memòria tardor 2008

ORDITORDITORDITORDITPrograma de lideratge i transformació socialPrograma de lideratge i transformació socialPrograma de lideratge i transformació socialPrograma de lideratge i transformació social

Memòria de l’edició d’octubre de 2008

Ordit, programa de transformació i lideratge social

2

ÍndexÍndexÍndexÍndex

1- El projecte

2- L’edició d’octubre de 2008

3- Els participants

4- Les antenes

5- Les sessions


3

El projecteEl projecteEl projecteEl projecte

La Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques impulsem un

programa d’acompanyament, aprenentatge i intercanvi orientat a enfortir la capacitat

d’actuació i de lideratge de persones joves vinculades a processos d’acció col·lectiva i

organitzacions no governamentals del país. El programa porta per nom OrditOrditOrditOrdit.

Amb aquest programa volem contribuir activament al reforçament d’una ciutadania forta

i implicada en els esdeveniments i realitats col·lectives a través de la combinació de

lideratges sòlids i de compromís cívic; és a dir, contribuir a fomentar lideratges que

construeixin teixit, que facin ordit.

Els objectius d’Ordit són:

• Facilitar un procés experimental de formació per joves amb dots de lideratge

social que els ajudi a assumir i desenvolupar aquest lideratge amb plenes

capacitats.

• Oferir als participants una visió de conjunt del país i de la societat catalana, fent

especial atenció a la descoberta de la complexitat com a característica de la

societat contemporània.

• Promoure la reflexió crítica dels participants en qüestions referides a les

dinàmiques socials, polítiques, econòmiques i culturals que es donen a

Catalunya.

• Ajudar a que els participants estableixin una xarxa relacional que pugui repercutir

favorablement en les seves actuacions futures i en les dels seus col·lectius.


4

L’edició d’L’edició d’L’edició d’L’edició d’octubre octubre octubre octubre de 2008de 2008de 2008de 2008

Ordit, programa de transformació i lideratge social, Ordit, programa de transformació i lideratge social, Ordit, programa de transformació i lideratge social, Ordit, programa de transformació i lideratge social, es concreta en un seminari de

caràcter intensiu on es combinen elements de reflexió, d’intercanvi d’experiències i de

coneixement en primera persona de dinàmiques socials, polítiques, econòmiques i

culturals, amb altres elements pròpiament formatius. El seminari es du a terme dos cops

l’any amb una edició de primavera i una de tardor. Fins al moment s’han celebrat tres

edicions del seminari; la primera el mes de setembre de 2007, la segona durant la

primavera del 2008, i la tercera la tardor de 2008, concretament la setmana del 19 al 24

d’octubre. Donada la bona valoració de la primera i la segona edició, tant per part dels

participants com per part de l’equip de la Fundació Jaume Bofill i de l’Institut de Govern i

Polítiques Públiques, es va mantenir un format similar al de les edicions anterior, tot i

que amb una novetat: l’existència d’una temàtica prou àmplia i complexa per a fer de fil

conductor de les diferents sessions, la immigració.

Aquesta tercera edició ha tingut lloc durant sis dies consecutius de forma intensiva amb

activitats durant tota la jornada que han permès als participants conèixer de primera mà

entitats i institucions del país i debatre amb persones que, per la seva significació i

experiència en diversos camps de l’activitat social i política, podien introduir debats de

qualitat i generar reflexió crítica entre els membres del grup, especialment pel que fa a

temàtiques relacionades amb el fet migratori. La tria d’activitats es va regir per dues

premisses: en primer lloc, es volia fomentar el contacte directe dels participants amb

experiències i persones interessants per la seva activitat o la seva trajectòria. El

coneixement personal i l’estona d’intercanvi ja ens semblava un valor. En segon lloc,

crèiem necessari aprofitar les visites i les converses per abordar temes més enllà de les

casuístiques de cada experiència o persona per tal d’extreure’n aprenentatges a nivell

més general.

L’agenda concreta d’activitats de la tercera edició d’Ordit, (veure taula 1taula 1taula 1taula 1) va ser

confeccionada entre els mesos de juliol a octubre de 2008. En l’edició d’octubre de 2008

es va optar per mantenir part de les propostes de contingut de la primera i segona

edició, fent canvis en les visites al territori (en aquest cas es va anar a Girona-Salt, a

l’Hospitalet de Llobregat i a Terrassa). També es va fer algun ajustament tenint en


5

compte les valoracions de la primera i segona edició d’Ordit fetes pels participants i pel

mateix equip tècnic del projecte.

En aquesta tercera edició, a més de les visites esmentades, el grup es va entrevistar amb

una vintena d’actors polítics i socials del país i va tornar a visitar entitats i institucions

com el Parlament de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, l’Espai Fad i una de nova, la

seu d’Omnium Cultural.

La dinàmica de funcionament va ser comuna per a la major part de sessions, que tenien

una durada aproximada de dues hores i s'estructuraven a partir d’una primera

intervenció del ponent d’uns 20 minuts seguida d’un debat amb els participants. Es va

deixar algun moment per a alguna visita cultural, especialment a l’arribada a Girona, i els

darrers dos espais de la setmana es van dedicar a fer treball intern amb tot l’equip de

participants: el darrer vespre es va fer una dinàmica d’aprofundiment en el coneixement

del grup on cada participant parlava de la seva pràctica activista i durant el darrer matí

es va fer una valoració del programa entre els participants i l’equip organitzador.


