1. LA UNIFICACI DITLIA I ALEMANYAVICENT PUIG I GASC IES. HISTORIADOR CHABS. DNIA CURS 2013-2014

2. CONTEXT HISTRIC 1. CONGRS DE VIENA a) Alemanya i Itlia dividides b) Creixent control dustria sobre la Confederaci Germnica i nord dItliac) Poltica de blocs /equilibri europeu d) PROBLEMES: Creixement poder de Prssia = trenca lequilibri europeuCreixent rivalitat amb Frana, ustria i RssiaGuerra de Crimea (1853-1856)= enfrontament de Rssia contra Frana, Regne Unit, Imperi Otom, Grcia i el Piamont, amb la neutralitat dustria i Prssia. = DERROTA RUSSA = DEBILITAT I REFORMES EN RSSIA2. LA MODERNITZACI ECONMICA NECESSITA ESTATS VIABLES (MERCAT NACIONAL ) REDIMENSIONAMENT = UNIFICACILiquidaci de les duanes interiorsSistema unificat de pesos, mesures i implantaci duna moneda estatalCodi de ComerSistema financer estatal amb un Banc Central 3. 3. DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT NACIONALISTA a) SENTIMENT NACIONAL sorgeix fruit de la influncia a) Esperit Romntic = exaltaci de la identitat prpia = llengua, histria, cultura i religi comunes b) Recerca de la identitat en el passat histric de lAntiguitat o ledat Mitjanac) La causa nacional es refora lluitant contra lenemic exterior o estat opressor b) DEBILITAT DE LA BURGESIA a) Escassa, dividida i sense exrcit b) Fracs dels moviments de 1848 c) LANTIC RGIM PREN LA INICIATIVADEL CANVI = Manteniment del poder ireformes econmiques necessries (Industrialitzaci, Uni duanera, Reformes econmiques 4. 4. NAPOLE III (FRANA) RECUPERAR EL PAPER DE FRANA COM A GRAN POTNCIA A. OBTENCI DE TERRITORIS a costa de la potncia ms feble = USTRIA B. ACONSEGUIR REES DINFLUNCIA a) PAPER MORAL = Dna suport a les reivindicacions justes dAlemanya i Itlia b) PAPER MILITAR = Recolzament al Piamont en la guerra contra ustria c) IMPERIALISME-COLONIALISME ALGERINDOTXINACOSTES AFRICANES OCCIDENTALS 5. TRETS COMUNS DELS PROCESSOS DUNIFICACI DALEMANYA I ITLIA 1. Reacci davant locupaci francesa, suposa la difusi dels ideals revolucionaris (llibertat, igualtat, sobirania nacional ) que suposa un DESPERTAT DE LA CONSCINCIA NACIONAL= (Herder, Fichte en Alemanya; i Mazzini o Gioberti en Itlia) 2. Processos dirigits per un estat emergent de la zona (Piamont i Prssia) 3. Sn resultat de lacci de la monarquia i de lelit de lantic Rgim (ara INNOVADORS)4. Senfronten a la influncia austraca en lEuropa Central. 5. Acaben establint estats liberal-constitucionals. 6. No venen mitjanant alaments populars ( tenen una fase inviable, corresponent a la revoluci de 1848). 7. La formaci de moviments de Joves Patrites romntics, la Jove Itlia de Mazzini i la Jove Alemanya, inspirada pels intellectuals alemanys. 8. El poble hi participa en el marc de lexrcit. 6. LA UNIFICACI ITALIANA 7. ItaliTraducci al catalVa, pensiero, sull'ali dorate; va, ti posa sui clivi, sui colli, ove olezzano tepide e molli l'aure dolci del suolo natal!Vola, pensament, sobre ales daurades; vola i posa't sobre els turons i els pujols, on exhalen la seva suau i tbia olor els dolos aires de la terra natal!Del Giordano le rive saluta, di Sionne le torri atterrate... Oh mia patria s bella e perduta! Oh membranza s cara e fatal!Saluda les ribes del Jord, les torres derrudes de Si... Oh, ptria meva, tan formosa i perduda! Oh, record estimat i fatal!Arpa d'or dei fatidici vati, perch muta dal salice pendi? Le memorie nel petto raccendi, ci favella del tempo che fu!Arpa d'or dels profetes fatdics, per qu penges muda dels salzes? Revifa els records en el teu pit i parla'ns dels temps passats!O simile di Slima ai fati traggi un suono di crudo lamento, o t'ispiri il Signore un concento che ne infonda al patire virt.Tot recordant el dest de Jerusalem toca el so d'un trist lament O que el Senyor t'inspiri un cant que infongui coratge al patiment! 