r»nMP"!

/urn iLOREnç DE/ CRROfU/flftAHORRO

1ÖDANYS,MIR0II ILLES BALEARS

7 CAJA O'

Associació P. ForanaPrincesa, 2407240 Sant Joan

•'- '»g .-,

*»^

«s»^^ .ìm—v .', m (

0£VE ICH'N'196

•

5*** '

OVX

*MP

¿&*48*-', -,•»*.» j

En aquest número:

* El món màgic de Miró* El pare Miquel Pascual

i les Lleis Palatines

Balls de Grècia* Aigua potable, quan?* Normes Subsidiàries

laíHHHBBKWBsSsBWHH»

1 Editorial pàg2<H2);

P

Aigües

Aquest mes es compleixen cinc anys d'ençà que l'Ajun-tament va fer dos pous ran del magatzem municipal, ambel fi de disposar d'aigua potable per al subministramental municipi de Sant Llorenç. Creim que després d'un lus-tre és un bon moment per insistir sobre el tema, ja que ahores d'ara aquest servei encara no ha entrat en funcio-nament, tot i que l'Ajuntament disposa dels mitjans neces-saris per poder-lo enllestir demà mateix.

En aquest assumpte de les aigües -no ens cansarem derepetir-ho- la nostra Corporació ha demostrat un profunddespreci cap als contribuents, ja que després dels cincanys esmentats i malgrat airades protestes a la premsa ial carrer per part dels veïns, encara no s'ha dignat adonar una sola informació sobre el procés ni una explica-ció de l'escandalós retràs que està duent.

La gent ja es va queixar fon quan van establir els ba-rems per pagar les connexions -que prengueren per baseel m2 del solar en lloc de la unitat familiar-, es va tornarqueixar quan volgueren posar els preus més alts de la co-marca, i ara, un any i mig després d'haver pagat un ser-vei que encara no pot disfrutar, potser haurà de tornarrecórrer a la força si vol que li concedeixin els seus le-gítims drets. Realment, és increïble el poc esment que te-nen els nostres governants envers els ¡lorencins.

I per molí que un hi pensi es fa difícil trobar motiusper tanta deixadesa -a no ser que hi hagi uns interessosparticulars que la gent comença a sospitar-, ja que a lesirregularitats esmentades abans hi podríem afegir que en-cara no s'ha redactat un Reglament de funcionament, nos'ha decidit si ho durà l'Ajuntament o una empresa -pri-vada o municipal-, no s'ha aclarit si l'aigua és o no po-table, hi ha tuberies que no estan a la profunditat asse-nyalada en el projecte, molts del sifons fan olor i s'em-bussen... en una paraula, un exemple d'així com no s'handefer les coses.

Per això, des del nostre senzill punt d'opinió, conside-ram que hem d'exigir una explicació a l'Ajuntament i queel servei d'abastiment d'aigua potable s'ha de posar enfuncionament tot d'una. Si no ho fan així ens posam adisposició de tots els qui vulguin per indar una campanyacontra els responsables.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardas-sar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Calmés * Telèfon: 569509Juliol de 1993. Número 196Dipòsit legal: 765-1973Edita: Flor de Card * CIF G07606185Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Joana SolerPere J. SantandreuGuillem PontSol, i de dolPSMJaume GalmésMiquel López CrespíJoana DomengeIgnasi Umbert

SiouxAntoni SansóXesc UmbertRedaccióJosep Cortès

Maria Galmés

Ramon RossellóIsabel Nicolau

Nota

Espires PortadaJoan Miró 3El pare Miquel Pascual 6Batec 8Aigua potable, quan? 10Les roses, la mar 10Renaixença 10Folklore 11Cròniques vilatanes 12SecretariaEcologia 14La justícia del PSOE 15El temps 16Crònica de la pesta 17Tal dia com avui 17Espipellades 20Si lleu...Demografia 18ComptabilitatHistòria 19Distribució

Els articles apareguts en aquesta revista expressen única-ment l'opinió dels seus propis autors, exceptuant l'Edito-rial, que reflecteix el parer del Consell de Redacció i elDirector.

Cent anys de Miró Pàg 3 (143) íf

Joan Miró: el món màgic

Blau, groc, vermell, negre... Co-lors. Estels. Lluna. Dona i ocell.Constel·lacions...

AireAiguaTerraFoc. Els quatre elements constitu-

tius del món.

Tot això és Joan Miró. El món mà-gic i personal de Miró. Un universvariant i ric, de sols vermellíssims.D'ençà dels seus primers anys deseny, la mar de Mallorca apareix a laseva obra, hi figura també la llum delnostre cel; així, el pintor confessa aCamilo José Cela:

"Jo em vaig passar la vida mirant,la llum de Mallorca és feta per mi-rar... Tu has fet bé, de venir a viurea Mallorca. I jo...; Mallorca serveixper a escriure i per a pintar... Ma-llorca és la poesia, és la llum queveus per la finestra i que va caient apoc a poc... És llàstima que la tardaes mori, però el crepuscle és bell; éscom una dona als quaranta anys, quecomença a trobar-se vella i esta be-llissima... Mallorca és l'equilibri... "

Aquest segle haurà estat i és l'È-POCA MIRO. Si heu visitat la Fun-dació Pilar i Joan Miró a Palma veu-reu com se l'anomena també TERRI-TORI MIRÓ. Perquè Miró defineixun espai cronològic i un espai con-cret: el segle vint, el món de l'art. A

la seva pintura primerenca hi ha teu-lades, murs... Més endavant hi sor-geix, integrat en un tot, l'espai il'univers. Si us fixau en les sevescreacions veureu, per exemple, comla dona que engendra vida és acom-panyada per un estel o per una fileraallargassada d'astres; com tot es fon,i es fa unitat i diversitat alhora.

Joan Miró va néixer a terres catala-nes ara fa cent anys. Sa mare era ma-llorquina i, per tant, ja d'infant, lesseves estades a l'illa sovintejaren, alsestius. Del pintor, així com d'un es-criptor, músic o creador qualsevol,hom pot destriar fases o etapes creati-ves, períodes que es relacionen o s'o-riginen a partir de les seves expe-riències vitals. No és ací, però, ellloc idoni per fer-ne esment. Tanma-teix, però, fins i tot per a un profà enel tema, com és aquest qui escriu, liés fàcil de copsar les diferències entreels diversos moments creadors queseguí l'artista. Els símbols que vaoriginant es matisen i s'enriqueixen;

l'ús dels colors i de les formes és ca-da cop més propi, més definitori; laruptura amb la concepció clàssica delque era un quadre, i fins i tot unaobra d'art, esdevé un fet; la creaciós'agita dramàticament quan l'entornde l'artista es convulsiona (pinturaconnectada damunt paper de vidre re-lacionada amb el marc històric, ambel clima bel.lie tan violent); etc...

Joan Miró es relaciona amb Ma-llorca des de caires diversos però queconvergeixen tots dins la seva obra:l'origen propi i el de la seva esposa;la situació del taller de l'artista a sonBoter i a son Abrines; les sèries d'ai-guaforts dedicats a Mallorca, les se-ves aportacions a entitats com l'ObraCultural Balear, etc... Tanmateix, pe-rò, tot i el gran reconeixement inter-nacional de la seva tasca, els habi-tants d'aquesta terra ignoràvem l'èxitque rebia arreu del món i, a la vega-da, la vàlua del seu geni creatiu. Nova ser fins a partir dels anys setanta,quan el pintor es trobava dins la se-

[ Cent anys de Miró Pàg 4 (144) $£.

nectud, quan els homenatges i reco-neixements públics li arribaren des deMallorca. Precisament, una de lesparticipacions que consideram mésinteressants, d'entre totes les que esdugueren a terme, és l'obra poèticaEl vol de l'Alosa, volum de poemesde diversos escriptors mallorquins oque residien a l'illa. Justament, d'una

tirada que se'n féu de cinc-cents no-ranta exemplars, la nostra bibliotecaen disposa d'un, el qual pot ser con-sultat. Aquest fet ens omple de satis-facció, ja que a part de constituir unajoia bibliogràfica, tots podem apro-par-nos una mica més per conèixer idescobrir dues arts tan sublims, uni-des: la poesia i la pintura.

Són denou els autors que participa-ren a l'homenatge poètic a Joan Miró,El vol de l'Alosa. Al costat del nomde cada poeta, Joan Miró dibuixà ungrafisme original. Transcrivim, segui-dament, el poema -les paraules delqual defineixen molt bé la pintura deJoan Miró- que Miquel Àngel Rieradedicà a l'artista:

És clar,ara ja es sap.Abans de l'ou,abans de la insolent gallina trescadora.fóreu vós.És clar.

