mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

L’amo Antoni Sastre, de sa Botigueta arNau CoMPaNy

Escola, llengua i nouvinguts JorDi seDó

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreFebrer 2013. Núm. 392revista d’in formació general

Edita

associació Mel i sucre sant Joan

Local social

Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redacció

Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2013antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnauCompany.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta

Mateu sastre / Joan Font

Coberta

rua 2013.

Contracoberta

Foto de Pep Gayà.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

1 l’ajuntament de sant Joanestà preocupat pel futur del sub-ministrament d’aigua potable iha decidit prendre mesures. elbatle Magro va dir al ple munici-pal que el nivell del pou públichavia baixat quatre metres aquesthivern i que el nivell no es recu-perava. aquest fet va disparartotes les alarmes. l’ajuntamentva aprovar fa mesos un regla -ment de l’aigua, i es va sotmetrea informació pública. Com queen el seu moment va passar des-apercebut i ara ha provocat unacerta polèmica (com contàvem elmes passat), s’ha decidit tornar-lo a exposar per recollir al·lega-cions. es pretén regular totes lescaracterístiques tècniques quehan de tenir els equipamentsrelacionats amb el subministra-ment, començant per les canona-des i els comptadors. Fins que noestigui aprovat el reglament, sesuspèn la concessió de nous per-misos de connexió a les xarxesprivades. el batle ha dit que l’ob-jectiu és “posar ordre” i que hihagi “garanties de subministra-ment” i “seguretat jurídica”.sembla que durant molt de tempss’han fet connexions i modifica-cions sense control municipal.així mateix, es destaca la neces-sitat de conscienciar els santjoa-ners que l’aigua és un bé escàs,que s’ha de consumir de maneraresponsable.

1 el pacte de govern de l’ajun -tament (PP i axsJ) varen aprovarels pressuposts de 2013. els dosgrups de l’oposició (Cxi i Psoe)es varen abstenir. Pugen a1.564.000 euros i segons el batlesón uns “comptes realistes”.

les actuacions que preveul’ajuntament són modestes, comcorrespon a un pressupost auster:resoldre problemes de goteres alcementeri, posar jocs infantils a laplaça de la Constitució, reposarles persianes de Ca sa Mestra,reformar l’esplanada de davant elCentre sanitari (s’hi han posatunes columnes que han de soste-nir una pèrgola per fer ombra),una vela per ombrejar el pati de

l’escola, barreres a la biblioteca(per evitar futurs robatoris), man-teniment de camins, millores alpoliesportiu i a la piscina, i actua-cions relacionades amb el consumi l’eficiència energètica. s’ha createl càrrec de responsable generalde manteniment i el de cuidadorde les instal·lacions esportives.

un dels grans projectes que elpacte voldria veure realitzat du rantla legislatura és la construcciód’un nou centre sanitari, ja quel’actual ha quedat molt obsolet.

És la primera vegada en moltsde temps que els pressupostss’apro ven a començaments d’any.encara que legalment s’hauriend’aprovar abans que comenci

notícies locals

Els quintos d’enguany, el dia de la Rua.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 3

serveis prestats. Per a sant Joan,això no és necessàriament dolent:per exemple, l’ajuntament s’esti-ma més agranar els carrers amb lamàquina i el personal propis queno donar-ho a fer pagant a unaempresa. segons l’ajuntament,per arribar a un servei que nosigui massa deficitari (sense pujarles taxes), s’han de reduir lestones de rebuig i s’ha d’estendreel pagament a tothom que hi està

l’exer cici, la pràctica habitual amolts d’ajuntaments és aprovar-los a final d’any (o més endavanti tot) i prorrogar els pressupostsde l’any anterior.

1 l’ajuntament de sant Joan hacedit el cobrament dels rebuts derecollida de residus i claveguerama la Mancomunitat del Pla. Haestat el darrer dels municipis de lanostra comarca que ha pres aques-

ta decisió. Cedir el cobramentprovocarà un petit problema deliquiditat a l’ajuntament, ja queels doblers passaran directamentals comptes de la Mancomunitat,com a part del pagament del ser-vei de recollida que fa el munici-pi. el servei és deficitari i el nos-tre ajuntament hi ha d’afegirdoblers. s’ha intentat reduir-ne elcost, però fins ara les rebaixess’han traduït en una reducció dels

mel i sucre

4

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 4

a l’ajuntament la seva revisió, sihi ha algun aspecte important quecregui que s’ha de variar.

1 el dia de la rua (9 de febrer)uns lladres varen entrar al domici-li d’en Joan Bauzà “Beina”, capa-tàs de l’ajuntament, i li provoca-ren unes pèrdues calculades en10.000 euros, entre doblers enmetàl·lic i objectes diversos. elsdesconeguts entraren a la casa delcarrer del Mestre Mas entre les 21i les 23 hores, quan en Joan i naMaria antònia, la seva filla, no hieren. això fa pensar que algú elsvetlava, perquè entraren a unahora que és molt probable que tro-bis gent a les cases. Per la magni-tud del robatori, els lladres varenhaver d’actuar ràpid. en Joan cal-cula que no varen tenir més d’unahora i mitja.

També va rebre en XavierMoratinos, que va descobrir que lihavien fets salvatges 500 litres degasoil agrícola i peces de ferroque es posen a la part de davantdel tractor per compensar el pesde les eines que van penjades dar-rere. el robatori va ocórrer a Baixde la Vila, entrant al poble des deVilafranca.

ens han dit que uns “compra-dors” de ferro es passegen perforavila. No fa gaire, uns s’atura-ren a un tros on feinejava en rafelalzamora amb alguns ajudants.Com que a en rafel li va parèixersospitosa la curiositat dels ex -terns, va anotar la matrícula i ho

obligat, com els habitatges enterre ny rústic.

1 el ple de l’ajuntament vaacordar per unanimitat l’adhesió aun conveni amb la societat Ge -neral d’autors (sGae) per facili-tar les relacions entre ambduesinstitucions en el tema de la li -quidació dels drets d’autor pelsespectacles públics que es realit-zin a sant Joan. Per aquest conve-ni l’ajuntament comunicarà a lasGae els costs de les actuacionsdies abans que es realitzin, iaquesta, en contrapartida, aplicaràun descompte d’un 25% a la tari-fa normal. el conveni el va signar

fa anys la sGae amb la Fede -ració de Municipis.

1 s’ha rescindit el Conveni entrel’ajuntament i l’associació dePersones Majors de sant Joan.l’ajuntament els donava 9.000euros cada any per ajudar a lesdespeses del menjador i per almanteniment de l’edifici. enaquests moments, el menjador jano existeix i del manteniment se’nfa càrrec directament l’ajunta -ment, de manera que el Conveniantic ja no té sentit. el nou conve-ni s’ha aprovat amb la clàusulaque la junta rectora que entrarà elpròxim dia 8 de març pot demanar

mel i sucre

La Rua d’enguany va comptar amb un bon nombre de comparses.

5

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 5

mel i sucre

va i hi havia un bon grapat decomparses, tant a peu com en car-rossa. els Quintos es varen veureamb feines per lliurar els premis ales millors comparses per l’altnivell general.

1 Han passat les festes de santantoni sense que cap bar dels queho feien habitualment hagi orga-nitzat cap torrada. Ni Can Tronca,ni el Tres-Dos, ni Ca na Mateshan mogut res. Haver passat dedues o tres torrades a cap fa quemolts pensin que és certa la sensa-ció que la concurrència als bars habaixat molt els darrers temps,indubtablement per culpa de lacrisi.

1 el santjoaner Jaume sastre noserà finalment conseller del BMN(Banc Mare Nòstrum) on estàintegrada la caixa d’estalvis saNostra. Com sabeu, en Jaume vaser proposat per la junta de saNostra, quan pareixia cantat queguanyaria un candidat més “tradi-cional”. la presidència del grupl’ha vetat emparant-se en unasuposada falta d’experiència en elsector i per l’enfrontament judi-cial que va tenir amb en Pedro J.ramírez, director d’El Mundo,però tothom creu que se l’ha cas-tigat perquè és independentista.Mentrestant, el Govern vol feruna llei a mida perquè un con-demnat per evasió fiscal, indultatper Zapatero, pugui ser vicepresi-dent d’un dels bancs més impor-tants d’espanya.

1 els darrers dies de febrer vaarribar una forta onada de fred.segons les previsions, les precipi-tacions podien ser en forma deneu a cotes tan baixes com la nos-tra, però no se n’esperava granquantitat. una bona saó seria benrebuda pels pagesos, ja que elcereal va molt enrere per la pocaaigua dels darrers temps.

l’ajun tament, en Frederic Febrerdestaca: falta de seguretat, perquènomés hi ha un policia local; faltade possibilitat de participació del’oposició en determinades co -mis sions de treball; no aprovaciódel pressupost de 2013; no actua-lització de la pàgina web; no con-testació a l’agrupació socialistaper utilitzar un local per a reu -nions; falta de transparència ipublicitat en certes contracta-cions; nul·la voluntat d’aplicar lesordenances que s’aproven; fixa-ció de la Fira el primer diumenged’octubre; instal·lació de cartells ales entrades del poble que nosuposen cap valor afegit.

1 Na Catalina lluïsa Gayà seràla nova presidenta de l’associa -ció de Persones Majors de santJoan. el 20 de febrer es va acabarel termini per presentar-se a leseleccions i només hi va haver unacandidatura, amb na Catalinalluïsa i n’antònia Bauzà “Maio -lina”, aspirant a presidenta i vice-presidenta, respectivament. leseleccions seran el 3 de març i lapresa de possessori dia 8. lesdues candidates ja formaven partde la junta directiva que ara acabael mandat. la presidenta, MariaTeresa Juan “Tixedora”, serà vo -cal de la nova Junta.

1 el Consell de Mallorca hademanat a l’ajuntament queampliï les cases que es protegei-xen amb les normes subsidiàriesque s’estan elaborant actualment.el Consell vol que s’afegesquin22 cases, però l’equip de governdiu que només una desena com-pleixen els requisits. s’intentaràarribar a una posició consensua-da. Per ara, dins el nucli urbà hiha 126 elements catalogats.

1 Dissabte dia 9 de febrer vadesfilar la rua pels carrers cèn-trics del poble. enguany la gentva estar especialment participati-

va comentar a la Guàrdia Civil,que li va dir que ja havien estatdenunciats més d’una vegada.

1 els dos partits que formen l’e-quip de govern de l’ajuntamentde sant Joan, PP i axsJ, han aple-gat els seus militants. Per al PP haestat la primera trobada desprésde la recent renovació de la Juntalocal, que va ser molt disputada,donada la força del sector crític.es varen aplegar al local de CanTronca. l’assemblea, per la sevabanda, va reunir els militants isimpatitzants a Consolació.