8. ITLIA ABANS DE LA UNFICACI 1. Territori dividit en diversos estats: a) Piamont-Sardenya (sota domini dels Savoia, nica dinastia prpiament italiana) b) Regne de Llombardia-Vencia, sota domini dels Habsburg de Viena, des de 1815. c) Ducats de Parma, Mdena i Toscana, territoris satllits dustria. d) Estat Pontificis, domini del Papa, comprenia la Itlia Central: Roma, Romanya, i Umbria.e) Regne de Npols-Dues Sciles, pertanyent a la dinastia dels Borbons des de 1726. 2. IL RISORGIMENTO , moviment nacionalista itali sorgit a partir de principis del segle XIX Format per sectors de la burgesia radical mitjana inserits en els CARBONARISCorrent cultural moderada de la burgesia que cerca les arrels italianes del passat = historiados (Balbo, Cantu), escriptors (Leopardi)msics (Verdi, Rossini)3. A partir de la revoluci de 1848 sorgeixen les principals corrents nacionalistes La Jove Itlia, organitzaci paramilitar creada per Giuseppe Mazzini = repblica democrtica i centralista Neogelfos o nacionalisme catlic = unificar Itlia sota el comandament del Papat Creaci dun regne sota es Savoia (DAzeglio i Balbo) 9. Giuseppe Mazzini (1805-1872).VITTORIO EMMANUELE IIPIUS IX 10. FASES DE LA UNIFICACI Introducci Al Piamont regna la dinastia dels Savoia, nica nissaga prpiament italiana El regne de Piamont-Sardenya controla Savoia, Tori, Sardenya i Gnova (incorporada en 1815) El ress de la revoluci de 1848 a Itlia = alaments en la Toscana, Llombardia, Vnet, Npols i als Estats Pontificis = reivindicacions liberals Concessi de sistemes parlamentaris liberals amb sufragi censatari Als territoris sota domini austrac = liberalisme i nacionalisme = restauraci de la repblica de Venecia Carles Albert de Piamont dna suport a les revoltes liberals = enfrontament amb ustria = Itlia fara da se Derrota piamontesa de Custozza (juliol 1848) = capitulaci i retorn dels territoris sublevats als dominis corresponents. Desprs de la revoluci de 1848 resta evident que la unificaci italiana haur de cercar lajuda duna potncia estrangera per fer front a ustria (principal obstacle per a la creaci dItlia del nord) . 11. Des de 1847-1848 lestat piamonts enceta una srie de reformes constitucionals (llibertat de premsa, reorganitzaci administrativa, Constituci liberal, etc) que el converteix en el smbol de les llibertats nacionals italianes Abdicaci del reic Carles Albert de Savoia en el seu fill Vittorio Emmauele II qui amb el seu primer ministre Cavour estableix un pla estratgic basat en Establiment dun sistema parlamentari moderat i laic de lestat Piamonts Modernitzaci del Piamont, grcies al desenvolupament econmic que volia establir un sistema fiscal modern, rellanar la indstria i ferrocarril i fomentar les inversions pbliques = atrau la burgesia financera convertint-la en partidria de la UNIFICACI Recerca dun acord diplomtic amb potncies estrangeres que permeta consolidar la unificaci italiana= Cavour cerca lacord amb Frana i Alemanya a) Laliana amb Napole III permetr al Piamont derrotar als austracs b) Laliana amb Prssia permetr aprofitar la derrota austraca contra Prssia (1866) per trauren profit vers Itlia A partir de 1859 era evident el paper del Piamont en el procs dunificaci italiana, per el protagonisme lassum la burgesia del nord = imatge de moderaci Aix Cavour aconsegu separar la qesti italiana de la democrcia i de la revoluci social= suport de la gent dordre i de la majoria dels governs liberals europeus 12. 1. La creaci de la Itlia del nord (1849-1860). Aliana amb Frana contra ustria (Acord de Plombiers, 1857) Cavour provoca a ustria en Llombardia= derrotes de Magenta i Solferino (1859)= Frana paral.litza la guerra per temor a Prssia (aliat dustria)= Annexi de Llombardia al Piamont, mentre el Vnet restava en mans austraques , a canvi Frana rebia Nia i lalta Savoia. Revoltes en Mdena, Parma i la Romanya com a reacci a la guerra contra ustria = Instauraci de governs liberals i demanen la incorporaci al Piamont mitjanant referendum (1860) = Creaci del Parlament dItlia del nord. 2. Incorporaci de Npols-Siclia i la Itlia Central (1860-1865) Alament dels dels camperols de Npols contra el rei de Npols (1860) Cavour amb