igc. memòria 2008 - icgc.cat · memòria de l’institut geològic de catalunya 2008 ptop memòria...

Memria de lInstitut Geolgic de Catalunya2008

PTOP

www.igc.cat

Mem

ria

de

lIns

titu

t Geo

lg

ic d

e C

atal

unya

200

8

PORTADA Memoria 2008.indd 1 27/1/10 14:52:38

Memria de lInstitut Geolgic de Catalunya2008

Memoria 2008.indd 1 26/1/10 13:41:31

Generalitat de Catalunya Institut Geolgic de Catalunya Balmes, 209-211 08006 Barcelona

Primera edici: desembre 2009

Tiratge: 300 exemplars

Dipsit legal: B-47448-2008

Collecci: Memries

Producci grfica: Fotoletra, S.A.

Memoria 2008.indd 2 26/1/10 13:41:31

3Generalitat de Catalunya, Institut Geolgic de Catalunya, memria 2008

ndex

Presentaci del conseller DPTOP

Introducci del director de lIGC

1. Estructura, organitzaci i mitjans

1.1 Estructura de lInstitut

Activitats

Consell Rector

Organigrama

1.2 Pressupost 2008

Gesti econmica i administrativa

Liquidaci pressupostria

1.3 Personal

Distribuci del personal a 31 de desembre de 2008

2. Actuacions i activitats realitzades

2.1 Serveis

Serveis al DPTOP

Serveis pblics

2.2 Sries i productes

Mapa geolgic de Catalunya: Geotreballs

Mapes geolgics edafolgics i geotemtics de Catalunya 1:100 000 i 1:250 000

Sistema de gesti documental (SGDIGC)

Sistema dinformaci geolgica, edafolgica i geotemtica de Catalunya (SIGEC)

2.3 Desenvolupament i suport

Desenvolupament geologia, geotcnia, edafologia, hidrogeologia i geofsica

Suport a la recerca

2.4 Serveis externs

Estudis informes i notes tcniques

5

6

9

11

11

12

14

15

15

24

26

26

29

31

31

33

55

55

73

76

78

90

90

97

99

99

Memoria 2008.indd 3 26/1/10 13:41:31

Generalitat de Catalunya, Institut Geolgic de Catalunya, memria 20084

2.5 Infraestructura

Xarxa, servidors i centre de processament de dades

Centre de suport territorial a Tremp

2.6 Relacions institucionals

2.7 Convenis

3. Annex: Llei de creaci de lIGC

104

104

107

108

109

113

Memoria 2008.indd 4 26/1/10 13:41:31


Presentaci del conseller DPTOP

Amb estructura, edifici i serveis propis, un pressupost de ms de deu milions deuros i una plantilla especialitzada, lInstitut Geolgic de Catalunya assoleix ja en aquest tercer any de la seva existncia, den de la Llei de finals de 2005, una velocitat de creuer.

Hem entrat en una fase de plena consolidaci i en un moment de reconeixement del crdit assolit. Els treballs realitzats per lInstitut, per compte i encrrec de lAdministraci, i el conjunt de treballs especialitzats, pels quals ha sigut requerit lInstitut, lhan convertit en un referent imprescindible.

Ara ja, doncs, treball de camp, resposta a les demandes, identificaci i diagnosi de casos, intervenci avaluadora de les emergncies, coneixements dels sls i del subsl, formen part del bagatge adquirit i aplicat.

La metodologia i la sistemtica del treball abonen la necessitat de dotar lInstitut de fons propis, de documentaci seriada i darxiu de testimonis i assajos que puguin configurar un autntic Centre de documentaci geolgica de Catalunya.

Per altra banda, larrencada de les diferents sries dels principals geotreballs posa ja a disposici les primeres produccions: el Mapa geolgic 1:25 000, el Mapa geoantrpic de Catalunya, el Mapa geolgic i geotcnic de zones urbanes de Catalunya, el Mapa de sls, el Mapa hidrogeolgic, el Mapa per a la previsi de riscos geolgics i finalment el Mapa geolgic de Catalunya 1:100 000.

La panplia de productes i la seva producci acrediten lInstitut com a institut de referncia i lincorporen al conjunt dempreses i instituts que per disposici del Govern sencarreguen daportar la infraestructura necessria per al propi desplegament de lactivitat governamental i per al servei del conjunt de la ciutadania, institucions i empreses.

La confirmaci que la geologia passa a ser la infraestructura de les infraestructures determina el seu carcter imprescindible i lesfera dinfluncia creixent duna disciplina de tradici centenria i de ple reconeixement noms relativament recent.

El marc de lInstitut s, per, com ho mostra aquesta memria, laixopluc per al desplegament metdic de totes les respostes sistemtiques a una demanda creixent i fonamentada.

Joaquim Nadal i FarrerasConseller de Poltica Territorial i Obres Pbliquesi President de lInstitut Geolgic de Catalunya

Memoria 2008.indd 5 26/1/10 13:41:31


Introducci del director de lIGC

Mitjanant la Memria que ara presentem volem donar a conixer lactivitat de lInstitut Geolgic de Catalunya durant lany 2008.

El 2008, lIGC ha realitzat la segona fase de desenvolupament intern, desprs de la primera fase, lany 2007, en la qual va iniciar el seu cam en una nova seu i amb un pressupost propi. El desplegament estructural de lInstitut t com a finalitat acomplir les funcions que li encomana la Llei de creaci. Per aix shan mobilitzat els recursos necessaris: en primer lloc les persones, professionals preparats i illusionats que constitueixen els equips de treball capaos de realitzar amb qualitat els diversos projectes i programes definits en el pla estratgic; en segon lloc els mitjans materials, en particular les infraestructures tecnolgiques necessries per al desenvolupament dels treballs altament especialitzats que realitza lInstitut; i, en tercer lloc, no menys important sin ms b indispensable, els mitjans econmics, que permeten realitzar el desplegament esmentat i contractar els serveis i treballs externs necessaris per a lelaboraci dels productes i serveis que lInstitut ha doferir.

La missi de lInstitut Geolgic s obtenir i analitzar dades i informaci i transformar-ho en coneixement del medi geolgic, de la seva estructura i composici i dels fenmens que hi tenen lloc, i posar-ho a disposici de lAdministraci i de la ciutadania.

Les activitats de lInstitut sorganitzen dacord amb el seu Pla estratgic, que defineix els mbits dactuaci que enumerem a continuaci: Serveis: suport tcnic a diverses actuacions del DPTOP i manteniment

duns serveis dinformaci al pblic. Sries i productes: resultat de la tasca sistemtica dobtenci i anlisi

de dades i informaci de manera homognia per a tot el territori de Catalunya.

Desenvolupament i suport: realitzaci i participaci en projectes de recerca aplicada i desenvolupament, amb lobjectiu de millorar tant el coneixement del medi geolgic com els processos productius de lIGC i la qualitat dels serveis.

Serveis externs: per demandes especfiques per part de les administracions i particulars.

Anem millorant els serveis pblics, en particular els dinformaci ssmica i el de perill dallaus i la distribuci via web dinformaci geolgica. Hem donat suport, en les matries prpies de lInstitut, al DPTOP i a altres departaments de la Generalitat i ajuntaments en diverses actuacions.

Hem progressat en els programes que constitueixen els GeoTreballs, els resultats dels quals sn 6 sries cartogrfiques temtiques i les bases de dades associades: a lescala 1:25 000 el Mapa geolgic, el Mapa geoAntrpic, lhidrogeolgic, el Mapa de sls i el de riscos geolgics i, a una escala de ms detall, 1:5 000, el Mapa geolgic de les zones urbanes.

Memoria 2008.indd 6 26/1/10 13:41:31

Generalitat de Catalunya, Institut Geolgic de Catalunya, memria 2008 7

En matria de formaci i divulgaci, cal esmentar el paper que ha tingut lIGC en les activitats a Catalunya de lAny Internacional del Planeta Terra, promogut per la Uni Internacional de Cincies Geolgiques i la UNESCO amb el lema Cincies de la Terra per a la Societat. En aquest sentit hem collaborat amb lInstituto Geolgico y Minero de Espaa (IGME), entre altres activitats, en lexposici Planeta Terra que es va installar al Parc del Frum, a Barcelona. En aquestes activitats i en moltes altres lIGC ha mantingut una collaboraci activa amb institucions que treballen en geologia i altres camps afins: universitats catalanes, CSIC, Institut Cartogrfic de Catalunya, Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Museu de Geologia i Institut dEstudis Catalans, entre altres.

Esperem que aquesta Memria serveixi per mostrar-vos els treballs que fem a lInstitut, els avenos assolits al 2008 en els diversos programes i projectes desenvolupats i el retorn a la societat dels recursos que ens han estat assignats.

Treballem i treballarem perqu els resultats de la nostra tasca es vagin convertint en productes de gran qualitat i utilitat a disposici de les administracions i de la ciutadania i tamb en serveis fcilment accessibles.

Antoni Roca i AdroverDirector de lInstitut Geolgic de Catalunya

Memoria 2008.indd 7 26/1/10 13:41:31

Memoria 2008.indd 8 26/1/10 13:41:31

1Estructura, organitzaci i mitjans

Estructura de lInstitut Activitats Consell Rector Organigrama

Pressupost 2008 Gesti econmica i administrativa Liquidaci pressupostria

Personal Distribuci del personal a 31 de desembre de 2008

1.1

1.2

1.3

Memoria 2008.indd 9 26/1/10 13:41:32

Memoria 2008.indd 10 26/1/10 13:41:32


Estructura, organitzaci i mitjansEstructura de lInstitut

Estructura de lInstitut

ActivitatsL Institut Geolgic de Catalunya (dara endavant lIGC o lInstitut), va ser creat per la Llei 19/2005, de 27 de desembre de 2005 com a entitat de dret pblic de la Generalitat que ajusta la seva activitat principalment a lordenament jurdic privat, amb lobjecte dimpulsar i portar a terme actuacions relatives al coneixement, la prospecci i la informaci sobre el sl i el subsl, dins lmbit de les competncies de la Generalitat. LInstitut Geolgic de Catalunya, adscrit al DPTOP, t personalitat jurdica prpia i plena capacitat dobrar per a exercir les seves funcions. LInstitut Geolgic de Catalunya es regeix per aquesta Llei, per les normes de dret civil, mercantil i laboral, sense perjudici de la normativa reguladora de les empreses pbliques de la Generalitat, i, en el que li sigui aplicable, per la normativa reguladora de les finances pbliques i del patrimoni de la Generalitat. Resta sotms al dret pblic en les matries referents a les seves relacions de tutela amb lAdministraci pblica i, especialment, en les de larticle 18 de la Llei 19/2005.

