7/31/2019 m Tarragona 311012

1/40

Dimecres, 31 doctubre de 2012nm. 2.160

www.diarimes.com

SALOU

Una paella

recorda el 23aniversari de lasegregaci delmunicipiMilers de persones vanassistir a la cita, al parcM. Albinyana.P9ESPORTS

El Reussemportael derbi en

derrotar elVendrell 5-3Els de Domnguezacaben amb la gran ratxadel rival.P31

El rector de la URV alertaque la universitat no podrassumir ms retalladesTARRAGONAFrancesc Xavier Grau diu que les poltiques dausteritat esmantindran durant aquest curs per garantir lestabilitat pressupostria. P2

TARRAGONA

Les queixesper sorolls deloci nocturnhan baixat propdun 60%Molta culpa en t laplataforma NitsQ, quepromou la qualitat.P3

ESPORTS

Reus i Nstic esjuguen el pas ales semifinalsde la CopaCatalunyaCap dels dos equips volperdre contra el seu rivalterritorial.P32

TARRAGONA

Ballesteros garanteixel nanament deles obres del MercatCentral.P4

REUS

El FEC de Cambrilsi Reus no tindrconcurs ni les activitatsparalleles habituals.P8

CAMP DE

TARRAGONA

El Govern ha pagatdeu milions deurosals afectats per lesexpropiacions.P10

QUMICA

P13-29

AVUI

Lhurac Sandy deixa almenys 29 mortsi provoca grans inundacions i incendisMNEl transport es va interrompre i la majoria de les escoles, tancades; mentreObama ha cancellat els actes de campanya, Rommey opta per reprendre-la.P11

Una imatge dun dels carrers de la ciutat de Hoboken, on lhurac va deixar les vies completament inundades.

EFE

7/31/2019 m Tarragona 311012

2/40

2 diarims 31/10/2012

TARRAGONA

Lorganitzaci del Parcde Nadal convoca unaborsa de treball percontractar monitors

El Club dels Tarraconins esten procs de seleccionar elsnous monitors i monitores

del proper Parc de Nadal. Perinscriures a la borsa de tre-

ball s imprescindible omplirel formulari pertinent al webdel club i adjuntar el curr-culum vitae. Hi ha temps nsal 6 de novembre. Cal que elscandidats tinguin ms de 18anys, disposin de titulacide monitor de lleure, un anydexperincia de treball ambinfants que sigui demostrablei que tinguin predisposici altreball actiu amb infants i jo-ves en qualsevol dels mbitsdactuaci del parc: esports,manualitats, espectacles, etc.Un cop valorats tots els cur-rculums es far una primerapreselecci, que es publicaral mateix web el 8 de novem-

bre. A partir del dia 9 es con-vocar als candidats a la rea-litzaci dentrevistes en grup,assignant-los un dia i hora depresentaci. Ser llavors quanels nalistes tindran entrevis-tes personals de treball, ambles que sacabar de perlarlequip de monitors i monito-res denitiu. El treball al Parcde Nadal sestableix del 26 dedesembre ns al 3 de gener, a

banda de les sessions prviesde formaci. Les condicionslaborals de contracte sexpli-caran detalladament en lessessions dentrevistes. Les ins-cripcions a la borsa de treball

shan de realitzar al webwww.

tarraconins.cati tamb es potdemanar ms informaci al te-lfon 977253520. Redacci

El Consell Comarcha acollit una jornsobre la IniciativaCiutadana Europe

La Iniciativa Ciutadanapea (ICE) ofereix a la cnia noves possibilitats

uir en les poltiques deDes de labril passat, ude ciutadans i ciutadanUE procedents dun mset pasos membres, pomanar a la Comissi Eque proposi legislaci endels seus mbits de comcia. Per conixer aquesteina de participaci ciutahir es va celebrar a la Consell Comarcal del Tns una jornada que pper ttol Per una Euroteva, pren la iniciativaVendrell, director degrama dInnovaci i QDemocrtica de la Gende Catalunya va expliclobligaci dels goverdissenyar programes iques al servei dels ciutPer no es pot quedarseva tasca. Sha de fer sprogrames de qualitat crtica que donin impoal com es duen a termetes poltiques, va reVendrell que tamb vaque la qualitat demovol dir transparncia,ci de comptes i particiutadana. Aquesta hla primera activitat codesprs que lAjuntamTarragona i el Consell Ccal del Tarragons signeuns dies un conveni pearribar la informaci e

a tots els ciutadans i cnes de la comarca delsgons a traves de locrope Direct. Redacci

Alba Porta

Al sistema universitari catalno hi ha espai per a cap ms reta-llada. Aix ho va sentenciar ahirel rector de la Unviersitat Rovirai Virgili (URV), Francesc XavierGrau, que va assegurar que el -nanament actual de les univer-sitats catalanes, desprs de lesreduccions patides en els darrersdos exercicis, est en una situa-ci que, de continuar a ms, posaen perill el funcionament de launiversitat.

Segons Grau, el nanamentactual de les unviersitats catala-nes s clarament insucient jaque a Catalunya, les transfern-cies corrents de la Generalitatequivalen al 0,38% del ProducteInterior Brut (PIB) de Catalunya.A lestat espanyol, la mitjana sdel 0,5% del PIB, i a la Uni Eu-ropea 15 s del 0,8%, per tant,estem molt lluny daix, i cal te-nir en comtpe que un pas t launiversitat que vol tenir, perqutot s qesti de prioritats, vadefensar el rector.

Aix, a lespera del que puguipassar amb els pressupostos del2013, Grau ja va avanar ahir queles poltiques dausteritat que laURV ha adoptat els darrers doscursos, des de linici de les re-tallades es mantindran aquestcurs per garantir lestabilitatpressupostria que, aquest any,

al tancament de lexercici del2012, el rector cona assolir. Arab, Grau ja va advertir que lanyvinent lequilibri pressupostari

noms es podr mantenir si nohi ha cap reducci pressupost-ria addicional.

Decidir el futurEl Consell de Govern de la URVtamb va aprovar ahir per unani-

mitat donar suport a la resolucidel Parlament de Catalunya del27 de setembre que constata lanecessitat que el poble catal pu-

gui decidir lliurement i democr-ticament el seu futur collectiu.De fet, totes les universitats p-

bliques catalanes hi donen su-port, segons van comunicar ahira travs de lAssociaci CatalanadUniversitats Pbliques (ACUP),que ofereix la seva disponibilti-at per contribuir a consolidar iimpulsar el posicionament delPArlament. El pas est en unadinmica determinada i la uni-versitat lhi dna suport, expli-

cava el rector de la URV, FrancescXavier Grau, desprs del Consellde Govern. Segons Grau, el -nanament de les universitats

pbliques seria diferent ambestructures destat, i per aixes va mostrar partidari de quees faci una consulta al poble idesprs se segueixi la decisi dela ciutadania.

Menys alumnes de msterEn el Consell de Govern cele-

brat ahir tamb es va presentarlinforme de matrcula del curs2012-13. Segons les dades pre-sentades, aquest s el curs enqu la URV comptar amb msalumnes, amb un total de 12.904estudiants. Ara b, el nombredestudiants de mster sha re-duit un 10%. La disminuciha estat destudiants locals, i nodestrangers, va detallar Grau,que va defensar latracci delinters destudiants estrangersper cursar msters de la URV. Defet, el 25% dalumnes dels ms-ters universitaris procedeixen defora de lestat espanyol.

Innovaci per a tothomGrau tamb va explicar ahirque els membres del CampusdExcellncia Internacional Ca-talunya Sud (CEICS) han cons-titut una associaci que voltractar en lmbit territorial laimportncia de la innovaci. Peraix, han organitzat per als pro-pers dies 26 i 27 de novembre elFrum CEICS 2012-Innovaciper a tothom. Treballarem perfer del sud de Catalunya un terri-tori de la innovaci, va defensarel rector de la URV.

UNIVERSITAT

El rector de la URV alerta que no hiha espai per a cap ms retalladaLes universitats pbliques catalanes volen que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur

ACN

El rector de la URV, Francesc Xavier Grau.

La URV mantindr lespoltiques dausteritatper garantir lestabilitatpressupostria

7/31/2019 m Tarragona 311012

3/40

331/10/2012diarims

TARRAGONA

Jornada de voluntariatambiental a la platjade Tamarit aquestproper dissabte

Aquest proper dissabte 3 denovembre la platja de Tamaritacollir una acci de volun-

tariat per a la revegetaci deles dunes. La jornada Viu laplatja! servir per presentarel projecte de protecci dunarque duen a terme els ajunta-ments de Tarragona i Altafu-lla, juntament amb lAssocia-ci Mediambiental la Snia i lacollaboraci de la FundacinBiodiversidad. Lacci s ober-ta a la participaci de tothomqui vulgui i t com a objectiufomentar el voluntariat ambi-ental i augmentar la biodiver-sitat de la vegetaci dunar atravs de la revegetaci, leli-minaci despcies invasores ila retirada de brosses i residus.Aquesta activitat sinclou dinsel projecte de protecci dunarde la platja de Tamarit, queja ha realitzat altres accionscom el abalisament per pro-tegir les dunes, la limitaci delestacionament de vehicles ila senyalitzaci amb cartellsinformatius. La convocatrias a les deu del mat davantdel Club Martim dAltafulla inalitzar amb un pica-picadagrament per a tots els par-ticipants.Redacci

Posen a la vendales entrades de latemporada de tardordel Teatre Metropol

A partir davui dimecres 31doctubre a les dotze del mig-dia sinicia la venda dentradesde la temporada de Tardor delTeatre Metropol. Es podranadquirir a les taquilles del te-atre o a travs de www.tarra-coticket.cat. Lhorari datencial pblic i venda dentradesde la temporada de Tardor delTeatre Metropol s el segent:dijous i divendres, de dotzea dues i de sis a vuit i els diesdespectacle una hora abansde la representaci. La pro-gramaci de tardor del TeatreMetropol siniciar el proper9 novembre amb lobra Bu-

rundangade Jordi Casanovas.Pel que fa a la programaciprofessional tamb shi podrveure un espectacular JoanPera transformat en Capri (16de novembre); IncendisdOriolBroggi amb Clara Segura i JulioManrique (24 de novembre) iMarina Rossell Canta Mous-taki (5 de desembre). Tambhi actuaran formacions artsti-ques tarragonines com la SalaTrono, Plan B Dansa, Orques-tra Camera Musicae, BandaUni Musical de Tarragona,Associaci La Salle, Cia. LaGolfa, entre daltres. Redacci

A.Porta

Des que la plataforma NitsQ esva crear lany 2008, les queixesvenals per sorolls i aldarulls re-lacionats amb loci nocturn hancaigut prop dun 60% en els lo-cals on aquesta plataforma pro-mou un oci de qualitat. Aix hova assegurar ahir el tinent dal-calde de Seguretat Ciutadana,Carles Castillo, durant la presen-taci del balan de les actuacionsdaquesta plataforma.

Tot va comenar per les quei-xes dels vens i per la preocupa-ci dels propietaris dels localsper oferir un oci de qualitat, vadetallar Castillo. Per aix, es vaelaborar un projecte del qual vasorgir aquesta plataforma, queja fa quatre anys que du a termeun procs participatiu amb totsels actors implicats en loci amblobjectiu de conciliar la vidanocturna i el descans dels vens.Aix, on hi havia un conicteara hi ha collaboraci i assesso-rament, va armar Castillo.

