1. ART MESOPOTMIC, PERSA I PNIC ART MESOPOTMIC, PERSA I PNIC Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) M Assumpci Granero Cueves

2. PORTA DISHTAR (SEGLE VI, 575 aC).PORTA DISHTAR (SEGLE VI, 575 aC). MESOPOTMIAMESOPOTMIA ARQUITECTURA 3. SARCFAG ANTROPOIDE MASCULI DE PUNTA DE VACA, CDIS (400 aC). Marbre blanc tallat. En origen policromat. DAMA DE GALERA, GRANADA (s. VII aC). Representa a la deessa Astarte. I FENCIAI FENCIA DAMA DEIVISSA (petita esttua dargila, s. III aC) Necrpoli Puig des Molins, Eivissa. ESCULTURA 4. NDEX: ART MESOPOTMIC LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES. LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIA. CARACTERSTIQUES DE LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS. ENTRADA EN LA HISTRIA. MESOPOTMIA. Localitzaci del marc geogrfic. Els pobles de Mesopotmia. Eix cronolgic. Pobles de Mesopotmia: Etapes. FENICIS: CULTURA PNICA. MESOPOTMIA. Societat. Economia. Poltica i societat. Religi i creences. Cultura. Cincia. Art. Arquitectura: Tipologies arquitctniques. Terminologia Zigurat. El Temples: Ur, Uruk, Susa, diferncies entre Zigurat i Pirmide, Marduk. Murades i portes: La Porta dIshatar, La Deessa Ishtar. La Porta dIshtar: Conjunt arquitectnic i escultric (histria). Palaus: Palau de Nnive. MESOPOTMIA: ESCULTURA. Escultura: Caracterstiques i principals representacions. Cermica: Vasos o atuells, segells ciclndrics, tauletes i esteles. Segells cilndrics: Els KUDURRUS i la glptica. Diferncies escultura SUMRIA i ASSRIA. 5. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC. SUMERIS: Grup escultric Tell-Asmar; Petita escultura home barbut; Estela dUr-Nina; Arts Sumpturies: LEstendard dUr; Estela dels Voltors. ACCADIS: Intendent Ebib-II; Estela Naram-Sin. NEOSUMERIS: Zigurat Ur, Uruk...; Patesi de Gudea: Sedent i dempeus. PRIMER IMPERI BABILNIC: Codi dHammurabi. ASSIRIS: Ciutat-Palau de Khorsabad (Nnive); Lamasu de Khorsabad; Lamasu de palau de Nimrud; Escultures Assurnasirpal: Relleu cacra rei, esttua rei, i relleu rei guerrer; Assurbanipal: Relleus cortesans, escenes de caa i SIRRUSH, escena de caa; palau Nnive; SIRRUSH; i la Lleona ferida. GRAN IMPERI BABILNIC (segon imperi): Reconstrucci ciutat Babilnia; Zigurat Marduk; Porta dIshtar amb baix relleus mosaic vidrat. IMPERI PERSA: De les ciutats estat als imperis; Histria; Religi. ART AQUEMNIDA. ARQUITECTURA. Art nmada; els palaus (PERSPOLIS): Plnol, vista aria, gravat, Tachara, Apadana, sala de les audincies (apadana), plnol, tachara amb relleus, arquitectura arquitravada, columnes, capitells bicfals, portes amb braus colosals, sostres... ESCULTURA. Relleus desfilades processionals diferents pobles; Relleu dels arquers o dels Immortals de Perspolis; Fris mosaic vidrat dels Arquers o dels Immortals de Susa; restes de Susa; relleus animals de Susa; i SIRRUSH. ALTRES RESTES ARQUITECTNIQUES A PASARGARDAS (provncia de Fars). TOMBES: Nache-Rustem; Darios I; Darios II; Artaxerxes II; Artaxerxes III; i Cir II el Gran. FENICIS. ART PNIC: Sarcfags antropoides; Dama de Galera; Dama dEivissa, Tresor dAliseda. BIBLIOGRAFIA. EGIPTE. NDEX: ART MESOPOTMIC 6. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES Anar a ndex 7. Ens endinsam en les primeres grans civilitzacions de la histria, un mn de saviesa, coneixements matemtics, astronmics... Per, sens dubte, tamb un mn de misteri: els ziggurats, les grans pirmides, les mmies, el culte al ms enll LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIALES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIA Lespai geogrfic on varen sorgir aquestes primeres civilitzacions es troba en Prxim Orient. Lespai geogrfic on varen sorgir aquestes primeres civilitzacions es troba en Prxim Orient. PIRMIDE DE KEFREN I ESFINX RECONSTRUCCI DUN ZIGURAT Anar a ndex 8. Les civilitzacions mesopotmiques es desenvoluparen devora a dos grans rius, Tigris i Eufrates, i en torn a una srie de ciutats: Ur, Babilnia, Nnive... La civilitzaci egpcia emerg devora el riu Nil, en ciutats com Tebas, Menfis... LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIALES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIA Egipte i Mesopotmia foren anomenades les civilitzacions dels rius, per la importncia que aquests tingueren en el seu desenvolupament. Egipte i Mesopotmia foren anomenades les civilitzacions dels rius, per la importncia que aquests tingueren en el seu desenvolupament. 9. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES 11. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES Canvis econmics i socials Canvis poltics Canvis culturals Excedents agrcoles generen Desenvolupament comer Aparici de nous oficis: terrisseria (alfareria), picapedrer (cantera), orfebreria nous grups socials Creixement poblats dur Aparici de les ciutats Naixement de lAdministraci de lEstat Reis i sacerdots prenen el camandament i cobren impostos Naixement de lescriptura vers 3500 aC Comena la histria, les escoles, la cincia i les biblioteques Egipte: jeroglfica, smbols en papir o pedra Mesopotmia: cuneforme, signes amb forma de cunya en argila blana assecada al sol Desenvolupament 1res civilitzacions (fa 6000 anys) en torn a un riu Terres frtils Grans collites Augment de la poblaci Anar a ndex 12. Aproximadament devers el 3500 aC es produeix en alguns llocs de la Terra un fet que marcar, definitivament, levoluci de les civilitzacions: laparici de lescriptura. Aquest fet marca el principi de la histria, i ens permet llegir els documents escrits i conixer millor el passat. Ja no sols disposam de restes materials, sin de textos que informen de la llengua, els costums, les lleis i les conquestes daquests pobles. Per, la histria no comena al mateix temps en tots els llocs, mentre uns pobles ja escrivien, altres encara romanien en la prehistria. La invenci de lescriptura va transformar el mn i va suposar linici de la histria. La invenci de lescriptura va transformar el mn i va suposar linici de la histria. ENTRADA EN LA HISTRIAENTRADA EN LA HISTRIA JEROGLFICAJEROGLFICA CUNEFORMECUNEFORME Anar a ndex 13. NAIXEMENT DE LESCRIPTURA: CUNEFORMENAIXEMENT DE LESCRIPTURA: CUNEFORME 14. Paul-Emile Botta, cnsol francs a Mossul, desxifrador de lescriptura cuneforme. EVOLUCI ESCRIPTURA CUNEFORMEEVOLUCI ESCRIPTURA CUNEFORME 15. EVOLUCI ESCRIPTURA CUNEFORMEEVOLUCI ESCRIPTURA CUNEFORME 16. PALAU DE NNIVE PORTA DISHTAR ZIGURAT GRAVAT DE PERSPOLIS LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES MesopotmiaMesopotmia Anar a ndex 17. Mesopotmia en grec significa Terra frtil Situada entre dos rius Tigris Eufrates Dividida en dos territoris Alta Mesopotmia Baixa Mesopotmia Zona muntanyosa al Nord Zona pantanosa al Sud Dominada per varis pobles Sumeris al Sud Accadis entre els valls dels dos rius Assiris al Nord Sumeris Accadis Assiris MESOPOTMIA: LOCALITZACI DEL MARC GEOGRFICMESOPOTMIA: LOCALITZACI DEL MARC GEOGRFIC Baixa Mesopotmia Alta Mesopotmia Anar a ndex 18. Zigurat dUr (reconstruccions) Civilitzaci sumriaART MESOPOTMICART MESOPOTMIC 19. MESOPOTMIA: LOCALITZACI DEL MARC GEOGRFICMESOPOTMIA: LOCALITZACI DEL MARC GEOGRFIC Zona frtil entre els rius Tigris i Eufrates.Zona frtil entre els rius Tigris i Eufrates. L'actual territori de l'Iraq equival, a grans trets, al que en l'antiguitat es coneixia amb el nom de Mesopotmia, una paraula grega que vol dir entre dos rius. Territori travessat pel Tigris i lEufrates (mesos= entre potamos= riu). Mesopotmia era, doncs, una planura frtil i molt rica, amb crescudes peridiques, on van comenar la cultura neoltica i va nixer lescriptura, i es van desenvolupar grans civilitzacions antigues. Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit d'aportacions culturals que han arribat fins als nostres dies. 20. SUMERISSUMERIS ELS POBLES DE MESOPOTMIAELS POBLES DE MESOPOTMIA ACCADISACCADIS ASSIRISASSIRIS Per exemple, la civilitzaci sumria, la ms antiga, va organitzar-se en ciutats estats, una estructura poltica que, segles ms tard, va sser perfeccionada a la Grcia clssica. A la ciutat sumria dUr, que la Bblia assenyala com la ciutat del patriarca jueu Abraham, s'hi han trobat gran quantitat de tombes, construdes a la mateixa poca que la pirmide de Keops, a Egipte. A l'interior dels recintes funeraris hi havia tota mena d'objectes magnfics, fets d'or. Anar a ndex 21. 4000 aC 3000 aC 2000 aC 1000 aC NJC EDAT DE BRONZE EDAT DE BRONZE SUMERISSUMERIS 3700 aC 1900 aC ASSIRISASSIRIS 539 aC PERSESPERSES 331 aC EDAT DE FERROEDAT DE FERRO 1200 aC MESOPOTMIA: TEMPS HISTRIC (EIX CRONOLGIC)MESOPOTMIA: TEMPS HISTRIC (EIX CRONOLGIC) PRIMERS DOCUMENTS ESCRITS INICI DE LA HISTRIA (3400 aC) PRIMERS DOCUMENTS ESCRITS INICI DE LA HISTRIA (3400 aC) Observa a leix la localitzaci temporal de la civilitzaci de Mesopotmia. Observa a leix la localitzaci temporal de la civilitzaci de Mesopotmia. Tres grans moments de la seva histria: - Les ciutats-estat - LImperi assiri - LImperi persa, es succeeixen entre lany 3700 aC, quan sorgeixen les primeres ciutats, i lany 330 aC, quan finalitza lImperi persa. Aquesta civilitzaci va existir durant ms de 3300 anys. Anar a ndex 22. MESOPOTMIA: TEMPS HISTRIC (EIX CRONOLGIC)MESOPOTMIA: TEMPS HISTRIC (EIX CRONOLGIC) 23. ELS POBLES DE MESOPOTMIA: ETAPESELS POBLES DE MESOPOTMIA: ETAPES A partir dels pobles conqueridors podem establir vries etapes: 3500-1900 aC Destaquen els SUMERIS que construiren canals i pous per a controlar la crescuda dels rius. Sorganitzaven en Ciutats Estat (Ur, Uruk, ridu, Lagaish), al centre de les quals hi construiren el temple, dedicat als dus, divinitats que les protegien. Tamb inventaren lescriptura. Posteriorment, sn conquistats per el rei Sargon I, rei dAkkad: ACCADIS. Ciutats importants seran Accad i Babilnia. La III Dinastia dUr restitueix el poder dels sumeris, el rei Gudea unificar a sumeris i accadis en un nic imperi. I cap el 1800 aC, Babilnia simposa a la resta de ciutats de la Baixa Mesopotmia. SUMERIS I ACCADISSUMERIS I ACCADIS 1900-539 aC Primer Imperi Babilnic: Hammurabi un les terres sota el seu poder (capital Babilnia). Predomini de limperi assiri amb Assurnarsipal II (883-859 aC), esdevindr una gran potncia amb centre a les