LOPINIÓsocialista

EleccionesSindicales:Un modelo

sindicalpara

todos(pág. 20)

N° 40 - I I a época. Portaveu del Partit deis Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 2a Quinzena d'octubre 1980 - 40 Ptes.

Parlament: AI "frontconservador" no I ifa nosa la Llei deCentres Docents(págs. 7 i 8)

Autonomía paraAndalucía, ya!(Editorial pág. 9)

CiU contra els ajun-taments socialistes(Informe sobre la planta d'escom-braries del Penedés-Carraf a pág. 12)

Internacional: Elsfocus de tensió esmultipliquen

. 15)

¿Quién paga losaumentos de laSeguridad Social?(págs. 18 y 19)

"El meu EdmonValles"(Article de Joan Reventós a la p. 23)

El eamp i la pagesia, avui a Catalunya^

D'entrada cal contemplar elsector agrari com un sectorque arrossega una crisi per-manent i crónica, originadaper la pérdua del seu paperhegemónic en el context deIneconomía, com a conse-qüéncia del procés industrialiniciat en el darrer tere delsegle passat.

A Catalunya la situació del camp es ca-racteritza,actualment,per unes condicionslaboráis difícils, per una regressió cadacop mes accetuada de les rendes pageses,per la submissió deis estorbos de la page-sia ais interessos de les industries agro-ali-mentáries i a les de subministres d'ele-ments productius i per la desertització deles comarques rurals, que presenten enor-mes déficits de servéis i d'equipamentsbásics.

A partir d'aquest panorama que presen-ta el camp, convé constatar que la page-sia catalana está básicament formada pertreballadors que viuen fonamentalmentde llur treball, com a conreadors de latérra, mes que no pas de les rendes obtin-gudes del treball deis altres. Molts page-sos, pero, no son propietaris de la totalitatdeis mitjans básics de producció; enaquest sentit cal recordar la importanciarelativa deis parcers, deis mitjers, deisarrendataris o deis masovers, régims jurí-dics d'eíplotació -tots ells- que no els si-túen tant en un sistema de propietat sinomes aviat en una situació de condicionslaboráis difícils. El predomini de les fin-ques relativament petites, i sovint excessi-vament parcel.lades, agreuja la duresa deles condicions sota les quals es realitza eltreball propi.

Producció, com i per a quí?La creixent dependencia del pagés deis

interessos de la cadena alimentaria agri-cultura-industria alimentária-comerg ali-mentari provoca una progresiva proleta-rització. A un altre nivell, l'abandó en l'or-denació de les produccións animáis, la de-sastrosa política sanitaria, la manca demillores de les races autóctones —quepermetin adequar-les a les necessitats ac-tuáis— i el subdesenvolupament científicdel nostre país col.loquen a la ramaderiacatalana en una situació de total depen-dencia respecte de la tecnología extran-,gera. L'extensió deis sistemes d'integracióramadera i la dependencia deis elementsintermedis de la cadena —la deis rama-ders respecte de les fabriques de pinsos, o

El camp cátala, una qüestió mal "adobada"

El pagés necessita estabilitati accés ais mercatsels escorxadors integrats, per exemple—fan que el preu que reben per els seusproductes suposi en bona part l'estrictaremuneració del treball propi que hi hanesmercat.

Les noves condicions de producciócomporten l'abandó de moltes de les su-perficies históricament conreades ambl'esforc de generacions i en uñ'medi am-bient hostil, alhora que la concentraciódeis equipaments i servéis essencials enels nuclis urbans i árees metropolitanesagreuja les condicions de vida de la page-sia, accelerant un procés migratori queprovoca una gran desproporció en la si-tuació de les comarques catalanes i que,de manera especial, col.loca en situaciócrítica les zones de muntanya.

A desgrat del redu'ít pes relati.u que pre-senta 1'agricultura dins l'economia catala-na (80%), el pes dins del sector agrari del'Estat és molt important; Catalunya

s'orienta especialment vers els productesque configuren una agricultura i una ra-maderia intensives i selectives, molt aten-tes a les necessitats alimentaries de la po-blació de Tarea metropolitana barceloni-na.

La pervivéncia de relacions jurídiquesancestrals en el régim d'explotació de latérra, en especial aquelles que regulen elsconstractes de conreu, la submissió de laproducció agraria ais interesos especula-tius monopolístics de transformació i co-mercialització i la notable incidencia delcaciquisme rural, determinen l'existénciade serioses dificultáis per adequar elcamp a les noves circunstancies socials,económiques i polítiques. I propicia moltsovint l'adopció de postures gremials dedefensa sectorial en base ais interessosderivats d'un mateix conrreu. La dreta i elcentre polític afavoreixen aquesta dinámi-ca merament defensiva, perqué teñen

La polémica del "minitrasvassament" de l'Ebre

No se sap quin• roperament será debatut el pro-

jecte de llei sobre "Actuaciones enmateria de aguas de Tarragona" alCongrés de Diputats, i presentat pelscentristes. Com és sabut, el projectees refereix al "minitrasvassament" oportada d'aigües des del Delta de l'Ebref ins al Camp de Tarragona.

Segons l'allí previst, l'aigua s'extraurádel canal de rec esquerra de l'Ebre,que partint des de l'assut de Xerta regapart de la valí i el delta esquerra fins ¡aseva desembocadura a la mar. L'aiguaque actualment es filtra, segons lesdarrers apreciacions, és d'un 30 percent de la que circula, i es consideraque amb un adob deis cañáis es podriarecuperar una aigua aprofitable per aTarragona.

! La quantitat d'aigua que es pensa| trasvassar és de quatre metres cúbics,'••• encara que hom reconeix al mateixi projecte de llei que la necessitat de1 l'área de Tarragona és de 1,6 metres

cúbics persegon.

Així, el projecte de llei d'UCD-está,ara, en fase de propera discussió a lacorresponent comissió, una vegadahan estat presentades les esmenes pelsdiferents grups parlamentaris; així ma-teix, a l'últim debat celebrat al Parla-ment de Catalunya sobre el programadel Govern de la Ceneralitat, en les

per Josep María Simó *

resolucions de la Cambra s'arribá al se-güent sobre les aigues de l'Ebre: "En elmarc del problema general de l'aiguaa Catalunya i de la concepció generalde l'ordenació del territori, debatre elprojectat trasvassament d'aigües deiscañáis de l'Ebre cap a les comarquesdel Camp de Tarragona i les prioritatsa considerar en l'afectació de l'aiguatransvassada abans que el projecte de"minitrasvassament" de l'Ebre no siguidebatut al Congrés de Diputats deMadrid". Aquesta resolució obligaráque aquest debat sigui portat a terme,immediatament, al Parlament cátala.

Una ordenació que no hi és

Qualsevol projecte d'utilitzaciód'aigua en quantitats considerables ésun tema de vital importancia en l'orde-nament del territori.

Hauría estat bo que un projecte comaquest s'hagués pogut tractar en elmarc del Pía Director i d'uñ Pía d'Aigüesde Catalunya. Aquesta eventualitathauria estat per a desdramatitzar eltema, perqué en aqüestes condicionscada comarca hagués sabut el seudestí en el futur de Catalunya,

Está ciar que hi tenim ni Pía Director

L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980

molt ciar que cal evitar que els diferentssectprs s'articulin entre si, i amb moltames rao amb les altres forces del treball.Els socialistes creiem, per contra, que soisserá possible sortir de la situació actualsi Iluitem units la pagesia i les altres capespopulars de la societat: tots estem interes-sats en lluitar contra els interessos capita-íistes al camp, perqué la seva dinámicaens fa l'objecte cprnú de llur explotació.

Tot i que l'Estatut reconeix a la Cenera-litat competéncies exclusives en les qües-tions agráries, ramaderes i forestáis, calteñir present que aqüestes competénciesrestaran fortament limitades en la prácti-ca, tres exemples d'aquesta limitació son:

— La promulgació peí Parlament esta-tal d'una serie de Neis especiáis d'ámbitestatal, que regulen els aspectes essen-cials de l'activitat agraria, suposa en lapráctica una reducció substancial de lacapacitat legislativa del parlament cátala.

— L'instrument básic de la política agra-ria, és la política de preus, que restarácom a competencia de l'Estat; cal donesque la Generalitat contempli amb urgen-cia la forma de participació en tots elsámbits i organismes que a nivell de l'Estatla formulen o l'apliquen. Des d'una pers-pectiva a mes llarg termini, mentre perdu-ri aquesta política —dirigida des de Ma-

drid o des de Brusel.les —, les Autonomieso ádhuc l'Estat hauran de cercar altres ins-truments que permetin l'aplicació d'unapolítica agraria autónoma i en defensa dela pagesia.

— Una política agro-alimentária cohe-rent s'enfronta a una serie de dificultats,atesa la multiplicitat de ministeris (Agri-cultura, Industria, Córner^, Sanitat.) id'organismes autónoms de l'Administra-ció central (IRYDA, SEA, ICONA, IRA,MERCA.) que en teñen encomanats as-pectes d'aplicació. En aquest sentit, caluna immediata valoració i traspás de to-tes les actuacions que realitzen avui a Ca-talunya.

L'opció socialista per al camp

Per aixó cal que els socialistes treba-llem per assolir unes estructures que per-metin el funcionament del camp cátala,fora del control monopolista a qué estemsotmesos, en aquest sentit, afavoriremuna política que com a principáis puntscontempli els següents:

— La constitució d'explotacions fami-liars viables.

— L'estabilitat del pagés a la térra queconrea, convertint els contractes deparceria en contractes d'arrenda-

ment i facilitant l'accés a la propie-tat de la térra.

— Les formes de treball en comú.— El desenvolupament del cooperati-

visme en tots els seus nivells.— L'accés directe deis pagesos ais mer-

cats d'abastiments, salvant l'obstacledeis actuáis assentadors i afavorintl'accés de les cooperatives ais mer-cats.

— L'elaboració d'una llei que reguliestrictament els contractes d'integra-ció industrial o comercial.

— L'equiparació plena de la seguretatsocial agraria amb el régim generalde la seguretat social, i extensió delsubsidi d'atur ais pagesos, ais assala-riats i ais arrendataris que, per causesalienes a la seva voluntat, restin senseterres per treballar.

Aquests punts, i molts d'altres, son lesaccions que els socialistes portarem a ter-me per tal de donar resposta ais problemesque té plantejats el camp cátala, encaraque molts d'aquests aspectes serán desen-volupats en propers articles ja que, donadala seva importancia, és necessari que noquedin mal explicatsH

Secretaria de Política Pagesadel PSC (PSC-PSOE)

creixement es volni Pía d'Aigües, ni ni ha un esquemaglobal d'ordenació territorial. En aqües-tes condicions, les justificacions sonparcials i, moltes vegades, interessadesper ais diferents sectors.

L'escassetatd'aigua a les comarquestarragonines, fruit d'un creixement de-sordenat i anárquic, és un fet evident.La manca d'aigua a la industria ha fetque sigui aquesta aportada mitjangantvaixells, de baixíssima qualitat a Tarra-gona, amb restriccions a Reus, i ambuna baixada fortíssima del nivell freáticde les aigües subterránees (que haobligat a l'aprofundiment deis pous demanera continuada), etc. Tot aquestconjunt ha fet que el problema del'aigua sigui el mes important a l'área.

Els llargs greuges

Per altra part, a les comarques del'Ebre, malgrat el pas del riu, els déficitshidráulics son molt importants, si ésque hom vol que aquelles comarquestinguen la possibilitat de desenrotllar-sei sortir de la seva situació actual. I, enaquest sentit, el projecte de llei nocontempla els problemes hidráulics del'área: revestiment deis cañáis del Deltade l'Ebre (actualement en una situaciód'una gran fragilitat); el canal Xerta-riu Sénia, construYt en una longitud de32 quilómetres pero que no té ni con-

cessió d'aigües, ni la presa d'aigües delriu; el canal Aldea-Camarles, amb con-cessió d'aigües pero que té, llur realit-zació totalment oblidada; la comarcade la Terra Alta, en quasi la totalitatdeis seus pobles no teñen aigua (faanys que es parla del pantá d'Arnes,pero mai no s'ha arribat a estudisseriosos); hi ha pobles al Delta, comAldea i Deltebre (La Cava, i Jesús iMaria) sense aigua corrent, portant-seen "cubes" en aquests casos; la comarcade Ribera d'Elbre, una vegada acabadala central nuclear, sofrirá un despobla-ment important (els regadius que fa anysteñen promesos podrien ésser la solucióper a aquella comarca); i la fragilitatde l'equilibri deltaic. Entre d'altres.

En aquesta situació, és comprensiblelinteres de grans sectors de les pobla-cions de l'área de Tarragona-Reus-Vilaseca, i qu.e en aquell projecte esporta a terme. Pero també es compren-sible que hi hagin grans sectors a lescomarques de l'Ebre que desconfien is'oposen perqué en aquell projecte noestá tractada la problemática hidráulicaen profunditat a les seves comarques(Baix Ebre, Montsiá, Terra Alta i Riberad'Ebre).

Entenc que és necessari dir quin had'ésser el futur desenrotllament quehom vol per l'área de Tarragona: si es

vol que sigui el mateix ritme de creixe-ment deis últims anys, si s'ha de reduir,o si es vol aturar. Aqüestes son con-dicions que s'han de saber, i segonsquina opció es prengui les necessitatsserán diferentes, i és possible que pera dintre de cinc anys ens haguem deplantejar un altre trasvassament segonsquina sigui l'opció finalment empresa,per exemple.

La concentració nuclear

En quant a les terres de l'Ebre, ésnecessari posar-hi les bases per el seufutur desenrotllament, i aqüestes noson mes que el solucionar la proble-mática hidráulica de l'área. Hem deconsiderar que, a mes, aqüestes co-marques sofreixen la concentració nu-clear mes important del món. Duescentráis a Aseó, dues mes a Vandellósi, actualment, sembla que hom estáestudiant la implantado d'una centraltérmica de carbó ja sigui a 1'Ametllade Mar o a Alcanar, el qual fa encarames negre el futur.

Cal determinar quin ha d'ésser elmodel de creiximent que hom vol peral Camp de Tarragona i Baix Camp, almateix temps que cal determinar quinserá el futur desenrotllament que volemdonar a les comarques que envoltenl'Ebre, en una perspectiva de reequilibriterritorial de Catalunya i en una racio-nalitat en l'ordenació del territori delnostre país que fins ara s'ha fet. Unavegada aixó determinat, és molt mesfácij determinar els aprófitarhentshidráulica.

* Diputat al Parlament

LOpinió Socialista^ Quinzena d'Octubre 1980

La recerca científico-agraria a Catalunya

Aquí no hi ha qui investigui

Ais paTsos d'economia de lliure mercat, una de lescaracterístiques que diferencien la ¡nvestigació alsector agrari respecte de la investigació ais altressectors económics és que l'Estat és la principal fontde financ.ament d'aquella. L'argumentació és que eldestinatari de la recerca agraria és el pagés i queaquest no té capacitat per f inancar-la.

Pero, de fet, l'Estat capitalista financia prioritária-ment les árees de major interés pels sectors mono-polistes dominants o només arriba a desenvoluparinvestigacions básiques que després posa a disposiciód'empreses privades, les quals només acaben el pro-grama de recerca i comercialitzen el seu productefinal.

En el cas de Catalunya no s'ha produ'ít ni aixó. Nimitjancant el "Instituto Nacional de InvestigacionesAgrarias" (INIA), ni del "Consejo Superior de Inves-tigaciones Científicas" (CSIC), ni de la Universitat,rvi deis "Planes Concertados de Investigación" de la"Comisión Asesora para la Investigación Científicay Técnica" (CAICT)^ l'Estat espanyol ha ates ambinstal.lacions, equipaments i personal, les demandesde recerca agraria del camp cátala.

La contribució de Catalunya al Producte Agrari Brut(PAB)de l'Estat ésd'un 10%.

A través de I'INIA, Catalunya disposa del 2,4% delpersonal i del 2,8% de les inversions totals d'aquestorganisme peí 1980.

Depenent del CSIC a Catalunya, només hi ha unInstituí que desenrotlla investigacions relacionadesamb l'agricultura (sois i millores de blat de moro,que per cert no és un conreu important a casa nostra).

Peí que fa a la recerca universitaria superior, calteñir nresent que des de fa 5 anys hi ha a Lleida l'EscolaTécnica Superior d'Enginyers Agrónoms (U. Politécnica),la qual no té dotació per laboratoris i tot just els

professors disposen de taula ¡ cadira. Ni ais estudis deBiología i Química (U. Central, U. Autónoma) ni deFarmacia (U. Central) s'han creat nuclis permanentsi amb estabilitat laboral que desenvolupin programesd'investigació agraria; aixó ha estat per motius moltdiversos i que están al marge d'aquesta ponencia. Enrelació ais estudis de Veterinaria encara no se sapa on tindran la seva seu.

Respecte a la investigació privada dins del sectoragrari aquesta s'ha canalitzat básicament acollint-seais "Planes Concertados de Investigación" de laCAICT. Aquí també es fa palesa la discriminadoa qué está sotmés el camp cátala: La CAICT del"Ministerio de la Presidencia" subvenciona el 27% deltotal d'inversions per recerca de les empreses catalá-nes del sector que s'acullen ais dits Plans i el 45%del mateix concepte peí que fa a les empreses d'altresárees de l'Estat (dades del bien i 1977-78).

L'Altra institució pública que ha pogut desenvoluparalguna tasca investigadora al sector primari ha estatla Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de laGeneralitat. Pero, fins ara, el seu paper ha estat pocMuTt, trist i inoperant.

Ha estat poc llu'ít perqué obtenir competéncies itraspassos del Govern centralista de la U.C.D. és comparlar amb qui no vol entendre. Ha estat trist, perqué,per exemple, en l'adjudicació de beques per forma-ció de personal investigadors, es va practicar un ciar"amiguisme", com en els millors temps del franquismei de la UCD post-franquista. Finalment, ha estatinoperant perqué al cap de dos anys de teñir unes,magres competéncies, no s'ha fet cap feina experi-mental, ja que la feina deis investigadors adscrits a laCeneralitat ha quedat reduída en contra de llur vo-luntat, a omplir papers, gastar pressupostos i emma-gatzemar els aparells comprats.

