linialescorts 107

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: facturacio@comunicac o21.com

línialescorts

Loteria pàg 10Un venedor de l’ONCE deldistricte dóna un premide 31,5 milions d’euros

Celebració pàg 12La Festa Major de lesCorts acaba desprésd’onze dies intensos

Comerç pàg 16Els llums de Nadal, nou xocentre botiguers i consistori

Esports pàg 20El districte acollirà dues proves d’atletisme el dia 25

La plaça del Centre estrena‘look’ després d’un any d’obresLa transformació ha estat fruit d’un procés participatiu, tot i que hi ha veïns que ja han criticat el resultat pàg 10

Vicenç Gasca pàg 17“Hem d’aconseguirtenir un diàleg francamb el nou govern”

Entrevista a Ada ColauAlcaldessa de Barcelonapàgs 8 i 9

“He estat ingènua amb l’oposició:

hi ha qui es dedica a bloquejar el govern”

Laura Pérez pàg 14“Iniciem un nou procés a la Colònia Castells: el dia 26hi ha la primera trobada”

barcelona linialescorts.cat · 14/10/2015 · Núm.107 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 14 octubre 2015línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat14 octubre 2015Anàlisi

A Barcelona també va guanyarl’independentisme. Aquesta és laprimera conclusió que es potextreure dels resultats de leseleccions al Parlament, en clauplebiscitària, del passat 27 de se-tembre.

També és cert, i així cal apun-tar-ho abans de desglossar les da-des, que l’independentisme, igualque ha passat al país, no ha acon-seguit superar el llindar del 50%dels vots. De fet, els resultats, enpercentatge de vots, són pràcti-cament idèntics als d’arreu delpaís: 47,24% de vots indepen-dentistes a Barcelona (77,06% departicipació) i 47,74% a Cata-lunya (77,44% de participació).

Donant un cop d’ull al mapaelectoral barceloní post 27S, hi hadiversos factors que cal destacar.El primer és que Junts pel Sí vaser la formació més votada en 9dels 10 districtes i en 58 dels 73barris. On no va guanyar Juntspel Sí ho va fer, a tot arreu, Ciu-tadans, tant al districte restant(Nou Barris) com als 15 barris (8d’aquests 15 són a Nou Barris).

L’EIXAMPLE I GRÀCIALa ciutat té dos grans feus inde-pendentistes: l’Eixample i Gràcia.Aquests són els dos únics dis-trictes on Junts pel Sí i la CUPvan superar el 50% dels vots. Enel cas de Gràcia –l’únic districteon Junts pel Sí i la CUP ocupenla primera i segona posició– la xi-fra es va enfilar fins al 60,68%,mentre que a l’Eixample va serdel 55,29%. L’independentisme

també va estar molt a prop de su-perar la barrera del 50% a SarriàSant-Gervasi i a les Corts [veurenotícia adjunta].

Pel que fa a Junts pel Sí, on varebre més suports va ser als barrisde Vallvidrera, el Tibidabo i lesPlanes, on la llista de Raül Ro-meva va aconseguir un 49,2%dels sufragis, mentre que els seuspitjors resultats es van produir en8 dels 13 barris de Nou Barris.

CIUTADANSL’altre gran vencedor de la nit vaser Ciutadans. La formació taronjava fomentar els seus bons resul-tats a la Marina del Prat Vermelldel districte de Sants-Montjuïc (onva treure els millors resultatsamb un 28,7% dels vots), a Pe-dralbes, a les Tres Torres, a la Tri-nitat Vella, Baró de Viver i a vuitbarris del districte de Nou Barris.

Victòria independentista» Junts pel Sí i la CUP obtenen el 47,24% de suport a la ciutat, només mig punt menys que a la resta del país» La candidatura liderada per Romeva s’imposa en 58 dels 73 barris, mentre que C’s ho fa als 15 restants

LES CORTS4L’independentis-me també va obtenir uns bonsresultats a les Corts. La suma deJunts pel Sí (primera força ambel 42,51%) i la CUP (cinquenaforça amb el 7,13%) es va quedarmolt a prop (49,64%) de superarel 50% dels vots. Uns resultatsque van estar quasi dos punts imig per sobre dels que les duesformacions van aconseguir alconjunt de la ciutat (47,24%).

Si s’observen les xifres per ba-rris, on Junts pel Sí i la CUP vanobtenir millors resultats és a lesCorts. Aquest va ser l’únic barrion els dos partits independen-tistes van aconseguir més del

50% dels vots (Junts pel Sí el 45%i la CUP el 8,1%). En canvi, onl’independentisme va treure unsresultats dolents és a Pedralbes,ja que Junts pel Sí (36,7%) i laCUP (2,6%) no van arribar al40% dels vots. Va ser en aquestbarri on Ciutadans -la segona for-ça més votada- va obtenir un delsmillors resultats de tota la ciutatamb un 28,5% dels vots. A lesCorts i la Maternitat i Sant Ra-mon el partit taronja també va serla segona formació més votada.

Al conjunt del districte, el PPva ser la tercera força, el PSC laquarta, Cat sí que es Pot la sise-na i Unió la setena.

Junts pel Sí i la CUP freguenel 50% dels vots al districte

Junts pel Sí va guanyar a 58 dels 73 barris de la ciutat. Infografia: Albert M. Castillo i Sampedro

Albert RibasBARCELONA

| 4Opiniólínialescorts.cat 14 octubre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línialescorts.cat

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

El 15 d’octubre es commemorenel 75 anys de l’afusellament delpresident Companys, assassinatpel general Franco. És la consta-tació d’en quin tipus d’Estat enstoca viure, que després de la mortdel cagaelàstics, passats 38 anysde les primeres eleccions demo-cràtiques, encara esperem l’a-nul·lació de la sentència a mort ino haver reconegut que el procésa Companys, fou un crim d’Estat.

Fou condemnat per ser el pre-sident de la Generalitat, l’únicpresident mort en aquells tempsde victòries feixistes. L’esquifida icovarda democràcia espanyola téuna taca que no se la podrà treurede sobre en molts anys i els cata-lans ens ho guardem a la memò-ria. Ni dretes, centre, ni esquerresespanyoles han mogut un dit perretornar-nos la dignitat del presi-dent, la del poble català i dema-nar perdó, com han fet les autori-tats alemanyes pels crimscomesos pels nazis i les francesespels comesos pel règim col·labo-rador de Vichy. Un deute més quetenen els espanyols amb Catalu-nya, amb un president que elmarç de 1937, en un míting a laMonumental, va declarar ambmotiu de la defensa de Madridenfront de les tropes rebels aixe-cades contra la República “Ma-drilenys, Catalunya us estima”.Ja ho deia la meva àvia: L’infern,de desagraïts n’és ple. Fem nostrala consigna del president màrtir“Tornarem a sofrir, tornarem alluitar, tornarem a vèncer”. Perreblar el clau, i molt adient per almoment que vivim, Companysens interpel·la i encoratja. “Ca-dascú al seu lloc, i Catalunya i laRepública al cor de tots” En el seuhonor i homenatge. Fem-ho!

4Companysper Jordi Lleal

4La princesa Leoper Francesc Rebolledo

Sempre es diu que Catalunya ésuna terra d’acollida on hi hapassat gent d’arreu del món,s’ha barrejat, ha tingut igualtatd’oportunitats i això ens ha fetmés grans com a país, com a so-cietat. I sóc un ferm defensor d’a-questa afirmació tot i que sem-pre es podria haver fet millor, evi-dentment.

En els darrers quinze anyshan arribat a casa nostra vora unmilió i mig de persones d’arreudel món, és una onada nova, re-cent, i tot just en alguns indretscomença ja a forjar- se la segonageneració. Si fins ara hem fet aco-llida, ara cal treballar i molt l’ar-relament, la cohesió social. I la si-tuació de crisi econòmica no hofacilita… I és evident que per feraixò cal tocar moltes tecles i ferpolítiques des de molts àmbits di-versos; infraestructures, ense-nyament, ocupació, cultura…

Però també tinc molt clar queun àmbit concret que hem de tre-ballar és el dels mitjans de co-municació i l’àmbit audiovisual.La visualització en grau de nor-malitat de totes aquestes perso-nes. És important, és essencialperquè els autòctons els veiemcom un més del nostre entorn ino com una anècdota i els quihan vingut es creguin que sónuna peça més d’aquest país ambles mateixes oportunitats.

És per això que veient unanova sèrie de TV3 –deixeu- medir que fantàstica– on surtenmoltes escenes d’institut fa goigveure la pluralitat que hi ha a lesaules. A la sèrie Merli s’hi repre-senta molt bé visualment la re-alitat de les aules, no podria serd’una altra manera, ja que totauna aula a Barcelona ciutat ple-

na d’adolescents “blancs" no tin-dria credibilitat.

Però deixeu- me posar elpunt crític també dient quequeda tot en una imatge, ja queels que podríem visualitzar coma nous catalans, fills de la im-migració, queden només enaixò, en una imatge sense cappaper ni diàleg important. Ésuna llàstima tornar a badar enaixò, una nova oportunitat per-duda i és que a les sèries de TV3encara no hem trobat una per-sona immigrada que interpretiun paper que no sigui d’immi-grant acabat d’arribar. I no ésuna crítica amb ganes de fersang, només que crec que hau-ríem de començar a fixar- nos enaquests detalls. I ho dic ambaquest ànim constructiu.

És precisament per això queahir que vaig veure el tràiler dela nova pel·lícula de Bigas Lunai Carles Porta em vaig posarmolt content. No només perquèel llibre de Manuel de Pedrolo ésun dels meus preferits. Tambéperquè el protagonista és barre-ja de sang catalana i senegalesa,l’Ibrahim Mane, i sembla que in-terpreta un gran paper i això ésun avanç en el nostre subcons-cient cap a la normalitat.

