linialescorts 114

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

Societat pàg 8El sense sostre delsJardins de les Infantesrecupera la gossa

Ensenyament pàg 8Una exposició recullels 75 anys d’històriade l’escola Moragas

Comerç pàg 10Els botiguers, dividits per laproposta d’horaris de Colau

Esports pàg 12El Joventut es juga el lideratdissabte contra el CEJ

Demanen aturar l’ampliacióde la residència sacerdotal

Un grup de veïns denuncia que l’obra és “un despropòsit urbanístic” però el Districte ja tramita la llicència pàg 8

pàg 9

Començaran el 2017?Colau vol iniciar les obres per unir el tramvia l’any vinent, CiU en recela

Reportatge pàg 3Barcelona supera la ratxahistòrica de dies senseploure i ja en suma 92

Confederació de Comerç pàg 11Fraile: “El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no”

linialescorts.cat · 3/2/2016 · Núm.114 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenalsbarcelonalínialescorts

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 3 febrer 2016línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat3 febrer 2016Reportatge

A principis d’abril del 2008 elconseller de Medi Ambient,Francesc Baltasar, va reconèixerque, tot i ser agnòstic, s’havia en-comanat a la Moreneta perquèplogués a Catalunya. Eren dieson el país patia una forta seque-ra. Si aquest 2015 que acabem dedeixar enrere Baltasar haguéstingut un càrrec polític a la ciu-tat de Barcelona, potser hauriatornat a demanar a la Morene-ta el mateix que el 2008.

I és que el 2015 ha estat undels anys més secs de la històriade la ciutat. Cal remuntar-se finsal 1878, quan van ploure329,2l/m, per trobar un any méssec que el passat. El 2015 la xifra

va ser lleugerament superior, jaque van ploure 345,5 l/m. Si nomirem tan enrere i ens fixem enles xifres de l’Observatori Fabra,que va començar a recollir dadesmeteorològiques el 1914 -les da-des anteriors són dels arxius delServei Meteorològic de Catalun-ya-, el 2015 ha estat l’any més sec.

RATXA RÈCORDPel que fa als dies de pluja, el 2015també ha estat un any dolent. Haplogut 42 dies, quan la mitjanadels últims 30 anys és de 55. Toti això, no ha estat el pitjor any, jaque el 1945 i el 2006 la xifra va serde 37 dies. Però especialmentcridanera ha estat la ratxa de finald’any, que ha acabat amb 58 diesseguits sense ploure. Si aquí hi afe-gim que, des de principi d’any, en-cara no ha plogut, la ratxa ja s’haallargat fins als 92 dies.

Alfons Puertas, meteoròlegde l’Observatori Fabra, explica aaquesta publicació que el 2015 haestat un any amb tan poquesprecipitacions a causa de “l’ab-sència de fronts atlàntics actius,poca precipitació a l’estiu i alspocs, i poc actius, temporals de lle-vant”. Puertas afegeix que “anyscom el 2015 presumiblement esrepetiran amb més freqüènciaperò a la pluviometria no s’ob-serva una tendència a què ploguimenys”. Al mateix temps deixaclar que aquesta situació “no espot atribuir al canvi climàtic”.

Pel que fa a la situació detants dies sense pluja, Puertasexplica que el 2007 hi va haveruna ratxa de 70 dies i que la mésllarga data de 1928, quan es vaprolongar fins als 85 dies. És adir, l’actual ratxa ja supera en setdies la més llarga que hi havia

hagut fins avui. En la mateixa lí-nia que Puertas es mou MarcProhom, cap de l’àrea de clima-tologia del Servei Meteorològic deCatalunya. Prohom afirma que el2015 ha estat “un any molt anò-mal des del punt de vista de laprecipitació” i lliga aquesta si-tuació amb “l’episodi d’El Niño,que provoca que les àrees medi-terrànies tendeixin a tenir anysmés secs”. Igual que Puerta, Pro-hom afirma que “no hi ha lligam”amb el canvi climàtic i recordaque “el clima mediterrani ésmolt variable”. “Les projeccionsclimàtiques indiquen que hi hau-rà períodes de sequera més llargsi intensos”, conclou Prohom.

TEMPERATURES ALTESEl 2015, però, no només ha es-tat un any molt sec, sinó tambémolt càlid. La temperatura mit-

jana anual ha estat de 16,6 ºC, elregistre més elevat de la sèrie cli-màtica, juntament amb el 2006,iniciada l’any 1914. Especial-ment calorós va ser el mes de ju-liol, amb una temperatura mit-jana de 26 ºC. Si es continuenobservant les dades que reculll’Observatori Fabra, també es potapreciar com aquest centre as-tronòmic va registrar per primercop una temperatura superior als20 graus durant un mes desem-bre (el dia 16), concretament20,6 ºC.

Les xifres cridaneres no s’a-turen aquí, ja que també va cau-re el rècord de temperatura mí-nima absoluta més alta: 7,1 ºC.Sembla doncs, que la Barcelonadel futur, tal com mostren les pro-jeccions i confirmen els experts,pot tendir a ser una ciutat mésseca i més calorosa.

Un any sense paraigües» El 2015 ha estat un dels anys més secs de la història de la ciutat i, des del 1878, no n’hi havia un de pitjor» El 2016 comença igual i dijous passat es va superar la ratxa històrica de 85 dies sense pluja del 1928

Albert RibasBARCELONA

A causa de la poca pluja els episodis d’alta contaminació han estat més freqüents (esquerra). L’Observatori Fabra recull les dades meteorològiques (dreta). Fotos: Línia i Alfons Puertas

| 4

publicitat 686 42 95 17

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línialescorts.cat

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Opiniólínialescorts.cat 3 febrer 2016

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

4La pell finaper Jair Dominguez

#TrumpFail#President? #VotaranNo

4República federal catalanaper Jordi Lleal

Vine, filla, no pateixis. Si el torono pateix, tu tampoc. Has de serforta com ell i divertir-te com ell.Acompanya'm, que t'ensenyaréquè és la vida. La vida és aques-ta quadra on entrarem, la plaçarodona de l'arena on et portarédesprés i l'animal que moriràdavant nostre amb un somriured'orella a orella. D'orella talladaa orella tallada. Y el rabo también.Això és la vida.