1 en Miquel Pascual, regidor, vainformar que algú ha destrossat elcamí que va dels Quatre Vents ales graveres de son Tei. amb unaretroexcavadora ha volgut eixam-plar el camí, sense permís i senserespectar els arbres (alzines,ullastres i qualque garrover),alguns dels quals eren vells itenien valor paisatgístic. a mésd’haver-se eliminat arbres i deixatbrutor dins el bocí de baix, elcamí ha quedat molt malmès i lespluges futures el poden deixarimpracticable. en Miquel Pascualva cursar una denúncia alseProNa (servei de Proteccióde la Natura), de la Guàrdia Civil,que ara intentarà identificar el res-ponsable.

1 l’agrupació local del PsiB-Psoe va editar un nou full infor-matiu per donar a conèixer lesseves actuacions a l’ajuntamentdurant el 2012 i els plans perenguany. l’any passat donarensuport a aquestes mesures princi-pals: reglament de l’aigua, Plad’ajust, camí públic al puig desant Nofre, Catàleg de patrimoni,Normes subsidiàries, major con-trol de les infraccions urbanísti-ques i conveni per tenir un serveide bus amb Palma a primera i dar-rera hora del dia. entre els puntsque s’haurien de millorar a

6

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 6

mel i sucre

7

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 7

mel i sucre

8

pels fems que es recullen, i acon-seguir el compromís dels santjoa-ners en optimitzar tot el tema dela recollida selectiva i de la utilit-zació del Punt Verd, per no carre-gar el servei amb ni un euro mésdel que s’ha de pagar.

en el cinquè es acordar, altrecop per unanimitat l’adhesió a unconveni amb la Societat Gene -ral d’Autors (SGAE) per facili-tat les relacions entre ambduesinstitucions en el tema de la liqui-dació dels drets d’autor pelsespectacles públics que se realit-zin a sant Joan. Per aquest conve-ni l’ajuntament comunicarà al’sGae els costos de les actua-cions dies abans que es realitzin, iaquesta, en contrapartida, aplicaràun descompte d’un 25% a la tari-fa de recaptació.

en el sisè punt, una altra una-nimitat, per aprovar la resoluciódel conveni fins ara vigent entrel’ajuntament de Sant Joan il’As sociació de Persones Ma -jors (APM) per haver quedatobsolet, i la seva substitució perun altre que s’ajusta a la reali-tat actual. a petició de la oposi-ció aquest nou conveni es vaaprovar condicionat a que l’a -junta ment ofereixi la revisió d’a-quest conveni a la nova junta rec-tora de l’aPM que entrarà a leseleccions del proper dia 8 demarç, en el cas que hi hagi algunaspecte important que cregui ques’ha de variar.

la darrera unanimitat del diava ser pel setè punt, en el qual esva aprovar el dur altre cop a ex -posició publica el reglamentd’utilització de les xarxes d’a-bastiment   d’aigua pública al’exterior del perímetre urbà. el

totalment desperts i alerta enaquella situació inútilment tensaque ens els debats constructiusque es generen actualment peraconseguir el màxim consens enels acords, i la màxima eficàcia enla seva aplicació.

La data de la sessió es va

posposar uns dies per

poder-hi dur els pressu-

postos de 2013

Passant a l’ordre del dia, des-prés d’aprovar per unanimitatl’esborrall de l’acta de la sessióanterior, dels decrets de batlia, id’escoltar l’informe d’interven-ció sobre el seguiment del Plad’Ajust abordat a principis de2012, es va passar a debatre unseguit de punts que desembocarenen una tanda d’acords, la majoriadels quals per unanimitat, la qualcosa dos anys enrere hauria estatinaudita.

en el quart punt es va acordarper 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ+ 1 Psoe) i 1 abstenció (Cxi)cedir a la Mancomunitat del Plade Mallorca la recaptació detaxes i tributs per la recollida defems i clavegueram. amb aquestacord la Mancomunitat ha acon-seguit que tots els pobles asso-ciats s’adhereixin a la proposta (elnostro ha estat el darrer en fer-ho)Catalina Gayà va exposar unadeclaració d’intencions que po endesembocar en un pla de feinapels propers anys: posar sobre lataula la millora de les condicionsdel contracte amb l’empresa con-cessionària, pagant estrictament

Sessió ordinària de dia 13 defebrer de 2013

la primera sessió de l’anyhavia de ser a finals del mes degener, però es va retardar uns diesper poder-hi dur els pressupostosde 2013, amb el consens de totsels grups polítics, a l’objecte deno haver de fer una sessió extraor-dinària per aquest menester. Vacomençar puntualment amb l’as-sistència de 8 regidors. la regido-ra que faltava es va incorporar alcap de poc temps d’haver comen-çat, per motius de feina. l’afora -ment del públic (10 assistents)constata que les qüestions ordinà-ries del consistori, baldamentsiguin tan importants com l’apro-vació dels pressupostos de tot unany, no desperten el mateix inter-ès que les intrigues i malavinen-ces. els assistents habituals recor-dam, amb un gran alleujamentcada vegada que comprovam queels intensos debats i les tensionsque es generaven al consistoripassat per temes sense importàn-cia, dels quals en aquests mo -ments ni tant sols se’n parla, jasón temps passats que difícilmenttornaran. Però el fet constatat ésque aquella tensió, aquelles bre-gues intestines, aquelles empina-des de carro per no res, generavenel morbo necessari perquè s’inte-ressés per assistir a les sessionsbastant més gent que la que s’hiinteressa ara, que es debatensense crispació temes molts mésdelicats i interessants pel pobleque llavors. i és que la condicióhumana és així, i parl també perjo mateix: com assistent de públici, per tant, subjecte passiu, eramolt més fàcil mantenir els sentits

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 8

mel i sucre

consistori ho ha trobat oportú envista a les nombroses peticionsque hi ha hagut en aquest sentit,en haver passat inadvertida la pri-mera exposició per nombrososusuaris d’aquestes xarxes.

i finalment, el punt estrella:l’aprovació dels pressupostos dela corporació per 2013, que vatirar endavant per 6 vots a favor(3 PP + 3 axsJ) i 3 abstencions (2Cxi i 1 Psoe). aquesta és unapassa qualitativa important en lagestió de l’ajuntament, ja que node bades hem de recordar quedurant els darrers anys era habitu-al que s’aprovassin, o no, acabantl’exercici. enguany s’han prepa-rat, discutit i consensuat ambtemps suficient com perquè no hihagi hagut cap vot en contra, ivotat dins la primera quinzena defebrer. el batle va fer un repasdels ingressos i despeses partidaper partida, i na Catalina Gayà enfeu el resum general: el pressu-post d’ingressos i el de despesesestan igualats al cèntim, la qualcosa indica que, al menys damuntels papers, no es preveu ni superà-vit ni dèficit pressupostari. D’untotal de 1.564.567 €, se destinaaproximadament 1/3 a despesesde personal, un altre 1/3 a despe-ses corrents, i l’altre 1/3 restant adevolució de mota i interessosbancaris de préstecs, i a inver-sions reals. a aquest darrer apar-tat li corresponen aproximada-ment 85.000 €. l’equip degovern els va definir com a molt

ajustats, tant els ingressos com lesdespeses, i totalment restrictius,ja que els ingressos són molt limi-tats. Per part dels grups de la opo-sició, Cxi va fer una llarga inter-venció per indicar, entre altrescoses, que s’hagués pogut haverfet un esforç més important enajustar algunes partides, especial-ment les de determinades despe-ses de personal, i el Psoe, des-prés de felicitar l’equip de governper haver-los presentat més d’ho-ra que altres anys, i d’haver agra-ït la predisposició al consens i a lacol·laboració de tots els grupspolítics, els va qualificar de con -tinuistes (els pressupostos) i vaopinar que s’haguessin pogutaugmentar algunes partides d’in -gres sos per afavorir-ne altres dedespeses, sobre tot de caire socio-cultural, amén de rebaixar la par-tida de festes, que la regidora delram es va apressar a aclarir que enrelació a uns anys enrere s’haviadividit per 3.

Pressupost 2013: 1/3 per

despeses de personal, 1/3

per despeses corrents, i

1/3 per devolució de prés-

tecs, i per inversions reals

i fins aquí els acords. en elspunts d’informacions hi va haverles següents:

Catalina Gayà:

Durant el primer trimestre lec-tiu d’enguany, l’escola de músicaha comptat amb 20 alumnes,ensenyats per 4 professors. elscostos directes per l’ajuntamenthas estat d’uns 2.200 €, als qualss’han d’afegir la seguretat socialdels professors, i els costos indi-rectes: electricitat, neteja, etc.

Miquel Pasqual:

al camí que va dels 4 vents ales graveres de Cas saboner hi hahagut qualcú que n’ha eixamplatun redol de mala manera i sensemirar prim, i fent un desastre remo-vent terres i llevant pins i altresarbres, inclús un garrover. un valorpaisatgístic que tardarà molts d’a-nys en recuperar-se. De momentles indagacions per saber qui haestat no han donat resultats, i s’hancomunicat aquests fets al sePro-Na, per que ho investigui. l’ajun -ta ment hi enviarà la brigadad’obre s a arreglar lo que se puguid’aquesta malifeta.

Josep Bauçà:

Xarxa d’aigua potable: Durantel mes de gener, el motor d’ex-tracció d’aigua del pou públic haestat en funcionament una mitja-na de 7 hores/dia. la despesa peraquest cas ja està molt optimitza-da, però encara se pot rebaixar unpoc més instal·lant un rellotge per

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

9

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 9

mel i sucre

10

ca durant 1 mes, acompanyada del’obertura del període d’al·lega-cions pertinent.

Centre sanitari: el proper 25 defebrer hi ha una reunió a laConselleria de sanitat, per parlarde la construcció del nou centresanitari.

Pàgina web de l’ajuntament:està en marxa la seva renovaciótotal, i els regidors tenen a la sevadisposició els codis i contrase -nyes d’accés per veure el nou dis-seny i funcionament, per tal d’a-valuar-lo.

Punt verd: s’hi posarà unapantalla verda a la part de la car-retera,, s’arreglarà tot el sistemad’accés perquè just s’hi puguiaccedir amb les targetes que auto-ritzi l’ajuntament, i es dotarà demés contenidors i, en haver-hipressupost, es dotaran d’un siste-ma que permeti fer la neteja delsolar amb més agilitat i eficiència.

Quan tocaven les 10:30 h.,dues hores mitja després d’haver-se iniciat la sessió, va tocar el tornals precs i preguntes. entreparèntesi i al costat de la preguntao intervenció, hi pos la resposta ocomentaris que hi va haver.

Noèlia llull:

Telèfon d’emergències: que sefaci públic com més aviat millor.

Festa de sant antoni: perquèno va anar als foguerons la comi-tiva municipal? (Margalida Cata -là: tenint foguerons dos dies, os’hi havia d’anar els dos dies ocap, i la decisió va ser no anar acap. Per l’any que ve, solsaments’autoritzaran foguerons per la nitde dia 16.)

enllaç a la nova web: hi surtun escrit sobre la “festa del boti-farró” quan fa 2 anys que no se fa.(Joan Magro: hi surt aquesta res-senya perquè és una festa moltconeguda.)

enguany els foguerons es varen“repartir” entre el dijous 16 i eldissabte 18, i les beneïdes es ferenel diumenge 19, perquè la comis-sió de festes que dona suport a laregidoria de festes així ho va con-siderar oportú, per lo malament idesbaratades que venien les datesenguany. Pareix que això ha pro-vocat descontent entre una partdel poble, i per això aquestamateixa comissió de festes procu-rarà, per l’any que ve, prendre lamillor decisió perquè aquest des-content sigui el mínim possible.

