LLENGUA| TREBALLPt site tat del Servei de Nera} itzacié Lingtiistica de la UGT de Catalunya

Edicié:_SNL de la UGT DE CATALUNY:

Direccio:Joan Guardia i Grau

Redaccié en Cap:Agusti Puig i Masip

Consell de Redaccié:Xavier BarberaJosep M. Andreu

Antoni Lortlolanda ContrerasMagda GasconFrancesc AlbiclJosep Puig

Coordinacié:Roso Herrera

SUMARI

ditorial 1

GT de Catalunya, dinamismecompromisntoni Lort 1

esolucions sobre norma-itzacié lingiistica, UGT de

joan Guardia 3

on dia al Pais de la UGTlosep M. Andreu 5

| Catala et serveixlolanda Contreras 6

ntrevista amb Josep M

| Catala a l'aeroport dejironalosep Codina 9

lo retallis els pressupostos,oujoana Joancomarti 10

lataforma per la Llenguaarti Gasull 11

actar en Catalalosep Giro 12

alaix de sastre 13

josep Pallachesc Poch 14

in mal al favor al procésje normalitzaciégusti Puig 14

joan Coromines 15

Aquesta revista vol ser unaaportacié al procés de normalitzaciolingistica, en particular en |’ambitsocioeconomic. Recull les actua-cions de la UGTde Catalunya, perotambépretén de ser un instrumentde reflexid i de proposta obert adiversos enfocaments que compar-teixin basicament la voluntatd’avangar en la plena recuperaciode l'Us social de la llengua catalana.

Avui, l’actualitat ve marcada per lasenténcia del Tribunal Constitucio-nal sobre l’etiquetatge. Relegar elcatala a llengua de segona nores-pecta la voluntat democratica delnostre poble, no s’adiu amb el seucaracter de llengua propia ni semblacoherent amb el mateix principiconstitucional d’especial respecte iproteccid.

Tambécal esmentar el relleu en laDireccid General de Politica Lin-guistica de la Generalitat. Cal dir areveure ambsatisfaccio i cordialitata Miquel Reniu i tambéfelicitar i

EDITORIALencoratjar el noutitular, Lluis Jou.

Encara, saludar |’éxit de l’ediciod’enguany dels Premis Octubre,organitzats per Accio Cultural delPais Valencia i la Fundacié AusiasMarc. | lamentar el buit i la censuraexercits per l’Ajuntament deValéncia i la Generalitat valenciana.

Sobre la negativa del Congrés delsDiputats a editar en catala, gallec ibasc el Butlleti Oficial de |’Estat(BOE), cal esperar i veure si les rec-tificacions anunciades fructifiquen.

Per damunt de tot cal restar ama-tents al desenvolupament del Plageneral de normalitzacié lingliis-ticaiala nova etapa que es prepara peral Consell Social de la LlenguaCatalanai el Consell Economici So-cial de Catalunya perqué permetinavangar en la participacio de sin-dicats id'empresaris en l'autogoverndel procés de normalitzacio lingUis-tica en l’ambit socioeconomic.Aquesta és una pega clau delfutur.

UGT DE CATALUNYA, DINAMISME | COMPROMISLa UGT de Catalunya té com a objectiu la defensa i la promocid delsinteressos dels treballadors i les treballadores catalans. Per aixoesperonem permanentment la reflexio i la proposta, i quan conve lamobilitzacid. Aquesta és la nostra contribucié al dinamisme detota lasocietat que s’ha d’expressar en tots els seus sectors, perqué és aixi queuna col.lectivitat s’enforteix i esta en condicions de respondre als reptesque té plantejats. Tenim com a projecte estratégic |’'aprofundir en elcompromis ambtot Catalunya, ambels joves i ambles novesrealitatslaborals i augmentar la relacid amb diferents sectors socials, culturals iinstitucionals. | aixo arreu delterritori.

Es en aquest marc quecal situar Llenguai treball, la revista del nostreServei de Normalitzacio Linguistica. La seva aparicid representa un pasmésen la consolidacié dela nostra politica linguistica de normalitzacioiha d’afavorir el dret de tots els treballadors i treballadores a una participacioplena en la llengua i la cultura catalanes. L’encert del nostre projectesindical ha de ser la contribuciéd de la UGT de Catalunya al procés dereconstruccié nacional, aixo és al d’un projecte democratic de societatcatalana cohesionada socialment, amb mésjusticia social, solidaria iinnovadora, ambprestigi iprojeccié intern iextern,fidel a la propia identitatcom a garantia i eix de la diversitat.

Aquestes paraules s’escriuen quan encara estem emocionats per la visitadels membres de les Brigades Internacionals. El poble de Catalunya elsha acollit com es mereixen, com ens mereixem tots. Tant de bo siguemcapacgos d’encomanar-nos del seu esperit de Ilibertat i de lleialtatrepublicana a les institucions per encarar la nostra tasca.

Antoni Lortsecretari nacionalUGTde Catalunya

fill

RESOLUCIONS SOBRE NORMALITZACIO LINGUISTICA9@CONGRESDE LA UGT DE CATALUNYA

Atés que aquest ésel primer numero de la nova publicacié del Servei de Normalitzaci6 Lingtistica de la UGTde Catalunya aprofitem l'ocasio per donar a conéixer una part dels documents que regeixen I'actuacio delnostre sindicat en els diferents ambits on desenvolupem la nostra activitat. Ens referim a les resolucionscongressuals. Per a aquelles persones que desconeguin el funcionament intern de la nostra organitzacio diremque aquestes resolucions sorgeixen del debat que es realitza en els congressos de la UGT de Catalunya on hiés representada la totalitat deI’afilacid. Un copfinalitzat el debat es plasmaper escrit allo que s‘ha decidit i sesotmet a votacio entre tots els congréssistes. Per tant allo que s'aprova, d'una banda, reflecteix la voluntatmajoritaria de les persones que conformemel sindicat i, d'altra, constitueix un compromis defutur inquestionable.

EI que en aquestes pagines us reproduim son les resolucions que fan referéncia al compromis de la UGT deCatalunya ambel procés de normalitzacio lingtiistica. Obviament no estracta d'un document ambuna finalitatmerament estetica sino que ens trobem davant unaeina de treball que ens ha permés endegar tot un seguitd'actuacions practiques en aquest sentit. Aixi es va constituir un Servei de Normalitzacié Linguistica dins elsindicat que incideix tant en la vida interna de la nostra organitzaci6 com en la projeccié externa dela nostrasensibilitat i voluntat respecte a la reconstrucci6 nacional de Catalunya, hem realitzat diversos actes publicsimplicant-nos nosaltres mateixos, pero implicant-hi també l'ambit politic, empresarial, etc., hem dut a termecampanyes de normalitzacio en l'ambit laboral, hem realitzat cursos de catala pera treballadors i treballadores,confeccionem i distribuim aquesta publicacid que també ha d'esdevenir una eina util per impulsar la nostrallengua en l'ambit socioeconomic.

La UGT de Catalunya, com a part fonamental de lasocietat i del sindicalisme catala, dona resposta a lesnecessitats dels treballadors i treballadores i estacompromesa en la defensa dels seus interessos,inclosos els culturals.