No facis cas al que et diguinels altres. Els altres no entenend'on venim ni la història familiarque ho justifica tot. Són esvalo-tadors i prou. Pensa que nomésfarem el que ja va fer amb mi elmeu pare i el que va fer amb ellel meu avi, així que no cal que encap moment et passi pel cap laidea que això que estem fent ésimmoral o sàdic. És la tradició, ila tradició s'ha de respectar sem-pre. Què hi ha, filla meva, més fortque la tradició? Què hi ha més po-tent que l'argument del costum?Què pot superar la força d'haverfet les coses sempre d'una ma-teixa manera? És igual, no m'hocontestis ara, que amb 5 mesosprou feina tens amb mantenir elcap a lloc. Però quan creixis en-voltat de toros ajaguts al teu da-vant, regalimant, ho veuràs clar.Igual que ho va veure el teu pare,el teu avi, el teu besavi.

Ara ens farem una foto men-tre toregem la bèstia. Una bèstiatocada i retocada durant mesos.Potser li hauran llimat les bany-es, potser li hauran penjat sacs desorra al voltant del cos perquè lavida li faci pujada abans de sor-tir a la plaça, potser l'haurandrogat una mica. Però nomésperquè gaudeixi. Notes com ensdeu pensar des de la quadra? No-tes com la mirada li gaudeix totaella? És molt probable que facihores que està tancat en un llocsense llum, a les fosques, perquèdesprés l'encegui la realitat quetindrà al davant. I saps per què,filla? Perquè ho mana la tradició.Quan siguis gran la tradició ma-narà la teva vida. I ben fet quefarà.

No deixis que ningú t'inten-ti inculcar mai valors que posinen dubte el que es feia fa quatresegles. No ho permetis, que no etmanipulin el pensament. Vine,puja, que torejarem junts. Queaquí el més important no és el fu-tur que ve, sinó el passat d'on ve-nim. No miris endavant, mira en-rere sempre. Així podràs justifi-car millor cada bèstia que et cai-gui morta a pocs metres. I així fa-ràs callar els valents que et criti-quen mentre envien els seusnens a la mort, a la tortura, al dra-ma humà de fer castells.

per @ModernetdeMerda

4Cul (TOR) tura

Estem en ple procés de formarun nou Estat i tenim el repte deconformar-lo d’acord amb unsparàmetres que caldria posarsobre la taula per ser discutitsentre tots aquells que volem unEstat modern i lluny del quehem suportat durant tres segles.

El primer és fàcil: serà unaRepública. Així ens traurem desobre la monarquia borbònica,cosa que ens alleujarà en granmesura.

El segon és de quina formaes reparteix el poder territorial.Si prenem l’exemple de Suïssa,Alemanya, els EUA i altres pa-ïsos similars, podríem ser unaRepública federal de les sis ve-gueries (Girona, Catalunya cen-tral, Ponent, Terres de l’Ebre,Camp de Tarragona i Barcelo-na amb la seva capital, més laVal d’Aran). Si volguéssim anarmés enllà com a Suïssa, lesnostres 42 comarques podrienser com els cantons. El presi-

dent de la Federació seria rota-tori cada any entre els presi-dents de les sis vegueries. Anantmés lluny en el temps, al seu diaes podria establir la Confede-ració Catalana (el que actual-ment es reclama com a PaïsosCatalans i al que es podria afe-gir Andorra). Si prenem com aexemple la Confederació Hel-vètica, que té una mica més deterritori, amb 26 cantons, peròpràcticament amb la mateixapoblació que Catalunya, nosembla tant de somniar truites.

Queda clar que en una con-federació els seus membresconserven el dret a secessió.És totalment voluntària i noméscedeixen uns pocs drets sobi-rans al poder central, com potser l’exèrcit i la diplomàcia ex-terior. Per cert, Suïssa no ne-cessita ser de la Unió Europea,ho soluciona amb un Tractat decomerç de l’EFTA i sembla quese’n surt prou bé, no?

@JaumeMoyaM: Contemplant els no-morts esmolant ullals per devorar PedroSánchez, em ve la temptació de volerveure'l president de les Espanyes.

@franceschoms: Veient com va la políticaespanyola recordava les crítiques sagnantsque feien a la política catalana... Quinacura d'humilitat!

@celiacernedas: Discurs més humil delque és habitual en Donald Trump. Es de-clara "honorat" d'haver quedat segon alCaucus d’Iowa.

Des que existeix l'humor hi hahagut gent encarregada de re-partir carnets d'humorista. Gentque vetlla pel benestar de la so-cietat i jutja allò que fa riure i allòque no en fa. Els famosos límitsde l'humor.

Què us va semblar la brometade la trucada al Mariano l’altredia? A mi, més enllà que faci méso menys gràcia, em va semblaruna trolejada meravellosa: veureRajoy tal com és –un tio simpà-tic, no serveix per governar unpaís però sí per anar a prendreuna canya– i gaudir d'aquellsmoments de tensió màgics queens regala la ràdio en directe.

Evidentment, sempre quepassa alguna cosa d'aquestes surtel mestretites a dir “això no toca”,“han creuat unes línies verme-lles” o “l'humor és una altracosa”. Ah, sí? Expliqui'm què ésl'humor, doncs. Com fer distin-cions en una disciplina tan vasta?Probablement aquells que no-més riuen amb els exquisits mo-nòlegs de Dario Fo no estan pre-parats per a un show de MiguelNoguera o per a un gag dels Ha-ciendo la Mierda.