el suport de Giuseppe Garibaldi (nacionalista republic) contra el regne de les Npols- Dues Silcies (Borbons) = enviament de camises verdes = 1000 partidaris . Ocupaci de Siclia (= govern provisional democrtic) i continuaci cap a Npols = suport popular = entrada en Npols el 7 de setembre de 1860 Mentre el Piamont invadia els Estats Pontificis i incorporava les Marques i la Umbria al regne del Piamont = derrota pontifcia Acord entre Victor Emanuel i Garibaldi (1860) = creaci del regne dItlia sota el Piamont = els piamontesos assumeixen la tasca dalliberar tota Itlia 13. Camilo Benso, comte de CavourGiuseppe Garibaldi 14. Parlament reunit a Tor proclama Victor Emanuel rei dItlia (1861) 3. Annexi del Venet i Roma (1865-1870) Noms per incorporar al regne dItlia la ciutat de Roma i el Venet. Tractat entre Prssia i Itlia contra ustria (1866) = cessi del Venet a Itlia , per el Trentino ni Istria (actual Crocia) Noms quedava la Qesti romana = Roma seu del Papat era desitjada com a capital del nou regne majoritriament catlic Garibaldi i els republicans van atacar Roma i davant lauxili demanat pel Papa, Napole III va intervindre a favor del Papa, ocupant Roma per a protegir-lo dels republicans garibaldins (1867-1870) La derrota Francesa de Sedan (1870) = Guerra Franco-Prussiana , provoc la desprotecci francesa de Roma, immediatament ocupada pels Piamontesos i declarada capital dItlia. El Papa no reconegu lannexi ni el regne dItlia (Concili Vatic I)= PRESONER DEL VATIC = POSTURA QUE INFLUIRIA EN ELS CATLICS DEL MN= qesti solucionada entre Mussolini i Pius XI (1929)= CIUTAT-ESTAT DEL VATIC 15. CONSEQNCIES DE LA UNIFICACI 1. Les regions irredemptes van continuar sota sobirania austraca: Istria i Trentino. 2. El Papat no va reconixer el nou estat i es va refugiar en el Vatic (influncia dela seua postura en el mn catlic) = no hi hagu acord fins a 1929 (MussoliniPius XI) = naixement del nou estat Ciutat del Vatic. 3. Contrast entre el nord industrialitzat i un sud endarrerit i agrari, on dominaven les extenses propietats aristocrtics, aix fou un obstacle pel desenvolupament harmnic del nou estat = qesti meridional. 4. Van restar marginades del procs dunificaci les forces populars, que havien participat en la lluita nacional. Una vegada aconseguit lobjectiu final, laburgesia va voler garantir que la classe treballadora no pogus qestionar el nou ordre social 16. LA UNIFICACI ALEMANYA 17. 1. ELS ORGENS DEL NACIONALISME ALEMANY a) NAPOLE I sannex la riba esquerra del Rin i dissolgu el Sacre Imperi Romano-Germnic (900-1805)= Cre la CONFERACI DEL RIN vinculada a la seua dinastiab) HERDER = defineix els components del VOLKGEIST (esperit nacional alemany = el passat medieval, els MITES tradicionals , el folclor i la llengua, Encara que els pobles no tingueren conscincia de posseir un esperit nacional, per no per aix deixaven de ser una naciLa naci estava per damunt de la prpia voluntat dels individusc) FICHTE Discurs a la naci alemanya, 1807Crida a la lluita contra el domini napolenicEstableix la superioritat alemanya basada en una llengua i cultura prpia, vincles duni de la comunitat germnicad) ROMANTICISME a) Rebellia = reivindica la llibertat del creador b) Exaltaci dels sentiments i de la passi c) Actitud favorable a la natura d) Valoraci de ledat Mitjana = origen cultural i lingstic dels pobles europeus 18. GUILLEM I DE PRSSIAOTTO VON BISMARCKJOHANN GOTTLIEB FICHTEJOHANN GOTTFRIED HERDER 19. FASES DE LA UNIFICACI 1. ANTECEDENTS a) Congrs de Viena (1815) = Creaci de la Confederaci Germnica (Deustsche Bund) = associaci destats sobirans (34 principats i 4 ciutats lliures) presidida per lemperador dustria, amb una Dieta o Parlament federal en Frankfurt. b) Constituci del Zollverein (Uni Duanera, 1834)= Prssia pretn liderar el procs dunificaci = reforament exrcit i reformes poltiques i econmiques c) Revoluci de 1848 = revoltes socials que suposen laparici de Constitucions liberals i parlaments en diferents estats alemanys a) Enviament de representants al Parlament de Frankfurt b) Elaboraci duna constituci dAlemanya unida c) Oferiment al rei de Prssia de la corona alemanya = REBUTJA LA CORONA DEMOCRTICA d) Fracs de la revoluci = fracs de la via liberal i democrtica a la Unificaci d) PRSSIA pren el lideratge de la unificaci = hegemonia prussiana en Alemanya Unificaci dAlemanyaExclusi dustriaInstauraci dun sistema constitucionalHegemonia alemanya en Europa continental 20. 