3SERVEI GENT GRAN

EDITORIAL

L’optimisme, font de vitalitatEl secret de la felicitat...? Potser aquest interrogant pot fer somriure més d’un, però la cerca d’aquesta resposta ha estat una font de pensament i de refl exió que, des dels primers fi lòsofs fi ns avui, ha merescut una infi nitat de pàgines. Modernament han aparegut els anomenats “llibres d’autoajuda” que han demostrat a bastament la seva funció: com que els humans no naixem amb un manual d’instruccions per viure a sota del braç, aquests llibres procuren d’ajudar-nos-hi.

El secret de la felicitat no està mai fora de nosaltres. La nostra ment juga un paper fonamental. Adonem-nos com una mateixa experiència existencial de pèrdua o de fracàs, i fi ns i tot d’alegria o victòria, és viscuda de manera ben diferent segons el caràcter de la persona que la pateix o gaudeix. Pensaments positius atrauen fets positius, i un plantejament negatiu acaba, sovint, amb un fi nal infeliç. Potser la lliçó a extreure’n seria que la il·lusió vital i l’optimisme generen vida, felicitat i futur davant nostre.

De vegades penso que l’escepticisme i el pessimisme sistemàtics són els responsables de molts fracassos personals i socials. Ningú no diu que siguem ingenus ni càndids, però tampoc no tenim perquè associar, com se sol fer a partir de certa edat, realisme amb pessimisme. Adonem-nos que, generalment, una bona disposició d’ànims ens ajuda a gestionar els problemes que puguem tenir o que ens apareguin. Actualment, d’això, se’n diu “assertivitat”.

Els pensaments positius, l’optimisme, l’autoestima i la intel·ligència emocional constitueixen, a la nostra edat, una font important de vitalitat i de superació davant les exigències del dia a dia. I una prova fefaent d’això són moltes de les activitats que promovem des del Servei Gent Gran de MUTUAM, de les quals ens fem ressò i a les quals us convidem a participar a través de Crònica

d’Or, la vostra revista.

Agustí Montal | President de MUTUAM

SERVEI GENT GRAN

CONSELL EDITORIAL

Josep ArquésMarián PérezMeritxell AymamíArturo MíguezAnton Molas

DIRECTORA

Marián Pérez

COORDINADORA EDITORIAL

Meritxell Aymamí

PUBLICITAT

MUTUAM

IMPRIMEIX

S.A. de Litografía

DISSENY

Externa Comunicació

FOTOGRAFIA

Diego Muñoz

Ausiàs Marc, 39Telèfon 902 014 110www.mutuam.cominformacio@mutuam.com

L’informatiu Crònica d’Or es publica quatre cops l’any.

Tiratge: 12.000 exemplars.Crònica d’Or és una publicació exclusiva per als benefi ciaris del Servei Gent Gran.El Servei Gent Gran no es responsabilitza de les opinions emeses pels entrevistats que apareixen a l’informatiu Crònica d’Or. No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació.

Crònica d’Or és una marca registrada de MUTUAM.

DLB 9777-1995

5SERVEI GENT GRAN

1410 12PERSONATGE

Christian EscribàTEMES D’INTERÈS

Estalvi energètic a la llar

09PREVENCIÓ

Hipertensió i fred

3024 27QUÈ FEM

Properes activitatsRECORDEM

El cinema els anys 50 i 60

INDRETSTurquia

03 06EDITORIAL NOTÍCIES

SERVEI GENT GRAN

2017 2218LA VEU DE

L’EXPERIÈNCIAIsabel Castañer

EXERCICI FÍSICTai-txi

AFICIONSFotografi a digital

PSICOLOGIAAcceptació de nous

models familiars

SUMARI

A FONSEARES

CRÒNICA D’OR6

Un 79% de la població més gran de 70 anys coneix

les noves tecnologiesL ’estrella de l’era de la tecnologia

és el telèfon mòbil. Un 96,55% en té un i més de la meitat també el fa servir de càmera fotogràfi ca. El 50% de la gent de més de 60 anys té ordinador a casa i ha fet algun curset d’ús. Malgrat que els cursos els semblen insufi cients, quasi tots saben què es Internet, encara que només un 24% hi navega. Els usos

que fan de la xarxa se centren en: recerca d’informació cultural, compra de productes i sol·licituds de cita prèvia (serveis sanitaris, DNI). Només un 25% de la gent gran disposa d’adreça de correu electrònic, mentre que el 73% de la població restant prefereix i consumeix el sistema de correus tra-dicional.

E n el transcurs de l’Assemblea General en sessió ordinària que

es va celebrar el dimecres 30 de juny a “La casa del Cotó”, es van aprovar els comptes anuals i l’informe de gestió del 2009. Es van aprovar també els pressupostos per al 2010, la gestió de

la Junta Directiva i el reglament del Defensor del Mutualista per a aquest any. Va fer-se el nomenament del nou Defensor del Mutualista, d’un nou membre de la Comissió de Control i de tres interventors per a l’aprovació i signatura de l’acta de l’Assemblea.

Celebració de l’Assemblea General de mutualistes

de MUTUAM

Vinyeta publicada al suplement cultural del Diari Avui. 8 de juliol de 2010. Per Daniel Boada.

E l Grup MUTUAM, en col·la-boració amb AGERID, posa a

disposició de tots els mutualistes un servei de trasllat especial i adap-tat a les persones que es veuen limitades i se’ls fa molt complicat desplaçar-se. Si sortir i entrar de casa per anar al metge, al banc, a ca la fi lla o al centre de dia, és un problema, o fi ns i tot quan no hi ha ascensor i es fa molt difícil arribar a un lloc a causa de les barreres arquitectòniques que hi ha escampades arreu, abans de decidir no anar-hi, truqueu perquè Agerid disposa de diverses tipologies de trasllats per tal que pugueu fer allò que necessiteu o que desitgeu fer. Així que, si teniu difi cultats per desplaçar-vos, truqueu-nos al 902 014 110 i us ajudarem. Un assessorament acurat i unes tarifes avantatjoses faran que desplaçar-se sigui una cosa fàcil i agradable.

Conveni de col·laboració amb Agerid

7 GENT GRAN

POST55: una

comunitat social a

Internet per a les persones

grans

L a Confederació Espanyola d’Or-ganitzacions de Gent Gran,

en col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, ha engegat POST55: una comunitat virtual per a majors de 55 anys, on poden relacionar-se, compartir experiències, aportar co-neixements, fer amistats, pal·liar els inconvenients de les discapacitats i descobrir el benefi ci que la tec-nologia pot oferir-los per millorar la qualitat de vida. No solament és un intercanvi d’informació, sinó que també ofereix nombroses activitats d’oci, cultura, salut i esport, a més de comptar amb contingut informa-tiu i formatiu. També retransmetrà conferències i reunions on line en les quals es podrà participar.Un 31% de la població major de 60 anys coneix les xarxes socials. La més popular segueix sent Facebook (61%), seguida de Tuenti (16%), i Twitter amb un 12%. Només el 8,6% de la població d’aquesta franja d’edat està integrat en alguna xarxa social. www.post55.es

NOTÍCIES

La dansa millora l’equilibri de la gent gran

E n recents estudis realitzats als Estats Units, la dansa no és

només una forma de diversió i de fer activitat física. També millora l’equilibri i la manera de caminar i trepitjar de la gent gran, fet que afa-voreix disminuir el risc de caigudes i de patir accidents. L’equip va aplicar un programa de teràpia que incloïa una combinació de passos de dansa suaus amb música. Després de 18 sessions de dansa al llarg de dos mesos, els participants sentien de-sitjos de continuar l’activitat.

L a Fundació MUTUAM Conviure convoca la 10a edició dels premis

de recerca, amb una dotació de 6.000 5

per a cadascun dels treballs guanyadors. Un compromís que vol encoratjar els professionals que desenvolupen la seva activitat dins la gerontologia clínica i l’atenció sociosanitària per mantenir-se en el camí de la millora contínua. Els projectes poden presentar-se fi ns al

15 d’octubre de 2010, al C/ Casp, 17, 4a planta. Per a més informació: 93 247 94 45 o www.mutuam.com

Visita de Lucrecia en el 10è aniversari de la llar residència “La Sardana” MUTUAM Manresa

E l 27 de maig, Lucrecia, la popu-lar cantant cubana, va assistir

com a artista invitada al 10è aniver-sari de la residència de salut mental “La Sardana” MUTUAM Manresa.

Va acompanyar els residents al llarg del matí i, com una monitora més, va participar en el taller de música. Havent dinat, va cantar algunes can-çons per a tots ells. La seva amabilitat, predisposició i sensibilitat van fer-se paleses al llarg de la jornada, i els resi-dents li van fer lliurament d’alguns re-gals, elaborats per ells mateixos.

Convocatòria Premis de

Recerca 2010

CRÒNICA D’OR8

El fi nal de festa de la Champions Dòmino

MUTUAMF inalment, més de 1.000 per-

sones grans han participat, durant 6 mesos, en la Champions Dòmino, organitzada per la Fundació MUTUAM Conviure. El dijous 17 de juny es va celebrar la gran fi nal al Palau de Congressos de Catalunya. Al llarg del matí van competir els fi nalistes de més de 70 casals i entitats (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Fundació Caixa Catalunya, Fundació La Caixa, RACC i col·legis professionals) parti-cipants en aquest torneig, que s’em-marca en el programa Cuida’t la

memòria, que celebra MUTUAM des de fa 6 anys.Més de 300 convidats van assistir a l’acte de lliurament de premis, que va ser conduït pel popular humorista català Jordi LP.Els premis a la parella guanyadora, a la millor tancada i al millor club van arrodonir una jornada que va assolir els objectius proposats: exercitar la memòria visual i agilitat mental, la concentració i l’establiment de lligams entre els participants, bo i generant unes expectatives de competició es-portiva entre persones de més de 65 anys.Un còctel va clausurar una jornada intensa, que un any més va ser un èxit de convocatòria. Fins l’any vinent!