Les activitats de lInstitut Geolgic de Catalunya poden abastar totes les branques de la geologia la mineralogia, la petrologia, lestratigrafia, la geoqumica, la sedimentologia, la paleontologia, la geomorfologia, la geodinmica, la tectnica i la hidrogeologia, entre daltres i les disciplines que hi estan relacionades, com les cincies del sl i ledafologia, la geofsica, la sismologia, lenginyeria geolgica i la geotcnia. Per a dur a terme aquestes activitats, lInstitut exerceix les funcions, entre daltres:

Elaborarifomentarestudis,treballsiavaluacionsenelcampdelageologia i les disciplines que hi estan relacionades que contribueixin a millorar el coneixement del sl i del subsl de Catalunya, tant terrestre com martim.

Assessorariprestarassistnciatcnicaenelcampdelageologiai de les disciplines que hi estan relacionades del DPTOP i altres departaments de la Generalitat, i tamb cooperar amb altres administracions en aquesta matria.

Fer,ambcarcterpreferentperalsdepartamentsdelaGeneralitatiles entitats i els organismes que hi sn adscrits, i tamb per a altres administracions que ho sollicitin, els estudis i els projectes sobre el sl i el subsl que necessitin com a suport per a les actuacions en el territori.

Supervisar,sisestableixlestudigeotcnicdelsterrenysqueshandincloure en els projectes de lAdministraci de la Generalitat i de les entitats i els organismes que hi sn adscrits, i en els daltres administracions, i tot altre estudi geolgic, geotcnic o hidrogeolgic.

Elaborarelsinformesgeolgicsquesollicitinaltresadministracionso persones jurdiques per a assumptes que afectin llur territori, llur competncia o llur inters.

Facilitaralesadministracionspbliquesialesentitatsielsorganismesque hi sn adscrits la informaci aplegada en les bases de dades que sigui necessria per a fer les obres que promoguin a Catalunya.

Elaborarelsinformespreceptiussobreelslielsubslestablertsperlanormativa vigent.

1.1

Memoria 2008.indd 11 26/1/10 13:41:32



ElaborarelMapageolgicdeCatalunya,alesescalesprpiesdelaplanificaci territorial i urbanstica i a tota altra escala que es requereixi, en collaboraci i coordinaci amb lICC.

Fertreballsdecartografiageolgica,geofsica,geotcnica,geotemticai de riscs geolgics o associats, incls el risc dallaus, amb les bases cartogrfiques aportades per lICC.

Estudiariavaluarelsriscsgeolgicsoassociats,inclselriscdallaus;la proposta de mesures per a fer-ne la previsi, la prevenci i la mitigaci, i donar suport als organismes competents en la planificaci i lordenaci del territori, en lurbanisme i en la gesti de les emergncies.

Fertreballsdedafologia,cartografiesdesls,estudisiavaluacionsde risc derosi i altres treballs relacionats amb el sl i la protecci daquest.

Desenvoluparimantenirlaxarxassmicaielserveidinformacisismolgica i davaluaci del risc ssmic de Catalunya.

Crear,desplegarimantenirsistemesoxarxesdobservaciisistemesdinformaci en matria de geologia, geofsica, geotcnia, riscs geolgics o matries associades i, en general, que tinguin naturalesa geolgica i es relacionin amb el medi fsic.

Elaborar,actualitzarimantenirbasesdedadesdepatrimonigeolgicipaleontolgic, i del subsl.

Organitzar,elaborar,dirigir,ferlatutoriaiferactivitatsiprogramesderecerca, dinnovaci i de formaci o divulgaci cientfica i tcnica en lmbit propi de la seva actuaci, sol o en collaboraci amb altres entitats i organismes i, sobretot, amb les universitats de Catalunya i altres organitzacions especialitzades en aquest mbit. Constituir centres, instituts i xarxes de recerca, o participar-hi, i participar en parcs cientfics i tecnolgics i en qualsevol altra activitat investigadora, docent o de transferncia de tecnologia i coneixements autoritzada per la normativa vigent.

Constituir,manteniriactualitzaruncentrededocumentaciiarxiugeolgic, les condicions de consulta del qual shan destablir per reglament.

Consell RectorEl Consell Rector s lrgan superior collegiat de govern, direcci i control de lInstitut i es reuneix en sessi ordinria un mnim de tres cops lany. Sn membres del Consell Rector:a) El president o presidenta.b) El vicepresident o vicepresidenta.c) Els o les vocals.d) El secretari o secretria.

Corresponen al Consell Rector, entre daltres, les atribucions segents:

a) Aprovar lavantprojecte de programa dactuaci, dinversions i de finanament, i el pressupost dexplotaci i de capital.

b) Aprovar els comptes anuals i la liquidaci final dels pressupostos de lexercici.

c) Aprovar la proposta de contracte programa entre lInstitut i la Generalitat, i tamb lactualitzaci daquest.

Memoria 2008.indd 12 26/1/10 13:41:32



d) Aprovar lorganigrama funcional de lInstitut, a proposta del seu director o directora.

e) Proposar ladopci de normativa i prendre coneixement dels informes emesos en relaci amb les normes legals i reglamentries que afectin directament lInstitut o que es relacionin amb els seus mbits dactuaci.

f) Establir els criteris per a fixar el marc de preus i tarifes dels estudis, els informes i altres tipus dactuacions.

g) Autoritzar la constituci o la participaci de lInstitut en rgans, organismes o entitats de carcter pblic o privat, qualsevol que en sigui la naturalesa jurdica.

h) Conixer, debatre i adoptar els acords corresponents pel que fa a la resta dactivitats prpies de lInstitut que li siguin sotmesos pel seu president o presidenta o pel director o directora.

i) sser informat de ladministraci dels recursos que integren el patrimoni de lInstitut.

j) La resta datribucions que li siguin atorgades.

Composici del consell rector a 31 de desembre de 2008

PRESIDENTSr. Joaquim Nadal i Farreras Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques

VICEPRESIDENTSr. Oriol Nello i Colom Secretari per a la Planificaci Territorial (DPTOP )

VOCALSSr. Jordi Follia i Alsina Director general de Carreteres (DPTOP)Sr. Pere Sol i Busquets Director general dUrbanisme (DPTOP)Sra. Rosa Pri i Miravet Subdirectora gral. de Gesti Econmica i Administraci (DPTOP)Sr. Josep Ramon Mora i Villamate Director general de Protecci Civil (DIRIP)Sr. Jess Marn i Martnez Subdirector general de Valoracions (DEF)Sr. Ramon Moreno i Amich Director general de Recerca (DIUR)Sr. Antoni Enjuanes i Puyol Subdirector general dInfraestructures (DAR)Sr. Francesc Sabio i Oliveros Subdirector general de Mines (DEF)Sr. Antoni Sorolla i Amat Cap del Servei de Protecci Entorn Natural (DMAH)Sr. Jaume Miranda i Canals Director de lInstitut Cartogrfic de CatalunyaSr. Joan Roca i Acn Director de la CIRITSr. Pere Santanach i Prat Institut dEstudis CatalansSr. Agust Lpez i Pla Associaci de Municipis de CatalunyaSr. Antoni Julin i Ribera Federaci de Municipis de CatalunyaSra. Carme Deulofeu i Palomas Directora de GISASr. Jordi Jubany i Casanovas Direcci General del Transport Terrestre (DPTOP)Sr. Llus G. Pujades i Beneit Depart. dEnginyeria del Terreny, Cartografia i Geofsica (UPC)Sr. Llus Pall i Bux Departament de Geodinmica Externa (UdG)Sr. Antoni Roca i Adrover Director de lInstitut Geolgic de CatalunyaSr. Jos Pedro Calvo Sorando Director general de lInstituto Geolgico y Minero de EspaaSr. Joan Capdevila i Subirana Delegat a Catalunya de lInstituto Geogrfico Nacional

SECRETRIASra. M. Dolors Vergs i Fernndez Advocada de la Generalitat adscrita a la Secretaria per a la Planificaci Territorial

Memoria 2008.indd 13 26/1/10 13:41:32



OrganigramaA data 31 desembre 2008 lorganigrama de l IGC era el segent:

Director Antoni Roca i Adrover

Subdirecci Tcnica Xavier Berstegui i Batalla

Cap drea de Geologia Jordi Cirs i Fortuny

Cap de la Unitat de Xarxa Ssmica Carme Olivera i Lloret

Cap de la Unitat de Risc Ssmic Teresa Susagna i Vidal

Cap drea dAdministraci i Serveis Artur Batall i Tapiolas

Cap de la Unitat de Cartografia Geolgica (Vacant)

Cap de la Unitat de Patrimoni Geolgic Mariona Losantos i Sistach

Cap drea de Sismologia Xavier Goula i Suriach

Cap drea dEnginyeria Geolgica Pere Martnez i Figueras

Cap de la Unitat de Riscs Geolgics Pere Oller i Figueras

Cap de la Unitat de Geologia Aplicada i Geotcnia (Vacant)

Cap de la Unitat de Serveis Web i Gesti Documental Jorge Fleta i Pastor

Cap de la Unitat de Tcniques Geofsiques Sara Figueras i Vila

Cap de la Unitat de Tecnologies de la Informaci i Comunicacions (TIC) Joan August Van Eeckhout i Azuara

14


Estructura, organitzaci i mitjansPressupost 2008

Pressupost 2008

Gesti econmica i administrativaEls comptes anuals shan preparat a partir dels registres comptables de la societat i es presenten dacord amb la legislaci mercantil vigent i amb les normes establertes en el Pla general de comptabilitat, a fi de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situaci financera i dels resultats de lempresa.

Durant aquest exercici sha aplicat el nou Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre. Shan seguit sense excepci totes les normes i criteris establerts en el Pla general de comptabilitat vigents en el moment de formulaci daquests comptes, aix com les Instruccions conjuntes de la Intervenci General, la Direcci General de Pressupostos i la Direcci General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, de 29 de juliol de 2008, sobre alguns aspectes pressupostaris i comptables de determinades entitats del sector pblic de la Generalitat de Catalunya.

Ats el que disposa la disposici transitria quarta del Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual saprova el Pla general de comptabilitat, en ser lexercici 2008 els primers comptes anuals que es formulen aplicant el Pla general de comptabilitat, i als efectes de lobligaci que estableix larticle 35.6 del Codi de comer, i als efectes derivats de laplicaci del principi duniformitat i del requisit de comparabilitat, els comptes anuals corresponents a lexercici que sinici a partir de lentrada en vigor del Pla general de comptabilitat shan de considerar comptes anuals inicials, per la qual cosa no shan de reflectir xifres comparatives als comptes esmentats. Sense perjudici daix, a la memria daquests comptes anuals inicials shan de reflectir el balan i el compte de prdues i guanys inclosos en els comptes anuals de lexercici anterior.

No shan realitzat altres canvis en criteris comptables dels assenyalats per a ladaptaci de la comptabilitat al nou Pla general de comptabilitat.