6

Taula 1. Agenda d’activitatsTaula 1. Agenda d’activitatsTaula 1. Agenda d’activitatsTaula 1. Agenda d’activitats


Programa Ordit. Fundació Jaume BofillProvença, 32493 458 87 00 - www.fbofill.cat

7

Segons les valoracions fetes pels participants, Ordit va ser una experiènuna experiènuna experiènuna experiència intensa i cia intensa i cia intensa i cia intensa i

transformadoratransformadoratransformadoratransformadora, , , , destacantdestacantdestacantdestacant per l’alt nivell de reflexió assolit en cada un dels espais per l’alt nivell de reflexió assolit en cada un dels espais per l’alt nivell de reflexió assolit en cada un dels espais per l’alt nivell de reflexió assolit en cada un dels espais

amb els ponents i entre amb els ponents i entre amb els ponents i entre amb els ponents i entre els membresels membresels membresels membres del grup del grup del grup del grup.... Ordit, diuen, ha ofert a diferents joves

amb dinàmiques i tarannàs de treball col·lectiu diversos, la possibilitat de compartir

durant uns dies diferents visions sobre el país, la política i les dinàmiques socials, amb

el fil conductor de la immigració. En aquest sentit creuen que s’ha assolit l’objectiu de

promoure la reflexió crítica i aproximar-se al coneixement de la nostra societat des de

diferents posicionaments i tot de primera mà.

“El programa contribueix a tenir major coneixement i crear i

consolidar opinions crítiques, tant per la formació transmesa pels

ponents, com pel debat amb el grup”.

El que es veu més complicat, especialment en les valoracions immediates, és que

aquesta experiència faciliti realment una xarxa relacionalxarxa relacionalxarxa relacionalxarxa relacional entre participants i entre els

seus col·lectius. Si bé, en les valoracions posteriors es veuen possibles les aliances

puntuals, i es diu que ja hi ha unes bases per generar dinàmiques de col·laboració i

potser algun dia treball en xarxa.

“Si bé iniciar un treball en xarxa o algun tipus de col·laboració pot

ser difícil pel nostre dia a dia, sí que crec que entre nosaltres

podem mantenir la relació per demandes concretes d’informació,

contactes... que podem satisfer entre nosaltres, més enllà del

contacte personal i d’amistat. Aquest podria ser el punt d’inici per

fer sorgir iniciatives o col·laboracions conjuntes. Potser no és

senzill, però les condicions per iniciar-ho, hi són”.

En relació als continguts del programa, els participants es mostren satisfets per l’alt

nivell dels debats iniciats pels ponents i sobretot per haver pogut compartir reflexions

amb personalitats del país amb punts de vista tan diferents sobre la realitat social,



8

econòmica, cultural i política que, d’altra manera, seria difícil tenir-hi accés en un

ambient tan distès.

Es considera que es va mantenir un bon fil conductor entre les diferents sessions a

través del tema de la immigració, de manera que va ser fàcil traslladar reflexions d’un

espai a l’altre, tot i que no per a tots els participants era tan directa l’aplicació de les

exposicions a la seva trajectòria quotidiana. En aquest sentit, alguns participants

comenten les limitacions de vincular tot el programa a un eix temàtic, principalment que

no permet aprofundir en altres temes.

“A vegades hem tractat el tema de la immigració de manera massa

profunda o específica, pels que no ens hi dediquem. Caldria

ampliar el punt de vista global del programa: més Parlament, més

sessions sobre lideratge i més àmplies”.

Quant a temes més organitzatius, valoren positivament la intensitat de l’experiència , el

fet que durant sis dies es trenqui radicalment amb la vida quotidiana a tots nivells,

personal, laboral i militant comenten que facilita la connexió entre els membres del grup

la possibilitat de reflexió permanent i l’aprenentatge comunitari. Es critica, però, la

manca de temps per a molts debats, tant en el marc de les ponències, com entre els

membres del grup.

Justament, pel que fa al grup, es valora molt positivament l’alt nivell de discurs assolit, el

respecte mutu que hi va haver entre els participants en el moment dels debats i la

qualitat humana de la gent. Cal dir que, com en edicions anteriors, la major part dels

participants comparteixen l’espai de militància amb la seva professió i només hi havia

cinc persones que desenvolupen la seva tasca política, sindical i/o associativa molt més

enllà de la seva jornada laboral. Tot i aquesta realitat, la sintonia entre els membre del

grup va facilitar molt el treball durant tota la setmana.

“El fet de compartir comentaris, idees o qüestions que cadascú

plantejava és el què més valoro de l’Ordit. Degut a que cadascú

provenia d’entitats, organismes, disciplines... diferents, cadascú



9

aportava la seva perspectiva. Això permetia veure cada tema des

d’angles diferents amb aspectes que potser no t’havies plantejat

anteriorment o, tot i compartir opinions exposades, sempre podies

conèixer argumentacions i aportacions noves”

Cal valorar molt positivament aquesta tercera experiència, sobretot pel potencial de

reflexió crítica que el mateix grup va ser capaç de generar a partir de les aportacions dels

ponents, i per la possibilitat d’intercanvi de punts de vista i de realitats que es va

promoure.