No cal parlar ni de quotes nide discriminacions positives,que tan malament sona enaquest i d’altres àmbits socials,però sí que val la pena que enshi fixem. Potser després deveure aquesta pel·lícula, moltsquan ens creuem a un morenetde pell pel carrer ja no el veuremtant com un forà i el veuremmés com un veí. Tot requereixtemps i esforç, però de mica enmica som- hi tots!

per Èric Bertran

4TV3 i l’arrelament

La Fundació Princesa de Giro-na va concedir el premi que duuel seu nom, en la categoria de in-vestigació científica, per a jovescientífics entre setze i trenta-cincanys. La reina d’ Espanya, Le-tízia, presidia l’acte en repre-sentació de la seva filla Leonor,qui no hi era perquè estava acol·legi, i que té nou anys.

Una cosa que pot sorpren-dre és que els actes no s’han ce-lebrat a Girona –com seria lò-gic- sinó a la residència d’estu-diants de Madrid. Una altracosa és que la princesa “Leo-nor”, el primer cop que parlaràen actes institucionals, el primerde tots, serà en el de “Princesade Asturias”, no pas el de “prin-cesa de Girona”. Per què? Per-què el principat d’Astúries era,des de l’any 1388 el títol dels he-reus del regne de Castella, quepassa davant del de Príncep deGirona, el que ostentaven els he-

reus de la Corona Catalano-aragonesa. Un altre cas de dis-criminació nacional.

A mi tant em fa on parli unanena, el mèrit de la qual nomésés ser filla de Felipe VI, sí queem molesta que dugui uns títolshistòrics, que tenen a veureamb una nació, la catalana, iamb uns territoris com els pa-ïsos catalans i a més Aragó,que tenen una història més bri-llant que no pas Castella. Peròa més em dol que la Leonor tin-gui títols de Duquessa de Mont-blanc, Comtessa de Cervera i se-nyora de Balaguer, em dol per-què em fa sentir més vassall, en-cara, d’ Espanya, per si no erapoc. Per això em venen al pen-sament els versos d’Antoni Ca-reta: “Mes vingué un jorn degreu memòria per Catalunya,trista sort! Vençuda fou…! Meslluità amb glòria contra d’un reivil i traïdor.

Actualitat a la xarxa

#TotsSom9N#Negociacions #Mur

@gasparblancafor: Els fanboys de Mashauran d'acceptar que faci un pas al costati els votants de la CUP s'hauran d'empassarque encara tingui algun càrrec.

@jaumaulet: El TC suspèn el Codi de Con-sum i la reforma de la Llei de Comerç deCatalunya. Arriba un moment que el TC jano fa ni fred ni calor. Put.

@pilarcarracelas: Cap als jutjats a con-templar tot un espectacle: una conselleratractada com una delinqüent per facilitarvotar quelcom que un Estat no vol.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 14 octubre 2015 línialescorts.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínialescorts.cat 14 octubre 2015

Un diari obert

L'últim votant d'Unió tanca La Vangu-ardia i sospira. Doblega el diari i tornaa topar amb el coi de titular. "El sí s'im-posa", llegeix. Quina necessitat hi haviade fer un titular així, Màrius? L'ambi-güitat del resultat ens permetia aferrar-nos a alguna falsa esperança, no entencper què el sí s'ha d'imposar, Màrius. Noho entenc. Comptàvem amb tu, amb laforça del seny periodístic.

L'últim votant d'Unió no s'explical'incipient canvi de rumb del diari, acos-tumat com està a l'immobilisme de la pu-blicació i a la coneguda tradició de nodeixar-se influenciar per la ideologia queostenta el poder. És ben estrany i mis-teriós, pensa. I decebedor, afegeix. L'ho-me, d'uns 54 anys i unes 54 empreses vi-nícoles, paga la consumició i s'aixeca dela terrassa del Sandor, deixant el diari iuns quants escons allà.

L'últim votant d'Unió camina Dia-gonal amunt amb les mans a la butxa-ca. Li sona el Whatsapp i el mira men-tre avança. El missatge ve del grup "Fa-milieta y más". Un dels 132 familiars deprimer grau que el conformen ha com-partit la notícia de la imputació de Mas,Ortega i Rigau pel 9N. A l'alçada de Gan-duxer amb Bori i Fontestà, l'home se'nfa creus i s'indigna profundament ambla decisió del TSJC. Tan profundamentque arriba a pensar per un moment quepotser sí que valdria la pena intentar...No, no, calla, no ens animem que, ambdiàleg, amb el mateix diàleg dels últimstres-cents anys, la situació s'arreglaràamb garanties. N'està convençut. Elque cal és la força del diàleg. I la de la pa-ciència eterna. Eterna com la glòria deDéu, aproximadament.

L'últim votant d'Unió creu que,malgrat tot, avui l'àpat al Via Veneto

ha estat especialment agradable. Ensurt satisfet, recordant els àpats d'a-quella Catalunya moderada que anysenrere en tenia prou no tenint-neprou. Aquell dinar és un dels pocs ras-tres de seny que queden al país. Sen-se representació parlamentària ni capmena d'influència efectiva, aquell di-nar passa a ser la força de la modera-ció. L'única força palpable. El car-paccio moderat, el bacallà moderat, lestrufes moderades. I poca cosa més. Laresta es confon amb una rauxa des-bocada que no aportarà res de bo aaquest país petit i difícilment autosu-ficient.

L'últim votant d'Unió se'n va cap acasa. Ara encara pot anar-hi. D'aquí auns mesos l'anarquia i el desordre ho im-pedirà, no podrà ni caminar tranquil·la-ment per un carrer assenyat. I ells no po-dran ser al Parlament per explicar-ho,per reclamar respecte, per exigir res-postes a l'aire, per suplicar que aquell en-gany del govern central sigui l'últim, perdemanar de genolls que aquell incom-pliment no es torni a repetir. Per quei-xar-se per sempre del seu benestar desempre.

L'home, d'uns 54 anys i unes 54 re-novacions de subscripció a una Vangu-ardia sempre lleial, creua pel carrerCarrasco i Formiguera abans d'arribara la seva finca i obrir la primera porta.Carrasco i Formiguera, pensa. Me n'hanparlat però no l'acabo d'ubicar. Últi-mament dediquen carrers a tothom. Noen volien fer un a aquell el Rubianes,també? Déu n'hi do. L'últim votantd'Unió tanca la porta de casa, deixa lesclaus al rebedor i anuncia la seva arri-bada amb una certa desgana. Roxana, yaestoy aquí, he comido fuera al final.

4L’últim votant d’Unióper @modernetdemerda

Si a les eleccions nordamericanes nomésvotessin els ciutadans de raça blanca, en-cara majoritaris en aquell país, Obama nohagués guanyat ni la presidència el 2008ni la seva reelecció quatre anys després.Com a dada, recordar que un 55% d'a-mericans blancs feren confiança pelsdos candidats republicans, mentre que un45% per l'actual inquilí de la Casa Blan-ca. Vol dir això que aquest fet resta legi-timitat i credibilitat al primer presidentafroamericà? En cap cas, però si explicaun decalatge entre les preferències pú-bliques de la majoria blanca i el de les mi-nories ètniques, negres i d'altres, que handecantat positivament amb el seu vot l'e-lecció d’Obama. Els estrategs del presi-dent demòcrata ho tenien clar i explota-ren aquest fet a favor seu. I ben fet que fe-ren, diríem. Aquí el sobiranisme n'hau-ria de prendre bona nota. I practicar-ho,per cert.

Així, una obvietat que pot resultar in-còmoda, rau en el fet que si només vo-tessin catalanoparlants, amb tota pro-babilitat, les candidatures de Junts pel Sii de la CUP serien clarament majoritàriesa les darreres eleccions catalanes. D'altrabanda si només haguessin estat els cas-tellanoparlants els que s'haguessin atan-sat a les urnes, ben lògicament, el resul-tat hagués diferit significativament de l'es-cenari anterior, per bé que la golejadaelectoral aquí es tornaria victòria còmo-da sense arribar, ni de bon tros, a la con-tundència anterior.

També juga un pes important l'ele-ment socioeconòmic i l'opinió que té laciutadania sobre la conducta dels partitsen tres eixos avui indissolublement units:crisi econòmica, corrupció i regeneraciódemocràtica. Per una part molt impor-tant de l'electorat castellanoparlant nin-gú ha representat millor que Ciuta-dans/Ciudadanos la vindicació d'aques-ta trilogia. Com sabem el partit de Rive-ra i ara d'Arrimadas no ha governat en-lloc i, en conseqüència, no pot ser acusatde casos de corrupció, de cap mena deprotagonisme en l'erupció de la crisi o deresponsabilitat amb crisis de bancs,bombolles constructores, xarxes clien-telars i llarg etc. No és poca cosa per almoment que vivim i amb tot el que ha cai-

gut, presentar-se a unes eleccions cata-lanes amb el doble argument: defenseml'espanyolitat a Catalunya i som políti-cament nets com una patena.

No passem per alt diverses dades, arasí incontestables: Ciutadans ha obtingutel 72% dels seus vots a la comarca del Bar-celonès i a les quatre comarques veïnes(el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Ma-resme), on es concentra el 63% de la po-blació del país. Si observem els resultatsen aquestes cinc comarques, observaremque la pujada de Ciutadans s'explica so-bretot per les pèrdues, d'una banda,dels dos partits d'esquerres no indepen-dentistes (el PSC i ICV) i, de l'altra, del PP.Posats a dir incomoditats és a l'espanyola,que ben poc occitana Vall d'Aran, on elsindependentistes han tret un pitjor re-sultat. Per sota del Baix Llobregat i del quevulguin. Dada també per prendre'n nota.Recordem que la candidatura lideradaper Inés Arrimadas va ser la més votadaen poblacions tan importants com l'Hos-pitalet de Llobregat, Sant Boi, Rubí, elPrat, Viladecans, Gavà, Esplugues, SantAdrià del Besòs, Ripollet i Barberà del Va-llès o al districte barceloní de Nou Bar-ris, entre d'altres. No és per prendre-hode broma i menys encara per fer judicisfrívols o d'absurda, per inútil, autocom-plaença política. Ahhhh!!! I d'aquesteseleccions, agradi o no és la realitat, ensquedem amb un tràgic fet: Junts pel Sí haestat clarament incapaç de captar nou vota l'àrea metropolitana. La llista única hafuncionat a la Catalunya "profunda" ons’inclouen, per cert, molts barris de Bar-celona, però ha punxat, com era d'espe-rar per inexistència de voluntat i d'obres,a la Catalunya castellanoparlant.