En aquest sentit, la plataformaNitsQ, de la qual ja en formenpart una vintena de locals de la

ciutat, sha consolidat amb duesiniciatives pioneres. Per una

banda, la creaci del KomandoNitsQ, un grup dagents juve-nils de salut que durant les nitsdoci reparteix informaci sobresubstncies addictives, alcohol,conducci, sexe segur i transportpblic, en un estoig batejat coma Kit dels plaers, dels quals nhanrepartit ns a 2.500.

Ara, els joves que formen part

daquest comando ja sn catorze,i per aix han decidit crear dosgrups, un que se centrar en elslocals de la Part Baixa i laltre, enels de la Part Alta de la ciutat. Lagent ens escolta, i veiem que hiha un reconeixement per part dela ciutadania, assegurava ahiruna de les joves que en formapart. Els joves que participen enaquesta iniciativa estan formatsen salut, sexualitat i drogode-

pendncia. Volem que els jovesho passin b amb seguretat i queconeguin el que es poden tro-

bar a la nit, per aix volem quetinguin tota la informaci pos-sible, expliquen des daquestgrup dagents juvenils.

Locals amb segell de qualitatUna altra iniciativa amb la qualsha consolidat la plataforma sel distintiu de qualitat impulsat

pel departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya i ambel qual ja compten una desenade locals de la ciutat. Amb aquestdistintiu es reconeixen els localsque treballen per la prevencide conictes i que garanteixenun entorn segur i saludable pergaudir de loci nocturn. Aix,per atorgar aquest distintiu es ten compte que el local ofereixiinformaci sobre lautobs noc-

turn, compti amb una mquinade preservatius o b que el perso-nal de la barra estigui format perla prevenci de conictes, entredaltres parmetres. La majoriade locals que no compten ambaquest distintiu s per la mancade formaci, cosa que se solu-cionar en els prxims mesosi, ben aviat, tots els que formenpart de la plataforma comptaranamb aquest segell que, segons latinent dalcalde de Serveis a laPersona, Victria Pelegrn, ensdna un plus que hem dincor-porar a la promoci de la ciutat.

Un model referent a EuropaAquesta iniciativa tarragoninaha esdevingut un referent a Eu-ropa. De fet, Tarragona ha par-ticipat activament en la XarxaEuropea de ciutats amb distin-tius de qualitat i va ser la quartaen implantar el segell desprs dePars, Zuric i Brusselles. El pro-per 24 de novembre, en el marcde la Party friends Night, totesles ciutats adherides a la xarxaorganitzaran actes per la promo-ci duna visi positiva de loci.

SOCIETAT

Les queixes per sorolls de locinocturn es redueixen prop dun 60%La plataforma NitsQ ja fa quatre anys que promou un oci nocturn de qualitat als locals de la ciutat

Deu locals doci nocturnde la ciutat ja estanreconeguts amb unsegell de qualitat

On hi havia un conflicte,ara hi ha collaboracii assessorament, vaapuntar Castillo

7/31/2019 m Tarragona 311012

4/40

4 diarims 31/10/2012

TARRAGONA

Laia Daz

Tarragona va celebrar ahir almat un daquells consells ple-naris tan tpics que sallarguendurant poc ms de cinc minuts.Durant la sessi es va aprovar,amb labstenci de tots els par-tits de loposici i el vot a avordel govern, el refnanamentdun crdit per valor de cinc mi-lions deuros que a reerncia ala carpa provisional que actual-ment acull el Mercat Cental, untrmit que sha danar aprovantanualment.

Tot i la quotidianitat del pro-cs, lalcalde, Josep Flix Balles-teros, va aproftar la intervencien el plenari per dir que les obresde remodelaci avancen segonsels terminis previstos, el que sig-nifca que podria obrir les sevesportes la tardor del 2013, i que elfnanament de la reorma esttotalment garantit.

El batlle ho va assegurar des-

prs que la portaveu de Con-vergncia i Uni (CiU), VictriaForns, li demans pblicamentque lequip de govern compleixiamb les recomanacions que vaer linterventor de seguir aten-tament levoluci de les obresdel Mercat des del punt de vistaeconmic. s per aix que Fornsva sollicitar que lequip de go-vern elabori un inorme sobrela situaci fnancera en qu estroba exactament el projecte. Se-gons Ballesteros, aquesta mesuraja estava prevista en els plans delgovern municipal s per aix queli ha assegut a Forns que a fnalsdany, com a molt a principis del2013 tindran linorme damuntde la taula.

Un cop fnalitzat el plenari, eltinent dalcalde dHisenda, PauPrez, va recordar que lEstatEspanyol encara deu 1,4 milionsdeuros a lAjuntament per lesobres del Mercat Central corres-

ponents a lany 2011. A banda,per aquest 2012, els pressupos-tos generals contemplaven unapartida que encara no ha arribati per aquest 2013 no hi ha pres-supostat ni euro per la remode-laci.

Les meses electoralsLaltre principal punt de lordredel dia del plenari dahir al matva ser el sorteig dels presidents iels vocals de les meses electoralspels comicis que hi ha convocatsa Catalunya el proper 25 de no-vembre.

Durant la sessi, un sistemainormtic va determinar alea-triament els noms de les per-sones seleccionades i a partirdara senviar una notifcaci alseu domicili ent la comunicaciofcial que el dia de les elecci-ons han de presentar-se en al-gun dels collegis electorals quesinstallaran a la ciutat.

MUNICIPAL

Lalcalde assegura que elfinanament de les obres

del Mercat est garantitTot i les paraules de Ballesteros cal tenir en compte que encara no hanarribat les partides de lEstat del 2011 i el 2012 i que pel 2013 no nhi ha

Un total de setze

candidatures

concorreran a les

eleccions del 25-N

El Diari Ofcial de la Glitat de Catalunya (DOer pbliques ahir les

electorals que fnalmedran concrrer a les eleal Parlament de Catque es celebraran el 25 de novembre. En tCamp de Tarragona Terres de lEbre hi paran 16 candidatures. la Junta Electoral Prode Tarragona se nhavisentat dinou, per, fnel Partit Comunista dede Catalunya (PCPC), ement Social Republic el Partit del Moviment C(15M) no han pogut recoavals necessaris, ms 5demarcaci de Tarragopodran ser a les urnes. si que els han aconsegutits com la CUP, PxC, eMA, Unin Progreso y cracia (UPyD), Escons e(EB), Pirates de CatdUnifacin ComuniEspaa o la plataormaCat i Ciutadans en Blanms els partits que norepresentaci al Parlamaquesta legislatura vigede recollir avals per prese. Redacci

7/31/2019 m Tarragona 311012

5/40

531/10/2012diarims

TARRAGONA

Homenaje a nuestro compaero y gran amigo Gabriel en uncntrico local de San Pedro y San Pablo muy querido por nosotros.Compaeros del equipo de futbol Tots Som Amics (SP.SP), con lapresenca del exregidor Jos Cosano y del Teniente alcalde CarlesCastillo. Esperamos Gaby, que disfrutes de la nueva etapa que seplantea en tu vida.

SOCIETAT

A partir del 2 de novembre El Corte Ingls tindr un nou hora-ri datenci al pblic: des de dos quarts de deu del mat ns a dosquarts de deu del vespre. El motiu principal daquesta modicacihorria s el fet dadaptar-se a les noves necessitats dels consumi-dors. El canvi dhorari forma part duna prova pilot que es va enge-gar a cinc centres catalans aquest setembre passat. Redacci

El Corte Ingls canvia dhorari a partir del dia 2

El monologuista Lus Larrodera actuar aquest vespre, a partir deles deu, a la Sala Highland dins de la programaci de cmics que secelebra quincenalment. Larrodera ve a presentar Monlogosurbanos y otras leyendas, un espectacle que est recollint molt

bones crtiques on lactor utilitza diverses experincies personalsper narrar llegendes urbanes.Redacci

Lus Larrodera actua aquest vespre al Highland

HUMOR

COMER

CULTURA

El Teatre Metropol va acollirahir la presentaci del lli-

bre commemoratiu dels 50anys dhistria de les Joven-tuts Musicals de Tarragona.Escrit per Jordi Bertran el

volum fa un recorregut ex-haustiu per la histria dela formaci des dels seusorgens, destacant la fei-na daquesta entitat sensenim de lucre per la difu-si de la msica clssica dequalitat i per aconseguir unpblic del.Redacci

Les JoventutsMusicals per escrit

CRISTINA AGUILAR

7/31/2019 m Tarragona 311012

6/40

6 diarims 31/10/2012

TOTS SANTS

Felicidades por tus 50Te queremos mucho familia.

FELICITACIONS

Redacci / ACN

La Gurdia Urbana de Tarra-gona i lEmpresa Municipal deTransports (EMT) desplegaranun dispositiu especial per TotsSants entorn al cementiri per talde garantir la mxima aunciaa lequipament municipal senseque afecti notablement al trnsitdels voltants.

Aix, ns al 2 de novembre, elcementiri romandr obert desde les nou del mat ns les set dela tarda i, dem, la porta lateral,situada davant de LOliva a lacarretera de Santes Creus, estaroberta tot el dia. Per tal de garan-tir dem la udesa del trnsit,la circulaci de baixada cap alcentre de Tarragona des de SantPere i Sant Pau per la TP-2031 entrada per lavinguda Rovira iVirgili, ser desviada pel camde la Muntanya de lOliva en totel recorregut de la faana lateraldel cementiri. En sentit contrarise circular pel carril de lesquer-ra en tot el recorregut de la faa-na lateral del cementiri, degut alpassads habilitat pels vianants.

A ms, el cam del Cementirien el tram de la faana principalquedar en sentit nic cap a larotonda del prquing dissuasiu.

Refor dels estacionamentsPrecisament pel que fa als esta-cionaments, lesplanada dapar-

cament del davant de la portaprincipal del cementiri quedarreservada per a les parades devenda de ors i per a zona de p-rking per a discapacitats, taxis idescrrega de passatgers davan-ada edat o de mobilitat reduda.

En el vial del tnel que cre-ua per sota de lAutovia decircumvallaci A-7 entre el car-rer Les Arcades (part del dar-rera del dipsit de vehicles) i larotonda del nou aparcamentdissuasiu, es permetran quatrelnies destacionament per les

visites al cementiri. Pel que fa alservei municipal dautobusos,el servei de la L-6 es duplicardem durant lhorari de visita alcementiri.

Baixa la venda de florsDes del Mercat de Flor i PlantaOrnamental de Catalunya saler-ta que les vendes de Tots Santsseran ms baixes que altres anysa causa de la crisi econmica, la

prdua de tradici i lincrementde lIVA, que ha passat en aquestsector del 8 al 21%. En aquest

sentit, es calcula que les vendesbaixaran entorn al 20% i que elclavell, el crisantem, el gladiol iles roses seran les ors que tin-dran ms sortida enguany.

Un 20% menys de panelletsEls qui tamb preveuen unadavallada entorn al 20% de lesvendes sn els pastissers arte-sans del Camp de Tarragona i lesTerres de lEbre. El vicepresidentdel Gremi dArtesans Pastissersde Tarragona, Josep Gonzlez,calcula que es vendran uns 8

mil quilos, 2 mil menys que lanypassat.

Els efectes de la crisi econmi-

ca sobre les butxaques dels con-sumidors, sumats a lincrementde preus que han experimentatels pinyons i la competnciadeslleial per part de fabricantsindustrials explicarien aquestdescens, segons els professionalsdel sector.