9 GENT GRAN

PREVENCIÓ

Hipertensió i fred

La calor ja s’ha acomiadat i, en els ter-mòmetres, el blau pren protagonisme al vermell. El fred obliga el vostre metabo-lisme a un procés adaptatiu per aclimatar-se, i el vostre organisme ha de treballar de valent per mantenir la temperatura cor-poral constant entre els 36,5ºC i els 37ºC. I això, sumat al fet que el fred intens també pot desencadenar alteracions en l’estat d’ànim i abatiment psíquic, ve a constatar que a l’hivern s’han de prendre certes precaucions i canviar cert hàbits que us permetin fer front al fred i protegir el vostre cos dels seus efectes negatius.La sensació de fred es veu infl uenciada per diversos factors com el vent, la humi-tat i, fi ns i tot, la sensibilitat personal. El vent provoca que tot es refredi més ràpi-dament i l’aigua i la humitat augmenten la sensació de fred i faciliten la dispersió de la temperatura. Això implica que el cor hagi de bombejar i treballar més intensa-ment per fer arribar la sang a tots els va-sos, aconseguir el màxim estalvi tèrmic, evitar les fugues de calor i mantenir la temperatura corporal.

Cor fredPer aquest motiu, a l’hivern és més freqüent que s’aguditzin certes malalties

relacionades amb el cor. Amb el fred són freqüents les visites al metge de pacients que es queixen de dolor precordial (al pit, allà on hi ha el cor) i que els obliga a detenir-se i a recuperar l’alè quan surten al carrer. Passar d’un ambient càlid a un altre de fred de forma sobtada pot desen-cadenar una angina de pit, la falta de reg sanguini al cor a causa de l’obstrucció d’una artèria.

La insufi ciència cardíaca també és una de les patologies més castigades pel fred, ja que poden donar-se a partir de proces-sos catarrals, bronquitis i de la grip. La hi-pertensió arterial també s’aguditza a l’hivern, perquè el fred aug-menta la pressió arterial, fet que pot provocar accidents

vasculocerebrals (ictus) o generar insu-fi ciència cardíaca (fatiga a l’esforç o ofec), així com afectació coronària i renal.

Protegir el cor del fredAmb les baixes temperatures el cos ha de fer front a un

clima advers i el cor ha de treballar més per resguardar-

lo del fred. Seguir les indicacions del metge i uns quants

consells bàsics us ajudaran a minimitzar el efectes

negatius del fred.

“És molt important i recomanable vacunar-

se contra la grip i la pneumònia abans que arribi el fred intens“

- Utilitzeu roba adequada que

protegeixi el coll, els canells i

els turmells.

- Vestiu amb diverses capes de

roba lleugera.

- Cobriu mans, peus i cap perquè

no s’escapi la calor.

- Tapeu-vos la boca i el nas per

evitar aspirar aire fred.

- Beveu molta aigua i porteu una

dieta rica i equilibrada, evitant

el tabac, el cafè i l’alcohol.

- Passegeu i estimuleu el movi-

ment.

- Visiteu el metge i seguiu-ne

les indicacions.

Consells bàsics contra el fred

CRÒNICA D’OR10

Com gaudeix del temps d’oci?

Me’n vaig al Club Natació Barce-lona, a prendre el sol i a nedar. Quin és el país que més li ha

agradat?

Brasil, per tot, per la gastronomia, per la gent, perquè és un país que està en una evolució molt forta i m’hi trobo molt a gust.L’ampolla mig plena o mig bui-

da?

L’ampolla com estigui. Al principi la veia molt plena. Amb els anys, aprens a ser prudent, i la prudèn-cia vol dir que l’has de veure com està realment. Ara bé, si he de ser pessimista o optimista, sempre sóc més optimista que pessimista. El seu plat favorit?

M’encanta el fi let amb salsa bear-nesa.El llibre que més li ha agradat?

Un llibre de Chema Madoz.Una cançó?

Hi ha dues cançons i les dues de Loquillo. Som molt amics, però no és perquè siguem molt amics, una és “Por amor” i l’altra, “La vida és”.Un personatge històric?

Tot i que és contemporani, per a mi, en el món de la gastronomia, Ferran Adrià.Un record?

El meu pare, Antoni Escribà.Un desig?

Doncs que la salut m’acompanyi per poder portar a terme tots els projectes que tinc al cap.

De jove va tenir una formació molt com-pleta (París, Viena...). Ho tenia molt clar que volia ser pastisser?Quan vaig començar jo no tenia clar res. L’últim any d’escola va ser bastant dolent i el meu pare em va agafar per banda i em va dir que per aquí no anàvem bé. Em va dir de fer un any de pastisseria per provar, i em va enviar a Can Mora, a la Diagonal, per un any més tard decidir què volia fer. Llavors em va agradar. Amb els anys em

vaig apassionar per la meva feina.

Són la quarta generació d’una família de pastis-

sers: això és un orgull, pesa molt o tot ple-

gat?Tot plegat, és un orgull i hi ha co-ses, doncs, per les quals tens més facilitats que per unes altres. Però és impor-

tant ja no tan sols

És un plaer conversar amb el Christian, com són petits

plaers tots els seus productes valorats internacionalment

com els “anells de caramel”. Una joia dolça i atractiva que

captiva. Però el seu caràcter innovador l’ha portat a crear

els pastissos en moviment, els pastissos murals, els pastis-

sos voladors... No para.

EscribàCreador d’emocions

11 GENT GRAN

el nom de la família, sobretot el que el meu pare va fer durant la seva vida a nivell professional i el respecte que li tenien, i que li segueixen tenint, a tot el món. I és clar que pesa, això. Mira, jo sempre dic que a nosaltres ens eduquen com als samurais; és a dir, quan un Escribà continua el negoci familiar té l’obligació de deixar-lo millor de com li han deixat a ell.

Com defi niria vostè l’ofi ci de pastisser?Nosaltres tenim un eslògan per dir-ho d’alguna manera: no només fem pastis-sos, també creem il·lusions. La pastisseria ha de sorprendre, ha d’emocionar i ha de crear un moment únic i irrepetible.

Ha creat tantes coses!: el “panellòme-tre”, el tema de la fi nal de París que és un tema amb molt ganxo... Vostè creu que s’ha d’innovar?Innovar és una necessitat personal; és a dir, jo tinc la necessitat de fer coses. Per exemple, quan vaig fer allò dels anells vaig veure que hi havia un món per descobrir dins del món de la pastisseria. Ara estem ampliant tota una bateria de productes

que jo anomeno pastisseria de regal. Són fets amb xocolata, amb caramel, amb galeta, amb coses amb les quals nosaltres treballem cada dia, coses que vagin de la més simple a la més sofi sticada, però sempre amb el nostre material.

Ferran Adrià ha dit de vostè que és el millor pastisser del món. És realment un referent tan important? Molt, molt! Jo tinc dos referents: un és el meu pare, i l’altre és el Ferran. Tot i que són camps i línies molt diferents, evident-ment sempre els tinc presents. Amb ell, ens coneixem des de l’any 1987. Jo tinc dos grans amics: un és el Loquillo i l’altre és el Ferran Adrià.

On es troba més còmode: a l’obrador, in-ventant, al despatx...?A tot arreu, no m’agrada especialitzar-me només en una cosa, jo treballo per èpoques. Quan, per exemple, trobo una font d’inspiració en alguna cosa i veig que allò es pot fer amb xocolata, a partir d’aquí igual em puc estar dos mesos només pen-sant en xocolata però quan me’n canso me’n vaig, posem per cas, al caramel.

On es veu vostè quan sigui gran?Em veig en una platja, jo sempre em veig al costat del mar, i que hi hagi una bona temperatura tot l’any, per això dic que m’agrada molt Brasil. Treballant sempre.

M’agradaria tenir una casa amb una cuina bastant gran, amb les meves maquinetes i seguir servint la família, els amics, amb relació a conceptes i a creativitat. I estu-diant molt.

PERSONATGE

Christian Escribà

“Els anells de caramel van ser creats com a regal per a les convidades a un

casament, i s’han convertit en un èxit mundial”

CRÒNICA D’OR12

en lloc de banyar-se. Són petits hàbits del vostre dia a dia que demanen l’ús d’energia. Modifi car-los no signifi ca grans esforços. En canvi, els benefi cis són molts, tant per a la vostra butxaca com per al medi ambient. Si us hi poseu i sou cons-tants podreu arribar a estalviar fi ns a un 30% d’energia a casa vostra.

Aigua, el bé més escàs- Reviseu que les aixetes no perdin aigua.

Una aixeta que degota gasta fi ns a 30 litres al dia.

- Incorporeu a les aixetes dispositius que redueixen la quantitat d’aigua dismi-nuint en un 50% el seu consum.

- Si us dutxeu, estalvieu més de 6 vega-des l’aigua que consumiu si us banyeu.

- Instal·leu limitadors de recàrrega a les cisternes. Aquests redueixen 2 litres la descàrrega d’aigua quan utilitzeu el vàter, quantitat sufi cient per netejar-lo.

- Feu servir la rentadora i el rentavaixella sempre a càrrega completa.

- Reaprofi teu l’aigua per rentar o bullir aliments per regar les plantes.

Llum, aprendre a apagar l’interruptor- Per treure el màxim partit a la llum

natural, tingueu les persianes i cortines ben obertes al matí.