Aquestes són algunes de les impressions finals sobre el projecte:

“Estic molt agraïda: per tot el què he après, per totes les persones

amb qui m’he pogut comunicar i, sobretot, per la il·lusió de creure

que es pot seguir transformant la nostra societat”.

“M’emporto molta feina per a fer (reflexió- acció): molts llibres per

llegir i moltes pràctiques del meu dia a dia per a revisar i arrel

d’aquest programa sens dubte millorar”.

“Participar en aquest programa m’ha servit per encarar el treball

diari amb més il·lusió encara, sabent que hi ha d’altres formes de

fer, d’implicar-se socialment que funcionen... coneixent persones

amb qui es pot reflexionar, opinar, construir des d’unes relacions

espontànies, igualitàries...”



10

Els participantsEls participantsEls participantsEls participants

Els participants a la tercera edició d’Ordit varen ser 15 joves d’edats compreses entre els

25 i els 37 anys que tenen un paper actiu i compromès en diversos camps de l’activisme

social. Un dels objectius del projecte i, finalment, un dels aspectes també més ben

valorat pels participants va ser la diversitat del grup. Tot i venir de procedències i àmbits

d’acció diferents, es va crear una gran complicitat de grup que va permetre compartir

més enllà de les reflexions conduïdes pels ponents, diferents maneres d’organitzar-se,

d’entendre el compromís i de viure l’activisme.

Gràfic 1Gràfic 1Gràfic 1Gràfic 1. Perfil dels p. Perfil dels p. Perfil dels p. Perfil dels participants perarticipants perarticipants perarticipants per àmbit social al qual àmbit social al qual àmbit social al qual àmbit social al qual pertanyen pertanyen pertanyen pertanyen

Sindicats

Comunitari

Cultura/PaísDiversitat/Inclusió

Partits

Moviments socials

Socioeducatiu

Pau/ desenvolupament

Com es pot veure al Gràfic 1Gràfic 1Gràfic 1Gràfic 1, només tres dels participants desenvolupaven la seva acció

col·lectiva en el món polític i social més institucionalitzat -partits i sindicats- i la majoria

de persones es dediquen a tasques més centrades en el treball comunitari i en l’àmbit

de la diversitat. Ja em dit que la major part dels participants desenvolupen la seva tasca

político-associativa en un entorn professionalitzat però des d’entorns territorials

diferenciats i, per tant, amb problemàtiques i dinàmiques d’actuació diverses. La resta

desenvolupa la seva acció col·lectiva en el marc d’institucions o moviments diversos.



11

Territorialment, la major part de participants viuen o treballen a l’àrea metropolitana de

Barcelona. Hi ha una participant de les comarques gironines, una de Lleida i una del

Bages. La resta són participants de comarques com el Vallès Occidental, el Vallès

Oriental, el Baix Llobregat o el Maresme.

A continuació es detalla el perfil dels 15 participants:

Laia BertranLaia BertranLaia BertranLaia Bertran

Nascuda l’any 1981 a Barcelona. Llicenciada en Ciències Polítiques i de

l’Administració per la UAB i Màster en Relacions Internacionals per IBEI

–Institut Barcelona d’Estudis Internacionals. Ha treballat com a tècnica

de participació ciutadana a la Fundació Catalunya Segle XX1, i ha estat

professora associada a l’àrea de Relacions Internacionals de la UPF.

Actualment treballa com a adjunta al Coordinador a UBUNTU –Fòrum

Mundial de Xarxes de la Societat Civil-, participant des de Catalunya en

l’incipient teixit associatiu global.



12

Jordi CalvoJordi CalvoJordi CalvoJordi Calvo

Nascut al 1975 a la Vall d’Uixó (Castelló). És màster en Ajuda

Internacional Humanitària (Universitat Deusto). Responsable de

campanyes del Centre per la Pau JM Delàs de l’entitat Justícia i Pau de

Barcelona. Treballa ocasionalment en cooperació internacional i ajuda

humanitària amb Metges Sense Fronteres i participa activament a

l’organització de fòrums socials (Català, la Vall d’Uixó, Europeu,

Mundial,...). També ha sigut Educador Social en Centre de Voluntariat

a l’Ajuntament de la Vall d'Uixó.

Teresa Castellà Teresa Castellà Teresa Castellà Teresa Castellà

Nascuda l’any 1974 a la Camarasa (La Noguera). Llicenciada en dret a

la Universitat de Lleida, on participa en els òrgans de representació de

l’estudiantat. Des d’aleshores és membre de l’associació feminista

Seminari interdisciplinari d’estudis de la dona. Fa sis anys que treballa

a Comissions Obreres de les terres de Lleida com a tècnica de

prevenció de riscos laborals i està implicada en projectes de

transformació social com el Compromís per Lleida.



13

Hector ColungaHector ColungaHector ColungaHector Colunga

Nascut a Gijón l’any 1981, estudiant de Filologia Hispànica, participa

des dels 13 anys al moviment associatiu de la ciutat Asturiana. El 2002

s’incorpora al programa d’oci Abierto Hasta el Amanecer, del que se’n

responsabilitza com a coordinador general l’any 2004. Des de l’any

2006 resideix a Barcelona i treballa com a tècnic de joventut a l’entitat

d’iniciativa social Fundació Marianao, de Sant Boi. Actualment es

coordinador a l’entitat de l’àrea de Comunicació i Participació i

vicepresident de l’associació Abierto Hasta el Amanecer.