1.2

Memoria 2008.indd 15 26/1/10 13:41:32


BalanBalan de situaci al tancament de lexercici 2008

Nm. Compte ACTIU EXERCICI 2008 Nm. Compte PATRIMONI NET I PASSIU EXERCICI 2008 A. ACTIU NO CORRENT 5.855.917,08 A. PATRIMONI NET 7.665.348,21

I. Immobilitzat intangible 713.824,46 A.1) Fons patrimonial 5.933.796,62 100 I. Aportacions al fons patrimonial 7.292.183,08206 (280) 5. Aplicacions informtiques 505.673,76 121 V. Resultats dexercicis anteriors 562.485,21209 6. Avanaments per a immobilitzacions intangibles 208.150,70 129 VII. Resultat de lexercici 795.901,25

II. Immobilitzat material 4.741.942,62 130 A.3) Subvencions, donacions i llegats rebuts 1.731.551,59

210 1. Terrenys i construccions 333.366,60213, 214, 215, 216, 217, 218, 219, (281) 2. Installacions tcniques i i altre immobilitzat material 4.326.834,5523 3. Immobilitzat en curs i avanaments 81.741,47

B. PASSIU NO CORRENT 23.425,28 IV. Inversions en empreses del grup i associades a llarg termini 400.000,00 I. Provisions a llarg termini 23.425,28240 1. Instruments de patrimoni 400.000,00 140 1. Obligacions per prestacions a llarg termini al personal 23.425,28

V. Inversions financeres a llarg termini 150,00

26 5. Fiances i dipsits constituts a llarg termini 150,00

B. ACTIU CORRENT 6.323.995,05 C. PASSIU CORRENT 4.491.138,64

III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar 4.218.609,97 V. Creditors comercials i altres comptes a pagar 4.434.457,83

430 1. Clients per vendes i prestacions de serveis 531.365,15 41 3. Creditors diversos 4.175.519,46440 3. Deutors diversos 67.000,81470 6. Altres crdits amb les administracions pbliques 3.620.244,01 465, 466 4. Personal (remuneracions pendents de pagament) 11.412,10

475, 476 6. Altres deutes amb les administracions pbliques 247.526,27 IV. Inversions financeres a curt termini 73,14

547 Interessos a curt termini de crdits 73,14 485 VI. Periodificacions a curt termini 56.680,81

480 VI. Periodificacions a curt termini 29.404,66

VII. Efectiu i altres actius lquids equivalents 2.075.907,28

570, 572 1. Tresoreria 40.326,65576 2. Altres actius lquids equivalents 2.035.580,63

TOTAL ACTIU (A + B) 12.179.912,13 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B +C) 12.179.912,13


Memoria 2008.indd 16 26/1/10 13:41:32



BalanBalan de situaci al tancament de lexercici 2008

Nm. Compte ACTIU EXERCICI 2008 Nm. Compte PATRIMONI NET I PASSIU EXERCICI 2008 A. ACTIU NO CORRENT 5.855.917,08 A. PATRIMONI NET 7.665.348,21

I. Immobilitzat intangible 713.824,46 A.1) Fons patrimonial 5.933.796,62 100 I. Aportacions al fons patrimonial 7.292.183,08206 (280) 5. Aplicacions informtiques 505.673,76 121 V. Resultats dexercicis anteriors 562.485,21209 6. Avanaments per a immobilitzacions intangibles 208.150,70 129 VII. Resultat de lexercici 795.901,25

II. Immobilitzat material 4.741.942,62 130 A.3) Subvencions, donacions i llegats rebuts 1.731.551,59

210 1. Terrenys i construccions 333.366,60213, 214, 215, 216, 217, 218, 219, (281) 2. Installacions tcniques i i altre immobilitzat material 4.326.834,5523 3. Immobilitzat en curs i avanaments 81.741,47

B. PASSIU NO CORRENT 23.425,28 IV. Inversions en empreses del grup i associades a llarg termini 400.000,00 I. Provisions a llarg termini 23.425,28240 1. Instruments de patrimoni 400.000,00 140 1. Obligacions per prestacions a llarg termini al personal 23.425,28

V. Inversions financeres a llarg termini 150,00

26 5. Fiances i dipsits constituts a llarg termini 150,00

B. ACTIU CORRENT 6.323.995,05 C. PASSIU CORRENT 4.491.138,64

III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar 4.218.609,97 V. Creditors comercials i altres comptes a pagar 4.434.457,83

430 1. Clients per vendes i prestacions de serveis 531.365,15 41 3. Creditors diversos 4.175.519,46440 3. Deutors diversos 67.000,81470 6. Altres crdits amb les administracions pbliques 3.620.244,01 465, 466 4. Personal (remuneracions pendents de pagament) 11.412,10

475, 476 6. Altres deutes amb les administracions pbliques 247.526,27 IV. Inversions financeres a curt termini 73,14

547 Interessos a curt termini de crdits 73,14 485 VI. Periodificacions a curt termini 56.680,81

480 VI. Periodificacions a curt termini 29.404,66

VII. Efectiu i altres actius lquids equivalents 2.075.907,28

570, 572 1. Tresoreria 40.326,65576 2. Altres actius lquids equivalents 2.035.580,63

TOTAL ACTIU (A + B) 12.179.912,13 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B +C) 12.179.912,13

Memoria 2008.indd 17 26/1/10 13:41:32



Tot seguit passem a fer una breu descripci de les partides ms representatives que componen el Balan.

Immobilitzat intangible net

Concepte Saldo a 31-12-07 Altes 2008 Baixes 2008 Saldo a 31-12-08Aplicacions informtiques 795.469 300.772 375 1.095.866Avanaments per a immobilitzacions intangibles 9.698 198.453 0 208.151

Immobilitzat intangible brut 805.167 499.225 375 1.304.017

Amortitzaci acumulada de limmobilitzat intangible 431.675 158.892 375 590.192

Amortitz. acumulada de limmob. Intangible 431.675 158.892 375 590.192

Total immobilitzat intangible net 373.492 340.333 0 713.824

Immobilitzat material net

Concepte Saldo a 31-12-07 Altes 2008 Traspassos 2008 Baixes 2008 Saldo a 31-12-08Terrenys 333.367 0 0 0 333.367Maquinria 27.649 540 72.629 11.779 89.039Utillatge 76.085 231 0 37.824 38.492Installacions 3.251.042 1.127.535 82.574 0 4.296.002Mobiliari i equips doficina 214.533 67.034 7.197 11.112 277.652Equips cartogrfics i geolgics 3.032.394 554.673 2.749 119.331 3.470.484Elements de transport 68.259 0 0 0 68.259Altre immobilitzat material 6.154 0 0 0 6.154Immobilitzat en curs i avanaments 9.062 72.680 0 0 81.741

Immobilitzat material brut 7.018.544 1.822.692 0 180.046 8.661.191

Maquinria 27.649 14.551 0 11.779 30.421Utillatge 74.496 481 0 37.824 37.152Installacions 1.037.827 316.790 0 0 1.354.616Mobiliari i equips doficina 119.421 18.835 0 11.112 127.144Equips cartogrfics i geolgics 2.186.911 278.558 0 119.331 2.346.139Elements de transport 12.855 10.921 0 0 23.776

Amortitz. acumulada immob. material 3.459.159 640.135 0 180.046 3.919.248

Total immobilitzat material net 3.559.385 1.182.557 0 0 4.741.943

Dins dInversions financeres a llarg termini hi ha la participaci de lIGC en el 40% del capital de lempresa GEOCAT, Gesti de Projectes, SA, accions que no cotitzen en borsa. Atesa la bona situaci financeropatrimonial de lesmentada societat, lIGC no ha dotat cap provisi per depreciaci.

Pel que fa al saldo de 531 milers deuros de clients per vendes i prestacions de serveis, corresponen als imports pendents de cobrament al tancament de lexercici derivats de lexecuci de diferents projectes encarregats a lIGC fora del contracte programa.

Memoria 2008.indd 18 26/1/10 13:41:32



Dels 3.620 milers deuros daltres crdits amb administracions pbliques, 3.594 milers deuros corresponen a la Generalitat de Catalunya per transferncies corrents, cobrades el mes de febrer de 2009 i els 26 milers deuros restants a Hisenda Pblica deutora per IVA.

Altres actius lquids equivalents fan referncia al saldo al tancament de lexercici 2008 en la Tresoreria Corporativa de la Generalitat de Catalunya, basat en un sistema de Cash-Pooling, a travs dun compte bancari en el BBVA.

Les aportacions del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques a lexercici 2008 al Fons patrimonial de lInstitut ha estat de 2.180 milers deuros.

Les prdues de lexercici, aix com les dels exercicis anteriors, sn degudes en no haver-se imputat la totalitat de les subvencions dexplotaci rebudes de la Generalitat de Catalunya com a ingrs de lexercici, segons el que disposen cada any les lleis de pressupostos de la Generalitat, ja que noms shan de registrar comptablement com a subvencions dexplotaci de lexercici les necessries per equilibrar el compte de prdues i guanys, llevat en aquest cas de les dotacions per amortitzacions.

Les subvencions, donacions i llegats rebuts, fan referncia a les subvencions dexplotaci rebudes de la Generalitat no comptabilitzades com a ingrs de lexercici.

Pel que fa a les obligacions per prestacions a llarg termini al personal, corresponen a les provisions per les aportacions al Pla de pensions corresponents als anys 2004 a 2008, ats que encara est pendent lelecci de lentitat gestora.

Els saldos creditors amb les administracions pbliques han estat liquidats en el transcurs del mes de gener de 2009.

Les periodificacions a curt termini fan referncia a les bestretes de subvencions.

Memoria 2008.indd 19 26/1/10 13:41:32



Prdues i guanysCompte de prdues i guanys corresponents a lexercici 2008

Nm. compte Exercici 2008 A. OPERACIONS CONTINUADES

1. Import net de la xifra de negocis 1.058.292,99705 b) Prestaci de serveis 1.058.292,99

4. Aprovisionaments 4.172.216,18(607) c) Treballs realitzats per altres empreses 4.172.216,18

5. Altres ingressos dexplotaci 7.021.396,2075 a) Ingressos accesoris i altres de gesti corrent 14.517,22740 b) Subvencions dexplotaci rebudes del DPTOP 6.789.067,73741 c) Altres subvencions dexplotaci 217.811,25

6. Despeses de personal 2.777.601,16640 a) Sous, salaris i assimilats 2.109.720,13642 b) Seguretat Social a crrec de lempresa 556.041,87649 c) Altres despeses socials 111.839,16

7. Altres despeses dexplotaci 1.172.588,59(62) a) Serveis exteriors 1.178.417,22(631), 639 b) Tributs 5.828,63

(68) 8. Amortitzaci de immobilitzat 795.901,25

A1. RESULTAT DEXPLOTACI (1+4+5+6+7+8) 838.617,99

12. Ingressos financers 43.289,06 b) De valors negociables i altres instruments financers 43.289,06769 b2) De tercers 43.289,06

(668), 768 15. Diferncies de canvi 572,32

A2. RESULTAT FINANCER (12+15) 42.716,74

A3. RESULTAT ABANS DIMPOSTOS (A1+A2) 795.901,25

17. Impost sobre beneficis 0,00

A4. RESULTAT DE LEXERCICI PROCEDENT DOPERACIONS CONTINUADES (A3+17) 795.901,25

B. OPERACIONS INTERRUMPUDES 0,00

18. Resultat procedent doperacions interrumpudes netes dimpostos 0,00

A5) RESULTAT DE LEXERCICI (A4+18) 795.901,25

Memoria 2008.indd 20 26/1/10 13:41:32



Els ingressos de lexercici 2008 derivats de lexecuci de diferents projectes encarregats a lIGC que no formen part del contracte programa, agrupats per empreses, s el segent:

Ingressos externs

eurosInfraestructures Ferroviries de Catalunya 638.370Institut Catal del Sl 149.217Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 110.414Gesti dInfraestructures, SA 99.618Agncia Catalana de lAigua 27.000Institut Catal dEnergia 12.370APM Ltda. MR (Xile) 7.800Ajuntament de Vilaller 4.833Safont Perforacions, SL 3.072Altres (dimports inferiors a 3.000,00 e) 5.599

TOTAL 1.058.293

Altres subvencions dexplotaci fan referncia a les aportacions daltres administracions per a la realitzaci de convenis de collaboraci i projectes de recerca.

