legislacio laboral del principat d’andorra · 3/362 llei de modificació del reglament laboral...

MAESTRE & Co ADVOCATS - 06/04/2013

LEGISLACIO LABORAL DEL PRINCIPAT D’ANDORRA

Llei de modificació del Reglament Laboral .......................................................................... 3

Llei de regulació dels períodes de descans, per maternitat o per adopció, dels treballadors assalariats ............................................................................................................................... 9

Reglament de condicions mínimes d’habitabilitat per a la concessió o la renovació d’una autorització de treball ................................................................................................................. 13

Llei 8/2003 del Contracte de Treball - DERROGADA ...................................................... 17

Reglament regulador del contracte de trebell en practiques - DERROGAT ......................... 49

Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals ..................................... 51

Reglament regulador del contracte en pràctiques formatives ............................................... 104

Reglament regulador de les prestacions d’incapacitat temporal .......................................... 107

Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció. .................... 224

Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització d’equips de protecció individual. ............................................................................................. 262

Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball. .................................................................................................................. 271

Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social ......................................................... 282

3/362

Llei de modificació del Reglament Laboral

aprovada pel M.I. Consell General en la continuació de la sessió tradicional de Sancogesma del dia 13 de juliol de 1990

Exposició de motius

La present Llei de modificació del Reglament Laboral respon a la voluntad d’aportar millores concretes i tangibles a la situació dels treballadors assalariats en el Principat, i vol ser una fita dins la trajectòria iniciada amb l’aprovació del fins ara vigent Reglament Laboral, encaminada a assolir una modificació més profunda del règim laboral al Principat.

Les modificacions que contempla aquesta Llei, són, a grans trets, les següents:

1. Reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals

La durada legal de la jornada de treball vigent a Andorra era, fins ara, de 44 hores setmanals. Es pretén reduir-la a 40 hores.

Aquesta modificació afecta essencialment l’article 13, i també els articles concordants, que són els 14, 19, 21 i 24.

2. Ampliació del nombre d’hores extraordinàries

A fi de pal.liar, tant com sigui possible, els efectes que la reducció d’horari pot tenir sobre alguns sectors laborals, especialment en la situació crònica de manca de mà d’obra en el mercat laboral, i també a fi de possibilitar que els assalariats que ho desitgin puguin incrementar llurs guanys salarials, s’ha procedit a una correlativa ampliació del nombre màxim d’hores extraordinàries, de forma que el nombre total d’hores treballades (ordinàries més extraordinàries) no variï respecte del que era vigent fins ara.

Aquesta mesura representa una millota real en les condicions de treball. A tal efecte, cal tenir especialment present el següent:

- Que la realització d’hores extraordinàries no pot ésser imposada al treballador, sinó que requereix el seu consentiment

exprés.

- Que les hores suplementàries es paguen amb un increment de salari.

La modificació de l’article 17 respon a aquesta finalitat.

3. Ampliació del termini de vacances remunerades

El termini de vacances remunerades, que està actualment fixat en 22 dies naturals, s’amplia fins a 30 dies naturals. Al mateix temps, s’estableix que el dret a gaudir de vacances (part proporcional) neix des dels tres mesos treballats en una mateixa empresa, i no des de l’any.

Les modificacions afecten els articles 39 i 43. Així mateix, i per coherència amb aquesta disposició més favorable, s’ha suprimit l’article 37.

4. Protecció de la maternitat

S’atén a aquesta finalitat amb la modificació de dos articles: el 27 i el 29.

La primera comporta l’ampliació del descans per maternitat de 12 a 16 setmanes, i queda complementada amb la codificació de l’article 12 del Reglament Tècnic de la C.A.S.S. que ja fou aprovada per la M.I. Assemblea el dia 12 d’octubre de 1989.

La segona consisteix en l’ampliació del termini d’alletament d’una a dues hores diàries.

5. Protecció dels menors

Pel que fa als menors de 16 anys, s’han tingut en compte dos interessos contraposats:

Per una part la conveniència que aquests menors gaudeixin de períodes de lleure reals i efectius durant les vacances escolars; per altra, el fet que la prestació d’una activitat remunerada té també un contingut educatiu i econòmic positiu i que mereix el suport legal. D’aquesta dualitat ha nascut una fórmula eclèctica, recollida a l’article 32, consistent a no prohibir totalment el treball als menors de 16 anys, però sí limitar aquell període, a fi que gaudeixin també de possibilitats

de lleure.

4/362

Per altra part, s’ha traslladat la protecció específica que el Reglament Laboral fins ara vigent preveia per als menors de 14 a 16 anys, als menors que tinguin una edat compresa entre els 16 i els 18 anys: És la modificació de l’article 33.

6. Altres modificacions

Finalment, s’han aportat algunes altres modificacions de detall per adequar, entre altres raons, el Reglament Laboral a la nova estructura institucional derivada de la creació del Govern. És el cas, en concret, dels articles 7, 10, 14, 34, 35 i 38.

La Comissió legislativa continua estudiant altres possibilitats de millora del Règim Laboral, tals com:

- Suspensions per matrimoni, mort i malaltia greu d’ascendent o descendent, cònjuge o germans, infantament de l’esposa, cura de l’infant quan ha mort la mare, deures religiosos i cívics, i altres mesures de protecció a la maternitat.

- Acomiadament, preavís i indemnització.

- Període de prova.

- Assessorament del treballador.

- Contractes de temporada.

- Paga doble anual.

Totes aquestes mesures han de permetre la consecució, a curt termini, d’un marc jurídic de protecció laboral i social assimilable al dels països més avançats del nostre entorn, dins el qual es respectin les necessitats i drets de tots els que conformen el món del treball, tenint al mateix temps, compte de les peculiaritats de l’estructura econòmica del postres país.

Per tots aquests motius, el M.I. Consell General ha adoptat la següent,

Llei

Article únic

Els articles 7, 10, 11, 13, 14, 17, 19, 21, 24, 27, 29, 32, 33, 34, 35, 37, 38, 39 i 43 del Reglament Laboral aprovat el 17 de juliol i el 22 de desembre de 1978, i modificat per Decrets de 28 de maig de 1979 i 26 de juny de 1980 i per Llei de 25 d’abril de 1984, queden redactats de la forma següent:

Article 7

Es considera salari la remuneració o guany que el patró lliura a l’assalariat com a contraprestació dels seus serveis. Tenen també la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i altres remuneracions en espècies.

El patró està obligat a pagar puntualment el salari, en la periodicitat convinguda, ja sigui mensual, ja sigui quinzenal o setmanal, i com a més tard dins els cinc dies hàbils següents a la fi del període considerat. En el cas de resolució de la relació laboral, l’import de la liquidació ha de fer-se efectiu dins les 24 hores següents al moment en què aquella resolució prengui efecte.

Article 10

El salari mínim és fixat pel Govern, que el revisarà cada vegada que ho cregui necessari i, almenys, cada primer de gener i primer de juliol.

Article 11

El salari mínim dels treballadors menors de 18 anys podrà ésser inferior al salari mínim establert segons el que s’estipula als articles 9 i 10, en els percentatges següents:

- 30% entre 14 i 16 anys.


5/362


No es podrà aplicar, però, l’esmentada reducció si el menor justifica que compta amb un any de pràctica professional en la branca d’activitat en què ha estat contractat.

Article 13

En totes les empreses públiques o privades, sigui quina sigui la seva natura, amb la sola excepció d’aquelles en què únicament estiguin empleats membres d’una mateixa família, la jornada legal de treball per als treballadors assalariats serà de 40 hores setmanals i de 8 hores diàries.

La durada del treball determinada en el paràgraf anterior s’entén de treball efectiu, excloent el temps emprat en canvis d’abillament i les interrupcions destinades al descans.

Article 14

Malgrat el que prescriu l’article anterior, en el supòsit que la natura del treball o del sector d’activitat econòmica no permeti una distribució uniforme, o bé si s’estableix per contracte entre patrons i treballadors, el Govern podrà acordar el còmput trimestral, sempre que la mitjana calculada sobre aquest període no sobrepassi les 40 hores setmanals i que la durada màxima diària no sobrepassi les 10 hores.

Article 17

Els treballadors i els patrons de cada establiment o empresa podran pactar el treball en hores extraordinàries fins a un màxim de 66 hores en un mes i de 426 hores a l’any.

Article 19

Cada hora extraordinària treballada donarà dret al treballador a un increment del seu salari en la forma següent:

1. Les hores extraordinàries compreses de la 41a a la 44a hores setmanals (ambdues incloses) seran pagades amb un increment que no podrà ésser inferior al 25% del salari horari.

2. Les hores extraordinàries compreses de la 45a a la 48a hores setmanals (ambdues incloses) seran pagades amb un increment que no podrà ésser inferior al 40% del salari horari.

3. Les hores extraordinàries que sobrepassin la 48a hora setmanal seran pagades amb un increment que no podrà ésser inferior al 55% del salari horari.

S’entendrà per salari tipus de l’hora ordinària la vuitena part de la remuneració convinguda per la jornada legal de vuit hores.

Article 21

Les hores perdudes per causa de força major, accidents atmosfèrics, manca o interrupció de força motora, manca de matèries primeres i, en general, tota altra causa no imputable al patró, podran recuperar-se repartint aquelles entre els dies laborables de les setmanes següents.

En tot cas, per a la recuperació no podrà dedicar-se més d’una hora per dia, sense que en total es puguin sobrepassar les 45 hores setmanals. Les hores de recuperació que excedeixin la 45a hora setmanal es pagaran com a extraordinàries.

Article 24

Podrà ampliar-se la jornada laboral dels practicants, infermeres i altre personal auxiliar de clíniques i hospitals fins a un màxim de 48 hores a la setmana. El pagament de l’escreix d’hores per damunt de les 40 setmanals s’efectuarà com a hores extraordinàries, en les condicions previstes a l’article 19, salvant els Reglaments si aquells establiments tenen la qualificació de públics pel fet de dependre de l’Administració.

Article 27

6/362

Mitjançant la presentació d’una certificació mèdica que acrediti l’embaràs i en la qual s’indiqui la data presumpta del part, les dones assalariades tindran dret a un descans per maternitat. La durada d’aquest descans serà de setze setmanes.

Article 29

Si la dona alleta el seu fill, durant els 6 mesos següents a la data del part estarà autoritzada a interrompre el seu treball amb aquesta finalitat, en dos períodes com a màxim al llarg de la jornada i per una durada total de dues hores.

Les hores d’interrupció del treball a efectes d’alletament es consideraran hores de treball efectiu, i com a tals hauran d’ésser remunerades pel patró.

Article 32

Els menors d’edat, compresos entre els 14 i els 16 anys no podran tenir cap activitat laboral durant el període escolar.

Podran treballar durant els períodes de vacances escolars, fins a un màxim de 2 mesos per any, però hauran d’efectuar

almenys 15 dies naturals i correlatius de vacances durant les vacances d’estiu, i la meitat del temps escolar de vacances en els altres períodes, sempre que es tracti de treballs lleugers i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral.

En total, no podran treballar més de 6 hores diàries amb una interrupció d’almenys una hora al dia i amb un període de descans setmanal d’almenys un dia i mig.

Article 33

Els menors entre els 16 i els 18 anys podran exercir treballs adequats a la seva edat, de caràcter lleuger, i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral.

En total, no podran treballar més de 8 hores diàries amb una interrupció d’almenys una hora al dia i amb un període de descans setmanal d’almenys un dia i mig.

Article 34

Els menors de 18 anys no podran ésser admesos en cap treball sense contracte de treball escrit entre el patró i el representant legal del menor. El contracte haurà d’ésser aprovat pel Govern o per l’organisme en què el Govern delegui.

Article 35

Per a obtenir l’autorització de treball per als menors de 18 anys, caldrà que el patró o el representant legal del menor aportin davant del Govern, o de l’organisme en què delegui el Govern, els documents acreditatius següents:

a) Aquells que acreditin la identitat i l’edat del menor.

b) Certificació mèdica lliurada per un metge del Principat, que acrediti que el menor és apte per al treball per al qual es contracta.

c) Autorització del representant legal.

d) Un exemplar del contracte de treball atorgat, en el qual hauran de consignar-se, com a mínim, a més de les condicions econòmiques pactades, les hores de treball que haurà d’acomplir, la natura del treball i els dies de descans setmanal.

Article 37

Queda sense contingut.

7/362

Article 38

La contractació de forma continuada, d’un menor de 18 anys estarà condicionada al fet que aquest se sotmeti cada any a un examen mèdic efectuat per un metge autoritzat a exercir a les Valls.

Serà de la responsabilitat del patró mantenir arxivats, a disposició de l’autoritat laboral que ho sol·liciti, els certificats mèdics als quals fa referència el paràgraf anterior.

Article 39

Tot assalariat que porti més de tres mesos treballant en una mateixa empresa té dret a gaudir d’unes vacances anuals remunerades.

Les vacances remunerades obligatòries són d’un mínim de trenta dies naturals per any, o bé de la part inferior proporcionalment corresponent al menor temps efectivament treballat a l’empresa, sempre que aquest superi els tres mesos.

Article 43

Tot assalariat amb dret a vacances que sigui acomiadat abans d’haver-ne gaudit, tindrà dret a la remuneració proporcional que li correspongui per aquell concepte, calculada a raó de dos dies i mig per cada mes treballat, sempre que el motiu de l’acomiadament no li sigui imputable.

Disposició transitòria

Única

Les modificacions del Reglament Laboral a què es refereix l’article primer entraran en vigor als quinze dies de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció de les disposicions relatives a la durada de la jornada de treball (Títol IV -Durada del Treball- Capítol IV, V i VI) que entraran en vigor el dia 1 de gener de 1991.

Disposició final

Única

Les vacances obligatòries de 30 dies són aplicables a tots els assalariats amb dret a vacances, des del moment d’entrada en vigor de la Llei, àdhuc si ja havien esgotat el temps que els corresponia d’acord amb les disposicions vigents amb anterioritat.

Casa de la Vall, 13 de juliol de 1990

El Subsíndic General

9/362

Llei de regulació dels períodes de descans, per maternitat o per adopció, dels treballadors assalariats

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de juny del 2000 ha aprovat la següent:

llei de regulació dels períodes de descans, per maternitat o per adopció, dels treballadors assalariats


La Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, completada i desenvolupada pel Reglament d’adopció, ha permès la instauració d’un marc normatiu complet pel que fa la formalització de les adopcions, tant nacionals com internacionals, tenint en compte, especialment, els preceptes establerts en el Conveni de La Haia relatius a la protecció del nen i a la cooperació en matèria d’adopcions internacionals.

En l’interès dels infants adoptats i, a fi d’optimitzar el necessari període d’acoblament entre la família adoptant i el fill adoptiu, s’ha de regular un descans per adopció amb atur de treball equiparable a la baixa per maternitat actualment prevista per la normativa vigent, tant en matèria laboral com en matèria de Règim Andorrà de Seguretat Social.

Aquest descans, ja previst en la majoria dels països europeus, permet l’adaptació del menor i la seva integració a un nou entorn familiar i, eventualment, a una altra cultura i llengua. En aquest sentit, aquest descans no ha de ser reserva únicament pels casos d’adopció de nounats, sinó a l’inrevés, ha de ser ampliat a tots els casos d’adopció, qualsevol que sigui l’edat del menor adoptat. Tanmateix, s’han exclòs de l’aplicació de la Llei els casos d’adopció del fill del cònjuge per considerar que, en aquest supòsit, la convivència i, per tant, la integració ja estan realitzades al moment en què es demana i es formalitza l’adopció.

Atenent als objectius esmentats i al fet que la Constitució, en l’article 13.3, estableix la igualtat de drets i obligacions per a ambdós cònjuges, s’ha considerat oportú i escaient que el citat descans el puguin gaudir, a elecció, tant el pare com la mare adoptants, de forma simultània o successiva.

En aquest sentit, i en relació a les previsions constitucionals d’igualtat entre cònjuges establerta en l’article citat i d’igualtat de les persones i principi de no discriminació per raó de sexe que proclama l’article 6, s’ha volgut adaptar la normativa que regula la baixa per maternitat, introduint la possibilitat que el pare pugui gaudir igualment d’aquest descans, sotmès a unes lògiques limitacions:

l’acord previ dels cònjuges, una demora de sis setmanes des del moment del part i una certificació mèdica en el sentit que la reincorporació de la mare al lloc de treball no comporta cap perill o risc per a la seva salut.

Finalment, i a fi de fer més funcional la Llei, ha semblat important incorporar a aquest text les modificacions explícites que el nou tractament de la baixa per maternitat i la nova figura del descans per adopció comporten en els Reglaments Tècnic i d’Aplicació del Règim Andorrà de Seguretat Social, el Decret sobre el Contracte de Treball de data 15 de gener de 1974 i el Reglament Laboral.

Així, es confirma legalment que els fills adoptius tenen els mateixos drets que els fills biològics en tant que beneficiaris d’assegurats cotitzants a la CASS i, en els articles 4 i 5, s’estableixen els nous redactats de l’article 6 del Decret sobre el contracte de treball i de l’article 27 del Reglament laboral.

Article 1

El període de descans per maternitat amb atur de treball és de setze setmanes ininterrompudes, descans que, en cas de part múltiple, es va ampliant en dues setmanes més per cada fill.

Aquest període de descans pot iniciar-se, a elecció de la mare, des de la mateixa data del part o, durant les quatre setmanes immediatament anteriors a aquesta data. No obstant això, si durant les quatre setmanes immediatament anteriors a la data del part, la mare hagués de fer descans per prescripció facultativa, es comença a comptabilitzar el període de descans per maternitat.

A partir de la sisena setmana a comptar de la data del part, període de descans que és obligatori per a la mare, es podrà optar, a elecció dels pares, perquè la resta del període de descans per maternitat pugui gaudir-lo, de forma successiva al període de descans de la mare, el pare del nounat, sempre en períodes ininterromputs i sense que la durada total del període de descans, sumant el que puguin prendre la mare i el pare, excedeixi el període de

10/362

descans total que correspon segons el primer paràgraf del present article. En aquest supòsit, abans d’iniciar-se el període de descans per maternitat o durant el mes posterior a la data del part, tant la mare com el pare han de notificar per escrit, de forma que quedi constància, a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen aquesta previsió, que únicament pot fer-se efectiva prèvia certificació mèdica que la reincorporació de la mare al seu lloc de treball no comporta cap perill o risc per a la seva salut.

En cas de mort de la mare, el pare, automàticament i sense cap notificació prèvia, podrà fer ús de la totalitat o del temps que resti del període de descans per maternitat.

Durant el període de descans per maternitat, la mare, o si és el cas el pare, i de conformitat amb les disposicions generals previstes en els Reglaments de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en relació a l’obertura de drets i a les prestacions de salari, reben de la Caixa Andorrana de Seguretat Social una pensió diària equivalent al 90% de l’1/180 del salari dels sis mesos anteriors a la data de l’atur de treball.

Article 2

El període de descans per adopció amb atur de treball és de dotze setmanes ininterrompudes, descans que, en cas d’adopció múltiple, es va ampliant en dues setmanes més per cada fill adoptat.

Poden gaudir d’aquest període de descans, a la seva elecció, el pare o la mare adoptant, de forma simultània o successiva, sempre en períodes ininterromputs i sense que la durada total del període de descans, sumant el que puguin prendre la mare i el pare adoptants, excedeixi el període total de descans previst.

Abans d’iniciar-se el període de descans per adopció, tant la mare com el pare adoptant han de notificar per escrit, de forma que quedi constància, a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social i a les empreses on treballen com es distribuirà el període de descans per adopció.

El període de descans per adopció s’aplica en tots els casos d’adopcions nacionals o internacionals, llevat el supòsit que l’adoptat sigui el fill d’un dels cònjuges.

Aquest període es comença a comptar, en el cas d’una adopció nacional, a partir de la data de notificació de l’Aute del Batlle pronunciant la preadopció, o, en el seu defecte, l’adopció directa o, en el cas d’una adopció internacional, a partir de la data de notificació del document oficial que pronuncia l’adopció atorgat per l’autoritat competent del país d’origen de l’adoptat.

Durant el període de descans per adopció el pare i/o la mare adoptant, de conformitat amb les disposicions generals previstes en els Reglaments de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social en relació a l’obertura de drets i a les prestacions de salari, prèvia presentació del document oficial pronunciant la preadopció o l’adopció, reben de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social una prestació de salari equivalent a la prestació de salari que haurien rebut en cas de descans per maternitat.

Article 3

Les disposicions del Reglament del Règim Andorrà de Seguretat Social relatives als beneficiaris per filiació biològica s’apliquen, en les mateixes condicions, als fills adoptius d’un assegurat cotitzant.

Els fills adoptius són considerats com a beneficiaris i tenen dret a rebre prestacions, en cas d’una adopció nacional, des de la data de l’Aute del Batlle pronunciant la preadopció, o, en el seu defecte, l’adopció directa o, en el cas d’una adopció internacional, des de la data del document oficial que pronuncia l’adopció atorgat per l’autoritat competent del país d’origen de l’adoptat.

Article 4

Es modifica l’apartat c) de l’article 6 del Decret sobre el contracte de treball, de data 15 de gener de 1974, que passa a tenir el següent redactat:

“c) Durant els períodes de descans per maternitat o adopció amb atur de treball, d’acord amb el que disposa la Llei de regulació dels períodes de descans per maternitat o per adopció dels treballadors assalariats.”

Article 5

Es modifica l’article 27 del Reglament Laboral que passa a tenir el següent redactat:

“Article 27. El període de descans amb atur de treball per maternitat o per adopció es regirà d’acord amb el que disposa la Llei de regulació dels períodes de descans per maternitat o per adopció dels treballadors assalariats.”

11/362

Disposició addicional única

Reglamentàriament el Govern establirà la forma i els terminis en què s’hauran de notificar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen, els períodes de descans tant per maternitat biològica com per l’adopció."

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions contràries al que estableix aquesta Llei.

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia de la seva publicació al BOPA.

Casa de la Vall, 22 de juny del 2000

Francesc Areny Casal

Síndic General

12/362

13/362

Reglament de condicions mínimes d’habitabilitat per a la concessió o la renovació d’una autorització de treball

Reglament de condicions mínimes d’habitabilitat per a la concessió o la renovació d’una autorització de treball, de 12-9-96

Vista la Constitució del Principat d’Andorra, més especialment l’article 33 del capítol V;

Vista l’ordinació del M.I. Consell General de data 16 de juny de 1978, punt V, sobre condicions d’higiene en habitatges;

Vist el Reglament laboral aprovat pel M.I. Consell General en les sessions de dates 17 de juliol i 22 de desembre de l’any 1978, i modificat en les sessions de 28 de maig de 1979, 26 de juny de 1980, 25 d’abril de 1984 i 13 de juliol de 1990, i en particular l’article 46, apartat d), que transcrit de forma textual diu:

"Per acordar o refusar l’autorització de treball, el M.I.Consell General, entre altres elements, tindrà en compte:

Les disposicions preses pel mateix treballador o per l’empresa que el contracta, per tal d’assegurar, en condicions normals de dignitat, l’habitacle per a ell i per als familiars que amb ell hagin eventualment de conviure.";

Vista la Llei de creació del Servei d’Inspecció de Treball de data 24 de juliol de 1984, que preveu a l’article 26 que:

"La inspecció de l’habitacle prevista en el Reglament Laboral restarà a càrrec de la Inspecció de Treball.";

Atesa la voluntat del Govern de garantir un nivell raonable d’higiene i comoditat en els habitatges;

Atesa la necessitat de garantir el principi fonamental de seguretat jurídica i donar alhora al Servei d’Inspecció de Treball els mitjans legals per a l’aplicació del control de les condicions mínimes d’habitabilitat, el Govern, per acord de data 11 de setembre de 1996, a proposta de la Secretaria d’Estat d’Interior, aprova el Reglament de condicions mínimes d’habitabilitat per a la concessió o la renovació d’una autorització de treball.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1

Tot habitatge destinat a allotjament d’una persona sol.licitant d’autorització de treball i de la seva família, o tot local o immoble destinat a allotjament col.lectiu, ha de reunir les condicions generals d’habitabilitat recomanades per l’OIT: aigua corrent, clavegueram, calefacció, electricitat, proteccions contra les inclemències climàtiques i les humitats, contra els sorolls i contra els incendis, instal.lacions adequades de caràcter sanitari, llum natural i artificial, separació entre les habitacions destinades a les persones i els locals destinats als animals, i reunir unes condicions mínimes en general de netedat i higiene.

La manca o insuficiència de qualsevol d’aquestes condicions constitueix causa d’insalubritat.

A l’efecte del present Reglament, es considera que no reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat l’habitacle emplaçat en un vehicle, caravana, casa mòbil, tenda d’acampada o similar.

Capítol II. Condicions generals dels habitatges

Article 2

La superfície mínima de les unitats de l’habitatge, sense comptar balcons i terrasses, és de 24 m2.

Amb la finalitat de garantir un grau mínim d’aïllament i intimitat a les persones o la família s’ha de tenir en compte la capacitat de l’habitatge i el nombred’habitacions que el componen per donar acollida als diferents membres.

L’habitatge d’una família amb fills ha de constar de cuina, habitació per al matrimoni, habitacions segons el nombre de fills, una unitat sanitària i una estança comuna, totes amb les superfícies mínimes i els altres requisits prescrits en el present Reglament.

Article 3

14/362

El sòl trepitjable de tota habitació o casa destinada a habitatge ha d’estar convenientment pavimentat, no ser polsegós i no implicar perill per a les persones. Les parets i els sostres han d’estar enguixats, arrebossats, pintats o coberts amb un material idoni.

L’alçada mínima interior -de terra acabat a sostre acabat- dels habitatges és de 2,50 metres. No obstant això, en plantes sotacoberta es permet, excepcionalment, una alçada lliure inferior a 2,50 metres en un 25% de la superfície de cada habitatge o habitació. Cap superfície mínima habitable pot tenir una alçada inferior a 2 metres.

Article 4

Les dependències interiors de l’habitatge han de complir les superfícies útils mínimes establertes per l’Ordinació del M.I. Consell General de data 16 de juny de 1978 sobre les condicions d’higiene en habitatge:

Dependència Superfície

Menjador-sala d’estar 16 m2

Cuina-menjador 18 m2

Cuina 5 m2

Dormitori de dos (2) llits 7,5 m2

WC i lavabo 1 m2

Dormitori d’un (1) llit 5 m2

Bany o dutxa 3 m2

Article 5

El nombre màxim de persones que poden viure en un habitatge és determinat proporcionalment pel nombre dels seus dormitoris i la seva superfície.

Pel que fa als dormitoris ocupats per més de dues (2) persones, la superfície requerida es calcula a raó d’un (1) llit per cada 5 m2 si es tracta de persones adultes, i a raó d’un (1) llit per cada 3,75 m2 si es tracta de persones menors.

Article 6

Les superfícies d’il.luminació i de ventilació mínimes de les diferents dependències d’un habitatge han de complir les superfícies mínimes fixades per l’Ordinació del M.I. Consell General de data 16 de juny de 1978 sobre les condicions d’higiene en habitatge:

Dependència Superfície mínima

Menjador-sala d’estar 1,6 m2

Dormitori 0,8 m2

Cuina 1 m2

En les cuines incorporades a menjador (cuina-menjador) no és obligatori la superfície mínima d’il.luminació i ventilació directa d’aquestes.

En tots els casos les cuines han de tenir obligatòriament un sistema vertical d’extracció directa de fums.

Els banys i els WC que no tinguin ventilació directa ni per façana ni per celobert han de ventilar-se per un pati de 0,60 metres x 0,60 metres com a mínim, o bé mitjançant un sistema vertical d’extracció directa d’olors, mecànic o natural.

Article 7

Cada habitatge té com a mínim una unitat sanitària independent amb dutxa, amb aigua freda i calenta, lavabo i vàter en bon estat.

La dutxa ha de tenir impermeabilitzats el sòl i els paraments, fins a una alçada mínima d’1,50 metres.

També ha de disposar d’un equip de cuina que ha de comprendre, com a mínim, un aparell de cocció elèctric o amb gas, una pica i una nevera en una habitació independent o aïllada, llevat que es tracti d’una cuina-menjador.

15/362

Capítol III. Condicions mínimes d’allotjament de les habitacions de lloguer o posades a disposició del patró

Article 8

Tota edificació o local destinat a allotjament col·lectiu residències, pensions, hotels, aparthotels i cases d’hostes- ha de reunir les condicions generals d’habitabilitat segons les ordinacions vigents.

Article 9

Tota habitació destinada a allotjament d’una persona sol.licitant d’autorització de treball i, si escau, dels familiars que hi hagin de conviure, tant si es tracta d’una habitació de lloguer com si ha estat posada a disposició pel patró, ha de reunir les condicions mínimes de superfície, alçada, il.luminació i ventilació previstes als articles 4, 6 i concordants del present Reglament.

Article 10

Queda prohibit l’allotjament d’infants menors de catorze (14) anys que acompanyen el sol.licitant en residències, pensions, hotels i cases d’hostes. Es permet l’allotjament d’infants menors de catorze (14) anys en aparthotels quan reuneixen les característiques del capítol II.

Article 11

La superfície mínima de les habitacions destinades a dormitori és de 5 m2 útils per persona.

Amb la finalitat de garantir la intimitat i la comoditat dels treballadors, el nombre màxim de persones per estança o habitació no pot excedir, en cap cas, el nombre de quatre (4).

Cada treballador ha de disposar d’un llit per al seu ús personal i exclusiu, de mida estàndard, i un armari per guardar els objectes personals.

Article 12

És recomanable que les habitacions disposin d’una unitat sanitària independent i exclusiva formada per dutxa amb aigua freda i calenta, lavabo i vàter en bon estat. En tot cas, cada habitació ha de disposar sempre d’un lavabo i s’ha de preveure un mínim d’una unitat sanitària per cada tres (3) habitacions o per cada vuit (8) persones.

Capítol IV. Control de les condicions d’habitabilitat i higiene.

Article 13

El Servei d’Inspecció de Treball efectua el control de les condicions d’habitabilitat i d’higiene de l’habitatge de la persona sol.licitant d’una autorització de treball, de conformitat amb les atribucions previstes a l’article 26 de la Llei de creació del Servei d’Inspecció de Treball.

Article 14

L’actuació del Servei d’Inspecció de Treball s’inicia d’ofici, i es procedeix a la inspecció dels habitatges que el Servei d’Immigració estimi convenients, de conformitat amb el que preveu l’article 46 apartat d) del Reglament laboral o de resultes de denúncies formalitzades per escrit mitjançant l’acta corresponent.

Article 15

En les seves inspeccions el Servei d’Inspecció de Treball aixeca acta, de la qual lliura còpia al propietari o al llogater, on es fa constar:

a) identificació de l’habitatge i propietat;

b) identificació de l’ocupant de l’habitatge, nombre i edats de les persones que hi viuen;

c) data, lloc i hora de la inspecció;

d) aspectes verificats: superfície, alçada, il.luminació,ventilació, nombre d’habitacions, nombre de persones ocupants i condicions generals d’higiene segons el queestableix el present Reglament.

16/362

Article 16

Posat cas que el Servei d’Inspecció de Treball constati deficiències o anomalies tant en les diferents instal.lacions com en les condicions higienico-sanitàries, posa en coneixement del departament o servei corresponent aquestes circumstàncies amb la finalitat que es prenguin les mesures adequades.

Tanmateix, en cas de constatació que el preu de l’habitatge sigui manifestament abusiu respecte de les seves condicions generals d’habitabilitat, el Servei d’Inspecció de Treball posa aquest fet en coneixement de les autoritats judicials competents.

Article 17

Posat cas que s’impedeixi o es dificulti la inspecció, el Servei d’Inspecció de Treball aixeca acta en la qual es fan constar les dites circumstàncies.

Article 18

Els habitatges o les habitacions que no reuneixin les condicions mínimes establertes en aquest Reglament o els que no es puguin inspeccionar per obstrucció a la inspecció, es considera que no reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat a l’efecte de concessió o renovació d’una autorització de treball.


Queden derogades totes les disposicions anteriors que s’oposin al present Reglament o el contradiguin.

Disposició final

Aquest Reglament entra en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 12 de setembre de 1996

Marc Forné Molné

Cap de Govern

17/362

Llei 8/2003 del Contracte de Treball - DERROGADA

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2003 ha aprovat la següent:

Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball

Títol I. Àmbit d’aplicació 18

Títol II. El contracte de treball 19

Capítol I. Disposicions generals 19

Capítol II. Els subjectes del contracte de treball 21

Capítol III. Forma del contracte 21

Capítol IV. La durada del contracte 22

Capítol V. Suspensions del contracte de treball 22

Capítol VI. La prestació de treball 24

Capítol VII. La prestació del treballador 24 Secció I. Disposicions generals 25 Secció II. El temps de la prestació 26 Secció III. El descans 29 Secció IV. Les vacances anuals 30 Secció V. Els permisos 30

Capítol VIII. La prestació de l’empresari 31 Secció I. Disposicions generals 31 Secció II. El salari 32 Secció III. Protecció del salari 34 Secció IV. Liberalitats de l’empresa 35

Capítol IX. El règim de Seguretat Social 35

Capítol X. Extinció del contracte de treball 35 Secció I. Extinció del contracte 35 Secció II. Rescissió del contracte 36

Capítol XI. Indemnitzacions 39

Capítol XII. Liquidació 40

Capítol XIII. El treball dels menors 40

Títol III. Contractes especials 42

Capítol I. El contracte d’aprenentatge 42

Capítol II. El treball en pràctiques 43

Capítol III. L’agricultura i la ramaderia 43

Títol IV. Règim sancionador 44

Capítol I. Infraccions 44

Capítol II. Sancions 45

Títol V. Control administratiu i procediment sancionador 46

18/362

Capítol I. Control administratiu 46

Capítol II. Procediment sancionador 47

Disposició adicional primera 47

Disposició addicional segona 47

Disposició transitòria única 47

Disposició derogatòria única 47

Disposició final primera 47

Disposició final segona 47


L’exposició de motius del Decret dels Delegats Permanents sobre el contracte de treball del 15 de gener de 1974, modificat per lleis del Consell General de 14 de desembre de 1995 i de 22 de juny de 2000, feia ja referència als canvis econòmics i socials experimentats a les Valls, també a la necessitat de ser prudent i establir només unes bases fonamentals prou flexibles per tal que la nova normativa pogués ser aplicable immediatament i es veiés complementada per la jurisprudència. Els més de vint-i-cinc anys d’aplicació de la dita normativa, complementada amb la del Reglament laboral del Consell General del 17 i 22 de desembre de 1978, i les modificacions successives del 28 de maig de 1979, 26 de juny de 1980, 25 d’abril de 1984, 13 de juliol de 1990 i 22 de juny de 2000, han demostrat l’eficàcia de l’opció adoptada pel legislador, fins al punt que, avui en dia, els ordenaments laborals del nostre entorn, atenent la impossibilitat de regular “in extenso” totes i cada una de les relacions laborals de cada sector de l’activitat econòmica, han optat per una legislació general de mínims, la qual cosa ha donat una gran llibertat i autonomia de participació als actors socials: els empresaris i els treballadors. El temps transcorregut ha permès a la jurisprudència resoldre les qüestions que plantejava l’aplicació de la normativa i, ensems, detectar les mancances i disfuncions en el sistema que la present Llei pretén evitar, refonent i estructurant la normativa fins ara vigent.

Més enllà d’aquest primer propòsit, s’aporten novetats de tipus funcional que permetran un millor control i una millor demostració dels fets en cas de litigi, cosa que ha de donar més seguretat tant als empresaris com als treballadors. La principal novetat es produeix en l’extinció de la relació laboral, en relació amb la qual es fa més onerós el sistema de comiat lliure fins ara vigent. S’introdueix, a canvi, un nou sistema causal, amb l’objectiu que la dificultat imposada al comiat lliure comporti un transvasament de l’ús d’aquesta fórmula cap al comiat causal o cap al comiat disciplinari. Al llarg del text poden constatar-se altres novetats que permeten adequar la Llei als sistemes socials del nostre entorn i conformar-la com una llei base, a partir de la qual en el futur puguin aparèixer altres lleis reguladores d’aspectes laborals i socials més concretes, seguint el mandat constitucional i els compromisos internacionals que s’hagin adquirit o que es puguin adquirir.

Títol I. Àmbit d’aplicació

Article 1

Àmbit d’aplicació

La present Llei és d’aplicació a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat.

També és aplicable a les relacions laborals que s’inicien o es formalitzen entre empreses establertes al país i treballadors quan l’objecte del treball és a l’estranger, si la llei del lloc del treball no és més favorable al treballador.

Article 2

Exclusions

1. Queden exclosos de la present regulació:

19/362

a) El personal de l’Administració pública en la forma que ve definida al Codi de l’Administració quan, a l’empara d’una llei, aquesta relació es reguli per normes administratives o estatutàries.

b) El treball amistós quan es realitzi de forma esporàdica, puntual i, en tot cas, per una durada inferior a sis dies naturals, llevat que aquest es desenvolupi en l’àmbit d’una empresa.

c) Els treballs familiars, excepte que es demostri la condició d’assalariats d’aquelles persones que els porten a terme.

Es consideren familiars, a aquests efectes, el cònjuge, els descendents, els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclòs, sempre que convisquin amb l’empresari integrant un mateix nucli familiar i habitant al seu domicili.

Als efectes de la present Llei té la consideració de cònjuge la persona unida per matrimoni o per situació de fet equivalent. En tot cas als treballs familiars realitzats per menors els són d’aplicació els articles 70, 80 i 82.

d) El treball gratuït al servei de la comunitat, anomenat de voluntariat social, i els treballs de bon veïnatge.

e) L’activitat que es limiti al sol fet d’exercir el càrrec de conseller o membre jurídica, realitzant únicament tasques inherents al càrrec, llevat que expressament s’indiqui el contrari.

f) El treball dels pastors i els contractes de parceria.

2. Es consideren relacions laborals de caràcter especial, regulades per la present Llei amb caràcter no imperatiu i subsidiari en allò que no estigui expressament pactat:

a) La dels penats en les institucions penitenciàries.

b) La dels artistes en espectacles públics.

c) La dels treballadors discapacitats, si treballen com a usuaris d’algun dels programes d’inserció laboral que es desenvolupin en el marc de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

d) La dels esportistes professionals.

e) La dels usuaris del Programa d’Inserció Sociolaboral del Govern, mentre es trobin donats d’alta com a assalariats del referit programa.

f) Qualsevol altre treball que sigui expressament declarat com a relació laboral de caràcter especial per una llei.

Article 3

Principis generals

Tant l’empresari com el treballador han d’obrar de bona fe en l’execució del contracte i evitar qualsevol abús de dret, conducta antisocial o discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, així com d’afiliació, o no, a un sindicat. Són nul·les les clàusules que constitueixin un acte de discriminació i qualsevol de les parts, ja sigui individualment o de manera col·lectiva, pot demanar la seva declaració de nul·litat als tribunals.

Els manaments de la present Llei són imperatius i, llevat que no s’indiqui el contrari, constitueixen uns mínims irrenunciables

de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. En cas de dubte, la interpretació i l’aplicació de la present Llei s’efectuarà d’acord amb el principi “pro operari”.

Títol II. El contracte de treball

Capítol I. Disposicions generals

Article 4

Definició

Es considera contracte de treball aquell pel qual una persona -el treballadores compromet, verbalment o per escrit, a prestar personalment un servei, intel·lectual o manual, o a realitzar una obra, per compte d’una altra

20/362

persona -l’empresari- dins el seu àmbit d’organització i direcció mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa, anomenada salari.

Article 5

Classes de contractes

El contracte de treball pot establir-se:

1. Per temps indefinit o indeterminat

2. Per un termini cert o determinat

3. Per a una obra o servei concret

Article 6

Jurisdicció i procediment

La Jurisdicció civil ordinària és competent per entendre sobre els conflictes derivats de la interpretació i l’execució dels contractes laborals d’acord amb la legislació vigent en matèria de procediment laboral, sense perjudici que les parts sotmetin la qüestió a arbitratge.

Article 7

Prescripció i caducitat

Les accions derivades del contracte de treball prescriuen als tres anys. Excepcionalment, la reclamació d’indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en què el treballador en rep la comunicació escrita, i en defecte de comunicació escrita, de 60 dies a partir del coneixement del comiat, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball, ja sigui perquè no se li ha pagat el salari o per qualsevol altra actuació de l’empresari que així ho indiqui. Igualment, la reclamació d’indemnitzacions per desistiment unilateral del treballador, té el mateix termini de caducitat

de 30 dies a comptar del moment en què l’empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació verbal o escrita ja sigui per absència injustificada al treball del treballador durant almenys tres dies de treball seguits.

JP TSJA – Sala Civil – 116/07 – Resolució de 18-12-2007

V.- Respecte al còmput del termini de caducitat, aquest Tribunal Superior ha tingut l’oportunitat de pronunciar-se sobre aquest tema, en el sentit de la resolució impugnada. És cert que l’article 42-6 de la LQJ disposa que sempre que no s’estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats ho seran en dies hàbils, i s’exclouran del còmput els dies inhàbils, d’acord amb l’establert a l’apartat 2n d’aquest article. Ara bé, aquestes disposicions estan relacionades a les actuacions judicials, tal com ho expressa l’article 42-1 de la Llei; per tant, només afecten el conjunt d’actes i documents que integra la tramitació d’un procediment judicial, i no els terminis legals de prescripció o caducitat que per raó de seguretat jurídica, no poden ésser deixats a la casualitat del calendari. – Pertant es consideren dies Naturals

JP TSJA – Sala Civil – 203/07 – Resolució de 29/11/2007

III.- En cas d’autes, no existeix cap comunicació escrita d’un acomiadament de la Sra. C.S.A., però en el seu escrit de demanda, la mateixa manifesta que va ésser acomiadada el dia 30 de novembre del 2005. S’ha doncs de considerar que el termini de caducitat de l’article 7 de la Llei sobre el contracte de treball, ha de començar a córrer des de la referida data, a la qual l’actora tenia coneixement del acomiadament pretès, i es va doncs acabar 60 dies més tard, és a dir el 29 de gener del 2006. És cert que la Sra. C.S.A. va presentar la seva demanda contra l’empresa el dia 14 de febrer del 2006,fora del termini de caducitat; no obstant això, resulta de l’Aute de data 1 de febrer del 2006 que va declarar la mateixa en situació de pobresa i insolvència, que la Sra. C.S.A. va sol·licitar el dia 27 de febrer del 2006, que es li designi un advocat d’ofici per que defensi els seus interessos en la demanda de reclamació de quantitat tramitada pel procediment laboral que volia instar contra el legal representant de l’empresa C.T.E. SL. La sol·licitud del benefici de l’assistència judicial gratuïta, quan especifica expressament l’objecte del litigi que es vol interposar, constitueix la primera etapa de l’exercici de la reclamació judicial, i per conseqüent és part íntegre de l’acció judicial. La Constitució garanteix el dret a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat. Per tant, si per instar una acció judicial és necessita la nominació d’un advocat d’ofici, no considerar que la sol·licitud de l’assistència gratuïta d’un advocat no s’integra en la formalització concreta d’una acció judicial, aniria contra el dret a la jurisdicció, altre dret fonamental garantit per la Constitució. En conseqüència, havent la Sra. C.S.A., sol·licitat l’assistència d’un lletrat per iniciar la presenta acció, dins el termini de 60 dies previst a l’article 7 de la Llei sobre el contracte de treball, l’acció no ha caducat.

21/362

Capítol II. Els subjectes del contracte de treball

Article 8

El treballador

Es considera treballador la persona física que s’obliga a prestar un servei o a realitzar una obra per compte de l’empresari, dins el seu àmbit d’organització i/o sota la seva direcció, a canvi d’una remuneració. Es considera també treballador el soci que, a més d’estar vinculat a la societat per la seva participació societària, presta un servei o realitza una obra per a l’empresa d’aquesta, sota la direcció dels òrgans socials, a canvi d’una remuneració.

Article 9

L’empresari

Es considera empresari:

1. Tota persona física o jurídica legalment autoritzada a exercir una activitat al Principat, amb ànim de lucre o sense, que percep el producte del treball dels seus empleats, i els dirigeix i remunera.

2. Les empreses de treball temporal legalment autoritzades malgrat que la direcció del treball l’ostenti l’empresa usuària.

3. Es considera també empresari, als efectes de la present Llei, les comunitats de béns o qualsevol persona física o jurídica que tinguin personal assalariat.

Article 10

Transmissió d’empresa

La transmissió, la cessió o el canvi de titularitat d’una empresa comporta la subrogació del nou empresari en la titularitat dels drets i les obligacions laborals amb els treballadors, que conserven les mateixes condicions de treball i antiguitat. En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat de l’empresa, l’empresari cedent respon solidàriament amb el cessionari de les obligacions laborals amb els treballadors amb contracte de treball anterior a la cessió, derivades de la relació anterior a la cessió.

Capítol III. Forma del contracte

Article 11

Forma del contracte

1. El contracte de treball pot formalitzar-se de manera escrita o verbal. Els contractes verbals s’entenen, llevat de prova en contra, per temps indefinit. En cas que el contracte s’hagi formalitzat verbalment qualsevol de les parts pot compel·lir l’altra a formalitzar-lo per escrit.

2. La normativa continguda en reglaments interns de l’empresa només pot ser al·legada en perjudici del treballador si no és contrària a la normativa vigent, si s’ha lliurat prèviament un exemplar de la normativa al treballador i si aquest, en prova de coneixement, ha retornat un duplicat a l’empresari, amb la menció expressa “llegit el dia...”.

3. Els contractes que determina específicament la present Llei i aquells altres que, per les característiques de la jornada laboral o per l’especial tipus de contraprestació, difereixen dels estipulats amb caràcter general, han de ser formalitzats per escrit.

Article 12

Efectes

La manca de formalització escrita del contracte no comporta cap efecte perjudicial per al treballador.

Article 13

Contractes plurals

22/362

El contracte es formalitza sempre entre l’empresari i cada un dels treballadors, individualment. El treball especialment encomanat per l’empresari a una colla o un grup de treballadors, crea una relació laboral bilateral i individual amb cada un d’ells.

Capítol IV. La durada del contracte

Article 14

El període de prova

El període de prova s’ha de pactar per escrit, tant pels contractes de durada indeterminada com pels de durada determinada i, si es preveu, no pot ser superior a un mes. En la contractació de càrrecs directius, de responsabilitat o tècnics, en què la retribució pactada sigui superior a tres vegades el salari mínim vigent, el període de prova, pactat per escrit, pot ser de fins a tres mesos. Si la retribució és superior a cinc vegades el salari mínim, el període de prova pot arribar fins a sis mesos. No és possible pactar un període de prova si el treballador ja havia estat contractat anteriorment per l’empresa en un lloc de treball similar al del nou contracte en un termini inferior als 5 anys. Durant el període de prova tant el treballador com l’empresari poden resoldre lliurement en qualsevol moment el contracte establert.

Article 15

Contractes per durada o obra determinada

La contractació per una durada o una obra determinada ha de formalitzar-se sempre per escrit. En el cas que no es fixi en el contracte una data certa per a l’acabament de la relació laboral, s’ha de notificar al treballador la fi de la relació amb una anticipació mínima de quinze dies naturals. La manca d’aquesta comunicació equival a la resolució de la relació laboral per voluntat unilateral de l’empresari, que ha de satisfer la indemnització corresponent al treballador, d’acord amb l’article 76.2.

Article 16

Contractes de temporada

Els contractes per temporada s’assimilen, als efectes de la present Llei, als contractes per durada o obra determinada.

Article 17

Successió de contractes per durada determinada

1. S’entén que existeix successió de contractes quan, entre un i altre, no ha transcorregut un termini mínim de 90 dies naturals.

2. En el cas de successió de contractes, l’antiguitat, el dret a vacances i tots els altres avantatges que corresponguin al treballador es computen des de l’inici del primer contracte.

3. La successió de més de dos contractes per durada determinada resta prohibida. En cas de nova contractació, és a dir, d’un tercer contracte, aquest s’entén per temps indefinit i es computa, a tots els efectes, com a data d’inici de la relació laboral la de l’inici del primer contracte.

Article 18

Contractació per a treballs de curta durada

La contractació de treballadors per a activitats de curta durada, que en cap cas poden excedir de 15 dies naturals, ha de ser formalitzada per escrit i declarada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini màxim de les 48 hores següents a la contractació i, en el cas de treballadors estrangers, declarada al Servei d’Immigració abans de l’inici de la relació laboral. Els treballadors contractats per a activitats de curta durada tenen els mateixos drets i obligacions que els treballadors fixos.

Capítol V. Suspensions del contracte de treball

23/362

Article 19

La suspensió de la relació laboral

La suspensió del contracte de treball, en els supòsits previstos per la present Llei, dóna dret al treballador a absentarse del treball, sense percebre el salari global i a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l’empresa, en acabar-se el termini de suspensió. El termini de suspensió computa a efectes del càlcul d’antiguitat a l’empresa i de les vacances, llevat que s’indiqui el contrari en els articles següents.

Article 20

Incapacitat total transitòria

El contracte queda en suspens per causa de malaltia o accident, mentre el treballador es trobi en situació de baixa mèdica.

El termini de suspensió per causa de malaltia superior a quatre mesos en una anualitat natural no computa a efectes de vacances.

Article 21

Descans per maternitat o adopció

1. La relació laboral queda igualment en suspens durant 16 setmanes per causa de descans de maternitat. En cas de part múltiple el període s’amplia en dues setmanes més per cada fill.

a) Aquest període de descans per maternitat pot iniciar-se a elecció de la mare, des de la mateixa data del part o durant les quatre setmanes immediatament anteriors a aquesta data. No obstant això, si durant les quatre setmanes immediatament anteriors a la data del part la mare hagués de fer descans per prescripció facultativa, es comença a comptabilitzar el període de descans per maternitat a partir de la data del part, i el temps anterior es computa com a baixa per malaltia. En el cas de part prematur, el període que va entre el part efectiu i la data inicialment prevista pel part es computa com a baixa per malaltia.

b) A partir de la sisena setmana a comptar de la data del part, o de la data en què hauria hagut de tenir lloc, en cas de part prematur, el pare pot, si així ho decideixen els progenitors, substituir la mare i gaudir de la resta del descans de maternitat de què pot gaudir la mare, de manera ininterrompuda.

c) En aquest supòsit, abans d’iniciar-se el període de descans per maternitat o durant el mes posterior a la data del part, tant la mare com el pare han de notificar per escrit, de forma que quedi constància a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen aquesta previsió, que únicament pot fer-se efectiva amb la certificació mèdica que la reincorporació de la mare al seu lloc de treball no comporta cap perill o risc per a la seva salut. En cas de mort de la mare, el pare automàticament i sense cap notificació prèvia, pot fer ús de la totalitat o de la part que resti del període de descans per maternitat.

2. El període de descans per adopció amb atur de treball és de 12 setmanes ininterrompudes, descans que, en cas d’adopció múltiple s’amplia en dues setmanes més per cada fill adoptat.

a) Poden gaudir d’aquest període de descans, a la seva elecció, el pare o la mare adoptant, de forma simultània o successiva, sempre en períodes ininterromputs i sense que la durada total conjunta del període de descans pugui superar el període previst.

b) Abans d’iniciar-se el període de descans per adopció, tant la mare com el pare adoptants han de notificar per escrit com es distribuirà el període de descans per adopció, de forma que en quedi constància a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen.

c) El període de descans per adopció s’aplica a tots els casos d’adopcions, tant nacionals com internacionals, llevat el supòsit que l’adoptat sigui el fill d’un dels adoptants.

d) El període de descans per adopció es comença a comptar: En el cas d’una adopció nacional, a partir de la data de notificació de l’aute del Batlle pronunciant la preadopció, o, en el seu defecte, l’adopció directa. En el cas d’una adopció internacional, a partir de la data de notificació del document oficial que pronuncia l’adopció atorgat per l’autoritat competent del país d’origen de l’adoptat.

Article 22

Privació de llibertat

24/362

La relació laboral queda en suspens fins a un màxim de cinc dies naturals en el cas que el treballador sigui privat de llibertat per l’autoritat governativa o judicial. El treballador ha de notificar durant aquest termini de cinc dies naturals a l’empresari, directament o per persona interposada, la seva absència al treball per raó de detenció.