Pel que fa als preus, a les pas-tisseries tarragonines i ebren-ques el quilo de panellets ambpinyons sha disparat ns els 40i els 45 euros, mentre que la restade sabors es mant entre els 35 iels 37 euros.

TARRAGONA

La Gurdia Urbana desplega undispositiu entorn al cementiriHi haur canvis en la circulaci i en les zones daparcament i es refora el servei dautobusos

La venda de panelletscaur a la demarcaci deTarragona entorn a un

20%

Dispositiu de la Gurdia Urbana

REUS

PATRCIA HE R

El cementiri tornar a rebre un gran nombre de visitant

Redacci

Coincidint amb la festivitat deTots Sants, lAjuntament deReus posa en marxa amb lacoordinaci de Serveis Fune-raris un dispositiu especialper facilitar els desplaamentsde la ciutadania ns al cemen-tiri, que aquests dies tamb tun horari especial. Aix, avui idem, quan es preveu una ma-jor auncia de visitants, el ce-mentiri obrir de set del mat aset de la tarda.

A ms, lempresa municipal

Reus Transport reforar el ser-vei de bus urb amb la lnia 35,que funcionar ns divendres.Aquesta lnia complementa lalnia 32, que habitualment ja fael servei al cementiri. El serveide bus ser gratut dem i tindruna freqncia de 15 minutsdes dabans de les nou del matns les set de la tarda.

En aquesta lnia, a partir del25 doctubre, la zona posteriordel cementiri tamb shabilita-r com a aparcament. Des delconsistori reusenc, per, sinci-

deix en la necessitat duel transport pblic per al mxim laccs al ceme

LAjuntament de Reuvs de Serveis FunerariTransport, la Gurdia Ualtres serveis municipalslla perqu aquests dies, mla forta auncia de pcementiri, es donin les cnstncies necessries perecinte sigui un espai aci obert a tothom i les fpuguin fer les seves ofrarma la consellera de

de Serveis Funeraris, Gomis.

Ofrena floralPer la seva banda, lAjunde Reus retr homenatga totes les persones quenterrat al Cementiri Gde la capital del Baix Cam

Des del consistori rtamb es recorda que econtinutat al servei dede sepultures, que el plicitar tot titular dun dnerari.

Shabilita un serveiespecial de bus fins al

cementiri de ReusComplementa la lnia 32 i dem ser gratu

7/31/2019 m Tarragona 311012

7/40

731/10/2012diarims

REUS

Comena la novatemporada de visitesde tardor-hivern a laCasa Gasull

La Casa Gasull presenta la tem-porada de visites de tardor-hivern que es duran a terme

cada dissabte i diumenge a lesonze a partir del 3 de novem-bre. Les visites tindran com aobjectiu continuar mostrant laCasa Gasull i poder tastar lolinou daquesta temporada. Perfer-ho sha cregut convenientpoder degustar loli amb unesmorzar que els visitants po-dran prendre a la terrassa dela casa un cop hagin nalitzatla visita guiada. La Casa Ga-sull va tornar a obrir les sevesportes al pblic al passat msde juliol, desprs de gaireb setanys en qu va romandre tan-cada. De fet, les visites a ledi-ci van comenar ja a lagost,en una primera iniciativa quetenia per objectiu tamb untast doli doliva verge i unadegustaci gastronmica ambdiversos productes tpics dela zona. La recuperaci de laCasa Gasull per a realitzar vi-sites va tenir lloc arran de laintenci dels seus propietarisque lobra de Llus Domnechi Muntaner esdevingus ober-ta tant per als reusencs com decara al turisme que rep la capi-tal del Baix Camp. Redacci

La Taula Anticrisicentra la tercera sessien estratgies dedinamitzaci

La Taula Anticrisi ReuAmunt. Dinamitzaci econmica i social va celebra

ahir la tercera sessi temticaque, en aquesta ocasi, es vacentrar en lestratgia local dedinamitzaci econmica, i a laqual shi va convidar especcament a una representaci delempresariat local. Durant lasessi, es van presentar les tendncies actuals en poltiquede dinamitzaci econmica les principals lnies de lestratgia local, a crrec de MarcePrunera de la consultoria especialitzada en desenvolupament de ciutats i regionalsIMACITY. La reuni dahir vatancar les tres sessions temtiques iniciades aquest medoctubre amb la participacidagrupacions sindicals, empresarials i entitats del tercesector per treballar en xarxaestratgies per sortir de la crisi. Properament, es convocaruna reuni del grup de trebalper analitzar-ne els resultats extreuren noves conclusionsLa iniciativa pretn la participaci dels grups municipals dels actors econmics i socialper trobar solucions a lactuasituaci econmica.

Redacci

Reus haur desperar per veuredeclarar a lexdirector generaldInnova i expresident de lInsti-tut Catal de la Salut (ICS), JosepPrat, pels pagaments presumpta-ment sense justicar i possiblesirregularitats entorn al hldingdempreses municipals Innova.

Les declaracions de Josep Prati Carles Mant, exdirector delServei Catal de la Salut (Cat-Salut) i expresident de Shirota,shan ajornat ns al proper 19 defebrer de lany vinent. Segons elJutjat dInstrucci nmero 3 deReus, lajornament es deu a unaqesti purament administra-tiva, ja que ladvocat que repre-senta Carles Mant havia estatcitat amb anterioritat per com-parixer als jutjats de Barcelonaen un altre afer judicial.

Arran duna denncia dAraReus del passat mes de juny, Prati Mant tenien previst compari-xer als jutjats de Reus per decla-rar com a imputats el dijous 22de novembre, noms tres diesabans de les eleccions al Parla-ment de Catalunya.

Linterventor general delAjuntament de Reus, Baldome-ro Rovira, i el secretari general,Jaume Renyer, tamb havien es-tat citats a declarar el mateix dia,a les deu del mat, just una horaabans que Prat i Mant.

Linterventor i el secretari ge-neral van elaborar un informejurdic per valorar els pagamentspresumptaments sense justicarentorn Innova que han aoratdes de lentrada del nou governmunicipal i van concloure que espodria tractar dun cas de mal-versaci de fons pblics, i quetamb hi podria haver indicisde responsabilitats comptables ipenals.

Pagaments injustificatsAra Reus va presentar el passat19 de juny una denncia als Jut-jats de Reus contra Prat i Mantper estafa, apropiaci indeguda imalversaci de fons pblics. I sque, amb Prat al capdavant delhlding dempreses municpals,lexdirector del CatSalut i deShirota, Carles Mant, va cobrardInnova, des de labril del 2007

al juny del 2011, 838 mil eurosper treballs dassessorament,presumptament injusticats, atravs de la seva empresa CCMEstratgies i Salut.

Aix ho van concloure els in-formes elaborats per linterven-

tor i el secretari de lAjuntamenttamb van elaborar un informesobre els cobraments de larqui-tecte JorgeBatesteza, que es vapersonar fa uns mesos al con-sistori per acreditar la seva feinacom a assessor en les obres delnou Hospital Sant Joan.

Pressi des de loposiciMentre Ara Reus va optar per lavia judicial, lequip de govern vadecidir traslladar els informes ala Fiscalia i al Tribunal de Comp-tes perqu determinessin si senderivaven responsabilitats, talcom va dir al seu dia lalcalde de

Reus, Carles Pellicer.A ms a ms dAra Reus, la

CUP de Reus tamb ha treballataquests mesos per treure a lallum les presumptes irregulari-tats entorn a Innova i a la sanitatcatalana.

Ja al mes de gener passat, justabans de la dimissi de Prat coma director general dInnova, laCUP va interposar una dennciaa la scalia de lAudincia Naci-onal en relaci a les presumptesirregularitats en la gesti de Pratal capdavant del hlding dem-preses municipals de Reus.

La scalia de Tarragona ones va derivar la denncia de laCUP, desprs dobrir dilign-cies dinvestigaci, va trametrela denncia de la CUP al JutjatdInstrucci nmero 1 de Reus,el mateix que est investigant,arran duna altra denncia dAraReus, sobre les factures del Tec-noparc emeses a lexpresident dela societat, ngel Cunillera, i alexmembre del Consell dAdmi-nistraci i exregidor dUrbanis-me, Jordi Bergad, per valor dems de 130 mil euros.

JUDICIAL

Sajornen les declaracions de JosepPrat i Carles Mant fins al febrerLexdirector general dInnova i president de lICS havia de declarar el proper 22 de novembre

Ladvocat de Mantha estat citat, ambanterioritat, als jutjats deBarcelona

7/31/2019 m Tarragona 311012

8/40

8 diarims 31/10/2012

REUS

Redacci

El Festival Europeu de Curtme-tratges FEC de Cambrils i Reus delany vinent ser una edici sotamnims: sense concurs, ni jurat,ni participants, ni el gruix dac-tivitats paralleles habitual, ambuna reducci entorn al 30% enla programaci i dentre el 60% iel 70% del pressupost. Aix ho vaassegurar el director del Festival,Christian Inaraja, en el marc de lapresentaci del FEC a Reus.

Inaraja, acompanyat pels regi-dors de Cultura de Reus, JoaquimSorio, i Cambrils, Francesc Gar-riga, va dir ahir que per decisiprpia, a partir del que es projec-ti a nivell estatal i europeu invi-taran els seus directors i actorsperqu assisteixin a la cita ambles dues localitats.

Per voluntat prpia i podercrixer en propers edicions serun format petit per de moltaqualitat, van armar des de lor-

ganitzaci del festival, que tambredueix la durada del certamen.

Des dara i ns el 2014, Inarajava assegurar ahir que lobjectius treballar per replantejar elprojecte i evolucionar-lo. Defet, entre les millores previstes,des de lorganitzaci asseguren

que caldr millorar tcnicamentels espais de projecci i treballarmolt ms amb la vessant socialper potenciar la relaci comer-cial entre productores, artistes,directors i afeccionats.

RetrospectivaPer la seva banda, segons lor-ganitzaci, el pressupost, queen ledici del 2012 va ser duns

95.000 euros entre les dues loca-litats, per a ledici del 2013 serdentre un 60 o 70% menys. Pelque fa a la programaci, que esreduir entorn al 30%, les ses-sions no seran competitives iseliminaran activitats parallelescom ara les exposicions, els cr-dit universitari Magraden curtso lArt Room, entre altres.

La nova edici del FEC, quesolia rebre prop de 3.000 curt-metratges de diferents puntsdEuropa, oferir al 2013 unaretrospectiva dels millors curt-metratges que han passat pel fes-tival en els darrers anys. Durantels dies del certamen, hi hauractivitats gratutes com ara ta-llers danimaci per als ms pe-tits o miniprojeccions de cinemaal passeig Martim de Cambrils ia la plaa del Mercadal de Reus.

El FEC Festival arribar a Cam-brils els dies 8 i 9 de mar i a Reusels dies 15 i 16 de mar del 2013.

CULTURA

El Festival Europeu deCurtmetratges del 2013 es

queda sota mnimsEl FEC de Cambrils i Reus, que tindr lloc el proper mes de mar, nocomptar ni amb concurs ni amb el gruix dactivitats paralleles habitual

LAssociaci Dr.Francesc Tosquellpromou un cicle ssalut mental

LAssociaci de FamilMalalts Mentals Dr. cesc Tosquelles, amb

laboraci de lAjuntamReus i linstitut Pere Mganitza un cicle de xerraSalut Mental: urgncieocupacions. Aquest nobusca fer ress del que lexperincia de les peque pateixen un problesalut mental, aix com etes i les necessitats queen lentorn familiar: la sde fragilitat, el desemment quan arriben els psmptomes, el no compqu est passant, lide lhospitalitzaci, la dels altres, etc., sn dels aspectes que han dtar aquestes persones entorn familiar. En alnia, el cicle tamb donar a conixer lAssocontribuir a formar opromoure la sensibilitla inclusi social daqpersones. El cicle tindrlantic Hospital de Sansestructura entorn a disessions, que siniciarde novembre i seguiransualment, ns al propde maig.