El problema és quan aparei-xen els àrbitres de la moral a ex-plicar-nos què és i què no és hu-mor. Gent que valora l'impacteemocional com una cosa nega-tiva, hereus intel·lectuals d'a-quells que cremaven els cinemeson es projectava l'Age d'or. Percontra del que dicten les lleis dela física, amb el temps la pell se'lstorna cada cop més fina. I segu-rament sigui un problema debaixa autoestima. Ni més ni me-nys. Aquell que no tolera l'hu-mor és perquè, en el fons, té porque s'estiguin rient d'ell.

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | 3 febrer 2016 línialescorts.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínialescorts.cat 3 febrer 2016

@carlosecue: ¿Toda la vida defendiendoque gobierne el más votado y ahora Rajoyni siquiera va a intentar la investidura? Ungiro difícil de explicar.

@Jaumaulet: Diu Pedro Sánchez que faràtot el possible perquè a Espanya hi hagi ungovern progressista. Per això el PSOE se liha tirat a la jugular.

@Oscar-Pinilla: Que Rajoy no pugui fergovern és culpa del coletas, dels indepen-dentistes, d’ETA, del guaperes, de l'in-decís... i del rei!

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El govern espanyol presumeix d'en-frontar-se a l'independentisme català no-més amb les armes de la llei i l'Estat dedret. Amb aquest esperit, la seva vice-presidenta va anunciar recentment queel Gobierno instava el Tribunal Consti-tucional a anul·lar tots els actes que laGeneralitat realitzi sorgits d'una decla-ració d'independència. Sostenia queera lògic, ja que si la declaració va seranul·lada en el seu dia per aquest tri-bunal, les seves conseqüències han de sernul·les.

En efecte, és molt d'agrair que el go-vern espanyol no empri en principi l'e-xèrcit, la Guardia Civil, la repressió i laviolència, com ha fet tradicionalmentper contrarestar el sobiranisme cata-là. Que recorri a la justícia i insti els jut-ges a actuar en el marc de la legalitaten comptes de procedir a rebentar-laa canonades segons inveterat procedirimperial. Només que aquestes decla-racions i aquest esperit són falsos i unengany.

Algú podria dir que l'engany, el frau,consisteix a "judicialitzar" un problemaque no és jurídic sinó polític, és a dir, ainstrumentalitzar els jutges perquè re-solguin un problema que els polítics nopoden solucionar. Aquesta va ser unaqueixa molt freqüent entre especialistesi estudiosos a començaments del rodatgede l'Estat de les Autonomies als anys 80,quan es plantejaven continus recursoscompetencials al Tribunal Constitucio-nal. Fins i tot els magistrats es queixa-ven que el govern i els partits els uses-sin com a parapet per ocultar la seva in-capacitat de resoldre els problemes pervia de negociacions polítiques. Peròaixò també era, no ja totalment fals imentider com les intencions del governactual, sinó erroni.

I era erroni llavors i és fals avui, per-què el TC no és un òrgan judicial ni for-ma part del Poder Judicial. Dur-hi els pro-blemes polítics no és "judicialitzar-los".Això és fals, un estratagema. El TC és unòrgan polític format per juristes nomenatspolíticament i amb una finalitat política.El seu president actual ocupa aquestcàrrec perquè va ser militant del PP, delpartit del govern. Pel que sabem, subjec-tivament ho segueix sent, i la seva funcióés resoldre els assumptes en sentit favo-

rable a una part, al PP, que és qui el va po-sar on és.

O sigui: usar el TC per resoldre uncontenciós polític no és "judicialitzar-lo";és "polititzar-lo". El fet que la Constitu-ció situï la jurisdicció constitucional (aixòés, la competència per resoldre problemesconstitucionals) en un òrgan 'ad hoc' ano-menat Tribunal Constitucional, que veacompanyat de la parafernàlia lèxica dela justícia (autos, sentències, providèn-cies…), no vol dir res. L'invent és una mar-tingala autorreferencial que no atorga ales seves decisions cap legitimitat, sinó no-més una legalitat de part i, per tant, inú-til. L'exemple més obvi: per sentència del2010, aquest TC va decidir que els cata-lans no es podien considerar a si matei-xos com una "nació". Com que dir aques-ta bestiesa manca de tot sentit jurídic, esva haver de fer d'una manera tan com-plicada que la decisió no és justa ni injustasinó, simplement, ridícula, perquè el de"nació" no és un concepte sinó un senti-ment, i cap tribunal del món podrà maiimposar o prendre a ningú un bri de sen-timent nacional.

Per tant, la decisió del govern, anun-ciada als quatre vents de no anar per lavia de la pura repressió i d'acudir als tri-bunals és un engany més, consistent autilitzar la repressió disfressada d'acciójudicial, utilitzar els mateixos elementsde violència camuflant-los com a ma-gistratures que, en realitat, obeeixen lesconsignes del govern com podrien fer elsmilitars o la Guardia Civil.

I això és el que s'ha de destapar comallò que és, com una superxeria. I fer-hoamb atenció, perquè pot resultar difícilexplicar-ho a l'estranger on, en princi-pi, la faula de "judicialitzar" falsamentels problemes polítics pot trobar crèditen funció del prestigi que entre gents ci-vilitzades tenen paraules com "tribunal","jutges", "magistrat" o "justícia".

Que quedi clar que no n'hi ha. Estracta de referir a un òrgan polític unadecisió política en el sentit favorable alsinteressos del govern de torn. Valord'aquest procediment a ulls de la justí-cia, de l'Estat de dret? Zero. Valor perjustificar després un possible recurs a laviolència si el sobiranisme persisteix?Tot. Aquí és on rau el perill, i això és elque s'ha de denunciar.

4El TC, ministeri del Gobiernoper Ramón Cotarelo

Sembla, tanmateix, que estem pen-dents d'Espanya. Potser no hi ha altra al-ternativa: del govern espanyol i delCongrés en depèn que tot això de l'au-todeterminació de Catalunya no siguimés que una altra cara de la frustració,un gest impotent que acabi als tribunals,un plegat de papers que s'impugnen d'u-na forma o de l'altra, sense descartar queamb la reforma de la llei del TC que vanaprovar fa uns mesos es pugui enviar lapolicia al Parlament i dissoldre els or-ganismes que es considerin disconfor-mes als dictats del Sacrosant TribunalConstitucional.

