1

F GRAELL I DENIEL

LrsquoESTUDI DE Lrsquo HERMENEgraveUTICA

LA POSSIBILITAT DrsquoEXPERIEgraveNCIA DES DELS ESCRITS DE FILOSOFIA

_______________________

QUADERNS DE FILOSOFIA

37

2

3

F GRAELL I DENIEL

LrsquoESTUDI DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

LA POSSIBILITAT DrsquoEXPERIEgraveNCIA DES DELS ESCRITS DE FILOSOFIA

37

QUADERNS DE FILOSOFIA ________________________

Barcelona 2013

4

________________________________________________________ 1ordf edicioacute setembre 2013 FGraell i Deniel ISBN 978-84-938454-6-9 wwwxteccat~fgraell E-mail fgraellxteccat La web permet de baixar la cogravepia drsquoun qualsevol quadern editat Podeu fer uacutes de lrsquoadreccedila electrogravenica per a qualsevol correspondegravencia amb Quaderns de Filosofia

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL 9 II ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER 14 III PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS 19

1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits 19 2 La garantia del pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute 20 3 La importagravencia de la historicitat 22 4 Corporeiumltat i consciegravencia 24 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 25 IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA 28 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva importagravencia 28 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute 30 3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquoherme- negraveutica 30 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute 31 5 La cerca de la veritat 33

6

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN 1 Afer intencional i certesa teograverica 35 2 Insisteixirsquos lrsquoocupacioacute que no ho sap no es malencamina 37 3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla del moacuten 38 4 El moacuten dels mestres del pensament 40 5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica 41 6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica 42 II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute 42 1 Una situacioacute ocupacional 45 2 Passirsquos ara al discurs aliegrave 47 3 El discurs del filogravesof no es pot copiar drsquoun altre 49 4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia 50

7

PRESENTACIOacute La circumstagravecia que no srsquoabandona la subjectivitat progravepia comporta que no es pugui reclamar a la bestreta els drets drsquoun intercanvi de contiguts entre un mateix i un altre home i prova drsquoaixograve rau en el fet que no hi ha manera de mostrar la seva efectivitat si alguacute la rebutja i lrsquoavalua una ilmiddotlusioacute Es tracta com sempre drsquouna experiegravencia la seva acceptacioacute no necessita de recoacuterrer a instagravencies que introdueixen nous problemes ni li cal sortir de certes condicions del mateix home per exemple el fet de tenir un cos de voler establir una relacioacute drsquoaprendre a escoltar i drsquoaltres drsquoaquest caire Llavors la comunicacioacute no suposa la permanegravencia en un mateix sorda als altres malgrat que li eacutes impossible drsquoabastar cap altra subjectivitat Admetirsquos tot aixograve llavors hi ha encara una nova quumlestioacute que voreja lrsquoafer de la relacioacute entre subjectivitats malgrat que no li sigui indiferent Perquegrave lrsquouacutes linguumliacutestic no eacutes cap garantia que hi hagi un mateix significat fet i fet lrsquoindividu sols sap el significat del que ell diu per lrsquouacutes linguumliacutestic que fa i de vegades ha drsquointerpretar el que els altres diuen quan el significat drsquouna expressioacute no eacutes donat sols per aixograve La defensa drsquoun llenguatge puacuteblic com a garantia de comunicacioacute quan se lrsquouseacutes drsquoacord amb els codis linguumliacutestics socialitzats srsquoofereix com una peticioacute de principi Meacutes aviat es fa preciacutes al marge de lrsquoacceptacioacute del fet comunicatiu drsquoapuntar que hi ha de vegades interpretacioacute de les paraules dels altres en especial quan es llegeix els treballs dels filogravesofs La importagravencia drsquoaquesta lectura solmiddotlicita ja un esment especiacutefic aquiacute caldragrave doncs de veure la manera de fer compatible llur comprensioacute amb el pas necessari per la subjectivitat progravepia i en conjunt es reivindicaragrave la paraula del filogravesof

8

El text present parteix drsquoun apunt de lrsquoobra Veritat i megravetode de Gadamer que serveix com a motiu per a introduir-se en la subjectivitat progravepia i fer patent la necessitat drsquointerpretar Assaja drsquoapropar-se als diferents nivells de comprendre els altres mira com es lliura un moacuten a les lectures del filogravesofs i procura de facilitar per quegrave es defensa que lrsquoindividu es troba situat

9

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL

La comprensioacute dels escrits dels altres drsquouna obra drsquoart de les paraules sentides mereix una atencioacute particularitzada Es tracta drsquoun fenomen sorprenent quan sersquol considera de prop Veritat i megravetode ho feacuteu a partir de la fenomenologia i en concret de Heidegger que seria el descobridor de la preestructura de la comprensioacute Certament el treball srsquoestintola en les seves progravepies reflexions per exemple prova de mostrar que el descregravedit de lrsquoassumpcioacute de prejudicis va provenir de la Ilmiddotlustracioacute quan amb aixograve mateix palesagrave el meacutes gran dels prejudicis (el prejudici contra els prejudics en conjunt i per tant la desqualificacioacute de la tradicioacute) El Romanticisme es trobaria en continuiumltat amb els temps anteriors la defensa que el passat srsquoha de comprendre sols en connexioacute amb la seva situacioacute seria de fet una radicalitzacioacute drsquoaquell prejudici ilmiddotlustrat laquoBen mirat la histograveria no ens pertany sinoacute que nosaltres li pertanyem Molt abans que ens comprenguem en la reflexioacute mateixa que mira cap al passat nosaltres ens comprenem de manera ogravebvia en la famiacutelia en la societat i en estat en els quals vivim El focus de la subjectivitat eacutes un mirall deformant Lrsquoautoreflexioacute de lrsquoindividu eacutes sols una foguerada en el cercle tancat del corrent drsquoun viure histograveric Per aixograve els prejudicis dels individus soacuten molt meacutes que els judicis la realitat histograverica del seu eacutesserraquo1

1Hans-Georg Gadamer Wahrheit und methode Grundzuumlge einer philosophischen Hermeneutik Tuumlbingen JCB Mohr (Paul Siebeck) 1965 (2ordf edicioacute) pagraveg261 El subratllat eacutes sempre de Gadamer

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

2

3

F GRAELL I DENIEL

LrsquoESTUDI DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

LA POSSIBILITAT DrsquoEXPERIEgraveNCIA DES DELS ESCRITS DE FILOSOFIA

37

QUADERNS DE FILOSOFIA ________________________

Barcelona 2013

4

________________________________________________________ 1ordf edicioacute setembre 2013 FGraell i Deniel ISBN 978-84-938454-6-9 wwwxteccat~fgraell E-mail fgraellxteccat La web permet de baixar la cogravepia drsquoun qualsevol quadern editat Podeu fer uacutes de lrsquoadreccedila electrogravenica per a qualsevol correspondegravencia amb Quaderns de Filosofia

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL 9 II ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER 14 III PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS 19

1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits 19 2 La garantia del pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute 20 3 La importagravencia de la historicitat 22 4 Corporeiumltat i consciegravencia 24 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 25 IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA 28 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva importagravencia 28 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute 30 3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquoherme- negraveutica 30 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute 31 5 La cerca de la veritat 33

6

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN 1 Afer intencional i certesa teograverica 35 2 Insisteixirsquos lrsquoocupacioacute que no ho sap no es malencamina 37 3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla del moacuten 38 4 El moacuten dels mestres del pensament 40 5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica 41 6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica 42 II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute 42 1 Una situacioacute ocupacional 45 2 Passirsquos ara al discurs aliegrave 47 3 El discurs del filogravesof no es pot copiar drsquoun altre 49 4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia 50

7

PRESENTACIOacute La circumstagravecia que no srsquoabandona la subjectivitat progravepia comporta que no es pugui reclamar a la bestreta els drets drsquoun intercanvi de contiguts entre un mateix i un altre home i prova drsquoaixograve rau en el fet que no hi ha manera de mostrar la seva efectivitat si alguacute la rebutja i lrsquoavalua una ilmiddotlusioacute Es tracta com sempre drsquouna experiegravencia la seva acceptacioacute no necessita de recoacuterrer a instagravencies que introdueixen nous problemes ni li cal sortir de certes condicions del mateix home per exemple el fet de tenir un cos de voler establir una relacioacute drsquoaprendre a escoltar i drsquoaltres drsquoaquest caire Llavors la comunicacioacute no suposa la permanegravencia en un mateix sorda als altres malgrat que li eacutes impossible drsquoabastar cap altra subjectivitat Admetirsquos tot aixograve llavors hi ha encara una nova quumlestioacute que voreja lrsquoafer de la relacioacute entre subjectivitats malgrat que no li sigui indiferent Perquegrave lrsquouacutes linguumliacutestic no eacutes cap garantia que hi hagi un mateix significat fet i fet lrsquoindividu sols sap el significat del que ell diu per lrsquouacutes linguumliacutestic que fa i de vegades ha drsquointerpretar el que els altres diuen quan el significat drsquouna expressioacute no eacutes donat sols per aixograve La defensa drsquoun llenguatge puacuteblic com a garantia de comunicacioacute quan se lrsquouseacutes drsquoacord amb els codis linguumliacutestics socialitzats srsquoofereix com una peticioacute de principi Meacutes aviat es fa preciacutes al marge de lrsquoacceptacioacute del fet comunicatiu drsquoapuntar que hi ha de vegades interpretacioacute de les paraules dels altres en especial quan es llegeix els treballs dels filogravesofs La importagravencia drsquoaquesta lectura solmiddotlicita ja un esment especiacutefic aquiacute caldragrave doncs de veure la manera de fer compatible llur comprensioacute amb el pas necessari per la subjectivitat progravepia i en conjunt es reivindicaragrave la paraula del filogravesof

8

El text present parteix drsquoun apunt de lrsquoobra Veritat i megravetode de Gadamer que serveix com a motiu per a introduir-se en la subjectivitat progravepia i fer patent la necessitat drsquointerpretar Assaja drsquoapropar-se als diferents nivells de comprendre els altres mira com es lliura un moacuten a les lectures del filogravesofs i procura de facilitar per quegrave es defensa que lrsquoindividu es troba situat

9

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL

La comprensioacute dels escrits dels altres drsquouna obra drsquoart de les paraules sentides mereix una atencioacute particularitzada Es tracta drsquoun fenomen sorprenent quan sersquol considera de prop Veritat i megravetode ho feacuteu a partir de la fenomenologia i en concret de Heidegger que seria el descobridor de la preestructura de la comprensioacute Certament el treball srsquoestintola en les seves progravepies reflexions per exemple prova de mostrar que el descregravedit de lrsquoassumpcioacute de prejudicis va provenir de la Ilmiddotlustracioacute quan amb aixograve mateix palesagrave el meacutes gran dels prejudicis (el prejudici contra els prejudics en conjunt i per tant la desqualificacioacute de la tradicioacute) El Romanticisme es trobaria en continuiumltat amb els temps anteriors la defensa que el passat srsquoha de comprendre sols en connexioacute amb la seva situacioacute seria de fet una radicalitzacioacute drsquoaquell prejudici ilmiddotlustrat laquoBen mirat la histograveria no ens pertany sinoacute que nosaltres li pertanyem Molt abans que ens comprenguem en la reflexioacute mateixa que mira cap al passat nosaltres ens comprenem de manera ogravebvia en la famiacutelia en la societat i en estat en els quals vivim El focus de la subjectivitat eacutes un mirall deformant Lrsquoautoreflexioacute de lrsquoindividu eacutes sols una foguerada en el cercle tancat del corrent drsquoun viure histograveric Per aixograve els prejudicis dels individus soacuten molt meacutes que els judicis la realitat histograverica del seu eacutesserraquo1

1Hans-Georg Gadamer Wahrheit und methode Grundzuumlge einer philosophischen Hermeneutik Tuumlbingen JCB Mohr (Paul Siebeck) 1965 (2ordf edicioacute) pagraveg261 El subratllat eacutes sempre de Gadamer

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

3

F GRAELL I DENIEL

LrsquoESTUDI DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

LA POSSIBILITAT DrsquoEXPERIEgraveNCIA DES DELS ESCRITS DE FILOSOFIA

37

QUADERNS DE FILOSOFIA ________________________

Barcelona 2013

4

________________________________________________________ 1ordf edicioacute setembre 2013 FGraell i Deniel ISBN 978-84-938454-6-9 wwwxteccat~fgraell E-mail fgraellxteccat La web permet de baixar la cogravepia drsquoun qualsevol quadern editat Podeu fer uacutes de lrsquoadreccedila electrogravenica per a qualsevol correspondegravencia amb Quaderns de Filosofia

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL 9 II ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER 14 III PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS 19

1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits 19 2 La garantia del pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute 20 3 La importagravencia de la historicitat 22 4 Corporeiumltat i consciegravencia 24 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 25 IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA 28 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva importagravencia 28 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute 30 3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquoherme- negraveutica 30 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute 31 5 La cerca de la veritat 33

6

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN 1 Afer intencional i certesa teograverica 35 2 Insisteixirsquos lrsquoocupacioacute que no ho sap no es malencamina 37 3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla del moacuten 38 4 El moacuten dels mestres del pensament 40 5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica 41 6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica 42 II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute 42 1 Una situacioacute ocupacional 45 2 Passirsquos ara al discurs aliegrave 47 3 El discurs del filogravesof no es pot copiar drsquoun altre 49 4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia 50

7

PRESENTACIOacute La circumstagravecia que no srsquoabandona la subjectivitat progravepia comporta que no es pugui reclamar a la bestreta els drets drsquoun intercanvi de contiguts entre un mateix i un altre home i prova drsquoaixograve rau en el fet que no hi ha manera de mostrar la seva efectivitat si alguacute la rebutja i lrsquoavalua una ilmiddotlusioacute Es tracta com sempre drsquouna experiegravencia la seva acceptacioacute no necessita de recoacuterrer a instagravencies que introdueixen nous problemes ni li cal sortir de certes condicions del mateix home per exemple el fet de tenir un cos de voler establir una relacioacute drsquoaprendre a escoltar i drsquoaltres drsquoaquest caire Llavors la comunicacioacute no suposa la permanegravencia en un mateix sorda als altres malgrat que li eacutes impossible drsquoabastar cap altra subjectivitat Admetirsquos tot aixograve llavors hi ha encara una nova quumlestioacute que voreja lrsquoafer de la relacioacute entre subjectivitats malgrat que no li sigui indiferent Perquegrave lrsquouacutes linguumliacutestic no eacutes cap garantia que hi hagi un mateix significat fet i fet lrsquoindividu sols sap el significat del que ell diu per lrsquouacutes linguumliacutestic que fa i de vegades ha drsquointerpretar el que els altres diuen quan el significat drsquouna expressioacute no eacutes donat sols per aixograve La defensa drsquoun llenguatge puacuteblic com a garantia de comunicacioacute quan se lrsquouseacutes drsquoacord amb els codis linguumliacutestics socialitzats srsquoofereix com una peticioacute de principi Meacutes aviat es fa preciacutes al marge de lrsquoacceptacioacute del fet comunicatiu drsquoapuntar que hi ha de vegades interpretacioacute de les paraules dels altres en especial quan es llegeix els treballs dels filogravesofs La importagravencia drsquoaquesta lectura solmiddotlicita ja un esment especiacutefic aquiacute caldragrave doncs de veure la manera de fer compatible llur comprensioacute amb el pas necessari per la subjectivitat progravepia i en conjunt es reivindicaragrave la paraula del filogravesof

8

El text present parteix drsquoun apunt de lrsquoobra Veritat i megravetode de Gadamer que serveix com a motiu per a introduir-se en la subjectivitat progravepia i fer patent la necessitat drsquointerpretar Assaja drsquoapropar-se als diferents nivells de comprendre els altres mira com es lliura un moacuten a les lectures del filogravesofs i procura de facilitar per quegrave es defensa que lrsquoindividu es troba situat

9

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL

La comprensioacute dels escrits dels altres drsquouna obra drsquoart de les paraules sentides mereix una atencioacute particularitzada Es tracta drsquoun fenomen sorprenent quan sersquol considera de prop Veritat i megravetode ho feacuteu a partir de la fenomenologia i en concret de Heidegger que seria el descobridor de la preestructura de la comprensioacute Certament el treball srsquoestintola en les seves progravepies reflexions per exemple prova de mostrar que el descregravedit de lrsquoassumpcioacute de prejudicis va provenir de la Ilmiddotlustracioacute quan amb aixograve mateix palesagrave el meacutes gran dels prejudicis (el prejudici contra els prejudics en conjunt i per tant la desqualificacioacute de la tradicioacute) El Romanticisme es trobaria en continuiumltat amb els temps anteriors la defensa que el passat srsquoha de comprendre sols en connexioacute amb la seva situacioacute seria de fet una radicalitzacioacute drsquoaquell prejudici ilmiddotlustrat laquoBen mirat la histograveria no ens pertany sinoacute que nosaltres li pertanyem Molt abans que ens comprenguem en la reflexioacute mateixa que mira cap al passat nosaltres ens comprenem de manera ogravebvia en la famiacutelia en la societat i en estat en els quals vivim El focus de la subjectivitat eacutes un mirall deformant Lrsquoautoreflexioacute de lrsquoindividu eacutes sols una foguerada en el cercle tancat del corrent drsquoun viure histograveric Per aixograve els prejudicis dels individus soacuten molt meacutes que els judicis la realitat histograverica del seu eacutesserraquo1