La pregunta és: i si, a partir d'ara, vo-ten els unionistes més, què passa? Vota-ran més els independentistes, i així suc-cessivament, fins a arribar a un empat tèc-nic ad aeternum, o el que seria igual aca-bar a un carreró sense sortida polític?

Comencem per fer-nos un favor, dirles coses pel seu vertader nom i acceptarla realitat en la seva justa i inequívoca me-sura. Altrament no es podrà fer la inde-pendència i, menys encara, fer-la amb ga-ranties plenes per tothom. Ara és l'horade començar a fer les coses ben fetes.

4Realitats electorals incòmodesper Marc Gafarot

@leotaxil: Els catalans volem ser tractatscom en Rodrigo Rato. Que ens retirin elpassaport espanyol i ja posats, el DNI. I grà-cies per l'experiència!

@dmontserratnono: Això de poder tro-bar-me una Soraya ballant al costat ho trobotan inquietant que per això fa anys que notrepitjo una disco.

Opinió en 140 caràcters

@gcalvetbarot: El TSJC ha de saber que lagarantia de la llibertat d'expressió i mani-festació són la seva raó de ser, la justícia.Mai una amenaça. Suport.

| 8 línialescorts.cat 14 octubre 2015

Està satisfeta dels primers 100dies al capdavant de l’Ajun-tament?

Molt satisfeta, però sense auto-complaença. Sóc conscient quequeden moltes coses a fer i que notot es pot resoldre amb pocs mesosde mandat. Però tenint en compteles limitacions, com el fet de ser ungovern de només 11 regidors i re-gidores, que per a molts de nosaltresés la primera experiència institu-cional i que hem tingut tots els focusa sobre des del primer dia, crec queels principals objectius els hem po-sat en marxa. I això és el més im-portant: els compromisos que vamadquirir ja els hem activat.

Vostè ha parlat recentment de di-ficultats i contradiccions. A què esrefereix?A què no tot depèn de tu. I repe-teixo, estem en minoria i això ens hoposa més difícil tot. També hem ha-gut d’aprendre com funciona lainstitució i interioritzar les regles deljoc i, mentrestant, intentar tirar en-davant el nostre programa.

Si pogués tornar a començar, fa-ria alguna cosa diferent?Ara que ja conec com funcionen elsmecanismes de l’oposició, segura-ment des del principi hauria in-tentat sistematitzar i fer pública larelació amb la resta de grups, per-què ens han retret que no col·la-borem amb ells però la veritat ésque no hem parat de parlar-hi.Potser no ho hem visibilitzat prou.De fet, nosaltres hem dit i repetitque estem oberts a pactes de ciu-tat i al consens, però algunes for-macions es dediquen a bombar-dejar i bloquejar el govern.

Està decebuda amb l’oposició?Bé, sí. Sento que he estat una micaingènua amb l’oposició. No vull po-sar tothom en el mateix sac perquèno tothom actua igual, però sí queés veritat que una pensa que elsgrups municipals actuaran en be-nefici dels interessos de la ciutat i nosempre és així. Hem vist que algunspartits utilitzen els mecanismes queté l’oposició amb ús partidista.

Expliqui’s.Alguns s’han dedicat, només co-mençar, a fer el que no s’havia fet maien cap altre mandat: convocar co-missions extraordinàries i plens ex-

traordinaris, entrar centenars depreguntes per secretaria per blo-quejar l’acció de govern... Nosaltresrespondrem totes les vegades quecalgui, però quan l’oposició et fa lamateixa pregunta en tres comissionsdiferents una setmana rere l’altraestà clar que ho fa des d’un interèspartidista per atacar i bloquejar elgovern.

Moltes crítiques van adreçades, enconcret, a vostè. L’exalcalde Triasja parla d’una alcaldessa que “bà-sicament es fa selfies”. Com s’hopren?Entenc que l’oposició faci les críti-ques que cregui convenients. Ésnecessari i saludable. Ara bé, crecque la ciutadania, ja no jo mateixa,agrairia que aquestes crítiques secentrin en temes concrets que l’a-fecten i que, sobretot, vagin acom-panyades de propostes.

Aquests primers mesos també haquedat clar que tindrà una fortaoposició per l’esquerra per part dela CUP. La preocupa?Preocupar-me, no. Però crec quehem d’estar d’acord amb unes reglesmínimes de respecte mutu perquèaquesta oposició sigui constructivai dels debats en surti alguna cosa in-teressant per a la ciutat, que al cap ia la fi és pel que estem aquí. Lliber-tat d’expressió tota, però sense co-accionar ni condicionar els altres.

Es veu quatre anys governant enminoria?Si fa falta, m’hi veig, sí. Ho estem fentja. Però també hem dit que som par-tidaris d’arribar a acords el més am-plis i estables possibles. Mentre aixòno succeeix, com a mínim treballemper arribar a pactes de ciutat sobretemes concrets, com en el cas delsrefugiats. Sigui com sigui, la portaestà oberta perquè puguem arribara acords més estables amb les for-ces que tenim coincidències pro-gramàtiques.

Pensa en el PSC i Esquerra? Hi aca-barà havent un pacte perquè en-trin al govern?Nosaltres estem oberts a parlar-ne,però de moment no hi ha conver-

ses concretes sobre això. Estem enun període electoral que no ho afa-voreix. Ja s’anirà veient.

Vostè ho preferiria, però.Jo sóc molt conscient que som el go-vern més en minoria que ha go-vernat Barcelona i, per tant, treba-llarem per arribar a acords el més es-tables possibles. Però en base al pro-grama, això sí, no a interessos par-tidistes.

Parlant del programa, una de lesdecisions que ha pres fins ara queha generat més polèmica ha estatla moratòria hotelera. Als barris onno hi ha conflictes amb el turismees moderarà o s’eliminarà la me-sura?Primer deixin-me dir que el que vo-lem fer és una política seriosa ambel turisme. Ens hem trobat un turis-me descontrolat que es va deixar to-talment en mans de la iniciativa pri-vada, com el cas de la Barceloneta,on els veïns ens segueixen pressio-nant i demanant reunions. Per aixòhem d’escoltar tothom. Fem unaproposta en positiu: cal posar ordrei els primers interessats són els em-presaris del sector. La mesura que ci-ten és temporal i ens ha de servir perfer una foto fixa i aplicar solucions.

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Marmol

“Cal posar ordre en el turisme: elsprimers interessats són els empresaris”

“Estem oberts a parlar del govern ambPSC i ERC, però perara no ho hem fet”

Entrevista

9 | línialescorts.cat14 octubre 2015

Canviant de tema, vostè destina-rà 96 milions del superàvit de l’an-terior govern a polítiques socials.A banda d’això, quines mesures es-tructurals prendrà per reduir lesdesigualtats?D’entrada hem posat en marxa me-sures de xoc com l’augment de be-ques menjador o els ajuts al llo-guer. Però cal pensar en una políti-ca a llarg termini. Des de mesures pergovernar l’economia de la ciutat i re-distribuir millor els beneficis, com lesrelacionades amb el turisme, fins agrans projectes de ciutat, com im-pulsar el transport públic desenca-llant el projecte del tramvia i reacti-vant les obres de la Sagrera. Tambéestem treballant per posar en mar-xa un pla de barris, ja que els més cas-tigats per les desigualtats necessitenuna intervenció extraordinària.

Parlant de pobresa, Barcelona haliderat la resposta de les ciutats en-vers el drama dels refugiats. Estàprevist que n’arribin uns 1.200. Laciutat està preparada?Sí, està molt més preparada que al-tres ciutats. Té grans serveis tècnics,d’emergència, protecció civil i social...Amb el nou responsable, IgnasiCalbó, estem treballant perquè s’a-daptin els plans que ja tenim aaquesta nova situació. És un reptemolt gran que tenim com a ciutatperquè estem davant d’una crisisense precedents. La xifra que citenencara no és oficial i, en tot cas, seràper al novembre. Després en po-drien venir més perquè estem par-lant de centenars de milers de per-sones que sol·liciten asil.

Tornant a temes més locals, ¿hi hauna voluntat expressa de tirarenrere projectes de CiU que ja es-taven molt avançats? La xarxaortogonal de bus, el pla de laRambla, la gestió de dues escolesbressol...Nosaltres apostem per la xarxa or-togonal, en som uns grans defen-sors, però s’ha endarrerit una faseperquè hi hagi participació veïnal peruna millor implementació. És unaclara aposta associada a la del tram-via. El que sí que hem fet, perquè eraun compromís, és aturar processosde privatització de serveis bàsics,com és el cas de les escoles bressols.

Aquest fet ha creat un problemaamb el nombre de places?Treballarem perquè no sigui així. Elque hi ha és un problema de fons,que és el govern espanyol del PP. Ungovern que atempta contra la sobi-rania catalana i municipal i que ambla Llei Montoro limita que no es pu-gui fer oferta i contractació pública.