ciutats dAssur i Nnive, adquirint el mxim esplendor sota el rei Assurbanipal. El rei assiri Senaquerib destru, lany 689 aC, Babilnia, que va tornar a a renixer, desprs Recuperaci del domini babilnic en el 625 aC: Imperi neobabilnico. Destaca Nabucodonosor II que crea el Gran Imperi Babilnic, derrot els egipcis i domin Sria. ASSIRIS I BABILONISASSIRIS I BABILONIS 539-331 aC Cir II va convertir Babilnia en una provncia persa en el 539 aC. Capital a Susa, i Perspolis era una altra ciutat important. Limperi es va estendre per Mesopotmia, Egipte i sia Menor. Ocupava lactual altipl dIran. En el 331 aC, Alexandre el Gran va sometre els perses sota el domini grec. PERSES I GRECSPERSES I GRECS Anar a ndex 24. ELS POBLES DE MESOPOTMIA: ORIGEN DELS PERSESELS POBLES DE MESOPOTMIA: ORIGEN DELS PERSES 25. Menci a part mereix un altre poble, els FENICIS, situat en territoris dels actuals Sria i Lban, el territori ocupat era molt muntanys, fet que va fer que es dediquessin a lactivitat comercial en les ciutats costaneres. Ciutats localitzades a sia: BIBLOS, SID i TIR. Enclavaments comercials a la Pennsula Ibrica (cap a lany 1000 aC): MALACA (Mlaga), ABDERA (Adra), SEXI (Almucar) i GADES o GADIR (Cadis). EL POBLE FENICI: CULTURA PNICAEL POBLE FENICI: CULTURA PNICA Anar a ndex 26. Principal recurs econmic grcias a la canalitzaci daiges Civilitzaci agrria amb producci de cerals: blat i ordi (cebada) LAdministraci dEstat emmagatzemava el gra per a pagar els treballadors i per a poques de sequera Criana de vaques i cabres Paper destacat Cermica Metalrgia Segells Mesopotmia tenia una gran activitat comercial amb el Mediterrani a travs dels fenicis. Els excedents agrcoles i artesanals sintercanviaven per cereals o plata. Necessitaven metals (coure, plata, estany) i objectes de luxe. Pero no existia la moneda, tan sols tenien petites peces de metall, el pes de les quals era controlat per una marca. FONT DE VIDA Caa dantlops, gaseles, llebres i altres aus com les guatlles (codornices) i les grues (grullas) Cistelleria Teixits Esmalts i Joies AgriculturaAgricultura RamaderiaRamaderia Caa i pescaCaa i pesca ArtesaniaArtesania ComerComer RiusRius MESOPOTMIA: ECONOMIAMESOPOTMIA: ECONOMIA Anar a ndex 27. Societat jerarquitzada en torn a la Ciutat Estat. La terra s propietat del rei, dels temples i privada. Les del rei eran cultivadas per colons, a ms existien homes lliures que conreaven les seves prpies terres a canvi de tributs. ALTS FUNCIONARIS, NOBLES I SACERDOTS COMERCIANTS I FUNCIONARIS CAMPEROLS ARTESANS ESCLAUS Poder econmic i social. Administren terres. Patesi: Prncep- sacerdot Tots els poders: poltic, religis i militar, a ms dadministrar justcia. REI Destaquen els escribes. Grup privilegiat que posseeix terres. Treballen les terres del rei, dels sacerdots i dels funcionaris. Els artesans eren el grup social al qual pertanyien els artistes. Sn propietat de persones particulars, dels temples o de lEstat. Sencarregaven de la construcci i conservaci de canals i dics. MESOPOTMIA: SOCIETATMESOPOTMIA: SOCIETAT Anar a ndex 28. CAP DE BRAU (2500 aC, or i lapitsltzuli). OBRES ARTSTIQUES DE SUMER I ACCADOBRES ARTSTIQUES DE SUMER I ACCAD ESTENDARD DUR. La guerra La pau 29. SUMERIS: ESTENDAR DUR, LA GUERRASUMERIS: ESTENDAR DUR, LA GUERRA NOBLES, vestits amb capa i amb els peus descalos, duen al rei els presoners. CAP RELIGIS I MILITAR: PATESI GUERRERS amb carros tirats per animals. ENEMIC DERROTAT (cos nu i tombat) 30. MESOPOTMIA: POLTICA I SOCIETATMESOPOTMIA: POLTICA I SOCIETAT Del sistema dorganitzaci en Ciutats Estats independents, es va evolucionar cap als Grans Imperis. Com es va produir el pas de la ciutat-estat a limperi? Del sistema dorganitzaci en Ciutats Estats independents, es va evolucionar cap als Grans Imperis. Com es va produir el pas de la ciutat-estat a limperi? Les ciutat es varen enfrontar unes amb les altres per intentar dominar les terres i les rutes comercials. Quan una ciutat arribava a dominar a la resta, ocupant un gran territori, es formava un estat molt ms poders: Un Imperi. Els dos imperis mesopotmics ms importants foren lImperi assiri i lImperi persa. PERSPOLIS Anar a ndex 31. Creences Politeisme Vida desprs de la mort Mgia, bruixeria i adivinaci: Religi i creences relacionades amb els elements de la natura: terra, pluja... I amb lobservaci de les estrelles, cosa que els va possibilitar elaborar un sofisticat calendari, similar al que tenim avui. Dus creadors del mn: Complexa mitologia per explicar la creaci del mn i altres llegendes. Els homes han dadorar-los i servir-los. MESOPOTMIA: RELIGI I CREENCESMESOPOTMIA: RELIGI I CREENCES AHURA MAZDA, DU PERSA Anar a ndex 32. Dibuixos amb formes geomtriques sobre argila assecada al sol. Recopilaci del coneixement sobre tauletes de fang. Importncia de lepopeya (poema heric llarg): El poema de Gilgamesh. Literatura Importncia de la primera recopilaci de lleis: El codi dHammurabi. Esteles de lleis El poema de Gilgamesh Escriptura cuneforme Escriptura cuneforme BibliotequesBiblioteques MESOPOTMIA: CULTURAMESOPOTMIA: CULTURA El codi dHammurabi Anar a ndex 33. CinciaCincia MESOPOTMIA: CINCIAMESOPOTMIA: CINCIA La cincia babilnica s, probablement, ms antiga que la d'Egipte. Al tercer milleni ja tenien notaci posicional per als nmeros. Aquesta era desconeguda pels egipcis, grecs i romans. La notaci posicional requereix el zero. Els grecs mai van redescobrir la notaci posicional, que fou introduda en Europa cap al segle VIII dC, procedent de l'ndia. Astronomia. A banda de les prctiques astrolgiques supersticioses, els sacerdots babilnics, ja al segle XII aC, van observar les irregularitats en el moviment dels planetes, causades pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien. Aquestes observacions van ser desenvolupades pels grecs. Lany tenia 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a mantenir el calendari d'acord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisi els eclipsis de sol i de lluna. Coneixien l'eclptica (recorregut del sol, al llarg de lany, sobre el fons de les estrelles fixes, respecte a un observador terrestre). Distriburen les estrelles en els dotze signes del Zodac. Dividiren la circumferncia en 360 graus, cosa que permet mesurar distncies angulars i situar les estrelles amb gran precisi. Sistema matemtic de pesos i mesures. Llistats de pasos, muntanyes, amb afany de recopilaci Geogrfica. Tauleta de matemtiques Anar a ndex 34. ARQUITECTURA s de petits maons de fang assecat al sol (ladrillos de adobe). Arcs de mig punt (arc semicircular que es sustenta sobre dos suports) i la volta de can. Construccions recobertes amb marbre, ma vidrat o alabastre a lexterior, i pintures i relleus a linterior. MESOPOTMIA: ARTMESOPOTMIA: ART Utilitzaci del ma, que a causa de les seves redudes dimensions va provocar laparici de larc i la volta. Aquestes dues tcniques han estat les ms grans contribucions de lart mesopotmic a la histria de larquitectura, ja que permetien cobrir grans espais i, en canvi, per les seves redudes dimensions no podien ser emprats per a fer bigues; noms els podien posar en posici radial i daquesta manera podien tenir una gran solidesa. Les caracterstiques formals i estructurals estan condicionades pel medi geogrfic, lescassetat de pedra i de fusta a la regi, fan que la tova i el ma siguin els materials de construcci ms emprats, els quals donen un aspecte sobri, per aix sadorna amb relleus i cermica vidrada (sobretot en els perodes assiri i babilnic). RESUM CARACTERSTIQUES Grans construccions arquitectniques. Anar a ndex 35. ARQUITECTURA Palaus Sobre terrases elevades, basament per evitar humitat. Eren grans i organitzats entorn a diversos patis o jardins. Palau-ciutat: magatzems, quadres, vivendes dels serfs, patis i dependncies reials. Saccedia mitjanant rampes. Enrevoltats de murades, i les portes eren custodiades per braus alats de cinc potes i cap hum, amb funci ornamental i de protecci. Palaus amb grans sales, de parets decorades amb relleus, estendards o cermica de color brillant. MESOPOTMIA: ARTMESOPOTMIA: ART Tres tipologies arquitectniques: Temples, palaus i tombes. PRINCIPALS TIPOLOGIES Tombes Espais excavats formats per un corredor que condua a la cambra funerria, on es disposava laixovar i la tomba del difunt. Temples Com a sumeris, babilonis i assiris. No eren un lloc dactes pblics o cerimnies, sin morada del du de la ciutat, un/a de diferent per a cadascuna delles. Accs reservat als sacerdots, la qual cosa es conferia poder en la societat. En lpoca sumria els temples sedificaven sobre un monticle de terra. Aquesta estructura evolucion fins que es va convertir en el ZIGURAT (era lelement ms destacable):Anar a ndex 36. Zigurat dUr (reconstruccions) Civilitzaci sumriaART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA 37. ZIGURAT: Santuari. Torre piramidal i escalonada, formada per la superposici de cossos decreixents en nombre variable, de planta rectangular o quadrada, i amb escales daccs i rampes. De gran dimensi i altura, amb la finalitat destar el ms a prop possible del du. Construcci arquitectnica religiosa tradicional de Mesopotmia antiga. ZIGURAT DUR ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA TERMINOLOGIA Anar a ndex 38. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES Els sacerdots eren un grup social molt important en les ciutats mesopotmiques i, per aix, les construccions sagrades van assolir gran dimensions. De fet, els temples no eren un edifici, sin ms aviat una petita ciutat amb places, habitatges construt en pisos on shi accedia mitjanant rampes, s a dir, amb nombroses dependncies. La part ms important era una torre escalonada anomenada ZIGURAT.MAQUETA ZIGURAT MARDUK, BABILNIA Anar a ndex 39. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES ZIGURAT: Torre escalonada de varis pisos (freqentment 7), que estaven units i als quals saccedia mitjanant rampes i escalinates de comunicaci, i cada planta es troba pintada dun dels colors de larc de sant Mart. MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, BABILNIA 40. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES ZIGURAT DUR: RAMPES O ESCALINATES DE COMUNICACI 41. