modificaciÓ puntual del pla general d'ordenaciÓ … · patrimonials (veure plànol...

AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA DE REGULACIÓ DELS USOS ADMESOS EN EDIFICACIONS

EN SÒL NO URBANITZABLE

AVANÇ JULIOL 2018

Redactors: MIREIA SANS CAMPS+ arquitecta

2 | MP DEL PGOU D'EPARREGUERA DE REGULACIÓ DELS USOS ADMESOS EN EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

ÍNDEX

La documentació que integra el present document de “Modificació puntal del Pla General d'Ordenació Urbana de regulació dels usos admesos en edificacions en sòl no urbanitzable", és la que segueix.

La documentació s’entén adequada a la finalitat, contingut i abast d’aquesta modificació puntual, d’acord amb allò que disposen els articles 106.2 i 118 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.

ÍNDEX 2

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 3

1.1. INTRODUCCIÓ 3

1.1. INICIATIVA 3

1.2. MARC LEGAL APLICABLE 3

1.3. EQUIP REDACTOR 4

1.4. ABAST I OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ 4

1.5. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ 5

1.6. EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE SUSCEPTIBLES DE SER CATALOGADES 6

1.7. CARACTERÍSTQUES DEL SÒL NO URBANITZABLE 6

1.8. PLANEJAMENT VIGENT 10

1.9. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ 25

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 27

2.1. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT O CONVENIÈNCIA DE LA MODIFICACIÓ 27

2.2. JUSTIFICACIÓ DE L'ADEQUACIÓ DELA PROPOSTA D'ORDENACIÓ A LA LEGISLACIÓ

URBANÍSITCA VIGENT I PLANEJAMENT SUPERIOR 27

2.3. PROCEDIMENT D'AVALUACIÓ AMBIENTAL 30

3. NORMATIVA 31

CARTOGRAFIA – PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ 38

MP DEL PGOU D'EPARREGUERA DE REGULACIÓ DELS USOS ADMESOS EN EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE SUSCEPTIBLES DE SER CATALOGADES | 3

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1. INTRODUCCIÓ

El municipi d'Esparreguera va iniciar la redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

(POUM) d'Esparreguera per adaptar el planejament municipal a la nova Llei 2/2002 de 14 de

març d'Urbanisme de Catalunya.

En sessió de data 17 de novembre de 2004 la Comissió Territorial d`Urbanisme de Barcelona va

aprovar definitivament el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Esparreguera i en

sessió de 15 de desembre de 2004 en va aprovar el Text Refós.

Posteriorment, arran de diversos recursos contenciosos ‐ administratius interposats contra

l'Ajuntament d'Esparreguera i la Generalitat de Catalunya en relació a l'aprovació del POUM, el

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla a favor de les parts demandants en 4 ocasions

(entre l'any 2009 i el 2010) declarant nul de ple dret el POUM d'Esparreguera.

Aquestes circumstàncies porten a posar en vigència el planejament urbanístic general previ a

l'aprovació del POUM impugnat: el Text Refós publicat al DOGC de 15 de març de 1996, per

Revisió del Programa d’Actuació i Modificacions Puntuals del Pla General en vigor des del

5/12/1983 (PGOU 1996).

Aquesta tornada enrere en el planejament municipal deixa a l'Ajuntament en una situació

urbanística compromesa atès que els anys de vigència del POUM anul∙lat poden haver deixat

actes administratius sense empara legal i per altra banda, implica un retrocés en l'ordenació

urbanística del municipi deixant el PGOU 1996 subjecte a la Disposició Transitòria Primera del Text

Refós de la Llei d’Urbanisme vigent per instruments de planejament no adaptats.

A dia d'avui s'estan portant a terme les tasques de redacció del nou POUM que posarà al dia

l'ordenació del territori municipal adaptant‐lo a la nova legislació i recollint totes aquells

planejaments de rang superior aprovats fins a l'actualitat.

Mentre aquest nou planejament no sigui efectiu, l'Ajuntament d'Esparreguera vol resoldre

problemàtiques puntuals que afecten el dia a dia de la gestió del territori com és el cas de la

regulació de les edificacions en sòl no urbanitzable.

És en aquest marc que es planteja la redacció de la present Modificació de planejament l'abast de

la qual és acordada amb els Serveis Territorials d'Urbanisme de Barcelona i amb el Patronat de la

Muntanya de Montserrat.

1.1. INICIATIVA

La present Modificació de planejament és promoguda per l'Ajuntament d'Esparreguera.

1.2. MARC LEGAL APLICABLE

- Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto

refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana.

- Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei

d'urbanisme.

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

- Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.


- Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

- Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat definitivament el 20 d'abril de 2010.

- Pla Especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat aprovat definitivament el 16

de febrer de 1988.

- Text Refós per Revisió del Programa d’Actuació i Modificacions Puntuals del Pla General

de 1996 aprovat definitivament el 14 de febrer de 1996.

1.3. EQUIP REDACTOR

Mireia Sans Camps, arquitecta Col∙legiada número: 61367‐3

Joan Casas Casanovas, ambientòleg. Col∙legiat número: 00628 ACC Assessors Ambientals de Catalunya SLU

1.4. ABAST I OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ

L’abast de la modificació puntual de planejament són les masies i les cases rurals en sòl no

urbanitzable susceptibles de ser catalogades per raons arquitectòniques, històriques, ambientals,

paisatgístiques o socials, en vista a destinar‐les a algun dels usos admesos a l’ art. 47.3 del Text

Refós de la Llei d'Urbanisme vigent.

En l'actualitat, el PGOU de 1996 contempla una regulació dels usos admesos en sòl no

urbanitzable molt restrictiva que bloqueja en alguns casos iniciatives d'implantació d'activitats i

en d'altres la regularització d'activitats existents que amb la legislació de rang superior vigent

tenen cabuda.

La corresponent recuperació de les edificacions tradicionals és doncs en alguns casos desestimada

implicant un deteriorament progressiu que pot arribar a representar la desaparició del ric

patrimoni arquitectònic vinculat al sòl no urbanitzable del municipi.

En relació a aquesta dificultat, cal posar de relleu, l’entitat i magnitud arquitectònica d’aquest

patrimoni com a peculiaritat del sòl no urbanitzable d’Esparreguera, producte de les activitats

generades des del segle X al voltant de l'element singular de l’abadia de Montserrat, que planteja

obstacles seriosos a la seva rehabilitació i conservació, que el PGOU per altra banda obliga per

incloure en alguns casos algunes d'aquestes edificacions en el conjunt de béns de valor històric i

artístic.

Aquest impacte negatiu va estar tipificat per la legislació urbanística catalana posterior al PGOU

de 1996, intentant introduir mesures correctores amb l'ampliació d'usos que estimulin i facin

sostenible la rehabilitació i conservació del patrimoni que calgui preservar.

Per tant, motiva la iniciativa, la necessitat d'eliminar obstacles a l'aplicació dels principis de

desenvolupament urbanístic sostenible previstos per la legislació urbanística catalana des de la

Llei 2/2002 fins ençà, per ordenacions basades en la utilització racional del sòl, entesa, en tot cas,

com a aquella que compatibilitza la utilització racional del territori i el medi ambient, en comporta

conjuminar les necessitats de desenvolupament amb la preservació dels recursos naturals i dels

valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les

generacions presents i futures.


Així mateix, cal dir que aquest tipus de dificultats descrites, són objecte de la Disposició final

Tercera de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de

l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat

econòmica, quan obliga a avaluar el compliment de la Directiva de serveis i la normativa de

transposició als plans urbanístics i a les ordenances, per tal de detectar l’existència de restriccions

a l’accés o a l’exercici de les activitats econòmiques i, si escau, eliminar‐les.

Al respecte, les limitacions del PGOU‐1996, que no permeten autoritzar els usos expressament

previstos a la Llei d’urbanisme vigent comporten un obstacle que correspondria eliminar, en

compliment de la normativa d’impuls a les activitats econòmiques esmentada.

L'objecte de la Modificació de planejament és doncs el d'adaptar la regulació dels usos prevista

pel planejament vigent (PGOU‐1996) per a les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable

susceptibles de ser catalogades al Text Refós de la Llei d'Urbanisme. Concretament es proposa

admetre els usos previstos en els apartats 3a i 3bis de l'article 47, seguint el procediment

d’autorització previst a la Disposició transitòria 15a de la mateixa Llei en aplicació de l'article 48.1.