El Top Manta és un altre dels rep-tes que afronta. El repunt de la pro-blemàtica es deu a una indefiniciódel seu govern amb la qüestió, talcom li han retret?En primer lloc, lamento que algunspartits de l’oposició hagin volgut uti-litzar el Top Manta per atacar el go-vern. Nosaltres hem mantingut elsdispositius de la Guàrdia Urbanaque ja funcionaven per encarar unconflicte que no és nou. I quans’ha produït un incident amb vio-

lència, hem estat taxatius i hem ditque no ho tolerarem. Dit això, el quehem fet ha estat ampliar la respos-ta. Només amb la gestió policial isancionadora de l’ordenança noés suficient, perquè el fenomen esmanté igual des de fa anys. Cal do-nar una resposta més integral quevagi als orígens. Cal ampliar la in-tervenció amb més educadors decarrer i fent un pla transversal per co-nèixer bé el fenomen i intentar in-tervenir més en les causes.

També volíem preguntar-li pelpetit comerç, un sector que el tépreocupat amb el tema de lesterrasses i amb decisions com lade prescindir de la pista de gel. Hacomençat amb bon peu amb elscomerciants?Hem dit sempre que el comerç deproximitat és essencial, i no nomésper ser una de les principals activi-tats econòmiques de la ciutat quegenera més llocs de treball que el tu-risme. És el nostre model de ciutat,diversifica l’activitat econòmica, co-hesiona els barris, genera més vida,seguretat, redistribueix la riquesa...Per tot plegat hem ampliat ajudesi intervencions. Una de les coses queha fet el nou comissionat de Comerç,

Miquel Ortega, és augmentar en160.000 euros les ajudes per gene-rar més activitats de carrer als dis-trictes i així beneficiar el comerç. Ianirem implementant diferents ac-tuacions. Sobre el fet de retirar la pis-ta de gel, la decisió responia a dife-rents motius i ha tingut molt con-sens a la ciutat. Seria criticable que

a canvi no féssim res, però diem quela pista privatitzava l’ús de la plaçaCatalunya amb una activitat poc sos-tenible i que la substituirem per ac-tivitats de carrer, familiars, i diversi-ficarem les actuacions perquè arri-bin a més barris i districtes.

No podem acabar sense pregun-tar-li pel procés sobiranista. Veu-rem un Ajuntament més implicaten el procés, a partir d’ara, peraconseguir el referèndum vincu-

lant que vostè reclama per des-bloquejar el conflicte?Aquest és un dels grans temesque no han de ser només cosa dela formació que és al govern, sinóque s’ha de decidir dialogant ambla resta de grups municipals. Peròcrec que és una evidència que calun referèndum, perquè el 27S hadeixat uns resultats molt igualats enclau plebiscitària però molt clars en-vers el dret a decidir. Hi ha una ma-joria de vots i d’escons que defen-sa que els ciutadans es puguin ex-pressar en un referèndum.

Es replanteja la seva posició res-pecte a l’entrada de Barcelona al’AMI?Nosaltres mantenim la nostra pos-tura al respecte. Creiem que cal unaconsulta a la ciutadania de Barcelo-na perquè pugui decidir-ho ella ma-teixa, però per fer-ho caldria que hihagués consens amb la resta degrups municipals. És una possibilitat,però crec que l’important no és si Bar-celona entra a l’AMI o no. L’importantés poder fer un referèndum a Cata-lunya per donar una sortida al con-flicte. I amb això, com a demòcrates,hi estarem compromesos i farem elque estigui a les nostres mans.

“Només amb lapolicia i les sancions

no se soluciona el Top Manta”

“Mantenim la nostrapostura respecte a

l’entrada de la ciutat a l’AMI”

Entrevista

A les Corts, un dels principalsreptes que afronta és solucio-nar els problemes de mobilitatque generen els dies de partital Camp Nou. Els veïns dema-nen que s’augmenti el trans-port públic. Ho farà?Sóc absolutament conscient deles dificultats que generen elspartits del Barça en temes demobilitat. Obrirem un espai detrobada amb el veïnat, la Guàr-dia Urbana i el Barça per anarmillorant la comunicació i avan-çar en la presa de decisionsconjunta. Per a nosaltres és fo-namental la col·laboració entretots i la planificació conjunta

amb el Barça per gestionar lamobilitat que generen els par-tits. Per altra banda, alguns delsprojectes concrets que impul-sarà el nou govern municipal ique han de contribuir a millorarla mobilitat en general al dis-tricte de les Corts també seranpositius per resoldre aquestaproblemàtica en concret. Re-sumint, em refereixo a la novaxarxa de bus i a la unió deltramvia per la Diagonal, queampliaran l’oferta de transportpúblic per accedir al Camp Nou.També serà positiva la milloradels carrils i aparcaments per abicicletes.

“Obrirem un espai amb el veïnat iel Barça per tractar els problemes”

LES CORTS

14 octubre 2015

Les Corts| 10

línialescorts.cat

Després de gairebé un any d’o-bres, la plaça del Centre ja té en-llestit el seu nou aspecte. La re-forma de la plaça ha consistit aintentar aconseguir una millorconnexió entre les dues bandesde l’espai, una de les quals for-ma part de les Corts i l’altra deSants, ja que la plaça està par-tida pel mig pel pas de l’avin-guda Madrid.

El projecte de transformaciód’aquest espai ha inclòs una sè-rie d’aportacions ciutadanesgràcies a un procés participatiuper recollir diferents sensibilitatsi, segons expliquen des del Dis-tricte, “millorarà la interrelacióentre Sants i les Corts, sobretoten l’àmbit de l’eix comercialque comparteixen els dos ba-rris”. Les obres també han per-mès ampliar la zona de jocs in-fantils i de vegetació i fer una al-tra font perquè cada part de laplaça en tingui una. Des delDistricte també recorden que“els dos passos de vianants s’hanampliat i ara fan fins a set me-tres d’amplada per millorar laconnexió nord-sud en aquestafrontera entre els districtes de lesCorts i Sants-Montjuïc i incre-mentar la percepció de plaça”.

Per últim, les obres, ambun pressupost d’1,9 milions,també han permès renovar totl’enllumenat amb fanals de ledsde llum blanca, millorar la il·lu-minació dels espais d’estada, lainstal·lació de baranes de vidresa l’accés del metro i la creació

d’un espai a velocitat reduïda, atocar de les façanes.

La transformació de la plaça,però, no ha acabat de satisfer to-

thom. Una de les veus crítiquesés la del veí Aurelio Marcé, queha explicat a Línia Les Cortsque“no és cert” que s’hagi fet un pro-cés participatiu, ja que “cap veíni entitat radicats a la mateixaplaça, que són els principalsafectats i interessats, hi ha par-

ticipat ni se'ns ha demanatcol·laboració”. Marcé afegeixque “més aviat ha estat al con-trari: alguns dels suggerimentsque en alguna reunió del barri,o bé a través d'aquest mitjà oamb algun contacte que hemtingut amb responsables delDistricte, no han estat atesos”.

Aquest veí, que reconeix“que hi ha hagut millores”, de-nuncia però que “les terrassesdels bars no estan senyalitzades;el mobiliari urbà és escàs i malsenyalitzat; els jardins no tenenla protecció d’una vorada de25-30 centímetres que dissua-deixi de caminar-hi; al parc in-fantil li falten gronxadors; a ve-gades és perillós i difícil l’accésa l’únic garatge de veïns; i nos’ha senyalitzat el carril de cir-culació que hi ha quedat”.

Imatge de la plaça un cop fetes les obres. Foto: Línia Les Corts

La plaça del Centre estrena ‘look’ després d’un any d’obres» La reforma millora la connexió entre els districtes de les Corts i Sants» Algunes veus crítiques denuncien “la poca ambició de les obres”

Les Corts celebra aquestdissabte el Dia Sense Cotxes

SOSTENIBILITAT4L’acabada detransformar plaça del Centre iels seus voltants acolliranaquest dissabte una nova ediciódel Dia Sense Cotxes.

Es tracta d’una jornada quebusca potenciar la mobilitatresponsable que afavoreixi laseguretat, la responsabilitat, laprevenció i la sostenibilitat.Per tot això, al llarg del dia s’or-ganitzaran diferents activitatsaptes per a totes les edats. A lesCorts l’experiència del Dia Sen-se Cotxes es viurà a l’avingudaMadrid i el carrer Berlín, entre

el carrer Galileu i el carrer Gui-tard. Es tracta del tram on hi hala remodelada plaça del Centre,que amb la celebració d’aques-ta diada, viurà la seva presen-tació pública.

Al llarg del dia hi haurà unespai de lectura, l’espectacleartístic ‘Aparcat’s’, una zonaamb cistelles i porteries perjugar a bàsquet i futbol, exhi-bicions d’skate, xocolatada, jocsinfantils, actuació de jazz, poe-sia al carrer, una ruta guiadaamb bicicleta, escacs, aeromo-delisme i horts urbans.

Venut a les Corts un premi de31,5 milions d’euros de l’ONCELOTERIA4El responsable delpunt de venda de loteria ONCEdel carrer Europa, a darrere ElCorte Inglés, va ser l’encarregatde vendre el butlletí de l’Euro-jackpot -loteria europea que al’Estat ven l’ONCE- premiat di-vendres passat amb 31,5 mi-lions d’euros.

En declaracions a BTV, An-tonio Rodríguez -discapacitat de58 anys i venedor de l’ONCEdes de 2008- ha assegurat que“l’afortunat molt probablementserà un client habitual. O qui si-gui que s’hagi acostat al meu

punt de venda. Estarà molt fe-liç, segur. I jo molt contentd’haver-li donat el premi”.

La loteria Eurojackpot, lacompetència de l’Euomilió, escomercialitza a 18 països euro-peus i consisteix a encertar cincnúmeros d’un total de 50 pos-sibles i dos de sols d’entre 10 aescollir.

Abans d’aquest divendres elpremi més important que haviadonat l’ONCE era l’Extra del’Estiu -consistia en 20 milionsd’euros- que va anar a parar a lapoblació de Cambrils.