Laura CostaLaura CostaLaura CostaLaura Costa

Nascuda a Sant Celoni l’any 1979. Llicenciada en Publicitat i Relacions

Públiques per la UAB i postgrau en Direcció de Comunicació a la UOC.

Ha treballat a l’àmbit de la publicitat i la comunicació en setmanaris i

institucions públiques i privades. Pel que fa a la militància política, ha

participat en la gerència de la Joventut Nacionalista de Catalunya i

actualment és regidora de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Sant

Celoni, on s’encarrega de les àrees de Comunitat i Comunicació.



14

Lorena Elvira Lorena Elvira Lorena Elvira Lorena Elvira

Nascuda l’any 1978 a Barcelona. Llicenciada en Dret per la UB i

Diplomada en Estudis Avançats en Relacions Internacionals i Integració

Europea (UAB). Treballa a la Direcció General de Participació Ciutadana

de la Generalitat de Catalunya com a responsable jurídica. Com a

membre de JEF-Catalunya i JEF-Europe treballa per l’impuls d’una

Europa federalista. També ha participat en diversos projectes europeus

que impulsen la formulació de solucions als reptes actuals de la Unió

Europea.

Fanny Farreres Fanny Farreres Fanny Farreres Fanny Farreres

Nascuda a Tarragona el 1979. Es trasllada a viure a Albelda (Aragó -

Franja de Ponent) als 15 anys i als 18 comença la seva trajectòria

social com a regidora de cultura, festes i joventut de l’Ajuntament.

Formada com a tècnica sòcio - cultural arriba a Girona, on realitza els

estudis d’educació social. Des del 2005 forma part de la Fundació

SER.GI, on participa en un projecte de dinamització de famílies als

centres escolars. Actualment està cursant un màster en atenció a la

diversitat (UdG).



15

Olga FelisOlga FelisOlga FelisOlga Felis

Nascuda a Barcelona l’any 1971. Llicenciada en Dret, habilitada com

a educadora i Postgrau en Mediació Comunitària. Ha treballat com a

jurista social, especialment amb joves sense recursos: immigrants,

presos i altres col·lectius socialment desafavorits. Durant deu anys de

forma voluntària i remunerada, des de la Fundació Ficat i altres entitats

del tercer sector, i actualment des de l’administració pública. Manté

alhora la seva col·laboració amb iniciatives de participació ciutadana

com la Comissió Civil Internacional d’Observació pels Drets Humans.

Carme FerrerCarme FerrerCarme FerrerCarme Ferrer

Nascuda a Sabadell l’any 1981. Llicenciada en Sociologia i actualment

estudiant de Documentació a la UAB. Des de fa quatre anys treballa a

la Lliga dels Drets dels Pobles, on ha coordinat campanyes i diversos

actes de sensibilització i actualment és responsable de l’àmbit

d’educació, d’educació pel desenvolupament i d’Immigració, a través

del l’Observatori de la Immigració de Sabadell (OIS). Ha participat en

diferents Fòrum Socials Mundials.



16

Jordi Lon Jordi Lon Jordi Lon Jordi Lon

Nascut a Barcelona el 1976. És llicenciat en Periodisme i en Filologia

Catalana i titulat en Educació Ambiental. En el camp associatiu, va

estar vinculat a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i va ser membre

del secretariat nacional de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la

Llengua). Professionalment, ha dirigit escoles de natura, ha estat cap

de redacció de la revista Estris i ha col·laborat en diverses

publicacions. Actualment treballa a l’àrea de projectes d’Òmnium

Cultural i imparteix cursos a l’Institut de Formació de la Fundació Pere

Tarrés.

Carles Manzanares Carles Manzanares Carles Manzanares Carles Manzanares

Nascut a Manresa l’any 1975. És Llicenciat en Història per la UAB i

estudiant d’Humanitats a la UOC. Vinculat a Acció Jove – Joves de

CCOO, i a CCOO des de 1998. Treballador de Pirelli Neumáticos SA des

de l’any 2000. Des del 2004, Secretari d’Organització de la Unió

Intercomarcal de CCOO del Bages-Berguedà i membre de la seva

Comissió Executiva. Des de 1997 és adherit a ICV.



17

Arnau MonterdeArnau MonterdeArnau MonterdeArnau Monterde

Nascut el 1981 a Terrassa. Llicenciat en Ciències Ambientals i

actualment cursant un màster sobre Societat de la Informació i el

coneixement (UOC). Treballa intermitentment com a professor de

tecnologia a secundària. Participa a l'Ateneu Candela des de l’any

2000, en les campanyes contra el Banc Mundial i contra l'Europa del

Capital i en els espais virtuals per a la promoció del Software lliure,

Communia i Synusia. També forma part de la xarxa de Oficines de

Drets Socials, de la xarxa europea de Centres Socials de segona

generació, de la xarxa Euromayday i de la Universitat Nomada.

Lluc Pejó Lluc Pejó Lluc Pejó Lluc Pejó

Nascut a Barcelona l’any 1978. Físic de formació i educador de vocació

i de professió. La seva trajectòria associativa s'ha desenvolupat

principalment a l'escoltisme, formant part de l'Agrupament Escolta i

Guia Gregal, a Sant Andreu de Palomar, i posteriorment de diversos

equips de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, on actualment hi fa

de Comissari de la Demarcació del Barcelonès. Des del 2004, treballa

com a responsable de l'Àrea Educativa del Museu Agbar de les Aigües,

a Cornellà de Llobregat.