La pluralitat lingUistica de Catalunya és unarealitat,per la qual cosa el coneixement i I'Us del catala i del'aranés en el seu ambitterritorial son un dretcol.lectiui individual de tots els ciutadans i, per tant, de tots elstreballadors i treballadores, tant per tenir una majorformacio professional com per participar mésactivament en la societat. A més d’exigir a lesadministracions educatives que dotin els centresd’ensenyament dels recursos humans i economicsnecessaris amb l’objectiu de garantir una aplicacidracional d’aquesta formacid i subsanar els déficits deconeixement existents d’acord als referents culturalsde cadalloc, ambla finalitat fonamental d’assegurarel coneixement del catala, el castella i de l’aranés enel seu cas. El sindicat ha de promoure la defensad’aquests drets dels treballadors a tots els Ambits del'accié sindical.

Lescircumstancies historiques han convertit la lenguaen el gran referent de la identitat col.lectiva delscatalans. La voluntat de participacié en la societatcatalana comporta l’oportunitat lingliistica en |’ambitsocioeconomic.

Perd també comporta la necessitat d’ampliar els Ambitssocials d’incidéncia del sindicat, tant pel que fa alsdiferents col.lectius, com al territori, aixi com en lesnostres relacions institucionals.

A partir d’aquesta realitat, hem de ser capacgos

Gr) LLENGUAI TREBALLtnt)

d’incorporar la normalitzacio linguistica a totes lesactuacions sindicals, de manera que estiguem encondicions deliderar i participar en el procés denormalitzacio lingUistica en l'ambit socioeconomic.

L'impuls organitzatiu al procés d’extensio de |'Us socialde la llenguai |’adequada insercié d’aquesta tasca enel conjunt d'actuacions sindicals s’ha de situar enVesfor¢ per avangar en un model sociocultural, decohesio i de participacié social.

Pertot aixo, el Congrés de la UGT de Catalunya resol:

-Participar activament en la definicio i eldesenvolupament del procés de normalitzaciolinguistica en l'ambit socioecondmic.

- Completar i realitzar una actuacio activa en els ambitsde participacio institucional i, en concret, en el ConselliSocial de la Llengua Catalana, en la Comissio deseguiment de les actuacions de normalitzacio, enl'ambit laboral del Consell de Treball i en el Consorciper a la Normalitzacio LingUistica.

- Aprofundir en el procés de normalitzacio lingisticaen les actuacions dels diferents organismes i ambitsterritorials.

- Potenciar el Servei de Normalitzacio LingUistica coma instrument adequat per al desenvolupament de lapolitica de normalitzacié en la nostra organitzacio.

- Crear el Consell de Normalitzacio LingUistica quecoordini les diferents actuacions i impulsi una politicahomogénia peral conjunt de la UGT de Catalunya enmateria de politica linglistica.

SOM-HI!30 GENER 1997. ACTE TORTOSA

Aquesta ésla nostra proxima cita. La continuacié de |’acte public i civic Llengua catalana i societat(Barcelona, 15 de febrer de 1996)i de la Jornada Ilengua, treball i societat (ArbUcies, 28 de juny de1996).

La normalitzacié lingtistica respon a la voluntat col.lectiva de mantenir la propia identitat i enfortir laconstruccié social. El catala, la llengua propia de Catalunya, serveix de formaprivilegiada la participacioi la integracié dels diferents grups socials que historicament ha acollit la nostra societat.

Resulta doncs, d’interés una reflexid publica sobre la normalitzacio lingUistica i la seva vinculacioambel conjunt de la societat i, alhora, una reafirmacio per encarar les noves realitats socials, elprocés d’unitat europea, la definicid d'un espai nacional de comunicaci6, la unitat de la llengua o lesperspectives dela novarealitat politica.

Joan GuardiaSNL UGTde Catalunya

SEMINARI

LLOC:AUDITORI PROGRAMA

10h-13h

TEMES: . Funcions de la llengua en |'ambit socioeconémic. Gestio cultural i territorial

. Coordinacié d'institucions i organitzacions socials

PRESENTA: Maria Curto, alcalde de Tortosa, i Rosa ERBMartinez, secr. d'Org. UT Tarragona UGT de Catalunya e %, BF A é

*

MODERA: Francesc Neira, director de la Fundacié JosepComaposada

-=

PONENTS: _ 2/ &

* Lluis Meseguer, Associacié Cultural dels Ports (Morella) 4 z

* Lluis Jou, director general de Politica Linglistica

* Agusti Cerda, coordinador Bloc de Progrés Jaume |

* Frederic Chaume, comissionat Pol. LingijisticaUniv. Jaume | de Castello

*Vicent Sos, delegat estudinats Univ. Jaume | de Castellé

* Joan Guardia, responsable Servei de NormalitzaciéLinguistica de la UGT de Catalunya

* Joan Pere Le Bihan, president de La Bressola de laCatalunya Nord

* Universitat Rovira i Virgili

uay,LLENGUA I TREBALL —~.ze Eos tll

DINAR-ACTEPUBLIC | CiVIC

14,00-18,30 h

LLOC: LA NAU DEL PARC

TEMES: . Per la unitat dela llengua catalana. Per la reconstruccié nacional: cohesio i participacio social

. Per un impuls prioritari en el mon socioeconomic

+&°ts4=rs=boPS

ccsoFoyPypo2~*~

=Se |E=&bodt

ryom&iees

PRESENTA: Josep M.Barbera, secr. gral. UT Tarragona UGT deCatalunya

MODERA: Vicent Sanchis, director de I'AVUI

PONENTS:

* Eliseu Climent, secr. gral. Accié Cultural del Pais Valencia

* Antoni Mir, president Obra Cultural de Balear

* Frederic Monell, secr. gral. Fed. Serveis Publics UGT de Catalunya

* Rafael Recuenco, secr. gral. UGT del Pais Valencia

* Narcis Serra, primer secretari PSC

* Jordi Carbonell, president ERC

*Gerard Lopez, secr. gral. CFDT del Rossello

* Miquel Servea, secr. de Formacio UGTde les illes Balears

* Ignasi Riera, diputat IC al Parlament de Catalunya

CLOENDA

* Salutacio convidats

* Reconeixement a 8 anys de Politica Linguistica: Miquel Reniu i Tresserras

* Lectura del Manifest llengua i ciutadania

* Joan Maria Pujals, conseller de Cultura Generalitat de Catalunya

* Josep M.Alvarez, secr. gral. UGT de Catalunya

usr LLENGUAI TREBALLTull

BONDIA AL PAIS DE

Dos “fantasmes” recorren el nostre pais; o més quefantasmes duesrealitats com una casa: I’hegemoniadel catalanisme de dretes i l’onada neoliberal. | lamanca 0 incapacitat de resposta reflecteix la renunciade les esquerres catalanes, totes, ha tenir un projectepropi de pais, aguditzat a mesura que avangavem enaquests 16 anys d’autonomia que portem a lesespatiles. | ens cal comengar a donar-hi respostes:canviar l’accent i el centre de gravetat del pais d’alldmés emotivopatriotic per posar-lo a la cultura i a lasocietat reals; un pais no fet soils de referéncies alpassat, sind forjat, sobretot, de voluntats de futur,d’emancipacié i de benestar; tenim necesitats de nousprojectes col.lectius que permetin l’adhesio detots elssectors populars de Catalunya en un projecte profi, iaqui el paper del sindicat és d’alld més important. | ésen aquest esfor¢ capal sindicat nacional on hi trobemelements que ens permeten contestar el que ambelnom de “pensament Unic’”delata la dictadura neoliberaldel moment: que alld tant extés de la globalitzacié novol dir una ideologia i explicacié Unica sind la suma iconsideracio detotes les realitats, que universalisme iidentitat no es neguen sind que es complementen, quedins la complexitat del mon actual les esquerres, Ilunyde desapareixer i difuminar-se, hi tenen sentit i en sonpart essencial... | ara us preguntaréu que carai té totaixo a veure ambla Llengua, doncs molt: l’esforg de la