Casal de joves: el passat 20d’octubre es va fer una jornadaper organitzar les activitats dinsaquest espai, que des del mes denovembre s’estan realitzant regu-larment.

L’equip de govern propo-sarà declarar festa localel dia de Sant Antoni de2014, per poder fer ofi-cialment els foguerons elvespre del dia 16 de gener.

Joan Magro:

Normes subsi dià ries: seguei-xen el seu camí, i de cada vegadaestà més aprop la seva aprovaciódefinitiva. l’ajun tament, per lapart que li toca, va agilitzant almàxim la part que pot, que bàsi-cament es concreta en contestarsol·licituds de documentació i afer telefonades i visites per ajudara “fer córrer” els papers.

Catàleg de patrimoni: el Con -sell insular ha requerit a l’ajun -tament que hi inclogui 22 casesmés, i diversos elements compous, marges, etc. una vegadafeta aquesta feina, que l’ajunta-ment intentarà minimitzar almàxim, s’haurà de tornar a iniciarel procediment d’exposició públi-

poder funcionar el màxim detemps possible en horari nocturn(amb una tarifa més baixa que ladiürna), i també una bateria decondensadors per controlar l’e-nergia “reactiva” que se produeix,i no haver-la de pagar.

La implantació de les

noves bombetes LED per-

met estalviar un 33% en

la il·luminació nocturna.

il·luminació nocturna ambbombetes leD: amb la implanta-ció de les noves bombetes leD,el cost d’aquest servei ha passatde ser d’uns 77 €/nit a uns 55€/nit, amb la qual cosa l’estalviés aproximadament d’un 33%.

antoni oliver:

s’ha instal·lat un tauler d’a-nuncis al pavelló municipal perinformar de la previsió dels partitsque s’hi han de jugar.

Pressupost 2013 per esport:No s’hi han previst ajudes nomi-natives per poder potenciar elsclubs i associacions que realitzinactivitats socialment rendibles pelpoble. una part d’aquest pressu-post es destinaria a dotar la pistade tennis d’un sistema per aconse-guir que els usuaris col·laborin enel seu manteniment aportant apro-ximadament un 30 % del cost.

Margalida Català:

sobre un malentès generat enla intervenció del portaveu de Cxien el punt dels pressupostos: enmatèria de festes, i durant aquestalegislatura, els regidors encarre-gats d’organitzar-les no hancobrat cap de les hores que han fetper aquest tema. altre cosa és elpersonal de la brigada municipal.

Festa de sant antoni 2013:

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 10

mel i sucre

Francesc Mestre:

Demanant sobre l’estat actuald’un decret d’obertura d’expe-dient de sanció per infracció urba-nística (va contestar el secretari).

Ja heu pogut solucionar el pro-blema dels excrements de les ausde l’església? (Josep Bauçà: l’a-juntament va fer tapar els foratsque permetien l’accés de colomsal campanar i al teatre, i enaquests moments, dins aquestsrecintes no n’hi ha cap.)

ens donareu compte de lareunió amb el Conseller deTerritori? (Joan Magro: no pucdonar compte en primera persona,perquè no hi vaig estar convidat.sé lo que ha sortit als diaris, iestic fent gestions a veure per quèl’ajuntament de sant Joan no hiva ser convidat)

Com ha quedat finalment lodel reglament de l’aigua, que s’hadiscutit fa uns moments, en qües-tió de permisos? (Joan Magro: nohi haurà cap nou permís de conne-xió mentre no estigui en vigoraquest reglament.)

Frederic Febrer:

Camí des Puig de sant Nofre:com avancen les gestions de lapermuta de terrenys amb la pro-pietat de sa Bastida? (JoanMagro: s’estan continuant lesgestions a bon ritme)

Com avança la informatitzaciódel fons de llibres de la bibliotecamunicipal, i quines activitats s’hipensen fer? (Catalina Gayà: elfons esta informatitzat i enllaçatamb la xarxa de biblioteques delConsell, i actualment s’estan pre-parant diverses activitats per lafesta del llibre.)

s’ha fet qualque gestió, permillorar la seguretat vial a la car-retera de Vilafranca quan entradins el poble? (Joan Magro: es vaconcertar una entrevista amb elConseller de Carreteres del Con -sell insular, i se li va transmetre,entre altres, la preocupació delconsistori per aquest tema.)

Demanant informació sobrealgunes llicències d’obra en terre-ny rústic. (Va contestar el secreta-ri, juntament amb la preguntasimilar de Francesc Mestre.)

Pregant que es mantengui lanit del 16 de gener pels fogueronsde sant antoni. (Joan Magro:l’any passat tot el consistori vavotar les dues festes de 2013, i nohi havia sant antoni. en triar lesfestes de l’any que ve ho hem detenir en compte, i triar el dia desant antoni si volem fer festaaquest dia.)

Demanant que la comissió defestes posi un poc d’imaginacióen la decoració per aquest properNadal (Joan Magro: és una des-pesa que podem tenir en conside-ració.)

insistint en la actualització dela web municipal. (Joan Magro:

està previst.)Demanant la optimització i

actualització àgil de la informaciómunicipal ens els taulers d’anun-cis que s’han instal·lat, com perexemple de l’horari d’horabaixa ales dependències municipals, dela targeta ciutadana per descomp-tes en el transport públic de Pal -ma, i altres. (Joan Magro: algunescoses estan previstes, i altres sepoden preveure.)

a les reunions del Consellescolar de son Juny hi ha d’anarun representant de l’ajuntament, isi no hi pot anar el titular, hi had’anar el substitut. (Joan Magro:no hi va assistir ningú de l’ajunta-ment perquè jo me vaig posarmalalt a darrera hora, i no vaigpoder avisar a temps el substitut,Vaig demanar disculpes al direc-tor, i esper que no torni a passar.)

i després d’una panxada demés de tres hores, el batle va aixe-car la sessió i va poder anar a“colgar el constipat” que el vaacompanyar ostensiblement dur -ant tota la vesprada. si voleuconèixer-ne els detalls, podeuconnectar via internet amb melsi-cure.cat, on podreu veure tota lasessió llevat d’uns minuts que lamaquineta gravadora es va quedarsense bateria.

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

11

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 11

En Francisco Parrec

Francesc rotger Barceló,Parrec, fou un d’aquells santjoa-ners que per motius de feina vaanar a viure a Palma on va muntaruna empresa de construcció.Tenia quatre o cinc picapedrers imuntaven finques de pisos. Vivinta Ciutat estava relacionat ambclubs de futbol i potser per això,en la dècada dels anys setanta, esva decidir a presidir el club de fut-bol sant Joan.

Pareix que l’època de mésesplendor del futbol a sant Joanva ser precisament durant la pre-sidència de Francesc rotger, quanva portar l’equip fins a PrimeraPreferent. aquesta dècada delsanys setanta el club jugava ambels millors equips de l’illa, com elConstància, el Poblense, l’atlèticBalears, el Manacor, el santaCatalina…

Tal com mostren les fotogra-fies, l’equip estava format perjugadors procedents d’altresequips de Mallorca i de fora, icobraven un bon sou per tempora-da i, encara que l’equip militava ala màxima categoria regional,això no va bastar perquè l’afició,

converses

amb els

amics

Futbol (10)

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

mel i sucre

En Guillem Escolà saluda el jugador Felip en presència d’en MiquelAlzamora. Podem veure-hi els directius Francisco Parrec, Joan Mador i el rec-tor Ferriol.

12

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 12

mel i sucre

13

L’equip del Sant Joan que jugava a Primera Preferent. Els jugadors són: Bonnín, Carrió, Carrioni, Mayol, Felip,Moranta, Lluís, Monterde, Izquierdo, Martínez i Marcial. Diuen que ha estat l’alineació de més categoria que ha ten-gut el Sant Joan.

Trofeu disputat amb motiu de les festes d’estiu del poble entre els veterans i els joves. D’entre els veterans podem des-triar en Guillem Mas, en Guillem Escolà, en Joan Lligat i en Joan Reus. Entre els jovenets, hi podem veure en JoanJordi, en Guillem Foc, en Pep Català, en Guillem des Carreró, en Mateu Nuviet, en Francisco Petrer, en CarlesEstelrich i els germans Toni i Cosme des Pou Nou, en Guillem Morlà i altres cares conegudes.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 13

tant a nivell de socis com detaquilla, arribassin a cobrir lesdespeses que generava el club.

Per la vila es comentava quealguns jugadors, com en Carrió,procedent de l’atlètic Balears,havia costat 125.000 pessetes ique per fitxar en Mayol s’haguéde pagar unes 300.000 pessetes alConstància.

Com ja hemdit abans, l’equipestava format per jugadors de forapoble, només hi jugava un santjo-aner, en Miquel alzamora, i enca-

ra durant uns mesos va haver dejugar uns quants partits per anar afer el servei militar.

En Guillem Escolà

Guillem Gayà Font, escolà, dejovenet jugava a futbol amb elsant Joan en temps de Don JoanMurer, que regentava l’institut dePrevisió de la seguretat social aPalma. en aquella època, enGuillem Mas i en Guillem escolàtreballaven a una de les oficines

d’aquest institut; a més, enGuillem escolà també dirigial’empresa distribuïdor dels CafèsCongo.

a principis dels anys setanta,en Guillem va presidir durant unatemporada la directiva del Clubde Futbol sant Joan i va ser enaquesta època quan, un estiu, elclub va organitzar un homenatgeal jugador Felip amengual, quehavia jugat uns anys amb els santJoan i fins i tot havia estat capitàde l’equip.

mel i sucre

Sabater, X. Fuster, G. Fuster, Pep Felet, Nadal, Netxer, Moreno, Pepín i Francisco Rotger; Heredia, Frasco, MiquelAlzamora, Huertos i Bestard.

14

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 14

Per retre aquell homenatge esva organitzar un partit aprofitantjugadors del Barça i de l’espa nyolque estaven de vacances a Mallor -ca: Borja, amiano, Mara ñón, Mar -tí Mora, Bolao i Fuster, i també hivaren incloure en Mano lo otero,que era un dels cantants de modad’aquell temps. N’ote ro, el vesti-ren de jugador i va jugar mitjapart, encara que no va tocar pilota.