18

Diego Ruiz Diego Ruiz Diego Ruiz Diego Ruiz

Nascut a Barcelona l’any 1972. Diplomat en Ciències Empresarials

(UAB) i Màster en Direcció de Marketing i Gestió Comercial (UPC).

Format de manera autodidacta en el món del flamenc, lluita per a la

seva normalització a Catalunya: Des de l’any 2000 amb el programa

radiofònic El Dron, un camí cap al flamenc, a través de la col·laboració

en mitjans especialitzats i coordinant des de 2006 el curs d’estiu de

flamenc de la UB. Actualment coordina el projecte RumbAmazigha a la

Fundació Taller de Músics i els cicles Jazz en la Nit i Músiques del Món

de Premià de Dalt. Com a Dj Diego Dron, ha participat en festivals de

flamenc de Roma i Barcelona. És voluntari de la Creu Roja entre 1989 I

1994.

Xavier Tercero Xavier Tercero Xavier Tercero Xavier Tercero

Nascut a Barcelona l’any 1979. Llicenciat en Ciències Polítiques i de

l’Administració, i actualment cursant el Màster de Participació i

Polítiques Locals (UAB). Des de l’any 2006 treballa com a Tècnic de

participació ciutadana a l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i

col·labora amb INDIC i Eidos, consultores de participació ciutadana,

dinamitzant processos participatius a diferents municipis de

Catalunya. Ha participat en les assemblees d’estudiants de la UAB,

durant tota l’etapa universitària i des de l’any 2000, ha estat vinculat

amb els moviments socials de suport amb la rebel·lió zapatista, tant a

Mèxic com a Catalunya.



19

Les Les Les Les antenesantenesantenesantenes

Per procedir a la selecció dels participants en el programa Ordit es va comptar amb un

seguit de persones compromeses amb la realitat social i política del país, anomenades

antenes, per tal que poguessin proposar noms de joves que desenvolupessin activitats

de compromís col·lectiu. Per garantir pluralitat dels participants, es va convidar a

antenes de diferent procedència territorial i a la vegada que formés part de col·lectius i

àmbits d’acció social diferenciats. Cal dir que per aquesta edició es va fer una nova

recerca d’antenes, amb el doble objectiu d’ampliar l’àmbit d’acció del programa i de

deixar descansar a les antenes que ja havien proposat candidats i candidates per a

altres edicions.

Amb aquestes noves antenes, es va fer un treball previ durant els mesos de juliol i

setembre demanant-los que proposessin un/a candidat/a per antena. Cap de les

persones que va fer d’antena en la primera edició va proposar candidats per la

segona.Com es pot veure en el gràfic gràfic gràfic gràfic 2 2 2 2, les antenes són persones de diferents àmbits

socials.

GràficGràficGràficGràfic 2. Perfil antenes: àmbit social al que pertanyen 2. Perfil antenes: àmbit social al que pertanyen 2. Perfil antenes: àmbit social al que pertanyen 2. Perfil antenes: àmbit social al que pertanyen

Abans que l’equip d’Ordit rebés les candidatures, les antenes havien d’haver exposat i

rebut l’interès i conformitat de participar per part dels candidats que proposaven.

Sindicats

Comunitari

Diversitat

Moviments socials

Partits Defensa Territori

AltresPau/ desenvolupament

Cultura/PaísSòcioeducatiu



20

D’aquesta manera, es varen rebre un total de 25 sol·licituds per formar part del programa

en l’edició d’octubre 2008.

Dels candidats entrevistats es van autodescartar 6 persones per manca de disponibilitat

i es va considerar oportú no tenir en compte una de les candidatures proposades ja que

la seva edat no es corresponia amb la de la resta de participants i 3 persones es va

considerar més interessant que participessin a la següent edició ja que provenien de les

mateixes organitzacions o tenien un perfil molt similar al d’altres participants.

Les persones que han proposat candidats per participar en l’edició d’abril 2008 del

programa Ordit són:

Marta BallMarta BallMarta BallMarta Ball----llosera.llosera.llosera.llosera. Presidenta d’Ecologistes de Catalunya. Portaveu de Salvem

l’Empordà.

Lluís Cabrera.Lluís Cabrera.Lluís Cabrera.Lluís Cabrera. Director del Taller de Músics.

Carles Carles Carles Carles CampuzanoCampuzanoCampuzanoCampuzano. Diputat al Congrés per CiU.

Ramon Canal.Ramon Canal.Ramon Canal.Ramon Canal. Coordinador de recerca de l’IGOP.

Miquel Àngel Essombra.Miquel Àngel Essombra.Miquel Àngel Essombra.Miquel Àngel Essombra. Director d’Unescocat i professor de la Facultat de Ciències de

l’Educació de la UAB.

Joan Carles Gallego.Joan Carles Gallego.Joan Carles Gallego.Joan Carles Gallego. Responsable de Recursos i Serveis del secretariat de CCOO a

Catalunya.

