34%SUPERFÍCIE PERMEABLE

73%

SUPERFÍCIE DE MOBILITAT AMB PRIORITAT DE VIANANT

62%

AIGUA DE PLUJA GESTIONADA AMB SUDS

ESPAIS PLACES HÀBITAT VEGETACIÓ HÀBITAT AIGUA

23%

AUGMENT DE L’ESPAI DE PRIORITAT VIANANTS

MILLORA DEL BARRI DE PLANETES

HÀBITAT I ESPAI 01

E 1:5000

CARRIL BICI

MOBILITAT AMB PRIORITAT DE VIANANT

Es proposa una nova estructura urbana i arquitec-

tònica mitjançant un corredor verd que connecta el

centre de la ciutat amb el bosc de Can Feu, prioritzant

la continuïtat dels itineraris de vianants.

El parc Lineal de Can Feu Gràcia es projecta com una

seqüència d’espais, en funció de les necessitats espe-

cífiques de l’entorn.

La proposta reconeix els espais de relació social, els

identifica i els anomena significant-los en tres places:

La plaça de l’estació suposa un lloc de trobada i espe-

ra del tren alhora que acull eventuals actes culturals

veïnals o de ciutat.

La plaça del Temps, on es manté l’antiga passera ele-

vada per al reconeixement de la memòria històrica

del lloc, transforma el seu aspecte mitjançant la ins-

tal·lació d’estructures d’acollida d’hàbitat.

La plaça del Satèl·lit, connecta el barri dels Planetes

amb el nou parc lineal, integrant-lo en el conjunt.

En cadascuna d’elles s’ha dotat d’elements que li do-

nen caràcter i possibiliten les activitats:

Element de trobada i reunió - Àgora, grades

Espais de confort ambiental - Umbracle

Espais d’acollida - Estructures de suport de l’hàbitat

La infraestructura verda suposa un element vertebra-

dor de la proposta, generant un paisatge nou i recu-

perant l’antic bosc de Can Feu.

La proposta de paisatge s’articula a través de dife-

rents hàbitats que permeten la transició entre la ciu-

tat i l’espai més natural. Cadascun es defineix amb

arbrat, estrats arbustius i herbacis propis.

Es proposen quatre hàbitats diferenciats:

Hàbitat Al·lòcton, format per espècies exòtiques d’al-

tres procedències. S’escullen com a mostra dels cinc

continents cercant un discurs pedagògic per a les es-

coles i equipaments de l’entorn de la plaça dels FGC.

Hàbitat Cultural, format per espècies que s’adapten a

les condicions del lloc. Es relaciona amb l’espai de la

plaça del Temps, reflex de la seva capacitat de relació

amb les diferents activitats culturals.

Hàbitat Autòcton, format per espècies pròpies del

lloc. Es relaciona amb la plaça del Satèl·lit com a reflex

del caràcter propi dels barris relacionats.

Hàbitat Patrimonial, format per les espècies his-

tòriques del Bosc de Can Feu relacionant-lo amb el

castell i el seu entorn posant en valor el paisatge i el

passat de la vida de la ciutat.

Mitjançant sembres, enfiladisses i espais acollidors de

fauna que garanteixen la biodiversitat, s’aconsegueix

la continuïtat entre els diferents hàbitats.

Una de les estratègies principals de la proposta és la

gestió sostenible de l’aigua de pluja, mitjançant la in-

corporació de SUDS. Es genera una nova infraestruc-

tura de drenatge, des de la plaça de l’estació fins al

bosc de Can Feu, afavorint la infiltració i garantint el

retorn del recurs al medi. Es restbleix així el cicle natu-

ral aigua, posant en valor alguns dels seus elements

significatius, sobretot a la finca del castell de Can Feu.

La pavimentació majoritària de la proposta és amb

paviments permeables i àrees vegetades, concen-

trant les mobilitats amb plataforma única d’ús mixt i

prioritat de vianants i bicicletes.