- Apagueu els llums de les habitacions on no hi ha ningú.

- Substituïu les bombetes convencionals (incandescents) per bombetes de baix consum i eviteu encendre-les repetida-ment i per períodes de temps curts.

- Quan compreu un electrodomèstic, pareu atenció a l’etiqueta d’efi ciència energètica de l’aparell. A més efi ciència, menor consum.

L’energia és un bé cada cop més escàs i costós. Per això, és molt important que tots, institucions públiques, empreses i ciutadania, ens comprometem i fem un ús responsable de l’energia per reduir les emissions de gasos contaminants i lluitar plegats per preservar el medi ambient.

Apagar els llums de les habitacions on no hi sou; bullir l’aigua dels aliments sempre amb l’olla tapada; mantenir la calefacció a una temperatura adequada; dutxar-se

Aigua, llum i gas. Tres conceptes que cada mes apareixen en els vostres comptes

bancaris i que, junts, signifi quen una important partida del pressupost domèstic.

Reduir l’import d’aquestes tres factures no és tan difícil. Amb petits gestos es pot

aconseguir disminuir de manera signifi cativa la despesa energètica a la llar.

L’estalvi d’energia també és a les vostres mans

“Cada cop que estireu la cadena

del vàter gasteu uns 9 litres d’aigua”

13 GENT GRAN

- Apagueu la televisió, el DVD, la cadena de música, l’ordinador i altres aparells electrònics completament, no només amb el comandament a distància.

- Manteniu la temperatura de la nevera entre 0 i +4ºC. A més fred s’augmenta

entre un 10% i 15% el consum d’energia. No hi introduïu aliments calents, no l’obriu inútilment i comproveu que tan-ca perfectament.

- Quan utilitzeu el forn, eviteu preescalfar i obrir la porta mentre estigui encès.

Gas, buscant l’escalfor- Les cuines de gas consumeixen menys

que les elèctriques.- A la cuina, tapeu sempre les olles per a

una cocció més ràpida i no mantingueu la fl ama al màxim quan els aliments ja estiguin bullint. Feu servir l’olla a pressió tant com us sigui possible. Així, acon-seguireu estalviar entre el 20 i el 30% d’energia.

- La fl ama ha de ser de color blau i es-

table. Mai no ha de sobrepassar la base de les olles i paelles.

- Feu un bon manteniment de les calde-res, els acumuladors i la instal·lació de gas per evitar possibles fugues.

- Manteniu la temperatura de la cale-facció a uns 20-21ºC. Per cada grau addicional es consumeix un 8% més d’energia.

- Un bon aïllament de les fi nestres i portes evita les fugues de calor de l’interior de la casa.

- Feu servir aigua calenta només quan sigui necessari. Menys aigua calenta, més estalvi energètic.

TEMES D’INTERÈS

Estalvi energètic a la llar

- La despesa energètica de les llars catalanes supera els 1.500 milions d’euros l’any.

- 1 de cada 6 persones al món no té accés a l’aigua potable i gairebé 2 milions d’infants moren cada any al món per falta d’aigua.

- El transport és la principal despe-sa d’energia en una llar, amb més d’un 40%. Una conducció suau, aprofi tant les marxes llargues i el fre del motor, pot arribar a estal-viar fi ns a un 20% del consum de gasolina.

Sabíeu que...

Institut Català d’Energia (ICAEN) http://www20.gencat.

cat/portal/site/icaen

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)http://aca-web.gencat.cat/aca

La revolució dels petits gestoshttp://www.gencat.cat/

larevoluciodelspetitsgestos/

“La cuina equival al 10% del consum

energètic d’un habitatge estàndard”

CRÒNICA D’OR14

EAR: un nou suport sanitari a les residències geriàtriquesLa doctora Cristina Minguell és la responsable dels Equips de Suport a l’Atenció

Sanitària en Residències (EAR) de MUTUAM. És una experiència pilot feta a la població

geriàtrica, des de fa un any, impulsada pel CatSalut a la ciutat de Barcelona.

CRÒNICA D’OR14

Què són els EAR?Els EAR són una iniciativa del Catsalut per reforçar l’atenció sanitària que es presta a les residències geriàtriques des dels centres d’assistència primària (CAP).

Al mateix temps, els EAR es coordinen amb els serveis sanitaris que té establerts la pròpia residència. Es tracta d’un pla pilot que es porta a terme a Barcelona ciutat, per tal d’avaluar-ne els benefi cis i poder-lo ampliar, si és el cas, més endavant.

L’EAR és un servei públic o privat?L’EAR és un servei públic gestionat per una empresa privada sense afany de lucre, especialista en geriatria, com és MUTUAM. Aquesta és una fórmula habitual en el sistema sanitari català.

Cal tenir present que tota la població que està ingressada en residències té dret a l’accés al sistema sanitari públic, com si estigués a casa seva, i com que aquesta població d’edat avançada és d’una especial fragilitat, necessita d’uns dispositius sanitaris complementaris.

L’objectiu és oferir assistència en sentit ampli, no només mitjançant la visita mèdica i la prescripció, sinó també fa-cilitant la coordinació amb els hospitals i altres serveis per oferir allò que se’n diu continuïtat assistencial.

En quines zones de Barcelona està implantat?Actualment està implantat en més de la meitat dels districtes de Barcelona, sobretot a la part nord i nord-est, però també a Ciutat Vella i a l’Eixample esquerre

i en una part del dret. Estem parlant d’uns 5.500 usuaris en 140 centres residencials.

Qui compon un equip EAR?L’equip està format per un metge/essa i diversos infermers/eres en fun-ció de la població atesa. Es fan guàrdies d’atenció domiciliària tota la setmana.. Un farmacèutic/a controla la prescripció i porta la vigilància farmacològica.

És, en resum, un equip interdisciplinari

d’experts en geriatria, que s’integren en l’atenció primària comunitària, per donar suport en l’assistència sanitària dels pa-cients ingressats en centres residencials.

Un exemple per entendre com actuaA un pacient gran que està en una residència pública se li garanteix la pres-

15 GENT GRAN 15 GENT GRAN

cripció crònica i aguda, i les cures que necessita, però prèviament es valora aquell malalt per saber si la prescripció és l’adequada. I això es fa juntament amb l’equip sanitari de la residència, i seguint una línia de pauta terapèutica d’acord amb els criteris generals del centre. I el mateix en el tema farmacològic.

Podríem dir que s’està creant un nou model de suport en atenció a les residències?Sí, MUTUAM dóna resposta a una voluntat del CatSalut per posar en marxa un model d’atenció i suport a la gent gran fràgil que viu a les residències, ara per ara a Barcelona ciutat.

A FONS

EAR

De cara al futur, sou optimistes? Creieu que aquesta prova pilot s’estendrà?Sí, jo crec que és una fórmula de model ideal per donar aquesta atenció i que s’implementarà a més llocs del nostre país. El departament de salut confi a en nosaltres per fer aquest projecte capdavanter.

Com veieu el futur de la sanitat d’atenció geriàtrica a Catalunya?Jo crec que hi haurà una aposta de futur de la sanitat catalana, per intensifi car l’atenció a les residències. Hi ha pacients

Al darrere dels EAR hi ha un equip competent amb empenta i il·lusió que fa realitat aquest projecte

CRÒNICA D’OR16

El nostre client objectiu és el pacient.

•El nostre client immediat

és la residència.

•Entremig tenim l’altre client

que és l’atenció primària.•

A aquests tres clients els hem de tenir contents perquè, al fi nal, reverteix en l’atenció principal,

que és el pacient geriàtric.

Truqueu i informeu-vos-en sense compromís al

902 014 110

que necessiten atenció sociosanitària intensa i hospitalària, però n’hi ha d’altres que han de poder gaudir de serveis sanitaris adients des de les residències i els seus domicilis.

17 GENT GRAN

El tai-txi, un aliat de la longevitatLa pràctica del tai-txi no és cap exotisme passatger, sinó

una manera suau, antiquíssima i excel·lent de millorar

la nostra salut

EXERCICI FÍSIC

Tai-txi

Molt més que una art marcialEn l’origen, el tai-txi és una art marcial xinesa que actualment és practicada per persones de totes les edats i que comença a tenir ‘molts adeptes’ entre la gent gran.L’èxit del tai-txi es troba en l’equilibri del cos –ens ajuda a millorar la postura– per tal d’harmonitzar l’energia –ens ajuda a respirar millor– i de relaxar la ment –ens ajuda a trobar l’equilibri psíquic i a combatre l’estrès. La pràctica del tai-txi és una forma excel·lent de millorar la nostra salut, segons indica un grup d’investigadors nord-americans experts en geriatria en el Journal of the American Geriatrics Society, ja que restableix la força a través de moviments suaus, exercicis de respiració i imaginació.

Harmonia i suavitatEls moviments del tai-txi-txuan (nom que rep la modalitat més estesa arreu del món) són circulars i es fan de manera suau, seguida i unifi cada, sense ruptures. Activen i enforteixen la circulació de la sang, regulen la tensió arterial i afavoreixen la regeneració de cèl·lules. En la pràctica del tai-txi, l’abdomen està fl exible i el pit relaxat, per la qual cosa la respiració es fa més profunda, lenta i uniforme, aportant equilibri al sistema respiratori. D’altra banda, la respiració abdominal

relaxa l’estómac i els moviments activen el funcionament intestinal, afavorint d’aquesta manera la digestió. Com que durant les sessions de tai-txi hi ha una relació estreta entre la fl exibilitat i l’estabilitat, la respiració i la fl uïdesa dels moviments, l’harmonia entre tots aquests factors contribueix benefi ciosament en la psicomotricitat de la persona que el practica. L’objectiu principal del tai-txi és cultivar els “tres tresors”: l’essència, la vitalitat i l’esperit.