La independència té un full de ruta,teòricament alliberat del que passi o nopassi a Madrid: però la realitat és que deMadrid depenen encara massa coses.Les forces independentistes a Madrid in-tenten condicionar la política d'allà,perquè saben que en penja fatalment lapolítica d'aquí. No arriba cap divendres,així, que no facin a Madrid una reuniódel Consell de Ministres on impugnin,pledegin, amenacin o persegueixin al-guna cosa relacionada amb el sobira-nisme, ara aquesta Comissió Constitu-cional, la feina de la qual és elaborar unesborrany de Constitució per a la Re-pública Catalana.

La formació d'un govern a Madrid noestà sotmesa a terminis, vull dir que po-dem arribar a la primavera i més enllài encara no saber si hi haurà un governprogressista o conservador; si el PP re-peteix gràcies a l'abstenció del PSOE osi el PSOE governa amb Podemos i l'abs-tenció dels independentistes, els qualssempre condicionaran qualsevol ajut alreferèndum, com ho haurien de fer elsdels Podemos, almenys si no volen en-ganyar-nos a tots definitivament. Po-demos i els seus socis catalans podranal final abaixar-se els pantalons amb laproposta —o diluir-la amb alguna fór-mula buida de contingut—, però la for-ça de l'independentisme, sigui el de DLo d'ERC passa per no acceptar res queno sigui això: un referèndum legal i acor-dat, i potser fins i tot la retirada de la que-rella contra Mas i els consellers 'res-ponsables' del 9-N. Errejón ja ha dit quesi formen govern instarà la sempre 'in-dependent' fiscalia a fer-ho. Ens agradapensar que amb una justícia indepen-dent del poder executiu estaríem millor,

menys quan de les querelles se'n pot fermercadeig polític, etc.

La clau de tot, ara mateix, no la té elPP, que està sent cada vegada més ar-raconat, víctima del seu sectarisme, laseva putrefacta corrupció i la seva cur-tesa de mires. La nova esquerra dels Po-demos i les seves mil marques 'confe-derals' és la que pot aportar la llum queli falta a tot plegat; serà la prova de focque ens mostri que vertaderament sónreformistes i no tan sols una altra formad'embolicar la troca (latuerka). Podemosi els seus companys de viatge poden for-mar govern a Madrid, i aquí a Catalunyapoden sumar-se al procés constituent —cosa que portaven al seu programa—, acanvi que els independentistes de Madridels ajudin a fer-se amb el govern d'Es-panya. Per fer tot això els cal cintura po-lítica i deixar de banda un sectarisme queja els fa assemblar-se massa a aquells quevolen desplaçar. El sectarisme de PP iPSOE ja és una cosa horrorosa.

Aquesta setmana, Rajoy es queixa-va que els seus milions de votants que-darien desatesos amb un pacte 'pro-gressista', sense pensar en els milions decatalans que només troben frustració po-lítica, governi qui governi. A Espanya tot-hom governa 'per als seus', i als altres queels bombin... La cultura política espa-nyola es troba ara forçada a canviar, em-pesa pel repte que se'ls ha plantejat desde Catalunya. Podríem esperar que enun parell de mesos s'abonin a la cultu-ra del pacte —governar per a tothom,però de moment és més probable el pai-satge amb noves eleccions que no l'ar-ribada de l'entesa.

Si aquesta acabés arribant, però,només seria per deixar clara una novadecepció: la d'aquells catalans que en-cara esperen que Espanya faci un pas ipacti un nou acord amb Catalunya, si-gui en forma de referèndum o d'algunsuccedani fiscal o aquell ministeri de laplurinacionalitat, cosa grotesca. Elspròxims mesos —que seran mesosllargs— serviran per portar cap a El Pro-cés tots aquells ingenus que encara cre-uen que els reis màgics poden repartirtotes les joguines en una sola nit, i por-tar la igualtat, la prosperitat i la mera-vella en un món en què sempre s'ha detriar entre dos mals igualment fastigo-sos. Ja ho veurem. Salut, etc.

4La troca espanyolaper Melcior Comes

Les Corts| 8

línialescorts.cat 3 febrer 2016

El projecte d’ampliació que estàduent a terme la Fundació Sant Jo-sep Oriol –que depèn de l’Arque-bisbat– de la residència sacerdo-tal de les Corts ha generat polèmicaal barri per l’oposició que ha pro-vocat entre els veïns de la zona, quedenuncien que el nou edifici de sisplantes més una planta baixa ques’ha de construir “és un despropòsiturbanístic, una aberració nefastaper al barri”.

Aquest projecte urbanísticque gestiona la Fundació Sant Jo-sep Oriol abraça la parcel·la del ca-rrer Remei 18-31, Joan Güell198-210 i Galileu 325-329. Cons-ta de tres fases, de les quals una jaestà finalitzada: la construcciód’una nova planta a l’actual resi-dència del carrer Joan Güell. Lasegona, que és la que ha generatla polèmica, és la construcció del’edifici de set plantes més la re-novació de l’edifici catalogat delSeminari Major, mentre que latercera fase preveu una actuacióa la façana que dóna al carrer Re-mei, tot i que aquesta encara noestà projectada.

UNA “RESIDÈNCIA DE JOVES”?Els veïns que s’oposen a aquestprojecte expliquen en una cartaque són “set comunitats de pro-pietaris i més de 150 famílies”que compten “amb el suport del’Associació de veïns de les Corts”.Denuncien que el projecte deconstrucció d’aquest nou edificiha tirat endavant “gràcies a unPla especial a mida aprovat el fe-

brer del 2015 per l’anterior go-vern on es va incloure una mo-dificació, més que discutible,dels usos de l’equipament” i afe-geixen que “aquest projecte eli-mina un pulmó de les Corts, l’al-tura és excessiva pels carrersafectats i ‘s’embolica’ un edificicatalogat amb un de nou”.