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, BABILNIA 42. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES En la part superior, el zigurat est coronat per un petit temple o capella reial, s a dir, el santuari per a rebre al du i, tamb, solia servir als sacerdots com a observatori astronmic. Es creia que, al temple, la divinitat contactava amb la terra, MAQUETA ZIGURAT Triple escala daccs Santuari consagrat al du i centre astronmic Plataformes 43. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES Els sumeris concebien lobservatori com un eix csmic, un enlla vertical entre el cel i la terra, i entre la terra i el mn subterrani i, a la vegada, un enlla horitzontal entre les diferents terres. Set nivells representaven els set cels o plnols de lexistncia, els set planetes, els set metalls, i cadascun dells associats al seu color corresponent. RECONSTRUCCI ZIGURAT DUR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ. 44. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES En la part inferior estan les habitacions i magatzems dels sacerdots i sacerdotesses. Els ziggurats requerien una gran mestria tcnica. ZIGURAT DUR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ. 45. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES ZIGURAT DUR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ. Anar a ndex 46. El zigurat dUr es documenta a lantiga ciutat sumria dUr, en el segle XXI aC (2100 aC), en lactual Iraq. Aixecat com a lloc de culte al du Nannar (o deessa lluna, en sumeri). Fou construt pel rei Ur-Nammu, destrut pels accadis i, posteriorment, manat reconstruir per Nabucodonosor II de Babilnia. Estava rodejat per la seva prpia murada de 8 m, parcialment restaurada a finals dels 70 del segle XX. T planta rectangular (61m 45,7m i 15m daltura, segurament en tenia ms dalada, perduda per lerosi). Linterior s, completament, de tova (adobe). Les parets exteriors eren de ma cuit, i com a morter sha utilitzat el betum asfltic. Cada paret est orientada cap a un punt cardinal. A les plataformes o plantes saccedeix a travs de tres escales exteriors adossades als murs, que encara es conserven. Malgrat els 4000 anys dantiguitat, i del material utilitzat en la construcci, es troba en bon estat de conservaci i parcialment restaurat. Va arribar a tenir set grans terrasses, de les quals tan sols es conserven les tres primeres. COMENTARI ARQUITECTURA Anar a ndex 47. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES ZIGURAT DUR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ. 48. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES ZIGURAT DUR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ. 49. Zigurat dUruk Reconstrucci ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES Anar a ndex 50. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES RESTES DEL ZIGURAT DE SUSA Anar a ndex 51. ART MESOPOTMIC I EGPCI ART MESOPOTMIC I EGPCI ARQUITECTURA: TOMBES I TEMPLES PIRMIDE ZIGGURAT DIFERNCIES COMPARATIVES Construcci en pedra. Tomba. Egipte. Forma piramidal. Construcci en tova i ma. Temple. Mesopotmia. Forma escalonada.PIRMIDES DE GIZEH ZIGURAT DUR Anar a ndex 52. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, A BABILNIA Anar a ndex 53. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, BABILNIA 54. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES MAQUETA ZIGGURAT DE MARDUK, BABILNIA RECONSTRUCCI DE LA TORRE DE BABEL 55. Cal destacar, el zigurat de Marduk, a Babilnia, per la seva gran envergadura. Era un exemple de meravella matemtica i arquitectnica, encara que no ha quedat prcticament res, ni a ras de terra. Per, es parla dun zigurat de set nivells, pintat de diferents colors, coronat per un temple de belles proporcions (sembla que estava pintat de color blau intens /ndigo, indicus/, igual que el darrer nivell). Es sap que dues de les tres escales que tenia no arribaven ms que a la meitat de ledifici. Tamb, cal esmentar aquesta obra arquitectnica per la seva famosa porta dIshtar, edificada durant el perode de Nabucodonosor II (s. VI aC, any 575), en el costat nord de la ciutat. Era, originalment, una de les 8 portes monumentals (14 m daltura por 10 damplria) de la muralla interior de Babilnia a travs de la qual saccedia al temple de Bel, on es celebraven les festes prpies de lany nou. El nom el rep de la deessa del mateix nom a qui estava consagrada la porta. COMENTARI ZIGURAT DE MARDUK I PORTA DISHTARZIGURAT DE MARDUK I PORTA DISHTAR ARQUITECTURA Anar a ndex 56. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC ARQUITECTURA I ESCULTURA: PORTA DISHTAR ISHTAR, DEESSA DE LA GUERRA I LAMOR Anar a ndex 57. Porta dISHTAR reconstruda al Museu de Prgam, Berln. Destaca pel gran arc de mig punt, els maons esmaltats, majorment de color blau, que contrastava amb altres edificis venats, donat que els altres eren daurats o vermells, i pels relleus danimals fantstics, que formen les siluetes de dracs, braus i lleons, i altres ssers mitolgics. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS Anar a ndex 58. PORTA DISHTARPORTA DISHTAR ARQUITECTURA 59. RECONSTRUCCI PORTA DISHTAR ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS La part inferior i larc de la porta estan decorats per files de grans flors semblants a margalides. La Porta dIshtar contava, originalment, amb dues esfinxs dintre de larc de la porta, perdudes avui dia. COMENTARI 60. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS MATERIALS DE LA PORTA DISHTAR 61. RECREACI PORTA DISHTAR ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS BABILNIABABILNIA 62. LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS COMENTARI Les restes de la porta original foren descobertes en Babilnia durant les campanyes arqueolgiques alemanyes de 1902 a 1914. La majoria foren trasllades a Alemanya, on es va reconstruir la porta en el Museu Prgam de Berln, en 1930, que continua actualment en exposici. 63. MAQUETA PORTA DISHTARMAQUETA PORTA DISHTAR ARQUITECTURA 64. MUSEU DE PRGAM, BERLIN, 193O ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS Alguns dels relleus originals de lleons, dracs i braus es troben, actualment, repartits per diferents indrets del mn en: Museu Arqueolgic Istambul. Institut Arts Detroit. Museu Metropolit Art Nova York. Institut Oriental Chicago. Museu Escola Diseny Rhode Island, i... Museu Belles Arts Boston. COMENTARI ESCULTURA 65. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU DUN UR (BVID). ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA 66. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLEONS. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA 67. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLE. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA 68. LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS COMENTARI Durant el govern de Saddam Hussein en Iraq, es va comenar a reconstruir grans zones de la vella Babilnia, entre delles la Porta dIshtar, la rplica de la qual es va aixecar sobre lantic emplaament de loriginal. El pla era convertir-la en la porta daccs a un nou museu arqueolgic iraqui, que mai sha arribat a construir. 69. LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS COMENTARI Actualment, la rplica es troba sota la responsabilitat de la 155 Brigada de Combat de lExrcit dels EUA, el campament del qual es troba dintre de les murades de Babilnia. 70. ARQUITECTURA Palaus Sobre terrases elevades (basament per evitar humitat). Gegantins i disposats entorn a diversos patis o jardins. Palau-ciutat: magatzems, quadres, vivendes dels serfs, patis i dependncies reials. Saccedia mitjanant rampes. Enrevoltats de murades, i portes custodiades per braus alats de cinc potes i cap hum (funci ornamental i de protecci). MESOPOTMIA: ARTMESOPOTMIA: ART Tres tipologies arquitectniques: Temples, palaus i tombes. PRINCIPALS TIPOLOGIES Tombes Temples PALAUS, MURADES I PORTES Palaus, juntament amb temples: principals construccions. A Mari sha trobat un palau amb quasi 300 habitacions, moltes delles decorades amb frescos que representen escenes de la vida quotidiana. Palaus molt decorats, exteriorment per cermica vidrada, amb boniques combinacions de colors, i amb animals com a tema preferent. A linterior grans sales de parets decorades amb relleus, estandards, pintures o cermica de color brillant. Anar a ndex 71. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NNIVEPALAU DE NNIVE Anar a ndex 72. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NNIVEPALAU DE NNIVE 73. PALAU DE KHORSABAD, NNIVE (capital d'Assria) MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NNIVEPALAU DE NNIVE ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC 74. Representacions del rei Gudea de Lagash: Sedent o dempeus. Mans juntes, actitud orant. Turbant i mant sumeri. En piedra dura de diorita. ESCULTURA Bous o genis alats: Cap hum amb barba reial i tiara amb doble cornamenta. Cos de bou o lle, amb ales. Cinc pates (de front sembla immbil i de perfil sembla estar en moviment). Petites escultures dembalum rod (ple volum, exemptes) o b en relleu. El cos hum es modela a partir duna forma geomtrica senzilla, s a dir, volumtrica (cnica, cilndrica). Personatges amb faldilles fins els turmells: Kaunakes. Nas de forma piramidal, boques rectilnies i cavells simtrics. MESOPOTMIA: ARTMESOPOTMIA: ART CARACTERSTIQUES PRINCIPALS REPRESENTACIONS Anar a ndex 75. CERMICA Vasos o atuells (vasija) Segells cilndrics Tauletes i esteles Obres conmemoratives de carcter nic per a exalar les victries dels reis i la intervenci dels dus en les batalles. Peces de fang cuit o tallades amb pedra, on es grava una signatura, un document. El cilindre es fa rodar, desprs, per argila blana deixant impressa la firma. A ms, podien dur imatges religioses, geomtriques, animals Diferents formes i mides, segons ls. MESOPOTMIA: ARTMESOPOTMIA: ART Anar a ndex 76. A Mesopotmia, a totes les etapes sn importants els documents histrics fets amb segells cilndrics, amb un dibuix cncau o convex que quan sel feia girar sobre una matria blana deixava gravada una escena en relleu. Sn els kudurrus, estels