Article 23

Excedències

1. El treballador que porti més de tres anys al servei de l’empresa té dret a demanar i obtenir una excedència per causa del naixement, adopció d’un fill o per causa d’acolliment familiar. L’empresari resta obligat a atorgar l’excedència per una durada mínima de tres mesos i màxima d’un any. Aquesta excedència s’equipara a la suspensió a què fa referència l’article 19, a efectes de reincorporació. La notificació s’ha d’efectuar dins els sis mesos anteriors o posteriors al naixement o l’adopció, amb un avís previ d’un mínim d’un mes. No serà necessari l’avís previ en el supòsit que, per defunció del seu cònjuge, el treballador hagi d’ocupar-se de l’infant nascut, adoptat o acollit.

2. El treballador té dret a demanar i obtenir una excedència per exercir un càrrec públic sempre que es compleixin les condicions següents:

a) Que porti més de tres anys al servei de l’empresa.

b) Que l’exercici del càrrec per al qual ha estat elegit li impedeixi, d’acord amb la normativa vigent, desenvolupar el seu treball.

c) Que ho sol·liciti amb una anterioritat d’un mes.

En cas que l’excedència sigui demanada per a un càrrec electe, l’efectivitat d’aquesta estarà vinculada al resultat de l’elecció.

Finalitzat el mandat el treballador s’incorpora a una vacant d’igual categoria o, en el seu defecte, en un lloc diferent, però conservant la mateixa categoria salarial.

3. En el supòsit dels apartats 1 i 2 anteriors, el termini d’excedència no computa a efectes de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.

4. També es poden pactar excedències per raons familiars, malaltia greu de familiars, acolliment familiar o causes similars, o per motiu d’estudis. En aquests supòsits el temps d’excedència així com els efectes en relació amb les vacances i el càlcul d’antiguitat han de ser fixats per escrit.

Article 24

Cas fortuït i força major

El contracte laboral resta en suspens quan vingui imposat per raó de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment la continuació de l’activitat de l’empresa per un període superior a 48 hores i inferior a tres mesos. Als efectes de la present Llei s’entén per cas fortuït i força major aquell obstacle imprevist o previsible però inevitable, malgrat haver actuat amb la diligència deguda, tant pel que fa a l’organització del treball en atenció als elements climatològics, com als subministraments de material i energia.

Capítol VI. La prestació de treball

Article 25

Disposicions generals

L’objecte del treball pot consistir en la realització d’una tasca dins un horari prefixat o bé en la realització d’una obra o servei concrets i no pot ser contrari a l’ordre públic.

Tant l’empresari com el treballador han d’observar les disposicions d’higiene, seguretat en el treball, immigració, quan sigui el cas, i indemnitzar-se recíprocament dels danys i perjudicis que s’ocasionin voluntàriament o per imprudència en les quanties que fixi la jurisdicció corresponent.

Capítol VII. La prestació del treballador

25/362

Secció I. Disposicions generals

Article 26

Drets del treballador

En l’execució del contracte el treballador té dret a desenvolupar el seu treball en igualtat de condicions respecte dels altres treballadors sense patir cap tipus de discriminació, a treballar amb les degudes mesures de seguretat i d’higiene per a la seva vida i la seva integritat física i moral, a la promoció en el treball, a la formació, a la dignitat, a la intimitat, a afiliar-se a un sindicat o associació professional o a no fer-ho, a defensar els seus interessos econòmics i socials en la forma que regulin les lleis, i al salari i altres avantatges que regula la present Llei.

Article 27

Obediència i diligència

El treballador ha de prestar els seus serveis obrant de conformitat amb les instruccions donades per l’empresari o els seus representants i amb la diligència deguda. El rendiment del treballador ha d’ésser fixat al contracte, tenint en compte criteris objectius i de conformitat amb els usos de la professió. El treballador pot negar-se a executar les ordres donades per l’empresari quan siguin contràries a la llei, quan constitueixin un incompliment a les mesures de seguretat i higiene en el treball i quan signifiquin una exposició a un risc superior al que sigui inherent a l’exercici de la seva professió.

Article 28

Permanència

En el cas que l’empresa doni una formació al treballador, es pot pactar expressament l’obligació de romandre a l’empresa durant un cert període de temps, una vegada adquirida la formació. L’esmentat període de temps no pot ser superior a dues vegades el temps de la formació fins a un màxim de tres anys. La indemnització per l’incompliment de l’obligació de permanència ha de pactar-se expressament, sense que pugui ser superior a l’import de les despeses de formació, i s’ha de preveure una gradació proporcional de la sanció d’acord amb el període de permanència.

Article 29

Prohibició de competència

Durant l’execució del contracte el treballador ha de guardar fidelitat a l’empresa i no competir amb ella ni directament ni treballant per a una altra empresa del mateix ram d’activitat, llevat d’autorització expressa.

Quan la prestació del treballador consisteixi en tasques de direcció i organització o altres que per la seva natura comportin l’adquisició de coneixements l’aplicació posterior dels quals pot comportar un perjudici per a l’empresa, es pot pactar en el moment de formalitzar el contracte o en un moment posterior, sempre per escrit, la no competència del treballador, acabada la relació laboral, fins a un període màxim d’un any mitjançant el pagament de la corresponent prima de no competència o acordant una quantitat a satisfer transcorregut el termini de no competència fixat.

En cas d’incompliment el treballador resta obligat a retornar a l’empresari la part proporcional de la prima percebuda indegudament. Aquesta obligació, però, no serà d’aplicació en aquells contractes que s’hagin resolt per motius imputables a l’empresari.

Article 30

Treball en exclusiva

Es pot pactar la dedicació exclusiva a l’empresa, mentre duri la relació laboral, amb prohibició que el treballador treballi per a una altra empresa o autònomament. En tal cas s’ha de fer constar la compensació econòmica que es pacti per la dita exclusivitat que, com a prima d’exclusivitat, té la consideració de salari. La prima d’exclusivitat no pot ser inferior al 20 per cent del salari base pactat.

Article 31

Categories i classificació professional

26/362

La categoria i la classificació professional, si existeixen, són fixades en el contracte o en el reglament intern de cada empresa. El treballador ha de realitzar la seva tasca d’acord amb la classe de treball i la categoria professional per a la qual ha estat contractat. A manca de definició expressa de la classe o categoria de treball, hom s’ha d’atenir al treball realitzat fins a la data pel treballador. No es pot canviar la classe de treball sense el consentiment exprés del treballador, salvats els supòsits extraordinaris o d’urgència admesos per la llei. El canvi de la categoria professional en l’empresa, dins la mateixa classe de treball, que comporti una variació de salari, no pot efectuar-se en perjudici del treballador sense el seu acord exprés. És nul el pacte en què el treballador accepta anticipadament el canvi futur i unilateral de classe o de categoria amb reducció del salari.

Article 32

El lloc de treball

Llevat de pacte escrit i exprés, el lloc de la prestació és fix, excepte en aquells contractes la natura dels quals obliga a la prestació del servei en diferents llocs alternativament o successivament, i en el cas de trasllat del servei o de la indústria a un altre local.

Article 33

Seguretat i higiene en el treball

El treballador té el dret i el deure de realitzar la seva tasca seguint la normativa vigent en matèria de seguretat i higiene en el treball. L’incompliment d’aquestes normes pot donar lloc, a més de les sancions administratives a què hi hagi lloc d’acord amb la legislació vigent, al comiat justificat de l’article 72.11 o al desistiment justificat de l’article 75.1.

Article 34

Invencions

Les invencions de servei, realitzades pel treballador en compliment del seu contracte, pertanyen a l’empresari, però si l’aportació personal a la invenció i la importància d’aquesta excedeix el contingut implícit o explícit del contracte, el treballador inventor té dret a una gratificació suplementària. Les invencions d’explotació obtingudes pel treballador gràcies a coneixements adquirits en l’empresa o mitjançant l’ús de tecnologia de l’empresa poden ser apropiades per l’empresari, que ha de gratificar el treballador amb una compensació econòmica justa fixada en atenció a la importància de l’invent i als mitjans i coneixements facilitats per l’empresa i les aportacions pròpies del treballador. L’esmentada gratificació no és considerada com a salari ni ha de declarar-se a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Les altres invencions són propietat del treballador.

Els drets d’explotació d’una obra literària, artística o científica creada pel treballador durant i en mèrits de la relació laboral, es presumeixen cedits a l’empresari llevat de pacte exprés. Els drets morals o personals són intransmissibles.

Secció II. El temps de la prestació

Article 35

El temps de treball efectiu

1. La durada del treball s’entén de treball efectiu, excloent el temps emprat en els canvis d’abillament i les interrupcions destinades al descans o als àpats, quan el treballador no tingui obligació de romandre en el lloc de treball i pugui disposar lliurement del temps destinat a tal finalitat. Les interrupcions de caràcter ocasional, connexes al procés tècnic de producció, es consideren com a treball efectiu.

2. El temps de presència que comporti l’obligació del treballador de romandre en el lloc de treball, encara que circumstancialment no realitzi cap tasca, es computa com a temps de treball efectiu.

Article 36

El temps de treball a disposició de l’empresa

27/362

El temps esmerçat pel treballador fora del lloc de treball a disposició de l’empresa ja sigui mitjançant guàrdies localitzables o un altre sistema, no es considera com a temps de treball efectiu als efectes del còmput de la jornada legal de treball.

El temps efectivament treballat durant el període de treball a disposició de l’empresa computa a tots els efectes com a jornada legal de treball.

El temps de disposició ha de ser pactat expressament en el contracte i remunerat amb una prima que en cap cas no pot ser inferior al 25% del salari pactat per la jornada legal de treball.

Article 37

Desplaçaments

Els desplaçaments efectuats per raó del treball durant la jornada laboral, es computen com a treball efectiu. Tots els desplaçaments que es facin durant la jornada laboral s’han de fer amb el vehicle de l’empresa, i si es fan amb el vehicle del treballador, l’empresari ha de satisfer-li les compensacions que s’hagin pactat contractualment. Llevat que s’estipuli en el contracte o que sigui usual en la classe de treball, el temps emprat per desplaçaments del domicili al lloc de treball no es considera com a treball efectiu.

Article 38

La jornada de treball

1. La jornada legal ordinària:

En totes les empreses públiques o privades, sigui quina sigui la seva natura, la jornada legal ordinària de treball per als treballadors assalariats és de 40 hores setmanals de treball efectiu, distribuïdes en cinc jornades de vuit hores diàries. Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per al treballador, que pugui establir-se per disposició legal o bé per conveni entre l’empresari i el treballador.

L’empresari pot ordenar modificacions d’horari de treball sempre que aquestes no variïn substancialment l’horari de treball pactat. En cas contrari és necessari el consentiment exprés del treballador.

2. Exclusions:

Resten exclosos del règim de jornada legal, de les obligacions de control que disposa l’article 43, i del règim de descans diari de l’article 44:

a) Els directors o gerents, i en general, els càrrecs de confiança de les empreses, els quals per la natura de llur treball no poden estar subjectes a una estricta limitació de la jornada. Han de respectar, però, el descans setmanal mínim d’una jornada completa.

b) Les persones empleades en el servei domèstic, els vigilants de nit i el servei de porteria, que tenen fixat el seu domicili en el mateix lloc de treball, que han de respectar, però, el descans setmanal mínim d’una jornada completa.

Article 39

Jornades especials

1. Còmput setmanal:

Mitjançant la corresponent clàusula expressa i escrita, la distribució horària setmanal pot ser variada de mutu acord entre empresari i treballador, sempre que no se sobrepassin les 10 hores diàries i que es respecti una jornada de descans setmanal completa.

L’escreix d’hores per damunt de les 40 setmanals es considera com a hores extraordinàries.

Es considera nul tot pacte en què el treballador accepti en el moment de la formalització del contracte qualsevol canvi unilateral d’horari per part de l’empresari.

2. Còmput trimestral o semestral:

En el supòsit que la natura del treball o del sector d’activitat econòmica no permeti una distribució uniforme, o bé si s’estableix per contracte, el Govern, amb l’informe previ del Servei d’Inspecció de Treball, pot acordar el còmput trimestral o semestral, sempre que la mitjana calculada sobre aquest període no sobrepassi les 40 hores

28/362

ordinàries setmanals, que la durada màxima diària no sobrepassi les 10 hores i que es respecti el mínim d’una jornada de descans setmanal completa.

Per obtenir l’acord governamental és necessari adjuntar a la sol·licitud raonada la planificació horària, trimestral o semestral prevista per als diferents torns de treball, a més dels altres requisits que es puguin establir reglamentàriament.

3. Còmput anyal:

En aquelles empreses de serveis públics o d’interès públic, on per raó de la natura del servei no sigui possible una distribució uniforme, el Govern, amb l’informe previ del Servei d’Inspecció de Treball, pot acordar el còmput anyal, sempre que la mitjana calculada sobre aquest període no sobrepassi les 40 hores ordinàries setmanals, que la durada màxima diària no sobrepassi les 10 hores i que es respecti el mínim d’una jornada de descans setmanal completa.

S’exceptuen del règim de jornada màxima diària els treballadors del Servei Andorrà d’Assistència Sanitària i de la Creu Roja.

Article 40

Jornada reduïda per contracte

El contracte de treball a temps parcial s’ha de formalitzar per escrit, fixant els dies naturals i les hores en què el treballador ha de prestar els seus serveis.

Es considera nul tot pacte en què el treballador accepti en el moment de la formalització del contracte qualsevol canvi unilateral d’horari per part de l’empresari.

Article 41

Les hores extraordinàries

Els treballadors majors de 18 anys i els empresaris poden pactar el treball en hores extraordinàries fins a un màxim de 15 hores setmanals, de 60 hores en un mes i de 350 hores en un any quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

Manca de personal suficient en l’empresa per assegurar torns amb la jornada legal ordinària.

Augment temporal de l’activitat empresarial per raó de la situació del mercat.

Supòsits extraordinaris o de força major.

Resta prohibit el treball en hores extraordinàries als menors de 18 anys, i a les dones embarassades o durant el període d’alletament.

La iniciativa del treball en hores extraordinàries correspon a l’empresari, i la lliure acceptació o denegació, llevat de supòsits extraordinaris o de força major, correspon al treballador.

És nul el pacte que impliqui la renúncia del treballador al seu dret d’acceptar o no la prestació d’hores extraordinàries.

Article 42

Còmput de les hores extraordinàries

El còmput de les hores extraordinàries s’efectua prenent com a base la jornada legal ordinària de 40 hores setmanals. En els contractes de treball a temps parcial es pren com a base la jornada fixada contractualment.

1. Cada hora extraordinària treballada dóna dret al treballador a un increment del seu salari base en la forma següent:

a) Les quatre primeres hores extraordinàries setmanals, s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 25 per cent del salari horari.

b) Les següents quatre hores extraordinàries setmanals s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 50 per cent del salari horari.

c) Les hores extraordinàries que sobrepassin les vuit hores setmanals s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 75 per cent del salari horari.

29/362

L’empresari, amb l’acord previ del treballador, pot no satisfer en metàl·lic l’import de les hores extraordinàries i compensar-les amb hores de temps festiu, amb els mateixos increments.

2. En el cas que el contracte estigui establert en base a la jornada especial per còmput trimestral, semestral o anyal, les hores extraordinàries realitzades a la fi del període s’han de dividir en tres parts i s’han de satisfer amb un increment que, com a mínim, ha de ser d’un 25 per cent el primer terç, d’un 50 per cent el segon terç i d’un 75 per cent el darrer terç.”.

Article 43

Planificació horària i llibre de treball

Totes les empreses han de tenir en un lloc visible per als treballadors el pla de treball horari de cada un d’ells o de cada torn de servei, que fixa les hores de treball a realitzar i el temps de descans o d’àpats, i un llibre de treball, on s’inscriuen les hores extraordinàries, els dies festius treballats, les absències justificades i no justificades i la manca de puntualitat en el treball. En els supòsits d’aplicació d’un còmput anyal, semestral o trimestral, les empreses han d’exposar en lloc visible el pla horari previst i anotar el practicat en el llibre de treball.

Els treballadors han de signar almenys una vegada al mes el llibre de treball en senyal de conformitat, i han de ser informats de manera clara i amb un mínim de cinc dies d’anticipació, llevat dels supòsits de modificació de torns per raó de baixa de treballadors o altres causes de força major, de qualsevol modificació d’horaris, de manera que es respecti la seva vida privada i familiar.

Secció III. El descans

Article 44

El descans diari

En aquelles jornades diàries superiors a 6 hores, el treballador té dret a una interrupció o un descans d’almenys mitja hora.

Entre dues jornades de treball successives ha d’haver-hi un descans d’almenys deu hores.

Article 45

El descans setmanal

El treballador té dret, com a mínim i en tots els casos, a una jornada completa de descans setmanal que és obligatòria i irrenunciable.

El període de descans setmanal és fix i només pot ser modificat d’acord entre les parts o per raons extraordinàries o de força major.

Article 46

Festes laborals

Els treballadors tenen dret als dies festius del calendari laboral degudament remunerats, d’acord amb les disposicions vigents en cada moment i els usos i costums de cada sector.

Ultra els dies esmentats, per conveni entre les parts, en el cas que hi hagi un o dos dies laborals entre festius es poden considerar els dits dies com a festius, i el treballador ha de recuperar el temps de treball amb l’ampliació corresponent d’horari els dies posteriors o anteriors.

En tot cas, per a la recuperació s’ha de respectar el dia de descans setmanal obligatori i la durada màxima diària de treball no pot excedir les 10 hores.

En el supòsit de treball en llocs diferents, alternatius o successius, correspon a l’empresari fixar els dies festius parroquials de què gaudirà el treballador, tenint en compte la seu social de l’empresa o el lloc de treball del treballador.

En qualsevol cas el total anual de dies festius parroquials no pot ser inferior al nombre mínim de dies festius fixats pel comú on es troba radicada l’empresa.

30/362

Secció IV. Les vacances anuals

Article 47

Del dret a vacances remunerades

Tota persona assalariada té dret a gaudir d’unes vacances anuals remunerades.

Article 48

Obligatorietat de les vacances

Llevat del supòsit de resolució de la relació laboral, cas en el qual s’han de satisfer amb la quitança, el gaudiment efectiu de les vacances és obligatori, i no s’hi pot renunciar.

Article 49

Temps de gaudiment

Les vacances remunerades obligatòries són d’un mínim de 30 dies naturals per any, o bé de la part inferior corresponent al menor temps de relació laboral amb l’empresa, calculada a raó de dos dies i mig per mes.

Article 50

Determinació del període

1. Correspon a l’empresari fixar el període anyal de vacances, d’acord amb les necessitats i l’organització de l’empresa.

El període de vacances que correspongui a cada treballador ha d’inscriure’s en el pla horari i en el llibre de treball amb una anticipació mínima de 45 dies naturals. El període fixat per a les vacances no pot ser modificat llevat d’acord entre empresari i treballador.

2. Les vacances s’han de realitzar com a més tard dins el mes següent al termini d’un any després de la formalització del contracte i així successivament per a cada període anual.

Quan el treballador no tingui encara dret a efectuar la totalitat dels dies de vacances en què l’empresa tanca habitualment amb aquesta finalitat, els dies efectuats de vacances que no li corresponguin es consideraran com un crèdit per al treball futur. En el supòsit que la relació laboral es resolgués, l’empresari té dret a descomptar els dies de vacances pagats de més.

3. En el supòsit que el contracte es trobés suspès per baixa mèdica durant tot o part del període de gaudiment de les vacances, l’empresari ha de traslladar el període de vacances no gaudit a un altre moment en què el treballador es trobi d’alta.

4. Per acord entre empresari i treballador, les vacances poden fraccionar-se. En tot cas, els fraccionaments no poden sobrepassar la meitat de les vacances que corresponguin al treballador, de manera que aquest gaudeixi de l’altra meitat de forma continuada.

Article 51

Retribució de les vacances

Per a la retribució de les vacances es té en compte la mitjana del salari global dels darrers dotze mesos o de la totalitat del període treballat, si fos inferior.

Secció V. Els permisos

Article 52

Permisos retribuïts

El treballador té dret a absentar-se del treball, percebent la totalitat del salari base, per les causes i durant els terminis següents:

31/362

1. Durant els 9 mesos següents a la data del part, el progenitor que alimenti el seu fill està autoritzat a interrompre el seu treball amb aquesta finalitat durant dues hores diàries, que es poden distribuir en dos períodes d’una hora cada un.

En cas de fills bessons, la interrupció és de tres hores.

2. Deu dies naturals en el cas de matrimoni; tres dies naturals en els casos de mort del cònjuge, d’ascendents, descendents o col·laterals, ja siguin propis o del cònjuge; tres dies naturals també en cas d’infantar l’esposa o d’adopció; dos dies en cas de malaltia greu o intervenció quirúrgica del cònjuge, d’ascendents, descendents o col·laterals.

3. Un dia en cas de canvi de domicili, dins un any natural.

4. El temps necessari perquè el treballador pugui complir les obligacions cíviques o socials imposades per la llei o reconegudes pel costum.

5. Sis dies o dotze mitges jornades dins un any natural perquè el treballador pugui assistir als exàmens o proves que hagi de realitzar per motius de formació.

En aquest cas l’absència s’ha de notificar amb una antelació mínima d’una setmana.

En els supòsits compresos als apartats 1, 2 i 5, l’empresari pot exigir el certificat justificatiu corresponent.

Article 53

Permisos no retribuïts

El treballador té dret a absentar-se del treball, sense percebre, però, el salari, i ho ha de notificar prèviament a l’empresa, per les causes i durant els terminis següents:

Cinc dies naturals complementaris en el cas de matrimoni; dos dies naturals complementaris en els casos de mort del cònjuge, d’ascendents, descendents o col·laterals, o d’infantar l’esposa; dos dies naturals complementaris en cas de malaltia greu o intervenció quirúrgica del cònjuge, d’ascendents, descendents o col·laterals.

Dos dies o quatre mitges jornades dins un any natural per assumptes de caire personal. En aquest cas l’absència s’ha de notificar amb una antelació mínima d’una setmana.

Quatre dies o vuit mitges jornades dins un any natural per assistir als exàmens o proves que el treballador hagi de realitzar per motius de formació.

En aquest cas l’absència s’ha de notificar amb una antelació mínima d’una setmana i l’empresari pot exigir el certificat justificatiu corresponent.

Capítol VIII. La prestació de l’empresari

Secció I. Disposicions generals

Article 54

La prestació de l’empresari

L’empresari està obligat a pagar puntualment el salari, a donar ocupació al treballador en les condicions, el lloc i el temps convinguts, a abstenir-se de dir qualsevol cosa o fer qualsevol acte que ofengui la dignitat del treballador o que obstaculitzi el lliure desenvolupament de la seva personalitat, a complir la normativa d’immigració i les mesures de seguretat i d’higiene pertinents, i, en tot cas, les mesures establertes per la OIT reconegudes al Principat.

En el moment de satisfer el salari, de donar instruccions, d’organitzar el treball o de proveir els treballadors dels mitjans necessaris per al desenvolupament de la tasca, l’empresari ha de respectar els principis d’igualtat i de no discriminació i proveir cada treballador del material adequat per a la tasca que hagi de fer.

L’empresari té un deure especial de protecció i ha de tenir coneixement del lloc i de les condicions de treball, i assegurar-se que aquest es desenvolupa de forma segura per al treballador i formarlo sobre la normativa de seguretat que ha de respectar.

Article 55

32/362

El poder de direcció

L’empresari té la facultat d’organitzar el treball a l’empresa, dictant els reglaments interns necessaris i les ordres o instruccions adequades als treballadors i ho ha de fer sempre seguint els principis d’igualtat de tracte, de prohibició de l’arbitrarietat i de no discriminació.

En ordenar els treballs l’empresari ha d’assegurar-se que cada treballador coneix el risc existent en el seu treball i ha d’assignar les tasques tenint en compte l’edat i les qualitats del treballador així com la seva capacitat psíquica i física per desenvolupar-les sense perill per a la seva salut o integritat, la dels altres treballadors o de tercers. Aquest precepte s’ha d’observar especialment en cas de treballadores embarassades o en període d’alletament que, endemés, resten subjectes a les mateixes limitacions que disposa l’article 82 per als menors de 18 anys.

Quan la natura del treball no comporti la seva execució en llocs diferents, alternatius o successius, l’empresari té dret a canviar el treballador de lloc de treball quan per motius d’organització o per manca de personal es consideri necessari, sempre que el canvi de lloc no afecti la dignitat del treballador o comporti una reducció important de la seva responsabilitat o càrrec en l’empresa. En qualsevol cas el canvi de lloc de treball no pot comportar una reducció salarial.

Secció II. El salari

Article 56

El salari

1. Es considera salari la remuneració o el guany que l’empresari lliura a l’assalariat com a contraprestació dels seus serveis.

Tenen també la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècies, llevat de les liberalitats de l’empresa.

2. Als efectes de la present Llei es considera salari base el corresponent a la jornada legal ordinària de treball, o en el cas de jornada reduïda per contracte, a les hores ordinàries de treball.

El salari base per hora no pot ser inferior al mínim legal.

3. El salari global està integrat pel salari base i tots els altres conceptes retributius que l’empresari pagui al treballador.

4. No tenen la consideració de salari les propines o gratificacions dels clients de l’empresa al treballador.

Article 57

Classes de salari

El salari pot pactar-se:

1. Per unitat de temps: horari, diari, setmanal, quinzenal o mensual.

2. Per unitat d’obra: la contractació que comporti el pagament del salari per unitat d’obra s’ha de fer per escrit mencionant els criteris objectius per a la seva determinació.

3. Salaris mixtos: es pot pactar un salari mixt per unitat de temps i per unitat d’obra, mitjançant primes, incentius o comissions, però ha de fer-se per escrit.

JP – TSJA – Sala civil – 199/05 – Resolució de 23-03-2006

“III.- L’única qüestió que s’ha de resoldre en tràmit d’apel·lació és la de determinar si el Sr. Magí Llorenç C.B. té dret a percebre la retribució variable pactada pel desenvolupament del projecte de sistemes d’informació, i en la negativa, si el mateix ha de tornar el que ha cobrat en aquest concepte.

IV.- El contracte de treball lligant les parts fou firmat el dia 16 de juny del 2004, i per tant està regulat per les disposicions de la nova Llei sobre el contracte de treball del dia 12 de juny del 2003 que va entrar en vigor el dia 16 de gener del 2004.L’article 57 de la Llei esmentada disposa que el salari es pot pactar: per unitat de temps; per unitat d’obra, sempre que la contractació es faci per escrit mencionant els criteris objectius per a la seva determinació; salaris mixtos: per unitat de temps i per unitat d’obra, però ha de fer-se per escrit. En el cas d’autes el contracte de treball preveu en el seu pacte segon una remuneració del Sr. Magí Llorenç C.B., per unitat de temps (salari base) i per unitat d’obra (desenvolupament del projecte de sistemes d’informació)i doncs es tracta d’un salari mixt. Si és cert que el

33/362

contracte compleix el requisit de pactar per escrit el salari mixt, en canvi pel que fa a l’obligació de mencionar els criteris objectius per la determinació del salari per unitat d’obra, l’article 3 del contracte expressa que “els objectius a assolir pel servei d’informàtica així com els corresponents al projecte de sistemes d’informació es fixaran anyalment de mutu acord entre les parts mitjançant les respectives addendes d’objectius, avaluant-se el seu assoliment total o parcial durant el primer quadrimestre de l’any següent, moment en que es revisarà i s’acordarà el retorn, si escau, de la part proporcional de la remuneració percebuda durant l’any anterior pel Sr. Magí Llorenç C.B. per aquest concepte, en funció del percentatge d’assoliment des objectius esmentats”. És pacífic que mai s’ha atorgat cap addenda i que mai els objectius a assolir s’han fixat de mutu acord entre les parts. No es pot compartir el raonament de la part que recorre que pretén que no sembla raonable exigir que a l’inici de la relació laboral es fixessin els objectius a assolir, i si que és raonable deixar un temps prudencial perquè el tècnic pugui conèixer el seu nou àmbit de treball per tal de valorar conjuntament quins eren els objectius realitzables i com es tenia que valorar la consecució d’aquests objectius. En efecte, com pot una empresa pactar un salari relacionat amb objectius a assolir, i pagar dit salari sense fixar aquests objectius. Si per qualsevol raó, s’havia convingut que els objectius es fixarien passat un temps prudencial, això s’havia de concretitzar expressament en el contracte, precisant la durada d’aquest termini de prudència i els criteris segons els quals es pagaria el salari per unitat d’obra mentre que els objectius no quedin fixats. Pertoca a l’empresa definir els seus objectius en relació amb les seves necessitats i al treballador acceptar-los o no, en funció de les seves capacitats i competències; però el que no pot fer l’empresa es deixar el treballador sense criteris concrets de fixació del salari, fent dependre la remuneració del seu lliure àrbitre, com ho diu de manera encertada el primer jutge.

V.- Tampoc el S. no pot reprotxar al Sr. Magí Llorenç C.B. d’haver-se desistit de la relació laboral al cap només de 5 mesos, quan el contracte es va pactar amb un ànim de desenvolupament a llarg termini, ja que la resolució es va produir en període de prova, durant la qual tant l’empresari com el treballador saben perfectament que la relació romana fràgil per definició.

VI.- En conseqüència, havent el S. pagat un salari per unitat d’obra, sense haver determinat per escrit els criteris objectius de la seva determinació, en vulneració de l’article 57 de la Llei sobre el contracte de treball, s’ha de considerar que les quantitats abonades eren justificades i s’ha doncs de confirmar la resolució impugnada.

Article 58

Salaris en efectiu i en espècie

La pensió alimentària i l’allotjament proveït per l’empresari formen part del salari. El seu valor en diners, que no pot ser superior al vint per cent del salari mínim, és determinat pel Govern en el moment de fixar el salari mínim. Llevat del supòsit de resolució de la relació laboral, no es pot efectuar la substitució per salari en efectiu de l’habitació o de la pensió alimentària, sense l’acord de les parts.

Si en el moment de la contractació s’havien pactat avantatges materials i el treballador no desitja continuar-ne gaudint, ha de notificar a l’empresari amb un preavís de quinze dies la seva voluntad de deixar-ne de gaudir i té dret a rebre’n el valor equivalent en salari en efectiu.

El salari en espècie forma part del salari a l’hora de calcular altres aspectes retributius.

Article 59

Càlcul del salari

En la jornada legal el salari mensual correspon a l’import resultant de multiplicar el salari horari per 40 hores i per 52 setmanes i dividir la xifra resultat entre dotze mesos.

En la jornada legal el salari per hora efectiva de treball correspon a l’import resultant de multiplicar el salari mensual per 12 mesos i dividir el resultat entre 52 setmanes i entre 40 hores.

El mateix procediment s’aplica sempre que sigui possible i analògicament a les jornades reduïdes o especials.

L’import del salari d’un dia de treball efectiu correspon al salari horari multiplicat pel nombre d’hores treballades en un dia.

A efectes del càlcul del salari degut per vacances, s’entén que el salari corresponent a un dia natural és el salari mensual dividit entre 30 dies.

Article 60

Lloc, temps i formalitats del pagament

1. Lloc del pagament: el salari s’ha de satisfer al treballador en el lloc on radica l’empresa o en el domicili bancari que el treballador indiqui, si ho prefereix.

34/362

2. Temps del pagament: el salari s’ha de satisfer seguint el principi de post-remuneració, per feina realitzada.

L’empresari està obligat a pagar el salari dins els tres dies naturals següents a la fi del període de pagament que s’hagi pactat. En qualsevol cas, el pagament del salari no pot tenir una periodicitat superior a un mes. L’empresari pot efectuar pagaments a compte del salari, i ha de conservar els documents acreditatius corresponents.

3. Formalitats del pagament: sigui quina sigui la periodicitat del pagament, l’empresari ha d’entregar al treballador el butlletí de salari especificant individualment els diferents conceptes retribuïts.

El treballador l’ha de signar i l’empresari ha de conservar la còpia durant un període mínim de tres anys.

En el butlletí de salari s’ha de fer esment detallat dels conceptes següents: salari base, hores extraordinàries, primes, comissions, avantatges materials, festes laborals retribuïdes, vacances retribuïdes i qualsevol altre concepte que formi part del salari global.

Sense perjudici que la prova s’aporti per altres mitjans, el butlletí de salari té valor probatori de l’existència o la inexistencia dels diferents conceptes retributius, i del seu import.

Article 61

El salari mínim

El salari mínim és la remuneració o el guany per unitat horària que l’empresari ha de satisfer obligatòriament al treballador en tots els supòsits, fins i tot en aquells contractes per obra determinada. El salari mínim interprofessional és fixat periòdicament, i com a mínim un cop per any, pel Govern i no es pot embargar, llevat que el deute que origina l’embargament provingui de l’impagament de pensions alimentàries.

Article 62

Salari mínim dels menors

El salari mínim horari dels treballadors menors de 18 anys pot ser inferior al salari mínim al què es refereix l’article anterior, en els percentatges següents:

20 per cent pels treballadors de 14 i 15 anys.

15 per cent pels de 16 anys.

10 per cent pels de 17 anys.

No es pot aplicar, però, l’esmentada reducció si el menor justifica que compta amb vuit mesos de pràctica professional en la branca d’activitat en què ha estat contractat.

Article 63

Plus de nocturnitat

Les hores treballades durant el temps comprès entre les 22 hores i les 6 hores de l’endemà, tenen la consideració de treball nocturn i, excepte en els casos en què el salari s’hagi convingut per escrit tenint en compte aquesta circumstància, s’han de pagar amb un increment mínim d’un 20 per cent sobre el salari ordinari.

Article 64

Retribucions complementàries

Ultra el salari base, l’empresari pot pactar amb el treballador el pagament de retribucions complementàries com a pagues extraordinàries de desembre o altres mesos, participació en els beneficis, comissions, dietes o despeses de viatge, plus de transport, primes d’antiguitat, de puntualitat, de torn, de disponibilitat, de nocturnitat, o altres. Totes elles tenen la consideració de salari i integren el salari global.

Secció III. Protecció del salari

Article 65

Pagament del salari

35/362

L’empresari està obligat a pagar puntualment el salari, en la forma descrita a l’article 60 anterior, amb la periodicitat convinguda, ja sigui mensual, quinzenal, setmanal o diària, i com a més tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat. En el cas de resolució de la relació laboral, l’import de la liquidació ha de fer-se efectiu dins els tres dies naturals següents al moment en què aquella resolució prengui efecte.

El retard en el pagament del salari o la liquidació produeix interessos legals a partir del moment de l’impagament, sense necessitat de denunciar la mora.

L’empresari té l’obligació de satisfer el salari al treballador en el lloc, la forma i les condicions pactades malgrat que no hi hagi contraprestació, quan aquesta manca d’activitat sigui imputable a l’empresari.

Article 66

Privilegis del salari

Les sumes degudes als treballadors per una empresa amb expedient d’arranjament judicial o de fallida, tenen la consideració de crèdit privilegiat. Les indemnitzacions per comiat es consideren com a crèdit ordinari. En cas de procediment concursal el pagament dels conceptes deguts als treballadors segueix l’ordre següent:

1. Salari base degut

2. Hores extraordinàries degudes

3. Vacances i festius deguts

4. Primes i altres revinguts deguts

5. Interessos dels conceptes anteriors

6. Indemnitzacions per comiat

7. Interessos de les indemnitzacions

Secció IV. Liberalitats de l’empresa

Article 67

Liberalitats de l’empresa

Ocasionalment i excepcionalment l’empresari pot gratificar el treballador de manera unilateral i voluntària.

A manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera com a retribució complementària i forma part del salari global.

Capítol IX. El règim de Seguretat Social

Article 68

L’afiliació

L’empresari té l’obligació d’afiliar el treballador des de l’inici de la relació laboral, inclòs el període de prova, al règim de la Seguretat Social, i efectuar les declaracions i pagar les cotitzacions d’acord amb les disposicions vigents.

Capítol X. Extinció del contracte de treball

Secció I. Extinció del contracte

Article 69

Extinció

El contracte s’extingeix en els casos següents:

36/362

1) Per expiració del termini o acabament de l’obra per al qual s’ha pactat. Si, expirat el termini o acabada l’obra, continuen les prestacions, el contracte s’entén prorrogat per temps indefinit llevat que s’hagi establert altra cosa per escrit.

2) Per mutu acord de les parts. L’expiració del contracte per acord de les parts ha de fer-se constar obligatòriament en la quitança.

3) Per mort o incapacitat total permanent del treballador per dur a terme la tasca contractada. En el cas de resolució de la relació laboral per mort del treballador, la quitança laboral s’ha de pagar a qui tingui la custòdia dels fills menors d’edat, sense perjudici del pret dels hereus testamentaris o legals d’exercitar les accions que corresponguin contra qui ho hagi rebut.

En el seu defecte, la quitança ha de dipositar-se judicialment en el termini màxim de 8 dies naturals a partir de la data del coneixement de la defunció.

4) Per mort o incapacitat de l’empresari persona física, sempre que comporti el tancament de l’empresa. En el cas que s’hagi decidit de mala fe el tancament de l’empresa, la resolució del contracte dóna lloc a la indemnització per acomiadament injustificat.

5) Pel transcurs del termini màxim de suspensió per raó de privació de llibertat.

6) Per declaració de fallida de l’empresari.

7) Per cas fortuït o força major que provoqui el tancament de l’empresa amb impossibilitat absoluta de reprendre l’activitat laboral o per haver transcorregut el termini de tres mesos de suspensió per cas fortuït o força major que n’impossibilitava temporalment l’activitat. En aquest darrer supòsit, si es reprèn l’activitat dins el termini d’un any des de l’inici de la suspensió, l’empresari ha de formalitzar un nou contracte de treball amb el treballador tenint en compte l’antiguitat i en les mateixes condicions que l’anterior, si aquest així ho sol·licita.

8) Pels supòsits a què fa referència la secció II següent.

Secció II. Rescissió del contracte

Article 70

Acomiadament del treballador

1. Llevat dels supòsits exclosos per la present Llei, l’empresari pot acomiadar el treballador mitjançant preavís i/o compensació econòmica, en els contractes per temps indefinit d’acord amb el que preveuen els apartats següents:

a) Durant els sis primers mesos del contracte, sense necessitat de preavís, mitjançant el pagament d’una compensació econòmica equivalent al salari de quinze dies. Si el comiat es produeix en període de prova, la compensació ha de ser a raó d’un dia i mig per mes treballat.

b) Transcorreguts els sis primers mesos, mitjançant un preavís a raó d’un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i el pagament, ensems, d’una compensació econòmica equivalent al salari d’un dia i mig de treball efectiu per cada mes treballat, fins a un màxim de 270 dies.

2. L’empresari pot acomiadar el treballador, llevat dels supòsits exclusos per la present Llei, mitjançant el preavís i la meitat de la compensació econòmica fixades a l’apartat 1 anterior si concorre una de les següents causes:

a) Ineptitud sobrevinguda del treballador acabat el període de prova, en produir-se una inhabilitat o manca de facultats professionals que té com a origen la persona del treballador per a la realització de les tasques essentials del seu treball.

b) Manca d’adaptació del treballador a les modificacions tècniques operades en el seu lloc de treball, quan aquests canvis siguin raonables i hagin transcorregut com a mínim tres mesos des que es va introduir la modificació.

c) Quan existeixi la necessitat objectivament acreditada d’amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

En aquest cas el comiat no pot afectar a més d’un 10% dels treballadors en cada centre de treball en un període de sis mesos.

Als efectes d’aquest apartat s’entén per causes econòmiques les que tinguin com a finalitat contribuir a la superació de les situacions econòmiques negatives de l’empresa que no puguin raonablement superar-se amb mesures alternatives i per causes tècniques, organitzatives o de producció les que tinguin com a finalitat la

37/362

superació de les dificultats que impedeixin el bon funcionament de l’empresa, ja sigui per la seva posició competitiva al mercat ja sigui per exigències de la demanda, a través d’una millor organització dels recursos, encara que no hi hagi una situació econòmica negativa.

Amb aquesta finalitat, l’empresari haurà de justificar per mitjà d’un informe econòmic, realitzat per un auditor degudament autoritzat a exercir la seva professió, que evidenciï les causes abans esmentades.

La manca de prova de la causa al·legada, el fet que aquesta no sigui considerada suficient o la manca d’establiment d’aquest informe, converteix el comiat en improcedent i dóna lloc a la indemnització prevista a l’article 76.

Article 71

El preavís al treballador

El preavís previst a l’article anterior s’ha de notificar per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis si es nega a signar. En el supòsit de l’apartat 2 de l’article anterior, haurà d’esmentar amb concreció la causa que motiva el comiat i s’haurà d’exhibir a l’assalariat l’informe previst al mateix article.

El termini de preavís es computa a partir de la recepció i, en cas de baixa mèdica del treballador o si aquest està de vacances, queda en suspens, i es computa la resta del termini que manqui a partir del moment de l’alta mèdica o de la reincorporació al lloc de treball.

Durant el termini de preavís el treballador pot absentar-se del treball dues hores diàries consecutives, en principi i llevat d’altre acord, a l’inici o al final de la jornada, amb la finalitat de buscar una nova col·locació. Tanmateix, l’empresari pot autoritzar el treballador a absentar-se durant un temps superior i fins i pot satisfer la totalitat del salari corresponent al període de preavís i la compensació econòmica prevista; des d’aquell moment queda resolta la relació laboral.

El càlcul de l’import del salari d’un dia de treball efectiu s’efectua d’acord amb el que disposa l’article 59.

La infracció a la normativa del present article dóna lloc únicament a la indemnització establerta a l’article 76 per l’acomiadament fet en forma indeguda.

En el supòsit que una treballadora embarazada rebi carta d’acomiadament amb preavís haurà de notificar a l’empresari que està embarassada, en el termini màxim de 15 dies, per mitjà de qualsevol conducte fefaent dels previstos a l’article 74 adjuntant un certificat mèdic que així ho acrediti. Un cop efectuada la notificació esmentada, l’avís d’acomiadament es considerarà nul i sense efecte.

JP – TSJA – Sala Civil – 195/05, resolució 23-03-2006

“IV.- Resulta de les disposicions dels articles 70 i 71 de la Llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003, que va entrar en vigor el dia 16 de gener del 2004, allò que fa que s’aplica al present cas, que en els contractes per temps indefinit, l’empresari pot acomiadar el treballador mitjançant preavís i/o compensació econòmica, i que el preavís s’ha de notificar per escrit mitjançant carta certificada amb avis de recepció o mitjançant l’entrega directa al treballador. El fet incontrovertit que el propietari de l’immoble on està ubicat l’Hotel G. no hagi volgut renovar l’arrendament, no pot en cap cas exonerar la Sra. Josepa B.D. de respectar els requisits previstos per la Llei en matèria d’acomiadament. Per tant per no haver la Sra. Josepa B.D. notificat un preavís per escrit al treballador, s’ha de considerar que l’acomiadament del Sr. Juan Antonio R.G. fou fet en forma indeguda, el que obra dret al treballador percebre la indemnització prevista en l’article 76 de la Llei esmentada.

Article 72

Acomiadament justificat del treballador

L’empresari pot acomiadar el treballador, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes següents:

1. La comissió d’un acte de frau, deslleialtat o abús de confiança envers l’empresari o incompliment de l’obligació de no competència o del pacte de dedicació exclusiva.

2. La causació de perjudicis materials greus, o lleus però reiterats, ocasionats a l’empresari amb voluntarietat o per imprudència greu.

3. L’embriaguesa o la drogoaddicció habituals.

38/362

4. La provocació freqüent i injustificada de baralles amb els companys de treball.

5. La manca de puntualitat greu i reiterada en el treball.

6. La disminució voluntària en el rendiment durant el treball, evidenciada mitjançant elements objectius.

7. L’abandó del treball per un període superior a tres dies laborables consecutius sense causa justificada.

8. La falta d’assistència al treball durant deu dies alterns, dins els darrers sis mesos i sense causa justificada.

9. La manca d’assistència per un termini superior a cinc dies naturals consecutius, per la detenció governativa o judicial del treballador, d’acord amb el que disposa l’article 22.

10. La injúria greu vers l’empresari o encarregat o vers la seva família.

11. En general, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l’empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l’execució del contracte.

L’avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data i, si aquest es nega a signar, en presència de testimonis.

L’acomiadament injustificat dóna lloc únicament a les indemnitzacions de l’article 76.

Article 73

Desistiment del treballador

El treballador pot desistir del contracte en els casos següents:

1. Durant el període de prova, sense necessitat de preavís.

2. En els contractes per durada indeterminada, mitjançant un preavís de deu dies, si porta menys d’un any a l’empresa, i de deu dies més un dia per mes treballat, fins un màxim de quaranta-cinc dies, si porta més d’un any al servei de l’empresa.

3. El transcurs del termini de set dies de suspensió per raó de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment l’activitat, mitjançant la comunicació corresponent a l’empresari amb menció de la causa de resolució.

4. En els contractes per durada indefinida, en arribar a l’edat de 65 anys, per jubilació, mitjançant la comunicació corresponent a l’empresari amb un mes de preavís.

Article 74

El preavís a l’empresari

El preavís s’ha de notificar per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa a l’empresari que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de testimonis.

El termini de preavís es computa a partir de la recepció de la notificació.

Efectuada la comunicació de desistiment, l’empresari i el treballador poden, de mutu acord i per escrit, reduir el termini legal de preavís. En el supòsit que l’empresari no vulgui que el treballador treballi durant tot o part del període de preavís, li ha de satisfer en la quitança la totalitat del salari corresponent al dit període.

La manca de preavís, per part del treballador, pot ser considerada per l’empresari com a abandó del lloc de treball.

Article 75

Desistiment justificat del treballador

El treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents:

1. L’incompliment per part de l’empresari de les mesures de seguretat i higiene en el treball, o l’exposició del treballador a un risc superior a l’estricte que sigui inherent a l’exercici de la seva professió.

2. L’exigència de treball diferent a l’estipulat, salvats els supòsits extraordinaris o d’urgència.

3. La falta o retard injustificat en el pagament del salari.

39/362

4. La manca d’afiliació del treballador a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per l’empresari de les declaracions cursades a aquella.

5. L’incompliment greu del contracte per part de l’empresari.

6. El perjudici dolós o per imprudencia greu ocasionat per l’empresari o els seus representants al treballador.

7. En general qualsevol acte de l’empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui greument vexatori per al treballador o ofengui la seva dignitat com a persona.

El desistiment ha de fer-se amb exposició de la seva causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa a l’empresari que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de testimonis.

La concurrència de qualsevol dels supòsits esmentats dóna dret al treballador a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat, així com aquelles altres previstes en la present Llei. La inexistència dels motius esmentats en el present article pot ser considerada per l’empresari com desistiment unilateral del treballador. Excepcionalment, quan el desistiment tingui com a causa un acte de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, així com d’afiliació, o no, a un sindicat, el treballador pot optar per la indemnització de què fa esment el paràgraf anterior o bé exigir el reintegrament a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat, que fixa la jurisdicció corresponent.

Capítol XI. Indemnitzacions

Article 76

Indemnitzacions

1. L’acomiadament fet en forma indeguda, l’acomiadament improcedent i l’acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització al treballador no inferior a un mes i mig de salari per any de servei a l’empresa, que és fixada per la jurisdicció competent.

En el supòsit de comiat improcedent de l’article 70.2, l’empresari, dins els 5 dies següents als que esdevingui ferma la decisió judicial que així ho declari, pot donar l’opció al treballador de reintegrar-se a l’empresa i en el supòsit que aquest accepti no ha de satisfer-li la indemnització fixada en el paràgraf anterior.

2. En els contractes per durada o obra determinada la resolució del contracte per part de l’empresari amb anterioritat al termini fixat, llevat dels casos de comiat procedent, de comiat justificat, de mutu acord de les parts o d’extinció del contracte per cas fortuït o força major, comporta l’obligació d’aquest de satisfer una indemnització pels danys i els perjudicis ocasionats al treballador que és fixada per la jurisdicció competent. En qualsevol cas la indemnització de danys i perjudicis no pot ser inferior ni a la indemnització per comiat injustificat que s’hauria d’haver donat en un contracte per durada indeterminada, ni a l’equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada.

3. Excepcionalment, sigui quina sigui la modalitat del contracte, en cas de fallida o cessació de pagaments, el treballador té dret a la compensació econòmica prevista a l’article 70.2.

4. En tots els casos, l’acomiadament injustificat, improcedent o fet en forma indeguda d’una treballadora embarazada comporta una indemnització no inferior a tres mesos de salari per any de servei a l’empresa. Per fixar la quantia de la indemnització cal tenir present el perjudici econòmic que es pugui derivar de la manca de percepció del salari i de les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social corresponents al descans per maternitat, així com a les eventuals despeses farmacèutiques i sanitàries que, com a conseqüència d’una pèrdua de drets a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, hagi de satisfer la treballadora.

5. En el supòsit de l’apartat anterior o en el cas que el comiat del treballador constitueixi un acte de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, o d’afiliació, o no, a un sindicat, el treballador pot optar per la indemnització que correspongui d’acord amb els paràgrafs anteriors o bé exigir el reintegrament a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat, que fixa la jurisdicció competent.

6. Als efectes del present article s’entén com a salari mensual la mitjana del salari global percebut durant els darrers dotze mesos o de la totalitat del període treballat, si fos inferior.

40/362

Capítol XII. Liquidació

Article 77

Quitança

Resolt el contracte, en el termini màxim de tres dies naturals, l’empresari ha d’oferir al treballador el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en un document o quitança, estès per duplicat, que han de signar l’empresari i el treballador. En la quitança s’ha d’esmentar si el contracte s’ha resolt per mutu acord i s’ha d’individualitzar l’import de tots els conceptes que s’hagin de satisfer, com la compensació econòmica per comiat, salari degut, hores extres, vacances, festius, primes, comissions vençudes, la menció d’aquelles per vèncer, encara que no se sàpigui el seu import, la part proporcional de pagues extres o altres conceptes meritats en el decurs de la relació laboral.

En cas de desacord en qualsevol dels conceptes liquidats, la quitança se signa pels altres en què hi hagi acord, i l’empresari, en el termini màxim de tres dies hàbils següents al de l’oferiment de la liquidació, ha de consignar judicialment i sense condicions, a disposició del treballador, l’import que creu que correspon pels conceptes discutits. L’acceptació per part del treballador de la quantitat depositada no implica renúncia a reclamar la resta que consideri deguda.

Article 78

El certificat de serveis prestats

L’empresari està obligat a lliurar al treballador, a demanda seva, el certificat de serveis corresponent on consti el temps que ha treballat a l’empresa i la categoría professional o la classe de treball o servei prestat, al qual no es pot afegir cap més informació llevat d’acord entre les parts.

Capítol XIII. El treball dels menors

Article 79

El treball dels menors

Sense excepció de cap mena, resta prohibida la contractació i la prestació de qualsevol treball, remunerat o gratuït, als menors de 14 anys.

Els menors d’edat que tinguin 14 o 15 anys no poden exercir cap activitat laboral durant el període escolar. Poden treballar durant els períodes de vacances escolars, fins a un màxim de dos mesos per any, sempre que es tracti de treballs lleugers i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral, però han d’efectuar almenys 15 dies naturals i consecutius de vacances d’estiu, i la meitat del temps escolar de vacances en els altres períodes.

Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, els menors de 14 i 15 anys poden efectuar un aprenentatge laboral dins el marc d’un programa de formació sòcioeducativa, integrat al calendari i horari escolar i tutelat pels ministeris competents en matèria d’ensenyament i benestar, fins a la fi de l’escolaritat obligatòria.

Els menors que tinguin 16 o 17 anys poden exercir treballs adequats a la seva edat, de caràcter lleuger, i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral.

Als efectes del present article s’entén per treballs lleugers o de caràcter lleuger tots els treballs que per raó de la pròpia natura de les tasques que impliquen i les condicions particulars en què hagin de realitzar-se:

a) No puguin perjudicar la seguretat, la salut o el desenvolupament dels infants.

b) No afectin l’assiduïtat escolar, la seva participació en programes d’orientació o de formació professionals o les seves aptituds per aprofitar l’ensenyament que rebin.

Article 80

Jornada laboral

Els menors que tinguin 14 o 15 anys no poden treballar més de 6 hores diàries, amb una interrupció d’almenys una hora al dia i amb un període de descans setmanal d’almenys dos dies consecutius.

41/362


En tots els casos entre jornada i jornada de treball els menors han de gaudir d’un descans mínim d’almenys 12 hores consecutives.