RedaccióLES CORTS

Les obres han tingut un

pressupost d’1,9 milions d’euros

Els vianants i les bicicletes, protagonistes del Dia Sense Cotxes. Foto: Arxiu

Agenda Nacional | Rigau i Ortega declaren pel 9N i Mas ho farà demàLa consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta Joana Ortega, van

declarar ahir davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver participat en l'organització de la consulta del 9N. Rigau i Ortega només van respondre les preguntes del jutge. Al

carrer, més de 500 persones es van concentrar en suport a les declarants. Demà serà el torn d’Artur Mas.

| 12Les Cortslínialescorts.cat 14 octubre 2015

Arrenca el curs de l’Aulad’Extensió Universitària

GENT GRAN4El nou curs del’Aula d’Extensió Universitàriaper a la gent gran de les Corts jaestà en marxa des del passat diacinc d’octubre.

Es tracta d’una iniciativaque té com a objectiu oferir unaformació continuada i de nivelluniversitari a les persones ambinquietuds culturals i amb eldesig de mantenir-se intel·lec-tualment actives al llarg de laseva vida. Els cursos estan for-mats per conferències de tot ti-pus de matèries (història, lite-ratura, art, ciència, economia…)de manera que els alumnes po-

den seguir assistint a les classesmentre ells vulguin, ja que elprograma és diferent cada any.Les classes les imparteixen pro-fessors universitaris i especia-listes en la matèria.

La regidora de les Corts,Laura Pérez, afirma a aquestapublicació que l’Aula d’ExtensióUniversitària demostra que “te-nim un potencial enorme amb lanostra gent gran i crec que a lesCorts hi ha iniciatives comaquesta que té uns programesespectaculars. Té molt mèritcom s'ha organitzat la nostragent gran”.

Intensitat, alegria i emoció. D’a-questa manera es podria definir laFesta Major de les Corts d’en-guany que va posar el seu punt fi-nal abans d’ahir després d’onzedies on els cortsencs han pogutgaudir d’un programa farcit d’ac-tivitats.

La Festa Major va arrencar elpassat dia dos amb diferents ac-tivitats, com ara el sopar de donesi un concert a la plaça de la Con-còrdia. Al llarg de dissabte i diu-menge van tenir lloc un gruiximportant de les activitats mésdestacades, com ara el concert del’Orfeó de les Corts, el correfocunitari, el pregó -pronunciat perJoan Hugué en representació del’Espiga- i la diada castellera. En-tre setmana la intensitat va baixaruna mica, especialment dilluns idimarts, però dimecres el pro-grama ja va tornar a arrencaramb força amb la mostra de co-merç Mirall de Pedralbes i la pre-sentació de la Jove OrquestraSimfònica de les Corts.

Dijous, per escalfar motorsde cara l’últim cap de setmana, elscortsencs van poder gaudir d’un

concert de tribut als Beatles i unasessió de jazz amb la Big BandJazz Maresme. Així doncs, eltram final de la festa va començardivendres passat, on el programava incloure una gran quantitatd’activitats, com ra les havaneres,el concert jove o el concert deManu Guix.

Al llarg de dissabte, diumen-ge i dilluns el protagonisme se’lvan endur la botifarrada popular,el 15è Open d’Escacs, el mercat desegona mà Riera Blanca Market,la trobada de puntaires, l’espec-tacle de dansa a la Caldera, el con-cert recital ‘Amb Ovidi al Cub’, lajornada de portes obertes al Mo-

nestir, la guerra de confeti enhomenatge a Oriol Canals i el cas-tell de focs que va cloure la FestaMajor.

VALORACIÓ POSITIVAAriadna Isern, presidenta de la Fe-deració d’Associacions i Comis-sions de festes de les Corts, ha ex-plicat a Línia Les Corts que “laFesta Major ha anat molt bé, eltemps ens ha respectat”. Isern estàmolt satisfeta amb “la guerra deconfeti, que va servir perquè tor-néssim a gaudir com fèiem ambl’Oriol i amb actes el concert recital‘Amb Ovidi al Cub’, el concurs depaelles o el dinar ecològic”.

Imatge de la guerra de confeti en homenatge a Oriol Canals. Foto: Twitter

Les Corts tanca onze dies d’una Festa Major intensa

RedaccióLES CORTS

14 octubre 2015

Entrevista| 14

línialescorts.cat

Com valora aquests primerstres mesos de feina al cap-davant del Districte de les

Corts?Des d’un vessant personal, moltil·lusionants. Vaig tenir l’oportunitatd’escollir les Corts i em feia moltail·lusió poder-hi treballar per mol-tes raons, sobretot per les caracte-rístiques del veïnat i les diferènciesentre els barris. Han estat tres me-sos molt intensos. Hem rebut mol-tíssimes persones, algunes que noles havien rebut mai abans. I això ésil·lusionant, per una banda, peròtambé molt intens. Tenim molta fei-na per fer.

Vostè s’estrena en la política insti-tucional, però ha estat l’escollidaper liderar un dels districtes tradi-cionalment més còmodes. Suposoque això li dóna tranquil·litat...Bé, en realitat les Corts té la fama detranquil però també de ser el niu deproves a nivell de ciutat. A les Cortses fan moltes proves pilot i estudisque després serveixen per replicara altres districtes. Per tant, aquí tensla responsabilitat de marcar camí enmolts àmbits, com per exemple elPla de Comunicació que ben aviatfarem. Per tant, jo el veig com un dis-tricte estratègic.

Coneix bé la realitat de les Corts?Sincerament, tenia por a desco-nèixer el districte, però cada diaque passa m’adono que el conei-xia més del que em pensava. Heviscut molt a prop sempre i, pertant, moltes coses no són noves.Potser el barri que desconec mésés Pedralbes, però la resta ho tincforça per la mà.

Durant la darrera legislatura, per-sones de Barcelona en Comú, comJanet Sanz, es van mostrar molt crí-tiques amb la política de l’exregi-

dor Vives. Què poden notar de di-ferent els veïns amb vostè de re-gidora?La Janet Sanz coneixia molt mésl’Antoni Vives que jo. Per tant, a mifer aquesta comparació em resultauna mica complicat. En general,però, sí que crec que ja es pot no-tar un canvi d’estil, en tant que no-saltres posem molt més l’èmfasien els processos, en com fem les co-ses i qui hi participa, i no tant en lesmesures de despatx.

En el programa de la Festa Majorque hem celebrat han desaparegutels textos institucionals presen-tant la festa. És una declaració d’in-tensions en aquest sentit? Tindrà unperfil més baix?De vegades, per empoderar la ciu-tadania, i una comissió de festes queestà treballant tot l’any perquè laFesta Major sigui un èxit, com a re-gidora has de fer un pas enrere. Jono parlaria de perfil baix, sinó d’e-vitar copar els espais que té la ciu-

tadania per fer sentir la seva veu. Lihe de dir que la primera vegada quevaig veure el programa de la FestaMajor de l’any passat em va es-pantar: era tan institucional i deiatan poc de les festes populars...

Entrant en matèria, un dels gransreptes que haurà d’afrontar gira en-torn del Camp Nou, començantpels problemes de mobilitat. Aug-mentaran el transport públic comdemanen els veïns?Crec que ja hi ha certes accions ques’estan prenent des de l’Ajunta-ment que ens ajudaran a milloraraquest problema, com pot ser la xar-

xa ortogonal de bus o la connexiódel tramvia per la Diagonal. Estic se-gura que tot això afavorirà que eltrànsit en els dies de partit no es vegitan afectat. Però cal ser conscientsde la complexitat que significa queen un espai s’apropin 75.000 per-sones de mitjana cada partit. Hi haproblemàtiques que són de difícilsolució, però treballarem per in-tentar millorar-les. No només enl’àmbit de la mobilitat, sinó en totala resta.

Com?Començant per crear un espai departicipació amb els veïns, el Barçai la resta d’actors per poder tractaraquests temes i treballar conjunta-ment per assolir mesures concretesals entorns del Camp Nou.

Parlant dels entorns del Camp Nou,un altre tema preocupant és el dela prostitució al carrer. Vostès por-taven en el seu programa abordarel problema. Què faran?En primer lloc, fer una divisió entreel que és treball sexual i el que és ex-plotació sexual. Crec que un delserrors de l’anterior govern era no feraquesta diferenciació i tractar de lamateixa manera un cas i l’altre. Enel primer, el que farem nosaltres ésaturar la criminalització d’aquestesdones, començant per vetllar pelsseus drets laborals. I en el segon casfarem una taula específica a nivellde ciutat per abordar un problemaque és molt greu i que cal comba-tre amb molta serietat.

Un altre dels grans reptes és elprojecte de la Colònia Castells. Qui-na és la seva posició al respecte?Què farà amb els veïns dels núme-ros 239 i 241 del carrer d’Entençaque es volen quedar “a viure i mo-rir” on han viscut sempre?Efectivament, aquest és el granrepte que tenim a les Corts, el mésimportant, i on posarem més es-forços per reorientar-lo cap a una so-lució favorable per a tots i totes. Aramateix, com vostè diu, el conflicte

es troba amb els veïns dels blocs 239i 241 d’Entença, amb els quals ja enshem reunit. I jo li diria que la posi-ció de voler-se quedar no està con-sensuada. És cert que hi ha una partde veïns que afirmen això, però unaaltra part no ho veuen així. Neces-sitem fer un mapa real de la situa-ció i donar veu a tota aquesta gentafectada, que fins ara no ha estatprotagonista.

Expliqui’s.Més enllà de les reunions, el que jahem fet nosaltres és iniciar un nouprocés, que començarà de maneravisible el dia 26 de setembre, quanmantindrem la primera trobadaamb els veïns i veïnes a la mateixaColònia Castells o ben a prop per fa-cilitar que hi vingui tothom. Ambaquesta convocatòria iniciarem untreball conjunt per explicitar la vo-luntat veïnal, detallar en quina si-tuació ens trobem i arrencar un pro-cés que acabarà amb una decisióque, òbviament, ara no sabem.