POLTICA

Leurodiputat Ramon Tre-mosa va impartir una con-ferncia ahir, organitzadaper la Joventut Nacionalis-ta de Catalunya (JNC), a laSala de Graus de la FacultatdEconomia i Empresa, alcampus Bellissens de Reus,de la Universitat Rovira iVirgili (URV). Entre els as-sistents hi havia la regidorade CiU a Tarragona, Vic-tria Forns. Lactual climapoltic va centrar la xerrada-colloqui de Tremosa.

Ramon Tremosa, alcampus Bellissens

OLVIA MOLET ELECCIONS

El president de Plataformaper Catalunya (PxC) i can-didat a la presidncia de laGeneralitat, Josep Anglada,va visitar ahir Reus. Acom-panyat del candidat per Tar-ragona, Joan Carles Fuentes,i de simpatitzants i militantsdel partit a Reus, Anglada vapassejar al llarg del passeigPrim, on va anar repartint, ala gent i als diversos comer-os del passeig, informaciamb els eixos bsics del seuprograma.

Josep Anglada(PxC), a Reus

OLVIA

La programaci del FECes reduir un 30% i el seupressupost entre el 60 iel 70%

El CNL amplia loferta decursos dacolliment

FORMACI

Atesa la continuada demana-da que sha detectat, el CNL delrea de Reus Miquel Venturaobre les inscripcions per a un

nou curs de nivell Bsic 1, quees far a Reus del 12 de novem-bre al 6 de febrer, els dilluns i di-mecres de cinc a set de la tardai que sadrea a la poblaci engeneral que vol aprendre a par-lar en catal.

A aquest curs, de matrculagratuta com tots els de nivellbsic, shi ha dafegir el B1 que

comenar el 5 de novembrea Cambrils i el B1 i el B2 a Reusfruit de la collaboraci inicia-da lany passat entre el Servei

dOcupaci de Catalunya (SOC)i el Consorci per a la Norma-litzaci Lingstica (CPNL).En aquests casos lalumnat,persones aturades amb pocs onuls coneixements de catal, vederivat per lOcina de Treballde la Generalitat (OTG). Les ins-cripcions es poden realitzar almateix CNL.

La Fundaci Reddis collaboraen la recuperaci daliments

BENESTAR SOCIAL

Davant el Projecte de Recupera-ci daliments frescos, impulsatper la Regidoria de BenestarSocial de lAjuntament de Reus,la Fundaci Privada Reddis shiha volgut sumar collaborant enla compra de vuit neveres per-qu les entitats que reparteixinpuguin fer una conservaciadequada daquests aliments.Aquestes entitats sn cinc par-rquies vinculades a Critas:Crist Rei, Sant Francesc, SantJoan Baptista, Sant Pere Aps-

tol i Sant Josep Obrer i lAsso-ciaci social i cultural Races, elCentre Pastoral dajuda al presi al necessitat i la Societat SantVicen de Pal.

Amb la compra daquestesneveres, la Fundaci PrivadaReddis facilita que no es trenquila cadena del fred dels produc-tes i que les entitats que han derepartir els aliments a diari, hopuguin fer assegurant la bonaconservaci daquests produc-tes.

7/31/2019 m Tarragona 311012

9/40

931/10/2012diarims

CAMPDETARRAGONAFESTES

CRISTINA AGUILAR

Milers de persones es van congregar al Parc M. Albinyana.

Salou celebra amb una paellaels 23 anys de la segregaciSalou celebrava ahir el seu ani-versari com a municipi segre-gat. Ahir es complien 23 anysdes de que s un municipi in-dependent i de ple dret desprsque el 30 doctubre de 1989 elTribunal Suprem conceds lasegregaci i per tant la indepen-dncia administrativa de Vila-seca. Per commemorar lefem-ride, ahir es va servir una paellaa prop dun miler de persones alParc de Manuel Albinyana . Elbatlle ha destacat Al voltant de

la paella es van congregar propde mil persones que han gaudiper dos euros de larrs, a msde pa, la beguda i el postre. Larecaptaci daquest dinar coms ja tradicional es destinara ns solidaris i es distribuirentre entitats de carcter benc del municipi. La jornadadahir va comenar amb unaofrena oral i un vermut popu-lar al carrer Valncia organitzaper lAssociaci dAmics del 30doctubre.

Monblanc celebra lafra agroalimentriade Sant Mart

La V edici de la Fira de SantMart de productes agroali-mentaris, vins i caves i for-matges de la Conca de Barber

tindr lloc a Montblanc els 2,3i 4 de novembre. La ra t coma eix central la mostra gastro-nmica per es realitzaran totun seguit dactivitats paralel-les. va ser presentada ahir perlAjuntament de Montblanci Jordi Silvestre, president delAssociaci dHosteleria de laConca de Barber.

El municipi dAlmosteres declara territoricatal lliure

El ple de lAjuntament dAl-moster va aprovar dilluns laDeclaraci dIndependnciade Catalunya on declara Al-moster territori catal lliure.La declaraci expressa elsgreuges que pateix Catalunyarespecte a lactitud que man-t el govern i la difcil situacieconmica. La moci demanaal Parlament que porti a termeuna consulta, en la propera le-gislatura, en la que el poble ca-tal exerceixi el dret a decidir.

Vicente M. Izquierdo

El Campionat de Golf i Pitch andPutt a la platja arriba enguany ala seva quinzena edici, on hiprendran part un centenar departicipants, els quals mesura-ran forces en un torneig que esdesenvolupar dissabte, 9 denovembre, a la sorra de la Pine-da. El dia abans, divendres, elsgolstes es concentraran al Clubde Golf Costa Dorada per de-mostrar les seves habilitats, tot ique els partits que disputin a lesinstallacions del Catllar no seranpuntuables de cara al campionat.

s el nov any que aquesttorneig es disputa a la platja dela Pineda i la nostra intenci sque la gent pugui gaudir dun diadiferent, segons detalla XavierGraset, president del Patronat deTurisme de Vila-seca. Tothomqui ha vingut a jugar aquest cam-pionat ha marxat molt content i,a ms, tamb prepararem algunaactivitat per als ms petits, con-clou Graset.

Per la seva banda, ngel Llo-pis, coordinador del campionat,

destaca que s un campionatque, com sempre, es disputara divuit forats. Aquests, seran

de par 3 i lextensi de cadascundells oscillar entre els 40 i els60 metres.

LA PINEDA

El XV Campionat de Golf iP&P tindr 100 participantsSe celebrar els dies 8 i 9 de novembre al Costa Dorada i a la platja

CRISTINA AGUILAR

Xavier Graset, a lesquerra, acompanyat dngel Llopis.

Redacci

Uni de Pagesos va presentarahir les seves peticions per alnou Govenr que surti de leseleccions catalanes del proper25 de novembre. Els dos puntsprincipals: una campanya pera posar a les competnciesdeslleials als mercats i lestabli-ment duna legislaci catalanade contractes agroalimentaris.

Amdues peticions sinclo-uen dins el plec de propostes

que, sota el nom de Mesurescatalanes per consolidar la pa-gesia professional, presentarel sindicat a tots els partits po-ltics amb representaci parla-mentria. Les reclamacions es

traduceixen en la reivindicacidel sector que se simpliquinels sistemes per a que els pa-gessos puguin accedir al valorafegit dels preus, dotar el sectorduna nova llei de salvamentdempreses en crisi i una altraen relaci a la caa per tal deregular la proliferaci descon-trolada despcies animals queafecten algunes collites. Unide Pagesos demana tamb unpla de formaci per al sector

agrari que pugui posicionar-locom una sortida professionalefectiva aix com a possibilitatdel cessament anticipat, quepermeti donar sortida al relleugeneracional.

Uni de Pagesos exposales peticions del sectorper al utur Govern

AGRICULTURA

Generar un mercat just, el principal objectiu

7/31/2019 m Tarragona 311012

10/40

10 diarims 31/10/2012

CAMP DE TARRAGONA

FELICITACIONS

Hace tres aos que viajamosen la misma direccin. Con lasmaletas cada vez ms llenasde felicidad y amor, y con unpequeo polizn fruto de eseamor. Que el viaje que comen-z por azar, nunca tenga fn.

Moltes felicitats per tots dos,per la Valer que ha fet 7 anys ipel Nuky que en far un. Perque continueu siguent tant

bons i dormint com marmo-tes australianes.

Avui la Lavinia fa 18 anyde guapa com sempremolt orgullosos de tu!mem!

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarrag

Redacci

Villa Alexander va inaugurar eldijous passat un nou indret dedegustaci de tapes i vins. Els as-sistents a lobertura daquest es-pai van poder tastar la trentenade tapes que el nou establimentposa a labast, de les quals nhiha de fredes i daltres que se ser-

veixen calentes. Totes les tapes,per, es poden acompanyar ambuna cova de vi per un preu de tansols tres euros.

Aquest nou bar, que sobreamb lobjectiu daprotar elsrecursos del restaurant VillaAlexander de Salou i el doferiruna proposta gastronmica di-

ferent i econmica per a tots elsgustos, disposa duna zona chillouton poder gaudir, tamb, delspartits de futbol. Aix mateix, ellocal disposa duna bodega ambms de 300 referncies. De fet,els clients podran tastar vins deles Denominacions dOrigen deTarragona, Montsant, Priorat,

Peneds, Conca de Barber, Ter-ra Alta a ms de disposar de vinsRibera i Rioja.

El nou establiment de tapeigromandr obert a partir de dosquarts de vuit del vespre els di-jous, divendres, dissabtes i diu-menges, a ms dels dies que hihagi Champions League.

CRISTINA A

La inauguraci del local que va tenir lloc dijous passat.

Villa Alexander inaugura un nou espai

de degustaci de tapes i vins

OBERTURA

Es poden tastar una trentena de tapes, maridades amb vins de diferents Denominacions dOrigen

Silvia Jimnez

Els Pressupostos Generals delEstat de lEstat han destinat unapartida de 36.900.000 euros pera la demarcaci de Tarragonaper fer front al pagament de lesexpropiacions pendents. De fetest fent efectius els pagamentspendents i ja ha pagat 10.120.536euros als expropiats. A princi-pis doctubre ja havia transferit2.030.647 euros als propietarisafectats per les expropiacionsdutes a terme per a la construc-ci de la carretera A7. La xifra escorrespon, en concret, a 16 expe-dients distributs arreu del terri-tori, als municipis de Cambrils,Vila-seca, Vinyols i els Arcs,Reus, la Canonja i Tarragona.

Al terme de Tarragona el Go-vern havia pagat ja a 5 propieta-ris, que en total sumen 1.275.681euros. Al terme de Cambrils vaabonar tamb les indemnitzaci-ons, corresponents a cinc expe-

dients ms, un total de 316.793euros. A Vila-seca lEstat va ha-ver de pagar 171.068 euros pertres expedients que tenia pen-dents per les expropiacions delA7 i a Vinyols i els Arcs un ms,llur indemnitzaci ascendia a11.786 euros. A Reus i la Canonja,el Govern ha pagat, des de nalsde setembre, dos expedientsms, per valor de 22.358 euros i31.962 euros respectivament.

