Organització:

Dis

seny

grà

fic: e

l-lo

cal.c

om

Amb el suport de:

Museu d’Art de Cerdanyola(MAC Can Domènech)

De dimarts a dissabte de 17 a 20 h

Diumenges i festius d’11 a 14 h

Carrer de Sant Martí 88

08290 Cerdanyola del Vallès

Tel. 93 591 41 30mac@cerdanyola.cat

del 2 d’octubre al 31 de desembre

Inauguració divendres 2 d’octubre a les 20 h

10 fotos d'aigua i una

galleda

Hi hagué un temps en què les imatges voleiaven,

despreses del seu objecte, idèntiques, per l’airecel. Era

l’època dels simulacres; àdhuc l’energia habitava en elles,

demiúrgica i atòmica, forma enllà. Per això foren tapades

les icones, imatges en dol. Fins que, alliberades, les

imatges foren revelades amb la fotografia. Rebel·lió

plàstica damunt paper. Ara, de nou, per la mercè de la

metafísica –això és la hipertècnica– el territori captat es

desplaça. El macro i el nano, el tot i el fragment, el real i

l’immaterial es retroben i creuen en la natura observada,

il·luminada i enlairada per Lujan.

Tot allò que percebem és observat pels senys, és a dir

pels sentits; els quals acondueixen el discernible a l’estat

mental. És així que els punts terminals del sensible

emeten informació sense consciència a la gran màquina

de traducció que és el diccionari de les coses: sons

per Vicenç Altaió

audibles, olors distingibles, gustos deconstruïbles, tactes

identificables i imatges reconegudes. Al costat però del

coneixement, de la raó deduïble i codificada, s’afigura

l’imaginable i el desconegut, la bellesa. Al davant.

La pell de la natura, que la fruïm sia espontània sia

paisatge construït, és fórmula numèrica complexa, real i

imaginada, i instint de ruptures. Suma les lleis descrites

de la natura i la història de l’art que campa, de

l’avantguarda ençà, per lliure. Sons muts i imatges

cegues en combinacions inèdites que ni el gust ni la raó

poden arribar a reconèixer, ni a admetre. És com si

l’artista pretengués d’eixamplar el camp de la percepció i

la seva descripció, i avancés en l’inèdit. A l’extrem, que

fos la ment, com passava en l’home agricultor i l’home

treballador, la que reglés la llibertat i el joc de l’estètica

sota el principi d’una experimentació regulada.

És ple d’artistes que s’acontenten a fer créixer la llegenda de

persones ultrasensibles, altres d’ultrateòrics i, altres encara,

de redemptors. Són els tres espais clàssics de la

comunicació: el subjecte actuant, l’espai com a obra d’art i

el receptor extern com a subjecte en ressonància. A l’acció

performativa de l’art s’hi encara avui una tendència altra: la

que ho redueix tot a dades sociològiques de

comportament. Aquesta oscil·lació d’ordre empíric i

sociològic ve imposada per la reducció del sensible a ser

dada de consum.

Ben lluny d’aquestes pressions ambientals, presentem l’ull

de Lujan, qui observa, cerca, enquadra, enfoca, capta,

edita i presenta imatges de la llum quan aquestes

contenen l’aigua. Imatges líquides, transparents i en

moviment, i fixes, en el seu pla i el seu volum; i enceses pel

foc tecnològic i per la càrrega elèctrica de la nostra

intel·ligència cerebral i sensible.

10 fotos d'aigua i una

galleda