Vós hi éreuquan les primeres remors,quan la primera bambolla incontenible,quan trencaven les primerissimes tremolors genitrícies,vós hi éreu.Ah, sí,quan encara D¿u era com un enorme espermatozoide esvalotat,quan encara Déu res no gosava a donar per començati es mossegava les ungles ple de dubtes i de por,vós ja hi éreu, Joan Miró.Allà aprenguéreuel geste taumaturgie que fa ploure,el signe essencial en què s'inclou la llum,la ratlla pura i coentaque signava el camí als, primers embats,el bramul inaudible de l'herba a punt de néixer...Vós véreuels primers, apressurats dissenys del mónque la mà de Déu mastegava vacil·lant.

Per això sabeu tantes contarellesque a cada dia podeu, de bell nou, inventar la por,el goigi el crit.

Per aixòsabeu més del que és prudent envers el sexe dels infussorisi de la història íntimade cada un dels ossos de l'esquelet del fred.

Jo us tem,Joan Miró,jo us tem, però us estim.Sé que és vostre, abans que meu, el dibuix de la meva ditadai que al davant vostreés per demés que ens provem de cobrir la nuesa0 escriure convencionalismes amb l'abecedari de la nostra sang.Vós ho veis tot deis d'abansfendint amb l'ull com qui pega una unglada furiosa.Així veis prémer la circumferència encalçant la rodonesa1 la transparència llet an t el primer color.

Yós, vós, Joan Miró,esquinçau l'aire,tibau la màcovant dins ella el signe de la llum primeraRodola el setè dia cap enrerai boten macs calents com a esperances.La història, Joan Miró, ara comença.

Miquel Àngel Riera

Aquest homenatge dels poetes ma-llorquins a Miró no ens ha d'estran-yar. El pintor va ser, al llarg de laseva vida, un gran lector de poesia.En paraules seves: "Lapoesia és comuna pintura. ...ami em pareix, que lapoesia és pertot, és com l'aire, comla llum i viu dins nosaltres ". El vo-lum que es publicà no feia més querefermar uns vincles, aquests fils in-visibles que unien dues estètiques,com els fils suavíssims que lliguen lesformes i figures de les "Constel·la-cions" mironianes.

Començàrem l'article d'aquest mesassenyalant el centenari de la naixen-ça de Joan Miró. L'ANY MIRÓ, quecelebram enguany, se suma al voca-

bulari propi del pintor: ÈPOCA MI-RÓ, TERRITORI MIRÓ, ANY MI-RÓ. Som partidaris de recordar, arai adés, la nostra herència, i fer balan-ços -pèrdues o guanys, beneficis o fa-llida-; intentar, també, saber-ne llegirels resultats; palesar si les aspiracionsde les figures que anomenam genis,aquells que excel·leixen damunt laresta de figúreles que conformara elpaisatge, si aquests intents -dèiem-han arrelat i si els seus missatges (elclam de pau del Picasso de Guernika,la bellesa de la natura terral de Miró,els versos senzills de Miquel Martí iPol), l'estima per la vida, en definiti-va, han calat dins nosaltres. Si no ésaixí, ens n'hauríem d'empegueir, per-què hem desaprofitat sense vergonya

Cent anys de Miró pàg 5 (145)*f

l'enamorat del déu Sol, l'artista ge-nial que havia revolucionat l'art delsegle XX, aquell de qui Picasso eraadmirador.".

Pere J. Santandreu Brunet

la feina dels mestres. Després d'a-questes paraules, que ningú no espensi que volem fer doctrina: que ca-dascú avanci per on li convengui. Arabé, cal ser conscients que tots vivimdins una societat, i tots dins el mateixmón, que tots naixem i tots morim.Convendría que ens aturàssim a pen-sar quin futur volem.

A poc a poc, el pintor reclamat pertreballar al Japó, als Estats Units, aFrança, és admirat a Mallorca, a laterra on va crear les seves peces du-rant tants d'anys, allà "on s'haviaenamorat del mar" (segons JacquesDupin). L'ANY MIRÓ hauria de sig-nificar la divulgació de la seva obra:eixamplar Miró a tothom. La nostraintenció, almanco, era. aquesta, desco-brir nosaltres mateixos i vosaltres "enJoan Miró, aquell qui sempre cercanous universos, l'amant etern de lesestrelles, i de les llunes de l'infinit,

1ÖDANYSMIRO

loffenguode tefe

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTSGOVERN BALEAR

1 Gent de la nostra gent pàg 6 (146)

¥El pare Miquel Pascuali les Lleis Palatines

El mes passat ens atracàrem unamica a la dilatada biografia de En Mi-quel de Ses Planes, el pare MiquelPascual dels Sagrats Cors. Un roda-imón estudiós i arrelat.

Rodamón pel que ha trescat, estu-,diós perquè mai no s'ha aturat d'a-profundir en el coneixement, i arrelatperquè, malgrat tot, estima la llenguai és capaç d'entusiarmar-se amb l'es-queix d'un teix.

M'encanten les persones que pas-sen olímpicament dels conceptes inhe-rents al terme tercera edat, aquestespersones que s'entreguen a viure in-dependentment de l'edat física i quesón capaces de trobar força i il·lusióen múltiples quefers precisament quanel cos requereix més atenció. Tal ve-gada poques coses són més bellescom una il·lusió juvenil emmarcadaper una pell ruada i delicada.

I en aquest contexte hem de situarla difícil, àrdua i complicada traduc-ció de les Lleis Palatines. En unaressenya ell assenyala:

"Per evitar confusions que es do-nen, a vegades, a Catalunya, a Fran-ça i altres llocs, recordem que, en elRegne de Mallorca, es distingeixenels reis següents: Jaume l el Conquis-tador (1229-1276); Jaume II (1276-1311); el Rei Sanç (1311-1324); Jau-me III (1324-1349); Jaume IV (que noarribà a regnar perquè Pere IV el tin-gué tancat en dura presó i després enuna gàbia de ferro).

Al 23 d'abril de 1991, s'acabàd'imprimir, a Barcelona, una edicióde les Ordenances que regiren en laCon de Jaume lli, Rei de Mallorca,Menorca, Eivissa i de dirversos terri-toris a prop de Perpinyà, com elscomtats del Rosselló i de la Cerdanyai la senyoria de Montpeller. Dites Or-

.-.'..'. '.,'....,. .¿.v.·.·.ws·A·.·y-••*+*.• r>vy-"****^-*--••*«$»**•••:•••*"*••'

O PI &Ú*j É& &^ &$lp **Ír i: Í| Sm? .è ïf|of©

* iis ltitótm$fà&i%«

[a^>tti <tfUÄM tüS W|M&| Í*f

Vs*îiî**s<*

fSimn ïiîi pl P%e| iaa¿^Mli «w^^«$1 tts$k iïviïfav *t&Ät«lfcí.ál?l ^ al'^Et!Ä^^Äa^iréçiïi íï :g||fiÍKs:

^^tm^^i^^^^Amasa*« 1 ** *réaÉfc:ftìÌP

denances se solen anomenar Lleis Pa-latines. L'edició es féu en dos volumsde 25 per 35 cm. El primer volumconté un facsímil del còdex que esguarda en la Biblioteca Reial de

Brussel·les, el qual esta constituït per158 làmines de text en lletra gòtica imultitud de miniatures a colors.

L'original comença amb un Pròlegde Jaume III, datat en la Ciutat deMallorques, a 9 de maig de 1337.Després segueixen 132 capítols en elsquals es determinen els deures delsdiferents oficials o grups d'oficials dela Cort.

Els més notables dels oficis són: elsdels majordoms que devien coordinartots els oficis del palau; dels escudersque servien les begudes de la taulareial; del boteller; del pastador i elforner; dels escuders destinats a ta-llar les viandes davant el Rei; delsportadors de l'escudella reial; delcomprador de la carn i altres comes-tibles; dels oficials de la cuina reial;dels cuiners dels domèstics reials; delreboster; dels proveïdors d'aigua;dels cuidadors dels cavalls; del ma-nescal; dels falconers, encarreqats de

Gent de la nostra gent pàg 7 (147)

*fles aus de cetrería; del guardià delscans de caça; de l'algutzir, guardiàde la presó; dels atzemblers, cuida-dors de les bístíes de càrrega; delscamarlencs, servents de la cambra re-ial; dels barbers; dels metges; delscirurgians; dels escrivans secretaris;de l'armer reial; del sastre i de lacosidora; de l'apotecari, encarregatde preparar confeccions, ciris i blan-dons; del custodi de les tendes decampanya; dels escombradors; delcanceller i escrivans de la cancelle-ria; dels sacerdots de la capella reial;dels almoiners, encarregats d'assistirels pobres; dels correus; del mestreracional (inspector de les finances);del tresorer; de l'escrivà dels comptes(encarregat d'abonar les pagues als

servidors del Rei); dels consellers i deles sessions del consell; de la manerad'escriure cartes a diverses persones(al papa, als reis, etc.); de les cele-bracions religioses en la capellareial.

