mòdul 2 l’alumnat amb altes capacitats: · pdf file3 l’alumnat amb altes...

LA
LUM
NAT
AM
B A
LTES
CA
PACI
TATS
: RES
POST
A E
DU
CATI
VA Mdul 2Detecci i avaluaci psicopedaggica de lalumnat amb altes capacitats intellectuals
Diversos autors
formaci psicopedaggica

LALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS: RESPOSTA EDUCATIVAMdul 2. Detecci i avaluaci psicopedaggica de lalumnat amb altes capacitats intellectuals
NDEX
Introducci
1. Desfent mites i estereotips sobre les altes capacitats intellectuals
2. Funci dels docents i especialistes
3. De la detecci a lavaluaci psicopedaggica
4. Lavaluaci psicopedaggica
5. Bibliografi a
6. Autoria
3
4
18
20
29
46
48
Darrera modifi caci: 8 dabril de 2014

3
INTRODUCCI
Lsser hum, per la seva prpia condici, necessita comprendre all que lenvolta; aquesta
comprensi li atorga seguretat, ja que li permet interpretar i actuar amb un cert control. En
la recerca daquesta comprensi, la formaci de categories i de generalitzacions lajuda a or-
ganitzar el coneixement adquirit en el transcurs de la vida i de la histria. Els coneixements
no necessriament cientfics es transmeten per generacions i formen part de la cultura
de la societat. La societat t la seva cultura, una llengua, uns costums, unes creences, que
permeten als seus membres comprendre, interpretar i actuar dintre del context.
Les creences que es transmeten sn de diversa naturalesa i fan referncia a tot tipus de co-
neixements. Aquestes creences ens sn transmeses des que som petits, ja sigui verbalment
o amb actituds i comportaments; per tant, tenen un component emocional-afectiu impor-
tant que s difcil de modificar (malgrat que puguin ser errnies). Daltra banda, els mitjans
de comunicaci reforcen (en moltes ocasions per interessos econmics, poltics, etc.) mites,
estereotips i falses creences amb relaci a situacions, collectius de persones, etc.
Els psiclegs socials han estudiat molt extensament els processos de percepci i datribuci
(i com influeixen en les actituds), aix com els prejudicis (i com influeixen en el comporta-
ment).
Breument, i com a punt de partida daquest mdul, definirem alguns conceptes que ens per-
metin compartir i valorar la importncia de tenir en compte, en la nostra prctica educativa,
aspectes rellevants que influeixen en la nostra intervenci en general i en lalumnat amb
altes capacitats en particular.

4
1. DESFENT MITES I ESTEREOTIPS SOBRE LES ALTES CAPACITATS INTEL LECTUALS
s ms senzill desintegrar ltom que un prejudici.
Albert Einstein
1.1 Prejudicis i estereotips
La percepci s el procs pel qual sacumula i sinterpreta la informaci (1). Transformem els es-
tmuls externs en un sistema interior, al qual atribum significat. Aquesta atribuci ens permet
preveure esdeveniments i ens explica all que succeeix, i aix tenim un sentiment de control
(que ens aporta seguretat) sobre el mn.
En lmbit educatiu, latribuci dun bon rendiment est associada a la capacitat. Aix s aix
fins al punt que un error o fracs dun alumne amb un bon rendiment satribueix al fet que
sha esforat poc, ha tingut mala sort o no estava motivat; i en el cas contrari, lxit dun
alumne amb poc rendiment no satribueix a la seva capacitat, sin a lesfor o a la bona sort.
Daquesta manera, lautoconfiana dels primers est assegurada i serveix destmul per se-
guir tenint un bon rendiment.
Allport (2) defineix el prejudici com un sentiment favorable o desfavorable, respecte a una
persona o cosa, anterior a una experincia real o sense estar-hi basat.
El prejudici saprn. En els primers anys hi ha semblances en les actituds de pares i fills, i
desprs tamb entre mestres i alumnes. En ladolescncia, el grup diguals t un paper molt
important amb relaci als estereotips i les actituds.
Quan aquestes creences sn estables, malgrat que hi hagi evidncies del contrari, es conver-
teixen en estereotips, s a dir, en un conjunt de creences sobre les caracterstiques dun