1Hans-Georg Gadamer Wahrheit und methode Grundzuumlge einer philosophischen Hermeneutik Tuumlbingen JCB Mohr (Paul Siebeck) 1965 (2ordf edicioacute) pagraveg261 El subratllat eacutes sempre de Gadamer

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

4

________________________________________________________ 1ordf edicioacute setembre 2013 FGraell i Deniel ISBN 978-84-938454-6-9 wwwxteccat~fgraell E-mail fgraellxteccat La web permet de baixar la cogravepia drsquoun qualsevol quadern editat Podeu fer uacutes de lrsquoadreccedila electrogravenica per a qualsevol correspondegravencia amb Quaderns de Filosofia

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL 9 II ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER 14 III PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS 19

1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits 19 2 La garantia del pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute 20 3 La importagravencia de la historicitat 22 4 Corporeiumltat i consciegravencia 24 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 25 IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA 28 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva importagravencia 28 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute 30 3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquoherme- negraveutica 30 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute 31 5 La cerca de la veritat 33

6

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN 1 Afer intencional i certesa teograverica 35 2 Insisteixirsquos lrsquoocupacioacute que no ho sap no es malencamina 37 3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla del moacuten 38 4 El moacuten dels mestres del pensament 40 5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica 41 6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica 42 II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute 42 1 Una situacioacute ocupacional 45 2 Passirsquos ara al discurs aliegrave 47 3 El discurs del filogravesof no es pot copiar drsquoun altre 49 4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia 50

7

PRESENTACIOacute La circumstagravecia que no srsquoabandona la subjectivitat progravepia comporta que no es pugui reclamar a la bestreta els drets drsquoun intercanvi de contiguts entre un mateix i un altre home i prova drsquoaixograve rau en el fet que no hi ha manera de mostrar la seva efectivitat si alguacute la rebutja i lrsquoavalua una ilmiddotlusioacute Es tracta com sempre drsquouna experiegravencia la seva acceptacioacute no necessita de recoacuterrer a instagravencies que introdueixen nous problemes ni li cal sortir de certes condicions del mateix home per exemple el fet de tenir un cos de voler establir una relacioacute drsquoaprendre a escoltar i drsquoaltres drsquoaquest caire Llavors la comunicacioacute no suposa la permanegravencia en un mateix sorda als altres malgrat que li eacutes impossible drsquoabastar cap altra subjectivitat Admetirsquos tot aixograve llavors hi ha encara una nova quumlestioacute que voreja lrsquoafer de la relacioacute entre subjectivitats malgrat que no li sigui indiferent Perquegrave lrsquouacutes linguumliacutestic no eacutes cap garantia que hi hagi un mateix significat fet i fet lrsquoindividu sols sap el significat del que ell diu per lrsquouacutes linguumliacutestic que fa i de vegades ha drsquointerpretar el que els altres diuen quan el significat drsquouna expressioacute no eacutes donat sols per aixograve La defensa drsquoun llenguatge puacuteblic com a garantia de comunicacioacute quan se lrsquouseacutes drsquoacord amb els codis linguumliacutestics socialitzats srsquoofereix com una peticioacute de principi Meacutes aviat es fa preciacutes al marge de lrsquoacceptacioacute del fet comunicatiu drsquoapuntar que hi ha de vegades interpretacioacute de les paraules dels altres en especial quan es llegeix els treballs dels filogravesofs La importagravencia drsquoaquesta lectura solmiddotlicita ja un esment especiacutefic aquiacute caldragrave doncs de veure la manera de fer compatible llur comprensioacute amb el pas necessari per la subjectivitat progravepia i en conjunt es reivindicaragrave la paraula del filogravesof

8

El text present parteix drsquoun apunt de lrsquoobra Veritat i megravetode de Gadamer que serveix com a motiu per a introduir-se en la subjectivitat progravepia i fer patent la necessitat drsquointerpretar Assaja drsquoapropar-se als diferents nivells de comprendre els altres mira com es lliura un moacuten a les lectures del filogravesofs i procura de facilitar per quegrave es defensa que lrsquoindividu es troba situat

9

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL

La comprensioacute dels escrits dels altres drsquouna obra drsquoart de les paraules sentides mereix una atencioacute particularitzada Es tracta drsquoun fenomen sorprenent quan sersquol considera de prop Veritat i megravetode ho feacuteu a partir de la fenomenologia i en concret de Heidegger que seria el descobridor de la preestructura de la comprensioacute Certament el treball srsquoestintola en les seves progravepies reflexions per exemple prova de mostrar que el descregravedit de lrsquoassumpcioacute de prejudicis va provenir de la Ilmiddotlustracioacute quan amb aixograve mateix palesagrave el meacutes gran dels prejudicis (el prejudici contra els prejudics en conjunt i per tant la desqualificacioacute de la tradicioacute) El Romanticisme es trobaria en continuiumltat amb els temps anteriors la defensa que el passat srsquoha de comprendre sols en connexioacute amb la seva situacioacute seria de fet una radicalitzacioacute drsquoaquell prejudici ilmiddotlustrat laquoBen mirat la histograveria no ens pertany sinoacute que nosaltres li pertanyem Molt abans que ens comprenguem en la reflexioacute mateixa que mira cap al passat nosaltres ens comprenem de manera ogravebvia en la famiacutelia en la societat i en estat en els quals vivim El focus de la subjectivitat eacutes un mirall deformant Lrsquoautoreflexioacute de lrsquoindividu eacutes sols una foguerada en el cercle tancat del corrent drsquoun viure histograveric Per aixograve els prejudicis dels individus soacuten molt meacutes que els judicis la realitat histograverica del seu eacutesserraquo1

1Hans-Georg Gadamer Wahrheit und methode Grundzuumlge einer philosophischen Hermeneutik Tuumlbingen JCB Mohr (Paul Siebeck) 1965 (2ordf edicioacute) pagraveg261 El subratllat eacutes sempre de Gadamer

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL 9 II ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER 14 III PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS 19

1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits 19 2 La garantia del pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute 20 3 La importagravencia de la historicitat 22 4 Corporeiumltat i consciegravencia 24 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 25 IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA 28 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva importagravencia 28 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute 30 3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquoherme- negraveutica 30 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute 31 5 La cerca de la veritat 33

6

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN 1 Afer intencional i certesa teograverica 35 2 Insisteixirsquos lrsquoocupacioacute que no ho sap no es malencamina 37 3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla del moacuten 38 4 El moacuten dels mestres del pensament 40 5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica 41 6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica 42 II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute 42 1 Una situacioacute ocupacional 45 2 Passirsquos ara al discurs aliegrave 47 3 El discurs del filogravesof no es pot copiar drsquoun altre 49 4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia 50

7

PRESENTACIOacute La circumstagravecia que no srsquoabandona la subjectivitat progravepia comporta que no es pugui reclamar a la bestreta els drets drsquoun intercanvi de contiguts entre un mateix i un altre home i prova drsquoaixograve rau en el fet que no hi ha manera de mostrar la seva efectivitat si alguacute la rebutja i lrsquoavalua una ilmiddotlusioacute Es tracta com sempre drsquouna experiegravencia la seva acceptacioacute no necessita de recoacuterrer a instagravencies que introdueixen nous problemes ni li cal sortir de certes condicions del mateix home per exemple el fet de tenir un cos de voler establir una relacioacute drsquoaprendre a escoltar i drsquoaltres drsquoaquest caire Llavors la comunicacioacute no suposa la permanegravencia en un mateix sorda als altres malgrat que li eacutes impossible drsquoabastar cap altra subjectivitat Admetirsquos tot aixograve llavors hi ha encara una nova quumlestioacute que voreja lrsquoafer de la relacioacute entre subjectivitats malgrat que no li sigui indiferent Perquegrave lrsquouacutes linguumliacutestic no eacutes cap garantia que hi hagi un mateix significat fet i fet lrsquoindividu sols sap el significat del que ell diu per lrsquouacutes linguumliacutestic que fa i de vegades ha drsquointerpretar el que els altres diuen quan el significat drsquouna expressioacute no eacutes donat sols per aixograve La defensa drsquoun llenguatge puacuteblic com a garantia de comunicacioacute quan se lrsquouseacutes drsquoacord amb els codis linguumliacutestics socialitzats srsquoofereix com una peticioacute de principi Meacutes aviat es fa preciacutes al marge de lrsquoacceptacioacute del fet comunicatiu drsquoapuntar que hi ha de vegades interpretacioacute de les paraules dels altres en especial quan es llegeix els treballs dels filogravesofs La importagravencia drsquoaquesta lectura solmiddotlicita ja un esment especiacutefic aquiacute caldragrave doncs de veure la manera de fer compatible llur comprensioacute amb el pas necessari per la subjectivitat progravepia i en conjunt es reivindicaragrave la paraula del filogravesof

8

El text present parteix drsquoun apunt de lrsquoobra Veritat i megravetode de Gadamer que serveix com a motiu per a introduir-se en la subjectivitat progravepia i fer patent la necessitat drsquointerpretar Assaja drsquoapropar-se als diferents nivells de comprendre els altres mira com es lliura un moacuten a les lectures del filogravesofs i procura de facilitar per quegrave es defensa que lrsquoindividu es troba situat

9

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL

La comprensioacute dels escrits dels altres drsquouna obra drsquoart de les paraules sentides mereix una atencioacute particularitzada Es tracta drsquoun fenomen sorprenent quan sersquol considera de prop Veritat i megravetode ho feacuteu a partir de la fenomenologia i en concret de Heidegger que seria el descobridor de la preestructura de la comprensioacute Certament el treball srsquoestintola en les seves progravepies reflexions per exemple prova de mostrar que el descregravedit de lrsquoassumpcioacute de prejudicis va provenir de la Ilmiddotlustracioacute quan amb aixograve mateix palesagrave el meacutes gran dels prejudicis (el prejudici contra els prejudics en conjunt i per tant la desqualificacioacute de la tradicioacute) El Romanticisme es trobaria en continuiumltat amb els temps anteriors la defensa que el passat srsquoha de comprendre sols en connexioacute amb la seva situacioacute seria de fet una radicalitzacioacute drsquoaquell prejudici ilmiddotlustrat laquoBen mirat la histograveria no ens pertany sinoacute que nosaltres li pertanyem Molt abans que ens comprenguem en la reflexioacute mateixa que mira cap al passat nosaltres ens comprenem de manera ogravebvia en la famiacutelia en la societat i en estat en els quals vivim El focus de la subjectivitat eacutes un mirall deformant Lrsquoautoreflexioacute de lrsquoindividu eacutes sols una foguerada en el cercle tancat del corrent drsquoun viure histograveric Per aixograve els prejudicis dels individus soacuten molt meacutes que els judicis la realitat histograverica del seu eacutesserraquo1

1Hans-Georg Gadamer Wahrheit und methode Grundzuumlge einer philosophischen Hermeneutik Tuumlbingen JCB Mohr (Paul Siebeck) 1965 (2ordf edicioacute) pagraveg261 El subratllat eacutes sempre de Gadamer

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

6

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN 1 Afer intencional i certesa teograverica 35 2 Insisteixirsquos lrsquoocupacioacute que no ho sap no es malencamina 37 3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla del moacuten 38 4 El moacuten dels mestres del pensament 40 5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica 41 6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica 42 II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute 42 1 Una situacioacute ocupacional 45 2 Passirsquos ara al discurs aliegrave 47 3 El discurs del filogravesof no es pot copiar drsquoun altre 49 4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia 50

7

PRESENTACIOacute La circumstagravecia que no srsquoabandona la subjectivitat progravepia comporta que no es pugui reclamar a la bestreta els drets drsquoun intercanvi de contiguts entre un mateix i un altre home i prova drsquoaixograve rau en el fet que no hi ha manera de mostrar la seva efectivitat si alguacute la rebutja i lrsquoavalua una ilmiddotlusioacute Es tracta com sempre drsquouna experiegravencia la seva acceptacioacute no necessita de recoacuterrer a instagravencies que introdueixen nous problemes ni li cal sortir de certes condicions del mateix home per exemple el fet de tenir un cos de voler establir una relacioacute drsquoaprendre a escoltar i drsquoaltres drsquoaquest caire Llavors la comunicacioacute no suposa la permanegravencia en un mateix sorda als altres malgrat que li eacutes impossible drsquoabastar cap altra subjectivitat Admetirsquos tot aixograve llavors hi ha encara una nova quumlestioacute que voreja lrsquoafer de la relacioacute entre subjectivitats malgrat que no li sigui indiferent Perquegrave lrsquouacutes linguumliacutestic no eacutes cap garantia que hi hagi un mateix significat fet i fet lrsquoindividu sols sap el significat del que ell diu per lrsquouacutes linguumliacutestic que fa i de vegades ha drsquointerpretar el que els altres diuen quan el significat drsquouna expressioacute no eacutes donat sols per aixograve La defensa drsquoun llenguatge puacuteblic com a garantia de comunicacioacute quan se lrsquouseacutes drsquoacord amb els codis linguumliacutestics socialitzats srsquoofereix com una peticioacute de principi Meacutes aviat es fa preciacutes al marge de lrsquoacceptacioacute del fet comunicatiu drsquoapuntar que hi ha de vegades interpretacioacute de les paraules dels altres en especial quan es llegeix els treballs dels filogravesofs La importagravencia drsquoaquesta lectura solmiddotlicita ja un esment especiacutefic aquiacute caldragrave doncs de veure la manera de fer compatible llur comprensioacute amb el pas necessari per la subjectivitat progravepia i en conjunt es reivindicaragrave la paraula del filogravesof

8

El text present parteix drsquoun apunt de lrsquoobra Veritat i megravetode de Gadamer que serveix com a motiu per a introduir-se en la subjectivitat progravepia i fer patent la necessitat drsquointerpretar Assaja drsquoapropar-se als diferents nivells de comprendre els altres mira com es lliura un moacuten a les lectures del filogravesofs i procura de facilitar per quegrave es defensa que lrsquoindividu es troba situat

9

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL

La comprensioacute dels escrits dels altres drsquouna obra drsquoart de les paraules sentides mereix una atencioacute particularitzada Es tracta drsquoun fenomen sorprenent quan sersquol considera de prop Veritat i megravetode ho feacuteu a partir de la fenomenologia i en concret de Heidegger que seria el descobridor de la preestructura de la comprensioacute Certament el treball srsquoestintola en les seves progravepies reflexions per exemple prova de mostrar que el descregravedit de lrsquoassumpcioacute de prejudicis va provenir de la Ilmiddotlustracioacute quan amb aixograve mateix palesagrave el meacutes gran dels prejudicis (el prejudici contra els prejudics en conjunt i per tant la desqualificacioacute de la tradicioacute) El Romanticisme es trobaria en continuiumltat amb els temps anteriors la defensa que el passat srsquoha de comprendre sols en connexioacute amb la seva situacioacute seria de fet una radicalitzacioacute drsquoaquell prejudici ilmiddotlustrat laquoBen mirat la histograveria no ens pertany sinoacute que nosaltres li pertanyem Molt abans que ens comprenguem en la reflexioacute mateixa que mira cap al passat nosaltres ens comprenem de manera ogravebvia en la famiacutelia en la societat i en estat en els quals vivim El focus de la subjectivitat eacutes un mirall deformant Lrsquoautoreflexioacute de lrsquoindividu eacutes sols una foguerada en el cercle tancat del corrent drsquoun viure histograveric Per aixograve els prejudicis dels individus soacuten molt meacutes que els judicis la realitat histograverica del seu eacutesserraquo1

1Hans-Georg Gadamer Wahrheit und methode Grundzuumlge einer philosophischen Hermeneutik Tuumlbingen JCB Mohr (Paul Siebeck) 1965 (2ordf edicioacute) pagraveg261 El subratllat eacutes sempre de Gadamer

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

7

PRESENTACIOacute La circumstagravecia que no srsquoabandona la subjectivitat progravepia comporta que no es pugui reclamar a la bestreta els drets drsquoun intercanvi de contiguts entre un mateix i un altre home i prova drsquoaixograve rau en el fet que no hi ha manera de mostrar la seva efectivitat si alguacute la rebutja i lrsquoavalua una ilmiddotlusioacute Es tracta com sempre drsquouna experiegravencia la seva acceptacioacute no necessita de recoacuterrer a instagravencies que introdueixen nous problemes ni li cal sortir de certes condicions del mateix home per exemple el fet de tenir un cos de voler establir una relacioacute drsquoaprendre a escoltar i drsquoaltres drsquoaquest caire Llavors la comunicacioacute no suposa la permanegravencia en un mateix sorda als altres malgrat que li eacutes impossible drsquoabastar cap altra subjectivitat Admetirsquos tot aixograve llavors hi ha encara una nova quumlestioacute que voreja lrsquoafer de la relacioacute entre subjectivitats malgrat que no li sigui indiferent Perquegrave lrsquouacutes linguumliacutestic no eacutes cap garantia que hi hagi un mateix significat fet i fet lrsquoindividu sols sap el significat del que ell diu per lrsquouacutes linguumliacutestic que fa i de vegades ha drsquointerpretar el que els altres diuen quan el significat drsquouna expressioacute no eacutes donat sols per aixograve La defensa drsquoun llenguatge puacuteblic com a garantia de comunicacioacute quan se lrsquouseacutes drsquoacord amb els codis linguumliacutestics socialitzats srsquoofereix com una peticioacute de principi Meacutes aviat es fa preciacutes al marge de lrsquoacceptacioacute del fet comunicatiu drsquoapuntar que hi ha de vegades interpretacioacute de les paraules dels altres en especial quan es llegeix els treballs dels filogravesofs La importagravencia drsquoaquesta lectura solmiddotlicita ja un esment especiacutefic aquiacute caldragrave doncs de veure la manera de fer compatible llur comprensioacute amb el pas necessari per la subjectivitat progravepia i en conjunt es reivindicaragrave la paraula del filogravesof