He de confessar que jo no era

gaire aficionat al futbol, peròreferent a aquell partit tenc unaanècdota per contar: un delsmem bres de la directiva em vaconvidar a anar al camp a ferfotos als jugadors i en concret aen Manolo, que havia de jugard’extrem. Jo em vaig situar a labanda que ell jugava i amb la re -tina pel coll i l’ull posat al visorestava esperant que en Manolo fesalguna bona jugada. Però va aca-

bar la primera part i no vaig fercap dispar, i a la sortida dels ves-tidors hi va haver un bon grup dejovenetes que li demanaren queels firmàs autògrafs, i va ser ales-hores quan em vaig adonar que enManolo otero no era un futbolis-ta, sinó que era un dels mi llorscantants de moda de l’è po ca. Totplegat me va fer entendre queaquell partit no era de competició,sinó més bé d’exhibició.

mel i sucre

15

Ribes, Bernat Fullana, Pep Fontirroig, Arnau Feleu, Quico Prados, Pep de Gossalba i Miquel Matas Fullana; PedroPetrer, Miquel Barceló, José Milán, Joan Company, Biel Mas Gomis i Amador Font.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 15

mel i sucre

16

llum a dues obres notabilíssimes,impecables metodològicament ique, fins aleshores, cap municipide Mallorca tenia. em referesc alsllibres La parròquia de Sant Joan

(1900-1993) i El pujol de Con -

solació de Sant Joan –ambduespublicades el 1993 i que constitu-eixen el 1r i 2n volum respectiva-ment de la col·lecció “Mono -grafies santjoaneres”–. aquestacol·lecció, amb el llibre d’aquestanit, ja ha arribat als 21 volums.Tot i que, sens dubte, l’edició delvolum de miscel·lània homenatgea mossèn Josep estelrich –publi-cat el 2009– va ser un notablereconeixement, em sap greu queels dinamitzadors i gestors cultu-rals locals deixassin passarl’opor tunitat del seu 90è aniversa-ri per haver-li retut un merescu-díssim homenatge que mai podràser recompensat del tot.

Perdonau aquestes paraulesprèvies, però necessitava dir-les!!Des d’ara passaré a centrar lameva intervenció, com pertoca, aparlar de l’obra que avui ensreuneix a tots aquí.

Quan l’amo antoni, tot con-tent i no era per menys, em féuarribar aquest llibre i vaig tenirl’oportunitat de fullejar-lo i relle-gir-lo, encara amb aquell olor detinta fresca tant característic, emvaig adornar ràpidament de l’oblitimportant que havia fet en el meupròleg. Just hi havia fet referènciaa la rellevància del seu text peròno havia tingut en compte la im -portantíssima aportació fotogràfi-ca –com de costum en les sevesobres–, que fa del llibre un pro-ducte perfectament acabat.

més pateix la crisi– poguem cele-brar l’aparició d’un nou llibre ésuna molt bona notícia.

Permeteu-me que faci unarefe rència personal! Quan estu-diava Història a la universitat deles illes Balears pel segon quin-quenni de la dècada de 1980,m’amoï nava la poca presència dereferències a la història sant -joanera en les obres generals deMallor ca mentre eren freqüentsles d’altres pobles de les mateixesdimensions que el nostre. emsabia molt de greu, lamentava,aquelles absències, que única-ment pal·liaven les obres de ra -mon rosselló Vaquer: Sant Joan.

Segles XIII-XV (Notes històri-

ques) –editada per l’ajuntamentde sant Joan el 1985 gràcies a labona mà de Carles Costa–; de lesmemòries del poeta santjoanerMiquel Gayà i sitjar: Històries i

Memòries –editades per l’edito -rial Moll el 1986– i la llavorsgairebé introbable revista Docu -

menta (1941-47) –que consultavaa la Biblioteca Bartomeu March ique després vàrem fotocopiar ungrup de santjoaners l’exemplaroriginal que ens va deixar ama -dor Bauzà Matas–. la veritat, benpoca cosa, sobretot per la voladaque agafaven aleshores els estudisd’història local.

Però, al començament deldecenni de 1990 vàrem tenir laimmensa fortuna que un santjoa-ner, mossèn Josep estelrich, esposàs davant del projecte derecerca històrica santjoanera iimpulsàs el grup Teranyines. amés de catalogar l’arxiu Parro -quial i el Museu Parroquial, donà

en primer lloc, he d’agrairpúblicament a l’amo an -toni sastre –de sa Botigue -

ta– haver tengut l’amabilitat d’ha-ver pensat amb mi per, d’unabanda, encarregar-me el pròlegdel seu llibre sobre Els hortolans

de Sant Joan i, de l’altra, fer-li lapresentació d’aquest horabaixa.

Personalment, tot i costar-meacceptar aquests tipus d’encàrrecs–perquè em sent millor en la tascad’investigador d’arxiu i de gabi-net que no en la de mestre de ceri-mònies com hem pertoca avui–,no m’hi podia negar. Vaig con-treure un deute per mi molt espe-cial quan l’any 2000 vaig publicarel llibre Batles i regidors de Sant

Joan (1900-2000), i l’amo anto -ni, a més de ser un bon informa-dor, va posar al meu abast el seuimportantíssim arxiu fotogràficsantjoaner que ajudà notablementa incrementar la qualitat i l’interèsdel meu llibre.

en segon lloc, per a mi, lapublicació d’aquest nou llibre del’amo antoni, en aquests mo -ments, té una transcendència moltespecial:

-D’una banda, és el 21è volumde la col·lecció “Monografiessant joaneres”, una obra impres-sionant que és motiu d’admiració,no solament en molts d’altrespobles, sinó també entre elsinvestigadors i historiadors d’ar-reu de Mallorca. la col·lecció téun destacat prestigi i hauria de serun motiu d’orgull per tots elssantjoaners i santjoaneres.

-De l’altra, en aquests mo -ments de crisi global esfe reïdorai, especialment de molt poc suportinstitucional a la cultura –que,sens dubte, és un dels àmbits que

col·laboracions

L’amo Antoni Sastre –de saBotigueta–, notari amatent

d’un temps fugisserarNau CoMPaNy i MaTes

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 16

mel i sucre

17

amb aquest nou volum sobreels hortolans, l’amo antoni publi-ca el seu quart llibre, precedit pelstítols Les eres de Sant Joan

(2002), Menestrals i botiguers de

Sant Joan (2004) i Empresaris,

industrials i fabricants de Sant

Joan (2008). sens dubte, aquestatasca investigadora, tot i estarfragmentada en diversos llibres,suposa una obra de conjunt icoherent i que evidencia un fet:històricament els santjoaners i lessantjoaneres hem estat un poblede pagesos. Gairebé, des dels pri-mers pobladors prehistòrics de lacontrada fins ben entrat el segleXX, la immensa majoria delssant joaners i santjoaneres es va -ren dedicar a l’agricultura.

Des de la segona meitat delsegle XX, en la vida santjoanera,l’amo antoni sastre Gayà –de saBotigueta– (sant Joan, 1925) haestat un home actiu, compromès,tenaç, dinàmic i de múltiplesfacetes, tant professionals compúbliques –polítiques, socials iculturals.– Professionalment, va

treballar de jornaler, ferrer, cany-er, pagès i fotògraf. el seu com-promís públic el dugué a ser demanera ininterrompuda regidor,tinent de batle i batle accidentalde l’ajuntament de sant Joanentre el febrer de 1967 i l’abril de1979. així mateix, va participaren la fundació de la Penya Moto -rista sant Joan, de la qual té elcarnet número 2. També va sermembre de la junta directiva ipresident de la part social de laGermandat de llauradors de santJoan, vicepresident i president delTeleclub i gerent i membre de ladirectiva de la Cooperativaagrícola de sant Joan. a més,com a fotògraf professional delpoble va aconseguir un notablefons documental gràfic sobre lahistòria de sant Joan des de lasegona meitat del segle XX.

Va col·laborar a les revisteslocals Bulletí del Teleclub, Sant

Joan i Mel i Sucre. Des de 1999,l’amo antoni, gairebé a punt decomplir els 75 anys, va iniciar unaintensa tasca de recollida de la

memòria col·lectiva santjoanera,primer de la pagesia i de la indús-tria i que després ha anat amplianta altres àmbits. la causa, commolt bé va explicar en la dedica-tòria del seu primer llibre sobreLes eres de Sant Joan, fou quedesprés de la mort de la sevadona, Francisca Juan i Florit–Mariona–, “em vaig quedar bas-tant desconcertat, sobretot a lesnits, quan només tenia pensa-ments negatius, fins que m’agafàla curolla de les eres, cosa que emva fer tornar a la realitat de la vidai pensar en positiu.” Des d’ales-hores, idò, l’amo antoni ha des-plegat una intensa tasca investiga-dora, fonamentada bàsicament enles fonts orals, que ha anat publi-cant en forma d’articles mensualsa la revista Mel i Sucre. De mane-ra detallada i rigorosa ha aixecattestimoni d’allò que va ser i delque encara perdura –a vegades jatan sols en la memòria de la gentmajor– però que en el futur, dis-sortadament, ja no serà. una feinagairebé com a de notari amatent

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 17

mel i sucre

18

producció cerealícola continuàessent majoritària, hi hagué unprocés de canvi amb l’incrementdels productes hortifrutícolesdesti nats, sobretot, al mercat.aques ta va ser una notablemodernització de l’activitat agrí-cola sant joa nera. així mateix, hihagué un procés de motoritzacióde les feines del camp.

He dit algunes vegades que laforma de vida, de pensar, de men-talitat dels nostres padrins –nas-cuts a les darreries del segle XiXo al principi del XX– tenia méssemblances amb un santjoaner ouna santjoanera del segle XVii oXViii que amb nosaltres. simiràssim una fotografia d’aquestasocietat tradicional amb l’actualno hi ens reconeixeríem, tot isolament haver passat dues gene-racions. Tradicionalment, elssantjoaners i les santjoaneres nai-xien, vivien, es casaven i morienal poble. en molts de casos, l’úni-ca excepció en aquesta continuïtatde vida i, en els casos dels homes,era el servei militar i també l’emi-gració. la mobilitat era poc fre-qüent, com ho demostraven lescomptades baixades a Palma du -

mostres d’una certa modernitza-ció. D’una banda, des del decennide 1840 la parcel·lació d’algunesgrans possessions –procés ques’intensificà a partir de la dècadade 1870–, possibilità l’accés a lapropietat de la terra de nombrososjornalers i l’increment del nombrede petits propietaris. De l’altra, hihagué l’evolució paulatina i lentad’una agricultura de subsistència–amb uns excedents que es col·lo -caven en el mercat local i comar-cal– cap una altra més destinadaal mercat. així mateix, al final delsegle XiX i a l’inici del XX apa-regué una activitat dedicada a latransformació dels fruits delcamp, a la fabricació i adob d’ei-nes i a l’elaboració d’alguns pro-ductes destinats al consum. Detotes maners, les necessitats ali-mentàries de la població imposa-ren el manteniment dels cereals,que tornaren a tenir una conjun -tura econòmica molt favorabledurant la Guerra Civil i la Post -guerra –arran l’autarquia fran-quista– a causa del racionament ide l’increment de la demanda deblat. en la dècada de 1950, aques-ta conjuntura canvià i, tot i que la

d’un temps fugisser i canviant. Pens que la feina de l’amo

antoni enllaça i és una bona mos-tra d’aquella pagesia il·lustrada,que al nostre poble tingué un pre-cursor excepcional amb la figurade l’amo antoni oliver Gayà–dels Calderers–. Gent intel·ligentamb curolles, amb persistència,amb dedicació generosa del seutemps, que fa una aportació queles futures generacions mostraranel seu agraïment i reconeixementperque ens salva la memòriad’una història gairebé quotidianai d’un gran valor però que nodeixa petjada en els documents.