El detall de la composici de les despeses de personal per a lexercici acabat el 31 de desembre de 2008 s el segent:

Despeses de personal

eurosRetribucions fixes del personal 1.974.432Retribucions personal temporal per projecte 31.671Complement de productivitat 55.799Complement gurdies 39.239Hores extraordinries 8.579Seguretat Social a crrec de lempresa 556.042Vigilncia de la salut i reconeixements mdics 4.280Cursets, congressos i conferncies al personal 10.474Vestuari 3.157Primes dassegurances del personal 18.151Fons dAcci Social 5.708Ajut al menjar 28.806Pla de formaci del personal 30.832Servei de Prevenci Ali de PRL 3.532Aportacions al pla de pensions 6.897

TOTAL 2.777.601

Memoria 2008.indd 21 26/1/10 13:41:33



Altres despeses dexplotaci es detallen tot seguit:

Despeses dexplotaci

eurosArrendaments i cnons 210.502Reparacions i conservaci 334.175Serveis de professionals independents 12.795Transports 13.817Primes dassegurances 14.389Serveis bancaris i similars 928Publicitat, propaganda i similars 231.546Subministraments 56.711Altres serveis 287.593Drets dassistncia a reunions del Consell Rector 15.960Tributs 1.576Ajustaments positius en la imposici indirecta 7.405

TOTAL 1.172.589

El compte arrendaments i cnons correspon a les despeses pels arrendament de la seu de lIGC, duna nau a Cervera, de les places de garatge per als vehicles de lIGC i pel lloguer dalguns solars on estan ubicades les estacions ssmiques.

Pel que fa a reparacions i conservaci, corresponen bsicament a les de les installacions de la seu de lIGC, dels equips de geologia i geofsica, de la xarxa ssmica i del programari i maquinari informtics.

Dels serveis de professionals independents cal remarcar el cost dels despatxos de duanes, assessoraments jurdics diversos, els honoraris de lauditoria del projecte NERIES, honoraris notaria i honoraris del registrador de la propietat de Manresa (parcelles dAviny).

Les assegurances de lestabliment i maquinria, dels vehicles, de responsabilitat civil i dassistncia de viatge queden recollides en el compte primes dassegurances.

Pel que fa a publicitat, propaganda i similars, es registra, duna banda, lorganitzaci de congressos i jornades i relacions pbliques, dels quals el ms rellevant sn els actes de lAny Internacional del Planeta Terra, les 3es Jornades de nivologia i allaus celebrades a Betren (Val dAran) coorganitzades amb el Servei Meteorolgic de Catalunya i el Conselh Generau dAran, i la participaci en el 33rd International Geological Congress, celebrat a Oslo. Daltra banda, tamb recull el subcompte Publicitat i Propaganda on cal remarcar el cost del copatrocini del 42 Curso Internacional de Hidrologa subterrnea, la reedici del llibre Aix s la geologia i divers material de marxandatge.

Altres serveis inclou el material doficina, la telefonia i altres connexions, les dietes, locomocions i trasllats, la neteja i el servei de recepci i material consumible informtic.

Memoria 2008.indd 22 26/1/10 13:41:33



Les remuneracions satisfetes durant lexercici 2008 al conjunt dels membres del Consell Rector, corresponen exclusivament a dietes dassistncia als consells i queden recollides en el compte de drets dassistncia al Consell Rector de lInstitut. Aix mateix, no existeixen bestretes ni crdits concedits als membres del Consell Rector, ni obligacions contretes en matria de pensions ni dassegurances de vida.

Finalment, els ajustaments positius en la imposici indirecta correspon a lIVA suportat no deduble dels actius corrents i no corrents, aix com dels serveis comptabilitzat inicialment com a ms valor de limmobilitzat o ms despesa, en practicar-se les regularitzacions anuals derivades de laplicaci de la regla de prorrata, i ser registrades en aquest compte de despeses tenint en compte la norma de valoraci 12a del nou Pla general de comptabilitat: No alteraran les valoracions inicials les rectificacions en limport de lIVA suportat no deduble, conseqncia de la regularitzaci derivada de la prorrata definitiva, inclosa la regularitzaci per bns dinversi.

Memoria 2008.indd 23 26/1/10 13:41:33



Liquidaci pressupostriaLiquidaci pressupostria 2008

Estat dingressos Pressupost inicial Altes Baixes Pressupost final Drets liquidats DesviacionsCaptol 3. Taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos 1.266.217,37 0,00 0,00 1.266.217,37 1.072.810,21 193.407,16

Captol 4. Transferncies corrents 7.348.344,64 0,00 18.000,00 7.330.344,64 7.423.155,89 92.811,25Transferncies corrents de la Generalitat (DPTOP) 7.223.344,64 0,00 18.000,00 7.205.344,64 7.205.344,64 0,00Transferncies daltres administracions 125.000,00 0,00 0,00 125.000,00 217.811,25 92.811,25Captol 5. Ingressos patrimonials 1.000,00 0,00 0,00 1.000,00 44.074,09 43.074,09

Captol 8. Variaci dactius financers 1.479.898,85 700.000,00 0,00 2.179.898,85 2.179.898,85 0,00Aportacions al fons Patrimonial de la Generalitat (DPTOP) 1.479.898,85 700.000,00 0,00 2.179.898,85 2.179.898,85 0,00

Total ingressos 10.095.460,86 700.000,00 18.000,00 10.777.460,86 10.719.939,04 57.521,82

Obligacions Estat de despeses Pressupost inicial Altes Baixes Pressupost final contretes DesviacionsCaptol 1. Remuneracions del personal 2.827.759,38 0,00 0,00 2.827.759,38 2.672.658,99 155.100,39

Captol 2. Despeses corrents de bns i serveis 5.757.802,63 0,00 18.000,00 5.739.802,63 5.448.818,47 290.984,16

Captol 3. Despeses financeres 30.000,00 0,00 0,00 30.000,00 2.285,82 27.714,18

Captol 6. Inversions reals 1.479.898,85 700.000,00 0,00 2.179.898,85 2.317.544,20 137.645,35Inversions reals 1.479.898,85 700.000,00 0,00 2.179.898,85 2.317.544,20 137.645,35

Total despeses 10.095.460,86 700.000,00 18.000,00 10.777.460,86 10.441.307,48 336.153,38

Resultat pressupostari 2008 (supervit) 278.631,56

Romanent a 31-12-2007 1.530.949,57

Total romanent acumulat a 31-12-2008 1.809.581,13

Romanent afectat 782.083,38

Romanent no afectat 1.027.497,75

Memoria 2008.indd 24 26/1/10 13:41:33


La columna pressupost inicial presenta els imports publicats a la Llei 16/2007 de pressupostos de la Generalitat per al 2008.

Les altes en relaci amb el pressupost inicial de lexercici corresponen a laportaci addicional de 700.000 euros del DPTOP de captol 8, per les obres de reforma de la seu de lInstitut.

Les baixes de lexercici respecte el pressupost inicial de 18.000 euros, corresponen a la minoraci de les transferncies corrents del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, ats lAcord de Govern de la Generalitat de data 15 de juliol de 2008.

La liquidaci del pressupost 2008 presenta uns drets liquidats de 10.719.939 euros i unes obligacions reconegudes de 10.441.307 euros, amb un supervit de 278.632 euros.

Si als 278.632 euros esmentats de supervit 2008 hi afegim el 1.530.949 euros de lexercici 2007, ens dna un total de romanents acumulats al tancament de lexercici 2008 d1.809.581 euros, dels quals 782.083 euros sn romanents especfics (afectats o finalistes) i la resta, 1.027.498 euros sn romanents genrics (no afectats o no finalistes).

Els romanents especfics al tancament de lexercici 2008 corresponen a comandes compromeses 2008 (fase AD) i que, per diverses circumstncies, els bns o treballs no shan lliurat fins a inicis de lexercici 2009.

En el quadre segent es mostren els conceptes que formen part de la conciliaci entre el resultat de la liquidaci de lexercici pressupostari i del compte del resultat econmicopatrimonial per a lany 2008:

Resultat de la liquidaci pressupostria 278.632Subvencions dexplotaci 2008 pendents daplicar 416.277Aportacions al Fons patrimonial 2008 137.645Dotacions per a les amortitzacions de limmobilitzat 795.901Resultat de lexercici 795.901


Memoria 2008.indd 25 26/1/10 13:41:33


Estructura, organitzaci i mitjansPersonal

Personal

Distribuci del personal a 31 de desembre de 2008

El nombre mitj dempleats a lexercici 2008 ha estat de 54,5. La distribuci per categories s la segent:

Nm. mitj de treballadors

2008Director 1,0Llicenciats o enginyers 41,5Diplomats o enginyers tcnics 6,3Administratius o tcnics 5,5Auxiliar tcnic 0,2

TOTAL 54,5

El detall de la plantilla a 31 de desembre de 2008, distribut per categories i per sexes s la segent:

Nm. treballadors distribits per categores

31-12-2008 Homes DonesDirector 1 1 Llicenciats o enginyers 42 18 24Diplomats o enginyers tcnics 7 3 4Administratiu s o tcnics 7 3 4

TOTAL 57 25 32

Dels 57 empleats que hi havia al tancament de lexercici 2008, 38 tenien contracte indefinit i 19 contracte temporal.

La mitjana dedat del personal de lIGC s de 40,07 anys.