Per tant, la proposta de Modificació puntual de planejament altera la regulació d’usos del PGOU‐

1996 per permetre destinar les masies i cases rurals que calgui preservar i conservar per raons

arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials als usos d' habitatge familiar;

establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; establiment de turisme

rural; activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; equipaments i

serveis comunitaris. En tots els casos, els usos a admetre seran compatibles amb les activitats

agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.

No serà objecte d'aquesta Modificació l'adaptació als planejaments de rang superior vigents ni a

d'altres normatives i projectes sectorials atès que aquests treballs seran objecte del nou POUM en

redacció, ni tampoc l’adaptació als usos previstos per l’ art. 47 esmentat, en els seus apartats 3b i

3c referits a la rehabilitació i reconstrucció de construccions anteriors a l’entrada en vigor del

primer instrument de planejament urbanístic general que calgui preservar i recuperar per raons

arquitectòniques o històriques, ni la rehabilitació de les construccions rurals en desús per a

corregir‐ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

És doncs una Modificació acotada que no pretén arribar a redefinir el planejament vigent sinó

adaptar‐lo puntualment per donar resposta a necessitats reals mentre no es finalitzin els treballs

de revisió propis del POUM.

1.5. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ

L'àmbit de la Modificació abasta aquella regulació normativa que afecta a les edificacions

existents en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades.

La identificació de les edificacions susceptibles de ser catalogades prové dels treballs de redacció

del nou POUM i de la protecció que el PGOU en determina en l'actualitat. Les determinacions que

s'estableixin en aquesta modificació podran ser d'aplicació per aquelles que finalment s'incloguin

en el Catàleg de Masies i Cases rurals a aprovar en un futur.

Aquestes edificacions se situen tant en sòls qualificats de sistemes urbanístics d'espais lliures com

en sòls qualificats de zones en sòl no urbanitzable.


L'adequació del PGOU proposada implicarà canvis normatius en la regulació de totes les claus en

sòl no urbanitzable definides al PGOU 1996 (articles 243 al 259) i la incorporació d'un nou article

per a la regulació genèrica d'aquestes edificacions.

1.6. EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE SUSCEPTIBLES DE SER CATALOGADES

Amb caràcter no excloent, a partir de les disposicions de preservació del patrimoni històric artístic

segons els articles 68 i 69 del PGOU‐1996 i dels treballs de redacció de l'aprovació inicial del

POUM d'Esparreguera, es localitzen un total de 33 edificacions en sòl no urbanitzable amb valors

patrimonials (veure plànol informatiu I.05. Edificacions en SNU sobre PGOU) susceptibles de ser

catalogats i rehabilitats amb els usos previstos a l'art. 47.3 de la Llei d'urbanisme vigent:

1. CAN TOVELLA (*)

2. CA N'ASTRUC NOU DEL CAIRAT (*)

3. CA N'ASTRUC VELL DEL CAIRAT

4. BALNEARI DE LA PUDA (*)

5. CAN PALOMA (*)

6. CAN CASTELLS (*)

7. LA FONT ROSADA (*)

8. CAN RUBIÓ

9. CA N'ÀNGEL

10. LA VINYA VELLA (*)

11. LA CASA BLANCA

12. CAN RAMON (*)

13. LA MIRANDA

14. CAL CLOPIS

15. CAN CORDELLES (*)

16. EL MOLÍ

17. CAL FIGUERES

18. L'HOSPITAL VELL

19. CAL MATES

20. CA L'ANDRÉS

21. TORRE DE LA SENYORA

22. LA SÍNIA

23. CAN CLARAMUNT

24. CA N'ASTRUC DE LA RIERA (*)

25. EL MASET

26. CAN MUNNÉ

27. CAN GOLART (*)

28. CAN CARDÚS NOU

29. CAN TRECO

30. CAN PARENT NOU

31. CAN FEBRER

32. LA CASA NOVA

33. ANTIC ESCORXADOR CAN SEDÓ (*)

(*) Edificis i conjunts d'interès històric i paisatgístic segons el PGOU‐1996

1.7. CARACTERÍSTQUES DEL SÒL NO URBANITZABLE

Es presenten en aquest apartat, de forma resumida, les principals característiques del perfil

ambiental del sòl no urbanitzable del municipi d’Esparreguera amb l’objectiu de facilitar que la

proposta de la MP aquí avaluada les tingui en compte a l’hora de definir una proposta que integri

la perspectiva ambiental.

GEOLOGIA

El T.M. d’Esparreguera es situa, geològicament parlant, sobre la depressió central catalana, i té

com a elements destacats el massís de Montserrat al nord‐oest, fora del T.M. i les terrasses

fluvials del Llobregat a l’entorn del riu. La geologia d’Esparreguera és molt complexa i variada ja

que comprèn períodes que van des del Cambrià fins al Neogen, principalment de materials


sedimentaris calcaris i carbonatats del Quaternari. S’han identificat dos espais d’interès geològic

dins el T.M. d’Esparreguera cap dels quals afecta directament a cap de les edificacions

catalogables:

Geozona 327. Discordances progressives terciàries de l’àrea de Montserrat‐Sant Salvador

de les Espases.

Geozona 330. Falles de la fossa del Vallès.

Geomorfològicament, el municipi d’Esparreguera es troba al peu del massís de Montserrat i del

massís de Sant Llorenç de Munt, per la qual cosa la part nord del municipi és més muntanyosa que

la del sud, que forma part de la depressió prelitoral. Això fa que el rang d’alçades del municipi

sigui considerable, comprenen valors entre el 517 metres a les zones més elevades del nord del

T.M. i els 48 metres a les zones més baixes de l’entorn del Llobregat. Els pendents més destacats

es situen al nord del T.M. més muntanyós, i seguint el curs de les rieres més cap al sud.

Considerant una distància de 30 metres al voltant de les edificacions catalogables, 22 d’elles es

situen en zones amb pendents superiors al 20%.

HIDROGRAFIA

Esparreguera es situa a l’àmbit de la conca del Llobregat. Aquest creua el T.M. pel nord i segueix

el límit municipal per l’est, fent de frontera natural entre Esparreguera i Olesa de Montserrat.

Altres torrents i rieres d’importància al municipi són el Torrent Mal i el Torrent de la Fàbrega, que

transcorren paral∙lels de nord a sud, el primer travessant el nucli urbà. La Riera de Pierola i la

Riera de Masquefa són tributàries del Torrent de la Fàbrega poc abans que aquest s’ajunti amb el

Torrent Mal, que al seu torn tributa al Llobregat al vèrtex sud‐est del T.M. Al municipi

d’Esparreguera, el Llobregat i el Torrent Mal tenen delimitada la zona de domini públic hidràulic

(DPH). De les edificacions catalogables cap es troba directament dins de la zona del DPH.

Esparreguera queda parcialment inclòs en la Delimitació dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera (10)

dels aqüífers protegits (decret 328/88).

D’acord amb la cartografia de l’ACA només hi ha una edificació que estigui en zones inundables.

Es tracta de l’antic Balneari de La Puda que es situa a l’àmbit de retorn dels 50, els 100 i els 500

anys. Si parem atenció a les edificacions situades fora de les zones inundables però a menys de 30

metres de les mateixes, comprovem que dues edificacions es situen a menys de 30 metres de les

zones inundables geomorfològicament (31‐ La Casa Nova i 32‐ Antic Escorxador Can Sedó). D’altra

banda si parem atenció a l’Estudi de planificació de l'espai fluvial del Torrent Mal i la Riera de

Magarola a Esparreguera (2001) podem comprovar que no hi ha cap edificació a les zones

inundables delimitades per aquest estudi. Tot i trobar‐se fora de les zones inundables, Can Munné

(26) es situa a una distància inferior a 30 metres d’aquest zones.

USOS DEL SÒL

A Esparreguera, les dues cobertes principals del sòl són matollars (30%) i boscos densos (26%).