8

El text present parteix drsquoun apunt de lrsquoobra Veritat i megravetode de Gadamer que serveix com a motiu per a introduir-se en la subjectivitat progravepia i fer patent la necessitat drsquointerpretar Assaja drsquoapropar-se als diferents nivells de comprendre els altres mira com es lliura un moacuten a les lectures del filogravesofs i procura de facilitar per quegrave es defensa que lrsquoindividu es troba situat

9

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL

La comprensioacute dels escrits dels altres drsquouna obra drsquoart de les paraules sentides mereix una atencioacute particularitzada Es tracta drsquoun fenomen sorprenent quan sersquol considera de prop Veritat i megravetode ho feacuteu a partir de la fenomenologia i en concret de Heidegger que seria el descobridor de la preestructura de la comprensioacute Certament el treball srsquoestintola en les seves progravepies reflexions per exemple prova de mostrar que el descregravedit de lrsquoassumpcioacute de prejudicis va provenir de la Ilmiddotlustracioacute quan amb aixograve mateix palesagrave el meacutes gran dels prejudicis (el prejudici contra els prejudics en conjunt i per tant la desqualificacioacute de la tradicioacute) El Romanticisme es trobaria en continuiumltat amb els temps anteriors la defensa que el passat srsquoha de comprendre sols en connexioacute amb la seva situacioacute seria de fet una radicalitzacioacute drsquoaquell prejudici ilmiddotlustrat laquoBen mirat la histograveria no ens pertany sinoacute que nosaltres li pertanyem Molt abans que ens comprenguem en la reflexioacute mateixa que mira cap al passat nosaltres ens comprenem de manera ogravebvia en la famiacutelia en la societat i en estat en els quals vivim El focus de la subjectivitat eacutes un mirall deformant Lrsquoautoreflexioacute de lrsquoindividu eacutes sols una foguerada en el cercle tancat del corrent drsquoun viure histograveric Per aixograve els prejudicis dels individus soacuten molt meacutes que els judicis la realitat histograverica del seu eacutesserraquo1

1Hans-Georg Gadamer Wahrheit und methode Grundzuumlge einer philosophischen Hermeneutik Tuumlbingen JCB Mohr (Paul Siebeck) 1965 (2ordf edicioacute) pagraveg261 El subratllat eacutes sempre de Gadamer

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

8

El text present parteix drsquoun apunt de lrsquoobra Veritat i megravetode de Gadamer que serveix com a motiu per a introduir-se en la subjectivitat progravepia i fer patent la necessitat drsquointerpretar Assaja drsquoapropar-se als diferents nivells de comprendre els altres mira com es lliura un moacuten a les lectures del filogravesofs i procura de facilitar per quegrave es defensa que lrsquoindividu es troba situat

9

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL

La comprensioacute dels escrits dels altres drsquouna obra drsquoart de les paraules sentides mereix una atencioacute particularitzada Es tracta drsquoun fenomen sorprenent quan sersquol considera de prop Veritat i megravetode ho feacuteu a partir de la fenomenologia i en concret de Heidegger que seria el descobridor de la preestructura de la comprensioacute Certament el treball srsquoestintola en les seves progravepies reflexions per exemple prova de mostrar que el descregravedit de lrsquoassumpcioacute de prejudicis va provenir de la Ilmiddotlustracioacute quan amb aixograve mateix palesagrave el meacutes gran dels prejudicis (el prejudici contra els prejudics en conjunt i per tant la desqualificacioacute de la tradicioacute) El Romanticisme es trobaria en continuiumltat amb els temps anteriors la defensa que el passat srsquoha de comprendre sols en connexioacute amb la seva situacioacute seria de fet una radicalitzacioacute drsquoaquell prejudici ilmiddotlustrat laquoBen mirat la histograveria no ens pertany sinoacute que nosaltres li pertanyem Molt abans que ens comprenguem en la reflexioacute mateixa que mira cap al passat nosaltres ens comprenem de manera ogravebvia en la famiacutelia en la societat i en estat en els quals vivim El focus de la subjectivitat eacutes un mirall deformant Lrsquoautoreflexioacute de lrsquoindividu eacutes sols una foguerada en el cercle tancat del corrent drsquoun viure histograveric Per aixograve els prejudicis dels individus soacuten molt meacutes que els judicis la realitat histograverica del seu eacutesserraquo1

1Hans-Georg Gadamer Wahrheit und methode Grundzuumlge einer philosophischen Hermeneutik Tuumlbingen JCB Mohr (Paul Siebeck) 1965 (2ordf edicioacute) pagraveg261 El subratllat eacutes sempre de Gadamer

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

9

PART PRIMERA INTRODUCCIOacute A LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA SIGNIFICACIOacute HERMENEgraveUTICA DE LA DISTAgraveNCIA TEMPORAL

La comprensioacute dels escrits dels altres drsquouna obra drsquoart de les paraules sentides mereix una atencioacute particularitzada Es tracta drsquoun fenomen sorprenent quan sersquol considera de prop Veritat i megravetode ho feacuteu a partir de la fenomenologia i en concret de Heidegger que seria el descobridor de la preestructura de la comprensioacute Certament el treball srsquoestintola en les seves progravepies reflexions per exemple prova de mostrar que el descregravedit de lrsquoassumpcioacute de prejudicis va provenir de la Ilmiddotlustracioacute quan amb aixograve mateix palesagrave el meacutes gran dels prejudicis (el prejudici contra els prejudics en conjunt i per tant la desqualificacioacute de la tradicioacute) El Romanticisme es trobaria en continuiumltat amb els temps anteriors la defensa que el passat srsquoha de comprendre sols en connexioacute amb la seva situacioacute seria de fet una radicalitzacioacute drsquoaquell prejudici ilmiddotlustrat laquoBen mirat la histograveria no ens pertany sinoacute que nosaltres li pertanyem Molt abans que ens comprenguem en la reflexioacute mateixa que mira cap al passat nosaltres ens comprenem de manera ogravebvia en la famiacutelia en la societat i en estat en els quals vivim El focus de la subjectivitat eacutes un mirall deformant Lrsquoautoreflexioacute de lrsquoindividu eacutes sols una foguerada en el cercle tancat del corrent drsquoun viure histograveric Per aixograve els prejudicis dels individus soacuten molt meacutes que els judicis la realitat histograverica del seu eacutesserraquo1

1Hans-Georg Gadamer Wahrheit und methode Grundzuumlge einer philosophischen Hermeneutik Tuumlbingen JCB Mohr (Paul Siebeck) 1965 (2ordf edicioacute) pagraveg261 El subratllat eacutes sempre de Gadamer

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

10

Hi hauria tota mena de motius per a la rehabilitacioacute de lrsquoautoritat i de la tradicioacute no hi ha un simple objecte per a les ciegravencies de lrsquoesperit sense el seu concurs2 de manera que sempre hi seria present un interegraves3 Lrsquoexemple del que eacutes el classicisme fa concloure laquoAquest esclariment del concepte de classicisme no preteacuten cap significacioacute autosuficient sinoacute que voldria plantejar una pregunta general Fa iquestes troba a cap i a al fi una tal mediacioacute histograverica del passat en el present que encunya el mateix concepte de classicisme en tots els altres capteniments histograverics a tall del seu substrat real Mentre lrsquohermenegraveutica romagraventica ha reclamat per mitjagrave de la igualtat de la natura humana un substrat ahistograveric per a la seva teoria de la comprensioacute la qual cosa li permet alliberar el fet de comprendre congenialment de tota nocioacute histograverica lrsquoautocriacutetica de la consciegravencia histograverica srsquohi avanccedila al cap i a la fi per a reconegraveixer lrsquoafectacioacute [Bewegtheit] histograverica no sols en els processos sinoacute tambeacute en el fet de comprendre La comprensioacute mateixa no eacutes tant per a ser pensada com un acte de la subjectivitat sinoacute com una introduccioacute en un proceacutes de la tradicioacute en el qual passat i present es mediatitzen constantment Aixograve eacutes el que cal fer valer en una teoria hermenegraveutica quan estagrave dominada molt seriosament per la idea drsquoun capteniment drsquoun megravetoderaquo4

Si fins aquiacute srsquoha desbrossat meacutes aviat els malentesos creats a partir del segle XVIII el paragravegraf laquoLa significacioacute hermenegraveutica de la distagravencia temporalraquo introdueix per primera vegada a Veritat i megravetode una exposicioacute detallada de com cal copsar la consciegravencia histograverica en el fet de comprendre i deu ser segurament el paragravegraf que fa entendre globalment millor el treball de Gadamer i en podria servir potser de resum La tasca de lrsquohermenegraveutica eacutes en efecte lrsquoesclariment de la meravella de la comprensioacute que eacutes un tenir part en un sentit colmiddotlectiu Un text es compregraven des de les parts i tambeacute des del tot que permet drsquoassegurar el sentit de les parts Perograve el cercle de la part i del tot srsquoha de transcendir a fi i a efecte de realitzar-lo plenament de superar el mer marc empobridor que hi 2 Cfiacutedem pagraveg266 3 Cfiacutedem pagraveg269 4 Iacutedem pagraveg274-275

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

11

veu sols un cercle vicioacutes o un afer a escatir des de punts de vista estagravetics El mateix Heidegger avalaria la necessitat de transcendir-lo laquoEl cercle no eacutes de natura formal no eacutes ni objectiu ni subjectiu [com voldria Scheleiermacher] sinoacute que descriu la comprensioacute com un joc de lrsquouna dins de lrsquoaltrea pel qual la tradicioacute [Uumlberlieferung] afecta lrsquointegraverpret i lrsquointegraverpret la tradicioacute Lrsquoanticipacioacute del sentit que la nostra comprensioacute drsquoun text fa no eacutes obra de la subjectivitat sinoacute que es determina des de la colmiddotlectivitat que ens uneix a la tradicioacute Aquesta colmiddotlectivitat perograve srsquoassumeix en la nostra relacioacute amb la tradicioacute per mitjagrave de la formacioacute [Bildung] continuada No es tracta simplement drsquoun pressupogravesit dins del qual sempre ens trobem sinoacute que nosaltres mateixos lrsquoerigim en la mesura que comprenem que prenem part en el proceacutes de la tradicioacute que per tant el determinem aquest proceacutes meacutes El cercle de la comprensioacute no eacutes de cap manera un cercle lsquometogravedicrsquo sinoacute que descriu un moment estructural ontologravegic de la comprensioacuteraquo5 El sentit drsquoaquest cercle teacute una consequumlegravencia hermenegraveutica important el que es podria anomenar laquolrsquoanticipacioacute drsquouna completesaraquo Car sols es compregraven allograve que representa realment una unitat completa de sentit laquoLa comprensioacute del lector estagrave conduiumlda tambeacute constantment per lrsquoespera transcendent de sentit que srsquoorigina de la relacioacute del que srsquohi ha volgut dir respecte de la veritatraquo eacutes a dir laquocomprenem tambeacute un text transmegraves des del fonament drsquounes esperes de sentit que srsquohan creat per la nostra situacioacute progravepia resultantraquo cosa que no implica que un text no sagravepiga meacutes i millor quelcom drsquoallograve que les preconcepcions progravepies puguin saber La completesa de la qual srsquoha fet referegravencia eacutes la drsquouna laquoveritat completaraquo El sentit de pertinenccedila eacutes a dir el moment de la tradicioacute en el comportament histogravericament hermenegraveutic es fa doncs a traveacutes de prejudicis que en provenen drsquoaquella tradicioacute No com si un hom hagueacutes drsquoassumir de la mateixa manera tota una tradicioacute meacutes aviat hi ha una polaritat entre estranyesa i confianccedila entre el que seria una objectivitat distant referida histogravericament i la pertinenccedila a una tradicioacute laquoEn aquest entre hi ha el veritable lloc de lrsquohermenegraveuticaraquo

5 Iacutedem pagraveg277

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

12

Cal doncs lrsquoesclariment de les condicions amb les quals hi ha comprensioacute que no soacuten pas metogravediques sinoacute donades en la mateixa comprensioacute Pel cap baix no es tracta pas quan es parla de comprendre un text de reproduir-ne la comprensioacute que en tenia originagraveriament un autor perquegrave hi ha laquouna diferegravencia insalvable entre lrsquointegraverpret i lrsquoautor diferegravencia que es lliura a traveacutes de la distagravencia histograverica Cada temps cal que comprengui un text transmegraves a la seva manera perquegrave aquest text pertany al conjunt de la tradicioacute segons la qual el lector de cada egravepoca assumeix un interegraves objectiu i cerca de comprendrersquos El sentit real drsquoun text quan es posa davant de lrsquointegraverpret no depegraven de les circumstagravencies de lrsquoautor i del seu puacuteblic original No srsquoesgota si meacutes no amb aixograve Perquegrave aquell sentit estagrave sempre codeterminat tambeacute per la situacioacute histograverica de lrsquointegraverpret i a traveacutes drsquoaixograve pel conjunt del proceacutes histograveric objectiuraquo Comprendre no eacutes sols un comportament reproductiu sinoacute tambeacute productiu laquoBasta dir que un hom compregraven quan ras i curt compregravenraquo La distagravencia en el temps possibilita la comprensioacute I mai no srsquoesgota el sentit veritable drsquouna obra drsquoart o drsquoun text perquegrave hi ha un proceacutes infinit laquoLa consciegravencia ensinistrada hermenegraveuticament inclou consciegravencia histograverica Fa conscients els prejudicis que menen la comprensioacute perquegrave fa ressaltar la tradicioacute com a supogravesit drsquoorigen aliegrave i la pren en la seva validesa Fent ressaltar un prejudici com a tal srsquoaconsegueix clarament de suspendre la seva validesa Perquegrave en la mesura que un prejudici ens determina [eacutes a dir abans de prendrersquon consciegravencia] no el sabem i no el pensem com a judiciraquo6 Com es pot perograve fer ressaltar un prejudici que es troba en la mateixa comprensioacute Certament per una suspensioacute del mateix prejudici suspensioacute que teacute lrsquoestructura drsquouna pregunta laquoLrsquoessegravencia de la pregunta eacutes deixar obertes i mantenir obertes les possibilitats Es quumlestiona un prejudici aixograve no vol dir que sersquol deixi simplement de costat i que sersquon prengui un altre de vagravelid o qualsevol cosa altra en lloc seu Ben mirat el prejudici propi entra

6 Iacutedem pagravegs282-283

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

13

ben beacute en un joc en el qual aquell mateix hi forma part del joc Solament mentre hi ha joc es permet drsquoexperimentar com cal la pretensioacute de veritat de quelcom i se li possibilita que el prejudici mateix pugui entrar tambeacute en el jocraquo El pensament histograveric real ndash per exemple aquell que vol comprendre un text del passat ndash ha de copensar la seva historicitat Li cal la unitat de dos pols una relacioacute en la qual hi ha la realitat de la histograveria (eacutes a dir drsquoallograve passat) aixiacute com la realitat de la comprensioacute histograverica (perquegrave depegraven drsquouna tradicioacute) Lrsquohermenegraveutica hauria de mostrar en la mateixa comprensioacute la realitat de la histograveria Gadamer anomena aixograve la histograveria activa [Wirkungsgeschichte] laquoComprendre eacutes drsquoacord amb la seva essegravencia un proceacutes historicoactiuraquo

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

14

II

ALGUNES DIFICULTATS DEL TEXT DE GADAMER

1 No sembla fagravecil de saber com es pot parlar drsquouna consciegravencia

histograverica drsquouns prejudicis inclosos en la comprensioacute drsquouna transmissioacute tradicional que eacutes a lrsquoactivitat com es destria en lrsquoestudi drsquouna ciegravencia de lrsquoesperit el que eacutes propi i aliegrave o el que eacutes transmegraves i el que no (si hi ha alguna cosa aixiacute) en conjunt com hi ha analisi de lrsquoocupacioacute precisament en allograve de quegrave srsquoocupa

Les dificultats es troben a lrsquohora drsquoadmetre la circumstagravencia privilegiada drsquoalguacute capaccedil drsquoacarar-se a un agravembit de consciegravencia de fer suspendre la validesa dels contiguts de la conducta ingegravenua drsquoadonar-se que les preguntes permenten deixar obertes una munioacute de possibilitats

Comencirsquos pel que sembla meacutes elemental srsquohauria de decidir si hi ha o no en el diagraveleg espontani entre individus alguna intervencioacute diferent de la del cos de lrsquoaltre i de la del drsquoun mateix Perquegrave si eacutes que no llavors la certesa del que srsquohi diu foacutera meacutes aviat quelcom directe estrictament inanalitzable capaccedil de desvetllar en un mateix quelcom sense disposar drsquouna eina que permeti drsquoobrir-ne les condicions o drsquoalgun mitjagrave que possibiliti una feina de torsimany