aquesta notable feina de recer-ca duita a terme per l’amo antonité una gran importància ja queintenta recuperar la memòria d’unmón que gairebé ha des aparegut ique el pas del temps esborra. lestransformacions experimentadesen el darrer terç del segle XX i alcomençament del XXi han anor-reat una societat santjoanera–basada en l’activitat agrícola– dellarga tradició històrica.

a la segona meitat del segleXViii i al començament del segleXiX, es varen consolidar algunesfamílies de grans arrendataris depossessions, com els Gaià d’Hor ta,els Gual de sa Bastida o els oliverdels Calderers. aquestes famíliess’especialitzaren en la gestió depossessions que, sobretot a travésde l’arrendament, les explotaven iaixò suposà l’inici d’un procésd’enriquiment al llarg del segleXiX. D’aquesta manera, els amosde possessió es convertiren en elsdirigents del poder local, els ano-menats “notables rurals”, que con-solidaren aquest poder, que tinguéel punt culminant en el període dela restau ració borbònica (1875-1931), caracteritzat pel caciquismei el clientelisme.

al segle XiX, en aquellasocietat tradicional santjoanerafonamentada bàsicament en l’ac-tivitat cerealícola ja hi hagué

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 18

mel i sucre

19

rant l’any i les escassíssimes sor-tides fora de Mallorca. Per exem-ple, els meus padrins maternsrepresentarien aquesta tipologia imai en la seva vida varen sortir del’illa.

així i tot, hi havia pagesos quefeien mercats locals a Porreres,sineu, llucmajor, alaró, santaMaria, inca i, evidentment,Palma. Partien ben de matinadaamb el seu carro ben carregat ivenien els productes excedentarisen aquests mercats locals ocomarcals. encara record, d’unabanda, els camions de l’amo enMartí Jaume –Putxo–, l’amo enBartomeu Nigorra –Petrer– ol’amo amador antich –Baró–ben estibats de caixes d’hortalis-ses que partien ben de matinadacap a Palma per posar parada almercat de les avingudes o de PereGarau. De l’altra, aquells pagesospartien en la camiona de l’amo enMiquel Florit –de ses algorfes–cap a la ciutat per fer mercat.També faig memòria d’una passamés endavant d’aquest procés quevaren suposar les primeres furgo-netes Citröen o els populars re -nault 4 –dit popularment Qua -trele– o renault 6 que, movent elsseients del darrera, feien unsmaleters de més cabuda i que esti-baven de productes per a vendre.sens dubte, aquella primerencamotorització dels pagesos elsdonà llibertat i començaren unaespecialització hortícola que foumolt rendible econòmicament enles dècades de 1960 i de 1970.

M’ha interessat molt tambédel treball de l’amo antoni sastrela zonificació dels horts, com lescontrades de son Duran, Horta,Horteta, Hortella, Pinyella, sonFluixà, son Gourgut, sa Bastida ison Baró. Personalment, llegintles planes del llibre, em varenvenir a la memòria les històriesfamiliars que contava el meupadrí, antoni Matas Munar –Ze -lador– quan a l’estiu s’instal·laven

a Pinyella per aprofitar més lallarga jornada. em contava histò-ries i anècdotes dels seus pares,del seu germà i dels veïnats de lacontrada, perquè, afirmava que al’estiu les casetes –pràctiques,austeres i sense luxes ni comodi-tats– de la zona gairebé totes erenhabitades. sobre les formes devida quotidiana d’aquella pagesiatambé el treball d’antoni sastreen dona nombrosa informació.

També es força interessant lalectura que es poden fer de lespàgines del seu llibre de la cultu-ra de l’aigua, de l’agricultura delreguiu, adreçada sobretot més quea l’autoconsum al mercat. unamodernització agrícola que cercà,primer la complementarietat idesprés l’alternativa a l’agricultu-ra tradicional de secà, de basecerealícola. aquestes pàginestam bé ens mostren una pagesiaatenta als canvis, dinàmica, orgu-llosa de la feina ben feta, espa -vilada, feinera i innovadora queajuda a combatre una idea urbanaque intenta definir la societat ruralcom a sinònim de tancada, auto-suficient, primitiva i endarrerida.

Pens que l’arreplegada d’a-quests trossos de memòria fugis-sera que ha fet l’amo antonitenen una gran rellevància perquèés una informació, una història,que el temps esborra i que no estroba en els papers vells dels arxi-us. sens dubte, són unes pàginesque es llegeixen bé, amenes,directes, familiars, fins i tot. aramateix pels lectors vells i de mit-jana edat ens porta uns records iunes històries viscudes però perals més joves i per les generacionsfutures ens mostren una manerade viure que ha estat substituïdaper unes noves formes que, perso-nalment, no estic gens segur quemillors. la cultura popular, viva iarrelada al medi, ha estat substi -tuïda per una altra globalitzadaque ens ha portat a una desperso-nalització com a poble. les pla-

nes del llibre de l’amo antonitambé ens parlen d’aquest tema iens mostren unes maneres deviure, de fer i de sentir que calsaber, conèixer i recordar, sobre-tot per a les generacions futures.

en aquests moments de crisieconòmica –que afecta a tots elsàmbits de la vida– crec que el tre-ball de l’amo antoni té un espe-cial valor per la nostra joventut,uns joves que han trencat ambares de la modernitat i de l’ano-menada globalització amb la tra-dició i la història precedent. No sési m’explic bé! les noves genera-cions sorgides de la societat delbenestar, de l’abundància, deltenir més aviat sobretot drets quedeures, del tot fet. aquestes gene-racions han de veure que no sem-pre les coses han estat com ara, iel llibre de l’amo antoni els mos-tra, els encadena a un passatrecent dels pares, padrins i repa-drins, on el nivell de vida assolitera el resultat de la cultura de l’es-forç, de la feina com a via de pro-grés personal i col·lectiu.

Per acabar, tan sols em restafelicitar l’autor per aquest nou lli-bre i encoratjar-lo a continuar tre-ballant per la recuperació, conei-xement i difusió de la nostrahistòria contemporània. Desd’una modèstia, per ventura unamica atrevida, li voldria aconse-llar que, sens dubte, seria unainteressantíssima aportació laredacció de les seves memòries.Ben segur, aplegarien uns canvis iuna etapa de la història santjoane-ra transcendental per les transfor-macions ocorregudes arran delque s’anomena acceleració histò-rica del segle XX, però també percertes continuïtats que ens ajudena explicar el nostre present i quetambé seran una eina fonamentalper entendre el nostre futur que,ara mateix, sembla força incert.

enhorabona, l’amo antoni igràcies pel servei impagable quefeies al nostre poble.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 19

mel i sucre

la freqüència amb què elsdocents trobem alumnesnouvinguts a les nostres

classes ens obliga a acarar ambseriositat i rigor el problema queens planteja la diversitat lingüís-tica a les aules; i la veritat és que,al marge del que estableixen elsprojectes lingüístics, és freqüenttrobar docents que, amb la inten-ció de fer més fàcil i suau la inte-gració d’aquests nens a l’escola,s’hi adrecen sistemàticament encastellà.

Per la llengua que parlen, caldistingir, com a mínim dos tipus denouvinguts: els que són de llenguacastellana i els que parlen altresllengües. i, malgrat que les consi -de racions que ens hem de fer si -guin diferents en cada cas, hem depoder oferir-los un tractament con-vergent si volem que tots acabinintegrant-se còmodament al país.

els hispanoamericans i elsprocedents de l’estat espanyoltenen molt fàcil la comunicació,ja que tothom els entén quan par-len la seva llengua, però precisa-ment per això, si no els convidema relacionar-se en català, els seràmés difícil accedir-hi ja que,lamentablement, la tendència quetrobaran al carrer serà majorità -riament que les persones s’hiadre çaran en castellà amb totanaturalitat. si els docents no somconscients que això és un vici per-niciós molt arrelat als hàbits lin-güístics de la nostra societat i elreproduïm a l’escola, aboquemaquests nens a una situació d’ab-soluta impermeabilitat a la llen-gua del país, ja que el missatgesubliminal que se’ls dóna és: “Nocal que aprenguis català perquè

no t’hi parlarà ningú. aquí, tot-hom sap parlar com tu i no cal quet’hi esforcis”.

Naturalment, llançar un mis-satge com aquest des de l’escolaté unes conseqüències nefastestant per a la completa i correctaintegració dels nouvinguts comper a les seves possibilitats futu-res: continuar determinats estudissuperiors, integrar-se plenamenten certs grups com a membres

iguals que els altres o competiramb un autòcton si mai els cal fer-ho. i, de retruc, la llengua catalanapot deixar de tenir un usuari, cosaque sempre hem de considerarcom a perillosa, atesa la difícilsituació del nostre idioma.

D’altra banda, els procedentsde països asiàtics, africans o euro-peus no troben el català més difí-cil que el castellà. Per tant, és unerror pensar que si els parlem encastellà els ho posem més fàcil.en aquests parlants, a més, i pre-cisament per aquesta raó, és pos-sible que hi trobem una receptivi-tat més alta, i que la resistència ausar el català sigui menor que enel cas dels castellanoparlants.

en qualsevol cas, però, el trac-tament ha de ser sempre el m a -teix: adreçar-s’hi en català cor-dialment i amb naturalitat i –això,sí–, si cal, donant-los totes lesfacilitats que estimem pertinents:parlar a poc a poc, ajudar-nos degestos, traduir, si cal, algunaparaula clau a una llengua cone-guda pels dos interlocutors i ferservir totes les estratègies que

considerem útils per a la comuni-cació, però no pas substituir sis-temàticament el català pel castellàperquè, novament, donaremaquell missatge subliminal, queactuarà com a element dissuasiu.

els nouvinguts –nens o adults–

retalls

Escola, llengua i nouvinguts

JorDi seDó

(El 9 Nou 21-012013)

20

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 20

mel i sucre

21

no se senten agredits quan ens hiadrecem en català. això sol ser unprejudici nostre, heretat de vicisdel passat. i si n’hi ha cap que s’hisent és perquè és ell qui té un pre-judici, normalment adquirit aquí ique serà bo que l’ajudem a supe-rar immediatament a base de fer-li veure que, si vol integrar-se alpaís, l’idioma és un elementindispensable. Molts, en canvi –lamajoria m’atreviria a dir–, desit-gen que ens hi adrecem en catalàper tal de poder-lo aprendre i,sobretot, per a deixar de sentir-setractats com a nouvinguts tanaviat com sigui possible. i les

nostres actituds, malgrat quesovint carregades de bones inten-cions, contribueixen a mantenir-los dins d’una marginalitat inne-cessària i injusta. Per això, la

nostra escola ha de procurar inci-dir clarament en el bandejamentd’aquesta manera de procedir. i,en canvi, em fa l’efecte que cadacop és més freqüent l’actitud mésfàcil i més edulcorada, que con-sisteix a parlar-los en castellà,amb un menyspreu absolut per totel que té aquesta pràctica d’apart-

heid i de contribució a mantenir almarge de la nostra cultura aquellsqui probablement s’hi volen inte-grar com a ciutadans de ple dret.

l’escola ha de ser un elementd’integració. un dels més impor-tants, a més. i aquesta condiciópassa necessàriament per esdeve-nir una eina que faciliti l’accés ala nostra llengua als qui no latenen com a pròpia. i no hi ha

millor manera de fer-ho que man-tenir-la com a vehicle de comuni-cació per defecte i fer-ho, a més,d’una manera natural i lliure decomplexos, sobretot, ara que elgovern espa nyol s’ha decidit acombatre sense manies la immer-sió lingüística que tant ens ha cos-tat d’aconseguir. així, de passada,en un acte de justa correspondèn-cia, alhora que donarem als nou-vinguts l’oportunitat que merei-xen de competir dignament i enigualtat de condicions amb elsautòctons, contribuirem a esten-dre l’ús de la nostra llengua, quetambé ens fa molta falta.