En aquesta decisió que evident-ment encara no tenen presa, hientra però la possibilitat d’aturar elprojecte?Hi entren totes les possibilitats,però el que cal és trobar un puntd’entesa entre tots els actors. No estracta només d’una decisió de Dis-tricte, sinó de ciutat. Sigui com si-gui, de moment no vull posar l’èm-fasi en la decisió, sinó en el procés.No em vull avançar valorant el queés possible i el que no. Ara toca ferbé les coses i escoltar tothom,veïns i veïnes inclosos, que fins arano s’havia fet.

Un altre pla important és el de lazona d’Europa-Anglesola. Fa mesosalguns veïns se’ns queixaven que

tot avança més lentament del quevoldrien. Què en pensa?[Somriu]. És un comentari recu-rrent, jo també el feia. És la sensacióque tot va lent. Pel que fa al nouequip de govern, hem necessitatuns mesos per adaptar-nos a lainstitució i començar a treballar,però crec que no estem anant méslents que altres governs quan hanarrencat. El tema d’Europa-Angle-sola és complex i requereix temps.Entenem les queixes dels veïns i ensagradaria tenir una solució al res-pecte, però ara mateix no és així. Es-tem en la fase d’anàlisi. Ara tenim uncalendari de reunions que comen-cen aquest mateix mes i que espe-rem que doni fruits aviat.

Una altra qüestió que el districtearrossega des de fa molts anys és laconstrucció de la residència per agent gran al carrer Benavent. Es faràen aquest mandat?Nosaltres hi posarem tots els esfor-ços perquè així sigui. Ja hem parlatamb la Generalitat, que és qui té lacompetència per fer-ho, i insisti-rem perquè es faci. A les Corts ensdeuen alguns equipaments i noprecisament secundaris. Aquest n’ésun i jo faré tot el que estigui al meuabast perquè es materialitzi. Però,òbviament, no depèn només de mi.

Acabo preguntant-li pel petit co-merç. Què té pensat fer per ajudarel sector?Els objectius del nostre govern es-tan molt enfocats a promoure el pro-ducte de proximitat i el consum res-ponsable. I, particularment, a lesCorts crec que és molt interessanttota la potencialitat que tenim en re-lació amb Sants. Hem de connectarmés els dos districtes i donar suporta les bones iniciatives dels eixos.

“Iniciem un nou procés a laColònia Castells: el dia 26hi ha la primera trobada”

“Hem de marcar camíen molts àmbits. Les Corts és un

districte estratègic”

Perfil | Una regidora que ve del tercer sector Laura Pérez (Barcelona, 1982) té estudis en periodisme i cooperació internacional al desenvolupament

i fa anys que està vinculada al tercer sector. Ha treballat en una llarga llista de projectes a l’AmèricaLlatina, així com en l’eliminació de la violència sexual a l’espai públic. Assegura que no s’ha conformatmai perquè entén “el greu perill que és quedar-se de braços plegats”. És mare d’una nena de dos anys.

Laura Pérez / regidora de les Corts

Laura Pérez, la nova regidora del Districte de les Corts, ens rep quan acaba de complir 100 dies al càrrec. “La majoria de coses que veuen al despatx no són meves, encara no he tingut temps de fer-me’l meu”, comenta somrient. Un fet que evidencia que aquests primers tres mesos han estat intensos.

Arnau NadeuLES CORTS

14 octubre 2015

Comerç| 16

línialescorts.cat

L’Ajuntament ha mogut fitxa. Di-vendres passat, el comissionatde Comerç, Miquel Ortega, vapresentar, acompanyat del tinentd’alcalde d’Economia, GerardoPissarello, les línies generals i es-tratègies del govern municipalrespecte el petit comerç. Ambaquestes mesures, el govern mu-nicipal vol “revitalitzar” el sectori aconseguir crear ocupació.

Una de les principals accionsserà l’aplicació d’un pla de xoc,dotat amb 150.000 euros, per im-pulsar l’activitat comercial als 11barris més afectats per la crisi i in-tentar reduir l’efecte de la “per-siana abaixada” amb activitats dedinamització i la promoció delsproductes de proximitat.

El nou govern també apostapel “comerç responsable” i per re-

forçar el vincle entre la ciutada-nia i el petit comerç. A més, es do-tarà amb 72.600 euros l’elabo-ració d’un cens actualitzat de bo-tigues de la ciutat.

NOVA TOPADANi el pla de xoc, ni el cens de co-merços ni la promoció dels pro-ductes de proximitat. La qüestióque ha aixecat més polseguera haestat la decisió d’endarrerir l’en-cesa dels llums de Nadal per a l’1de desembre per “estalviar un20% en despesa energètica”, se-gons l’executiu, i la celebració d’u-

na mostra de “comerç responsa-ble” a la plaça Catalunya, encomptes de la pista de gel. Uncanvi de model que el sectorsembla no haver paït bé. En uncomunicat conjunt de diverses as-sociacions –entre elles la Fun-dació Barcelona Comerç, la Con-federació de Comerç i BarcelonaOberta– es critica la decisió is’assegura que “la data proposa-da no s’adequa a les necessitatsdel sector”. Per aquest motiu,els comerciants insten l’Ajunta-ment a rectificar i avançar l’encesade llums.

El full de ruta municipal per alcomerç neix amb controvèrsia» S’impulsarà un pla de xoc de 150.000 euros per revitalitzar el sector» S’endarrerirà l’encesa dels llums de Nadal i els botiguers ho critiquen

Sants-Les Corts oferirà unvehicle per portar la compraINNOVACIÓ4Els clients de l’EixSants-Les Corts podran gaudiraviat d’un vehicle elèctric que elsporti la compra que facin a lesbotigues associades a l’entitat.

Els comerciants podran ofe-rir aquest servei gràcies a unconveni signat amb l’empresa E-Company, que subministraràun exemplar d’aquest vehicle al’eix comercial preparat per dur-hi el carret de la compra, capsesi bosses, amb l’única condicióque els recipients contenidorsestiguin adaptats a les mides delvehicle. A més, si el client hodesitja, podrà pujar al cotxe

amb la compra fins al seu do-micili.

L’àmbit d’actuació d’aquestvehicle serà els barris de Santsi les Corts, de dilluns a dissab-te de 10 del matí a dos quarts denou del vespre. El servei es po-drà demanar mitjançant l’apli-cació de missatgeria Whatsapp,un SMS, telèfon i a través de laxarxa social Facebook. Aquestaúltima possibilitat es farà servirquan les altres tres fallin.

Més endavant s’estudiaranaltres vies de comunicació, comara la creació d’aplicacions mò-bils o a través d’una web.

CINEMA4El 21 d’octubre del’any 2015 va ser el dia en el qualMarty McFly i Doc Brown vanarribar al futur des de l’any1989 a bord del mític Delorean.Així arrencava la segona pel·lí-cula de la trilogia Regreso al fu-turo, dirigida per Rober Ze-meckis i protagonitzada per Mi-chael J. Fox.

Per celebrar aquesta efemè-ride, marcada en vermell pelsfans de la saga, l’Illa Diagonal ce-lebrarà el pròxim dia 21 un pas-

si amb les tres pel·lícules deRegreso al futuro a l’AuditoriAXA de l’Illa. El preu de l’en-trada és de 10 euros, i tota la re-captació es donarà a la fundacióMake-a-Wish, una entitat senseànim de lucre que es dedica a ferrealitat els desitjos dels infantsmalalts arreu del món.

Paral·lelament al passi delsfilms, el centre comercial expo-sarà una rèplica del cotxe Delo-rean que servia com a màquinadel temps. La projecció arren-

carà a dos quarts de sis de la tar-da d’aquell dia.

La segona pel·lícula de latrilogia –la primera i la tercerafeien viatges al passat– està am-bientada en l’actual any 2015, toti que alguns dels invents i cos-tums que hi apareixen –comara un monopatí volador o unesbambes que es corden soles– es-tan bastant lluny de l’actual re-alitat. Tot i així, aquella pel·lículava encertar amb avenços comara les vídeotrucades.

RedaccióBARCELONA

Una imatge del servei que oferirà el vehicle. Foto: YouTube

El Delorean aterra a l’Illa

La saga va ser tot un èxit durant els anys 80 i inicis dels 90. Foto: Arxiu

Infantil | El Pedralbes Centre col·labora amb Chic y Tin“Un espai per gaudir en família”. Així és com descriu el Pedralbes Centre l’activitat que

durà a terme aquest dissabte durant tot el dia a diferents espais de la superfície comercial.El Chic y Tin és un esdeveniment que oferirà activitats per a tota la família i per gaudir

entre els pares i els fills amb els valors del respecte, la vida saludable i l’esportivitat.

17 | Entrevista línialescorts.cat14 octubre 2015

Afronta un Nadal sense lapista de gel de plaça Cata-lunya. Considera encertada

aquesta decisió de l'Ajuntament?No. Era un acte consolidat i en-guany hauria estat el cinquè any. Peròl’espai on s’ubicava és públic i l’A-juntament el cedeix a qui creu. Res-pectem la seva decisió, tot i que pera nosaltres era molt important.

Com a alternativa a la pista, fa pocva parlar sobre una “descentralit-zació” dels actes de la Fundaciódurant el Nadal. En què consisti-rà aquest nou model?Quan ens van dir ‘no’ a la pista de gel,vam presentar un projecte amb di-verses activitats rotatives i itinerantsals diferents eixos de la ciutat. Ensagradaria, no obstant això, que la co-ordinació dels actes es fes entre laFundació i l’Àrea de Comerç. Però en-cara no sabem com es farà.

No hi haurà, llavors, cap acte cen-tral com la pista...Organitzat per la Fundació no. No sa-bem si l’Ajuntament celebrarà algu-na cosa. Nosaltres volem descentra-litzar els actes a tots els districtes. Lapista de gel, per les seves dimensions,no es podia ubicar a gaires llocs.