En aquestes Lleis Palatines, JaumeIII es mostra un rei bondadós que mi-ra sempre per al bé del seu poble. Ésun rei profimdament religiós, just icaritatiu amb els necessitats. Fa dis-tribuir pa i companatge, cada dia, ales portes del seu palau. Diàriamentconvida set o més pobres a participardels menjars de la taula reial, elsrenta les mans, i en dies senyalats,els renta també els peus, agenollat,en memòria de l'exemple que donàJesucrist quan rentà els peus als seus

Agència oficial a Sant Llorenç

B~&

watches

te [ìfc-w immERsioiíi«!5>

\ ^^^rwof«h you want1

s&vo e

Aquest estiu submergeix-te tranquil!amb immersió 200 m "WR"el rellotge de moda a Itàlia

apòstols. Després els distribueix di-ners i vestidures per a les seves f ami-lies.

No obstant això, Jaume III fou im-piament perseguit per Pere IV, el po-derós i cruel Rei d'Aragó. Aquest am-bicionava el Regne de Mallorca, ifustigà Jaume IIIfins que l'obligà arefugiar-se en el Rosselló i després aMontpeller.

Jaume IH intentà recuperar el seuRegne de Mallorca. Reuní una petitaflota i desembarcà en la badia de Po-llença. Des d'allà es dirigí cap alcentre de l'illa. A la sortida de Lluc-major caigué valentment davant lestropes superiors de Pere IV, les qualsel travessaren a espasades i el deca-pitaren. Així moria Jaume III, el 25d'octubre de 1349. Maria AntòniaSalvà li dedicà unes estrofes elegía-ques que acaben de la manera se-güent:

Jaume terç, valent i noble,sempre august en la dissort,regna encara damunt ton poble,per l'amor que venç la mon

Gràcies, pare Miquel Pascual,

Texte: Guillem PontDibuix: Josep Cortès

TelèfonsAjuntament 56 90 03Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 567020Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 5671 68Ambul. de Manacor 55 42 02Escola 56 94 83Bombers 55 00 80C. Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 569046S.M.O.E. 569549Funerària 52 60 53GESA 554111Grua 55 03 44

Batec pàg 8 (148) $£

Asfalt

Durant aquest mes passat, els llo-rencins, carrioners i costallorencinershem pogut veure con les autoritatsmunicipals encarregades del manteni-ment de les vies-ptíbliques urbaneshan tapat els clots dels carrers. A-quest fet ha representat un avanç im-portant, ja que la nostra butxaca esveurà guardada d'un bon grapat debitllets que cada tant deixàvem a calmecànic.

Molt bé, molt bé. Els arregladorsde cotxes deuen estar més fêlions.

Robatoris

que no era meva fa tot just una set-mana, ens n'han presa una de Sa Co-ma, que trobàrem per la depuradora,ens han robat un vespino, que cercantcercant el trobàrem per Artà, etc. etc.

Vos dic, al.lots, que ho tenim fotutper tot, tant a Ciutat com al poble.

APA

Aquest mes passat, juliol, ha estatben fotut en el tema de la seguretatciutadana. Tan contents com anàvemels llorencins, perquè ens podíem pas-sejar per la vila sense por. Això s'haacabat. Durant el mes de juliol, duesdones llorencines ja d'edat s'han vistatacades, quan sortien de comprar,per desaprensius que, des d'un cotxe,els han pispat la cartera. A Sant Llo-renç, l'estirada ja és comuna.

Feia recompte, i a ca nostra (oh,que hi vivim de bé, a Sant Llorenç)ens han entrat cinc vegades, ens hanpres una bicicleta de devora l'escola,me n'han canviada una per una altra

Divendres, dia 23 de juliol, al res-taurant Son Floriana, l'APA de SantLlorenç va organitzar un sopar perfer les acaballes d'aquest curs. Caldir que aquest sopar es va retardardegut a que la seva presidenta, BelNicolau, havia estat intervenguda qui-rúrgicament. Però sabem de ben bonatinta que soparen d'allò millor, ambun gran assortit de plats elaboratsmolts d'ells per en Tomeu Pinxo. Labauxa va seguir, i xerraren

Ciclisme/caminadors

Fa un parell d'anys es començà aposar de moda pertot arreu anar a ca-minar. Els metges aconsellaven ferexercici regular, i com que les mado-nes no s'atrevien a jugar a tennis,futbol, bàsquet o el que sigui, enacabar la seva tasca partien a enrevol-tar per foravila. Aquesta afició s'haconvertit en tradició. A més s'aprofita

per xafardejar una estona, que la llen-gua si no s'empra es rovella.

Darrerament, també, entre el jo-vent, la pràctica ciclista, sobretot demountain, ha augmentat. Protegits percascos i genolleres parteixen a foradarmuntanyes. Endavant amb totes aque-stes aventures!

Cardassar-93

En Xisquet és el presi, i nosaltresens vàrem equivocar perquè diguéremque ho seria n'Ignasi o en GuillemPaco. "Ha saltado la sorpresa".

I que, jo què sé, ... seguiran més omanco amb el mateix equip, tot i quehi ha hagut un parell de baixes, peròno gaire.

Com que l'entrenador ha abandonatel seu càrrec per anar a dirigir elsequips base del Manacor, en ToniPastor serà l'encarregat de fer elsesquemes tàctics i tècnics del Cardas-sar.

Futbolet

Tot i que encara hi manquen ungrapat de dies per acabar, el torneigde futbolet esta d'allò més emocio-nant. S'han classificat per a la fasefinal quasi tots els equips favorits,destacant damunt tots el dream teamS'Estanyol, que està complint els pro-nòstics, encara que cal esperar unapossible sorpresa, que Tots Sets,S'Electric, etc. no regalaran res.

Qui ha decebut de totes, totes, haestat l'equip de la Lasió que era undels equips cridats a donar algunaalegria als seus milers de seguidors.

A tots ells enhorabona!

Batec pàg 9 (149)• if

Àrbitre

Volem fer arribar l'enhorabona aen Julián Velasco, aquest llorencí d'a-dopció i de professió, àrbitre de fut-bol, que està aconseguint una tra-jectòria meteòrica, (pareix l'Albacetequan va pujar a primera).

En Julián, després d'uns anys d'ini-ciar-se en això de l'arbitratge va de-manar un any d'excedència, per laqual cosa va estar una temporada sen-cera sense arbitrar, però després detornar agafar el fil ha pujat tres cate-gories en tres anys consecutius, il'any que ve arbritarà a 3a divisió na-cional. Per ventura el veurem pelMoleter. Sort!

Sant Joan Pelut

El dia vint-i-quatre de juny (SantJoan), a Sant Llorenç ja és tradicionalque a l'ofici solemne surti a ballarl'oferta Sant Joan, acompanyat d'unsmúsics que toquen una melodia pròpiad'aquest ball. LLavors, a la sortidade l'ofici, fa uns quants balls a laplaça i pel carrer Major.

La sorpresa d'enguany fou que a lasortida no hi va haver els dimonis queacompanyaven els balls del carrer, itambé una altra sorpresa que a la sor-tida de l'església repartien caramels.No entenem molt bé aquest canvi delsdimonis pels caramels, només un sug-geriment si ho premeteu, intentarconservar les tradicions. Gràcies.

Mostra internacional

La setmana del 19 al 25 de juliol,Sóller celebra la XIII Mostra Inter-nacional Folklòrica. Enguany, a SantLlorenç, el dia 23 de juliol ens vavisitar un grup de Macedònia (Grècia)que juntament amb unes peces de ballde bot varen fer una vetlada ben di-vertida i agradable.

També el dia 21 de juliol un grup

del País Basc ens va visitar i ho féu ala Costa Llorencina. Varen fer unaactuació a Cala Bona i una altra aCala Millor. Aquestes actuacions esvaren poder dur a terme gràcies a lescol.laboracions dels Ajuntaments deSon Servera i Sant Llorenç i també del'Associació hotelera de Cala Millor.

Festes

desastres.Que surti l'esperit de poble, i que

siguin unes fetes molt participatives.Bones festes a tots!

Grup Sol, i de dol

Quan surti la revista d'aquest mes,les nostres festes o començaran aviato ja estaran en marxa. Ens agradariaque fossin unes dates de gran partici-pació, queia gent s'animàs, es diver-tís molt, sortís molt, rigués a voler,que s'ho passas beníssim, sense fer

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

GARCIA LISJOIERIA-RELLOTGERIA-FOTOGRAFIA

LES MILLORS MARQUES DEL MERCAT ENCAMERES FOTOGRÀFIQUES

COMPACTES, RÈFLEX, AUTOFOCUSNIKON * MINOLTA * CANON * OLYMPUS * YASHICAKONICA * RICOH * PENTAX * PRACTICA * POLAROID

Fotografia i video professionalRevelat de fotos Arco Iris de Kodak

Carrer Major, 47 SANT LLORENÇ Telèfon 838351

Opinió/poesia pàg 10 (150) tfAigua potable, quan?