Article 81

Forma del contracte

1. El contracte de menors, degudament establert en un imprès oficial que és facilitat pel Servei d’Inspecció de Treball, el signen l’empresari i el representant legal del menor, o el propi menor, si és emancipat, i es presenta al Server d’Inspecció de Treball per a la seva aprovació junt amb els documents següents:

a) Aquells que acreditin la identitat i l’edat del menor.

b) El certificat mèdic, llevat del cas de treballs de menors escolaritzats a Andorra, lliurat per un metge del Principat, que acrediti que el menor no pateix cap malaltia que desaconselli el treball sol·licitat.

c) En el cas de menors estrangers, l’autorització d’immigració del menor i la del seu representant legal.

2. El menor de 18 anys ha de sotmetre’s a un examen mèdic amb una freqüència mínima anyal. L’empresari ha de mantenir arxivats els certificats mèdics, a disposició de l’autoritat laboral que ho sol·liciti, durant un període de tres anys.

Article 82

Limitacions a la jornada laboral

1. Resta prohibit als menors de 18 anys treballar durant la nit, amb excepció d’aquells treballs que tradicionalment es desenvolupen en horari nocturn, que es regeixen per les disposicions relatives al contracte d’aprenentatge.

Als efectes del que prescriu el present article, s’entén per nit el període comprès entre les 22 hores i les 8 hores de l’endemà.

2. En tot cas, queda absolutament prohibit, sense excepció, el treball en hores extraordinàries als menors de 18 anys.

3. Resten prohibits als menors de 18 anys els treballs perillosos. Es consideren perillosos i resten prohibits als menors de 18 anys aquells treballs:

a) Que superen objectivament les seves capacitats físiques o psicològiques.

b) Que presentin riscs d’accident els quals es pugui suposar que els joves per la seva manca de consciència respecte de la seguretat o per la seva manca d’experiència o de formació, no puguin identificar-los o prevenirlos.

c) Que puguin implicar una exposició nociva a agents tòxics, cancerígens, que produeixin alteracions genètiques hereditàries, que tinguin efectes nefasts per al fetus durant l’embaràs o tinguin qualsevol efecte nefast o crònic per a l’ésser humà.

d) Que puguin implicar una exposició nociva a radiacions.

e) Que posin en perill la seva salut per exposar-los al fred o la calor extrems, a sorolls o a causa de vibracions.

f) En general, els procediments i treballs que impliquin riscs específics per a la seguretat, salut i el desenvolupament, derivats de la manca d’experiència, de la inconsciència davant els riscs existents o virtuals, o el desenvolupament encara incomplet dels joves.

Es consideren procediments i treballs que poden comportar riscs específics:

Els que impliquen una exposició nociva a agents físics, biològics i químics.

La fabricació i/o manipulació d’explosius, de gasos -comprimits, liquats o dissolts-, de recipients que continguin agents químics tòxics, corrosius o explosius.

Els que impliquen relació amb recintes d’animals ferotges o verinosos i amb el sacrifici industrial d’animals.

Els treballs a una determinada alçada o que impliquen riscs d’enderroc o treballs de tipus elèctric d’alta tensió o els que tenen un ritme de treball condicionat per màquines o són remunerats en funció del resultat.

4. S’exceptuen de la prohibició els contractes d’aprenentatge en aquells supòsits en què l’activitat o treball sigui imprescindible per a l’adquisició dels coneixements o la formació específica d’un ofici o professió i que, sota la

42/362

vigilancia especial de l’empresa respecte a la seguretat i salut del menor, aquest aprengui, a més dels coneixements de l’ofici o professió, a identificar els riscs i a prendre mesures de prevenció.

Títol III. Contractes especials

Capítol I. El contracte d’aprenentatge

Article 83

El contracte d’aprenentatge

Mitjançant el contracte d’aprenentatge, l’empresari s’obliga a ensenyar de manera tècnica i pràctica, un ofici o un treball, a un menor d’edat o un major discapacitat, utilitzant a la vegada el treball de l’aprenent, a qui sempre ha de retribuir, i tenint una especial cura d’aquest en l’elecció de les tasques encomanades de manera que siguin realitzades amb total seguretat.

Les normes del present títol seran d’aplicació a aquells contractes d’aprenentatge que no siguin regulats per una llei específica.

Article 84

Durada del contracte

El contracte d’aprenentatge es formalitza per una durada determinada que no pot ser inferior a sis mesos ni excedir els dos anys. El servei competent de Govern pot, de manera motivada, autoritzar contractes d’aprenentatge per una durada inferior o superior.

El contracte es perllonga per la durada pactada fins i tot si el menor arriba a la majoria d’edat, llevat que aquest opti per la seva resolució mitjançant un preavís d’almenys 15 dies.

Article 85

Forma del contracte d’aprenentatge

El contracte d’aprenentatge, establert en un imprès oficial facilitat pel Servei d’Inspecció de Treball, el signen l’empresari i el representant legal de l’aprenent, o el propi aprenent si està capacitat per signar-lo, i es presenta al Server d’Inspecció de Treball per a la seva aprovació, junt amb la documentació acreditativa dels següents extrems:

1. La identitat i l’edat de l’aprenent.

2. El certificat mèdic lliurat per un metge del Principat, que acrediti que l’aprenent no pateix cap malaltia que desaconselli l’aprenentatge sol·licitat.

3. En el cas d’estrangers, l’autorització d’immigració de l’aprenent i, si és menor no emancipat o major incapacitat, la del seu representant legal.

4. El nom i la qualificació professional del responsable de la seguretat i de la formació pràctica de l’aprenent.

Article 86

La prestació de l’empresari

1. L’empresari resta obligat a remunerar l’aprenent amb un salari que no pot ser inferior al salari mínim que li correspondria d’acord amb la seva edat, reduït fins a un màxim d’un 40 per cent dins el primer semestre d’aprenentatge, d’un 30 per cent durant el segon semestre, d’un 20 per cent durant el tercer semestre i d’un 10 per cent dins el quart semestre.

2. Ultra les obligacions generals recollides en la present Llei, l’empresari ha de tenir cura de l’aprenent i en especial:

a) Proporcionar-li, en les millors condicions, els ensenyaments tècnics o pràctics del seu ofici, de la seva indústria o activitat.

43/362

b) Instruir-lo en aquells aspectes relacionats amb la disciplina de l’empresa efectuant les recomanacions necessàries i, en cas de falta greu, notificant-ho d’immediat al responsable legal, si és menor d’edat no emancipat o major incapacitat.

c) Extremar la precaució per a la seguretat i la higiene de l’aprenent, procurant sempre que l’execució de les tasques especialment perilloses dins el treball no les faci l’aprenent, sinó un operari qualificat.

d) Nomenar un responsable de la seguretat i de la formació pràctica per a cada aprenent.

e) Atorgar a l’aprenent els permisos retribuïts necessaris per a la seva formació teòrica, d’acord amb els plans formatius establerts pel Govern.

Article 87

Autorització i verificació de les condicions contractuals

1. Per determinar la procedència del contracte d’aprenentatge, el Servei d’Inspecció de Treball ha d’examinar el tipus d’ofici, indústria o activitat sol·licitada, les condicions que s’ofereixen a l’aprenent, i els mitjans de què disposa l’empresari per ensenyar tècnicament i pràctica l’aprenent.

La denegació ha de ser motivada i té la consideració d’acte administratiu.

2. El Servei d’Inspecció de Treball i/o els organismes de formació competents realitzen les inspeccions que consideren convenients als llocs de treball on treballen aprenents, per comprovar l’activitat de l’aprenent i observar les estructures que l’empresari posa a la seva disposició d’acord amb l’ofici, la indústria o l’activitat de què es tracti i, en general, per comprovar el compliment de la normativa vigent.

Article 88

Certificat d’aprenentatge

A la fi del període d’aprenentatge, l’empresari ha de lliurar a l’aprenent un certificat acreditatiu del seu aprenentatge en què s’ha de fer esment de la durada de l’aprenentatge i la seva capacitat per desenvolupar l’ofici, la indústria o l’activitat. Igualment el Govern ha de lliurar els certificats acreditatius del seguiment dels cursos teòrics als quals hagi assistit l’aprenent.

Article 89

Aprenentatges especials

El Servei d’Inspecció de Treball pot autoritzar un contracte d’aprenentatge en condicions especials per als usuaris dels programes d’inserció sociolaboral i per a persones majors o menors d’edat amb disfuncions, discapacitats o handicaps, si s’observa que a més de l’aprenentatge d’un ofici, es pretén la inserció o la reintegració de l’aprenent a la societat, amb acord previ de la Comissió Nacional de Valoració o, en el seu cas, dels responsables dels programes d’inserció sociolaboral, que fixa el contingut de la relació laboral especialment per a cada cas.

Capítol II. El treball en pràctiques

Article 90

El treball en pràctiques

Els estudiants andorrans o estrangers legalment residents al Principat poden treballar de manera esporàdica en el si d’una empresa o entitat pública per tal de complir la formació exigida en el pla d’estudis; aquesta formació no pot tenir una durada superior a sis mesos i el treball ha de ser remunerat com a mínim amb el 75 per cent del salari mínim que correspongui d’acord amb l’edat. En cas de treballs perillosos, s’ha de nominar una persona encarregada de la seguretat de l’estudiant.

La formalització del contracte i la documentació necessària per a la realització del treball en pràctiques ha de seguir la normativa reglamentària que estipuli el Govern.

Capítol III. L’agricultura i la ramaderia

44/362

Article 91

Els masovers, els mossos i els treballadors agrícoles

Les relacions amb masovers que comportin l’execució de treballs sota les ordres i la direcció del propietari dels habitatges i les terres, així com la relació amb els mossos i altres treballadors agrícoles, han de formalitzar-se per escrit, mencionant les terres i llocs de treball, així com les contraprestacions en metàl·lic i en espècies que tenen la consideració de salari, i s’han de subjectar,

pel que fa als horaris i les condicions de treball, al que disposa la present Llei.

Títol IV. Règim sancionador

Capítol I. Infraccions

Article 92

Règim sancionador

1. Definició:

Són infraccions laborals les accions i les omissions, voluntàries o imprudents, contràries a les normes legals o reglamentàries, tipificades i sancionades de conformitat amb la present Llei i la legislació vigent en matèria laboral.

Les infraccions en matèria de seguretat i higiene en el treball i d’immigració queden excloses de la present Llei i es regeixen per la seva normativa específica.

2. Garanties:

a) Ningú no pot ser sancionat per infraccions que en el moment de produir-se no constitueixin infracció administrativa.

b) La norma sancionadora no és aplicable a supòsits que no s’hi comprenen expressament.

c) No pot sancionar-se més d’una vegada el mateix fet.

d) En cap cas no es pot imposar una sanció que no estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció.

No pot executar-se cap sanció si no és en virtut d’una resolució ferma dictada seguint el procediment legal per l’òrgan

competent.

Article 93

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

1. La manca o el falsejament d’anotacions o signatures en el llibre de treball.

2. No exposar el pla horari en un lloc visible del centre de treball.

3. No posar puntualment a disposició del treballador el butlletí de salari o no consignar-hi les quantitats realment abonades.

4. Qualsevol altra que afecti obligacions merament formals o documentals.

Article 94

Infraccions greus

Són infraccions greus:

1. La manca del llibre de treball en el centre de treball.

2. No formalitzar per escrit el contracte de treball, quan aquest requisit sigui exigible o quan ho demani el treballador.

3. La manca de puntualitat en el pagament total o parcial del salari o quitança.

45/362

4. L’incompliment de les obligacions establertes en matèria de tramitació dels rebuts de quitança.

5. La transgressió de les normes i els límits legals o pactats en matèria de jornada, treball nocturn, hores extraordinàries, descans, vacances, permisos i, en general, el temps de treball a què es refereix el capítol VII del títol II de la present Llei.

6. La modificació de les condicions substancials de treball, imposada unilateralment per l’empresari.

7. La transgressió de les normes sobre modalitats contractuals, mitjançant la seva utilització en frau de llei o respecte a persones, finalitats, supòsits i límits temporals diferents dels previstos legalment.

8. Establir condicions de treball inferiors a les reconegudes legalment, així com els actes o les omissions que siguin contraris als drets dels treballadors.

9. La transgressió de les normes sobre treball de menors, previstes en la present Llei.

10. La transgressió de la normativa sobre el contracte d’aprenentatge, mitjançant la seva utilització en frau de llei o respecte a persones, finalitats, supòsits i límits temporals diferents dels previstos legalment.

11. Les irregularitats constatades en el règim de cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, llevat que la dita entitat no hagi iniciat pels mateixos fets un expedient sancionador.

12. La reincidència específica en una infracció lleu.

Article 95

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

1. L’impagament i els retards reiterats en el pagament parcial o total del salari degut.

2. La comissió d’actes contraris al respecte a la intimitat i a la dignitat dels treballadors.

3. Les decisions unilaterals de l’empresari que impliquin discriminacions en matèria de retribucions, jornades formació, promoció i altres condicions de treball, per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, així com d’afiliació, o no, a un sindicat.

4. Obstruir l’acció del Servei d’Inspecció de Treball negant l’entrada al lloc de treball, falsejant la documentació o realitzant altres actes equiparables.

5. La reincidència específica en una infracció greu.

Article 96

Reincidència

S’entén que existeix reincidència genèrica quan en el moment de cometre la infracció el culpable ha estat condemnat per decisió ferma per una infracció de gravetat similar o dues de gravetat inferior.

S’entén que existeix reincidència específica quan en el moment de cometre la infracció el culpable ha estat condemnat per decisió ferma per una acció o omissió constitutiva de la mateixa infracció.

Per l’apreciació de la reincidència genèrica o específica només es tenen en compte les sancions lleus imposades durant l’any anterior, les greus imposades durant els dos anys anteriors i les sancions molt greus imposades durant els tres anys anteriors.

Article 97

Prescripció

1. Les infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any a partir del dia en què cessa l’acció o omissió sancionable.

2. Les infraccions greus prescriuen en el termini de dos anys a partir del dia en què cessa l’acció o omissió sancionable.

3. Les infraccions molt greus prescriuen en el termini de tres anys a partir del dia en què cessa l’acció o omissió sancionable.

Capítol II. Sancions

46/362

Article 98

Sancions

1. Les infraccions tipificades al capítol anterior són sancionables:

Les infraccions lleus, amb multa des de 100 fins a 500 eur Les infraccions greus, amb multa des de 501 fins a 2.500 eur

Les infraccions molt greus, amb multa des de 2.501 fins a 12.000 eur

2. Regles per a la imposició de les sancions:

a) Concurs real:

Quan diverses accions o omissions comeses per una mateixa persona siguin objecte d’un mateix procediment sancionador s’han de qualificar separadament i el màxim de sanció imposable no pot excedir la sanció corresponent a la infracció més greu augmentada de la meitat, ni la sanció global que resultaria de sancionar les infraccions separadament.

b) Infracció continuada:

La pluralitat d’accions o omissions que ofenguin un o més treballadors, infringint preceptes laborals de naturalesa igual o similar, comeses en execució d’un pla preconcebut o aprofitant idèntica ocasió, ha de ser qualificada com una sola infracció continuada.

Només es poden interpretar els fets com a infracció continuada si la sanció resultant és inferior a la que s’aplicaria en cas de qualificar per separat les diferents infraccions i sancionar-les d’acord amb l’apartat anterior.

Excepcionalment es pot imposar la sanció prevista per la infracció augmentada en la meitat del seu límit superior, quan concorri una generalitat de perjudicats o quan així ho aconsellin el nombre i la gravetat d’accions o omissions realitzades.

c) Concurs ideal:

Els dos apartats anteriors no són d’aplicació quan una sola acció o omissió comporta la realització de dues o més infraccions o quan una d’elles és mitjà necessari per cometre’n una altra. En aquests casos s’ha d’aplicar la sanció prevista per a la infracció més greu.

d) Individualització:

Per determinar l’import de les sancions es té en compte la negligència i la intencionalitat del subjecte infractor, el frau o la connivència, l’incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments del Servei d’Inspecció de Treball, la reincidència genèrica, el perjudici causat, la quantitat defraudada i les condicions generals de treball a l’empresa.

Article 99

Prescripció

Les sancions per infraccions lleus, greus i molt greus prescriuen en el termini de tres anys des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.

Títol V. Control administratiu i procediment sancionador

Capítol I. Control administratiu

Article 100

El Servei d’Inspecció de Treball

El Govern, mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball, controla el compliment de la normativa laboral vigent de conformitat amb el que preveu la seva llei de creació.

El Servei d’Inspecció de Treball, d’ofici o a instància de part, visita els llocs de treball, n’examina la documentació laboral i aixeca acta de la visita efectuada.

Les actes del Servei d’Inspecció de Treball gaudeixen de la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.

47/362

Si el Servei d’Inspecció de Treball constata una infracció a la normativa vigent no tipificada o una infracció lleu que no ocasioni dany o perjudici directe als treballadors, formula un requeriment a l’empresari o al treballador perquè corregeixi l’actuació mitjançant l’acta d’advertència corresponent.

Capítol II. Procediment sancionador

Article 101

L’expedient sancionador

La constatació d’una infracció, per part del Servei d’Inspecció de Treball, comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, el Decret regulador del Procediment Sancionador i les disposicions complementàries.

La resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador es pot recórrer d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració i els reglaments especials sobre la matèria.

Disposició adicional primera

Per derogació de l’article 20 i concordants del Reglament tècnic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, durant el termini de suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major, previst a l’article 24 de la present Llei, l’assalariat manté oberts els drets a les prestacions mèdiques i hospitalàries de l’assegurança de malaltia, malgrat que no pugui justificar haver cotitzat almenys 15 dies durant els 40 dies anteriors a la malaltia.

Durant el termini de suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major, previst a l’article 24 de la present Llei, la no cotització de l’assalariat al règim de la Caixa Andorrana de Seguretat Social no comptabilitza als efectes de determinació de la prestació d’atur que correspon en cas de baixa per malaltia o de baixa per accident de treball.

La suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major, no es té en compte als efectes de les condicions de treball permanent i efectiu establertes en els criteris per a la renovació de les autoritzacions d’immigració.

Disposició addicional segona

S’autoritza el Govern a augmentar, amb la periodicitat que estimi oportuna, l’import de les sancions establertes a l’article 98, amb la condició que l’augment percentual sigui igual per a tots els imports, de manera que es mantingui la proporció establerta, i limitant l’augment al que hagi experimentat l’IPC des del moment de l’anterior modificació dels imports.

Disposició transitòria única

Els expedients incoats pel Servei d’Inspecció de Treball per fets ocorreguts abans de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, es tramitaran seguint les disposicions normatives vigents en el moment de la presumpta infracció.

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les disposicions anteriors a aquesta Llei en allò que hi siguin contràries. En especial, queda derogat el Decret sobre el contracte de treball de 15 de gener de 1974, i els títols II, III, IV, V, VI, VII i IX, així com els apartats a) i b) de l’article 56 del Reglament laboral, de 22 de desembre de 1978, i les seves modificacions successives.

Disposició final primera

La present Llei entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició final segona

48/362

El Govern ha de fixar per reglament, en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, la relació de categories i la classificació professional esmentades a l’article 31.

Casa de la Vall, 12 de juny del 2003

Francesc Areny Casal

Síndic General

49/362

Reglament regulador del contracte de trebell en practiques - DERROGAT

Decret d’aprovació del reglament regulador del contracte de treball en pràctiques


L’article 90 de la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball estableix que la formalització del contracte i la documentació necessària per a la realització del treball en pràctiques ha de seguir la normativa reglamentària que estipuli el Govern.

Aquest Reglament dóna compliment a la Llei esmentada establint com ha de ser el contracte i quina documentació és necessària en el treball en pràctiques en el si d’una empresa o entitat pública dels estudiants andorrans o estrangers legalment residents al Principat per tal de complir la formació exigida en el pla d’estudis.

En execució de l’acord del Govern, adoptat en la sessió del dia 28 de gener del 2004, a proposta del Ministeri de Justícia i Interior,

Decreto

Article únic

S’aprova el Reglament regulador del contracte de treball en pràctiques, que entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament regulador del contracte de treball en pràctiques

Article 1

El contracte en pràctiques es formalitza amb l’imprès oficial annex a aquest Reglament, facilitat pel Servei d’Inspecció de Treball, i el signen l’empresari i el mateix estudiant si és major d’edat o emancipat i, en el cas de ser menor d’edat, el seu representant legal.

Article 2

L’imprès oficial del contracte de treball en pràctiques conté totes les dades necessàries per poder-lo autoritzar de conformitat amb el que preveu l’article 90 i articles concordants de la Llei 8/2003 sobre el contracte de treball, així com aquelles que es consideren necessàries per garantir que l’estudiant efectuï les pràctiques en el si d’una empresa o entitat pública amb prou mitjans per assegurar efectivament la formació pràctica objecte del contracte, sota la supervisió o tutela d’una persona experta en la pràctica professional o ofici i, en el cas de tractar-se de treballs perillosos, que es nomeni una persona encarregada de la seguretat de l’estudiant que l’ensenyi a identificar els riscs inherents al treball, a prevenir-los i a prendre les mesures de seguretat necessàries.

Article 3

Per obtenir l’autorització del contracte en pràctiques, cal omplir totes les dades de l’imprès oficial annex i adjuntar-hi la documentació següent:

1. Fotocòpia del passaport o document d’identitat de l’estudiant en pràctiques.

2. Si l’estudiant és estranger i major d’edat, fotocòpia de l’autorització d’Immigració i, en el supòsit de ser menor, fotocòpia de l’autorització d’Immigració i la del seu representant legal. Si la modalitat d’autorització d’Immigració de l’estudiant és sense treball, calla tramitació corresponent a aquesta modalitat.

3. Si l’estudiant és menor d’edat, cal portar un certificat mèdic lliurat per un metge del Principat que acrediti que el menor no pateix cap malaltia que desaconselli el treball en pràctiques.

4. Certificat lliurat pel centre docent conforme el treballador en pràctiques hi està matriculat, temps de pràctiques exigides en el pla d’estudis i tipus de treball o activitats concretes a desenvolupar per l’estudiant en pràctiques segons el pla de formació del centre docent.

Article 4

50/362

El Reglament regulador del contracte de treball en pràctiques entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Andorra la Vella, 28 de gener del 2004

Marc Forné Molné

Cap de Govern

2 anexos

51/362

Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la següent:

llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals

Índex


Títol I. Àmbit d’aplicació i principis informadors

Article 1. Àmbit d’aplicació

Article 2. Exclusions

Article 3. Jerarquia normativa

Article 4. Principis generals

Títol II. Contracte de treball

Capítol primer. Disposicions generals

Article 5. Definició

Article 6. Classes de contracte segons la durada

Article 7. Jurisdicció i procediment

Article 8. Prescripció i caducitat

Capítol segon. Subjectes del contracte de treball

Article 9. Persona treballadora

Article 10. Empresari

Article 11. Transmissió d’empresa

Capítol tercer. Forma del contracte

Article 12. Forma del contracte

Article 13. Contractes plurals

Capítol quart. Durada del contracte

Article 14. Període de prova

Article 15. Contracte per durada determinada o per a obra o servei concret

Article 16. Contractes de temporada

Article 17. Contractes fixos discontinus

Article 18. Contractes d’interinitat

Article 19. Successió de contractes per durada determinada

Article 20. Contractació per a treballs de curta durada

Capítol cinquè. Treball dels menors

Article 21. Treball dels menors

Article 22. Jornada laboral

Article 23. Forma del contracte

Article 24. Treballs prohibits i excepcions

Capítol sisè. Contractes especials

Secció primera. Contracte d’aprenentatge

52/362

Article 25. Contracte d’aprenentatge

Article 26. Durada del contracte

Article 27. Forma del contracte d’aprenentatge

Article 28. Prestació de l’empresari

Article 29. Autorització i verificació de les condicions contractuals

Article 30. Certificat d’aprenentatge

Secció segona. Contractes d’inserció sociolaboral

Article 31. Contractes en condicions especials

Secció tercera. Treball en pràctiques formatives

Article 32. Treball en pràctiques formatives

Secció quarta. Agricultura i ramaderia

Article 33. Masovers, mossos i treballadors agrícoles

Capítol setè. Suspensions del contracte de treball

Article 34. Suspensió de la relació laboral

Article 35. Incapacitat temporal

Article 36. Descans per maternitat

Article 37. Descans per adopció

Article 38. Descans per paternitat

Article 39. Descans per risc durant l’embaràs

Article 40. Decisió de la treballadora víctima de violència de gènere

Article 41. Privació de llibertat

Article 42. Excedències

Article 43. Cas fortuït i força major temporal

Capítol vuitè. Prestació de treball

Article 44. Disposicions generals

Capítol novè. Prestació de la persona treballadora

Secció primera. Disposicions generals

Article 45. Drets de la persona treballadora

Article 46. Obediència i diligència

Article 47. Permanència per formació

Article 48. Prohibició de competència

Article 49. Treball en exclusiva

Article 50. Sistema de classificació professional i categoria professional dels treballadors

Article 51. Lloc de treball

Article 52. Seguretat i salut en el treball

Article 53. Invencions

Secció segona. Temps de la prestació

Article 54. Temps de treball efectiu

Article 55. Temps de treball a disposició de l’empresa

Article 56. Desplaçaments

Article 57. Jornada de treball

Article 58. Còmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball

53/362

Article 59. Inclemències del temps

Article 60. Contracte de treball a temps parcial

Article 61. Hores extraordinàries

Article 62. Còmput de les hores extraordinàries

Article 63. Planificació horària i compte d’hores

Secció tercera. Descans

Article 64. Descans diari

Article 65. Descans setmanal

Article 66. Festes laborals

Secció quarta. Vacances anuals

Article 67. Dret a vacances remunerades

Article 68. Obligatorietat de les vacances

Article 69. Temps de gaudiment

Article 70. Determinació del període

Article 71. Retribució de les vacances

Article 72. Permisos retribuïts

Article 73. Permisos no retribuïts

Capítol desè. Prestació de l’empresa


Article 74. Prestació de l’empresa

Article 75. Poder de direcció

Secció segona. Salari

Article 76. Salari

Article 77. Classes de salari

Article 78. Salari mínim interprofessional

Article 79. Salari mínim dels menors

Article 80. Salaris en efectiu i en espècie

Article 81. Plus de nocturnitat

Article 82. Càlcul del salari

Article 83. Lloc, temps i formalitats del pagament

Secció tercera. Protecció del salari

Article 84. Pagament del salari

Article 85. Privilegis del salari

Secció quarta. Altres disposicions

Article 86. Liberalitats de l’empresa

Article 87. Igualtat i conciliació de la vida laboral i familiar

Capítol onzè. Règim de seguretat social

Article 88. Afiliació

Capítol dotzè. Extinció del contracte de treball

Secció primera. Extinció del contracte

Article 89. Extinció

Secció segona. Rescissió del contracte

54/362

Article 90. Comiat no causal

Article 91. Comiat per causes objectives

Article 92. Formalitats del comiat no causal i del comiat per causes objectives

Article 93. Acomiadament per causes disciplinàries

Article 94. Formalitats del comiat per causes disciplinàries

Article 95. Desistiment de la persona treballadora

Article 96. Formalitats del desistiment

Article 97. Desistiment justificat de la persona treballadora

Capítol tretzè. Indemnitzacions

Article 98. Indemnitzacions

Capítol catorzè. Liquidació

Article 99. Quitança

Article 100. Certificat de serveis prestats

Títol III. Règim disciplinari dels treballadors

Article 101. Faltes i sancions dels treballadors

Article 102. Faltes lleus

Article 103. Faltes greus

Article 104. Faltes molt greus

Article 105. Sancions disciplinàries

Article 106. Formalitats

Article 107. Prescripció

Títol IV. Drets col·lectius dels treballadors

Capítol primer. Dret de reunió

Article 108. Dret de reunió en assemblea

Capítol segon. Dret de representació col·lectiva

Article 109. Dret de representació

Article 110. Delegats de personal

Article 111. Competències

Article 112. Deure de confidencialitat

Article 113. Garanties

Article 114. Promoció d’eleccions i mandat electoral

Article 115. Procediment electoral

Article 116. Representació dels treballadors contractats no fixos

Article 117. Mesa electoral

Article 118. Funcions de la mesa electoral

Article 119. Votació per a delegats

Article 120. Reclamacions en matèria electoral

Títol V. La negociació col·lectiva

Capítol primer. Convenis i acords col·lectius de treball


Article 121. Definició de la negociació col·lectiva

Article 122. Convenis i acords col·lectius

55/362

Article 123. Definicions dels convenis i els acords col·lectius

Article 124. Àmbit general de regulació

Article 125. Contingut mínim del conveni col·lectiu

Article 126. Reconeixement del dret a negociació col·lectiva

Article 127. Criteri de la representativitat de les organitzacions de treballadors

Article 128. Àmbits d’aplicació

Secció segona. Negociació dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 129. Capacitat jurídica per negociar i obligar-se amb un conveni col·lectiu o acord col·lectiu

Article 130. Composició de la comissió negociadora

Article 131. Mediador

Article 132. Procediment

Article 133. Principi de disposicions més favorables

Article 134. Durada dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Secció tercera. Adopció dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 135. Principi majoritari per a l’adopció de convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 136. Força obligacional i eficàcia

Secció quarta. Dret d’oposició

Article 137. Notificació de l’acord

Article 138. Exercici del dret d’oposició

Secció cinquena. Denúncia dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 139. Dret a denunciar convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 140. Registre i publicitat dels convenis col·lectius

Article 141. Control

Capítol segon. Convenis i acords col·lectius d’empresa

Article 142. Exercici del dret dels treballadors a negociar a nivell d’empresa

Article 143. Composició de la delegació negociadora

Article 144. Negociació amb treballadors mandatats per les organitzacions de treballadors

Article 145. Adopció d’un acord d’empresa per part de treballadors mandatats

Article 146. Objecte i periodicitat de les negociacions

Article 147. Efectes dels convenis o acords d’empresa amb convenis col·lectius o convenis col·lectius sectorials

Article 148. Reconducció, revisió i denúncia dels convenis i acords d’empresa

Capítol tercer. Aplicació dels convenis i acords col·lectius

Article 149. Efecte i caràcter oposable dels convenis i acords col·lectius entre parts

Article 150. Abast dels efectes

Article 151. Adhesió

Article 152. Reconducció i revisió dels convenis col·lectius o acords col·lectius

Article 153. Dret d’exercir accions legals en execució dels acords atorgats

Article 154. Comissió paritària

Títol VI. Règim sancionador

Capítol primer. Infraccions dels empresaris

Article 155. Naturalesa

Article 156. Garanties

56/362

Article 157. Infraccions lleus

Article 158. Infraccions greus

Article 159. Infraccions molt greus

Article 160. Reincidència


Capítol segon. Sancions

Article 162. Sancions

Article 163. Criteris de graduació de les sancions


Títol VII. Control administratiu i procediment sancionador

Capítol primer. Control administratiu

Article 165. Servei d’Inspecció de Treball

Capítol segon. Procediment sancionador

Article 166. Expedient sancionador

Disposició addicional primera


Disposició addicional tercera



Disposició final


La Constitució reconeix la vocació social de l’Estat andorrà. Una de les lleis conformadores d’aquesta qualitat és la que empara i reconeix els drets laborals, no tan sols com a element regulador de l’activitat econòmica de la societat, sinó especialment com a peça vertebradora d’aquesta societat i del benestar dels seus membres.

La present norma no limita la seva regulació a la relació individual del treball assalariat, sinó que, d’acord amb una visió global, l’estén als diversos aspectes que es produeixen en l’àmbit de les relacions laborals, la intervenció dels poders públics en les mateixes, així com l’organització i l’activitat dels representants dels agents socials, els treballadors i les empreses.

Aquest Codi de relacions laborals pretén reunir en un sol text legal els aspectes regulats en la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball, i hi afegeix qüestions noves que fins ara no s’havien legislat, com ara la regulació dels drets de representació col·lectiva, el dret de reunió dels treballadors a l’empresa i la negociació col·lectiva de convenis i acords col·lectius de treball.

El resultat és que, per primera vegada, es reuneix en un sol codi el conjunt de la normativa andorrana en matèria de relacions laborals. Els avantatges són obvis i es poden constatar a primera vista: la sistematització legislativa que comporta i la facilitat que suposa per a tots els operadors jurídics de l’àmbit del dret laboral el maneig d’un text legal únic només amb les excepcions de la Llei qualificada de llibertat sindical i de la Llei de la seguretat i la salut en el treball.

La Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball va constituir un avanç important quant a l’homologació amb els ordenaments laborals del nostre entorn, i ho va fer mantenint unes bases flexibles, amb una legislació general de mínims per afavorir la llibertat i l’autonomia de participació dels actors socials, empresaris i treballadors. Com a novetat més significativa, va introduir un nou sistema causal d’extinció del contracte de treball, que dificultava i feia més onerós l’acomiadament lliure, amb l’objectiu, recollit en la mateixa exposició de motius, que es produís un transvasament des de la fórmula tradicional d’acomiadament lliure fins a l’acomiadament causal o disciplinari. Finalment, cal recordar que al final de l’exposició de motius esmentada es definia la Llei 8/2003 com a llei base a partir de la qual s’havia d’anar construint el sistema normatiu en matèria

57/362

social, d’acord amb el mandat constitucional i els compromisos internacionals ja adquirits o que es poguessin adquirir a partir d’aleshores.

El nou Codi introdueix canvis substancials i alhora sistematitza el conjunt de la normativa social. Així, per exemple, inclou noves matèries com la regulació de la representació i de la negociació col·lectiva, que era necessària i que s’ha fet harmonitzant l’exercici dels drets amb les peculiaritats de la situació econòmica i productiva del Principat.

La moderna concepció de les relacions laborals ha abandonat el criteri disciplinari i rígid basat en el poder discrecional de l’empresari, per concebre-les des del caire del diàleg i de la concertació constants. Des d’aquesta perspectiva, per aquest Codi s’atorga una importància cabdal a la concertació entre els representants dels treballadors i dels empresaris, encara que amb la intervenció necessària dels poders públics, especialment el Departament de Treball, per assolir una autoregulació amb les especificitats pròpies dels sectors, que de ben segur serà més adequada que la que es pugui dictar des de les institucions públiques, atès també que la dimensió del nostre país facilita especialment el diàleg i l’adopció consensuada de les mesures que en cada moment s’escaigui.

L’instrument fonamental previst al Codi per a l’assoliment del necessari consens en les relacions laborals és el conveni col·lectiu, no tan sols com a vehicle de solució de les desavinences entre els agents socials, sinó com a instrument de millora de les condicions dels treballadors, de millora de l’eficàcia dels sistemes productius i d’assegurament del progrés econòmic i social.

El títol I estableix l’àmbit d’aplicació, la jerarquia normativa i els principis generals que regeixen la contractació laboral.

El títol II es refereix al contracte de treball. El capítol primer el defineix, enuncia les classes de contractes, i estableix l’atribució a la jurisdicció civil del coneixement dels conflictes derivats de la contractació laboral i la prescripció i caducitat d’accions derivades del contracte de treball.El capítol segon es dedica als subjectes del contracte de treball, treballador i empresari i també al canvi de titularitat de l’empresa.

Els capítols tercer i quart se centren, respectivament, en la forma i la durada del contracte de treball. Els capítols cinquè i sisè es refereixen al treball dels menors i als contractes especials.

El capítol setè fa referència a les suspensions del contracte de treball i el vuitè a les disposicions generals sobre l’objecte del treball. El capítol novè se centra en la prestació de la persona treballadora, els seus drets i deures, el pacte de permanència, exclusiva i la prohibició de competència, les categories i classificació professional, el lloc de treball, la vigilància de la seguretat i la salut en aquest àmbit, el règim de les invencions realitzades pel treballador en compliment del seu contracte. Hi ha diverses seccions dedicades al mateix temps de treball, en què la novetat més important és la implantació d’una jornada màxima anual de 1.800 hores quan la natura del treball no permeti una distribució uniforme de la jornada. La regulació afavoreix la conciliació de la vida laboral i familiar i aporta flexibilitat a les relacions laborals de sectors econòmics i productius de gran implantació al Principat.

El capítol desè es dedica a la prestació de l’empresa, i inclou el poder de direcció i la configuració jurídica del salari.

El capítol onzè es refereix a l’afiliació a la seguretat social.

El dotzè tracta de l’extinció del contracte de treball. S’hi regulen totes les causes d’extinció dels contractes de treball i s’hi estableixen les condicions de l’acomiadament no causal, l’acomiadament per causes objectives, l’acomiadament per causes disciplinàries i el desistiment de la persona treballadora, tant voluntari com per causes justificades. Finalment, es consideren les conseqüències econòmiques de l’extinció, la indemnització i la liquidació.

En el títol III es recull el règim disciplinari dels treballadors.

El títol IV es refereix als drets de representació col·lectiva i de reunió dels treballadors, i que són una novetat en la nostra legislació. S’hi regulen el nombre de delegats de personal que podrà tenir cada empresa segons la seva plantilla i les competències i garanties dels delegats de personal i, finalment, inclou les normes aplicables al procés electoral per a l’elecció de delegats de personal.

El títol V es refereix a la negociació col·lectiva. S’atribueix la legitimació per negociar un conveni o acord col·lectiu als representants de les organitzacions de treballadors que comptin amb un 10% del total de delegats de personal del sector afectat pel conveni i els de les organitzacions empresarials que donin ocupació al 10% de treballadors del sector afectat.

El capítol segon es refereix als convenis i acords col·lectius d’empresa com a acords d’àmbit reduït a l’empresa. És de gran importància la possibilitat que, en defecte de delegats de personal, l’empresari pugui negociar amb treballadors designats i mandatats per part dels mateixos treballadors de la plantilla.

58/362

El capítol tercer es dedica a l’aplicació dels convenis i acords col·lectius, i recull la figura de la Comissió Paritària del Conveni Col·lectiu com a òrgan que resol els dubtes sobre la interpretació de les clàusules d’un conveni, sense perjudici que l’última paraula en cas de conflicte correspongui a la jurisdicció competent.

El títol VI es dedica al règim sancionador dels empresaris i el setè, al control administratiu que exerceix el Servei d’Inspecció de Treball i al procediment sancionador de les infraccions constatades per aquest Servei.

Finalment, hi ha tres disposicions addicionals en què es recullen diverses normes sobre cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i per actualitzar periòdicament, d’acord amb l’IPC, les quanties de les sancions establertes a l’article 162. El Codi es tanca amb una disposició transitòria, una disposició derogatòria i una disposició final.

Títol I. Àmbit d’aplicació i principis informadors

Article 1


Aquest Codi és aplicable a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat. També és aplicable a les relacions laborals que s’inicien o es formalitzen entre empreses establertes al país i treballadors quan l’objecte del treball és a l’estranger, llevat que en el contracte les parts hagin convingut l’aplicació de la llei del país.

Article 2

Exclusions

1. Queden exclosos d’aquesta regulació:

a) El personal de l’Administració pública en la forma que ve definida al Codi de l’Administració quan, a l’empara d’una llei, la relació es regula per normes administratives o estatutàries.

b) El treball amistós quan es realitzi de forma esporàdica, sense retribució i, en tot cas, per una durada inferior a dos dies naturals.

c) Els treballs familiars excepte si es demostra la condició d’assalariats de les persones que els porten a terme.

Es consideren familiars, a aquests efectes, el cònjuge, els descendents, els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs.

Als efectes d’aquest Codi, té la consideració de cònjuge la persona unida per matrimoni o per situació legal de fet equivalent.

En tot cas, als treballs familiars realitzats per menors els són aplicables els articles 21, 22 i 24.

d) El treball gratuït al servei de la comunitat, anomenat de voluntariat social, i els treballs de bon veïnatge.

e) L’activitat que es limiti al sol fet d’exercir el càrrec de membre del Consell d’administració o dels òrgans directius d’una persona jurídica, realitzant únicament tasques inherents al càrrec, llevat que expressament s’indiqui el contrari.

f) El treball dels pastors i els contractes de parceria.

2. Es consideren relacions laborals de caràcter especial, regulades per aquest Codi amb caràcter no imperatiu i subsidiari en allò que no estigui expressament pactat:

a) Les dels penats en les institucions penitenciàries.

b) Les dels artistes en espectacles públics.

c) Les dels treballadors discapacitats, si treballen com a usuaris d’algun dels programes d’inserció laboral que es desenvolupin en el marc de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, de data 17 d’octubre del 2002.

d) Les dels esportistes professionals.

e) Les dels usuaris del Programa d’inserció sociolaboral del Govern, mentre estiguin donats d’alta com a assalariats del Programa.

f) Qualsevol altre treball que sigui declarat expressament com a relació laboral de caràcter especial per una llei.

59/362

Article 3

Jerarquia normativa

1. Els drets i les obligacions derivats de la relació laboral es regulen per:

a) Les disposicions contingudes a la Constitució.

b) Els tractats i acords internacionals vigents al Principat.

c) Les disposicions legals.

d) Els convenis col·lectius en els àmbits que determina l’ordenament jurídic.

e) Les disposicions reglamentàries.

f) En matèria de seguretat i salut en el treball, a manca de regulació expressa, tenen caràcter supletori les disposicions dels convenis aprovats per l’Organització Internacional del Treball (OIT).

g) La voluntat de les parts segons el contracte de treball, sempre que el seu objecte sigui lícit i no estableixi, en perjudici de la persona treballadora, condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals o reglamentàries o als convenis col·lectius.

h) Els usos i costums professionals, que només són aplicables en defecte de disposicions legals, reglamentàries, convencionals o contractuals. Els costums i usos professionals requereixen sempre l’aportació de prova.

2. Els conflictes que es puguin originar en aplicació de dues o més normes laborals, estatals o convencionals, es resolen mitjançant l’aplicació de la disposició més beneficiosa per al treballador apreciada en el seu conjunt, i en còmput anyal, respecte als conceptes que siguin quantificables.

Article 4

Principis generals

Tant l’empresari com el treballador han d’obrar de bona fe en l’execució del contracte i evitar qualsevol abús de dret, conducta antisocial o discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, així com d’afiliació, o no-afiliació, a un sindicat. Són nul·les les clàusules que constitueixin un acte de discriminació i qualsevol de les parts, individualment o de manera col·lectiva, en pot demanar la declaració de nul·litat als tribunals.

Els manaments del Codi són imperatius i, llevat d’indicació contrària, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. En cas de dubte, la interpretació i l’aplicació s’ha de fer d’acord amb el principi in dubio pro operario.

Títol II. Contracte de treball


Article 5

Definició

Es considera contracte de treball el contracte pel qual una persona es compromet, verbalment o per escrit, a prestar personalment un treball per compte d’una altra persona, dins el seu àmbit d’organització i direcció, mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa, anomenada salari.

Article 6

Classes de contractes segons la durada

El contracte de treball pot establir-se:

a) per temps indefinit o indeterminat

b) per un termini cert o determinat

c) per a una obra o un servei concret

d) per temporada

60/362

e) mitjançant contractes fixos discontinus.

Article 7

Jurisdicció i procediment

La jurisdicció civil ordinària és competent per entendre dels conflictes derivats de la interpretació i l’execució dels contractes laborals d’acord amb la legislació vigent en matèria de procediment laboral.

Article 8

Prescripció i caducitat

Les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d’un any. Excepcionalment, la reclamació d’indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en què la persona treballadora té coneixement de l’acomiadament, ja sigui per comunicació escrita, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball o per qualsevol altra actuació de l’empresari que ho indiqui així.

La reclamació d’indemnitzacions per desistiment unilateral de la persona treballadora té el termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en què l’empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona treballadora durant almenys tres dies de treball seguits.

Capítol segon. Subjectes del contracte de treball

Article 9

Persona treballadora

Es considera treballador la persona física que s’obliga a prestar un servei o a realitzar una obra per compte de l’empresari, dins el seu àmbit d’organització i/o sota la seva direcció, a canvi d’una remuneració.

Es considera també treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci, sota la direcció dels òrgans socials, a canvi d’una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació en el capital social representa el 50% o més del mateix capital.

Article 10

Empresari

Es considera empresari:

a) Tota persona física o jurídica legalment autoritzada a exercir una activitat al Principat, amb ànim de lucre o sense, que percep el producte del treball dels seus empleats, i els dirigeix i remunera.

b) Les empreses de treball temporal legalment autoritzades encara que la direcció del treball l’exerceixi l’empresa usuària.

c) Als efectes del Codi, les comunitats de béns, associacions, clubs esportius o d’oci o qualsevol persona física o jurídica que tingui personal assalariat.

Article 11

Transmissió d’empresa

La transmissió, la cessió o el canvi de titularitat d’una empresa comporta la subrogació del nou empresari en la titularitat dels drets i les obligacions laborals amb els treballadors, que conserven les mateixes condicions de treball i antiguitat.

En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat de l’empresa, l’empresari cedent respon solidàriament amb el cessionari de les obligacions laborals amb els treballadors amb contracte de treball anterior a la cessió, derivades de la relació anterior a la cessió.

Capítol tercer. Forma del contracte

61/362

Article 12

Forma del contracte

1. El contracte de treball pot formalitzar-se de manera escrita o verbal. En cas que el contracte s’hagi formalitzat verbalment, qualsevol de les parts pot compel·lir l’altra a formalitzar-lo per escrit.

2. Els contractes que determina específicament aquest Codi i els altres que, per les característiques de la jornada laboral o pel tipus especial de contraprestació, difereixen dels estipulats amb caràcter general, han de ser formalitzats per escrit.

3. Els contractes verbals s’entenen, llevat de prova en contra, per temps indefinit.

4. La normativa continguda en reglaments interns de l’empresa només pot ser al·legada en perjudici de la persona treballadora si prèviament se li ha lliurat un exemplar de la normativa i si la persona treballadora, com a prova de coneixement, ha retornat un duplicat a l’empresari, amb la menció expressa "Llegit el dia...".

Article 13

Contractes plurals

El contracte es formalitza sempre entre l’empresari i cada un dels treballadors individualment.

El treball especialment encomanat per l’empresari a una colla o un grup de treballadors crea una relació laboral bilateral i individual amb cada un d’ells.

Capítol quart. Durada del contracte

Article 14

Període de prova

El període de prova s’ha de pactar per escrit, tant pels contractes de durada indeterminada com pels de durada determinada i, si es preveu, no pot ser superior a un mes.

En la contractació de càrrecs directius, de responsabilitat o tècnics, en què la retribució pactada sigui superior a tres vegades el salari mínim vigent, el període de prova pactat per escrit pot ser de fins a tres mesos. Si la retribució és superior a cinc vegades el salari mínim, el període de prova pot arribar fins a sis mesos.

Els temps màxims previstos en aquest article per la durada del període de prova poden ser modificats per conveni col·lectiu.

No és possible pactar un període de prova si el treballador ja havia estat contractat anteriorment per l’empresa en un lloc de treball similar al del nou contracte en un termini inferior als 5 anys.

El temps treballat durant el període de prova computa, a tots els efectes, en l’antiguitat de la persona treballadora a l’empresa.

Durant el període de prova tant el treballador com l’empresari poden resoldre lliurement en qualsevol moment el contracte establert.

Article 15

Contracte per durada determinada o per a obra o servei concret

La contractació per una durada determinada o per a una obra o servei concret ha de formalitzar-se sempre per escrit, i s’hi ha d’indicar l’objecte, que ha de ser la realització d’una obra o la prestació d’un servei determinat, amb autonomia i substantivitat pròpies dins l’activitat de l’empresa. El contracte ha d’indicar de forma expressa la data precisa o el moment o la situació concreta que determina l’acabament de la relació laboral.

Si en el contracte no es fixa una data certa per a l’acabament de la relació laboral, s’ha de notificar per escrit a la persona treballadora la fi de la relació amb una antelació mínima de quinze dies naturals. La manca d’aquesta comunicació equival a la resolució de la relació laboral per voluntat unilateral de l’empresari, que ha de satisfer la indemnització corresponent a la persona treballadora, d’acord amb l’article 98.2.

Article 16

62/362

Contractes de temporada

Els contractes per una temporada s’assimilen, als efectes del Codi, als contractes per una durada o obra determinada.

Article 17

Contractes fixos discontinus

S’entén per contracte fix discontinu el contracte indefinit que es concerta per dur a terme treballs que tenen el caràcter de fix-discontinu i es repeteixen en dates certes dins del volum normal d’activitat de l’empresa. Els contractes fixos discontinus s’han de formalitzar per escrit i s’hi ha de fer constar la durada estimada de l’activitat i la forma i l’ordre de la convocatòria, i també la jornada laboral estimada i la seva distribució horària.

S’entén per convocatòria la comunicació dirigida a la persona treballadora per començar l’activitat cíclica de la prestació del servei. Les persones treballadores han de ser convocades 15 dies abans d’iniciar la tasca contractada i per ordre de més a menys antiguitat dins de cada categoria professional.

La persona treballadora convocada ha de contestar dins el termini de 10 dies; altrament, s’entén que desisteix del contracte.

Article 18

Contractes d’interinitat

Els contractes d’interinitat són els que es concerten per atendre supòsits com els següents:

- Substitució d’un treballador amb dret a reserva del lloc de treball per descans per maternitat, paternitat o adopció, risc durant l’embaràs, incapacitat temporal, privació de llibertat o excedència.

- Ocupació d’un lloc de treball pendent de cobertura definitiva per un procés determinat de selecció.

Els contractes d’interinitat s’han de formalitzar per escrit, i s’hi ha d’indicar el treballador substituït, la causa de la substitució i el lloc de treball que s’ha d’ocupar.

El contracte d’interinitat finalitza en el moment en què s’incorpora a la feina la persona substituïda o la persona seleccionada.

Article 19

Successió de contractes per durada determinada

1. S’entén que hi ha successió de contractes quan entre un contracte i l’altre no ha transcorregut un termini mínim de 60 dies naturals.

2. En el cas de successió de contractes, l’antiguitat, el dret a vacances i tots els altres avantatges que corresponguin al treballador es computen des de l’inici del primer contracte.

3. La successió de més de dos contractes per una durada determinada resta prohibida. En cas de nova contractació, és a dir, en cas d’un tercer contracte, aquest contracte s’entén per temps indefinit i es considera, a tots els efectes, que la data d’inici de la relació laboral és la de l’inici del primer contracte.

4. Les disposicions contingudes en els paràgrafs anteriors no són aplicables a les empreses de treball temporal.

Article 20

Contractació per a treballs de curta durada

1. La contractació de treballadors per a activitats de curta durada, que en cap cas no poden excedir 15 dies naturals, s’ha de formalitzar per escrit i s’ha de declarar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini màxim de les 48 hores següents a la contractació. En el cas de contractar treballadors estrangers, cal declarar-ho al Servei d’Immigració abans que comenci la relació laboral.

2. Els treballadors contractats per a activitats de curta durada tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions que els treballadors fixos.

Capítol cinquè. Treball dels menors

63/362

Article 21

Treball dels menors

Sense excepció de cap mena, resta prohibida la contractació i la prestació de qualsevol treball, remunerat o gratuït, dels menors de 14 anys.

Els menors d’edat que tinguin 14 o 15 anys no poden exercir cap activitat laboral durant el període escolar. Poden treballar durant els períodes de vacances escolars, fins a un màxim de dos mesos per any, sempre que es tracti de treballs lleugers i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral, però han d’efectuar almenys 15 dies naturals i consecutius de vacances d’estiu, i la meitat del temps escolar de vacances en els altres períodes.

Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, els menors que tinguin 14 i 15 anys poden efectuar un aprenentatge laboral dins el marc d’un programa de formació socioeducativa, integrat en el calendari i l’horari escolar i tutelat pels ministeris competents en matèria d’ensenyament i benestar, fins a la fi de l’escolaritat obligatòria.

Els menors que tinguin 16 o 17 anys poden exercir treballs adequats a la seva edat, de caràcter lleuger, i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral.

Als efectes d’aquest article s’entén per treballs lleugers o de caràcter lleuger tots els treballs que per raó de la mateixa natura de les tasques que impliquen i les condicions particulars en què s’hagin de realitzar:

a) No puguin perjudicar la seguretat, la salut o el desenvolupament dels infants.

b) No afectin l’assiduïtat escolar, la seva participació en programes d’orientació o de formació professionals o les seves aptituds per aprofitar l’ensenyament que reben.

Article 22

Jornada laboral



En tots els casos entre jornada i jornada de treball els menors han de tenir un descans mínim d’almenys 12 hores consecutives.

Article 23

Forma del contracte

1. El contracte de menors, degudament establert en un imprès oficial que facilita el Servei d’Inspecció de Treball, el signen l’empresari i el representant legal del menor, o el mateix menor, si és emancipat, i es presenta al Servei d’Inspecció de Treball per a aprovació juntament amb els documents següents:

a) Els que acreditin la identitat i l’edat del menor.

b) El certificat mèdic, llevat del cas de treballs de menors escolaritzats a Andorra, lliurat per un metge del Principat, que acrediti que el menor no té cap malaltia que desaconselli el treball.

c) En el cas de menors estrangers, l’autorització d’immigració del menor i la del seu representant legal.