1.3

Memoria 2008.indd 26 26/1/10 13:41:33


Personal destructura

2006 2007 2008Director 1 1 1Llicenciats o enginyers 17 30 42Diplomats o enginyers tcnics 1 4 7Administratius o tcnics 3 3 7Total personal estructura 22 38 57

Homes 12 21 25Director 1 1 1Llicenciats o enginyers 9 16 18Diplomats o enginyers tcnics 1 3Administratius o tcnics 2 3 3

Dones 10 17 32Diplomats o enginyers tcnics Llicenciats o enginyers 8 14 24Diplomats o enginyers tcnics 1 3 4Administratius o tcnics 1 4

Mitjana edat plantilla 45,65 43,14 40,07

Estructura, organitzaci i mitjansPersonal

Memoria 2008.indd 27 26/1/10 13:41:33

Memoria 2008.indd 28 26/1/10 13:41:33


2Actuacions i activitats realitzades

Serveis Serveis al DPTOP

Projectes diversos per encrrec del DPTOPServeis pblics

Serveis dinformaci ssmica Servei de predicci dallaus Sistema dinformaci i atenci a les persones usuries Suport tcnic a la legalitat Servei dintervenci en relaci amb riscos geolgic Arxiu geolgic de Catalunya (AGC) Foment dactivitats. Formaci i divulgaci

Sries i productesMapa geolgic de Catalunya: Geotreballs

Geotreball I: Mapa geolgic 1:25 000Geotreball II: Mapa geoantrpic 1:25 000Geotreball III: Mapa geolgic 1:5 000 de les zones urbanesGeotreball IV: Mapa de sls 1:25 000Geotreball VI: Mapa per a la prevenci dels riscos geolgics 1:25 000

Mapes geolgics edafolgics i geotemtics de Catalunya 1:100 000 i 1:250 000 Mapa geolgic 1:100 000 (srie de 7 fulls)Srie geotemtica 1:250 000

Sistema de gesti documental (SGDIGC) Sistema dinformaci geolgica, edafolgica i geotemtica de Catalunya (SIGEC)

Desenvolupament i suportDesenvolupament geologia, geotcnia, edafologia, hidrogeologia i geofsica.

Informaci geolgica, edafolgica i geotemticaSismologia Nivologia i allausEnginyeria geolgica i risc geolgic

Suport a la recerca Promoci de la recerca; nous projectes i preparaci de propostes

Serveis externsEstudis informes i notes tcniques

Estudis de perillositat geolgica i geotcnicsEstudis geofsics

InfraestructuraXarxa, servidors i centre de processament de dadesCentre de suport territorial a Tremp

Relacions institucionals

Convenis

2.1

2.2

2.3

2.4

2.5

2.6

2.7

Memoria 2008.indd 29 26/1/10 13:41:33

Memoria 2008.indd 30 26/1/10 13:41:33


Actuacions i activitats realitzadesServeis

31

Serveis

Serveis al DPTOP

Projectes diversos per encrrec del DPTOP

En aquest apartat s hi inclouen els projectes, estudis i informes que selaboren per necessitats especfiques del DPTOP. Comprn els dictmens preliminars de risc geolgics i estudis dinundabilitat, estudis de detall de perillositat geolgica i lestudi de la subsidncia, monotoritzaci i servei de vigilncia a la zona de Sallent.

Dictmens preliminars de risc geolgics i estudis dinundabilitatPer encrrec especfic de la Direcci General dUrbanisme (DGU). A data 31 de desembre, shan realitzat un total de 23 dictmens preliminars de riscos i 39 estudis dinundabilitat en diferents municipis de Catalunya. Actualment, hi ha en curs 12 dictmens de perillositat i 12 estudis dinundabilitat.

237 municipis que disposen de dictamen preliminar de riscos

Municipis en els que sha realitzat dictmens preliminars de riscos

Dictamen perillositat

demanat

fet

2.1

Memoria 2008.indd 31 26/1/10 13:41:37

32 Generalitat de Catalunya, Institut Geolgic de Catalunya, memria 2008


32

A ms, la DGU ha encarregat els dictmens preliminars de riscos geolgics de 43 municipis que no tenen planejament urbanstic i pels quals la Direcci General dUrbanisme est elaborant unes normes de planejament.

Estudis de detall de perillositat geolgicaEstudi de perillositat a Cornellana - la Vansa i Fornols. A instncies de la Direcci General dUrbanisme sha realitzat un estudi al nucli urb de Cornellana (la Vansa i Frnols) amb lobjectiu de determinar la perillositat per avingudes torrencials al barranc de la Canal al seu pas per aquest poble.

Estudi de subsidncia, monitoritzaci i servei de vigilncia a la zona de SallentAl llarg de lany 2008 sha millorat la xarxa de control extensomtric del barri de lEstaci de Sallent. Shan realitzat un total de 9 sondejos instrumentats i shan situat de manera que amb les dades de control obtingudes sincrements la precisi en el sistema dalerta a la zona de mxima subsidncia situada al sud-oest del barri de lEstaci, entre els carrers de Barcelona, Tarragona i Arquitecte Gaud.

Municipis en els que sha realitzat estudis dinundabilitat

Estudis dinundabilitat

demanat

fet

102 municipis amb estudis dinundabilitat

Memoria 2008.indd 32 26/1/10 13:41:40



33

Dels 9 sondejos construts, 4 shan instrumentat amb extensmetre i inclinmetre, 4 ms amb extensmetre i 1 sondeig sha instrumentat amb un piezmetre de corda vibrant amb enregistrament continu.

Aquesta millora ha comportat ladaptaci del programari dalerta DATARED, per tal dincloure-hi els nous extensmetres. Les millores esmentades sn efectives des del mes de juny de 2008. Sha seguit amb els controls extensomtric i de la xarxa taquimtrica. El servei de vigilncia continuada ha seguit en funcionament les 24 hores del dia i durant lany sha continuat les campanyes mensuals danivellaci als barris de lEstaci i Rampinya.

Sobre la base de les noves mesures obtingudes grcies a lampliaci de la xarxa de control, sha decidit dur a terme una segona ampliaci de millora del sistema dalerta, amb la installaci de nous extensmetres i inclinmetres. Els treballs han comenar al mes de desembre i es preveu la seva finalitzaci per a principis del 2009.

Serveis pblics

Serveis dinformaci ssmica

Els objectius del servei dinformaci ssmica sn: Donarinformacirpidaalsresponsablesdeproteccicivilencasde

terratrmol perceptible per la poblaci. Proporcionarinformacialaciutadaniasobreelssismesenregistrats. Subministrardadesdequalitatalacomunitatcientfica. Actualitzarimantenirlabasededadesamblainformacinecessriaper

a lavaluaci del risc ssmic i lestabliment de mesures de protecci.

Lobtenci de dades sobre la sismicitat del territori es realitza mitjanant la installaci i el manteniment de xarxes dobservaci instrumental.

Xarxa ssmicaAl llarg del 2008 sha avanat en el projecte de la nova xarxa ssmica de Catalunya, que preveu la installaci a Catalunya de 20 estacions ssmiques, equipades amb sensors de banda ampla de tres components i dun gran rang dinmic i els corresponents elements per la recepci via satllit (VSAT) de les dades en temps real.

Sha construt a Andorra la infraestructura duna nova estaci ssmica VSAT en collaboraci amb lInstitut dEstudis Andorrans, la qual sha connectat a la xarxa VSAT de lIGC juntament amb les estacions acceleromtriques installades a Montouss i a Espira, al sud de Frana, (propietat del BRGM), en el marc del projecte ISARD. Tamb shan connectat a la xarxa VSAT, tres estacions de banda ampla de lIGN.

Est pendent laprovaci del projecte executiu de lestaci de Vielha e Mijaran.

18 estacions ssmiques de banda ampla i 12 accelermetres en funcionament

Memoria 2008.indd 33 26/1/10 13:41:40



34

Xarxa daccelermetresDurant el 2008 shan continuat els treballs de manteniment i calibraci peridica dels sis accelergrafs IGN-IGC i dels quatre de lIGC. Sha realitzat el tractament dels enregistraments daquestes estacions i de laccelermetre del CRECIT (Andorra). Constituci duna base de dades i de la seva difusi a travs de la web de lIGC.

Sha desenvolupat i posat en funcionament un nou sistema de comunicaci en temps real de les dades dels accelermetres.

Sha installat un nou accelermetre al Museu de Cincies Naturals de Granollers.

Shan fet gestions per a la installaci de 4 nous accelergrafs dins del Pla de desplegament de 10 unitats, als emplaaments segents: Ajuntament de Barcelona (edifici dEstadstica) Serveis Territorials de la Generalitat a Girona Direcci General de Protecci Civil al passeig de Sant Joan de Barcelona Magatzem de lIGC a Aviny.

Shan redactat 2 informes tcnics sobre la xarxa daccelermetres: Accelerogrames enregistrats a Catalunya durant lany 2007. (gener 2008) Red de acelermetros del IGN/IGC. Relacin de incidencias. (septembre

2007 - agost 2008)

Mapa de situaci de les estacions VSAT actuals

Memoria 2008.indd 34 26/1/10 13:41:42



35

Banc de dades de sismicitat i sismicitat histricaBases de dades ssmiques. Sha continuat lactualitzaci de les bases de dades de sismicitat tant instrumentals (en total 760 sismes) com 184 dades de macrossmiques.

Sismicitat histrica. Dacord amb lestudi dels terratrmols dels segles XIV i XV a Catalunya, publicat el 2006 per lICC, sha fet una contribuci al llibre Review of historical earthquakes in the Lower Middle Ages: earthquakes of the XIV and XV centuries in Catalonia, que recull laportaci de diferents autors, que inclouen estudis interdisciplinaris de terratrmols recents i del passat.

Risc ssmicPla especial demergncies ssmiques a Catalunya. Durant 2008 sha treballat en el perfeccionament del sistema davisos automtics i rpids al CECAT(Centre de Coordinaci Operativa de Catalunya), en cas de terratrmols perceptibles per la poblaci i en el manteniment del servei de gurdies sismolgiques (24h/365 dies). Aix ha perms donar informaci

Actualitzaci de les bases de dades de sismicitat tant instrumentals (760 sismes) com macrossmiques (184 enquestes corresponents a dos sismes)

Mapa de situaci dels accelermetres a finals de 2008

Memoria 2008.indd 35 26/1/10 13:41:42



36

a Protecci Civil immediatament desprs de produir-se un terratrmol i tamb als mitjans de comunicaci. Lany 2008 shan comunicat 6 terratrmols percebuts per la poblaci, amb una permanncia del sismleg de gurdia, posterior a locurrncia del terratrmol.

A ms a ms, sha posat en funcionament una plataforma Internet per a la verificaci de les alertes de manera remota per part dels sismleg de gurdia i shan realitzat seminaris de formaci per al personal de la Direcci General de Protecci Civil (DGPC) i CECAT sobre el contingut dels avisos automtics i dels comunicats urgents en cas de terratrmol perceptibles per la poblaci.

Servei de predicci dallaus

El servei de predicci dallaus t com a finalitat informar a les administracions pbliques (especialment a la DG de Protecci Civil, als Grups de Rescat, i a la DG de Carreteres), entitats, empreses i al pblic en general de lestat del mantell nival i del perill dallaus en els Pirineus durant la temporada hivernal, en qu el servei genera, de dilluns a dissabte, un Butllet de perill dallaus, que es difon pblicament juntament amb el Servei Meteorolgic de Catalunya. Mitjanant aquest Butllet sinforma de lestat del mantell nival i del grau del perill dallaus segons una escala normativa dmbit europeu. Les dades necessries per a la seva elaboraci provenen de les observacions nivometeorolgiques realitzades per xarxes dobservadors mantingudes per lIGC i tamb per estacions desqu, i de les previsions meteorolgiques facilitades pel Servei Meteorolgic de Catalunya.