[Nota: les il·lustracions estan tretes dextec.cat.]

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 21

mel i sucre

22

Feim un pensament... enmoviment. aprofitant lacampanya de Nadal la

Guàrdia Civil ha posat una micad’ordre motoritzat als carrers delpoble. en línies generals totssabem quins són els mals habi -tuals del poble: excés de velocitaten alguns carrers, ultranecessitatde voler aparcar ben davant d’allàon hem d’anar, peresa de no utilit-zar el cinturó de seguretat, inca-

pacitat d’assumir que el poble espetit i té les seves limitacions,però molts avantatges.

Què és la mobilitat urbana?

És un concepte geogràfic quefa referència a les necessitats demoviment de les persones dins lesciutats i pobles. ens desplacemper anar a treballar, a estudiar, perraons d’oci... els plans de mobili-tat urbana preparen les ciutats i elseu radi d’influència per facilitaraquests desplaçaments i raciona-litzar-los.

la ciència que estudia lamobilitat urbana és la geografia,ja que és un fet territorial. enmenor mesura la sociologia, l’en-ginyeria, l’economia i l’arquitec-tura; però cada una per les sevesraons estratègiques.

Urbana... Sant Joan?

encara que molts tendim aconsiderar sant Joan com un petit

poble (sobretot si ho miram perpoblació), sant Joan avui diacompleix molts dels patronsurbans que associem a les ciutats,sobretot en l’estil de vida urba -nita. Posaré simples exemples,que hauria de rebatre amb estadís-tiques complicades, però entene-dors:

– la gran majoria de la pobla-ció treballa en el sector serveis(un 72% el 2008).

– sant Joan és una ciutat-dor-mitori de Palma, com la majoriade pobles de Mallorca.

– la taxa de motorització es

altíssima: 772 turismes per cada1.000 habitants (la de Balears ésde 623).

– sistematització d’hores pun -ta en els desplaçaments, tant elsinterns com els externs, al matí7:45-9:00 i a l’horabaixa 18:00-18:30.

– Punts generadors de mobili-tat, ja siguin públics (escola, pa -ve lló, ajuntament...) o comercials(botigues, negocis, bars...), quasi

tots situats als carrers principalsdel poble.

Cotxe, bicicleta, a peu...?

sant Joan, com tots els poblesde Mallorca, és un nucli compac-te, que facilita la mobilitat inter-na. amb 10 minuts a peu o 5 enbicicleta es pot travessar el poble.Perquè, idò, utilitzar tant el cotxe?en part s’entén per diversos mo -tius que no conviden gaire a pas-sejar:

– el 50% dels carrers del pobletenen un pendent superior al 6% i

Feim un pensament

... geogràfic

Mobilitat urbana

GuilleM serra Bou, GeòGraF

Distancies temporals al nucli de Sant Joan (font: Pla de Mobilitat del Pla de Mallorca).

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 22

mel i sucre

el 47% un pendent d’entre el 6% iel 2%.

– les voreres tenen 82cmd’amplada de mitjana, quan per adues persones es recomana uns110 o 130 cm.

– No hi ha aparcaments per abicicletes gairebé en cap lloc delpoble, tot i que sant Joan ha estattradicionalment un poble ciclista.

– l’estatus social de presentar-se amb un cotxe (vehicle ideal percarregar la compra per exemple) omoto (vehicle més ràpid en nuclisurbans).

Generadors de mobilitat

són aquells llocs del poble quegeneren un motiu per anar-hi, jasigui perquè la gent hi vol anar (acomprar, a passar l’estona, a reu -nir-se amb altra gent...) o perquè

es veu obligada a anar-hi (feina,escola, serveis administratius,serveis de salut...). Hi ha dos tipusde llocs generadors de mobilitat:

– Serveis públics: ajunta ment,escola, pavelló esportiu, centre desalut...

– Establiments comercials:botigues, bars, bancs, perruque-ries, empreses...

Curiosament el poble, comhem dit abans, és molt compacte,però fins i tot a nivell de llocsgeneradors de mobilitat, quasitots es troben a menys de 5 minutsa peu del centre de la vila. Pertant, encara que tingui molt pen-dent, o les voreres siguin estre-tes... no és excusa per no caminaro anar en bicicleta, ja que tot estamolt a prop.

Solucions...

sí, hi ha moltes solucions;però la majoria passen per la cul-tura i la conscienciació (encaraque malauradament hagi de ser abase de multes). altres solucionsson més cares, i requereixen unaplanificació, ja que a vegadespoden generar altres problemes.Per exemple, peatonalitzar un car-rer, pot semblar una gran idea,però provocar que un altre carrertingui problemes de circulació.eixamplar voreres, prohibir apar-car, canviar o limitar direccionsde carrers... son solucions quepoden generar nous problemes sino es fan amb un consens per partd’autoritats, veïnats, comer-ciants... Per abordar aqueststemes es necessari dur a termeestudis de mobilitat, que tinguin

Generadors de mobilitat a Sant Joan (font: Pla de Mobilitat del Pla de Mallorca).

supermerca t

Can BufalíCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

23

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 23

mel i sucre

en compte tots els avantatges iinconvenients de la vila. a vega-des es poden trobar solucions vin-gudes de fora, que poden aportaruna nova visió del problema. Perexemple, els pobles del Pla notenen pressupost per a crear unaxarxa de microbusos però podrienoptar per una cosa habitual a Xile:Taxis Col·lectius.

Què son els taxis col·lectius?

són automòbils de tipus sedan(cotxe de 5 places), que tenen unaruta fixa (o no), durant la qualpoden transportar fins una certaquantitat de passatgers, i cobrenuna tarifa fixa per persona (tot ique la tarifa pot variar segonsl’horari i la distància que es recor-ri), talment com un microbús. Hofan d’una manera completamentregulada per part del municipi, ladirecció general de trànsit i elsgremis de conductors de taxis.

a diferència de les xarxes debusos o microbusos, són molt mésflexibles, tant en horari, capacitatde passatgers, velocitat, accessi-bilitat... permeten l’accés al tre-ball de treballadors autònoms demanera regulada, i suposen uncost molt baix d’inversió per partde l’administració. És molt mésbarat moure 3 cotxes plens degent que no 1 microbús. l’avan -tatge per a la població serien unshoraris més flexibles, més cober-tura territorial i més mobilitat. unservei així podria estar format per

diverses línies entre diferentspobles i 1 o 2 dins la vila (o sensenecessitat de línia).

Per posar un exemple, a Xile,la ciutat d’arica (200.000 habi-tants) té unes 30 línies de col·lec-tius, de 0,80 € el passatge. laciutat d’iquique (300.000 habi-tants) no té línies definides, perutilitzar un col·lectiu has d’aturarel taxi i demanar-li si et pot durallà on vols, i si li convé t’hi du,costa 1 € el passatge. ambduesciutats compten amb un sistemade microbusos, però molt enve-llits, no tenen pressupost per man-tenir una xarxa de busos com la

de Palma; per tant, el taxi col·lec-tiu és una solució encertada i quepermet una altíssima mobilitat pera tothom.

en matèria de transports, tro-bar la solució adequada facilita lavida de la població, genera unamillor qualitat de vida i té efectesdirectes no només en l’urbanismesinó també en el desenvolupa-ment de les societats.

si teniu dubtes o voleu que comentemalgun tema en concret vos podeu posaren contacte amb jo mateix enviant-meun correu electrònic a <<guillemserra-bou@gmail.com>>.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

24

Taxi Col·lectiu de la Ciutat d’Arica, Xile.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 24

mel i sucre

25

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. La falta pot ser horrible. Es-campara la llesca, o en el cas dels corruptes, omplirael sobre. 2. Convertir algu en fanatic. L’extrater-restre te te de bocaterrosa. 3. Tornara a fer allo queaferra. L’edat d’en Fred i na Wilma. 4. Telefonasper fer una modificacio il·legal. Fer una osca al pre-mi cinematografic. 5. Provıncia d’Etiopia tendenta portar sari. Ara mateix som a una. Lactat des-hidrogenasa. 6. Article femenı del sodi. Angoixes.La teva. 7. L’etapa existia. Final del riu. La no-ta es un ... de Deu. Il·lumina els vaixells des delluny. 8. La final es on es disputa tot. De momentno dona la cara. 9. Al final de la cova. Llancarien.Rock’...’Roll. 10. Comprar a la fira coses per rifar.No hi ha res que ho sigui mes que l’aigua. 11. Assas-sinas un asmat. On es modifica la lletra d’un retall.12. Faig amb cura. L’element quımic mes glorios.Tretzena lletra de l’alfabet llatı. 13. Personalitatd’un huma identic. Horitzo de la mar.

Verticals: 1. La mengera d’una menjadora.Possessiu singular femenı de la primera persona.2. Adherire. Actuı, o introdueix desbaratadament.3. Malaltia que produeix estupor als fuits. Expres-sio anımica, especialment la d’un alumne a classe.4. Classic arbust de la sabana. Llancare, reciclare,o fornicare. 5. Instrument associat als poetes que espot moure a un rail. Asseguraras les veles. Abans

de la O. 6. Un de tot sol ja es mal de trobar al desert,pero aquı esta en plural. Terminacio de la primeraconjugacio. El bruixot puja el to. 7. Mes un, dos.El qui comanda. Prefix cardinal grec. 8. Relativa opertanyent a Napoleo. Martell. 9. Comptas de tresen tres. El nuvol allargassat entra al celler. Finalde la faula. 10. Primera i ultima vinyeta d’una au-ca. Despres de Crist. Fanal festiu, de la nit de SantJoan o de Tots Sants. 11. Part de darrere de l’altarmajor. La pala de barca d’una banda americana.12. Faran mes tard. Es estrany acabar aixı.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=1191

Solucio al numero 41:

F I N A L R O T U N DA R A D E S F A R I A

A T A C A R E M N UA D A P T A R B R E SM A L T O L T E U SI I A R D E S C BG A T S C C A R AA L A A B S U R D NB U T A C A P E A N YL N L I T I U U IE I N A I V O R I A

T I R O S A A R R IS A T A N N A N S E S

passatempsMots enquadrats núm. 42

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 25

mel i sucre

(Blat xeixa, blat barba, blat mort,

blat mamento, blat mollar, civada

rossa, civada negra, ordi mallor-

quí...)