Un dels presidents d’aquestescomunitats de veïns explica a Lí-nia Les Corts que “aquest pla es-pecial es va fer a mida del Bisbati no aporta res al barri”. “Tot això

es va fer d’amagat i, com que noen teníem constància, no ensvam assebentar ni dels dos me-sos establerts per presentar al·le-gacions”, lamenta. El presidentd’aquesta comunitat de veïnsafegeix que “el nostre gran temorés que això acabi sent una resi-

dència de joves o funcionantcom un hotel”.

En paral·lel, aquests veïns es-tan preparant un recurs contraaquest Pla especial i demanen quel’actual govern ho aturi. Tot i queremarquen que “la comunicacióamb el Districte ha estat bona isón sensibles a les nostres quei-xes”, lamenten que en la sevaresposta els diguin que “urbanís-ticament és un horror però ara jaés tard”.

De fet, des del departamentd’Urbanisme del consistori hanexplicat a aquesta publicació que“l’Ajuntament està tramitant unallicència d’obres per a una resi-dència d’investigadors i doctors”després que “ja han estat aporta-des les modificacions que es vandemanar als titulars de les obresper tal d’augmentar les distànciesde l’edifici amb els edificis d’ha-bitatges confrontants”.

Per altra banda, Línia LesCorts s’ha posat en contacte ambdiverses fonts de l’Arquebisbat i dela Fundació Sant Josep Oriol, en-tre elles el secretari del seu pa-tronat, Ramon Lóbez, però toteselles han declinat pronunciar-sesobre aquesta polèmica.

L’edifici del Seminari Major també serà reformat. Foto: FFC

Demanen aturar l’ampliació de laresidència sacerdotal de les Corts» Un grup de veïns denuncia que és “un despropòsit urbanístic”

» La llicència d’obres s’està tramitant un cop fetes unes modificacions

Una exposició recull els 75 anysd’història de l’escola Moragas

ENSENYAMENT4Des del passat18 de gener, i fins al 24 de març,l’espai expositiu de les Cortsacull una exposició amb motiude la celebració del 75è aniver-sari de l’Escola Moragas.

L’exposició ‘Escola Moragas75è aniversari. Escola Obertad’Educació Especial. 1940-2015’fa un recorregut a través de lahistòria d’aquesta escola referenten el camp de l’educació especiali de la inserció de les personesamb discapacitat intel·lectual.La mostra també serveix perrendir un homenatge al funda-

dor de l’escola, el Dr. Jeroni deMoragas, psiquiatre d'infants icatedràtic de pedagogia de laUniversitat de Barcelona i, almateix temps, explica totes lesetapes que han fet d’aquest cen-tre un dels més destacats del paísen la seva especialitat. L’espaicentral també acull molts delstreballs que han singularitzat laseva tasca pedagògica.

Actualment els propietaris iresponsables de la gestió son unequip de professionals consti-tuïts en cooperativa de treballassociat.

El sense sostre dels Jardins deles Infantes recupera la gossaSOCIETAT4Després d’una cam-panya de suport que va recollir43.000 firmes, Kris Valentinov,un sense sostre que viu als Jardinsde les Infantes, ha aconseguit re-cuperar la seva gossa Sara desprésque els Mossos d’Esquadra se liquedessin a causa d’una acusacióde maltractament.

Segons ha explicat BTV, Va-lentinov ha recuperat la seva gos-sa després que durant el judici ce-lebrat el passat 18 de gener elsmaltractaments no quedessinprovats. Durant les tres setmanesprèvies al judici la gossa va ser in-

ternada al Centre d’Acollida d’A-nimals. El testimoni clau va ser elde la veterinària que fa el segui-ment de la gossa al centre veteri-nari La Casa dels Tetes, que va as-segurar no haver vist mai indicisde lesions que poguessin indicarun maltractament.

Els costos econòmics del pro-cés judicial els van assumir elsveïns a través d’una recollida dediners. Ara els mateixos veïnstambé es plantegen ajudar Va-lentin a pagar els tractamentsveterinaris de la gossa per man-tenir-la sana.

Albert RibasLES CORTS

La residència la gestiona una

fundació que depèn de l’Arquebisbat

L’escola Moragas, referent de l’educació especial. Foto: Google Maps

Entitats | El Banc Solidari té un nou local per a les classes de reforçL’Ajuntament ha llogat un local a l’Espai Cardenal Roig per tal que el Banc Solidari, una entitat que

té un projecte de reforç educatiu des de fa més de 10 anys per a alumnes amb dificultats, puguicontinuar duent a terme la seva tasca. Les aules del Centre Cívic Trias i Peitx, on el Banc Solidari fa

les seves classes, ja no podien acollir més alumnes, ja que la demanda superava la seixantena.

9 | Les Corts línialescorts.cat3 febrer 2016

L’L9 unirà la Zona Universitàriaamb l’aeroport el 12 de febrerINFRAESTRUCTURES4El noutram de la línia L9 del metro queha d’unir Barcelona amb l’aero-port i que sortirà des de la ZonaUniversitària entrarà en funcio-nament el pròxim 12 de febrer.

Aquest tram, conegut com eltram sud, tindrà 15 estacions no-ves i farà el recorregut des de laprimera parada (Zona Universi-tària) fins a l’última (Aeroport T1)en 32 minuts passant per l’Hos-pitalet i el Prat. Més endavantaquest nou tram també serviràper alleugerir l’accessibilitat alCamp Nou quan entri en servei laparada específica per a l’estadi delBarça. A més, pel 2018 està pre-vist que es posi en marxa un tren

llançadora que connectarà la T1amb el centre de la ciutat.

2.899 MILIONSAquesta infraestructura ha su-posat una inversió de 2.899 mi-lions d’euros. Es tracta d’un tramque tindrà una freqüència bàsicade set minuts els dies feiners. Estàprevist, però, que reforçar la fre-qüència perquè hi hagi intervalsde menys de quatre minuts quanse celebrin esdeveniments ambun gran impacte en la mobilitat.