L'alternativa socialistaLa diferencia fonamental entre els Socialistes i els

partits burgesos que governen Espanya i Catalunvaestá en qué els socialistes creiem que els recursos hu-mans i materials han d'estar al servei de la comu-nitat i per tant, la planificació de llur utilització had'estar sota el control deis sectors implicáis en l'úsd'aquells recursos i que aquesta planificació s'ha de

per Pere Camprubí

Per un organisme de Servéis Agraris

" • a recent resolució del Parlament deCatalunya votada el proppassat 2 d'octubreplanteja ben clarament la creado d'unOrganisme de Servéis Agraris i que nosal-tres velem servit per funcionaris i técnics,depenent únicament de la Conseleria d'Agri-cultura de la Generalitat que haurá de ferarribar a tots els pagesos, sense discrimina-do, els servéis i les ajudas derivats tant dela política agraria imperant a nivell del'Estat com de la que s'estableixi a Cata-lunya que evidentment caldrá aprovar alParlament com a órgan que expressa lavoluntat política popular. Aixó vol dir se-parar els servéis deis organismes corporatiusanomenats avui "Cámaras" a fi i efecte defer-los desapareixer com a instruments depoder i eliminar les interferéncies que avuies produeixen respecte ais Ajuntaments,sindicats i cooperatives. No té cap justifi-cado dins d'un sistema veritablement de-mocrátic que ho vulgui justificar l'existénciad'unes juntes de pagesos a nivell local perdecidir i per controlar l'administraciód'aquests servéis i ajudes. I mes quan ensarriben financats amb diner públic, dinerque no mes ha de controlar el ParlamentEstatal o el de Catalunya, segons quinssigui la seva procedencia; i només en el casque la seva administració no sigui correctahauran d'intervenir els sindicats com agrups socials de pressió per denunciar-ho idefensar els interessos deis seus afiliáis ais

per Josep Riera

qui representen davant les institucions d'unasocietat democrática com és la nostra.

Ens adonem deis entrebancs que trobaremper materialitzar en la práctica la decisiódel Parlament. El Govern Central, els inte-ressos económics que servei i els col.labo-racionistes que utilitza saben perfectamentque si permeten que s'esberli l'estructuraverticalista de les "Cámaras" avui a Cata-lunya, demá a d'altres regions i naciona-litats aquest aparell de control no tindrácap mena d'utilitat política, i és per aquestarao que mourancels i térra per tractar deneutralitzar-ho trepitjant autonomies, dretsi llibertats amb la impunitat i la barroeriaque sol teñir per aqüestes coses que ni lesenten ni les vol entendre.

La fidelitat a l'interés nacional de Cata-lunya i el dret que tenim els pagesos coma ciutadans han d'encoratjar-nos. I tambéa totes les forces polítiques a seguir donantsuport a la nostra justa causa, que és també,no ho oblidem, de tots els pagesos de l'Estatespanyol que avui contemplen la nostralluita com a causa propia i veuen en lanostra victoria l'obertura, per ells també,de camins d'esperanca.

Dirigent de la Unió dePagesos del Maresme

fer amb criteris objectius, científics i racionáis i noatenent els interessos privats, personáis i de les mino-ries que avui teñen, a casa nostra, el poder polític,económic i social.

La recerca agraria a Catalunya ha d'estar emmar-cada, com a mínim a nivell programátic, dins d'unPía Nacional de Recerca, el qual ha d'estar coherent-ment lligat amb la planificació económica, territorial,energética, sanitaria i d'altres sectors que el socialisteselaborem per Catalunya.

Sigui quin sigui el nivell organitzatiu i institucionalassolit per l'organisme de la Ceneralitat responsablede l'execució de la Recerca Agraria de Catalunya, elCovern Central i les Diputacions, hauran de traspassar-li llurs corresponents servéis d'investigació agraria.

Degut a que els socialistes catalans ens sentimsolidaris amb les classes populars de la resta d'Es-panya, es considera necessária la coordinació a nivelld'Estat i entre territoris autónoms i/o pre-autónoms entotes les árees d'activitat económica i social, i lainvestigació agraria és una d'elles.

Lluny deis triunfalismes deis darrers temps, cal teñirben ciar que la infraestructura real amb qué comptala Ceneralitat per endagar qualsevol projecte d'in-vestigació agraria és molt mínim. Aixó fa práctica-ment obsolet dissenyar grans organismes i elaborarprogrames de recerca per tots i cadascun deis sectorsagro-alimentaris d'importáncia per nosaltres.

Abans s'ha fet esment de la necessitat d'establiruna planificació económica i social basada en criteriscientífics i objectius. Es evident que la planificació dela recerca i desenvolupament agraris també ha derespondre a aquesta mena de criteris, ja siguin in-trínsecs a l'objecte d'investigació (valúa del camp ainvestigar, valúa deis investigadors especialistes enun camp de recerca, grau d'interrelació amb altrescamps de recerca propers, grau de polivalencia deisconeixements presumiblement adquirits, válua cultu-ral peí eos social en el qual es desenvolupa la inves-tigació), externs a l'objecte d'investigació (beneficieconómic a curt, mig i llarg termini, benefici social,prestigi internacional) o bé relacionáis amb les dis-ponibilitats de recursos humans i d'equipaments..

Els socialistes considerem que a Catalunya cal co-mencar investigacions sobre l'aprofitament deis re-siduus vegetáis tant des d'un punt de vista energéticimmediat com de recuperació de productes ambválua per ser introduTts en un procés industrial.

Peí que fa a les árees de producció vegetal, l'ob--tenció d'híbrids hortícoles s'ha de comencar a posaren marxa amb urgencia donades les perspectivesd'entrada a la CEE. Tampoc cal oblidar la proble-mática fruitera, aprofundint en les relacions sól-peu-injert i en les qüestions de tractament hormonals. Peíque fa ais vins, valorem positivament el fet que a laCeneralitat hi hagí, al menys sobre el paper, un equipque hi faci recerca.

L'acció legislativa relacionada amb la recerca engeneral i la investigació agraria en particular que elssocialistes de Catalunya impulsarem ais Parlamentsespanyol i cátala, estará orientada a establir norma-tives sobre:

— Seguretat en els condicions de treball a labo-ratoris d'investigació i ais hivernacles i campsd'experimentació.

— Control sobre l'experimentació amb animáis.— L'accés públic ais resultáis de la recerca privada

que reb ajud públic.— Exencions fiscals i advantatges creditices a

cooperatives, sindicats, municipis o comarquesque financiín totalment o parcialment progra-mes de recerca.

— Salaris del personal investigador, a fld'eliminarles diferencies salaríais existents entre investiga-dors que desenvolupen la mateixa feina i teñenel mateix coeficient salarial.

— La formació de personal investigador durant laseva estada a la Universitat com a estudiants desegon cicle en base a col.laborar en l'execucióde treballs d'investigació a centres no universi-taris. *

Técnic assessor Comissió PagesosPSC JPSC-PSOE)

LOpinió Socialista/2* Quinzena d'Octubre 1980

Tal com ¡a dictamina el Parlament de Catalunya

Cambres Agráries: un podercaciquil a desaparéixer

La ressolució aprovada peíParlament de Catalunya sobreles Cambres Agráries ha pro-vocat un allau de declara-cions, repliques i contrarré-pliques, qué el ciutadá ha se-guit amb un cert estupor peídesconaixement general enque es mou el tema.

, El debat no és pas nou. Els conflictesque en el seu dia es produYren com eixfonamental la possible competencia en elmón rural entre els nous organismes i elssindicats pagesos democrátics. Es tractad'una lluita per l'hegemonia, on es discutíaquina seria la opció polaritzadora sobre laque s'organitzaria el món pagés.

En aquell moment, pocs s'adonaren deque ens trobávem amb una organitzaciód'ámbit local, amb funcions publiquesi que com les germandats a les que subs-tituien, interferien l'esfera d'actuació deisajuntaments rurals. Aixó tindrá una granimportancia en el moment en que leseleccions municipals consolidaren un poderlocal d'esquerres.

Pero, les Cambres Agráries eren quelcommes que tot aixó, volien ésser el meca-nisme de control de la UCD i el Govern enels pobles i les zones rurals. De tots éssabut la manca d'articulació de les dife-rentes forces polítiques a nivell rural al'adveniment de la democracia. Cap partitcomptava amb organitzacions locáis a totsels pobles de Catalunya, i molts pocs hanaconseguit articular grups de militants anivell de totes les comarques de Catalunya.Des d'aquesta perspectiva, les Cambres espresentaven com a un organisme de di-recció i dominació del món rural, i aixó noera ignorat per la UCD que va veure enelles la possibilitat de contrarrestar lainfluencia deis sindicats camperols demo-crátics i la oportunitat de constituir laseva propia organització, així com d'orga-nitzacions aptes ais seus principis i a laseva política.

El domini rural

La configuració de les Cambres com acorporacions de dret públic permetia eltraspás de funcions i diners, que les colo-caren en una situació de prepotencia enles comunitats rurals, constituint-se enorganismes de dominació rural. I és a partirde tot aixó, que les Cambres provocarenel refús de gairebé totes les forces poli-'tiques i sindicáis de Catalunya, encara queUCD segueixi impulsant-les, convocanteleccions, i aconseguint que un sector dela pagesia les accepti i participi en elles

El Parlament cátala fou explícit: la dissolució de les Cambres Agráries urgeix al nostre país.

A les Cambres s'instal.laren els vellssindicalistes verticals —que les creguerencom l'adaptació de les "Hermandades"ais nous temps democrátics— i un sectord'agricultors que, si bé no havien partici-pat en el-sindicat vertical, les escollirencom a alternativa diferenciadora ques'acostava ais seus interessos polítics ipersonáis. A partir de la seva situació enles Cambres Agráries pogueren consolidar-se opcions sindicáis minoritáries i que enl'actualitat han assegurat una certa soli-desa.

No és extrany que el tema de les CambresAgráries rebés una inusitada relevancia enel vot d'investidura del President Pujol.Recordem a ERC centra part de les sevescritiques, i condiciona el seu suport alCovern cátala, en torn de una resoluciósatisfactoria del tema Cambres.

Parlament: Cambres, no

En el debat de presentado i crítica delprograma de L'Executiu cátala, el tema jaera un problema sindical i polític, la res-solució presentada pels socialistes cata-lans, i aprovada amb els vots de CiU,ERC i PSUC, marcava l'inici del final.Aquella fou tan clara com explícita: lesCambres havien de desaparéixer, les fun-cions coincidents amb els municipis haviende ser exercides per aquests, i el dilemade la representació pública o privada essoluciona atribuint ais sindicats la repre-sentació exclussiva de la pagesia cata-lana. La Generalitat hauria de vetllar perla devolució del patrimoni sindical, dis-

tingint-se entre el patrimoni deis anticssindicats agraris i cooperatius, i el creatdurant els anys del franquisme, la Unióde Pagesos.

Le jerarquies de les Cambres aviat deixa-ren sentir les seves veus: es parla d'unadecissió "equivocada" i "antidemocrática",de que l'agricultura catalana "no podríafer oir la seva veu a la CEE", deis "servéisprestats", del "paper historie" d'aquellesinstitucions, i d'"intromissió política" enel camp pagés. Mentre, el Govern centralcongelava el traspás d'aquests organismesa la Generalitat, tot esperant l'emissió dedictamens per part d'experts en dret admi-nistratiu que els diguessin si la Generalitatpodria o no suprimir les Cambres una ve-gada es fessin efectius els traspassos. '

Nosaltres seguim creient que la decissiódel Parlament de Catalunya no sois no ésequivocada, sino que també és pregona-ment democrática. Cal recordar que elParlament té competencia per adoptar lesressolucions que cregui convenients entotes aquelles matéries contemplades perl'Estatut i la Constitució, i que aqüestesressolucions actúen peí poder conferit peípoblé de Catalunya en el marc d'aquestesnormes básiques. Aquest és un principi dedret constitucional tan elemental que ésabsurd insistír-hi mes.

Sense democracia

A mes, hem de teñir e,Cambres Agráries no p

L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980

democrátiques i, molt menys, els seus pre-sidents poden donar llicons de democraciaal Parlament. Les Cambres es crearen perdecret el 2 de juny de 1977, molt poc abansde la constitució del primer Parlamentdemocrátic i, per tant, sense llur control.

Aixó, no obstant, si bé foren convocadeseleccions en elles, el boicot de les forcespolítiques i sindicáis de Catalunya les pri-varen de tota legimitat democrática. A Bar-celona, l'abstenció fou d'un 70,13 per centdel cens, a Tarragona el 78,21, a Lleidael 84,10 a Girona el 65,88 per cent. En totaCatalunya, d'un cens de 134.849 pagesos(encara que tindriem que dir "votants", jaque tots els que podien votar no eren pa-gesos, i molts pagesos quedaren exclososdel cens com va passar amb els jornalerso les dones) votaren 30.125 persones (el22,33 per cent).

A nivell d'estructura interna ens trobemamb una dada que ens pot assabentar deltaranná democrátic de les Cambres comés el seu funcionament. La seva estructuraorgánica no preveu l'existéncia d'una As-semblea general, aquesta manca condi-ciona tota la tasca de fiscalitat i control,dones no hi ha possibilitat de demanar lapresentació de pressupostos, l'exigénciade responsabilitats o la periódica presen-tació de memóries o rendido de comptes,ja que aquesta activitat és propia d'unórgan de fiscalització — l'Assemblea ge-neral— i del que les Cambres están man-cades. Aixó és greu i creiem que claramentanticonstitucional, ja que l'article 52 diu:"La llei regulará les organitzacions profes-sionals que contribueixin a la defensa deis¡nteressos económics que els siguí propi.Llur estructura interna i funcionamenthauran d'ésser democrátics". Les Cambresestán regulades per decret i no pas perllei i, veritablement, ni la seva estructurani funcionament en son de democrátics.

No operativesReferent a l'acusació de que suprimides

les Cambres es priva a l'agricultura aCatalunya d'un vehicle d'expressió, fona-mental front a la integració a la CEE, homoblida la manca d'operativitat d'aquellsorganismes. Es evident la necessitat d'ar-ticular un mecanisme que resolgui les dis-tintes opinions de cada un deis sub-sectorsque integren l'agricultura catalana frontla definició d'una política agraria globalamb projecció exterior, pero la conf igura-ció de les Cambres com a organismesprojectats envers a uns indefinits ¡nteres-sos generáis agraris les priva d'aquestafunció. La determinado de la posició deisdiferents sectors agropecuaris es porta a

terme a través d'organitzacions professio-nals, quedant les Cambres fondejades enuna postura de generalització que ni resolels problemes, ni ajuda a articular l'agri-cultura catalana.

Evidenment, les Cambres Agráries pres-ten un ajut de servéis i funcions própies ocedides per l'Estat, pero la seva supressióno comporta l'anul.lacio deis servéis, éssolament un problema d'organització. Ser-veis que han estat organitzats corporati-vament poden ésser assumits per la con-selleria d'Agricultura o pels ajuntaments.

La llicó histórica

Es curios com la historia sempre acydeixen ajut de qui la interpreta desconeixent!la seva relació amb la veritat. S'ha parlatde les Cambres com a velles institucionscatalanes, atacades peí Govern centralde la II República i defensades per la Ge-neralitat deis anys 30. Es per aixó que noens resistim a reproduir un paragraf d'unavella revista agrícola catalana que enspermetria pulsar l'opinió d'aquell temps.La noticia apareix a "Agricultura i Rama-deria" número 8 (del 15 d'agost de 1931)reproduint un paragraf del diari "Occident",de Lleida: "sens dupte, una de les orga-nitzacions que mes canvis hauran de sof riramb l'estructuració federativa d'Espanyaserá aixó que n'hem donat per dir-ne "Cá-maras Oficiales Agrícolas".

"Organismes que pesen com una llosa— segueix l'article— a totes les capitals de"provincia" i a o n h i van persones les mesde les vegades polítics fracassats, disfres-ses de polítics i gent insuficíent, compa-reixen setmanalment o mensualment pera celebrar unes reunions amb aparencesparlamentarles, emprant fins i tot un trac-tament que sona dé debo i disposats a ferres... Positivament, les Cambres haurande sofrir amb la vida federativa d'Espanyauna considerable i important transformado,pero així i tot, és tan gran el descontentque hi ha, que no han volgut esperar mesdies a dedicar-los aqüestes ratlles amorosesque aniran continuament fins i o tant queper l'Estat aixó s'acabi, o pels componentsacabin amb l'actual estat de coses quetant poc favor els fa, individualment icolectivamente

Podriem dir que la historia es repeteix.A més.de l'escrit, l'actual situació ens hade portar a un conjunt de reflexions. Enprimer lloc, hem de parlar del tema provo-cat peí congelament del traspás de lesCambres a la Generalitat, sospés per la te-menc.a del Govern a una dissolució d'elles.

Hem d'aclarir que la Generalitat i, mesconcretament el Parlament de Catalunya,és un poder emanat del poblé, de l'Estatuti de la Constitució. Es un poder que deci-deix la seva organització en tot alió que licompeteix. Per dir-ho senzillament: elpoder organitzatiu general, en tot alió quetingui competencia, pertany a la Genera-litat i sois el Parlament pot decidir l'exis-téncia o supressió de les institucions queli son própies.

Es cert que les Cambres Agráries sonuna corporació, és dir que teñen per baseuna agrupació humana pero que, en el casde les Cambres, aqüestes no han estatmai constituides en associacions. LesCambres Agráries han estat creades denou a partir d'un proces de reconsideracióde les antigües "Hermandades de Labra-dores y Ganaderos" per disposició admi-nistrativa i, per la mateixa rao, poden éssersuprimides per una altra disposició, o, perllei.