NactoMlIstts dt MaJtorca

Després de la moguda que es va produir davant l'acordpres per l'Ajuntament el mes de gener de 1993, sobre laconcessió de l'aigua municipal a una empresa privada i laposterior retirada d'aquesta concessió degut a la pressiópopular, ens trobam encara avui sense saber molt bé comestà aquest tema, ja que l'equip de govern del nostreAjuntament segueix sense donar informacions i sense ofe-rir una resposta clara a aquest poble, que comença a estarfart de la incompetència dels seus polítics.

El PS M ha seguit demanant als plenaris a veure quanes posaria en funcionament el servei d'aigua potable icom està prevista la instal·lació, sense rebre cap respostaclara per part de l'equip de govern.

El PSM ha intentat arribar a un acord amb l'equip degovern, oferint sempre la nostra col·laboració per elabo-rar conjuntament un reglament de funcionament de les ai-gües, sense que fins ara hàgim rebut cap resposta postivaen aquest sentit.

El PSM, per no polititzar encara més aquest tema i perintentar cercar solucions abans de seguir criticant, ha ca-llat durant aquests mesos pensant que així es faria méscas al manifest entregat a l'Ajuntament pel mes de febrerj que, acompanyat de més de 600 firmes, exigia clara-ment una solució al tema de les aigües.

El PSM, vists els resultats obtinguts fins ara, vol mani-festar al poble de Sant Llorenç que no se sent responsablede la mala gestió d'aquest Ajuntament, i que davant elpoc cas rebut, sols ens queda la nostra crítica i la nostraoposició més dura, que és l'únic que entén aquest incope-tent equip de govern.

Per tot això, el PSM vol demanar des d'aquí una pres-sió constant a l'Ajuntament per part de tots els llorencins,que després de pagar el que estam pagant volem veure eltema de les aigües resolt i acabat d'una punyetera vegada.

PSM-Nacionalistes de Mallorca

VII(D'un llibre inèdit,encara sense títol)

Les roses, la mar

A na Catalina de Ses Sitges

Poncelles esclatant, tebior de les rosesque floreixen un cop morta la primavera,alegries d'infant al ple de la innocència.Avui -jo que no en sé- he ensenyat a nedaruna nina petita a l'illa de Cabrera.A hores d'ara, quan ja som a casa nostra,encara sent el balanceig de la barcassasolcant la mar dels déus. He pujat a l'estudi;tene el cap marejat pel sol i les onades,i al cor el punt de recança dels plers just mig g audits.Aquella criatura, fins quan em membrarà?Per què la joia es torna sempre melangiaen l'ànim del poeta? Recordarà la mar,i això és més important que que em recordi a mi.Esdevindrà una dona, jo un dia em moriré,mes romandrà la mar, com romandran les roses,i el poema, i, en ell: ella i la mar i les roses...

Sant Llorenç des Cardassar, diumenge, ll-7-'93

Jaume Calmés

Renaixença

tota aquesta amagrida poesia floralescadel vuitcents! clara blancor de malaltamassa almogàvers canonges comtes-reissegadors del 1640 verges i sants nostratstemorenca imitació de Zorrilla Núñez de ArceDaudet cloent tot l'horitzóarriba ara com un incendi nit altaVerdaguer escriu BaudelaireGuimerà a Verlainefinalment Costa i Llobera tradueix Rimbaudal catalàhi calhi cal una nova Renaixençaforn de gerrer tot aflamat

inabraçable.

Miauel López Crespí

Folklore-

pàg 11 (151) If

Mostra internacional Joana Domenge

Enguany se celebrà a Sóller la XIIIMostra-Internacional Folklòrica, del19 al 25 de juliol. Aquest any per lanostra contrada hem pogut gaudird'un gran espectacle de mùsica i bali.

El dia 21 de juliol, al Pare de laMar, ens mostraren els seus balls ungrup del País Basc; per manca detemps us reproduirem una breu histò-ria d'aquest grup que acompanyava elprograma de mà d'enguany.

El grup de danses basques Kresa-lan neix a l'any 1968 com una brancade l'associació cultural del mateixnom. En els inicis, les seves activitatses dedicaren a la recollida i investiga-ció de les músiques i balls tradicio-nals del poble basc, basades en fetssocials que provoquen una identifica-ció de la gent amb les seves arrelsmijançant una adequació del folklorea la problemàtica actual.

Actualment el seu programa estàenfocat a representar el folklore deles distintes regions que conformenEuskadi i a la recerca de nous pro-grames de danses descrits amb la ma-jor fidelitat possible i conservant elsentit originari d'un poble amb carac-terístiques pròpies. La tasca d'investi-gació duita a terme al llarg dels seus

25 anys d'existència els permet oferiruna gran varietat de músiques, festesi danses basques, a fi de des-pertarnoves aficions per la cultura del seupaís i donar a conèixer la més genuï-na forma d'expressió popular del seupoble. Aquest grup ha viatjat a dife-rents països per mostrar les se-vesdanses: França, Itàlia, Grècia...

El dia 23 de juliol, a la Plaça del'Ajuntament, ens va visitar el grupLaografiki-arheologiki etèria. Elasso-nas (Grècia). Amb ells tenguérem unintercanvi d'opinions així com pogué-rem, ja que un parlava anglès i unpoc que en sabíem ens varen poderexplicar una mica la seva feina.

Aquest grup folklòric fou creatl'any 1978, a la petita ciutat d'Elas-sona, situada a la regió de Thesalia,a la zona central de Grècia, essent enl'actualitat un del grups més repre-sentatius del folklore grec.

En les seves actuacions presentenles músiques i danses del folklore detotes les regions del seu país, combi-nant els antics balls dels seus avant-passats amb algunes produccions mésmodernes queja s'han integrat en laseva cultura popular, com són ara elsirtaki, zorbas o hasapiko.

Cal destacar el gran afer que handedicat a l'estudi de la indumentàriadel seu país, muntant exposicions ifent una recerca de les robes i com-plements característics de Grècia; peraquest treball han rebut guardons perl'autenticitat i cura que han tingut.

Tant a l'actuació de Cala Millorcom a la de Sant Llorenç hi va haveruna estoneta de ball de bot, animatpel grup Tramudança, amb la intencióque els grups que ens visitin se'n du-guin una opinió diferent del que ésuna mostra de ball, ja que nosaltres ales ballades populars, el més impor-tant és la participació. Sorprèn moltels visitants que la nostra història esconservi tan bé per part del poble.

I ja només ens queda donar les grà-cies a tots els qui amb el seu esforç icol·laboració fan que any rera anyens pugui visitar un grup dels partici-pants a la Mostra Internacional Folk-lòrica de Sóller, l'Ajuntament, SaNostra i el grup Aires Sollerics.

I també, des d'aquestes pàgines,volem manifestar a Aires Sollerics elgran encert de Sa Mostra, com a in-tercanvi de balls, músiques i culturesi no com a una competitivitat entrediferents països.

Opinió pàg 12 (152)*f

Cròniques vilatanes

Normes subsidiàries

A la fi pareix que això de les Nor-mes anirà endavant! El passat dia 23l'Ajuntament, després de dos anys del'aprovación inicial, s'ha decidit a do-nar-les el vist i plau; quasi dos anysper decidir si acceptava o no les al-legacions presentades per les diferen-tes persones i col·lectius interessatsen el tema urbanístic.

Però la història és molt més llarga,i ens adreça a l'octubre de 1979 quanl'aleshores Consell General Interin-sular va prendre l'acord de revisar elsplanejaments urbans de les Illes Ba-lears (a molts de municipis no hi ha-via planejament de cap tipus), sub-vencionant els equips redactors mit-jançant convenis amb els diferentsajuntaments.

Han passat quasi catorze anys,quan en teoria en dos havien d'estarllestes, i si tenim en compte que lesNormes són révisables als cinc anys,veim que el procés ha sigut bastantllarg (en certa manera com a altresmunicipis amb forts interessos urba-nístics).

Però si repassàvem una mica lahistòria d'aquestes Normes veuríemque no eren necessaris tants d'anysper arribar a les conclusions finalsamb què s'han aprovades de maneraprovisional.

La primera proposta o avanç que esva dur a exposició pública l'any 82no diferia gaire de la proposta apro-vada, salvant petits punts i alguns

matisos, i en alguns aspectes crec queestava molt millor que així com que-darà ara, i més si tenim en compteque Punta Amer encara no havia sigutdeclarada Àrea d'Especial Interès; enaquella proposta Punta Amer i altresretalls que es feien a la zona costane-ra quedaven fora d'ordenació.