LA UGT DE CATALUNYA

UGT ambla llengua catalana no ésper salvar elsmobles -que tambeé-sino, i sobretot, per construir unaeina defutur pel poble catala. Davant els intents aliensa la nostra societat de dividir-nos i enfrontar-nos, hemde recordar allo que sempre hemestat i volem ser enel futur, un pais d’acollida, on el dialeg entre culturesés, i ha estat, part de la nostra identitat, i on negar lainterculturalitat -i el mestissatge- sols porta a laxenofobia i a la intolerancia i en Uultim terme al'anorreament i desaparicio de la cultura propia. Tampocvolem un pais amb dues o méscultures vivintd’esquena 0 que s'imposi unaa les altres -i menys enun procés de substitucio imperialista-, sind que volemparticipar en la voluntat d’esdevenir un sol poble. | ésen aquest procés on la llengua catalana esdevé la mésimportant eina d’integracio, cohesid i consens socialper construir un futur col.lectiu, i si em permeteu lapretensio, una Catalunya d’esquerres, on la UGTtornaa fer el que mai no hauria d’haver deixat de fer:“catalanisme d’esquerres”, ampli -federalistes,independentistes...-, per tots els treballadors itreballadores de Catalunya -vells i nous catalans iencara mésnous,- i sense pors, explicar el que ja som:un sindicat nacional, a veure si se I’hiencomanaa algualtre. La fortalesa d’una societat, d’un pais diuen queés proporcional a Ja forga i capacitat negociadora delsseus agents socials, ergo dels seus sindicats, pero

sobretot aquests han de mostrar la

EL PRIMER LLIBRE

Unllibre queestudia i analitzaambrigor historicamb documentaciofins avuiinédita, elnaixement delnostre sindicat aBarcelona l'any1888 i la sevaevolucid fins al1936

secelebra a Terrassa el 20 de juny de

SOBRE LA UGT DE CATALUNYA

“Marginalitats i hegemonies:La UGT de Catalunya (1888-De la fundaci6o a la li Republica"

Editat amb motiu del XXé aniversari de la primeraassemblea de la UGT de Catalunya enIlibertat que

seva voluntat i predisposicio aparticipar-hi. En els paisos “normals”aixo ja ni es questiona, i no cal dirquela nostra voluntat de normalitatha de sertotal. Perqué atencid!, somels joves, els que no visquérem elfranquisme -crescudets enl'autonomia i l’escola en catala-, queno participarem de les renuncies ipactes -necessaris segurament- queels nostres pares realitzaren en latransicid quan se n’anaren ambla“querida”, que volem noves perspec-tives col.lectives i horitzons ambamors verdaders -i retrobant-hi lafidelitat oblidada, que com deiaEspriu, és al servei d’aquest poble. |mentre des d’altres ambits encaradivaguen tot plantant possiblesoliveres d’esquerres o nacionals,nosaltres a la UGT de Catalunya jahi som, fent feina, a la fresca del'ombra de tot alld nacional id’esquerres; i qui sap, potser seralolivera bona.

1936)

Josep Maria Andreubah delegat de dinamitzacio

UGTde Catalunya.

OST)eee yeeConekieed

Quanel 1992, desdel Servei de Norma-litzacid LingUisticaens vam plantejar dura terme la Cam-panya de Normali-tzacio Linglistica a\'Hosteleria i laRestauracio éremconscients que estractava d’un projec-te ambicids, ja queabarcava un delssectors més comple-xos del mon socioeconomic, i inno-vador, car era la primera vegadaque unservei lingiistic abarcavauna actuacio integral en qué esbarrejaven un gran ventali de fac-tors variables (temporalitat, ocu-pacio, territori, etc.) i tecniques demarqueting. Del que no vam serconscients , iho hem de reconeéixer,era de la quantitat de problemes,dificultats i traves administrativesque ens trobariem pel caracterpluridepartamental de la cam-panya. Ignoravem que elsol fetd’asseure a una taula els repre-sentants de diversos departamentsde la Generalitat, els membres delConsorci per a la NormalitzacioLinguistica i els gestors de lacampanya per part de la UGT, ambla finalitat d’intentar coordinaractuacions col.legiades i pro-gramades préviament als plansanuals, pogués resultar tan pocfructifer i tan lent.

Comengavem a entendre que lesnostres ambicions de conjugar lanormalitzacié lingUistica amb l’acciosindical quotidiana havien d’esperarun temps, com a minim fins que lacoordinacié trobés una formula defuncionament comunai possible pera tots els agents actius del projecte.

A partir d’aquell moment vamdecidir capitalitzar en positiu totesles mancances de la campanya peraconseguir acomplir els objectiusmarcats en primera instanciaencara que fos fora del termini enqué ens vam proposar de fer-ho

a. BALLmn

EL CATALA ET SERVEIXCAMPANYADE LA UGT DE CATALUNYA AL SECTORDE L'HOSTELERIA

inicialment. Un dels temes que enel context de la campanya esdevémés important i també mésproblematic és la formacio delper-sonal. Els treballadors del sectornecessiten aprendre cada dia méscoses, els seus horaris sonintempestius a vegades, rotatiusd’altres, pero sempre dificils decompatibilitzar amb els cursospresencials. A més, la campanya,nicap dels seus agents promotors,disposava de pressupost suficientper assumir la formacidé. Elproblema és queens trobavem ambuna gran demanda de cursos perpart dels treballadors perd sensecursos per oferir-los.

La sumade tots aquests factors ensva dur a fer una aposta arriscadapero important, que era l’aposta eprl'autoaprenentatge, i aixi va néixerel Comunicar-te a la carta, unaperitiu de llengua.

El Comunicar-te a la carta és unmaterial que es troba entre ladinamitzacid i la formacié perqué noés estrictament un curs de catala.Esta dissenyat per a tota aquellagent que encara no parla catalapero que l’entén minimamenti que,per parlar-lo, tan sols cal quetrenqui la barrera de la vergonya ila por. Per aquest motiu, hem afegitdues cassets que reprodueixendialegs propis de la professio,exercicis de diccid, terminologia icomprensié, entre dialtres,d’aquesta manera resulta méssenzill practicar a casa o al cotxe i

es pot anar corre-gint la pronuncia apartir del quereprodueixen lescassets.

L’acolliment queaquest material hatingut entre elstreballadors i tre-balladores ha estatmolt positiu. Enprimer lloc s’hansorprés que la

UGT de Catalunya hagués fet unacosa tan novedosa. D’altra banda,el disseny desenfadat i amé del ma-terial els ha seduit des del primermoment, contribuint a aquest fet lapresencia de les cassets, queresulten un element diferenciadorde tots els cursos que se’ls ofereixhabitualment.

La majoria de persones comencena seguir el material, especialmentels dialegs, s’escolten les cassetsi, a més, ho fan en familia. Peropocs d’ells fan els exercics demanera continuada. L’autoformacidorequereix una autodisciplina moltgran i, no ens enganyem, el noreconeixement del catala per partdels empresaris en aquest sectorprovoca una major motivacié peraltres temes que si que estan reco-negudes.