Serà la primera vegada quea Europa s’estrena una líniaautomàtica tan llarga, ja que esposaran en marxa 20 quilòme-tres de cop.

L’alcaldessa Ada Colau va con-firmar el passat 21 de gener du-rant la sessió plenària del Pac-te per la Mobilitat que, “si no hiha cap entrebanc”, està pre-vist que les obres per enllaçar eltramvia comencin l’any que ve.Al mateix temps, Colau va afe-gir que els estudis previs “estanmolt avançats” i s’estima queestaran enllestits a finals d’a-quest mes.

Aquestes declaracions, però,van quedar parcialment mati-sades divendres passat quanColau, durant el Ple municipal,i en ple debat sobre la qüestió, vaassegurar que ella no havia ditque les obres per unir el tramviaa través de la Diagonal comen-çarien el 2017. “Jo no vaig anun-ciar les obres”, va afirmar l’al-caldessa. Colau va voler deixarclar que va “expressar la vo-luntat” que les obres comencinal llarg de l’any vinent i va re-cordar que el dia 21, durant lesseves declaracions, va parlard’aquesta data “si no hi haviacap obstacle”. Fonts municipalshan remarcat a aquesta publi-

cació que entre les paraules deldia 21 i les de divendres passat“no hi ha contradiccions”.

CiU PROPOSA ALTERNATIVESPer la seva banda, el grup mu-nicipal de CiU, a través del seuportaveu Joaquim Forn, vaplantejar divendres passat unaalternativa a la unió del tramvia.Es tracta de l’aposta per l’auto-bús elèctric que, segons Forn,tindria un cost “d’entre cinc i setmilions el quilòmetre”, mentreque la unió del tramvia costaria“entre 24,5 i 29 milions d’eurosel quilòmetre, tindria afecta-cions de gran transcendència ala mobilitat de la ciutat i és unadecisió que no té marxa enrere”.

En paral·lel, CiU va aconse-guir que s’aprovés, amb el suportde tots els grups municipals il’abstenció de la CUP, una pro-posició que demana al governque “no es prengui cap decisiósobre la connexió del tramviafins que no s’hagin analitzat elsestudis previs”.

Segons els convergents,aquesta proposició evitarà que “elgovern de Colau pugui iniciar lesobres del tramvia fins a conèixerels estudis i informes previs i nofer d’aquesta qüestió un debatpolític com va fer Colau quan vaanunciar que les obres comen-çarien a principis del 2017, abansde conèixer els resultats dels es-tudis encarregats”.

Imatge de la sessió plenària del Pacte per la Mobilitat. Foto: Ajuntament

Colau té la “voluntat” d’iniciar la unió del tramvia l’any que ve

RedaccióLES CORTS

Un dels nous combois de l’L9. Foto: TMB

Comerç| 10


Torna la polèmica pels horaris co-mercials a la ciutat. Dilluns a latarda el consistori feia una pro-posta per eliminar els 10 diu-menges d’obertura a l’estiu –es-tablerts fa dos anys– i crear-nequatre de nous al maig i a l’octu-bre. Aquesta proposta es basa enun procés participatiu online en-gegat per l’Ajuntament a l’octu-bre i que va voler copsar l’opinióde botiguers, veïns i entitats –ique va ser presentat ahir–.

La proposició ja ha generat l’e-nèsima divisió entre els boti-guers. Des de Barcelona Oberta,l’associació que engloba els eixosmés turístics, han mostrat la seva“indignació” per una oferta a laqual “la majoria del sector s’hioposa”, un extrem que, tenint encompte la postura de la Fundació

Barcelona Comerç –que agrupaprincipalment associacions delsbarris–, podria tenir matisos. I ésque, en canvi, el seu president, Vi-cenç Gasca, veu amb bons ulls laproposta municipal. “El conjuntdel comerç no té necessitat d’obrirels diumenges”, assegura Gasca,que emplaça l’Ajuntament a bus-car el suport d’altres partits perportar la proposta al Ple.

Un suport que ara per arasembla difícil. Des de CiU ja hanacusat el govern de Colau de“fer saltar pels aires el consens as-solit amb el sector” la passada le-

gislatura, una postura compar-tida per Ciutadans, que conside-ra que restringir els horaris “és unexemple més” de l’actuació “sen-se diàleg ni consens” de Colau.Des del PSC també critiquen ladecisió, tot i que posen èmfasi enla “poca participació” que hatingut l’enquesta: 1.913 aporta-cions, de les quals només 206 vanvenir des de botigues o eixos.

Des del consistori es defensenadduint que aquest procés “no esbasa només en una enquesta”,sinó que va acompanyat d’estu-dis i informes sobre la qüestió.

Els botiguers, dividits per laproposta d’horaris de Colau» La intenció municipal d’eliminar els 10 diumenges d’obertura a

l’estiu crispa els eixos turístics però agrada a la Fundació BCN Comerç

F. Javier RodríguezLES CORTS

Suport | Impulsen projectes de moda entre els emprenedorsPer setè any consecutiu, l’Ajuntament, mitjançant el Districte i Barcelona Activa, organitza el progra-

ma l’Estenedor, una iniciativa que vol donar suport als joves creadors de moda i potenciar les sevescreacions. Amb aquest objectiu, el programa ofereix als participants recursos per convertir les seves

idees en projectes empresarials i participar en les mostres de comerç que se celebrin al districte.

L’art “inclassificable” d’ÁngelGuitián, al Pedralbes Centre

MOSTRA4L’artista Ángel Gui-tián exposarà les seves obres alPedralbes Centre fins al 28 de fe-brer. L’obra de Guitián, un artistaconsiderat per la crítica com a“inclassificable i multidiscipli-nari”, es caracteritzen per unabarreja de vitalitat, ràbia, força igust pel caos.