El congelament del traspás, pero, ensplanteja encara un altre problema trans-corregut el mes de pía?, presentat el pro-jecte de llei al Parlament de Catalunya iaprovat en ús de la seva competencia peraquest: ¿quina viabilifat tindria aquestadisposició en l'esséncia deis traspassos?.No creiem que estem davant d'un papermullat, és molt important ja que, primer,l'Estat no podria seguir dictant normes enaquesta materia i, segon, que la llei seriavinculant tant pels ciutadans com pelsfuncionaris afectats. Es cert que aixó pro-duiria una certa confussió, i fins és possibleque una falla d'activitats, pero d'aixó noen seria responsable el nostre Parlamenti la Generalitat en pie, sino aquells quedes de fora —el poder central— o des dedins —els centristes catalans— han fetgala d'una actitud irresponsable, anti-democrática i antiautonómica que potésser gravíssima, ja que trenca totes lesregles establertes a la Constitució i a l'Es-tatutfl

L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980

Socialistes: recurs ensolitari a Madrid

Els "no-sucursalistes"no han volgutguanyar des deCatalunya

Un cop acabada la sessió del Parla-ment, i un cop vistos els resultats obtin-guts a l'hemicicle, el Partit deis Socia-listes anuncia que el recurs d'anti-constitucionalitat no restaría frenat alParlament sino que, amb el suport delCrup de Socialistes de Catalunya i delde Socialistes del Congrés, junt ambels respectius del Senat, es presentaríael recurs davant el Tribunal Constitu-cional.

Així, el diputat i jurista socialistaJoan Prats afirma que "en fer ¡mpossiblela presentado d'un recurs d'inconsti-tucionalitat contra l'Estatut de CentresDocents, s'ha prodiíít una veritabledesnacionalització de la política edu-cativa".

"Els socialistes de Catalunya portaremfins a darrer terme la defensa deis po-ders educatius de la Generalitat —con-tinua dient Prats — . Sense els poderslegislatius que l'Estatut de Centres ensha usurpat, les transferéncies recen-ment acordades a la Generalitat novolen dir res mes que una simple des-centralització administrativa. Cal,dones, recuperar el que segons la Cons-titució i l'Estatut d'Autonomia enspertany, i anunciem a l'efecte que, ambel suport deis socialistes del Congrési el Senat, interposarem un recursd'inconstitucionalitat en defensa delpoder legislatiu de la Generalitat enmateria educativa".

Per a Joan Prats, la darrera conclusiósobre l'ocorregut al Parlament eJ día10 d'octubre no és mes que "una para-doxa cruel". "Els qui han blasmat l'Es-tatut i demanen la seva reforma nos'hah decidit a res mes fácil com hauriaestat la seva defensa. També és para-doxal que els qui tant ens han atacatde sucursalisme ens obliguin ara aguanyar des de Madrid el que podríemi hauríem guanyat des de Catalunya".

loan Prats: hem de lluitar contra ladesnacionalització

Qui defensa l'Estatut?

A la dreta catalana jali va be la Lleide Centres

Qui defensa l'Estatut?, i desd'ón?. Només una resposta elmes apropada a la realitatpossible: l'esquerra (i en con-cret, els socialistes) i des delParlament (no pas des delGovern de la Generalitat). Elsinteressos de Convergenciai Unió juntament amb els deisdos que li donen suport (meso menys crític segons la ver-bositat del portaveu) respecteal partit del Govern centralde Madrid, impideix tot con-tenciós de l'autonomia cata-lana contra ('administradocentral, encara que hi perillila propia autonomía de Cata-lunya.

Sota aquest punt d'entrada cal enmarcarel debat que hi va teñir lloc el passat di-vendres dia 10 al Parlament, com a conse-qüéncia de la proposta socialista d'inter-posar recurs d'anti-constitucionalitat a laLlei Orgánica de l'Estatut de Centres Do-cents. Per els socialistes, com també hoavalaren els comunistes, el fons de laqüestió —en paraules del diputat JoanPrats— era que "tenim devant de nosaltresuna Llei Orgánica que minva l'article 15de l'Estatut. Aixó és greu ja que és unallei, precisament, orgánica i que implicaque les nostres liéis podrien ésser anul.ladespeí poder central en el que li fos afectat".

Ja propiament en l'argumentació deldiputat Prats, sortint al contrapunt encarano fet públie de la "inoportunitat" delrecurs, aquell manifesté que s'encetava"un mecanisme constitucional, completa-ment viable djns un projecte nacional idemocrátic, i amb un mitjá completamentnormal. Pero, no hem pogut escol.lir elmoment de debat: sois teniem tres mesosper a interposar el recurs des de la sevaaprobació el passat 14 de juliol d'enguany:tenim davant una necessitat jurídica per ala defensa del nostre Estatuí". Les raonsformáis (per incompliment de l'article 41de l'Estatut) que hom ja suposava que ladreta adduiria en contra de la propostasocialista fóren catalogades' per Pratsd'"arguments per a posar entrebanes a ladefensa de l'estatut".

"La nostra actitud — afegí Joan Prats —no és partidista: el Parlament ha de poderarbitrar unes liéis peí camí normal, senseque estigui pentfent del que li pugui o novenir. No es tracta, tampoc,de dur a aquestaCambra una proposta perduda a Madridper nosaltres: cal saber d'una vegada quinés el model educatiu que volem per Cata-lunya, ens hem de pronunciar sobre* sivolem que la nostra política educativa ensvingui marcada de Madrid o la volem fernosaltres aquí". I finalitzá: "costa moltmenys de demanar un canvi en aquellallei orgánica que demanar la reforma del'Estatut".

CiU: recursos, no

Les respostes i el posicionament deisdistints grups parlamentaris es succe'írental com hon ja preveía: la dreta (el FrontConservador) UCD-CiU-ERC, en féu ban-dera deis "defectes de forma" i de la "ino-portunitat". Així, el convergent JaumeCamps manifesté l'oposició del partit delGovern cátala en les següents paraules:"no sé quin arguments jurídic pot donarvalidesa a un procediment com aquest.L'article 41 de l'Estatut exigeix el dictamendel Consell Consultiu (encara no consti-tu'ít), peí que de no fer-se així vulnariem lapropia llei del Tribunal Constitucional".Després vingué la rao de fons: "no estemd'acord que la Llei de Centres Docentssiguí anti-constitucional, no ho entenem".I per últim, la rao política, la verdadera;"al nostre grup se'ns fa costa amunt que elsdebats del Congrés es traslladin a aquestaCambra, així com també usar els recursosdavant el Tribunal Constitucional. Ens caldesenvolupar l'Estatut que el Parlamentlegisli fins al seu límit. El recurs davant elTribunal Constitucional l'han de posar lesforces estatals. El Parlament —finalitzá —només hi pot anar mitjancant una granmajoria".

ERC: el Parlamentno pot llegir el BOE

Evidentment, aquesta "gran majoria"era ja gran si sois hagués comptat amb elsvots de CiU (43), Socialistes (33) i Comu-nistes (25). Cent-un vots sobre cent trenta-cinc. Es ciar que, aixó a Pujol li suposavadues coses: retrocedír sobre els seus passosquan al juliol votaren la Llei dé Centres

L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980

amb els centristes, o bé fer perillar el pactebilateral amb CC-UCD i ERC. Tot plegatfeia trontollar massa els pactes governa-mentals.

La resposta d'Esquerra Republicana (quesegons el comunista Ribo, és cada cop"menys d'esquerra, menys republicana imenys catalana") la feu el diputat Fran-^cesc Vicens: "el nostre grup está en contradel contingut general de la Llei de Centres,a Madrid hi votárem en contra. Es unallei d'inspiració dretana. Pero, votaremen contra de la proposta socialista''. Lesraons: de forma (tal com les manifestéCiU), i de fons. Per a ERC, el problema defons era el baix sostres de l'Estatut, retallatdel de Sau. Pero veieu la figureta del repú-blica: "el Parlament ha de fer ús de la sevasobirania, i és l'Estat el qui ha d'anar davantel Tribunal Constitucional. El Parlamentno pot llegir-se totes les liéis i disposicionsque apareixen al BOE. I, a mes a mes, alTribunal no hi ha cap cátala".

El centrista Luna arriba a les mateixesconclusions que els convergents desprésd'un confús discurs, citant números d'ar-ticles a dojo. Vint minuts xerrant per omplirel tempsde parlar.

Finalment, el PSUC. La diputada EulaliaCalzada defensa la iniciativa socialistaafírmant, entre altres coses, que "l'adduirla manca d'un dictamen és un argumentformalista que no invalida la presentacióde recurs. Qui s'oposa a llur presentaciós'arroga una postura que li pertoca al propiTribunal Constitucional, ell és el que hade dir si procedeix o no". A la f i, per 67 vots(UCD-CiU-ERC) contra 57 (PSC-PSUC-Benet,Portabella-PSA) la proposta de recurs dela Cambra no prospera.

Els ¡nteressos de classe

Aquest cop, l'interés de classe s'ha fetpalés al Parlament. La dreta autonomista i

' la centralista sortíren a defensar la sevaproposta d"'autonomia-descafe'ínada" ode "fins aquí n'hi ha prou". Les dues al'uníson, en protecció de llurs pactes polí-tics i económics. ERC, per la seva part, esva debatre altra vegada en la indefiniciói en la contradicció, fruit de les indefini-cions i contradiccions internes. D'ací, lapregunta que al comenc.ament féiem:qui defensa l'Estatut?. L'interés de partitper damunt del interessos nacionaís deCatalunya, l'accentuaciód'un "neo-sucur-salisme" (com neo-capitalisme, o neo-colo-nialisme) han estat tant evidents que esvoreja el concepte d'escándol historie.

Com diria el diputat socialista LluísArmet, "la confluencia entre CiU i UCD éscada vegada mes estreta". Aixi ho deixariaentreveure el propi President de la Gene-ralitat i secretari general de'CDC, Pujol,0 el conseller i president de CDC (a mes ames d'altres vineles bancaris o trilaterals),Trías Fargas: "sense entrar a dir si jo prefe-reixo una alianca amb el senyor Suárez,és ben ciar que l'aritmética a Madrid nopermet una altra combinado". Natural-ment, tot depén de si es suma o es resta1 afavordequiü

Josep Manuel Campillo

Un atemptat contral'escola catalanaE per Marta Mata

Is qui han fet impossible que elParlament de Catalunya presentí re-curs d'inconstitucionalitat contra l'Es-tatut de Centres Docents serán els res-ponsables deis retalls que ens podránfer en el futur. Es precisament perqués'ha firmat ja el traspás de competén-cies en materia d'ensenyament básic imitjá que cal assegurar que el procésd'aquest traspás no tindrá cap entre-banc, i hí ha el convenciment que l'Es-tatut de Centres Docents pot ser l'en-trebanc primer, perqué és una llei or-gánica i aixó vol dir que cal complir-la arreu de l'Estat.

Ja sé que una disposició addicionaldiu que alguns deis articles no s'apli-caran a les comunitats autónomes, se-gons llurs estatuís, pero també sé queles xifres canten, i que deis 39 articlesque té aquesta llei, 29 de sencers i 4punts de tres articles mes, son d'apli-cació directa a Catalunya, encara queen 11 articles i un punt, estirant molt lacorda arribariem a pensar que la Gene-ralitat podrá dictar decrets de compli-ment. Per a la nostra Generalitat que-da només la possibilitat clara de regu-lar els temes de 7 articles sencers i trespunts d'altres tres articles. I tot aixó ésmolt mes greu si passem ais continguts;perqué la creació i organització decentres caldrá fer-les segons la llei es-tatal; que potser la Generalitat podráregular la classificació per nivellsd'aquests centres; i que, probablementtenim iniciativa plena per a centres pi-lots i experimentáis, elements d'orga-nització deis centres públics (els pri-

vats tindran les possibilitats que elsdona la llei estatal sense cap menad'intromissió de la Generalitat) i la de-fintció deis deures, no deis drets, deis•ílumnes.

No es tracta, dones, de traslladar alParlament de Catalunya un tema queal Congrés deis Diputats vam perdre.Encara que l'Estatut de Centres Do-cents fos meravellós, i molts el consi-derem desastres i per aixó vam oposar-nos-hi ja a Madrid, caldria posar la ma-teixa objecció peí fet que a Catalunya,(com a qualsevol comunitat autónomaamb competencia plena en educació)el sistema educatiu de l'Escola Bressolfins a la Universitat ha de garantir elsmateixos drets i llibertats publiquesque arreu de l'Estat i, precisamentaquests drets i llibertats, i no cap altracosa, son materia exclussiva d'una lleiorgánica com aquesta, quedant tota laresta (des del procés de creació, d'or-ganització territorial, d'organitzacióinterna, de finangament, etc.) dinsl'ámbit de la plenitud de competenciade la comunitat autónoma.

Impedint la possibilitat que el Par-lament de Catalunya presentí un re-curs d'inconstitucionalitat contra l'Es-tatut de Centres Docents els partitsque donen suport al Govern Pujol hanassumit una greu responsabilitat da-vant tots els ciutadans de-Catalunya,perqué aquesta llei orgánica, peí fet deretallar competéncies que ens corres-poñen de pie dret, atempta directa-ment contra l'escola catalanaHj

L'ensenyament, dissortat per la Llei de Centres ¡ " re-retal I at" de l'Estatut.

L'Opinió Socialista/21 Quinzena d'Octubre 1980

Editorial

Autonomía per aAndalusia, ara

ué cal pensar d'un govern que dues setmanes des-prés efe guanyar una qüestió de confianga es veu obligata canviar les seves propostes programátiques i demanarnegociacions amb l'oposició? Aixó és exactament el queha fet el govern Suárez a propósit del tema de l'autonomiaandalusa. I no ens hauria d'extranyar, perqué concordaamb ja una Marga historia de cabrioles, incongruéncies idisbarats governamentals sobre el tema, que han situaten una tessitura dramática el procés autonómic del pobléd'Andalusia. Si mirem enrera, constatem que Suárez hafet un gir, ja no de cent vuitanta graus sino de trescentsseixanta. Recordem-ho: Parla primer de l'aplicació del'article 151 per a Andalusia. Després proposá l'article 143i feu propaganda per l'abstenció en el referéndum del28-F (on, cal també recordar-ho, feren de les seves els in-terventors enviats des de fora d'Andalusia per MartínVilla). A continuado vingué l'invent genial, patrocinat,entre altres, per Roca i Junyent —que no el volia per aCatalunya— de l'article 144. I, ara, l'espectec final: Elgovern de Suárez admet, en els seus contactes amb elssocialistes, que cal tornar al punt del principi, és a dir, al'article 151. El giravolt ha estat total. Hauria estat un di-vertit espectacle polític sino fos que alió que s'ha fet haestat jugar amb l'esperanc,a i la voluntat d'un poblé quepateix trágicament una situació de crisi i marginado.

Quan escrivim aqüestes ratlles no es coneix encara elresultat definitiu del pols negociador entre el govern, elssociaíistes i els parlamentaris i Junta d'Andalusia. L'acti-tud socialista és clara: Exigencia intransigent de que siguiper l'article 151 de la Constitució, que el poblé andalús esdoti del seu autogovern; proposta de desbloquejar el temamitjancant una proposició de llei deis parlamentaris d'An-dalusia per a modificar la Llei Orgánica de Modalitats delReferéndum; acord per a incorporar els parlamentarisd'Almeria al procés d'el.laborado de l'Estatut andalús.La majoria de l'assemblea de Parlamentaris i la Juntad'Andalusia recolza també aquesta posició. Es tracta d'unplantejament ciar, raonable, totalment viable i eficac,.L'acceptará Suárez? o preferirá, amb el suport del PSAi de la "minoría catalana" tirar endavant a Madrid unamajoria precaria de 180 diputáis? En tot cas, una cosa éscerta: Si l'acord sobre les propostes sociaíistes es produeix,aixó será una victoria per a Andalusia que el seu poblés'ha guanyat a pols, no sol el 28-F sino al llarg d'uncombat tenac. i pie de dificultáis de tot tipus. La iniciativadeis nostres parlamentaris sociaíistes demanant que elParlament de Catalunya dongui suport a l'exigéncia delpoblé andalús d'un accés rápid a una amplia autonomíaper la via del 151, és, en aquest sentit, un gest obligat desolidaritat des de Catalunya envers un poblé germá.

Autonomía paraAndalucía, yaQ¿ ̂ ^ u é puede pensarse de un gobierno que dos semanas

después de ganar una cuestión de confianza se ve obligadoa cambiar sus propuestas programáticas y a pedir negocia-ciones con la oposición? Esto es, exactamente, lo que hahecho el gobierno Suárez a propósito del tema de la auto-nomía andaluza. Y no nos debería extrañar, porque con-cuerda con una ya larga historia de piruetas, incongruenciasy disparates gubernamentales sobre el tema, que hansituado en una tesitura dramática al proceso autonómicodel pueblo de Andalucía. Si miramos hacia atrás, podemosconstatar que Suárez ha hecho un giro, no ya de cientoochenta grados sino de trescientos sesenta. Recordemos:Habló primero de la aplicación del artículo 151 para An-dalucía. Propuso, después, el artículo 143 e hizo propa-ganda para la abstención en el referéndum del 28-F (donde,es necesario recordarlo también, hicieron de las suyas losinterventores enviados de fuera de Andalucía, por MartínVilla). A continuación llegó el invento genial, patrocinado,entre otros, por Roca Junyent —que no lo quería paraCatalunya— del artículo 144. Y ahora, el estallido final:El gobierno de Suárez admite, en sus contactos con lossocialistas, que es necesario volver al punto de partida,es decir, al artículo 151. El giro ha sido total. Habría cons-tituido un divertido espectáculo político sino fuera porquelo que se ha hecho ha sido jugar con la esperanza y lavoluntad de un pueblo que padece, trágicamente, unasituación de crisis y marginación.

En el momento de escribir estas líneas no se conocetodavía el resultado definitivo del pulso negociador entreel gobierno, los socialistas y los parlamentarios y la Juntade Andalucía. La actitud socialista es clara: Exigenciaintransigente de que sea mediante el artículo 151 de laConstitución, como el pueblo andaluz se dote de su auto-gobierno; propuesta de desbloquear el tema mediante unaproposición de ley de los parlamentarios de Andalucíapara modificar la Ley Orgánica de Modalidades de Re-feréndum; acuerdo para incorporar a los parlamentariosde Almería al proceso de elaboración del Estatuto andaluz.La mayoría de la asamblea de Parlamentarios y la Juntade Andalucía apoya también esta posición. Se trata de unplanteamiento claro, razonable,'totalmente viable y eficaz.¿Lo aceptará Suárez? o ¿preferirá, con el apoyo del PSAy de la "minoría catalana" continuar en Madrid con unamayoría precaria de 180 diputados? En cualquier caso,algo es verdad: Si se produce el acuerdo sobre las pro-puestas socialistas, esto sera una victoria para Andalucía,cuyo pueblo se ha ganado a pulso, no sólo el 28-F sinoa lo largo de una lucha tenaz y llena de dificultades detodo tipo. La iniciativa de nuestros parlamentarios socia-listas pidiendo que el Parlament de Catalunya apoye laexigencia del pueblo andaluz de un acceso rápido a unaamplia autonomía por la vía del 151, es, en este sentido,un gesto obligado de solidaridad desde Catalunya paracon un pueblo hermano. . .