De tota manera, l’objectiu genérics'ha complert. Els professionals queho desitgin disposen d’una formulaper aprendre catala novedosai quees compatible ambels seushorarisi amb el seu ritme de vida i senseafectar la productivitat del seu llocde treball, i amb un servei deconsulta al propi sindicat i ala xarxade centres del Consorci per a laNormalitzacio LingUistica de totCatalunya.

lolanda Contreras i G6mezCampanya El Catala et serveix

JOSEP MARIA ALVAREZJosep Maria Alvarez, nat a Belmonte, Asturies, el 20 de mar¢ de 1956.

Cursa estudis de formacio professional que ell mateix va costejar treballant decambrer. L’any 1975 es trasilada a Barcelona i comenga a treballar a la MaquinistaTerrestre i Maritima.

Aquest mateix any s’afilia a la UGTi l’'any segiient és elegit secretari general de laSeccioé Sindical pels seus companys. L’any 1980 és elegit secretari d’organitzaciode la Federacio del Metall de la UGT de Catalunya. Entre el 83 i el 89 exerceix desecretari general d’aquesta mateixa Federacio. Per fi, des de l’any 89 fins ara,ocupa la Secretaria General de la UGT de Catalunya.

Durant aquesta darrera etapa ha aconseguit dotar d’una estabilitat inquestionablela UGT de Catalunya convertint-la en un sindicat modern i fortament arrelat a larealitat nacional de Catalunya. En aquest mateix sentit ha obert el sindicat a noussectors socials i politics i ha endegat un procés de normalitzacio, tant linguisticacom de continguts ideoldgics intern, a hores d’ara for¢a avang¢at. Paral.lelamentha iniciat un seguit d’actuacions encaminades a contribuir a la reconstrucciénacional de Catalunya incidint sobretot en l’ambit lingiiistic des de l’ambitsociolaboral.

PREGUNTA: Josep Maria, UGT aCatalunya o UGT de Catalunya?

RESPOSTA:Obviament,UGTdeCatalunya. El nostre sindicat ésfruit d’un entorn sociolégic concret.En el nostre cas aquest entorns'emmarca dins l’'ambit geograficde Catalunya que inclou en elsseus limits una societat vertebradade forma clarament diferenciada.Diferéncies que tenen una arrelhistorica, pero que també es vangenerant a mesura que passa eltemps ianem definint un nou modelde pais que recull el posit culturalpreexistent i va incorporantelements de modernitat. Pertald'incidir en la societat cal estar-hiprofundament arrelat, resultaevident que Catalunya conformaun sol poblei, per tant, la UGT deCatalunya en forma part demanera compromesa.

P: Ens trobem en un moment enquéles fronteres a Europa semblaque deixen de tenir sentit.L’economia cada cop és mésglobal, menada per multinacionalsque depassen ambits nacionals iestatals. En aquest sentit no podriaresultar contraproduent aquestavisio de la UGT de Catalunya?

R: De cap de les maneres. Com jahe dit la UGT de Catalunya és unsindicat fortament imbrincat en lasocietat . Aquesta mateixa imbrica-cid és la que ensporta a extendreel nostre ambit d’actuacid mésenlla del nostre pais. Resulta clarque alld que ens afecta no suc-ceeix exclusivament a Catalunya.L’estat espanyol i la Comunitateconomica europea son dos am-bits on convivim estretament ambaltres poblesi per tant també, coma sindicat preocupat per tot alld queafecta els treballadors i treba-lladores del nostre pais, també hi

slCATALA

ALABASThii 1Dyessraepauiapons|

hem d’estarpresents. Es per aixoque la UGT de Catalunya formapart de l’estructura confederal dela UGTestatal i al mateix tempsformem part de la CFDT.

P: Catalunya, encara avui, es troba

immersa en un procés dereconstruccio nacional. Undels aspectes mésvisiblesel constitueix el procés de normalit-zaci6 lingiistica. Quina importan-cia atorgueua la llengua catalana?

R: El Catala ésla llengua propiade Catalunya. Si volem ésser elgran sindicat nacional de Catalu-nya, si volem realment respondreala voluntat d’estar arrelats al paiscal, com ja succeeix, que el catalasigui la llengua propia de la UGTde Catalunya.

P: Com es compagina aquesta vo-luntat ambla realitat quan una partimportant de l’afiliacid del vostresindicat és castellanoparlant?

R: La UGTde Catalunya, reflecteixla realitat del nostre pais. ACatalunya hi conviuen senseproblemes catalans catalanopar-lants i catalans castellanoparlants.Tot i que s’ha conjurat elperill dedividir Catalunya en dues comuni-tats separades per la llenguaencara no s’ha aconseguit quetothom tingui la mateixa compe-téncia en catala que en castella.Aix afecta en major mesura lestreballadores i treballadors d’a-

quest pais. D’tde la immigracresta de l’estaquest sectordament, son emenys oportud’aprendre la rpero matisarmoltes personehan fet ja delpropia i moltescastella defenreconstruccio rprocés de norm

P: Hasparlat dcional, de procéQuin paper hCatalunya?

R: Pel que falingUistica, penen un momentd’'alguna manenova fase. Finsplanificades cnormalitzacio |menades per |quesdel nostrezat els empleabliques de les

eS Te 7 ae oer,tui]

b provinent de las’encabeix end’altra, malaura-treballadors qui

ues questions:vingudesd’arreubatala la llengua

que parlant enn el procés deional i ambell elcid lingUistica.

lreconstruccié na-de normalitzacio.iuga la UGT de

la normalitzaciobque ens trobempn que perdir-hocal endegar unales actuacionsincidien en lacatala estavenautoritats politi-is. S’ha normalit-i empleades pu-tres administra-

cions, s'han creat mitjansde comunicacid publics encatala, s'ha endegat el pro-cés d'immersid lingtisticaales escoles, s’ha creat elConsell Social de la Llen-gua-del qual formem part-etc. Totes aquestes actua-cions han estat necessa-ries i en major o menorgrau positives. En aquestanova fase que cal que desdeles instancies politiqueses doni un protagonismeque vagi més enlla delvoluntarisme actual a lasocietat civil. Simultania-ment, cal incidir en la nor-malitzacié lingUistica en elmonlaboral. La UGT aglu-tina una part important dela societat civil i té capa-citat d’incidir en el monsociolaboral.

P: Com planteja la UGTdeCatalunya el procés de norma-litzacid des de la seva estructura?

R: Hem obert dos fronts d’actuaciécomplementaris. D’una banda hacalgut endegar un procés denormalitzacié interna. D’altra hemrealitzat forga activitats perprojectar a l’exterior des de lanostra organitzacié aquest procés.

P: Pots concretar aquests dosfronts amb exemples practics.

R: En primerlloc vam crear ja faanys el Servei de NormalitzaciolingUistica de la UGT de Catalunya.Des d’aquest servei s’hanrealitzattasques de traduccidi correccié pera totes les federacions quecomposen el nostre sindicat. Cadacop més, tant les comunicacionsinternes com les publicacionsexternes, es redacten i difonen encatala. Simultaniament s’hanrealitzat cursos de catala per aquadressindicals.A partir del Servei, s’ha creat laComissi6 de Normalitzacié de laUGTde Catalunya constituida pertreballadors i treballadores de totesles federacions i que conforma unforum de reflexio per tal deplanificar actuacions tant ambmires a la normalitzacio interna delnostre sindicat com a la normalit-zacio en |’'ambitsociolaboral.Pel quefa al la projeccié externa,el mateix Servei de Normalitzacioha organitzat diversos actes dereflexid i reivindicacio al voltant dela llengua al Baix LLobregat, a Llei-da, Tarragona, Arbucies, Barcelo-na, etc. Properament en realitza-rem una Tortosa. Amb aquests ac-tes pretenem crear debat i sensi-bilitzar ’opinid publica de la neces-

MODERNITAT,OBERTURA,NORMALITZACIOA LAUGTDECATALUNYA

sitat d’extendre |'Us del catala a totsels ambits de la nostra societat.Altres actuacions concretes hanestat la Campanya de Normalit-zacio LingUistica al sector de|’Hos-teleria ila Restauracio, la traducciéde diferents normatives de caracterestatal al catala ila sevadistribucioals treballadors i treballadores.Aquesta mateixa publicacié és unelement per avangar en aquestprocés.