Tomàs HerrerosTomàs HerrerosTomàs HerrerosTomàs Herreros. Professor de la UOC i membre de la Universitat Nòmada i del col·lectiu

Mayday.

Marta Llobet.Marta Llobet.Marta Llobet.Marta Llobet. Professora a l’Ensenyament de Treball Social de la UB

Margarida Massot. Margarida Massot. Margarida Massot. Margarida Massot. Professora d’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Àngel MerinoÀngel MerinoÀngel MerinoÀngel Merino. . . . Ex -Diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona i alcalde de Sant

Feliu de Llobregat 1999-2003

Anna Monjo.Anna Monjo.Anna Monjo.Anna Monjo. Directora d’Icària Editorial.



21

Xavier PedrósXavier PedrósXavier PedrósXavier Pedrós. President de la Fundació Marianao.

Bru Pellissa. Bru Pellissa. Bru Pellissa. Bru Pellissa. Director tècnic de la Fundació Ser.Gi.

Fernando Pindado.Fernando Pindado.Fernando Pindado.Fernando Pindado. Subdirector General de Participació en l’Àmbit Local de la

Generalitat de Catalunya

Jordi Porta. Jordi Porta. Jordi Porta. Jordi Porta. President d’Òmnium Cultural.

Mònica Sabata.Mònica Sabata.Mònica Sabata.Mònica Sabata. Directora de Linguapax (UNESCOCAT) i portaveu de la Plataforma pel

Dret a Decidir.

Jaume Sellès.Jaume Sellès.Jaume Sellès.Jaume Sellès. Secretari General de CCOO de Lleida.

Francesc Solà. Francesc Solà. Francesc Solà. Francesc Solà. President de la Fundació Eduard Soler, ex- gerent de la UPC i Director de

Trans.

Eduard ValloryEduard ValloryEduard ValloryEduard Vallory. . . . Periodista i politòleg, expresident del Consell Nacional de la Joventut de

Catalunya

Estanis Vayreda. Estanis Vayreda. Estanis Vayreda. Estanis Vayreda. Director de projectes de Localret i membre de l’Institut d’Estudis

Socials de la Garrotxa.

JoJoJoJosep Xercavins. sep Xercavins. sep Xercavins. sep Xercavins. Professor de la UPC i coordinador internacional del Fòrum UBUNTU.



22

Les sessionsLes sessionsLes sessionsLes sessions

Dia: diumenge 19 d’octubre Hora: 12:00h a 13:30h

Lloc: Aula Provença de la Fundació Jaume Bofill.

Benvinguda i presentació del programa Benvinguda i presentació del programa Benvinguda i presentació del programa Benvinguda i presentació del programa

Dia: diumenge 19 d’octubre Hora: 14:00h a 16:00h

Lloc: Restaurant la Provença.

La realitat de la immigració a Catalunya. La realitat de la immigració a Catalunya. La realitat de la immigració a Catalunya. La realitat de la immigració a Catalunya. Com ha evolucionat? Quins debats hi ha? Quins elements hi ha al darrera dels debats? Es comparable el que ha passat aquí amb realitats externes? Quines són les especificitats “catalanes”?

Jordi Sánchez. Jordi Sánchez. Jordi Sánchez. Jordi Sánchez. Director de la Fundació Jaume Bofill . . . .



23

Dia: diumenge 19 d’abril Hora: 21.00h a 24.00h

Lloc: Restaurant Serrallonga (Salt)

Motius i motivacions que porten a la immigració i conseqüèMotius i motivacions que porten a la immigració i conseqüèMotius i motivacions que porten a la immigració i conseqüèMotius i motivacions que porten a la immigració i conseqüències de la irregularitatncies de la irregularitatncies de la irregularitatncies de la irregularitat. Debat entre diversitat i integració. Compromís des de la “irregularitat”. Conjuntura o estructura? Motivacions temporals, canvi de vida? Ve la gent sense mitjans o ve qui te mes recursos per poder “navegar” en la difícil transició?

Mostafà ShaimiMostafà ShaimiMostafà ShaimiMostafà Shaimi. Tècnic de Dinamització i mediació comunitària a l’Associació per la Recerca i l’Acció Comunitària, Eina.

Dia: dilluns 20 d’octubre Hora: 9:00h a 11:00h

Lloc: Centre Cívic Onyar. Girona

Acollida, acomodació i polítiques d'igualtAcollida, acomodació i polítiques d'igualtAcollida, acomodació i polítiques d'igualtAcollida, acomodació i polítiques d'igualtatatatat. Com es tradueixen en projectes d’actuació al territori? Calen més recursos? Cal una nova mirada? Qui són els aliats i qui no?

Bru Pellissa. Bru Pellissa. Bru Pellissa. Bru Pellissa. Director tècnic de la Fundació Ser.Gi.



24


Lloc: Centre Cívic Onyar. Camp de la Plana, 13 Girona

La participació social en entorns amb gran concentració d’immigracióLa participació social en entorns amb gran concentració d’immigracióLa participació social en entorns amb gran concentració d’immigracióLa participació social en entorns amb gran concentració d’immigració. La comunitat i allò comunitari als “nous guetos”. Com treballar-hi? Formes de relació, de vincle, de coproducció. Podem seguir parlant d’una comunitat o de “comunitats”? Com fer universalitat i alhora focalització (o atenció especifica a la diversitat)?