Coincideix que la distribució d’aquestes dues cobertures és majoritària al nord del T.M. a la zona

més muntanyosa, tot i que els matollars es distribueixen àmpliament al llarg de tot el municipi.

La part sud és un mosaic més complex on predominen usos urbans i industrials amb petites

franges d’altres usos intercalats en una matriu discontinua de matollars.


Si s’observa l’evolució dels usos del sòl al municipi, prenent com a base la capa de cobertes i usos

del sòl de 1956, es pot veure que la superfície de conreus ha disminuït un 32%. La davallada més

destacada és en els conreus llenyosos (no vinyes). La coberta dels boscos es manté pràcticament

igual. Els matollars en canvi han doblat la superfície i les zones urbanes han passat d’ocupar el

2,4% el 1956 al 17% en l’actualitat.

Il·lustració 1: Mapa de cobertes del sòl -4rta edició 2009. Font CREAF i Equip redactor.


CAPACITAT ACÚSTICA I CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

L’Ajuntament d’Esparreguera disposa de mapes de capacitat acústica elaborats l’any 2005.

S’estima que les edificacions catalogades pertanyen, d’acord amb la informació presentada en

aquest apartat, a la categoria (A3) Habitatges en medi rural que forma part de les zones de

sensibilitat acústica alta.

D’acord amb el mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa les edificacions

catalogables es situen totes excepte una a les zones E2 de protecció alta i E1 protecció màxima. Es

recomana que, sempre que sigui possible, s’adoptin els criteris de làmpades i llums establerts per

a les zones de protecció màxima (E1).

HÀBITATS

Pal que fa als hàbitats, al T.M. d’Esparreguera predominen les brolles de romaní com a hàbitat

natural amb 640,9 Ha, seguit per àrees urbanes i industrials (503,7 Ha i amb menys presència

hàbitats naturals i agrícoles. Cal destacar la superfície ocupada per la vinya de 142,33 Ha. Les

edificacions catalogables es situen majoritàriament (10) en zones de “Conreus herbacis extensius

de regadiu o de contrades molt plujoses”. En segon lloc 7 edificacions es situen en l’hàbitat “Àrees

urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada”.

Esparreguera compta amb una bona representació d’hàbitats d’interès comunitari, que ocupen,

conjuntament, prop del 46% del territori municipal. Amb poc més del 17% del total del T.M. les

pinedes mediterrànies (9540) són l’HIC més representat. Pel que fa als HICs categoritzats com de

protecció prioritària a Esparreguera s’hi troba l’hàbitat de prats mediterranis (6220) que ocupa

una superfície del 3,6% del total del T.M. Pel que fa a les edificacions inventariades, només dues

es situen directament sobre terreny delimitat com a HIC: La Casa Blanca (11) i Can Febrer (31) que

es situen dins de l’HIC 9540 pinedes mediterrànies.

El grau de permeabilitat territorial del municipi d’Esparreguera és elevat al nord del T.M. i el parc

natural i el PEIN de Montserrat troben continuïtat de nord‐oest a sud est seguint un arc per fora

del T.M. Però decreix de seguida al topar amb la zona urbana, on la connectivitat queda

amenaçada pels nuclis d’Esparraguera, Olesa i Abrera.

L’espai fluvial del Llobregat connecta més avall amb varis afluents, però cap de les rieres ni

torrents del T.M. estan considerats pel PTMB com a connector fluvial. Aquest fet es deu a la poca

presència de boscos de ribera en el curs d’aquests afluents, i al fet que molts d’ells travessen

espais urbans.

Esparreguera es troba al peu del Parc Natural de Montserrat, que queda a l’extrem nord‐oest del

límit municipal i tot i que la delimitació de parc natural queda just fora del municipi, l’àrea de

protecció del mateix afecta bona part del T.M. A més de la zona de protecció del parc natural,

també hi ha el PEIN de Montserrat, que superposa part de la seva delimitació amb aquesta zona, i

el PEIN del Llobregat que ressegueix una franja estreta a l’entorn del riu. Un total de 4 edificacions

es situen a l’àmbit del PEIN de Montserrat i 4 edificacions es situen a la zona de protecció del PN

de Montserrat.

Aproximadament tres quartes parts del T.M. d’Esparreguera estan delimitats com a àrees incloses

a les AIFF degut a la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i 15 edificacions es

troben dins els límits d’aquesta AIFF.


Il·lustració 2: Espais naturals. Font: DTeS, DARPA i Equip redactor.

1.8. PLANEJAMENT VIGENT

1.8.1. EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE SUSCEPTIBLES DE SER CATALOGADES I RELACIÓ AMB EL PLANEJAMENT VIGENT

Pel que respecta al Pla Territorial Metropolità de Barcelona, la major part d’edificacions (25) se

situen en sòl de protecció especial; 6 edificacions se situen en sòl de protecció especial de la vinya

i 2 edificacions se situen dins el sistema d’assentaments, dins una àrea especialitzada residencial.

Quan al Pla Especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat dins de l'àrea de pre‐parc

s'emplacen 4 edificacions: 1‐ Can Tovella, 2‐ Ca n'Astruc Nou del Cairat, 3‐ Ca n'Astruc Vell del

Cairat i 8‐ Can Rubió.


Pel que fa al Pla General d'Ordenació Urbana de 1996, les edificacions susceptibles de ser

catalogades es troben, totes elles, en el sòl no urbanitzable. Se situen majoritàriament a les claus

14, 15, 16 i 17 del sòl no urbanitzable tot i que hi ha dues edificacions (12‐ Can Ramon, 33‐Antic

Escorxador Can Sedó) que se situen sobre sòls qualificats de sistemes d'espais lliures en sòl no

urbanitzable.

Il·lustració 3: Planejament municipal vigent. Font: MUC.

1.8.2. PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA (2010)

El Pla Territorial Metropolità, aprovat el 20 de abril de 2010, per acord de Govern de la Generalitat de Cataluña (DOGC n.º 5627 ‐ 12/05/2010), qualifica el sòl no urbanitzable del municipi d'Esparreguera amb les claus següents:


‐ Espais de protecció especial ‐ Espais de protecció especial de la vinya

La regulació concreta de cadascuna de les claus és la següent:


Pel que respecta a la regulació específica d'edificacions i activitats es determina el següent:


Són objecte de la Modificació les edificacions del tipus A per tractar‐se d'edificacions que aporten

qualitat i valor afegit al medi natural, agrari i paisatgístic; i del tipus C, només la categoria (C3) relativa als equipaments d’interès públic que la legislació urbanística no prohibeix en sòl no urbanitzable com cementiris, establiments penitenciaris i d’altres.

1.8.3. PLA ESPECIAL DEL PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT (1988)

El Pla Especial de Montserrat, aprovat per resolució de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya el 06/02/1988 i publicada el 02/05/1988, defineix diferents àrees de regulació que inclouen l'àmbit del Monestir, el Parc Natural i l'entorn de protecció o tutela del Parc. Tal i com s'especifica a l'article 2n de la normativa, Esparreguera forma part de l'entorn de protecció.

(...)

És a dir, la regulació del sòl dels municipis inclosos en l'entorn de protecció serà aquella definida pel planejament general de cada municipi i a més a més pel que fa al sòl no urbanitzable aquest serà classificat segons el tipus de sòl i vegetació definits al plànol normatiu 2 del Pla Especial (veure plànol i04).


El Patronat de la muntanya és l'òrgan gestor del Parc natural i, tal i com determina l'article 16 de la normativa en el seu punt 3, entre les seves competències es defineix la necessitat del seu informe previ preceptiu en l'àmbit de l'entorn de protecció en les matèries següents:

Pel que respecta a les tipologies de sòl no urbanitzable definides pel Pla Especial, aquestes queden recollides a l'article 30 juntament amb els objectius del Pla per aquestes àrees:

A l'article 31 es defineixen els sòls que comprenen les diferents claus de sòl en funció del plànol 2, i en els articles 32 a 34, es defineix la regulació específica per a cada tipus de sòl relatives a les obres autoritzables d'obra nova i ampliació.


En els sòls rústecs només s'autoritzaran edificacions destinades a habitatges vinculats a les explotacions agrícoles i ramaderes i edificacions destinades a granges.

En el sòl rústic protegit de valor agrícola només s'autoritza l'ampliació d'edificis existents.