Durant el mes doctubre lEs-tat ha fet efectives noves forna-des de pagaments corresponentsa les expropiacions per les car-reteres T-3270, T-3430, T-3260,T-3240 i la T-3160, entre daltres.En total, 6.925.525 euros.

Tarragona s la segona demar-caci de tot Catalunya on shandestinat ms diners per fer frontal pagament de les expropiacionsals propietaris. A Barcelona elsPressupostos contemplen unapartida de 36.900.000 euros.

El subdelegat del Govern aTarragona, Jordi Sierra, ha valo-rat linici dels pagaments com amolt positiu. Ja que es comen-cen a assumir uns compromisosadquirits fa set anys que tenienun retard molt perjudicial a ni-vell particular i collectiu, sobre-tot si tenim en compte la situacide crisi actual que viu el pas,puntualitza Sierra. Afegia, per,que no podem donar un ca-lendari exacte de quan cobrarantots els que han estat expropiats,tant per les obres de lA7 com perlA27 o les obres del Corredor delMediterrani, per s que podemassegurar que els propietariscobraran, ja que hi ha la partidapressupostria. El Govern delEstat acumula un deute de tret-ze milions en expropiacions a lademarcaci de Tarragona segonslestimaci global que noms ten compte les nques agrcolesafectades, que sn la majoria.

TERRITORI

El Govern paga 10 MEURals afectats per les

expropiacionsA finals del mes de setembre es van comenar a fer efectius elspagaments als expropiats per obres a les carreteres

Detenen dues persones perrobar a una botiga a Altafulla

POLICIAL

La Policia Local dAltafulla vadetenir ahir dues persones acu-sades dun robatori. La policiava ser requerida dilluns al mat

pels propietaris dun establi-ment del municipi, vctimesdun robatori. Els comerciantsvan alertar que quatre personeshavien entrat dins del local, ihavien marxat sense pagar ambdiferents productes. La descrip-ci facilitada dels presumpteslladres i la collaboraci dels

vens de la zona, van permetrela identicaci i posterior de-tenci a la Ronda dAltafulla dedos dells, dorigen romans, i

la recuperaci duna part delmaterial sostret. Dels altres dosindividus encara es desconeixel seu parador. El cas va passar amans dels Mossos ats que elspresumptes autors resideixenfora dAltafulla. Daquests esconeix el nmero de matrculadel vehicle amb qu van fugir.

La Festa Major de Sant MartdAltafulla comena avui

POLICIAL

Altafulla donar avui el tret desortida a la seva Festa Major deSant Mart 2012 amb el passat-ge diablic, que organitzen elsDiables dAltafulla. Les festesculminaran el proper dissabte17 de novembre amb la Festadels 10 Anys dAltafulla Rdio,al casal La Violeta. Com a no-vetats del programa denguanydestaquen lestrena del Grup deDiables Petits, el proper diu-menge 4 de novembre; els ver-muts electrnics, el dissabte

3 de novembre; la visita de laBanda de Msica de Roviano(poble itali agermanat ambAltafulla), el proper divendres 9de novembre, i per partida do-

ble, les obres de teatre Live!, deXuriguera i Faixedas, el dissabte3 de novembre, i Banca Runis,de lAteneu Cultural de Dones,el dissabte 10 de novembre. Pelque fa als concerts de msicajove, la festa major albergar lesactuacions de lOrquestra Mit-janit i Terratombats.

La plaa de lOli seplaa dels artistesdiumenge cada m

La plaa de lOli es cor cada primer diumemes en la plaa dels argrcies a una iniciativa

sada per artistes vallencel mes de juny, una vegmes, aquest punt embldel Barri Antic de Vallescenari dun mercaen qu els artistes vallelentorn mostraran lesobres i habilitats. El dart es podr veure pmer cop aquest diumen

Torredembarrainstalla una novacampana

LAjuntament ha instalnova campana feta de estany amb un dimetrcm i un pes de 40 quilcompletar el campanacapella existent a la cardel cementiri. La caque ocupava aquell llocapella va ser robada duGuerra Civil i es va fonconvertir el coure en bacelebrar un acte de beci a la capella del cemel dia de Tots Sants, a le

7/31/2019 m Tarragona 311012

11/40

1131/10/2012diarimsCATALUNYA-ESPANYA-MN

Disseny i funcionalitat, aspectes

essencials en els estris de cuinaLes marques de decoraci presenten les novetats per aquesta temporada tardor-hivern

Redacci

El disseny no noms s un as-pecte que es trobi al menjador,dormitoris o en daltres estan-ces de la llar, sin que s unacaracterstica que pren fora enels petits detalls del mn de ladecoraci.

En aquest cas, es parla delsestris de cuina, que a banda deser funcionals, s a dir, han de

ser tils per cuinar i cada unha de complir amb la tasca perla qual han estat creats, tambpoden incorporar dissenys mo-derns i dltima tendncia.

Una de les cases de decora-ci que treballa en aquesta lnias Villeroy & Boch que ha pre-sentat les noves fonts pel fornde la collecciCeramicplus.

Aquestes fonts estan fetes de

cermica i incorporen una tapade silicona a ms dels estalvisa jocs, en diferents colors, tal icom es veu a la imatge.

Aquestes safates poden anaral forn i tamb posar-se direc-tament a la taula per majorcomoditat; a ms presentendiferents formes i tamanys peradaptar-se a totes les necessi-tats a lhora de cuinar.

DECORACIVILLEROY& BOCH

ACN

Almenys 28 persones han mortals Estats Units i una al Canadpel pas de lhurac Sandy, se-gons dades citades per la prem-sa nord-americana, entre ellesla CNN. Ms de 7 milions i migde persones de 15 estats i deWashington seguien ahir sensesubministrament elctric com aconseqncia del fort temporal.El servei escolar i el transportpblic dalgunes de les ciutatsms afectades continuava sus-ps. En total, i des de la setmanapassada, gaireb 100 personeshan mort pel pas de lhuracSandypel Carib i els Estats Units.El candidat republic Mitt Rom-

ney reprendr avui la campanyaelectoral. El candidat demcra-ta Barack Obama, en canvi, vacancellar els actes de campanyaprevistos per dimecres.

Lhurac, que va arribar als Es-tats Units la matinada dahir, vaprovocar inundacions i incendisa ciutats properes a la costa estdel pas. Com a conseqnciadel temporal, moltes escoles delsestats ms afectats per lhuracseguien tancades i el transportpblic continuava interromput.

A Nova York, una de les ciutatsms afectades per la tempesta,es van haver devacuar dos hos-pitals com a conseqncia de lamanca delectricitat. Lalcalde,

Michael Bloomberg, va conr-mar 10 vctimes mortals a la ciu-tat, tot i que va dir que la xifra po-dria augmentar. A ms, segons

fonts ocials de la ciutat, coma mnim 80 cases del barri deQueens shan vist afectades perincendis aquesta matinada, que

han mobilitzat 200 dotacions debombers. El servei de metro deNova York segueix interromput ahores dara. En aquest sentit, lesautoritats de la ciutat han infor-mat que esperen que torni a fun-cionar daqu 4 o 5 dies.

Lhurac va arribar ahir al Ca-nad amb una intensitat inferiora la de la matinada passada a la

costa est dels Estats Units. Msde 100.000 canadencs continuaven tamb ahir sense electricitatLa forta tempesta, que va pro-vocar la caiguda darbres i lnieselctriques, va ddixar un mort aToronto i va provocar la cancel-laci dalguns vols amb origeno destinaci a ciutats de la costaest dels Estats Units.

Barack Obama hapreferit cancellar totsels actes de campanyaprevsitos per avui

EF

CATSTROFES

Lhurac Sandydeixa almenys 29

morts als EstatsUnits i un alCanadEl candidat demcrata Mitt Romney t previst

reprendre la campanya electoral avui

Un home, mentre s evacuat, ajudat per les autoritats nord-americanes.

Lhurac va arribar ahial Canad amb unaintensitat inferior que alsEstats Units

7/31/2019 m Tarragona 311012

12/40

12 diarims 31/10/2012 OPINILes cartes alDiariMs, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar rles mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de

Edita:Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abell

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles Magran

Cap de distribuci:Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez.[redaccio@mestarragona.com]Redacci: Laia Daz, Vicente Izquierdo,Alba Porta, Susanna Cases, MnicaPrez.Especials:Laura Gmez.Tancament: Mario Lpez.Fotografa:Cristina Aguilar, Olvia Molet.Edici de publicitat: Sara Sorando.Distribuci: Marta Lpez.Administraci:Nria ClosPublicitat:Maria Molleda, M. Jess del Hierro,Merc Ripoll, Antnia Turull.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Oset, S.A.

Distribuci

controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la collaboraci de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

CARTES

El 14 farem vagaTRIBUNA

Els sindicats han convocat una nova vagageneral el dia 14 de novembre contra les pol-tiques de retallades i de desmantellament dela protecci social, que lnic que han fet haestat provocar ms atur i ms pobresa. No caldir que ICV-EUiA dona ple suport a aquestaconvocatria, i davant les veus que argumen-ten la inoportunitat que hi hagi una vaga enplena campanya electoral nosaltres diem queel que s inoport, amb campanya o sense,sn les accions dels governs del PP i de CiUque ens han dut a aquesta situaci. Si els des-nonaments no saturen perqu hi hagi cam-panya, si latur continua pujant, si les famliespassen cada cop ms dicultats per fer fronta les seves despeses, haurem nosaltres dededicar dues setmanes de novembre a parlardel que vulgui el senyor Mas, o el senyor Ra-joy, i ens haurem doblidar del que realmentens passa? I s clar, que no. s per aix, queel dia 14 farem vaga, juntament amb la granmajoria dels treballadors i les treballadoresdel pas.

Un pas on la taxa de pobresa arriba ns al29,5%: a Catalunya hi ha 2.200.000 personespobres. I les que no en son, o no s ho conside-

ren, cada cop hi estan ms a prop. El 57% dela ciutadania t dicultats per arribar a nalde mes, i el 39% no es pot permetre ni unasetmana de vacances lany. Totes aquestesdades provenen de la darrera Enquesta decondicions de vida i hbits de la poblaci en-

carregada per la Diputaci de Barcelona, i ensproporcionen una imatge del pas que hauriadavergonyir-nos, sobretot quan ens nado-nem que no sn aquestes qestions les queestan en el centre del debat pblic, monopo-litzat gaireb en exclusiva pel clebre viatge ataca del senyor Mas o pels entrebancs que hiposa el senyor Rajoy.

I s que tots dos tenen moltes coses a gua-

nyar, amb la amarada patritica. La ms im-portant: eludir les seves responsabilitats enel desastre econmic en qu estem cats, totdesviant latenci de la poblaci. Per aix calrecordar que el lema de la vaga del dia 14 hodiu ben clar: Que no ens prenguin el futur.Hi ha culpables. Tenim solucions. S, hi haculpables. Els primers de tots, els mercats. I,immediatament desprs, els responsablespoltics que hi collaboren, destinant el dinerpblic a unes obligacions nanceres ms quehipottiques en comptes dadrear-lo a les

necessitats de la poblaci. Els nostrestos paguen el deute dels bancs per nocaci de la nostra canalla, ni la nostra ni les pensions de la nostra gent gran.escandals. Aix podria ser delictiu. el que fan, sense pensar-shi gaire, CiU

I s contra aix, que sha convocat ungeneral.