La infraestructura de drenatge sostenible i la gran

quantitat d’espais d’infiltració amb paviments per-

meables, aconsegueixen gestionar en el propi àm-

bit, la majoria dels escorrentius generats de manera

sostenible.

Es reconeixen els espais verds existents en el barri

dels Planetes com a espais d’oportunitat per a la ges-

tió sostenible de l’aigua, incrementant encara més la

superfície permeable, reduint l’espai per al trànsit ro-

dat, i afavorint l’ús prioritari per a vianants.

HÀBITAT I ESPAI Hàbitat és un concepte ecològic i es pot definir com l'ambient que permet el desenvolupament de certes poblacions d'éssers vius, format tant per factors ambientals com per les comunitats d'organismes vius que conté. Espai és l’àrea reservada per a algun ús determinat. L'espai físic és habitualment concebut amb tres dimensions lineals, encara que els físics moderns el consideren, junt amb el temps, com a una part d'un infinit continu de quatre dimensions La proposta acull aquests dos conceptes com a generadors del projecte de corredor verd, considerant la creació d’espais específics on els elements que el configuren han de afavorir tant les activitats de la ciutadania, com el desenvolupament d’altres éssers vius, generant hàbitats que garanteixin un metabolisme ecològic del conjunt.

Es reconeixen 3 espais de relació i cohesió social per el desenvolupament d’activitats, significant-los amb 3 Places.

Es plantegen 3 habitats diferents, per a cadascuna de les places, generant una connectivitat entre la ciutat i l’espai natural del Bosc de Can Feu.

Es considera l’aigua factor determinant per el metabolisme urbà, per la generació, manteniment i conservació dels habitats creats i es proposa una infraestructura de drenatge sostenible capaç de garantir-ho.

ESTRUCTURA URBANÍSTICA, ARQUITECTÒNICA I INTEGRAL DEL SECTOR I CONNECTIVITAT.

La creació d’una nova estructura urbana, arquitectònica i paisatgística mitjançant un corredor verd que connecta el centre de la ciutat amb el bosc de Can Feu, prioritzant la continuïtat dels itineraris de vianants.

El projecte proposa la unitat formal del conjunt, entesa com una sola traça, amb un inici acollida de la ciutat i un final d’accés a l’espai natural del bosc de Can Feu. Es preserva i potencia la generatriu corba de la intervenció, que ens recorda el traçat del tren, però es va modificant i variant la secció transversal i per tant la percepció espacial. Es permeten i potencien les directrius transversals provinents de les traces dels carrers existents, per tal de donar continuïtat als teixits i permetre connectivitat amb altres àrees properes.

La proposta vol relligar els teixits fracturats històricament per la via del tren entre els barris de Gràcia i Can Feu, amb la zona dels Planetes fins ara aïllada ,mitjançant nous espais de relació i cohesió social que els connectin.

El Parc lineal de Can Feu Gràcia es projecta com una seqüència d’espais, en funció de les necessitats específiques donades per la seva proximitat a determinats equipaments o edificis singulars de patrimoni industrial, com la Fabrica Baygual i Llonch on es podria ubicar un nou equipament del barri que permetés la seva recuperació.

Es connecten els diferents equipaments propers del sector i es proposa un nou accés al poliesportiu de Can Marcet des del nou espai i la permeabilitat de vistes de la tanca per permetre la seva integració urbana.

Sobre les actuacions executades de la Fase 2, es proposa augmentar la superfície permeable urbanitzada amb la retirada de paviment i la creació de nous espais vegetats amb arbrat per a la millora de les condicions d’ombra, alhora que s’afavoreix la infiltració de l’aigua de pluja, mitjançant implantació de SUDS per a una gestió sostenible.

Es proposen també canvis de paviments més permeables per a nova àrea de jocs infantils, donada la proximitat de centres educatius, àrea de calistènia, circuit biosaludable per adults i àrea de botxes i bitlles, davant de Can Marcet, propiciant les sinèrgies esportives de la ubicació.