- Els benefi cis del tai-txi han fet

que siguin molts els centres de

ciutats i pobles de Catalunya

que n’ofereixin cursos. A través

del vostre buscador d’Internet

en trobareu una bona oferta.

- Molts equipaments cívics de

la Generalitat de Catalunya –

casals de gent gran, casals cívics

i cases del mar–, gestionats per

la Secretaria d’Acció Ciutadana,

també ofereixen tai-txi com

una més de les activitats a

escollir que, a més, gaudeix de

molt èxit.

On vaig a fer tai-txi?

CRÒNICA D’OR18

membres han de fer l’esforç d’adaptar-se a les noves situacions. Molts cops no és fàcil entendre les decisions que prenen els fi lls. Segurament, vosaltres ho faríeu d’una altra manera, en un altre moment o no ho faríeu. Però no heu oblidar que és la seva vida i que no podeu imposar-vos.

Una ment oberta i positivaPer poder adaptar-se als canvis que supo-sen certes decisions i situacions familiars és imprescindible una bona comunicació. El diàleg i el respecte són la base de tota relació. Saber escoltar, opinar sense impo-sar, mantenir sempre la ment en positiu i una visió optimista és la millor recepta per assumir els canvis i aprendre a viure-hi. Perquè, al fi nal, tots busqueu el millor per a la família: amor i felicitat.

Família reconstituïda: uns sur-ten i d’altres entrenQuan un fi ll o fi lla es divorcia, moltes co-ses canvien en el dia a dia dels pares/avis.

Primer de tot, les relacions amb certes persones es tren-

quen (la jove o el gendre, els consogres…). I els néts? Les custòdies, els règims compar-tits i d’altres acords fan que, en molts

casos, els avis dei-xin de veure els néts tan sovint.

Sobretot, si qui s’ha divorciat és el fi ll, ja que generalment, en els matrimonis divorciats, els nens conviuen més temps amb la mare que no pas amb el pare. I passat un temps, els fi lls divorciats refan la seva vida i nous membres entren a for-mar part de la família: un nou gendre o una nova jove i, en el cas de les famílies reconstituïdes, nous néts. De la nit al dia, els fi lls que la nova parella aporta del seu anterior matrimoni passen a convertir-se en néts. Nens gairebé desconeguts entren a casa, seuen a taula un Nadal sí, l’altre no, vénen a passar uns dies durant les va-cances d’estiu…

La vostra família s’amplia i heu d’aprendre a conviure amb aquests canvis, sempre amb una actitud positiva. No és fàcil, però amb bones intencions i amb predisposició tots els canvis poden ser a millor.

La família es renovaTots ens hi hem trobat. Famílies separades, divorciades, rejuntats... El model de família

de tota la vida (mare, pare i fi lls) ha estat superat. I hem d’aprendre a adaptar-nos, a

integrar-nos en aquestes noves estructures familiars que també són la nostra família.

La família és una realitat canviant. Els canvis demogràfi cs, socials, econòmics, culturals, i fi ns i tot legislatius i científi cs han trasbalsat el concepte de família im-perant. El model clàssic ha perdut terreny i les noves unitats familiars trenquen amb les regles i els prejudicis establerts perquè, per sobre d’aquests, hi ha la felicitat dels membres.

Membres que surten, altres de nous que entren, uns que creixen, d’altres que mo-ren. La família és canvi constant i tots els

“La gran majoria dels confl ictes

generacionals es produeixen per la

tendència a romandre en el passat i a no

adaptar-se als canvis”

19 GENT GRAN

La Isabel (68 anys) i el Pep (71 anys) tenen tres fi lls. Fa 10 anys, el Joan, el mitjà, es va divorciar. Tenia dos fi lls. “Al començament va ser dur, per a ell, per als nens i per a nosaltres, que de sobte vam deixar de tenir els nostres néts a dinar cada diumenge”, diu la Isabel. Ara fa dos anys que el Joan ha format una nova família amb la Marta, la seva nova parella, que aporta a la família una nena del matrimoni anterior. “La jove nova, la Marta, ja no té els pares, així que ara tenim una nova néta, la Martina”, diu el Pep. La Isabel i el Pep tenen sis néts (comptant amb la Martina) i un diumenge al mes els tenen a tots a dinar a casa. “Aprofi tem ara que encara volen venir, quan siguin

més grans ja no els veurem el pèl”, explica la Isabel.Fa uns mesos, el Miquel, el fi ll petit de la Isabel i el Pep, també s’ha separat i fi ns que trobi un pis per a ell, s’ha instal·lat de nou a casa de la Isabel i el Pep. “Nosaltres podem estar o no d’acord amb les seves decisions, però hem d’acceptar-les i adaptar-nos-hi”, diu el Pep.

La Rosa (66 anys) i el Miguel (67 anys) tenen un fi ll i una fi lla. El Miguel fi ll es va casar amb la seva xicota de tota la vida, però un any després es va separar i, més tard, divorciar. “No ens ho podíem creure: més de 10 anys de nuviatge i, en un any, tot se’n va anar en orris”, diu la Rosa. No van tenir fi lls i, un cop divorciat,

va marxar a viure a Alemanya per motius de feina. Allà va conèixer la Britta i es va tornar a casar. Fa cinc anys van tornar a Barcelona. I amb ells, els dos fi lls de l’anterior matrimoni de la Britta. “Dit i fet. I de sobte, dos néts”, explica el Miguel. “Vist el panorama, pensàvem que el Miguel mai ens donaria néts i ara en tenim dos de rossos i amb idiomes”, riu el Miguel. La Rosa diu que els ha costat acostumar-s’hi i tractar-los com a membres de la família. “Al començament era una situació molt estranya. Per sort, ja eren grans, i suposo que per a ells nosaltres només som els pares del Miguel. Però al Miguel i a mi ja ens agrada tenir-los a prop i veure com creix la nostra família”.

Néts nous d’un dia per l’altre

PSICOLOGIA

Acceptació de nous models familiars

CRÒNICA D’OR20

Als anys 60, un contacte amb Yves Saint Laurent va produir un canvi important. Ens ho pot explicar?Estàvem en una fi ra de París, presentàvem la nova col·lecció. La sorpresa va ser ma-júscula quan el dissenyador més impor-tant del moment, Yves Saint Laurent, que ens coneixia, ens va demanar un producte que fi ns aleshores ningú havia creat: l’espardenya amb taló. Això va sig-nifi car una revolució, tant per a la moda com per a nosaltres.

Per què a Dinamarca van tenir tan bona acollida les seves espardenyes? Nosaltres vam tenir la sort que, a Dinamarca, hi hagués una esplèndida ofi cina de comerç espanyol. Era gent molt professional que de seguida va veure que el nostre producte tenia moltes possibilitats. Als països nòrdics la calefacció anava per terra, i les nostres soles primes i planes eren idònies per a aquella zona, ja que aïllaven completament la calor. A Dinamarca va ser on vam exportar el primer volum important d’espardenyes.

Un percentatge molt important del seu negoci és l’exportació. Hi ha gaires diferències d’estil, color o forma d’un país a un altre? Ens pot donar algun exemple?Nosaltres sempre hem apostat per l’exportació, i un volum molt important de la nostra facturació ve de fora, prop del 80%. Les nostres col·leccions són completament universals, i no fem cap detall especial segons quin sigui el país on es vengui. La moda és cada vegada més global i així ho entenem.

Les espardenyes estan de moda

A fi nals dels anys 60, Isabel Castañer i el seu marit van

conèixer el famós modista francès Yves Saint Laurent, qui els

va demanar el que fi ns llavors no existia, unes espardenyes

amb taló. Van ser un èxit tan gran que totes les famoses

les portaven. I així va esdevenir el rellançament, a escala

mundial, de la marca “Castañer”.

21 GENT GRAN

LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA

Isabel Castañer

Quins han estat els

m o m e n t s més compli-

cats i més feliços dins de l’empresa?

Com totes les empreses hem tingut moments molt complicats, fi ns i tot vam tenir una suspensió de pagaments fa 40 anys i una altra en fa 20. Tot i així, també n’hem viscut molts, de bons moments!

Castañer és un negoci familiar. Els seus fi lls segueixen la tradició i estan treba-llant a l’empresa?No tots (jo en tinc molts, de fi lls), però uns quants sí que treballen amb nosaltres, i estan molt preparats per seguir amb el negoci.

La famosa “crisi” es nota en el seu sec-tor? Amb l’exportació queda més di-luïda? Encara no del tot, però probablement la notarem més endavant. També es impor-tant tenir en compte que nosaltres expor-

tem moltíssim, i fora d’Espanya, està tot una mica millor.

Quin és el futur d’aquest tipus de calçat?L’espardenya porta des dels temps dels grecs i els romans, sempre s’han dut de totes classes i de tot tipus. Nosaltres la vam actualitzar i creiem que, si Déu vol, continuarà evolucionant.

I el futur de Castañer, cap on va?Nosaltres seguim amb el producte estrella, les espardenyes, però també elaborem una línia de complements i bolsos de la marca Castañer. El que volem, sobretot, és que dones i homes (que també tenim una amplia col·lecció masculina) se sentin còmodes i alhora elegants.

Quina persona li agradaria que portés la seva marca?La nostra marca és de perfi l mitjà/alt. Grans personalitats elegantíssimes han portat les nostres espardenyes, com Jacqueline Kennedy o Grace Kelly, però

a mi em fa molta il·lusió veure com qualsevol persona pot portar amb estil les nostres espardenyes. Tenen un aire popular i senzill, però queden molt bé amb els seus vestits, jo les trobo molt glamuroses!