Ara que circula tant lexpressi drcidir afortunadament, perqu s uncia veure com es converteix en majoripensament que sempre has defensat-EUiA remarquem que aquest dret spoder exercir sense restriccions: davlEstat, per tamb davant dels merc

quina ra els ciutadans i les ciutadanaviat es pronunciaran sobre els dretsnals de Catalunya, no haurien de fer el en matria de drets socials i econmic

El 14 de novembre veurem qui defedeb els ciutadans i les ciutadanes, ellladors i les treballadores. El futur delser diferent de la suma dels futurs dles persones que lintegren, i aquests mde futurs depenen de com sortim de o de si en sortim. El 14 de novembrevaga, perqu ens neguem a callar.

HORTENSIA GRAUCap de llista dICV-EUiA perTarragona

El 14 de novembre veurequi defensa de deb elsciutadans

El dia 14 farem vaga,juntament amb la granmajoria de treballadors

Un sol pobleTRIBUNA

Fa uns dies em va aturar pel carrer un membrede lAssociaci Cultural Andalusa de la Concade Barber i em va preguntar si el diumenge4 de novembre aniria a fer una paella que,al local de lesmentada entitat, organitzavalassociaci conjuntament amb lAssembleaNacional Catalana (ANC). He de confessarque va ser gran la meva sorpresa i que esticcontent que la primera notcia la tingus depart de lassociaci andalusa perqu aix evi-dencia que els uxos de comunicaci a lm-bit de Montblanc sn diversos i transversals.

Vaig demanar que mexpliquessin qu eraaquest acte i em va dir que seria un dinar degermanor entre lANC Conca de Barber ilAssociaci Cultural Andalusa de la nostra

comarca, i que, a banda de dinar una paella,parlarem que no hi ha dhaver cap malents ique s perfectament compatible lobjectiu deles dues entitats.

Vaig manifestar que, com a batlle de la VilaDucal, assistiria amb una enorme joia a lacte,

que ho faria de forma discreta per la proximi-tat de la contesa electoral per tal que ningcreis que ho realitzava per rdit electoral, re-ivindicant aquesta manera de fer que ens ha

caracteritzat a la gent de Montblanc.Moltes vegades he dit que el nostre cata-lanisme comena en el montblanquinisme,que comencem a fer montblanquinisme desde ben petits, ballant els Nanos o picant alBall de Bastons, i que aqu es comena a crearaquest sentiment collectiu que, amb una na-turalitat absoluta, esdev catalanisme. I aixanem caminant com un sol poble, com unpoble plural i divers, amb mltiples ideologi-es, pensaments, religions i llenges, ms amb

un sentiment ferm de montblanquinisme icatalanitat.

I aix, amb actes com aquest, volem ferpals que podem avanar cap a la llibertatnacional, cap a la independncia, sense capfractura social, sense cap trencament de lacollectivitat, amb el respecte que hem dob-servar tots i cadascun de nosaltres per la di-

versitat del prxim, per sabent que caminar junts cap a lideal duna Calliure i prspera.

Enfront daquells que diuen que e

de la nostra llibertat suposa una rupla nostra societat, que si avancem capCatalunya independent inevitablemevocarem divisions i enfrontaments, joprenguin lexemple de la trobada del diumenge i que vegin que el nou camllibertat el farem junts, els qui parlemels qui parlem castell, qui va nixer dmuralles de Montblanc i aquells que na fora avui sn tant o ms montblanqmontblanquines, catalans o catalanes

L1 de setembre vam baixar de la Plajor de Montblanc ns a Poblet per cel

Marxa de la Independncia. Quan trael Pont Vell amb el rerefons de les torbaluard de Montblanc, rere un marlades, en veure tanta i tan diversa gMontblanc, vaig copsar que aquest erde tots.

JOSEP ANDREU I DOMINGOAlcalde de Montblanc

Podem avanar cap a lallibertat nacional, cap a lindependncia

Moltes vegades he dit que elnostre catalanisme comenaen el montblanquinisme

Ciu peor que el tripartitoLas cifras de paro que han aparecido sonmalas para toda Espaa, pero me ha sor-prendido lo psimas que han sido especi-almente en Catalua. En el ltimo ao de

legislatura de Artur Mas ha perdido msgente su trabajo en Catalua que en An-daluca y Extremadura juntas. Se criticmucho al tripartito pero resulta que conCiU se han destruido ms empleos que con

el tripartito. Realmente los datos son mos y no sorprende que CiU est ocultasu mala gestin con cortinas de humo

MariaS

El rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau,va anunciar ahir ladhesi de la universitat tarragonina al co-municat que ha fet pblic lAssociaci Catalana dUniversitats

Pbliques (ACUP). Amb aquesta adhesi la URV dna suport ala resoluci del Parlament de Catalunya del passat dia 27 desetembre en el sentit de constatar la necessitat que el poblecatal pugui decidir lliurement i democrticament el seu futurcollectiu. LACUP anava ms enll i assegura que com a repre-sentants de les universitats pbliques catalanes del nostre pas,volem oferir la nostra voluntat i disponibilitat per contribuir desde les nostres institucions, a consolidar i a impulsar el posiciona-ment del Parlament amb totes aquelles aportacions per permetinun autntic progrs social, econmic i cultural. Daltra banda,les unviersitats pbliques recorden que leducaci superior ila recerca sn pilars fonamentals duna societat moderna i deprogrs i, en aquest sentit, sn un instrument valus per enfortirles capacitats de les societats avanades per generar progrs,

benestar, riquesa i competitivitat mitjanant els impactes de lesuniversitats en la formaci i el capital hum, la recerca cientca,el desenvolupament social i cultural, i la innovaci i el progrseconmic. En denitiva, la Universitat Rovira i Virgili, va fer ahir

un pas endavant i es va mullar.

La Universitat Rovira i Virgilies mulla

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

La xapa dAceroHi ha qui col- lecciona tot tipusdobjectes: pins, imans de nevera,xapes de cava... Sembla ser, per,que el regidor del Partit Popular alAjuntament de Tarragona, JosepAcero, collecciona xapes, per no decava, sin de les que senganxen ala roba. Al menys aix sembla des-prs que li fes una comanda especial a la seva homloga socia-lista, Begoa Floria, qui ha fet un didctic viatge als Estats Unitsper conixer de prop les eleccions americanes. Acero, li va dema-nar, via Facebook s clar que li envis una xapa. Floria va com-plir el comproms i ahir, mateix, de forma informal, li lliurava la

xapa al regidor popular. Ho feia desprs del plenari, davant delsperiodistes i en un ambient dists. La xapa, aix s, era electoral:del candidat Mitt Romney.

7/31/2019 m Tarragona 311012

13/40

A les acaballes del 2012, el sector de laqumica ha fet balan de la seva situaci idels diferents aspectes que influeixen enla tasca que desenvolupen les indstriesqumiques. En aquest sentit, des delAssociaci Empresarial Qumica deTarragona es treballa dia rere dia entermes de respecte al medi ambient i desostenibilitat, a ms de responsabilitatsocial del sector. Les exportacions sn

un punt destacable tamb durant aquestany, ja que en certa manera sn laspectepositiu del sector i s que les indstriesqumiques situades a la demarcaci deTarragona tenen un pes important enlmbit estatal, ja que representen un 25%de la totalitat i lideren les exportacions.Tot i que els temps sn difcils, lesindstries qumiques del Camp deTarragona estan fent un esfor per

mantenir la competitivitat i, en aquestsentit, reclamen que es facin les inversionscorresponents al territori per afavorirlexpansi daquestes empreses i quepuguin assolir un nivell de competitivitatigual o superior que empreses daltrespasos estrangers. Les previsions per alproper 2013 sn positives, ja que segonses pronostica la indstria qumica veur unlleuger creixement de la seva activitat.

7/31/2019 m Tarragona 311012

14/40

14 diarims 31/10/2012 QUMICA, UN PAS CAP ENDAVANT

Redacci

LAssociaci Empresarial Qu-mica de Tarragona va presentarfa uns dies el seu informe p-

blic 2012 que fa referncia alsindicadors del 2011. Dentre elsdiferents continguts que shidetallen, a mode de premissadestacada, es pot armar queel Clster qumic de Tarragonatreballa intensament en els as-pectes de responsabilitat social imedi ambient.

El Clster Qumic de Tarrago-na lintegren el conjut de sectorsi dagents involucrats amb la qu-mica que van ms enll de lacti-vitat industrial. Sota el lideratgede lAEQT es busca consolidarles installacions productivesexistents a ms datraure novesinversions dalt valor afegit, tantde les empreses presents comdaltres de noves a travs dunamillora de la competitivitat delsector.

El Clster Qumic de TarragonaEl Clster est integrat per en-titats i corporacions que treba-llen conjuntament per assoliraquests objectius, a banda delAEQT i de la participaci denou ajuntaments, el Clstercompta amb lAssociaci dEm-

preses de Serveis, amb ms de4.000 treballadors directes en laindstria qumica; els sindicatsde la qumica de la CCOO i UGT;lAutoritat Porturia de Tarrago-na, que compta amb gaireb unmiler de treballadors i el 65% delvolum de trc anual que generaaquesta indstria; la URV, lIns-titut Catal Qumic, el Centre deTecnologia de la Qumica de Ca-talunya, a ms de les administra-cions pbliques i les cambres decomer de Tarragona i Reus.

Tots aquests integrants van en

una mateixa direcci de treballper assolir els reptes de futurcom el fet de potenciar lapre-ciaci pblica de la qumica persatisfer les necessitats del mn

i fomentar linters envers la ci-ncia entre els ms joves. Aixmateix, la societat t algunsproblemes que sn un repte perla indstria qumica. En aquestsentit, per exemple, aconseguirun habitatge sostenible, fer arri-

bar aigua potable als que encarano hi tenen accs; alimentar els9.000 milions de persones quepoblaran el planeta en un futur;pel que fa a la salut, erradicar lesmalalties i aconseguir una vacu-naci universal i lluitar per atu-rar o minimitzar els efectes del

canvi climtic. En tots aquestsgrans objectius socials, la qu-mica hi t un paper actiu i moltpresent.

Les actuacions del ClsterEn linforme presentat, es detallacada una de les accions que elsdiferents integrants del ClsterQumic de Tarragona han por-tat a terme en diferents camps,com sn la sostenibilitat, el mediambient, la seva participaci icomproms amb la societat mspropera.

Aix mateix, en aquest do-cument hi ha explicats altreselements com la inversi en eltercer l que comportar msinversions en les indstries qu-

miques de Tarragona, que repre-senten un 25% del sector a nivellestatal. Els Parcs Qumics sntamb un altre aspecte explicaten aquest informe, on es recu-llen les principals actuacions enaquest mbit, de les quals des-

taquen el nou sistema de gestidemergncies entre parcs qu-mics i les empreses associades olobtenci de 5 estrelles per partdels parcs qumics en el certicatdaptitud a lauditoria de Reno-vaci de la Qualicaci dEmpre-ses de Manteniment Habitual.