L’artista plasma les sevescreacions sobre tota mena de su-ports, des dels tradicionals llen-ços fins a trossos de fusta o ob-

jectes reciclats. A més, Guitián faservir diversos materials perpintar, des d’acrílics fins a olis,passant per l’aquaplast. D’a-questa manera es fa difícil esta-blir quina és la tècnica que fa ser-vir el pintor per fer les seves cre-acions artístiques.

Durant la seva carrera, Gui-tián ha rebut molts premis, comara el del Concurs de Cartells En-troido de Vigo (1992) o el d’ar-tista destacat d’Artnobel (2010).

Sants-Les Corts, sensibilitzatper reduir les bosses de plàstic

SOSTENIBILITAT4L’Eix comer-cial Sants-Les Corts també volreduir les bosses de plàstic. L’as-sociació s’ha adherit a la cam-panya ‘Catalunya, lliure de bos-ses’ que va iniciar l’Agència Ca-talana de Residus el passat dia 1de gener i que consisteix en ladistribució d’un cartell amb elmissatge “les bosses de plàstic nosón gratis, que no les pagui elmedi ambient”.

Amb aquesta campanya espretén que els botiguers pren-guin també consciència de laproblemàtica que suposa la pro-liferació d’aquest tipus d’envàs ique el cobrin als seus clients.

Des de l’associació cortsencaja s’han repartit circulars entreles botigues associades, bonapart de les quals ja tenen el car-tell específic de la campanyaenganxat als seus aparadors.

A més, des de l’eix Sants-LesCorts s’assegura que la iniciati-va medi ambiental ha tingutuna “molt bona acollida” perpart dels comerciants. I és queaquesta qüestió és rellevant: lesbosses de plàstic són un dels re-sidus que més temps tarden adesaparèixer. Segons alguns ex-perts, un d’aquests elements pottrigar entre 100 i 150 anys a bio-degradar-se.

El ‘Comerç i les Escoles’ farà300 visites guiades fins a l’abrilFORMACIÓ4Les visites dels es-colars a les botigues de la ciutatdel programa El Comerç i les Es-coles han reiniciat la seva acti-vitat després de l’aturada deNadal. Fins al pròxim mes d’a-bril, prop de 6.500 alumnes de73 col·legis barcelonins visitarandiferents comerços de la ciutaten 299 visites guiades.

Enguany, a més, el cicle ofe-reix novetats, com ara un taller depizza, una visita a una botiga de

caramels artesanals, una altra auna clínica veterinària i a uncentre de jardineria. Enguany elcicle compleix 10 anys i des delconsistori es destaca que cada anyha anat creixent la participació,tant d’alumnes com de botigues.

A banda de les visites guia-des, el programa també convo-ca el premi Punt de Llibre, ambel qual es guardonaran els 12 mi-llors dibuixos que facin els es-colars participants.

Cartell que ja llueixen alguns aparadors del districte. Foto: ESLC

11 |

Entrevistalínialescorts.cat 3 febrer 2016

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

F. Javier RodríguezBARCELONA

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

Esports| 12


Si guanyen unes, les altres fan elmateix. La lluita que estan pro-tagonitzant enguany el Joventutles Corts i el Bàsket Almedaserà recordada durant molt detemps a Copa Catalunya. Lescortsenques encapçalen la clas-sificació amb 15 victòries i duesderrotes, el mateix balanç quepresenten les cornellanenques,segones a causa del bàsquetaverage.

A la darrera jornada, dispu-tada diumenge passat, el Jo-ventut va apallissar el Cerdan-yola a casa per 66 punts a 30, ei-xamplant el seu avantatge res-pecte l’Almeda, que tot i guan-yar per 63 a 31 al Reus no vaaconseguir arrabassar la pri-mera plaça a les cortsenques.

Amb aquest panorama s’a-

rriba a la darrera jornada de laprimera fase. A priori, el Jo-ventut ho té més fàcil per fina-litzar líder, ja que juga dissabtea l’Hospitalet contra el CEJ, unrival que ocupa la vuitena plaçade la taula i que no té opcionsper classificar-se per a la següentfase, on es disputarà el títol decampiones de Copa Catalunya.

Per la seva banda, l’Almedahaurà de veure’s les cares amb

el Cerdanyola també dissabteperò a partir de dos quarts devuit del vespre, un cop ja es co-negui el resultat de l’enfronta-ment entre el Joventut i el CEJ.El Cerdanyola, tercer classificat,està classificat per a la segonafase però no té opcions per ro-bar la segona plaça a l’Almeda,un aspecte que poden aprofitarles del Baix Llobregat per in-tentar l’assalt al liderat.

El Joventut intentarà mantenir el liderat dissabte. Foto: Fàbrega Finques

El frec a frec entre Joventut iAlmeda anima Copa Catalunya» Les cortsenques intentaran mantenir el liderat dissabte contra el CEJ en la darrera jornada de la primera fase del campionat

RedaccióLES CORTS

Els cadets de l’RCTB,campions catalans de tennis

TENNIS4Nova fita per a l’es-port base del Reial Club TennisBarcelona. El seu equip de cate-goria cadet es va proclamar cam-pió de Catalunya el cap de set-mana passat després de superaral CTA Lleida per 5 a 0 a la final. Els nois, capitanejats per AlbertAngulo, van mostrar un nivellmolt alt al llarg del campionat i novan donar opció als rivals. Elsd’Angluo venien de derrotar a se-mifinals el Reus Monterols, tam-bé per un contundent 5 a 0.

Però els èxits recents de l’RCTBno acaben aquí. I és que diumen-ge Gerard Granollers –germà del

també tennista Marcel Grano-llers–es va convertir en el campiódel quart torneig de tennis Ciutatde Castelldefels. El tennista vasuperar a la final a Steven Díez –ju-gador del Barcino– en dos sets (6a 3 i 6 a 1) i suma, d’aquesta ma-nera, el seu primer Future del’any.