L'Opinió Socialista/2a Quinzena ¿'Octubre 1980

lomada municipal a Sant Cugat

L'actuació metropolitanaEl proppassat 4 d'octubre esva desenvolupar a Sant Cu-gat una jornada municipalsocialista dedicada a estu-diar i debatre els principáisproblemes que afecten aismunicipis de l'Area Metro-politana de Barcelona i a laseva solució coordinada.

La trobada va ser organitzada per la Secre-taria de Política Municipal del nostre partit, i ala mateixa, hi van assistir els batlles de Barce-lona, San Cugat i Alella, els regidors barcelo-nins de sanitat, transports i circulació, juven-tut i servéis socials, el tinent d'alcalde de Re-forma administrativa Pasqual Maragall, .el vi-ce-president de la Corporació MetropolitanaJosep Ignasi Urenda, nombrosos tinents deí'Hospitalet, Sant Cugat, La Llagosta, Cornelia,Montornés, Mataró, Alella, Tiana, Montgat,Cranollers, Sta. Coloma de Gramanet, La Lia-cuna, Badalona, Sant Celoni, Sant Boi i SantJoan Despi, així com varis consellers de distric-te de Barcelona i responsables de política mu-nicipal de les Federacions i Agrupacions delpartit.

Durant la jornada, es van debatre varies po-néncies i informes, alguns deis quals intenta-rem resumir-vos. Es va presentar un informe so-bre l'activitat duta a terme per la CorporacióMetropolitana de Barcelona, que parlava de laconstitució del Consell de Batlles i de les rea-litzacions mes importants de la CMB. Entred'elles, cal destacar la tramitado de 3.500 ex-pedients, l'elaboració del pressupost ordinari1980 per valor de 1.950 milions de pessetes, lanova redacció del pressupost extraordinari pera l'adquisició de determinades finques de Vall-vidrera i la negociació de la corresponént fi-nanciado (50 milions) que está en trámit d'apro-bació, l'elaboració del pressupost extraordinari(en trámit d'aprobació) d'inversions per al co-lector de llevant (Badalona), les auditories rea-litzades al Consorci d'Aigües del Llobregat iMestudi sobre la seva situació económica, Va-lorado económica de les negociacions que s'es-tan portant a terme^mb la Societat d'Aigüesde Barcelona, i l'elaboració de la proposta delPía d'Obres i Servéis de l'ámbit de la CMB.

Actuació urbanística

En l'aspecte. urbanístic s'ha dut a terme lamodificació de la normativa del Pía GeneralMetropolita, en tot alió que es refereix ais equi-paments comunitaris, per tal d'assegurar la re-serva de sol per a equipaments públics; Píad'actuació cuatrional; Estudi d'alternatives iconcrecions a polígonos d'especial trascenden-cia o conflictívitat (Canaletes, Catalana Mari-na-Besos, Sant Joan Despí, etc.). En quant atransports s'ha redactat el reglament metropo-lita del Taxi i s'ha constituft el seu ConsellCoordinador, Análisi del servei ferroviari Prat,Hospitalet i Aeroport, estacions de transferen-cia, etc.; Col.laborado amb l'Ajuntament deBarcelona i el seu entorn. S'ha elaborat, també,un pía de sanejament de les aigües i un d'elimi-náció de residuus urbans dins l'ámbit de la re-gió 1; s'ha previst una coordinació en la lluitacontra la contaminació atmosférica, un serveide neteja de platges i boscos i la direcció téni-'ca propia en els diversos projectes d'iniciativa

La neteja de les platges, una de les accions a coordinar.

metropolitana en el terreny de les obres publi-ques (Colector Badalona, Depuradora Gavá-Viladecans, Canal de la Infanta, etc.).

Es van valorar també, els nombrosos condi-cionants de carácter institucional, polític, eco-nómic i financer que pateix la Corporació i esvan debatre possibles solucions.

Coordinació deis servéis socials

Un deis temes importants tractats a Sant Cu-gat fou el de la coordinació metropolitana deisservéis socials i la seva planificado conjunta,especialment en els següents aspectes: Infanciai Joventut amb problemes.- estudi de la preven-cióde la delinqüéncia juvenil i de la delinqüén-cia mateixa a, fí ¡ ofecte d'establir programescomuñs d'intervenció i de crear residencies,centres de reinserció, llars, etc. Tercera edat.-Cal regular la concessió deis passes de trans-port mantenint un estret contacte i una políticaconjunta perqué aquest tema no desbordi eco-nómicament les minvades economies deis de-partaments de servéis socials municipals i, calestablir i estudiar una normativa comuna res-pecte a les exencions de taxes. Minusválids Psí-quics.- Unificar les dades estadístiques referentsais minusválids psíquics profunds, a fí d'estu-diar la ubicado de centres el mes próxims po-ssible al lloc de residencia. Minusválids Físics.-Coordinació a tota l'área en el tema deis trans-ports adaptats, a f¡ i efecte de donar el máximde rendabilitat a aquest servei, de per si ja moltminvat de possibilitats; Impulsar a les Com-panyies de transports a millorar alguns aspec-tes del transport (barreres arquitectóniques,autobusos mes baixos, etc.), per tal de fer-losaccessibles al major nombre possible de perso-nes.

Transport urbá col.lectiu

En aquest tema es va parlar de la necessitat

d'un organisme metropolita que partint de l'ex-periéncia d'áreas metropolitanes com París,Londres, Hamburgo, etc., hauria de teñir com-petencia en la planificado de les infra-estruc-tures i instal.lacions del transport, tant el d'úsgeneral com el d'ús específic, gestió deis ser-veis i instal.lacions de transport, financiació deles inversions i deis déficits d'explotació de lescompanyies, capacitat de proposar mesuresd'ordenació del tráfec i la circulació per tal deprotegir els itineraris de transport públic ambrecorregut d'ús general, coordinació de l'activi-tat inversora deis diferents organismes ambcompetencia sobre el tema. Es varen analitzartambé, les bases per a la financiació del trans-port públic metropolita i per a una política detransports a l'aglomeració metropolitana deBarcelona, així com els principis básics de fi-nanciació.

Sobre el Pía Especial de Sanejament Metro-polita, es va resumir que té com a finalitat eli-minar la contaminació de les platges i Hits deriu i resoldre el problema de les inundacionsen les zones urbanes i contempla, des del puntde vista técnic i económic, la recollida, trac-tament i abocament de les aigües residuals, detipus doméstic o industrial, així com també larealització deis col.lectors necessaris per acon-duir les aigües fluvials fins a conques publiqueso al mar, la conservado de la xarxa de col.lec-tors d'abocament, l'explotació de les plantesdepuradores i la conservació de la xarxa decol.lectors d'evacuació d'aigües (pluvials o re-siduals) de carácter metropolita.

Altres aspectes tractats a la jornada del diaquatre foren els relacionáis amb els temes ins-titucionals metropolitans, la política d'elimina-ció de residuus sólids, la política d'abastamentd'aigües etc. , que potser será interessant ex-posar mes endevant. Quedi aquest article comuna primera aproximado a la proposta socialis-ta en quant a l'actuació comuna deis municipisde l'A-ea Metropolitana de BarcelonaB

10 L'Opinió Socialista/2" Quinzena d'Óctubre 1980

"Pacte de progrés" a Manresa

Les raons d'un trencamentQuan es va complir el pri-

mer any deis "pactes de pro-grés" ais ajuntaments de Ca-talunya, la postura del nostrepartit va ser molt clara i con-tundent: Valorar globalment,com a positiu el seu funcio-na me nt, intentar renegociar-los tots, i deixar molt ciarque, si en alguna poblaciól'actitut deis altres grups po-lítics no es corresponia ambla responsabilitat del governlocal, els socialistes ens re-servavem el dret de trencarl'acord municipal.

El cas de Manresa ha saltat, darrerament, ala llum pública, dones el nostre partit ha deci-dit, aquest mateix mes, trencar l'acord de go-vern amb els comunistes del PSUC. En efecte,el dia primer d'octubre, una assemblea del'agrupació socialista de Manres decidía, perunanimitat, i després d'un profund debat, tren-car el "pacte de progrés" amb els comunistes.Per tal de conéixer els motius d'aquesta greudecissió ens hem adregat al batlle socialistad'aquesta població, Joan Cornet.

I hem tornat enrera en el temps: "Després deles eleccions municipals del 3-A, la correlacióde forces a la Casa de la Vila va quedar així: Vuitregidors socialistes, cinc del PSUC, 7 de Con-vergencia i Unió, un independent de caire con-servador, tres de la UCD i un del PSAN. D'acordamb la voluntat deis "pactes de progrés" es vaformar un equip de govern amb la presenciadeis socialistes, els convergents, els comunistesi el regidor del PSAN.

Treball per ponéncies

I, com es va repartir el cartipas municipal?Dones, les áreas d'Urbanisme, Hisenda i Ad-

ministrado, i la de Cultura i Ensenyament va-ren quedar en mans nostres; Convergencia vafer-se carree de Foment i Treball, Governaciói Relacions comarcáis. En quant al PSUC, vaagafar les árees d'Esports, Sanitat, i Servéis Pú-blics. Val a dir que la tasca municipal es vamuntar des d'una óptica de funcionament perponéncies i que, des d'un primer moment, lesponéncies deis comunistes va suposar, de fet,un ajuntament paralel. El PSUC va teñir, ja ini-cialment, una actitut d'oposició molt forta alcarrer.

El funcionament del pacte de govern fou co-rréete fins al mes de desembre, en que, en unpie en que es debatía la qüestió de les taxes mu-nicipals, jo diría que Convergencia va teñir pori es va abstenir de votar. El grup socialista vafer un retret molt fort ais convergents i aquestsvan abandonar les seves árees. Pocs dies des-prés, va teñir lloc un nou pie, que va durar sisMargues hores, i en el decurs del qual es va re-negociar l'acord de govern i Convergencia vatornar a entrar-hi.

Es trenca el pacte

I, quins van ser els motius concrets de que estrenqués l'acord amb el PSUC?,

loan Cornet, alcalde socialista de Manresa

Com ja us he dit al comencament, l'actituddeis comunistes, des de la seva entrada a l'equipde govern, va ser la de fer un doble joc, fer unapolítica de govern a l'interior del Consistori iuna duríssima política de govern a l'interior delConsistori i una duríssima política d'oposició atora de l'Ajuntament. Algún deis fets concretsque precipitaren els aconteixements, el trobemen el tema deis autobusos de la població.Aquest servei públie estava en mans d'una con-cessionária que anava molt fotuda de peles.L' Ajuntament va decidir concedir una subven-ció a l'esmentada empresa, per tal de millorarel servei de transport col.lectiu ais ciutadans imillorar la situació financera de la concessiona-ria i aixi poder tirar endevant. Evidentment,aquesta subvenció estava condicionada a unfort control i rntervenció municipal, en el fun-cionament, administració, infraestructura... del'empresa concessionária. El PSUC es va oposar,molt durament, a dins i a fora de l'Ajuntament,a que es dones aquesta subvenció. També, ambel problema de l'atur, els comunistes eí feienuna qüestió estrictament municipal, quan to-thom sap que els ajuntaments no tenim compe-tencia i que els nostres recursos sont molt min-vats. I s'ha de manifestar, també, que en varíesocasions els del PSUC van anar pels barris deManresa, amb mentides i falsetats sobre la nie-va actuació personal en determinats problemesde la població.

I, Convergencia que ha fet mentrestant?

Bé, els convergents han mostrat una certainhibició pels problemes de la ciutat, pero tam-poc han fet cap mena de política d'obstrucció.

Nova situació

I com ha quedat la situació després del tren-cament del pacte?

Hi ha hagut un canvi molt ¡mportant en laconcepció global de l'actuació municipal, fu-gint del treball, básicament, per ponéncies, ela-borant un programa de govern ampli, de cara,ais dos anys vinents, i convertint a les comissionsen simples executors d'aquest programa que es

presenta el dia 18 d'octubre. En la remodelaciódel cartipas, l'área de sanitat ha quedat en

i mans de l'alcalde, els esports han passat a Con-vergencia, i els servéis públíes sont responsa-bilitat compartida de dos regidors, un del PSC iun de CiU.

La posició actual del PSUC és la d'una oposi-ció duríssima, i només cal recordar la seva ac-titud durant el pie en el qual els socialistes vemexposar i valorar la nostra decissió, actitud queva consistir en omplir la sala, de públie que cri-dava, insultava al alcalde i que, prácticament,no ens va deixar parlar ais portaveus socialistes.Tot aixó és molt lamentable.

Ens podries concretar una mica les basesd'aquest programa ampli de govern?

El programa d'jictuació está centrat en qua-tre grans apartats que es poden definir així: Fun-cionalització de l'ajuntament, aconseguir quel'aparell municipal funcioni, dotar-se de les in-fraestructures necessáries, reforma administra-tiva, etc.. Un altre aspecte és el d'impulsar, almáxim, la gestió municipal. I, aquí podriemparlar d'un Plá d'ordenacíó urbana, millorarmolt ('infraestructura deis diferents barris,obres de sanejament i il.luminació pública, pro- -grama cultural, sanitat (amb especial atenció aisproblemes de la tercera edat, creado de resi-dencies pels avis, ajuda domiciliaria, planningfamiliar, etc..) Un tercer punt del programa esrefereix a tot el tema de la participado ciuta-dana (oficina d'informació municipal, creaciódeis consells municipals etc.). I, finalment, unaltre aspecte és el de la promoció de Manresacom a ciutat, treballar en tot alió que puguivivificar l'activitat pública, cultural i social dela nostra ciutat.

Quín és el principal problema que pateixManresa?

Bé, Manresa a part de nombrosos problemesque sont comuns a moltes poblacions catala-nes, té el gran problema de la mala comunica-do, de la fatal situació de la seva xarxa viária.Manresa és, en aquest sentit, una ciutat arraco-nadaH

L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1989 11

Planta d'escombraries Garraf-Penedés

CiU contra els ajuntamentssocialistes

Malgrat que el consellerVidal i Gaiolá hagi negat, sis-temáticamente qualsevol mo-tivado política en la no in-clusió de la planta d'escom-braries del Penedés-Garraf,en el Pía d'obres i Servéis deCatalunya, per aquest any de1980, a ningú se li escapa eltrasfons polític d'aquest te-ma. La Generalitat dona un"no", sense cap mena de fo-nament, a un projecte impul-sat per quatre ajuntamentssocialistes i que solucionaríaun deis problemes mes greusque pateixen les esmentadescomarques.

Molt greu aquest sectarisme del governde Convergencia, en contra d'unes admi-nistracions locáis d'esquerra, i molt lógicala protesta i indignado deis ajuntamentsde Vilafranca, Sant Sadurní, Vilanova iSitges per aquest lamentable afer.

Caldrá fer una mica d'história i veureels antecedents del problema. La qüestiódeis abocadors d'escombraries a la zonaes troba en una situació molt lamentable: , ,Vilafranca té un abocador que quedara»,:''irremediáblement, col.lapsat d'aquí sismesos, i que provoca molts fums i acci- .dents, amb aquest motiu, a l'autopista.Sitges aboca en un lloc del massís de Ga-rraf, que no reuneix condicions. En quanta Vilanova, el seu abocador es completa-ment il.legal i, lquan bufa una mica elvent, omple de f um el poblé. Sant Sadurníi altres municipis mes petits del Penedés-Garraf pateixen problemátiques moltsemblants.

Mancomunitat de municipis

Després de les eleccions de! 3-A, els al-caldes Félix Sogas, Caries Carol, jaumeCasanovas i Jordi Serra, de les quatre po-blacions esmentades, i representant a lesdues comarques, varen decidir crear unamancomunitat per tal de resoldre elsnombrosos problemes comuns, mitjan-gant una actuació conjunta. En un princi-pi, es va pensar en la inclusió de El Ven-'drell, pero aquest tema es va deixar permes endavant. Els principáis eixos d'ac-tuació d'aquesta mancomunitat passarienper les problemátiques de l'aigua i saneja-ment, brosses, creació d'un escorxador

comarcal i d'un mercat central. La legalit-zació d'aquesta mancomunitat (que co-rrespón a l'administració central) ja estádemanada. La Generalitat no s'ha pronun-ciat sobre el tema, si bé cal recordar queel conseller Vidal i Gaiolá va trametre atots els ajuntaments de Catalunya unacarta "recomenant" que no es creessinmancomunitats fins que el Parlament espronuncies sobre la qüestió.

Arribant en aquest punt, s'ha de recor-dar que els plens deis quatre municipisvan decidir en el seu dia, i per unanimitat,demanar a la Diputació dé Barcelona uninforme técnic sobre la creació d'unaplanta de reconversió d'escombraries, enadobs peí camp. Aquesta planta solucio-naría el problema de les brosses a tota lazona i aconseguiria aquest ádob, moltaconsellable per a l'agricultura de lesdues comarques.

Pujol "reconeix" els técnics

Una comissió especial de la Diputacióla d'Ecologia Aplicada i Medi Ambient, vafer l'informe técnic sobre el tema i, des-prés d'aixó, la Diputació va acordar in-cluir en el Pía d'Obres i Servéis de 1980,LA CONSTRUCCIÓ DE LA PLANTA. Iaquí sorgeix una altra de les coses curio-ses de tot aquest assumpte. El propi presi-dent de la Generalitat i líder de Conver-gencia, Jordi Pujol, va reconéixer la grancapacitat i valúa deis esmentats técnics.Ara, la Generalitat addueix defectes téc-nics i administratius en l'esmentat infor-me, a l'hora de denegar la construcció dela planta. Realment molt curios.

Cal dir també que el finangament del'obra estava previst de la següent mane-ra: El pressupost total (134 milions) seriaaportat en un 50% per la Diputació a fonsperdut, el 40% mitjancant crédits, i l'altre10% per aportació deis municipis afectats.En aquest sentit, tampoc pot la Generali-tat adduir defectes administratius, donesaquest sistema de finangament és el quepreveu el decret regulador del Pía d'Obresi Servéis.

