LES ALTES CAPACITATS INTEL.LECTUALS

La literatura especialitzada mostra que el concepte de superdotació ha anat evolucionant en relació amb els models d’intel·ligència i funcionament cognitiu i també amb els instruments de mesura que s’han anat desenvolupament. Tot i anar evolucionant, es pot dir que l’estat actual de coneixement vers la intel·ligència, les altes capacitats i els instruments de mesura no permeten establir una única teoria comprensiva del tema. La perspectiva teòrica que fonamentarà aquest projecte serà un model obert i flexible que englobi part dels plantejaments existents. El projecte intenta estar fonamentat en models explicatius complementaris que ens permetran identificar els alumnes amb altes capacitats amb l’objectiu de potenciar al màxim les seves possibilitats i d’establir una intervenció que atengui adequadament a la diversitat d’aquests alumnes.

Fonaments teòrics:

Models basats en capacitats, en concret el Model d’intel·ligències múltiples de Gardner el qual considera que la intel·ligència té una natura múltiple i que a part d’identificar als nens amb superdotació cal tenir en compte els nens talentosos els quals utilitzen més una intel·ligència que les altres (intrapersonal, interpersonal, naturalista, musical, visualespacial, cinesicocorporal, lingüística, logicomatemàtica i existencial).

Models basats en el rendiment amb el model de Renzulli el qual formula la teoria dels tres anells per a determinar el que anomena “comportament superdotat”. Segons aquesta teoria la superdotació es situa en la intersecció entre tres capacitats: habilitat intel·lectual per sobre de la mitja, gran compromís en la tasca i creativitat elevada. Defineix l’habilitat intel·lectual per sobre de la mitja des de dues vessants: com una “habilitat general que consisteix en la capacitat de processar informació, integrar experiències que tenen com a resultat resposts adequades que s’adapten a noves situacions i la capacitat de desenvolupar un pensament abstracte” i d’altra banda, com unes habilitats específiques o capacitat per a realitzar una o diverses activitats especialitzades (química, ballet, matemàtiques...)

Models cognitius amb el model de R.J. Sternberg el qual, juntament amb J.Davidson, situen les característiques dels alumnes amb altes capacitats en la seva capacitat per processar de forma novedosa la informació. Sternberg és responsable de la teoria triarquia de la intel·ligència en la qual es plantegen tres nivells de funcionament intel·lectual: individual, contextual i experiencial

Podem definir i caracteritzar, a partir d’aquests models, els alumnes amb altes capacitats com: Superdotats: Tenen una capacitat superior a la mitjana, una alta productivitat i un alt rendiment acadèmic. Alguns dels problemes que poden presentar són la manca de motivació vers els estudis, baix nivell d’estudis per influència social (intentar no destacar), dissincronia interna o externaTalentosos: el talent és “una capacitat de la persona, centrada en una àrea específica, en un aspecte cognitiu o en una destresa de comportament en la qual excel·leix de manera clara i distinta”. Podem trobar talent acadèmic, matemàtic, creatiu, social, artístic, físic, lògic.Precoços: es defineix la precocitat com una excepcionalitat evolutiva, a diferencia de la superdotació i el talent, en el qual es produeix un avançament maduratiu del desenvolupament cognitiu en un temps més breu que el considerat normal. Aquests alumnes presenten necessitats especial perquè adquireixen abans del que seria d’esperar coneixements i destreses i dominen alguns dels continguts programats pel nivell. Genovard, C.; Castelló, A. (1998) Psicopedagogía de la superdotació. Barcelona.Universitat Oberta de Catalunya

 

En termes pràctics…..

Podem parlar de superdotació intel.lectual quan es detecta en el nen/a altes capacitats en moltes àrees de la intel.ligència, a més de creativitat i perseverança. Podem observar-lo en la seva producció de tasques escolars o extraescolars, en el seu comportament habitual, o en la realització de proves estandaritzades.

• Capacitat intel·lectual en general i aptitud acadèmica específica.• És voluntariós en la recerca de nous coneixements i no es distreu amb facilitat.• Comprèn amb facilitat la informació que adquireix i la recorda.• Mostra resultats excepcionals en alguna matèria.• Pensament creatiu i productiu.•Aplica els coneixements adquirits en una matèria o a una altra diferent.• Genera gran quantitat d’idees i solucions davant els problemes.• és arriscat i especulatiu.• Líder.• Respon bé a la responsabilitat.• Demostra originalitat al combinar idees, mètodes i formes d’expressió artístiques.• Inicia, composa o adapta jocs, música, discursos, etc, lliure de la influència dels pares o professors.•Habilitat psicomotora.• Enfronta problemes de tipus mecànic.• Motivació i voluntat. Es concentra en un tema i persisteix fins que no ho acaba.• S’avorreix fàcilment amb tasques rutinàries.• Prefereix treballar independentment i necessita poca ajuda.

Característiques generals. (Renzulli, 1977)

Models educatius específics:

Els alumnes amb altes capacitats necessiten ajuts i programes educatius especials per potenciar el seu desenvolupament intel.lectual. Existeixen diferents models. Podem destacar:

Acceleració.Avançament d’un o més cursos escolars.

Procediment regulat administrativament i es necessita una modificació curricular.

Enriquiment Agrupament Altres estratègies

Enriquiment….

• Pla Individualitzat (PI): canvi d’objectius i redefinició del currículum.

• Ampliació del currículum: afegir continguts en quantitat i qualitat.

• Enriquiment aleatori: l’alumne treballarà a pertir de les seves motivacions i interessos. Cal una revisió docent.

Agrupament…..

Ajuntar alumnes de característiques semblants en el mateix centre o en escoles específiques.

Tant la metodologia com el currículum s’ajusten a les necessitats dels alumnes.

Altres estratègies….

• Tutors referents.• Treball amb experts.• Aula de suport.• Centres específics (compartits…)• Mesures organitzatives: (agrupaments flexibles, organització d’espais, temps, material,…• Acció tutorial (actitud positiva del mestre/a cap a l’alumne amb AACC)• Orientació.• Formació de mestres per a la detecció d’alumnes amb AACC.• Treballs específics, complementaris, paral·lels,…

Equip d’orientació

Cal considerar….

Els nens/es amb altes capacitats no necessàriament obtenen notes brillants, ni el mateix rendiment en totes les matèries. L’estabilitat en la determinació d’altes capacitats no es produeix abans de l’adolescència, per tant cal ser cautelós a l’hora del diagnòstic (Castelló, 1999)

(Notícia la Vanguardia. 11 de desembre de 2008)

“Cerca del 40% de los niños superdotados a nivel intelectual, no acaban la Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO), por no sentirse suficientemente estimulados en el sistema educativo actual”

Gràcies per la vostra atenció. Anna Canet Domínguez.

Departament d’orientació.