Vaig a Montuïri a la presentaciódel llibre Varietats locals de les

illes Balears d’aina socies Fiolque ha publicat Documenta Ba -lear (2013). Presenta l’acte MateuGinard, Manescal, fent una intro-ducció sobre el paper dels col·lec-tius que punyen per oferir ali-ments més sans i més apropats,fets pels pagesos i neorurals d’a-quí. l’autora explica la sevafeina, ingent, d’una manera acu-rada, justa i breu, la qual cosa s’a-graeix. Hi veig n’andreu ramisde llorito, en Joan Miralles deMontuïri i m’assec entre en JoanCollet i na Joana M. Fiol, millorcompanyia impossible. Quedamamb n’aina per parlar-ne unaestona més l’endemà a sant Joan,d’això i del paisatge del Pla, delspagesos per hobby i dels que hosón a temps parcial, de la idealit-zació del camp pels urbanites (aila Mallorca Profunda!) i de larecuperació pràctica i romànticade la memòria dels foravilers.

‘Les varietats locals són aque-lles que han estat cultivades,seleccionades i millorades perdiferents generacions i tenen unalt grau d’adaptació al lloc, i peraixò una major ‘resiliència’, quevol dir una gran capacitat perabsorbir atacs i pertorbacions,conservant el seu funcionament.aquesta ha estat una tasca ques’ha transmesa de generació en

generació, seleccionant els fruits iles llavors de més qualitat, o enfunció d’un millor gust, perexemple. així s’ha aconseguitgenerar una adaptació ecològica’.Tot aquest procés conforma unllegat sociocultural molt impor-tant que aquests darrers anyshavia estat menyspreat sobretotpels canvis provocats amb la inci-tació al consum que havien fet la

televisió i el seu braç executor, lesgran superfícies comercials, lesquals compraven els productes enfunció de la seva homogeneïtat,del preu, de la competitivitat -finsi tot entre països diferents- oferintfruita i verdura de llocs moltsallunyats al punt de venda i con-sum. ‘Fruites contemporànies’ endiu andreu Manresa: ‘accele -rades amb química de disseny,farcides d’hormones i additius, esrecol·lecten verdes, prematures imaduren en càmeres de fred ogas: no tenen gust, ni fan olor’. siresulta ser veritat que ‘som el quemengem’, bon jesuset de Pina!

(Fava mallorquina, fesol fava de

Sóller, fesol llarg o de metro, gui-

xes mallorquines, guixons, llentia

mallorquina, meló de la mel, pas-

tanaga negra, patata d’Eivissa,

pebre de tap de cortí, pebre ros,

pebre ros gruixat, síndria de piny-

ol vermell...)

A poc a poc, però, hi ha hagutuna revitalització i una cons-ciència del menjar millor, méssa sobretot, i defugint –per capesde la societat més conscients– elsmenjars tractats químicament omodificats genèticament. ‘Dinsaquest corrents hi hem de situar larevitalització de les varietatslocals que aporten salut, bon gusti, també, perquè no dir-ho, unaidea de revitalitzar quelcom quees perdia i que forma part de lariquesa bio-cultural dels pobles’.És per aquests motius que els tre-balls com els d’aina Maria sociesFiol són importants perquè siste-matitzen els coneixements i elsesforços d’un grapat de gent deles Balears i són reflex d’unmoviment més ample a nivellmundial que lluita contra l’erosiógenètica (entesa també com l’em-pobriment de la diversitat agro-biològica) i de retruc –aquí s’hiveu el punt de‘guerrilla’– contrael control alimentari mundial perpart de les grans multinacionalsde l’alimentació i de les llavors.

(Albercoc inquero, albercoc taron-

jal, cireres blanques de capellà,

cirera de cor de colom, cirera llo-

setina, figuera abaldufada rimada,

figuera coll de dama blanca-

negra, figuera verdal negra, meli-

cotoner blanc mallorquí...)

dalt

del turó

La memòria biocultural

de les varietats localsCliMeNT PiCorNell

26

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 26

mel i sucre

Una part de la feina de n’AinaSocies Fiol s’ha feta en base ales entrevistes amb pagesos, quesón els qui tenen les nocions ialguns encara conserven varietats–a part dels moderns bancs de lla-vors que conserven la biodiversi-tat cultivada dels pobles–. Peraixò va dissenyar unes fitxes moltcompletes per a la presa de dadesdurant el treball de camp percaracteritzar la varietat (morfolo-gia, fisiologia, agronomia, orga-nolèptica...), el maneig, les tècni-ques, la producció.

(Olivera sivillina, perera de la

cera, perera moratina, perera de

la Reina, pomera bauçana, pome-

ra bonjesusa, pomera d’en Kane,

pomera de morro de llebre...)

Al Bolletí Oficial de les IllesBalears (gener 2009) es publicàuna llista de varietats locals quees troben en risc d’erosió genèti-ca, amb ajudes oficials pel seuconreu, la major part arbòries, arasón ja moltes més si hi afegim lesherbàcies i les hortícoles, recupe-rades gràcies a diversos movi-ments socials i a algunes institu-cions. Com l’associació deVarie tats locals de les illesBalears, creada l’any 2002 (con-

serva 17 varietats de cereals, 50varietats d’hortalisses, 400 varie-tats de fruiters i 7 varietats devinya, a més de tenir en les fin-ques dels seus socis llavors i frui-ters); aPaeMa (associació dePro duc tors d’agriculturaecològica de Mallorca); slowFood; Jardí Botànic de sóller(amb un banc de germoplasmaamb 205 varietats); la uiB (amb200 varietats de tomàtiga deramellet); l’insti tut de recerca dela Direcció d’agricultura, ialguns altres a Me norca i lesPitiüses. a Mallor ca de les varie-tats de cereals, en destaca pel seuauge el blat xeixa panificable. Dellegums hi havia 22 varietats i ara

ja n’hi ha 93. De fruiters algunscentenars. D’hor ta lisses, algunsplanteristes com Ca na Justa o elsPlanters Nicolau ofereixen mésde cinquanta varietats diferents,així com els Vivers llabrés ambconnexió amb sloow Food venenvarietats locals de fruiters.

(Prunera de collet negre, blanca,

de la Reina, de confitar, de frare

llarg, d’en Frau, Bagassal, tomà-

tiga de cor de bou, mutxamel, de

mateta, de Valldemossa, de Ba -

nyal bufar, de penjar o de ferro,

mongeta de careta, mongeta blan-

ca, rossa, negra, pintada, tendra

de llavor blanca, tendra de llavor

beixa...)

‘La llavor és un bé cultural idarrera el seu intercanvi hi ha totun món de coneixements. lareproducció en mans dels pagesosimplica un maneig particular, unatransmissió oral, per això s’ha dedonar importància al relleu gene-racional’. Però també tenen im -portància els textos recopil·latoris,com aquest de n’aina socies Fiol,o els bancs de llavors i els viversi planters que comercialitzen i,per tant, participen en aquestatasca de recuperació. ‘Parlar ambels pagesos és important pels cri-teris de sembra, de recol·lecció, deconservació de la llavor o de comfer l’empelt o el murgonat o comsembrar el pinyol per reproduirl’arbre. i no només per això sinótambé pels criteris de què s’ha defer perquè sigui més gustós o, finsi tot, com s’han de cuinar aques-tes varietats correctament’.

Les varietats locals recuperenun gust, una olor, una manerad’aguisar, una forma d’entendrela pagesia que, superant de moltallò tan carrincló i felló de ‘lonostro’, ens lliga al coneixementdels ecosistemes nets i als senti-ments forjats pel territori.

27

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 27

mel i sucre

Comentari al mes de gener

la temperatura mitjana delmes s’ha quedat en els 10.7 ºC,pràcticament igual a la de l’anypassat. el gener no ha estat unmes gaire fred, llevat de 5 ò 6 diesdurant la segona quinzena en quèles mitjanes es situaren per sotadels 10 ºC; la resta del mes haestat més bé suau climatològica-ment parlant. a la nit les tempera-tures han baixant un tant peròsense descendir més avall dels 5ºC, la major part de dies d’aquestperíode. la baixada més acusadade les mínimes es produí el dia30, on el termòmetre arribà als 3,5ºC. Per contra les màximes hanfregat molts de dies els 15 ºC i elshan superat en uns quants al llargdel mes. Vàrem tenir la màximael dia 7 amb 22,2 ºC.

la coincidència de la baixadade la temperatura amb precipita-ció els dies compresos entre el 23i 25 del mes va aportar les prime-res nevades a la serra de Tramun -tana. a sant Joan just poguéremcontemplar un poc d’aigua neu icalabruix.

la major part de les plugess’han produït durant la segonaquinzena del mes; únicament unspocs litres caigueren els dies 2 i 3.en total s’han comptat 56,9 mm,quasi el doble dels recollits l’anypassat per aquest mes. el dia ambmés precipitació va ser el 24, enquè s’aconseguiren quasi 17 mm.Després d’un desembre sec,aquestes pluges han estat benrebudes pel camp i pels cultius desecà, en particular, que ja verde-gen per tot arreu. la humitat mit-jana també ha pujat en relació al

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

ANY 2013

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

GENER 069859 5794 12,06 11,42 4693 1449

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

Temperatura mitjana2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8

28

FEBRER 2013 (fins a dia 25)

Temperatura mitjana 9,4 ºCTemperatura més alta 17,5 ºC (dia 1)Temperatura més baixa 1,6 ºC (dia 24)Pluviometria 13,5 mm Velocitat mitjana del vent 7,2 Km/hVelocitat màxima del vent 54,4 Km/h (dia 23)Direcció del vent predominant ONOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,7 ml/dia

MES DE GENER 2013 2012

Temperatura mitjana 10,7 ºC 10,6 ºCTemperatura més alta 22,2 ºC (dia 7) 18,6 ºC (dia 5)Temperatura més baixa 3,5 ºC (dia 30) 3,3 ºC (dia 29)Pluviometria 56,9 mm 32,9 mmVelocitat mitjana del vent 7 Km/h 6 Km/hVelocitat màxima del vent 85,3 Km/h (dia 23) 95 Km/h (dia 6)Direcció del vent predominant O-NO O-NOHumitat mitjana 76,00% 75,60%Pressió mitjana 1015 mb 1023,6 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,6 ml/dia 1,9 ml/dia

desembre; ha passat del 73,67 %al 76 %. l’evaporació ha seguitamb un nivell alt per aquest mes;s’ha situat en els 2,6 ml/dia, bas-tant més alta que al gener de l’anypassat.