Aleshores les condicions drsquoaquesta comunicacioacute no estarien contingudes en lrsquoacte comunicador Serien digressions i meacutes aviat pobres quan no en fossin les de les condicions naturals Es podria dir i tot agafant expressions agosarades que les condicions drsquouna tal comunicacioacute no serien objectives en lrsquoaccepcioacute que no hi hauria manera de fer-ne un discurs de dar-ne raoacute que fos integrat en el mateix fet comunicador que vol explicar esdevindrien irracionals atogravepiques en aquesta accepcioacute la de no formar part de lrsquoocupacioacute comunicativa i del seu loacutegos

Fer requesta dels poders del cos no sembla pas una explicacioacute que lliuri no se sap quegrave etc7 7 Cf Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans (Quaderns de filosofia 35)

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

15

Perograve en el cas drsquouna lectura dificultosa que necessita drsquoalgun tipus drsquointerpretacioacute per a comprendrersquos i que supera la seva literalitat no sembla tampoc que contingui en si mateixa cap remissioacute Si alguacute laquoentraraquo en el que es diu meacutes aviat laquofa sevaraquo la lectura de manera que lrsquoenteacuten en el seu moacuten en el moacuten del lector Es tractaria aquiacute drsquouna ocupacioacute voluntariosa que en el millor dels casos assaja de posar-se en el lloc de lrsquoautor de la lectura

iquestSrsquoadmetria aquiacute algunes condicions de comunicacioacute que podrien dur a establir-hi prejudicis

2 Tanmateix les especificitats no es troben pel fet que hi hagi

presa de consciegravencia pensament etc o comunicacioacute meacutes directa car totes les ocupacions humanes no contenen tal qual cap meacutes circumstagravencia cap contingut altre que un hom descobreix per unes ocupacions diferents

Mentre la comunicacioacute immediata permet fagravecilment adonar-sersquon la comprencioacute interpretativa dels textos sembla fer posssible que hi hagi un munt de prejudics pel fet que cal pensar els textos i llavors es tendiridia a creure que la presa de consciegravencia pogueacutes ser fagravecilment vulnerable a moltes influegravencies i condicions impliacutecites

En efecte primerament admetirsquos que un qualsevol adonar-se o agafar consciegravencia el mateix dubte la circumstagravencia de quumlestionar aixograve o allograve el fet de posar en entredit la validesa drsquouna opinioacute o conviccioacute quan es posa en suspens quelcom etc tot plegat no llevaria el fet rellevant que la comunicacioacute espontagravenia no mantindria cap altra mena de trets singulars que els esmentats dalt (el cos propi i el de lrsquoaltre) que un hom copsaria els assumptes directament i que la presa de consciegravencia no seria res meacutes que una alteracioacute drsquoalguna circumtagravencia drsquoun mateix i no pas de lrsquoesdeveniment comunicacitiu tal qual pres que continuaria inaccessible amb una quasevol presa de consciegravencia o sense aquesta

Mutatis mutandis tot aixograve eacutes vagravelid per a lrsquoocupacioacute que va estudiant un escrit que cal fer propi Lrsquoactivitat humana no teacute cap mena de sobredeterminacioacute no eacutes possible de restar alhora en lrsquoocupacioacute que compregraven i en la que aporta alguna caracteristica seva lrsquouna i lrsquoaltra es fan valer en la seva garantia

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

16

Siacute la presa de consciegravencia podria originar-se a partir de qualsevol mena de remissions a la formacioacute personal a la histograveria drsquoun grup al cos natural drsquoun hom etc Com a preses de consciegravencia valdrien el que srsquoha dit Com a remissions contindrien la seva informacioacute objectiva amb els pros i els contres drsquouna qualsevol altra activitat

iquestCaldragrave concloure aixiacute que una presa de consciegravencia lrsquoestudi de condicions etc no servirien de res a lrsquohora de les activitats drsquoon parteixen i on remeten

3 Un malentegraves rauria en lrsquouacutes del mot laquocomprendreraquo Perquegrave es compregraven un individu directament quan parla drsquoun tema o es compregraven un text difiacutecil ndash perograve hi ha una altra comprensioacute que neix de poder explicar la seva situacioacute o el seu discurs o lrsquouna cosa i lrsquoaltre drsquoun mateix

Deixant drsquoaltres usos basti afegir el seguumlent el primer uacutes eacutes el fort deu ser el de lrsquoempatia el que permet de resseguir un experiment fiacutesic els mots drsquoun individu o els drsquoun text El segon sembla meacutes aviat una manera de referir-se als afers Es compregraven el que fa alguacute per la malaltia la llengua que parla pel paiacutes que viu allograve que srsquoha acostumat per les tradicions del lloc lrsquoestat poliacutetic que viu per la histograveria etc Es diu que es compregraven malgrat que mirat amb lupa un hom hi enteacuten poc I en qualsevol cas soacuten digressions que no comprometen seriosament lrsquoobjectivitat de lrsquoocupacioacute que les origina com allograve de pes efectiu i lrsquouacutenic veritablement ilmiddotluminador Un hom no es casaria amb alguacute per cap drsquoaquestes remissions sense amor a la mateixa persona amb drsquoaltres consideracions o al marge seu

4 Les explicacions de tot tipus drsquoun mateix o de lrsquoaltre no farien la competegravencia a lrsquoexperiegravencia mateixa de la comunicacioacute i en general de la comprensioacute

Perograve una ocupacioacute no inclouria meacutes determinacions estrictament parlant No contindria en si mateixa una nova ocupacioacute drsquohistoricitat (malgrat que un hom en pugui prendre consciegravencia) ni cap altra ocupacioacute (malgrat que srsquoadoni del que es vulgui)

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

17

Ho faria semblar la circumstagravencia que es pot supendre la validesa drsquoun contingut siacute quan un hom dubta pregunta laquoFer ressaltar un prejudici com a tal abasta de debograve de suspendre seva validesa Tota suspensioacute de judicis conjuntament i directament els de prejudicis teacute vista logravegicament lrsquoestructura de la preguntaraquo8

Es tracta drsquoun quid pro quo participat per tota la fenomenologia circumstagravencia que podria remetre potser al mateix Descartes tanmateix el dubte la pregunta que deixa obertes moltes possibilitats la suspensioacute de validesa etc no poden menar en si mateixos a enlloc Aixograve no serveix per a copsar lrsquoafer tal qual el dubte sols se superaria pel seu abandoacute etc

En lrsquoexemplificacioacute caldria establir que no es podria comprendre el que un altre home diu meacutes que a traveacutes de fer-hi atencioacute directament i que totes les alteracions i remissions que es trobin no ho podrien substituir

No es podria copsar com cal un escrit interessant sense abocar-srsquohi per tal drsquoentrar-hi i alhora ser-ne fidel i el que sersquon pugui dir drsquoaquest ocupar-sersquon no foacutera capaccedil de llevar la rellevagravencia drsquoaquella entesa

La suspensioacute de la validesa de les paraules drsquoaltri o menaria a una trampa (faria veure que no les compregraven quan siacute que les ha compregraves) o caldria confessar que la resultant drsquoaquella suspensioacute esdevindria una recreacioacute subjectiva que teacute molt poc a veure en res que fos una comunicacioacute drsquoun altre home9

La pregunta pels continguts de lrsquoocupacioacute llisca cap a la seva subjectivitzacioacute (en suspegraven la validesa o prova de limitar-la) i per tant abandona tal com es lliuren en lrsquoocupacioacute que compregraven

Els apartats seguumlents exposen amb una mica meacutes de detall tot

aixograve Despreacutes srsquoindicaragrave la conveniegravencia drsquoassumir el tret conclusiu de

8 Iacutedem pagraveg283 9 Per a la reduccioacute fenomenologravegica o les suspensions de la validesa dels continguts objectius cf Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute (Quaderns de filosofia 12) Tambeacute es llegiragrave amb interegraves Sobre la subjectivitat (Quaderns de filosofia 8)

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

18

lrsquoocupacioacute es proposaragrave com srsquohauria drsquoacceptar lrsquohermenegraveutica se suggeriragrave finalment una manera drsquoapropar-se a la histograveria de la filosofia i a les relacions entre veritat i pensament

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

19

III

PRESSUPOgraveSITS I REMISSIONS

Lrsquoacceptacioacute que el que srsquoobjectiva srsquoassumeix com eacutes comporta de fer-ho valer per a les remissions i per als afers remitents Les dificultats que srsquohi troba en aixograve no lleven lrsquoencert bagravesic drsquoentomar els continguts tal qual com la font mateixa de garantia 1 iquestPressupogravesits sense pressupogravesits En filosofia com en tot cal un comenccedilament Sens dubte un hom no es deixa arrossegar pels interessos en lrsquoaccepcioacute drsquouna cerca que justifiqui alguna cosa Hi ha sembla un fair play que sap abandonar una posicioacute que ha resultat ser al capdavall precipitada parcial confusa o desordenada El seu inici doncs deu ser el drsquoallograve que deu presentar menys dificultats o si meacutes no allograve que es creu de meacutes faacutecil acceptacioacute per part dels altres Se suposa que no srsquohi introduiran sense cap discussioacute idees rellevants per a lrsquoescrit sense fer-ne una presentacioacute Lrsquoordre del discurs eacutes important per al pas de quelcom senzill a un afer dificultoacutes de tal manera que els altres van resseguint les paraules i procuren de fer-se cagraverrec de la situacioacute intelmiddotlectual del qui ho explica Pel cap baix no srsquohi preestableix que els punts de partida hagin de ser justament els que srsquohi lliuren perquegrave pordrien ser ben beacute uns altres El camiacute drsquoarrencada drsquoun discurs drsquoaquest tipus sembla una convencioacute circumscrita tan sols per la conveniegravencia de facilitar al lector la comprensioacute del text drsquoassegurar-ne alguna justificacioacute del que es diu i en conjunt drsquoestablir-hi un cert ordre Al capdavall es podria creure que hi domina en tot aixograve una certa funcionalitat En un tal context srsquoadmet sense dificultat que qualsevol comenccedilament es fa amb lrsquouacutes drsquouna llengua srsquohi escull certs temes rellevants srsquohi manteacute algun punt de vista ho fa alguacute que ha rebut una educacioacute que manteacute una posicio social unes relacions drsquoamistat una famiacutelia treball que llegeix diaris revistes llibres que es comunica vagraveriament etc

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

20

Hi ha sembla pressupogravesits de tota mena en la defensa drsquouna qualsevol opinioacute coneixement saber o com se li vulgui dir per la circumstagravencia ogravebvia que ho formula un individu adult format i semblaria que una quasevol discussioacute sobre els pressupogravesits (al marge de la mala intencioacute de voler un discurs bagravesicament justificatiu) conteacute un cercle vicioacutes perquegrave foacutera impossible sense pressupogravesits Comptat i debatut lrsquoafer suposaria que no hi ha cap discurs i en especial una discussioacute sobre els pressupogravesits sense fer-ne uacutes dels pressupogravesits pel simple motiu que un hom no pot abandonar-se deixar de ser ell mateix a lrsquohora de la defensa drsquouna posicioacute intelmiddotlectual Aquest cercle mereix que se lrsquoobservi amb meacutes atencioacute si no es vol caure en algun parany 2 La garantia dels pressupogravesits i dels no pressupogravesits eacutes lrsquoocupacioacute El cercle drsquohaver-hi pressupogravesits per a parlar de pressupogravesits ndash la circumstagravencia que no hi ha marxa intelmiddotlectual des del no-res sinoacute que un hom srsquoexplica situat socialment culturalment i amb alguna orientacioacute aparenta una dificultat que srsquoesvaeix quan srsquoacara els afers tal com soacuten Perquegrave el raonament pressuposa ja les obvietats que fan adonar-se que hi ha lrsquouacutes drsquouna llengua pel fet previ que un hom srsquoha expressat abans (o despreacutes) que hi ha una educacioacute perquegrave hi ha alguacute que srsquoocupa ara mateix drsquoaixograve i drsquoallograve i que despreacutes (o abans) hi ha una consciegravencia que apunta educacioacute un hom es relaciona i despreacutes (o abans) srsquoadona de la importagravencia de tot aixograve hi ha famiacutelia treball informacioacute etc com a activitats que formen part drsquouna certa presa de consciegravencia Tanmateix un tal adonar-se eacutes la consequumlegravencia o lrsquoocupacioacute pregravevia del fet de parlar de relacionar-se de tractar drsquoaixograve o drsquoallograve etc al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute del que srsquousa o del que pressuposa Una llengua eacutes uacutetil sols quan se lrsquousa i aixograve es fa en lrsquoocupacioacute que lrsquoempra ndash lrsquoeducacioacute el medi social etc esdevenen remissions amb rellevagravencia sols pel fet que els individus es troben implicats i des drsquoaquiacute hi ha aquelles derivacions La realitat no eacutes ben beacute el fet que hi

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

21

hagi llengua educacioacute lligam social i dits al marge del que suposen semblen meacutes aviat entelegravequies sense nexe amb res Lrsquouacutenica font ha de ser lrsquoexistegravencia aquiacute la drsquoun individu compromeacutes que srsquoaboca en lrsquoocupacioacute del cas iquestCaldria llavors admetre malgrat tot que la possibilitat drsquoanotar una llengua una cultura una educacioacute etc preestableix un criteri per tant que un hom srsquoocupi necessagraveriment dels afers per mitjagrave de prejudicis La resposta afirmativa tornaria a lliurar la preeminegravencia a les digressions a partir dels engatjaments concrets amb les coses i els altres llegiria el contingut mateix del que un hom tracta de les coses i amb els altres des drsquouna segona lectura que foacutera la que srsquoofereix des de les remissions Perograve la circumstagravencia que al marge de les ocupacions directes les remissions esdevenen garirebeacute afers abstractes i impersonals hauria de posar un hom a lrsquoaguait drsquoapressar-se a respondre afirmativament Com srsquoeacutes capaccedil de posar en dubte que lrsquoafer meacutes radical el patroacute de tot la mesura de totes les coses la realitat en persona es troba en lrsquoactivitat drsquouna existegravencia engatjada Quegrave pot fer la competegravencia a la certesa drsquoagafar els objectes de damunt la taula de flairar-hi lrsquoolor de roses de contemplar a traveacutes de la finestra els arbres dels tossals de meditar-hi de lrsquoalegria que provoquen de les subtileses a les quals conviden Quina importagravencia tindria que un hom hi pugui distingir lrsquouacutes drsquouna llengua el seguiment o no drsquouna tradicioacute la influegravencia o no drsquouns altres homes els tractes drsquouna educacioacute o no etc iquestNo es veu que soacuten sols aproximacions iquestNo srsquoadmet que tot aixograve no soacuten res meacutes que subtileses intelmiddotlectuals iquestSrsquoobvia la circumstagravencia que la mateixa troballa de tota mena de digressions palesa en aixograve mateix que lrsquoocupacioacute que se nrsquoocupa de les remissions eacutes la garantia sense competegravencia del que srsquohi defensa iquestNo srsquoadona un hom que aquestes subtileses i digressions es troben formant part drsquouna ocupacioacute que no pot deixar ni per un moment de tenir present les coses i els altres Remissions i no remissions van essent el contingut drsquouna activitat que foacutera la garantia de les unes i de les altres Si hi ha algun absolut aquest no es troba en els continguts al marge de les ocupacions que els lliuren

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

22

Un hom srsquoexplica certament per lrsquoeducacioacute i en conjunt per la cultura i pot pensar que tot aixograve forma part de la manera que sigui de lrsquoexercici quotidiagrave amb les coses i els altres homes Tanmateix no pot mantenir-srsquohi car la presa de consciegravencia de la importagravencia de la cultura no lleva al cap i a la fi que lrsquoocupacioacute no srsquohi mantingui i que continuiuml amb les tasques que toquin Malgrat la importagravencia de la digressioacute cultural de lrsquoexplicacioacute que procura i de la presa de consciegravencia que hi ha en tota plegat continuaragrave validant-se que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute ja per a prendre consciegravencia com per a totes les altres activitats Es tracta drsquoassumir que la garantia eacutes lrsquoocupacioacute drsquoabraccedilar que per a un mateix no hi ha res meacutes del que eacutes capaccedil drsquoocupar-se Que eacutes una manera de referir-se al fet que no hi ha drsquoaltra realitat que aquella de la qual lrsquohome srsquoocupa Cap remissioacute cultural no eacutes capaccedil drsquoalliberar un hom de saber quegrave hi ha i quegrave no hi ha el tracte amb les coses i els altres es podria parlar aixiacute esdeveacute una responsabilitat de lrsquoocupacioacute al costat drsquoaixograve les digressions culturals sols entretenen10 3 La importagravencia de la historicitat Srsquoarriba a un punt drsquoarribada que ben mirat hauria drsquohaver estat el punt de partida Fet i fet els dubtes les lectures les coses que els altres homes diuen de viva veu etc de vegades fan perdre el bon senderi Per exemple la histograveria explica quegrave va ocoacuterrer en algun temps passat i si es vol permet de seguir que quelcom que ara forma part del vaiveacute diari srsquohagi engendrat a partir de plurals esdeveniments ndash la mateixa histograveria personal fa entedre com un individu ha arribat a ocupar el lloc social de quegrave gaudeix i hagi conreat una colla drsquoactivitats amb les coses i amb els altres etc Ocorre que una qualsevol histograveria passada eacutes una remissioacute Lrsquohome srsquohi pot entretenir tant com vulgui agafaragrave consciegravencia de la 10 A propogravesit drsquoun vessant intencional que fa sobreestimar totes les digressions i lliurar-los un pes excessiu en lrsquoocupacioacute que ajuden a fer entendre cf nota 11