P: L'any 96 vasel.laborar i llegir elmanifest en el 56 aniversari del'a-fusellament d'en Lluis Companys.Ensen pots fer una breuvaloracio.

R: El fet que se m'oferis lapossibilitat d'intervenir activamenten I'homenatge al president martirconfirma que estem enel bon ca-mi. Resulta clar que aquest ofe-riment demostra que sectors so-cials i politics del nostre pais reco-neixen implicitament la nostra tas-ca en l'ambit de la reconstruccidnacional. D'altra banda, va consti-tuir un honor per a la UGT de Cata-lunya i per a mi mateix retre aquesthomenatgea una persona progres-sista, compromesa ambels treba-lladors del seu pais. i ambel redre-gamentde Catalunya.

Agusti Puig i Masip

combat pel present

solidaritat i de la justicia social.

responsables.

LLUiSCOMPANYS:RAO | PASSIOPERCATALUNYA

MANIFEST EN EL 56 ANIVERSARI DE L'AFUSELLAMENT D'EN LLUIS COMPANYS

Lesarrels mil.lenaries de Catalunya reconforten e! nostre esperit i asserenen les nostres vides, i animen cada generacio al

La permanéncia dela nacié catalana al llarg dels segles ofereix a tots els ciutadans un bressol i una perspectiva historicaper a l'amor a la terra, a la gent, per a respondre als nous reptes, per a la universalitat dels valors de Iallibertat, de la

La figura d’en Lluis Companys s’alga diafana des deles boires d’una época passada, i la seva memoria delluitador per ladignitat de tot un poble, per la dignitat dels treballadors i les treballadores, perla dignitat de les classes populars, enforteixla nostra lluita quotidiana contra la banalitzacié i contra la impugnacié del nostre dret a ser com som i a favor de laconstruccié d’una societat cohesionada, on tothom pugui trobar el seu lloc, d’una societat solidaria ambels més necessitats,d'una societat que proclama la dignitat de les persones, que exigeix el respectea la unitat de la llengua i situa la lenguacatalana com a pegaclau del procés de reconstruccié nacional, del procés d'assoliment de tanta sobirania com decidimlliurement els catalans per garantir el nostre futur com a poble.Encara hi ha qui barroerament sentencia que no espot viure en catala o decreta queels treballadors s6n unsprivilegiats ique encaracal degradar més les condicionsdel treball. Es aci on al costat d’en Lluis Companysse’ns fa tambéviva lamemoria d’en Francesc Layret i de milers de veus andnimes a les quals també retem homenatge amb la commemoraciddel cinquanta-sis aniversari de la mort del president martir.Cal mantenir viva la memoria historica, no per quedar-nos mirant el passat, sind per encarar el futur. Ara més que mai,mirem endavant, construim des de la nostra terra mediterrania i europea una nacié sobirana de ciutadans dignes i

Ue LLENGUAI TREBALLitty

EL CATALA A L'AEROPORT DE GIRONA,UNA ASSIGNATURA PENDENT

Hanpassat mésde 13 anys des delaprovacié de la Llei denormalitzacié linglistica aCatalunya. Desde llavors, el catalaha anat recuperant terreny endiversos ambits de la nostrasocietat. Perd tambéés evident lalentitud i les dificultats amb qué topael procés de normalitzacié en elsector public depenent deladministracié central. Una situaciében diferent que contrasta amb elque passa a |’administracio local iautondomica, on |’Us del catala s’haanat consolidant de manerainqUestionable any rera any.

El cas de l’'aeroport de Girona/CostaBrava, adscrit a l’ens public AENA,no és pas cap excepcido. El fet dedependre de Madrid condiciona no ~solament l’organitzacio sind tambéla gestio del centre. En la practica,aixo es tradueix que, sobretot a

Cea

nivelldirectiu,que s’actuapensant més enels d’alla que no pas enels d’aqui. Ambtot, i per raonsdiverses, fa uns anys aquestpanorama va comengar a canviar.Al principi, de manera molt timida,podriem dir, fins i tot poruga.

Renag

Unade les primeres iniciatives d’a-quell moment va néixer dels propistreballadors i treballadores, lesquals ambel vist i plau dela direcciéia ’empara del comité de centrevan organitzar les primeres classesde catala a |’aeroport, subven-cionades per la Generalitat deCatalunya. Després en van seguirdaltres. L’any passat, dins els plansde formacié recollits en el convenicol.lectiu, i a proposta delsrepresentants sindicals, l'empresava organitzar un nou curs de catala.Ara, esperem poder repetirl'experiéncia en el pla de formaciéd’aquest any.

Fruit d’aquelles primeres classes,van comengar a fer-se els primersescrits en catala. Més endavant,vanfructificar les primeres gestionspercatalanitzar els rétols del termi-nal i el nom de Il’aeroport (Girona,en comptes de «Gerona»). Si bé,encara seguim trebaliant perque ladireccié general a Madrid faci queaquesta denominacié esdevinguiplenament oficial. | val a dir que laseccié sindical de la UGT no haparat de fer propostes per estimu-lar i col.laborar ambla direccié del'aeroport per assolir aquests petitsobjectius, també importants per ala bona imatge de|’aeroport.

Unaaltra iniciativa va sorgirl’estiupassat arran del’elaboracié de la

«Proposta a favor de lanormalitza-ci6 lingijistica

del catalaa l’aeroport de Girona/Costa Bra-va», la qual va tenir un amplissimsuport detot el col.lectiu. En aquestdocument, adregata la direccid, esdemanava: redaccié de comunicatsi avisos en catala; normalitzacio derétols i de cartells; fomentar elconeixement i Us del catala en elcentre de treball; impresos internsen catala i fer actuacions per tal quees respecti la grafia oficial delstoponims de Catalunya en elsdocuments i publicacions aero-nautiques de|’Estat.

Ha passat un any i hem dedir queels resultats sén forg¢a migrats,perqué, tot i les bones paraules delprimer moment, en realitat veiemque no ha canviat gaire res. O si-gui, I’Us del catala en el vessantadministratiu és merament simbolici ocasional.

Els promotors d’aquesta iniciativatambé hem proposat al comité decentre, la conveniéncia de constituiruna comissié local de normalitzaciélinguistica per dinamitzar un treballplural i d’equip entre les partsimplicades. Aquest tema segueixsobre la taula pendent d’una delestres opcions sindicals presents enel comite.