Arrivat el moment de l'aprovació delPía, per part de la Generalitat, el ConsellExecutiu hi va retirar \a construcció de laplanta i va destinar els milions previstosper a la mateixa, a tota una serie d'obresmenors a diversos municipis petits*. Sem-bla que en l'elecció d'aquests municipis hiva haver un cert interés en poblacionsmes aviat properes a Convergencia. Sem-bla que en els canvis produTts des del pri-mitiu Pía d'Obres realitzat per la Diputa-ció, fins al aprovat per la Generalitat, hiha una disminució d'inversions en els mu-nicipis on som majoria els socialistes. Elprimitiu Pía, elaborat per la Diputació,

s'havia fet equitatiu per a totes les forcespolítiques. Heus agí altres fets curiosos.

La resposta deis alcaldes

La resposta deis alcaldes de les pobla-cions afectades no va fer-se esperar, revo-cant tots el arguments técnics i legáis ex-posats per Vidal i Gaiolá. Els batlles de Sit-ges, Vilafranca, Sant Sadurní i Vilanovahan tret una conclusió sobre l'afer: L'ac-titut discriminatoria del govern de CiU encontra d'un projecte molt important, quede portar-se a terme, significaría un nota-ble éxit de gestió de quatre ajuntamentsen mans deis socialistes. Hi ha, per altrabanda, un fet molt ciar: Quan Vidal i Ga-iolá va pendre la decisió de denegar la'construccíó de la planta, no havia rebutl'estudi elaborat per la Diputació. No elva rebre fins l'endemá. Resulta dones coma mínim curios, adduir defectes técnics iadministratius de l'informe.

Un altre punt a considerar: El consellerVidal va demanar el suport a la construc-ció de la planta, per part deis petits mu-nicipis de la zona, quan ja havia denegataquesta construcció. I, cal dir, també, quel'únic poblé del Garraf que es va negar adonar aquest suport fou Cubelles, que vadir que l'acord l'havia de pendre el piemunicipal i que l'alcalde ho havia de con-sultar el seu partit. Un alcalde pertanyenta CiU. Un altre fet curios. y

"Donde dije digo..."

Donat que el Pía d'Obres es troba en fa-se d'informació pública, els ajuntamentsafectats varen decidir portar ais seus res-pectius plens una proposta de recurs con-tra la decisió del govern de Convergencia,per tal d'esgotar totes les possibilitats le-gáis i, al mateix temps, presentar pública-ment, davant les respectives poblacions,I' actitud deis regidors convergents queen una primera instancia havien votat afavor de la Planta.

Ara, pero, enmig d'uns plens munici-pals molt agitats, els regidors de Conver-gencia han canviat d'actitud, han oblidatla seva primera opinió, han fet seves lesraons de Vidal i Gaiolá, i, en definitiva,"s'han retratat".

Poc abans de tancar aquest número, elsquatre alcaldes es van entrevistar amb elpresídent Pujol i no es va arribar a cap me-na d'acord, mantenint el president les ma-teixes opinions que el conseller Vidal, so-bre el tema.

En resum, es tracta d'un tema molt deli-cat i lamentable que reforga, tristement,l'opinió de que la política del govern deCiU a la Generalitat, camina vers una peri-llosa divisió de Catalunya.

12 L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980

Un tema de actualidad en el Congreso y en la sociedad española

Del divorcio...He aquí una palabra, la de este título,

que se está convirtiendo, si no lo es ya, en unaespecie de grito de alarma en torno al cual lasfuerzas de la derecha del país, parlamentariasy extraparlamentarias, van a dar, empiezan adar su más seria batalla en la democracia para,dicen, defender el matrimonio.

En realidad, lo que se pretende es la defensade unos intereses y de una forma concreta dematrimonio, no basada precisamente en el ca-riño o amor de los cónyuges sino en criterios dejerarquía y autoridad, y en principios religiosos,los cuales hacían que la familia se convirtieraen una prisión para los cónyuges, aunque esosi, dirigida siempre por la autoridad incontes-table del padre.

Al aprobarse la Constitución los valores so-ciales en los que se basaba el franquismo (deautoridad, jerarquía y unidad), eran substituí-dos por los de libertad e igualdad. Al mismotiempo, un Estado confesionalmente católicoera también sustituido por un Estado laico. Porconsiguiente, nuestro ordenamiento jurídicodebe tratar exclusivamente de dar una solucióna los problemas auténticos vividos por los com-ponentes de la sociedad, ya no subditos sinociudadanos, aunque tales soluciones no seajusten a ciertos dogmas o creencias religiosas.No se trata en forma alguna de imponer a losque estén convencidos de tales dogmas y creen-cias religiosas que se divorcien, pero si evitarque se imponga, a los que no comparten talescreencias, el principio de la indisolubilidad,muy a pesar de que tal principio después de laaprobación de la Constitución ha dejado de in-tegrar nuestro ordenamiento jurídico según tie-ne ya declarado el propio Tribunal Supremo.

Los intereses de la derecha

Pero para la derecha de este país por encimade la Constitución, que votaron y redactaronen buena parte,, por encima del ordenamientojurídico, están sus intereses y las formas autori-tarias del pasado que se empeñan en conservartodo ello aplicado al divorcio, a la disolucióndel matrimonio, se traduce en una gama de so-luciones, algunas un tanto pintorescas comolas que hablan de institucionalizar la "barraga-nía" o la existencia de dos matrimonios a esco-ger por los ciudadanos, el indisoluble y el otro,pero que se encierran en esas dos posicionesobjetivas, la de conservar el matrimonio comoen el pasado, a pesar de la Constitución, o deconformidad con ésta y los intereses socialesintroducir la disolución del matrimonio. En es-tos momentos, prácticamente, todas esas op-ciones se están discutiendo en el Parlamento.Hay, sin embargo, dos: las del Proyecto del Go-bierno UCD y la socialista. Son las que llamanmás la atención, puesto que son las alternati-vas propuestas por las dos fuerzas mayoritariasen el Parlamento. De forma resumida, destaca-remos sus principales rasgos.

El proyecto de UCD, trata de conservar almáximo posible, dentro de un respeto mínimoa la Constitución, la situación anterior a ésta.De una parte se da prioridad al matrimonio ca-nónico por encima del civil; se contempla ladisolución del matrimonio como un mal menory su consecución en una carrera de obstáculos,al no reconocerse causas de divorcio, y si tansólo las de separación, y darse aquel a partirdel transcurso de dos años después de la sepa-

ración legal o 4 de la de hecho; se mantiene lacompetencia del Tribunal de la Rota en lascausas de nulidad, y se obliga a los tribunalesciviles que se limiten a recibir sus sentenciassin ningún examen de su validez a la luz de losprincipios y letras del Derecho Civil. Con todoello, además de actuarse en menoscabo de lalibertad de conciencia de los ciudadanos y devulnerarse los principios del Derecho Civil, seestá también vulnerando el principio de liber-tad religiosa al discriminarse a todas las religio-nes no católicas del país.

Socialistas: divorciopor mutuo acuerdo

Mientras, la opción socialista, fiel a la Cons-titución, da regulación al matrimonio civil i se-ñala las condiciones que debe reunir el matri-monio religioso para que tenga efectos civiles;contempla también la regulación de la nulidadde la separación y del divorcio, como situacio-nes diversas y separadas, pudiéndose accedera la separación y al divorcio por mutuo acuer-do de los cónyuges, sin necesidad de declara-ción de culpabilidad, como en el ProyectoUCD, contiene por consiguiente la relación delas causas de disolución; se da también la má-xima protección a los hijos y al miembro de lafamilia que se encuentre en situación más dé-bil. El proyecto socialista, inscrito dentro de losprincipios de libertad e igualdad que definennuestra Constitución, tiene como preocupa-ción exclusiva la de ofrecer una solución justa

por Rodolf Guerra

a los problemas de tantas parejas, salvaguar-dando los intereses de los hijos, ofreciendo unaregulación del matrimonio acorde, además,con tutela de la libertad ideológica y religiosa.

Últimamente, ei Ministro de Justicia, Francis-co Fernández-Ordóñez, y los representantes deUCD en la ponencia que examina el proyectoen el Congreso de los Diputados, están hacien-do suyo parte, importante, de las posicionessocialistas, lo cual nos abre unas posibilidadesde obtener un divorcio legal, sin subterfugios.Sin embargo, la reacción dentro de los sectoresde la jerarquía católica, la propia UCD, y la de-recha en general, se anuncia dura y agria, por-que se llega a dudar hasta de la propia perma-nencia del Ministro. Ante ellos, ante dodos estáel pueblo, en él los miles de parejas que poruna situación legalmente anómala, tienen queafrontar dificultades y tensiones, en menosca-bo de su libertad y felicidad, y con serios per-juicios, además, para los hijos. Esperemos, ypor ello lucharemos, los socialistas, que porencima de criterios ideológicos, prevalgan losintereses de los ciudadanos y los derechos yprincipios consagrados en el texto constitucio-nal.

Diputado y miembro de la ponencia de reformadel Código Civil para el divorcio matrimonial.

Aconseguit pels socialistes catalans

El Congrés ens dona mes TVLa programació catalana a TVE será

incrementada al segon canal (UHF), iaixó no haurá de suposar la desapari-ció o disminució en l'horari de la pro-gramació del primer canal. Aquestaconseguiment va ésser lograt peíGrup parlamentari de Socialistes deCatalunya al Congrés de diputats el pa-ssat 16 d'octubre, amb l'abstenció deiscentristes. Malgrat tot, no es va poderfer aprovar que entres en vigor ja apartir d'aquest tercer trimestre.

La proposició no de llei, va ésserplantejada per la diputada Anna Ba-lletbó en ocasió d'unes declaracionsfetes al mes de juny d'enguany peí di-rector gen§ral de RTVE, FernandoArias Salgado, que tota la programacióen cátala passaria augmentada al se-gon canal, mentre s'espera la construc-ció del tercer canal de TV, que con-templa l'Estatut, i que ha d'ésser con-trolat per la Generalitat.

Aixó no obstant, donades les limita-cions de I'UHF a Catalunya en quanta extensió de la seva difussió (cobrintun 70 per cent de la geografía i de lapoblació catalanes, i amb un nivelld'audiéncia del 3 per cent respecte al

primer canal) era, tot plegat, un retro-cés per a la presencia catalana enaquest mitjá.

Els convergents, mitjangant el seu"inefable" diputat José López de Ler-ma, el quals en temes de TV sempres'han distingit al Congrés deis Diputatspeí seu "espanyolisme" televisiu, po-saren certes "pegues" a la propostasocialista. Sorgí desseguida el retretais socialistes de fer "un suport moraltarda" a l'acord firmat entre la conse-lleria de Cultura i RTVE, del passat 26d'agost, i peí qual es lograva un aug-ment de fins a 126 hores de programa-ció en cátala.

Aleshores, el diputat del PSOE Pe-dro Bofill manifesté que tal augmentno passaria en la seva totalitat si s'apli-qués ja l'Estatut de RTVE. Així mateix,la diputada Anna Balletbó afirma, perla seva banda, que "estem poc satis-fets deis resultats d'aquelles negocia-cions", i replicánt quede Cultura havia neconcedida per Arias,Comissió de RTVEl'augment de la prlá". Ara, sois resta

L'Opinió Socialista/2' Quinzena d'Octubre 1980 13

Polonia; Irán, Irak

Els focus de tensió mundiales multipliquen

Els dos nous punts de ten-sió mundial que han apare-gut recentment —-Polonia iJa guerra entre Irán i Irak —tindran una influencia deMarga durada i conseqüénciesimprevisibles en el panora-ma polític internacional,s'agafi peí cantó que es vul-gui.

Els esdeveniments de Polonia, inimagi-nables fa només unes setmanes, tant perla seva amplitud com per les repercusionsinternes i externes, son deis que marquenla historia d'un país. És evident que lesconcessions fetes per l'estat polonés—enormes tractant-se d'un sistema dicta-torial burocrátic— ais obrers contestata-ris, particularment el reconeixement desindicats Iliures i de nous espais de lliber-tat, afectaran la consistencia interna delconjunt del bloc soviétic. L'exemple deisobrers polonesos el voldran seguir, tard od'hora, els obrers deis altres paYsos, po-sant en perill l'estructura político-socialsobre la que la burocracia d'Estat assentael seu domini.

L'alternativa, a uns mesos vista, és la se-güent: O bé la URSS i els dirigents deispaYsos satél.lits accepten com un fet irre-versible les concesions fetes ais obrers po-lonesos, o bé promouen una intervenciómilitar, directa o indirecta, que acabi ambun experiment perillosíssim peí régim.

En l'ámbit internacional s'han aixecatja veus insinuant que els obrers polonesosno son pas tant avancats com aixó, ja queactúen donant-se la má amb l'església ca-tólica i que, en el fons, son uns "carques".L'argument és injust. Deixant dit que elproblema de les creences religioses és unaopció personal, no hi ha cap dubte que lapremsa internacional, per esperit sensa-cionalista i peí carácter inédit de la noti-cia, ha inf lat amb desmesura la importan-cia del fet religiós en les vagues obreresdel Báltic. Membres coneguts de l'oposi-ció polonesa, católics practicants, hanafirmat públicament que l'església del seupaís ha tingut mes aviat una actitud con-servadora davant del moviment vaguístici que, sovint, els obrers han desoít els con-sells de moderació de les jerarquies ecle-siástiques.

No es pot dones, amb argumentsd'aquesta naturalesa, tractar de minimit-zar els moviments reivindicatius deisobrers de Gdansk, facilitant de retruc en-

tre els obrers europeus un clima que justi-fiques una eventual intervenció militar depaYsos del bloc soviétic contra les recentsconquestes obreres poloneses.

La difícil situació económica de laURSS i deis paYsos de l'Est facilitará l'ex-tensió rápida de l'exemple polonés. D'unamanera o altre, Polonia constitueix un fo-cus de tensió internacional i d'irradiaciópolítica, que no s'apagará fácilment. Lesdarreres informacions anunciant la depu-rado de la direcció de l'Estat.i del Partitcomunista, d'elements consideráis comresponsables de la greu crisi política i eco-nómica del país ¡,1'ascensió espectacularen les jerarquies de l'Estat de Jagielski, ne-gociador del Covern amb els vaguistes delBáltic, confirma que la pressió deis obrerspolonesos es manté i que la seva forca esconsolida.

Irán-Irak, religió, política ipetroli

L'altre focus de desestabilització inter-nacional que ha sorgit darrerament i elmes perillos per la pau mundial, és la gue-rra entre Irán i Irak. Quan cómencaren afináis de setembre les hostilitats entreambdós paYsos, existia l'opinió general deque n'hi havia per pocs dies. Irak sembla-va que es menjaria en un obrir i clucard'ulls, un país com Irán minat per la des-composició interna i peí fanatisme reli-giós, ultra retardatari, de la majoria deisayatollahs. S'oblidaven pero dos factorsímportants: Un ésTexisténcia a Irán d'unaesquerra molt nombrosa, esquerra que vajugar un gran paper en l'enderrocamentdel Xa i que, després, ha sofert molt de lespersecucions del fanatisme religiós. Arrande la guerra, pero, s'ha creat un nou climapolític i l'esquerra es refá, aparentment,amb la mobilització general del país.

L'altre factor és que la revolució islámi-ca comporta, com a plataforma d'agitaciópolítica, aspectes socials igualitaris, elsquals, a desgrat del seu simplisme, mobi-litzen els sectors mes pobres del país —lamajoria— amb tanta o mes eficiencia queles invocacions a la "guerra santa" contrael "satán" ateu d'lrak. En fi. Irán conser-vava una part aprecíale deis seus recur-sos bel.lies que li han servit per aguantar lesescomeses iniciáis deis seus atacants i lihan permés prendre iniciatives importants,especialment en l'aviació.

La guerra s'allarga com a conseqüénciai es complica amb les intervencions crei-xents, directes o indirectes, d'altres paYsos,la majoria situant-se al costat d'lrak, comJordania i Arabia Saudita. D'altres, comSiria o Libia, ajuden a Irán, i fins hi tot la

premsa ha informat que Xina i Pakistánenvíen armament al régim de Teherán.

Fins fa pocs dies, semblava que els dosgrans, la URSS i el Estats Units, es mante-nien al marge de l'enfrontament militar,almenys aparentment. Pero cada dia quepassa es donen noves informacions quecontradiuen la pretesa neutralitat. Una deles mes recents, és el tractat defensiu sig-nat entre la URSS i Siria, país que fa cos-tat a Irán. Al mateix temps, l'armamentiraquí está subministrat principalment perla URSS. El Kremlin sembla, dones, avan-zar en diferents fronts els seus pions al'Orient Mítjá, accentuant una penetraciópolítica i diplomática que Estats Units po-den tolerar dif ícilment.

Al citat factor indiscutible de tensiómundial, cal afegir-hi el perill d'una re-ducció important deis subministres de pe-troli. S'ha dit ja que peí canal d'Ormuz,que comanda la porta del Golf Pérsic, hicircula el 70 per cent del petroli destinatal Japó i a Europa occidental. De moment,les reserves europees de petroli son subs-tanciáis. Pero la guerra ha provocat ja,amb la destrucció de pous de petroli, refi-neries i altres instal.lacions, pérdues quepeí conjunt deis dos paYsos es calculen en25.000 milions de dólars, peí cap baix, depetroli. I ádhuc si es signa aviat la pau, pa-ssaran mesos, i potser anys, fins que laproducció, el ref inat i la distribució de pe-troli d'aquesta regió vital del món recobriel ritme normal. Aixó en el cas bptim deque no surgeixin noves complicacions enla regió.

Sobre l'economia mundial, malalta en-cara de la darrera crisi provocada, en part,per l'augment deis preus del petroli, esperfila la possibilitat de nous augmentsque agreujarien encara mes la situació.