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

23

historicitat del present en aquest sentit i tambeacute de la importagravencia histograverica del present cara al futur Cada estudi drsquoaquet tipus eacutes la seva mateixa garantia com ho van essent totes les quumlestions que srsquoofereixen a lrsquoindividu Eacutes a dir una consciegravencia histograverica drsquoun qualevol tipus deixa totes les quumlestions drsquoun individu tal qual Allograve que serveix per a explicar no resolt sinoacute que esdeveacute contingut drsquouna ocupacioacute Drsquouna banda els afers naturals i corporals gaudeixen drsquoun tal pes en el conjunt de lrsquoocupacioacute que la pretensioacute drsquouna consciegravencia histograverica de fer-ne la competegravencia fora ridiacutecula Srsquoesdeveacute el mateix amb la implicacioacute dels altres a un qualsevol nivell Perograve resta lrsquoafer que la presa de consciencia histograverica deixa tal qual la necessitat drsquoavaluar les coses i les relacions socials i en conjunt drsquoimplicar-se en el moacuten Tot plegat fa dir que la consciegravencia histograverica esdeveacute un element meacutes en tot aixograve Lrsquoindividu no hauria drsquoestimar-la molt uacutetil per a resoldre cap quumlestioacute present perquegrave eacutes incapaccedil de dar una jerarquia drsquoobjectius ni encara menys de realitzar-la La conciegravencia histograverica es lliura com un motiu de digressioacute cap al passat de projeccioacute cap al futur o posa en relleu el present tal qual cara al futur o tal qual com a resultant drsquoun passat deixat-ho tot tambeacute tal qual Es tracta drsquoun marc que es lliura en el present o des del present Eacutes clar llavors que res del que un hom fa pensa o diu no rep cap altra garantia que la de lrsquoocupacioacute correponent Per aixograve una qualsevol presa de consciegravencia histograverica forma part pel cap alt drsquouna ocupacioacute i aquesta ha de garantir-se tota en tot allograve en quegrave es compromet La comprensioacute histograverica del present (o drsquoun temps) no deixa de ser es deia una digressioacute Deu fer-se inevitable en la mesura que lrsquoindividu srsquoadona que actua (o pensa que ho feien) en un medi social i natural diferenciat drsquoaltres Per tant hi ha una comprensioacute histograverica drsquoaixograve o drsquoallograve i un hom calcula tambeacute el risc de la seva actuacioacute segons compreacuten la gegravenesi dels afers drsquoara11

11 Per a un cop drsquoull al paper de la histograveria cf La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia (Quaderns de filosofia 32) Sembla vagravelid aixiacute mateix el seguumlent qualsevol pensament deu fer meacutes fagravecil una presa de consciegravencia especiacutefica (el seu contingut esdeveacute quelcom descompregraves que se sap) Alhora la comprensioacute histograverica es descabdella pel

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

24

4 Corporeiumltat i consciegravencia Les remissions i les corresponents preses de consciegravencia de llur importagravencia ara i aquiacute permeten moltes explicacions i avaluacions nrsquohi ha de tota mena i arreu srsquohauria de defensar que formen part dels continguts uns meacutes al costat de la resta srsquohi manteacute la necessitat drsquouna presegravencia ocupacional que eacutes justament la que remet i explica la que pren consciegravencia i al cap i a la fi la que obra com ho fa al marge o no drsquoexplicacions i de preses de consciegravencia Meacutes remissions drsquoaquets tipus (i preses de consciegravencia) les lliura el fet que lrsquoindividu teacute un cos Allograve que sersquon digui seragrave sempre molt rellevant els dolors les malalties el cansament la gana la set la son la mort palesen si meacutes no la dependegravencia de les condicions corporals Versemblantment un hom es queda sovint curt a lrsquohora drsquoadonar-se de les dependegravencies corporals en el conjunt de lrsquoactivitat de lrsquohome Tanmateix no es pot fer un impossible la percepcioacute externa de les coses i interna del cos propi es descobreix com a experiegravencia drsquoun mateix forma part del contingut objectiu i no eacutes capaccedil de revelar-se quelcom en si al marge de lrsquoactivitat que lrsquoobserva el nota o ho medita Cal respectar estrictament lrsquoordre dels esdeveniments es diu que es veu gragravecies a la llum a lrsquoull a la retina al nervi ograveptic a la part de pensament i llavors un hom pot provar drsquoatansar-se intencionalment a la situacioacute actual (o la que sigui) amb la qual cosa hi hauria una eficagravecia comprensiva (histograverica) per als afers drsquoara Tanmateix la cagraverrega intencional subsumida en els esdeveniment drsquoavui (o de quan sigui) no hauria drsquoimposar-se ni fer la competegravencia a la circumstagravencia que lrsquoocupacioacute tambeacute pensa des drsquouna efectivitat natural (i corporal) i social que demana compromiacutes que no pot ser atabalada o ofuscada per continguts referits al passat tot i que els accepti per a tenir-los en compte en les seves meditacions i resolucions Al cap i a la fi el desencert no rau en la intencioacute que compregraven el present sinoacute en aquella que vol que aquesta assumpcioacute intencional historitzant gaudeixi drsquoun pes excessiu sigui com sigui en lrsquoexercici teograveric que pensa els afers (per aixograve la confusioacute eacutes descoberta a posteriori) arreu eacutes el present ocupacional el que guia lrsquoindividu abocat al moacuten des drsquoun plexe intencional a la cerca drsquoorientacioacute des drsquoorientacions assumides

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

25

lrsquoescorccedila corresponent als processos elegravectrics etc Aixograve ho ha investigat lrsquoindividu i ha trobat que el defecte ograveptic la lesioacute la malaltia etc impedeixen la bona visioacute o agravedhuc el mateix fet de veure La correccioacute drsquoaquesta manera de parlar no obsta a admetre la impossibilitat de reduir la visioacute a les seves condicions corporals Car no eacutes el cos qui veu sinoacute lrsquoindividu lrsquoexperiegravencia visual eacutes irreductible a un qualsevol contingut perceptiu i eacutes en lrsquoexperiegravencia visual on un tal contingut es troba El reduccionisme de la percepcioacute a les seves condicions abandona el rigor en profit drsquouna aproximacioacute Sigui el que sigui el que una lesioacute impedeixi (o el que una teragravepia possibiliti) una connexioacute causal entre cos i consciegravencia (causa i efecte respectivament) esdeveacute gratuiumlta perquegrave aquesta uacuteltima mai no arriba a ser percebuda sinoacute que eacutes la que percep El cos esdeveacute doncs forccedila rellevant magrat i tot que no pot atribuir-se sense trampa lrsquoengatjament de lrsquoocupacioacute Un hom srsquoexplicaragrave ganes i sets desigs i fagravestigs dolors i plaers percepcions i pensaments la relacioacute amb els altres etc a traveacutes de mil afers que el menen al seu cos i encara restaragrave que allograve conscient eacutes irreductible a una cosa percebuda Una vegada meacutes sembla haver-se drsquoadmetre que la garantia es troba ben beacute en la mateixa activitat que fa present aixograve o allograve 5 El tarannagrave absolut de lrsquoocupacioacute i lrsquoaposta radical de la filosofia 1 Les consideracions precedents ja prefiguren que no hi ha aquiacute cap posicioacute relativista en lrsquoesclariment de la subjectivitat progravepia Lrsquoindividu no visita drsquoaltra activitat que no sigui la seva i alhora va adonant-se amb el seu exercici de les coses i dels altres i srsquohi implica de moltes maneres La qual cosa implica que un qualsevol problema teograveric o pragravectic que srsquooferix en el decurs del dia apareix com un afer ocupacional i es descabdella aquiacute les explicacions que un hom hi ofereix fan prendrersquon consciegravencia fan comprendrersquol esdevenen un exercici absolut que srsquoacompanya de meacutes activitat absoluta per la qual es duen a terme

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

26

projecte teograverics i pragravectics en un seguit que val per si mateix La garantia esdeveacute en tot cas la drsquouna existegravencia compromesa en la qual els presupogravesits i les explicacions importen en la mesura que lliuren alguna orientacioacute Sembla convenient en efecte de defensar la validesa absoluta de cada activitat i arreu del vaiveacute ininterromput de lrsquoocupacioacute La pretensioacute de no admetre-ho sembla al cap i a la fi un afer impossible pel simple motiu que un hom no pot anar a enlloc meacutes no pot no ocupar-se del que fa i drsquouna altra activitat alhora

La mesura de totes les coses rau en lrsquoengatjament de lrsquohome El fet que alguacute existeixi vol dir que srsquoocupa absolutament 2 Per tant la filosofia srsquoobliga a assumir que hi ha un tot unitari en una quasevol activitat es pensi en quelcom histograveric es prengui consciegravencia histograverica del moment srsquoentomi una circumstagravencia cultural que descriu un colmiddotlectiu es pensi en aixograve o en allograve srsquoentengui com treballa el sistema nervioacutes en lrsquoaudicioacute es contempli els camps llaurats srsquoentretengui alguacute amb alguna cosa se segueixi una conversa etc Arreu la garantia rau en lrsquoexperiegravencia una que hi ha en lrsquoafer tots els continguts garanteixen el que soacuten Tanmateix tot aixograve no es pot separar del fet que ho lliura una ocupacioacute El que es descobreix es percep es pensa en un quasevol sentit esdeveacute alhora el contingut drsquouna ocupacioacute12 Ocorre que lrsquoindividu no pot superar lrsquoestar ocupat i en aquesta accepcioacute lrsquoexistegravencia humana eacutes radicalment injustificable i tota justificacioacute no ho fa radicalment La qual cosa implica que no es pot considerar els afer sinoacute des drsquoaquesta radicalitat i des de la unitat de lrsquoexperiegravencia ocupacional

12 No hi ha perograve una laquomiradaraquo cap al moacuten transcendent i una altra cap a la consciegravencia es parla del contingut de lrsquoocupacioacute perquegrave la intencioacute accentua aquest vessant ocupacional srsquoesmenta el mateix fet ocupacional (o les seves caracteriacutestiques) no pas perquegrave es pugui abandonar un contingut (el que sigui) sinoacute perquegrave se lrsquoesmenta precisament com a activitat en prejudici drsquoun abocar-srsquohi en el contingut en detriment de prendrersquol com a ocupacioacute I despreacutes hi ha la circumstagravencia drsquousar els mots pel que signifiquen al marge drsquouna qualsevol explicitacioacute etc

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

27

Qualsevol distincioacute esdeveacute un exercici en un proceacutes experiencial va valent aixiacute com la garantia que la confirma la distincioacute Lrsquoencert de tot plegat duragrave a admetre una vegada meacutes que lrsquoindividu no srsquoequivoca en la positivitat que hi ha en lrsquoocupacioacute que el camiacute perdedor es troba en allograve que ja srsquoha superat (cf meacutes avall) El que ara srsquoestima incorrecte es garanteix per si mateix enmig drsquoun proceacutes ocupacional Ninguacute no vol equivocar-se malgrat que ho fa No estagrave preestablert de quegrave alguacute srsquoocupa i com se nrsquoocupa al costat palpable i evident que hi ha moltiacutessimes remissions que permeten de prendre consciegravencia drsquoun quasevol esdeveniment agravedhuc dels propis canvis evolucions i confusions

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

28

IV QUEgrave EacuteS LrsquoHERMENEgraveUTICA

Un hom llegeix els altres o els escolta mentre conveacute que la comunicacioacute no deu suposar que participi en drsquoaltra subjectivitat que no sigui la progravepia i lrsquoadmissioacute que els textos o les paraules dels altres permetin alguna experiegravencia singular depegraven en darrera instagravencia del mateix individu 1 Quegrave vol dir laquointerpretarraquo La seva rellevagravencia El fet cabdal rau en lrsquoexperiegravencia entesa com la globalitat del que srsquohi troba en lrsquoocupacioacute Tot el que es percep es pensa es diu es fa en un activitat experiencial No sorpregraven doncs que el coneixement de lrsquohome srsquohi basi que un hom procuri de descobrir-hi el que pugui i com pugui En concret la filosofia vol saber quegrave hi ha La seva tasca no rau a atendre primerament als altres i al que diuen no pas per una qualsevol desvaloracioacute o perquegrave no es convenci que els ha drsquoatendre sinoacute perquegrave li urgeix alguna resposta als elements cabdals que fan que hi hagi experiegravencia Si en general laquointerpretarraquo implica donar atribuir a una cosa un significat si especiacuteficament suposa lrsquoesforccedil per saber quegrave volen dir les paraules que no es comprenen perquegrave soacuten drsquoun llenguatge estranger o perquegrave no se les enteacuten per algun motiu accepcioacute que perllonga lrsquoabast semagraventic i per tant lrsquoesteacuten del mot per a tot allograve que els altres fan i per a les obres que han fet a fi i a efecte de poder-ne tenir una experiegravencia que srsquoaveacute amb la que lrsquoindividu mateix troba en allograve que fa i que diu ndash si per tant laquointerpretarraquo en tots els seus matisos implica saber trobar-hi lrsquoexperiegravencia escaient llavors cal reconegraveixer que srsquoeacutes davant drsquoun esdeveniment cabdal perquegrave implica no sols que les paraules les obres i les resultants de lrsquoactivitat dels altres homes srsquoassumeixen en una experiegravencia sinoacute tambeacute que soacuten capaces de provocar experiegravencia Tanmateix aixograve val universalment les paraules progravepies les obres progravepies els pensaments propis amb els objectes perceptius o sense

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

29

fent atencioacute al cos o no agravedhuc les mateixes experiegravencies de tot tipus amb interrogants srsquointerpreten des drsquoallograve que un hom ha trobat o des de les renuacutencies progravepies Arreu eacutes vagravelid que la interpretacioacute pressuposa lrsquooferta drsquouna globalitat drsquoun contingut ndash una ocupacioacute experiencial que resol lrsquointerrogant a propogravesit drsquoun mot drsquouna expressioacute drsquoun gest drsquouna obra de la presegravencia de lrsquoaltre home de lrsquoexistegravencia progravepia dels problemes de la societat de la histograveria del futur dels homes drsquoun fet natural de lrsquounivers etc Deu ser uns dels fenogravemens meacutes presents arreu perquegrave calen constatment respostes Tot i aixograve la interpretacioacute com a camiacute drsquoanada i de tornada necessita allograve que la permet eacutes a dir lrsquoexperiegravencia escaient que eacutes com dir el contingut ocupacional del cas Per aixograve no basta pas sovint que un hom hagi drsquoescatir un assumpte circumscrit sinoacute tambeacute allograve que hi ha els continguts de lrsquoexperiegravencia que permeten drsquointerpretar o no i aixograve eacutes vagravelid faci referegravencia a un afer o a un altre Perquegrave hi hagi interpretacioacute linguumliacutestica srsquoha drsquoassumir que hi ha pensament (linguumliacutestic) Si es tracta drsquoun gest de lrsquoaltre home es manteacute la certesa que sersquol pot entendre Si apareix un problema natural es tracta que hi pugui haver quelcom aixiacute o aixagrave Si apareixen desavinences familiars ha drsquohaver-hi quelcom que hi ajudi i que permeti drsquoenfocar-ho Si alguacute es pregunta per la seva existegravencia pot no haver-hi resposta (amb un tal interpretacioacute) etc Es deia que a la filosofia li importa quegrave hi ha No renuncia ndash no ho pot fer ndash a interpretar Eacutes obvi que no en teacute cap monopoli per la molta cosa a fer i per aixograve srsquohi troben implicades totes les disciplines La seva interpretacioacute srsquoorigina de la seva radicalitat ho fa perquegrave cerca i ho fa perquegrave ha trobat Es tracta que aspira a saber quegrave hi ha per aixograve foacutera ontologia En acabant notirsquos que srsquohi troba alguna ambiguumlitat en lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo Car en una accepcioacute srsquousa per al proceacutes drsquointerpretar independentment del que aixograve abarqui i tambeacute per a la resultant Aquesta uacuteltima compregraven o enteacuten quelcom i tal qual es pot considerar una comprensioacute o manera drsquoentendre Lrsquouacutes drsquolsquointerpretacioacutersquo com a resultant esdeveacute doncs uacutetil perquegrave fa present