en aquest augment de l’evapo-ració hi deu haver influït a més dela temperatura, el moviment del’aire, la velocitat mitjana del qualha estat de 7 km/h, superior a la

del desembre i a la del gener de2012. Durant un terç del mes lesmitjanes diàries han superat els 10Km/h. a destacar la velocitat mit-jana del dia 23, en què aquestasuperà els 25 Km/h i s’aconseguíla màxima, de 85,3 Km/h. ladirecció predominant s’ha situatentre ponent i mestral (o-No),com ja succeí en el passat desem-bre i també en el gener de 2012.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 28

Comentari al mes de febrer

el mes de febrer s’ha presentatun poc més fred que el gener, fetbastant habitual al nostre clima;però la caiguda remarcable de latemperatura s’ha produït entre elsdies 23 i 25 en el que duim demes. Hem passat d’una mitjana de12,6 ºC, el dia 22, a les mitjanesde 6,2 i 5,3 dels dies 23 i 24. Hanestat de moment els dies de mésfredor del que duim d’hivern, peròinsuficient per poder gaudir de laneu al nostre entorn. aquesta bai-xada considerable de la tempera-tura, en canvi, ens ha deixat unanova nevada, de més consideracióque la del gener, a la serra deTramuntana. a sant Joan ha plo-gut fins ara 13,5 mm provinentsde petites pluges, de les quals lameitat s’han produït en la inestabi-litat iniciada el passat dia 23.[NoTa: a causa d’una avaria al’estació de son Juny, la majorpart de les dades digitalitzadescorresponen a l’estació meteo-rològica de Jordi Puigsegur (santJoan-centre).]

mel i sucre

����� ������ ��� ���� ��� � �� � ��� ����� �������� ��� ��� �������� ��������

�

��

���

�

�

��

��

��

��

��

����

����

����

����

������ � ���

��

���������

���

��������

������

��������

��������

��������

�������� ��������

����

��������

��������

��������

��������

!"#$%&'#'((����(()(*���(+���)(,����-(*��(+ ��(.���(�/

((01(������2(�����(3 (((((((((((4� �������(�����2(�����(��(((((((((((((((0,#4,&'05&'(

#,*$*

4+5+'(.��/

29

��

en el gener hi ha hagut un aug-ment remarcable de la radiaciósolar respecte al mes de desem-bre, passant dels 65849 als 69859Wh/m2. en conseqüència s’hangenerat 357 Kw/h més que en elpassat mes; la generació total d’a-quest mes també ha superat la delgener de 2012 en 260 Kw/h. elrendiment de les plaques, paral·lela la baixada de la temperatura, hamillorat en relació al desembre(de 12,11 a 12,06) i s’ha mantin-gut en comparació amb el generde l’any passat.

Climograma 2012

amb el climograma del 2012,tenim una mena de radiografia delque ha estat aquest any en quant ales dues variables més destacadesdel temps:

– les temperatures en conjunthan estat un poc més elevades queles de l’any 2011. la temperaturamitjana ha pujat 0,12 ºC (17,44 ºCl’any 2011 i 17,56 ºC, el 2012).excepte els mesos de febrer, abril,

setembre, octubre i novembre, laresta han presentat temperaturesmés elevades que les de l’anyanterior. el mes amb la mitjanamés freda fou el febrer amb 7,8 ºCi el més càlid, l’agost amb 27 ºC.Ha augmentat de manera conside-rable l’oscil·lació tèrmica odiferència entre el mes més càlid iel més fred, passant dels 15,6 ºCdel 2011 als 19,2 ºC del 2012. lacota més alta de la temperatura esva produir el 29 de juny amb 38,2ºC i la més baixa el 4 de febreramb -0,7 ºC.

– en quant a la pluviometria,s’han recollit, en el 2012, única-ment 379,8 mm, bastant menysque en el 2011, concretament 175mm manco. la meitat de la plu-viometria del 2012 es concentràen els mesos d’octubre i novem-bre, mesos de tardor, estació enque el clima mediterrani rep mésaigua. en el 2012 vàrem tenir unaprimavera poc humida a la queseguí un estiu sec que s’hi man-tengué durant l’agost i part delsetembre.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 29

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Nevada de principis dels anys vuitanta. són treballadors de la matança de sant Joan.Hi ha l’amo antoni Picornell “Climent”, na Maria de solanda, na Bàrbara Matas “Cartera” i naCatalina Gayà “Betlem”. aportació fotogràfica: Catalina Gayà “Betlem”.

Fotografia 2: la foto està feta l’any 1956, des del santuari de Consolació, per l’amo antoni sastre“de sa Botigueta”.

Fotografia 3: Nevada de l’any 1956. són madò Catalina Pocoví, “Tixadora”, madò Francisca Matas“Peremates” i l’amo en Mateu Pocoví “Tixador”. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de saBotigueta”.

30

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 30

mel i sucre

31

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 31

mel i sucre

Na BurguesaJoaN F. riera

sortírem per la petita carretera del mirador de na Burguesa que dóna a un camí que en una hora ens du cap alcoll del Pastors, en aquesta cruïlla de camins vàrem berenar acompanyats pel bon temps i agafant forces pervisitar la cova dels Pastors, una gran balma amb un petit betlem i abeuradors pel ramat dins el seu interior.Tot seguit partírem cam al puig de Bendinat on vàrem poder gaudir d’unes espectaculars vistes de la badia dePalma i la costa de Calvià. una vegada fet el puig partírem cap al mirador de n’alzamora on dinàrem, aquestmirador és un excel·lent balcó amb vistes impresionants a Valldurgent i a Calvià poble, uns quants de nosal-tres també aprofitàrem per visitar la cova del Marbre, que es troba a prop del mirador, per després tornar jacap als cotxes. (Foto: Toni Gayà.)

excursions

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

32

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 32

mel i sucre

La Cuculla de Fartàritx pel Cinglede Sant Francesc i l’Assarell

JoaN MoraTiNos

la pujada a la Cuculla és un clàssic de l’excursionisme, però aquesta vegada l’envestírem per un lloc pochabitual. Des de la vall de l’assarell, agafàrem altura cap cap a la cova Morella. Des d’allà continuàremascendint, a trossos sense camí, altres per pista i fins i tot per camins de ferradura empedrats, fins al coll dela Coma. amb un darrer esforç, assolírem el cim de la Cuculla. D’allà emprenguérem la baixada normal, capal pla de Fartàritx, però tot just a baix del pas del Frare deixàrem el camí per anar directament a les cases del’assarell i d’aquestes, ja per bon camí, al lloc on havíem deixat els vehicles. en total fórem 18 persones.

excursions

33

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 33

mel i sucre

antigament quan es matava el mè de Pas -qua, s’aprofitaven totes les seves parts; asant Joan, una manera d’emprar la butza

era fer aquest plat, que resulta exquisit. aquestarecepta me la va donar sa tia antònia Galmés.

Ingredients

- 500 g de carn capolada de porc- 500 g de carn capolada de vedella- 500 g de carn de mè- 50 g de xulla blanca- 9 ous- 2 llesques de pa- 1 pitrera de pollastre- 1 butza de mè- pebre bo- aigua- llimones- sal- vinagre- saïm

Preparació

- escaldar la butza amb aigua bullent, llevar lacapa de papil·les de l’estómac del mè. - Fer-la neta dues o tres vegades amb aigua, sal,llimona i vinagre.- Tallar a daus la carn de mè, la pitrera de pollas-tre i la xulla blanca.- Bullir 2 dels ous durant 10 minuts.- Per preparar el farcit, mesclar les carns amb els7 ous batuts, esmicolar les llesques de pa i tremparamb sal i pebre bo. Ha de quedar ben lligat.- Farcir la butza amb la mescla de carns i incorpo-rar-hi els 2 ous bullits sencers, col·locats de talmanera que en tallar quedin visibles les rodanxes.- amb fil de randa o d’empalomar cosir el forat dela butza. untar tota la superfície de saïm. - Col·locar la butza dins la greixonera.- Punxar-la de tant en tant amb un escuradents per-què no rebenti.- Coure a 250 °C durant 2 hores. - apagar el foc i deixar refredar dins el forn.- servir tallada a rodanxes acompanyada d’ensala-da o un bon pa amb oli.

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmButza de mè farcida (Sant Joan)

saCraMeNT Ferrer

34

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de bus

sant Joan - PalmaDilluns a divendres: 06.45

Palma - sant JoanDilluns a divendres: 19.15

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocar desde sant Joan; l’autocar va asineu, on el tren passa en direc-ció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i fes -tius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius:6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10,11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10,19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i festi-us: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 3 de març arianydia 10 Montuïridia 17 Petradia 24 Porreresdia 31 sant Joandia 7 d’abril Vilafranca

el sol

surt es pon

1 març 07.21 18.39

15 07.00 18.54

31 horari d’estiu

31 07.34 20.10

15 abril 07.11 20.25

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Març: Dia de les illes Balears (1), Quart Diumenge (10), elram (24), Dijous sant (28), Divendres sant (29), Pasqua (31).

El mes

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”.És un mes molt variable i ventós. És bon temps per exse-callar les oliveres i fer quatre empelts de garrover. si teniucap parra convé que la podeu per sant Josep. Convé sem-brar els pebres, les cols i les tomàtigues i trasplantar lletu-gues, endívies, julivert i albergínies; i collir les lletugues iendívies primerenques. És molt bon temps per donar lesegües als cavalls, sanar porcells en lluna prima. És elmillor temps per collir cames-roges i menjar-les trempa-des, així com també espàrrecs i faves tendres. Tradicio -nalment cal anar en compte amb els constipats i el grip,perquè el març és un mes molt malsà.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres infor-macions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Març de 1993

• la xarxa d’aigua potable vaarribar a la zona del Barracar.• es va anunciar l’edició delllibre la parròquia de santJoan (1900-1993), de Mn.Josep estelrich, que va obrir lacol·lecció de Monografiessantjoaneres.• el nostre poble tenia lamateixa població que l’any1760, amb la diferència quealeshores es comptaven 200nins, i a finals del segle XX noarribaven al centenar.• la Cooperativa va haver dellogar una persona per ajudarals pagesos amb la paperassaper accedir a les subvencionsdel cereal.

Març de 2003

• la santjoanera Pilar Fusterocupava una de les vint prime-res places a la llista del Psoea les eleccions autonòmiques.• es va reeditar el refranyerpopular de l’illa de Mallorca,un recull de 3.395 refranys i2.399 modismes, publicat ori-ginalment el 1979 pel mestreMiquel Fuster.• es va reinaugurar l’oficinade “la Caixa”, que s’haviahagut de reformar per algunesdeficiències. D’altra banda, elmontuïrer antoni Payeras vafer-se càrrec de la sucursal de“sa Nostra”.

la lluna

25 febrer plena

4 març quart minvant

11 nova

19 quart creixent

27 plena

3 abril quart minvant

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 35