de ls hoteler, dins daquest mbit, pren especial importncia per la seva proximitat al port, com ja sha dit, i perqu a linterior del mateix no s possible fer-ho dacord amb la legislaci porturia en vigor. En resum, la presncia del port esportiu de la Ginesta, la proximitat al centre de Sitges, a Barcelona i a laeroport internacional del Prat, lampliaci del qual influir decisivament en leconomia turstica de Sitges, la vocaci i laposta ferma per la economia fonamentada en el turisme de sol i platja i en el de congressos, aix com la necessitat de reactivar lactivitat econmica en aquesta part de Sitges que es completar amb una important xarxa de dotacions pbliques i privades, constitueix justificaci suficient per dur a terme la present modificaci de planejament urbanstic general. 1.4 Millores de Mobilitat Daltra banda, la present modificaci del POUM garantir una substancial millora de les condicions de mobilitat de les Botigues ats que sinclou, com a obligaci de lmbit, la urbanitzaci duna vorera que permetr el trnsit segur de vianants des de lentrada daquest mbit fins a lmbit del pla de millora urbana Porta de les Botigues, i lobligaci de participar en les despeses derivades de lexecuci de les obres dampliaci del pas, sota la via del tren, que uneix els costats mar i muntanya de les Botigues, just a lentrada del Port Ginesta i al final del Passeig Martim. Aquesta participaci econmica es concretar en la signatura dun conveni entre Ajuntament de Sitges i propietaris de lmbit objecte de la present modificaci.

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    Memria

    7

    1.5 Altres Aspectes dinters pblic Finalment, amb aquesta modificaci del POUM, es resol una altra qesti que no s menys important que les anteriors i que allibera lAjuntament de fer front a limportant despesa econmica que es pugui desprendre de la resoluci judicial dun conflicte que t el seu origen en el repartiment de beneficis i crregues del sector ve, a lest del PAU 23 Dotacions Vallbona, i que, en el POUM vigent, es correspon amb el PAU 13 Garraf II Sector Ginesta.

    Lorigen daquest conflicte rau en el desenvolupament duna promoci residencial coneguda amb el nom de Les Terrasses de Sitges que va executar la mercantil COLMOR durant els anys 90. Sens perjudici del que resulti del recurs dapellaci presentat per lAjuntament de Sitges -pendent, en aquests moments de sentncia- , en primera instncia ha estat reconegut que el referit desenvolupament no va tenir en compte els drets que corresponien a un dels propietaris del sector i que s tamb propietari del terrenys de lmbit PAU.23 Dotacions Vallbona.

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    Memria

    8

    Aquests drets, que no shaurien materialitzat, i que es concreten en laprofitament corresponent a 7.805 m2 de sl aportat i que han estat qualificats de verd pblic, han estat reconeguts en la referida Sentncia dictada pel jutjat de primera instncia i instrucci nmero 3 de Vilanova i la Geltr, en lexpedient de judici ordinari nmero 158/04 B. Doncs b, dacord amb el conveni que es subscriur amb els propietaris de lmbit, laprovaci definitiva de la present modificaci de planejament general i de linstrument de planejament derivat que es proposa (pla de millora urbana), comportar que lAjuntament renunci al recurs dapellaci i que la societat propietria dels terrenys del PAU 23 i part actora en la procediment judicial referit anteriorment cedir tots els seus drets i accions sobre la citada superfcie a lAjuntament de Sitges, evitant daquesta manera un possible i important dispendi econmic, a mig termini, per a les arques municipals. LAjuntament obtindr aix els terrenys que el planejament urbanstic ha qualificat com a zones verdes pbliques (amb el POUM actual clau A2) en relaci als quals, encara no sha formalitzat la seva cessi obligatria i gratuta. Sadjunta com a annex de la present modificaci de POUM, conveni urbanstic que recull aquests acord entre Ajuntament de Sitges i societat propietria de lmbit PAU.23.

  • MODIFICACI PUNTUAL DEL P.O.U.M. X, VIGENT DE DATA 24 DE MAIG DE 2.006, EN LMBIT DEQUIPAMENTS DOTACIONS VALLBONA, SITUAT A LES BOTIGUES DE SITGES.

    Memria

    9

    2. ANTECEDENTS I PLANEJAMENT URBANSTICS VIGENT

    2.1 ANTECEDENTS Els terrenys, objecte de la present modificaci, havien estat ocupats per una antiga activitat extractiva drids. Concretament, la classificaci i qualificaci urbanstica dels mateixos, en el Pla General dOrdenaci Urbana de 1989, que venia a recollir ls que sestava desenvolupant durant un llarg perode de temps, era de Sl No urbanitzable, clau 26, corresponent a Zona dextracci de Graves i Pedreres. Amb lentrada en vigor de les Normes Complementries i Subsidiries de Planejament Urbanstic de Sitges, lany 1998, els referits terrenys sn qualificats com a Sistemes dEquipaments Privats, en sl urb, clau 7b. Els usos permesos, en aquesta clau 7b, eren ladministratiu, el docent, el socio-cultural, el sanitari-assistencial, el religis, lesportiu i recreatiu i el dabastament. Els anteriors propietaris dels terrenys (Gestin de Inmuebles Vallbona S.A), van sollicitar llicncia dobra major per a la construcci duna residncia geritrica en data 3 de mar de 2003. Aquesta sollicitud de llicncia dobres va ser denegada, per acord de la Junta de Govern Local, per diferents motius, entre els quals destacava el fet que els terrenys no tenien condici de solar, aix com tampoc shavia garantit les condicions de seguretat per a les persones en relaci a la seguretat de la paret de lantiga pedrera. Contra aquesta resoluci, els referits propietaris interposen recurs contencis administratiu que els Tribunals van resoldre desestimant les seves pretensions i reafirmant els acord municipals de denegaci de llicncia dobres. Lany 2006 entra en vigor el POUM de Sitges (...

Recommended

View more >