2. El menor de 18 anys s’ha de sotmetre a un examen mèdic amb una freqüència mínima anyal. L’empresari ha de mantenir arxivats els certificats mèdics, a disposició de l’autoritat laboral que ho sol·liciti, durant un període de tres anys.

Article 24

Treballs prohibits i excepcions

1. Resta prohibit als menors de 18 anys treballar durant la nit, amb excepció dels treballs que tradicionalment es desenvolupen en horari nocturn, que es regeixen per les disposicions relatives al contracte d’aprenentatge.

Als efectes del que prescriu aquest article, s’entén per nit el període comprès entre les 22 hores i les 8 hores de l’endemà.

64/362

2. En tot cas, queda absolutament prohibit, sense excepció, que els menors de 18 anys treballin en hores extraordinàries.

3. Resten prohibits als menors de 18 anys els treballs perillosos. Es consideren perillosos i resten prohibits als menors de 18 anys els treballs:

a) Que superen objectivament les seves capacitats físiques o psicològiques.

b) Que presentin riscos d’accident que es consideri que no poden identificar o prevenir per la manca de consciència respecte de la seguretat o per la manca d’experiència o de formació pròpia dels joves.

c) Que puguin implicar una exposició nociva a agents tòxics, cancerígens, que produeixin alteracions genètiques hereditàries, que tinguin efectes nefastos per al fetus durant l’embaràs o que tinguin qualsevol efecte nefast o crònic per a l’ésser humà.

d) Que puguin implicar una exposició nociva a radiacions.

e) Que posin en perill la seva salut per exposar-los al fred o la calor extrems, a sorolls o a causa de vibracions.

f) En general, els procediments i treballs que impliquin riscos específics per a la seguretat, la salut i el desenvolupament, derivats de la manca d’experiència, de la inconsciència davant els riscos existents o virtuals, o el desenvolupament encara incomplet dels joves. Es consideren procediments i treballs que poden comportar riscs específics:

- Els que impliquen una exposició nociva a agents físics, biològics i químics.

- La fabricació i la manipulació d’explosius, de gasos - comprimits, liquats o dissolts -, de recipients que continguin agents químics tòxics, corrosius o explosius.

- Els que impliquen relació amb recintes d’animals ferotges o verinosos i amb el sacrifici industrial d’animals.

- Els treballs a una determinada alçada o que impliquen riscos d’enderroc o treballs de tipus elèctric d’alta tensió o els que tenen un ritme de treball condicionat per màquines o són remunerats en funció del resultat.

4. S’exceptuen de la prohibició els contractes d’aprenentatge en els supòsits en què l’activitat o treball sigui imprescindible per a l’adquisició dels coneixements o la formació específica d’un ofici o professió i que, sota la vigilància especial de l’empresa pel que fa a la seguretat i la salut, el menor aprengui, a més dels coneixements de l’ofici o professió, a identificar els riscos i a prendre mesures de prevenció.

Capítol sisè. Contractes especials

Secció primera. Contracte d’aprenentatge

Article 25

Contracte d’aprenentatge

S’entén per contracte d’aprenentatge el contracte mitjançant el qual l’empresari s’obliga a ensenyar de manera tècnica i pràctica un ofici o un treball a un menor d’edat o un major discapacitat, utilitzant a la vegada el treball de l’aprenent, a qui ha de retribuir, i tenint una especial cura d’aquest en l’elecció de les tasques encomanades de manera que es puguin dur a terme amb seguretat total.

Les normes d’aquest títol són aplicables als contractes d’aprenentatge que no estiguin regulats per una llei específica.

Article 26

Durada del contracte

El contracte d’aprenentatge es formalitza per una durada determinada que no pot ser inferior a sis mesos ni excedir els dos anys. El servei competent del Govern pot, de manera motivada, autoritzar contractes d’aprenentatge per una durada inferior o superior.

El contracte es perllonga per la durada pactada fins i tot si el menor arriba a la majoria d’edat, llevat que aquest opti per resoldre’l mitjançant un preavís amb una antelació mínima de 15 dies.

65/362

Article 27

Forma del contracte d’aprenentatge

El contracte d’aprenentatge, establert en un imprès oficial facilitat pel Servei d’Inspecció de Treball, el signen l’empresari i el representant legal de l’aprenent, o el mateix aprenent si està capacitat per signar-lo, i es presenta al Servei d’Inspecció de Treball perquè sigui aprovat, juntament amb la documentació acreditativa de les circumstàncies següents:

1. La identitat i l’edat de la persona aprenent.

2. El certificat mèdic lliurat per un metge del Principat que acrediti que la persona aprenent no té cap malaltia que desaconselli l’aprenentatge projectat.

3. En el cas d’estrangers, l’autorització d’immigració de l’aprenent i, si és menor no emancipat o major incapacitat, la del seu representant legal.

4. El nom i la qualificació professional del responsable de la seguretat i de la formació pràctica de la persona aprenent.

Article 28

Prestació de l’empresari

1. L’empresari està obligat a remunerar l’aprenent amb un salari que no pot ser inferior al salari mínim que li correspondria d’acord amb la seva edat, reduït fins a un màxim d’un 40 per cent dins el primer semestre d’aprenentatge, d’un 30 per cent durant el segon semestre, d’un 20 per cent durant el tercer semestre i d’un 10 per cent dins el quart semestre.

2. Ultra les obligacions generals recollides en aquest Codi, l’empresari ha de tenir cura de l’aprenent i en especial:

a) Proporcionar-li, en les millors condicions, els ensenyaments tècnics o pràctics del seu ofici, de la seva indústria o l’activitat.

b) Instruir-lo en els aspectes relacionats amb la disciplina de l’empresa fent les recomanacions necessàries i, en cas de falta greu, notificant-ho immediatament al responsable legal, si és menor d’edat no emancipat o major incapacitat.

c) Extremar la precaució pel que fa a la seguretat i la salut de l’aprenent, procurant sempre que l’execució de les tasques especialment perilloses dins el treball no les faci l’aprenent, sinó un operari qualificat.

d) Nomenar una persona responsable de la seguretat i de la formació pràctica per a cada aprenent.

e) Atorgar a l’aprenent els permisos retribuïts necessaris per a la seva formació teòrica, d’acord amb els plans formatius establerts pel Govern.

Article 29

Autorització i verificació de les condicions contractuals

1. Per determinar la procedència del contracte d’aprenentatge, el Servei d’Inspecció de Treball ha d’examinar el tipus d’ofici, indústria o activitat projectats, les condicions que s’ofereixen a l’aprenent, i els mitjans de què disposa l’empresari per ensenyar tècnicament i pràcticament l’aprenent. La denegació ha de ser motivada i té la consideració d’acte administratiu.

2. Correspon al Servei d’Inspecció de Treball o als organismes de formació competents fer les inspeccions que considerin convenients als llocs de treball on treballen aprenents, per comprovar l’activitat de l’aprenent i observar les estructures que l’empresari posa a la seva disposició d’acord amb l’ofici, la indústria o l’activitat de què es tracti i, en general, per comprovar el compliment de la normativa vigent.

Article 30

Certificat d’aprenentatge

1. A la fi del període d’aprenentatge, l’empresari ha de lliurar a l’aprenent un certificat acreditatiu del seu aprenentatge en què s’ha de fer esment de la durada de l’aprenentatge i la seva capacitat per desenvolupar l’ofici, la indústria o l’activitat.

66/362

2. El Govern ha de lliurar els certificats acreditatius del seguiment dels cursos teòrics als quals hagi assistit l’aprenent, d’acord amb els plans formatius establerts pel Govern.

Secció segona. Contractes d’inserció sociolaboral

Article 31

Contractes en condicions especials

El Servei d’Inspecció de Treball pot autoritzar un contracte d’inserció sociolaboral en condicions especials per als usuaris dels programes d’inserció sociolaboral del Govern i d’altres entitats que hagin signat el conveni corresponent amb el Govern, amb l’objectiu de fomentar la integració laboral, mitjançant orientació, formació, seguiment i suport, amb l’acord previ de la Comissió Nacional de Valoració (Conava), quan escaigui, i dels responsables dels dits programes, que fixen el contingut i les condicions de la relació laboral especialment per a cada cas.

Secció tercera. Treball en pràctiques formatives

Article 32

Treball en pràctiques formatives

1. Per formalitzar el contracte en pràctiques formatives és necessari que es compleixin els requisits següents:

a) Que l’estudiant estigui matriculat en un centre educatiu amb un pla d’estudis que inclogui la formació teòrica al centre i la pràctica a l’empresa.

b) Que el lloc de treball permeti a l’estudiant obtenir la pràctica professional adequada al pla d’estudis de la formació que es cursa.

c) Que l’estudiant no supleixi cap lloc de treball a l’empresa i que tingui un tutor d’empresa.

2. Les pràctiques formatives tenen lloc en les condicions següents:

a) Els estudiants andorrans o estrangers legalment residents al Principat matriculats en centres d’ensenyament autoritzats pel Govern, o en centres d’ensenyament estrangers radicats fora del Principat reconeguts oficialment com a centres de formació reglada, poden treballar en el si d’una empresa o entitat pública per tal de complir la formació pràctica exigida en el pla d’estudis; aquesta formació no pot tenir una durada superior al 60% del total de la formació i el treball no és remunerat llevat que ho estableixi la normativa reglamentària que estipuli el Govern en funció del pla d’estudis de cada formació.

b) La reglamentació ha de tenir en compte la presa en càrrec d’una assegurança quan sigui necessària, de manera que sempre i en tot cas l’estudiant en practiques formatives es trobi cobert en els supòsits de malaltia o accident, responsabilitat civil i, si escau, una assegurança que cobreixi els riscs inherents i específics del treball en practiques.

3. En cas de treballs perillosos, s’ha de nomenar una persona encarregada de la seguretat de l’estudiant de conformitat amb el que preveu l’article 24, apartat 4.

4. La formalització del contracte i la documentació necessària per a la realització del treball en pràctiques es fa d’acord amb la normativa reglamentària vigent.

5. Resten exclosos de la regulació del contracte en pràctiques formatives els contractes d’estudiants estrangers que efectuïn les pràctiques a Andorra en virtut de convenis d’intercanvi formatiu signats i tutelats pel ministeri competent en matèria d’educació, i els organismes oficials estrangers, que es regeixen pel conveni corresponent.

Secció quarta. Agricultura i ramaderia

Article 33

Masovers, mossos i treballadors agrícoles

Les relacions amb masovers que comportin l’execució de treballs sota les ordres i la direcció del propietari dels habitatges i les terres, així com la relació amb els mossos i altres treballadors agrícoles, s’han de subjectar, pel que fa als horaris i a les altres condicions de treball, a aquest Codi.

Capítol setè. Suspensions del contracte de treball

67/362

Article 34

Suspensió de la relació laboral

1. La suspensió del contracte de treball, en els supòsits previstos per aquest Codi, dóna dret al treballador a absentar-se de la feina, sense percebre el salari, i a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l’empresa, en acabar-se el termini de suspensió.

El contracte de treball queda en suspens per les causes següents:

a) Incapacitat temporal de la persona treballadora.

b) Descans per maternitat, paternitat o adopció.

c) Descans per risc durant l’embaràs.

d) En el supòsit que la treballadora es vegi obligada a abandonar temporalment el seu lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere.

e) Privació de llibertat.

f) Excedències.

g) Cas fortuït i força major temporal.

h) Suspensió de sou i feina per causes disciplinàries.

2. En finalitzar el termini de suspensió del contracte, la persona treballadora té dret a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l’empresa, llevat que s’indiqui expressament el contrari.

Article 35

Incapacitat temporal

El contracte de treball queda en suspens mentre la persona treballadora es trobi en situació de baixa mèdica, ja sigui per causa de malaltia ja sigui per causa d’accident de treball.

El termini de suspensió per incapacitat total transitòria es computa sempre a efectes del càlcul d’antiguitat a l’empresa i, a efectes de meritar vacances, es computa de la manera següent:

a) En el supòsit de baixa mèdica per causa d’accident de treball, es computa tot el període.

b) En el supòsit de baixa mèdica per causa de malaltia, no es computa cap període de baixa mèdica que sigui superior a quatre mesos en una anualitat natural.

Article 36

Descans per maternitat

1. La relació laboral queda en suspens durant 16 setmanes per causa de descans de maternitat. En cas de part múltiple el període s’amplia en dues setmanes més per cada fill.

2. Aquest període de descans per maternitat pot iniciar-se a elecció de la mare, des de la mateixa data del part o durant les quatre setmanes immediatament anteriors a aquesta data. No obstant això, si durant les quatre setmanes immediatament anteriors a la data del part la mare hagués de fer descans per prescripció facultativa, es comença a comptabilitzar el període de descans per maternitat a partir de la data del part, i el temps anterior es computa com a baixa per malaltia. En el cas de part prematur, el període que va entre el part efectiu i la data inicialment prevista per al part es computa com a baixa per malaltia.

3. A partir de la sisena setmana a comptar de la data del part, o de la data en què hauria hagut de tenir lloc, en cas de part prematur, el pare pot, si així ho decideixen els progenitors, substituir la mare i gaudir de la resta del descans de maternitat del qual pot gaudir la mare, de manera ininterrompuda.

4. En aquest supòsit, abans d’iniciar-se el període de descans per maternitat o durant el mes posterior a la data del part, tant la mare com el pare han de notificar per escrit, a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen, aquesta previsió, que únicament pot fer-se efectiva amb la certificació mèdica que la reincorporació de la mare al seu lloc de treball no comporta cap perill o risc per a la seva salut.

5. En cas de mort de la mare, el pare automàticament i sense cap notificació prèvia, pot fer ús de la totalitat o de la part que resti del període de descans per maternitat.

6. El termini de suspensió per maternitat computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.

68/362

Article 37

Descans per adopció

1. La relació laboral queda en suspens durant 16 setmanes ininterrompudes per causa de descans per adopció, i en cas d’adopció múltiple el període s’amplia dues setmanes més per cada fill adoptat.

2. Poden gaudir d’aquest període de descans, indistintament, el pare o la mare adoptants, de forma simultània o successiva, sempre en períodes ininterromputs i sense que la durada total conjunta del període de descans pugui superar el període previst.

3. Abans d’iniciar-se el període de descans per adopció, tant la mare com el pare adoptants han de notificar per escrit com es distribuirà el període de descans per adopció a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen.

4. El període de descans per adopció s’aplica a tots els casos d’adopcions, tant nacionals com internacionals, excepte si l’adoptat és el fill d’un dels adoptants.

5. El període de descans per adopció es comença a comptar:

a) En el cas d’una adopció nacional, a partir de la data de notificació de l’aute del batlle que pronuncia la preadopció, o, si és el cas, l’adopció directa.

b) En el cas d’una adopció internacional, a partir de la data de notificació del document oficial que pronuncia l’adopció atorgat per l’autoritat competent del país d’origen de l’adoptat.

6. El termini de suspensió per adopció computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.

Article 38

Descans per paternitat

1. La relació laboral queda en suspens durant dues setmanes per causa de descans per paternitat. Aquest període de descans, que pot ser per naixement o adopció, només pot gaudir-lo el pare.

2. Abans d’iniciar-se el període de descans per paternitat, el pare ha de notificar per escrit a l’empresa en la qual presta serveis el període en què vol fer ús d’aquest dret. L’empresa ha de notificar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social que l’assegurat vol fer ús d’aquest dret.

3. El període de descans per paternitat pot gaudir-se, a l’elecció del pare, o bé des del dia següent a la finalització del període de tres dies regulat a l’article 72 o des del moment en què el període per adopció es comença a comptar, o bé a partir del dia següent en què la mare hagi finalitzat el seu període de descans per maternitat.

4. El termini de suspensió per paternitat computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.

Article 39

Descans per risc durant l’embaràs

1. La relació laboral queda en suspens en el cas que la treballadora embarassada es trobi en situació de baixa mèdica per risc, degudament acreditat, durant l’embaràs.

2. Poden gaudir d’aquesta baixa mèdica les treballadores que es puguin acollir a l’apartat 3 de l’article 31, Protecció de la maternitat, de la Llei de la seguretat i la salut en el treball.

3. El període de descans per risc durant l’embaràs inclou tot el període necessari per protegir-ne la seguretat o la salut i mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc de treball anterior o un altre lloc compatible amb el seu estat.

4. El termini de suspensió per risc durant l’embaràs computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.

Article 40

Decisió de la treballadora víctima de violència de gènere

1. La relació laboral queda en suspens fins a un màxim de tres mesos en el cas que la treballadora sigui víctima de violència de gènere. Aquest termini pot ser ampliat per decisió de l’autoritat judicial competent.

69/362

2. La treballadora ha de notificar en el termini de tres dies naturals a l’empresari, directament o per persona interposada, la seva absència al treball a causa de ser víctima de violència de gènere.

3. L’empresari pot sol·licitar la justificació d’aquesta situació mitjançant l’aportació dels documents que es determinin reglamentàriament.

4. Aquest termini de suspensió computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.

Article 41

Privació de llibertat

La relació laboral queda en suspens en cas que la persona treballadora sigui privada de llibertat fins que es pronunciï una sentència condemnatòria ferma.

El treballador ha de notificar en el termini de tres dies naturals a l’empresari, directament o per persona interposada, la seva absència al treball a causa de detenció.

El termini de suspensió no computa a efectes de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.

Article 42

Excedències

1. Excedència per tenir cura d’un fill o per acolliment familiar

La persona treballadora que faci més de dos anys que està al servei de l’empresa té dret a demanar i obtenir una excedència per causa del naixement, adopció d’un fill o per causa d’acolliment familiar. L’empresari està obligat a atorgar l’excedència per una durada mínima de tres mesos i màxima d’un any.

Aquesta excedència s’equipara a la suspensió a què fa referència l’article 34, a l’efecte de la reincorporació.

La notificació s’ha de fer dins els sis mesos anteriors o posteriors al naixement, l’adopció o l’acolliment, amb un avís previ amb una antelació mínima d’un mes.

No és necessari l’avís previ en el supòsit que, per defunció del cònjuge, la persona treballadora hagi d’ocupar-se de l’infant nascut, adoptat o acollit.

El termini d’excedència no computa a efectes de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.

2. Excedències pactades

També es poden pactar de mutu acord excedències per altres motius.

En aquests supòsits el temps d’excedència, els efectes en relació amb les vacances i el càlcul d’antiguitat s’han de fixar per escrit.

Article 43

Cas fortuït i força major temporal

1. El contracte laboral queda en suspens quan ho imposa una raó de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment la continuació de l’activitat de l’empresa per un període superior a 48 hores i inferior a tres mesos amb l’acord del Departament de Treball.

2. Als efectes d’aquest Codi s’entén per cas fortuït i força major l’obstacle imprevist o previsible però inevitable, malgrat haver actuat amb la diligència deguda.

3. L’empresa, en el termini màxim de 3 dies hàbils des del moment en què s’iniciï, ha de notificar al Departament de Treball la suspensió del contracte per motiu de cas fortuït o força major. El Departament de Treball, en el termini de cinc dies hàbils, ha de dictaminar sobre la procedència o improcedència de la mesura. Contra la resolució del Departament de Treball pot interposar-se recurs davant el Govern, d’acord amb les disposicions previstes al Codi de l’Administració.

4. El termini de suspensió no computa a efectes de vacances.

Capítol vuitè. Prestació de treball

Article 44

70/362


L’objecte del treball pot consistir en la realització d’una tasca dins un horari prefixat o bé en la realització d’una obra o servei concrets, i no pot ser contrari a l’ordre públic.

Tant l’empresari com el treballador han d’observar les disposicions de seguretat i salut en el treball, d’immigració, quan sigui el cas, i han d’indemnitzar-se recíprocament pels danys i perjudicis que s’ocasionin voluntàriament o per imprudència en les quanties que fixi la jurisdicció corresponent.

Capítol novè. Prestació de la persona treballadora


Article 45

Drets de la persona treballadora

En l’execució del contracte la persona treballadora té dret a desenvolupar el seu treball en igualtat de condicions respecte dels altres treballadors sense patir cap tipus de discriminació, a treballar amb les degudes mesures de seguretat i d’higiene per a la seva vida i la seva integritat física i moral, a la promoció en el treball, a la formació, a la dignitat, a la intimitat, a afiliar-se a un sindicat o a una associació professional o a no fer-ho, a defensar els seus interessos econòmics i socials en la forma que regulin les lleis, i al salari i altres avantatges establerts per aquest Codi.

Article 46

Obediència i diligència

La persona treballadora ha de prestar els seus serveis obrant de conformitat amb les instruccions donades per l’empresa o els seus representants i amb la diligència deguda.

La persona treballadora pot negar-se a executar les ordres donades per l’empresa quan siguin contràries a la llei, quan constitueixin un incompliment a les mesures de seguretat i salut en el treball i quan signifiquin una exposició a un risc superior al que sigui inherent a l’exercici de la seva professió.

Article 47

Permanència per formació

1. En el cas que l’empresa doni una formació a la persona treballadora, es pot pactar expressament l’obligació de romandre a l’empresa durant un cert període de temps, una vegada adquirida la formació i/o superada la prova que ho acrediti. L’esmentat període de temps no pot ser superior a dos anys.

2. La indemnització per l’incompliment de l’obligació de permanència ha de pactar-se expressament, sempre per escrit, sense que pugui ser superior a l’import de les despeses de formació, i s’ha de preveure una gradació proporcional de la sanció d’acord amb el període de permanència.

3. S’exclou expressament d’aquest article la formació obligatòria rebuda per les persones treballadores en matèria de seguretat i prevenció de riscos laborals, en aplicació del que disposa la Llei de la seguretat i la salut en el treball.

4. S’entén per despeses de formació, als efectes del que preveu el present article, el cost dels cursos de formació, dietes, pernoctacions, desplaçaments i el cost de les hores invertides en la formació fora dels horaris laborals i que hagin estat retribuïdes com hores ordinàries de treball.

5. Si la persona treballadora incompleix l’obligació de permanència pactada, l’empresa pot descomptar de la quitança l’import que resulti d’aplicar la gradació proporcional.

Article 48

Prohibició de competència

Durant l’execució del contracte la persona treballadora ha de guardar fidelitat a l’empresa i no competir-hi ni directament ni treballant per a una altra empresa del mateix ram d’activitat, llevat d’autorització expressa.

71/362

Quan la prestació de la persona treballadora consisteixi en tasques de direcció i organització o altres que per la seva natura comportin l’adquisició de coneixements l’aplicació posterior dels quals pot comportar un perjudici per a l’empresa, es pot pactar en el moment de formalitzar el contracte o en un moment posterior, sempre per escrit, la no-competència de la persona treballadora, un cop acabada la relació laboral, fins a un període màxim de tres anys mitjançant el pagament de la prima de no-competència corresponent o acordant una quantitat que s’haurà de satisfer transcorregut el termini de no-competència fixat.

En cas d’incompliment de la persona treballadora, l’empresa pot reclamar la part proporcional de la prima percebuda indegudament. Aquesta obligació, però, no és aplicable en el cas de contractes que s’hagin resolt per motius imputables a l’empresa.

Article 49

Treball en exclusiva

Es pot pactar la dedicació exclusiva a l’empresa, mentre duri la relació laboral, amb prohibició que la persona treballadora treballi per a una altra empresa o autònomament. En aquest cas s’ha de fer constar la compensació econòmica adequada que es pacti per la dita exclusivitat, que, com a prima d’exclusivitat, té la consideració de salari.

Article 50

Sistema de classificació professional i categoria professional dels treballadors

1. El sistema de classificació professional es fixa per conveni col·lectiu del sector o de l’empresa. A manca de conveni el reglament intern de l’empresa pot establir un sistema de classificació professional.

2. El contracte de treball determina la categoria professional del treballador. La persona treballadora ha de realitzar la seva tasca d’acord amb la classe de treball i la categoria professional per a la qual ha estat contractada. A manca de definició expressa de la classe o categoria de treball, es té en compte el treball realitzat fins a la data per la persona treballadora.

3. No es pot canviar la classe de treball sense el consentiment exprés de la persona treballadora, excepte en supòsits extraordinaris o d’urgència.

4. El canvi de la categoria professional en l’empresa, dins la mateixa classe de treball, que comporti una variació de salari no es pot efectuar en perjudici de la persona treballadora sense el seu acord exprés.

5. És nul el pacte per mitjà del qual la persona treballadora accepta anticipadament el canvi futur i unilateral de classe o de categoria amb reducció del salari.

Article 51

Lloc de treball

Llevat de pacte escrit i exprés, el lloc de la prestació és fix, excepte en els contractes la natura dels quals obliga a la prestació del servei en diferents llocs alternativament o successivament, i també en el cas de trasllat del servei o de la indústria a un altre local.

Article 52

Seguretat i salut en el treball

1. La persona treballadora té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball i, ensems, té l’obligació de realitzar la seva tasca d’acord amb la normativa vigent en la matèria.

2. L’incompliment de les obligacions en matèria de prevenció de riscos per part de la persona treballadora té la consideració d’incompliment laboral de caràcter lleu, greu o molt greu, segons les circumstàncies, als efectes previstos en el títol III.

3. L’incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l’empresa de les seves obligacions de garantir la seguretat i la salut de la persona treballadora, de conformitat amb la normativa vigent en la matèria, pot donar lloc al desistiment justificat de la persona treballadora previst a l’article 97.

Article 53

72/362

Invencions

Les invencions de servei realitzades per la persona treballadora en compliment del seu contracte pertanyen a l’empresa, però si l’aportació personal a la invenció i la seva importància excedeixen el contingut implícit o explícit del contracte, la persona treballadora inventora té dret a una gratificació suplementària. Les invencions d’explotació obtingudes pels treballadors gràcies a coneixements adquirits en l’empresa o mitjançant l’ús de tecnologia de l’empresa poden ser apropiades per l’empresari, que ha de gratificar la persona treballadora amb una compensació econòmica justa fixada tenint en compte la importància de l’invent i els mitjans i els coneixements facilitats per l’empresa i les aportacions pròpies de la persona treballadora.

La gratificació esmentada es considera salari i ha de declarar-se a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Les altres invencions són propietat de la persona treballadora. Es presumeix que els drets d’explotació d’una obra literària, artística o científica creada pels treballadors durant la relació laboral i en virtut de la relació laboral se cedeixen a l’empresari llevat de pacte exprés. Els drets morals o personals són intransmissibles.

Secció segona. Temps de la prestació

Article 54

Temps de treball efectiu

1. La durada del treball s’entén de treball efectiu, exclòs el temps emprat en els canvis d’indumentària i les interrupcions destinades al descans o als àpats, quan la persona treballadora no tingui obligació de romandre en el lloc de treball i pugui disposar lliurement del temps destinat a aquesta finalitat. Les interrupcions de caràcter ocasional, connexes al procés tècnic de producció, es consideren treball efectiu.

2. El temps de presència que comporti l’obligació de la persona treballadora de romandre en el lloc de treball, encara que circumstancialment no realitzi cap tasca, es computa com a temps de treball efectiu.

Article 55

Temps de treball a disposició de l’empresa

1. El temps esmerçat per la persona treballadora fora del lloc de treball a disposició de l’empresa ja sigui mitjançant guàrdies localitzables, ja sigui mitjançant un altre sistema, no es considera temps de treball efectiu als efectes del còmput de la jornada legal de treball.

2. El temps de disposició s’ha de pactar expressament, per escrit, en el contracte i es remunera amb una prima que en cap cas no pot ser inferior al 25% del salari fix pactat per la jornada legal de treball. Aquesta prima de temps a disposició de l’empresa té, a tots els efectes, la consideració de salari variable.

3. El temps efectivament treballat durant el període de treball a disposició de l’empresa computa a tots els efectes com a jornada legal de treball.

Article 56

Desplaçaments

Els desplaçaments efectuats a causa del treball durant la jornada laboral es computen com a treball efectiu.

Tots els desplaçaments que es facin durant la jornada laboral s’han de fer amb el vehicle de l’empresa, i si es fan amb el vehicle de la persona treballadora, l’empresari ha de satisfer-li les compensacions que s’hagin pactat.

Llevat que s’estipuli en el contracte o que sigui usual en la classe de treball, el temps emprat per desplaçaments del domicili al lloc de treball no es considera treball efectiu.

Article 57

Jornada de treball

1. Jornada legal ordinària

En totes les empreses públiques o privades, siguin de la natura que siguin, la jornada legal ordinària de treball per als treballadors assalariats és de 40 hores setmanals de treball efectiu.

73/362

Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per a la persona treballadora, que pugui establir-se per disposició legal o bé per conveni entre l’empresa i la persona treballadora.

L’empresa pot ordenar modificacions de l’horari de treball per raons tècniques, organitzatives o productives amb un preavís de quinze dies.

2. Exclusions

Resten exclosos del règim de jornada legal establert, de les jornades especials en còmput anyal de l’article 58, de les obligacions de control que disposa l’article 63 i del règim de descans diari de l’article 64:

a) Els directors o gerents, i en general, els càrrecs de confiança de les empreses, els quals per la natura de llur treball no poden estar subjectes a una estricta limitació de la jornada. Han de respectar, però, el descans setmanal mínim d’una jornada completa.

S’entén per personal directiu o càrrec de confiança el que exerceix facultats decisòries plenes en l’àmbit de l’activitat empresarial concreta que se li encomana i ocupa un lloc de treball caracteritzat per la llibertat d’actuació, la plena responsabilitat i la remuneració.

b) Les persones empleades en el servei domèstic, els vigilants de nit i el servei de porteria quan tinguin fixat el seu domicili en el mateix lloc de treball, que han de respectar, però, el descans setmanal mínim d’una jornada completa.

Article 58

Còmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball

1. En el supòsit que la natura del treball o del sector d’activitat econòmica no permeti una distribució uniforme de la jornada, la distribució horària setmanal pot ser variada, per conveni col·lectiu d’empresa o de sector. En aquest cas es fa el còmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball ordinària.

2. L’aplicació de la jornada legal ordinària en còmput trimestral, semestral o anyal requereix que la mitjana calculada sobre aquest període no sobrepassi les 40 hores ordinàries setmanals, que la durada màxima diària no sobrepassi les 12 hores, que el màxim d’hores treballades durant la setmana no sobrepassi les 60 hores, que es respecti el descans diari de 12 hores entre jornades i que hi hagi, almenys, una jornada completa de descans setmanal.

3. La distribució irregular de la jornada laboral mitjançant el còmput de la jornada exigeix la planificació prevista del temps de treball i de descans i el temps de compensació de les hores extraordinàries que s’hagin treballat en els períodes de màxima activitat, mitjançant la planificació prèvia del temps de descans compensatori en les setmanes o els dies que es prevegi que minvarà l’activitat de l’empresa, de manera que, al final de del trimestre, del semestre o de l’any, la mitjana d’hores treballades per qualsevol assalariat sigui la mateixa que les que són exigibles en jornada legal ordinària de 40 hores setmanals i, ensems, es faciliti la conciliació de la vida laboral i familiar.

4. La persona treballadora té dret a percebre mensualment el salari fix convingut.

5. Qualsevol modificació de la planificació horària prevista s’ha de comunicar amb una anticipació mínima de vuit dies naturals, de conformitat amb el que preveu l’article 63.

6. A més de la planificació prevista, l’aplicació del còmput de la jornada de treball exigeix un control del temps efectivament treballat i del descans compensatori gaudit per cadascun dels treballadors, mitjançant l’anotació, actualitzada mensualment, en el compte d’hores personal previst a l’article 63.

En el compte d’hores mensual s’han d’anotar i actualitzar: en el ròssec negatiu, les hores en què es redueixi la jornada setmanal que es consideren hores degudes per la persona treballadora, i en el ròssec positiu, les hores en què s’ampliï la jornada de treball. Les hores treballades en excés eixuguen les hores degudes, si n’hi ha. Si no n’hi ha, o bé si ja s’han compensat, les hores treballades de més es consideren degudes per l’empresa.

7. Si en el moment de finalitzar el període de referència en què es realitza el còmput o en cas d’extinció de la relació laboral la persona treballadora té un ròssec negatiu d’hores, és a dir, deu hores, l’empresa no les pot acumular per al següent període ni, en cas d’extinció de la relació laboral, descomptar-les de la quitança, excepte si la relació laboral s’extingeix per voluntat del treballador.

8. Si la persona treballadora es troba amb un ròssec positiu en el moment de l’extinció de la relació laboral, l’escreix d’hores que excedeixen la jornada ordinària es retribueix com a hores extraordinàries, dividint l’escreix per terços i retribuint cada terç amb l’increment que correspongui de conformitat amb el que preveu l’article 63.

74/362

9. En els períodes en què el contracte de treball es troba en suspens es computa la jornada legal ordinària de 40 hores setmanals.

10. En còmput anyal, la durada màxima anual de la jornada laboral és de mil vuit-centes hores. La jornada anyal s’ajusta, augmentant o disminuint, en funció de les hores laborals que siguin exigibles en jornada legal ordinària segons s’escaiguin els dies festius de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables del calendari laboral en vigor i sempre respectant les normes i els límits legals en matèria de temps de treball i de descans.

11. El còmput anyal s’estableix prenent sempre com a base l’any natural. En les relacions laborals que no totalitzin un any natural sencer, per establir el nombre d’hores exigibles en jornada legal es té en compte la mitjana de la jornada legal exigible durant el període treballat corresponent.

12. S’exceptuen del règim de jornada màxima diària establert a l’apartat 2 les persones treballadores del Servei Andorrà d’Assistència Sanitària i de la Creu Roja Andorrana.

Article 59

Inclemències del temps

1. L’empresa pot establir la suspensió del contracte per a les activitats que no es poden desenvolupar puntualment a causa de les inclemències del temps i abonar als treballadors afectats el total de salaris corresponents a les hores perdudes per aquest motiu, que es poden recuperar repartint-les entre els dies laborables de les setmanes següents, dins d’un període màxim de tres mesos.

En tot cas, per a la recuperació no es pot dedicar més d’una hora per dia, i en total no es poden sobrepassar les 45 hores setmanals. Les hores que excedeixin la 45a hora setmanal es paguen com a extraordinàries.

Per tenir dret al cobrament del salari, els treballadors s’han de presentar al centre de treball a les hores fixades com a inici de la jornada laboral, excepte si l’empresa indica el contrari mitjançant una comunicació escrita.

2. Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si l’empresa disposa d’altres centres de treball o d’altres llocs de treball en el mateix centre no afectats per les inclemències atmosfèriques no pot establir la suspensió del contracte i, mentre duri la situació, pot:

a) Desplaçar els treballadors que no poden dur a terme les seves activitats a altres centres de treball.

b) Encomanar altres activitats que no hagin resultat afectades per les inclemències del temps en el mateix centre de treball o en un altre centre de treball, encara que s’hagin de fer feines diferents de les habituals.

3. No es consideren incloses en aquest article les suspensions de feines per temps indefinit motivades per les circumstàncies climatològiques que impedeixen la realització de treballs en determinades zones durant èpoques concretes de l’any.

Article 60

Contracte de treball a temps parcial

El contracte de treball a temps parcial s’ha de formalitzar per escrit, i s’hi han de fixar els dies naturals i les hores en què la persona treballadora ha de prestar els seus serveis.

Es considera nul tot pacte en què la persona treballadora accepti en el moment de la formalització del contracte qualsevol canvi unilateral d’horari per part de l’empresa.

Article 61

Hores extraordinàries

Les persones treballadores majors de 18 anys i l’empresa poden pactar el treball en hores extraordinàries fins a un màxim de 2 hores diàries, de 15 hores en una setmana, de 50 hores en un mes i de 426 hores en un any quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan hi hagi manca de personal suficient en l’empresa per assegurar torns amb la jornada legal ordinària.

b) En cas d’augment temporal de l’activitat empresarial a causa de la situació del mercat.

c) En supòsits extraordinaris o de força major.

Resta prohibit el treball en hores extraordinàries als menors de 18 anys i a les dones embarassades o durant el període d’alletament.

75/362

La iniciativa del treball en hores extraordinàries correspon a l’empresa, i la lliure acceptació o denegació, llevat de supòsits extraordinaris o de força major, correspon a la persona treballadora.

És nul el pacte que impliqui la renúncia de la persona treballadora al seu dret d’acceptar o refusar la prestació d’hores extraordinàries.

Article 62

Còmput de les hores extraordinàries

1. El còmput de les hores extraordinàries s’efectua prenent com a base la jornada legal ordinària de 40 hores setmanals. En els contractes de treball a temps parcial es pren com a base la jornada fixada contractualment.

2. Cada hora extraordinària treballada dóna dret a la persona treballadora a un increment del seu salari base que es determina per conveni col·lectiu. A manca de conveni col·lectiu, es paguen de la manera següent:

a) Les quatre primeres hores extraordinàries setmanals s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 25 per cent del salari horari.

b) Les quatre hores extraordinàries setmanals següents s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 50 per cent del salari horari.

c) Les hores extraordinàries que sobrepassin les vuit hores setmanals s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 75 per cent del salari horari.

L’empresa, amb l’acord previ de la persona treballadora, pot no satisfer en metàl·lic l’import de les hores extraordinàries i compensar-les amb hores de temps festiu, amb els mateixos increments, dins dels tres mesos següents.

3. En cas que el contracte estigui establert prenent com a base la jornada especial per còmput anyal, les hores extraordinàries realitzades a la fi del període es retribueixen d’acord amb el conveni col·lectiu. A manca de conveni col·lectiu, es divideixen en tres parts i se satisfan amb un increment que, com a mínim, ha de ser d’un 25 per cent el primer terç, d’un 50 per cent el segon terç i d’un 75 per cent el darrer terç.

Article 63

Planificació horària i compte d’hores

1. Totes les empreses han de tenir en un lloc visible per als treballadors el pla de treball horari de cadascun o de cada torn de servei, que fixa les hores de treball que s’han de realitzar i el temps de descans o d’àpats, i un compte d’hores, on s’inscriuen les hores extraordinàries i els dies festius del calendari laboral treballats, les vacances fetes, les absències justificades i no justificades i la manca de puntualitat en el treball. En els supòsits d’aplicació d’un còmput horari previst a l’article 58, les empreses han d’exposar en un lloc visible el pla horari previst i anotar el practicat en el compte d’hores.

2. Els treballadors han de signar almenys una vegada al mes el compte d’hores com a mostra de conformitat, i han de ser informats de manera clara i amb un mínim de vuit dies naturals d’antelació, excepte en els supòsits de modificació de torns per causa de baixa de treballadors o altres causes de força major, de qualsevol modificació d’horaris, de manera que es respecti la seva vida privada i familiar.

3. Queden exclosos de les obligacions establertes en aquest article el servei domèstic, el servei de porteria amb residència al mateix edifici i els treballs del sector agrícola i ramader que estiguin formalitzats per escrit.

Secció tercera. Descans

Article 64

Descans diari

En les jornades diàries superiors a 6 hores, la persona treballadora té dret a una interrupció o un descans d’una durada mínima de mitja hora.

Entre dues jornades de treball successives hi ha d’haver un descans mínim de 12 hores.

Article 65

76/362

Descans setmanal

1. La persona treballadora té dret, com a mínim i en tots els casos, a una jornada completa de descans setmanal, que és obligatòria i irrenunciable.

2. El període de descans setmanal és fix i només pot ser modificat d’acord entre les parts, excepcionalment per raons extraordinàries o de força major o, per motius d’organització de l’empresa, avisant amb una antelació mínima de tres mesos sempre que no es produeixin més de dos modificacions l’any.

Article 66

Festes laborals

Els treballadors tenen dret als dies festius del calendari laboral degudament remunerats, d’acord amb les disposicions vigents en cada moment i els usos i costums de cada sector.

Ultra els dies esmentats, per conveni entre les parts, en el cas que hi hagi un o dos dies laborals entre festius es poden considerar els dits dies com a festius, i el treballador ha de recuperar el temps de treball amb l’ampliació corresponent d’horari els dies posteriors o anteriors. En tot cas, per a la recuperació s’ha de respectar el dia de descans setmanal obligatori i la durada màxima diària ordinària de treball no pot excedir les 10 hores.

En el supòsit de treball en llocs diferents, alternatius o successius, correspon a l’empresa fixar els dies festius parroquials que pot fer la persona treballadora, tenint en compte la seu social de l’empresa o el lloc de treball de la persona treballadora.

En qualsevol cas, el total anual de dies festius parroquials no pot ser inferior al nombre mínim de dies festius fixats pel comú on es troba radicada l’empresa.

Secció quarta. Vacances anuals

Article 67

Dret a vacances remunerades

Tota persona assalariada té dret a gaudir d’unes vacances anuals remunerades.

Article 68

Obligatorietat de les vacances

Llevat del supòsit de resolució de la relació laboral, cas en el qual s’han de satisfer amb la quitança, la realització efectiva de les vacances és obligatòria, i no s’hi pot renunciar.

Article 69

Temps de gaudiment

Les vacances remunerades obligatòries són d’un mínim de 30 dies naturals per any, o bé d’un nombre inferior de dies corresponent al menor temps de relació laboral amb l’empresa.

El període de vacances ha d’iniciar-se en un dia que sigui laborable per a la persona treballadora i, a partir d’aquesta data, es compten com a dies de vacances tots els dies naturals del període de vacances realitzat.

Article 70

Determinació del període

1. El període anyal de vacances es fixa per conveni col·lectiu d’empresa o per acord entre la persona treballadora i l’empresa. A manca de conveni o acord, correspon a l’empresa fixar el període anyal de vacances, d’acord amb les necessitats i l’organització de l’empresa.

2. Per conveni col·lectiu d’empresa o per acord entre l’empresa i la persona treballadora, les vacances es poden fraccionar. En tot cas, els fraccionaments no poden sobrepassar la meitat de les vacances que corresponen a la persona treballadora, de manera que realitzi l’altra meitat de forma continuada.

77/362

3. El període de vacances que correspongui a cada treballador ha d’inscriure’s en el pla horari amb una antelació mínima de 45 dies naturals. El període fixat per a les vacances no pot ser modificat llevat d’acord entre la persona treballadora i l’empresa.

4. Les vacances s’han de realitzar dins l’any natural o, excepcionalment, durant el primer trimestre de l’any següent.

5. En els contractes de durada determinada dirigits a campanyes o de temporada i fixes discontinus de fins a sis mesos, es pot pactar que les vacances es retribuiran en la quitança en el moment de la finalització de la relació laboral.

6. Quan la persona treballadora no tingui encara dret a efectuar la totalitat dels dies de vacances en el moment en què l’empresa tanca habitualment amb aquesta finalitat, els dies efectuats de vacances que no li corresponguin es consideren un crèdit per al treball futur. En el supòsit que la relació laboral es resolgui, l’empresa té dret a descomptar de la quitança els dies de vacances pagats de més.

7. En el supòsit que el contracte es trobés suspès per baixa mèdica durant tot o part del període de gaudiment de les vacances, l’empresa ha de traslladar el període de vacances no gaudit a un altre moment en què la persona treballadora es trobi d’alta.

8. En el supòsit que el contracte es trobés suspès per baixa de maternitat, paternitat o adopció durant tot o part del període de gaudiment de les vacances, l’empresa ha de traslladar el període de vacances no gaudit a un altre en què la persona treballadora es trobi d’alta, encara que s’hagi exhaurit l’any natural o el primer trimestre de l’any següent al que correspongui.

Article 71

Retribució de les vacances

Per a la retribució de les vacances es té en compte el salari fix i el variable segons el que preveu l’article 82.

Article 72

Permisos retribuïts

La persona treballadora té dret a absentar-se del lloc de treball, percebent la totalitat del salari base, per les causes i durant els terminis següents:

a) Durant els nou mesos següents a la data del part el progenitor que alimenti el seu fill està autoritzat a absentar-se del seu treball amb aquesta finalitat durant dues hores diàries que es poden distribuir en dos períodes d’una hora cada un o, a demanda de la persona treballadora poden ésser consecutives en cas que hi hagi raons que ho justifiquin. En cas de fills bessons, la interrupció és de tres hores.

b) Deu dies naturals en el cas de matrimoni, que s’ha de notificar amb una antelació de 45 dies; tres dies naturals en els casos de mort del cònjuge, d’ascendents, descendents o familiars fins al segon grau, tant propis com del cònjuge; tres dies naturals també en cas d’infantar l’esposa o d’adopció; dos dies en cas de malaltia greu del cònjuge, d’ascendents, descendents o familiars fins al segon grau.

c) Un dia en cas de canvi de domicili, dins un any natural.

d) El temps necessari perquè la persona treballadora pugui complir les obligacions cíviques o socials imposades per la llei o reconegudes pel costum.

e) Sis dies o dotze mitges jornades dins un any natural perquè la persona treballadora pugui assistir als exàmens o a les proves que hagi de realitzar per motius de formació relacionada amb la feina. En aquest cas l’absència s’ha de notificar amb una antelació mínima d’una setmana.

En els supòsits compresos als apartats a), b) i e), l’empresa pot exigir el certificat justificatiu corresponent.

Article 73

Permisos no retribuïts

La persona treballadora té dret a absentar-se del treball, sense percebre, però, el salari, i ho ha de notificar prèviament a l’empresa, per les causes i durant els terminis següents:

a) Cinc dies naturals complementaris en el cas de matrimoni, que s’ha de notificar amb una antelació de 45 dies; dos dies naturals complementaris en els casos de mort del cònjuge, d’ascendents, descendents o familiars fins al

78/362

segon grau, o d’infantar l’esposa; dos dies naturals complementaris en cas de malaltia greu del cònjuge, d’ascendents, descendents o familiars fins al segon grau.

b) Dos dies o quatre mitges jornades dins un any natural per assumptes de caràcter personal. En aquest cas l’absència s’ha de notificar amb una antelació mínima d’una setmana.

c) Quatre dies o vuit mitges jornades dins un any natural per assistir als exàmens o a les proves que la persona treballadora hagi de realitzar per motius de formació. En aquest cas l’absència s’ha de notificar amb una antelació mínima d’una setmana i l’empresa pot exigir el certificat justificatiu corresponent.

Capítol desè. Prestació de l’empresa


Article 74

Prestació de l’empresa

L’empresa està obligada a pagar puntualment el salari, a donar ocupació efectiva als treballadors en les condicions, el lloc i el temps convinguts, a abstenir-se de dir qualsevol cosa o fer qualsevol acte que ofengui la dignitat dels treballadors o que obstaculitzi el desenvolupament lliure de la seva personalitat, a complir la normativa d’immigració i les mesures de seguretat i salut en el treball pertinents, i en tot cas, les mesures establertes per l’OIT.

En el moment de satisfer el salari, de donar instruccions, d’organitzar el treball o de proveir els treballadors dels mitjans necessaris per al desenvolupament de la tasca, l’empresa ha de respectar els principis d’igualtat i de no-discriminació i proveir tots els treballadors del material adequat per a la tasca que han de fer.

L’empresa té un deure especial de protecció i ha de tenir coneixement del lloc i de les condicions de treball, i assegurar-se que la feina es desenvolupa de forma segura per als treballadors i formar-los sobre la normativa de seguretat que han de respectar.

Article 75

Poder de direcció

L’empresari té la facultat d’organitzar el treball a l’empresa, dictant els reglaments interns necessaris i les ordres o les instruccions adequades als treballadors i ho ha de fer sempre seguint els principis d’igualtat de tracte, de prohibició de l’arbitrarietat i de no-discriminació.

En ordenar els treballs, l’empresa ha d’assegurar-se que la persona treballadora coneix el risc existent en la seva feina i ha d’assignar les tasques tenint en compte la seva edat i les seves qualitats així com la seva capacitat psíquica i física per desenvolupar-les sense perill per a la seva salut o integritat, la dels altres treballadors i treballadores o la de terceres persones. Aquest precepte s’ha d’observar especialment en cas de treballadores embarassades o en període d’alletament. La feina d’aquestes treballadores està subjecta, endemés, a les prohibicions per desenvolupar treballs perillosos establertes a l’article 24.3 per als menors de 18 anys i s’ha d’adequar al seu estat de conformitat amb el que preveu la Llei de la seguretat i la salut en el treball.

Si, per la seva natura, la feina no s’ha d’executar en llocs diferents, alternatius o successius, l’empresa té dret a canviar la persona treballadora de lloc de treball per motius d’organització o per manca de personal, sempre que el canvi de lloc no afecti la dignitat de la persona treballadora ni comporti una reducció important de la seva responsabilitat o del càrrec que exerceix en l’empresa. El canvi de lloc de treball no pot comportar una reducció salarial, llevat que hi hagi un acord exprés amb la persona treballadora.

Secció segona. Salari

Article 76

Salari

79/362

1. Es considera salari la remuneració que l’empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis. També tenen la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècie, llevat de les liberalitats de l’empresa.

2. El salari global està integrat pel salari fix i el salari variable.

3. No tenen la consideració de salari les propines o gratificacions dels clients de l’empresa als treballadors. Tampoc no es consideren salari les dietes i les despeses de viatge.

Article 77

Classes de salari

1. Es considera salari fix el corresponent a la jornada legal ordinària de treball, o en el cas de jornada reduïda per contracte, a les hores ordinàries de treball.

El salari fix no pot ser inferior al salari base que fixa el conveni col·lectiu per a cada categoria professional, i a manca de conveni col·lectiu al salari mínim interprofessional d’acord amb el que s’estableix a l’article 78.

2. Es considera salari variable la retribució addicional o complementària com a pagues extraordinàries, hores extraordinàries, comissions, plus de transport o primes d’antiguitat, de puntualitat, de torn, de disponibilitat, de nocturnitat o altres.

3. El salari es pot pactar:

a) Per unitat de temps: horari, diari, setmanal, quinzenal o mensual.

b) Per unitat d’obra. La contractació que comporti el pagament del salari per unitat d’obra s’ha de fer per escrit, en què s’han de fixar els criteris objectius per determinar-lo.

c) Salaris mixtos. Es pot pactar un salari mixt per unitat de temps i per unitat d’obra, mitjançant primes, incentius o comissions, però s’ha de fer per escrit.

Article 78

Salari mínim interprofessional

1. El salari mínim interprofessional és la remuneració o el guany per unitat horària que l’empresa ha de satisfer obligatòriament a la persona treballadora en tots els supòsits, fins i tot en els contractes en què s’hagi pactat un salari per unitat d’obra o un salari mixt.

2. El Govern fixa periòdicament, com a mínim un cop a l’any, el salari mínim interprofessional.

3. El salari mínim interprofessional no es pot embargar, llevat que el deute que origina l’embargament provingui de l’impagament d’una pensió alimentària.

Article 79

Salari mínim dels menors

El salari mínim horari dels treballadors menors de 18 anys pot ser inferior al salari mínim a què es refereix l’article anterior, en els percentatges següents:

-20 per cent per als treballadors de 14 i 15 anys.

-15 per cent per als de 16 anys.

-10 per cent per als de 17 anys.

No obstant això, aquesta reducció no es pot aplicar si el menor justifica que ha fet vuit mesos de pràctica professional en la branca d’activitat en què ha estat contractat.

Article 80

Salaris en efectiu i en espècie

La pensió alimentària i l’allotjament proveït per l’empresa formen part del salari.

El seu valor en diners, que no pot ser superior al vint per cent del salari mínim, és determinat pel Govern en el moment de fixar el salari mínim.

80/362

El valor en diners que fixa el Govern a l’efecte de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es pot descomptar de l’import del salari mínim interprofessional.

Llevat del supòsit de resolució de la relació laboral, no es pot efectuar la substitució per salari en efectiu de l’habitació o la pensió alimentària sense l’acord de les parts. Si en el moment de la contractació s’havien pactat avantatges materials i la persona treballadora no desitja continuar-ne gaudint, ha de notificar a l’empresari amb un preavís de quinze dies la seva voluntat de deixar-ne de gaudir i té dret a rebre’n el valor equivalent en salari en efectiu.

El salari en espècie forma part del salari a l’hora de calcular altres aspectes retributius.

Durant la suspensió del contracte per baixa mèdica, la persona treballadora té dret a gaudir de la pensió alimentosa i de l’allotjament pactats, sempre que satisfaci a l’empresari el valor corresponent d’acord amb el que estableixi el Govern.

Article 81

Plus de nocturnitat

Llevat que per la seva pròpia natura la feina sigui nocturna, les hores treballades durant el temps comprès entre les 22 hores i les 6 hores de l’endemà tenen la consideració de treball nocturn i, excepte en els casos en què el salari s’hagi convingut per escrit tenint en compte aquesta circumstància, s’han de pagar amb un increment mínim d’un 20 per cent sobre el salari ordinari.