Esobvi quela feina a fer encara ésmolta i fan falta grans dosis deconstancia per engrescar uns ialtres en la tasca de posar el catalaa l'algada queli pertoca. En aquestsentit, ara que estem a puntd’encetar la negociacio del nouconveni col.lectiu d’ambit estatal, laseccid sindical de la UGT proposala inclusiod d’una clausula pergarantir el reconeixement delsdrets lingiiistics en les CCAAambIlengua propia. Amb aixo espretén afavorir el procés de

normalitzacié lingtistica enl'ambit laboral de cada

comunitat autonoma; propiciar lacreacio de comissions denormalitzaci6 lingiistica; impulsarl'Us social de l’idioma propi en elsrespectius centres detreball, etc.

Coma treballadors, hem de tenirclar quela llengua d’un pais no ésun tema reservat a determinatsambits de la cultura o dela politica,sind que es tracta d’un patrimonicol.lectiu, de tothom, senseexclusivitats. No cal dir, doncs, quetenim tot el dret a reivindicar |’Usplenament normal del catala en lanostra feina. Un treball que podemfer individualment i també desde lanostra accio sindical de cada dia.

Josep Codina i VidalSeccié sindical de la FSP/UGT

Aeroport de Girona/Costa Brava

LLENGUAI TREBALL oontoed

NO RETALLIS PRESSUPOSTOS,JOU, JOU, JOU,

PERQUE L’ANY NORANTA-SET SERA,FLUIXET, SERA FLUIXET...

El dia 18 de desembre els treballadors itreballadores del Consorci per a la NormalitzaciéLingUisitca (CPNL) vanfer vaga contra la retalladadel 20% del pressupost assignat per la Generalitat,fet que posa en qiestio la viabilitat de l'empresa.

Cada vegada queel personal d’una empresa fa unajornada de vaga és unasorpresa. Mai no se sapsisera un exit o una ridiculesa. Si a aquesta incog-nita s’hi afegeix la manifestacid es pot ben béendevinar amb quina angoixa |l’organitzacid afrontaaquest dia i molt méssi el dia comenga plujés.

Jo vaig sortir des del centre de treball aviat perqué novolia arribar tard al lloc de concentracio i, a poc a poc,vaig pujarfins al carrer Mallorca - Pau Claris, perd vaigapressar el pas en adonar-me que hi havia moltespersones i encara no erenles 11, hora de la concentracio.

Carai, els de fora de Barcelona, els de comarques:puntuals i nombrosos! Aixo ja va aixecar els anims, iamb una bona moral vam afrontar la pluja que no vapoder ambla forga i animacid deles persones assistents.

Dela seu del Consorci, a la Direccid General de PoliticaLinguistica, d’alla, pel passeig de Gracia i per lesRambles fins a la delegacio central de Barcelona, i d’allaala plaga de Sant Jaume on tant ensdirigiem cap a uncanto -Ajuntament de Barcelona- com capa l’altre -Generalitat.

Eren quarts d’una quan es va decidir anar cap alParlament. Persones quees retiressin de la comitiva:poquissimes. | cap al Parlament falta gent!

SI VOLS:treball.

Concentracié detreballadors del Consorciper a la Normalitzacio Lingiistica

Vam arribar al parc de la Ciutadella quan la manifestaciode I’Hospital de Sant Pau ja en sortia i d’aquestamanera vam prendreel relleu de protesta ambcants ixiulets.

La sortida dels parlamentaris va ser de mutis a corre-cuita, pero alguns se’ns van adregar. L’IgnasiRiera d'ICva venir a informar-nos que les esmenes alspressupostos presentades per IC, PSC i ERCorientades a dotar el CPNL d’una partida econdmicasuficient, havien estat derrotades per la majoria CiU-PP. També vam parlar amb en Joaquim Nadal i ambAntoni Dalmau, del PSC. | a la tarda amb en JoanPuigcercos, d’ERC.

Una delegacio va poder accedir al president Pujol, queera al Parlament, el qual va dir que “estem tanmalament queretaliem fins i tot la normalitzaciolinguistica”.

Joana Joancomartitreballadora del CPNL

Fer-nos arribar alguna col.laboracié que consideris que s'escau ambel taranna dela nostra publicacié.

Rebre periddicament "Liengua i Trebali" al teu domicili o lloc de

FES-NOS ARRIBAR LES TEVES DADES | APORTACIONS A:

BARCELONA

Servei de Normalitzacio LingiisticaUGTde CatalunyaRambla Santa Monica, 10

(08002)

Teléf. 304.68.00 - Fax. 304.68.25

nllLLENGUAI TREBALL

PLATAFORMAPER LA LLENGUALa Plataforma per la llengua esta constituida per un conjunt d’entitats (per ara Associacié perla llengua,Cultura Cat, BEI, JNC, JERC, l’Esbarzer i el Departament de la Joventud de la UGT de Catalunya, amb elsuport de moltes altres) que han decidit treballar juntes a favorde la llengua pertal de poder sumar esforgos id’incidir més enla societat. Aquesta plataforma sorgeix davant la necessitat d’anar mésenlla en la normalitzaci6lingiiistica actualment del tot insuficient i també davant del poc tremp de les administracions a I’hora de defensarels drets que pertoquen a la llenguacatalana i als seusparlants. No ésel lloc aqui de fer un estudi sociolinglisticdetallat, perd si de fer un esment a diversos ambits en els quals la situacié de la nostra llengua és precariai.pertant, calincidir-hi, com l’etiquetatge (ara d’actualitat), el cinema(la lectura d’una cartellera és prou eloqiient),la industria audiovisual, el camp de la diversié juvenil (discoteques i semblants), justicia, correus, telefdnica,etc., els greuges comparatius ambel catala son forga greus.La Plataforma per la llenguas’ha proposat fonamentalment les tasques de sensibilitzacié de la poblacid, denunciadels greuges comparatius que hipotequen I's dela llengua, treball per a la normalitzacié en diferents campsconcrets, i induccié a les administracions a modificar l’actual marc normatiu com a mesura molt necessaria pertal d’obtenir a nivell general guanys substanciosos.

Parlem en primer lloc del paper queva jugar la Plataforma per la llenguaen la polémica generada al voltantde l’estrena de la pel.liculaPOCAHONTAS doblada només alcastella malgrat el compromis previde Disney de fer-ho també en lallengua propia del pais tenint encompte queles circumstancies

traduccions a l’anglés, del recull depremsa i de diverses informacionsdels actes amb les cartesreclamants oportunes, tant aLondres com a Madrid; laPlataforma assumi també larecollida de signatures a favor delcinema en catala que anteriormenthavia dut a terme I’Associacié per

méssales del que és habitual quanhi ha doblatges al catala, calvetilarperqué aixd realment es compleixicada cop mésa l’alga, i perquéaquest no sigui un casaillat, si noque es vagi assegurant en filmsposteriors i en altres productores lapreséncia dela llenguaal lloc quelicorrespon. Cal que en general, les

neren favorables. El dia 17de novembre de 1995 homconcentrava més de 300persones davant delscinemes Maremagnum deBarcelona, on es projectavala pel.licula, amb disfressesi musica, perd també ambpancartes reivindicatives.Accions semblants tinguerenlloc després en altreslocalitats com Igualada,Terrassa, Badalona, Lleida iPalma, en aquesta darreraciutat de la ma de laPlataforma de joves deMallorca perla llengua. Pelsvoltants de Nadal tingué lloctambéa la botiga Disney del'Illa de Barcelona unaaltraconcentracio que tingué

ijo, no puc parlaren catala?

é

Plataforma per la Liengua

empreses es conscienciinqueper tenir cura de la sevaimatge, cal tenir en compte elcatala.