Resumint: En menys de tres mesos, elsesdeveniments de Polonia i la guerra en-tra Irán i Irak, han modificat substancial-ment la política mundial creant situacionsde llarga durada de conseqüéncies impre-visibles. Unes poden ésser altament posi-tives, com l'acceleració de la democratit-zació deis paYsos de l'Estat, si no es pro-dueix una intervenció militar per a tallarel procés. D'altres, com una nova crisi delpetroli; l'extensió de la guerra del GolfPérsic o un augment de tensions entre laURSS i els Estats Units, poden teñir un ca-rácter perniciós. El qué en tot cas és cert,és que des deis mesos de les vacances en-ea el món polític ha canviat considerable-ment, que els focus de tensió es multipli-quen i s'afegeixen al ja quasi oblidat d'Af-ganistan.

C. ROSA

14 L'Opinió Socialista/2' Quinzena d'Octubre 1980

Alemania en otoño

Todo sigue igual tras las eleccionesAl día siguiente de las elecciones en la

República Federal Alemana el cancillerHelmut Schmidt, botella de "Coca-Cola"siempre a mano y "snifando" rapé se mos-traba sonriente y confiado.

El local del SPD era una fiesta. La ale-gría era casi tan grande como la que serespiraba en la sede del Partido Liberal:Había conseguido su mejor resultado enlos últimos 15 años. En la otra parte, enlas filas demo-cristianas la cosa no anda-ba para bromas: habían perdido escaños,aunque si se me apura, casi pude ver en lamirada de Khol, Presidente de la CDU, du-rante la rueda de prensa, un algo de ale-gría. En los pasillos democristianos a lospocos minutos de conocer los resultados,se oía ya el afilar de sables y la cabeza deStrauss estaba insegura.

Stop, Strauss.Franz Josef Strauss había llegado a la

cabeza de la coalición electoral de báva-ros (CSU) y CDU tras la amenaza de pre-sentar a su partido en solitario dejandocomo segundón al Presidente democris-tiano. Durante la campaña, Strauss adop-tó una actitud enormemente agresiva, be-ligerante...nunca se alcanzó en la Repú-blica Federal Alemana una violencia ver-bal tan intensa como esta vez. Su imagenen el combate electoral fue casi la de unneonazi, o para no ir tan lejos, la de unhombre que busca camorra. Y ésto favore-

ció al actual canciller y sobre todo al ter-cer partido en discordia: el liberal que nobajó a la arena del insulto y se mantuvounido alrededor de su candidato HansDietrich Genscher.

A la hora de los análisis, todo el mundoestaba de acuerdo en la República Fede-ral en que la presencia de Strauss habíadesplazado los votos que correspondían alos democristianos hacia la zona liberal. Yeso le gustaba a Kohll, claro.

Alemania y el futuro

Así las cosas, nada va a cambiar en Ale-mania. No cambiará el gobierno y por su-puesto no va a cambiar la política que seestá llevando a cabo. Como se recordaráel año 1980 ha sido algo así como el de laafirmación de Europa, a través del eje Pa-rís—Bonn, frente a los Estados Unidos.Tanto Giscard como Schmidt pretendenafianzar una relación con el Este sin queel 1.600 de Pensylvania Street tenga quefiscalizar los contactos. Pero no solamen-te la autoafirmación de las señas de iden-tidad europea son las bases que dieron eltriunfo a SPD y FDP sino también el datoclaro de que Alemania padece en estemomento el menor índice de inflación yparo de europa. La peculiaridad del votoalemán se mide no solamente por la de-rrota de Strauss y el rechazo a la "guerrafria" y al autoritarismo, sino también por

FDP (Partido Demócratas Libres). SDP (PartidoSocialdemócrata). CDU (Partido Demócrata Cris-tiano). CSU (Socialcristianos de Baviera)

la voluntad de moderación de los electo-res que quedó patente en la escalada libe-ral. Un destacado sindicalista alemán de-cía con respecto a ésto que se podía tra-zar un parelelismo claro entre los comi-cios portugueses y alemanes: "los trabaja-dores quieren conservar su puesto de tra-bajo, aunque la empresa vaya mal, antesque nacionalizarla".

Los liberales, fortalecidos, se transfor-iman en un contrapeso fundamental con-tra el ala izquierda del SPD. Así pues, elGobierno de coalición encabezado porSchmidt verá reforzados sus tintes libera-les y con una cómoda mayoría que le per-mitirá controlar no solamente la zona iz-quierda social demócrata sino también laposibilidad de una pujanza mercurial dela derecha democristiana.

Portugal ante un futuro nada claro

Las dudas de Ramalho EanesDespués de las elecciones para la Asam-

blea de la República de Portugal, delpasado 5 de octubre, que dieron mayoríaabsoluta a la derecha portuguesa en lacámara legislativa, se han desarrollado enel país lusitano acontecimientos de extre-mada violencia, al enfrentarse entre si losseguidores de la Alianza Democrática deSa Carneiro con los militantes del PartidoComunista Portugués que participó en laselecciones en la coalición Alianza delPueblo Unido.

En este clima de agria violencia, se hanempezado a preparar las próximas elec-ciones presidenciales que se celebraránen los primeros días de diciembre de esteaño, en las que sólo dos candidatos tienenverdaderas posibilidades. Soares Carneiro,general ligado al salazarismp, apoyado porla AD, y Ramalho Eanes, actual presidente,que siempre ha tenido su apoyo electoralen las fuerzas de izquierda, y que cuentaa su vez con una buena parte del voto deAD.

Ramalho Eanes se ha presentado hastaahora como acérrimo defensor de la "Cons-titución de los Claveles", pero, en unasdeclaraciones efectuadas en el transcurso

Mario Soares se siente abandonadopor el presidente Eanes

de una rueda de prensa, el martes día 14de octubre, el actual presidente de suRepública rechazó el apoyo del PartidoComunista, alegando que su proyecto desociedad se encontraba más cerca de laderechista Alianza Democrática.

Ante estas declaraciones Mario Soares,secretario general del PS, —que días antesde las elecciones legislativas manifestabaen una entrevista publicada en el sema-nario "L'Hora de Catalunya", el apoyosocialista a Ramalho Eanes, por considerara éste un gran defensor de la Constituciónlusa y hombre de firmes principios demo-cráticos—, ha presentado su dimisiónante el Consejo Nacional de su partidocelebrado el pasado domingo día 19, alacordar dicho órgano la continuación delapoyo a la candidatura presidencial deEanes.

A la hora de cerrar esta edición la dimi-sión del secretario general del PartidoSocialista portugués no se ha consumado.De todos modos las contrariedades en elseno de los partidos de izquierda en Por:

tugal son notables al no haber por partedel presidente una explicación clara de suproceder.

L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980

La Internacional Socialista yel Movimiento délos Países No Alienados

V ^ o m o es sabido, la Internacional-Socialista ha padecido durante muchotiempo los efectos de un virus denominado"eurocentrismo". Por suerte, en los últi-mos años se ha esforzado por superaruna situación de atención casi exclusivaa los problemas del mundo industrial yoccidental, y se ha vuelto hacia el conjuntode los problemas mundiales. El desarrollode una política propia hacia América La-tina, o el lanzamiento de iniciativa paracombatir al régimen racista, basado en el"apartheid", de Sudáfrica, son aspectosde esta nueva orientación de la Interna-cional Socialista, que hay que juzgar posi-tivamente. Por otra parte la I.S. realiza unesfuerzo sistemático para incrementar suscontactos con países, movimientos, parti-dos e instituciones de todo el mundo. Enesta perspectiva de mundialización de laactividad de la Internacional Socialista,reviste una importancia excepcional eldesarrollo de contactos con el Movimientode Países No Alienados.

Las conversaciones deSri-Lanka

En el mes de agosto de 1979, el secreta-rio general de la I.S., Bernt Carlsson, y elpresidente del Grupo de Estudios sobreDesarme de la I.S., Kalevi Sorsa, celebraronunas conversaciones, en Sri-Lanka, con elentonces presidente del Movimiento de NoAlienados, Junius Jayawardene y con elpresidente de la Conferencia de ministrosde Asuntos Exteriores del M.N.A., ShahulHameed. Se trataron temas específicos dedesarme mundial, así como las actividadesgenerales del Movimiento de No Alienados.

Más recientemente, "Socialist Affairs",el órgano de información de la Internacio-nal Socialista, publicó un importanteartículo de Reimund Seidelmann, titulado"Puntos de coincidencia" donde se haceuna valoración eminentemente positivade estos contactos.

Según el órgano dé la InternacionalSocialista, existen cuatro razones queapoyan la idea de un incremento de con-tactos con el Movimiento de Países No Alie-nados.

En primer lugar, existen similitudes sus-tanciales entre los objetivos políticosbásicos de ambas organizaciones.

En segundo lugar, el Movimiento deNo Alienados trata —como también lohace la Internacional Socialista— de for-mular alternativas a las políticas de losEstados Unidos y de la Unión Soviética,que por el hecho de representar interesesde gran potencia no pueden impulsar lasnecesarias reformas estructurales del sis-tema internacional.

En tercer lugar, muchos países que par-ticipan como miembros u observadoresen el Movimiento de No Alienados tienengobiernos determinados o influenciadospor partidos que son miembros de la Inter-nacional Socialista.

Finalmente, la nueva política de "inter-nacionalización" de la I.S. exige establecerlazos y, a ser posible, fórmulas de coope-ración, con las organizaciones políticasinternacionales más significativas del "Rer-cer Mundo.

Unas convergencias claras

El. Movimiento de No Alienados fuefundado en 1955, en la Conferencia deBandung, en unos momentos en que elsistema mundial estaba caracterizado porla bipolaridad EEUU-URSS y por "la guerrafría. El No alienamiento fue, considerado,en la óptica de sus fundadores como unrequisito indispensable para acelerar elproceso de descolonización, asegurar laindependencia nacional, mancomunar es-fuerzos frente a los blouques y obtenerayuda económica. La participación en laONU fue considerada como la mejor es-trategia a aplicar, mediante una armoni-zación de las demandas de los países delTercer mundo. Los años sesenta y setentavieron la eclosión espectacular del procesode liberación y descolonización y, en con-secuencia, el Movimiento de los No Alie-nados adquirió una creciente importancia.Su manifestación más clara fue la última

por Víctor Germá

Conferencia, celebrada en La Habana enseptiembre de 1979, con la participaciónde noventa y cuatro Estados. En esta VIConferencia de La Habana, los objetivosdefinidos por el Movimiento se inscribenclaramente en la órbita de las preocupa-ciones esenciales del socialismo interna-cional: No-alineación e independenciapolítica; paz, desarme; desarrollo y NuevoOrden Económico Internacional; demo-cratización de las tomas de decisión inter-nacionales.

Una cooperación posible

Como la propia Internacional Socialista,el Movimiento de No Alineados no ha deser sobrevalorado. Sirve, en primera ins-tancia, como fórum para el debate, el in-tercambio de puntos de vista y la armoni-zación de objetivos y de políticas. Ambasorganizaciones han adoptado el consensocomo principio para la toma de decisionesy por tanto sería erróneo esperar de ellasuna operatividad de carácter inmedia-tista, propio de organizaciones jerarqui-zadas y homogéneas. Sin embargo, unaevaluación realista de las actuales condi-ciones internacionales llevan a la conclu- 'sión de que ambas organizaciones, mo-viéndose en planos diferentes (la I.S. esuna plataforma internacional de partidosy movimientos, en tanto que el M.N.A. esuna organización de Estados), van asu-miendo una influencia internacional cadavez mayor y pueden llegar a desarrollaruna coperación muy fructífera en la pers-pectiva de una política internacional depaz, de independencia nacional y, sobretodo, de solidaridad con el Tercer Mundo,en la búsqueda de un nuevo orden econó-mico internacional.

NECESSITEM 2 VENEDORS• Per promocionar important publicació en cátala.• Que tinguin responsabilitat i iniciativa.• Vehicle propi, no imprescindible.• Que parlin cátala.•Mínim garantit en temps de prova.• Ingressos aproximáis a les 50.000 ptes. mensuals.

Interessats trucar a L'OPINIÓ, Tel. 310 00 08 i demaneu per Isabel.

PSC(PSCPSOE)

L'OPINIÓ SOCIALISTAPortaveu del Partit deis Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)Av. Francesc Cambó, 21 4t. Tel. 310 00 08 - Barcelona (3)Equip de Redacció: Lluís Armet / Joan Blanch / Josep Manuel

Campillo / Xavier Capdevila / Josep Ma García/ Ramón Mateu / Albert Musons / RaimonObiols / Carmel Rosa / Elisenda Yll.

Fotógrafs: Tomi Socies, Silvia T. ColmeneroCorrecció: Elisabet Ribé i Montserrat LleopartCompaginació: Ignasi AgustíAdministrado: Isabel Ma LluísImpressió: Comunicación Editorial, S.A.DL B-33903

16 . L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980

La DGS,contralademocraciasindical

El que desde hace tres años funcioneun Parlamento elegido democrática-mente por el pueblo, el que se hayaelaborado todo un cuadro de leyesque asegura, al menos en parte, la liber-tad de sindicación, parece que nocuenta para los altos mandos de laDirección General de Seguridad.

El ejemplo es bien palpable y tienetres siglas: USP (Unión Sindical de Po-licías). Esta organización sindical estárecibiendo desde el mismo momentode su formación mil y una trabas y loque es peor, mil y una represalias.

Ya en el período anterior a su legali-zación tuvo que soportar un trato dis-criminatorio inaudito por parte de laDGS que incluso quedó en ridículocuando quiso suplantar la decisión delegalización que tenía que efectuar elSupremo.

La historia de USP desde su legaliza-ción se puede resumir en una palabra:Persecución. En efecto, todos los esta-mentos que provenientes del franquis-mo permanecen en la DGS, en Barce-lona por ejemplo los miembros de lafamosa Brigada de Investigación Socialsiguen siendo los mismos y con lasmismas misiones, se lanzan a impedirque una concepción democrática de lasfuerzas de seguridad arraigue entrelos distintos cuerpos.

Esta persecución se centra principal-mente en un hombre: José Luís Fernán-dez Sastre, secretario de organizaciónde la USP en Barcelona y uno de lospromotores del sindicato. Tras sufrirnumerosos expedientes, todos ellossobreseídos por falta de fundamento,en agosto de este año era desterradoa un puesto fronterizo en el País Vascode resultas de un expediente por su-puesta negligencia en unas diligenciascon unos detenidos con motivo de unahuelga celebrada el pasado mes defebrero. Tras no dejarle presentar nin-guna prueba y tramitar el expedienteen la mitad del tiempo normal, la DGSlo destierra al anteriormente citadopuesto.

A finales del mes de septiembre ycomo protesta por esta decisión Fer-nández Sastre comenzó una huelga dehambre que es posible continúe enestos momentos. Es la. protesta de unhombre contra un sistema. Es la pro-testa de un policía demócrata contraun aparato autoritario. Un aparato, elde la DGS, que como todo organismodel Estado, depende de la UCD. ¿Casua-lidad?

Per donar suport a la tasca d'UGT

Formació d'Agents electoralsDurant el present mes d'oc-

tubre s'están desenvolupantuna serie de cursets d'Agentselectorals sindicáis, organit-zats per la Secretaría de Polí-tica Sindical del nostre partit,per tal de donar recolzamentactiu a la Unió General deTreballadors dins l'actual pro-cés d'eleccions sindicáis.Tal com diu Santiago Riera, secretari

de Política Sindical, en la carta tramesaa tots els militants del partit: "L'alterna-tiva Socialista necessita que el modelsindical sigui majoritáriament compartitper els treballadors del nostre poblé; pertant, el nostre principal treball és fer pos-sible que a cada empresa hi pugui arrivarl'opció d'UGT. El Sindicat arriva amb certafacilitat a totes aquelles empreses de mesde 50 treballadors, pero en canvi, aixó esfa molt difícil a les petites empreses i pe-tits centres de treball. I en definitiva, aCatalunya, les eleccions es guanyarán enaqüestes petites empreses. Cal dones queUGT arrivi a aquests centres de treball.I aixó hem de fer-ho possible nosaltres."

Els cursets, deis quals s'en fan 12 cadasetmana, son presentáis per un parlamen-tan o un membre de la Comissió ExecutivaNacional que fa una reflexió sobre la im-portancia que té aconseguir una implan-tado majoritária d'UGT en el contexte dela política general del país, animant a lagent del partit a participar en aquestscursos.

Arreu de CatalunyaSis monitors son els encarregats de diri-

gir els cursets, centrant-los en la formaciód'agents electorals que puguin assistir a lespetites empreses (de menys de 50 treba-lladors), animant perqué es facin eleccions,presentant l'alternatíva sindical deis socia-listes, exposant el programa de la U.G.T.,intentant l'afiiiació al sindicat o la presen-tado com a delegats en base al programaugetista.

Per fer possible aquesta tasca s'ha en-viat a cadascuna de les federacions delpartit un cens industrial de les empresespetites.

Aquest cicle de cursets passa per lespoblacions de PHospitalet, Zona Franca,Girona, Reus, Terrassa, Vic, Barna-PobleNou, Cornelia, Figueres, Mora, Puigcerdá,Sabadell, Badalona, Granollers, Martorell,Mollet, Olot, Tarragona, El Vendrell, LaLlagosta, Lleida, Ripoll, Ripollet, Sant Adriádel Besos, Barna-Poble Sec, La Pobla deSegur, Manresa, Monteada, Rubí, Valls,Barna-Nou Barris, Berga, St. Vicenc. deisHorts, Tiana, Tortosa, Viella; Barna-Dretade l'Eixample, Barna-Sants, Lloret, St. Boi,Vilanova, Igualada, Mataró, Sta. Coloma,Viladecans, Vilafranca, i Barcelona-SantAndreu.

Parlant amb en Santi Riera, quan s'ha-vien cel.lebrat ja els primers 18 cursets,.es va mostrar satisfet de la participació acomarques, no així de l'assisténcia de mi-litants a Barcelona i el seu cinturó indus-trial. En Santi Riera ens va posar de mani-fest la bona entesa i col.laborado que,en tot moment, hi havia hagut entre lessecretaries sindicáis de les federacionsi les unions territorials d'UGT a l'hora decoordinar els cursos, i, que esperava unamajor participació deis militants, en elscursos que encara s'havien de fer a la zonadel BarcelonésH

(,i, non.jr la nobtra alternativa sindical a totes les empreses

L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980 17

¿Quién paga los aumentosde la Seguridad Social?