Es proposa també una pèrgola umbracle a la sortida de l’estació de FGC, que a banda de millorar les condicions d’enlluernament pròpies dels canvis sobtats de intensitat lumínica, constitueix un element construït reconeixible al llarg del recorregut i que es repeteix en altres punts cívics importants, que s’han articulat com a places i on es vol fer especial atenció als espais de reunió i cohesió social, generant uns espais de modificació topogràfica en forma de grades que permetin activitats culturals i socials com en l’antiga àgora.

Sobre l’espai d’aparcament en superfície d FGC, es reconeix la seva infrautilització i es proposa una reducció de places de 72 a 42 que es concentren davant de la façana de Fabrica Camps, fet que permet evidenciar-la visualment al final de recorregut i que permet alliberar la resta d’espai per a crear uns jardins nous, amb la mateixa filosofia d’espai permeable, amb arbrat d’ombra i fortament vegetat que gestiona l’escorrentiu generat i es inici de la infraestructura de drenatge sostenible que articula tota la proposta fins al punt final del Bosc de Can Feu.

Es genera doncs un punt cívic important i l’anomenem La Plaça de l’estació on es genera un mirador i es configuren unes grades lligades també amb unes altres davant l’escola de música que suposen un lloc de trobada i espera dels trajectes de tren i també per a eventuals actes cultural veïnals o petits concerts a l’aire lliure de l’escola que es poden mostrar a la ciutat.

Es manté l’antiga passera elevada, per al reconeixement de la memòria històrica del lloc, com a mirador privilegiat del nou espai urbà generat i punt actual de trobada, lleure i gaudi dels adolescents del barri , transformant però el seu aspecte mitjançant la instal·lació d’estructures de suport de vegetació enfiladissa que donin una imatge nova i més amable amb el pas del temps. Es un punt cívic important i l’anomenem la Plaça del temps, evocant l’aspecte de llinda que proporciona l’antiga infraestructura de comunicació.

Sobre el talús que genera la infraestructura de FGC amb el sector de planetes, es reconeix la continuïtat dels carrers Cèsar Torras i Júpiter i s’identifica com a punt cívic important i l’anomenem la Plaça del Satèl·lit en al·lusió a la seva relació amb el barri dels planetes, on es col·loca una altre element de pèrgola-umbracle que significa l’espai i fa de mirador sobre el castell, emmarcant-ne la vista. Es redueix l’aparcament i modifica l’encaix amb el supermercat per dotar el recorregut de la dimensió necessària per la connectivitat amb el bosc de Can Feu. Es vol insistir en la necessitat de dignificar el principi i el final del recorregut. No ens podem permetre que una actuació d’aquesta magnitud i escala, tingui com a capçaleres dos aparcaments en superfície. La proposta fa un esforç en reordenar-los per un millor encaix urbà, generant nous espais de places per a la continuïtat de la ciutat.

MOBILITAT SOSTENIBLE

Es prioritzen els itineraris de vianants pacificant la majoria dels carrers adjacents al sector i també en el barri dels Planetes, on es racionalitzen els recorreguts rodats per els carrers Mart i Júpiter, afavorint l’augment de l’espai per a les persones i potenciant l’ús de l’espai públic permeten una millora de la cohesió social.

Es permet l’ús mixt de vehicles, bicicletes i persones generant carrers en plataforma única com Enginyer Playà i Fraser Lawton, però també dels carrers adjacents a les 3 noves places generades, augmentant les connectivitats i millorant la seva integració amb els teixits existents.

Recorreguts en cotxe: Es minimitza l’espai de circulació exclusiva del cotxe, reconeixent Rambla Iberia i Passeig de Can Feu com a únics carrers que tallen la continuïtat dels recorreguts amb prioritat per a vianants.

Recorreguts a peu: El projecte prioritza els recorreguts de vianants i amb la formació de places s’afavoreix aquesta mobilitat, entenent que la plaça és prioritàriament un espai que es recorre a peu i es viu a partir de les activitats que s’hi realitzen.