I en el sòl forestal les noves edificacions destinades a habitatge vinculat a l'explotació.

Finalment en les disposicions comunes als sòls no urbanitzables el Pla Especial defineix el següent:

(...)


Un cop analitzada la normativa del Pla Especial, i pel cas que ens ocupa en el marc de la Modificació de planejament que es proposa, es desprenen les següents consideracions:

1. El Pla té entre les seves finalitats mantenir les edificacions existents de caràcter tradicional com poden ser masies i cases rurals (article 30).

2. La regulació específica de l'entorn de protecció pretén la preservació de l'entorn natural no admetent noves edificacions a excepció (article 32):

‐ dels habitatges vinculats a l'explotació agrícola, ramadera o forestal pels sòls rústics i forestals.

‐ granges pels sòls rústics. ‐ ampliacions d'edificis existents pels sòls rústics protegits de valor agrícola

3. Els terrenys no podran ser dedicats a usos que impliquin transformació dels actualment

existents o lesionin el valor específic que es protegeix (article 36). Aquest article ha estat derogat com a conseqüència de l'aprovació de la Llei del sòl vigent i per tant no és d'aplicació.

4. Els usos i activitats no admeses de forma expressa per a cada subzona queden prohibits (article 40).


CONSULTA PRÈVIA AL PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT

Ateses les competències que ostenta el Patronat de la Muntanya de Montserrat, es va efectuar va efectuar una consulta prèvia a l'ens per tal de ratificar la compatibilitat entre els objectius de la Modificació Puntual de planejament i la normativa del Pla Especial de la Muntanya de Montserrat. La resposta emesa pel Gerent del Patronat en data 09.05.2018 i que s'incorpora com annex a aquest document conclou que " entenem necessari adequar el planejament i ja que a efectes de conservació de patrimoni natural no es preveu cap impacte negatiu sobre els objectius de conservació."

1.8.4. TEXT REFÓS PER REVISIÓ DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ I MODIFICACIONS PUNTUALS DEL PLA GENERAL DE 1996 (APROVACIÓ DEFINITIVA ‐ 14 DE FEBRER DE 1996)

L'àmbit de la Modificació abasta totes aquelles edificacions en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades. Aquestes edificacions identificades al punt 1.6 d'aquest document es troben emplaçades sobre sòls de qualificacions diverses i en el cas d'algunes d'elles també es troben incloses en el llistat d'edificis i conjunts d'interès històric i artístic del PGOU.

Concretament, les edificacions se situen en sòls qualificats amb les claus 14, 15, 16 i 17 regulades en la normativa del PGOU de l'article 243 a 259 i sobre sòls qualificats de sistemes d'espais lliures en sòl no urbanitzable regulats de l'article 79 al 81.

Pel que respecta a la regulació dels edificis i conjunts d'interès històric i artístic es regulen de l'article 68 al 70.

CONJUNTS D'INTERÈS HISTÒRIC I ARTÍSTIC

El PGOU conté una relació d'elements patrimonials pels quals defineix unes condicions mínimes de protecció limitant les intervencions en l'edificació que s'hi puguin portar a terme. S'han identificat aquelles que es troben en l'àmbit de la Modificació amb un asterisc (*).

Capítol Novè: DISPOSICIONS PER EDIFICIS I CONJUNTS D'INTERES HISTÒRIC I ARTÍSTIC

Article 68:

En el terme municipal d'Esparreguera existeixen diferents edificis i conjunts urbans que mereixen especial atenció a fi de preservar els seus valors monumentals històrics o ambientals.

Amb tal fi s'estableixen les següents limitacions d'edificabilitat i ús, així com una relació d'àrees a preservar:

a) No podran ser enderrocats ni alterats en la seva configuració exterior per afegits, reformes, demolicions parcials, etc.

b) S'autoritzaran només les obres de consolidació, conservació, reparació i reforma interior. c) En les façanes dels edificis catalogats no es podran fixar palometes ni suports de les

instal∙lacions elèctriques aèries.

Article 69:

Compren la relació d'edificis afectats per les limitacions de l'article anterior, els següents:

- Restes del Castell d'Esparreguera (El Puig). - Ermita de Santa Maria del Puig. - Castell i ermita de Sant Salvador de les Espases. - Balneari de la Puda (*) - Masia Can Tovella (*) - Masia Ca n'Astruc de la Muntanya (*)


- Masia Ca n'Astruc de la Riera (*) - Ermita de Santa Margarida. - Masia Can Paloma (*) - Casa Pairal La Font Rosada (*) - Casa Pairal Can Castells (*) - Cova del Patracó. - Masia Cal Angel (*) - Masia Can Roca. - Casa Pairal Can Comelles. - Masia Can Golard (*) - Església Parroquial Santa Eulalia. - C/ Bruc núm. 1 i 15. - Pl. Sant Magí núm. 8, 10. - C/ Montserrat núm. 10, 12, 18, 39, L,B, 58a, 67, 88. - Plaça Santa Eulàlia núm. 3. - C/ Gran núm. 45, 46, 48, 50, 70.bus - Plaça Ajuntament : núm. 2 i 3. - C/ Cavallers núm. 2 bis, 12, 14, 18, 20, 24, 26, 34, 43, 45. - C/ Ferran Puig núm. 27, 29, 57, 59. - C/ Arbres núm. 19, 27, 38, 41, 46, 48. - C/ Barcelona núm. 28. - C/ Hospital núm. 29, 32. - Masia Can Rial. - Masia La Vinya Vella (*) - Can Cordelles (*) - Col∙legis Nous (Verge de la Muntanya) - Ateneu. - Mercat. - Escorxador (*)

Article 70:

La Colònia Sedó es regirà per el Pla Especial de Reforma Interior aprovat inicialment el 28/5/93 (actualment en tràmit), que ordena la part residencial de la colònia.

Per la zona industrial de la Colònia Sedo es redactarà un Pla Especial de reforma interior que haurà de catalogar els elements amb valor històric - artístic a conservar, a més d'ordenar el sostre actualment existent, fitxant-ne el volum i sostre màxims edificables que no podran ser superiors als existents.

Mentre no s’ aprovi el Pla Especial de Reforma Interior de la Zona Industrial de Can Sedó actualment, no es permetrà l'ampliació del volum edificat existent ni l’ enderroc de cap element original de la Colònia tals com:

* xemeneia

* aqüeducte

* naus industrials amb valor arquitectònic

* casa de l'amo

SISTEMA D'ESPAIS LLIURES CLAU P

En el capítol quart de les Normes, es defineix el sistema d'espais lliures (clau P) sense fer referència a la regulació a les edificacions existents que hi pugin haver sobre aquests sòls.


Concretament, com ja s'ha mostrat anteriorment, se situen sobre aquests sòls dues edificacions: Can Ramón (12) i l'Antic escorxador Can Sedó (33).

Aquesta situació implica que al no estar reconegudes i regulades es trobin en situació de fora d'ordenació i amb la incompatibilitat respecte la seva titularitat que per la naturalesa dels sòls hauria de ser pública.

Capítol Quart: SISTEMA D'ESPAIS LLIURES, CLAU P

Article 79:

Comprèn les àrees destinades a parcs i jardins urbans dintre del sòl urbà i urbanitzable, i que forma part de l'estructura general i orgànica del territori ordenat per aquest Pla General.

Seran d'ús i titularitat pública.

Article 80:

1.‐ Aquestes àrees hauran de disposar‐se amb arbrat, jardineria i elements accessoris com quioscs, etc.

Quan, per la seva extensió, tinguessin la consideració de parc, admetran edificis culturals que necessàriament haurà d'ésser d'ús i domini públics, sempre que ocupin menys del 5% de la superfície total del parc en servei. L'altura màxima de les edificacions que es realitzin en aquest sòl, a partir de l'aprovació d'aquestes Normes serà de 9 metres.

2.‐ Excepcionalment, el els parcs i jardins més grans de 5.000 m2 de superfície, es permetrà la ubicació d'instal∙lacions esportives públiques a l'aire lliure, amb una ocupació màxima del 50 % de la superfície de la zona verda.