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

30

que abans srsquoignorava quelcom no se sabia aixograve o allograve etc Per tant una part important de tot el que es compregraven deu ser susceptible drsquoesmentar-se com a interpretacioacute i en conjunt la interpretacioacute-resultantcomprensioacuteentesa es fa meacutes o menys certa drsquoacord amb el contingut ocupacional del cas la comprensioacute dels escrits del altres ndash quan un hom no sersquols ha fet seus ndash manteacute sembla una certesa menor que allograve que un mateix pensa drsquoaixograve o drsquoallograve etc 2 Hermenegraveutica i interpretacioacute Lrsquohermenegraveutica que interessa aquiacute eacutes la de la interpretacioacute de textos per a saber-ne el significat Es tracta drsquouna mena drsquointerpretacioacute aquella que se circumscriu als textos dels altres homes o agravedhuc a les seves paraules de viva veu Eacutes a dir el problema drsquoaquesta interpretacioacute rau en el fet que eacutes de tot allograve aliegrave dit per lrsquohome i que cal assumir Per tant el tema bagravesic drsquoaquesta hermenegraveutica rau a fer propi quelcom que no eacutes drsquoun mateix Per aixograve srsquoofereix aquiacute una quumlestioacute ontologravegica quegrave srsquohi troba i quegrave no en aquesta activitat quin suport es reclama per a fer-la etc esdevenen afers que no ho pot dir la mateixa hermenegraveutica sinoacute la filosofia Si es vol aixiacute lrsquoestudi teograveric de lrsquohermenegraveutica no eacutes una nova hermenegraveutica no depegraven dels escrits dels altres sinoacute de lrsquoexercici drsquouna uacutenica subjectivitat Hi ha doncs hermenegraveutica per al conjunt dels escrits dels altres Tanmateix bastaragrave aquiacute de circumscriurersquos ara i adeacutes a tenir present sobretot el que srsquoha escrit en filosofia Lrsquoencert del que srsquohi defensa deu poder fagravecilment fer-se extensiu a drsquoaltres agravembits i val meacutes de limitar-se a uns esbossos la confirmacioacute dels quals menaria a noves investigacions

3 Es diferencia una iniciacioacute hermenegraveutica i la mateixa dedicacioacute hermenegraveutica dels escrits dels altres drsquouna filosofia de lrsquohermenegraveutica Circumscrits a lrsquoagravembit dels treballs de filosofia cal convenir que els escrits dels altres soacuten capaccedilos drsquoimplicar-se de tal manera en

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

31

lrsquoocupacioacute que esdeviguin lrsquoexpressioacute genuiumlna drsquouna experiegravencia progravepia i que per tant hi hagi una transformacioacute drsquoalgun tipus en un mateix cosa que palesaria la rellevagravencia de provar de fer-se cagraverrec del que els homes diuen o han dit i han escrit De totes maneres lrsquoaprenentatge des dels altres ha estat possible bagravesicament perquegrave srsquohi ha defensat coses i un hom hi assenteix Tanmateix no sempre srsquoacull igual les paraules dels altres El pensament dels homes i la mateixa histograveria de la filosofia srsquoha expressat sovint en uns termes que mereixen si meacutes no una criacutetica Ocorre que els nivells de lectura soacuten plurals i varis Independentment del grau drsquoadhesioacute que mereix un autor lrsquoestudioacutes pot mantenir un intercanvi que no preteacuten una exposicioacute de lrsquoautor des de lrsquoautor per tal drsquoanar assumint ell mateix certes actituds i exercitant alguns llenguatges Es tracta drsquoun hermenegraveutica com a iniciacioacute Tanmaeix lrsquoestudioacutes especialista no fita tant la seva transformacioacute intelmiddotlectual com si srsquohi manteacute rigoroacutes el guany del que creu la perspectiva de lrsquoautor que considera Ogravebviament ho fa hermenegraveuticament perquegrave no gaudeix de cap meacutes subjectivitat i precisament la discussioacute si pot fer-ho objectivamnet o potser millor la resolucioacute que mena a defensar que el seu concurs ofereix un punt de vist necessagraverimanet esbiaixat o no no esdeveacute un problema hermenegraveutic sinoacute un afer que pertany a la filosofia Per tant la filosofia de lrsquohermenegraveutica no substitueix la iniciacioacute hermenegraveutica necessagraveria quan alguacute srsquoendinsa en els corriols del pensament tampoc no fa la competegravencia a lrsquoestudioacutes dels escriptors sinoacute que es tracta drsquoun tros de la mateixa filosofia i de cap de les maneres no eacutes hermenegraveutica 4 Lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute El camiacute que un individu fressa quan srsquoinicia en la filosofia srsquoacompanya sovint de la lectura dels altres autors Apregraven a traveacutes de les aportacions coetagravenies o anteriors i aixograve fa prou important de parlar de tradicions de pensament i de les influegravencies que srsquoha tingut Car el proceacutes que duu a la cerca del que sigui assumeix amb les aportacions alienes la facticitat de contrastar el pensament propi i el

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

32

que els altres han dit hi ha un revulsiu per a un mateix es prova drsquoencertar el que lrsquoautor que es llegeix o srsquoescolta vol dir de tal manera que la interpretacioacute progravepia i lrsquohermenegraveutica aliena esdevenen sovint les dues cares drsquouna sola que prova drsquoobrir-se pas Tothom o gairebeacute tothom hauragrave hagut de fer els primers passos en filosofia acompanyat de les obres i de les paraules de contemporanis i avantpassats Sembla difiacutecil drsquoaprendre cap a on cal orientar-se sense el concurs de les ajudes dels consells i de les indicacions que es troben arreu en prou escrits i paraules Tanmateix ja se sap que aixograve es fa a les palpentes lrsquohermenegraveutica com a iniciacioacute i diagraveleg amb els altres pensaments esdeveacute una font per a un mateix i mai no se li lliuraragrave prou importagravencia Perograve es fa una activitat provisional certament lrsquoassumpcioacute drsquoaquesta precarietat srsquoestimaragrave un beacute perquegrave no es tendiragrave a lrsquoacartronament a la reiteracioacute a una esclerosi a una mera improvisacioacute al costat del fet que lrsquoasistematicitat drsquouna hermenegraveutica heuriacutestica eacutes la resultant drsquouna actitud desinteresada desacomplexada que evita la contundegravencia per haver trobat ja alguna resultant Srsquoesdeveacute que una criacutetica de pensament dels altres en lrsquoaccepcioacute drsquoun comentari dlsquoun contrast drsquoun posar en situacioacute drsquoun esclariment no evita al cap i a la fi que el manteniment expliacutecit drsquouna hermenegraveutica iniciagravetica permanent podria semblar meacutes aviat la resultant de les meditacions progravepies i no pas necessagraveriament lrsquoobjectiu buscat Si meacutes no es rep sovint les troballes progravepies amb sorpresa Llavors lrsquohome hauria drsquoadonar-se que la interpretacioacute que fa dels altres caldria que no fos mai la drsquouna posicioacute eixorca i esquematizadora que hi hauria tambeacute la possibilitat drsquoun discurs infinit per a tots els relats que la filosofia no existiria per a fer callar el pensament i la raoacute del altres sinoacute que conscient del que eacutes el llenguatge els rebria en honors i en retria homenatge com sigui que srsquohauria adonat que srsquohi parla i srsquohi expressa el moacuten13 13 El mot laquomoacutenraquo srsquousa cogravemodament per al manyoc referencial que orienta i que fa atendre aixiacute el que hi ha Per aixograve el moacuten srsquoofereix com a quelcom que manteacute una seva consistegravencia pel fet que sempre es lliura intencionalment

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

33

5 La cerca de la veritat Allograve que compta eacutes la lucidesa lrsquoesclariment que deixa enrere mandres ofuscacions enterboliments atabalaments incerteses que se senten de tota mena per tal drsquoenfortir-se com a presegravencia drsquoun moacuten actuacioacute que es fa siacute intencionalment perograve que alhora eacutes la drsquouna realitat on un hom es troba implicat per tot arreu I continuaragrave vagravelid que abans com ara es pot imaginar un filogravesof procurant de dir allograve que sent que veu que pensa que pressent una expressioacute un activitat uacutenica i genuiumlna que faragrave el seu estil de fer filosofia que versemblantment rebutjaragrave aixograve o allograve i on necessagraveriament estaragrave en quumlestioacute no com es diuen els afers sinoacute quegrave hi ha i aquiacute podragrave haver-hi confrontacioacute i diagraveleg enllagrave i enccedilagrave de les maneres de dir del usos linguumliacutestics dels modismes preferits dels mots privilegiats etc talment com enccedilagrave i enllagrave de tot aixograve srsquoeacutes capaccedil de discutir i drsquoentrar en un peculiar diagraveleg amb els escrits dels homes drsquoabans conscient que no resta mai decidit quegrave hi ha ni com es diu eacutes a dir lrsquoexpressioacute de lrsquoocupacioacute que srsquoorienta iquestEs pot usar laquoveritatraquo a tall de laquorealitatraquo o laquoel que hi haraquo No eacutes estrany drsquoescoltar que laquola filosofia cerca la veritatraquo precisament en lrsquoaccepcioacute de voler afirmar allograve que hi ha agravedhuc al marge de dir expressament aixograve o allograve Tanmateix aquest uacutes deu ser meacutes fagravecil de fer en els estadis inicials de la filosofia o agravedhuc abans drsquoarribar a cap troballa rellevant en el sentit de trobar-se un hom en la fase hermenegraveutica que interroga i que dialoga amb els altres pensadors Srsquoadmet fagravecilment que alguacute cerca la veritat quan no sap ben beacute com orientar-se ni srsquoapercep molt de lrsquoabast drsquoun llenguatge Llavors hi ha aquiacute potser meacutes una cerca que vol arribar a quelcom que lrsquoatribucioacute de quelcom com a vertader Sigui com sigui aquests usos semblen prou plausibles malgrat que aquesta discussioacute foacutera del tot infructuosa per a avanccedilar en el pensament i en conjunt en el compromiacutes que resulta drsquouna ocupacioacute orientada que subsumeix els poders del cos a favor drsquoun tot expressiu Llavors srsquohauria de fer propi que lrsquoactivitat de la filosofia com a tal sembla aliena a lrsquoadjectivacioacute de veritat o de falsedat la filosofia

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

34

foacutera principalment engatjament en un ocupacioacute expressiva i nomeacutes en un segon nivell es titllaria de vertader o no un descobriment14 Cosa que permetria de comprendre per quegrave eacutes permegraves de precisar que el filogravesof cerca la veritat etc car tot aixograve palesa una consciegravencia ocupada no a dir el que troba sinoacute atenta a la seva mateixa activitat que cerca que dubta que es malfia

14 Certament en una altra accepcioacute la tensioacute del moment el guany que hi ha en lrsquoocupacioacute podrien fer que srsquoadjectiveacutes lrsquoexperiegravencia de vivegravencia vertadera de contingut vertader de revelacioacute de realitat etc Notirsquos doncs que les accepcions dels mots poden ser moltes i prou interessants

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

35

PART SEGONA FILOSOFIA DE LrsquoHERMENEgraveUTICA

I

LA LECTURA DELS ALTRES POT SUPOSAR UN MOacuteN

Una filosofia de lrsquohermenegraveutica eacutes certament una interpretacioacute de segon ordre Es tracta en qualsevol cas drsquoapropar-se a allograve que es fa quan es compregraven els escrits teograverics dels altres i aixograve sembla tambeacute poder-se fer des drsquouna resultant des drsquoun pensament meacutes o menys preestablert malgrat que en qualsevol cas es tractaria de respectar lrsquoexperiegravencia

1 Afer intencional i certesa teograverica

Lrsquoindividu llegeix i escolta prou sovint paraules que estima exagerades parcials grotesques etc i en conjunt sap meacutes o menys el que vol dir que quelcom sigui vertader o fals tot aixograve forma part del seu bagatge quotidiagrave sense meacutes Tant eacutes aixiacute que pot provar denganyar els altres quan va de mala fe o quan menteix per conveniegravencia dels altres tambeacute hi ha doble llenguatge en les facegravecies i en les ironies es pot deformar les coses en els relats que srsquoescriuen etc Els mecanismes de la falsedat de la intencioacute errada del joc intencional drsquoequiacutevocs etc formen part de les tasques de cada dia i lesclariment corresponent sha de fer en un estudi ad hoc en el cas que calgui

Aixiacute mateix srsquoeacutes inautegraventic en laccepcioacute de no seguir el que podria ser convenient de no esforccedilar-se de no fer fora lurc etc per tant en laccepcioacute que no srsquoeacutes innocent quan un hom calla quelcom o quan afirma quelcom quan omet daltres possibles matisos o continguts que corregirien les seves paraules etc Aquiacute es tracta duna consciegravencia que tira pel dret malgrat no ignorar-ho massa (o gens) o no ignorar-ho del tot una consciegravencia que potser no vol complicacions o que cerca justificar-se quedar beacute o que evita un altre tipus de capteniment pels motius que siguin Llavors un hom podria aquiacute dir inconveniegravencies o afers que no soacuten exactes o falsos i

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

36

tot Quan es defensa aixograve o allograve amb la certesa que hi ha quelcom que es deixa i que no hauria de deixar hi ha es diu una mala intencioacute Per tant aquiacute no eacutes tant un problema sobre la veritat i la falsedat que tambeacute ho eacutes com una quumlestioacute de tenir bona intencioacute o mala intencioacute i aquesta darrera sembla un inconvenient serioacutes per a abastar afirmacions vertaderes quan eacutes el cas que meacutes aviat lrsquoindividu troba que srsquoequivoca agravedhuc en afirmacions que havia fet abans de bona fe

Srsquoindica doncs de nou que no hi pot haver mer error en el discurs de filosofia drsquoun mateix que es fa amb la certesa corresponent mentre estima que no diu afers equivocats quan reflexiona de bona fe i sexpressa tal i com pot Perquegrave aquiacute hi ha mera positivitat de contingut srsquoeacutes davant duna expressioacute que ignora quelcom amb meacutes certesa un hom no pot excloure mai que no srsquoenganyi la consciegravencia clarivident no ho lleva malgrat que al capdavall cal optar per allograve que sembla meacutes cert o com a miacutenim meacutes convenient per a lexistegravencia de lhome que sha de revelar al cap i a la fi com a meacutes cert duna manera o duna altra

Ocorre que lrsquoindividu pot assumir les intencions progravepies perograve ignora la dels altres homes Drsquoaquiacute que en cap cas no pot interpretar que hi hagi mer desencert en el que diuen els altres (tota expressio que srsquoenteacuten es fa en una ocupacioacute que ho compromet tot a la seva manera i de la manera que sigui) mentre no pot pressuposar-ne la intencioacute Les paraules dels altres sols poden rebre la lectura hermenegraveutica del qui les entoma i les discuteix

Certament hi ha evolucioacute individual i social i es manteacute les distincions que es vulgui quan un hom es mou en lagravembit del que es pensa en filosofia sesdeveacute que no hi ha manera de cantar la vida fora duna situacioacute que inclou tot allograve que es descobreix meacutes tard potser anys meacutes tard com a factors personals o socials duna qualsevol manera que permeten danar seguint una mica per quegrave es defensava aixograve o allograve cosa que deu ser vagravelida per a un mateix i per als altres Tanmateix la mateixa nocioacute de filosofia rep aquesta historicitat individual (i social) per tant no teacute res destrany que un mateix o els altres no sabessin ben beacute quegrave feien o que fessin el que pensaven llavors sense tenir la meacutes miacutenima nocioacute del que ara estimen que eacutes aquesta disciplina etc El conjunt de la tasca teograverica sofreix doncs un

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

37

canvi al llarg de la vida amb la qual cosa sols srsquoobre meacutes labast de les consideracions a propogravesit dels continguts de la filosofia

2 Insisteixirsquos locupacioacute que no ho sap no es malencamina

No srsquohauria de concloure la validesa del que un hom srsquoocupa pel que es diu eacutes a dir per la presa del significat convencional dels mots i de les frases es podragrave no saber com referir-se a les actituds cap als altres com parlar del que domina en matemagravetiques srsquoignoraragrave quegrave dir del que srsquoanomena deacuteu srsquoafirmaragrave ximpleries sobre la bellesa de la natura etc i no implica tot aixograve que no hi hagi una existegravencia compromesa O si es vol el que alguacute va dient no suposa el fracagraves i legravexit duna vida sinoacute pel cap alt duna filosofia dun discurs duna expressioacute etc de quelcom que forma part del tot important siacute perograve no definitiu

Es tracta que els homes malgrat poder ser els millors ni sempre han volgut preocupar-se de fer un discurs ver o falaccedil (expliquen acudits manen aixograve fan bromes etc) ni poden assegurar de dalt a baix que ho sigui per sempre quan ho procuren el discurs vertader eacutes el duna situacioacute Perograve en qualsevol cas lesplendor de la natura la plenitud del cos sentit la presegravencia dels altres homes llur subsumpcioacute en tota mena drsquointencions amb els pensaments que es vulguin etc resten entitats de cap de la maneres no posades en entredit per la manera com sersquon parla I al costat daixograve les mil necessitats de parlar les emocions i sentiments la urgegravencia daprendre lofici les lectures dels altres les petites o grans crisis lintercanvi intelmiddotlectual amb els altres etc van configurant elements a tenir en compte en els relats presents forccedilosament conjunturals perquegrave han ajudat a comprendre per quegrave srsquoha caigut abans en errors en equiacutevocs en inexactituds etc

Tot el que srsquoapunta suggereix que com srsquoha dit les experiegravencies de la vida valen per si mateixes i que sols es troba fals allograve que se li proposa a alguacute o allograve que deia abans o allograve que es proposa davaluar ara sense haver-ho fet abans (laquola paret de darrera teacute un quadre penjatraquo) en laccepcioacute que es troba fals ara aixograve o allograve no perquegrave es pugui haver assumit falsedats com a falsedats al marge de la voluntat de fer-ho