L’altra de les campanyes foula d’Un Sant Jordireivindicatiu (1996) quetingué diverses facetes. Enprimerlloc s’organitza un actepublic a la sala d’actes de laUniversitat Pompeu Fabraper presentar el manifest dela Plataforma per la llengua iper reivindicar que cal anarmolt més enlla en elredregament i que ésnecessaria una novallei deNormalitzacio:l’'acte comptaambla preséncia de diversosponents i de les lectures de

forga exit tot i l’actitudnegativa dels guardes de seguretata deixar-nos passar. Cal dir queaquestes accions aconseguirenuna amplia difusiéd a la premsa iala televisio (TV3).

Tot aixd va anar acompanyat d'unenviament de milers de postals aBuena Vista, empresa mare deDisney a Londres, demanant-los uncanvi de posicié, i també d’unatramesa, amb les respectives

la llengua.

Coma resultat de tot aixo, uns diesdesprés de Sant Jordi, i en granpart, com a conseqiéncia delacampanya, el Sr Vassallo,representant de la Disney a Madrid,i el conseller Guitart, anunciareneldoblatge al catala dela pel.licula ElGeperut de Notre Dame. Encaraque sembla que aquesta vegada laversio en catala sera present en

les adhesions des deCatalunya Nord (Joan Becat),d’Accié Cultural des del PaisValencia i de Joves de Mallorca perla llengua des deles Illes. Lapresentacio fou a carrec deSalvador Cardus i la lectura delmanifest en mans de JaumeComes, president de I’Associaciéd’actorsi directors professionals deCatalunya. Hi assistiren més de 400persones, i foren nombroses lesentitats d’arreu dels Paisos Catalans

LLENGUA I TREBALL Si

ques’hi adheriren.L’acte va anar acompanyat delrepartiment d’adhesius ambel lemaVolemviureplenament ENCATALAarreu de les comarques i universitatscatalanes.

D’altra banda, al mati del mateix diade Sant Jordi, sis membres de laPlataforma, desafiant totes lesmesures de seguretat, s’enfilaren ales teulades de la seu del Tribunalde Justicia idesplegaren dues granspancartes ambel lema JUSTICIAEN CATALAalhora que llengavendes de les mateixes teulades unasérie d’octavetes reivindicatives quetambé repartia l’equip de suportpresent a l’entrada de |’edifici.L’accié fou noticia als informatius deTV3 el mateix dia de Sant Jordi.

Després, |'11 de Setembre passat,La Plataforma perla Ilengua, vainiciar una campanya, juntamentambAccié Cultural del Pais Valénciai Joves de Mallorca perla Llengua,per demanar la catalanitzacio delsvaixells de Transmediterrania,empresa encara publica dirigida pelconegut Sr. Trias de Bes, queuneixen les principals ciutatsmaritimes dels Paisos Catalans. Demoment s’ha enviat un bon nombrede postals a tal efecte i s‘ha demanatuna entrevista amb el personatgeesmentat.

Es de rabiosa actualitat el problema

La Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona “La Caixa’, disposa d’unaNormativa laboral o pactesd’empreses, que millora lescondicions laborals quefixa elConveni del Sector.

L’actual Normativa es va refondre enel momentde la fusi6 entre la Caixade Pensionsila Caixa de Barcelona,any 1990, en dues versions, unacastellanai l’altra catdlana.

Aquesta normativa que afecta mésde 8.000 empleats a Catalunya,dificilment podia utilitzar-se perexercir un dret laboral dins el procés

Usertut) pS el at -7

de l’etiquetatge: una senteéncia delTribunal Constitucional ha atacat lallengua en un dels seus flancs mésdébils, l’etiquetatge, en el qual elcatala és usat, a casa nostra, enproporcions molt inferiors a llenguescom el grec i el suec, per no dirangles , l'alemanyi el francés 0 elmateix espanyol, malgrat que lesenquestes conclouen quela nostrallengua actua sempre com aelement afavoridor del consum, imalgrat l’existéncia de |’Estatut delconsumidor -no desplegat. Els anys1993 i 1994 la Plataforma haviarealitzat ja accions de bon resso ala premsa en aquest sentit, dirigidesconcretament a Coca-Cola,empresa que etiqueta en diferentsllengues amb menys parlants queel catala, i que respecta, perexemple, el francés al Quebec i elneerlandés a Flandes, i que en canvimargina la nostra llengua enl'etiquetatge: un récord Guiness almig de la plaga Catalunya deBarcelona, on es va escriure ambmés de 17.000 llaunes de Coca-Cola la frase Etiqueteu en Catalaique compta amb la preséncia dediverses personalitats, col.lapsedels teléfons del consumidor del'esmentada empresa, publicaciod’anuncis denunciant el greugecomparatiu, desplegament d’unaPpancarta i corresponent plujad'octavetes en un acte «oficial» ambla preséncia de directius de Coca-Cola al Palau de la Musica, i altres

accions mésdirectes.Cal no oblidar tampoc la importanttasca realitzada per lADEC enaquest camp.

Pensem queavui, davant la situacioengendrada arran de la senténciadel Tribunal Constitucional calactuar en tres fronts: defensa iampliacié del camp competencialdel Parlament i el Govern deCatalunya, canvi de lallei basicareguladora de l’etiquetatge quedepén de Madrid, i demanda ipressio al Parlament de Catalunya ial Govern de la Generalitat pertalque promulguin un decret llei,semblant a la normativaquebequesa i belga, que obligui ales empreses a etiquetar Catalunyacom a minim en catala: creiem queaixo darrer és possible perquéadhuc la mateixa senténcia delTribunal Constitucional preveuaquesta possibilitat, i permetria a lanostra llengua de sortir de la sevapresencia ridicula (menys del 2 %)en l’etiquetatge.

En aquesta qUestié i en altres laPlataforma es prepara per continuarrealitzant actes i accionsreivindicatives, i anima els diversoscol.lectius i persones sensibilitzadesa participar-hi.

Marti Gasull i RoigPlataformaper la Ilengua.

PACTAR EN CATALANORMALITZACIO EN LES RELACIONS LABORALS ENTRE EMPRESES | EMPLEATS

creixent de normalitzacio del catalaals tribunals o a l’administraciopublica, ja que es veia limitada perla no continuitat de la signatura depactes, modificatius de la versioinicial, en catala.

La darrera modificacid pactada dela normativa, juliol 96, promogudaper la UGT de Catalunya, hapossibilitat de nou reempendre lesdues versions, la catalana i lacastellana, en un tema prouimportant i que afecta a tots elsempleats: l’aplicacid del ConveniCol.lectiu de Caixes de l’'any 95-96-97 després de 19 mesos sense

conveni, aixi com lamodificacio de dife-rents.

Per la UGT deCatalunya, que ha portat el pesprincipal d’aquesta negociacid, eranecessari comptar amb una versiooriginal dels pactes en catala, pertal de normalitzar I’Us del catala enles relacions i conflictes laboralsentre l’empresa i els empleats iempleades a Catalunya.

Josep GirdSecretari UGT- "La Caixa"

CALAIX DE SASTRE

ELS DRETS LINGUISTICS EN PINDOLES -

Es pot parlar en catala a un funcionari?

Dinsel territori de Catalunya qualsevol persona es pot adregaroralment en catala als funcionaris de qualsevol Administracid.Pertant, cap funcionari o funcionaria no pot demanar a ninguque renucii al dret de parlar en la llengua propia de Catalunya.L’Administracié ha d’assegurar que qualsevol persona puguiser atesa en catala.

Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalitzacio linguistica a Catalunya. Article 8.Llei 30/1992, de 26 de novembre, de régim juridic de les administracionspubliquesi del procediment administratiu comu.Articles 35.d i 36.

EPISODIS DE LA HISTORIA

«Siempre la lengua fue companera del Imperio... después queVuestra Alteza metiexe debaxo de su iugo muchos pueblosbarbarosi naciones de peregrinas lenguas, icon el vencimientode aquellos tenian necesidad de recebir las leies quel vence-dor poneal vencido i con ellas nuestra lengua.»

Antonio de Nebrija.Prdleg de «Gramatica de la lengua castellana» 1492.

«... Trabaje y piense con consejo mudadoy secreto para re-ducir estos reinos de que se compone Espaiiaal estilo y le-yes de Castilla, sin ninguna diferencia.»

Comte duc d’Olivares.Memorial al rei Felip IV de Castella» 1624.

«Son apasionados a supatria, con tal exceso que les hacetrastornar el uso de la razon, y solamente hablan ensu len-gua nativa...»

José PatifioResposta a la «Consulta del Consejo de Castilla sobre el

nuevo Gobierno que se debe establecer en Catalufia»y 1715

iLLENGUA I TREBALL a

JOSEP PALLACH, DEMOCRACIA, SOCIALISME, CATALUNYA!

El passat dia 11 de gener va fer 20 anysde la desaparicié d’en Josep Pallach. =El temps i els fets sembla que hagin }i@omplert de raéalld que ell va defensartant en l’ambit de les idees com eneldels projectes politics. Aquestaafirmacid es fonamenta en el fetparadoxal que el seu pensament haesdevingut un exit, perd simultaniamentla praxi aparellada a aquest pensamentresta encara en desus. Malgrat tot, 20anys després, tornen a prendre vigénciai actualitat. Els debats sobre socialismei democracia versus postures de cairemés maximalista i sobre l’espai que havia d’ocupar unpartit d’esquerres per a ser majoritari a Catalunya es varesoldre a favord’ell i tots els seus detractors han acabatactuant en conseqiiéncia. Pallach propugnava quel'esquerra i el socialisme de Catalunya, si volia governar,havia de sercatalanista i d’obediéncia catalana. Enel

seu moment no li vanfer cas, i aixi hananatles coses per aquestes latituds: la

4 dreta neoliberal ha acaparat el monopolidel catalanisme i ha esdevingut reflex,en moltes ments de casa nostraide fora,del propi pais. També fou en Pallach, iel seu partit, qui planteja mésseriosament la forga integradora per atota la societat que suposava conrearun catalanisme d’esquerres.No trobeu en el que fins aqui s’hacomentat una musica d’acords similarsa la que ara s’interpreta al voltant de«lolivera» i el futur de les esquerres a

Catalunya; i, fins i tot, a la melodia actual d’aquest mateixsindicat nostre? La feina d’avui és el nostre petithomenatge, en espera d’un de proper mésgran i benmerescut..

Cesc PochDepartament de la Joventut

UGTde Catalunya.

CONSORCI: MAL FAVOR AL PROCES DE NORMALITZACIO LINGUISTICA

De tots és sabut que les administracions pUbliquesdel nostre pais estan forga interessades en la promocidéde l'us del catala. D’entrada el coneixement adequatde la nostra llengua sol ser requisit previ per tal detreballar en qualsevol administracié publica catalana.Al mateix temps, s’encoratja els catalanoparlants aperfeccionar les seves habilitats linguistiques i elsnostres conciu-tadans castellanoparlants a apendrela llengiia propia de Catalunya. Fins aqui ens semblaperfecte ja que tro-bem un punt de confluéncia claramballd que des de la UGT de Catalunya es defensaen relacié a la nostra llengua.

Sembla pero, que de vegades prima mésla visié neoli-beral de la societat que la necessitat de dur a termepolitiques lingUistiques que realment generin la possibi-litat d’apendre catala a aquell qui ho dessitgi o necessiti.

En aquest context és que podeminserir l’actitud delConsorci per a la Normalitzacié Linguistica. L’esmentatorganisme ha decidit reduir substancialment l’ofertade cursos de catala. En algunes comarques aquestdescens ha estat molt més important.

Més o menysun 30 % del professorat que imparteixaquests cursos té contractes per hores. Ens trobemdoncs, amb un col.lectiu que viu una situacid deprecarietat laboralintolerable.

ElConsorci ha decidit incrementar notablementles taxesperrealitzar aquests cursos, en alguns casosl’augmentaarribat al 100 %. Mesures com aquesta posen en dubtel'ensenyament del catala com a servei public.

eS Ce i-7 Vatal

Perultim, la Generalitat ha reduit en un 20 % la partidapressupostaria destinada al Consorci.

La informacié relativa a aquest cas ens ha arribatmitjangant el Comité d’empresa del Consorci i de laCopcat (Coordinadora de Professors de Catalacontractats per hores). Com a sindicat compromés ambels treballadors i treballadores del nostre pais icompromesos també ambel procés de redrecamentnacional no ensresta sino solidaritzar-nos amb aquestcol.lectiu i oferir-los els nostres serveis si els han demenester. Com a primera mesura intentem divulgar desd’aqui la situacié que pateixen tot reproduint literalmentla plataforma que hanelaborat:

1- Increment del’oferta de cursos, de manera que espugui cobrir tota la demanda.

2- Incorporacié del personal contractat en situacioprecaria a la plantilla del Consorci.

3- Congelaciéd de les taxes dels cursos i revisié a labaixa dels que hanpatit un augment mésabusiu.

4- Increment dels pressupostos de la Generalitat i deles corporacions locals destinats a normalitzacié linguis-tica, prenent com a punt departida els de l’any 1995.

Agusti Puig i MasipFederacié d’Ensenyament

UGT DE CATALUNYA

JOANCOROMINES| VIGNEAUX1905- 1977

L'HOMEQUEMESHATREBALLATD'AQUESTPAIS

La UGT de Catalunya vol donar publicamentel condol a la familia d’en Joan Coromines idesitjar que descansi en pau.

Ressaltar la seva immensa capacitat detreball cientific al servei de la llibertat de lanacié catalana, al servei del dret a mantenirla nostra identitat.

L’abséncia d’un estat que puguemhistoricament considerar com a propi obligales persones de la nostra societat a actituds

Diccionari etimologic icomplementari dela llenguacatalana

4q Onomasticon cataloniae

Diccionario critico etimolégicode Ia lenguacastellana

JOANCOROMINESCIUTADA| PATRIOTACATALA

civiquesparticulars 0, com és el cas d’en JoanCoromines a treballs cientifics extraordinaris.

Encara cal dir que Joan Coromines mereix eltitol de catala universal. L’'arrelamenta la terrafecunda una visio oberta al mon. La llenguacatalana ha estat una passi6 pera ell, perquéla lengua catalana ésla nostra llengua i laclau del nostre futur col-lectiu.

Catalunya, 3 de gener de 1997

LLENGUA I TREBALL Der_

FE D'ERRADES

Pag. 7, 2a. pregunta

formem part de la CFDTha dedir

formem part de la CES (Confederacio Europea, de Sindicats)

Pag. 15

Joan Coromines i Vigneaux1905-1977ha dedir1905-1997

D'altra banda us informem que a causa d'un pro- .blematécnic, la correccié de galerades no va gra-var-se correctament a l'ordinador, d'aqui que alllargde la revista hi hagi algunes incorreccions.Preguem que ensdisculpeu.