ovals amb inscripcions religioses o jurdiques en les quals es consignaven donacions de terres i que servien per delimitar propietats. MESOPOTMIA: ARTMESOPOTMIA: ART ELS KUDURRUS I LA GLPTICA HIMNE A IDDIN-DAGAN, REI DE LARSA. Inscripcions cuneformes en sumeri (vers el s. XX aC). Segells cilndrics CERMICA Anar a ndex 77. La glptica (del grec glyptiks, que significa esculpir o gravar), s lart de gravar les pedres fines. Tcnica escultrica de gran importncia als pobles dOrient Mitj, i de la qual es conserva un gran nombre de segells, que comprenen des de la prehistria fins al final de lImperi Babilnic, trobats a Sumer, Assria, Sria i Anatlia. Sn escultures realitzades en pedra (diorita), per tamb nhi ha de fusta i metall, en forma de cilindres petits, a la superfcie dels quals nhi ha gravada una escena, on saplicava un material que fixava el dibuix del segell en el document. Un dels ms notables s el segell dOxford. Si el dibuix sobresurt rep el nom danaglptic, i si est rebaixat, diaglptic. MESOPOTMIA: ARTMESOPOTMIA: ART ELS KUDURRUS I LA GLPTICA Segells cilndricsCERMICA 78. CERMICA Segells cilndrics Peces de fang cuit o tallades amb pedra, segells cilndrics que es fan rodar per argila blana deixant imprs firmes, imatges religioses, geomtriques, animals, documents MESOPOTMIA: ARTMESOPOTMIA: ART La PEDRA MICHAUX s un kudurru que pertany a la dominaci casita de Babilnia. Est escrit en llengua accdia mitjanant smbols cuneformes. Descoberta en 1782 pel botnic francs Michaux, va ser el primer testimoni de la civilitzaci mesopotmica que va arribar a lEuropa Moderna. 79. PLSTICA: ESCULTURA MESOPOTMIA: ARTMESOPOTMIA: ART DIFERNCIES PRINCIPALS COMPARATIVES L'escultura SUMRIA sempre tenia un contingut religis, mentre que lASSRIA ms aviat de propaganda i exaltaci dels cabdills en la guerra i en la cacera. A SUMER hi ha moltes imatges de les divinitats, tant soles, com en relaci amb personatges notables. A ASSRIA es buscava glorificar el sobir. En general, s una ESCULTURA ESTATURIA, caracteritzada per lEXPRESSI HIERTICA (= severa i solemne, sense expressar sentiment) i la FRONTALITAT (= imatges que sobretot shavien de veure pel davant i per tant era aquesta part la ms treballada). Anar a ndex 80. ESCULTURA DEMBALUM ROD: Realitzades en pedra. De petites dimensions. Tenen funci religiosa i el seu dest era collocar-les davant laltar per a servir dexvot. GRUP ESCULTRIC DE TELL-ASMAR. s molt antic, de les primeres escultures sumries trobades (dotze de petit tamany, dues femenines i la resta masculines). FUNCIONARI DALABASTRE AMB KAUNAKES. Perode SUMERI (3500-2500 aC). Escriptura cuneforme. Ciutats- estat com SUMER, UR, URUK, LAGASH, governades per un PATESI, rei-sacerdot que t tres missions: ocupar-se de la religi, de la justcia i posar-se al front de lexrcit, en cas de guerra. Foren derrotats pels ACCADIS. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC SUMERISSUMERISESCULTURA Anar a ndex 81. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC SUMERISSUMERIS ESCULTURA GRUP ESCULTRIC DE TELL-ASMAR. s molt antic, de les primeres escultures sumries trobades (dotze de petit tamany, dues femenines i la resta masculines). FUNCIONARI DALABASTRE AMB KAUNAKES. 82. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Convencionalismes per a representar la figura humana: Actitud orant: mans unides sobre el pit. Rigidesa i immovilisme: cos rgid, cap alat, mirada absent, nulla expressi. Cap arrodonit i rapat i s desproporcionat comparat amb la resta del cos. Sn representacions frontals signe de devoci i atenci al du. s una esttua-bloc, macissa amb la finalitat que no es trenqus i perdurs al llarg del temps ntegra. Sn escultures antinaturalistes: desproporci de les distintes parts del cos i el tamany de les figures denoten una societat molt jerarquitzada. Llei de la frontalitat. Simetria. Els donants apareixen vestits amb el Kaunakes o faldell. SUMERISSUMERIS Esttua petita d'un home barbut, probablement un rei-sacerdot, en pedra calia. Perode dUruk (arcaic) (3300 aC). Museu Louvre. ESCULTURA Anar a ndex 83. SUMERISSUMERIS FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Baix relleu. Tauletes o esteles quadrangulars de Lagash, que commemoren fets importants de la ciutat, en relleus esculpits en registres, i acompanyats descriptura cuneforme. Orifici central per a ser penjats en el temple o per qu llenegus o rellisqus laigua o la sang dels sacrificis. Grcies a les inscripcions dels relleus dels faldellins sha pogut identificar, pels seus noms, al rei Ur-Nina, monarca de Lagash, en la franja superior, amb el seu caracterstic faldell (kaunakes) i una esporta, al cap, de picapedrer, amb la seva filla Lida, el prncip hereu Akurgal i els fills menors seguits dun funcionari. ESTELA O RELLEU DUR NANSHE o UR-NINA, REI DE LAGASH (3200 aC) ESCULTURA Anar a ndex 84. ESTELA O RELLEU DUR NANSHE o UR-NINA, REI DE LAGASH (3200 aC). SUMERISSUMERISESCULTURA 85. SUMERISSUMERIS FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Les inscripcions, que flanquegen el rei, ens conten que es tracta dun acte en qu la famlia reial presideix la cerimnia del comenament de les obres dun temple (s a dir, collaborant en la construcci dels temple, collocant la primera pedra, daqu lesportilla sobre el cap). En el registre inferior el banquet que seguia a aquest tipus dactes: el rei, assegut al tro, beu una copa, darrere el coper, i davant un alt funcionari i els fills barons. En el dos casos, el rei s de major mida que els acompanyants, seguint la jerarquia i el convencionalisme egipci, tamb com en Egipte, rostre i cames es representen de perfil, i tors i ulls de front. ESTELA O RELLEU DUR NANSHE o UR-NINA, REI DE LAGASH (3200 aC) ESCULTURA 86. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ARTS SUMPTURIES ESTENDARD DUR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES. Les arts sumpturies Sn objectes sumptuaris i decoratius que mostren la gran mestria i delicadesa sumria. La majoria daquestes obres procedeixen dels aixovars trobats a les tombes dUr. Lobra mestra s lEstendard dUr, una pea feta amb figures retallades amb incrustacions de conquilla i nacre, adherides amb bitumen (una pasta que sassembla al betum), sobre un fons de lapisltzuli, que recobreix un petit cofre de fusta, decorat amb escenes en les seves quatre cares. Forma trapezodal. El nom prov perqu el duien els guerrers amb un pal, per altres pensen que s una caixa dun instrument musical. SUMERISSUMERIS Anar a ndex 87. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ARTS SUMPTURIES Daltres peces peces dart sumptuari sn les lires i les arpes, instruments musicals de fusta mixta que, habitualment, es decoraven amb imatges de cap de braus barbats i ulls de lapisltzuli, i amb aplicacions de lmines dor. La resta amb decoraci figurada o sanefes geomtriques. SUMERISSUMERIS 88. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC SUMERISSUMERIS ESTENDARD DUR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES. La vida cerimonial dels prnceps de la primera dinastia dUr queda ben illustrada a lEstendard dUr. ARTS SUMPTURIES Anar a ndex 89. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC s una narraci histrica que representa per una cara la victria de la cort dUr sobre els seus enemics (la guerra) i per lanvers la celebraci de la victria per la cort (la pau). Font histrica que documenta (carros, vestimenta, armes). Est ordenat en registres o frisos que segueixen un ordre cronolgic, i es llegeixen de baix a dalt i desquerra a dreta. Frisos separat per una decoraci de motius geomtrics ESTENDARD DUR. La guerra La pau SUMERISSUMERIS ARTS SUMPTURIES 90. SUMERIS: ESTENDAR DUR, LA GUERRASUMERIS: ESTENDAR DUR, LA GUERRA NOBLES, vestits amb capa i amb els peus descalos, duen al rei els presoners. CAP RELIGIS I MILITAR: PATESI GUERRERS amb carros tirats per animals. ENEMIC DERROTAT (cos nu i tombat) ARTS SUMPTURIES 91. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ARTS SUMPTURIES En la CARA DE LA PAU es representa, en el registre inferior i en el denmig, els sbdits o criats duent el menjar, s a dir, una process dofrenes al rei del saqueig o pillatge. A la part esquerra del registre superior, es troba el rei assegut i vestit amb el kaunakes i amb una copa en la m, escoltant, amb els alts dignataris, el concert duna arpista i una cantant en el banquet de celebraci. ESTENDARD DUR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES.SUMERISSUMERIS 92. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ARTS SUMPTURIES A la part esquerra del registre superior, el rei assegut presenta unes proporcions superiors a la resta (perspectiva jerrquica). ESTENDARD DUR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES.SUMERISSUMERIS 93. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC SUMERISSUMERIS ESTENDARD DUR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES. Convencionalismes emprats: 1) Relaci de la mida de les figures amb el seu estrat social (perspectiva jerrquica). 2) Desfilada processional: tractament amb isoceflia. 3) Principi de frontalitat. 4) Narraci en registres. 