El Butllet de Perill dAllaus s accessible a Internet (pgines web de lIGC i del METEOCAT) i inclou la previsi meteorolgica, la distribuci, el gruix, la cota dinici i el nivell destabilitat del mantell nival, i la tendncia i levoluci del perill a les 24-48 hores segents a la seva publicaci.

El dia 1 de novembre del 2007 va comenar lemissi dels Butlletins de Perill dAllaus (BPA) ats que la temporada de neu va comenar abans del que s habitual, i va finalitzar el mes dabril del 2008. Durant el 2008 sha treballat en la nova interfcie de consulta del BPA a Internet, perqu aquest arribi al pblic de forma ms entenedora, basada en una estructura piramidal i utilitzant noms icones per facilitar-ne la comprensi. Amb aquesta nova interfcie, es generar un BPA grfic que ha de superar les barreres lingstiques. Sha definit el tipus de bases de dades necessries per emmagatzemar la informaci generada en el procs de realitzaci del BPA, i shan iniciat els treballs per implementar el nou sistema dinformaci nivo-meteorolgic. Sha possat disposici del public el butllet nivolgic de la temporada 2007/08.

Sistema dinformaci i atenci a les persones usuries

El sistema dinformaci i atenci a les persones usuries t com a finalitat informar al pblic general de les dades disponibles sobre els treballs que

Inici demissi dels butlletins de perill dallaus (BPA) temporada hivern 2007-2008

Memoria 2008.indd 36 26/1/10 13:41:42



37

realitza lIGC. Es preveu el desenvolupament dinterfcies client per facilitar, via Internet, extranet i intranet, la consulta i la gesti de petici de dades. Es preveu implementar un portal web que ha dincloure les informacions sobre les dades i els interfcies daccs.

El sistema dinformaci geolgica i atenci a les persones usuries quedar regulat en el Reglament de lIGC. Fins aquell moment, les peticions dinformaci arriben a lIGC a travs del webmaster, per escrit amb registre dentrada i sortida i per inserci en el sistema corporatiu de la Generalitat de Catalunya (SARCAT).

Durant lany 2008 shan registrat 4 peticions que han estat respostes amb el lliurament de 52 fitxers que representen un total de 0,2 GB de dades. Aquestes informacions majoritriament corresponen a dades geolgiques.

Infraestructura internet web de lIGC. En aquests moments sest en procs dimplantaci un nou gestor de continguts al web de lIGC basat en tecnologia RedDot. El disseny grfic seguir les recomanacions destil del domini gencat i dels webs de la Generalitat de Catalunya. A aquesta adaptaci se li afegeix el canvi dimatge corporativa desplegat des del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.

Avanant el disseny definitiu del portal www.igc.cat sha introdut el nou logotip de lIGC, shan re-dissenyat les capaleres i els peus del lloc web actual, i sha afegit una icona identificativa amb el logotip. Les noves cinc capaleres dels continguts sn imatges reals o de treballs propis que representen de forma genrica les seccions que engloben:

Shan registrat 4 peticions que han estat respostes amb el lliurament de 52 fitxers, bsicament de dades geolgiques

Capaleres i peus del web actual de lIGC (www.igc.cat)

Inici: vista obliqua del masss de Sant Corneli (Pirineus; Pallars Juss).

Cartografia Geolgica: tall geolgic de lencavalcament del Montsec a Santa Maria de Mei (Mapa geolgic de Catalunya 1:25 000. Sant Salvador de Tol)

Allaus: paisatge de muntanya amb un mantell nival molt desenvolupat. (Pic Negre dEnvalira, 2007)

Sismologia: detall del mapa de Sismicitat de Catalunya 1:400 000

(continua a la pgina segent)

Memoria 2008.indd 37 26/1/10 13:41:47



38

Al peu de totes les pgines sha ubicat el nou logotip del DPTOP i el senyal de la Generalitat, que tamb sha afegit a la signatura dels correus electrnics del personal de lIGC.

Alhora es van desenvolupant nous serveis aprofitant la infraestructura prpia de lIGC. Al servidor daplicacions web www1.igc.cat (que actualment fa la difusi dels productes cartogrfics elaborats per lIGC i la publicaci a la web dels terratrmols locals) shi implementar un nou servei de publicaci automtica de comunicats dalerta ssmica.

Aquest nou servei web ampliar la informaci actual del comunicat dalerta ssmica (dades de lepicentre i mapa de localitzaci) amb els mapes dintensitats percebudes, de pics de mxima acceleraci i de mxima intensitat. Alhora, el pblic en general podr utilitzar aquest comunicat en un temps mnim, prvia confirmaci del sismleg de gurdia.

Capaleres i peus del web actual de lIGC (www.igc.cat) (continuaci)

IGC: tomografia elctrica del sostre dun diapir sal. (Cardona)

Comunicat automtic dalerta ssmica (en desenvolupament)

Memoria 2008.indd 38 26/1/10 13:41:51



39

La descrrega dels productes cartogrfics es realitza des de l1 dagost en format Adobe Acrobat PDF de baixa resoluci (140dpi). En aquests moments saccedeix a 89 mapes amb un total de gaireb 500 MB de dades disponibles (41 mapes geolgics comarcals a escala 1:50 000, 26 mapes geolgics a escala 1:25 000 i 8 variats).El nombre total de descrregues efectuades arriba a la xifra de 98GB en els primers quatre mesos de ser accessibles. Tal i com es pot observar en el grfic segent, entre els ms descarregats cal remarcar el Mapa geolgic de Catalunya 1:250 000 (448 vegades), el Mapa de sismicitat de Catalunya 1977-1997 1:400 000 (268), i la Carta vulcanolgica de la zona volcnica de la Garrotxa (250).

Llistat automtic de comunicats dalerta ssmica disponibles (en desenvolupament)

Memoria 2008.indd 39 26/1/10 13:41:54



40

Els accessos al web de lIGC durant lany 2008 saproximen a les 82.000 visites, que suposen una mitjana de 900 pgines visitades per dia. Aquestes visites naveguen per unes 4 pgines durant uns 3 minuts de mitjana dins el web. Les quotes corresponen majoritriament al catleg de cartografia, allaus, sismologia i desprs la resta de continguts.

Durant 2008 sha continuat donant accs des del web a les dades de cartografia geolgica des dels geoserveis ICC (1:50 0000 i 1:250 000), a la base dallaus (BDAC, 9.713 registres disponibles amb prop d1,96 GB de dades disponibles) i el banc de dades de terratrmols enregistrats per la xarxa ssmica (SISMOFONS, 2.23GB de dades disponibles). Cal destacar que els accessos a laplicatiu Base dAllaus de Catalunya (BDAC) i els geoserveis mitjanant el servei VISSIR i del geoportal IDEC des de lInstitut Cartogrfic de Catalunya (ICC) no es reflecteixen en el cmput de visites de lIGC ja que encara estan ubicades a la infraestructura de lICC.

Els accessos al web de lIGC durant lany 2008 saproximen a les 82.000 visites

Nombre de descrregues efectuades dels 20 productes amb ms demanda

21,0

16,6

18,2

11,3

20,8

18,7

17,116,0

15,0

19,2

0

5

10

15

20

25

44

8

26

82

50

24

2

21

32

12

20

41

95

18

31

76

17

21

70

16

31

63

15

61

55

15

31

45

14

51

45

0

50

10

0

15

0

20

0

25

0

30

0

35

0

40

0

45

0

50

0

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500

145 descrregues

145 descrregues

145 descrregues

153 descrregues

155 descrregues

156 descrregues

163 descrregues

163 descrregues

170 descrregues

172 descrregues

176 descrregues

183 descrregues

195 descrregues

204 descrregues

212 descrregues

213 descrregues

242 descrregues

250 descrregues

268 descrregues

448 descrregues

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (40) Valls Occidental

Mapa geolgic de Catalunya 1:100 000 - (01) Comarques de lEbre

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (14) Bergued

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (31) Ripolls

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (26) Pallars Sobir

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (21) Maresme

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (25) Pallars Juss

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (07) Bages

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (41) Valls Oriental

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (01) Alt Camp

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (11) Baix Llobregat

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (02) Alt Empord

Mapa hidrogeolgic del tram baix del Llobregat i el seu delta 1:30 000

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (24) Osona

Mapa geolgic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (13) Barcelons

Mapa de grups Litolgics de Catalunya 1:250 000

Mapa geolgic de Catalunya 1:300 000

Carta vulcanolgica de la Zona Volcnica de la Garrotxa 1: 25 000

Mapa de sismicitat de Catalunya 1977-1997 1:400 000

Mapa geolgic de Catalunya 1:250 000

Memoria 2008.indd 40 26/1/10 13:41:54



41

A Catalunya, dins de lAny Internacional del Planeta Terra declarat per Nacions Unides, el comit organitzador catal ha programat un conjunt dactivitats. Aix lIGC ha aglutinat totes les activitats i des del web de lInstitut saccedeix a totes les informacions i recursos disponibles. Shan produt diverses publicacions divulgatives en collaboraci amb lInstituto Geolgico y Minero de Espaa i lAjuntament de Barcelona, entre daltres, les qual sn disponibles al web de lInstitut (trptic, programa cientfic, banderoles i altres informacions).

Diferents continguts del web del Planeta Terra: presentaci carpa, agenda i recursos

El web del Planeta Terra ha enregistrat un total de 7764 visites, cinc pgines per visita i una durada propera als dos minuts. Majoritriament la pgina dedicada a lExposici del Planeta Terra ha estat la ms visitada.

WEB de la intranet de lIGC. La intranet sha consolidat el 2008 com a vehicle transmissor intern de lIGC. Els continguts amb ms inters corresponen amb els relacionats amb el mn laboral, seguit dels recursos i eines.

La quota de disc actualment sapropa als 3GB de dades, que representen uns 13000 fitxers.

Memoria 2008.indd 41 26/1/10 13:42:00



42

Suport tcnic a la legalitat

Tal com estableixen la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de creaci de lInstitut Geolgic de Catalunya (IGC) i altres lleis i reglaments sectorials, lIGC ha de donar suport tcnic en matria geolgica en actuacions que afectin a installacions o ampliacions de cementiris, a jaciments paleontolgics o a punts geolgics dinters. A ms, lInstitut rep sollicituds per part de diversos organismes de lAdministraci per tal que emeti linforme administratiu en aspectes concrets dins lmbit de les funcions que la Llei preveu.

Policia sanitria morturia(Decret 297/1997). Durant lany 2008 shan realitzat 3 dictmens dafectaci hidrogeolgica per ampliaci o nova construcci de cementiris als municipis de lArbo, Sant Miquel de Baleny i Seva.