Recorreguts bici: S’ordena i traça per aconseguir la continuïtat dels carrils bicis existents en la ciutat però no es segrega com un carril específic sinó que s’aposta per la convivència amb les altres mobilitats de la plataforma única.

L’espai entre els carrers Enginyer Playà i Fraser Lawton és en alguns punts insuficient per proposar els carrils de ús mixt de la plataforma única, el carril bici i el pas exclusiu de vianant, si no es vol caure en fer una secció viària més que un espai urbà que permeti l’estada i el lleure, amb espai per a la vegetació, a banda de la connectivitat.

Per això la proposta aposta per la integració de les mobilitats, permetent així espai per els hàbitats que garanteixen la continuïtat ecològica del conjunt. El 73% de la superfície és de mobilitat sostenible.

Sobre la nova secció del Passeig de Can Feu, es proposen canvis respecte de l’avantprojecte municipal, col·locant el carril bici prop de la muralla del castell, per no interferir en les entrades i sortides de l’aparcament del nou supermercat, propiciant la circulació més segura i continua. Es proposa eliminar la vorera de la muralla, donat que no es servidora d’accessos i es proposa vegetar aquesta franja propiciant un forn verd que acompanya a ciclista.

Es connecten i perllonguen els actuals carrils bici en l’àmbit des del Carrer Sobarber fins a Can Feu enllaçant amb els de Rambla Ibèria, Passeig Can Feu, Avinguda Arraona i Carrer Uruguai generant una xarxa més eficient.

La proposta no contempla el manteniment del pas pacificat del trànsit rodat del carrer Caresmar, donat que la xarxa viaria adjacent garanteix els recorreguts en cotxe en pocs minuts per vies importants com Rambla Iberia, Carretera de Terrassa-Barcelona i Passeig de Can Feu molt més eficients.

AIGUA, PERMEABILITAT I SOSTENIBILITAT

Una de les estratègies principals de la proposta és la gestió sostenible de l’aigua de pluja, mitjançant la incorpo-ració de SUDS, generant un sistema, una nova infraestructura de drenatge des de la Plaça de l’estació fins al Bosc de Can Feu i finalment al Torrent. Es restableix així el cicle natural de les conques i es permet, d’una banda el control dels escorrentius superficials, afavorint els hàbitats i contribuint a la infraestructura verda i de l’altra, la recuperació de la memòria històrica, posant en valor alguns dels seus elements significatius, sobretot en la pròpia finca del castell de Can Feu, on es proposa recuperar el cicle pre-industrial de l’aigua i recuperar també les hortes, que podrien ser de gestió municipal o veïnal mancomunada.

La pavimentació majoritària de la proposta és amb paviments permeables i àrees vegetades, recuperant àrees pavimentades de la zona existent fent un esforç per aconseguir el màxim espai permeable, capaç de admetre dispositius de infiltració que garanteixin el retorn del recurs de l’aigua al medi i afavorint els habitats proposats. El 34% de les superfícies son permeables que és molt si comptem en l’espai que ocupa l’edificació i la mobilitat.

La infraestructura de drenatge sostenible i la gran quantitat d’espais d’infiltració amb paviments permeables, aconsegueixen gestionar en el propi àmbit, la majoria dels escorrentius generats de manera sostenible. El 62% de l’escorrentiu generat per l’aigua de pluja es gestiona de manera sostenible dins l’àmbit.

Es reconeixen els espais verds existents en el barri dels Planetes com a espais d’oportunitat per a la gestió sostenible de l’aigua, incrementant encara més la superfície permeable, reduint l’espai per al trànsit rodat, i afavorint l’ús prioritari per a vianants. El punt de gestió final del sistema de drenatge seria la rotonda del Mil·lenari, punt baix de la conca i amb espai suficient per admetre la infiltració ultima dels escorrentius generats.