Pel que fa als indicadors refe-rents a la sostenibilitat i el mediambient, la indstria qumicatarragonina mant la mateixatnica que en altres anys en ter-mes de seguretat industrial i ac-

cidents. En aquest sentit, ebre i lndex de freqncaccidents, aix com lndgravetat i els accidents senxa i en itnere mantenen dncia a la baixa. Per altrales empreses del sector sia Tarragona tamb estandes en la seva tasca de rdel medi ambient, contronivell de les seves emissio

I un darrer aspecte ds que la qumica de Tartreballa en constant cms amb la societat, i aldaquesta en les seves mtacions ldiques i tradica ms de la formativa i cuLes empreses han portat auna srie dactuacions soc

CRISTINA A

La indstria qumica sha comproms amb la societat propera a travs de diferents accions.

SITUACI ACTUAL

La qumica de Tarragona treballa per laresponsabilitat social del sectorLAssociaci Empresarial Qumica de Tarragona presenta el seu informe pblic 2012, que recull els indicadors referents a lany passat

Les empresesqumiques de Tarragonarepresenten un 25% delsector a nivell estatal

Els problemes de lasocietat actual sn elsreptes de la indstriaqumica

Lndex de freqnciadels accidents i el de lagravetat es mantenen ala baixa

7/31/2019 m Tarragona 311012

15/40

1531/10/2012diarimsQUMICA, UN PAS CAP ENDAVANT

Laura Gmez

Fa uns dies, lAEQT va pre-sentar el seu informe pblicrelatiu al 2012 amb indicadorsdel 2011. Un dels aspectes des-tacats en la presentaci va serque la indstria qumica creixper les exportacions que realit-za. En quina situaci i quin ni-vell es troben les exportacionsavui dia?La indstria qumica de Tar-ragona ha canviat de model enels ltims vint anys; de fet, quanes va pensar en la construccidel segon rack, va ser per podertreure la producci en vaixell deles ampliacions que es van fer ladarrera dcada del segle passat.Aix, de la producci de produc-tes generalistes sha passat a dal-tres nous dalt valor afegit i en unentorn de globalitzaci ha estatladaptaci de la producci a lademanda de nous sectors, coms el de les indstries denergiesrenovables, la qual cosa ha per-ms el manteniment i, per tantcrixer en exportacions.Quins sn els pasos que re-

ben aquestes exportacions dela indstria qumica tarrago-

nina?En conjunt, i per ordre de mag-nitud, els principals mercats snels dEuropa, EUA, Sud-amrica,

Brasil, Turquia, Xina,.... Jap, enel cas de tosanitaris altamenttecnolgics. Quan al futur, gr-cies a la transformaci del porten hub logstic, fruit de lamplede via europeu, ens enfocaremprincipalment a lintercanvi amblOrient Mitj.Quina ser la tendncia de laindstria qumica tarragoninade cara lany vinent, tant entermes dexportacions com enproducci, ja que aquest anyla producci creixer un 0,8%segons sha publicat recent-ment?La indstria de lAEQT repre-senta el 25% de la producci delEstat i, per tant, en aquest sentitpodem traslladar les previsionsque ha anunciat la federaci pera lany vinent. s un sector quea nivell global espera una taxade creixement superior al 5% anivell mundial. En el nostre cas,crixer es far en funci de quemantinguem lactivitat dinnova-ci que aportem a aquest mercat,que ens diferencia; la recerca i laformaci, s a dir, el talent de lespersones i, com ja hem parlat, lacompetitivitat que permeti man-tenir la capacitat dexportaci.Es pot dir que sn les expor-tacions que salven la indstriaqumica, o hi ha quelcom ms?

Els marges, en aquestes con-juntures de crisi, sn molt ajus-tat, i cal ser molt competitius perincrementar el volum de negoci.Factors com el cost energticpoden posar en perill el desen-volupament del negoci. Els pro-ductes amb tecnologia incorpo-rada de qumica verda, de noudisseny amb ecincia, ajudentamb, i redunden en el fet delexportaci que en aquests anyshan perms mantenir el volumde negoci. Continuar en aques-ta lnea dependr de no perdrecompetitivitat respecte als nos-tres competidors. Hem de pen-sar que tothom treballa per gua-nyar competitivitat, per tant nofer res suposa perdre. Si a sobrees prenen mesures que perjudi-quen la competitivitat, llavorsels resultats es poden reectiramb una contracci de volum denegoci.Canviant de ter, les darrerespoltiques del govern espanyolno ajuden massa a la qumica,tenint en compte el nou gra-vamen energtic o la mancadinversi en infraestructuresimportants. Com encara la in-

dstria qumica de la demarca-ci tots aquests handicaps?La nova llei introdueix mesu-res que generaran una prdua

immediata de competitivitat,en tant que el sector qumic escaracteritza per ser un consumi-dor intensiu denergia que com-peteix en un mercat globalitzat,com hem dit, per la qual cosaaquest projecte de Llei pot fer queperdem activitat i participaci enels mercats. No t cap sentit queles empreses apliquem mesuresdestalvi i decincia energticasi desprs no ho veus reectit enels costos, perqu lEstat desprset penalitza en el preu unitaride lenergia. Des del sector esconsidera, entre altres esmenesal projecte de llei, que caldriadistingir els usos diferents al decarburant, amb o sense nalitatsindustrials o professionals.

A banda del tercer l, quinessn les infraestructures quesn necessries per garantir lacompetitivitat de lindstria

qumica tarragonina?

LA-27 est aturada i tamb sestratgica per al territori, no so-lament per a la indstria que hade portar els productes a desti-naci, desprs del procs vaixell-tren; tamb per al turisme i elsserveis com a eix de lEbre i dac-cs al Cantbric.En termes, generals, actu-alment quins sn els gransreptes de la qumica per un fu-tur proper? Com afectar a laindstria les noves inversionsque poden arribar per part delprojecte Barcelona World?En bona mesura van quedardenits en motiu de lAny In-ternacional de la Qumica, quela ONU va proclamar per a lany2011 i on es denien els reptesdel futur de la humanitat alsquals la cincia qumica ha dedonar resposta, com sn la salut,

En el nostre cas, crixer esfar en funci de mantenir

lactivitat dinnovaci

CEDIDA

Joan Pedrerol.President de lAssociaci Empresarial Qumica de Tarragona (AEQT).

Els principals mercats dexportaci sn Europa, EUA, Sud-Amrica,Brasil, Turquia, Xina i el Jap, en ordre dimportncia

Joan Pedrerol, president de lAssociaci Empresarial Qumica de Tarragona.

lalimentaci i laigua potable, etransport i lhabitatge sosteniblei lecincia energtica, a msdincentivar les vocacions perlestudi i la recerca en lmbit dela qumica. El projecte de Barcelona World s bona notcia peral territori, bona oportunitat pecompartir sinergiesPer ltim, en un marc destaindependent, aix perjudicaria lindstria qumica o no? Shatractat aquesta qesti en el sde lAEQT?Nosaltres som agents industri-als, ens hem dadaptar a lentornen el que treballem i incidir en elstemes que ens sn decisius, coms el cas de les infraestructuresAquesta s la nostra obligaci de

sector i de clster. Ens corresponactuar en el que ens s possiblela resta dels temes estan fora delentorn de lAEQT.

7/31/2019 m Tarragona 311012

16/40

16 diarims 31/10/2012 QUMICA, UN PAS CAP ENDAVANT

Redacci

La companyia BASF ha desenvo-lupat recentment un nou pls-tic biodegradable apte per lsalimentari. Aquest plstic, queporta per nom Ecovio FS Papera possible, entre altres utilitats,que la vaixella dn sol s, unavegada shagi et servir, es puguidescompondre i convertir-se aixen abonament orgnic.

Amb aquest nou plstic bio-degradable es produeix una capaplstica superior que recobreix

tota la vaixella de paper o cartr,de manera que evita que sem-papi a lentrar en contacte ambla resta daliments. Una vegadasha et servir, aquesta vaixellapot ser processada amb la restade residus orgnics i obtenir uncompost.

Per a grans esdevenimentsAix mateix, tal i com explicaBASF, tots els elements dun sols que estan recobers amb Eco-vio FS Paper poden ser compos-tats a gran escala. Per aquestara, resulten perectes en esde-veniments de gran magnitud talscom en estadis o fres comercials,en restaurants de menjar rpid oen ofcines, hospitals i centresesportius, entre daltres indrets.

Ecovio FS Paper est com-post per cid polictic dorigen

renovable i procedent del midde blat, anomenats, Ecoex FS iPLA. El resultat de la combinacidaquests dos elements s que lacapa superior dels productes deplstic que sn dun sol s estcomposta de ms del 50% dematries primeres renovables;de manera que el producte fnalque sobt incorpora ms dun90% de matries renovables, elque a que sigui ms cil el seureciclatge.

Un pas ms en la investigaciAquest plstic biodegradable suna mostra clara i una pas sig-

nifcatiu en la investigaci desolucions innovadores que lacompanyia BASF porta a termedes de a molt de temps. En eldesenvolupament de processosi productes innovadors, BASFsempre ha tingut molt presentque lobjectiu principal de laeina que desenvolupa s la dedirigir-se i acilitar la eina atota la cadena de valors, des dela seva transormaci, al seu si, per descomptat, al reciclatge.Daquesta manera treballa en

termes de sostenibilitat i respec-te cap al medi ambient.

En aquest sentit, com passaamb la resta de residus biode-gradables, les molcules quecomposen Ecovio FS Paper sndescompostes per microorganis-mes amb ajuda denzims. Lnicactor decisiu en tot el procs dedescomposici s lestructura dela molcula i no lorigen de lesmatries primeres.

Una vegada es fnalitza el pro-cs de compostatge, els microor-ganisme hauran convertit total-ment els plats de cartr amb elrecobriment daquest nou plstic

biodegradable en dixid de car-boni, aigua i biomassa.

Aquest et suposa un granavantatge addicional en termesdestalvi en la manipulaci i lagesti dels residus, ja que sevita

La companyia ha tingutsempre lobjectiu defacilitar la feina a tota lacadena de valors

BASF ha estat, des de fams de deu anys, pioneraen la introducci deplstics biodegradables

BASF

BASF desenvolupa unplstic biodegradable apte

per ls alimentariAquest plstic, que rep el nom de Ecovio FS Paper, es processa juntament

amb la resta del menjar i es converteix en compost

Els elements dun sol srecoberts amb EcovioFS Paper poden sercompostats a gran escala

Redacci

BASF presenta Ultradur, uninnovador plstic destinat aenvasos daliments i cosmticsmoldejats per injecci. Aquestplstic et denginyeria PBT (te-retalat de polibutil) sha uti-litzat habitualment per carcas-ses daparells electrnics; i arasobre una porta a noves apli-cacions en envasos rgids peraliments, ja que aquest materialoereix excellents propietats de

barrera contra el vapor daigua,loxigen i els olis minerals sensenecessitat de capes addicionals.

Les prestacions que sacon-segueix amb la incorporacidaquest nou plstic s queaporta ms estabilitat trmica,resistncia als agents qumics,rigidesa i solidesa.

Untradur FC ( Contacte ambels aliments) s un producteidoni per envasos alimentaris iper cosmtics amb parets moltestretes i moldejats per injeccique necessiten esterilitzaci.Aix mateix, tamb es pot utilit-zar per altres aplicacions comles cpsules de ca i els envasosper posar al microones, aix com

components interns per a barresde cosmtics.

Bones prctiques de fabricaciActualment, el reglament GoodManufacturing Practice sobreplstics que entren en contacteamb els aliments, inclou una

ampliaci del sistema de garan-tia de qualitat i de control en totel procs.