Per altra banda, el govern muni-cipal vol implementar un enllu-menat nadalenc “més sostenible”.Creu necessari aquest canvi?No ens podem posar benes abans defer-nos la ferida. Ara estem parlant de

l’enllumenat de Nadal del 2015 elqual, per a la tranquil·litat dels nos-tres companys botiguers, conti-nuarà sent igual que el passat, ja quela subvenció de l’Ajuntament esmantindrà. No passa el mateix, però,amb la subvenció per il·luminarMuntaner i Via Laietana, els dos ca-rrers que es volien enllumenar mit-jançant un concurs públic.

L’Encén el Nadal...Sí. Es premiarà els guanyadors, peròl’enllumenat no es col·locarà a no serque hi hagi un acord entre els boti-guers d’aquella zona i el consistori perpagar la il·luminació al 50% cadascú,com es fa a la resta de carrers.

Amb més o menys llums, com espresenta la campanya de Nadal? Les expectatives són bones. Els indi-cadors econòmics ens mostren quela baixada de les vendes ja s’ha atu-rat. Això no vol dir, però, que hàgimde tirar coets. Ara ja estem començanta remuntar, i esperem que, de mit-jana, ens vagi millor.

Fa un any, vostè ens va dir en unaentrevista que el petit comerç bar-celoní “havia albirat terra”. Podemdir, dotze mesos més tard, que elsector ha arribat a la costa?Si no hi ha cap factor aliè que pro-voqui un canvi de la dinàmica, sí.

El top manta podria ser un d’a-quests factors externs de què emparla. Creu que l’Ajuntament ac-tua amb fermesa davant d’aquestfenomen? En aquesta problemàtica han coin-cidit diversos factors: un canvi d’Ajuntament, la sensació que el nou

equip de govern seria més permis-siu i el fet que a l’estiu hi ha més man-ters. Tot això ha provocat un augmentdels manters als carrers i menys efec-tius de policia amb unes directriusd’actuació, creiem, poc clares.

Ara ja ha passat l’estiu. Esperem que minvi la presència demanters a la ciutat i s’encari aquestproblema, que no només és una di-ficultat per als botiguers, sinó quetambé és una qüestió social. Com-prenem que aquesta és la forma deviure de moltes persones, però aixòs’ha de solucionar perquè no espot permetre que molts carrersamb fort trànsit de vianants estiguininundats de mantes.

O de terrasses... Considera ne-cessari reduir-les, tal com es plan-teja des del govern municipal?Aquest és un tema complicat. Hi hamolts bars que tiren endavant grà-cies a les seves terrasses. Els nostrespassadissos són els carrers de la ciu-tat, per on la gent hi passeja. Per tant,volem que estiguin ordenats, peròtambé creiem que les terrasses ani-men la vida dels nostres carrers.Hem de ser sensibles amb aquestaqüestió.

S’han posat en contacte amb vos-tès des de l’Ajuntament per trac-

tar la possible reducció o no de lesterrasses?No, però nosaltres som part interes-sada i hem demanat participar-hi.

Unes terrasses que se solen omplirde gent els diumenges. Comafronten l’obertura en festius decara a l’any vinent?En aquest tema hem de seure a ne-gociar amb totes les organitzacionsque formen part del món del comerçi els sindicats.

Aquests diumenges servirien peratraure turistes, un sector que l’A-juntament també s’ha proposat re-gular. Com afectaria al comerçuna reducció dels visitants?No es tancaran instal·lacions, els tu-ristes seran els mateixos. Ordenar lacasa no vol dir tancar-la. És bo, tan-mateix, que hi hagi una visió de fu-tur positiva perquè les inversionsno marxin. El que també seria bo ésesponjar el turisme a altres zones dela ciutat, perquè doni vida als barrisi els turistes puguin descobrir novesicones de Barcelona.

Nadal, terrasses, top manta, tu-risme... Creu que han començatamb bon peu amb el nou govern?Sí. L’escenari ha canviat i hi ha uns ac-tors que no coneixem, però creiemque hi ha d’haver una relació de con-

fiança perquè ens puguem conèixeri crear vincles que abans no hi erenperquè no ens coneixíem. Hem d’a-conseguir entre tots que no hi hagibarreres i tenir un diàleg franc.

Un punt de partida és el conveni decol·laboració que han signat re-centment?Sí. Aquest és un acord que valoremmolt positivament, perquè ens dónaeines importants per dinamitzar elsnostres eixos. A més, amb el comis-sionat de Comerç, Miquel Ortega,hem tingut diverses reunions i anempel bon camí pel que fa al diàleg i ala coneixença. Que després puguemestar d’acord amb moltes coses... elcamí ens ho dirà.

Sigui com sigui, seguirà VicençGasca al capdavant de la Fundacióper afrontar els reptes del comerçlocal en els pròxims anys?Acabo mandat a principis de l’anyque ve, però restaré a disposiciódel nou president.

Quina és la relació de la Fundacióamb Barcelona Oberta? Tots els criteris són respectables. A laFundació hi havia diferents posturesque feien que el discurs no fos tancomplet com ho és ara, on la majo-ria dels patrons de la Fundació de-fensem la mateixa línia.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Als peus d’un Mercat de Sant Antoni encara en obres, Vicenç Gasca, que finalitzarà el seu mandat a principis de l’any que ve, fa una crida al diàleg per consolidar el model barceloní de comerç de proximitat.

“Hem d’aconseguir eliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 18 14 octubre 2015línialescorts.cat

19 |

14 octubre 2015

Entrevistalínialescorts.cat

Mesura de Govern | Les Corts vers la inclusióEl Districte de les Corts impulsa des de fa temps una Mesura de Govern que té com a

objectiu avançar en la inclusió de totes les persones que tenen necessitats individuals i socialsespecials. Fa poc es va presentar el treball Construint la inclusió, en el qual 18 testimonis

expliquen els projectes que desenvolupen. Aquest és un d’ells. Per saber-ne més:

Aquest programa es treballa sem-pre, o gairebé sempre, dins delshospitals. Hi ha la qüestió delspermisos d’imatge, és molt difícilfotografiar adolescents que estaningressats.

Llavors?Llavors és molt complicat do-nar-se a conèixer i, encara mésimportant, fidelitzar un grup detreball perquè la gent entra i surtdels centres. És una dificultatafegida al propi procés de creació.

Entenc.En el programa de teatre socialsón ells els protagonistes, es con-verteixen en narradors de la sevapròpia història, traslladen les se-ves vivències al teatre, és unamena d’assaig a partir de la rea-litat.

Si mira enrere?De tot això fa quatre anys, fins al

punt que Brots s’ha vinculat moltestretament a Pallapupas, que ésla companyia que ha acollit aques-ta iniciativa. Treballem en base alTeatre de l’oprimit, que és unatècnica molt concreta que parteixde la persona que té un desig i llui-

ta per aconseguir-lo però no desde l’opressió.

Des d’on?Des de l’expressió. Treballem tèc-niques per donar veu al col·lectiude malalts mentals, per tal que pu-

guin expressar els seus propisdesitjos i generar espectacles enfunció de les seves vivències. Ana-litzar la realitat a partir de les se-ves experiències.

Una mena de mirall...Sí, un mirall que ens ajuda a com-prendre la vida d’aquestes perso-nes a partir del teatre i intenta trans-formar la seva realitat, no només decara al grup sinó també pensant enla societat. El guió sempre és nos-tre perquè el construïm en funcióde les improvisacions.

Noves eines per a una nova so-cietat.Òbviament, al llarg de tots aquestsanys, s’han aconseguit moltíssi-mes coses, fins i tot canviar lleis apaïsos a partir del teatre. Són leseines que hem de fer servir, sónnostres, les tenim a l’abast.

Entenc que la seva obra parla detemes universals.Sí, exactament. És totalment en-tenedora i la poden veure des d’a-dolescents fins a persones de to-tes les edats, col·lectius, profes-

sionals, usuaris, etc. L’argumentde l’obra ens presenta una noiaque vol fer teatre i durant aquestprocés pateix un trastorn mentali és diagnosticada. Vivim el seudesig de fer teatre, les imposicionsa nivell familiar (per part de la

seva mare, que viu amb ella), elseu procés de psiquiatrització i totel que això comporta.

Sona una mica a presó...És una lluita entre el desig i tot allòque impedeix realitzar-lo. És una

crítica molt directa a diferents àm-bits i planteja que una persona potrecaure en la malaltia en un mo-ment de crisi, en un momentcomplicat. Fer teatre podria sercom jugar a futbol. És una metà-fora de com una persona, tot i es-tar diagnosticada, no perd mai lacapacitat de decidir què vol fer iquè no. És una reivindicació de lallibertat individual de les persones.

Crítica, per tant.És una crítica a l’excés de medi-calització, a les estructures basa-des en les farmacèutiques i en in-teressos mercantils i econòmicsque no deixen que la persona ex-plori, que la persona pugui alli-berar-se a través de la bogeria.Existeix una por social a la paraulabogeria. Això ve de molt antic.

Rut MartínezLES CORTS

Antonio MasegosaDirector artístic i responsable del programa de teatre social de la companyia Pallapupas

“Existeix una por social a la paraula bogeria que ve de molt antic”

“Treballem en base alTeatre de l’oprimit,

una tècnica molt concreta que parteixde la persona que téun desig i lluita per

aconseguir-lo”

“Donem veu alcol·lectiu de malaltsmentals, per tal quepuguin expressar elsseus desitjos i crear

espectacles en funcióde les seves vivències”

Entrevistasencera aquí:

Foto: R

obert R

amos

14 octubre 2015

Esports| 20

línialescorts.cat

El districte viurà una jornadacent per cent atlètica el pròximdiumenge dia 25 amb la cele-bració de la Cursa Km de lesCorts i la prova Correm Junts afavor de les persones amb dis-capacitat intel·lectual.