INFRAESTRUCTURA VERDA I PAISATGE:BIODIVERSITAT

La infraestructura verda suposa un element vertebrador de la proposta, garantint així la continuïtat de la biodiversitat en el sector, generant un paisatge nou i recuperant l’antic del Bosc de Can Feu.

La proposta de paisatge s’articula a través de diferents hàbitats que permeten la transició entre la ciutat i l’espai més natural. Cadascun es defineix amb arbrat, estrats arbustius i herbacis propis.

Es proposen quatre hàbitats diferenciats:

Hàbitat Al·lòcton, format per espècies exòtiques d’altres procedències. S’escullen com a mostra dels cinc continents cercant un discurs pedagògic per a les escoles i equipaments de l’entorn de la plaça dels FGC.

Hàbitat Cultural, format per espècies que s’adapten a les condicions del lloc. Es relaciona amb l’espai de la plaça del Temps, reflex de la seva capacitat de relació amb les diferents activitats culturals.

Hàbitat Autòcton, format per espècies pròpies del lloc. Es relaciona amb la plaça del Satèl·lit com a reflex del caràcter propi dels barris relacionats.

Hàbitat Patrimonial, format per les espècies històriques del Bosc de Can Feu relacionant-lo amb el castell i el seu entorn posant en valor el paisatge i el passat de la vida de la ciutat.

HABITATS ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

AMERICA Liquidambar styraciflua Mahonia sp. Panicum virgatumLiriodendron tulipifera

ASIA Ginkgo biloba Pittosporum tobira Bergenia crassifolia Cinnamomum camphora

H1HABITAT OCEANIA Grevillea robusta Grevillea juniperina Phormium sp.ALÒCTON Eucalyptus gunnii Westringia fruticosa

EUROPA Quercus ilex, Q. robur, Q. Cerris Rosmarinus officinalis Ruscus aculeatusAcer campestre Lavandula angustifolia Cyrtomium falcatum

AFRICA Phoenix dactylifera Pennisetum massaicus 'Red Button' Bulbine frutescens Pennisetum setaceum 'Rubrum'

H2 AREES Tipuana tipu Viburnum Lantana montevidensisHABITAT NOVES Cercis siliquastrum Punica granatum (arbustiva) Gaura lindheimeri

CULTURAL Simmondsia chinensisPlatanus × hispanicaFraxinus angustifoliaOlea europaeaPunica granatum

H3 AREES Quercus ilex Pistacia lentiscus Hedera helix algeriensis (sombra)HABITAT NOVES Quercus robur Stipa pennata Hyparrhenia hirta (sol)

AUTÒCTON Quercus cerris Festuca glaucaAcer campestre

REFER Quercus ilex Pistacia lentiscus Hedera helix CAN FEU BOSC Quercus robur Stipa pennata Clematis vitalbaHABITAT Pinus pinea Festuca glauca Lonicera implexa

PATRIMONIAL Cupressus sempervirens Viburnum tinusArbutus unedo

AREA Morus nigra, Prunus avium Laurus nobilis Hyparrhenia hirta PICK-NICK Ceratonia siliqua, Olea europaea Citissus sp. Muhlenbergia capillaris

Rhamnus alaternus Calamagrostis x acutiflora 'Karl Foerster'

Mitjançant sembres, enfiladisses i espais acollidors de fauna que garanteixen la biodiversitat, s’aconsegueix la continuïtat entre els diferents hàbitats: Per a les sembres es proposen dues sembres diferenciades, una pradera natural, per a àrees trepitjables i una pradera de flor per a les àrees no tant accessibles.

PRADERA NATURAL (alçada 20-30 cm) amb una dosificació́ de 35 g/m2. 15% Lolium perenne, 40% Festuca arundinacea , 25% Festuca ovina, 10% Trifolium repens, 5% cynodón dactilon,5% Bellis perennis.

PRADERA DE FLORS (alçada 40-60 cm) amb una dosificació́ de 20g/m2 Les praderes proposades son de baix manteniment, Aquestes praderes florides son estacionals, i estan formades amb espècies adaptades a les condicions edafo-climàtiques de l’àmbit d’actuació. Son espècies amb necessitats hídriques adaptades a les precipitacions locals, i per tant molt resistents a episodis de sequera.