5) Cossos humans desproporcionats i desproporci entre aquests i els animals. ARTS SUMPTURIES 94. ESTELA DELS VOLTORS (buitres) Primera representaci dun tema guerrer. Commemora la victria del rei Ennatum de Lagash, net dUr-Nina, sobre Umma, durant el perode dinstic arcaic, any 2450 aC. Museu del Louvre, Pars. Enatum revisa els seus llencers victoriosos, mentre el voltors devoren el cadvers del venuts. Relleu ms pla que el dUr-Nina. Era gran (15m) i per les dues cares, i es trobava a lexterior (sha perdut en part). SUMERISSUMERISESCULTURA Anar a ndex 95. ACCADISACCADIS FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ACCADI (2500- 2150 aC). Poble dorigen semita de guerrers amb reis militars, que imposen en el territori conquistat una gran centralitzaci poltica. Establiren la capital en AKKAD i els seus reis principals foren SARGN I (rei dAccad, que conquer els sumeris) i NARAM-SIN. Ciutats importants foren Accad i Babilnia. Els Accadis varen ser derrotats per una horda procedent de les muntanyes del nord, els GUTI, que imposaren un rgim desptic i brbar. LINTENDENT EBIB-II ( 2400 aC, 525 cm alt). SACERDOT PROCEDENT TEMPLE DISHTAR EN MARI. MUSEU DEL LOUVRE, PARS. Petita i rgida figura sedent, dalabastre amb guix (sense peus). Kaunakes amb vellons de llana dna mobilitat, que contrasta amb angulositat colzos i estatisme dels braos. Espatles amples i mans en postura caracterstica. ESCULTURA Anar a ndex 96. ACCADISACCADIS FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ESCULTURA: si s en bronze, es fa amb la tcnica del buit. Convencionalismes per a representar la figura humana: La cabellera i la barba sn treballades desprs de la fundici a punta de bur (buril). Els ulls es resolen amb incrustacions vtrees. I la modalidat tnica que representen s la semita: nas aguilenc (aguileo), llavis carnosos, contorns amb fora ossament (huesudos). Qualcuns sn la representaci del sobir i duen un tocat en el cap. LINTENDENT EBIB-II (2400 aC, 525 cm alt). SACERDOT PROCEDENT DEL TEMPLE DISHTAR EN MARI. MUSEU DEL LOUVRE, PARS. Detall del cap rapat i barba. Ulls grans i expressius de lapisltzuli incrustat. Celles arquejades i juntes (es desenvolupara en el neosumeri). Nas gran piramidal i boca petita rectilnia amb esbo de somriure. ESCULTURA 97. ACCADISACCADIS FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Estela de Naram-Sin Lestela o monument commemoratiu apareix en lpoca sumria i sutilitza en tot lart mesopotami. Aqu destaca la del rei accadi Nar m-sin, estructurada en forma de pirmide. De manera gaireb teatral, representa i exalta els triomfs del monarca esclafant els seus enemics. Utilitza la perspectiva jerrquica, agegantant la figura del rei en comparaci amb els seus sbdits i/o enemics; la figura del rei est coronada amb una tiara de banyes. Els accadis representen figures ms estilitzades i amb barba llarga. Escultura darenisca rosada amb relleus que narren acciones bliques, on el paisatge s captat de forma esquemtica i antinaturalista i els personatges sn una mica ms naturalistes en les seves postures. ESTELA DE NARAM-SIN (2250 aC). MUSEU DEL LOUVRE, PARS. Emfatitza la valentia del rei en la guerra. ESCULTURA Anar a ndex 98. Perode NEOSUMERI (2150-2000/1900 aC). Recobren importncia les antigues ciutats sumries: UR, URUK, LAGASH. La III Dinastia dUr restitueix el poder dels sumeris, el rei Gudea unificar a sumeris i accadis en un nic imperi (poca de gran apogeu cultural amb el patesi Gudea). Desprs, cap el 1800 aC, Babilnia simposar a la resta de ciutats de la Baixa Mesopotmia. ARQUITECTURA: ZIGURAT. ESCULTURA: PATESI GUDEA. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC NEOSUMERISNEOSUMERIS ESCULTURA Anar a ndex 99. ARQUITECTURA. ZIGURAT: Edifici de set pisos, de proporcions decreixents amb grans escalinates i rampes, i rematat per un petit templet (construt de tova adobe- i recobert amb maons esmaltats). Complia les funciones de temple i observatori astronmic. En el pis inferior es situava un altar dor, on acudien grans processons, doncs, es tenia la creena que a travs del temple devallava la divinitat a la terra. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC NEOSUMERISNEOSUMERIS ARQUITECTURA Anar a ndex 100. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC NEOSUMERISNEOSUMERIS PATESI GUDEA. Escultures en pedra volcnica: diorita blava o dolerita negra. La vestimenta s una tnica que devalla cap els peus i deixa descoberta lespatla i el bra dret. Sn escultures dembalum rod (bulto redondo), que responen al concepte desttua-bloc i al principi de frontalitat, a vegades sedents i daltres dempeus. En la tnica apareix en cuneforme una plegria als dus. ESCULTURA Anar a ndex 101. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Convencionalismes per a representar la figura humana: Escultura exempta o de ple volum, feta en diorita (46 cm). Escavada en Telloh (antiga Girsu), Iraq. s una de les moltes esttues que es varen fer de Gudea, prncep de Lagash, que est representat en diferents moments, per aqu conserva el cnon curt. En aquesta, la figura est asseguda (sedent), per amb la mateixa actitud de pregria i recolliment que les altres, les mans creuades, un turbant al cap i les faccions rgides, encara que amb una certa dolor en el rostre. GUDEA DE LAGASH (2120 aC). MUSEU DEL LOUVRE, PARS. Perode neosumeri. SUMERISSUMERIS ESCULTURA Anar a ndex 102. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Convencionalismes per a representar la figura humana: Aquesta s una de les ms conegudes, i ms antiga que lanterior. Gudea, prncep de Lagash: esttua de diorita en la qual el personatge apareix dempeus, dret, en actitud de serena majestat. Resumeix les caracterstiques principals de lescultura daquest perode, normalment sn: figures orants, hiertiques, subjectes a la llei de la frontalitat. Apareixen assegudes o dretes amb les mans juntes al pit, el crani i la barba rasurats i es tapen amb una toga que deixa una espatlla i un bra nu. GUDEA DE LAGASH (2200 aC). MUSEU DEL LOUVRE, PARS. Perode neosumeri. SUMERISSUMERIS ESCULTURA Anar a ndex 103. SUMERISSUMERIS GUDEA DE LAGASH (2200 o 2120 aC) MUSEU DEL LOUVRE, PARS. Perode neosumeri. ESCULTURA 104. Perode del PRIMER IMPERI BABILNIC (2000-1600 aC). Eren pobles semites procedents de loest. Aquest imperi, desprs, fou derrotat per les invasions de Kassites i Elamites (des de 1750 a 1500 aC). Monarca important va ser HAMMURABI, que un les terres sota el seu poder (la capital Babilnia es va estendre per Accad i Sumria), va centralitzar el regne i va deixar les primeres lleis escrites en lESTELA DHAMMURABI. En ARQUITECTURA, ledifici principal s el palau, enorme construcci de tova i ma, ciutat dins la ciutat, residncia del sobir, administraci, vivenda de lexrcit, tallers dartesans, magatzems, i escola describes i sacerdots, UNA CIUTAT LICA (que pertany a la cort a al palau). La seva estructura era quadrangular amb grans patis. Tan sols es coneix al ciutat de MARI, en lEufrates mitj. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC 1r IMPERI BABILNIC1r IMPERI BABILNIC ESCULTURA Anar a ndex 105. Estela dHammurabi Relata el moment en qu el monarca, el legislador Hammurabi, rep el fams codi de lleis de mans del du Shamash (du del sol i les estrelles), al cim duna muntanya i, a sota, en un cilindre amb escriptura cuneforme, es pot llegir el codi legislatiu que va instaurar i du el nom del monarca. Hammurabi est dempeus en lactitud reverent sumria. El du Shamash, representat com un rei, assegut en el tro i coronat amb tiara de banyes dor, smbol de santedat i poder. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ESTELA GRAVADA CODI DHAMMURABI (1750 aC). MONLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 225 m). MUSEU DEL LOUVRE, PARS. 1r IMPERI BABILNIC1r IMPERI BABILNIC ESCULTURA Anar a ndex 106. Estela dHammurabi Codi considerat el text legal comprensible ms antic que es coneix i el ms complet dels mesopotmics per, certament, no el primer (sn anteriors els de Lagash (c. 2378 aC; Ur (2113-2096 aC); Isin (1934-24 aC); i Esnunna (v. 1800 aC). Les seves disposicions es basen en l'existncia de tres classes socials a Mesopotmia: awilum (o patricis), muskenum (o subordinats, el poble en general) i wardum (o esclaus). FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC 1r IMPERI BABILNIC1r IMPERI BABILNIC ESTELA GRAVADA CODI DHAMMURABI (1750 aC). MONLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 225 m). MUSEU DEL LOUVRE, PARS. 107. El Codi, que admet la pena del TALI i reglamenta severs cstigs, s'ocupa de tots els aspectes de la societat babilnica: De la propietat (les terres eren de la corona, per era admesa la propietat privada), de la famlia (el pare tenia un poder omnmode sobre els fills), del comer, de les obres pbliques (manteniment dels canals), etc. Exerc una gran influncia sobre la legislaci de molts pasos, en introduir conceptes adoptats, desprs, per altres civilitzacions: La protecci legal de les classes ms baixes, lautoritat de lEstat per fer complir la llei o la necessitat de garantir la justcia social. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC LORGANITZACI: LES LLEISLORGANITZACI: LES LLEIS ESTELA GRAVADA CODI DHAMMURABI (1750 aC). MONLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 225 m). MUSEU DEL LOUVRE, PARS. 108. ESTELA GRAVADA CODI DHAMMURABI (1750 aC). MONLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 225 m). Actualment, hi ha una cpia daquest Codi (trobat a Susa, Iraq, per arquelegs francesos lany 1901) al Museu del Louvre de Pars. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC 1r IMPERI BABILNIC1r IMPERI BABILNIC ESCULTURA 109. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ASSIRISASSIRIS Perode ASSIRI (1300-600 aC). Poble dorigen semita, habitants dels altiplans de lAlta Mesopotmia, terres que arribaven fins Armenia i Prsia, i eren travessades pel Tigris. Pobles, essencialment guerrers, que es regien per una monarquia militar i tenien la capital en AZUR (nom del principal Du), que la denominaven, tamb, MUNTANYA TERRESTRE, en alusi a qu era el centre del poder i la divinitat sobre la terra. ESTELA DASURNASIRPAL II AMB UNA INSCRIPCI CUNEFORME ACCADIA. BRITISH MUSEUM, LONDON. ESCULTURA Anar a ndex 110. UrukUruk 111. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ASSIRISASSIRIS Perode ASSIRI (1300-600 aC). El seu imperi es va estendre fins Egipte i sia Menor amb el seu rei ASSARADDON. Altres reis destacats: ASSURNASIRPAL II (883-859, tapa de predomini de limperi assiri, esdevindr una gran potncia amb centre a les ciutats dAssur i Nnive); SALMANASAR (858-834); SARGON EL GRAN (721-705); per va adquirir el mxim esplendor sota el rei ASSURBANIPAL (669-626). El rei assiri Senaquerib destru, lany 689 aC, Babilnia, que va tornar a a renixer, desprs ASSURNASIRPAL II, ENMIG, ES REUNEIX AMB UN ALT OFICIAL, DESPRS DE LA VICTRIA DUNA BATALLA. ESCULTURA 112. PALAU DE KHORSABAD, NNIVE (capital d'Assria) MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NNIVEPALAU DE NNIVE ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC Anar a ndex 113. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ASSIRISASSIRIS Perode ASSIRI (1300-600 aC). ARQUITECTURA. Ciutat de KHORSABAD erigida per Sargon el Gran amb 3 zones: PALAU (superfcie de 10 Hes). Elevat sobre un alt podi i organitzat entorn a tres grans patis: 1) Dependncies privades; 2) Cambres de recepci; 3) Salons de festes i sal del tro (en els dos primers patis). En el tercer pati, es trobava el nucli religis amb un ZIGURAT a prop. De la plataforma sortia una enorme muralla amb murs decorats i reforats amb torreons rectangulars, que circumdava la ciutadela, on es situava lexrcit i els seus magatzems, quadres, les dependncias administratives de la regi i els temples accesibles al poble. Als palaus assiris saccedia per una porta monumental flanquejada per dos monumentals braus alats. BRAU ALAT. PALAU DE KHORSABAD ESCULTURA Anar a ndex 114. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NNIVEPALAU DE NNIVE 115. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC BRAU ALAT GUARDI I PROTECTOR DE LES PORTES DE LA CIUTAT DE KHORSABAD ASSIRISASSIRIS ESCULTURA 116. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Destaca el Lamasu del palau dAssurnasirpal II (883 aC, British Museum). En la mitologia mesopotmica, el Lamasu s una criatura llegendria amb cap dhome, cos de lle i ales dguila, que guardava els temples (generalment en parelles), per a protegir-los de les forces demonaques. ASSIRISASSIRIS ESCULTURA 117. LAMASU DE LA PORTA D ENTRADA A NIMRUD (POCA DASSURNASIRPAL II). METROPOLITAN MUSEUM. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ASSIRISASSIRIS ESCULTURA ARQUITECTURA Anar a ndex 118. ESCULTURA. Amb el rei assiri Assurnasirpal II (883-859 aC) i el seu palau en Nimrud (actual Kalhu) apareix, per primera vegada, els relleus escultrics, on es descriuen campanyes i caceres del rei, a partir daquest moment esdevindr la decoraci habitual dels palaus assiris. Lescultura es convertir en el principal mitj de propaganda del rei: sales adornades amb baix relleus i pintures. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC). CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC) DEL PALAU DE NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON. El rei mostra tota la seva fora i valentia. ESCULTURA Anar a ndex 119. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC). CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC). DEL PALAU DE NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON. El rei mostra tota la seva fora i valentia. ESCULTURA 120. Esttua de Assurnasirpal II, Kalah (883- 859 aC). Museu Britnic, Londres. Esttua en la qual es pretn ressaltar el poder indiscutible del rei: sobserva la fora mitjanant la representaci dels msculs i una poderosa barba i cabellera, aix com els atributs de comandament a les mans, smbol del domini. Rigidesa hiertica i monolitisme. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC). ASSURNASIRPAL (883-859) MUSEU BRITNIC, LONDRES ESCULTURA Anar a ndex 121. Els relleus assiris sn de carcter histric i narratiu: escenes quotidianes o episodis diversos per a lexaltaci del rei (tot supeditat a glorificar la figura reial), el rei apareix protegit per genis benfics (niques figuras religioses), s representat en cerimnies en la cort, expedicions guerreres o escenes de caa. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC). ASSURNASIRPAL GUERRER (s. IX) ESCULTURA Anar a ndex 122. Sintenta representar les proporcions reals (el rei no s de major tamany que els squit). Gran importncia donada al fsic: msculs de braos i cames en tensi, per, les personas encara estan concebudes de forma esttica (a diferncia dEgipte, es solia representar la figura humana amb el tors de perfil), mentre que els animals es representen de forma dinmica. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC). RELLEUS ASSURBANIPAL ESCULTURA Anar a ndex 123. Es mant la llei de la frontalitat i es distribua en franges per la paret, tant interiors com exteriors, abandonant la narraci en registre. CERMICA VIDRADA: Bous alats, lle i SIRRUSH (quadrped amb cos cobert descames, cap de serp, mans de lle i pates dau de rapinya). Destaquen les escenes de caa dAssurbanipal (s. VII aC) del palau de Nnive, caracteritzades pel gran moviment dels animals i la seva expressivitat, entre les quals destaca la Lleona ferida. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ASSURBANIPAL I ASSURNASIRPAL CAANT UN LLE. DIVINITAT DE NIMRUD. AU ALADA AMB CAP (883-859). BAIX RELLEU. Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA Anar a ndex 124. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ESCENA DE CAA, RELLEUS PALAU DASSURBANIPAL A NNIVE Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA DIMENSIONS: 110 X 65 cm. CRONOLOGIA: VII aC. RELLEU LOCALITZACI: Museu Britnic PROCEDNCIA: Assria (Palau Nord de Nnive) Anar a ndex 125. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NNIVEPALAU DE NNIVE Anar a ndex 126. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC CERMICA VIDRADA: Bous alats, lle i SIRRUSH (quadrped amb cos cobert descames, cap de serp, mans de lle i pates dau de rapinya). Anar a ndex 127. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC SIRRUSH. BAIX RELLEU EN EL MUSEU DE PRGAM. BERLN. PORTHA DISHTAR. BABILNIA (etapa segent). PORTHA DISHTAR. BABILNIA (etapa segent). 128. ESCENA DE CAA Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC). FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ESCULTURA Anar a ndex 129. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC). FITXA TCNICA Ttol Lleona ferida Autor Desconegut Cronologia 668-627 aC Estil Assiri Tipologia Baix relleu Material Bloc dalabastre Dimensions Bloc nic de 60 centmetres Tema Escena cinegtica o de caa dirigida per Assurbanipal Localitzaci dorigen Palau dAssurbanipal, Nnive Localitzaci actual British Museum (Londres) ESCULTURA Anar a ndex 130. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA 131. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC). Relleus del palau dAssurbanipal: Relleu de la lleona ferida Forma part dun conjunt que representa una escena de caa de lleons dirigida pel rei Assurbanipal. British Museum, Londres. s lexemple ms conegut. El realisme de la representaci danimals ferits i en acte de defensa s tal que quasi podem escoltar el crit de rbia i de dolor que surt de la boca daquesta lleona. La figura de la lleona ferida, s una dramtica imatge del dolor animal. Tamb s un asombrs estudi anatmic, on les pates davanteres, encara amb energia, arrastren el pes de la resta del cos, ja sense vida, a causa de la fletxa que li travessa lesquena. ESCULTURA 132. FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA PROCEDNCIA: Assria (Palau Nord de Nnive) 133. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Perode ASSIRIS (1300-600 aC).Perode ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA 134. Perode del SEGON IMPERI BABILNIC (625-539 aC). ARQUITECTURA. Desprs que el rei assiri Senaquerib destru, lany 689 aC, Babilnia, lany 689 aC, Babilnia, va tornar a renixer, desprs de Recuperat el domini babilnic en el 625 aC: Imperi neobabilnico. Destaca Nabucodonosor II (604-562 aC) que crea el Gran Imperi Babilnic, amb capital a Babilnia, derrot els egipcis i domin Sria. Va reconstruir la ciutat, construint la PORTA DISHTAR (s. VII a C), conservada en Berln: una enorme fortificaci amb dos torreons quadrangulars i arc central de mig punt de 12 metres daltura, recoberta de maons vidrats que representen els animals sagrats o SIRRUSH. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC GRAN IMPERI BABILNIC (segon)GRAN IMPERI BABILNIC (segon) ESCULTURA ARQUITECTURA Anar a ndex 135. UrukUruk 136. JARDINS COLGANTS DE BABILNIA FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC GRAN IMPERI BABILNIC (segon)GRAN IMPERI BABILNIC (segon) ARQUITECTURA http://www.fjavier.com/mapas/mapa4dbabil.jpg 137. VISTA GENERAL DE BABILNIA FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC GRAN IMPERI BABILNIC (segon)GRAN IMPERI BABILNIC (segon) www.bloganavazquez.com/tag/zigurat-de-marduk/ ARQUITECTURA Anar a ndex 138. CONSTRUCCI ZIGURAT DE MARDUK FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC GRAN IMPERI BABILNIC (segon)GRAN IMPERI BABILNIC (segon)ARQUITECTURA www.bloganavazquez.com/tag/zigurat-de-marduk/ Anar a ndex 139. PORTA DISHTAR FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC GRAN IMPERI BABILNIC (segon)GRAN IMPERI BABILNIC (segon)ESCULTURA ARQUITECTURA Anar a ndex 140. RECREACI PORTA DISHTAR ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS BABILNIABABILNIA 141. MAQUETA PORTA DISHTARMAQUETA PORTA DISHTAR ARQUITECTURA 142. MUSEU DE PRGAM, BERLIN, 193O ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS Alguns dels relleus originals de lleons, dracs braus i sirrush (animals sagrats) es troben, actualment, repartits per diferents indrets del mn en: Museu Arqueolgic Istambul. Institut Arts Detroit. Museu Metropolit Art Nova York. Institut Oriental Chicago. Museu Escola Diseny Rhode Island, i... Museu Belles Arts Boston. COMENTARI ESCULTURA Anar a ndex 143. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU DUN UR (BVID). ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA 144. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLEONS. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA 145. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLE. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA 146. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC GRAN IMPERI BABILNIC (segon)GRAN IMPERI BABILNIC (segon) 147. SIRRUSH. BAIX RELLEU EN EL MUSEU DE PRGAM. BERLN. ART MESOPOTMICART MESOPOTMIC GRAN IMPERI BABILNIC (segon)GRAN IMPERI BABILNIC (segon) ESCULTURA 148. MESOPOTMIA: POLTICA I SOCIETATMESOPOTMIA: POLTICA I SOCIETAT Del sistema dorganitzaci en Ciutats Estats independents, es va evolucionar cap als Grans Imperis. Com es va produir el pas de la ciutat-estat a limperi? Del sistema dorganitzaci en Ciutats Estats independents, es va evolucionar cap als Grans Imperis. Com es va produir el pas de la ciutat-estat a limperi? Les ciutat es varen enfrontar unes amb altres per intentar dominar les terres i les rutes comercials. Quan una ciutat arribava a dominar a la resta ocupant un gran territori, es formava un estat molt ms poders: Un Imperi. Els dos imperis mesopotmics ms importants foren lImperi assiri i lImperi persa. PERSPOLIS ARQUITECTURA Anar a ndex 149. Perode de lIMPERI PERSA (ss. VI- IV aC, 539-331 aC). Des del segon millenni, en la meseta dIran habiten dos pobles indoeuropeus, els medes, establerts al Nord i els perses al Sud. Al segle VIII aC, Sargon II, rei dAssria, els va sometre. Els medes lluitaren contra Assria i arrasaren ASSUR i NNIVE, i acabaren amb limperi assiri. Els medes i els perses foren unificats per CIR II EL GRAN (559-529 aC) que va governar, tamb, les antigues provncies assries i va conquistar Babilnia i la va convertir en una provncia persa el 539. Va establir la capital de limperi a Susa, i Perspolis era una altra ciutat important. Limperi es va estendre per Mesopotmia, Egipte i sia Menor. Ocupava lactual altipl dIran. PERSPOLIS FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA DARIOS I (521-485 aC) va dividir limperi en satrapies i constru camins per a comunicar-les, tans sols foren destruts i conquistats per Alexandre el Gran en el 331 aC, que va sometre els perses sota el domini grec. PRSIA. Localitzaci. Medes i perses van desenvolupar la seva civilitzaci entre Mesopotmia, lndia, l'sia i el Cucas, regi rida de pas de tribus nmades, corresponent a l'actual Iran. ARQUITECTURA ESCULTURA Anar a ndex 150. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA La religi persa, que satribueix a Zaratrusta, t com a du a Ahura Mazda (religi zorostrica o zoroastrisme, on du apareix representat dins un cercle solar alat), que tenia dues personalitats: la del b, Ormazd, i la del mal, Ahriman. Lestil s animalista i dabstracci figurativa. Desprs de dominar els assiris, van conquerir Babilnia el 539 aC, i varen comenar a construir palaus colossals de diverses influncies i dambient cerimonial a Perspolis i a Susa. Tipologia dart funerari en les tombes. LESCULTURA anir associada a l'arquitectura. AHURA MAZDA, DU PERSA Anar a ndex 151. Lart de la Prsia Aquemnida: Els monarques perses tenien poder total i absolut sobre el seu poble i, malgrat que no eren considerats representacions divines a la terra, rebien constant adoraci i homenatge dels seus vassalls. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA Els perses tenien un ART NMADA ornamental d'armes, gots en fusta, os o metalls i, en ARQUITECTURA, van desenvolupar un art imperial, lexpressi del qual varen ser els palaus i les tombes. En canvi, com que els perses retien culte al seu du en espais oberts, no varen construir temples (absncia d'arquitectura religiosa). PERSPOLIS: APADANA. Columnes jniques i tambors. ARQUITECTURA Anar a ndex 152. ARQUITECTURA. PALAUS DE PERSPOLIS: Palaus Els palaus perses seguien el model mesopotmic, es varen construir sobre grans plataformes de ma, fusta i pedra. Estaven voltats per un parc danimals salvatges i abundant vegetaci, on sorganitzaven caceres. A les diverses dependncies palatines shi accedia a partir descalinates, atris (*) i portes monumentals franquejades per grans escultures de genis i dos braus alats, igual que en els edificis assiris. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ESCALA SUD DEL TACHARA. Apadana en darrer pla. BOUS PORTA DE LES NACIONS. Accs oest. ARQUITECTURA Anar a ndex 153. ARQUITECTURA. PERSPOLIS: Palaus Al centre del parc, i sobre aquesta enorme estructura, saixecava el palau, estructurat en tres parts: Un gran prtic que du a una explanada descoberta on lescolta del monarca monta gurdia i el rei reb les audincies o APADANA. SALA DEL TRON o part oficial: un enorme sal, en el centre del qual saixequen 8 columnes de 12 metres, amb capitell format per una doble filera de volutes i un parell de bous agenollats. Part privada del palau o les ESTANCES PALATINES: lloc de residncia del rei la seva famlia. Format de llarcs prtics amb columnates amb una sala central flanquejada de habitacions ms petites. FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ARQUITECTURA Anar a ndex 154. ARQUITECTURA 155. VISTA ARIA DE PERSPOLIS PERSPOLIS: Es varen obrir i anivellar tres mplies terrasses, s una gran esplanada emmurallada, extraordinria plataforma natural de 15 m daltura. ARQUITECTURA Anar a ndex 156. GRAVAT DE PERSPOLIS ARQUITECTURA PERSA. PERSPOLIS, nova capital de l'imperi persa, fundada per Darios I el Gran (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I, es troba sobre una zona rocosa. ARQUITECTURA Anar a ndex 157. PERSPOLIS, VISTA DE KUH-E RAHMAT PERSPOLIS es troba sobre una zona rocosa. ARQUITECTURA 158. ESCALA SUD TACHARA (PALAU DE DARIUS EL GRAN) PERSPOLIS. APADANA EN DARRER PLA. PERSPOLIS: Sobre la plataforma natural de 15 m daltura, es van anar aixecant edificis de fusta, ma i pedra. ARQUITECTURA Anar a ndex 159. RECONSTRUCCI DEL PALAU DE DARIUS EL GRAN ARQUITECTURA 160. PERSPOLIS, VISTA GENERAL APADANA: Sal audincies de Darios I. ARQUITECTURA Anar a ndex 161. PERSPOLIS, VISTA GENERAL APADANA: Sal audincies de Darios I, Patrimoni Humanitat UNESCO (1979). ARQUITECTURA 162. PERSPOLIS, VISTA PANORMICA ARQUITECTURA 163. PERSPOLIS: A travs dunes grades o escalinates decorades amb relleus, s'accedia a una mena de sales hipstiles (*) amb desenes de columnes, recintes dedicats a les grans recepcions. (*) Hipstila, sala: Sala amb sostre sostingut per nombroses columnes (temple egipci). Era un espai de pas, anterior a la zona ms sagrada del temple egipci, on es pronunciaven oracions i es realitzaven cerimnies. Rebia molt poca llum, noms per unes petites reixes entre el sostre i les parets. Tamb hi havia importants relleus que illustraven les processons dels dus o festivals, en els quals el fara era la part important. ARQUITECTURA 164. PERSPOLIS, VISTA GENERAL APADANA: Sal audincies de Darios I. PERSPOLIS: Entre els nombrosos edificis de la ciutat destaquen la sala del tron (la de les cent columnes, de vint metres d'alt), la sala les audincies (apadana, capacitat 10000), els palaus de Darios i el del fill Xerxes, el dArtaxerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials. ARQUITECTURA Anar a ndex 165. ARQUITECTURA Anar a ndex 166. TACHARA (PALAU DE DARIUS EL GRAN) PERSPOLIS. APADANA EN DARRER PLA. PERSPOLIS: Tot es troba recobert de baixos relleus on figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de vassalls que porten llurs tributs. ARQUITECTURA ESCULTURA Anar a ndex 167. ESCALA SUD TACHARA (PALAU DE DARIUS EL GRAN) PERSPOLIS. APADANA EN DARRER PLA. ARQUITECTURA 168. RECONSTRUCCI DEL PALAU DE DARIUS EL GRAN, PER CHARLES CHIPIEZ (1884) ARQUITECTURA 169. PERSPOLIS: DETALL BAIX RELLEU PROCESS DE SOLDATS. ESCULTURA Anar a ndex 170. RECONSTRUCCI DE LAPADANA I SOSTRE PERSPOLIS: La arquitectura s arquitravada. ARQUITECTURA Anar a ndex 171. PERSPOLIS: APADANA. Columnes Jniques i tambors. PERSPOLIS: Els fustos de les columnes eren estriats en lloc de llisos, influncia rebuda de Grcia. ARQUITECTURA Anar a ndex 172. PERSPOLIS: Els capitells, molt originals, prenen formes naturalistes, reproduint les cames davanteres de bous que de vegades apareixien alats, motiu que tamb trobem en les portes monumentals d'accs a la ciutat. FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a ndex 173. COLUMNA DE LAPADANA, per Eugne Flandin (1840). CAPITELL DE COLUMNA amb prtomes de grifs (via processional). 174. CAPITELL DE COLUMNA amb prtomes de brau (apadana). 175. BRAUS PORTA OEST DE PERSPOLIS O PORTA DE XERXES I Anar a ndex 176. BRAUS COLOSALS (porta inacabada). PERSPOLIS DETALL DE BRAU COLOSAL 177. ARQUITECTURA 178. PERSPOLIS BRAUS PORTA NORD-OEST DE PERSPOLIS O PORTA DE LES NACIONS 179. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA RECONSTRUCCI DE LAPADANA I SOSTRE PERSPOLIS: La arquitectura s arquitravada. Els edificis tenien els sostres de fusta de cedre, sobre les robustes bigues i esquadres que descansaven en els capitells de pedra de les columnes. Perspolis va ser destruda i incendiada per Alexandre el Gran (331 aC.). ARQUITECTURA Anar a ndex 180. FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ESCULTURA. Relleus s una poca marcada en les arts plstiques pels magnfics relleus que decoren els murs dels palaus, com el de Perspolis o Susa. Relleus dorigen assiri: glorificaci de la figura reial, escenes de cort, processons o desfilades de guerrers i tributaris. Art oficial creat per i per a la cort. Escenas cortesanas. Abandonament parcial de convencionalismes. La musculatura a penes est marcada. Sn relleus ornamentals en pedra, en els quals les figures, soldats, braus alats, esfinxs i aixetes, apareixen en process, amb el rostre en estricte perfil, exaltaven el poder del rei i on els vassalls apareixen esculpits repetidament portant ofrenes. NOBLES PERSES I MEDES (Apadana, escala est) ESCULTURA Anar a ndex 181. ESCULTURA. Relleus Lescultor es det a descriure amb minuciositat els detalls dels seus vestits, les seves armes i les diferents tnies del moment, pel que constitueix un document excepcional de la societat d'aquesta poca. La utilitzaci d'aquest material ve de tradicions anteriors, assria i babilnica. A lAPADANA i al palau de les 100 columnes en trobem esemples de baix relleus. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA MEDES. APADANA, ESCALA EST ESCULTURA Anar a ndex 182. FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA LIDIS. PERSPOLIS ESCULTURA 183. FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA BABILONIS. APADANA, ESCALA EST. ESCULTURA 184. FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA BACTRIANS. APADANA, ESCALA EST. ESCULTURA 185. FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA FRIS DE SOLDATS A LAPADANA. ESCULTURA 186. PROCESS DELS ARQUERS de PERSPOLIS. Baix relleu amb arquers reials anomenats IMMORTALS. Un metre i mig daltura, esculpit amb soldats ricament vestits. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA PROCESS DELS ARQUERS, PERSPOLIS ESCULTURA Anar a ndex 187. MAONS ESMALTATS. s un relleu dels ms coneguts, decorava els murs del palau de DARIOS de Susa, el segon gran palau aquemnida del qual shan conservat restes. Per influncia de lantic art mesopotmic, els perses tamb decoraven els seus palaus amb frisos de belles cermiques esmaltades, formant relleus de diferents colors, escenes sempre dirigides a exalar el poder del rei. Policroma i forts contrasts cromtics (blaus, taronges, verds). FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA FRIS DELS ARQUERS O DELS IMMORTALS (521-486aC). PALAU DE DARIOS, SUSA. MUSEU DEL LOUVRE. PARS. ESCULTURA Anar a ndex 188. FRIS DELS ARQUERS O DELS IMMORTALS (521-486aC). PALAU DE DARIOS, SUSA. MUSEU DEL LOUVRE. PARS. ESCULTURA FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA 189. ARQUER DEL FRIS DELS ARQUERS O DELS IMMORTALS (521-486aC). PALAU DE DARIOS, SUSA. MUSEU DEL LOUVRE. PARS. FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ESCULTURA 190. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA Altres restes darquitectura Aquemnida persa es troben a Susa, com el palau construt per Darios I. RESTES ARQUEOLGIQUES DE SUSA ARQUITECTURA Anar a ndex 191. LLE EN UN PANELL DECORATIU DEL PALAU DE DARIOS A SUSA. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ESCULTURA Anar a ndex 192. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ESCULTURA Anar a ndex 193. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ESCULTURA 194. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ESCULTURA 195. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC Les restes darquitectura Aquemnida persa sn bastant nombroses, sent les ms antigues les runes de Pasargadas, la capital de Cir el Gran. Inclouen dos palaus, un recinte sagrat, una ciutadella, una torre i la tomba de Cir, un petit mausoleu de pedra, en forma cbica i teulada a dues aiges, collocat sobre una plataforma escalonada. SAL DAUDINCIES EN PASARGADAS (provncia de Fars). IMPERI PERSAIMPERI PERSA ARQUITECTURA Anar a ndex 196. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA Tombes L'arquitectura funerria vinculada a la dinastia dels Aquemnides abasta, per una part, el model dhipogeus egipcis, s a dir, tombes reials excavades i tallades en la roca que imiten la faana dun palau, per amb l'entrada elevada sobre el nivell del terreny, que estan decorades amb figures sobre lentrada, on apareix la imatge del rei adorant els dus. Per exemple, les Tombes de Darios I i d'Artaxerxes I, construdes entre els anys 486 i 424 aC, respectivament, es troben a Nachei-Rustem, a 6 km de Perspolis (hipogeu excavat a mitja altura del barranc). TOMBA A NACHE-RUSTEM I UN RELLEU, A SOTA. ARQUITECTURA Anar a ndex 197. BAIX RELLEU DUNA TOMBA A NACHE-RUSTEM FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ARQUITECTURA 198. TOMBA DELS REIS AQUEMNIDES A NACHE-RUSTEM. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a ndex 199. HIPOGEU DE DARIUS I (6 Km de PERSPOLIS, 486 a C) FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a ndex 200. HIPOGEU DE DARIUS II ARQUITECTURAFASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a ndex 201. TOMBES A NAQSH-E ROSTAM, A PROP DE SHIRAZ FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA 202. HIPOGEU DARTAXERXES II (PERSPOLIS 424 aC) FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a ndex 203. HIPOGEU DARTAXERXES III (PERSPOLIS) FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a ndex 204. FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA Tombes Fins a una altra tipologia com la tomba de Cir el Gran (559-529 aC), a Pasargada, en Iran. Alguns veuen influncies del temple grec (coberta a dos aiguavessos i grades) o altres observen la inspiraci en el ziggurat mesopotmic (esglaonada i capella al cim). Desprs de la conquesta de Prsia per Alexandre el Gran el 331 aC i la presa del poder per part de la dinastia Selucida, l'arquitectura persa va imitar les formes del mn grec. TOMBA DE CIR II EL GRAN (PASARGADAS, IRAN, 559-529 aC) ARQUITECTURA Anar a ndex 205. TOMBA DE CIR II EL GRAN (PASARGADAS, IRAN, 559-529 aC) FASES HISTRIQUES ART MESOPOTMICFASES HISTRIQUES ART MESOPOTMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA 206. TOMBA DE CIR II EL GRAN, PASARGADA, IRAN (530 Ac). Construida en piedra FASES ART MESOPOTMICFASES ART MESOPOTMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA 207. FENICISFENICISART PNIC Els FENICIS, poble semita establert a la costa del actuals pasos de Sria i Lban, el territori ocupat era molt muntanys, fet que va fer que es dediquessin a lactivitat comercial en les ciutats costaneres. Ciutats localitzades a sia: TIR, SID i BIBLOS. Anar a ndex 208. FENICISFENICISART PNIC Expansi per la Mediterrnia (ss XI i VII aC) mitjanant la fundaci de colnies comercials: sud Pennsula Itlica, Siclia, sud Pennsula Ibrica i nord d'frica, on van fundar la colnia de Cartago. Anar a ndex 209. FENICISFENICISART PNIC Cartago, a la caiguda de les metrpolis asitiques sota limperi persa, va continuar la seva expansi convertint-se en un veritable imperi martim a la Mediterrnia occidental fins el s. III aC (Guerres Pniques contra Roma). Enclavaments comercials a la Pennsula Ibrica (cap a lany 1000 aC): SEXI (Almuecar), MALACA (Mlaga), ABDERA (Adra), i GADES o GADIR (Cadis). 210. ART PNIC: Els fenicis tenien un sentit utilitari, es dedicaven a lartesania i el comer de productes de luxe com armes, cermica, teles, tints, mitjanant la navegaci per tota la Mediterrnia i, tamb, per les costes atlntiques europees i africanes. Aix s com van crear un ART ECLCTIC a partir de les influncies de lart egipci, lart mesopotmic i lart egeu primitiu, i les influncies mtues amb lart grec posterior del perode orientalitzant i lpoca arcaica. A la vegada, es van convertir en transmissors de tendncies i tcniques artstiques per tot el Mediterrani. Entre les seves obres ms importants: sarcfags, joies... FENICISFENICIS ART PNIC Anar a ndex 211. FENICISFENICIS ART PNIC SARCFAGS ANTROPOIDES MASCULI I FEMENI DE PUNTA DE VACA, CDIS (400 aC, entre 1000 aC-300 dC). Annim. poca: Colonitzacions orientals. Museu Belles Arts Cdis. Marbre blanc tallat. En origen policromat. Sarcfag antropoide o antropomorfs un sarcfag amb forma humana i la representaci del rostre del difunt a la tapa i a la tanca, segurament dinfluncia dels egipcis i, generalment, era de marbre. Anar a ndex 212. SARCFAGS ANTROPOIDES MASCULI I FEMENI DE PUNTA DE VACA, CDIS (400 aC, entre 1000 aC-300 dC). Annim. poca: Colonitzacions orientals. Museu Belles Arts Cdis. Marbre blanc tallat. En origen policromat. FENICISFENICISART PNIC 213. FENICISFENICIS ART PNIC SARCFAGS ANTROPOIDES MASCULI I FEMENI DE PUNTA DE VACA, CDIS (400 aC, entre 1000 aC-300 dC). Annim. poca: Colonitzacions orientals. Museu Belles Arts Cdis. Marbre blanc tallat. En origen policromat. 214. FENICISFENICIS SARCFAG ANTROPOIDE FEMENI DE PUNTA DE VACA, CDIS (400 aC). ART PNIC 215. Esttues dalabastre En el seu apartat escultric destaquen les esttues dalabastre com lAstarte de Galera (s. VII aC). La Dama de Galera, fou trobada en la Necrpoli ibrica de Ttugi, en el Cerro del Real (Granada), que alberga distints tipus denterraments. s una figureta fencia, semblant a una trobada en Cartago, nord frica. Ara al Museu Arqueolgic Nacional, Madrid. La dama, feta dalabastre, probablement, representa la deessa Astart; est asseguda entre dues esfinxs i aguanta un recipient al que vessa lquid per dos forats que t en els pits. Sobserven influncies mesopotmiques per la robustesa de les formes, en canvi, lestilitzaci de la roba i els cabells denoten influncia egpcia. FENICISFENICIS ART PNIC Anar a ndex 216. Dama dEivissa s una petita estatueta dargila de 47 centmetres d'altura que data del segle III aC. Va ser trobada a la necrpoli situada al Puig des Molins, a lilla dEivissa. Est realitzada a motlle i t una cavitat a la seva part posterior, probablement per a ser penjada. Es tracta de la representaci d'una deessa cartaginesa, segurament Tanit, relacionada amb la deessa fencia Astart. Eivissa va ser un punt estratgic pels cartaginesos. La dama presenta una ornamentaci molt rica en el seu vestuari i en les joies. FENICISFENICIS ART PNIC Anar a ndex 217. Tresor dAliseda Conjunt de joies trobat en 1920, un tresor dorfebreria dels tartessis, amb tcnica apresa dels fenicis, de gran rellevncia histrica, perqu la troballa del Tresor dAliseda va desvetllar que lorigen de la localitat era dun perode anterior a Crist, donat que es trobaren vestigis de ledat del Bronze final en el cim de la Serra del Aljibe. El lloc de laparici deuria haver estat una sepultura, lloc avui alterat pel creixement del poble. El tresor (datat entre ss. VII i V aC) est constitut per nombroses peces dor, cal destacar una diadema completa, i part daltra, braalets, un pectoral, cinturons format per diverses plaques i dues arracades. FENICISFENICIS ART PNIC Anar a ndex 218. FENICISFENICIS ART PNIC 219. FENICISFENICIS ART PNIC Tresor dAliseda Conjunt trobat 1920. Tamb es va trobar un exvot de bronze fos, que representa una cabra, consagrat a la deessa indgena Ateacina (ss VII i V aC). Diadema completa, i part daltra, braalets, un pectoral, cinturons format per diverses plaques i dues arracades. 220. DAMA DE GALERA, GRANADA (s. VII aC). Representa a la deessa Astarte. DAMA DEIVISSA (petita esttua dargila, s. III aC) Necrpoli Puig des Molins, Eivissa. FENCIA: ART PNICFENCIA: ART PNIC 221. www.slideshare.net/amarcos www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro.../Mesopotamia.ppt ciencias.sociales2006.googlepages.com/CivilizacionesdelaantiguedadMsopyE gip.ppt quedearte.blogspot.com arteenlasculturas.8m.com www.artehistoria.jcyl.es Wikimedia Commons http://www.wikipediaenciclopedia libre www.diomedes.com BIBLIOGRAFIA MESOPOTMIA Anar a ndex 222. www.artecreha.com almez.pntic.mec.es sapiens.ya.com liceodeadultoslgc.cl/sidebarizquierdo www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/AnMesopotamia.ppt Assumpci Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres- civilitzacionsmesopotmia-i-egipte Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. Bernnssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. www.bloganavazquez.com/tag/zigurat-de-marduk/ BIBLIOGRAFIA MESOPOTMIA 223. Comena ... ART EGIPCI Anar a ndex