1. El conflicte dels ducats dSleswing-Holstein (1859-1865) Cristian de Glcksburg, nou rei dans, atorga una constituci a Dinamarca que inclou els ducats d Schleswig i Holstein, administrats per Dinamarca, per membres de la Confederaci Germnica (1863) Nacionalisme alemany ho considera un acte dannexi de territoris alemanys Pacte anti-dans entre Prssia i ustria (gener, 1864) Victria Austro-Prussiana contra Dinamarca (Batalla naval dHeligoland, 1864) = ustria administra Holstein i Prssia administra Schleswig-Lauenburg). Conflictes fronterers en ladministraci dels ducats entre ustria i Prssia 2. Exclusi dustria i hegemonia dAlemanya del nord (1866-1869) Acord Prssia-Itlia (1866) = obertura dun front itali contra ustriaTractat Franco-austrac = garanteix la neutralitat francesa en una guerra entre ustria i Prssia, a canvi Frana rebr el Vnet, que el cedir a Piamont.Guerra Austro-Prussiana pel control dels ducats = Invasi prussiana del ducat de Holstein, davant del retrament de Saxnia, Hannover, Hesse = invassi i annexi per part de Prssia = Mobilitzaci dels estats del sud i ustria = Derrota austraca de Sadowa (238/VI/1866) 21. Pau de Praga, (23/VIII/1866) Dissoluci GermnicadelaConfederaci Creaci de la Confederaci Alemanya del Nord (1867) Prssia sannexa Schleswig, Holstein, Hesse-Casel, Hannover, Nassau i Frankfort. la Confederaci Alemanya del Sud (Baviera, Wurttemberg, Baden) ustria accepta quedar excluida de la futura Alemania = manteniment integritat territorial austraca. Tractat entre Prssia-estats del sud = posen els exrcits sota autoritat prussiana, en cas daquesta siga atacada = Debilitat austraca + amenaces prussians + pretensions franceses 22. CONSTITUCI DE LA CONFEERACI ALEMANYA DEL NORD (1867) 1. Confederaci (Bund) de estats associats, amb els seus propis governants (els prnceps que no shavien oposat a Prssia conserven la corona), les lleis prpies i el dret a recaptar impostos. 2. El cap del Bund era el rei de Prssia = a) Nomena el canceller imperial b) Govern responsable davant el rei i el Bundesratc) Nomena el cap de lexrcit, el cap de la diplomcia i dirigeix la poltica exterior d) Dret exclusiu per a declarar la guerra i signar la pau. 3. Bundesrat: Consell federal: reuni dels representants dels representants dels diferents governs, proporcionalment a la grandria de cada estat Supremacia prussiana4. Reichstag: parlament alemany. 1. Elegit por sufragi universal, 2. elabora les lleis, per no t control sobre lexecutiu 23. 3. Hegemonia continental = Guerra Franco-Prussiana (1869-1870) PRSSIA = vol ser la potncia europea hegemnica i unificar els estats de la Confederaci Alemanya del Sud. FRANA = no s la potncia europea hegemnica i necessita xits en poltica exterior Ha fracassat en Mxic (= Maximili dHabsburg afusellat)La neutralitat davant lunificaci alemanya no li ha suposat cap compensaciNo ha aconseguit la subordinaci dItliaALLADA INTERNACIONALMENT = 1. Enfrontament amb Rssia (suport als polonesos + Guerra Crimea) 2. Enfrontada amb ustria = recolzament unificaci italiana 3. Enfrontament amb Regne Unitat = desaprova la poltica colonial i europea Prssia vol la guerra i cerca una EXCUSA = la candidatura dels Hohenzollern la CORONA ESPANYOLA i el telegrama dEMS Guerra Franco-Prussiana (1869-1871) 19-VII-1870: Frana declara la guerra a Prssia 1-IX-1870: exrcit francs destrossat en Sedan 4-IX-1870: insurrecci: Comuna de Pars: resistncia. 18-1-1871: Guillermo se proclama Kaiser del II Reich en Versalles. 28-I-1871: Capitulaci francesa.