Article 82

Càlcul del salari

1. En els supòsits en que s’ha pactat un salari per hora, el salari fix mensual correspon a l’import resultant de multiplicar el salari horari per 40 hores i per 52 setmanes i dividir la xifra resultant entre dotze mesos. El mateix procediment s’aplica sempre que sigui possible i anàlogament a les jornades reduïdes o especials.

2. En els supòsits en que s’ha pactat un salari mensual, el salari per hora efectiva de treball correspon a l’import resultant de multiplicar el salari mensual per 12 mesos i dividir el resultat entre 52 setmanes i entre 40 hores. El mateix procediment s’aplica sempre que sigui possible i anàlogament a les jornades reduïdes o especials.

3. A efectes de retribució de vacances, compensació econòmica per comiat no causal i per comiat per causes objectives, compensació per pagament del període de preavís, si escau, i indemnització per comiat fet en forma indeguda, improcedent o injustificat, el salari per dia correspon a l’import resultant de dividir per trenta el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana dels salaris variables dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat.

Article 83

Lloc, temps i formalitats del pagament

1. Lloc del pagament. El salari s’ha de satisfer a la persona treballadora al lloc on radica l’empresa o al domicili bancari que la persona treballadora indiqui, si ho prefereix.

2. Temps per fer efectiu el pagament. El salari s’ha de satisfer seguint el principi de postremuneració, per feina realitzada, a la fi del període de pagament que s’hagi pactat sense que, en cap cas, el pagament del salari pugui tenir una periodicitat superior a un mes. L’empresa pot efectuar pagaments a compte del salari, i ha de conservar els documents acreditatius corresponents.

3. Formalitats del pagament. Sigui quina sigui la periodicitat del pagament, l’empresa ha d’entregar a la persona treballadora el butlletí de salari, en què s’han d’especificar individualment tots els conceptes retribuïts. La persona treballadora l’ha de signar i l’empresa n’ha de conservar la còpia durant un període mínim de tres anys.

En el butlletí de salari s’ha de fer esment detallat dels conceptes següents: salari fix, hores extraordinàries, primes, comissions, avantatges materials, festes laborals retribuïdes, vacances retribuïdes i qualsevol altre concepte que formi part del salari global. També cal que hi consti el descompte de la part obrera de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Sense perjudici que la prova s’aporti per altres mitjans, el butlletí de salari té valor probatori de l’existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius, i del seu import.

81/362

Secció tercera. Protecció del salari

Article 84

Pagament del salari

1. L’empresa està obligada a pagar puntualment el salari, en la forma descrita a l’article anterior, amb la periodicitat convinguda, mensual, quinzenal, setmanal o diària, i com a molt tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat.

2. L’empresa té l’obligació de satisfer el salari a la persona treballadora al lloc i amb la forma i les condicions pactades malgrat que no hi hagi contraprestació, quan aquesta manca d’activitat sigui imputable a l’empresa.

3. El retard en el pagament del salari o la liquidació produeix interessos legals a partir del moment de l’impagament, sense necessitat de denunciar la mora.

Article 85

Privilegis del salari

Les sumes degudes als treballadors per una empresa amb expedient d’arranjament judicial o de fallida tenen la consideració de crèdit privilegiat. Les indemnitzacions per comiat es consideren crèdit ordinari.

En cas de procediment concursal, el pagament dels conceptes deguts als treballadors segueix l’ordre següent:

1. Salari fix degut.

2. Hores extraordinàries degudes.

3. Vacances i festius deguts.

4. Primes i altres revinguts deguts.

5. Interessos dels conceptes anteriors.

Secció quarta. Altres disposicions

Article 86

Liberalitats de l’empresa

Ocasionalment i excepcionalment l’empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària.

A manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global.

Article 87

Igualtat i conciliació de la vida laboral i familiar

1. Amb la finalitat de promoure mesures que permetin la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones treballadores, els ministeris encarregats del treball i del benestar han de crear un distintiu per acreditar i reconèixer les empreses que destaquin per la seva aplicació en polítiques d’igualtat de tracte i d’oportunitats reals i efectives entre dones i homes en l’àmbit laboral, així com en l’aplicació de polítiques encaminades a fomentar la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones que hi treballin.

2. Amb la finalitat d’obtenir aquest distintiu, qualsevol empresa, sigui de titularitat pública o privada, pot presentar al Departament de Treball un balanç sobre les mesures implantades i els resultats obtinguts en matèria d’igualtat i de conciliació de la vida laboral i familiar.

3. La denominació d’aquest distintiu, el procediment i les condicions per a la seva concessió, les facultats derivades de la seva obtenció i les condicions de difusió institucional de les empreses que l’obtinguin s’han de desenvolupar reglamentàriament.

4. Per a la concessió d’aquest distintiu s’han de tenir en compte, entre altres criteris, la presència equilibrada de dones i homes en els càrrecs directius i/o tècnics i categories professionals de l’empresa, les mesures concretes per millorar la conciliació de la vida laboral i familiar, la igualtat en matèria retributiva i condicions de treball entre dones i homes, així com la publicitat no sexista dels productes o serveis de l’empresa.

82/362

Capítol onzè. Règim de seguretat social

Article 88

Afiliació

1. L’empresa té l’obligació d’afiliar la persona treballadora des de l’inici de la relació laboral, inclòs el període de prova, al règim de la seguretat social, i efectuar les declaracions i pagar les cotitzacions d’acord amb les disposicions vigents.

2. La persona treballadora està obligada a pagar la part obrera de cotització i l’empresa a retenir-la del salari i a ingressar-la a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. És nul qualsevol pacte, individual o col·lectiu, que sigui contrari a les obligacions anteriors dels treballadors i de l’empresa.

Capítol dotzè. Extinció del contracte de treball

Secció primera. Extinció del contracte

Article 89

Extinció

El contracte s’extingeix en els casos següents:

a) Per expiració del termini o acabament de l’obra per al qual s’ha pactat. Si, expirat el termini o acabada l’obra, continuen les prestacions, el contracte s’entén prorrogat per temps indefinit llevat que s’hagi establert una altra cosa per escrit.

b) Per acord mutu de les parts. L’expiració del contracte per acord de les parts s’ha de fer constar obligatòriament en la quitança.

c) Per mort o incapacitat total permanent de la persona treballadora per dur a terme la tasca contractada. En el cas de resolució de la relació laboral per mort de la persona treballadora, la quitança laboral s’ha de pagar a qui tingui la custòdia dels fills menors d’edat, sense perjudici del dret dels hereus testamentaris o legals d’exercir les accions que corresponguin contra qui ho hagi rebut.

Si no n’hi ha, la quitança s’ha de dipositar judicialment en el termini màxim de 8 dies naturals a partir de la data del coneixement de la defunció.

d) Per mort, incapacitat o jubilació de l’empresari persona física sempre que comporti el tancament de l’empresa. En el cas que s’hagi decidit de mala fe el tancament de l’empresa, la resolució del contracte dóna lloc a la indemnització per acomiadament injustificat.

e) Quan la persona treballadora sigui privada de llibertat per sentència condemnatòria ferma.

f) Per declaració de fallida de l’empresari.

g) Per cas fortuït, força major o causa legal que impossibiliti la continuïtat del negoci i que provoqui el tancament de l’empresa o centre de treball amb impossibilitat absoluta de reprendre l’activitat laboral o per haver transcorregut el termini de tres mesos de suspensió per cas fortuït o força major que n’impossibilitava temporalment l’activitat, previ informe no vinculant del Departament de Treball que s’haurà de lliurar en el termini màxim de set dies hàbils des de la seva sol·licitud. Si es reprèn l’activitat dins el termini d’un any des de l’inici de la suspensió, l’empresari ha de formalitzar un nou contracte de treball amb el treballador tenint en compte l’antiguitat i en les mateixes condicions que l’anterior, si aquest així ho sol·licita i a partir del moment en què es reprèn l’activitat.

h) Pels supòsits a què fa referència la secció segona següent.

Secció segona. Rescissió del contracte

Article 90

Comiat no causal

83/362

1. Excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi, en els contractes per temps indefinit l’empresa pot acomiadar la persona treballadora mitjançant un preavís comunicat amb una antelació d’un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d’una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat o de la part proporcional corresponent al menor temps treballat, calculats segons l’article 82.3, fins a un màxim de 365 dies.

2. Si una treballadora embarassada rep la carta d’acomiadament no causal ha de notificar a l’empresa que està embarassada en el termini màxim de 15 dies, per mitjà de qualsevol conducte fefaent dels previstos a l’article 96, i adjuntar-hi un certificat mèdic que ho acrediti. Un cop efectuada la notificació esmentada i no acceptat el comiat per la dona, l’avís d’acomiadament es considera nul i sense efecte.

3. L’acomiadament no causal d’un representant dels treballadors, no acceptat per aquest, es considera nul i sense efecte.

Article 91

Comiat per causes objectives

1. En els contractes per temps indefinit, l’empresa pot acomiadar la persona treballadora, excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi, mitjançant un preavís fet amb una antelació d’un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d’una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista a l’article 90.1, quan concorri alguna de les causes següents:

a) Ineptitud sobrevinguda de la persona treballadora, acabat el període de prova, per haver-se produït una inhabilitat o una manca de facultats professionals que té com a origen la persona del treballador per a la realització de les tasques essencials de la seva feina.

b) Manca d’adaptació de la persona treballadora a les modificacions tècniques produïdes en el seu lloc de treball, quan aquests canvis siguin raonables i hagin transcorregut com a mínim tres mesos des que es va introduir la modificació.

c) Quan hi hagi la necessitat objectivament acreditada d’amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. En aquest cas el comiat no pot afectar a més d’un 10% dels treballadors en cada centre de treball en un període de sis mesos.

Als efectes d’aquest apartat s’entén per causes econòmiques les que tinguin com a finalitat contribuir a la superació de les situacions econòmiques negatives de l’empresa que no puguin superar-se raonablement amb mesures alternatives i per causes tècniques, organitzatives o de producció, i les que tinguin com a finalitat la superació de les dificultats que impedeixin el bon funcionament de l’empresa, ja sigui per la seva posició competitiva en el mercat, ja sigui per exigències de la demanda, a través d’una millor organització dels recursos, encara que no hi hagi una situació econòmica negativa.

L’empresa ha de justificar la situació per mitjà d’un informe, realitzat per un auditor degudament autoritzat, que evidenciï les causes abans esmentades.

2. Si una treballadora embarassada rep la carta d’acomiadament ha de notificar a l’empresa que està embarassada en el termini màxim de 15 dies, per mitjà de qualsevol conducte fefaent dels previstos a l’article 96, i adjuntar-hi un certificat mèdic que ho acrediti. Un cop efectuada la notificació esmentada i no acceptat el comiat per la dona, l’avís d’acomiadament es considera nul i sense efecte.

3. La manca de prova de la causa al·legada, el fet que aquesta no sigui considerada suficient o la manca d’establiment de l’informe previst a l’apartat primer, converteixen el comiat en improcedent i donen lloc a la indemnització prevista a l’article 98.

Article 92

Formalitats del comiat no causal i del comiat per causes objectives

1. El preavís previst als articles anteriors s’ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis, un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l’empresari, si es nega a signar. En el supòsit del comiat per causes objectives, la carta ha d’esmentar amb concreció la causa que motiva el comiat i s’ha d’exhibir a la persona assalariada l’informe previst al mateix article.

84/362

2. El termini que estableix el preavís es computa a partir de l’endemà de la notificació i, en cas de baixa mèdica de la persona treballadora o si la persona està de vacances, queda en suspens, i la resta del termini que manqui es computa a partir del moment de l’alta mèdica o de la reincorporació al lloc de treball.

3. Durant el termini de preavís, la persona treballadora pot absentar-se del treball dues hores diàries consecutives, en principi i llevat d’un altre acord, a l’inici o al final de la jornada, amb la finalitat de buscar una nova col·locació.

Tanmateix, l’empresa pot autoritzar la persona treballadora a absentar-se durant un temps superior i fins i tot satisfer-li la compensació econòmica prevista i els dies de preavís corresponents calculats segons l’article 82.3. En aquest darrer cas la relació laboral queda resolta des del mateix moment de la notificació i recepció fefaent del pagament.

4. L’incompliment de les formalitats previstes en aquest article dóna lloc a la indemnització establerta a l’article 98 per l’acomiadament fet de forma indeguda.

Article 93

Acomiadament per causes disciplinàries

1. L’empresa pot acomiadar la persona treballadora, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l’article 104.

2. La manca de prova de la causa al·legada o el fet que aquesta no sigui considerada suficient, converteixen el comiat en injustificat i donen lloc a la indemnització prevista a l’article 98.

Article 94

Formalitats del comiat per causes disciplinàries

1. L’avís de comiat s’ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis, un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l’empresari, si es nega a signar.

2. L’avís de comiat d’un representant dels treballadors ha de respectar les garanties de l’article 113.

3. L’incompliment de les formalitats previstes en aquest article dóna lloc a la indemnització establerta a l’article 98 per l’acomiadament fet de forma indeguda.

Article 95

Desistiment de la persona treballadora

La persona treballadora pot desistir del contracte en els casos següents:

a) Durant el període de prova, sense necessitat de preavís.

b) En els contractes per durada indeterminada, mitjançant un preavís de deu dies, si fa menys d’un any que treballa a l’empresa, i de deu dies més un dia per mes treballat, fins a un màxim de trenta dies, si fa més d’un any que està al servei de l’empresa.

c) Pel transcurs del termini de cinc dies de suspensió per causa de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment l’activitat, mitjançant la comunicació corresponent a l’empresa amb menció de la causa de resolució, sense necessitat de preavís.

d) En els contractes per durada indefinida, en arribar a l’edat de jubilació, segons la normativa de la seguretat social, mitjançant la comunicació corresponent a l’empresari amb un mínim de tres mesos de preavís.

Article 96

Formalitats del desistiment

1. El desistiment s’ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant el lliurament directe a l’empresari, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de testimonis, o per conducte notarial.

2. El termini que estableix el preavís es computa a partir de l’endemà de la notificació.

85/362

3. Efectuada la comunicació de desistiment, l’empresa i la persona treballadora poden, de mutu acord i per escrit, reduir el termini legal establert pel preavís.

En el supòsit que l’empresa no vulgui que la persona treballadora treballi durant tot o part del període de preavís, li ha de satisfer en la quitança la totalitat del salari corresponent al dit període.

4. La manca de preavís per part de la persona treballadora pot ser considerada per l’empresa abandó del lloc de treball.

5. En el supòsit que la persona treballadora incompleixi l’obligació de fer el preavís per desistir de la feina, l’empresari pot reclamar judicialment l’import del salari fix corresponent als dies de preavís que la persona treballadora hauria d’haver donat, així com els danys i perjudicis que hagi pogut ocasionar l’incompliment.

Article 97

Desistiment justificat de la persona treballadora

1. La persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents:

a) L’incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l’empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, o l’exposició de la persona treballadora a un risc superior a l’estricte que sigui inherent a l’exercici de la seva professió.

b) L’exigència de treball diferent de l’estipulat, salvats els supòsits extraordinaris o d’urgència.

c) La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.

d) La manca d’afiliació de la persona treballadora a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l’empresa de les declaracions corresponents.

e) L’incompliment greu del contracte per part de l’empresa.

f) El perjudici dolós o per imprudència greu ocasionat per l’empresa o els seus representants a la persona treballadora.

g) No donar ocupació efectiva a la persona treballadora.

h) En general, qualsevol acte de l’empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d’assetjament moral, sexual o per raó de sexe.

2. El desistiment s’ha de fer amb exposició de la causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa a l’empresari, que n’ha de signar la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de testimonis, o per conducte notarial.

3. La concurrència de qualsevol dels supòsits esmentats dóna dret als treballadors a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat, i també a les altres previstes en aquest Codi. La inexistència dels motius esmentats en aquest article pot ser considerada per l’empresa desistiment unilateral de la persona treballadora.

4. Quan el desistiment tingui com a causa un acte de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, així com d’afiliació, o no, a un sindicat, la persona treballadora pot optar per la indemnització esmentada al paràgraf anterior o bé exigir la reincorporació a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat, que fixa la jurisdicció corresponent.

Capítol tretzè. Indemnitzacions

Article 98

Indemnitzacions

1. L’acomiadament fet en forma indeguda, l’acomiadament improcedent i l’acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l’empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent.

86/362

En el supòsit de comiat improcedent fet en base a les disposicions de l’article 91 o del comiat injustificat de l’article 93, el treballador pot optar per reintegrar-se a l’empresa o rebre la indemnització fixada en el paràgraf anterior, dins els 5 dies següents als que esdevingui ferma la decisió judicial que així ho declari.

2. En els contractes per durada o obra determinada la resolució del contracte per part de l’empresa amb anterioritat al termini fixat, llevat dels casos de comiat procedent, de comiat justificat, de mutu acord de les parts o d’extinció del contracte per cas fortuït o força major, comporta l’obligació de l’empresa de satisfer una indemnització pels danys i els perjudicis ocasionats a la persona treballadora, que és fixada per la jurisdicció competent. En qualsevol cas, la indemnització per danys i perjudicis no pot ser inferior ni a la indemnització per comiat injustificat que hauria correspost en un contracte per durada indeterminada, ni a l’equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada.

3. Excepcionalment, sigui quina sigui la modalitat del contracte, en cas de fallida o cessació de pagaments, la persona treballadora té dret a la compensació econòmica prevista a l’article 91.

4. L’acomiadament injustificat, improcedent o fet en forma indeguda d’una treballadora embarassada comporta una indemnització no inferior a tres mesos de salari per any de servei a l’empresa. Per fixar la quantia de la indemnització de la dona embarassada cal tenir present el perjudici econòmic que es pugui derivar de la manca de percepció del salari i de les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social corresponents al descans per maternitat, així com les despeses farmacèutiques i sanitàries eventuals que, com a conseqüència d’una pèrdua de drets a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, hagi de satisfer la treballadora.

5. En el supòsit de l’apartat anterior o en cas que el comiat de la persona treballadora constitueixi un acte de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, o d’afiliació, o no, a un sindicat, o d’acomiadament d’un delegat de personal, la persona treballadora pot optar per la indemnització que correspongui d’acord amb els paràgrafs anteriors o bé exigir el reintegrament a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat, que ha de fixar la jurisdicció competent.

6. Als efectes d’aquest article s’entén com a salari per dia el calculat de conformitat amb el que preveu l’article 82.3.

Capítol catorzè. Liquidació

Article 99

Quitança

1. Resolt el contracte, l’empresari ha d’oferir a la persona treballadora, el darrer dia de la relació contractual o com a màxim l’endemà, el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en un document o quitança, estès per duplicat, que han de signar l’empresari i la persona treballadora.

2. En la quitança s’ha d’esmentar si el contracte s’ha resolt per mutu acord i s’ha d’individualitzar l’import de tots els conceptes que s’hagin de satisfer, com la compensació econòmica per comiat, salari, hores extraordinàries, vacances, festius, primes, comissions vençudes, la menció de les que estan per vèncer encara que no se’n sàpiga l’import, la part proporcional de pagues extraordinàries o altres conceptes meritats en el decurs de la relació laboral.

3. En cas de desacord en qualsevol dels conceptes liquidats, la quitança se signa pels altres en què hi hagi acord, i l’empresa, en el termini màxim dels cinc dies naturals següents al de l’oferiment de la liquidació, ha de consignar judicialment i sense condicions, a disposició de la persona treballadora, l’import que creu que correspon pels conceptes discutits. L’acceptació per part de la persona treballadora de la quantitat dipositada no implica renúncia a reclamar la resta que consideri deguda.

Article 100

Certificat de serveis prestats

L’empresari està obligat a lliurar a la persona treballadora, a demanda seva, el certificat de serveis corresponent on consti el temps que ha treballat a l’empresa i la categoria professional o la classe de treball o servei prestat, al qual no es pot afegir cap més informació llevat d’acord entre les parts.

87/362

Títol III. Règim disciplinari dels treballadors

Article 101

Faltes i sancions dels treballadors

La direcció de les empreses pot sancionar els incompliments laborals dels treballadors, d’acord amb la graduació de faltes i sancions que s’estableix en aquest Codi.

Tota falta comesa per una persona treballadora s’ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents. Les sancions imposades són impugnables en via judicial i no poden implicar en cap cas reducció de les vacances o del temps de descans.

Article 102

Faltes lleus

Són faltes lleus:

1. La descurança o la demora en l’execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació important en el servei encomanat, cas en què es qualifica com a falta greu.

2. Més d’una falta de puntualitat injustificada en la incorporació a la feina, inferior a trenta minuts, durant el període d’un mes, sempre que d’aquests retards no se’n derivin perjudicis greus per al treball o per a les obligacions que l’empresa li hagi encomanat, cas en què es qualifica com a falta greu.

3. No comunicar a l’empresa amb la màxima celeritat possible el fet o el motiu de l’absència a la feina quan sigui per raons d’incapacitat temporal o una altra causa justificada, excepte si es prova la impossibilitat d’haver-ho fet, sense perjudici de presentar en temps oportú els justificants d’aquesta absència.

4. Abandonar sense causa justificada la feina, encara que sigui per breu temps, o marxar de la feina abans d’hora, amb una antelació inferior a trenta minuts, sempre que d’aquestes absències no se’n derivin perjudicis greus per al treball, cas en què es qualifica com a falta greu.

5. La descurança en la conservació dels gèneres o del material.

6. No comunicar a l’empresa qualsevol canvi de domicili.

7. Provocar injustificadament discussions o baralles amb altres treballadors o treballadores dins de les dependències de l’empresa, sempre que no es faci en presència del públic.

8. La falta de netedat reiterada durant el servei quan la feina així ho requereixi.

9. Faltar un dia a la feina sense l’autorització pertinent o sense causa que ho justifiqui, sempre que d’aquesta absència no se’n derivin perjudicis greus en la prestació del servei.

10. No comunicar amb la puntualitat deguda les modificacions de les dades dels familiars a càrrec que puguin afectar l’empresa a efectes de retencions fiscals o altres obligacions empresarials. La mala fe en aquests actes determina la qualificació com a falta greu.

11. No complir durant el servei les obligacions establertes per l’empresa sobre indumentària o roba de treball.

12. No atendre el públic amb la correcció i la diligència degudes, si d’aquesta conducta no se’n deriva un perjudici especial per a l’empresa o els treballadors, cas en el qual es qualifica com a falta greu.

13. No complir les instruccions de l’empresa en matèria de servei, manera d’efectuar-lo o, si escau, no fer els informes de treball.

14. La falta d’higiene, sempre que sigui de tal índole que produeixi una queixa justificada dels treballadors o del públic.

15. Jugar, sigui al joc que sigui, estant de servei.

Article 103

Faltes greus

Són faltes greus:

88/362

1. Més de tres faltes injustificades de puntualitat en la incorporació a la feina comeses en el període d’un mes, o bé una sola falta de puntualitat de la qual es derivin perjudicis o trastorns greus per al treball. Es consideren perjudicis o trastorns greus el retard en el començament d’un servei al públic.

2. Faltar dos dies a la feina durant el període d’un mes sense autorització o causa justificada.

3. Abandonar la feina o marxar abans d’hora sense causa justificada per temps superior a trenta minuts, més d’una vegada en un mes.

4. Simular una malaltia o un accident per justificar un retard, l’abandonament o l’absència a la feina.

5. Incomplir les ordres i les instruccions de l’empresa, o del personal delegat de l’empresa, en l’exercici regular de les seves facultats directives. Si l’incompliment és reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un perjudici notori per a l’empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a falta molt greu.

6. Manifestar descurances importants en la conservació dels gèneres o articles i materials de l’establiment corresponent.

7. Simular la presència d’un altre treballador o treballadora, fitxant o signant en lloc d’una altra persona.

8. Provocar i/o mantenir discussions o baralles amb altres treballadors en presència del públic o que transcendeixin al públic.

9. Emprar per a ús propi articles, estris i peces de vestir de l’empresa, o extreure’ls de les seves dependències, excepte si hi ha autorització per fer-ho.

10. Embriagar-se o consumir drogues tòxiques durant l’horari de treball.

11. No observar les obligacions derivades de les normes de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que siguin aplicables a la feina que es realitza i en particular en totes aquelles sobre protecció i prevenció de riscos laborals.

12. La imprudència durant el treball que pugui implicar risc d’accident, personalment o per a altres treballadors o terceres persones, o risc d’avaria o dany material de les instal·lacions de l’empresa.

13. L’ús de paraules irrespectuoses o injurioses de manera habitual durant el servei.

14. Violar el secret de la correspondència, documents o dades reservades de l’empresa, o revelar-ne el contingut a persones estranyes a l’empresa, si es fa de forma imprudent o negligent.

15. La reincidència en la comissió d’una falta lleu, encara que sigui de distinta naturalesa, sempre que es cometi dintre d’un període de sis mesos des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.

Article 104

Faltes molt greus

Són faltes molt greus:

1. Tres o més faltes d’assistència a la feina sense justificar, en el període d’un mes, deu faltes d’assistència en el període de sis mesos, o vint durant un any.

2. Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altra persona al servei de l’empresa en relació de treball amb aquesta, o fer en les instal·lacions de l’empresa negociacions de comerç o indústria per compte propi o d’una altra persona sense l’autorització expressa de l’empresa.

3. Fer desaparèixer, inutilitzar o causar desperfectes en materials, eines, aparells, instal·lacions, edificis, estris i documents de l’empresa.

4. El robatori, el furt o la malversació comesos dintre de l’empresa.

5. Violar el secret de la correspondència, documents o dades reservades de l’empresa, o revelar-ne el contingut a persones estranyes a l’empresa, si es fa de forma malintencionada.

6. Els maltractaments de paraula o d’obra, l’abús d’autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l’empresari, a les persones delegades per l’empresa, i també als altres treballadors i al públic en general.

7. La disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat.

8. Provocar o originar freqüents renyines i baralles amb els altres treballadors.

89/362

9. Al·legar una malaltia o un accident simulats per no assistir a la feina. S’inclouen en aquest supòsit el cas en què la persona treballadora en situació d’incapacitat temporal realitza treballs de qualsevol tipus per compte propi o per compte d’altri, i també tota manipulació, engany o conducta personal inconseqüent que comporti una prolongació de la situació de baixa.

10. Els danys o perjudicis causats a les persones, inclosa la mateixa persona treballadora, a l’empresa o a les seves instal·lacions, o a altres persones, per la inobservança greu, o lleu però reiterada, de les mesures sobre prevenció i protecció de la seguretat i la salut en el treball facilitades per l’empresa.

11. La comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d’un període de sis mesos des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.

12. Tot comportament o conducta, en l’àmbit laboral, que atempti contra el respecte de la intimitat i dignitat de la dona o l’home mitjançant l’ofensa, física o verbal, de caràcter sexual. Si aquesta conducta o aquest comportament es porten a terme prevalent-se d’una posició jeràrquica, aquest fet constitueix una circumstància agreujant.

Article 105

Sancions disciplinàries

Les sancions que es poden imposar en cada cas, en funció de la graduació de la falta comesa, són les següents:

a) Per faltes lleus:

Amonestació escrita.

b) Per faltes greus:

Suspensió de feina i sou fins a deu dies.

c) Per faltes molt greus:

Suspensió de feina i sou d’onze dies a un mes o acomiadament disciplinari.

Article 106

Formalitats

La notificació de les faltes requereix una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s’ha de fer constar la data i cal exposar els fets que la motiven, mitjançant una carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa a la persona treballadora, que n’ha de signar la recepció amb la menció de la data i, si aquesta persona es nega a signar, en presència de testimonis.

Les sancions imposades en l’àmbit laboral s’entenen sempre sense perjudici de les possibles actuacions en altres àmbits o instàncies.

La representació dels treballadors, si n’hi ha, ha de ser informada per escrit per la direcció de l’empresa de les sancions imposades per faltes molt greus.

Les sancions a un representant dels treballadors requereix el respecte de les garanties previstes a l’article 113.

Article 107

Prescripció

Les faltes lleus prescriuen al cap de deu dies; les greus, al cap de vint dies, i les molt greus, al cap de seixanta dies a partir de la data en què l’empresa ha tingut coneixement que s’han comès, i en tot cas al cap de sis mesos d’haver-se comès.

Títol IV. Drets col·lectius dels treballadors

Capítol primer. Dret de reunió

Article 108

Dret de reunió en assemblea

90/362

Les persones treballadores d’una mateixa empresa tenen dret a reunir-se en assemblea; aquesta pot ser convocada pel delegat o els delegats de personal o per un terç dels treballadors.

La reunió de l’assemblea es realitza en els locals de l’empresa, quan això sigui possible i prèvia comunicació a l’empresari amb una antelació mínima de 48 hores, fora de l’horari de treball. Tan sols s’hi poden tractar els assumptes que hagin estat inclosos en l’ordre del dia pels convocants.

Capítol segon. Dret de representació col·lectiva

Article 109

Dret de representació

Els treballadors tenen dret a fer ús dels drets de representació en l’empresa d’acord amb la regulació d’aquest títol.

Article 110

Delegats de personal

La representació dels treballadors en l’empresa que tingui vint o més treballadors correspon als delegats de personal.

Els treballadors trien, mitjançant sufragi lliure, personal, secret i directe els delegats de personal, segons la proporció següent:

- de 20 a 50 treballadors: 1 delegat.

- de 51 a 150 treballadors: 2 delegats.

- de 151 a 300 treballadors: 3 delegats.

- més de 300 treballadors: 4 delegats.

Article 111

Competències

Els delegats de personal tenen les competències següents:

a) Participar en la negociació dels convenis col·lectius en l’àmbit de l’empresa.

b) Vetllar pel compliment de la legislació laboral, de seguretat social i d’ocupació, de seguretat i salut en el treball, de compliment del conveni col·lectiu i formular, si és el cas, les accions pertinents davant l’empresa i els organismes administratius o jurisdiccionals competents.

c) Informar i assessorar les persones treballadores respecte els seus drets.

d) Rebre informació sobre l’evolució general del sector econòmic a què pertany l’empresa, i també de l’evolució de la producció, les vendes i la contractació, amb una periodicitat anual.

e) Emetre un informe, en el termini de quinze dies, amb caràcter previ a l’execució per part de l’empresa de les decisions empresarials, d’àmbit col·lectiu, sobre reduccions de jornada, trasllats, plans de formació, implantació o revisió de sistemes d’organització i control del treball.

f) Ser informats, amb periodicitat trimestral, de les estadístiques per absentisme i les seves causes, dels índexs de sinistralitat laboral i dels estudis del medi ambient laboral i dels mecanismes de prevenció previstos i utilitzats.

g) Ser informats de les sancions per falta greu o molt greu.

h) Exercir accions administratives i judicials en totes les matèries objecte de la seva competència, per decisió majoritària dels seus membres.

Article 112

Deure de confidencialitat

Els delegats de personal han de vetllar de manera diligent pel secret i sigil professional de les dades i informacions que reben en l’exercici de les seves funcions. El respecte a la confidencialitat d’aquestes dades també és exigible quan els representants dels treballadors cessin en les seves funcions de representació.

Article 113

91/362

Garanties

Els representants dels treballadors gaudeixen de les següents garanties de protecció i de disponibilitat de temps per al correcte desenvolupament de les seves funcions:

a) No ser objecte d’acomiadament ni de sanció durant l’exercici de les seves funcions ni dins l’any següent a la conclusió del seu mandat, excepte si el mandat s’ha acabat per revocació o dimissió i sempre que l’acomiadament o la sanció es basi en l’acció de la persona treballadora en l’exercici de la seva representació, sense perjudici de les causes d’acomiadament disciplinari recollides en l’article 104. Està igualment prohibit que siguin objecte de discriminació en la seva promoció econòmica o professional a causa de la seva feina de representació.

b) Prioritat de permanència a l’empresa respecte dels altres treballadors davant un acomiadament que respongui a una necessitat d’amortització de llocs de treball per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

c) Obertura d’expedient contradictori en el supòsit de sancions per faltes greus o molt greus, sempre que la sanció no es basi en l’acció de la persona treballadora en l’exercici de la seva representació, en el qual ha de donar-se l’oportunitat de fer al·legacions, tant a la persona interessada com a la resta de delegats de personal, si escau.

d) Expressar les seves opinions en matèries concernents a l’esfera de representació, així com publicar i distribuir, sense pertorbar el desenvolupament normal del treball, publicacions d’interès laboral o social.

e) Disposar d’un crèdit de quatre hores mensuals retribuïdes en cada centre de treball per a l’exercici de les seves funcions de representació, sense perjudici que aquest crèdit pugui incrementar-se per conveni col·lectiu d’empresa.

Article 114

Promoció d’eleccions i mandat electoral

Els treballadors de cada empresa que comptin almenys amb l’aval d’un quinze per cent de les signatures dels membres de la plantilla poden promoure eleccions a delegats de personal.

Els qui organitzin eleccions ho han de comunicar a l’empresa i al Departament de Treball, amb una antelació mínima d’un mes abans de la data d’inici del procés electoral. Aquesta data és la de constitució de la mesa electoral. En qualsevol cas, el procés electoral no podrà començar fins que hagi passat un mes des del registre de la comunicació ni quan ja hagin transcorregut tres mesos del mateix registre de la comunicació. El Departament de Treball exposa públicament les comunicacions presentades i en facilita una còpia a les organitzacions de treballadors que ho sol·licitin.

Les eleccions per renovar la representació per fi del mandat dels representants només es poden promoure durant els últims tres mesos del mandat.

Es poden promoure eleccions parcials per dimissions, revocacions o ajustaments de la representació per increment de plantilla. En el cas de disminucions en el nombre de treballadors que afectin el nombre de representants, se segueix el procediment establert pel conveni col·lectiu. Si no n’hi ha, s’acorda el procediment entre l’empresa i els seus representants legals.

La promoció d’eleccions s’ha de comunicar a l’empresa amb una antelació mínima de vint dies respecte a la data d’inici del procés electoral. Per a això n’hi ha prou de facilitar-li una còpia de la comunicació presentada al Departament de Treball. La falta de comunicació a l’empresa comporta la nul·litat del procés electoral.

Si hi ha diversos promotors que concorren per organitzar eleccions en un mateix centre de treball, es considera vàlida la primera convocatòria registrada.

La durada del mandat dels delegats de personal, que no es pot repetir dues vegades consecutives, és de quatre anys. Els delegats es mantenen en funcions, en l’exercici de les seves competències i amb les garanties corresponents fins que no es promoguin i celebrin noves eleccions, dins un període màxim de sis mesos.

Els delegats de personal només poden ser revocats durant el seu mandat, per decisió dels qui els hagin triat, mitjançant assemblea convocada a aquest efecte a instància d’un terç, com a mínim, de la plantilla. La revocació del mandat només es pot acordar per majoria absoluta dels treballadors de la plantilla, mitjançant vot personal, lliure, directe i secret. La revocació no es pot acordar durant la tramitació d’un conveni col·lectiu ni es pot replantejar fins al cap de sis mesos.

Article 115

Procediment electoral

92/362

Els delegats de personal són elegits per tots els treballadors per sufragi personal, directe, lliure i secret.

Són electors tots els treballadors de l’empresa majors de divuit anys i amb una antiguitat mínima de sis mesos, i elegibles, tots els treballadors que hagin complert els divuit anys i que tinguin una antiguitat mínima a l’empresa d’un any. Tant per ser elector com per ser elegible han de tenir una jornada laboral mínima en còmput setmanal de 25 hores. Per conveni col·lectiu es poden pactar antiguitats inferiors per ser elector i elegible.

Poden presentar-se com a candidats a les eleccions de delegats de personal els treballadors que avalin la seva candidatura amb un nombre de signatures d’electors equivalent almenys al vint per cent de la plantilla total de l’empresa.

Article 116

Representació dels treballadors contractats no fixos

Els treballadors vinculats per contractes de durada determinada estan representats pels delegats que s’estableixen en aquest títol conjuntament amb els treballadors fixos de plantilla.

Per determinar el nombre de representants, els treballadors vinculats a l’empresa per contractes de més d’un any es computen com a treballadors fixos de plantilla.

Els treballadors contractats per períodes inferiors a un any es computen segons els dies treballats l’any immediatament anterior a la convocatòria d’eleccions.

Amb 225 dies treballats o més es considera un treballador més, sempre que al llarg d’aquest any la seva jornada de treball hagi estat d’un mínim de 25 hores setmanals.

Article 117

Mesa electoral

1. A l’empresa o al centre de treball es constitueix una mesa electoral per cada col·legi de cent cinquanta treballadors electors o fracció.

2. La mesa està composta per tres membres: la persona treballadora de més antiguitat a l’empresa, que exerceix com a president, i els treballadors de més i menys edat, que són els vocals. El de menys edat actua com a secretari. Es designen suplents els qui els segueixen en l’ordre fixat d’antiguitat o edat. Els components de la mesa no poden ser candidats. Si un component de la mesa vol ser candidat, l’ha de substituir el suplent.

3. En les eleccions de delegats de personal cada candidat pot nomenar un interventor per mesa.

Article 118

Funcions de la mesa electoral

1. La mesa electoral té com a funcions principals la vigilància del procés electoral, presidir la votació, realitzar l’escrutini, aixecar l’acta corresponent i resoldre les reclamacions que es puguin produir.

2. Un cop han comunicat a l’empresa el propòsit de fer eleccions, l’empresa convoca els treballadors que han de constituir la mesa electoral en el termini de set dies naturals i n’informa els representants dels treballadors.

3. La mesa es constitueix formalment el dia fixat per la comunicació dels promotors per a l’inici del procés electoral.

En el mateix termini de set dies naturals, l’empresa ha de facilitar a la mesa electoral el cens laboral.

4. A partir d’aquest moment, la mesa electoral té les funcions següents:

a) Fer públic el cens indicant qui són els electors. La llista d’electors s’exposa al tauler d’anuncis durant un temps no inferior a quaranta-vuit hores. En aquest cas, correspon a la mesa resoldre qualsevol reclamació i publicar la llista definitiva, en un termini màxim de vint-i-quatre hores des del final del període d’exposició pública de la llista.

b) Fixar el nombre de representants i la data fins a la qual és possible presentar candidatures.

c) Rebre i proclamar les candidatures que es presentin. Entre la proclamació de candidats i la votació hi ha d’haver almenys cinc dies.

d) Fixar la data de votació.

93/362

e) Redactar l’acta d’escrutini en un termini no superior a tres dies naturals, durant el qual ha de presentar els resultats a l’oficina pública competent.

5. Entre la data de la constitució de la mesa i la data de la votació no hi pot haver més de quinze dies naturals.

Article 119

Votació per a delegats

Cada elector pot donar el vot a un màxim d’aspirants equivalent als llocs a cobrir entre els candidats proclamats. Són elegits els que obtinguin el nombre més gran de vots. En cas d’empat és elegit el de més antiguitat a l’empresa. L’acte de la votació s’efectua al centre o lloc de treball durant la jornada laboral. Es pot votar per correu conforme a les normes generals que regulen aquesta possibilitat.

L’empresa ha de facilitar els mitjans per al desenvolupament normal de la votació i de la resta del procés electoral.

El vot és lliure, secret, personal i directe, i les paperetes es dipositen en urnes tancades. Les paperetes han de ser de la mateixa grandària, del mateix color, de la mateixa impressió i de la mateixa qualitat de paper.

Després de la votació, comença immediatament el recompte públic, mitjançant lectura en veu alta de les paperetes per part del president o la presidenta de la mesa electoral. Els resultats es fan constar en una acta que ha de tenir un model normalitzat. L’acta ha d’incloure les incidències i protestes, si se n’han produït. Un cop redactada, la signen els membres de la mesa, els interventors i el representant de l’empresari. Tot seguit, les meses electorals d’una mateixa empresa o centre de treball, en sessió conjunta, estenen l’acta del resultat global de la votació.

La presidència de la mesa facilita còpies de l’acta d’escrutini a l’empresa, als interventors de les candidatures i als representants electes.

El resultat de la votació es publica als taulers d’anuncis.

Correspon a un dels membres de la mesa lliurar al Departament de Treball, en el termini de tres dies, l’original de l’acta, juntament amb les paperetes de vots nuls o impugnats pels interventors, així com l’acta de constitució de la mesa. El Departament de Treball publica una còpia de l’acta als taulers d’anuncis, dins el dia hàbil següent al lliurament. Igualment, n’entrega una còpia a les organitzacions de treballadors que la sol·licitin, i en fa arribar una altra còpia a l’empresa, amb indicació de la data en què s’acaba el termini per impugnar-la, i manté en dipòsit les paperetes fins que s’acaben els terminis d’impugnació.

Al cap de deu dies hàbils de la publicació, les actes es registren. El registre es pot denegar si les actes no van esteses en model oficial, si hi falta la signatura del president o la presidenta de la mesa electoral, si no s’havia comunicat la promoció d’eleccions a l’oficina pública i si hi falten dades o resulten il·legibles de manera que impedeixen el còmput electoral. En cas de denegació de registre, s’insta la presidència de la mesa electoral perquè en el termini de deu dies hàbils esmeni l’error o els errors constatats, excepte en el cas de la falta de comunicació de la promoció d’eleccions, que es considera un error inesmenable. La resolució denegatòria del registre pot ser impugnada en la via judicial pels qui acreditin interès legítim.

El Departament de Treball és competent per expedir certificats sobre la capacitat representativa dels delegats de personal, i també sobre els resultats electorals, a les organitzacions de treballadors que ho sol·licitin.

Article 120

Reclamacions en matèria electoral

Les impugnacions relatives a les eleccions a representants dels treballadors es tramiten davant la Batllia d’acord amb les normes processals. Estan legitimades per impugnar tant l’empresa com les organitzacions de treballadors, així com les candidatures que agrupin un conjunt de treballadors.

Són impugnables les decisions que adopti la mesa electoral al llarg del procediment, per vicis greus que poden afectar les garanties del procés i alterin el seu resultat, per la falta de capacitat o legitimitat dels candidats triats, per la discordança entre l’acta i el desenvolupament del procés electoral i per la falta de correlació entre el nombre de treballadors que figuren en les actes i el nombre de representants triats. La impugnació en la via judicial té com a requisit previ d’admissibilitat que s’hagi formulat reclamació a la mesa electoral d’acord amb les normes que regeixen el procediment electoral.

Títol V. La negociació col·lectiva

94/362

Capítol primer. Convenis i acords col·lectius de treball


Article 121

Definició de la negociació col·lectiva

La negociació col·lectiva consisteix en aquell procés a través del qual els representants dels treballadors i dels empresaris, en virtut de la seva autonomia col·lectiva, acorden les mesures reguladores en relació tant a les condicions de treball i de productivitat, com a les relacions entre empresaris i treballadors.

Article 122

Convenis i acords col·lectius

El resultat de la negociació col·lectiva es materialitza mitjançant convenis i acords col·lectius que tenen per finalitat adaptar les normes emanades de l’Estat a les característiques de les empreses o dels sectors, introduint, alhora, les millores que les parts que el negociïn estimin oportunes.

Article 123

Definicions dels convenis i els acords col·lectius

1. Per conveni col·lectiu intersectorial de treball s’entén un acord negociat i atorgat entre representants dels treballadors i dels empresaris que fixa totes les condicions laborals en més d’un sector d’activitat.

2. Per conveni col·lectiu sectorial de treball s’entén un acord negociat i atorgat entre representants dels treballadors i dels empresaris sobre totes les condicions laborals d’una professió o un sector d’activitat concret.

3. Per conveni col·lectiu d’empresa s’entén un acord negociat entre l’empresa i la representació legal dels treballadors d’una empresa, d’un establiment o d’un grup d’establiments.

4. Per acord col·lectiu de treball s’entén un acord negociat i atorgat entre representants dels treballadors i dels empresaris sobre determinades condicions laborals aplicables a una empresa, una professió o a un sector econòmic concret.

5. Per clàusules normatives del conveni col·lectiu s’entenen totes les clàusules que regulin directament les condicions de treball. Per clàusules obligacionals s’entenen totes les clàusules que facin referència a compromisos obligacionals de les parts signatàries.

Article 124

Àmbit general de regulació

Amb caràcter no exhaustiu, els convenis col·lectius regulen les condicions de treball i productivitat, la classificació professional, la graella o estructura salarial, la política retributiva, les promocions, les vacances, la distribució de la jornada laboral, la formació, les excedències i els permisos, les sancions disciplinàries, els acomiadaments i tots els extrems que els representants de l’empresa i de les persones treballadores entenguin adients respecte al seu marc d’actuació.

Article 125

Contingut mínim del conveni col·lectiu

Els convenis col·lectius han de tenir el contingut mínim següent:

a) Determinació de les parts signatàries.

b) Àmbit personal, funcional, territorial i temporal.

c) Forma i condicions de denúncia del conveni i termini de preavís.

d) Designació d’una comissió paritària de la representació de les parts negociadores per resoldre les qüestions que se li puguin sotmetre en l’àmbit de la seva competència, i determinació dels procediments de funcionament intern.

95/362

Article 126

Reconeixement del dret a negociació col·lectiva

1. Els treballadors i els empresaris, sense distinció, tenen dret a la negociació col·lectiva, en la forma i en les condicions establerts en aquest Codi.

2. El conveni col·lectiu o l’acord col·lectiu és un acord escrit entre, d’una banda, els representants dels treballadors o les organitzacions de treballadors que representin, en cada cas, la majoria de delegats de personal, i d’altra banda, una o diverses organitzacions empresarials que representin la majoria dels empresaris del sector d’activitat afectat.

Article 127

Criteri de la representativitat de les organitzacions de treballadors

La representativitat de les organitzacions de treballadors s’avalua d’acord amb el percentatge de delegats del personal corresponents a un determinat sector.

Article 128

Àmbits d’aplicació

S’estableixen tres àmbits d’aplicació amb caràcter jeràrquic: intersectorial, sectorial i empresarial, sense perjudici que es puguin establir reglamentàriament o per conveni col·lectiu nivells intermedis.

Secció segona. Negociació dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 129

Capacitat jurídica per negociar i obligar-se amb un conveni col·lectiu o acord col·lectiu

1. La iniciativa de la negociació d’un conveni o acord col·lectiu correspon a la representació dels treballadors o dels empresaris. A aquest efecte, han d’adreçar un escrit a l’altra part per manifestar la seva intenció i acreditar la seva legitimació, i fer-ne arribar una còpia al Departament de Treball.

2. Són reconeguts part i tenen capacitat jurídica per negociar i obligar-se mitjançant un conveni col·lectiu o acord col·lectiu els representants de les organitzacions de treballadors que disposi d’un 10% del total de delegats de personal del sector afectat pel conveni i els de les organitzacions empresarials que donin ocupació al 10% de treballadors del sector afectat, en virtut de disposicions estatutàries de la mateixa organització, o en virtut d’un mandat específic atorgat per l’organització representada o directament pels delegats de personal, i dels empresaris o associacions empresarials que puguin ser considerats com a més representatius en el sector afectat.

3. En el termini d’un mes des de la comunicació esmentada, s’ha de constituir la comissió negociadora, llevat que l’altra part tingui dret a oposar-s’hi.

4. La part requerida a l’obertura del procés negociador només pot negar-s’hi mitjançant comunicació escrita i en els següents supòsits:

a) quan encara no hagi transcorregut el termini inicial de vigència del darrer conveni col·lectiu que afecti l’àmbit de negociació proposada

b) la mala fe manifesta de la part promotora de les negociacions

c) defectes formals en la comunicació de proposta d’inici de negociacions

d) el no reconeixement de legitimació en el sol·licitant de l’obertura del procés negociador

e) el no reconeixement de legitimació en relació amb l’àmbit del conveni que es pretén negociar.

Article 130

Composició de la comissió negociadora

La designació dels membres de les comissions negociadores correspon a les parts. Els membres designen de mutu acord un/a president/a i un/a secretari/ària. Les comissions negociadores poden tenir assessors amb veu però sense vot.

96/362

En els convenis d’empresa, cap part no pot tenir més de tres representants. En els d’àmbit superior a l’empresa no hi pot haver més de quatre representants per banda.

De cada reunió s’estén l’acta corresponent signada pel/per la president/a i el/la secretari/ària.

Article 131

Mediador

1. En els convenis d’àmbit sectorial i intersectorial qualsevulla de les parts pot sol·licitar al Departament de Treball la designació d’un mediador, amb veu però sense vot, que pot proposar a les parts eventuals solucions a les qüestions respecte de les quals no hi hagi acord.

2. En els convenis d’àmbit empresarial les parts poden nomenar un mediador de mutu acord, en qualsevol moment del procés negociador, amb les mateixes funcions que les del delegat del Departament de Treball.

Article 132

Procediment

En la primera reunió de la comissió negociadora es fixa de mutu acord les matèries a negociar, el mètode de treball, el calendari i les altres disposicions que escaigui per a la correcta conducció dels debats i per assolir l’acord en les matèries objecte de negociació.

Article 133

Principi de disposicions més favorables

El conveni col·lectiu i l’acord col·lectiu poden contenir disposicions més favorables als assalariats que les establertes per les lleis i els reglaments. Les disposicions dels convenis col·lectius i dels acords col·lectius no poden en cap cas derogar o contenir disposicions contràries a les lleis i als reglaments.

Article 134

Durada dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Les parts negociadores estableixen la durada dels convenis i els acords col·lectius i poden pactar diferents períodes de vigència per determinades matèries o un grup homogeni de matèries.

Els convenis col·lectius i els acords col·lectius poden tenir una durada mínima de dos anys i màxima de cinc anys. En qualsevol cas, llevat que hi hagi pacte contrari, es prorroguen per un any si no hi ha denúncia expressa de les parts.

Una vegada denunciat un conveni col·lectiu, perden vigència la totalitat de les seves clàusules obligacionals.

Secció tercera. Adopció dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 135

Principi majoritari per a l’adopció de convenis col·lectius i acords col·lectius

Els acords de la comissió negociadora requereixen el vot favorable majoritari de cadascuna de les dues representacions i es formalitzen per escrit, en el qual es poden fer constar vots particulars.

Article 136

Força obligacional i eficàcia

1. Els convenis col·lectius degudament tramitats i aprovats obliguen tots els empresaris i treballadors inclosos en el seu àmbit d’aplicació.

2. L’eficàcia del conveni s’inicia amb la seva entrada en vigor, que serà la que les parts acordin.

Secció quarta. Dret d’oposició

97/362

Article 137

Notificació de l’acord

Una vegada signat el conveni o l’acord col·lectiu, una de les organitzacions signatàries notifica fefaentment el text del conveni al conjunt de les organitzacions representatives.

Article 138

Exercici del dret d’oposició

A partir de la data de la notificació del text del conveni col·lectiu, les organitzacions de treballadors majoritàries no signatàries disposen d’un termini de quinze dies per exercir el dret d’oposició. El dret d’oposició s’exerceix mitjançant notificació expressa per part d’aquestes organitzacions de treballadors a tots els signataris de l’acord en què s’indiquen els punts de desacord.

Secció cinquena. Denúncia dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 139

Dret a denunciar convenis col·lectius i acords col·lectius

1. Els convenis col·lectius i els acords col·lectius poden ser denunciats per les parts signatàries amb un preavís fet durant els tres mesos anteriors a la data de venciment. La part signatària que efectua la denúncia ha de notificar la seva voluntat a les altres parts signatàries. La denúncia s’ha de comunicar igualment al Departament de Treball. Les disposicions del conveni col·lectiu o de l’acord col·lectiu de caràcter normatiu queden vigents i oposables entre les altres parts signatàries.

2. Quan els qui fan la denúncia són la totalitat dels empresaris o dels assalariats signataris d’un conveni col·lectiu o d’un acord col·lectiu, s’ha d’iniciar una nova negociació en el termini de tres mesos a partir de la notificació de la denúncia, a petició almenys d’una de les parts del conveni col·lectiu o de l’acord col·lectiu. Les disposicions de caràcter normatiu del conveni col·lectiu o de l’acord col·lectiu continuen produint els seus efectes fins a l’entrada en vigor d’un nou conveni col·lectiu o acord col·lectiu.

Article 140

Registre i publicitat dels convenis col·lectius

1. Els convenis han de ser presentats al Departament de Treball, a efectes de registre i publicació, dins del termini màxim de set dies a partir del moment en què les parts negociadores el signin.

2. Els convenis sectorials i intersectorials es publiquen al BOPA i no poden entrar en vigor abans de la seva publicació.