Article 81:

Les zones verdes que resultin del desenvolupament de Plans Parcials o Especials compliran amb les següents determinacions:

1.‐ Pendent màxima: 10 %

2.‐ Nivell de concentració: 60 % de la superfície conjunta.

CLAUS EN SÒL NO URBANITZABLE

En el cas de la regulació de les claus en sòl no urbanitzable, les restriccions del PGOU quan als usos admesos impedeix la implantació de qualsevol nova activitat que amb la legislació urbanística vigent podria ser admesa.

TITOL V SÓL NO URBANITZABLE

Capítol Primer DISPOSICIONS GENERALS

Article 243: Definició

El pla qualifica com a sòl no urbanitzable els terrenys que han de ser objecte de conservació i protecció, així com els no adients pel desenvolupament urbà. D'aquesta manera es delimita la dinàmica urbana i s'impedeix la incorporació a les àrees edificades dels terrenys que es consideren més aptes per a d'altres finalitats.


En el sòl no urbanitzable no es permetran d'altres aprofitaments que els expressament reconeguts pel Pla, assegurant en tot cas la conservació dels elements naturals d'aquest tipus de sòl: flora, fauna, paisatge.

Article 244: Categories

S'estableixen les següents categories de sòl no urbanitzable:

1.‐ Sòl no urbanitzable de valor paisatgístic (Clau 14).

2.‐ Sòl no urbanitzable de valor forestal (Clau 15)

3.‐ Sòl no urbanitzable de valor agrícola (Clau 16)

4.‐ Sòl no urbanitzable lliure permanent (Clau 17)

Article 245: Parcel∙lacions

Es prohibeixen absolutament les parcel∙lacions urbanístiques d'acord amb el previst en els arts. 139 del Decret Legislatiu 1/1990. En conseqüència no podran efectuar‐se segregacions de terrenys que donin lloc a unitats inferiors a les mínimes de cultius previstes en la legislació agrària, segons l'establert en l'article 127.1 del Decret Legislatiu 1/1990.

Article 246: Obres

1.‐ En els terrenys compresos en qualsevol de les categories de sòl no urbanitzable, no podran autoritzar‐se d'altres edificacions o instal∙lacions que les permeses expressament per aquestes Normes, prohibint‐se en especial, l'obertura de vials o carrers i la instal∙lació de serveis urbans.

2.‐ Les construccions autoritzades hauran de mantenir la deguda consonància amb el seu entorn, salvant les característiques del paisatge, la seva topografia, i no limitant el camp visual del mateix.

3.‐ Es permetran les granges avícoles, cunícules o porcines instal∙lades amb anterioritat a l'aprovació inicial d'aquest Pla General. Per a la instal.lació de noves granges, permeses solament en el sòl no urbanitzable de categories “ lliure permanent “ “de valor agrícola” (claus 16 i 17), hom s'atindrà a allò disposat en el Reglament d'Activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.

4.‐ Excepcionalment, seguint el procediment que preveu l'article 44.2 del Reglament de Gestió Urbanística, es podran autoritzar habitatges familiars quan no existeixi la possibilitat de formació de nucli de població.

Article 247: Nucli de població

Als efectes de l'article 139 del Decret ‐ Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, es considera que existeix possibilitat de formació de nucli de població quan hi hagi més de 4 habitatges unifamiliars situats a l'interior d'un cercle de 250m. de radi, centrat en qualsevol de les edificacions existents en el moment de l'aprovació inicial d'aquest Pla General.

Capítol Segon CATEGORIES

SECCIÓ 1a.: Sòl no urbanitzable de valor paisatgístic (Clau 14)


S'inclou en aquesta categoria el sòl no urbanitzable, en el que les característiques de vegetació, ubicació i paisatge fan que sigui objecte d'especial protecció pel fet de constituir el principal patrimoni natural del terme municipal.


Compren estrictament la zona delimitada pel Pla Especial de Protecció de la muntanya de Montserrat (Ap. def. 16/2/88) com a entorn de protecció del Parc Natural i la petita part del parc existent dintre del terme municipal d'Esparreguera.

Article 249: Règim Urbanístic

1.‐ Serà d'aplicació la Normativa del Pla Especial de Protecció de la Muntanya de Montserrat, aprovat definitivament el 16/2/88.

SECCIÓ 2a.: Sòl no urbanitzable de valor forestal (Clau 15)


Compren els sols no urbanitzables amb vegetació arbòria o susceptibles de repoblació, no inclosos en la Secció anterior.

Article 251: Subzones

S'estableixen dues subzones ben diferenciades geogràficament:

a) Correspon als enclaus de la Cova del Patracó, San Salvador de les Espases i de l'ermita del Puig.

b) Correspon a les altres àrees que s'integren en aquesta categoria.

Article 252: Condicions d'edificació

Subzona a:

Únicament s'admetran obres de conservació i millora de les edificacions existents, no admetent‐se cap construcció de nova planta.

Aquestes obres de conservació i millora no podran sobrepassar volum i alçada existents i vindran obligades a mantenir el caràcter de l'edifici.

Subzona b:

1. La superfície mínima de parcel∙la es fixa en 25 Ha.

2. Les edificacions hauran de distanciar‐se com a mínim 50 m. dels llindars de cada parcel.la.

3. L'alçada màxima serà de 8 m.

Article 253: Condicions d'ús

Subzona a:

1. S'admet l'ús forestal únicament com neteja i repoblació de bosc amb les mateixes especies existents.

2. S'admet la vivenda amb les condicions ja expressades en l'article anterior.

3. S'exclouen tots els usos no anomenats expressament, especialment l'industrial, miner i activitats extractives.

Subzona b:

1. Els terrenys de les àrees forestals no podran ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformacions del seu destí o naturalesa forestal o que lesionin el valor específic de la vegetació arbores que es vol protegir.


2. S'admet la vivenda unifamiliar sempre i que no existeixi perill de formació de nuclis de població i d'acord amb les condicions ja expressades en l'article anterior.

3. S'exclouen tots els usos no anomenats expressament, especialment l'industrial, miner i activitats extractives.

SECCIÓ 3a.: Sòl no urbanitzable de valor agrícola (Clau 16)


Compren tots els sols no urbanitzables que es preserven totalment del procés d'edificació, parcel∙lació i urbanització pel seu valor agrícola.


1.‐ El tipus d'ordenació serà el propi del sòl destinat tradicionalment a l'aprofitament agrícola.

2.‐ El mínim de parcel∙la a efectes d'edificació admesa per aquest sòl es la de 20.000 m2 en terreny de regadiu o de cultiu intensiu i de 50.000 m2 en secà o cultiu extensiu.

3.‐ L'alçada màxima de l'edificació serà de 8 m, amb una ocupació màxima del 1,5% de la parcel∙la agrícola.

4.‐ Per evitar la formació de nuclis de població les edificacions hauran de distanciar‐se com a mínim 50 m. dels llindars de cada parcel∙la.

5.‐ En el cas d'edificacions per granges i usos agrícoles, no podran superar el dotze per cent de la superfície del sòl amb una alçada màxima de l'edificació 8 metres, tot i conservant una distància mínima de 500 metres en relació a qualsevol nucli de població proper.


1.‐ Es destinaran els sols als usos agrícoles, pecuaris, hortofrutícolas i de floricultura. En el cas d'horts de superfície inferior a la unitat mínima de cultiu (horts familiars) aquests vindran regulats mitjançant Ordenança Municipal.

2.‐ S'admet l'ús de vivenda unifamiliar destinada al treballador agrícola, amb les condicions ja expressades en l'article anterior.

3.‐ S'admeten com a compatibles, en els termes de l'article 47 de les Normes, els moviments de terres i les activitats extractives sempre que es garanteixi la restitució de terres i que aquestes activitats suposin una millora objectiva per l'activitat agrícola o ambiental. A tal efecte, l'Ajuntament exigirà el dipòsit de les garanties pertinents i del corresponent Programa de Restauració.

L'autorització d'aquest Us s’entén sense perjudici d'altres autoritzacions administratives complementàries.

4.‐ Es prohibeixen els usos no admesos expressament en aquest article.