Al poble també es feia una actua-ció, pens que important, allà on lescarreteres d'Artà i Son Servera erentraslladades fora del casc urbà, peròels poders fàctics del moment (semprehi ha poders fàctics) ho impedirenperquè els interessos que es jugavena la costa eren prou forts en aquellmoments, i la composició de l'ajunta-ment no era tan ferma com per durendavant una proposta tan ambiciosacom la que es presentava. Crec queaquesta va esser una de les grans oca-sions perdudes del nostre poble, quehagués pogut canviar la fisonomia delmunicipi i al mateix temps donar so-lucions als problemes urbanístics quehi havia en aquell moment, que noeren pocs.

A partir d'aleshores les Normess'han arrossegat pels calaixos de l'ar-quitecte, ja que l'equip redactor se'nva fer la punyeta quan va veure cla-rament que als poders fàctics no elsinteressava gaire tenir cap norma,perquè, per exemple, mai una zonadestinada a serveis s'hagués pogutconvertir en zona hotelera, ni zones

de xalets en blocs d'apartaments, comha passat a Sa Coma perquè la nor-mativa existent permetia això i més,tan sols era una qüestió de voluntatpolítica.

De la discussió del ple tan sols vullfer notar el vot negatiu de la repre-sentant del PSOE, que, com va dir enToni Sansó, era molt difícil d'enten-dre que a la proposta inicial votàs fa-vorablement i a la provisional en con-tra, quan era manifesta la seva millo-ra, no ésser que el motiu fos la noinclusió dels 35.000 m2 que a l'agostdel 91 el PSOE havia anunciat ques'havien aconseguit; si no és per aixòno es comprèn; per ventura algun diatendrem la clau d'aquest vot negatiu.

Mentrestant, i encara que aquestesNormes no sien les que voldríem (ésmolt difícil fer unes Normes a gust detots), hem de dir ben arribades sien,encara que, com he dit abans, no fe-ien falta deu anys per arribar a teniraquestes Normes que l'Ajuntament vaaprovar el passat dia 23 de juliol;estic ben segur que si s'haguessin a-provades ara fa deu anys, més d'undesastre urbanístic s'hagués pogutevitar.

Turisme

Després del susto de l'any passat,els hotelers estan bastant satisfets ambl'ocupació que tenen en aquests mo

CIAL

C.B.

-INSTAL·LACIONS SANITARIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

Opinió pàg 13 (153) %£

ments. Els hotels estan quasi al centper cent, la qual cosa no vol dir quetot vagi bé, ja que si bé l'ocupació ésbona no es pot dir el mateix en lo querespecta a les depeses dels nostresvisitants. De cada any es redueix ladespesa per turista i si a això hi afe-gim que els tours-operators estan ei-xugant els hotelers amb preus mésque estirats, veurem que malgrat tenirbona ocupació, els balanços de finalde temporada són de cada any mésmagrosos.

El fet que la pesseta s'hagui deva-luat no ha tingut la incidència ques'esperava, i els negocis de botiguesi cafès no aconsegueixen fer les cai-xes d'ara fa tres o quatre anys. I ésque això de la crisi no és patrimonid'un sol país, es veu que pertot cui-nen faves.

La Mostra

Enguany la Mostra de Sóller, comja és costum, ens ha fet arribar dosgrups. Per primera vegada la Mostraha tingut presència a la Costa, un

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

grup basc va actuar el passat dia 21dues vegades, la darrera acompanya-da de ball de bot amb un molt bonèxit de públic.

Pel que fa a Sant Llorenç, un grupde Grècia ens va mostrar els seusballs que foren de l'agrar de la granquantitat de gent que hi va assistir; lamúsica que acompanyava els dansai-res tenia una forta influència àrab, ien cap moment deixava d'ésser medi-terrània; els balls, cadenciosos i demoviments elegants, reafirmaven elredol de la seva pertanyença: la Me-diterrània.

Tan sols un però, caldria que quanvenguessin grups de l'estranger a ba-llar i a fi que la gent pogués entendreuna mica millor el que fan, hi haguésun presentador-traductor; el grup crecho feia en anglès, però de segur quemolt poca gent l'entenia. No és unacosa massa difícil i la gent podriagaudir molt més d'aquesta mostraque, encara que es faci a Sóller, laparticipació a Sant Llorenç ja s'haconvertit en un costum, i per tanthem de dir fins l'any que ve.

Ignasi Umbert i Roig

GAT 490 BAL 057

AVDA. D'ES TORRENT, 1 TELEFONO 5506 50 FAX 84 38 09

Les estrelles de l'estiu '93

EXCURSIONS A CABRERA

*<&D©E>'

07500 MANACOR (MALLORCA)

Sortides diàries des de la Colònia de Sant JordiLa millor combinació. Només 20 minuts de travesía

Preus: Adults 2.600 ptes; Nins (de 4 a 11 anys) 1.300 ptes.

AQUACITY-AQUAPARK-MARINELANDCompri les entrades a Viatges Manacor i estalviï les coes de taquilla.

Preus especials per a grups.Preus: Aquacity Aquapark Marineland

Adults 1.575pts 1.575pts 1.300 ptsNins 900 pts 850 pts 700 pts

Per al poble de Sant Llorenç servei gratuït de billets a domiciliRESERVI AMB ANTEL.LACIO A VIATGES MANACOR!!! * BONES FESTES I MOLTS D'ANYS

Ecologia pàg 14 (154) *fDesprés de tot, pot ser que siem germans aou*

¿Com es pot comprar o vendre elfirmament, ni tan sols la calentor dela terra? Aquesta idea ens és descone-guda.

Si no som propietaris de la frescorde l'aire ni del fulgor de les aigües,¿com poden vostès comprar-los?

Cada bocí d'aquesta terra és sagratper al meu poble. Cada mata brillantde pi, cada gra d'arena en les platges,cada gota de rosada en els foscs bos-cos, cada turó i fins i tot el so decada insecte és sagrat a la memòria ial passat del meu poble. La saba quecircula per les venes dels arbres duuamb ella les memòries dels pells ro-ges.

Els morts de l'home blanc oblidenel seu país d'origen quan emprenen elseu passeig per les estrelles; en canvi,els nostres morts mai no poden obli-dar aquesta bondadosa terra, ja que ésla mare dels pells roges. Som part dela terra i així mateix, ella és part denosaltres. Les flors perfumades sónles nostres germanes; el venat, el ca-vall, la gran àguila; aquests són elsnostres germans.

Les escarpades penyes, els humitsprats, la calentor del cos del cavall il'home, tots pertanyen a la mateixafamília.

Per tot això, quan el Gran Xef deWashington ens envia el missatge deque vol comprar les nostres terres,diu que ens guardarà un lloc en elque puguem viure confortablemententre nosaltres. Ell es convertirà en elnostre pare i nosaltres en els seusfills. Per això, considerarem la sevaoferta de comprar les nostres terres.Això no és fàcil, ja que aquesta terraés sagrada per a nosaltres.

L'aigua cristal·lina que corre perrius i rierols no és sols aigua, sinóque també representa la sang delsnostres avantpassats. Si els venem lesterres, han de recordar que és sagradai a la vegada han d'ensenyar als seus

fills que és sagrada i que cada reflexfantasmagorie en les clares aigüesdels llacs conté esdeveniments i me-mòries de les vides de les nostresgents. El murmureig de l'aigua és laveu del pare del meu pare.

Els rius són els nostres germans iassacien la nostra set; són portadorsde les nostres canoes i alimenten elsnostres fills. Si els venem les nostresterres, vostès han de recordar i ense-nyar als seus fills que els rius són elsnostres germans i també ho són seus,i per tant, han de tractar-los amb lamateixa dolçor amb què es tracta a ungermà.

Sabem que l'home blanc no com-prèn la nostra manera de vida. Ell nosap distingir entre un tros de terra iun altre, ja que és un estrany que ar-riba de nit i agafa de la terra el quenecessita. La terra no és la seva ger-mana, sinó la seva enemiga, i una ve-gada conquerida, segueix el seu camí,deixant enrera la tomba dels seus pa-res i el patrimoni dels seus fills.Tracta la seva mare, la terra i el seugermà, el firmament, com objectesque es compren, que s'exploten i esvenen com ovelles o comptes de co-lors. La seva gana devorarà la terradeixant darrera tan sols un desert.

No ho sé, però la nostra manera deviure és diferent a la de vostès. Justla vista de les seves ciutats entristeixels ulls del pell roja. Però potser si-gui perquè el pell roja és un salvatgei no comprèn res.