3. Els empresaris han de posar a disposició dels treballadors còpia del conveni col·lectiu que els afecti.

Article 141

Control

En el cas que el Departament de Treball consideri que un conveni o acord col·lectiu intersectorial, sectorial o d’empresa vulnera la legislació vigent o perjudica greument l’interès de tercers, dóna a les parts, mitjançant resolució motivada, un període màxim de trenta dies per a la seva esmena; en el seu defecte, interposa demanda en judici per davant de la jurisdicció competent.

Capítol segon. Convenis i acords col·lectius d’empresa

Article 142

Exercici del dret dels treballadors a negociar a nivell d’empresa

1. Tots els treballadors sense excepció tenen dret a negociar a nivell de l’empresa.

2. Els convenis i acords col·lectius d’empresa es negocien i s’atorguen entre l’empresari o els seus representants i els delegats de personal.

98/362

Article 143

Composició de la delegació negociadora

La delegació de cadascuna de les organitzacions representatives parts a les negociacions a nivell de l’empresa es composa obligatòriament de delegats de personal de l’empresa i representants de l’empresari fins un màxim de tres representants per cada part. Si el nombre de delegats de personal a l’empresa fos inferior a tres pot completar-se la seva delegació amb treballadors de l’empresa degudament mandatats. El temps emprat a la negociació és remunerat com temps de treball ordinari.

Article 144

Negociació amb treballadors mandatats per les organitzacions de treballadors

1. En defecte de delegats de personal en l’empresa, l’empresari pot negociar amb treballadors designats i mandatats pels mateixos treballadors de la plantilla de l’empresa. En aquest cas, l’empresa notifica als treballadors la seva voluntat d’obrir negociacions en l’àmbit de l’empresa.

2. El mandat ha de precisar les condicions en les quals el projecte d’acord s’ha de sotmetre a la totalitat de la plantilla de l’empresa. En cas d’oposició sobre el contingut del text, la plantilla pot retirar el mandat.

Article 145

Adopció d’un acord d’empresa per part de treballadors mandatats

1. L’acord d’empresa signat per un treballador mandatat ha d’haver estat aprovat pels assalariats de l’empresa amb els vots que corresponguin a més del 50 per cent de la plantilla. A manca d’aprovació, l’acord d’empresa no té vigència. En cas d’aprovació, una còpia de l’acord d’empresa ha d’estar dipositat a prop dels serveis competents del Departament de Treball.

2. L’empresa, en un termini de quinze dies a comptar del dia que signi el treballador mandatat, ha de determinar les modalitats d’organització i de consulta dels treballadors de l’empresa. S’han d’establir, entre d’altres, les modalitats d’informació dels treballadors sobre el text de l’acord, el lloc, la data i l’hora de l’escrutini, l’organització i el procediment de la votació.

Article 146

Objecte i periodicitat de les negociacions

Les parts acorden l’objecte i la periodicitat de les negociacions, així com les dades que s’han de lliurar abans als delegats de personal de l’empresa o de l’establiment.

Article 147

Efectes dels convenis o acords d’empresa amb convenis col·lectius o convenis col·lectius sectorials

El conveni o acord d’empresa pot adaptar les disposicions dels convenis col·lectius sectorials aplicables en l’empresa a les condicions específiques de la seva empresa. El conveni o els acords d’empresa poden comportar clàusules més favorables als assalariats. Si més endavant s’adopten convenis col·lectius sectorials, les disposicions dels convenis i els acords d’empresa s’hi han d’ajustar.

Article 148

Reconducció, revisió i denúncia dels convenis i acords d’empresa

Els convenis i els acords d’empresa estableixen la durada, les condicions i els requisits per ser reconduïts, revisats i denunciats tant per l’empresari signatari, com pels representants dels treballadors o els treballadors mandatats a aquest efecte.

Capítol tercer. Aplicació dels convenis i acords col·lectius

Article 149

Efecte i caràcter oposable dels convenis i acords col·lectius entre parts

99/362

Les disposicions dels convenis i els acords col·lectius s’apliquen i produeixen efectes entre les parts signatàries, sense perjudici que qualsevol altra organització de treballadors o d’empresaris pugui adherir-s’hi i regir-s’hi d’acord amb les condicions i els requisits establerts pels mateixos convenis i els acords col·lectius.

Article 150

Abast dels efectes

Quan un empresari és part d’un conveni o acord col·lectiu, les disposicions d’aquest conveni o acord s’apliquen als contractes de treballs formalitzats entre aquest empresari i els seus treballadors, llevat de disposicions més favorables.

Article 151

Adhesió

Les parts concernides en un procés de negociació col·lectiva poden, de mutu acord, adherir-se a la totalitat o a una part d’un conveni col·lectiu vigent, sempre i quan no existeixi un altre conveni col·lectiu que els hi fos d’aplicació. En aquest cas ho comuniquen per escrit al Departament de Treball i, si escau, es publica al BOPA; a manca de comunicació l’acord no pren efecte.

Article 152

Reconducció i revisió dels convenis col·lectius o acords col·lectius

El conveni col·lectiu i l’acord col·lectiu estableixen les condicions i els requisits per a la reconducció o les revisions. Els representants dels treballadors i les organitzacions de treballadors representatives signatàries d’un conveni o d’un acord col·lectiu o que s’hi han adherit posteriorment són les úniques parts habilitades per dur a terme les revisions.

Article 153

Dret d’exercir accions legals en execució dels acords atorgats

Les organitzacions amb capacitat jurídica i capacitat d’obrar que siguin part d’un conveni col·lectiu o acord col·lectiu poden exercir accions legals contra les altres organitzacions, contra els seus membres o contra tota altra persona part del conveni col·lectiu o acord col·lectiu amb vista a obtenir l’execució dels acords atorgats.

Article 154

Comissió paritària

Qualsevol dubte sobre la interpretació de les clàusules d’un conveni col·lectiu es pot sotmetre a la comissió paritària, com a òrgan amb representació igualitària de representants de les parts signatàries del conveni. Les competències i els procediments de mediació i arbitratge de la comissió s’estableixen per reglament.

Amb independència de les atribucions de les comissions paritàries, qualsevol conflicte derivat de la interpretació i l’aplicació d’un conveni col·lectiu el resol la jurisdicció competent.

Títol VI. Règim sancionador

Capítol primer. Infraccions dels empresaris

Article 155

Naturalesa

Són infraccions laborals les accions i les omissions, voluntàries o imprudents, contràries a les normes legals o reglamentàries, tipificades i sancionades per aquest Codi i la legislació vigent en matèria laboral.

Les infraccions de l’empresa en matèria de seguretat i salut en el treball i d’immigració queden excloses d’aquest Codi i es regeixen per la seva normativa específica.

100/362

Article 156

Garanties

1. Ningú no pot ser sancionat per infraccions que en el moment de produir-se no constitueixin infracció administrativa.

2. La norma sancionadora no és aplicable a supòsits que no s’hi comprenen expressament.

3. No pot sancionar-se més d’una vegada el mateix fet.

4. En cap cas no es pot imposar una sanció que no estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció.

5. No es pot executar cap sanció si no és en virtut d’una resolució ferma dictada, seguint el procediment legal, per l’òrgan competent.

Article 157

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

1. No exposar el pla horari en un lloc visible del centre de treball.

2. No posar puntualment a disposició de la persona treballadora el butlletí de salari.

3. La manca d’anotacions o signatures en el document de compte d’hores esmentat a l’article 63.

4. Qualsevol altra que afecti obligacions merament formals o documentals i que no estigui tipificada com a infracció greu o molt greu.

Article 158

Infraccions greus

Són infraccions greus:

1. No complir les formalitats previstes legalment o falsejar anotacions i signatures en el document de compte d’hores esmentat a l’article 63.

2. No formalitzar per escrit el contracte de treball, quan aquest requisit sigui exigible o quan ho demani la persona treballadora.

3. La manca de puntualitat en el pagament total o parcial del salari o la quitança.

4. No consignar en el butlletí de salaris les quantitats realment abonades.

5. Incomplir les obligacions establertes en matèria de tramitació dels rebuts de quitança.

6. Incomplir les normes i els límits legals o pactats en matèria de jornada, treball nocturn, hores extraordinàries, descans, vacances, permisos i, en general, el temps de treball a què es refereix el capítol novè del títol II.

7. La modificació per part de l’empresari, de manera unilateral, de les condicions substancials de treball.

8. Incomplir les normes sobre modalitats contractuals, utilitzant els contractes en frau de llei o amb persones, finalitats, supòsits i límits temporals diferents dels previstos legalment.

9. Establir condicions de treball pitjors que les condicions reconegudes legalment o convencionalment, així com els actes o les omissions que siguin contraris als drets dels treballadors.

10. Incomplir les normes sobre treball de menors previstes en aquest Codi.

11. Incomplir la normativa sobre el contracte d’aprenentatge, utilitzant-lo en frau de llei o amb persones, finalitats, supòsits i límits temporals diferents dels previstos legalment.

12. Actuar irregularment en relació amb el règim de cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, llevat que la dita entitat no hagi iniciat pels mateixos fets un expedient sancionador.

13. La reincidència específica en una infracció lleu.

14. No respectar els drets d’informació, audiència i consulta dels delegats de personal en els termes en què estiguin establerts legalment o convencionalment.

101/362

15. No respectar els drets dels delegats de personal o dels treballadors que participin en els processos de negociació col·lectiva, en matèria de crèdit d’hores retribuïdes pel desenvolupament de la seva activitat en els termes en què estiguin establerts legalment o convencionalment.

Article 159

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

1. L’impagament i els retards reiterats en el pagament parcial o total del salari degut.

2. Cometre actes contraris al respecte a la intimitat i a la dignitat dels treballadors.

3. Les decisions unilaterals de l’empresa que impliquin discriminacions en matèria de retribucions, formació, promoció i altres condicions de treball, per causa de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, o per la condició de delegat de personal.

4. No donar ocupació efectiva al treballador.

5. Obstruir l’acció del Servei d’Inspecció de Treball negant l’entrada al lloc de treball, no facilitant o falsejant la documentació requerida o realitzant altres actes equiparables.

6. La reincidència específica en una infracció greu.

7. Les accions o omissions que impedeixin el dret de reunió dels treballadors i els seus representants en els termes que estiguin establerts legalment o convencionalment.

8. No respectar els deures materials de col·laboració que imposin a l’empresa les normes reguladores dels processos electorals per a delegats de personal.

Article 160

Reincidència

S’entén que hi ha reincidència genèrica quan en el moment de cometre la infracció la persona culpable ha estat condemnada per decisió ferma per una infracció de gravetat similar o dues de gravetat inferior.

S’entén que hi ha reincidència específica quan en el moment de cometre la infracció la persona culpable ha estat condemnada per decisió ferma per una acció o omissió constitutiva de la mateixa infracció.

Per apreciar la reincidència genèrica o específica només es tenen en compte les sancions lleus imposades durant l’any anterior, les greus imposades durant els dos anys anteriors i les sancions molt greus imposades durant els tres anys anteriors.

Article 161

Prescripció

1. Les infraccions lleus prescriuen al cap de sis mesos del dia de cessament de l’acció o l’omissió sancionable.

2. Les infraccions greus prescriuen al cap d’un any a partir del dia de cessament de l’acció o l’omissió sancionable.

3. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de dos anys del dia de cessament de l’acció o l’omissió sancionable.


Article 162

Sancions

Les infraccions tipificades al capítol anterior són sancionables de la manera següent:

a) Les infraccions lleus:

En grau mínim, amb multa de 50 euros a 100 euros.

En grau mitjà, amb multa de 101 euros a 250 euros.

En grau màxim, amb multa de 251 euros a 500 euros.

102/362

b) Les infraccions greus:

En grau mínim, amb multa de 501 euros a 1.000 euros.

En grau mitjà, amb multa de 1.001 euros a 2.000 euros.

En grau màxim, amb multa de 2.001 euros a 3.000 euros.

c) Les infraccions molt greus:

En grau mínim, amb multa de 3.001 euros a 6.000 euros.

En grau mitjà, amb multa de 6.001 euros a 12.000 euros.

En grau màxim, amb multa de 12.001 euros a 24.000 euros.

Article 163

Criteris de graduació de les sancions

Per determinar l’import de les sancions en els seus graus mínim, mitjà i màxim es tenen en compte els criteris de graduació següents:

a) La negligència i la intencionalitat del subjecte infractor.

b) El frau o la connivència.

c) L’incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments del Servei d’Inspecció de Treball.

d) La reincidència genèrica.

e) El perjudici causat.

f) La quantitat defraudada.

g) Les condicions generals de treball a l’empresa.

h) Les circumstàncies que poden agreujar o atenuar la graduació a aplicar a la infracció comesa.

Article 164

Prescripció

Les sancions per infraccions lleus, greus i molt greus prescriuen al cap d’un any des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.

Títol VII. Control administratiu i procediment sancionador

Capítol primer. Control administratiu

Article 165

Servei d’Inspecció de Treball

Correspon al Govern, mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball, controlar el compliment de la normativa laboral.

El Servei d’Inspecció de Treball, d’ofici o a instància de part, visita els llocs de treball, examina la documentació laboral i aixeca acta de la visita efectuada.

Les actes del Servei d’Inspecció de Treball disposen de la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.

Si el Servei d’Inspecció de Treball constata una infracció de la normativa vigent no tipificada o una infracció lleu que no ocasioni dany o perjudici directe als treballadors, formula un requeriment a l’empresa o a la persona treballadora perquè corregeixi l’actuació mitjançant l’acta d’advertència corresponent.

Capítol segon. Procediment sancionador

Article 166

Expedient sancionador

103/362

La constatació d’una infracció per part del Servei d’Inspecció de Treball comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, el Decret regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries.

Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador es pot interposar recurs d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració i els reglaments especials sobre la matèria.


Per derogació de l’article 20 i concordants del Reglament tècnic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, durant el termini de suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major, previst a l’article 43 d’aquest Codi, la persona assalariada manté oberts els drets a les prestacions mèdiques i hospitalàries de l’assegurança de malaltia, encara que no pugui justificar que ha cotitzat almenys 15 dies durant els 40 dies anteriors a la malaltia.

Durant el termini de suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major previst a l’article 43, la no cotització de la persona assalariada al règim de la Caixa Andorrana de Seguretat Social no comptabilitza per determinar la prestació d’atur que correspon en cas de baixa per malaltia o de baixa per accident de treball.

La suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major no es té en compte als efectes de les condicions de treball permanent i efectiu establertes en els criteris per renovar les autoritzacions d’immigració.


S’autoritza el Govern a augmentar, amb la periodicitat que estimi oportuna, l’import de les sancions establertes a l’article 162, amb la condició que l’augment percentual sigui igual per a tots els imports, de manera que es mantingui la proporció establerta, i limitant l’augment al que hagi experimentat l’IPC des del moment de la modificació anterior dels imports.


Les suspensions del contracte de treball per descans per paternitat i per descans per risc durant l’embaràs, previstes als articles 38 i 39, comporten un atur de treball amb dret a una prestació econòmica, a càrrec de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

L’import de la prestació econòmica es calcula seguint les mateixes regles que les que estableix la normativa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per al càlcul de la prestació econòmica per maternitat.

Per tenir dret a la prestació econòmica les persones interessades han de complir els mateixos requisits que els que estableix la normativa vigent de la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a cobrar la prestació econòmica de maternitat.


Els expedients incoats pel Servei d’Inspecció de Treball per fets ocorreguts abans de la data d’entrada en vigor d’aquest Codi s’han de tramitar d’acord amb les disposicions vigents en el moment de la presumpta infracció.


Queda derogada la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball i totes les disposicions anteriors a aquest Codi en allò que hi siguin contràries.

Disposició final

Aquest Codi entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 18 de desembre del 2008

104/362

Reglament regulador del contracte en pràctiques formatives


L’article 32 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals regula les condicions en què es pot desenvolupar la formació pràctica exigida en el pla d’estudis d’un centre d’ensenyament que inclogui la formació teòrica al centre i la pràctica a l’empresa.

Aquest Reglament acompleix el mandat de l’article 32 i estableix com ha de ser el contracte en pràctiques formatives, la documentació necessària per poder-lo formalitzar i la presa en càrrec d’una assegurança amb la finalitat que estudiants andorrans i estrangers legalment residents al Principat puguin efectuar les pràctiques formatives en el si d’una empresa o entitat pública per complir la formació exigida en el pla d’estudis.

A proposta de la ministra de Salut, Benestar i Treball, el Govern, en la sessió de data 23 de setembre del 2009,

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament regulador del contracte de treball en pràctiques formatives, que entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament regulador del contracte de treball en pràctiques formatives

Article 1

Camp d’aplicació

Els estudiants andorrans i els estrangers legalment residents matriculats en centres d’ensenyament radicats al Principat que expedeixin títols reconeguts pel Govern d’Andorra poden dur a terme l’estada formativa en el si d’una empresa o entitat pública per complir la formació pràctica obligatòria prevista en els programes establerts en cada programa de formació.

El contracte en pràctiques formatives es formalitza entre el centre d’ensenyament, l’empresa i el mateix estudiant si és major d’edat o emancipat i, en el cas de ser menor d’edat, el seu representant legal.

Les pràctiques formatives s’han de desenvolupar en les condicions següents:

1) Durant l’estada de formació, l’estudiant ha d’estar sota la supervisió d’un tutor de l’empresa que ha de planificar i dur a terme la seva acció formativa en coordinació amb el professor tutor que designa el centre.

2) Els objectius, els llocs i l’organització de l’estada de formació a l’empresa han d’estar establerts en cada programa de formació.

3) L’estudiant –o els seus tutors legals, si és menor d’edat– ha d’acreditar que disposa del que s’enumera a les lletres a), b) i c) següents i ha de comprometre’s a mantenir-ho durant tota la durada de les pràctiques formatives:

a) La cobertura sanitària, com a assegurat indirecte a càrrec d’un assegurat directe, en virtut del que disposen els articles 4 i 9 del Reglament tècnic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social fins al 31 d’octubre del 2009 i, en virtut del que disposen els articles 13, 2); 29; 119; 120, 5); i 133 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, a partir de l’1 de novembre del 2009, en què entra en vigor. En el supòsit que no disposi de cobertura com a assegurat indirecte a la Caixa Andorrana de Seguretat Social prevista en l’apartat anterior, ha de disposar d’una assegurança privada que li garanteixi una cobertura equivalent.

b) Una assegurança de responsabilitat civil que abasta tot el període de les pràctiques formatives.

c) Una assegurança que cobreixi els riscos inherents i específics de les pràctiques formatives en els supòsits definits a l’article 24.f) del Codi de relacions laborals, si escau.

Article 2

Autorització i verificació de les condicions formatives

105/362

1. Els estudiants nacionals i estrangers legalment residents matriculats en centres d’ensenyament estrangers radicats fora del Principat poden dur a terme l’estada formativa en el si d’una empresa o entitat pública andorrana per complir els objectius de l’estada de formació a l’empresa previstos en els programes oficials de cada formació, mitjançant la formalització del contracte en pràctiques formatives amb l’imprès oficial annex a aquest Reglament, i el signen l’empresari i el mateix estudiant si és major d’edat o emancipat i, en el cas de ser menor d’edat, el seu representant legal, i el responsable del centre d’ensenyament.

2. L’imprès oficial del contracte de treball en pràctiques formatives, facilitat pel Servei d’Inspecció de Treball, conté totes les dades necessàries per poder-lo autoritzar de conformitat amb el que preveu l’article 32 i els articles concordants de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, i les que es consideren necessàries per garantir que l’estudiant efectuï les pràctiques en el si d’una empresa o entitat pública amb prou mitjans per assegurar efectivament la formació pràctica objecte del contracte, sota la supervisió o la tutela d’una persona experta en la pràctica professional o ofici i, en el cas de tractar-se de treballs perillosos, que es nomeni una persona encarregada de la seguretat de l’estudiant que l’ensenyi a identificar els riscos inherents al treball i a prendre les mesures de prevenció de conformitat amb el que preveu l’article 24, apartat 4, del Codi de relacions laborals.

Article 3

Requisits documentals

Els estudiants nacionals o estrangers legalment residents matriculats en centres d’ensenyament estrangers radicats fora del Principat, per obtenir l’autorització del contracte en pràctiques formatives, cal que emplenin totes les dades de l’imprès oficial annex i adjuntar-hi la documentació següent:

1. Fotocòpia del passaport o document d’identitat de l’estudiant en pràctiques formatives.

2. Si l’estudiant és estranger i major d’edat, fotocòpia de l’autorització de residència i, en el supòsit de ser menor, fotocòpia de l’autorització de residència i la del seu representant legal.

3. Si l’estudiant és menor d’edat, cal portar un certificat mèdic lliurat per un metge del Principat que acrediti que el menor no pateix cap malaltia que desaconselli el treball en pràctiques formatives.

4. Certificat lliurat pel centre docent conforme l’estudiant en pràctiques formatives hi està matriculat, durada total de la formació i temps de pràctiques formatives exigides en el pla d’estudis, i el tipus de treball o activitats concretes que ha de desenvolupar l’estudiant en pràctiques, segons el pla de formació del centre docent.

5. L’estudiant –o els seus tutors legals, si és menor d’edat– ha d’acreditar que disposa del que s’enumera a les lletres a), b) i c) següents i ha de comprometre’s a mantenir-ho durant tota la durada de les pràctiques formatives:

a) La cobertura sanitària, com a assegurat indirecte a càrrec d’un assegurat directe, en virtut del que disposen els articles 4 i 9 del Reglament tècnic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social fins al 31 d’octubre del 2009 i, en virtut del que disposen els articles 13, 2); 29; 119; 120, 5); i 133 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, a partir del dia 1 de novembre del 2009, en què entra en vigor. En el supòsit que no disposi de cobertura com a assegurat indirecte a la CASS prevista en l’apartat anterior, ha de disposar d’una assegurança privada que li garanteixi una cobertura equivalent.

b) Una assegurança de responsabilitat civil que inclogui tot el període de les pràctiques formatives amb validesa al Principat d’Andorra.

c) Una assegurança que cobreixi els riscos inherents i específics de les pràctiques en els supòsits definits a l’article 24.f) del Codi de relacions laborals, si escau.


Queda derogat el Reglament regulador del contracte de treball en pràctiques de 28 de gener de 2004.

Disposició final

El Reglament regulador del contracte de treball en pràctiques formatives entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

106/362


Andorra la Vella, 23 de setembre del 2009

107/362

Reglament regulador de les prestacions d’incapacitat temporal

Decret pel qual s’aprova el reglament regulador de les prestacions d’incapacitat temporal

El capítol tercer, del títol II, del llibre tercer de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, regula les prestacions d’incapacitat temporal.

Les prestacions econòmiques per incapacitat temporal compensen parcialment la pèrdua d’ingressos d’una persona assegurada que ha de deixar de treballar per malaltia o accident.

La Llei estableix que, per reglament, s’han de regular les condicions dels certificats mèdics, la taula de patologies més corrents amb el nombre de dies de baixa que correspon habitualment, com a màxim, a cada patologia, i les persones prestadores de serveis de salut habilitades per prescriure la baixa i les eventuals pròrrogues.

L’establiment de dies de baixa per a cada patologia s’ha dur a terme tenint en compte la variabilitat de les persones en els processos de la malaltia, la curació o l’estabilització. S’ha d’entendre que els dies de baixa corresponen a un període indicatiu que el metge o l’odontòleg ha de valorar en funció de les característiques de cada pacient.

D’altres aspectes que es desenvolupen reglamentàriament són el naixement i la durada de la incapacitat temporal i les pròrrogues, els canvis de patologia i els procediments de control per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

A proposta de la ministra de Salut, Benestar i Treball, el Govern, en la sessió del 28 d’abril, aprova aquest Decret.

Article únic

S’aprova el Reglament regulador de les prestacions d’incapacitat temporal, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sense perjudici de produir efectes des de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, per tot el que sigui favorable als assegurats.

REGLAMENT REGULADOR DE LES PRESTACIONS D’INCAPACITAT TEMPORAL

Article 1

Objecte

Aquest Reglament té per objectiu regular el règim relatiu a les prestacions d’incapacitat temporal, previstes al capítol tercer, del títol II, del llibre tercer de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social.

Article 2

Definicions

D’acord amb la Llei de la Seguretat Social i a l’efecte d’aquest Reglament es considera que:

1. Incapacitat temporal: és la situació reconeguda com a tal per un metge o un odontòleg i per la Caixa Andorrana de Seguretat Social per un període de temps definit en què una persona assegurada directa està impedida per exercir la seva activitat laboral o professional a conseqüència d’una malaltia, professional o comuna, o d’un accident laboral o no laboral, o del seu tractament.

2. Metge o odontòleg tractant: és el metge o odontòleg legalment habilitat per exercir la seva professió que diagnostica la patologia originant de la situació d’incapacitat temporal, expedeix el certificat mèdic inicial i fa el seguiment de l’estat de salut de la persona assegurada.

3. Certificat mèdic inicial: és el document emès pel metge o odontòleg tractant que reconeix la situació d’incapacitat temporal d’una persona assegurada, i que precisa i codifica el diagnòstic, descriu la limitació funcional que motiva la situació d’incapacitat temporal i indica la durada previsiblement necessària del procés curatiu i les hores del dia en què la persona assegurada ha de romandre en el domicili.

108/362

4. Prestadors de serveis de salut convencionats: són els prestadors de salut que han signat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social o s’hi han adherit.

5. Declaració d’activitat del treballador per compte propi: és el document oficial que ha de presentar la persona que fa una activitat per compte propi d’acord amb el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant el qual identifica la persona o persones que gestionaran personalment l’establiment o el negoci durant la seva situació d’incapacitat temporal, o certifica que l’establiment o el negoci romandran sense activitat durant el dit període.

6. Declaració de l’activitat de la persona assalariada o assimilada: és el document oficial que, a requeriment, ha de presentar la persona assalariada o assimilada d’acord amb el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant el qual exposa el treball que du a terme.

7. Prolongacions: són les resolucions expresses de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que permeten allargar la situació d’incapacitat temporal d’acord amb el que preveu l’article 149 de la Llei de la Seguretat Social.

8. Alta mèdica: és la situació que resulta de la finalització del període d’incapacitat temporal, en la qual s’entén que s’ha produït la millora, l’estabilització o la consolidació de l’estat de salut que va provocar la incapacitat temporal.

9. Alta administrativa: és la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que decideix la suspensió de les prestacions econòmiques de la incapacitat temporal de la persona assegurada per motiu d’incompareixença no justificada a les convocatòries de control efectuades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social o per la realització d’una conducta contrària al procés curatiu.

S’entén que una conducta és contrària al procés curatiu quan el perjudica o el dificulta sense cap raó objectiva i suficient que la justifiqui.

Article 3

Beneficiaris de la prestació econòmica

1. Les persones assegurades poden ser beneficiàries de la prestació econòmica per incapacitat temporal, si reuneixen els requisits següents:

a) Estar en situació d’alta o assimilada a l’alta en el règim general i en els règims especials, sempre que facin una activitat assalariada o professional. Les persones assalariades es consideren en situació d’alta a l’efecte de la incapacitat temporal encara que l’empresa hagi incomplert l’obligació de donar-los d’alta, sense perjudici de les responsabilitats de l’empresa.

b) Les persones que fan una activitat per compte propi han d’estar al corrent en el pagament de les cotitzacions. Si no ho estan quan sol·liciten la prestació, però es troben en situació d’alta, únicament podran percebre la prestació, de forma retroactiva, a partir del moment que es posin al corrent en el pagament, sense perjudici dels recàrrecs que corresponguin en les cotitzacions.

c) En el cas de malaltia comuna o accident no laboral, la persona assegurada ha d’haver cotitzat, almenys, 25 dies, amb el benentès que:

- Ha d’haver cotitzat 15 dies dels 30 dies immediatament anteriors a la data del certificat mèdic inicial, si ha cotitzat menys de 12 mesos.

- Ha d’haver cotitzat 10 dies dels 60 dies immediatament anteriors a la data del certificat mèdic inicial, si ha cotitzat 12 mesos o més però menys de 36.

- Ha d’haver cotitzat 5 dies dels 90 dies immediatament anteriors a la data del certificat mèdic inicial, si ha cotitzat 36 o més mesos però menys de 60.

2. En cas d’accident de treball o malaltia professional, no es requereix cap període previ de cotització.

Article 4

Quantia i base de càlcul de la prestació econòmica

1. La prestació econòmica per incapacitat temporal compensa parcialment la pèrdua d’ingressos de la persona assegurada amb activitat durant el període d’incapacitat temporal, i consisteix en les quanties següents:

a) En cas de malaltia comuna o accident no laboral:

- Els dos primers dies a comptar de l’emissió del certificat mèdic inicial no donen dret a una prestació econòmica.

109/362

- Des del 3r dia a comptar de l’emissió del certificat mèdic inicial fins al 30è dia, ambdós inclosos, la prestació econòmica consisteix en el 53% de la base de càlcul diària.

- A partir del 31è dia de l’emissió del certificat, la prestació econòmica consisteix en el 70% de la base de càlcul diària.

b) En cas d’accident laboral o malaltia professional:

- Des del 1r dia fins al 30è des de l’emissió del certificat mèdic inicial, ambdós inclosos, la prestació econòmica és el 66% de la base de càlcul diària.

- A partir del 31è dia d’emetre’s el certificat, la prestació econòmica és el 80% de la base de càlcul diària.

2. Les prestacions econòmiques s’actualitzen amb l’aplicació de l’IPC publicat al BOPA cada mes de gener, amb efecte a partir de l’1 de febrer.

3. La base de càlcul que s’ha de considerar amb l’objectiu de determinar la quantia de les prestacions econòmiques és la que estableix el Reglament regulador del càlcul de les prestacions.

Article 5

Pagament de la prestació econòmica

1. El primer pagament de la prestació econòmica per incapacitat temporal es fa transcorreguts els 30 primers dies des de l’emissió del certificat mèdic inicial.

2. Per al segon pagament i següents, la periodicitat és mensual.

3. En el cas que la durada de la situació d’incapacitat temporal sigui inferior a 30 dies, la Caixa Andorrana de Seguretat Social abona la prestació econòmica a partir de l’alta de la persona assegurada.

4. El pagament de les prestacions es fa ordinàriament per transferència bancària.

Article 6

Naixement i durada de la situació d’incapacitat temporal. Pròrrogues

1. El certificat mèdic inicial és el document que origina les actuacions destinades al reconeixement o la denegació de la situació d’incapacitat temporal i del dret a la prestació econòmica consegüent per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

L’emissió del certificat mèdic inicial ha d’anar precedida necessàriament d’un reconeixement mèdic de la persona assegurada que conclogui que concorren els requisits pel reconeixement d’una situació d’incapacitat temporal per al treball habitual, segons es defineix en aquest Reglament.

Per poder expedir el document, el metge o odontòleg tractant requereix a la persona assegurada les dades necessàries que contribueixin a precisar la patologia objecte del diagnòstic.

En el certificat mèdic inicial han de constar necessàriament els elements indicats a l’article 2.3 d’aquest Reglament.

El metge o l’odontòleg tractant ha d’expedir el certificat mèdic d’acord amb el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en quatre exemplars: un exemplar està destinat a l’empresari, un altre a la persona assegurada, un altre a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el darrer l’ha de conservar el mateix metge o odontòleg. En cap cas, el diagnòstic no pot constar en l’exemplar destinat a l’empresari.

2. La durada de la incapacitat temporal que s’indiqui en els certificats mèdics inicials emesos pels metges o odontòlegs convencionats ha de tenir en compte la que s’estableix a la taula de patologies que figura a l’annex número 1, sent d’aplicació, en el seu cas, el previst a l’apartat 6 d’aquest article.

La durada de la incapacitat temporal que s’indiqui en els certificats mèdics inicials emesos pels prestadors de serveis de salut que no estan adherits a un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social no pot ser superior a 7 dies, i no es pot prorrogar per part d’aquests prestadors.

La durada de la incapacitat temporal indicada en els certificats mèdics inicials emesos pels prestadors de serveis de salut estrangers definits a l’article 144.5 de la Llei de la Seguretat Social no pot ser superior a 7 dies, i únicament es pot prorrogar en cas d’hospitalització. En tot cas, no es reconeixeran els certificats mèdics inicials que expedeixin els prestadors de serveis de salut estrangers que no estan adherits a un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, si hi ha prestadors de salut en conveni en la mateixa ciutat o terme municipal on la persona assegurada és assistida en condicions d’urgència.

110/362

3. La CASS du a terme el seguiment i el control de les incapacitats temporals basant-se en la taula de patologies i l’estat de salut específic de cada beneficiari.

4. L’alta mèdica es produeix en finalitzar el període d’incapacitat temporal. No requereix emetre ni notificar cap document especial, llevat que sigui concedida per la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’àmbit de les seves funcions de control, o pel metge o l’odontòleg tractant abans de finalitzar el període d’incapacitat temporal establert al certificat mèdic inicial o a la seva prolongació. En aquest darrer cas, l’alta mèdica s’expedeix d’acord amb el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els quatre exemplars als quals fa referència l’apartat 1 anterior.

5. Finalitzat el període establert en la taula de patologies, si el metge o odontòleg convencionat, o el metge o odontòleg no adherit a un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social en els casos excepcionals permesos per la Llei, entén que és necessari que la persona assegurada continuï en situació d’incapacitat temporal, pot prescriure una pròrroga, però ha de presentar un informe mèdic complementari detallat segons el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

L’informe mèdic complementari detallat ha de recollir la patologia de la persona assegurada, el tractament mèdic prescrit, l’evolució de la patologia, la seva incidència sobre la capacitat funcional de la persona assegurada i la durada de la pròrroga, segons el coneixement que tingui el metge o l’odontòleg tractant de la situació de salut del pacient.

La pròrroga prescrita que superi la durada màxima fixada per a la patologia incapacitant en la taula de l’annex número 1 només podrà tenir efectes si és confirmada per l’Àrea de Control Sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en relació a les indicacions del metge o l’odontòleg tractant que ha emès la baixa o la pròrroga.

6. En cas que el metge o l’odontòleg tractant indiqui al certificat mèdic inicial una durada de la incapacitat temporal superior a la que resulta de la taula de patologies, per al reconeixement de la situació d’incapacitat temporal caldrà presentar l’informe mèdic complementari detallat i la confirmació expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La durada màxima de la prestació econòmica d’incapacitat temporal, des del certificat mèdic inicial i incloses les seves pròrrogues, és de 12 mesos. S’han de tenir en compte les recaigudes que es regulen a l’article 7 d’aquest Reglament a l’hora de comptabilitzar el termini màxim de 12 mesos.

Si després del termini màxim de 12 mesos continua la necessitat de romandre en situació d’incapacitat temporal, la prolongació de la prestació econòmica requereix la decisió expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de conformitat amb l’article 8 d’aquest Reglament.

Article 7

Recaiguda

A l’efecte de computar la durada màxima de la prestació d’incapacitat temporal, es considera que constitueix una recaiguda tot nou procés d’incapacitat temporal a causa de la mateixa patologia o d’una de similar, iniciat durant els 6 mesos següents de la data de l’alta de la incapacitat temporal anterior.

Si la situació d’incapacitat temporal es veu succeïda per períodes d’activitat laboral superiors a 6 mesos des de la data d’alta, s’inicia un nou període de còmput d’incapacitat temporal encara que es tracti de la mateixa patologia.

Article 8

Prolongació

1. Arribada la durada màxima de 12 mesos de la situació d’incapacitat temporal, la prestació per incapacitat laboral només es pot prolongar per decisió expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que prèviament efectua o fa efectuar els controls mèdics que consideri necessaris per adoptar la decisió pertinent, tenint en compte les indicacions del metge o odontòleg tractant.

2. Les prolongacions s’atorguen per períodes màxims de 6 mesos, renovables fins a un màxim de 3 anys a comptar de la data d’expedició del certificat mèdic inicial.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social acorda les prolongacions només en el cas que prevegi que l‘assegurat es podrà reincorporar a la seva activitat, sense perjudici que durant qualsevol de les prolongacions pugui estendre l’alta mèdica amb reconeixement d’una invalidesa, si escau.

111/362

3. En cas d’accident no laboral o malaltia comuna, només es pot ser beneficiari de la prestació econòmica d’incapacitat temporal per un període superior als 12 mesos si es justifica la cotització a la branca general de 24 mensualitats en els darrers 5 anys a comptar de la data de cessament de l’activitat laboral o de la finalització de l’activitat professional, o bé de la seva qualitat de persona assegurada indirecta a càrrec d’una persona assegurada directa que hagi cotitzat a la branca general durant aquest mateix període.

Article 9

Obligacions

1. Les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal tenen les obligacions següents:

a) Presentar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social el certificat mèdic inicial i les pròrrogues, en el termini de 48 hores següents a l’expedició.

b) Presentar a l’empresa el certificat mèdic inicial, les pròrrogues i el comunicat d’alta que pugui emetre la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en el termini de 48 hores a comptar de l’expedició.

c) Romandre en el seu domicili les hores que no estigui autoritzat a absentar-se’n, segons el que consti en el certificat mèdic inicial i les pròrrogues.

d) Sotmetre’s als controls mèdics que pugui requerir la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

e) Observar les prescripcions i els tractaments indicats pel facultatiu que l’assisteixi.

f) Presentar la declaració d’activitat, en el cas de les persones assegurades que treballen per compte propi.

g) En cas que la Caixa Andorrana de Seguretat Social ho sol·liciti, les persones assalariades o assimilades han de presentar la declaració d’activitat.

2. L’incompliment de les obligacions descrites anteriorment pot donar lloc a les sancions previstes a la Llei de la Seguretat Social, sense perjudici de suposar també la suspensió o l’extinció de la prestació econòmica de la incapacitat temporal, segons el que es regula en aquest Reglament.

3. Quan la persona assegurada esdevé en situació d’alta mèdica, si la Caixa Andorrana de Seguretat Social ho considera oportú, pot demanar a l’empresa que certifiqui que la persona no ha treballat durant el període d’incapacitat temporal. En aquest cas l’empresa té l’obligació d’emetre el certificat.

Article 10

Controls de la Caixa Andorrana de Seguretat Social

1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social fa controls a les persones assegurades en qualsevol moment durant la percepció de la prestació econòmica de la incapacitat temporal, amb l’objectiu de comprovar que es mantenen els fets i la situació que justifiquen la permanència en la situació d’incapacitat temporal.

2. Una vegada fet el control i rebuda l’opinió del metge o odontòleg de la persona assegurada, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot estendre l’alta mèdica si entén que la persona assegurada està capacitada per reincorporar-se a la seva activitat laboral.

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social, per tal de rebre l’opinió del metge o odontòleg, requereix, amb la convocatòria al control, que la persona assegurada aporti un informe d’aquell, i també tota altra informació mèdica relativa a la patologia. En cas necessari l’Àrea de control sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot demanar informació complementària directament al metge o dontòleg tractant.

4. Si s’acorda l’alta mèdica a conseqüència del control, la Caixa Andorrana de Seguretat Social està obligada a comunicar-ho a l’empresari, a la persona interessada i al metge o odontòleg de l’assegurat o, en el seu defecte, al prestador de serveis de salut que va emetre el certificat mèdic vigent.

5. La incompareixença injustificada als controls previstos en aquest article determinen en qualsevol cas l’alta administrativa.

Article 11

Canvi de patologia

112/362

1. Si durant el procés d’incapacitat temporal sorgeix en la persona assegurada una patologia similar o associada a la patologia que va motivar la situació d’incapacitat temporal inicial, s’ha de mantenir la dita situació inicial amb caràcter general.

2. Si durant el procés d’incapacitat temporal sorgeix en la persona assegurada una nova patologia no associada ni similar a la situació d’incapacitat temporal inicial,i aquesta nova patologia és més greu que la diagnosticada inicialment, s’ha d’emetre un certificat mèdic referit a la nova patologia diagnosticada, sense perjudici que, si ho precisa, continuï rebent assistència sanitària per la patologia inicial.

Des del moment que la Caixa Andorrana de Seguretat Social rep el nou certificat mèdic, s’entén que la situació d’incapacitat temporal té per causa la patologia més greu, a tots els efectes, inclusivament el relatiu a la quantia de la prestació econòmica, si aquesta prestació fos diferent.

Com a excepció, si la situació d’incapacitat temporal inicial és per causa d’accident laboral o malaltia professional i sobrevé una nova patologia més greu, per malaltia comuna o accident no laboral, s’ha de mantenir la situació d’incapacitat temporal per accident laboral o malaltia professional fins a la curació, sempre que la nova patologia no impedeixi continuar el tractament en curs i l’atenció de la nova patologia. Tot això sense perjudici de l’alta mèdica quan es produeixi la curació de la patologia inicial i, si és necessari, reconèixer-se des d’aleshores la situació d’incapacitat temporal per la nova patologia.

3. Si la nova patologia no és més greu que la diagnosticada inicialment, aquella queda inclosa en la situació d’incapacitat temporal inicial amb caràcter general.

La gravetat de la patologia s’ha de mesurar segons la durada prevista del procés curatiu, d’acord amb les taules de l’annex 1.

4. El metge o odontòleg de la persona assegurada està obligat a informar la Caixa Andorrana de Seguretat Social del canvi de patologia, degudament codificada, en tots els supòsits.

Article 12

Incapacitat temporal i risc durant l’embaràs

1. Quan la persona assegurada es trobi en situació d’incapacitat temporal, i durant la incapacitat sol·liciti la prestació de risc durant l’embaràs, no se li reconeixerà aquesta prestació fins que s’extingeixi la situació d’incapacitat temporal per qualsevol de les causes legals establertes.

2. Quan la persona assegurada es trobi en situació de risc durant l’embaràs i sol·liciti la prestació per incapacitat temporal, no se li reconeixerà fins que finalitzi la situació de risc durant l’embaràs, sempre que reuneixi en aquell moment els requisits necessaris per accedir a la prestació d’incapacitat temporal.

Article 13

Incompatibilitats

Durant la situació d’incapacitat temporal no es pot treballar, ni per compte aliè, ni per compte propi. La constatació per la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la realització de treball comporta la concessió de l’alta mèdica, a l’empara de l’article 146.2 de la Llei de la Seguretat Social.

Article 14

Responsabilitat

1. D’acord amb l’article 90 de la Llei de la Seguretat Social, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot reclamar l’import de la prestació econòmica de la incapacitat temporal al tercer responsable d’haver-se causat, solidàriament amb la seva companyia asseguradora. Si el tercer responsable i la persona assegurada comparteixen la responsabilitat del fet que ha causat la patologia, la Caixa Andorrana de Seguretat Social només pot recuperar la part de la prestació econòmica de la incapacitat temporal abonada que correspongui al percentatge de culpa del tercer.

2. D’acord amb l’article 91 de la Llei de la Seguretat Social, en cas d’accident de treball o malaltia professional per falta comesa per l’empresari per imprudència inexcusable, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot exigir-li la totalitat o part de la prestació econòmica de la incapacitat temporal sota la forma de cotització complementària, amb un màxim de tres anys del salari mensual mitjà del treballador de l’any immediatament anterior.

113/362

3. D’acord amb l’article 116.2 de la Llei de la Seguretat Social, l’incompliment de les obligacions en matèria d’afiliació, altes, baixes i de cotització determina la responsabilitat de l’empresa en el pagament de la prestació d’incapacitat temporal.

En cas de responsabilitat empresarial conforme al paràgraf anterior, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’anticipar la prestació econòmica de la incapacitat temporal, reclamant subsegüentment contra l’empresa responsable l’import satisfet.

Article 15

Obligació de cotitzar durant la situació d’incapacitat temporal

Durant la situació d’incapacitat temporal es manté l’obligació de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La base de cotització és la quantia de la prestació econòmica.

En el cas dels assalariats, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’assumir la cotització de la part empresarial i ha de retenir de la prestació que s’ha de pagar la part corresponent a l’assalariat.

En el cas de treballadors que fan una activitat per compte propi, la cotització durant la situació d’incapacitat temporal s’ha de fer per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, deduint la quantia corresponent de l’import de la prestació que s’ha de pagar.

Article 16

Prescripció

1. El dret al reconeixement de la prestació d’incapacitat temporal prescriu al cap de 5 anys de l’emissió del certificat mèdic inicial.

2. El dret a les prestacions per incapacitat temporal s’ha de fer efectiu des del moment que neix el dret a percebre la prestació sol·licitada, sempre que se sol·liciti dins dels 3 mesos següents. La presentació de la sol·licitud de la prestació econòmica fora del termini dels 3 mesos implica que el pagament s’inicia amb efecte a partir del moment que la Caixa Andorrana de Seguretat Social rep la sol·licitud.

3. El dret a rebre el pagament de la prestació d’incapacitat temporal prescriu al cap de 3 anys d’haver vençut.

Article 17

Reintegrament de la prestació d’incapacitat temporal

1. Qualsevol persona que ha percebut indegudament una prestació econòmica d’incapacitat temporal està obligada a reintegrar-la a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’obligació de reintegrar la prestació d’incapacitat temporal indeguda prescriu al cap de 3 anys de la data en què s’ha cobrat.

2. Les persones que hagin contribuït que algú percebi indegudament una prestació d’incapacitat temporal són responsables subsidiàries de l’obligació de reintegrament, llevat que provin bona fe.

Article 18

Extinció

1. La prestació econòmica de la incapacitat temporal s’extingeix per:

a) Finalització del termini màxim establert.

b) Alta mèdica.

c) Reconeixement d’una prestació d’invalidesa.

d) Mort de la persona assegurada.

2. L’acord d’alta mèdica amb reconeixement d’invalidesa o sense, que adopta la Caixa Andorrana de Seguretat Social, es comunica a la persona interessada, al metge o odontòleg tractant i a l’empresari, sense indicar-ne el diagnòstic en aquest darrer cas.

Article 19

Suspensió

114/362

1. La prestació econòmica d’incapacitat temporal queda suspesa per la concessió de la prestació de maternitat o de paternitat. Esgotada la prestació de maternitat o de paternitat, si persisteix la situació anterior d’incapacitat temporal, continua el pagament de la prestació econòmica en les mateixes condicions que les d’abans d’aquesta suspensió.

2. La suspensió de la prestació econòmica també es produeix des de la constatació de qualsevol de les situacions que justifiquen l’alta administrativa de l’assegurat.

Article 20

Anul·lació

S’anul·la el dret a la prestació d’incapacitat temporal quan s’hagi actuat fraudulentament per obtenir o conservar la prestació econòmica. En aquest cas, la persona assegurada està obligada a reintegrar la prestació econòmica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 21

Expedient

Els expedients en matèria d’incapacitat temporal s’inicien, s’instrueixen i es resolen segons el que preveu el Reglament regulador del procediment administratiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

A aquest efecte, la presentació del certificat mèdic inicial i la de les pròrrogues equival a la sol·licitud de la prestació, i el pagament de la prestació equival a la resolució favorable.


Els prestadors de serveis de salut poden transmetre els certificats mèdics inicials i les pròrrogues per mitjans electrònics d’acord amb la legislació vigent i el procediment que estableixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social.


Es faculta la Direcció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social perquè prepari i aprovi els formularis i els models oficials previstos, de conformitat amb el que estableix aquest Reglament. La Direcció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de vetllar perquè aquests impresos agilitin la gestió de les prestacions, i pot aportar-hi periòdicament les modificacions que consideri adequades per assolir aquesta finalitat.

Els formularis i els models previstos d’acord amb aquest Reglament estan a disposició de les persones interessades a les oficines de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i al seu portal a Internet.

Disposició final

Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sense perjudici de produir efectes des de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, per tot allò que sigui favorable als assegurats.