5
tipus de persona amb un tret com que es considera caracterstica intrnseca en la condici
de la categoria. Aix, el que era una creena individual o particular es converteix en una
creena general i fora compartida.
El prejudici s una actitud, un estat anmic (1), i com a actitud t un component cognitiu (qua-
dre mental que ens formem duna persona o grup de persones), un component afectiu (els
sentiments i les emocions que aquesta persona o grup de persones desperta en nosaltres) i
un component conductual (la nostra tendncia a actuar cap a aquelles persones).
Cal remarcar que el prejudici s una tendncia a actuar que no est vinculada necessriament a
lactuaci real i manifesta, ja que aquesta est matisada per la situaci, tal com sha demostrat
en diversos estudis sobre la relaci entre lactitud i lactuaci (1).
Els estereotips, un cop creats, sn difcils de canviar, ja que sn reforats pel grup i el medi so-
cial. Tenen una base afectiva i, per tant, no es poden canviar sense una resistncia emocional.
Si ens situem en el tema de les altes capacitats, sovint trobem que tant pares com professio-
nals centren els seus raonaments en idees estereotipades o en prejudicis.
En la prctica educativa, els professionals de leducaci, ja siguin docents, pedagogs, psico-
pedagogs, psiclegs, etc., com persones i membres duna societat, tenen unes creences i
uns estereotips apresos i interioritzats (alguns des de la infncia).
Fer una reflexi sobre aquestes creences amb relaci al tema que estem tractant s un exer-
cici obligat i necessari si volem ser conscients dall que pensem a priori daquest tema i si
volem entendre els altres companys de la professi i els pares. Servir com una autoavalua-
ci inicial dall que considerem que s una veritat inqestionable i que, potser en el trans-

6
curs daquest curs, ens comporta un conflicte cognitiu (que resoldrem amb ms o menys
xit, en funci del grau dinterioritzaci de les creences i de la nostra personalitat ms tole-
rant o ms rgida).
Els processos cognitius de les persones amb prejudicis sn diferents dels de les
persones ms tolerants. Les primeres tenen tendncia a veure les coses en termes
de bo i dolent; les segones sn ms flexibles, estan ms obertes a noves expli-
cacions i tenen una millor predisposici al canvi.
1.2 El paper dels estereotips i dels prejudicis en la detecci de les altes capacitats
En el context educatiu, lalumnat amb altes capacitats s detectat principalment pels do-
cents o, sin, pels pares. Es detecta sobre el que cadasc creu que sn les caracterstiques
dun alumne amb altes capacitats.
Les idees que tinguin els docents sobre aquest tema poden estar plenes de biaixos a causa
dun coneixement superficial del sentit que tenen les altes capacitats, amb possibles este-
reotips i prejudicis afegits.
Veritablement, la coexistncia dels diferents models explicatius (psicomtric, cognitiu, so-
ciocultural, basat en el rendiment) sobre el tema han produt i reforat idees poc exactes
del que es considera un alumne amb altes capacitats. En lmbit professional, els models
cognitivistes actuals conviuen amb els models psicomtrics dels anys 20 (3) (4).
En els processos de detecci i de presa de solucions intervenen el coneixement i el raona-
ment lgic, per tamb els prejudicis, les actituds, els valors i les creences (no sempre som

7
conscients que aquestes modifiquen la nostra percepci de lentorn fsic i social). Tal com
assenyala Martnez (5), una particularitat de lexcepcionalitat intellectual s que provoca
sentiments contraposats: per una banda, dadmiraci i orgull, i de laltra, denveja i por.
Com diem, la necessitat de categoritzar una conducta que sobresurt de la norma pot
portar a judicis precipitats.
El contingut simblic continua sense modificar-se (6). ngel Guirado (7), en la seva tesi docto-
ral, ens diu que tant pel que fa als pares com als professionals de leducaci com al context
social, es constaten posicions contradictries: es fa una valoraci positiva de la condici de
sobredotaci, per amb presncia dinseguretat i pors (reaccions sovint marcades pel des-
coneixement, els estereotips i els mites).
Dins del grup dalumnat amb altes capacitats sobserva la mateixa diversitat que en altres
collectius. Tal com apunta Castell (3), sha mantingut el terme dintelligncia borrosa
perqu socialment s desitjable que sigui aix: el fet de no estar delimitada permet que mol-
tes persones no en quedin fora.
La nostra societat valora aquella intelligncia que es correlaciona altament amb el talent
acadmic: un bon raonament (lgic, verbal i matemtic) i una b

mòdul 2 l’alumnat amb altes capacitats: · pdf file3 l’alumnat amb altes...

Documents