BASF incorpora les exignciesde ms alta seguretat en els pro-cessos de producci dels pls-tics que sutilitzen en el sectoralimentari, des de a ja molt de

temps. Ara sexigeix als abri-cants aplicar uns controls de ladocumentaci i de qualitat msexigents, et que lempresa BASFja expedeix els certifcats deconormitat segons la legislacide la Uni Europea per als seusclients.

CEDIDA

Alguns models denvasos daliments fets amb el nou plstic de BASF, Ultradur.

Ultradur, el nou plsticper envasos de menjar icosmtics

MATERIALS

Aquest nou material de BASF ofereix estabilitat

trmica, resistncia als agents qumics,

regidesa i solidesa en els envasos.

7/31/2019 m Tarragona 311012

17/40

1731/10/2012diarimsQUMICA, UN PAS CAP ENDAVANT

haver de separar la vaixella dunsol s amb la resta del menjar quees tira a la brossa. En comptes detot aix, el material simplemenes transforma en un compostjuntament amb els altres residuorgnics.

Un procs de compostatgesenzillLEcovio FS es descomposa enpoc temps en plantes de compostatge industrial. Aquest s unplstic que compleix les especicacions ms estrictes pel que fa ala normativa europea EN 13432 alentorn de la biodegradabilitai compostabilitat dels diferentsenvasos.

La companyia BASF ha estatdes de fa ms de deu anys, unade les empreses punteres i pioneres en la introducci dels plstics biodegradables i dorigenparcialment renovables en lsquotidi, com s un exemple claaquest plstic nou que presenta.

Els polmers biodegradables

i compostables poden ser fabricats a partir de recursos renova

bles o fssils. La seva estructurqumica s el que fa que un polmer tingui la caracterstica de ser

biodegradable, no el seu origenAquesta estructura s la que permet que desprs sigui descomposat per microorganisme, comels fongs o les bactries, en installacions industrials destinades acompostatge industrial.

Alguns dels exemples devaixella dun sol s que estrecoberta per una capdaquest plstic biodegradable

que permet que aquestavaixella sigui processada ambla resta dels residus orgnics.

CEDIDE

7/31/2019 m Tarragona 311012

18/40

18 diarims 31/10/2012 QUMICA, UN PAS CAP ENDAVANT

LAjuntament de Tarragona i Repsol vansignar a principis daquest 2012 un conveni

genric de collaboraci per a lassoliment

dels objectius estratgics de la ciutat. Aquestconveni genric sest desenvolupant mitjanant saltres de caire especc com el que

sha rmat recentment. Un dels objectiusprioritaris de Repsol consisteix en establircompromisos estables amb els entorns enels quals desenvolupa les seves activitatsindustrials i s per aquest motiu que est

portant a terme la signatura daquestes collaboracions.

Tarragona SmartMediterranean City

La ciutat de Tarragona aposta per un modelpropi de smart city, s a dir, Ciutat intelligent, on hi van lligats valors de vida quesidentiquen amb la mediterranietat i fortament vinculats a una cultura responsable

de laigua; uns hbits de vida i alimentacisaludables; un espai pblic dinmic i obert;una mobilitat ecient i gil; i un desenvolupament sostenible en la seva relaci amb el

medi ambient. Tots aquests valors conjuntspermeten construir sobre bases reals unprojecte de ciutat intelligent, que consolidila posici de la ciutat tarragonina al mapa ique aporti un augment de les possibilitats de

creixement.

MobilitatUn dels objectius claus dels models smartcitys la promoci de la mobilitat en la lnia

que marca el Pla de Mobilitat Urbana Soste

nible (20112016). En aquest sentit, es buscaadaptar les condicions de la mobilitat a les

necessitats dels vianants; promoure un sracional dels cotxes, sobretot en els centresde la ciutat i dels barris; i fomentar ls del

transport pblic, fentlo accessible per a tothom, amb mesures que el prioritzin, que enmillorin la qualitat i que garanteixin la sevaconnectivitat amb la resta de mitjans.

La visi de futur de Repsol s la duna

empresa global que busca el benestar de lespersones i santicipa en la construcci dunfutur millor a travs del desenvolupamentdenergies intelligents, oferint les millors

solucions energtiques a la societat i al planeta. De la conjunci daquests objectius entermes de mobilitat i de la visi de futur deRepsol sen deriva lmbit de collaboracique sha concretat en el conveni que es va

signar abans dahir.

El conveniEl conveni signat estableix que Repsol ilAjuntament de Tarragona collaboraranconjuntament i amb daltres actors econmics i socials en la denici, disseny i im

plementaci del projecte TarragonaSmartMediterranean City. La companyia sincorporar a les estructures dimpuls i desenvolupament del projecte que ambdues partsconsiderin escaients, i ser soci de lAjunta

ment de Tarragona en el desenvolupamentdel projecte.

Lempresa nanar una recerca de lecincia energtica en el transport pblic de

Tarragona, que encarregar al Centre Tecnolgic de la Qumica de Catalunya (CTQC),per estudiar la monitoritzaci dels actuals

consums de la xarxa de transports pblic,buscant millores de lecincia mantenint la

qualitat del servei actual.Repsol tamb es compromet a estudiar

aquelles lnies de recerca prpies del seuCentre Tecnolgic, amb seu a Mstoles,

que puguin ser dinters i aplicaci en eldesenvolupament del projecte TarragonaSmart Mediterranean City, en qestions demobilitat, ecincia i estalvi energtics, ien concret aquelles relacionades amb nous

combustibles aplicables al transport pblic.Fent aix de la ciutat de Tarragona un laboratori permanent de proves pilot i projectesinnovadors. Aix mateix, el conveni esta

bleix que lempresa collaborar en el soste

niment estructural i el desenvolupament delprojecte Tarragona Smart MediterraneanCity, a travs de la seva integraci a la futura

Fundaci.La signatura que es va portar a terme di

lluns s la mostra del comproms de Repsolen aquest projecte de ciutat intelligent i delcomproms de lAjuntament de Tarragonaper a facilitar la comunicaci i les oportu

nitats relacionals vinculades al projecte quepuguin ser tils a Repsol.

Collaboraci activa de

Repsol en el projecteTarragona SmartMediterranean city La companyia assessorar a lAjuntament de Tarragona en el camp de lenergia i la mobilitat

en el marc del projecte Tarragona Smart Mediterranean City.

El conveni preveu que REPSOL finanar una recerca de leficincia energtica en el transportpblic de la ciutat, que realitzar el Centre Tecnolgic de la Qumica de Catalunya (CTQC).

Lempresa collaborar en el sosteniment estructural i el desenvolupament del projecteTarragona Smart Mediterranean City, a travs de la seva integraci a la futura Fundaci.

El conveni lhan signat lAlcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, i el Director del ComplexIndustrial, Joan Pedrerol.

A dalt, la presentaci del convenisignat per Repsol i lAjuntament de

Tarragona. A sota, Joan Pedrerol ,de Repsol, i Josep Flix Ballesteros,

alcalde de Tarragona, desprs designar aquesta collaboraci mutua.

7/31/2019 m Tarragona 311012

19/40

1931/10/2012diarimsQUMICA, UN PAS CAP ENDAVANTCRISTINA AGUILAR

Repsol ha creat un sistemaincorporant pols de pneumticsusats per millorar els asfalts

Aquesta tecnologia innovadora t com objectiu principal la recerca de leficincia energtica, ams de contribuir amb el medi ambient i amb la sostenibilitat del territori

Repsol porta a terme un treball dinnovaci

constant. Resultat daquesta tasca s que la

companyia ha creat un sistema que incor-

pora pols de pneumtics usats per millorar

lasfalt de les carreteres. Aquesta tecnologia

busca, principalment, lecincia energti-

ca i el respecte cap al medi ambient.

Els Asfalts Verds no sn altra cosa que

un betum o asfalt desenvolupat amb la

tecnologia ms innovadora de Repsol que

prov del reciclatge dels pneumtics usats

i que est destinat per a la seva utilitzaci

a les carreteres. A banda, daconseguir

un asfalt ms sostenible, aquest producte

permet eliminar ms de 10.000 tones de

pneumtics anulament, el que contribueix

a eliminar aquests objectes altament conta-

minants pel medi ambient.

En aquest mateix sentit, el pneumtic

necessita grans quantitats denergia per ser

fabricat i, si no es recicla com sest fent en

aquest cas, s altament contaminant. Aix

doncs, sabent tot plegat, Repsol ha desen-

volupat aquesta tecnologia que permetr a

llarg termini, eliminar diferents magatzems

de pneumtics usats.

Els asfalts verds es diferencien de la resta

perqu en el seu procs de producci, que

consisteix en trossejar els pneumtics i se-

para tots els seus components i elaborar

aquesta pols que combianada amb graves i

sorres diverses formen les barreges asflti-

ques que ja usat en milers de quilmetres de

carreteres estatals.

Eficcia i beneficis

De fet, la companyia ja ha mostrat que le-

ccia dels asfalts verds i s que el sistema

sha utilitzat en algunes vies pbliques de

Madrid, diferents carreteres de les comuni-

tat dAndalusia, Castella i Lle i el Pas Basc.

En xifres, shan incorporat ms de 500

quilmetres de carreteres asfaltades amb

aquest producte.

Pel que fa als benecis, sha constatat

que amb ls daquest betum de pneumtic

es redueix limpacte acstic del trc, retar-

da el deteriorament de la rma i la millora

ladherncia augmentant la seguretat de

les carreteres. Aix mateix, tal i com sha

comentat abans, amb la producci daquest

betum es reciclen tones de pneumtic.

A ms, Repsol porta a terme altres inno-

vacions a lentorn de lasfalt, com tecnolo-

gies per disminuir la temperatura de treball

de les mescles asfltiques, entre altres.

CEDIDA

7/31/2019 m Tarragona 311012

20/40

20 diarims 31/10/2012 QUMICA, UN PAS CAP ENDAVANT

Amb SolutionismTm laCompanyia estms centradaque mai en elsclients, orien-tant-se cap unmercat on sim-pulsen les novestecnologies i elsavenos per donar

solucions als reptesque apareixen en lac-tualitat.

Aix mateix, aquesta nova es-tratgia de The Dow Chemicals la continuaci de lestratgiainiciada a dos anys amb Trans-ormaci, exhibint en aquestcas tota la seva amplitud i pro-unditat.

Una de les caracterstiques ex-cepcionals de SolutionismTM sque tots els empleats de la com-panyia han adquirit un compro-ms ben clar: esorar-se cada diaper millorar la condici humanaa travs de la cincia.

Lexperi-ncia de Dow

permet que la companyiapugui abordar una mplia varie-tat de solucions que acin ront aaquests reptes.

Per aconseguir tot plegat, Dowha dividit de manera estratgicales seves inversions de negoci enquatre megatendncies clausque corresponen a Salut i Nutri-ci, Transport i Inraestructures,Consum i Energia. Amb aquestadivisi saconsegueixen soluci-ons ms prctiques.

Dow ha dividit les sevesestratgies en quatremegatendncies

La companyia Dow sha reafrmaten els 50 anys que porta installada a

Espanya com una de les companyiesde reerncia en el sector de la qu-mica i s un eix estratgic per a TheDow Chemical Company.

Aquesta empresa sempre ha estatfdel a la seva flosofa i essncia queno s altra que la de combinar el po-der de la cincia i la tecnologia perinnovar en aspectes essencials delprogrs hum.

Dow vincula estretament la qu-mica i la innovaci amb els principis

del Desenvolupament Sostenible

amb lnic f que el dajudar a abor-dar els desafaments que es presen-ten e