Per a les plantes enfiladisses, es proposa Parthenocissus quinquefolia i Wisteria sinensis

Respecte a la reordenació del bosc de Can Feu, es repoblarà amb pi blanc de la zona per a restablir les pinedes històriques i la resta d’arbrat s’adequarà al concepte de Bosc Mediterrani, respectant la preexistència i recuperant també els àlbers que marcaven el recorregut del torrent davant del Castell. Es completarà també la línia de xiprers històrica del camí d’accés al Castell i les seves bardes de llorer. Es proposa la recuperació d’una àrea de pícnic, davant del talús de l’entrada principal al Castell, prop del Torrent. PROGRAMA FUNCIONAL: USOS I EQUIPAMENTS

La proposta reconeix els espais de relació social, els identifica i ela anomena significant-los amb 3 Places, com ja s’ha argumentat amb anterioritat.:

La plaça de l’estació , lloc de trobada i espera del tren que acull eventuals actes culturals veïnals o de ciutat.

La plaça del Temps, on es manté l’antiga passera elevada per al reconeixement de la memòria històrica del lloc, transforma el seu aspecte mitjançant la instal·lació d’estructures d’acollida d’hàbitat.

La plaça del Satèl·lit, connecta el barri dels Planetes amb el nou parc lineal, integrant-lo en el conjunt.

Cadascuna d’elles s’ha dotat d’elements que li donen caràcter i possibiliten les activitats. Les àrees de jocs infantils es col·loquen en el sector de Planetes i prop de Can Marcet on conviuen també les àrees de calistènia i circuit biosaludable per a adults i les àrees de botxes i bitlles. L’àrea dels adolescents es la Plaça del temps.

Els espais d’àgora generats al llarg del Parc lineal proposat serveixen de petit auditori o espai per actuacions, com en el cas de La Plaça de l’estació amb les grades de l’escola de música o en el cas de les grades de l’amant, amb vocació més lúdica per la seva proximitat al Bosc de Can Feu i segurament força concorregut, fet per el qual s’ha previst un nou edifici de serveis, en l’antiga posició de les cavallerisses del Castell, d’una planta d’alçada, que permetrà millors visuals del castell des del carrer Uruguai, rememora la volumetria original, dona assistència a les activitats del Bosc de Can Feu i reforça la traça de l’antic camí de Sant Quirze, que es recupera també.

Es proposa àrea de pic nic davant del Castell i proper al bosc de Can Feu amb zones d’arbrat amb ombra. DISSENY I SOSTENIBILITAT

Es proposen elements de disseny que donin un fet diferencial al projecte, el signifiquin i posin en valor els diferents espais creats i els seus hàbitats, reforçant les estratègies principals de la proposta.

Elements de confort ambiental / Umbracle: Estructures de disseny amb estructura metàl·lica portant i entramat de fusta per generar ombra on no és possible la plantació, constitueixen punts reconeixibles al llarg del recorregut, i sovint emmarquen vistes sobre el conjunt.

Elements de suport de l’hàbitat. / Acollida d’habitat: Elements de disseny amb estructura metàl·lica portant i entramat de cables que identifiquen els espais i els hi donen caràcter, afavoreixen el creixement de la vegetació enfiladissa i alhora serveixen d’acollida de petita fauna que millora la biodiversitat de cada hàbitat i del conjunt.

Elements de trobada i reunió / Àgora: Elements d’adaptació topogràfica en forma de grades que serveixen de punt de reunió i estada, donen suport a l’activitat adjacent i permeten la relació i la cohesió social. En l’àmbit del Bosc de Can Feu també es genera un espai nou d’àgora, que l’anomenem Les Grades de l’amant, en al·lusió al desaparegut Pla de l’amor, que es situava on ara és el Club Esportiu Mercantil.