Durante los últimos días dos temas hanacaparado la atención de los trabajadores,originando preocupación, discusiones y conje-turas sobre sus consecuencias. Nos referimosal aumento de los precios de los productosfarmacéuticos, así como'de la parte a pagar porlos beneficios de la Seguridad Social con lascotizaciones de empresarios y trabajadores.

Nos proponemos dar una primera respuestaa las cuestiones que se plantean a partir delas medidas tomadas. Y ello en la medida enque lo permita la información de que disponenlos trabajadores, respecto a "las cuentas de laSeguridad Social". Es evidente que cuando semanejan cantidades de dinero próximas a losdos billones de pesetas (el presupuesto de laS.S. para 1980 es de 1,7 billones de pesetas—cuadro n° 1) son necesarios unos mecanismosde participación y control por parte de las cen-trales sindicales que permitan un conocimiento,acción e información reales y eficaces de comose gasta y se recauda dicho dinero.

A pesar de la importancia de lo apuntado,pasemos al carácter y consecuencias de lasmedidas tomadas:

1) Aumentar, la parte a pagar de los productosfarmacéuticos para los beneficiarios de la S.S.del 30% al 40%, además de un incremento delos precios de dichos productos del 10%.

2) Aumento en los coeficientes de cotizaciónde la S.S. (Decreto: 31.7.80) del orden 0,50 puntossignificando un incremento del 1,50% sobrelas cuotas conjuntas de trabajadores y empre-sarios.

De este aumento, 0,43 puntos correspondena la cotización empresarial y 0,07 puntos a lacotización obrera lo que significa el 1,31 % y el1,24% sobre las correspondientes cuotas actua-les — cuadro n°2.

Si contemplamos simultáneamente ambasmedidas, es porque tienen efectos similares y elmismo objetivo: aumentar la parte que de losPresupuestos de la Seguridad Social debenfinanciar los trabajadores y las empresas. Enefecto, la primera medida —actuar sobre lasaportaciones de los trabajadores en la adqui-sición de productos farmacéuticos— consti-tuye una forma indirecta de financiación a travésde la reducción de los gastos que venía asu-miendo la S.S.; la segunda medida —aumentarlas cotizaciones— constituye una financiacióndirecta, un aumento de los ingresos.

Veamos a continuación cuales son los efectosinmediatos sobre cada trabajador: la primeraconsecuencia consiste en una ligera disminu-ción del salario monetario (en 0,07%) y unareducción en el salario real debido a que lostrabajadores debemos soportar un aumentoen el precio de los medicamentos del orden del46,66% —cuadros 3 y 4.

Sin embargo, esta revisión no afecta a lostrabajadores tan sólo en tanto que trabajadoresindividuales, sino que tienen incidencia a laaportación que de forma global realizan lostrabajadores a los fondos de la S.S., así comoen la relación existente entre estas aportacionesy las de las empresas. Así que, desde esta pers-pectiva pasaremos a comentar brevementealgunos de los efectos producidos.

Tomando como base los pagos realizadospor la S.S. en 1979 —cuadro n° 1—, vemosque el valor total aproximado de los productosfarmacéuticos consumidos es de 165.000 millo-

nes de pesetas (esta cifra nos sugiere de nuevoun viejo tema: la relación entre la S.S. y la in-dustria farmacéutica). Sobre esta cifra la apor-tación de los beneficiarios en las condicionesanteriores se situará a los 49,4 millones de pese-tas, mientras que en las actuales condicionesse eleva a 72,4 mil millones de pesetas. Lo quesignifica un aumento en las aportaciones de lostrabajadores por este concepto de 23.000 millo-nes.

Por un razonamiento similar, podemos valo-rar el documento en la cotización a partir delas cuotas previstas en el Presupuesto de la S.S.para 1980:1.540.000 millones —cuadro n ° 1 — ;dicho aumento se sitúa aproximadamente en20.000 millones, de los cuales 2,8 correspondena incrementos en la cuota obrera y 17,2 aaumentos en la cuota patronal —cuadro n° 5.

A partir de estos datos podemos aventurarunas consideraciones generales sobre el caráctery las consecuencias de las medidas comenta-das:

1) En primer lugar significan la continuaciónde la política de UCD respecto al desempleo,uno de cuyos principios consiste en financiarlas medidas asistenciales del desempleo me-diante la reducción de los salarios reales.

2) En segundo lugar, un efecto directo sobrelas rentas salariales en su conjunto, tal comohemos apuntado la incidencia sobre el salariomonetario del aumento en la cotización y sobreel salario real de la elevación en el coste paralos trabajadores de los productos farmacéuticos.

3) En tercer lugar, la distribución desfavo-rable para los trabajadores de las nuevas apor-taciones a la Seguridad Social, de las cuales el60,01% (23.000 millones) corre a cargo de lostrabajadores y el 39,99% (17,2 mil millones) acargo de los empresarios —cuadro n° 5.

4) En cuatro lugar, es importante analizar enque medida varian las aportaciones respectivasde trabajadores, empresarios y Estado, en rela-ción con sus aportaciones anteriores. Aquí,una vez más Dodemos corroborar la regresividad

de las reformas introducidas, ya que para lostrabajadores implican aportar un 11,44% mása la S.S., mientras que para las aportacionesempresariales se elevan sólo en un 1,31 %.

5) Respecto a la aportación estatal, el gobiernode la UCD no ha regateado pomposas decla-raciones —e incluso solemnes acuerdos— com-prometiéndose a aumentar su participaciónen la financiación de la S.S., pues bien," segúnlos datos actuales para 1980 la disminuye enun 2,02%.

Es oportuno recordar aquí los compromisoscontraídos por el gobierno en los "Acuerdos dela Moncloa" (1977): aportaciones del 8,2% en1978 y del 20% en 1983, que fueron retrasadospor el PEG (1979) a 17,5 en 1983 y el 20% en1984. Mucho nos tememos que la actual evolu-ción presagie un nuevo "aparcamiento" en tanimportante cuestión, ya que la aportación pre-vista para 1980 es del 8,5% —cuadro n° 6.

6) Este conjunto de medidas pone en eviden-cia que cuando UCD dice en el PEC (1979), re-firiéndose al Presupuesto de la S.S., que: "Espropósito del gobierno que la financiaciónde este importante esfuerzo redistributivo (pres-taciones por desempleo, ILT y pensiones) norepresente una carga impositiva adicional sobrelos salarios", en realidad nos dice que no secargarán los costes salariales de la empresa,sino que cargará sobre los asalariados.

Y cuando adoptan como criterio que: "lascargas por cotizaciones a la S.S. no debenaumentar su ponderación en la estructura decostes de la Empresa". No niegan que sin em-bargo, puedan alterar la estructura de costesde los trabajadores, es decir, disminuir su sala-rio real como ocurre actualmente.

7) Tanto el aumento en la proporción pagadapor los beneficiarios del coste de los productosfarmacéuticos, como el aumento en las coti-zaciones, vienen argumentadas por las nece-sidades de financiación del subsidio de desem-pleo, adoptando de esta forma la vía de lastransferencias entre los propios trabajadores.

Cuadro n.° 1

INCRESOS:(3)

Ingresos corrientes:CuotasEstadoOtras

Operaciones de capital:Aplicaciones detesorería:

(1) Liquidación provisional(2) Presupuesto(3) En miles de millones

PRESUPUESTOS DE LA SEGURIDAD SOCIAL

ni1979

1.5951.427

14820

8

124

1.728

(2)1980

1.7101.540

14524

35

0'2

1.746

CASTOS:

Operaciones corrientes:PrestacionesPensionesDesempleo

ILT.Otros

Asistencia sanitaria:

MédicaFarmaciaServicios sociales ,Otros

Operaciones de capital:

Fuente: BANCO DE BILBAO Informe Económico 1979.

1979

1.688'61.166'9

746'5209'6

117'493'3

443'4

326'91O5'32256'229'5

1.728'2

1980

1 698'51.1267

919'6-

117-4897

480

237

48'1

1.7467

18 L'Opinió Socialista/2' Quinzena d'Octubre 1980

Al mismo tiempo que el gobierno monta tri-bunas para anunciar crecientes aportacionesestatales en la financiación de las prestacionespor desempleo (¿?).

8) Detrás de estas cuestiones hay un problemade fondo y solo de vez en cuando es puesto enevidencia: la necesaria reforma del régimen dela S.S. y especialmente del sistema de cotiza-ción actual; basado exclusivamente en coefi-cientes sobre las remuneraciones salariales, sis-tema que al no estar compensado por otrosaspectos (como por ejemplo algunos elementosdel valor añadido de las empresas) gravan enmayor medida a aquellas empresas (pequeñasy medianas) con más mano de obra en relaciónal volumen de producción empujando de estaforma en el proceso de sustitución al trabajopor capital, acelerando sus efeqtos perniciosossobre el empleo.

EMILIFERRER INGLES

Cuadro n.° 2

Cotizaciones anterioresAumentos Decreto 31.07.80:Cotizaciones actuales:Incremento s/cotiz. ant:

Empresa

32770'43

33'201'31%

Trabajador

5'630'07570

1 '24%

Total

38'400'50

38'901'30%

Antes:

Ahora:

Diferencia

Cuadro n.° 3

Precio de un producto farmacéutico "X"

A pagar por el beneficiario de la S.S.:30% S/100 ptas.

Precio del mismo producto:100 ptas. + 10%

A pagar por el beneficiario de la S.S.:40% S/100 ptas.

Aumento de la contribución del trabajador:

= 100 ptas.

• =

= 110 ptas.

=

=

=

30 pesetas

44 ptas.

14 ptas.

46'66%

Salario de un especialista S/ Convenio

Metal prov. Barcelona: aproximadamente

Cotización actual a la Seguridad Social

Aumento del 0'07%

Cotización después Dto. 31.07.80

Salario neto anterior = 38.234'95

Salario neto actual = 38.206'59

Cuadro n.° 4

40.516 ptas.

2.281'05 ptas.

= 28'36 ptas.

= 2.309'41 ptas.

Cuadro n.° 5

Incremento aproximado delas cargas a los trabajadores:

Vía aumento cotizacionesVía productos farmacéuticos

Incremento aproximado de las cargasa los empresarios:

Incremento total:

Cálculos realizados sobre el presupuesto de 1980

Miles demillones

de pesetas

25'8

2'823

17'2

43

60'01

39'99

100

Cuadro n.° 6

APORTACIONES DEL ESTADOA LA SEGURIDAD SOCIAL

BélgicaDinamarcaAlemania FederalFranciaIrlandaItaliaLuxemburgoHolandaGran Bretaña

España (1980)

197529'385'927710'865'423'43012'438

8'5

L'Opinió Socialista/2* Quinzena d'Octubre 1980 19

Elecciones Sindicales 80

Un modelo sindical para todosVarios millones de traba-

dores van a participar, a lolargo de 45 días, en unas elec-ciones sindícales que deberánelegir a 75.000 delegados dis-tribuidos por toda Catalunya.Tras el llenado de vacío quesupusieron las anteriores elec-ciones, ahora se presenta unatarea más compleja: Optarpor una de las alternativas sin-dicales con un peso en elconjunto de Catalunya.

En estas elecciones sindicales la cues-tión no va a ser simplemente elegir abuenos representantes en cada centro detrabajo o en el Comité de Empresa, seva a tratar de decidir qué tipo de sindi-calismo va a predominar en Catalunyay por extensión en el resto de España.

Frente a este reto, los trabajadores debenplantearse cuáles han de ser las carac-terísticas de todo sindicato.

Sindicato fuerte

Teniendo en cuenta lo poco que lostrabajadores y las organizaciones sindi-cales cuentan en la vida del país, parececlaro que se precisa un mayor poder sin-dical para cambiar las condiciones de vidade los trabajadores y para que tengan unamayor incidencia en la vida económicay social del país.

Debe observarse qué central sindical hasido coherente con esta necesidad de laclase trabajadora y qué central sindicallo ha puesto de manifiesto, por ejemplo:

Votar un sindicato fuerte y responsable.

75.000 delegados han de ser elegidos entoda Catalunya.

— Cuando se impuso la negociacióncolectiva frente a los topes salariales.

— Cuando se rechazaron laudos y demásformas del intervencionismo estatal.

— Cuando se ha defendido a todos losniveles el protagonismo de los sindicatos.

— Cuando se han denunciado los inten-tos del gobierno y la derecha en generalde crear una tercera fuerza sindical.

: — Cuando, a través de la presión y lanegociación, se ha forzado el estableci-miento de un marco democrático de rela-ciones laborales.

— Cuando se ha reclamado perma-nentemente la devolución del patrimoniosindical.

— Cuando, en definitiva, se ha exigidola presencia de los trabajadores en orga-nismos de la Seguridad Social y demásinstituciones.

Sindicato responsable

Pero esta fortaleza de las fuerzas sindi-cales puede quedarse en algo vacío si nose la acompaña de un carácter respon-sable para hacer frente a las situaciones,para hacer frente a la crisis, que está ahíy ante la que no vale esconder la cabeza,como tampoco vale el enfrentarse a ellaagravando los problemas con posicionesdemagógicas o maximalistas.

Debe realizarse un gran esfuerzo sindi-cal. Los sindicatos no pueden esperar,ante la crisis, una solución política. Deben

.tomar la iniciativa y exigir negociacionescon la patronal y con el gobierno, paraasumir así su responsabilidad como sin-dicalistas y buscar soluciones que puedansacar adelante los problemas de los traba-jadores. Pero si las negociaciones no danresultados, debe recurrirse a la presiónsocial, una presión responsable que obli-gue a una nueva negociación en pie deigualdad.

Por ello los trabajadores necesitan unsindicato fuerte y responsable, que seacapaz de conseguir resultados en bene-ficio de los intereses de los trabajadores.Un sindicato que sepa combinar en sumomento la negociación y la presión.Ese sindicalismo es imprescindible paradefender a los trabajadores de la crisis.

Pero este tipo de soluciones es impen-sable sin unas organizaciones sindicalesen las que exista una estrecha colabora-ción entre todos los trabajadores.

Sindicato para todosEs necesario que el sindicato dé res-

puestas a todos los sectores de la clasetrabajadora para que todos puedan parti-cipar plenamente en la vida sindical. Elsindicalismo debe recuperar el retraso aque ha sido sometido. La marginación deamplios sectores de trabajadores se haproducido unas veces por individualismo,otras, por considerar a los sindicatos de-imasiado ideológicos y otras, porqué no,por culpa de los propios sindicatos.

Debe tenderse a una concepción delsindicalismo donde tengan cabida todos:Un sindicato libre y democrático. Unsindicato abierto a todos los trabajadorescon pleno respeto a sus opciones ideoló-gicas y políticas y religiosas. Un sindicatocomo la Unión General de Trabajadores,con casi cien años de historia. Un sindi-cato de orientación socialista y democrá-tica, independiente de la patronal y delgobierno, sea cual sea éste en cualquiermomento. En una palabra un sindicatocapaz de combatir las desigualdades pro-pias de una sociedad injusta.

En definitiva, un sindicato fuerte paraque la voz de los trabajadores sea oídaen la sociedad. Un sindicato responsableque se enfrente a los problemas de frente,sin demagogias. Un sindicato para todos,porque todos somos trabajadores. En de-finitiva la alternativa sindical que ofrecela Unión General de Trabajadores.

20 L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980

Historia de la premsa socialista

"La justicia social", de ReusFa uns mesos i sota el patrocini del Cen-

tre d'Estudis d'História Contemporánia(Fundació Figueres) es va publicar una

^amplia antología de la revista "La justiciasocial" que entre el 1909 i el 1916 és vapublicar a Reus, primer com a "Órganodel Partido Socialista en Reus y defensorde la clase trabajadora" i mes tard (1911)com a "Órgano del Partido SocialistaObrero (Federación Catalana)". Treballimportant, no sois per a la historia del so-cialisme cátala, sino també peí socialismeespanyol i peí moviment obrer d'aquestpaís. I diem aixó, perqué "La justicia so-cial" no va ser tan sois una revista catala-na, sino que també, cosa estranya i de laque valdría la pena prendre exemple, vaaconseguir penetrar en els cercles mesvius del socialisme peninsular (Astúries,Guipúscoa i Biscaia, principalmente Alcostat d'autors i col.laboradors catalans:Fabra i Ribas, Recasens i Mercader (totsdos de Reus i animadors principáis, sobretot el darrer, de la revista), Andreu Nin,Joaquín Bueso, Josep Comaposada i d'al-tres, h¡ trobem col.laboracions habituáisde Juan Lamoneda, Luis Araquistain o Nú-ñez de Arenas.

L'antologia preparada per Ma DolorsCapdevila i Roser Masgrau té dues parts.En una primera es recull un conjunt detextos d'aquells autors que han cregutmes interessants i que van donar mes con-tingutteóric a la revista: Fabra i Ribas, Re-casens, Nin, Salvat Papesseit i J. Bueso.

En una segona part, s'ens ofereix eltractament d'una serie de temes monográ-fics: En primer lloc, les cróniques deisCongressos que la Federació SocialistaCatalana va celebrar en aquests anys. Se-gueixen després articles sobre la qüestiócatalana i els socialistes, la Gran Guerra ila pau, la conjunció republicano-socialis-ta i, per últim, sobre organització i táctica,on és parla deis problemes d'organitzaciódel partit, la seva presencia a Catalunya,la UGT, la Solidaritat Obrera, la CNT i elsindicalisme al camp.

La brevetat d'aquesta nota no permetentrar en detall en cadascún d'aquest pro-blemes. Pero si que voldria senyalar quetots ells resumeixen la problemática delsocialisme cátala en uns anys en que, mal-grat la seva insignificancia (al III Congrésde la Federació1913 hi van assistir 19 col-lectius amb un total de 550 afiliats), erenanys d'esperanc,a.