Afectaci a jaciments paleontolgics i punts dinters geolgicDurant lany 2008 shan perfeccionat els sistemes informtics de tecnologia GIS que permeten agilitzar el procs de gesti de les sollicituds dinformaci que es reben a lIGC, la qual cosa permet respondre en un termini mitj de menys de 15 dies.

Al llarg de lany 2008 shan ats 953 sollicituds sobre la possible afecci de les actuacions a punts dinters geolgic i jaciments paleontolgics, el qual representa un 19% ms que en el mateix perode de lany passat (776 sollicituds). De les 953 peticions, noms 30 sn actuacions emplaades dins del permetre dalgun jaciment paleontolgic o punt dinters geolgic; la resta han estat informades favorablement.

3 Dictmens dafectaci hidrogeolgica per ampliaci o nova construcci de cementiris

953 sollicituds sobre la possible afecci de les actuacions a punts dinters geolgic i jaciments paleontolgics

Finestra dinici de laplicatiu de Projectes a la intranet de lIGC

Memoria 2008.indd 42 26/1/10 13:42:03



43

Informes administratius sobre risc geolgic i geologia ambientalShan realitzat 44 informes valorant el contingut sobre riscos geolgics de 30 figures de planejament urbanstic (Castelldans, Baleny, Ivorra, Besal, Sant Bartomeu del Grau, Mollerussa, el Papiol, Sant Cugat, Vilaller, Bag, Alins, Barcelona, Vielha e Mijaran, Clariana de Cardener, Als de Balaguer, la Granadella, Montbri del Camp, els Torms, el Vendrell, Penelles, Freginals, Arbcies, Palams, Odn, dues a Alcoletge, Palau-saverdera) i de 2 estudis especfics (s de Balaguer i Vielha e Mijaran), i shan realitat 12 trameses dinformaci sobre riscos geolgics.

Recomanacions i especificacions tcniques dels estudis geolgics/geotcnicsReglament de lIGC. A data delaboraci daquesta Memria, el Projecte de decret de desenvolupament parcial de la Llei de lInstitut Geolgic de Catalunya est en el seu trmit final daprovaci. Ja han estat elaborats tots els informes jurdics que componen lexpedient.

Per a la seva aprovaci queda pendent la informaci prvia al Consell Tcnic del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, lelaboraci del conseqent informe jurdic i la seva tramesa a la Comissi Jurdica Assessora per a lemissi de linforme. Un cop es disposi de linforme de la Comissi Jurdica Assessora, i prvia tramesa al Consell Tcnic, ja podr ser incls a lordre del dia del Govern.

Sestima que la seva aprovaci podria realitzar-se durant el darrer trimestre del 2009.

Shan realitzat 44 informes valorant el contingut sobre riscos geolgics de 30 figures de planejament urbanstic

Grfica comparativa del nombre de sollicituds tramitades aquest any amb el nombre de sollicituds tramitades el mateix perode de temps lany passat

953

139

369414

10 5 16

776

116

206

427

1 4 60

200

400

600

800

1000

1200

953

139

369414

10 5 16

776

116206

422

17 4 60

200

400

600

800

1.000

1.200

Tota

l

Resid

encia

l

i/o tu

rstic

a

Activ

itats

Serv

eis

Infra

estru

ctur

es

Equip

amen

ts

Plan

ejam

ent

2007 2008

Memoria 2008.indd 43 26/1/10 13:42:03



44

Anlisi i adaptaci de normatives. Shan iniciat els trmits per a la signatura dun conveni amb la Delegaci de Catalunya del Collegi de Gelegs amb lobjectiu, entre daltres, destablir el marc de la collaboraci entre ambdues institucions per a lelaboraci i difusi de guies tcniques i recomanacions per a la realitzaci destudis geolgics, geotcnics, geotemtics i de riscos geolgics.

Notes tcniquesNotes tcniques de riscos geolgics i ambientals. Durant lany 2008 shan realitzat 3 notes tcniques de riscos geolgics als municipis de Girona (Barri de Pontmajor), Almacelles i Sallent i shan realitzats les visites tcniques a Burg (municipi de Farrera) i Pessonada (municipi de Conca de Dalt).

Notes tcniques dallaus. Durant aquest any shan realitzat les segents notes tcniques o dictmens de perillositat dallaus a les estacions desqu de la Vall Fosca i Bo Tall.

DictamenalestacidesqudeVallFoscaapeticidelaDirecciGeneral de Transport Terrestre, sollicitat per la Vallfosca Interllacs, SA, per a lautoritzaci de la construcci i lexplotaci dels telecadires anomenats Coma de lEstany, Fili i Cap del Port. En aquest dictamen shan valorat els estudis danlisi del risc inclosos en els projectes respectius daquestes installacions.

ApeticidelestacidesqudeBoTallResortsharealitzatuninformede valoraci del perill dallaus que hi ha a la zona on es vol traslladar els telesqus de la Ginesta i Edelweis, dins del domini esquiable de lestaci.

Servei dintervenci en relaci amb riscos geolgic

En cas dincidncies o en situacions de risc degudes als fenmens geolgics, en particular caigudes de pedres, esllavissades, collapses, torrentades i altres riscos, incls el dallaus, cal una intervenci immediata per tal davaluar la situaci de risc i donar suport als efectius desplaats pels organismes competents (DPTOP, serveis de Protecci Civil). LIGC assessora els grups dintervenci per tal dassegurar la seguretat de la poblaci i del mateix personal dels grups dintervenci.

Despreniment al Serrat de les Barretines. A causa dels despreniments ocorreguts el 4 de novembre 2008 al Serrat de les Barretines, a Montserrat, shan realitzat els treballs dinspecci del despreniment, les tasques de sanejament i la installaci de barreres de protecci per la carretera i el Cremallera.

3 notes tcniques de riscos geolgic

2 notes tcniques de perillositat dallaus

Memoria 2008.indd 44 26/1/10 13:42:03



45

Arxiu geolgic de Catalunya (AGC)

Segons la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de creaci de lInstitut Geolgic de Catalunya (IGC), lIGC ha de fomentar i promoure activitats en matria de geologia i de les disciplines que li sn afins mitjanant, entre altres, la constituci dun centre de documentaci i arxiu geolgic.

Centre de documentaci i arxiu geolgicEl Centre de documentaci i Arxiu Geolgic de Catalunya es regular mitjanant el futur Reglament de lIGC, que actualment es troba ultimant els trmits previs per la seva aprovaci.

En els darrers mesos lIGC ha rebut loferta de custodiar els fons documentals de temtica geolgica de particulars, i ha estat requerit per particulars que volen cedir els seus fons documentals relacionats amb la geologia a aquesta instituci.

Aquests fons, un cop rebuts, acceptats i catalogats sincorporarien a lArxiu geolgic.

Loferiment daquests fons documentals reflecteix la confiana que dipositen alguns particulars en lIGC.

Foment dactivitats. Formaci i divulgaci

Lobjetiu daquest apartat es el foment i la promoci dactivitats en matria de geologia i de les disciplines que li sn afins organitzant, elaborant, dirigint, fent la tutoria i fent activitats i programes de recerca, dinnovaci i de formaci o divulgaci cientfica i tcnica. Sn altres funcions que la Llei

Despreniment del dia 4 de novembre de 2008 al Serrat de les Barretines

Memoria 2008.indd 45 26/1/10 13:42:26



46

preveu que desenvolupi lInstitut. En aquest sentit, durant el 2008, lIGC ha dut a terme les activitats segents:

Organitzaci o coorganitzaci de jornades, congressos, conferncies i cursosVI Congrs Europeu de Cartografia Geolgica Regional i Sistemes dInformaci. Es continuen els treballs de preparaci del 6 Congrs. Com tota aquesta srie de congressos que sorganitza entre Emilia-Romagna, Baviera i Catalunya s resultat de la collaboraci que mantenen els instituts i serveis geolgics daquestes tres regions europees. El president de la Generalitat de Catalunya i el conseller de Poltica Territorial i Obres Publiques formen part del comit promotor, junt amb els presidents i els consellers corresponents de Baviera i Emilia-Romagna. Aquest proper congrs tindr lloc els dies 9 al 12 de juny de 2009 a Munic. Han estat publicades i enviades la primera circular que es va presentar al Congrs Internacional de Geologia dOslo, i la segona circular shan rebut de lordre de 400 sollicituds de participaci les quals van estar avaluades a la reuni del comit cientfic que es va celebrar a Girona els dies 23-25 doctubre de 2008.

III Jornades de Nivologia i Allaus. Es van celebrar del 18 al 20 de juny de 2008 a la Val dAran. Foren 2 dies de sessions tcniques i 1 sessi de treball de camp. La participaci fou un xit, amb 130 persones inscrites (el mxim aforament de la sala). Lacte fou liderat per lInstitut Geolgic de Catalunya i coorganitzat amb el Servei Meteorolgic de Catalunya i el Conselh Generau dAran. Es va editar un volum dactes amb el text de les ponncies que fou lliurat a totes les persones inscrites.

33rd. International Geological Congress - Oslo. LIGC va participar en un estand organitzat conjuntament pels instituts geolgics de les 3 regions (Emilia-Romagna, Baviera i Catalunya) on es van distribuir uns 2.000 tems entre mapes geolgics promocionals, trptics i altra informaci sobre les activitats de lInstitut. A ms, es va distribuir la primera circular promocional del VI Congrs Europeu de Cartografia Geolgica Regional i Sistemes dInformaci.

First Euro-Mediterranean Meeting on Accelerometric 10-11 mar, Grenoble.Dins del marc del projecte NERIES finanat per la UE, es va organitzar amb collaboraci amb lLGIT (Laboratoire de Gophysique Interne e Tectonophysique) el Primer Seminari Internacional dIntercanvi de dades Acceleromtriques, on es van presentar dues ponncies.

Any Planeta Terra. Lany 2008, per iniciativa de la Uni Internacional de Cincies Geolgiques i de la UNESCO, ha estat declarat per les Nacions Unides Any Internacional del Planeta Terra amb el lema Cincies de la Terra per a la Societat. Aquesta declaraci vol potenciar el valor de les cincies de la Terra per a la creaci dun futur equilibrat i sostenible que permeti augmentar la nostra qualitat de vida, al mateix temps que salvaguardar la dinmica planetria que ho fa possible. LONU considera lAny Internacional del Planeta Terra com una contribuci als seus objectius emmarcada en lanomenat Decenni per a lEducaci del Desenvolupament Sostenible.

Memoria 2008.indd 46 26/1/10 13:42:26



47

LInstitut Geolgic de Catalunya ha aglutinat les activitats que shan desenvolupat a Catalunya, relacionades amb els programes que proposa lAny Internacional. El web de lIGC constitueix el nucli divulgatiu de lAny del Planeta Terra a Catalunya (http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/igc/planetaterra.html). Lacci ms visible de les activitats desenvolupades per lIGC ha consistit en lexposici Planeta Terra situada en el Parc del Frum a Barcelona, la qual sha fet coincidir amb la celebraci de la Setmana de la Cincia 08.