Aquest any la casa Castañer ha rebut

la Medalla d’Or al “Mérito en las

Bellas Artes”

CRÒNICA D’OR22

Cada cop són més barates, més fàcils d’utilitzar, més petites i ens permeten gaudir de les fotografi es de manera ins-tantània. La fotografi a digital triomfa en-tre els afi cionats. No cal ser un expert ni tenir cap mena de coneixements especials per fer-les anar. Pràcticament ho fan tot elles soles.

Digital versus analògicLes càmeres digitals no necessiten rodet ni obliguen a revelar els negatius, per la qual cosa resulten molt més còmodes. Gràcies a la targeta de memòria que in-corpora en la càmera hi caben moltes més fotos que en un rodet. Així, podeu fer tantes fotografi es com vulgueu i esborrar al moment aquelles que no us agradin. Totes disposen d’una pantalla que permet fer la foto sense mirar per cap visor.

Rèfl ex o compacta?Tal com passa amb la fotografi a conven-cional, existeixen infi nitat de models i marques de càmeres digitals. Però hi ha una gran divisió que les classifi ca: les cà-meres rèfl ex i les compactes. La diferència principal és que, en les rèfl ex, els objec-

tius són intercanviables, mentre que a les compactes, l’objectiu està integrat i no es pot canviar. Les rèfl ex ofereixen més pos-sibilitats però són més complicades de fer anar. Les càmeres digitals compactes són de mida reduïda, molt lleugeres i fàcils de fer anar, aspectes que les converteixen en càmeres ideals per portar de viatge.

Píxels i megapíxelsQuan es parla de càmeres digitals és inevitable que aparegui la paraula ‘megapíxel’. Les imatges digitals estan formades per un conjunt de punts ano-menats píxels. El nombre de megapíxels de la càmera ens dóna informació sobre la quantitat d’aquests punts que componen la imatge fi nal. És a dir, en una

càmera que fa fotografi es a 5 megapíxels, les imatges són més grans que d’altres càmeres de 2 o 3.

Abans de comprar-laHi ha una sèrie d’elements que haureu de tenir en compte:- Quin ús li voleu donar? Una càmera

que superi en prestacions l’ús que li vo-leu donar, molts cops acaba quedant-se a casa.

- Els megapíxels. Segurament, amb 3-5 megapíxels en teniu sufi cient.

- La capacitat de la targeta de memòria. Les càmeres digitals solen venir amb una targeta de memòria on queden en-registrades les fotos.

- Tipus de zoom. Les càmeres acostumen a disposar de zoom òptic (similar al de les rèfl ex) i digital, que amplia la imatge un cop feta la foto. Sempre s’ha de pren-dre com a referència el zoom òptic.

- Piles o bateries? La majoria de càmeres digitals funcionen amb bateria pròpia que es carrega connectada al corrent elèctric. Les que funcionen amb piles solen tenir poca autonomia.

De la càmera a l’ordinadorUn cop preses les fotografi es, mitjançant el cable de connexió, es descarreguen a l’ordinador per guardar-les, retocar-les, imprimir-les o enviar-les per correu elec-trònic.I si encara voleu treure-li més suc a la vos-tra càmera digital i aventurar-vos i experi-mentar amb les múltiples possibilitats que ofereix la imatge digital, podeu apuntar-vos als diferents cursos i tallers de foto-grafi a digital que s’imparteixen en molts casals i fundacions. Fins i tot n’hi ha alguns que es poden fer des de casa, com el de l’Obra Social de “la Caixa” (http://www.clubestrella.com/Docs/Club_Estrella/Taller/FDigital/2-XX-00000000.html).

Les càmeres digitals s’han convertit en un aparell tec-

nològic imprescindible a casa. Són molts els avantatges

d’aquesta modalitat de fotografi a que ha aconseguit

guanyar el pols a les càmeres de tota la vida.

Fotografi a digital: l’adéu al rodet

“Amb una càmera de 5 o 6 megapíxels n’hi

ha prou per treure bones fotografi es”

23 GENT GRAN

AFICIONS

Fotografi a digital

Un concurs per fotografi ar la

vida

Un any més, dins el marc de les festes del Dia Internacional de la Gent Gran que tindrà lloc el mes d’octubre, des del Grup MUTUAM donem el tret de sortida a la 2a edició del Concurs de Fotografi a per fomentar el coneixe-ment de la realitat que viu la gent gran avui. És un concurs obert a to-thom i només calen ganes i il·lusió.

Per això, cal agafar la càmera de fotos i fer volar la creativitat per immortalitzar una imatge que re-fl ecteixi qualsevol aspecte social, cultural, esportiu... sempre relacionat amb la gent gran.

Informació d’interès per a

l’admissió d’instantànies:

• Data límit: 30 de setembre de 2010• Adreça: Grup MUTUAM, Dept.

Marketing c/ Casp, 17, 3a planta 08010 Barcelona

• Format: fotografi a mínim de 18 x 24 cm, muntada sobre cartró reforçat de 30 x 40 cm.

Es poden entregar un màxim de 3 fotografi es. Les fotografi es han d’anar acompanyades d’un títol, l’edat i les dades de contacte del concursant.

• Data lliurament de premis: 2 d’octubre a l’estand de la Residència Vila-seca (Tarragona)

• Premis: - 1r: 250 5 i trofeu - 2n: 100 5 i trofeu - Accèssits (si escau): material fotogràfi c

Podeu consultar les bases detallades

del concurs a la web de MUTUAM

www.mutuam.com

Participa-hi2a edició

del Concurs

de Fotografi a

CRÒNICA D’OR24

Amb els poc més de cent anys que té l’invent dels germans Lumière,

el també anomenat setè art s’ha fet un lloc d’honor en la història

sentimental de la humanitat. Més enllà de l’espectacle com a tal i de

l’argument de cada pel·lícula, el cine forma part inseparable de les

nostres emocions, desitjos i esperances. Els anys 50 i 60, el cinema es

va convertir en una de les poques maneres de somiar i de deixar enrere

la grisor de la cultura ofi cial del règim.

Cinema per somiari per viure

25 GENT GRAN

i negre i en color en una mateixa sessió no va suposar mai cap sorpresa rellevant, i gairebé totes les pel·lícules eren digerides per un públic àvid de consumir la cartelle-ra que se li oferia. En la majoria de sales, a més, es projectaven dos llargmetratges, la qual cosa feia les delícies de l’espectador.

I el NO-DO!Al començament de la dècada dels 50, en algunes sales de cinema dominades pels poders fàctics de l’època, encara era es-tesa l’obligació de cantar el “Cara al sol”, l’himne falangista que el franquisme ha-via imposat com a salutació col·lectiva a la dictadura, prèvia a certs esdeveni-ments, actes o celebracions. I, inevitable-ment, fi ns que la televisió no va arribar a la immensa majoria de llars del país, la sessió de cinema, fos de matí, tarda o nit, era un moment excel·lent per informar el poble del règim del Caudillo i de les notí-cies d’arreu del món –un món passat pel sedàs de la ideologia nacionalcatolicista imperant. D’això s’encarregava el NO-DO

(acrònim de “Noti-cieros y Docu-

Quanta meravella a les fosquesNarradors, poetes, cantants i els mateixos cineastes del segle XX han destacat una infi nitat de vegades, en les seves obres, el que ha suposat, en la vida dels espectadors, que el cinema sigui un art que es gaudeix a les fosques i de manera social i col·lectiva. No cal dir que aquesta manca de llum va ser aprofi tada ben aviat pel públic de la sala per fer tota mena de xiuxiueigs a cau d’orella, confi dències, brometes i, si parlem de parelles, carícies i petons més o menys dissimulats. Els “pssst” i fi ns i tot els “silenci, si us plau!” s’alternaven amb la llanterna de l’acomodador que, de tant en tant, i en funció del perfi l del cinema, es podia convertir en un autèntic focus inquisidor a la recerca del poca-solta que provocava el xivarri.

A l’hora d’anar al cinema amb la xicota o el xicot, passava el mateix que en el ball. Era molt habitual que els joves enamorats hi anessin acompanyats de la corresponent carrabina –mares, tietes o altres membres de la família la missió de les quals era vetllar perquè el creuament afectuós fos únicament de mirades i verbal, més que no pas d’altres manifestacions més palpables. Si la pel·lícula era bona, de vegades el vigilant familiar de torn es quedava bocabadat mirant la pantalla, i les mans dels enamorats es convertien en autèntiques mans de mag per la destresa, l’habilitat i la velocitat amb què actuaven. Un veí m’explicava que, quan ell era jove –ara en té 79–, el cinema li agradava tant que els dissabtes hi anava sol, per estar per la pel·lícula, i que el diumenge hi tornava... amb la promesa.

Del blanc i negre al colorSi, generalitzant, en la dècada dels 30 s’havia fet el pas del cinema mut al sonor –recordem que El cantor de jazz és de

1927–, serà en les dècades dels 40 i 50 quan començarà a triomfar el color, primer en les grans produccions, i més endavant, en tota la cinematografi a, incloent-hi l’anomenada sèrie B. El musical Cantant

sota la pluja, de 1952, és la pel·lícula que retrata clarament el triomf de la transició del cinema mut al sonor i al color.

Els anys 50 i 60, els cinemes d’arreu de Catalunya projectaven tota mena de fi lms, majoritàriament en blanc i negre, però també en color. Si el rostre de Humphrey Bogart el tenim enregistrat a la memòria pel blanc i negre de Casablanca o d’El falcó maltès, també el podem recordar en color, al costat de Katharine Hepburn, a La

reina d’Àfrica. I els mítics Vivien Leigh i Clark Gable els portem fi xats a la retina, sobretot en color, gràcies principalment a la famosíssima epopeia Allò que

el vent s’endugué, estrenada... el 1939!