SECCIÓ 4a.: Sòl no urbanitzable lliure permanent (Clau 17)


Compren els sols no urbanitzables no inclosos en les anteriors seccions, destinats generalment a cultius de secà, cultius intensius que no han sigut recollits en la secció anterior per ser d’escassa entitat territorial, o sense ús específic.





3.‐ L'alçada màxima de l'edificació serà de 8 m., amb una ocupació màxima del 1,5% de la parcel∙la agrícola.


5.‐ En el cas d'edificacions per granges i usos agrícoles, no podran rebassar el dotze per cent de la superfície del sòl amb una alçada màxima de l'edificació 8 metres, tot i conservant una distància mínima de 500 metres en relació a qualsevol nucli de població proper.


1.‐ S'admet l'ús de vivenda unifamiliar destinada al treballador agrícola, amb les condicions expressades en l'article anterior.

2.‐ S'admeten els usos agrícoles i pecuaris amb les condicions d'edificació expressades en l'article anterior.

3.‐ S'admeten com a compatibles en aquest tipus de sòl, en els termes de l'article 47 d'aquestes Normes, els moviments de terres i les activitats extractives, garantint en tot cas la restitució dels terrenys al seu estat originari. A tal efecte, l'Ajuntament exigirà el dipòsit de la fiança corresponent i la presentació d'un Programa de Restauració.

L'autorització municipal d'aquestes activitats s'entén sense perjudici sense perjudici d'altres autoritzacions que resultin necessàries.

1.9. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ

La Modificació proposada pretén resoldre, fins que no hi hagi un nou planejament municipal, situacions problemàtiques actuals i futures en relació a l'admissió d'usos i actuacions permeses en edificacions en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades.

Esparreguera conté en el seu sòl rústic quantitat d'edificacions amb valors històrics i patrimonials que cal preservar. Aquesta preservació indiscutiblement va lligada a la seva utilització i, tal i com ja reconeix el mateix Text Refós de la Llei d'Urbanisme, els usos que admet el sòl no urbanitzable van més enllà dels exclusivament destinats a l'explotació agrícola i ramadera.

Aquesta possibilitat d'ús del sòl no urbanitzable admesa per la legislació urbanística vigent a Esparreguera no és possible. El PGOU de 1996 que novament torna a estar en vigor anul∙la qualsevol possibilitat d'implantació de nous usos compatibles amb el sòl no urbanitzable. En canvi, s'admeten d'altres no permesos amb la legislació vigent com la implantació de nous habitatges unifamiliars sense cap vinculació amb l'activitat sobre el sòl no urbanitzable.

Per tant, el futur d'aquestes edificacions de grans dimensions en la seva majoria que podrien contribuir a dinamitzar el territori es troben amb un marge d'adaptació molt reduït i amb possibilitat de convertir‐se en veritables cadàvers urbanístics.

Entenent que a dia d'avui ja s'està redactant el nou planejament municipal i que l'objecte de la Modificació de planejament ha de ser concret i acotat, la proposta d'ordenació se centrarà en garantir que en aquelles edificacions existents susceptibles de ser catalogades en la futura


redacció del Catàleg de masies i cases rurals s'hi puguin admetre els usos que la legislació urbanística vigent permet.

De manera sintètica, els usos que es proposen admetre són aquells previstos en els apartats 3a i 3bis de l'article 47 del Text Refós de la LLei d'Urbanisme amb independència que complementàriament i segons el cas s'hi puguin portar a terme les actuacions d'interès públic que es defineixen al punt 4 del mateix article:

Rehabilitació i reconstrucció de masies i altres edificacions (Article 47.3)

Usos admesos:

‐ Habitatge familiar

‐ Establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament

‐ Establiment de turisme rural

‐ Equipaments o serveis comunitaris

Actuacions d'interès públic (Article 47.4)

- Les activitats col∙lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal∙lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti.

- Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. - Les infraestructures d'accessibilitat. - Les instal∙lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions,

la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres instal∙lacions ambientals d'interès públic.

El procediment d’autorització per aquestes noves actuacions serà aquell previst a la Disposició transitòria 15a de la mateixa Llei en aplicació de l'article 48.1. mentre no existeixi un catàleg de masies i cases rurals: Intervencions en edificacions existents (Disposició transitòria 15) 1. Edificacions susceptibles de ser catalogades quan no existeix un catàleg

Als efectes del que estableixen els articles 47.3 i 50.2 per a regular‐ne la reconstrucció o la rehabilitació, es poden autoritzar aquestes actuacions per mitjà del procediment que estableix l’article 48, amb vista a destinar‐les a algun dels usos admesos, inclòs l’hoteler.

La proposta de Modificació per tant, incorpora en la normativa del PGOU l'articulat que permet admetre les actuacions descrites tot suprimint aquelles intervencions o usos admesos actualment pel planejament vigent que no s'adeqüen a la legislació urbanística vigent.

Tot això, donant compliment als instruments de planejament superior com el Pla Territorial metropolità de Barcelona i el Pla Especial de la Muntanya de Montserrat que incorporen en les respectives normatives les condicions particulars per autoritzar les actuacions que es volen admetre amb aquesta modificació.


2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

2.1. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT O CONVENIÈNCIA DE LA MODIFICACIÓ

Tal i com determina l'article 97 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, les Modificacions de planejament han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents.

Tal i com s'ha exposat en l'apartat d'objectius i descripció de la proposta de Modificació, la voluntat és donar sortida a les edificacions existents en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades aplicant el criteri de la disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme. A més a més, aquest canvi normatiu admetrà la possibilitat de poder desenvolupar Projectes d'Actuació Específica i Plans Especials en sòl no urbanitzable quan l'actuació a preveure així ho requereixi.

És doncs necessari emprendre la iniciativa per modificar el planejament vigent en tant que afavoreix un ús regulat d'aquestes edificacions tant per donar empara legal a les activitats que s'hi poden portar a terme com per ampliar els usos admesos i frenar la seva degradació. Així mateix, es contribueix a la protecció de les edificacions amb valors històrics i patrimonials i del seu entorn.

Per tant, els efectes que pugui produir aquesta modificació són positius en relació als interessos públics i privats atès que per una banda es contribueix a la protecció del patrimoni i ús del sòl urbanitzable i per altra banda permet que la iniciativa privada pugui desenvolupar activitats que enriqueixin i dinamitzin el territori.

2.2. JUSTIFICACIÓ DE L'ADEQUACIÓ DELA PROPOSTA D'ORDENACIÓ A LA LEGISLACIÓ URBANÍSITCA VIGENT I PLANEJAMENT SUPERIOR

Text refós de la Llei d’Urbanisme

Respecte del concepte de desenvolupament urbanístic sostenible ve justificat el seu compliment atès que la modificació té per finalitat eliminar els obstacles d'aplicació d'aquest principi possibilitant la utilització racional del sòl, entesa, en tot cas, com a aquella que compatibilitza la utilització racional del territori i el medi ambient, en comporta conjuminar les necessitats de desenvolupament amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

Quan a la regulació dels usos en masies i cases rurals susceptibles de ser catalogades, aquesta Modificació proposa l'adequació de la normativa del PGOU per admetre els usos i actuacions previstes per aquest document legislatiu i per tant es dóna compliment a les seves determinacions.

Així, partint de les intervencions admeses en la Disposició transitòria 15a per aquelles edificacions susceptibles de ser catalogades, mentre no existeixi un catàleg de masies i cases rurals són autoritzables els usos que s'estableixen en l'article 47 apartats 3 i 3bis.

Pla Territorial Metropolità de Barcelona

La Modificació s'ajusta al que determina el Pla Territorial atès que s'entén que aquesta és coherent amb el destí que es preveu per a les edificacions existents:

a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió de l’espai en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla, la qual cosa comporta el compliment de les especificacions que


s’assenyalen al punt 7 del present article. Aquestes edificacions corresponen al tipus A de l’article 2.11.

b) Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 4, 5, 6 i 7 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquests espais. Aquestes edificacions corresponen als tipus B i C de l’article 2.11.

El Pla Territorial considera un argument favorable per a l'autorització d'activitats la reutilització i millora d'edificacions existents sent aquest l'objectiu principal d'aquest document.