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

38

Perograve cal entendrersquos tan beacute com es pugui no es proposa que srsquohagi assumit quelcom fals sense saber que ho era sinoacute que no hi ha falsedat allagrave on no nhi ha consciegravencia pel simple motiu que els continguts soacuten plena positivitat Un hom no pot equivocar-se quan no nhi ha consciegravencia El fals es doacutena sempre en una situacioacute que sassumeix tal qual i que sadona que el discurs preteacuten que els afers no soacuten com soacuten i que soacuten com no soacuten per tant quan el discurs eacutes el duna intencioacute errada El discurs que eacutes fals proposa que es pensi com no es pot correctament pensar lliura inconveniegravencies des del punt de mira de la capacitat dara drsquoalguacute

Es tracta que lrsquoindividu no pot equivocar-se en el que srsquoexpressa quan creu que ho fa com cal ni pot ocupar-se errograveniament quan no en teacute daquest error el meacutes miacutenim esment ni presegravencia Podragrave titllar-se meacutes tard daixograve o dallograve (es va equivocar va ser un error etc) quan hagi madurat duna qualsevol manera perograve el fet no implicaragrave cap mena dinautenticitat per a la seva vida anterior Es diragrave que tot aixograve fa que srsquointrodueixi provisionalitat entre els homes i caldragrave contestar que les coses soacuten ben beacute aixiacute perograve que no sembla pas que sigui un convit a deixar-ho coacuterrer tot sinoacute meacutes aviat un elixir contra la precipitacioacute

3 La filosofia fa veure que en la tasca hermenegraveutica es parla des del moacuten Hi ha srsquoapuntava una hermenegraveutica com a iniciacioacute i una hermenegraveutica des de la filosofia Lrsquohermenegraveutica vista des de la filosofia forma part de la mateixa filosofia en lrsquoaccepcioacute que eacutes una consequumlegravencia del que troba que hi ha Alhora fent-ho augmenta lrsquoabast ontologravegic perquegrave estudia quegrave hi ha en tot aixograve es a dir en les paraules dels altres i en la seva interpretacioacute Admetirsquos que un hom acostuma a entendre poc o molt la literalitat de les paraules dels altres o drsquoun mateix les enteacuten o compregraven directament i en aquesta accepcioacute lrsquouacutes drsquoaquests mots no eacutes intercanviable amb el drsquolsquointerpretacioacutersquo mentre que tota interpretacioacute eacutes una forma de comprendre o drsquoentendre

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

39

Tot el que vagi meacutes enllagrave drsquoun intercanvi immediat o drsquouna lectura directa eacutes ja tambeacute interpretacioacute i va tenint els diferents nivells que poden tenir-hi la comprensioacute o lrsquoentesa

En conjunt entendre com comprendre com interpretar teacute diferents nivells Per a tots deu ser vagravelid que aixograve es fa gragravecies bagravesicament a un proceacutes que no es troba a les mans del qui llegeix un text o escolta unes paraules sinoacute a predisposicions incorporades respecte de les quals basta la voluntat drsquoatendre el que es llegeix o srsquoescolta o de cercar la manera millor de fer-sersquon cagraverrec

Srsquoassumeix doncs que un hom pot no atendre sols la literalitat sinoacute que hi posi lrsquoesforccedil intencional de fer-les paraules drsquouna situacioacute o que ho faci tot plegat despreacutes de relectures i drsquoescoltar meacutes i meacutes alguacute Si meacutes no doncs es pot posar en relleu les intencions de les afirmacions les significacions linguumliacutestiques corresponents de les quals estan al servei de la situacioacute Tot i aixograve laquoposar en relleuraquo les intencions de les afirmacions implica que un mateix apregraven a copsar les afirmacions en una situacioacute ocupacional progravepia malgrat que solmiddotlicitada suggerida o permesa pel que srsquoha llegit o escoltat En qualsevol cas els processos de comprensioacute dels escrits i de les paraules dels altres en un qualsevol nivell malgrat la necessitat que tenen de meacutes o menys esforccedil palesen disposicions corporals al seu servei manifesten les capacitats per a fer-se cagraverrec de les paraules dels altres fan patent connivegravencies de tota mena i en conjunt si esdeveacute impossible eixir drsquoun mateix i de tot allograve que eacutes propi indiquen inequiacutevocament que ha estat possible el prodigi de la comunicacioacute

La lectura drsquoun autor segueix tot aixograve srsquohi juga a la seva manera el conjunt de totes les coses i per aixograve les paraules dels grans filogravesofs mai no ho invaliden perquegrave es llegeixen en una ocupacioacute que srsquoocupa de tot a la seva manera i no sembla que hi hagi hagut mai un pensador drsquoaquesta mena que hagi dit quelcom impossible de fer propi de la manera que sigui en el pensament del seu lector

Per tant les possibilitats de les proposicions eacutes immensa Perograve aixograve ndash permetirsquos aquesta projeccioacute des drsquoun mateix ndash eacutes sols el correlat de la constacioacute que els pensadors parlen des del moacuten i per aixograve

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

40

lrsquoexpressa o si es vol que alguacute llegint daltres autors se li expressa quelcom ocupacional del seu moacuten

4 El moacuten dels mestres del pensament La grandesa de la lectura dels clagravessics rau en el fet que han sabut

escriure les paraules que acondueixen a la interpretacioacute capaccedil de fer gaudir drsquouna manera privilegiada lrsquoanar copsant els afer per tant que permeten una comunicacioacute reeixida Un hom srsquoapropia siacute drsquouna orientacioacute que manteacute lrsquoexpressioacute triomfant de lrsquoautor amb la certesa que acompleix si meacutes no allograve que un qualsevol autor hauria volgut que sersquon fessin cagraverrec del seu treball

Shi troba certament una certa mirada privilegiada la del filogravesof que es vol clarivident i prova una vegada i una altra danar meacutes enllagrave dels seus condicionants individuals i socials en pro duna certa autonomia de pensament projecte sempre impossible perograve que el fa cantar i dir els afers dacord amb les seves noves necessitats

Es tracta que lrsquoesforccedil intencional per a cantar el moacuten i per a parlar-lo srsquoofereix com un esforccedil noble si no bell una de les maneres meacutes genuiumlnes de manifestar lautonomia de quegrave lrsquoindividu gaudeix amb la conseguumlent responsabilitat i una de les maneres meacutes suggeridores per a enlairar-se cap al que eacutes meacutes rellevant com a humans

El seu lector sap que no eacutes tan important el que es diu com lexperiegravencia on es diu que malgrat tots els inconvenients hi hauragrave sempre la natura i el cos els altres i un mateix amb les seves fes els seus sentiments i els seus dubtes

Pot semblar que se suggereix que la veritat eacutes relativa i que per tant no hi ha una veritat objectiva i atemporal Pel cap baix la dialegravectica entre un mateix i el grup social faria de fet que hi hagueacutes canvi i sovint progreacutes i aixograve sembla que srsquohauria de fer valer per a tots

Que el que es diu depegraven de condicions individuals i socials sembla un fet inquumlestionable en laccepcioacute de derivar aquestes condicions des dels continguts que soacuten luacutenic absolut

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

41

Sesdeveacute que el relativisme de la intencioacute i de lexpressioacute corresponent desapareix quan lrsquoindividu sadona que no ho podria fer altrament que defensa aixograve o allograve perquegrave eacutes un tot que sexpressa i que expressa per tant que no eacutes quumlestioacute de si lencerta o no quan lafer es troba meacutes aviat a viure i a expressar-se (i a pensar) com un hom pot fer-ho i sap fer-ho talment com lamor no eacutes meacutes autegraventic o fals per no saber trobar la intencioacute que lexpressa com cal i que tot aixograve ha de ser vagravelid per a tots els temps

Al cap i a la fi allograve rellevant en filosofia no eacutes el que es diu sinoacute lexperiegravencia conjunta don brolla un qualsevol discurs i on eacutes necessagraveriament malgrat la voluntat de dir el que sigui allograve rellevant eacutes la pluralitat infinita deacutessers la magniacutefica eclosioacute del significatiu tot el que srsquohi ofereix al marge de dir-se mentre un hom ho gaudiria tal i com podria fer-ho fos grec o romagrave medieval o modern oriental o occidental

5 Hi ha objectivacioacute per lrsquohermenegraveutica

Tot aixograve porta a fer una altra passa contragraveriament a molts supogravesits lrsquohermenegraveutica sembla ser la pedra de toc per a distingir una lectura drsquoun autor des de lrsquoautor i des drsquoun mateix Certament lrsquoindividu eacutes el subjecte uacutenic que fa lrsquouna i lrsquoaltra per tant esdeveacute si es vol parlar aixiacute la mediacioacute necessagraveria Ocorre que un hom ha de fer lrsquoesforccedil drsquoentendre un autor a partir drsquouna apropiacioacute singular per la qual srsquoassumeix el que diu com lrsquoexponent drsquouna experiegravencia Els filogravesofs han parlat dels afers i no de quimeres impossibles Des drsquoaquest punt de mira el criacutetic reviu una experiegravencia i ha de procurar drsquoanar-la estenent al llarg de la lectura de tal manera que es va fent cagraverrec meacutes i meacutes de laquoles intencions de lrsquoautorraquo no perquegrave pugui ser aixograve literalment possible sinoacute perquegrave li sembla que hi ha un discurs que permet una cohegraveregravencia un redimensionament dels afers un anar situant-se meacutes o menys provisional El lector prova de posar-se en la pell de lrsquoaltre Aixograve eacutes el que srsquoanomena una perspectiva objectiva de lrsquoautor lrsquoespecialista srsquoamara del que diu un altre home preveu les objeccions sap com acarar les dificultats etc perquegrave srsquoesforccedila a laquointroduir-seraquo en un

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

42

pensament aliegrave Siacute necessita de la subjectivitat progravepia per a fer reviure un pensament i per a dar-li experiegravencia no es pot superar ni lrsquouna circumstagravencia ni lrsquoaltra i tanmateix hi ha voluntat objectivadora quan un hom srsquoexigeix de respectar laquoel que lrsquoautor volia dirraquo treball que eacutes ben beacute la consequumlegravencia drsquouna intencioacute no manipuladora a distingir de la lectura sense cura o de lrsquoassumpcioacute drsquoun text aliegrave des de la filosofia drsquoun mateix que llavors ensenya des drsquouna mena de discurs a copsar com un altre ha estat possible sense fer-se cagraverrec des drsquoaquest mateix En drsquoaltres paraules la filosofia de lrsquohermenegraveutica no podria ser altrament legitima la tasca de lrsquoespecialista drsquoaltres autors agravedhuc de la mateixa histograveria de la filosofia (si fos possible) mentre es palesa com a comprensioacute de les paraules dels altres homes Entendre els altres des dels altres sempre eacutes interpretacioacute i llavors aixograve eacutes un saber objectivador Al cap i a la fi srsquohi esdeveacute el que ocorre en els afers meacutes quotidians hi ha individu que srsquoesforccedila a comprendre els altres i nrsquohi ha que no ho fa Per aixograve es perllonga tambeacute una bibliografia i historiografia drsquoun autor o drsquouna egravepoca en tant que lrsquoestudioacutes especialista descobreix nous documents i que independentment de lrsquoafany objectiu no pot evitar ndash srsquohi faragrave referegravencia meacutes avall ndash de trobar-se en situacioacute

6 Tasca criacutetica i tasca hermenegraveutica Llavors es pot fer encara una altra cosa no sols provar de fer-se

cagraverrec de la situacioacute en quegrave uns mots poden tenir tota la seva forccedila expressiva sinoacute tambeacute la de contrastar-la amb drsquoaltres que hi colmiddotlaboren o que hi xoquen que fan que hi participin o que en difereixin Drsquoaquiacute que es parli drsquoadhesioacute de superacioacute de perfeccioacute drsquoincompletesa drsquoescaienccedila drsquoaproximacioacute drsquoencert drsquoerror etc

En efecte el fet dadjectivar drsquoalguna manera unes paraules no implicaria una mera assumpcioacute literal o una deslegitimacioacute de tot el que suposa

Perquegrave quan srsquointerpreta el que srsquohi diu es copsa com si un mateix srsquoho digueacutes que al cap i a la fi nomeacutes eacutes lrsquoaspecte darrer drsquoun ocupar-se intencional que pensa ara cal explicitar-lo dins drsquoun moacuten

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

43

(la realitat) malgrat que srsquoapunti des de quelcom i llavors lrsquouacutes linguumliacutestic eacutes sols lrsquouacuteltima baula drsquoun proceacutes

Aixograve permet drsquoaproximar-se una mica meacutes al fet que es vagi gaudint de la lectura dels altres i de lrsquoabast drsquouna tal aproximacioacute Perquegrave una afirmacioacute es manteacute en la mesura que es fa vagravelida com a expressioacute en un ocupar-se dels afers La sentegravencia que val laquoper sempreraquo esdeveacute la que es manteacute I la superacioacute dun enunciat no pressuposa la no existegravencia de lrsquoocupacioacute progravepia intencional on eacutes possible una qualsevol afirmacioacute i aixograve es pot aventurar vagravelid per als altres La vida humana eacutes molt meacutes de la literalitat del que diu una expressioacute encertada ndash alhora si es pot parlar aixiacute no pot ser un fracagraves (no pot haver estat un fracagraves) no sols perquegrave hi hagi la presegravencia de la natura sinoacute perquegrave en conjunt lrsquoocupacioacute (atengui els afers naturals o es capbussi en pensaments) palesa en el que observa i en el que pensa tota la positivitat del que hi ha o la pensa on el que hi ha duna manera o daltra supera amb escreix laquolanegravecdotaraquo que aixograve o allograve sigui trobat aixiacute o aixagrave Eacutes a dir la manifestacioacute linguumliacutestica baula darrera que sedimenta expressivament tot un pogravesit significatiu drsquouna ocupacioacute intencional drsquoun conjunt real que srsquoorienta doncs no pot superar aixograve tot i que el lector topi amb el fet distorcionador drsquouna situacioacute viscuda i linguumliacutestica especiacutefica o abraci incondicionalment una expressioacute reeixida

Per conseguumlent la saviesa que el que es diu no gaudeix dun especial atribut per a creure-ho vagravelid per sempre no implica que no srsquoestimi que el que hi ha supera amb escreix tot el que shi troba de fals en el que es diu al marge doncs que sempre pugui estar obert a una crisi radical

Alhora srsquoadmet per a un mateix que quan filosofa com cal viu les significacions linguumliacutestiques quan ja sap lofici malgrat que caldria que no bandegeacutes que la repeticioacute i el domini linguumliacutestic i significatiu corren el perill precisament doblidar els marcs don brollen i de mantenir-se en profit daltres orientacions i per aixograve de palesar-se un saber apregraves cert al marge de tots els altres continguts o de passar a ser sabers dels quals un hom no sap ben beacute si soacuten vertaders o falsos o potser sabers que pretenen transcendir la relativitat ocasional de llur

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

44

veritat per mitjagrave duna transmissioacute linguumliacutestica (un qualsevol doctrinarisme) arreu el saber es desmarca de ser duna ocupacioacute compromesa (perd vivacitat) en profit duna certa fidelitat literal (el que es diu esdeveacute encarcarat)

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

45

II TOTHOM ESTAgrave EN SITUACIOacute

Lrsquoexperiegravencia sembla confirmar que cadascuacute gaudeix de les condicions que permetrien de fer-se cagraverrec dels altres i alhora cal entomar tota la circumstancialitat que hi ha en els escrits dels filogravesofs Val la pena de parlar-ne

1 Una situacioacute ocupacional Una part molt important dels treballs dels avantpassats o dels

coetanis en filosofia conteacute un nombre considerable daspectes prou encertats de vegades definitius de tal manera que no eacutes possible de bandejar-ho com si no fos el cas que un hom mateix no hagi apregraves lofici gragravecies a ells i no hagi apregraves prou de les seves pagravegines no important massa si soacuten autors antics medievals moderns o contemporanis ndash alhora potser caldria constatar contrabalencejant lafer algun desacord profund amb prou coetanis i compatriotes de tal manera que no hi hauria cap inconvenient a defensar que la histograveria i el present de la filosofia ni es descabdella linialment ni espiralment ni a batzegades sinoacute que sembla meacutes aviat el pogravesit de mil situacions on hi ha de tot en tots els temps malgrat que srsquohi pugui albirar aquiacute un factor meacutes individual alliacute una influegravencia social allagrave una idiosincragravecia del pensador etc i malgrat que en conjunt srsquohagi dassumir que shi ofereix duna manera o duna altra laquoalguna superacioacute destudisraquo i parlant certament a lengrograves

Tanmateix la situacioacute no sembla quelcom fagravecil drsquoassumir Car un hom no viu en situacioacute meacutes que en el sentit que srsquoocupa ara dels afers tal i com ho fa que eacutes capaccedil drsquoobservar un paisatge natural des drsquoun lloc que el pensament transcorre sequumlencialment que hi ha el moment del dia amb lrsquoabans i el despreacutes etc Lrsquoocupacioacute se situa pel fet que el seu absolut palesa impliacutecitament una finitud i no ignora si meacutes no i de la manera que sigui allograve que eacutes possible