Durant molts anys, l’alter-nança del cinema en blanc

RECORDEM

El cinema els anys 50 i 60

“El cel·luloide es cremava, la sala

s’omplia de xiulets, i, mentre no es

reprenia el fi l de la pel·lícula, es

convertia en un autèntic batibull”

CRÒNICA D’OR26

mentales”) que es va projectar, abans de les pel·lícules, des de 1942 fi ns a 1976.

Per a tots els gustos, però amb censuraLa història del cinema ens ofereix, a hores d’ara, un nombre tan important de gèneres, estils, títols, directors, actors i actrius, que tothom hi sol trobar allò que busca. Durant els anys 50 i 60, però, totes les pel·lícules passaven, abans de ser

projectades, per una fèrria censura que no va desaparèixer del tot fi ns a la fi del franquisme. Una pràctica que no tenia cap mania a tallar l’escena d’un petó, si el censor considerava que podia ofendre els bons costums i la moral del poble; o a traduir l’expressió “Merde, merde!” de l’original francès per “¡Al diablo, al diablo!”, en casta versió espanyola. Normalment, si el tall d’un petó pertanyia a una escena especialment esperada per a la resolució d’un confl icte, era rebut per xiulets sonors d’indignació del respectable. Ja des dels inicis del cinema, les anomenades “estrelles” cinematogràfi ques fàcilment van aconseguir imposar usos i costums en l’estètica i en la moda de cada nova generació. Qui signa aquestes línies va portar, de ben petit, un serrellet tallat a la manera de Marcelino pan y vino.

Per Jordi Boladeras, escriptor.

Per a més informació:

Tel. 972 412 777www.museudelcinema.orgEntrada reduïda per a jubilats

Des de les ombres xineses fi ns

a la càmera de cinema dels ger-

mans Lumière, hi ha una pila

d’invents fascinants, divertits i

poètics que ara podeu veure a

Girona, al Museu del Cinema.

Hi podreu admirar la Col·lecció

Tomàs Mallol, una de les col·lec-

cions d’aparells cinematogràfi cs i

precinematogràfi cs més recone-

gudes a nivell internacional. El

Museu del Cinema us convida a

conèixer els ginys que van deixar

bocabadats els nostres rebesavis.

Aneu-hi a veure com eren les pri-

meres projeccions de cinema, i

deixeu-vos fascinar pels especta-

cles d’imatges en moviment que

han fet somniar els espectadors

de totes les èpoques.

“Avui, el NO-DO constitueix un

document audiovisual de força valor

historiogràfi c que va refl ectir l’Espanya

de Franco durant 34 anys”

El Museu

del Cinema

de Girona

27 GENT GRAN

INDRETS

Turquia

Turquia: Una cruïlla entre dos continentsVisitar Turquia és viatjar en el temps fent pa-

rades en totes i cadascuna de les civilitzacions

que van habitar aquestes terres al llarg de la

història. Perses, grecs, romans, otomans; cristians,

musulmans... Tots han deixat la seva empremta

en un país tan fascinant com desconegut. Atreviu-

vos a descobrir-lo.

CRÒNICA D’OR28

Per la seva situació privilegiada, Turquia, antiga Anatòlia, la terra alliberada pel general Atatürk, ha estat durant segles un territori clau en l’intercanvi de persones, cultures i coneixements entre els pobles d’Europa i Àsia. Durant molts segles va ser el centre del món i una zona estratègica. És el pont que estén la mà d’Europa a Orient i que obre la porta d’Àsia a Occident.

Istanbul, el melic del mónCarrers que serpentegen replets de vene-dors ambulants, barbers, curanderos i en-llustradors de sabates. Barreja de cultures, de religions, de tradicions. Mesquites, es-glésies, sinagogues. Tot i tots tenen cabu-da a Istanbul. Des del 1985 les principals zones històriques de la ciutat han estar declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Istanbul, antiga Constantinoble, és l’única ciutat del món a cavall entre dos continents. És una ciutat dividida per un riu: el Bòsfor. La zona asiàtica està situada a l’est del riu, i l’Istanbul europea, dividida també en dues meitats per la Banya d’Or, una petita vall fl uvial, queda a l’oest.

Arquitectura religiosa reconvertida

Allà mateix, les mesquites comparteixen veïnat amb sinagogues i esglésies orto-doxes i armènies. A la plaça de Sulta-nahmed s’aixeca esplèndida Santa So-fi a, l’edifi ci més emblemàtic d’Istanbul. L’obra culminant del període bizantí és

l’església de la Santa Sapiència. Construï-da el segle VI, primer va ser església, més tard els otomans la van convertir en mes-quita afegint-hi minarets i fonts, i avui és un museu on admirar majestuosos mo-saics cristians.

I just a l’altre costat de la plaça, fent la competència a Santa Sofi a, hi ha la Mes-quita Blava, amb els seus sis minarets i la cascada de cúpules. Aquesta obra ar-quitectònica és un dels edifi cis religiosos més famosos i rep el nom de les rajoles blaves que en decoren l’interior. Una mica més cap als afores de la ciutat es troba l’Església de Sant Salvador de Chora, un dels més bells exemples d’església bizan-tina a nivell mundial.

L’opulència dels sultans

El Palau Topkapi va ser durant gairebé mig segle la residència dels sultans otomans i

de les esposes i concubines que en for-maven els harems, així com la seu admi-nistrativa de l’Imperi Otomà. Avui és un museu que mostra la riquesa de les seves sales i exposa les luxoses col·leccions de joies i altres tresors dels antics inquilins.En el segle XIX, el sultà Abdül Mecid I va decidir abandonar Topkapi per un nou pa-lau que es va construir a l’altre costat de la Banya d’Or: el Palau de Dolmabahçe, la nova residència dels sultans.

Intercanvi d’olors

Què seria d’Istanbul sense els seus fa-mosos basars. Petites ciutats dintre de la ciutat. Només el Gran Basar allotja, en els carrers coberts, més de 4.000 comerços agrupats per gremis. En els patis interiors (jans) podeu observar com els artesans treballen el cuir i altres pells, el llautó i tota mena de pedres precioses. Al Gran Basar tot es compra i tot es ven. I a poca distàn-cia es troba el Basar de les Espècies o Basar Egipci, un autèntic paradís d’olors i fragàn-cies en forma d’ela. A les parades del basar podeu trobar tota mena d’espècies, herbes, mel, fruits secs o arròs pilaf, productes que conformen la base de la cuina turca. No oblideu gaudir de la dolçor de les postres turques com la baklava (pastissets de pasta de full amb nous, festucs i almívar) i, sobretot, de seure a la terrassa d’alguns dels molts cafès a banda i banda de carrer a assaborir el deliciós te turc (çay).

“Istanbul ha estat nomenada Capital Cultural 2010 amb

una multitud d’actes i d’exposicions per gaudir-ne tot l’any”

Mesquita blava

29 GENT GRAN

Capadòcia

Obsessió per l’aigua

La importància que la cultura musulmana li dóna a l’aigua, que els permet purifi car-se i arribar a l’espiritualitat, i que els ha portat a construir les seves ciutats entorn d’ella, es refl ecteix en la monumental Cisterna de Yerebatan i en els nombrosos hammans (banys turcs) que esquitxen la ciutat. La Cisterna de Yerebatan és un al-tre dels molts tresors d’Istanbul. Es tracta d’una majestuosa construcció subterrà-nia, la cisterna més gran de les 60 que hi van haver a Istanbul durant l’època bizan-tina. El hamman Cagaloglu és un dels més fa-mosos i bells de la ciutat. El Haseki Hür-rem és un dels més antics i va ser un regal que el sultà Soliman va fer a la muller favorita, Haseki Hürrem, batejada pel poble com Roxelana, la russa. Una visita a Istanbul mai és completa si no es viu l’experiència d’un bany turc. Així que re-serveu-vos unes dues hores, si pot ser a última hora de la tarda, quan comença a caure el sol, per gaudir d’aquest bany de vapor amb servei de massatge.

El Bòsfor, el mirall d’IstanbulAquest riu de vida, separa la ciutat en dos dividint la part asiàtica de l’europea. En

les seves aigües es refl ecteixen les mes-quites, els palaus i les cases senyorials que s’aixequen a les seves ribes. El Bòsfor és el pas d’aigua que uneix el mar de Màrmara amb el mar Negre. És la porta d’Orient, el pont entre Europa i Àsia. Per això, aquest riu ha estat protagonista de grans episo-dis de la historia: Jasó i els Argonautes van navegar-hi en la seva aventura per trobar el velló d’or; les legions romanes el van travessar a la conquesta de nous imperis; i els mercaders bizantins, genovesos i venecians s’hi van endinsar tot buscant les riqueses de la Ruta de la Seda. Un recorregut per l’estret del Bòsfor us per-metrà obtenir unes vistes privilegiades d’Istanbul i una panoràmica dels princi-pals monuments de la ciutat.