Al llarg dels 30 dies en qu lexposici ha estat oberta al pblic, ha captat linters de diversos mitjans de comunicaci. Shan ems per la Televisi de Catalunya dos reportatges, un al 3/24 i laltre al K3 dedicats a lexposici Planeta Terra; i ha estat protagonista dun destacat a lagenda del diari el Peridico.

Per la seva difusi lIGC va comptar amb el suport de lOficina de Premsa del DPTOP i de la collaboraci de Comunicaci i Premsa del Departament dEducaci, que va incloure levent en el butllet electrnic que distribueix quinzenalment a tots el docents. A ms, lexposici va tenir durant tot el perode presncia a lagenda de lAjuntament de Barcelona i va formar part dels actes de la 13a Setmana de la Cincia. Cal remarcar el suport en la difusi de totes les institucions que configuren el Comit Local de lAny del Planeta Terra a Catalunya.

La pgina web del Planeta Terra de lIGC ha rebut un total 7.764 visites que han descarregat diversos documents de recursos pedaggics relacionats amb lexposici.

Lexposici Planeta Terra va tancar les seves portes el passat dia 29 de novembre del 2008 amb un total de 4309 visites.

Memoria 2008.indd 47 26/1/10 13:42:28



48

Aix tamb, altres activitats de lIGC en relaci amb la celebraci del Planeta Terra sn la participaci en les conferncies de lAcadmia de les Cincies i Arts de Barcelona, amb la producci dunes banderoles que anuncien el Mapa geolgic de Catalunya 1:50 000 realitzades en collaboraci amb lInstitut Cartogrfic de Catalunya.

Finalment, sha produt en collaboraci amb lAjuntament de Barcelona a travs del Museu de Cincies, lInstitut Cartogrfic de Catalunya i lAcadmia de Cincies i Arts de Barcelona, la reproducci del Mapa geolgic de Catalunya a escala 1:50 000 a la faana de ledifici de Geologia del Museu de la Cincia. Aquest mapa presidir ledifici i serveix com a embri del futur projecte musestic de lAvinguda dels Temps Geolgics, que es preveu desenvolupar lany vinent al recinte del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Detall de la carpa installada al Parc del Frum de Barcelona

Faana del museu de geologia

Memoria 2008.indd 48 26/1/10 13:42:43



49

Curs de Cartografia Geolgica a la Universitat de Barcelona (UB.) Sha collaborat amb la UB per la realitzaci del primer curs de postgrau de cartografia geolgica, que va tenir lloc de gener al juliol del 2008. Han finalitzat el curs 4 estudiants cadascun dels quals ha lliurat el mapa geolgic 1:10 000 i tota la informaci complementaria segons el plec despecificacions tcniques de lIGC. Aquesta documentaci ha estat lliurada per la UB a lInstititut

Curs de Cartografia de sls. Amb lobjectiu de poder disposar de personal especialitzat en cartografia de sls, es va signar un conveni de collaboraci amb lInstitut dEstudis Catalans (IEC) per tal de portar a terme activitats especifiques en el IV Curs de Cartografia de Sls de Catalunya i Sistemes dInformaci de Sls.

La part terica daquest curs es va desenvolupar al Departament de Medi Ambient i Cincies del Sl de la Universitat de Lleida, coordinat pel Dr. Jaume Porta i Casanellas, membre de la secci de Cincies i Tecnologia de lIEC.

El programa del curs, amb classes de teoria i treball prctic, es va desenvolupar durant 7 mesos de mar a octubre del 2008 i va comptar amb la participaci de 12 alumnes.

El treball prctic del curs va consistir en lexecuci per part dels alumnes de diferents zones del mapa de sls a escala 1:25 000 del full dIsona. Aquesta informaci est, actualment sent revisada per part de lIEC, per tal que pugui entrar a formar part com a material del fons documental de lIGC.

Es van impartir diferents assignatures en els msters oficials de la Facultat de Geologia de la UB com: lExplotaci Ssmica en el mster de Geofsica i Geologia; Risc Ssmic en el mster de Geologia. Tamb es va fer una demostraci de diferents tcniques de prospecci geofsica a lEscola de Mines de Manresa.

Direcci de treballs en lmbit universitari: tesis doctorals dirigidesAplicacin de mtodos experimentales y de simulacin numrica para la microzonacin ssmica en zonas rurales y urbanas, dAlbert Macau. Departament dEnginyeria del Terreny, Cartogrfica i Geofsica (UPC). Dirigida per S. Figueras i T. Susagna. Maig, 2008.

Caracteritzaci de la detectabilitat dun sismgraf submar (OBS), Broad-Band, permanent, per a lestudi de la sismicitat i el risc ssmic. Aplicaci a la zona costera catalana, de Joana Tnit Frontera. Observatori de lEbre. Universitat Ramn Llull. Dirigida per C. Olivera i A. Ugalde (en fase de redacci)

El tractament del risc ssmic al Principat dAndorra, de Marta Gonzlez. Departament dEnginyeria del Terreny, Cartogrfica i Geofsica (UPC). Dirigida per T. Susagna i Ll. Pujades. (en fase de realitzaci).

Memoria 2008.indd 49 26/1/10 13:42:43



50

Caracterizacin de la respuesta ssmica del suelo a escala regional y local. Aplicacin a Amrica Central y a la Baha de Cdiz, de Victor Schmidt. Departament dEnginyeria del Terreny, Cartogrfica i Geofsica (UPC). Dirigida per S. Figueras i X. Goula (en fase de realitzaci).

Publicacions institucionals i divulgativesAix s la geologia. Al gener de 2008 es va publicar el llibret Aix s la geologia en el marc de la srie Aix s de leditorial Mediterrnia.

Memria de lIGC 2007. El mes doctubre es va publicar la memria de lIGC de lany 2007.

Revista de lIGC. Sha publicat el primer nmero del butllet de lIGC: Geolgica. Aquesta publicaci t com a objectiu potenciar la divulgaci cientfica i tcnica de les activitats de lIGC i millorar la comprensi de la societat dels aspectes relatius al sl i al subsl. Cada nmero tindr un tema principal, un article de recerca i un article dun personatge convidat, aix com notcies del sector. Aquest primer nmero se centra en els Geotreballs, com a conjunt de programes emblemtics dels objectius de lIGC.

Portada del primer nmero del butllet de lIGC

Memoria 2008.indd 50 26/1/10 13:42:49



51

Publicacions tcniquesAlfaro, P.; Brusi, D.;Gonzlez, M.(2008) El cine de catstrofes, Qu catstrofe de cine!., XV Simposio sobre Enseanza de la Geologa. Publicaciones del Instituto Geolgico y Minero de Espaa. Madrid, 2008, Serie: Cuadernos del Museo Geominero. N 11, pp 1-12.

Batll, J.; Clemente, C.; Prez-Blanco, F.; Morales, J. (2008). Els sismgrafs de lObservatori de Cartuja (Granada). Recuperaci del Macrosismgraf Cartuja, Actes dHistria de la Cincia i de la Tcnica, vol. 1, num. 1, 13-20, doi: 10.2436/20.2006.01.1.

Batll, J.; D. Stich; R. Maci; J. Morales (2008). Parmetros focales de terremotos ibricos a partir de la recuperacin y estudio de sismogramas antiguos, VII Congreso Geolgico de Espaa. 14-18 Julio, Las Palma de Gran Canaria. Geotemas, vol. 10, p. 287-290 (ISSN 1567-5172).

Batll. J.; Stich, D.; Palombo, B.; Maci, R. and Morales, J. (2008). The 1951 Mw 5.2 and 5.3 Jan, Southern Spain, Earthquake Doublet Revisited, Bulletin of the Seismological Society of America, vol. 98, num. 3, 1535-1545, doi: 10.1785/0120070038.

Batll. J.; Stich, D.; Maci, R. (2008). Quatitative Analysis of Early Seismograph Recordings, in Frchet, J.; Meghraoui, M.; Stucchi, M. (Eds.): Historical Seismology: Interdisciplinary Studies of Past and Recent Earthquakes, Springer Verlag, Berlin, ISBN: 978-1-4020-8221-4, pp. 379-396.

Batll, J.; Camacho, E.; Maci, R. Revisin de terremotos histricos de Panam a partir de registros antiguos. 6 Assembleia Luso-Espanhola de Geodesia e Geofisica, Tomar (Portugal), 11-14 February, p 405-406.

Batll, J.; Martnez-Solares, J. M.; Cruz, J.; Susagna, T.; Gmez, A. Un Catlogo Ssmico Europeo Unificado, NERIES NA4: Progresos en la Pennsula Ibrica. 6 Assembleia Luso-Espanhola de Geodesia e Geofisica, Tomar (Portugal), 11-14 February, p 407-408.

Benjumea, B., Ledo, J., Falgs, E., Figueras, S., 2008. Combining seismic and CSAMT methods in a sinkhole site study. Near Surface 2008 14th European Meeting of Environmental and Engineering Geophysics. 4 p. Extended Abstracts CD-Rom.

Benjumea, B., Hunter, J.A., Pullan, S.E., Brooks, G.R., Pyne, M., Aylsworth, J.M., 2008. Vs30 and fundamental site period estimates in soft sediments of the Ottawa valley from near-surface geophysical measurements. Journal of Environmental and Engineering Geophysics, 13, pp. 313323.

Brusi, D.; Alfaro, P.; Gonzlez, M.(2008). Los riesgos geolgicos en los medios de comunicacin. El tratamiento informativo de las catstrofes naturales como recurso didctico. Enseanza de las Ciencias de la Tierra. Girona, 2008. Vol. 16, nm. 2, pp. 154-166.

Brusi, D.; Alfaro, P.; Gonzlez, M.O potencial educativo das catstrofes naturais divulgadas pela imprensa e pelo cinema.44 Congresso Brasileiro de Geologia. Curitiba - PR - Brasil, 2008. Vol I, SP46.

Memoria 2008.indd 51 26/1/10 13:42:49



52

Ferrer, O. Roca, E., Benjumea, B., Muoz, J.A., Ellouz, N and MARCONI Team, 2008. The deep seismic reflection MARCONI-3 profile: Role of extensional Mesozoic structure during the Pyrenean contractional deformation at the eastern part of the Bay of Biscay. Marine and Petroleum Geology, 25, 714-730.

Ferrer, O.; Roca, E.; Benjumea, B.; Muoz, J.A., 2008. The MARCONI-3 deep seismic reflection profile: structure of the north Pyrenean foreland at the eastern part of the Bay of Biscay. VII Congreso Geolgico de Espaa. 14-18 Julio, Las Palma de Gran Canaria. Geotemas. 10, 441-444.

Ferrer, O.; Roca, E.; Benjumea, B. Muoz, J.A., 2008 The role of the extensional Mesozoic structure during the Pyrenean contractional deformation at the western Parentis Basin: Constraints from the MARCONI-3 deep seismic reflection profile. International Meeting of Young Researchers in Struct

igc. memòria 2008 - icgc.cat · memòria de l’institut geològic de catalunya 2008 ptop memòria...

Documents