A més a més el tipus d'usos que es proposen admetre en les edificacions existents en sòl no urbanitzable són aquells admesos segons l'article 47.3 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme que haurien d'encabir‐se en aquelles intervencions classificades pel Pla Territorial com les del tipus A sent aquelles que aporten qualitat i valor afegit al medi natural, agrari i paisatgístic i les del tipus C sent aquelles que són d'interès públic.

La implantació dels nous usos i actuacions en les masies i cases rurals susceptibles de ser catalogades seguiran les condicions particulars definides pel Pla Territorial pel que respecta a la documentació i tramitació dels instruments a redactar per a l'autorització de les actuacions que són les següents:

1. Les edificacions que puguin derivar‐se de plans i projectes que afectin de forma apreciable els espais que formen part de la Xarxa Natura 2000 han de ser avaluades atenent a les condicions legals específiques.

2. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en espais de protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe d’espais, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural.

3. Les edificacions, instal∙lacions i infraestructures que tinguin per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció especial o que tinguin per objecte la millora de la gestió de l’espai en el marc dels objectius previstos al PTMB, hauran d’aportar una anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea d’espais de protecció especial on s’ubicarien.

4. A tals efectes, l’estudi considerarà les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de l’activitat en ells:

a. Millora esperada de l’espai protegit

b. Vegetació i hàbitats de l’entorn

c. Fauna de l’entorn d) Valor edafològic

d. Funcions de connector biològic

e. Estabilitat del sòl g) Funcions hidrològiques

f. Fragmentació del sòl

g. Gestió dels residus

h. Accessibilitat i necessitat de serveis

i. Increment de la freqüentació


j. Patrimoni cultural i històric

k. Patrimoni geològic

l. Zones humides

m. Paisatge

n. Qualitat atmosfèrica

o. Valor productiu agrari En tot cas, les dimensions de l’àrea de sòl –superfície, amplada, etc.– han de ser determinants en la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial.

PEU de la Muntanya de Montserrat

La proposta de Modificació intervé en la regulació dels usos i actuacions admeses en edificacions en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades Aquestes edificacions majoritàriament són tradicionals i originàriament estaven vinculades amb l'activitat agrícola.

El Pla Especial té entre els seus objectius el manteniment i conservació de les edificacions tradicionals. Per força aquest manteniment ha d'anar associat a una explotació de l'edificació per a desenvolupar algun tipus d'activitat que, a dia d'avui, no només pot ser vinculada a l'activitat agrícola tal i com també ho reconeix la legislació urbanística vigent amb l'admissió d'altres usos compatibles amb el sòl no urbanitzable.

Les edificacions incloses dins de l'àmbit de protecció del Parc de la Muntanya de Montserrat al municipi d'Esparreguera no estan reconegudes com a tal pel Pla Especial però sí que estan regulades de manera genèrica en la normativa del Pla.

Concretament existeixen un total de 4 masies en l'àmbit del PEU; 1. Can Tovella, 2. Ca n'Astruc nou del Cairat, 3. Ca n'Astruc vell del Cairat i 8.Can Rubió.

Tenint en compte que la Modificació de planejament:

- fomenta el manteniment de les edificacions existents de caràcter tradicional com poden ser les masies i cases rurals d'acord amb el que preveu el PEU

- no admet noves edificacions en l'àmbit del PEU - preveu incorporar nous usos condicionats a no lesionar el valor específic que es protegeix

d'acord amb la legislació urbanística vigent.

es considera que es dóna compliment a les determinacions del PEU.

Aquesta justificació és recolzada per la resposta positiva a la consulta efectuada al Patronat de la muntanya de Montserrat que s'adjunta a aquest document i que conclou que "a efectes de conservació de patrimoni natural no es preveu cap impacte negatiu sobre els objectius de conservació."

Cal tenir present que el Patronat de la muntanya de Montserrat com a òrgan gestor del Parc natural haurà d'emetre informe previ preceptiu per a l'autorització de les actuacions relacionades en l'article 16 de la seva normativa.


2.3. PROCEDIMENT D'AVALUACIÓ AMBIENTAL

Pel que fa al procediment d’avaluació ambiental de la modificació puntual del PGOU d’Esparreguera, pel fet d’afectar només als edificis susceptibles de ser catalogats es podria entendre com el supòsit 6.b. quart de la Llei 16/2015:

‐ Modificacions dels plans objecte d’Avaluació Ambiental Estratègica Ordinària que NO constitueixen variacions fonamentals de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla, però que SÍ produeixin diferències en els efectes previstos o en la zona d’influència (Modificacions menors).

En aquest sentit, el fet de incloure els usos de la llei d’urbanisme només als edificis susceptibles de ser catalogats, a part de regularitzar aquest punt, esdevé una modificació menor.

Per tant, el tràmit ambiental a seguir seria l’avaluació ambiental estratègia simplificada, amb la redacció a la fase d’avanç de la modificació puntual del Document Ambiental Estratègic, que haurà de servir perquè l’òrgan ambiental competent emeti l’Informe Ambiental Estratègic, necessari per realitzar l’aprovació inicial de la MP.

El contingut dels treballs de l’avaluació ambiental estratègica s’emmarquen dins els criteris fixats per la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, que entra en vigor a Catalunya a partir del 12 de desembre de 2014. Aquesta llei defineix el procediment d’avaluació ambiental estratègica simplificada en el seu article 29, que se seguirà en el procés d’avaluació ambiental de la modificació puntual del PGOU d’Esparreguera.


3. NORMATIVA

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Naturalesa

Aquest Pla té la condició de Modificació puntual de PGOM en totes les seves determinacions d'acord amb el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme i la Llei 3/2012 de 22 de febrer de Modificacions de dita Llei.

Article 2. Abast

L’àmbit de la modificació inclou totes aquelles edificacions en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades i el seu entorn immediat.

Article 3. Vigència

La vigència d’aquesta modificació puntual s’inicia el mateix dia de la publicació de l’acord de la seva aprovació definitiva i de les seves normes reguladores al DOGC i mantindrà la seva vigència mentre no es produeixi la seva modificació o revisió.

Article 4. Obligacions

Els particulars, igual que l’Administració pública, queden obligats al compliment de les disposicions sobre ordenació urbanística contingudes en el present instrument de planejament urbanístic.

Article 5. Marc legal

La present modificació puntual del PGOU d'Esparreguera s’ha redactat de conformitat a:

- Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de juny, per el que s’aprova el “Texto Refundido de la Ley del suelo” (Publicat al BOE del 26 de juny de 2008).

- Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme i llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme.

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. - El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) aprovat definitivament el 20 d'abril de

l’any 2010. - Pla Especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat aprovat definitivament el 16

de febrer de 1988. - Revisió del programa d'actuació i modificacions del Pla General d'Ordenació Urbana

d'Esparreguera de 1996 aprovada definitivament el 14 de febrer de 1996.

Article 6. Contingut de la Modificació puntual

La Modificació Puntual està integrada pels següents documents:

- MEMÒRIA INFORMATIVA - MEMÒRIA JUSTIFICATIVA - NORMATIVA - PLÀNOLS D’INFORMACIÓ

Article 7. Interpretació de les Normes Urbanístiques


La present Normativa constitueix el cos normatiu específic de la present modificació. En allò no previst per aquestes normes s’estarà a les determinacions del PGOU, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en la sessió de 14 de febrer de 1996.

Article 8. Modificació de l'article 80 del PGOU per a la inclusió d'un nou punt 3

3.‐ Les edificacions existents en els espais lliures en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades seran admeses podent mantenir la seva titularitat privada. Seran autoritzables els usos i obres de restauració i rehabilitació d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme.

Article 9. Modificació dels articles 246, 249, 252, 253, 255, 256, 258, i 259.

Article 246: Obres

1.‐ En els terrenys compresos en qualsevol de les categories de sòl no urbanitzable, no podran autoritzar‐se d'altres edificacions o instal∙lacions que les permeses expressament per aquestes Normes, prohibint‐se en especial, l'obertura de vials o carrers i la instal∙lació de serveis urbans.

2.‐ Les construccions autoritzades hauran de mantenir la deguda consonància amb el seu entorn, salvant les característiques del paisatge, la seva topografia, i no limitant el camp visual del mateix.