Capadòcia, caprici geològicEn l’interior profund de Turquia, allun-yada més en el temps que en quilòme-tres d’Istanbul, s’hi troba la Capadòcia. Aquesta mística i sorprenent regió és Patrimoni de la Humanitat, ja que con-serva extraordinaris tresors artístics en forma d’esglésies construïdes en la pedra amb parets decorades amb frescos que

han lluitat per sobreviure durant segles i segles d’història. Fa més de 30 milions d’anys, la naturalesa va esculpir, sense cap mena d’esbós pre-defi nit, un paisatge de terra calcària, ple d’agulles de pedra i formes capricioses. I sobre aquest paisatge, aprofi tant les es-querdes en les roques i la suavitat de la tova (cendra volcànica endurida), l’ésser humà va construir-hi un particular món subterrani. La Vall de Göreme és el més clar exemple d’aquesta vida construïda dintre i sota la terra. Més de 30 esglé-sies i monestirs van ser excavats entre la tova. I, a Kaymakli, s’hi pot visitar una de les més grans ciutats subterrànies, on van viure els primers cristians que van habitar aquestes terres entre els segles VI i IX. Una ciutat laberíntica construïda cap avall. Quan s’arriba a Turquia es té la sensació d’haver-hi estat abans, ja que la gran majoria de les cultures d’arreu del món han habitat en aquestes terres i hi han deixat una petita part d’elles. Però quan s’abandona aquest fascinant país, ens queda el regust que encara hi ha molta Turquia per conèixer, molts tresors per descobrir.

“Atatürk va morir en el Palau de Dolmabahçe el

10 de novembre de 1938 a les 9.05. Tots els rellotges

del palau marquen aquesta hora”

CRÒNICA D’OR30

Temps de lleureEl Servei Gent Gran prepara les sortides

especialment per als seus mutualistes

Telèfon d’informació d’activitats i viatges :

902 444 622

Què cal fer per inscriure’s:

Cal abonar un mínim del 25% de l’import per als circuits, i la totalitat per a la resta de sortides mitjançant:• Venint al c/Ausiàs Marc, 39 el dia de la inscripció.• Trucar, inscriure’s i fer una transferència al núm. de compte

de MUTUAM Activa de “la Caixa”: 2100-8635-74-0200022600

Confi rmació i lloc de seient:

L’ordre d’inscripció a l’activitat és el criteri que preval a l’hora de distribuir els llocs de seient en espectacles i sortides en autocar.MUTUAM es reserva el dret d’anul·lar una activitat en el cas que no s’arribi a un

mínim de 25 places.

Penalitzacions en cas d’anul·lació:

Comunicació de l’anul·lació

• En cas d’anul·lació s’ha de comunicar de dilluns a divendres en horari d’ofi cina al 902 444 622.

• 11 dies feiners* abans de la data de sortida.• Entre 6 i 10 dies feiners* abans de la data de sortida.• A partir de 5 dies feiners* abans de la data de sortida.

Percentatge de penalització

• 5% de l’import total (es retorna un 95%).• 25% de l’import total (es retorna un 75%).• 100% de l’import total (NO HI HA DRET A DEVOLUCIÓ).* Feiners: de dilluns a divendres. Dissabte, per al Servei Gent Gran, és FESTIU.

Inscripcions presencials el 8 de setembre: de 9.00 a 13.45 hores

Besalú Medieval i el carrilet dimecres, 15 de setembreTeatre Goya: FUGADAS diumenge, 19 de setembreCastell de Lleida dimarts, 21 de setembreTurquia del 26 de setembre al 3 d’octubreTeatro Apolo: La Montaña Rusa dijous, 7 d’octubreCaixa Forum: Miquel Barceló dijous, 14 d’octubrePunt de Trobada dijous, 21 d’octubreTarragona Romana i castanyada dimecres, 27 d’octubre La Gleva i Llet Pascual dimecres, 3 de novembre

A partir d’aquest dia es poden fer inscripcions per telèfon trucant al 902 444 622

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora: 08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 40,90 5Preu acompanyant: 46,90 5

EXCURSIÓ

Besalú medieval amb trenet dimecres, 15 de setembre

Sortida a l’hora acordada de la parada habitual amb direc-ció a la Garrotxa. En ruta farem una parada per esmorzar (no inclòs en el preu). Continuació fi ns a la vila comtal de Besalú, on tindrà lloc una visita diferent: amb un trenet turístic. Una passejada que ens portarà a descobrir els in-drets més interessants de la vila, gaudint del seu encant i comprovant la vital importància que va tenir en la història de Catalunya; un poble amb una essència medieval que no deixarà ningú indiferent. La visita del centre històric de la vila i del paisatge que l’envolta la complementarem amb una visita guiada a l’interior de l’Església de Sant Pere, al cor de la població. Ja al migdia, després d’una estona de temps lliure, dinarem en una típica fonda de la població amb un bon menú de cuina catalana. Havent dinat, i des- prés d’una agradable sobretaula, anirem a Porqueres per visitar l’església de Santa Maria de Porqueres, una veritable joia del romànic català. Després, iniciarem la tornada als nostres punts de sortida.

31SERVEI GENT GRAN

EXCURSIÓ

Sortida a primera hora del matí amb direcció a Lleida, fi ns a la comarca de la Segarra. Aquí es troben els principals cas-tells que formen l’anomenada ruta dels Castells de Lleida. Durant el trajecte farem una breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu).

Començarem amb la visita del Castell de Montsonís, una magnífi ca construcció que, juntament amb el grup de cases de pedra que l’envolta, conserva tota l’elegància de temps passats.

Finalitzada aquesta interessant visita, ens desplaçarem fi ns a un restaurant de la zona on dinarem un bon menú.Havent dinat ens traslladarem al Santuari de Sant Ramon Nonat, on acompanyats per un guia coneixerem els ele-ments més signifi catius d’aquesta construcció religiosa. En acabar la visita al Santuari iniciarem la ruta que ens ha de portar fi ns als nostres punts de sortida.

Castell de Lleida: Montsonís dimarts, 21 de setembre

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 40,20 5Preu acompanyant: 46,20 5

QUÈ FEM

Agenda

TEATRE

De Pierre Palmade i Christophe DuthuronDirecció, Tamzin TownsendAmb Maria Galiana i Berta Ojea

Dues dones es coneixen al voral d’una carretera nacional a les tres de la matinada mentre fan autoestop. Són dues dones que fugen, que volen escapar-se d’una forma de vida que ja no suporten, una última oportunitat per canviar el seu destí i buscar l’aventura.

Lloc de trobada: Teatre GoyaHora:18.00 h

Preu Servei Gent Gran: 19,00 5Preu acompanyant: 25,00 5

Lloc de trobada: Teatre ApoloHora:17.00 h

Preu Servei Gent Gran: 18,50 5Preu acompanyant: 24,50 5

Teatre Goya: FUGADAS diumenge, 19 setembre

Teatre Apolo: LA MONTAÑA RUSA dijous, 7 d’octubre

Amb Arturo Fernández i Carmen del Valle

César és un home madur, físicament atractiu i interessant, un empresari d’èxit, amb una vida familiar estable i feliç. Aparentment ho té tot i creu que totes les peces de la seva vida estan perfectament encaixades. És impossible per a ell imaginar que un vespre d’hivern, el d’avui, viurà una de les peripècies més sorprenents que li poden passar a un home. La peripècia té nom de dona, Lola, és molt atractiva, simpàtica i aparentment disposada a una aventura sense més complicacions... No obstant això, amb ella res és el que sembla...

CRÒNICA D’OR32

TURQUIA: Istanbul i Capadòcia

Dia 1. Punt de sortida – Aeroport de Barcelona – IstanbulSortida a l’hora acordada de la parada habitual i trasllat a l’aeroport de Barcelona per realitzar els tràmits de facturació i embarcament al vol especial amb desti-nació Istanbul. Durant el trajecte farem una breu vi-sita panoràmica i introduc-tòria de la capital d’aquest país ple d’encants. Una vegada a l’hotel, distribució d’habitacions, sopar i allot-jament en les instal·lacions.

Dia 2. Istanbul – el Bòsfor: entre dos continentsEsmorzar a l’hotel i sortida per iniciar una visita de la ciutat d’Istanbul que ens ha de portar a descobrir els indrets més atractius de les dues ribes de l’estret del Bòsfor. Començarem la nostra visita pel Palau

del 26 de setembre al 3 d’octubre

de Dolmabahçe. Després d’una important restaura-ció podrem visitar les seves estances interiors i con-templar la decoració en or i d’altres metalls preciosos, llums de sostre fabricats amb cristall de Bohèmia, de Baccarat...Continuació de la ruta amb la visita de la Mesquita Nova. Al costat d’aquesta mesquita trobem el Mercat de les Espècies, anomenat ofi cialment Basar Egipci, ja que aquí es venien les espè-cies arribades des del país del Nil des de l’any 1660. Tindrem temps lliure per passejar pel mercat i gaudir de les olors i colors de les espècies i dolços que hi po-drem trobar.Al migdia ens traslladarem fi ns a la petita població de Sariyer. Aquí es troba el res-taurant on dinarem amb un menú típic i peix fresc del Bòsfor, i també té com

a punt de partida el vaixell que ens ha de portar a fer un recorregut per l’estret del Bòsfor. Aquesta entrada natural d’aigua de mar que comunica el Mar Negre amb el Mar de Màrmara, di-videix la part asiàtica de la ciutat de l’europea. Finalitzat el recorregut, l’autocar ens portarà fi ns al Gran Basar o l’hotel.