Andorra la Vella, 28 d’abril del 2010

Jaume Bartumeu Cassany

Cap de Govern

115/362

Annex 1

CODI D/P Patologia Dies de baixa

DIAGNÒSTICS

002 D Febres tifoide i paratifoide 30

003 D Altres infeccions per salmonel·les 10

0030 D Gastroenteritis per salmonel·les. Salmonel·losi 7

0039 D Infecció inespecificada per salmonel·les 7

004 D Shigel·losi 30

005 D Altres intoxicacions alimentàries (bacterianes) 4

0059 D Intoxicació alimentària, inespecificada 4

006 D Amebiasi 7

0063 D Abscés amèbic de fetge. Amebiasi hepàtica 30

0064 D Abscés amèbic de pulmó. Abscés amèbic de pulmó (i fetge) 60

0065 D Abscés amèbic de cervell. Abscés amèbic de cervell (i fetge) (i pulmó) 7

0069 D Amebiasi inespecificada NOS 14

007 D Altres malalties intestinals protozoàries 4

008 D Infeccions intestinals produïdes per altres organismes 4

0080 D Infecció intestinal per Escherichia coli [E.coli] 4

0084 D Infecció intestinal per altres bacteris especificats 4

0085 D Enteritis bacteriana inespecificada 4

0086 D Enteritis produïda per virus especificats 4

00862 D Enteritis produïda per adenovirus 4

00867 D Enteritis produïda per enterovirus NEC: Echovirus, Virus Coxsackie 4

00869 D Altres enteritis produïdes per virus: Torovirus 4

0088 D Infecció intestinal produïda per altres organismes no classificats en un altre lloc: Vírica

4

009 D Infeccions intestinals mal definides 4

0090 D Colitis, enteritis i gastroenteritis infeccioses (sèptiques). Disenteria NOS, catarral, hemorràgica

4

0091 D Colitis, enteritis i gastroenteritis d’origen presumiblement infecciós 4

0092 D Diarrea infecciosa. Diarrea: disentèrica, epidèmica. Malaltia diarreica infecciosa NOS 4

116/362

0093 D Diarrea d’origen presumiblement infecciós 4

010 D Infecció tuberculosa primària 30

011 D Tuberculosi pulmonar 60

0110 D Tuberculosi infiltrativa de pulmó 60

0112 D Tuberculosi de pulmó amb caverna 60

0113 D Tuberculosi de bronquis 60

0116 D Pneumònia tuberculosa [qualsevol forma] 60

0118 D Altres tuberculosis pulmonars especificades 60

0119 D Altres tuberculosis pulmonars inespecificades.Tuberculosi respiratòria NOS, tuberculosi de pulmó NOS

60

012 D Altres tuberculosis respiratòries 30

013 D Tuberculosi de meninges i sistema nerviós central 90

0130 D Meningitis tuberculosa. TBC meninges cerebrals,espinals; leptomeningitis,meningoencefalitis tuberculoses

90

014 D Tuberculosi d’intestins, peritoneu i ganglis mesentèrics 90

015 D Tuberculosi d’ossos i articulacions 90

016 D Tuberculosi aparell genitourinari 60

017 D Tuberculosi altres òrgans 60

0176 D Tuberculosi glàndules suprarenals. Malaltia d’Addison tuberculosa 60

018 D Tuberculosi miliar: disseminada, generalitzada, poliserositis 90

021 D Tularèmia. Febre de la mosca del cérvol, febre dels conills, infecció per Francisella 20

023 D Brucel·losi. Febre de Malta, mediterrània, ondulant 60

026 D Febre per mossegada de rata 30

027 D Altres malalties zoonòtiques bacterianes 30

030 D Lepra. Infecció per Mycobacterium leprae; Malaltia de Hansen 90

031 D Malalties per altres micobacteris 30

033 D Tos ferina (catarro) 7

034 D Amigdalitis estreptocòccica i escarlatina 7

0340 D Amigdalitis estreptocòccica. Amigdalitis, angina, laringitis, faringitis; sèptica: angines, mal de coll

7

0341 D Febre escarlatina. Escarlatina 7

035 D Erisipela 14

036 D Infecció meningocòccica 60

117/362

0360 D Meningitis meningocòccica. Febre cerebroespinal; meningitis: cerebroespinal, epidèmica

60

038 D Septicèmia 30

039 D Infeccions actinomicòtiques 20

041 D Infeccions bacterianes en condicions classificades en un altre lloc i de localització inespecificada

10

0418 D Altres infeccions bacterianes especificades 10

0419 D Infecció bacteriana inespecificada 10

042 D Malaltia per Virus d’Immunodeficiència Humana amb afeccions especificades [VIH] 45

045 D Poliomielitis aguda 180

046 D Infecció per virus lents de sistema nerviós central 180

047 D Meningitis produïda per Enterovirus 30

0479 D Meningitis vírica inespecificada. Meningits vírica NOS 30

048 D Altres malalties de sistema nerviós central per Enterovirus. Exantema de Boston 45

051 D Vaccí i paravaccí 30

0512 D Dermatitis pustulosa contagiosa. Ectima contagiós, Orf 30

052 D Varicel·la 10

0528 D Varicel·la amb complicació inespecificada 14

0529 D Varicel·la sense menció de complicació. Verola borda NOS, varicel·la NOS 10

053 D Herpes zòster 20

05312 D Herpes zòster amb neuràlgia de trigemin postherpètica 20

0532 D Herpes zòster amb complicacions oftàlmiques 20

05320 D Dermatitis de parpella per Herpes zòster. Herpes zòster oftàlmic 20

05321 D Queratoconjuntivitis per Herpes zòster 30

05329 D Herpes zòster amb altres complicacions oftàlmiques 20

0537 D Herpes zòster amb altres complicacions especificades 20

0538 D Herpes zòster amb complicació inespecificada 20

0539 D Herpes zòster sense menció de complicació. Herpes zòster NOS 20

054 D Herpes simple 4

0540 D Eczema herpètic. Erupció varicel·liforme de Kaposi 4

0541 D Herpes genital 4

05410 D Herpes genital inespecificat. Herpes progenital 4

0542 D Gingivostomatitis herpètica 4

118/362

0544 D Herpes simple amb complicacions oftàlmiques 14

05440 D Herpes simple amb complicació oftàlmica inespecificada 14

05442 D Queratitis dendrítica per Herpes simple 20

05443 D Queratitis disciforme per Herpes simple 20

0546 D Panadís herpètic. Voltadits herpètic 10

0547 D Herpes simple amb altres complicacions especificades 7

0548 D Herpes simple amb complicació inespecificada 7

0549 D Herpes simple sense menció de complicació 4

055 D Xarampió 14

0550 D Encefalitis postxarampió 60

0551 D Pneumònia postxarampió 30

0559 D Xarampió sense menció de complicació 14

056 D Rubèola 10

0560 D Rubèola amb complicacions neurològiques 30

05601 D Encefalomielitis per rubèola. Encefalitis, meningoencefalitis per rubèola 60

0569 D Rubèola sense menció de complicació 10

057 D Altres exantemes vírics 7

0579 D Exantema víric inespecificat 7

060 D Febre groga 90

061 D Dengue. Febre trencaossos 7

062 D Encefalitis vírica transmesa per mosquits 20

070 D Hepatitis vírica 30

0701 D Hepatitis vírica A sense menció de coma hepàtic. Hepatitis infecciosa 30

0702 D Hepatitis vírica B amb coma hepàtic 90

0703 D Hepatitis vírica B sense menció de coma hepàtic. Hepatitis sèrica 45

0704 D Altres hepatitis víriques especificades amb coma hepàtic 90

0705 D Altres hepatitis víriques especificades sense menció de coma hepàtic 45

07051 D Hepatitis C aguda sense menció de coma hepàtic 45

07054 D Hepatitis C crònica sense menció de coma hepàtic 45

0709 D Hepatitis vírica inespecificada sense menció de coma hepàtic. Hepatitis vírica NOS 45

071 D Ràbia. Hidrofòbia, Lyssa 60

072 D Parotiditis epidèmica 7

119/362

0720 D Orquitis per parotiditis epidèmica 10

0722 D Encefalitis per parotiditis epidèmica, urliana. Meningoencefalitis per parotiditis epidèmica

60

0729 D Parotiditis epidèmica sense menció de complicació Galteres, parotiditis infecciosa 7

073 D Ornitosi 7

074 D Malalties específiques produïdes per virus Coxsackie 7

0740 D Herpangina. Faringitis vesicular 7

075 D Mononucleosi infecciosa. Angina monocítica, febre ganglionar, malaltia de Pfeiffer 20

077 D Altres malalties de conjuntiva produïdes per virus i clamídies 7

0770 D Conjuntivitis d’inclusió Paratracoma, conjuntivitis de les piscines 7

0771 D Queratoconjuntivitis epidèmica. Ull de les drassanes 7

0772 D Febre faringoconjuntival. Faringoconjuntivitis vírica 7

0773 D Altres conjuntivitis adenovíriques. Conjuntivitis fol·licular adenovírica aguda 7

0778 D Altres conjuntivitis víriques. Conjuntivitis de Newcastle 7

0779 D Malalties inespecificades de la conjuntiva per virus i clamídies. 7

07799 D Malalties inespecificades de la conjuntiva per virus. Conjuntivitis vírica NOS 7

078 D Altres malalties per virus i clamídies 7

0780 D Mol·lusc contagiós 7

0781 D Berrugues víriques. Berrugues víriques produïdes per papil·lomavirus humà 4

07810 D Berrugues víriques, inespecificades. Condiloma NOS, berruga NOS, vulgar, berrugues (infeccioses)

4

07811 D Condiloma acuminat 7

07819 D Altres berrugues víriques especificades. Plana, plantar, berrugues genitals NOS 7

0782 D Febre de la suor. Febre miliar, malaltia de la suor 7

0784 D Glossopeda. Febre aftosa, epizoòtica: aftes, estomatitis 4

0785 D Malaltia citomegalovírica. Mal. d’inclusió citomegàlica, mal. vírica de les glàndules salivals

10

0788 D Altres malalties especificades produïdes per virus i clamídies 7

07881 D Vertigen epidèmic 14

07889 D Altres malalties especificades per virus i clamídies. Miàlgia cervical epidèmica,mal.Marburg, Tanapox

4

079 D Infecció vírica i per clamídies en condicions classificades en un altre lloc i de localització inesp.

7

0790 D Infecció per Adenovirus en condicions classificades en un altre lloc i de localització inespecificada

7

120/362

0791 D Infecció per virus ECHO en condicions classificades en un altre lloc i de localització inespecificada

4

0792 D Infecció per virus Coxsackie en condicions classificades en un altre lloc i de localització inesp.

4

0793 D Infecció per Rinovirus en condicions classificades en un altre lloc i de localització inespecificada

4

0794 D Infecció per virus Papil·loma humà 21

0796 D Virus respiratori sincitial (VRS) 4

0798 D Altres infeccions víriques i per clamídies especificades 4

07989 D Altra infecció vírica especificada 4

0799 D Infecció vírica i per clamídia inespecificada 4

07999 D Infecció vírica inespecificada, NOS 4

082 D Rickettsiosis transmeses per paparres 28

0821 D Febre botonosa.Tifus transmès per paparres Àfrica, Índia, Kenya, febre:marsellesa, mediterrània per paparres

28

083 D Altres Rickettsiosis 28

0830 D Febre Q 28

084 D Paludisme 45

087 D Febre recidivant 20

0879 D Febre recidivant inespecificada 20

088 D Altres malalties transmeses per artròpodes 14

0880 D Bartonel·losi. Berruga peruana, febre d’Oroya, malaltia de Carrión 14

091 D Sífilis precoç, simptomàtica 14

094 D Neurosífilis 60

0940 D Tabes dorsal.Atàxia locomotriu (progressiva), esclerosi espinal posterior (sifilítica), neurosífilis tabètica

60

095 D Altres formes de sífilis tardana, amb símptomes 60

098 D Infeccions gonocòcciques 7

09813 D Epidídim/orquitis gonocòccica (aguda). Orquitis gonocòccica (aguda) 14

099 D Altres malalties venèries 7

0994 D Altra uretritis no gonocòccica 7

0995 D Altres malalties venèries per Chlamydia trachomatis 7

100 D Leptospirosi 30

101 D Angina de Vincent. Aguda necrosant ulcerosa: estomatitis, gingivitis, boca de trinxera, faringitis

21

121/362

1021 D Papil·lomatosi múltiple i frambèsia plantar.Frambèsia mantegosa,frambesioma,pianoma,papil·loma palmar

14

110 D Dermatofitosi 4

1101 D Dermatofitosi d’ungla. Onicomicosi, oníquia dermatofítica, tinya unguial 10

1103 D Dermatofitosi d’engonal i àrea perianal. Eczema marginat, pruïja de Dhobie, tinya crural

4

1104 D Dermatofitosi de peu. Peu d’atleta, tinya del peu 4

1105 D Dermatofitosi del cos. Herpes circinat, tinya imbricada [Tokelau] 4

1109 D Dermatofitosi de lloc inespecificat. Favus NOS, tinya micropòrica NOS, tinya NOS 4

111 D Dermatomicosi, altra i inespecificada 4

1119 D Dermatomicosi inespecificada 4

112 D Candidiasi 4

1120 D Candidiasi de boca. Muguet (oral) 4

1121 D Candidiasi de vulva i vagina. Vulvovaginitis per Càndida, vulvovaginitis per Monília 4

1122 D Candidiasi d’altres parts urogenitals. Balanitis per Càndida 4

1123 D Candidiasi de pell i ungles. Intertrigen, oníquia, perionixis [paroníquia]: per Càndida 4

117 D Altres micosis 4

1179 D Altres micosis i micosi inespecificada 4

118 D Micosis per gèrmens oportunistes. Infecció de pell, teixits cel·lulars subcutanis i/o òrgans

14

1200 D Esquistosomiasi per Schistosoma haematobium. Esquistosomiasi vesical NOS 20

1228 D Equinococcosi hepàtica inespecificada

123 D Altres infeccions per cestodes 20

125 D Filariosi i dracontiasi 20

127 D Altres helmintiasis intestinal 7

1323 D Infestació mixta per Pediculus i Phthirus. Infestació classif. en més d’una de les categories 132.0-132.2

4

133 D Acariasi 4

1330 D Escabiosi. Escabiosi noruega, infestació per Sarcoptes scabiei, sarna sarcòptica 7

135 D Sarcoïdosi. Febre uveoparotídea, limfogranulomatosi benigna, lupoide, lupus pernio, sarcoide

30

1361 D Síndrome de Behçet 30

1368 D Altres malalties infeccioses i parasitàries especificades. Infestació per Candiru 4

1369 D Malalties infeccioses i parasitàries inespecificades. Malaltia infecciosa NOS, malaltia parasitària NOS

4

122/362

138 D Efectes tardans de la poliomielitis aguda 60

140 D Neoplàsia maligna de llavi 14

141 D Neoplàsia maligna de llengua 120

1420 D Neoplàsia maligna glàndula paròtida 60

145 D Neoplàsia maligna altres parts boca i parts inespecificades 120

1459 D Neoplàsia maligna boca inespecificada. Cavitat: bucal NOS, oral NOS, glànd.salival menor, lloc inespec.

120

147 D Neoplàsia maligna nasofaringe 120

150 D Neoplàsia maligna esòfag 180

151 D Neoplàsia maligna estómac 180

1519 D Neoplàsia maligna estómac inespecificat. Càncer gàstric, carcinoma ventriculi 180

153 D Neoplàsia maligna còlon 180

1533 D Neoplàsia maligna còlon sigmoide. Angle sigmoide 180

1538 D Neoplàsia maligna altres llocs especificats intestí gros. Lloc contigu/sobreposat, punt origen no determ.

150

1539 D Neoplàsia maligna còlon inespecificat. Intestí gros NOS 180

154 D Neoplàsia maligna recte, unió rectosigmoïdal i anus 180

1540 D Neoplàsia maligna unió rectosigmoïdal. Còlon i recte, còlon rectosigmoide 180

1541 D Neoplàsia maligna recte. Ampul·la rectal 90

1543 D Neoplàsia maligna anus inespecificat 150

1548 D Neoplàsia maligna altres llocs recte, unió rectosigmoïdal i anus. Anorectal, zona cloacogènica

120

155 D Neoplàsia maligna fetge i conductes biliars intrahepàtics 120

1550 D Neoplàsia maligna fetge, primària. Carcinoma: fetge específ. com primari, hepatocel·lular, hepatoblastoma

120

157 D Neoplàsia maligna pàncrees 120

1579 D Neoplàsia maligna pàncrees, part inespecificada 120

159 D Neoplàsia maligna altres llocs i llocs mal definits d’òrgans digestius i peritoneu 120

161 D Neoplàsia maligna laringe 120

1619 D Neoplàsia maligna laringe inespecificada 120

162 D Neoplàsia maligna tràquea, bronquis i pulmó 120

1622 D Neoplàsia maligna bronqui principal. Carina, hil pulmó 120

1623 D Neoplàsia maligna lòbul superior, bronqui o pulmó 120

1624 D Neoplàsia maligna lòbul mitjà, bronqui o pulmó 120

123/362

1625 D Neoplàsia maligna lòbul inferior, bronqui o pulmó 120

1628 D Neoplàsia maligna altres parts bronqui o pulmó. Lloc contigu o sobreposat, punt origen no determinat

120

1629 D Neoplàsia maligna bronqui i pulmó inespecificades 120

170 D Neoplàsia maligna os i cartílag articular 90

1701 D Neoplàsia maligna mandíbula. Maxil·lar inferior; maxil·lar NOS 90

172 D Melanoma maligne pell 60

1725 D Melanoma maligne pell tronc excepte escrot. Aixella, engonal, llombrígol, mamella, natges, pell perianal

150

1729 D Melanoma pell, lloc inespecificat 60

173 D Altres neoplàsies malignes de pell 20

1734 D Neoplàsia maligna pell coll i cuir cabellut 20

1739 D Neoplàsia maligna pell, lloc inespecificat 20

174 D Neoplàsia maligna mamella femenina 240

1740 D Neoplàsia maligna mugró i arèola mamella femenina 180

1741 D Neoplàsia maligna porció central mamella femenina 240

1742 D Neoplàsia maligna quadrant superointern mamella femenina 240

1743 D Neoplàsia maligna quadrant inferointern mamella femenina 240

1744 D Neoplàsia maligna quadrant superoextern mamella femenina 240

1745 D Neoplàsia maligna quadrant inferoextern mamella femenina 240

1748 D Neoplàsia maligna altres llocs especificats mamella femenina. Mamella: externa, interna, inferior, ectòpica

150

1749 D Neoplàsia maligna mamella (femenina), inespecificada 240

175 D Neoplàsia maligna mamella masculina 90

1765 D Sarcoma de Kaposi ganglis limfàtics 60

179 D Neoplàsia maligna úter, part inespecificada 120

180 D Neoplàsia maligna coll uterí 90

1800 D Neoplàsia maligna endocèrvix. Conducte cervical NOS, conducte endocervical, glàndula endocervical

90

1809 D Neoplàsia maligna coll uterí, inespecificat 90

182 D Neoplàsia maligna cos úter 120

183 D Neoplàsia maligna ovari i altres annexos uterins 180

1830 D Neoplàsia maligna ovari 180

124/362

184 D Neoplàsia maligna d’altres òrgans genitals femenins i d’òrgans genitals femenins inespecificats

180

185 D Neoplàsia maligna pròstata 90

186 D Neoplàsia maligna testicle 120

187 D Neoplàsia maligne penis i altres òrgans genitals masculins 90

188 D Neoplàsia maligna bufeta urinària 90

1889 D Neoplàsia maligna bufeta urinària, part inespecificada. Paret bufeta urinària NOS 90

189 D Neoplàsia maligna ronyó, altres òrgans urinaris i òrgans urinaris inespecificats 120

1890 D Neoplàsia maligna ronyó, excepte pelvis renal. Parènquima renal, ronyó NOS 120

1891 D Neoplàsia maligna pelvis renal. Calzes renals, unió pieloureteral 120

1894 D Neoplàsia maligna glàndules parauretrals 120

190 D Neoplàsia maligna ull 120

191 D Neoplàsia maligna cervell 150

1916 D Neoplàsia maligna cerebel NOS. Angle pontocerebel·lós 150

1919 D Neoplàsia maligna cervell inespecificat. Fossa cranial NOS 150

193 D Neoplàsia maligna glàndula tiroide. Conducte tiroglos, síndrome de Sipple 90

195 D Neoplàsia maligna d’altres llocs i de llocs mal definits 90

1977 D Neoplàsia maligna fetge especificada com a secundària 120

200 D Limfosarcoma i reticulosarcoma 120

20023 D Tumor o limfoma de Burkitt ganglis limfàtics intraabdominals 180

201 D Malaltia de Hodgkin 180

20145 D Malaltia de Hodgkin amb predomini limfocític/histiocític, ganglis limfàtics reg. inguinal i extremitat inf.

180

2019 D Malaltia de Hodgkin inespecífica. De Hodgkin: limfoma NOS, malaltia NOS;maligne(a):limfogranuloma

180

20190 D Malaltia de Hodgkin inespecífica, lloc. inesp., loc. extranodal i òrgans sòlids 180

202 D Altres neoplàsies malignes de teixit limfoide i teixit histiocític 180

2020 D Limfoma nodular. Limfoma: fol·licular, limfocític nodular; limfosarcoma: fol·licular, nodular, reticulosarcoma

180

2021 D Micosi fungoide 60

2028 D Altres limfomes. Limfoma (maligne): difús, NOS 180

20280 D Altres limfomes, lloc inespecificat, loc. extranodal i òrgans sòlids 180

2030 D Mieloma múltiple. Malaltia de Kahler, mielomatosi 180

2040 D Leucèmia limfoide aguda 240

125/362

2041 D Leucèmia limfoide crònica 240

205 D Leucèmia mieloide 240

2050 D Leucèmia mieloide aguda. Leucèmia promielocítica aguda 240

2051 D Leucèmia mieloide crònica. Leucèmia eosinofílica, leucèmia neutrofílica 240

207 D Altres leucèmies especificades 240

210 D Neoplàsia benigna llavi, cavitat oral i faringe 30

2102 D Neoplàsia benigna glàndules salivals majors. Glànd.: paròtide, sublingual, submaxil·lar 40

2105 D Neoplàsia benigna amígdala. Amígdala (faucial) (palatina) 20

211 D Neoplàsia benigna altres parts tracte digestiu 40

2113 D Neoplàsia benigna còlon. Apèndix, cec, intestí gros NOS, vàlvula ileocecal 45

2114 D Neoplàsia benigna recte i conducte anal. Anus NOS, conducte o esfínter anal, unió rectosigmoïdal

40

2121 D Neoplàsia benigna laringe. Cartílag: aritenoide, cricoide, cuneïforme, tiroide; cordes vocals, glotis, epiglotis

40

2123 D Neoplàsia benigna bronquis i pulmó. Carina, hil del pulmó 90

213 D Neoplàsia benigna os i cartílag articular 60

2130 D Neoplàsia benigna ossos crani i cara 20

2132 D Neoplàsia benigna columna vertebral excloent sacre i còccix 40

2137 D Neoplàsia benigna ossos llargs extremitat inferior 90

2139 D Neoplàsia benigna os i cartílag articular, lloc inespecificat 60

214 D Lipoma 10

2140 D Lipoma pell i teixit subcutani de cara 10

2141 D Lipoma pell i teixit subcutani d’altres llocs 10

2148 D Lipoma, altres llocs especificats 10

2149 D Lipoma, lloc inespecificat 10

215 D Altres neoplàsies benignes teixit connectiu i parts toves 30

2159 D Neoplàsia benigna teixit connectiu i parts toves, lloc inespecificat 10

216 D Neoplàsia benigna pell 10

2167 D Neoplàsia benigna pell extremitat inferior, incloent maluc 10

2168 D Neoplàsia benigna pell, altres llocs especificats 10

2169 D Neoplàsia benigna pell, lloc inespecificat 10

217 D Neoplàsia benigna mamella. Mamella (femenina)(masculina): parts toves, teixit connectiu, teixit glandular

30

126/362

218 D Liomioma uterí 40

2180 D Liomioma submucós d’úter 40

2181 D Liomioma intramural d›úter. Liomioma intersticial d›úter 40

2182 D Liomioma subserós d›úter. Liomioma subperitoneal d›úter 40

2189 D Liomioma d›úter, inespecificat 40

219 D Altres neoplàsies benignes d’úter 40

2190 D Neoplàsia benigna coll uterí 20

2191 D Neoplàsia benigna cos uterí. Endometri, fons, miometri 40

2199 D Neoplàsia benigna part inespecificada d’úter 40

220 D Neoplàsia benigna ovari 40

221 D Neoplàsia benigna altres òrgans genitals femenins 40

2218 D Neoplàsia benigna altres llocs especificats d’òrgans genitals femenins 40

2219 D Neoplàsia benigna òrgan genital femení, lloc inespecificat. Aparell genitourinari femení NOS

40

222 D Neoplàsia benigna òrgans genitals masculins 40

2220 D Neoplàsia benigna testicles 40

2222 D Neoplàsia benigna pròstata 40

223 D Neoplàsia benigna ronyó i altres òrgans urinaris 60

2230 D Neoplàsia benigna ronyó, excepte pelvis renal. Ronyó NOS 60

2231 D Neoplàsia benigna pelvis renal 60

2233 D Neoplàsia benigna bufeta urinària 40

224 D Neoplàsia benigna ull 20

225 D Neoplàsia benigna cervell i altres parts del sistema nerviós 120

2250 D Neoplàsia benigna cervell 120

2251 D Neoplàsia benigna nervis cranials 120

2252 D Neoplàsia benigna meninges cerebrals. Meninges NOS, meningioma (cerebral) 120

226 D Neoplàsia benigna glàndula tiroide 60

227 D Neoplàsia benigna altres glàndules endocrines i estructures relacionades 90

2270 D Neoplàsia benigna glàndula suprarenal. Glàndula adrenal 60

2273 D Neoplàsia benigna glàndula hipòfisi i conducte (bossa) craniofaringi. Bossa:craniofaríngia, de Rathke

60

228 D Hemangioma i limfangioma, qualsevol lloc 30

2280 D Hemangioma, qualsevol lloc 30

127/362

22800 D Hemangioma lloc inespecificat 30

22809 D Hemangioma, altres llocs. Angiomatosi sistèmica 30

2281 D Limfangioma, qualsevol lloc. Limfangioma congènit, nevus limfàtic 30

229 D Neoplàsia benigna, altres llocs i llocs inespecificats 20

2290 D Neoplàsia benigna ganglis limfàtics 40

2299 D Neoplàsia benigna, lloc inespecificat 20

230 D Carcinoma in situ òrgans digestius 90

2300 D Carcinoma in situ llavi, cavitat oral i faringe. Boca, geniva, glànd/conducte salival, hipofaringe

120

2301 D Carcinoma in situ esòfag 120

2302 D Carcinoma in situ estómac. Estómac: cos, càrdies, fons; orifici cardial, pílor 180

2303 D Carcinoma in situ còlon. Apèndix, cec, intestí gros NOS, vàlvula ileocecal 180

2304 D Carcinoma in situ recte. Unió rectosigmoïdal 180

2308 D Carcinoma in situ fetge i vies biliars. Ampul·la Vater, colèdoc, conducte:cístic,hepàtic, esfínter Oddi

120

231 D Carcinoma in situ aparell respiratori 120

2310 D Carcinoma in situ laringe. Cartílag: aritenoide, cricoide, cuneïforme, tiroide, cordes vocals

120

2312 D Carcinoma in situ bronquis i pulmó. Carina, hil del pulmó 120

232 D Carcinoma in situ pell 30

2323 D Carcinoma in situ pell d›altres parts i les inespecificades de cara 30

2329 D Carcinoma in situ pell, lloc inespecificat 30

233 D Carcinoma in situ mamella i aparell genitourinari 90

2330 D Carcinoma in situ mamella 240

2331 D Carcinoma in situ coll uterí 90

2333 D Carcinoma in situ altres i els inespecificats òrgans genitals femenins 90

2334 D Carcinoma in situ pròstata 90

2336 D Carcinoma in situ altres i els inespecificats òrgans genitals masculins 90

2337 D Carcinoma in situ bufeta urinària 90

234 D Carcinoma in situ altres llocs i llocs inespecificats 90

2348 D Carcinoma in situ altres llocs especificats. Glàndula endocrina [qualsevol] 90

2349 D Carcinoma in situ lloc inespecificat. Carcinoma in situ NOS 90

236 D Neoplàsia comportament incert òrgans genitourinaris 90

128/362

2360 D Neoplàsia comportament incert úter 90

2362 D Neoplàsia comportament incert ovari 90

2363 D Neoplàsia comportament incert altres i els inespecificats òrgans genitals femenins 90

2364 D Neoplàsia comportament incert testicle 60

2365 D Neoplàsia comportament incert pròstata 90

2367 D Neoplàsia comportament incert bufeta urinària 90

2377 D Neurofibromatosi. Malaltia von Recklinghausen 30

2383 D Neoplàsia comportament incert mamella 120

239 D Neoplàsies de natura inespecificada 120

2390 D Neoplàsia de natura inespecificada aparell digestiu 60

2391 D Neoplàsia de natura inespecificada aparell respiratori 90

2392 D Neoplàsia de natura inespecificada os, parts toves i pell 90

2393 D Neoplàsia de natura inespecificada mamella 120

2394 D Neoplàsia de natura inespecificada bufeta urinària 120

2395 D Neoplàsia de natura inespecificada altres òrgans genitourinaris 120

2396 D Neoplàsia de natura inespecificada cervell 120

240 D Goll simple i inespecificat 30

2400 D Goll especificat com a simple. Qualsevol condició classificable a 240.9, especificada com a simple

30

2409 D Goll inespecificat. Augment de tiroide, goll o estruma: NOS, col·loide difús, endèmic, esporàdic, no tòxic

30

241 D Goll nodular no tòxic 30

2410 D Goll uninodular no tòxic. Goll uninodular (no tòxic), nòdul tiroïdal 30

2411 D Goll multinodular no tòxic. Goll multinodular (no tòxic) 30

2419 D Goll nodular no tòxic inespecificat. Estruma nodosa (simple), goll: adenomatós, nodular (no tòxic) NOS

30

242 D Tirotoxicosi amb o sense goll 30

2420 D Goll tòxic difús. Goll exoftàlmic o tòxic NOS, hiperplàsia tiroïdal primària, malaltia: Basedow, Graves

30

2421 D Goll uninodular tòxic. Tòxic o amb hipertiroïdisme: goll uninodular, nòdul tiroïdal 30

2422 D Goll multinodular tòxic. Hiperplàsia tiroïdal secundària 30

2429 D Tirotoxicosi sense menció de goll o altra causa. Hipertiroïdisme NOS, tirotoxicosi NOS

30

24290 D Tirotoxicosi sense menció de goll o altra causa, sense menció de crisi tirotòxica 30

129/362

243 D Hipotiroïdisme congènit. Insuficiència congènita tiroïdal, cretinisme (hipotiroïdal) (endèmic)

30

244 D Hipotiroïdisme adquirit 30

2440 D Hipotiroïdisme postoperatori 30

2443 D Altres hipotiroïdismes iatrogènics.Secundaris a: PAS,fenilbutazona,resorcinol;hipotiroïdisme iatrogèn.NOS

30

2448 D Altres hipotiroïdismes adquirits especificats. Hipotiroïdisme secundari NEC 30

2449 D Hipotiroïdisme inespecificat. Primari o NOS: hipotiroïdisme, mixedema 30

245 D Tiroïditis 30

2450 D Tiroïditis aguda. Abscés de la tiroide, tiroïditis: no supurada aguda, piògena, supurada 30

2451 D Tiroïditis subaguda. Tiroïditis: cèl·lules gegants, de Quervain, granulomatosa, vírica 30

2452 D Tiroïditis limfocítica crònica. Estruma limfomatosa, mal. Hashimoto, tiroïditis: autoimmunitària, limfocítica

30

2459 D Tiroïditis inespecificada. Tiroïditis NOS 30

246 D Altres trastorns de la tiroide 30

2461 D Goll dishormonogènic.Cretinisme estrumós(esporàdic),goll congènit,degut a defecte enzímic síntesi hormona

30

2462 D Quist tiroïdal 30

2468 D Altres trastorns especificats de la tiroide. Anormalitat TBG, atròfia de la tiroide, hiper/hipo-TBG-nèmia

30

2469 D Trastorn tiroïdal inespecificat 30

250 D Diabetis mellitus 14

2500 D Diabetis mellitus sense menció de complicació. Diabetis (mellitus) NOS 14

25000 D Diabetis mellitus sense menció de complicació, tipus II controlada 14

25001 D Diabetis mellitus sense menció de complicació, tipus I controlada 14

25002 D Diabetis mellitus sense menció de complicació, tipus II incontrolada 30

25003 D Diabetis mellitus sense menció de complicació, tipus I incontrolada 30

2503 D Diabetis amb altre coma. Coma: diabètic (amb cetoacidosi), hipoglicèmic, insulínic 30

2505 D Diabetis amb manifestacions oftàlmiques 60

25050 D Diabetis amb manifestacions oftàlmiques, tipus II controlada 60

2506 D Diabetis amb manifestacions neurològiques 60

25060 D Diabetis amb manifestacions neurològiques, tipus II controlada 60

2507 D Diabetis amb trastorns circulatoris perifèrics 30

2508 D Diabetis amb altres manifestacions especificades. Hipoglicèmia diabètica, xoc hipoglicèmic

30

130/362

25080 D Diabetis amb altres manifestacions especificades, tipus II controlada 30

2509 D Diabetis amb complicació inespecificada 30

25090 D Diabetis amb complicació inespecificada, tipus II controlada 30

25092 D Diabetis amb complicació inespecificada, tipus II incontrolada 30

25093 D Diabetis amb complicació inespecificada, tipus I incontrolada 30

251 D Altres trastorns secreció interna pancreàtica 30

2510 D Coma hipoglicèmic. Hiperinsulinisme iatrogènic, coma insulínic no diabètic 30

2511 D Altra hipoglicèmia especificada.Hiperinsulinisme: NOS, ectòpic, funcional;hiperplàsia cèl.beta illots pànc.

10

2512 D Hipoglicèmia inespecificada. Hipoglicèmia: espontània, reactiva, NOS 10

252 D Trastorns glàndula paratiroide 30

2520 D Hiperparatiroïdisme 30

2521 D Hipoparatiroïdisme. Paratiroïditis (autoimmunitària), tetània: paratiroïdal, paratiropriva 30

2530 D Acromegàlia i gigantisme. Hiperproducció d’hormona del creixement 60

2531 D Altres i les inespecificades hiperfuncions hipofítiques anteriors. Síndrome de Forbes-Albright

60

2539 D Trastorn inespecificat d’hipòfisi i del seu control hipotalàmic. Dispituïtarisme 60

2541 D Abscés de tim 30

255 D Trastorns glàndules suprarenals 30

2550 D Síndrome de Cushing. Hiperplàsia suprarenal per excés ACTH, hiperproduccio de cortisol, sínd.ACTH ectòpica

90

2554 D Insuficiència corticosuprarenal.Crisi addisoniana, mal. Addison NOS, atròfia(autoimmunitària) suprarenal

90

256 D Disfunció ovàrica 30

2564 D Ovaris poliquístics. Síndrome de Stein-Leventhal, virilització isosexual 30

259 D Altres trastorns endocrins 30

2592 D Síndrome carcinoide. Secreció d’hormones per tumors carcinoides 60

272 D Trastorn metabolisme lípids 14

2722 D Hiperlipidèmia mixta. Betalipoproteïnèmia ampla/flotant, hiperlipoproteïnèmia tipus IIb o III (Fredrickson)

14

2726 D Lipodistròfia. Malaltia de Barraquer-Simons, lipodistròfia progressiva 45

2728 D Altres trastorns metabolisme lípids. Dermatoartritis lipídica, lipomatosi Launois-Bensaude, malaltia Hoffa

14

274 D Gota 14

2740 D Artropatia gotosa 14

131/362

27411 D Nefrolitiasi úrica 14

2748 D Gota amb altres manifestacions especificades 14

27489 D Gota amb altres manifestacions especificades 14

2749 D Gota inespecificada 14

275 D Trastorns metabolisme mineral 14

2754 D Trastorns metabolisme calci. 14

276 D Trastorns metabolisme hidroelectrolític i equilibri acidobàsic 14

2768 D Hipopotassèmia. Dèficit potassi, hipokalèmia 14

2770 D Fibrosi quística. Malaltia fibroquística del pàncrees, mucoviscidosi 14

278 D Sobrepès, obesitat i altres hiperalimentacions 14

2780 D Sobrepès i obesitat 14

27800 D Obesitat, inespecificada. Obesitat NOS 14

27801 D Obesitat mòrbida; Obesitat greu 60

280 D Anèmies per dèficit de ferro 20

2800 D Anèmia ferropènica secundària a pèrdua de sang (crònica). Anèmia normocítica deguda a pèrdua de sang

20

2808 D Altres anèmies ferropèniques especificades. Sínd.: Paterson-Kelly, Plummer-Vinson; disfàgia sideropènica

20

2809 D Anèmia ferropènica inespecificada.Anèmia: aclorhídrica, cloròtica, hipocròmica idiopàtica, dèficit Fe NOS

20

281 D Altres anèmies carencials 30

2810 D Anèmia perniciosa. Anèmia: Addisson, Biermer, perniciosa congènita; deficiència cong. factor intrínsec [Castle]

30

2818 D Anèmia associada a altres deficiències nutritives especificades. Anèmia escorbútica 30

2819 D Anèmia per deficiència inespecificada.Dimòrfica, macrocítica, megaloblàstica NOS, nutritiva NOS, cròn. simple

30

282 D Anèmies hemolítiques hereditàries 30

2824 D Talassèmies 30

2826 D Malaltia de cèl.lules falciformes 30

28260 D Malaltia de cèl.lules falciformes inespecificada 30

284 D Anèmia aplàstica i altres síndromes d’insuficiència medul·lar 90

285 D Altres anèmies i les inespecificades 60

2851 D Anèmia posthemorràgica aguda. Anèmia deguda a pèrdua aguda de sang 30

2859 D Anèmia inespecificada. Anèmia: NOS, essencial, normocítica no per pèrdua de sang, profunda; oligocitèmia

20

132/362

286 D Defectes de coagulació 30

2867 D Dèficit adquirit de factor de coagulació. Per:malaltia hepàtica, dèficit de vitamina K, hipoprotrombinèmia adquirida

30

287 D Púrpura i altres afeccions hemorràgiques 50

2872 D Altres púrpures no trombocitopèniques. Púrpura: NOS, senil, simple 14

2873 D Trombocitopènia primària. Sínd. Evans, hipoplàsia megacariocítica, trombocitopènia: congènita,hereditària

50

2874 D Trombocitopènia secundària.Per:al·loimmunització plaquet., dilucional, fàrmacs, transfusió massiva de sang

50

2875 D Trombocitopènia inespecificada 50

288 D Malalties de leucòcits 30

2880 D Neutropènia 30

2888 D Altres malalties especificades de leucòcits. Reacció leucemoide: limfocítica, monocítica, mielocítica

14

289 D Altres malalties de sang i òrgans hematopoètics 30

2893 D Limfoadenitis inespecificada, excepte la mesentèrica 7

2896 D Policitèmia familiar. Familiar: eritrocitosi, policitèmia benigna 14

2899 D Malalties inespecificades de sang i òrgans hematopoètics. Discràsia sanguínia NOS, hiperplàsia eritroide

30

290 D Demències 180

291 D Trastorns mentals induïts per l’alcohol 60

2910 D Deliri per privació alcohòlica. Deliri alcohòlic, delirium tremens 14

2912 D Demència persistent induïda per l’alcohol 60

2913 D Trastorns psicòtics amb al.lucinacions induïts per l’alcohol 10

2914 D Intoxicació alcohòlica idiosincràtica. Patològica: embriaguesa, intoxicació alcohòlica 4

292 D Trastorns mentals induïts per drogues 45

2920 D Trastorn mental per privació de drogues 20

2922 D Intoxicació patològica per drogues. Reacció per drogues amb estats psicòtics breus: NOS, idiosincràtica

4

2929 D Trastorn mental inespecificat provocat per drogues. Psicosi orgànica NOS per/o associada a drogues

60

293 D Trastorns mentals transitoris deguts a condicions classificades en altre lloc 60

2930 D Deliri degut a condicions classificades en altre lloc 20

29383 D Trastorns de l’estat d’ànim en condicions classificades en altre lloc 60

133/362

29384 D Trastorns d’ansietat en condicions classificades en altre lloc 15

294 D Trastorns mentals persistents deguts a condicions classificades en altre lloc 60

2941 D Demència en condicions classificades en un altre lloc 60

2948 D Altres trastorns mentals persistents deguts a condicions classificades en altre lloc 60

2949 D Trastorns mentals persistents inespecificats deguts a condicions classificades en altre lloc

60

295 D Trastorns esquizofrènics 90

2950 D Esquizofrènia tipus simple 90

29500 D Esquizofrènia tipus simple inespecificada 90

2953 D Esquizofrènia tipus paranoide. Esquizofrènia parafrènica 90

29530 D Esquizofrènia tipus paranoide inespecificada 90

2954 D Trastorn esquizofreniforme 90

2957 D Trastorn esquizoafectiu 90

2958 D Altres tipus especificats d’esquizofrènia. Esquizofrènia: aguda(indiferenciada), atípica, cenestopàtica

90

2959 D Esquizofrènia inespecificada 90

29590 D Esquizofrènia tipus inespecificat, inespecificada 90

296 D Trastorns episòdics d’estat d’ànim 60

2960 D Trastorn bipolar I, episodi maníac únic 60

2961 D Trastorn maníac, episodi recurrent 90

2962 D Trastorn depressiu major, episodi únic. Episodi únic o inesp.: psicosi depressiva, reacció maniacodepressiva

60

29620 D Trastorn depressiu major, episodi únic inespecificat 60

29621 D Trastorn depressiu major, episodi únic lleu 45

29622 D Trastorn depressiu major, episodi únic moderat 60

29623 D Trastorn depressiu major, episodi únic, greu sense menció de comportament psicòtic 90

29624 D Trastorn depressiu major episodi únic, greu especificat amb comportament psicòtic 90

2963 D Trastorn depressiu major, episodi recurrent 90

29630 D Trastorn depressiu major, episodi recurrent inespecificat 90

29631 D Trastorn depressiu major, episodi recurrent lleu 30

29632 D Trastorn depressiu major, episodi recurrent moderat 60

29633 D Trastorn depressiu major, episodi recurrent, greu sense menció de comportament psicòtic

90

29634 D Trastorn depressiu major, episodi recurrent, greu especificat amb comportament 90

134/362

psicòtic

29635 D Trastorn depressiu major, episodi recurrent, en remissió parcial o inespecificada 60

2964 D Trastorn bipolar I amb l’episodi més recent (o actual) de tipus maníac 60

29640 D Trastorn bipolar I amb l’episodi més recent (o actual) de tipus maníac, inespecificat 60

2965 D Trastorn bipolar I amb l’episodi més recent (o actual) de tipus depressiu 90

2966 D Trastorn bipolar I amb l’episodi més recent (o actual) de tipus mixt 120

29664 D Trastorn bipolar I amb l’episodi més recent (o actual) de tipus mixt, greu i especificat com a comportamnet psicòtic

120

2967 D Trastorn bipolar I amb l’episodi més recent (o actual) de tipus inespecificat 60

2968 D Transtorns bipolars altres i inespecificats 90

29680 D Trastorn bipolar inespecificat 90

29682 D Trastorn depressiu atípic 45

2969 D Altres trastorns episòdics d’estat d’ànim inespecificats 60

29690 D Trastorn episòdic d’estat d’ànim inespecificat 60

297 D Trastorn delirant 60

2970 D Estat paranoide simple 60

2971 D Trastorn delirant; Malaltia de Sander, Delusions sistematitzades; Psicosi paranoide crònica

60

2979 D Estat paranoide inespecificat. Paranoide: trastorn NOS, psicosi NOS, reacció NOS, estat NOS

60

298 D Altres psicosis no orgàniques 60

2980 D Psicosi depressiva. Depressió reactiva psicòtica, psicosi depressiva: reactiva, psicogènica

60

2981 D Psicosi excitativa. Excitació: psicogènica, psicosi histèrica aguda, reactiva 60

2988 D Altres i inespecificades psicosis reactives.Psicosi:histèrica,reactiva breu NOS, psicogènica NOS, estupor

60

2989 D Psicosi inespecificada. Psicosi atípica, psicosi NOS 60

300 D Trastorns d’ansietat, dissociatiu i somatoforme 20

3000 D Estats d’ansietat 20

30000 D Estat ansietat, inespecificat. Ansietat: neurosi, reacció, estat (neuròtic); trastorn ansiós atípic

20

30001 D Trastorn de pànic sense agorofòbia 30

30002 D Trastorn ansietat generalitzat 30

30009 D Altres trastorns ansietat 20

3001 D Trastorns dissociatius, de conversió i facticis 20

135/362

30011 D Histèria amb desordre de conversió.Astàsia-abàsia histèrica, histèria de conversió, paràlisi histèrica

20

3002 D Trastorns fòbics 14

30020 D Fòbia inespecificada. Ansietat-histèria NOS, fòbia NOS 14

30021 D Agorafòbia amb trastorns de pànic 30

30022 D Agorafòbia, sense menció d’atacs de pànic 30

30023 D Fòbia social. Por de: menjar en públic, parlar en públic, rentar-se en públic 14

3003 D Trastorns obsessivocompulsius. Neurosi anancàstica, neurosi compulsiva, fòbia obsessiva [qualsevol]

60

3004 D Trastorn distímic 45

3005 D Neurastènia. Neurosi de fatiga, debilitat nerviosa, psicogènica: astènia, fatiga general 30

3007 D Hipocondria. Trastorn somatoforme atípic 4

3008 D Trastorn somatoforme 20

30081 D Trastorn neuròtic de somatització, trastorn de Briquet, trastorn somatoforme sever 60

3009 D Trastorn mental no psicòtic inespecificat 20

301 D Trastorns de personalitat 30

3010 D Trastorn de personalitat paranoide. Personalitat: fanàtica, paranoide (trastorn), trets paranoides

30

3011 D Trastorn de personalitat afectiu 30

30110 D Trastorn de personalitat afectiu inespecificat 30

30112 D Trastorn de personalitat depressiu crònic. Caràcter o personalitat depressius 30

30113 D Trastorn ciclotímic. Personalitat: cicloide, ciclotímica; ciclotímia 30

3014 D Trastorn de personalitat obsessivocompulsiu 30

3018 D Altres trastorns personalitat 30

3019 D Trastorn personalitat inespecificat. Personalitat patològ.NOS, psicopàtic:estat constitucional

30

303 D Síndrome de dependència de l’alcohol 4

3030 D Intoxicació alcohòlica aguda. Embriaguesa aguda en l’alcoholisme 4

3039 D Altra i inespecífica dependència de l’alcohol. Alcoholisme crònic, dipsomania 4

30390 D Altra i inespecífica dependència de l’alcohol, inespecificada 4

30393 D Altra i inespecífica dependència de l’alcohol, en remissió 4

304 D Drogodependència 4

3042 D Dependència de cocaïna. Fulles de coca i derivats 4

3049 D Dependència de droga inespecificada. Addicció a la droga NOS, drogodependència 4

136/362

NOS

30490 D Dependència de droga inespecificada, inespecificada 4

30493 D Dependència de droga inespecificada, en remissió 4

305 D Abús de drogues sense dependència 4

3050 D Abús d’alcohol, sense dependència. NOS: embriaguesa, ingestió excessiva alcohol, ròssec (alcohol), borratxera

4

30500 D Abús d’alcohol, sense dependència, inespecificat 4

30501 D Abús d’alcohol, sense dependència, continu 4

30503 D Abús d’alcohol, sense dependència, en remissió 4

3051 D Trastorn per ús de tabac. Dependència de tabac 4

3053 D Abús d’al·lucinògens, sense dependència.Intoxicació aguda per al·lucinògens [mals viatges], reacció per LSD

4

3056 D Abús de cocaïna, sense dependència 4

3064 D Mal funcionament fisiològic gastrointestinal per factors mentals. Arofàgia, psicogènic: vòmits,diarrea

4

307 D Símptomes i síndromes especials, no classificats en cap altre lloc 4

3071 D Anorèxia nerviosa 120

3072 D Tics 4

3074 D Desordres específics del son d’origen no orgànic 4

30741 D Desordre transitori de l’inici o del manteniment del son. Associat a conflictes intermitents: insomni

4

30751 D Bulímia nerviosa 120

30754 D Vòmits psicogènics 4

3078 D Trastorns del dolor relacionats amb factors psicològics 4

30781 D Mal de cap de tensió 4

3079 D Altres símptomes/síndromes especials inespecificats,no classif.a cap altre lloc.Masturbació,mosseg.ungles

4

308 D Reacció aguda a estrès 7

3080 D Trastorn predominant d’emocions per reacció aguda a estrès. Ansietat, crisi emocional, estat de pànic

7

3082 D Trastorn psicomotriu predominant per reacció aguda a estrès. Estat d’agitació, estupor 7

3083 D Altres reaccions agudes a estrès. Trastorn situacional agut, desordre breu o agut estrès posttraumàtic

7

3084 D Desordres mixtos com a reacció a estrès 30

3089 D Reacció aguda inespecificada a estrès 7

137/362

309 D Reacció d’adaptació 20

3090 D Trastorn d’adaptació amb estat d’ànim depressiu 30

3091 D Reacció d’adaptació depressiva prolongada 60

3092 D Reacció d’adaptació amb trastorn predominant d’altres emocions 20

30921 D Desordre d’ansietat per separació 14

30924 D Trastorn d’adaptació amb ansietat 14

30928 D Trastorn adaptatiu mixt d’ansietat i estat d’ànim depressiu 30

30929 D Reacció d’adaptació amb trastorn predominant d’altres emocions. Xoc cultural 20

3093 D Trastorns d’adaptació amb alteració de conducta 20

3094 D Trastorns d’adaptació amb alteració mixta d’emocions i conducta 20

3098 D Altres reaccions d’adaptació especificades 20

30981 D Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) 20

30989 D Altres reaccions d’adaptació especificades 20

3099 D Reacció d’adaptació inespecificada. Reacció d’adaptació NOS, reacció d’ajustament NOS

20

311 D Trastorn depressiu no classificat a cap altre lloc. NOS: estat depressiu, depressió, trastorn depressiu

60

312 D Trastorns de conducta no classificats en cap altre lloc 20

313 D Trastorns emocionals específics de la infància i l’adolescència 4

3130 D Trastorn hiperansiós en la infància i adolescència. Ansietat i por de la infància i adolescència

14

3131 D Trastorn per tristesa i infelicitat en la infància i adolescència 4

316 D Factors psíquics associats a malalties classificades en un altre lloc 4

3209 D Meningitis per bacteri inespecificat. Meningitis NOS: bacteriana, purulenta, piògena, supurada

45

321 D Meningitis per altres microorganismes 30

322 D Meningitis de causa inespecificada 30

3229 D Meningitis inespecificada 30

3239 D Altres causes no especificades d’encefalitis, mielitis i encefalomielitis 60

331 D Altres degeneracions cerebrals 180

3310 D Malaltia d’Alzheimer 180

3319 D Degeneració cerebral inespecificada 180

332 D Malaltia de Parkinson 60

3320 D Paràlisi agitant. Parkinsonisme o malaltia de Parkinson: NOS, idiopàtic(a), 60

138/362

primari(ària)