Granollers partia com a capde sèrie número quatre en lacompetició i arribava a la cita des-prés de protagonitzar un gran any2015, durant el qual es va pro-clamar campió del Futures deLleida, Santa Margarida, Pär-nu –Estònia– i Iasi –Romania–.

Barcelona escalfa motors pera una nova edició de la MitjaATLETISME4El compte enrereper a la Mitja Marató de Barce-lona enfila la seva recta final. Di-lluns vinent es tancarà el procésd’inscripcions per a una de lesproves atlètiques catalanes perexcel·lència, que tindrà lloc el 14de febrer.

Un dels grans al·licients de lacursa serà Florence Kiplagat,una de les grans especialistesd’aquesta distància. L’organit-zació ja ha confirmat que l’atle-

ta keniana participarà en la pro-va, que ha guanyat en les duesdarreres edicions, i intentaràbatre el rècord del món que vaestablir l’any passat –1 hora, 5minuts i 9 segons–. La cursasortirà del passeig de Pujades itranscorrerà per Sant Martí iCiutat Vella.

Aquesta prova servirà permesurar forces de cara a la clàs-sica de l’atletisme català, la Ma-rató de Barcelona del 13 de març.

L’equip cadet que es va proclamar campió de Catalunya. Foto: RCTB

Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia UrbanaLes inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta

carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seuinici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres.Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.

La ciutat comença a repensar el seu model esportiu

JORNADES4Per primera vega-da, el món de l’esport barceloníes reunirà per repensar el seumodel i debatre sobre l’actuaciómunicipal en aquest àmbit. Estracta de la primera reunió delPla d’Actuació Municipal (PAM)esportiu per al present mandat,que tindrà lloc aquest pròximdissabte al Disseny Hub.

Aquest procés participatiuestà obert a la participació declubs, entitats, federacions, es-

coles, organitzacions, empresesi a professionals de l’esport.

La jornada arrencarà a les 11amb la presentació i explicacióde la metodologia de treball.Seguidament es farà una diag-nosi de l’esport a la ciutat de lamà dels professionals en la ma-tèria i, finalment, es farà una pri-mera proposta de les actuacionsque cal dur a terme per millorarles polítiques del consistori pelque fa a l’esport.

| 14Agendalínialescorts.cat 3 febrer 2016

[email protected]

AGENDA UINZENALQ

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DISSABTE 6 DE FEBRER11:30 Ruta guiada pel Cementiri de les Corts.

Es podran veure les sepultures de llegendesdel Barça o de l’humorista Joan Capri. Tam-bé inclou un recorregut pel cementiri jueu./ Cementiri de les Corts.

DIVENDRES 5 DE FEBRER18:30 Detox amb sucs verds i Juissen. Berta de Buen,

nutricionista i dietista, ensenyarà tots elstrucs per aprendre a fer sucs de frutes i verduresamb la màquina Juissen. Activitat gratuïta ambaforament limitat. / FNAC L’Illa Diagonal.

DIMECRES 10 DE FEBRER19:00 Taller d’història del jazz. Cinquena sessió

d’un curs dque aprofundeix en la història d’a-quest estil musical que va néixer a Nova Or-leans a principis del segle passat. / Centre Cí-vic Can Deu.

DEMÀ 4 DE FEBRERTot el dia Escola Moragas: 75 anys. Mostra fo-

togràfica que il·lustra la tasca de l’escola Je-roni de Moragas, un referent en la inserció aldistricte i que també ret homenatge al seu fun-dador. / Espai Expositiu Les Corts.

A PARTIR DEL 5 DE FEBRERTot el diaPinturas, d’Ángel Guitián. Selecció d’o-

bres d’aquest artista que defineix la seva obraamb els conceptes cromatisme i rock’n’roll. /Centre Comercial Pedralbes Centre.

DIMECRES 10 DE FEBRER18:00Descoberta de Carnestoltes. En Doina s’en-

carregarà d’aquesta jornada on s’ensenyarà afer corones, barrets i tots els accessoris per dis-fressar-se. / Biblioteca Miquel Llongueras.

DISSABTE 13 DE FEBRER18:00 Recital poètic Poesianovell. La compan-

yia Rèquiem amb Ria s’encarrega d’aquestaactivitat pensada per a joves d’entre 10 i 13anys que vulguin iniciar-se a la creativitat po-ètica. / Centre Cívic Can Deu.

DIUMENGE 7 DE FEBRER13:00 Partit de bàsquet entre el Joventut Les

Corts i l’AESE corresponent a la dissetena jor-nada del campionat català masculí sots 21./ Pavelló de l’Illa.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

El Rei Carnestoltes torna a visitar lesCorts. A partir de dos quarts de 5 de latarda, els Diables de les Corts s’enca-rregaran de fer un espectacle de foc perdonar la benvinguda a aquesta figu-ra. / Plaça Comas.

El Rei Carnestoltes fa laseva aparició al districte

Dv. 5 de febrer a les 16:30

Els més cuinetes i els més golafres tin-dran una cita obligada en aquest con-curs de truites. Caldrà demostrar la des-tresa culinària i venir al casal amb l’es-tómac buit per gaudir d’aquests plats./ Casal de Joves de les Corts.

El Casal de Joves de les Corts organitza un concurs de truites

Demà 4 de febrer a les 20:00

El rock alternatiu del quartet no-vaiorquès X Ambassadors arriba a Bi-kini. El grup interpretarà cançons delseu àlbum d’estudi VHS, que van pu-blicar l’any passat. / Sala Bikini.

El grup X Ambassadorsaterra a la Sala BikiniDl. 15 de febrer a les 21:00

Entre divendres i diumenge, les ins-tal·lacions de l’RC Polo seran l’escenarid’un concurs de salt de cavalls. / ReialClub de Polo de Barcelona.

El Club de Polo acull uncampionat estatal d’hípicaDel 5 al 7 de febrer a les 12:00

| 16 3 febrer 2016línialescorts.cat Pròxima edició: 17 de febrer

linialescorts 114

Documents