No existeix un lloc tranquil en lesciutats de l'home blanc, ni hi ha llocon escoltar com s'obren les fulles delsarbres a la primavera o com aletegenels insectes. Però soc un salvatge queno comprèn res. El renou sols pareixinsultar les nostres oïdes: i després detot, ¿per què serveix la vida si l'homeno pot escoltar el crit solitari del xo-tacabres ni les discussions nocturnesdels granots a la vora d'un estany?

Soc un pell roja i no entenc res. No-saltres ens estimam més el suau mur-mureig del vent sobre la superfícied'un estany, així com l'olor d'aquestvent purificat per la pluja del migdia0 perfumat amb aromes de pins.

L'aire té un valor inestimable peral pell roja, ja que tots els ésserscomparteixen un mateix alè, la bèstia,l'arbre, l'home, tots respiram el ma-teix aire. L'home blanc no pareixconscient de l'aire que respira; comun moribund que agonitza durantmolts dies és insensible a la pudor.

Però si els venem les nostres terreshan de recordar que l'aire és inesti-mable, que comparteix el seu esperiten la vida que ens aguanta. El ventque va donar als nostres padrins elprimer alè de vida, també rep els seusúltims sospirs. I si els venem les nos-tres terres, vostès han de conservar-ies com a cosa apart i sagrada, comun Hoc on fins i tot l'home blancpugui tastar el vent perfumat per lesflors de les paraceres.

Per això consideram la seva ofertade comprar les nostres terres. Si deci-dim acceptar-la, jo posaré una condi-ció: l'home blanc ha de tractar elsanimals d'aquesta terra com a ger-mans.

Sóc un salvatge i no comprenc unaltre tipus de vida. He vist milers debúfals podrint-se per les praderes,morts a tirs per l'home blanc desd'un tren en marxa. Sóc un salvatge1 no comprenc com una màquina fu-mejant pot importar més que el búfalal que nosaltres matam sols per so-breviure.

Què seria de l'home sense els ani-mals? Si tots fossin exterminats, l'ho-me també moriria d'una gran soledatespiritual; perquè el que succeeixi alsanimals també li succeirà a l'home.Tot va enllaçat.

Heu d'ensenyar als vostres fills queel sòl que trepitgin són les cendres

Ecologia/Ajuntament pàg 15 (155) $fdels nostres padrins. Inculqueu alsvostres fills que la terra està enriqui-da amb les vides dels nostres sem-blants a fi de que sàpiguen respectar-la. Ensenyau als vostres fills que nos-altres hem ensenyat als nostres que laterra és la nostra mare. Tot el queocorri a -la terra ocorrerà als fills dela terra. Si els homes escupen al sòls'escupen a ells mateixos.

Això sabem: la terra no pertany al'home; l'home pertany a la terra. Ai-xò sabem. Tot va enllaçat, com lasang que uneix una família. Tot vaenllaçat.

Tot el que li passi a la terra, li pas-sarà als fills de la terra. L'home nova teixir la trama de la vida; ell éssols un fil. El que fa amb la trama

s'ho fa a ell mateix.Ni tan sols l'home blanc, amb el

Déu que passeja i parla amb ell d'a-mic a amic, queda exempt del destícomú. Després de tot, potser quesiem germans. Ja veurem. Sabem unacosa que potser l'home blanc un diadescobreixi: el nostre Déu és el ma-teix Déu. Vostès poden pensar araque Ell els pertany, el mateix quedesitgen que les nostres terres elspertanyin, però no és així. Ell és elDéu dels homes i la seva compassióes comparteix a parts iguals entre elpell roja i l'home blanc. Aquesta ter-ra té un valor inestimable per a Ell isi s'hi fa mal es provocarà la ira delCreador. També els blancs s'extingi-rien, potser abans que les demés tri-

bus. Contaminen les seves llars i unanit moriran ofegats en els seus propisresidus.

Però vostès caminaran cap a la se-va destrucció, voltats de glòria, inspi-rats per la força del Déu que els vadur a aquesta terra i que per algundesigni especial, els va donar dominisobre ella i sobre el pell roja. Aquestdestí és un misteri per a nosaltres, jaque no entendrem perquè s'extermi-nen els búfals, es domen els cavallssalvatges', se saturen els llocs delsboscs amb l'alè de tants homes blancsi es farceix el paisatge d'exhuberantscolines amb cables parlants. On és lamata? Destruïda. On és l'àguila? Vadesaparèixer. Acaba la vida i comen-ça la supervivència.

La justícia del PSOE i la platja de Sa Coma

Quan, al ple de dia 5 de març de1991, l'Ajuntament va interposar unrecurs contenciós-administratiu contral'ordre ministerial de 14 de febrer de1990. per la qual es concedia a RE-DO S.A. (l'empressari Jaume Moll)el dret d'ocupació de la platja de SaComa, vaig manifestar, tot innocent,que confiava que els tribunals fessinjustícia a favor dels interessos públics

i no dels privats.Desgraciadament això no ha estat

així. L'Ajuntament ha rebut aquestsdies la sentència on se li comunicaque REDO S.A. pot seguir amb l'ex-plotació de sa platja de Sa Coma sen-se pagar ni un duro a l'Ajuntament deSant Llorenç. Ens queda, i així ho vaacordar el ple de dia 23 de juliol de1993, recórrer al Tribunal Suprem,però sense gaire esperances de recu-perar una platja i uns ingressos queper llei ens pertoquen i que, a Ma-drid, el PSOE ens segueix negant.

És realment trist veure com l'admi-nistració del PSOE, centralitzada aMadrid, per donar uns guanys a unparticular passa per damunt l'autono-mia municipal, sensé tenir en compteque amb aquest fet es pot assentar unprecedent greuíssim per molts d'altresAjuntaments que també disposen deplatja a la seva zona costanera.

És trist veure com, per aconseguirla platja de Sa Coma, el senyor Mollva presentar el projecte un dia des-prés de sortir el reglament en elBOE, cosa que fa sospitar que el co-

neixia perfectament, i que estava re-dactat a la seva mida des de moltabans de veure la llum.

Coneixent, per declaracions fetes,l'esplèndid que sap ésser el senyorMoll amb eís seus amics polítics, enspodem imaginar moltes coses. Ésllastimós veure com per aconseguir elservei aquest senyor va presentar fac-tures, acceptades per l'administraciódel PSOE, de cafeteres, tassons, fur-gonetes, obres fetes als bars-restau-rants i tantes altres que res tenen aveure amb la platja de Sa Coma.

Estam davant un munt d'irregulari-tats que la justícia del PSOE es negaa veure, per seguir protegint uns in-teressos particulars enfront dels delpoble de Sant Llorenç. Es veu que lallei no és igual per a tothom, malgratel canvi sobre el canvi que el PSOEens ha promès en aquestes darrereseleccions, després de fets com els deFüesa, Ibercorp, Juan Guerra... itants d'altres que posen en dubte l'ho-nestetat del PSOE.

Antoni SansóPSM-Nacionalistes de Mallorca

El temps pàg 16 (156) $f

Ca'n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

Resum comparatiu del mes de juny

1992

Temperatura màxima 28Temperatura mínima 8'5Temperatura mitja 19'5Temp. max. mitja 24'9Temp. min. mitja 14'2BoiresTempestes 3CalamarsaPluja (l/m2) 44'7Dies de cel serè 6Dies de cel cobert 6Dies de cel nuvolat 18GeladesPols d'Africà 2

Pluja en el terme

1938 Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)

33 Son Roca11 Sa Fontpella

21'6 Sant Llorenç (Ca'n Xesc)27'515'8 Des d'on ha bufat el vent2

2'4141

15

1

32

2'23'12'4

1008060

HUMITAT

T M mii 1 rmi n ' " '"•«1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

N US •E n

VENTS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1040 PRESSIÓ

1000

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

80

60

40

20

O

PLUJA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40353025201510

-5

TEMPERAT

niI I I Ml

| - | ^ l ^ ~ l ~ l ~ l l t l l l ! t

! I ULULI I J - 1 ! ! ! !J D I -8—9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Llibres/aniversaris pagi? (1ST) íf

Crònica de la pestaEl darrer llibre de M. Lopez Crespi

>IÌ«fH«l I V»|>C/-<'l-CN|»Ì

CVÒltitfU

eie lapesta

Coìtecelo Que «s tiré: Uíbfesdd Segle

Llibres del Segle, la nova editorialcatalana que porten endavant el ma-llorquí Lluís Massanet i l'home de

cultura Manel Costa-Pau, acaba d'e-ditar el darrer llibre de M. LópezCrespí.

Cronica de la Pesta -fantasiós re-cull de narracions del conegut autorpobler editat a la col·lecció Què usdiré- ens porta a fer diversos i es-tranys viatges que no havíem gosatimaginar. Llegint el conte que dónatítol al llibre podrem constatar unaMallorca ben diferent a algunes ensu-crades descripcions molt de moda enl'actualitat.