Pep Just. Pep Just. Pep Just. Pep Just. Tècnic de l’Àrea de Polítiques Socials i Cooperació de l’Ajuntament Girona. Marta Roura. Marta Roura. Marta Roura. Marta Roura. Coordinadora de l’entitat AASS i ex-Ordit


Lloc: Restaurant Vilanova (Salt)

Els reptes de la immigració a la Catalunya del S.XXI. Els reptes de la immigració a la Catalunya del S.XXI. Els reptes de la immigració a la Catalunya del S.XXI. Els reptes de la immigració a la Catalunya del S.XXI. La immigració desnacionalitza? Tenim capacitat per seguir “incorporant” als nouvinguts al projecte nacional català?

JosepJosepJosepJosep----Maria Terricabras. Maria Terricabras. Maria Terricabras. Maria Terricabras. Catedràtic de Filosofia i Director de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.



25


Lloc: Associació EINA. Fàbrica Coma Cros. Salt

Condicionants de Salt per a atraure la immigració. Condicionants de Salt per a atraure la immigració. Condicionants de Salt per a atraure la immigració. Condicionants de Salt per a atraure la immigració. Què diferencia Salt d’altres municipis? Per què la immigració s’hi estableix i no a Girona? Què era Salt i què és actualment? Quins impactes ha tingut la concentració de la immigració? Es veu Salt com excepció o com punta d’una nova realitat?

Judit Font. Judit Font. Judit Font. Judit Font. Tècnica de l’Associació per la Recerca i l’Acció Comunitària Eina.

Dia: dimarts 21 d’octubre Hora: 10:00h a 13:00h

Lloc: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

La gestió de la immigració des de la complexitat local de l’Hospitalet. La gestió de la immigració des de la complexitat local de l’Hospitalet. La gestió de la immigració des de la complexitat local de l’Hospitalet. La gestió de la immigració des de la complexitat local de l’Hospitalet. Quines estratègies hi ha en la gestió de l’educació i com es tradueixen en projectes? Quines dificultats hi ha? Quins efectes han tingut? Quins reptes es plantegen?

Jesús HusillosJesús HusillosJesús HusillosJesús Husillos. Responsable del Programa de Nova Ciutadania de l’Ajuntament ’Hospitalet.



26


Lloc: Restaurant La bodegueta del Museu. Cornellà.

La governança en el món local: les polítLa governança en el món local: les polítLa governança en el món local: les polítLa governança en el món local: les polítiques de proximitat. iques de proximitat. iques de proximitat. iques de proximitat. Com s’intenta donar resposta des de l’àmbit local a les noves demandes socials? Reptes i dificultats d’una ciutat què ha estat històricament un territori d’acollida. Té limits la capacitat d’acollida? Cal establir prioritats en els serveis?

Núria MarínNúria MarínNúria MarínNúria Marín. Alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i Regidora des de 1995. Forma part del Consell Nacional del PSC.


Lloc: FEDELATINA. Barcelona

L’articulació de xarxes d’origen immigrant. L’articulació de xarxes d’origen immigrant. L’articulació de xarxes d’origen immigrant. L’articulació de xarxes d’origen immigrant. Quines necessitats hi ha darrera? Quines estratègies per a la incidència política, funcions de lobby, de promoció...Com gestionar la tensió entre “defensem els nostres” i “integrem als nostres”? Com encaren els “latinos” el tema del català?

Javier BonomiJavier BonomiJavier BonomiJavier Bonomi. President de FEDELATINA



27

Dia: dimarts 21 d’octubre Hora: 21.00-24.00

Lloc: Restaurant La Camarga. Barcelona

Reflexions sobre l’acció política i la de govern:Reflexions sobre l’acció política i la de govern:Reflexions sobre l’acció política i la de govern:Reflexions sobre l’acció política i la de govern: agenda de la reforma política. Els partits com a impulsors o limitadors dels canvis i les transformacions socials i polítiques. Partits i lideratges forts: tensió entre les maquinàries de partit i l'impuls de transformacions. Govern i governança: la relació entre els governants i els actors socials i econòmics. Quin és l'espai de la participació ciutadana?

Oriol Amorós. Oriol Amorós. Oriol Amorós. Oriol Amorós. Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.

Dia: dimecres 22 d’octubre Hora: 9:30h a 11:30h

Lloc: AMIC UGT

Precarietat, immigració i sindicalisme. Precarietat, immigració i sindicalisme. Precarietat, immigració i sindicalisme. Precarietat, immigració i sindicalisme. Com donar respostes des dels sindicats a la nova realitat econòmica i social del país? Quines demandes i quins canals de participació tenen les persones treballadores immigrades? Com afrontar el fet que la majoria dels “locals” estables estàn sindicalitzats i la majoria dels immigrants no ho estàn? Son els sindicats només per una part dels treballadors?

Raquel Gil. Raquel Gil. Raquel Gil. Raquel Gil. Presidenta de l’Associaió d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT)



28

Dia: dimecres 22 d’octubre Hora: 12:00 a 14:00h

Lloc: Centre d’APIP. Barcelona

Immigració i insImmigració i insImmigració i insImmigració i insercióercióercióerció. Dificultats i contradiccions que afloren en els projectes d’inserció per a col·lectius d’immigrants.

Montse Font.Montse Font.Montse Font.Montse Font. Directora General d’APIP. Associació per a la promoció i inserció professional.