Un tal adonar-se de la situacioacute des del que un hom srsquoocupa no lleva que es pugui explicar la situacioacute des de molts punts de vista amb el ben entegraves que no hi ha situacioacute entesa com la manera drsquoocupar-se

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

46

lrsquoocupacioacute pel fet que un hom se lrsquoexpliqui ans que lrsquoexplicacioacute esdeveacute digressioacute des de la situacioacute Dalt ja se nrsquoha fet esment

Un mateix srsquoexplica per lrsquoaprenentatge social drsquoun qualsevol agravembit per la cultura com a digressioacute del que un hom pensa fa drsquouna qualsevol manera usa etc per la histograveria que parteix del grup social mateix on srsquoeacutes etc al costat de les digressions que menen a les caracteriacutestiques antropologravegiques a la idiosincragravecia drsquoun mateix a allograve que eacutes propi de lrsquoespegravecie etc

No sembla en efecte que un hom pugui deslliurar-se de trobar-se en situacioacute i de les digressions que soacuten possibles

Avui lrsquoindividu gaudeix sens dubte drsquouns marges prou amplis per a pensar i actuar de maneres molt vagraveries Si meacutes no es pot mantenir la possibilitat de la defensa drsquoun qualsevol discurs en la direccioacute que es vulgui i la capacitat de rebutjar prou formes de vida eacutes present malgrat que versemblanmtent un hom no ho podria fer independentment de tots els punts de vista

Assumeixirsquos que hi ha aquesta llibertat (afer que caldria condicionar sens dubte a la situacioacute econogravemica i a drsquoaltres moltes dependegravencies) Tot i aixograve aquesta llibertat occidental de pensament i drsquoactuacioacute iquestimplicaria que un hom no pugueacutes ser explicable fins i tot a nivell de discurs teograveric per la situacioacute

La resposta faria sempre se seria explicable des de la situacioacute drsquoun mateix Agravedhuc deixant de banda el que es deu a la manera personal de ser o a motius socials patents la llibertat de quegrave es gaudiria no llevaria que no es fos conscient de tot el que srsquoignora no impediria que no se supereacutes prou dubtes no prejutjaria que un hom no esdevingueacutes viacutectima de la por de la mandra etc

En qualsevol cas la permissioacute per a tot no converteix lrsquohome en un heroi omniteograveric i omnipotent Sempre pot ser explicat des de la situacioacute (cosa que permet el registre laquoper la situacioacuteraquo com a abreujament) encara que la validesa de lrsquoabsolut de lrsquoocupacioacute srsquoafermi meacutes i meacutes en tot aixograve

Versemblantment es tracta al cap i a la fi de la finitud de lrsquoindividu el privilegi possible de lrsquooccidental que desplega el seu pensament en la direccioacute que vulgui i de no haver-ne de donar comptes meacutes enllagrave drsquoun mateix no ho invalidaria

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

47

2 Passirsquos ara al discurs aliegrave La subjectivitat dels coetanis drsquoun mateix eacutes fora del seu abast i

els escrits dels avantpassats impedeixen drsquoendinsar-srsquohi meacutes Lrsquoesforccedil per a copsar el que els uns han escrit o dit palesa ndash srsquoha

insinuat dalt ndash la capacitat dels altres homes drsquoirrompre en la subjectivitat progravepia talment com si es disposeacutes de les condicions de ser alterat per a acollir-ho i palesa que lrsquoesforccedil que afina i concentra el desplegament drsquounes tals capacitats permet de lliurar alguns fruits per tal de comprendre (hi ha una tal hermenegraveutica) les paraules i els escrits aliens Eacutes a dir els dos nivells de comprensioacute sigui la meacutes literal o la meacutes propensa a establir aquesta literalitat en la cresta drsquouna ocupacioacute que subsumeix un contingut que es lliuraria finalment una expressioacute linguumliacutestica els dos nivells es troben en la subjectivitat el primer indicant les capacitats drsquoun hom com si hi hagueacutes un programa ocult per a entendre el que diu el segon explorant-les en profit de fer de lrsquoexpressioacute un fet global de lrsquoexistegravencia

Per tant el discurs filosogravefic dels altres permet una comprensioacute al nivell que sigui

Llavors es pot romandre a un nivell de comprensioacute literal i directa fent omissioacute drsquointerpretar aixograve o allograve de les explicacions i de la mateixa situacioacute a escatir del responsable de lrsquoescrit o de les paraules La lectura drsquoun autor o el seguiment de les paraules drsquoun altre home no pressuposen una recepcioacute especiacutefica el lector i lrsquooient poden agafar tota mena drsquoactituds i en totes direccions perquegrave lrsquoocupacioacute no gaudeix de cap programa predeterminat

En el cas de superar una recepcioacute literal pot aventurar-se una situacioacute individual i social amb les explicacions que es trobi oportunes per tal de fer-la versemblant meacutes enllagrave de comprendrersquol el discurs tal qual eacutes a dir per tal drsquointerpretar-lo amb el ple sentit del mot

Ara beacute la situacioacute drsquoalguacute ve donada per lrsquoocupacioacute en tant que hi ha impliacutecitament finitud que hi ha hagut experiegravencia pasada i que hi ha capacitats ndash la situacioacute que srsquoaventura als altres homes no pot ser estranya a la mateixa comprensioacute reeixida des del que diuen la interpretacioacute escaient dels textos esdeveacute alhora consciegravencia impliacutecita

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

48

(o expliacutecita) de la situacioacute no podria pensar-se altrament el fet que un hom compregraven els altres i malgrat les diferents ambiguumlitats la hermenegraveutica objectivant esdeveacute la drsquouna situacioacute quan assaja de comprendre de debograve un escrit aliegrave

I llavors un hom pot explicar la situacioacute per allograve que convingui meacutes talment com srsquoesdeveacute per a un mateix

Pot albirar-se per exemple que deu poder trobar-se en una qualsevol egravepoca autors fagravecilment explicables per les condicions individuals i pels afers socials del seu temps i autors que no ho soacuten tant i que pugui entrellucar-se que cadascuacute hagi hagut devolucionar des duna situacioacute i que cadascuacute ho faria com sabeacutes i pogueacutes

El pensador meacutes original o que hagi establert una pauta meacutes influent no hauria anat tan enllagrave que no calgueacutes entendrel des duna situacioacute individual i social

Les combinacions podrien ser muacuteltiples i caldria no establir a priori quegrave estagrave encertat i que no reeixit o no reeixit etc en un autor o en un altre ni etzivar-hi cap prejudici sobre antics o moderns a propogravesit de llur treball tot hauria de ser valorat en concret en el que digueren mateix sabent que lrsquoexplicacioacute fa cadascuacute fill del seu temps per tant des drsquouna situacioacute individual

Alhora tot aixograve es complicaria perquegrave al cap i a la fi els pensadors anteriors (i els coetanis propis) haurien de respondre duna manera o duna altra la pregunta quegrave hi ha En creacuteixer les variables tambeacute augmenta la complexitat de la situacioacute el nombre drsquoexplicacions les sinuositats de levolucioacute personal etc

No sembla res estrany doncs que els escrits de filosofia siguin nombrosos i plurals i que srsquohagi de preveure meacutes aviat el caragravecter indefinit de les narracions en tant que eacutes impossible de mantenir-les al marge de la situacioacute de lrsquoindividu i de la resposta de cadascuacute al que hi ha En efecte no sha de rebutjar un qualsevol relativisme en la mesura que les maneres concretes de descabdellar un discurs depenen drsquouna situacioacute que teacute moltes explicacions

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

49

3 El discurs del filogravesof no es pot copiar dun altre En els autors passats i presents deu dar-se aixograve o allograve que es

podria trobar aixiacute o aixagrave ladjectiu que meacutes convingueacutes al cas com sigui que srsquohi pot trobar de tot i de manera prou diversa Perograve una quumlestioacute molt diferent rau en la manera especiacutefica dabordar els temes i en el tipus de llenguatge que srsquohi usa els uns i laltre havent de derivar de la situacioacute progravepia de cadascuacute que inclou els seus dubtes dubtes que tambeacute tenen una digressioacute social i histograverica no shi val una actitud realista com si no hi hagueacutes hagut una criacutetica subjectivista no shi val a defensar la transparegravencia de la consciegravencia al marge de les filosofies de la sospita etc Els escrits dels filogravesofs soacuten tambeacute una funcioacute de les seves lectures i del seu nivell de malfiar-se de les forces progravepies i de les opinions progravepies etc Aixograve fa que sigui impossible potser que hi hagi dos pensadors amb el mateix llenguatge i que parteixin duns punts de partida exactament iguals Tot allograve que eacutes complex i que complica el conjunt de les forces i de les potencialitats dun individu no sembla que pugui arribar a esdevenir mai una tasca sense compromiacutes i sense el segell del qui ho fa Per tant un hom pot estar dacord amb moltes afirmacions dels seus avantpassats o dels seus coetanis sense que li plagui un estil de fer filosofia o dexpressar els assumptes aquiacute no hi ha tant o fins i tot no nhi ha de cap de les maneres un afer de veritats i de falsedats sinoacute de complaenccedila de sentir-se genuiumlnament expressat de trobar-ho meacutes encertat o meacutes ajustat meacutes dacord amb un reguitzell de preocupacions progravepies meacutes de fiar tenint en compte daltres lectures etc Srsquoalbira una renovacioacute indefinida dels discursos un parlar de bell nou amb un nova radicalitat i originalitat assumptes ja parlats no tant perquegrave un hom defensi que el que shagi dit abans sigui vertader o fals com perquegrave no sen sentiragrave satisfet tindragrave necessitat dexpressar-se altrament perquegrave atendragrave les seves maneres dapuntar els afers etc mentre acceptaragrave sense recanccedila que el seu estil no ha desdevenir luacutenic quan meacutes aviat cal que sigui superat cal que ell mateix se superi en un proceacutes indefinit fins que fallin les forces

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

50

No cal mirar lrsquoafer com un problema de veritats i de falsedats sinoacute de situacions individuals que tambeacute soacuten socials peculiars de cadascuacute depenent de la progravepia evolucioacute etc Per aixograve cal postular tambeacute des daquiacute una multitud de discursos agravedhuc en aquell estil de filosofia que vulgui seguir-ne algun La qual cosa comporta que es pugui no compartir el discurs aliegrave perquegrave no respon a la situacioacute progravepia perquegrave manteacute una situacioacute que ja no eacutes la drsquoun mateix i es fa difiacutecil drsquoassumir sense recanccedila etc Per aixograve srsquoafirma parlant a lrsquoengroacutes que la histograveria de la filosofia sembla que assenyali el camiacute drsquouna superacioacute de discurs per meacutes incogravemoda que pugui ser lrsquoafirmacioacute iquestSuposa que no hi ha quelcom de perenne en un dicurs que ja no es comparteix De seguida srsquoesmentaragrave que la grandesa drsquouna filosofia rau a ser capaccedil de mostrar-se com a quelcom drsquoun mateix La circumstagravencia de no repondre al que alguacute diria no pressuposa de copsar les dimensions infinites drsquoun discurs aliegrave que conviden doncs a mil nous esforccedilos drsquoexpressioacute Al marge que en molts afer un hom els podria assumir tal qual Com srsquoexplica tanmateix que es cregui que hi ha alguna cosa del discurs que no depengui de laquototes les cosesraquo eacutes a dir de la situacioacute Potser perquegrave un hom accentua la literalitat de les paraules sembla ser capaccedil drsquoincorporar un discurs a propogravesit drsquoelements cabdals essencials duradors etc En efecte deu ser possible drsquoaccentuar els elements literals en detriment del que no eacutes literal que alhora suposa haver pres una tal resolucioacute en el moacuten propi (hi ha una situacioacute progravepia) No es tracta certament que la consideracioacute a la literalitat de les expressions no sigui forccedila profitosa (com es podria delimitar altrament el significat drsquoun mot drsquouna expressioacute etc) sinoacute el fet que aquesta orientacioacute cap a la literalitat sembla fer curt quan no deixa anar meacutes enllagrave

4 La histograveria de la filosofia lliura filosofia possible per a lrsquoindividu que lrsquoestudia La circumstagravencia que hi ha prou afirmacions que es mantenen vigents en un qualsevol discurs filosogravefic la defensa reiterada del que

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

51

eacutes vertader tot aixograve no lleva ni ha dimpedir-ho que la histograveria de la filosofia i el ventall actual de filosofies sofereixen com a alguna cosa meacutes que com una confrontacioacute o un lloc elucidable tambeacute des dels afers individuals i socials Una qualsevol filosofia eacutes aixiacute mateix un testimoni del que eacutes possible per a un mateix enllagrave i tot del que eacutes explicable des de la situacioacute progravepia eacutes meacutes allograve que fa que una filosofia sigui universal rau en la circumstagravencia que un hom srsquohi veu la pot entendre i ahora pot ser capaccedil dassumir-la El caragravecter perenne duna filosofia estreba en la capacitat de trasbalsar de fer interrogar de fer deixar entendre el que proposa de poder trobar-la com a quelcom de casa Que se la pugui explicar per les circumstagravencies del seu autor i del seu temps no lleva gens ni mica la capacitat dissuassograveria de la filosofia gran Des daquest punt de mira els altres afers no tenen importagravencia agravedhuc no en tenen la veritat i la falsedat la filosofia dEpicur de Samos per exemple eacutes un paradigma de saviesa i de coratge independentment que es rumiiuml si conteacute unilateralitats allograve que fa que se lestimi eacutes el que teacute de perenne duniversal la seva figura de savi srsquoenteacuten quegrave proposa i se ladmira al marge i tot que alguacute no ho comparteixi Fet i fet en aquest cas tambeacute eacutes possible que el seu lector pugui anar a raure en una activitat egravetica i epistemologravegica paralmiddotlela a la dEpicur no pot pretendre que sigui radicalment fals que sols hi cagravepiga la cerca de lataragravexia per a la felicitat o no pot excloure per sempre que Epicur tingui potser raoacute en aquest afers o en aquells altres Tot aixograve shauria destendre a un qualsevol altre tema i autor rellevant des de Tomagraves dAquino fins a Occam des de Descartes fins a Kant des de Fichte a Feuerbach etc Arreu srsquohi troba el megraverit en el fet que se sap contar com es veu els assumptes que es fa drsquouna manera que permet remissions siacute que no lleva un discurs brillant etc La circumstagravencia que un mateix teacute mil influegravencies de lectures dels vaivens de les relacions socials dels atzucacs de la salut etc la certesa que la intencioacute desvetlla constantment interrogants que hi ha pendent sempre quelcom les conversions que va experimentant etc tot aixograve eacutes el que permet llegir les obres dels coetanis i dels que el deixaren de tal manera que es va essent convidat a entendre els afers duna determinada manera que malgrat totes les remissions culturals

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

52

i en general socials eacutes capaccedil de fer-lo rumiar de fer que hi trobi una bona manera de parlar de fer-lo quumlestionar si no seragrave aquest un bon discurs que conveacute etc tot i que mai un altre home no sersquol pugui apropiar tal qual com sigui que no pot parlar meacutes que des de la situacioacute progravepia Es tracta duna dialegravectica complicada entre el que la lectura proposa i el que alguacute ndash el lector o suposadament el mateix autor ndash eacutes capaccedil de dir duna banda entre el que shi defensa en un text o discurs i el que cadascuacute manteacute entre tot el que eacutes francament depenent dun temps i que no pot ja estimar-se com a vagravelid i la circumstagravencia que agravedhuc aixiacute srsquoexpressa com a quelcom que eacutes creiumlble en laccepcioacute que un home ho ha pogut defensar i que eacutes alguna cosa que srsquohauria pogut acceptar per un individu que es trobeacutes altrament situat per tant histogravericament i socialment una dialegravectica finalment entre el que un hom digueacute o ha dit i el fet que no se sabria dir millor mentre tots aquests diferents nivells dialegravectics es mantenen de vegades barrejats de vegades indestriables i tot pel simple motiu que eacutes un sol home qui proclama aixograve o allograve i que cadascuacute eacutes un sol individu que fa doracle de la seva situacioacute Al cap i a la fi el que diuen (i han dit) els altres ha de ser comunicat Cada individu no es deslliura de la responsabilitat de provar drsquoabastar des de la seva situacioacute el que els altres li diuen o han escrit Meacutes enllagrave de les degraveries hi ha el compromiacutes i lrsquoautenticitat on els gran homes deuen retrobar els grans homes

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

53

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 [2ordf edicioacute juliol 2013] 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010 3ordf edicioacute octubre 2012] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 [2ordf edicioacute marccedil 2012] 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010 4ordf edicioacute octubre 2012] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 [2ordf edicioacute desembre de 2011] 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013

54

19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011 33 Una realitat anticipada la festa la promocioacute drsquoun siacute Una recerca de filosofia agost 2011 34 Notes de lectura de filosofia de la ciegravencia (Popper Lakatos Fayerabend) febrer 2012 35 Estudis sobre la comunicacioacute Llenguatge accioacute comunicativa i nous mitjans agost 2012 36 Introduccioacute a la geometria euclidiana Apunts per a una filosofia de lrsquoespai gener 2013 37 Lrsquoestudi de lrsquohermenegraveutica La possibilitat drsquoexperiegravencia des dels escrits de filosofia setembre 2013