Els gossos guardians ens sedueixde bon començament i ens empeny aconèixer els indestriables laberints delCaire ajudant-nos a descobrir els con-tes secrets del gran Mohammed âl-Ghaiti (1919-1986). Mitjançant elpreciós recull del gran escriptor egip-ci disposam d'una informació de pri-mera mà de les increíbles aventures iexòtiques rondalles traduïdes de l'à-rab per Ferran Lupescu (un dels mésgrans poetes catalans de l'actualitat).

Si continuam avançant per les sen-deres d'aquesta important aportació a>la narrativa catalana i fem camí peraquest impressionant dedal creatiu,podrem pujar a la nau que ens deixa-rà a l'entrada de l'amagat continentd'Anàrquida. M. López Crespí, a As-saig de 'reconstrucció de la històriad'Anàrquida ens ofereix l'oportunitatúnica de descobrir el que sempre ensamagaren els historiadors oficials.

Hi ha en el llibre un cruel i benmeditat experiment literari Fugir, queens permetrà gaudir d'una visió, al-hora desencisada i irònica de la dis-bauxa actual: les guerres permanents,el control de les consciències mitjan-çant la TV, la buidor i la banalitatconvertides en suprem valor de l'exis-tència.

Crònica de la Pesta és, de veritat,un llibre que ens sorprèn des de laprimera pàgina.

Redacció

Tal dia com avui

ARA FA 100 ANYS* Que es va constituir la Junta

Municipal de Sanitat.

ARA FA 50 ANYS* Que en Pere Jaume Comís va ser

nomenat batle.

ARA FA 40 ANYS* Que va ser inaugurat el pes, a fi

de controlar millor les matances.

ARA FA 25 ANYS* Que s'instal·laren altaveus al

campanar de l'església, per tal depoder-hi fer les crides.

ARA FA 15 ANYS* Qua Joan Domenge fou nomenat

director de l'escola de Sant Llorenç.* Que es va constituir el Consell

General Interinsular.

ARA FA 10 ANYS* Que Jaume Mayol fou nomenat

director de l'escola.* Que l'Ajuntament acordà posar

indicadors del terme municipal a totesles carreteres afectades.

* Que, a instàncies de l'Associacióde Pares, es creà el Servei Municipald'Orientació Educativa, SMOE.

ARA FA 5 ANYS* Que s'aprovà el Reglament de

Normalització Lingüística.* Que l'Ajuntament va fer dos pous

ran del magatzem municipal de caraa la futura canalització de les aigües.El primer, a 36 metres de profundi-tat, va donar un raig de 80.000 l/h; il'altre, a 60 metres, de 55 1/h. Fa unsmesos, quan hi va haver la mogudadels preus, encara no sabien si erapotable o no.

Josep Cortès

Si lleu... /Demografia pàg 18 (158) ¿fMOTS CREUATS

8 9 K? 1 1 1 2

Horitzontals: 1.- Que elimina.Mil romans. 2.- Que té devoció. He-morroide. 3.- Capacitat emocional.Símbol del sofre. 4.- Vent de la ban-da de mar que sol bufar a hores de-terminades. Nom de lletra. 5.- Laprimera. Símbol del iode. Pertanyenta l'epidèmia. 6.- Nom de lletra. Ditd'alguna cosa que és ella tota sola,pelada, sense acompanyament de resmés. Consonant. 7.- Posaràs en pre-sència dues o més persones que fanafirmacions contràries per treure laveritat d'un fet. En un escut, faixaestreta que va de dalt a baix. 8. Pre-lat que presideix la dataria apostòlica.Acció de paga, esp. un salari. 9.-Pre-fix llatí usat en la formació de motscientífics, significant separació, allun-yament. Al rev., l'última part d'unacosa. Paó. IO.- Apetit. Substànciacatàrtica i diurética que s'obté del sucdel cogombre salvatge. 11.- Igual, lamateixa cosa. Consonant. Que pateixde tisi. 12.- Acció d'anotar. Termina-ció verbal. Símbol del cesi.

Verticals: 1.- Inflor deguda a infil-tracions seroses, en el teixit cel.lular.Sentència antiga. 2.- Argument o te-ma d'una composició, que es posa alseu davant com a títol o introducció.No manca fer-hi res. 3.- Vori. Al re-vés, símbol del tàntal. Noi petit. 4.-Avalot. Déu del sol. El qui té el do-mini d'alguna cosa. 5.- Indicació delcamí a seguir. Consonant. 6.- Símboldel nitrogen. Que conté vapor. 7.-

Substància gomosa que hi ha dins l'a-mido. Cinquanta. 8.-Dotades. Espaiclos i descobert a l'interior o a uncostat d'un edifici. 9.- Ventet suau.Al rev. Nom de lletra. Esser afectatd'un dolor, mal físic, esp. d'un malhabitual, continu. 10.- Al rev., riucatalà. Mil. El que es dedica al con-reu de la terra. 11.- Símbol del nitro-gen. Relatiu o pertanyent al filòsofgrec Pitàgores. 12.- Masega. Motamusical. Nom de lletra.

SolucionsHoritzontals: 1.- Eliminador. M.

2.-Devot. Morena. 3.- Emotivitat. S.4.-Marinada. Pe. 5.- A. I. Epidèmic.6.- A. Rònec. T. 7.- Acararàs. Pal.8.- Datari. Paga. 9.- Ab. If. Pagó.10.- Gana. Elateri. 11.-Idem. R. Tí-sic. 12.- Anota. Ir. Cs.

Verticals: 1.-Edema. Adagi. 2.-Le-ma. Acabada. 3.- Ivori. At. Nen. 4.-Motí. Ra. Amo. 5.- Itinerari. T. 6.-N. Vaporífera. 7,-Amidina. L. 8.-Do-tades. Pati. 9.- Ora. Ec. Patir. 10.-Ret. M. Pagès. 11.- Pitagòric. 12.-Masec. La. Ics.

BROU DE LLETRES

NBESTBTRACVA

AE0NCEXEERC0

DSAMF0SBT0DM

EUMYITA1AGEL

SC0IuT0NXINA

ETRRRA0Tí-T3S

SuIu0upLLUÇz

T0INA.RUGAARI

LTESS0NCETTN

AIALAPJMSU0D

IRGGTLIhUMHF

C'•HKGLAEJAEC

Apa! a cercar dins aquest embullde lletres els noms de deu peixos.

SolucióAmfós, besuc, tonyina, truita, lluç,palàia, salmó, bonítol, esturió, tauró.

Demografia

DEFUNCIONS

Na Isabel Salas Galmés, viuda,morí a Sant LLorenç dia 4 de juliol,a l'edat de 86 anys. Descansi en pau.

NAIXAMENTS

En Marc Miquel Andreu, fill d'enJoan i na Maria, va néixer a SantLlorenç dia 26 de juny. Enhorabonaa ell i al seus pares!

N'Antoni Torres Urios, fill d'enJaume i na Catalina, neix a Son Ca-rrió dia 13. Salut!

NOCES

En Joan Carles Fàbregas Duran ina Catalina Tomàs Valls Pascual escasaren dia 11 a Sant Llorenç. Enho-rabona.

N'andreu Pont Riera i na FranciscàSerra Sintes feren l'esclafit dia 17 aSant Llorenç. Que tot els sigui enho-rabona.

Maria Galmés

Mirau si ens hi anirà bé, ambaquest espai que queda a la pàgina,perquè podrem aprofitar per donar-vos els molts d'anys per les festes deSant Llorenç i al mateix temps ompli-rem un buit.

Així queja ho sabeu, procurau pas-sar les festes el més bé que pugueu,però malavejau no gastar massa, queels temps no estan per segons quinesalegries.