Dia: dimecres 22 d’octubre Hora: 14:00 a les 16:00

Lloc: Restaurant Casa Leopoldo. Barcelona

El tractament informatiu de la immigració.El tractament informatiu de la immigració.El tractament informatiu de la immigració.El tractament informatiu de la immigració. Com s’aborda la realitat de la immigració des dels mitjans de comunicació? Amb quin llenguatge? quina intencionalitat hi ha darrera?

Antoni Bassas. Antoni Bassas. Antoni Bassas. Antoni Bassas. Director i conductor de diversos programes a Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. Proper corresponsal deTV3 a Estats Units.



29


Lloc: CECOT. Sabadell.

Visions de la immigració des de la patronal. Visions de la immigració des de la patronal. Visions de la immigració des de la patronal. Visions de la immigració des de la patronal. Quins debats i quins posicionaments manté l’empresariat de Catalunya respecte la immigració.Són els immigrants un simple exercit de reserva?

Jordi Font.Jordi Font.Jordi Font.Jordi Font. Responsable de RRHH de la CECOT (Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa).


Lloc: Ateneu Candela de Terrassa

Les relacions entre institucions locals i moviments socials. Les relacions entre institucions locals i moviments socials. Les relacions entre institucions locals i moviments socials. Les relacions entre institucions locals i moviments socials. Oportunitats i perills, límits i contradiccions en l’acostament amb l’administració per aconseguir uns determinats objectius? Què aporten els moviments socials als immigrants que no aporten les institucions? Què vol dir “nova institucionalitat”?

Tomàs Herreros. Tomàs Herreros. Tomàs Herreros. Tomàs Herreros. Professor a la UOC i membre de la Universitat Nòmada i del col·lectiu Mayday.



30

Dia: dijous 23 d’octubre Hora: 9:00h a 11:00h

Lloc: Òmnium Cultural. Barcelona

La complexitat organitzativa dels moviments socialsLa complexitat organitzativa dels moviments socialsLa complexitat organitzativa dels moviments socialsLa complexitat organitzativa dels moviments socials. Organitzar-se per a què i per a qui? Com s’organitzen i com es relacionen? Organització i valors: eficàcia, quina eficàcia? Formes organitzatives i sostenibilitat dels processos de transformació. Quines són les fronteres entre institucionalització i incidència, i l’autonomia i la capacitat de dissidència?

Fernando Pindado. Fernando Pindado. Fernando Pindado. Fernando Pindado. Subdirector General de Participació en l’Àmbit Local de la Generalitat de Catalunya


Lloc: Parlament de Catalunya. Barcelona

La política institucionalLa política institucionalLa política institucionalLa política institucional i l’acció col·lectiva: i l’acció col·lectiva: i l’acció col·lectiva: i l’acció col·lectiva: Quines són les motivacions personals per dedicar-se a la política institucional? Quin és el sentit, en perspectiva personal, de la dedicació professional a la política?

Dolors Camats. Dolors Camats. Dolors Camats. Dolors Camats. Portaveu d’ICV i diputada al Parlament de Catalunya.Santi VilaSanti VilaSanti VilaSanti Vila. Alcalde de Figueres i diputat al Parlament de Catalunya per CIU.



31


Lloc: Restaurant Little Italy. Barcelona

El paper dels sindicats davant de la immigració. El paper dels sindicats davant de la immigració. El paper dels sindicats davant de la immigració. El paper dels sindicats davant de la immigració. Quin és el paper dels sindicats en l’abordatge de la immigració? Com fer encaixar les dinàmiques laborals actuals i les problemàtiques de la immigració en les estructures i perspectives dels sindicats? Calen noves estructures o només noves respostes? Estem assistint a la dualització del mercat de terball:uns estables i sindicalitzats, altres precaris i no sindicalitzats?

Joan CoscubielaJoan CoscubielaJoan CoscubielaJoan Coscubiela. Secretari General de CCOO de Catalunya.


Lloc: Sala Guinovart - FAD. Barcelona

Valors i fonts del lideratge social.Valors i fonts del lideratge social.Valors i fonts del lideratge social.Valors i fonts del lideratge social. Tots els lideratges són igualment vàlids? Podem separar els processos de lideratge dels valors?Que és millor “invertir” en lideratge o en “comunitatge”?

Àngel Castiñeira. Àngel Castiñeira. Àngel Castiñeira. Àngel Castiñeira. Doctor en Filosofia. Director i professor titular del departament de Ciències Socials d’ESADE.



32

Dia: dijous 23 d’octubre Hora: 20.00-...

Lloc: Torre Can Bordoi. Llinars del Vallès

Treball en grup: Vivències i experiència associativa/militant dels participants d’Ordit Treball en grup: Vivències i experiència associativa/militant dels participants d’Ordit Treball en grup: Vivències i experiència associativa/militant dels participants d’Ordit Treball en grup: Vivències i experiència associativa/militant dels participants d’Ordit

octubre 2008 octubre 2008 octubre 2008 octubre 2008

Dia: divendres 24 d’octubre Hora: 10.00-13.00h

Lloc: Torre Can Bordoi. Llinars del Vallès

Valoració del programa i cloValoració del programa i cloValoració del programa i cloValoració del programa i cloenda enda enda enda

memòria tardor 2008

Documents