Dia 3. Istanbul: retorn a l’època Bizantina i OtomanaEsmorzar a l’hotel i sortida per començar un recor-regut que ens ha de portar a descobrir els indrets més signifi catius de les èpoques bizantina i otomana. En primer lloc, visitarem Santa Sofi a, imatge eterna de la ciutat, concebuda com a església ortodoxa i recon-vertida posteriorment en mesquita. A l’altra banda de la Plaça del Sultanahmed trobarem la Mesquita Blava, una magnífi ca obra reli-giosa que compta amb 6 minarets, impressionants cúpules i una decoració in-terior d’allò més treballada. Finalitzada la visita sortirem per visitar l’antic Hipòdrom Romà, centre social i espor-tiu de Constatinoble.Continuarem el recorregut matinal amb la visita del Pa-lau de Topkapi, visitarem els principals edifi cis, el primer

parlament, la cambra del tresor, el pati d’armes...Al migdia, i a l’interior del mateix palau, dinarem, per més tard tornar al cen-tre de la ciutat i visitar les conegudes Cisternes de Yerebatan. Aquesta monu-mental construcció és la més gran de les més de 60 cisternes que van haver-hi a Istanbul durant l’època bi-zantina, un espai de més de 10.000 m2 i capacitat per a més de 80 milions de litres, que va ser construït amb 336 columnes romanes procedents de temples pa-gans de l’Anatòlia central.Finalitzada la visita, tornada a l’hotel per descansar fi ns a l’hora de sopar. Més tard, allotjament a les habita-cions.

Dia 4. Istanbul: la ciutat bohèmia i modernaEsmorzar a l’hotel i, a l’hora indicada, sortida per visitar en primer lloc l’església de Sant Salvador en Chora, considerada com un dels més bells exemples d’església bizantina a ni-vell mundial. Convertida en mesquita i posteriorment en museu, actualment es visita per admirar la bellesa dels seus frescos. Més tard visitarem una de les mesquites més venerades de la religió islàmica:

Basar Egipci

33SERVEI GENT GRAN

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora: pendentPreu Servei Gent Gran:1.235,00 5Preu acompanyant: 1.295,00 5ÇPreu habitació individual:180,00 5ÇPreu habitació individual a partir de la 7a:

295,00 5Assegurança cancel·lació:25,00 5

Eyup, situada al fi nal de l’anomenada “banya d’or” i pujarem fi ns al Turó de Pierre Lotti.Acabada la visita matinal, tornarem al centre de la ciutat per dinar en un res-taurant i, més tard, anirem fi ns a la zona moderna de la capital. Des de la Plaça de Taksim gaudirem de temps lliure per passejar per l’Avinguda d’Istikal i els carrers adja-cents i així descobrirem l’altra cara de la població turca, molt més moderna i cosmopolita. Finalitzarem el recorregut amb la visita del típic barri de Gàlata i una estona de temps lliu-re pels voltants del Basar Egipci, abans d’iniciar la tornada a l’hotel per sopar i allotjar-nos-hi.

Dia 5. Istanbul – Ankara – Capadòcia Esmorzar a l’hotel i sortida amb autocar per iniciar la ruta que ens ha de portar fi ns a Ankara. Després de creuar les muntanyes de Bolu, arribada a la capital ad-ministrativa del país, a més del més important centre comercial de l’Anatòlia Cen-tral. Visita del Museu de les Civilitzacions Anatòliques, on trobarem vestigis que han deixat en el territori les dife-rents civilitzacions que l’han habitat durant la història.Dinar en un restaurant i continuació de la ruta amb direcció a la Capadòcia, pas-sarem pel Llac Salat amb un àrea de 1.500 km2 amb un paisatge totalment blanc i que produeix el 70% de la sal consumida al país. Ar-

ribada a la típica població central de Kaymakli, on es troba el nostre hotel, distri-bució d’habitacions, sopar i allotjament.

Dia 6. Museu a l’Aire Lliure de Göreme – Valls d’Avcilar i GuvercinlikEsmorzar a l’hotel i sortida a primera hora del matí per iniciar la visita d’aquesta meravellosa i mística regió, amb una interessant barreja de capricis de la natura i de l’art humà. Començarem per visitar el museu a l’aire lliure de Göreme amb les esglésies rupestres. Dinar en un restaurant de la zona. Més tard ens desplaçarem fi ns a les valls de Avcilar i Guvercinlik, des d’on es poden divisar algunes de les millors panoràmiques de paisatge lunar. Tornada a l’hotel per descansar i sopar. Havent sopat assistirem a un interessant espectacle folklòric (opcional) en una típica taverna turca, amb exhibició de balls de la regió i barra lliure de begudes. En el moment en què fi na-litzi l’espectacle tornarem a l’hotel per descansar.

Dia 7. Ciutat Subterrà-nia de Kaymakli – Valls de Pasabag i ÇavusinEsmorzar a l’hotel i sortida per visitar la ciutat subter-

rània de Kaymakli. En aca-bat, iniciarem un interes-sant recorregut per les valls de Pasabag o Çavusin, fi ns a l’hora en què dinarem en un restaurant de la zona. Més tard, visita de la Vall d’Uçhisar on podrem con-templar l’antiga fortalesa excavada a la roca, a més de visitar algun dels típics po-blets de la zona amb la pos-sibilitat d’entrar en els petits tallers artesans de tapissos o catifes de llana i seda, de gran tradició a la regió. Tor-nada a l’hotel per descansar i preparar l’equipatge, sopar i allotjament.

Dia 8. Capadòcia – Aeroport de Barcelona – Punts de sortida Esmorzar a l’hotel i sortida amb direcció a l’aeroport de Capadòcia, a Kayseri, on farem els tràmits de factu-ració i embarcament en vol amb destinació Barcelona.

Capadòcia

CRÒNICA D’OR34

EXPOSICIÓ

«La meva vida s’assembla a la superfície dels meus qua-dres». Entendre l’experiència creativa de Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957), misteriosa, diversa i provoca-dora, és la raó de ser de l’exposició organitzada per l’Obra Social ”la Caixa” amb més de 180 peces, des de les grans teles creades a partir del 1983 fi ns a les més recents.

Una de les seves últimes obres, l’escultura monumental “Gran elefant dret” (2009), convida el visitant, des de l’exterior de CaixaForum Barcelona, a entrar-hi i viure l’obra de Barceló: la seva relació amb la naturalesa, la matèria i l’ús que en fa en el seu treball; la seva evolució en la representació del món animal i l’humà, i els seus viatges, físics i mentals, des de París fi ns a Mali.

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:11.00 h

Preu Servei Gent Gran: gratuïtPreu acompanyant: 3,00 5

Lloc de trobada: Auditori Apartaments Collserola (Pg. Vall d’Hebron, 159)Hora: 11.00 h

Preu Servei Gent Gran: gratuïtPreu acompanyant: 3,00 5

PUNT DE TROBADA

L’osteoporosi. Prevenció i salut per als ossos dijous, 21 d’octubre

Miquel Barceló 1983-2009 dijous, 14 d’octubre

Conegueu de primera mà aquesta afecció silenciosa dels ossos vinculada a l’edat. Hem preparat una xerrada molt interessant per conèixer què en causa l’aparició i com es pot reconèixer quan comença a manifestar-se per saber què fer. N’exposarem els factors de risc i quines mesures es poden prendre per conservar al màxim la massa òssia. Sovint, moltes vegades l’osteoporosi no es pot esquivar, però si es coneix com portar un estil de vida saludable (ali-mentació i activitat física suau) i quins hàbits pot posar en pràctica, tot plegat ens ajudarà a prevenir i a minimitzar-ne l’impacte. Sabíeu que el calci i la vitamina D són els grans protagonistes d’aquest exercici de prevenció i salut des de fora? Tenir-los a mà sempre ens facilitarà encara més les coses. Esperem la vostra assistència a aquesta cita amb la salut a l’Auditori del Centre de Collserola.

35SERVEI GENT GRAN

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora: 08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 35,90 5Preu acompanyant: 41,90 5

EXCURSIÓ

La Gleva i Llet Pascual dimecres, 3 de novembre

Sortida amb direcció a la comarca d’Osona, a l’obrador artesà d’embotits de la Gleva on esmorzarem degustant-ne els productes casolans (ESMORZAR INCLÒS).

Acabat l’esmorzar, visitarem el Santuari de la Gleva, d’estil barroc i gran devoció a la zona, per la important relació que va tenir amb Mossèn Jacint Verdaguer.

Acabada la visita ens traslladarem fi ns a la veïna població de Gurb per visitar les instal·lacions de Llet Pascual a la co-marca d’Osona. Una interessant visita que comença amb un audiovisual sobre l’empresa i la seva fi losofi a, continua amb una degustació dels seus productes i fi nalitza amb una visita interior de les instal·lacions, sempre equipats amb la vestimenta adequada i el lliurament de detalls dels productes de Pascual.

Al migdia dinarem en un conegut restaurant de la zona amb un bon menú casolà. Havent dinat, i després d’una agradable sobretaula, iniciarem la tornada per carretera fi ns als nostres punts de sortida.

EXCURSIÓ

Sortida a primera hora des de les nostres parades habituals, amb direcció a la província de Tarragona. En ruta farem una breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu).

En acabar continuarem la ruta per carretera fi ns a Tarragona, on tindrà lloc una visita guiada pels carrers que ens traslladarà a una època en què la ciutat va viure el màxim esplendor: l’època romana. Acompanyats pel guia descobrirem restes de la muralla, amb diverses torres i portes, la maqueta del passeig arqueològic i el Pretori i el Circ que visitarem interiorment per descobrir les característiques arquitectòniques especials d’aquestes típiques construccions romanes que tanta infl uència van tenir en la vida dels habitants de l’època...

Finalitzada la visita, i després d’una estona de temps lliure, ens traslladarem a la propera població de Torredembarra per dinar amb un bon menú de castanyada.

Després de dinar i d’una agradable estona de sobretaula, gaudirem de temps lliure fi ns a l’hora indicada pel guia en què iniciarem la tornada als nostres punts de sortida.

Tarragona romana i Castanyada dimecres, 27 d’octubre

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 30,00 5Preu acompanyant: 36,00 5

Promoció

Socis Servei

Gent Gran