Esperanca que és va frustrar no tan soisper la incapacitat d'ampliar la seva in-fluencia (problema que mes endevant ésveurá agreujat amb el neixement de laUnió Socialista de Catalunya, quedantaixí el socialisme cátala partit en dos), si-no — i potser sobretot— perqué el debatiniciat en aquests anys, i del que aquestllibre és testimoni, és va saldar negativa-ment. La urgencia deis problemes imme-diats fa que tot sovint s'oblidin les visionsmes amplíes i definitives. Així passa amb

la qüestió catalana, ón la necessária de-nuncia contra la dreta dita nacionalista,retrassa el debat sobre la qüestió nacio-nal, que Nin intenta engegar una i altravegada i que com ell assenyala és preocu-pado principal en tots els partits socialis-tes d'Europa. També la qüestió sindical esveu sotmesa a les tensions de la lluita i al'eterna disputa amb l'anarquisme. Tambéla conjunció amb els republicans s'analit-za mes sota el prisma de les febleses d'unscaps republicans que tot sovint no están al'altura de les seves responsabilitats, queamb la mirada atenta a unes masses ruralsi urbanes (pagesos i menestrals) que ha-vien donat vida feia quatre diés al vigorósmoviment federal cátala i que no necessá-riament —no va ser així— heredaría elpartit socialista.

Voldria assenyalar, abans d'acabar, queles autores han fet un minucíós estudi deles característíques de la revista: técni-ques, nivell de distribució, finances (ai!com sempre el calvari de les publicacionsobreres), índex de col.laboracions i distri-bució geográfica. "La justicia social" vacomptar amb dos nuclis básics de distri-

bució: Catalunya (el Baix Camp de Tarra-gona, el Maresme i la Valí del Ter, princi-palment) i el Nord (Astúries, Guipúscoa iBiscaia). La resta es distribuía per Cata-lunya (arrivaba a mes de 130 pobles), a laresta d'Espanya i entre els treballadors'emigrats, a Franca principalment. Tot ple-gat, ens dona les dimensions reals i huma-nes d'una empresa que ni els seus defec-tes ni menys la seva petitesa i curta vola-da li treuen un lloc notable en la lluita peísocialisme a Catalunya.

Llibre digne d'una biblioteca socialista,no tan sois peí seu signif icat historie, prouimportant, sino perqué, amb la dimensióque donen els anys i les lluites ja preterí-,tes, és una bona eina peí debat i el com-bat peí socialisme^

JaumeBARRULL PELEGRI

María Dolors CAPDEVILA i Roser MAS-GRAU: "La Justicia social". Organ de laFederació Catalana del PSOE 1910/1916.Centre d'Estudis d'História Contemporá-nia. La Gaya Ciencia. Barcelona 1979.

L'Opinió recomana, L'Opinió suggereix

PINTURA

En la sala Pares, Petrixol, 5 y 8, se ex-ponen durante estos días casi setentaobras de Ignacio Zuloaga (1870-1945),abarcando las distintas épocas y dife-rentes géneros que cultivó este pintornacido en el País Vasco.

Entre los lienzos expuestos se en-cuentran desde copias de los clásicos,Velázquez y El Greco, hasta el retra-tismo expresionista de su última época.

Con motivo de la exposición se haeditado un interesante catálogo foto-gráfico con textos biográficos de JA.Maragall, Lafuente Ferrari y SantiagoAmon.

TEATRO

En el número 38 de L' Opinió reco-mendábamos rquy de pasada la obrade Jean Genet, "El Baleó", que se repre-senta en el Teatre Lliure c/ LeopoldoAlas, 2; 350 ptas. 10 NOCHE. Con la in-terpretación de R. Ma"Sardá y Anna Li-zaran.

Jean Genet, escritor dramaturgofrancés, trabajó extensamente sobre lamarginación social, de la cual era unverdadero representante, estando ob-sesionado por la muerte y la homose-xualidad. En "El Baleó" Genet alcanzauna de las cotas más Importantes delteatro de vanguardia, tratando intensa-

mente el problema de la identidad yatacando los prejuicios sociales, reli-giosos y políticos de nuestra era.

En el Lliure se presenta la obra conun majestuoso y espectacular montajeescénico. Siendo excesivamente larga— dos horas— la primera parte, por loque se puede llegar a encontrar algo 'espesa, contrastando con la segunda,mucho más ligera y con más facilidadde entrar en ella. La obra, los artistas yel montaje son de obligada visita en elLliure para los aficionados del arte dra-mático.

Por otro lado, y dentro del mismogénero, es de reseñar la interesanteprogramación que se presenta en la XIIIa

edición del Festival Internacional de-Teatro en.Sitges, que incluye una sec-ción infantil y juvenil, un apartado in-formativo y la adjudicación del premioArtur Carbonell al mejor estreno.

Coincide en el festival la presenta-ción de tres obras de Federico GarcíaLorca: "'Mariana Pineda'"', a cargo del gru-po Grenier,de Toulouse,y los dramasrurales "Bodas de Sangre" y "Yerma" porel Teatro Estudio de La Habana y elTeatro Kassarianis de Grecia respecti-vamente.

Al festival, que se realilos días 24 de octubrebre, acudirán tambiénTeatro de Wroclaw ydel le Donne entre otrisr-

O

L'Opinió Socialista/2" Quinzena d'Octubre 1980

La necessitat d'una organitzaciójuvenil socialista

L a a celebració, els propers dies 1 i2 de novembre, del II Congrés de la Jo-vetut Socialista de Catalunya, torna aposar sobre la taula un problema vellque, tanmateix, no ha estat prou discu-tit al nostre partit i fins i tot tampoc^ala mateixa JSC. Es tracta de la vigenciad'una organització juvenil socialista.Es realment necessária en un momenten qué les velles formes d'prganitzacióson mes qüestionades que mai? Dequina manera pot contribuir a l'expan-sió del moviment socialista? Quin ésel seu espai polític en relació amb unpartit socialista que no pot abdicar demantenir una política juvenil propia?

Els socialistes —i també d'altres for-ces pol¡tiques— estem constatant ca-da dia mes la dificultat d'explicar enprofunditat les nostres respostes desd'una perspectiva global. Amb Tamba-da de la crisi económica, en haver es-tat reduTt Texcedent de capital que no-dria les necessitats deis sectors mes fe-bles de la societat, es manifesten enresposta a tot aixó unes actituds quepodríem qualificar d'insolidáries i que,enlloc d'adrecar llurs esforgos enversla ressolució de llurs problemes en unsentit progressista, renuncien a Tapro-fundiment en la democracia com amétode per a superar aauesta situació

crítica. En aquest context, no és difícilcomprendre Tauge inesperat de tot ti-pus de moviments sectorials i de for-mes de lluita que sorgeixen de maneraexpontánia i, un cop acabada llur feinadesapareixen.

Val a dir que aquesta dinámica meso menys espontaneísta no és necessá-riament negativa, ni molt menys, per-qué.el contingut d'aquests movimentsés objectivament favorable, en moltscassos, al model de societat que defe-nem els socialistes. D' altra banda,moltes persones que s'han separat deTórbita estricta deis partits d'esquerrahan trobat d'aquesta manera una nova"causa justa" i, sobretot concreta, pera lluitar-hi. Seria, dones, un error, auto-marginar-nos en la práctica de tot unseguit de reivindicacions —la qualitatde vida, el medi ambient, la igualtatentre sexes, etc.— que, no obstant, re-coneixem com a justes en teoría.

El partit socialista ha d'anar cercantformes de vinculació deis seus mili-tants a aqüestes lluites en el marc dela tradició socialista que —molt mesque qualsevol altra— ha tingut aqües-tes qüestions des de sempre. Pero l'or-ganització juvenil —per les seves ca-racterístiques especiáis, i fins i tot peí"seu tamany mes reduYt— té la missiód'anar molt mes lluny en aquest terreny,

tot incorporant a la lluita peí socialis-me sectors de joves que, malgrat nohaver treballat encara al costat nostre,veuen la necessitat de passar a unesformes de vida millors en la perspecti-va d'una societat mes justa on la parti-cipado activa deis ciutadans sigui unarealitat.

Aquest Congrés pot ser la nostraoportuQitat d'avan<jar per aquest camí,amb Tadopció de nous sistemes d'or-ganització que no han d'espantar-nossi son producte del debat entre les di-verses experiéncies i fins i tot tradi-cions deis qui ara composem la JSC.Tenim a les nostres mans la possibili-tat de "posar en hora" el nostre rellot-ge organitzatiu i polític per tal d'apro-par-nos —sense cap mena d'oportunis-me, pero amb voluntat d'entendre larealitat— ais centenars de milers de jo-ves de Catalunya.

Si finalment assolim aquest principide reconversió de la JSC, tenim dret aesperar del partit la seva col.laboradosolidaria. Aquesta col.laborado, pero,no ha de portar-nos a creure que el par-tit no pugui fer una política juvenilpropia en el terreny parlamentan i ins-titucional. Una política que, evident-ment, tindrá al suport de la JSC.

AndreuCASTELLET

Un Congrésdecisiu

El II Congrés de la Joventut Socialistade Catalunya (JSC) que té previst el seudesenvolupament a Barcelona els propersdies 1 i 2 de novembre, creará sens dubteuna situació diferent a Tactual, en quéTorganització es troba administrada peruna Comissió Gestora davant la impossi-bilitat de constituir aquest mateix II Con-grés a Girona el proppassat mes de febrera causa de diverses divergéncies internes.

L'actual JSC, producte de la unificacióde les Joventuts Socialistes de Catalunya,el Moviment de Joventuts Socialistes deCatalunya i el Moviment de Joves Socia-listes de Catalunya, dedicará les sessionsd'aquest congrés a discutir diverses po-néncies relatives a política general, orga-nització, estatuís, administració, forma-ció, premsa, propaganda, línia sindical,estudiantil i d'altres. D'altra banda, elcongres, que aplegará mes de 200 dele-gats pertanyents a prop de 50 delegacions,elegirá una nova Comissió Executiva Na-cional i també la meitat deis membres delseu Consell Nacional.

Independentment del resultat final delCongrés, resta ciar, dones, que la JSC en-fronta després de Texperiéncia de la ges-tora, una nova etapa en qué haurá de def i-nir-se políticament i assumir un funciona-ment normal que no ha existit fins ara.

Df lMERO P Q Ü T I C .

8? C-iO E-fO Dé A? DA £3 C5 85 Fí £>'

I NBWRRL O'UhlR CñPÍTAL E.URDPER .

I Li PERTRNY LQ COMPETENCIA EN £hJ£.R6lfí NUCLERR.

I 5/ UN vor posfí "v/vfí rn" HO és

/I6 A5 D2 II SA/ CRST£LLFI J EXISTEIXE5.

A-IO £7 C8 01 I

I GKUP TeRRDRiSTfí .. . . . . . . . . . .

— — — _ I £M CÑST£LLfí j CREMEN.£6 C=> CA DAO B-1 I

_ _ — __ I REStiSTR CULTURRL CRTRLRNR

F2 B8 £5 C2 A~b I

ffl/M£/?fí LlEfXfí Df CÑPñ PfíRRÜ¿P= ¡NICIHL DEL NOM̂ Í COÓNOM DUN soüitóffl

( ' i í í SOWCIONS £N EL UjnCÍXS

22 L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980

Edmon Valles, un company que ens deixáEdmon Valles i Perdrix, escriptor, histo-

riador, periodista i socialista ha mort des-prés de Marga enfermetat. Valles havia es-tat colaborador de L'OPINIO SOCIALIS-TA i, encara no fa massa mesos ens haviapromés algún article quan la seva salut lipermetés, la qual cosa mai va ser possible.Com a record al company absent, a mesde l'article del nostre primer secretari enaquesta mateixa plana, volem reproduiralgunes de les seves própies paraulesadrecades a la "Informado Socialista",

predecessores de Tactual OPINIÓ."Él meu socialisme és aquell que no

s'imposa a ningú, que és lliurement accep-tat i que, per tant, té una expressió parla-mentaria. No cree gaire en les revolucions.Cree en les evolucions lentes, suscepti-bles, pero de ser acceleradés; pero aques-ta acceleració s'ha de fer procurant unapressament harmónic en tots els árríbitsde la societat. Per aixó sóc socialista. Di-guem socialista humanista. Pensó que elsocialisme democrátic, obert i no dogmá-

tic, ha d'aprofitar totes les oportunitatsper aconseguir formes socials mes perfec-tes, en la llibertat i enla justicia. Cree queTideal és un partit que reuneixi totes lestendéncies socialistes per tal d'aconseguiramb la unitat, mes forca. Quan dic quecal que reculli totes les tendéncies, vulldir, per exemple, que s'adoni que Marx nova esgotar el socialisme. A mes a mes deismarxistes el partit ha d'acollir les correntsdel socialisme humanista, del socialismellibertari i del socialisme cristiá."

El meu Edmon VallesV aig conéixer en Valles el segon

any de carrera a la Facultat de Dretl'hivern de 1946-1947. Era el momentde sedimentació del curs i de la forjade les futures amistáis universitáries,aquelles que t'acompanyen tota la vi-da. Alternava els estudis jurídics —quemai es va pendre del tot seriosament —amb la tasca de guanyar-se les garro-fes, col.laborant en diverses editorials.Mes gran que nosaltres, la seva madu-resa cridava Tatenció, així com les se-ves dots de conservador. Valles és sensdubte un deis millors conservadors delnostre temps.

Sense cap afany de brillantor, en-marcat sempre per una exquisida mo-destia, enlluernava per l'art de la sevacultura i la profunditat erudita deisseus coneixements, que posava sem-pre senzilla i en tot moment a Tabastde qualsevol amic.

Valles, amb un tacte i una delicade-sa que es correspon amb la profundaliberalitat del seu esperit i el calor hu-ma que subjugava, va anar desvetllant-me la preocupació social, la políticanacional ja la tenia. Fou el I, amb la ca-pacitat persuasiva que li donava la se-va fina tossuderia de cátala d'Aragó, elque va anar inclinant-me cap al pensa-ment socialista fins a la meva incorpo-rado al Moviment Socialista de Cata-lunya. De la fermesa i durada d'aquellimpuls en queda tota la trajectória dela meva historia política personal. Peraixó, no pot estranyar ningú que mol-tes vegades hagi dit que, per a mi, Ed-mon Valles era com un germá gran. Eliva donar-me la má en una de les dueso tres ocasions que compten en la vidad' un home.

Valles havia contribuTt des d'ungrup universitari d'orientació socialistaa Texpansió del MSC per Catalunyapoc després de la seva fundació al 1945.

Sense Valles no s'explica la reeixidadeis grups d'universitaris socialistesd'aquells anys i el seu treball a l'Ate-neu, a la UEC, a Miramar. Sense Vallesno es pot entendre tota l'etapa i la llar-ga durada de polític clandestí de Ra-món Porqueres.

Una de les seves obres d'História Gráfica deCatalunya.

Acompanyat de tots dos vaig assistira una primera reunió de responsablesdel MSC. Per ellvaig complir a Francales primeres missions polítiques i vaigconéixer J. Pallach, J. Rovira, M. Serra iMoret i Enrié Gironella. També ambell vaig conéixer el president Josep Ta-rradellas, el president base J. A. Agui-rre i tants i tants d'altres companys so-cialistes a l'Exili.

Alhora que jo penetrava en les áreesde responsabilitat de l'organitzacióclandestina, Valles anava voluntaria-ment deixant part de les responsabili-tats. Després de les detencions (1953),Valles reprengue les seves responsabi-litats, Valles ens dona una nova midade la seva dimensió humana. Tot i elpessimisme que sentia, durant eltemps de pressó fou un company indis-pensable per a mantenir la moral delgrup i la seva intervenció en el curs deconferéncies*organitzades a Caraban-chel, fou motiu per a expressar-nos laseva profunda i sentida convicció so-cialista. Un cop sortit de la presó —lavetlla de Nadal — , en el tren que ensretornava a Barcelona, Edmon Vallesm'anunciá la seva decissió de no conti-nuar en actiu en Torganització clan-destina.

La seva inquietud per la historia iuna entranyable amistat amb PacoNoy el portaren a la redacció en cap

Per Joan Revenios

Valles un socialista humanista

de la revista "Historia y Vida", contri-bufnt a posar la historia a l'abast popu-lar amb exactitut i rigor. Durant el con-flicte socialista de 1966, reactiva la se-va activitat política de manera curtapero intensa, impulsat per l'afanyd'aconseguir un desenllac que no sig-nifiques una trencadissa.

El seu treball en aquest sentit conti-nua en profunditat contribuínt de ma-nera decisiva a la modernització de laconcepció del llibre il.lustrat de laqual son paradigma els volums de la"Historia Gráfica de Catalunya", elpróleg del darrer acabat en la clínicapoc abans de morir.

Vaig veure Edmon Valles per darre-ra vegada a la clínica on ha mort, ladiada de l'Onze de Setembre d'enguany.Em digué: "Joan, el cap com sempre,el eos per Henear tot ell". Així era Ed-mon Valles. Sense embuts ni enganys,sempre amb la veritat. Es manteníaamb la mateixa actitud d' "alegre, fe-cunda i insaciable curiositat".

En pendre consciéncia de la seva de-saparició, som nosaltres, tots els qui elvárem conéixer, els qui ens sentim mespobres. Homes com Valles, un verita-ble intelectual de primera fila, un cá-tala de soca-rel, un socialista de sem-pre, fan falta al seu poblé. Nosaltres,com a part del poblé ens sentim orfesde l'amic.

L'Opinió Socialista/2a Quinzena d'Octubre 1980 23

A TOTA MARXA(AMB EL TEU AJUT)

Cada setmana l'actualitatpolítica de Catalunyai Espanya, amb la valoraciói 1'análisi deis socialistes(i amb rinformacióreservada que no plaua segons quina premsa).

Una visió críticadel que passa en el món.Informació delmoviment socialistainternacional, de leslluites deis poblesper la llibertati el progrés.

Una crónica —des dedins— de la vida sindical.Amb la UGT,la valoració d'una lluitacontinua per al'emancipació deistreballadors.

Amb els pagesos,amb les comarques,la realitat vivade la nostra térra.La visió socialistad'una Catalunya quevol ser lliure, prósperai sense classes.

Els socialistes volemcanviar la vida.

Un órgan de debatpermanent. Els gransfets, problemesi interrogants delnostre temps,en el debat lliuredeis socialistes.

Un seguiment enprofwnditat deis granstemes de la culturai de la vida quotidianaen la perspectiva dela llibertat i del'autenticitat.

Esser socialistatambé vol dirllegir socialista.

Subscriu-te a m

LOPINIOü socialista

Una revista vivaal servei d'un partit viu.Una informaciópermanent de la lluita,els problemes i lesesperances deis homesi les dones socialistes,a totes les vilesi comarques de Catalunya.

tí ,33 OC 3

03

1 í-1

•o El

98Q.