3.‐ Es permetran les granges avícoles, cunícules o porcines instal∙lades amb anterioritat a l'aprovació inicial d'aquest Pla General. Per a la instal.lació de noves granges, permeses solament en el sòl no urbanitzable de categories “ lliure permanent “ “de valor agrícola” (claus 16 i 17), hom s'atindrà a allò disposat en el Reglament d'Activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.

4.‐ Excepcionalment, seguint el procediment que preveu l'article 44.2 del Reglament de Gestió Urbanística, es podran autoritzar habitatges familiars quan no existeixi la possibilitat de formació de nucli de població.

Article 249: Règim Urbanístic

1.‐ Serà d'aplicació la Normativa del Pla Especial de Protecció de la Muntanya de Montserrat, aprovat definitivament el 16/2/88.

2.‐ Seran autoritzables els usos i obres de restauració i rehabilitació de masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme o legislació vigent en el moment d'aplicació. Article 252: Condicions d'edificació

Seran autoritzables les obres de restauració i rehabilitació de masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme o legislació vigent en el moment d'aplicació.

Subzona a:

Únicament s'admetran obres de conservació i millora de les edificacions existents, no admetent‐se cap construcció de nova planta.

Aquestes obres de conservació i millora no podran sobrepassar volum i alçada existents i vindran obligades a mantenir el caràcter de l'edifici.

Subzona b:


1. La superfície mínima de parcel∙la es fixa en 25 Ha.

2. Les edificacions hauran de distanciar‐se com a mínim 50 m. dels llindars de cada parcel.la.

3. L'alçada màxima serà de 8 m.


Seran autoritzables els usos en masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme o legislació vigent en el moment d'aplicació.

Subzona a:

1. S'admet l'ús forestal únicament com neteja i repoblació de bosc amb les mateixes especies existents.

2. S'admet la vivenda amb les condicions ja expressades en l'article anterior.

3. 2. S'exclouen tots els usos no anomenats expressament, especialment l'industrial, miner i activitats extractives.

Subzona b:

1. Els terrenys de les àrees forestals no podran ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformacions del seu destí o naturalesa forestal o que lesionin el valor específic de la vegetació arbores que es vol protegir.

2. S'admet la vivenda unifamiliar sempre i que no existeixi perill de formació de nuclis de població i d'acord amb les condicions ja expressades en l'article anterior.

3. 2. S'exclouen tots els usos no anomenats expressament, especialment l'industrial, miner i activitats extractives.




3.‐ L'alçada màxima de l'edificació serà de 8 m, amb una ocupació màxima del 1,5% de la parcel∙la agrícola.


5.‐ En el cas d'edificacions per granges i usos agrícoles, no podran superar el dotze per cent de la superfície del sòl amb una alçada màxima de l'edificació 8 metres, tot i conservant una distància mínima de 500 metres en relació a qualsevol nucli de població proper.

6.‐ Seran autoritzables les obres de restauració i rehabilitació de masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme o legislació vigent en el moment d'aplicació.



1.‐ Es destinaran els sols als usos agrícoles, pecuaris, hortofrutícolas i de floricultura. En el cas d'horts de superfície inferior a la unitat mínima de cultiu (horts familiars) aquests vindran regulats mitjançant Ordenança Municipal.

2.‐ S'admet l'ús de vivenda unifamiliar destinada al treballador agrícola, amb les condicions ja expressades en l'article anterior.

3 2.‐ S'admeten com a compatibles, en els termes de l'article 47 de les Normes, els moviments de terres i les activitats extractives sempre que es garanteixi la restitució de terres i que aquestes activitats suposin una millora objectiva per l'activitat agrícola o ambiental. A tal efecte, l'Ajuntament exigirà el dipòsit de les garanties pertinents i del corresponent Programa de Restauració.

L'autorització d'aquest Us s’entén sense perjudici d'altres autoritzacions administratives complementàries.

4.‐ 3.‐Es prohibeixen els usos no admesos expressament en aquest article.

4.‐ Seran autoritzables els usos en masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme o legislació vigent en el moment d'aplicació.




3.‐ L'alçada màxima de l'edificació serà de 8 m., amb una ocupació màxima del 1,5% de la parcel∙la agrícola.


5.‐ En el cas d'edificacions per granges i usos agrícoles, no podran rebassar el dotze per cent de la superfície del sòl amb una alçada màxima de l'edificació 8 metres, tot i conservant una distància mínima de 500 metres en relació a qualsevol nucli de població proper.

6.‐ Seran autoritzables les obres de restauració i rehabilitació de masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme o legislació vigent en el moment d'aplicació.


1.‐ S'admet l'ús de vivenda unifamiliar destinada al treballador agrícola, amb les condicions expressades en l'article anterior.

2 1.‐ S'admeten els usos agrícoles i pecuaris amb les condicions d'edificació expressades en l'article anterior.

3 2.‐ S'admeten com a compatibles en aquest tipus de sòl, en els termes de l'article 47 d'aquestes Normes, els moviments de terres i les activitats extractives, garantint en tot cas la restitució dels terrenys al seu estat originari. A tal efecte, l'Ajuntament exigirà el dipòsit de la fiança corresponent i la presentació d'un Programa de Restauració.


L'autorització municipal d'aquestes activitats s'entén sense perjudici sense perjudici d'altres autoritzacions que resultin necessàries.

3.‐ Seran autoritzables els usos en masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme o legislació vigent en el moment d'aplicació.

Article 10. Inclusió d'un nou article de regulació genèrica de les edificacions en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades

Article 260. Edificacions en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades

1.‐ Les edificacions en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades amb caràcter indicatiu i no excloent són les següents:

1. CAN TOVELLA (*)

2. CA N'ASTRUC NOU DEL CAIRAT (*)

3. CA N'ASTRUC VELL DEL CAIRAT

4. BALNEARI DE LA PUDA (*)

5. CAN PALOMA (*)

6. CAN CASTELLS (*)

7. LA FONT ROSADA (*)

8. CAN RUBIÓ

9. CA N'ÀNGEL

10. LA VINYA VELLA (*)

11. LA CASA BLANCA

12. CAN RAMON (*)

13. LA MIRANDA

14. CAL CLOPIS

15. CAN CORDELLES (*)

16. EL MOLÍ

17. CAL FIGUERES

18. L'HOSPITAL VELL

19. CAL MATES

20. CA L'ANDRÉS

21. TORRE DE LA SENYORA

22. LA SÍNIA

23. CAN CLARAMUNT

24. CA N'ASTRUC DE LA RIERA (*)

25. EL MASET

26. CAN MUNNÉ

27. CAN GOLART (*)

28. CAN CARDÚS NOU

29. CAN TRECO

30. CAN PARENT NOU

31. CAN FEBRER

32. LA CASA NOVA

33. ANTIC ESCORXADOR CAN SEDÓ (*)

(*) Edificis i conjunts d'interès històric i paisatgístic segons el PGOU de 1996

2.‐ Podran incorporar‐se noves edificacions sempre i quan es justifiquin les raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials que determinen la preservació i la recuperació de l’edificació o, si s’escau, de l’impacte ambiental o de la necessitat d’integració en el paisatge.

3.‐ El conjunt format per les edificacions susceptibles de ser catalogades i el seu entorn immediat es regularan segons les condicions específiques de la qualificació dels sòls on s'inclouen.

4.‐ Per desenvolupar les obres i usos admesos en la regulació específica dels sòls on s'inclouen les edificacions susceptibles de ser catalogades caldrà redactar un Projecte d'Actuació Específica o un Pla Especial en sòl no urbanitzable.

Aquest instrument haurà de definir l'àmbit de l'actuació podent incorporar exclusivament l'edificació susceptible de ser catalogada i complementàriament i de manera justificada l'entorn immediat que comprengui els espais i d'altres elements edificats existents necessaris pel correcte funcionament de l'ús admès del conjunt.


Aquesta Modificació Puntual es signa a Vic el 10 de juliol de 2018

Mireia Sans Camps Joan Casas Casanovas

Arquitecta Col. Núm. 61367 Ambientòleg Col. Núm. 628


CARTOGRAFIA – PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ

modificaciÓ puntual del pla general d'ordenaciÓ … · patrimonials (veure plànol...

Documents