Història Pàgl9(lS9)

TVenda de 45 esclaus moros a Eivissa i Mallorca (i D)

Un moro geperut de 35 anys a Da-niel Valleriola per 36 lliures. Maho-met Benabrahim de Màlica amb unsol ull i un poc sord, de 54 anys, aAntoni Verger d'Inca per 30 lliures.Ali Benhamet de Tedelis de 65 anysa Joan Avinyó i Antoni Oliva merca-ders per 29 lliures. Ali Almoliani deGranada, de 45 anys, a Nicolau Mer-cer mercader, per 54 lliures. MascotUbacar de Màlica, de 33 anys, a Llu-ís i Gabriel Bellviure mercaders con-versos de Mallorca, per 65 lliures.Mascot Benach Desedech de Bona, de50 anys, a Jaume de Galiana donzell,per 32 lliures. Ali Abdallà d'Alger,de 40 anys a dits Lluís i GabrielBellviure, per 25 lliures i 10 sous.Mahomat Araix de 40 anys a MiquelMarquès i Joan i Salvador Rafardmercaders, per 62 lliures. Abrahimfill de Mahomet de Bugia, de 38anys, a Ponç Dezlaures mercader per49 lliures i 10 sous; era afollat de tresdits de la mà. Ali Benmafomet de Bu-gia, de 35 anys, a Joan Avinyó per50 lliures i 10 sous. Mahomet Zale-ham, de 50 anys, a Lluís i GabrielBellviure per 40 lliures i 10 sous.Mahomet de 46 anys a Joan Arma-dans, doctor en lleis, per 50 lliures.Ali Benmaçot de Bugia, de 35 anys,a la dona Esclarmonda Puruga per 60lliures. Fátima Bencabrahim de 26 o27 anys amb dos subais fills seus,Jucef de 4 anys i Mahomet de 2 anysi mig, trencat, més un moro Ali Ali-melieni de 25 anys, més Hamet Ab-daharach de 27 anys, més Jucef Assi-nagi de Granada de 33 anys, tots perpreu de 300 lliures, venuts a l'hono-

rable dona Joaneta viuda d'Agustí deMoro donzell de Mallorca difunt, i aFortunyó de Ruesca donzell, gendreseu.

Segueix el compte de rebudes delssobredits preus.

Venda d'esclaus feta pel Procura-dor Reial: Ali Mucarili de 70 anys aJaume de Pacs per 28 lliures i 10sous. Mahomet Montagut de 45 anysa Salvador Domingo de València per52 lliures i 10 sous. Abdurramen Su-ali de 60 anys i sa muller FátimaBencahamer de 70 anys a mossènCastell per 48 lliures. Ali Benraixf de65 anys a Jaume Alemany per 35 lliu-res, 12 sous i 6 diners. Homar Ben-mafomet de 40 anys a Lluís Bellviureper 52 lliures, 6 sous i 8 diners. AliBellincef de 45 anys, afollat d'unamà, a Bartomeu Font corder, per 32lliures i 10 sous. Masuda Bencahalide 45 anys i un subai fill seu Çahimde 2 anys a Lluís Bellviure per 80lliures. Ali Benmagaluf de 38 anys aGabriel Valleriola, per 37 lliures i 10sous. Mahomet Maçot de 70 anys aFelip Desportell per 25 lliures. Sayt,malalt de febre, de 45 anys, a JaumeCampftillós per 39 lliures. Tres mo-ros marit, muller i una subaieta fillai una infanta nada de 12 dies; el maritanomenat Mahomet Benmussa malaltde 40 anys, la muller Fátima de 35anys i una filla d'un any i mig, ve-nuts a Joan de Montblanc per 108lliures.

31 agost.- Carta del balle generalde València adreçada a Llàtzer deLloscos, procurador reial de Mallor-ca, sobre el fet de la venda dels 45esclaus. El sobredit Gorgs es vol rete-nir 16 sous cada dia per sos treballscosa excessiva que sols toquen 4 sou¡per dia. Que de la venda s'ha hagu1.903 lliures, 2 sous i 2 diners, moneda mallorquina.

Notes històriques

1529, 10 setembre.- Perot Peretocuredor de l'heretat de Joan Peretodifunt, Hoga a Jaume Cabrer un rafalde pertinences de la cavalleria (SonPereto), dit el rafal de Bellver, durant3 anys, amb 107 ovelles, 3 bous a-recs. Tendra condretes les parets i lescases. No deixarà prendre aigua nillenya a ningú. Li deixa empriu al'aigua de la cavalleria pel bestiar.No podrà vendre la llana sense el seuconsentiment. Preu: 20 lliures i 20quarteres de blat. (ARM Miquel RoigR-l.OlSf. 79)

20 octubre.- Més lloga a JoanCrespí el rafal Monsoriu amb 200 o-velles, 42 cabres, 24 segalls, 4 bousàrees, 2 vaques aregues amb una ve-delleta i un brau, 3 egüues i un polli-net, 2 someres, 20 quarteres de blatper llavor i' 15 d'ordi, un quarto de lavinya. No deixarà prendre llenya niaigües a ningú. Cada any sembrarà 2figueres. No deixarà bestiar a veïnats.Deixarà la palla al paller. Lloguer: 40lliures i 40 quarteres de blats. (Id f.104)

-Més lloga a Jaume Lliteres la pos-sessió o cavalleria ( Son Pereto) du-rant 3 anys amb: 390 ovelles, 4 e-gües, 2 matxos, 6 bous àrees, 2 va-ques, altra vaca, una somera, la vi-nya. Un molí. Es reserva l'hort de re-guiu i el fems necessari. Es reté dueso tres sitges. Conrerà l'hort junt lacavalleria. Es reté l'alou i delmaris.No donarà aigua ni llenya a ningú.Cada any sembrarà 10 figueres. Esreserva la sala i cambres i la casetaon abans hi havia el molí. Lloguer:100 lliures i 100 quarteres de blat. (Idf. 105-108)

Ramon Rosselló

Espipellades pàg 20 (160)

Voltros direu lo que trobeu, però jo trob que sa fatxada d'es banc Central no fagens ni mica de planta, i això que està en es punt més cèntric d'es carrer Major.Entre un tros de frontis de rajoles espanyades i s'altre amb una persiana que cau devella, vidres crivellats des de fa molts d'anys, fustes sense untar, cartells de co-titzacions de l'any de la pera i sense actualitzar, i ara, per acabar-ho d'arrodonir,amb unes lletres noves mig sobreposades a ses marques de ses velles, sa veritat, quevoleu que vos digui?, crec que és sa més lletja d'es poble.Som d'es parer que si ells no hi posen remei s'Ajuntament els hauria de dir una pa-raula, que a's cap i a la fi es tracta d'un establiment públic.

[ xerrant de coses espanyades, vos heu fixat amb ses rajoles de sa plaça de s'Ajun-tament, que ran d'ets arbres s'alcen més de quatre dits? I amb ses que assenyalenes noms d'es carrers, que crec que n'hi ha més de rompudes que de condretes? Iamb sa part posterior de sa Unitat Sanitària, amb aquelles faroles més tortes que sajustícia i uns crivells per ses parets que un dia tendrem un denou si qualque al.lotjugant s'hi enfila?¿Tan complicat seria que una petita part d'es mil i pico de milions que tenim cadaany de pressupost se destinas a arreglar lo que s'espenya?

Fa un parell de mesos que es nostro Ajuntament va perdre es plet que li havia posatna Jerònia per lo d'es Pressupost, i s'altre dia va tornar perdre es que tenia amb enMoll per lo de sa concessió de sa platja de Sa Coma. Si també perd es que té enmarxa Democoma, ¿no vos pareix que començaria a ser hora de plantejar-se es can-viar de misser?, que amb ses misses que diu en Mèlia ses quebres són d'aquellesque deixen nafra!No i si hem de pagar tot lo que demana Democoma crec que haurem de vendre laSala amb tots es regidors dedins! P'entura seria sa nostra sort...

Com que es mes que ve tene vacances tant de sa feina com de sa revista, m'entre-tendré preparant un dossier amb tota sa informació que pugui recollir relacionadaamb sa canalització de ses aigües a Sant Llorenç. Després la faré arribar a tots esmitjans de comunicació provincials -premsa escrita, ràdio i televisió- i an es partitspolítics i associacions llorencins que la vulguin.Veurem si entre tots podem aconseguir d'una punyetera vegada que s'equip de go-vern doni una passa en benefici d'es poble, que ja està bé de tenir paciència i pagarper un servici que no mos volen donar, collons!

Jo no sé si és cosa de s'Ajuntament o de s'empresa que va imprimir es programade festes, però esment, lo que se diu esment, no n'hi van posar gens ni mica.Just a sa salutació d'es balle posa "llorendnns" amb dues enes i amb unes cometesque no hi fan cap falta; allà on hi tocava haver una "a", hi posen una "s"; i, peracabar-ho d'arrodonir, en lloc de recollir hi barrinen recollor!, amb sa qual cosapodria ser ben bé que molts de llorendnns s'enrecollonassin de valent.I a ses pàgines centrals, allà on mos mostren sa meravella urbanística que hi hauràran d'es molí d'en J3ou, hi entaferren unes estructures d'ormigón armando i unsaparcaments acciónala, que fan pell de gallina!Ja estam que a totes ses coses impreses hi surten faltes pròpies de sa mecanització,però sé cert que si hi haguessin pegat una repassadeta de cinc minuts moltesd'aquestes xorrades s'haguessin pogut evitar. .

¿~*I, com cada any, es mes que ve no treurem sa revista a rodo, que noltros també ne-cessitam reposar. Molts d'anys i que passeu unes bones festes.

Josep Cortès i