Pel que fa a la primera com-petició, enguany serà el seu dot-zè any i com sempre estarà or-ganitzada pel Barcelona Atle-tisme Club, amb la col·laboracióde l’Euròpolis Holmes Place. ElKm de les Corts es disputarà a laTravessera, entre Numància iVallespir, i tindrà un recorregutde 500 metres plans –es neces-sitaran, per tant, dues voltes alcircuit per completar la prova–.

Aquesta competició, que co-mençarà a partir de les 10 delmatí, aplegarà un total d’11 ca-

tegories, que van des dels ben-jamins fins als veterans.

Per altra banda, el mateixdiumenge dia 25 la plaça de Pe-dralbes serà l’escenari final de lacursa solidària Correm Junts,una ocasió especialment adre-çada a persones amb discapaci-tat intel·lectual perquè puguincompetir al costat d’altres co-rredors de la seva mateixa edati sexe. El recorregut arrencarà dela plaça de Sarrià i, avançant pel

passeig de la Reina Elisenda, fi-nalitzarà a la plaça de Pedralbes.

Aquest diumenge esportiu isolidari va tenir com a prolego-men la cinquena cursa En mar-xa per la paràlisi cerebral, queva tenir lloc el passat 4 d’octubrea l’avinguda de Sant Ramon No-nat i que va aplegar més de2.000 persones per “donar visi-bilitat i sensibilitzar la societat dela realitat i de les capacitats de lespersones amb paràlisi cerebral”.

Una imatge de la Cursa Km les Corts de l’any passat. Foto: BA

Les Corts s’omplirà d’atletisme i solidaritat diumenge dia 25

» El districte acollirà en un mateix dia la Cursa Km i el ‘Correm Junts’» El passat dia 4 Sant Ramon va ser l’escenari d’una prova solidària

La Marató i la Mitja Marató de Barcelona, guardonades

ATLETISME4L’Associació In-ternacional de Federacions d’A-tletisme (IAAF) ha premiat laMarató i la Mitja Marató deBarcelona amb la “Cursa debronze”, cosa que significa un re-coneixement al nivell qualitatiude les curses.

La IAAF ha tingut en comp-te per atorgar aquesta distincióel nivell dels esportistes que hicompeteixen, la qualitat del cir-cuit, els serveis que s’ofereixenals corredors –tals com els puntsd’avituallament– o els nivells deseguretat, entre altres.

La comissionada d’Esports,Marta Carranza, s’ha mostrat“encoratjada” a continuar tre-ballant per assolir l’excel·lènciaen les dues proves, i ha volguttambé agrair la resposta dels mi-lers d’atletes que any rere any hiparticipen.

Per la seva banda, el directorde les curses, Cristian Llorens,s’ha mostrat “orgullós” de rebreaquest reconeixement, ja que ésuna mostra que la seva voluntatde convertir aquestes dues pro-ves en dos referents “està donantels seus fruits”.

Joventut les Corts i Almeda es juguen el liderat

BÀSQUET4Quatre de quatre.L’arrencada de lliga per a lesnoies del Joventut les Corts haestat immillorable, ja que enca-ra no han perdut i colideren elgrup segon de Copa Catalunyafemenina amb el Bàsket Alme-da, que també es manté invicte.

Aquesta situació, però, can-viarà el pròxim diumenge, quanels dos equips s’enfrontin en elpartit corresponent a la cinque-na jornada de competició.

Per la seva banda, les cort-senques afronten el partit des-prés d’haver derrotat amb sol-vència el Bencriada per 59 puntsa 44. Les cornellanenques, al seutorn, vénen de derrotar a casa elTGN Bàsquet per 58 a 48.

Pel que fa al basquetaverage,les cortsenques han rebut 14punts més que les del Baix Llo-bregat i n’han aconseguit tresmenys. Diumenge, el pavelló del’Illa decidirà.

Més de 90 genets hanparticipat en el CSIO al Polo

HÍPICA4Un dels esdevenimentsesportius més antics de l’Estat,el CSIO Barcelona, va conclou-re amb la participació de més de90 genets, 200 cavalls i 180salts, que durant tres dies –del24 al 27 de setembre– van om-plir les instal·lacions del RCPolo. A més de les competicionshípiques, els assistents van po-der gaudir de més de 40 expo-sitors sobre el món de l’hípica iuna àmplia oferta gastronòmica.

Els assistents a l’acte tambévan gaudir d’actuacions i espec-tacles, com l’organitzat per laReal Escuela Andaluza del ArteEcuestre.

Entre les competicions queaplegava aquesta cita hi ha el Fu-rusiyya FEI Nations Cup, el con-curs per equips més importantdel món i amb millor dotacióeconòmica: 2,3 milions d’euros. Enguany va ser l’equip belgaqui va endur-se la victòria.

RedaccióLES CORTS

La Marató aplega cada any milers de participants. Foto: Zurich Marató

Conferència | El futbol com a eina d’inclusióEl Centre cívic Cotxeres de Sants serà l’escenari avui a la tarda d’una conferència sobre el paper del

futbol com a eina d’inclusió social, en especial del poble gitano. A la xerrada, que organitza ‘Footballagainst Racism’ –futbol contra el racisme–, hi participarà la comissionada d’Esports, Marta Carran-za, i el president de la Federació d’Associacións Gitanes de Catalunya, Simón Montero, entre altres.


AVÍS IMPORTANT!

Fotografies de les instal·lacions de la Clínica Dental Esmail

c/ Joan Güell, 180 · Barcelona · Tel. 93 439 24 62

www.esmaildental.com

La CLÍNICA DENTAL ESMAILselecciona pacients que ne-cessiten tractaments amb im-plants. Li oferim el tractamenten condicions especials, prè-via revisió per avaluar les con-dicions de l’os.

Els interessats poden trucar

al telèfon 93 439 24 62 per ala revisió amb el cirurgià i ava-luar cas per cas.

El tractament és totalmentgratuït, només pagament del’implant i la funda. El finan-cem sense interessos.

Places limitades.

La CLÍNICA DENTAL ESMAILselecciona pacients que neces-siten tractament d’ortodònciaper a estudi fotogràfic. Oferim eltractament en condicions espe-cials.

Aparatologia gratuïta (la tèc-nica d’autolligats més moderna

del món), només pagament dela quota mensual del tracta-ment.

Interessats trucar al telèfon93 439 24 62 i reservar torn peravaluar els casos que els ne-cessitin.

Places limitades.

»Seleccionem pacients per a tractament d’ortodònciaper a projecte de freqüències fotogràfiques

» Seleccionem pacients per a col·locació d’implants

| 22Agendalínialescorts.cat 14 octubre 2015

[email protected]

AGENDA QUINZENALDIMARTS 27 D’OCTUBRE19:00 Concert A la llum de Llull, dins del cicle Si-

lencis Poètics, on actuaran Àngels Bassas (veu)i Anna Comellas (violoncel). / Museu del Mo-nestir de Pedralbes.

DEMÀ DIJOUS 15 D’OCTUBRE9:45 Segones jornades Cura sui sobre l’estudi de

l’espiritualitat i el monaquisme a l’Edat Mit-jana, en col·laboració amb la UniversitatPompeu Fabra. / Museu del Monestir dePedralbes.

DIVENDRES 23 D’OCTUBRE10:00 Coneix els recursos lingüístics en línia que

es poden trobar a internet sobre el català, uncurs a càrrec de Consorci de Normalització Lin-güística. Cal Inscripció prèvia. Activitat gra-tuïta. / Biblioteca Can Rosés.

FINS AL 17 D’OCTUBREMatí-Tarda Modernitat(s). Exposició que fa

una repassada a l’arquitectura moderna i re-flexiona al voltant d’aquest concepte per com-prendre els fets històrics i culturals que in-fluencien l’arquitectura. / Roca Gallery.

FINS AL 30 D’OCTUBREMatí-Tarda Exposició Impressions, una mostra

a càrrec de Mercè Carrato on l’artista expressael que veu i sent mitjançant l’art de la pintura./ Centre cívic Joan Oliver.

DIVENDRES 16 D’OCTUBRE18:00Marrameu Torra Castanyes. Espectacle in-

fantil a càrrec de la companyia en Clau deClown que combina música, màscares i titelles./ Centre cívic Joan Oliver.

DISSABTE 24 D’OCTUBRE12:00 Contes en anglès, un curs a càrrec d’He-

len Doron English on es fa un tast de l’apre-nentatge d’aquesta llengua amb diferents pro-postes lúdiques per als més petits. / BotigaFNAC de l’Illa Diagonal.

DIUMENGE 25 D’OCTUBRE10:00 Dotzena edició de la Cursa Km de les Corts,

organitzada pel Barcelona Atletisme Club. /Travessera de les Corts.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Espectacle de teatre, màgia i percus-sió corporal a càrrec de Kike Cuadrossobre en Percu-Pete, que va a casa delseu germà a cuidar-li les plantes. Calinscripció prèvia. / Centre cívic Joan Oli-ver.

EspectaclePercu-pete

Dg. 18 d’octubre a les 11:30

El doctor Jordi Camí, director generalde la Fundació Pasqual Maragall i delParc de Recerca Biomèdica de Barcelona,explicarà com està actualment la recercaen el camp de la lluita contra l’Alzhei-mer. / Hotel Rei Juan Carlos.

Col·loqui sobre la recercaen la malaltia de l’AlzheimerDemà dj. 15 d’octubre a les 9:00

Projecció en format de marató dels pri-mers episodis de la setena tempora-da de la famosa sèrie Mad Men. / Bo-tiga Illa Diagonal.

Marató de Mad Men

Dl. 19 d’octubre a les 18:00

Partit corresponent a la cinquena jor-nada de competició de Copa Catalun-ya femenina de bàsquet. / Pavelló del’Illa.

Partit de bàsquetJoventut les Corts-Almeda

Dg. 18 d’octubre a les 19:15

| 24 14 octubre 2015línialescorts.cat Pròxima edició: 28 d’octubre

linialescorts 107

Documents