333 D Altres malalties extrapiramidals i trastorns de moviment anormal 30

3331 D Tremolor essencial i altres formes especificades de tremolor.Tremolor essencial benigne,tremolor familiar

60

3333 D Tics d’origen orgànic 60

3334 D Corea d’Huntington 120

3336 D Distonia de torsió genètica 60

3338 D Fragments de distonia de torsió 30

33383 D Torticoli espasmòdica 30

3339 D Altres i inespecificades malalties extrapiramidals i trastorns de moviment anormal 60

3343 D Altra atàxia cerebel·losa. Atàxia cerebel·losa NOS 90

3351 D Atròfia muscular espinal 45

33520 D Esclerosi lateral amiotròfica. Malaltia de neurona motora (bulbar) (tipus mixt) 120

336 D Altres malalties medul·la espinal 120

3360 D Siringomièlia i siringobúlbia 120

3369 D Malaltia inespecificada de medul·la espinal. Compressió medul·lar NOS, mielopatia NOS

120

337 D Trastorns sistema nerviós autònom 60

3370 D Neuropatia autonòmica perifèrica idiopàtica.Síncope/sínd.del si carotidi,distròfia/paràlisi simp.cerv.

60

3371 D Neuropatia autonòmica perifèrica en trastorns classificats en un altre lloc 60

3379 D Trastorn inespecificat de sistema nerviós autònom 60

340 D Esclerosi múltiple. Esclerosi disseminada o múltiple:NOS, tronc cerebral, medul·la espinal, generalitzada

90

3419 D Malaltia desmielinitzant sistema nerviós central inespecificada 60

342 D Hemiplegia i hemiparèsia 180

34290 D Hemiplegia inespecificada, afectant costat inespecificat 180

344 D Altres síndromes paralítiques 120

3441 D Paraplegia. Paràlisi d’ambdós membres inferiors, paraplegia (inferior) 180

3449 D Paràlisi inespecificada 90

345 D Epilèpsia i atacs recurrents 60

3450 D Epilèpsia no convulsiva generalitzada. Absència: atònica, típica; epilèpsia menor, petit mal, atac atònic

60

3451 D Epilèpsia convulsiva generalitzada. Atacs epilèptics: clònics, mioclònics, tònics; gran mal, epilèpsia major

60

139/362

3454 D Epilèpsia localitzada (focal)(parcial) i síndromes epilèptiques amb atacs parcials complexos

60

3458 D Altres formes d’epilèpsia i atacs recurrents 60

3459 D Epilèpsia inespecificada. Convulsions, atacs o accessos epilèptics NOS 60

34590 D Epilèpsia inespecificada, sense menció d’epilèpsia intractable 60

346 D Migranya 4

3460 D Migranya clàssica.Migranya precedida/acompanyada de fenòmens neurològics focals i transitoris;amb aura

4

3461 D Migranya comuna. Migranya atípica, mal de cap migranyós 4

34610 D Migranya comuna, sense menció de migranya intractable 4

3462 D Variants de migranya.Cefalea: de raïm, histamínica; neuràlgia:Horton, migranyosa, ciliar; migranya retinal

7

3468 D Altres formes de migranya. Migranya: hemiplègica, oftalmoplègica 7

3469 D Migranya inespecificada 4

34690 D Migranya inespecificada, sense menció de migranya intractable 4

347 D Cataplèxia i narcolèpsia 30

348 D Altres afeccions cerebrals 60

3480 D Quists cerebrals. Quist: aracnoïdal, porencefàlic; porencefàlia adquirida, pseudoporencefàlia

60

3482 D Hipertensió intracranial benigna. Pseudotumor cerebral 60

3483 D Encefalopatia no classificada anteriorment 60

3488 D Altres afeccions cerebrals. Cerebral: calcificació, fongs 60

3489 D Afecció cerebral inespecificada 60

349 D Altres i inespecificats trastorns de sistema nerviós 60

3490 D Reacció a punció lumbar. Cefalàlgia consecutiva a punció lumbar 7

3491 D Complicacions de sistema nerviós per dispositiu implantat quirúrgicament 30

3498 D Altres trastorns especificats de sistema nerviós 30

34981 D Rinorrea líquid cefaloraquidi. Pseudomeningocele 30

3499 D Trastorns inespecificats sistema nerviós. Trastorn del sistema nerviós (central) NOS 30

350 D Trastorns nervi trigemin 45

3501 D Neuràlgia trigemin, excepte la postherpètica. Tic dolorós, neuràlgia: trifacial, del trigemin NOS

45

3502 D Dolor facial atípic 30

351 D Trastorns de nervi facial 45

140/362

3510 D Paràlisi de Bell. Paràlisi facial 45

3511 D Ganglionitis geniculada, excepte la herpètica. Ganglionitis geniculada NOS 45

3519 D Trastorn de nervi facial inespecificat 45

352 D Trastorns d’altres nervis cranials 45

3529 D Trastorn inespecificat de nervis cranials 45

353 D Trastorns d’arrels i plexes nerviosos 60

3532 D Lesions d’arrels cervicals no classificades en un altre lloc 60

3533 D Lesions d’arrels dorsals no classificades en un altre lloc 60

3534 D Lesions d’arrels lumbosacres no classificades en un altre lloc 60

3535 D Amiotròfia neuràlgica. Síndrome de Parsonage-Aldren-Turner 60

3538 D Altres trastorns d’arrels i plexes nerviosos 60

354 D Mononeuritis de membre superior i mononeuritis múltiple 90

3540 D Síndrome del canal carpià. Atrapament de nervi medià, atròfia tènar parcial 60

3541 D Altres lesions de nervi medià. Neuritis de nervi medià 60

3542 D Lesió de nervi cubital. Síndrome del canal cubital, paràlisi tardana de nervi cubital 60

3543 D Lesió de nervi radial. Paràlisi aguda de nervi radial 60

3544 D Causàlgia de membre superior 60

3548 D Altres mononeuritis de membre superior 60

355 D Mononeuritis de membre inferior de localització inespecificada 60

3550 D Lesió de nervi ciàtic 60

3551 D Meràlgia parestèsica. Síndrome o compressió de nervi femorocutani extern de la cuixa 30

3555 D Síndrome del canal tarsià 60

3556 D Lesió de nervi plantar. Metatarsàlgia, neuràlgia o neuroma de Morton 60

3558 D Mononeuritis de membre inferior inespecificada 60

3559 D Mononeuritis lloc inespecificat 60

356 D Neuropatia perifèrica hereditària i idiopàtica 90

3568 D Altres neuropaties perifèriques idiopàtiques especificades. Paràlisi supranuclear 90

3569 D Neuropatia perifèrica hereditària i idiopàtica inespecificada 90

357 D Neuropatia inflamatòria i tòxica 120

3570 D Polineuritis infecciosa aguda. Síndrome de Guillain-Barré, polineuritis postinfecciosa 120

3572 D Polineuropatia en diabetis 150

3575 D Polineuropatia alcohòlica 90

141/362

3579 D Neuropatia inflamatòria i tòxica inespecificada 120

358 D Trastorns mioneurals 60

3580 D Miastènia greu 90

359 D Distròfies musculars i altres miopaties 90

3591 D Distròfia muscular progressiva hereditària. NOS, cintura escapular/pelviana, Duchenne, Erb, distal, ocular

120

3598 D Altres miopaties 90

3599 D Miopatia inespecificada 90

360 D Trastorns del globus ocular 30

3601 D Altres endoftalmitis 30

36011 D Uveïtis simpàtica 30

36012 D Panuveïtis 30

36021 D Miopia altament (degenerativa) progressiva. Miopia maligna 30

361 D Despreniments i defectes retinals 60

3610 D Despreniment de retina amb defecte retinal. Despreniment retinal regmatogènic 60

36104 D Despreniment retinal recent, parcial, amb diàlisi retinal. Diàlisi (juvenil) de retina (amb despreniment)

60

3612 D Despreniment serós de retina. Despreniment de retina, sense defecte retinal 30

3613 D Defectes de retina, sense despreniment 30

36130 D Defecte retinal inespecificat. Ruptura(es) de retina NOS 30

36132 D Esquinçament de retina en forma de ferradura, sense despreniment. Opercle retinal sense despreniment

21

3618 D Altres formes de despreniment de retina. Forat macular sense despreniment 60

3619 D Despreniment de retina inespecificat 60

362 D Altres trastorns de retina 15

3620 D Retinopatia diabètica 15

3621 D Altres retinopaties de pol posterior i canvis vasculars de retina 15

36210 D Retinopatia de pol posterior, inespecificada 15

3622 D Altres retinopaties proliferatives 60

3623 D Oclusió vascular de retina 30

3625 D Degeneració de màcula i pol posterior de l›ull 30

36250 D Degeneració macular (senil) inespecificada 30

3626 D Degeneracions retinals perifèriques 30

142/362

3628 D Altres trastorns de retina 30

36281 D Hemorràgia de retina. Hemorràgia: preretinal, retinal (profunda) (superficial), subretinal

30

36283 D Edema de retina. Taques de cotó fluix de retina, edema (localitzat) (macular) (perifèric) de retina

14

3629 D Trastorn de retina inespecificat 30

36320 D Corioretinitis, inespecificada. NOS: coroïditis, retinitis, uveïtis posterior 30

36363 D Ruptura coroïdal 30

3637 D Despreniment de coroide 30

364 D Trastorns d’iris i cos ciliar 14

3640 D Iridociclitis aguda i subaguda. Aguda, subaguda: uveïtis anterior, ciclitis, iridociclitis, íritis

14

36400 D Iridociclitis aguda i subaguda inespecificada 14

36422 D Crisis glaucomatosociclítiques 14

3643 D Iridociclitis inespecificada. Uveïtis NOS 14

36460 D Quists idiopàtics 14

3647 D Adherències i disrupcions d’iris i cos ciliar 14

36473 D Goniosinèquies. Sinèquies anteriors perifèriques 30

365 D Glaucoma 14

36504 D Glaucoma límit per hipertensió ocular 14

36511 D Glaucoma d’angle obert primari. Glaucoma simple crònic 14

36522 D Glaucoma agut d’angle tancat 14

3659 D Glaucoma inespecificat 14

366 D Cataracta 30

3661 D Cataracta senil 30

36610 D Cataracta senil inespecificada 30

36612 D Cataracta incipient. Cataracta: coronària, immadura NOS, puntejada; fenedures aquoses

4

3662 D Cataracta traumàtica 30

3663 D Cataracta secundària a trastorns oculars 30

3664 D Cataracta associada a altres trastorns 30

3668 D Altres cataractes. Calcificació de cristal·lí 30

3669 D Cataracta inespecificada 30

367 D Trastorns de la refracció i acomodació 4

143/362

3670 D Hipermetropia. Alteració visió de lluny, hiperopia 4

3671 D Miopia. Alteració visió de prop 4

3672 D Astigmatisme 4

36720 D Astigmatisme inespecificat 4

3673 D Anisometropia i anisoiconia 4

3674 D Presbiopia 4

3678 D Altres trastorns de refracció i acomodació 4

3679 D Trastorn inespecificat de refracció i acomodació 4

368 D Trastorns de la visió 4

3681 D Alteracions visuals subjectives 4

3682 D Diplopia. Visió doble 30

3683 D Altres trastorns de visió binocular 30

3684 D Defectes de camp visual 30

3688 D Altres trastorns visuals especificats. Visió borrosa NOS 4

3689 D Trastorn visual inespecificat 4

369 D Ceguesa i visió disminuïda 30

3690 D Deterioració visual profunda d’ambdós ulls 30

36900 D Deterioració visual profunda d’ambdós ulls sense més especificació.Ceguesa:NOS segons definició OMS

30

3692 D Deterioració visual d’ambdós ulls moderada o greu 30

3693 D Pèrdua visual no qualificada d’ambdós ulls 30

3697 D Deterioració visual moderada o greu d’un ull 30

3698 D Pèrdua visual no qualificada d’un ull 30

3699 D Pèrdua visual, inespecificada 30

370 D Queratitis 4

3700 D Ulcera corneal 7

37000 D Ulcera corneal, inespecificada 7

37001 D Ulcera corneal marginal 14

37002 D Ulcera corneal anular 14

37003 D Ulcera corneal central 14

3702 D Queratitis superficial, sense conjuntivitis 4

37021 D Queratitis puntejada. Queratitis puntejada superficial de Thygeson 4

37023 D Queratitis filamentosa 7

144/362

37024 D Fotoqueratitis. Ceguesa de la neu, queratitis dels soldadors 7

3703 D Determinats tipus de queratoconjuntivitis 14

37034 D Queratoconjuntivitis per exposició 14

3704 D Altres i inespecificades queratoconjuntivitis 14

37040 D Queratoconjuntivitis inespecificada. Queratitis superficial amb conjuntivitis NOS 14

37055 D Abscés corneal 30

3708 D Altres formes de queratitis 14

3709 D Queratitis inespecificada 7

371 D Opacitat corneal i altres trastorns de còrnia 4

3710 D Cicatrius i opacitats corneals 4

37103 D Opacitat central de còrnia. Que interfereix la visió central: leucoma corneal, màcula corneal

4

37142 D Erosió recidivant de còrnia 14

3716 D Queratocon 4

3719 D Trastorn corneal inespecificat 4

372 D Trastorns de conjuntiva 4

3720 D Conjuntivitis aguda 7

37200 D Conjuntivitis aguda inespecificada 7

37202 D Conjuntivitis fol·licular aguda. Fol·liculosi conjuntival NOS 14

37203 D Altres conjuntivitis mucopurulentes. Conjuntivitis catarral 7

37204 D Conjuntivitis pseudomembranosa. Conjuntivitis membranosa 7

37205 D Conjuntivitis atòpica aguda. Medicamentosa, al·lèrgica: aguda,per líquids netejadors de lents de contacte

7

37210 D Conjuntivitis crònica inespecificada 7

37214 D Altres conjuntivitis al·lèrgiques cròniques. Conjuntivitis al·lèrgica per lents de contacte

7

3722 D Blefaroconjuntivitis 7

37220 D Blefaroconjuntivitis inespecificada 7

3723 D Altres conjuntivitis i les inespecificades 7

37230 D Conjuntivitis inespecificada 7

3724 D Pterigi 14

37240 D Pterigi inespecificat 14

3725 D Degeneracions i dipòsits conjuntivals 4

145/362

3726 D Cicatrius conjuntivals 4

3727 D Quists i trastorns vasculars de conjuntiva 4

37272 D Hemorràgia conjuntival. Hiposfagma, hemorràgia subconjuntival 4

37273 D Edema conjuntival. Quemosi de conjuntiva, edema subconjuntival 4

3729 D Trastorn inespecificat de conjuntiva 4

373 D Inflamació palpebral 7

3730 D Blefaritis 4

37300 D Blefaritis inespecificada 4

3731 D Mussol (ordèol) i altra inflamació profunda de parpella 4

37311 D Mussol extern. Ordèol NOS 4

37312 D Mussol intern. Infecció de glàndula de Meibom 4

37313 D Abscés palpebral. Furóncol de la parpella 10

3732 D Calazi. Quist de Meibom (glàndula) 4

37332 D Dermatitis al·lèrgica i de contacte de parpella 4

3739 D Inflamació palpebral inespecificada 4

374 D Altres trastorns de parpelles 4

3743 D Ptosi de parpella (blefaroptosi) 30

37430 D Ptosi de parpella inespecificada 30

37434 D Blefarocalàsia. Pseudoptosi 10

37451 D Xantelasma. Xantoma (pla) (tuberós) de parpella 4

37482 D Edema palpebral. Hiperèmia de parpella 7

37484 D Quists de parpelles. Quist sebaci de parpella 4

375 D Trastorns d’aparell lacrimal 7

3750 D Dacrioadenitis 7

37515 D Insuficiència de pel·lícula lacrimal inespecificada. Síndrome d’ull sec 14

3752 D Epífora 4

3753 D Inflamació aguda i inespecificada de conductes lacrimals 14

37530 D Dacriocistitis inespecificada 14

37532 D Dacriocistitis aguda. Peridacriocistitis aguda 14

37533 D Dacriocistitis flegmonosa 14

37542 D Dacriocistitis crònica 14

3760 D Inflamació aguda d’òrbita 30

146/362

37601 D Cel·lulitis orbitària. Abscés orbitari 30

37604 D Tenonitis 30

377 D Trastorns de nervi i vies òptiques 30

3770 D Papil·ledema 30

3771 D Atròfia òptica 30

3773 D Neuritis òptica 30

37739 D Altres formes de neuritis òptica 30

378 D Estrabisme i altres trastorns de mobilitat binocular 30

3780 D Esotropia. Estrabisme concomitant convergent 30

37854 D Paràlisi de 6è parell cranial o nervi motor ocular extern 30

3787 D Altres estrabismes especificats 30

3789 D Trastorn inespecificat de moviments oculars. Oftalmoplegia NOS, estrabisme NOS 30

379 D Altres trastorns d’ull 30

3790 D Escleritis i episcleritis 30

3792 D Trastorns de cos vitri 30

37921 D Degeneració vítria. Vitri (vítria): cavitació, despreniment, liqüefacció 30

37923 D Hemorràgia vítria 30

37929 D Altres trastorns de cos vitri 30

3793 D Afàquia i altres trastorns de cristal·lí 30

3794 D Anomalies de funció pupil·lar 14

37943 D Midriasi (persistent) no produïda per midriàtics 14

3798 D Altres trastorns especificats d’ulls i annexos 14

3799 D Trastorns inespecificats d’ull i annexos 4

37990 D Trastorn d’ull inespecificat 4

37991 D Dolor ocular o periocular 4

37992 D Tumefacció o inflor ocular 7

37993 D Vermellor o supuració ocular 7

37999 D Altres trastorns mal definits d’ull 4

380 D Trastorns d’orella externa 4

3801 D Otitis externa infecciosa 4

38010 D Otitis externa infecciosa inespecificada.Otitis (aguda): NOS, circumscrita, difusa, hemorràgica, infecciosa NOS

4

38012 D Orella dels nedadors aguda. Orella de platja, orella de piscines 4

147/362

3802 D Altra otitis externa 4

38022 D Altres otitis externes agudes. Otitis externa aguda:actínica, química, de contacte, eczematoide, reactiva

4

3804 D Cerumen impactat. Cera a l’orella 4

381 D Otitis mitjana no supurada i trastorns de Trompa d’Eustaqui 10

3810 D Otitis mitjana aguda no supurada. Catarro tubotimpànic agut, otitis mitjana aguda o subaguda

10

38100 D Otitis mitjana aguda no supurada inespecificada 10

38101 D Otitis mitjana aguda serosa. Otitis mitjana secretora aguda o subaguda 10

38102 D Otitis mitjana mucoide aguda. Otitis mitjana seromucosa aguda o subaguda, síndrome del timpà blau

4

38103 D Otitis mitjana hemorràgica aguda 10

3811 D Otitis mitjana serosa crònica. Catarro tubotimpànic crònic 10

38110 D Otitis mitjana serosa crònica, simple o inespecificada 10

3814 D Otitis mitjana no supurada, no especificada si aguda o crònica. Otitis mitjana: al·lèrgica, catarral

10

3815 D Salpingitis eustaquiana 10

38150 D Salpingitis eustaquiana inespecificada 10

3816 D Obstrucció de Trompa d’Eustaqui. Estenosi de Trompa d’Eustaqui 10

382 D Otitis mitjana supurada i inespecificada 10

3820 D Otitis mitjana aguda supurada. Otitis mitjana aguda: necrosant NOS, purulenta 10

38200 D Otitis mitjana supurada aguda, sense ruptura timpànica espontània 10

38201 D Otitis mitjana supurada aguda, amb ruptura timpànica espontània 10

3823 D Otitis mitjana supurada crònica inespecificada. Otitis mitjana purulenta crònica 20

3824 D Otitis mitjana supurada inespecificada. Otitis mitjana purulenta NOS 10

3829 D Otitis mitjana inespecificada. Otitis mitjana: NOS, aguda NOS, crònica NOS 10

3830 D Mastoïditis aguda. Abscés de mastoide, empiema de mastoide 20

384 D Altres trastorns de membrana timpànica 10

3840 D Miringitis aguda, sense menció d’otitis mitjana 10

38400 D Miringitis aguda inespecificada. Timpanitis aguda NOS 10

3842 D Perforació de membrana timpànica. Perforació de timpà: NOS, posttraumàtica persistent, postinflamatòria

20

38420 D Perforació de membrana timpànica, inespecificada 20

385 D Altres trastorns d’orella mitjana i mastoide 20

148/362

3850 D Timpanosclerosi 20

3853 D Colesteatoma d’orella mitjana i mastoide. D’orella (mitjana): colesterosi, epidermosi, queratosi, pòlip

45

38530 D Colesteatoma inespecificat 45

38532 D Colesteatoma d’orella mitjana 45

386 D Síndromes vertiginoses i altres trastorns d’aparell vestibular 14

3860 D Malaltia de Ménière. Hidropesia endolimfàtica, síndrome de Lermoyez, síndrome o vertigen de Ménière

14

38600 D Malaltia de Ménière inespecificada. Malaltia de Ménière (activa) 14

3861 D Altre vertigen perifèric i l’inespecificat 14

38610 D Vertigen perifèric inespecificat 14

38611 D Vertigen posicional paroxismal benigne. Nistagme posicional paroxismal benigne 14

38612 D Neuronitis vestibular. Vestibulopatia perifèrica aguda (i recidivant) 30

38619 D Altre vertigen perifèric i l’inespecificat. Vertigen aural, vertigen otogènic 14

3862 D Vertigen d’origen central. Nistagme posicional central, vertigen posicional maligne 30

3863 D Laberintitis 30

3865 D Disfunció laberíntica 14

3869 D Síndromes vertiginoses i trastorns laberíntics inespecificats 14

387 D Otosclerosi 30

3879 D Otosclerosi inespecificada 30

388 D Altres trastorns d’orella 14

38811 D Traumatisme acústic (explosiu) d’orella. Lesió otítica per ona explosiva 30

3882 D Pèrdua sobtada inespecificada d’oïda 14

3883 D Tinnitus 14

38830 D Tinnitus inespecificat 14

3886 D Otorrea 10

38860 D Otorrea inespecificada. Orella supurant NOS 10

38869 D Altra otorrea. Otorràgia 20

3887 D Otàlgia 4

38870 D Otàlgia inespecificada. Mal d’orella NOS 4

38871 D Dolor otogènic 4

38872 D Dolor òtic referit 4

3889 D Trastorn d’orella inespecificat 10

149/362

389 D Pèrdua d’audició (sordesa) 14

3890 D Sordesa conductiva. Pèrdua d’audició conductiva 14

3891 D Sordesa neurosensorial. Pèrdua d’audició o sordesa perceptives 14

3892 D Sordesa mixta, conductiva i neurosensorial. De tipus classif. a 389.0 amb tipus classsif. a 389.1

14

3898 D Altres formes especificades de pèrdua d›audició 14

3899 D Pèrdua d›audició inespecificada. Sordesa NOS 14

390 D Febre reumàtica sense menció de cardiopatia. Aguts o subaguts: artritis reumatoide, reumatisme articular

30

391 D Febre reumàtica amb afectació cardíaca 60

394 D Valvulopatia mitral 60

3940 D Estenosi mitral. Mitral (valvular): obstrucció (reumàtica), estenosi NOS 60

3941 D Insuficiència mitral reumàtica. Mitral reumàtica: incompetència, regurgitació 60

3949 D Altres valvulopaties mitrals i les inespecificades. Mitral (vàlvula): insuficiència, malaltia (crònica)

60

395 D Valvulopatia aòrtica 60

3950 D Estenosi aòrtica reumàtica. Obstrucció aòrtica (valvular) reumàtica 60

3951 D Insuficiència aòrtica reumàtica. Aòrtica reumàtica: incompetència, regurgitació 60

3952 D Estenosi i insuficiència aòrtica reumàtica. Estenosi aòrtica reumàtica amb incompetència o regurgitació

60

396 D Valvulopatia mitral i aòrtica 60

397 D Malalties d’altres estructures endocardíaques 60

401 D Hipertensió essencial 20

4010 D Hipertensió essencial maligna 60

4011 D Hipertensió essencial benigna 20

4019 D Hipertensió essencial inespecificada 20

402 D Cardiopatia hipertensiva 60

4021 D Cardiopatia hipertensiva benigna 60

4029 D Cardiopatia hipertensiva inespecificada 60

40290 D Cardiopatia hipertensiva inespecificada sense insuficiència cardíaca 60

403 D Nefropatia crònica hipertensiva 60

404 D Cardiopatia hipertensiva i nefropatia crònica hipertensiva 90

405 D Hipertensió secundària 60

150/362

410 D Infart agut miocardi 90

4100 D Infart agut miocardi, paret anterolateral 120

41010 D Infart agut miocardi d’altra paret anterior, assistència inespecificada 90

4103 D Infart agut miocardi, paret inferoposterior 90

41030 D Infart agut miocardi, paret inferoposterior, assistència inespecificada 90

4104 D Infart agut miocardi d’altra paret inferior 60

4109 D Infart agut miocardi, lloc inespecificat. Infart miocardi agut NOS, oclusió coronària NOS

90

41090 D Infart agut miocardi, lloc inespecificat, assistència inespecificada 60

411 D Altres formes agudes i subagudes de cardiopatia isquèmica 30

4111 D Síndrome coronària intermèdia. Amenaça d’infart, síndrome de preinfart, angina: preinfart, inestable

30

4118 D Altres formes agudes i subagudes de cardiopatia isquèmica 30

412 D Infart antic miocardi.Infart miocardi guarit, infart antic diagnosticat per ECG, actualment sense símptomes

30

413 D Angina de pit 30

4130 D Angina de decúbit. Angina nocturna 30

4131 D Angina de Prinzmetal. Angina de pit variant 30

4139 D Altra angina de pit i la inespecificada. Angina: NOS, d’esforç, cardíaca;anginós(a): síndrome, síncope, estat

30

414 D Altres formes de cardiopatia isquèmica crònica 30

4140 D Aterosclerosi coronària. Cardiopatia arterioscleròtica[MCAS],ateroscleròtica;coronari:ateroma, estenosi

30

41400 D Aterosclerosi coronària de vas inespecificat, nadiu o empelt 30

4148 D Altres formes especificades de cardiopatia isquèmica crònica. Insuficiència coronària, isquèmia miocardi

30

4149 D Cardiopatia isquèmica crònica inespecificada. Malaltia cardíaca isquèmica NOS 30

415 D Malaltia cardiopulmonar aguda 60

4150 D Cor pulmonar agut 60

4151 D Embolisme i infart pulmonars. Pulmonar (artèria)(vena): apoplexia, embòlia, infart (hemorràgic), trombosi

60

41519 D Altres embolismes i infarts pulmonars 60

416 D Malaltia cardiopulmonar crònica 60

4160 D Hipertensió pulmonar primària. Arteriosclerosi pulmonar idiopàtica, hipertensió pulmonar

60

4171 D Aneurisma d’artèria pulmonar 30

151/362

420 D Pericarditis aguda 20

4209 D Altres i les inespecificades pericarditis agudes 20

42090 D Pericarditis aguda inespecificada. Pericarditis (aguda): NOS, infecciosa NOS, seca 20

421 D Endocarditis aguda i subaguda 60

422 D Miocarditis aguda 60

423 D Altres malalties del pericardi 45

4231 D Pericarditis adhesiva. Pericardi: adherent, fibròtic; taques de llet, pericarditis adhesiva 45

4239 D Malaltia de pericardi inespecificada 45

424 D Altres malalties de l’endocardi 60

4240 D Valvulopatia mitral. Mitral: NOS causa especificada,excepte reumàtica: incompetència, insuficiència

60

4241 D Valvulopatia aòrtica. NOS causa especificada, excepte reumàtica: insuficiència, regurgitació, estenosi

60

425 D Cardiomiopatia 90

4251 D Cardiomiopatia hipertròfica obstructiva. Estenosi subaòrtica hipertròfica (idiopàtica) 60

4254 D Altres cardiomiopaties primàries. Cardiomiopatia: congestiva, constrictiva, familiar, hipertròfica, idiopàtica

90

4255 D Cardiomiopatia alcohòlica 90

426 D Trastorns de la conducció 20

4260 D Blocatge auriculoventricular complet. Blocatge auriculoventricular de 3r grau 30

4261 D Altres i els inespecificats blocatges auriculoventriculars 30

4267 D Excitació auriculoventricular anòmala. Conducció: accelerada, accessòria; sínd. Wolff-Parkinson-White

30

427 D Disrítmia cardíaca 30

4270 D Taquicàrdia paroxismal supraventricular. Taquicàrdia paroxismal: auricular[TAP], auriculoventricular[AV]

30

4271 D Taquicàrdia paroxismal ventricular. Taquicàrdia ventricular (paroxismal) 30

4272 D Taquicàrdia paroxismal inespecificada. Síndrome de Bouveret-Hoffmann; paroxismal: NOS, essencial

30

4273 D Fibril·lació i aleteig (flutter) auriculars 60

42731 D Fibril·lació auricular 60

42732 D Aleteig (flutter) auricular 45

4274 D Fibril·lació i aleteig (flutter) ventriculars 60

4276 D Batecs prematurs 30

42760 D Batecs prematurs inespecificats. Batecs ectòpics, extrasístoles,contraccions/sístoles 30

152/362

prematures NOS

42769 D Altres batecs prematurs. Batecs, contraccions o sístoles prematurs ventriculars 30

4278 D Altres disrítmies cardíaques especificades 30

42789 D Altres disrítmies cardíaques especificades. Disrítmia: ectòpica, nodal; marcapàs (auricular) errant

30

4279 D Disrítmia cardíaca inespecificada. Arítmia (cardíaca) NOS 30

428 D Insuficiència cardíaca 60

4280 D Insuficiència cardíaca congestiva, inespecificada.Insuficiència cardíaca dreta(per insuf. card. esquerra)

60

4281 D Insuficiència cardíaca esquerra. Amb cardiopatia NOS o insuf. cardíaca:edema agut pulmó,asma cardíaca

60

4289 D Insuficiència cardíaca inespecificada. Insuficiència NOS: cardíaca, miocardíaca; cor dèbil

60

429 D Descripcions i complicacions cardíaques mal definides 30

4293 D Cardiomegàlia. Cardíaca: dilatació, hipertròfia; dilatació ventricular 45

4295 D Ruptura de cordes tendinoses 45

42982 D Cardiopatia hipercinètica 30

4299 D Cardiopatia inespecificada. Malaltia cardíaca (orgànica) NOS, morbus cordis NOS 30

430 D Hemorràgia subaracnoïdal. Hemorràgia meníngia,romput:aneurisma de baia,aneurisma cerebral(congènit) NOS

90

431 D Hemorràgia intracerebral. Hemorràgia: basilar, cerebel·losa,cerebral, cerebromeníngia, cortical, càps.interna

90

4321 D Hemorràgia subdural. Hematoma subdural no traumàtic 90

4329 D Hemorràgia intracranial inespecificada. Hemorràgia intracranial NOS 45

433 D Oclusió i estenosi d’artèries precerebrals 30

4331 D Oclusió i estenosi artèria caròtide 30

43310 D Oclusió i estenosi artèria caròtide, sense infart cerebral 30

434 D Oclusió d’artèries cerebrals 45

4340 D Trombosi cerebral. Trombosi d’artèries cerebrals 90

43400 D Trombosi cerebral, sense infart cerebral 60

43401 D Trombosi cerebral, amb infart cerebral 120

4341 D Embolisme cerebral 30

43411 D Embolisme cerebral, amb infart cerebral 120

43491 D Oclusió artèria cerebral inespecificada, amb infart cerebral 120

435 D Isquèmia cerebral transitòria 30

153/362

4358 D Altres isquèmies cerebrals transitòries especificades 30

4359 D Isquèmia cerebral transitòria inespecificada.Amenaça accident cerebrovasc.,atac isquèmic transitori [AIT]

30

436 D Malaltia cerebrovascular aguda, però mal definida. Apoplexia, apoplèctic: atac, crisi; accident cerebrovasc.NOS

30

437 D Altres i les mal definides malalties cerebrovasculars 30

4371 D Altra malaltia cerebrovascular isquèmica generalitzada. Insuf. cerebrovasc. aguda NOS, isquèmia cerebr. cròn.

30

4372 D Encefalopatia hipertensiva. Crisi hipertensiva 30

4373 D Aneurisma cerebral no romput. Artèria caròtide interna: porció intracranial, NOS 30

4377 D Amnèsia global transitòria 30

438 D Efectes tardans de la malaltia cerebrovascular 60

43882 D Disfàgia 10

440 D Aterosclerosi 30

4402 D Aterosclerosi d’artèries nadiues de les extremitats 45

44021 D Aterosclerosi d’extremitats amb claudicació intermitent 45

441 D Aneurisma aòrtic i dissecció 90

4410 D Dissecció d’aorta 90

4414 D Aneurisma aorta abdominal sense menció de ruptura 60

442 D Altres aneurismes 60

44281 D Aneurisma d’artèria del coll. Aneurisma de l’artèria caròtide (primitiva) (interna) (externa)

60

4429 D Aneurisma de lloc inespecificat 60

443 D Altra malaltia vascular perifèrica 60

4430 D Síndrome de Raynaud. Malaltia de Raynaud, fenomen (secundari) de Raynaud 30

4431 D Tromboangiïtis obliterant [malaltia de Buerger]. Gangrena presenil 30

4438 D Altres malalties vasculars perifèriques especificades 30

4439 D Malaltia vascular perifèrica inespecificada. Claudicació intermitent NOS, espasme arterial, angiopatia NOS

30

444 D Embolisme i trombosi arterials 45

4442 D Embòlia i trombosi d’artèries de les extremitats 45

44422 D Embòlia i trombosi extremitat inferior. Embòlia o trombosi arterial: femoral, perifèrica NOS, poplítia

45

4449 D Embòlia i trombosi d’artèria inespecificada 45

4460 D Poliarteritis nodosa. Periarteritis necrosant disseminada, angiïtis necrosant, panarteritis 60

154/362

(nodosa)

4465 D Arteritis de cèl·lules gegants. Arteritis cranial, malaltia de Horton, arteritis temporal 60

447 D Altres trastorns d’artèries i arterioles 30

4470 D Fístula arteriovenosa adquirida. Aneurisma arteriovenós adquirit 60

4471 D Estenosi arterial 30

4476 D Arteritis inespecificada. Aortitis NOS, endoarteritis NOS 30

4479 D Trastorns arterials i arteriolars inespecificats 30

448 D Malalties dels capil·lars 30

4481 D Nevus no neoplàstic. Nevus: senil, aracniforme, estel·lar, aranya 14

451 D Flebitis i tromboflebitis 30

4510 D Flebitis i tromboflebitis de vasos superficials extremitats inferiors. Vena safena (major) (menor)

30

4511 D Flebitis i tromboflebitis de venes profundes extremitats inferiors 30

45111 D Flebitis i tromboflebitis vena femoral (profunda) (superficial) 30

4512 D Flebitis i tromboflebitis inespecificades d’extremitats inferiors 30

45182 D Flebitis i tromboflebitis venes superficials extremitats superiors. Cefàlica, artecubital, basícia

30

4519 D Flebitis i tromboflebitis lloc inespecificat 30

452 D Trombosi vena porta. Obstrucció portal (vena) 60

453 D Altres embòlies i trombosis venoses 30

4531 D Tromboflebitis migrant 30

4538 D Trombosi i embòlia d’altres venes especificades 30

4539 D Trombosi i embòlia de lloc inespecificat. Embòlia venosa, trombosi venosa 30

454 D Venes varicoses d’extremitats inferiors 20

4540 D Varices amb úlcera. Extremitat inferior: úlcera varicosa, venes varicoses amb úlcera 60

4541 D Varices amb inflamació. Extremitat inferior: dermatitis d’estasi, venes varicoses amb inflamació

30

4542 D Varices amb úlcera i inflamació. Venes varicoses, amb úlcera i inflamació, d’extremitat inferior

60

4549 D Vena varicosa asimptomàtica. Extremitat inferior: flebèctasi, variça, venes varicoses;venes varicoses NOS

20

455 D Hemorroides 14

4550 D Hemorroides internes sense menció de complicació 14

4551 D Hemorroides internes trombosades 30

155/362

4552 D Hemorroides internes amb altres complicacions. Sagnants, prolapsades, estrangulades, ulcerades

30

4553 D Hemorroides externes sense menció de complicació 14

4554 D Hemorroides externes trombosades 30

4555 D Hemorroides externes amb altres complicacions. Estrangulades, prolapsades, sagnants, ulcerades

30

4556 D Hemorroides inespecificades sense menció de complicació. Hemorroides NOS 14

4557 D Hemorroides trombosades inespecificades. Trombosi hemorroïdal sense especificar si és externa o interna

30

4558 D Hemorroides inespecificades amb altres complicacions. Int. o ext.: sagnants, prolapsades, estrangulades

30

456 D Venes varicoses d’altres llocs 14

4560 D Varices esofàgiques amb hemorràgia 90

4564 D Varices escrotals. Varicocele 30

4565 D Varices pelvianes. Varices del lligament ample 30

4566 D Varices vulvars. Varices del perineu 30

4568 D Varices d›altres llocs. Venes varicoses del septe nasal (ulcerades) 14

457 D Trastorns no infecciosos de conductes limfàtics 21

4570 D Síndrome de limfoedema postmastectomia. Elefantiasi, obliteració vasos limfàtics 60

4571 D Altres limfoedemes.Elefantiasi (no filarial) NOS, limfoangièctasi, obliteració vasos limfàtics, limfoed. precoç

60

4572 D Limfoangitis. Limfoangitis: NOS, crònica, subaguda 20

458 D Hipotensió 4

4580 D Hipotensió ortostàtica. Hipotensió: ortostàtica (crònica), postural 4

4589 D Hipotensió inespecificada. Hipotensió (arterial) NOS 4

459 D Altres trastorns de l’aparell circulatori 14

4590 D Hemorràgia inespecificada. Ruptura vas sanguini NOS, hemorràgia espontània NEC 4

4591 D Síndrome postflebítica 30

4598 D Altres trastorns especificats de l’aparell circulatori 30

45981 D Insuficiència venosa (perifèrica) inespecificada. Insuficiència venosa crònica NOS 30

4599 D Trastorn inespecificat de l’aparell circulatori 14

460 D Nasofaringitis aguda [refredat comú]. Coriza (aguda), catarro nasal agut, nasofaringitis, rinitis: NOS, aguda

4

461 D Sinusitis aguda 7

4610 D Sinusitis aguda maxil·lar. Antritis aguda 7

156/362

4611 D Sinusitis aguda frontal 7

4612 D Sinusitis aguda etmoïdal 10

4613 D Sinusitis aguda esfenoïdal 10

4618 D Altra sinusitis aguda. Pansinusitis aguda 10

4619 D Sinusitis aguda inespecificada. Sinusitis aguda NOS 7

462 D Faringitis aguda. Faringitis: gangrenosa, infecciosa, flegmonosa, pneumocòccica, estafilocòccica; mal de coll

4

463 D Amigdalitis aguda. Amigdalitis: fol·licular, gangrenosa, infecciosa, pneumocòccica, estafilocòccica, NOS

4

464 D Laringitis i traqueïtis agudes 7

4640 D Laringitis aguda. Laringitis: edematosa, per Hemophilus influenzae, pneumocòccica, sèptica; supurada, ulcerosa

7

4641 D Traqueïtis aguda. Traqueïtis: NOS, catarral, vírica 7

46410 D Traqueïtis aguda sense menció d’obstrucció 7

4642 D Laringotraqueïtis aguda. Laringotraqueïtis (aguda), traqueïtis (aguda) amb laringitis (aguda)

7

46420 D Laringotraqueïtis aguda sense menció d’obstrucció 7

4643 D Epiglotitis aguda. Epiglotitis vírica 7

4644 D Crup. Síndrome crupal 7

465 D Infeccions agudes de vies respiratòries altes de llocs múltiples o inespecificats 7

4650 D Infeccions agudes de vies respiratòries altes, laringofaringitis aguda 7

4658 D Infeccions agudes de vies respiratòries altes de múltiples llocs. Infecció respiratòria alta múltiple

7

4659 D Infecció aguda de vies respiratòries altes de lloc inespecificat. Infecció(aguda)vies respiratòries altes

4

466 D Bronquitis i bronquiolitis agudes 10

4660 D Bronquitis aguda. Bronquitis aguda/subaguda: fibrinosa, membranosa, purulenta, sèptica, vírica; bronq. crupal

10

4661 D Bronquiolitis aguda. Bronquiolitis (aguda), pneumònia capil·lar 10

470 D Desviació de septe nasal. Desviació de septe (nasal) (adquirida) 30

471 D Pòlips nasals 14

4710 D Pòlip de cavitat nasal. Pòlip: coanal, nasofaringi 14

4711 D Degeneració sinusal polipoide. Síndrome o etmoïditis de Woakes 14

4718 D Altres pòlips sinusals. Pòlip sinusal: accessori, etmoïdal, maxil·lar, esfenoïdal 14

4719 D Pòlip nasal inespecificat. Pòlip nasal NOS 10

157/362

472 D Faringitis i nasofaringitis cròniques 7

4720 D Rinitis crònica. Ozena, rinitis: NOS, atròfica, granulomatosa, hipertròfica, obstructiva, purulenta, ulcerosa

7

4721 D Faringitis crònica. Faringitis: atròfica, granulosa (crònica), hipertròfica; mal de coll crònic

7

4722 D Nasofaringitis crònica 7

473 D Sinusitis crònica 7

4730 D Sinusitis crònica maxil·lar. Antritis (crònica) 7

4731 D Sinusitis crònica frontal 7

4738 D Altra sinusitis crònica. Pansinusitis crònica 10

4739 D Sinusitis crònica inespecificada. Sinusitis (crònica) NOS 7

474 D Malaltia crònica d’amígdales i adenoides 10

4740 D Amigdalitis i adenoïditis cròniques 10

47400 D Amigdalitis crònica 10

4741 D Hipertròfia d’amígdales i adenoides. D’amígdales o adenoides: augment, hiperplàsia, hipertròfia

10

47410 D Hipertròfia d’amígdales amb adenoides 10

47411 D Hipertròfia només d’amígdales 10

47412 D Hipertròfia només d’adenoides 10

4742 D Vegetacions adenoides 10

4748 D Altres malalties cròniques d’amígdales i adenoides. Amigdalòlit, d’amígdala: càlcul, úlcera, restes, cicatriu

10

4749 D Malaltia crònica inespecifiada d’amígdales i adenoides. Malaltia (crònica) d’amígdales (i adenoides)

10

475 D Abscés periamigdalí. Abscés amígdala, cel·lulitis periamigdalina 10

476 D Laringitis i laringotraqueïtis cròniques 7

4760 D Laringitis crònica. Laringitis: catarral, hipertròfica, seca 7

4761 D Laringotraqueïtis crònica. Laringitis crònica amb traqueïtis (crònica), traqueïtis crònica amb laringitis

7

477 D Rinitis al·lèrgica 4

4770 D Rinitis al·lèrgica deguda a pol·len. Pol·linosi 4

4778 D Rinitis al·lèrgica deguda a altre al·lergogen, excepte pol·len 4

4779 D Rinitis al·lèrgica causa inespecificada 4

478 D Altres malalties vies respiratòries superiors 7

4780 D Hipertròfia cornets nasals 10

158/362

4781 D Altres malalties cavitat nasal i sins. Del nas (septe): abscés, necrosi, úlcera; quist o mucocele de si (nasal)

7

47820 D Malaltia faríngia inespecificada 7

47821 D Cel·lulitis faríngia o nasofaríngia 10

47822 D Abscés parafaringi 10

47825 D Edema faringi o nasofaringi 10

47829 D Altra malaltia faríngia no classificada en un altre lloc. Abscés faringe o nasofaringe 7

4784 D Pòlip de corda vocal o laringe 20

4785 D Altres malalties cordes vocals. Abscés, granuloma, leucoplàsia, cel·lulitis; corditis, nòduls dels cantants

30

4786 D Edema laringi. Edema: glòtic, subglòtic, supraglòtic 4

4789 D Altres i inespecificades malalties de vies respiratòries superiors. De tràquea: abscés, cicatriu

4

480 D Pneumònia vírica 20

4800 D Pneumònia per adenovirus 20

4809 D Pneumònia vírica inespecificada 20

481 D Pneumònia pneumocòccica [Estreptococ pneumoniae]. Pneumònia lobar per organisme inespecificat

20

482 D Altres pneumònies bacterianes 20

4828 D Pneumònia per altres bacteris especificats 20

4829 D Pneumònia bacteriana inespecificada 20

483 D Pneumònia per altres organismes especificats 20

484 D Pneumònia en malalties infeccioses classificades en un altre lloc 20

4848 D Pneumònia en altres malalties infeccioses classificades en un altre lloc 20

485 D Broncopneumònia per microorganisme inespecificat. Hemorràgica, terminal; pleurobroncopneumònia

20

486 D Pneumònia per microorganisme inespecificat 20

487 D Grip 7

4870 D Grip amb pneumònia 20

4871 D Grip amb altres manifestacions respiratòries. Grip NOS; gripal:laringitis, faringitis, infec.respiratòria

7

4878 D Grip amb altres manifestacions, excepte respiratòries. Grip: encefalopatia, afectant conduc. gastrointestinal

7

490 D Bronquitis no especificada com a aguda o crònica. Bronquitis NOS: catarral, amb traqueïtis; traqueobronquitis

7

159/362

491 D Bronquitis crònica 14

4910 D Bronquitis crònica simple. Bronquitis crònica catarral, tos del fumador 14

4911 D Bronquitis crònica mucopurulenta. Bronquitis (crònica) (recurrent): fètida, mucopurulenta, purulenta

14

4912 D Bronquitis crònica obstructiva. Bronquitis: emfisematosa, obstructiva (crònica) (difusa); amb emfisema

30

49120 D Bronquitis crònica obstructiva sense exacerbació aguda 30

49121 D Bronquitis crònica obstructiva amb exacerbació (aguda) 30

4918 D Altra bronquitis crònica. Crònica: traqueïtis, traqueobronquitis 30

4919 D Bronquitis crònica inespecificada 30

492 D Emfisema 30

4920 D Ampul·la (bòfega) emfisematosa. Emfisema ampul·lar gegant, ampul·la enfisematosa trencada, pulmó evanescent

30

4928 D Altra emfisema. Pulmonar: centroacínic, centrolobular, obstructiu, panacínic, panlobular, unilateral, vesicular

30

493 D Asma 14

4930 D Asma extrínseca. Asma: al·lèrgica de causa establerta, atòpica, de la infància, del fenc, del platí

14

49300 D Asma extrínseca, sense menció d’estat asmàtic o exacerbació aguda o inespecificada 14

49301 D Asma extrínseca, amb estat asmàtic 14

4931 D Asma intrínseca. Asma d’inici tardà 14

49311 D Asma intrínseca, amb estat asmàtic 14

4932 D Asma obstructiva crònica. Amb malaltia pulmonar obstructiva crònica [MPOC], bronquitis asmàtica crònica

14

4939 D Asma inespecificada. Asma (bronquial) (al·lèrgica NOS), bronquitis: al·lèrgica, asmàtica; asma d’esforç

14

49390 D Asma inespecificada, sense menció d’estat asmàtic o exacerbació aguda o inespecificada

14

49391 D Asma inespecificada amb estat asmàtic 14

494 D Bronquièctasi. Bronquièctasi (fusiforme) (postinfecciosa) (recurrent); bronquiolèctasi 25

496 D Obstrucció crònica vies aèries no classificada en un altre lloc.Crònica: mal.pulmonar obstructiva [MPOC]

30

5060 D Bronquitis i pneumonitis degudes a fums i vapors. Bronquitis química (aguda) 14

508 D Afeccions respiratòries degudes a altres i inespecificats agents externs 14

5089 D Afeccions respiratòries degudes a agent extern inespecificat 14

510 D Empiema 60

160/362

5109 D Empiema sense menció de fístula. Pleuresia: purulenta, sèptica, supurada; abscés: pleura, tòrax; piotòrax

60

511 D Pleuresia 14

5110 D Pleuresia, sense menció d’embassament o tuberculosi actual. NOS, pneumocòc., estafilicòc., estreptocòc.

14

5119 D Embassament pleural inespecificat. Embassament pleural NOS, pleuresia: exsudativa, serofribrinosa, serosa

60

512 D Pneumotòrax 30

5120 D Pneumotòrax espontani a tensió 30

5128 D Altres pneumotòraxs espontanis. Pneumotòrax: NOS, agut, crònic 30

513 D Abscés de pulmó i mediastí 90

5131 D Abscés de mediastí 90

515 D Fibrosi pulmonar postinflamatòria. Pulmonar crònica o inespecificada: cirrosi, fibrosi, induració

30

518 D Altres malalties de pulmó 30

5180 D Col·lapse pulmonar. Actelèctasi, col·lapse de pulmó, síndrome del lòbul mitjà 30

5184 D Edema agut de pulmó inespecificat. Edema pulmonar: agut NOS, postoperatori 60

51881 D Insuficiència respiratòria aguda. Insuficiència respiratòria NOS 45

51882 D Altres insuficiències pulmonars no classif. en altre lloc. Insuf. resp. aguda, destret: resp. agut, d’adult NEC

14

51889 D Altres malalties de pulmó no classif.en un altre lloc.Broncolitiasi, calcificació pulmó, pulmolitiasi

14

519 D Altres malalties d’aparell respiratori 14

5191 D Altres malalties de tràquea i bronquis no classif. en un altre lloc. Calcificació, estenosi, úlcera

14

5198 D Altres malalties d’aparell respiratori no classificades en un altre lloc 10

5199 D Malaltia inespecificada d’aparell respiratori. Malaltia respiratòria (crònica) NOS 10

520 D Trastorns del desenvolupament i l’erupció de les dents 4

5200 D Anodòncia. Absència de dents (completa) (congènita) (parcial), hipodòncia, oligodòncia

4

5201 D Dents supernumeràries. Distomolar, quarta molar, mesiodent, paramolar, dents suplementàries

4

5202 D Anomalies dentals de grandària i forma. Arrels supernumeràries, de dents: concrescència, fusió, geminació

4

5204 D Alteracions de la formació de les dents. Aplàsia i hipoplàsia: cement, esmalt; hipocalcificacio, dents Horner

4

5206 D Alteracions de l’erupció dental. Dents: encastades, impactades, natals, neonatals, 4

161/362

primàries [decídues]

5208 D Altres trastorns especificats del desenvolupament i l›erupció dental. Canvis de color en la formació

4

5209 D Trastorn inespecificat del desenvolupament i l›erupció de les dents 4

521 D Malalties de teixits durs de les dents 4

5210 D Càries dental. Càries: inactiva, cement, dentina, esmalt; melanodòncia infantil, lesions taques blanques

4

5212 D Abrasió dental. Abrasió: per dentífric, habitual, ocupacional, ritual, tradicional; defecte cuneïforme NOS

4

5218 D Altres malalties especificades de teixits durs de les dents. Esmalt irradiat, dentina sensible

4

5219 D Malaltia inespecificada de teixits durs de les dents 4

522 D Malalties de polpa i teixits periapicals 7

5220 D Pulpitis. Pulpar: abscés, pòlip; pulpitis: aguda, crònica (hiperplàsica) (ulcerosa), supurada

7

5221 D Necrosi de polpa. Gangrena de polpa 7

5222 D Degeneració de polpa. Denticles, calcificacions de polpa, càlculs de polpa 7

5224 D Periodontitis apical aguda d'origen pulpar 7

5225 D Abscés periapical sense fístula. Abscés: dental, dentoalveolar 7

5226 D Periodontitis apical crònica. Granuloma apical o periapical, periodontitis apical NOS 7

5227 D Abscés periapical amb fístula. Fístula: vora alveolar, dental 7

5228 D Quist radicular. Quist: apical (periodòntic), periapical, radiculodental, radicular residual

7

5229 D Altres i inespecificades malalties de polpa i teixits periapicals 4

523 D Malalties gingivals i periodontals 7

5230 D Gingivitis aguda 7

5231 D Gingivitis crònica. NOS, descamativa, hiperplàstica, marginal simple, ulcerosa; gingivostomatitis

4

5233 D Periodontitis aguda. Aguda: pericementitis, pericoronitis; abscés: paraodòntic, periodòntic

7

5234 D Periodontitis crònica. Piorrea alveolar, crònica: pericoronitis, pericementitis; periodontitis: NOS

4

5235 D Periodontosi. Paradentosi 4

5238 D Altres malalties periodòntiques especificades. De cèl·lules gegants: epúlide, granuloma perifèric

4

5239 D Malaltia gingival i periodòntica inespecificada 4

162/362

524 D Anomalies dentofacials, incloent maloclusió 7

5243 D Anomalia de la posició de les dents amb l’erupció dental completa 4

5244 D Maloclusió inespecificada 4

5245 D Anormalitats funcionals dentofacials 4

5246 D Trastorns de l’articulació temporomaxil·lar 14

52462 D Artràlgia d’articulació temporomaxil·lar 14

5248 D Altres anomalies dentofacials especificades 4

5249 D Anomalies dentofacials inespecificades 4

525 D Altres malalties i afeccions de dents i estructures de sosteniment 4

5251 D Pèrdua de dents per accident, extracció o malaltia periodòntica focal. Absència de dents adquirida

4

5253 D Arrel dental retinguda 4

5258 D Altres trastorns especificats de dents i estructures de sosteniment. Augment vora alveolar NOS

4

5259 D Trastorns inespecificats de dents i estructures de sosteniment 4

526 D Malalties de maxil·lars 7

5260 D Quists odontogènics de desenvolupament. Quist: dentíger, fol·licular, eruptiu, lateral periodòntic

7

5262 D Altres quists de maxil·lars. Quist maxil·lar: NOS, aneurismal, hemorràgic, traumàtic 7

5263 D Granuloma central (reparador) de cèl·lules gegants 7

5264 D Afeccions inflamatòries. Maxil·lar (agut,crònic,supurat): abscés, osteïtis, osteomielitis(neonatal)

7

5265 D Alveolitis maxil·lar. Osteïtis alveolar, alvèol dental sec 7

5268 D Altres malalties especificades de maxil·lars 4

5269 D Malaltia inespecificada maxil·lars 4

527 D Malalties de glàndules salivals 7

5272 D Sialoadenitis. Parotiditis: NOS, al·lèrgica, tòxica; sialoangiïtis, sialodocitis 7

5273 D Abscés glàndules salivals 7

5275 D Sialolitiasi. De conducte o glàndula salival: càlcul, pedra; sialodocolitiasi 7

5276 D Mucocele glàndules salivals. Quist mucós de glàndula salival: d’extravasació, de retenció; rànula

7

5279 D Malaltia inespecificada de glàndules salivals 7

528 D Malalties parts toves orals, excloent lesions específiques de genives i llengua 7

5280 D Estomatitis i mucositis (ulceroses) 4

163/362

5282 D Aftes orals. Estomatitis: aftosa, herpetiforme; úlcera aftosa recurrent, nafra dolorosa 4

5283 D Cel·lulitis i abscés parts toves orals. Cel·lulitis de boca (sòl), angina de Ludwig, fístula oral

10

5284 D Quists parts toves orals. Quist bucal: dermoide, epidermoide, limfoepitelial, nasoalveolar, nasolabial, Epstein

14

5285 D Malalties de llavis. Labial: abscés, cel·lulitis, fístula, hipertròfia; quilitis: NOS, angular; quilodínia, quilosi

4

5286 D Leucoplàsia de mucosa oral, incloent llengua. Leucoplàsia: gingival, labial, lingual; leucoqueratosi

14

5289 D Altres i inespecificades malalties parts toves orals. Per dentadura artificial: estomatitis, nafra

7

529 D Malalties i altres afeccions de llengua 7

5290 D Glossitis. De llengua: abscés, ulceració (traumàtica) 4

5296 D Glossodínia. Glossopirosi, llengua dolorosa 4

5298 D Altres afeccions especificades llengua. Lingual: atròfia, crenada, augment, glossocele; glossoptosi

4

5299 D Afecció inespecificada de llengua 4

530 D Malalties d’esòfag 14

5300 D Acalàsia i cardiospasme. Acalàsia (de càrdies), aperistalsi d’esòfag, megaesòfag 30

5301 D Esofagitis. Abscés esòfag, esofagitis: NOS, química, pèptica, postoperatòria, de regurgitació

14

53010 D Esofagitis, inespecificada 14

53011 D Esofagitis per reflux 14

53019 D Altres esofagitis 14

5302 D Ulcera d’esòfag. Ulcera: fúngica, pèptica; per ingestió de: aspirines, substàncies químiques, medicaments

14

5303 D Estenosi i estretor esofàgiques. Compressió esofàgica, obstrucció esofàgica 30

5306 D Diverticle esofàgic adquirit. Epifrènic, faringoesofàgic, de pulsió, subdiafragmàtic, de tracció, de Zenker

30

5307 D Síndrome de laceració-hemorràgia gastroesofàgica. Síndrome de Mallory-Weiss 45

5308 D Altres trastorns especificats d’esòfag 14

53081 D Reflux esofàgic. Reflux gastroesofàgic 14

53082 D Hemorràgia esofàgica 30

5309 D Trastorns inespecificats d’esòfag 14

531 D Ulcera gàstrica 14

5310 D Ulcera gàstrica aguda sagnant 30

164/362

5311 D Ulcera gàstrica aguda perforada 30

532 D Ulcera duodenal 14

5320 D Ulcera duodenal aguda sagnant 30

53290 D Ulcera duodenal inespecificada com a aguda o crònica, sense hemorràgia o perforació, sense obstrucció

14

53291 D Ulcera duodenal inespecificada com a aguda o crònica, sense hemorràgia o perforació, amb obstrucció

14

53390 D Ulcera pèptica lloc inespecif., inespecif.com aguda o crònica, sense hemorràgia o perforació, ni obstrucció

14

535 D Gastritis i duodenitis 7

5350 D Gastritis aguda 7

53500 D Gastritis aguda, sense menció d’hemorràgia 7

5351 D Gastritis atròfica. Gastritis: atroficohiperplàstica, crònica (atròfica) 14

5354 D Altres gastritis especificades. Gastritis: al·lèrgica, induïda per bilis, irritant, superficial, tòxica

7

53540 D Altres gastritis especificades, sense menció d’hemorràgia 7

5355 D Gastritis i gastroduodenitis inespecificades 7

53550 D Gastritis i gastroduodenitis inespecificades, sense menció d’hemorràgia 7

53551 D Gastritis i gastroduodenitis inespecificades, amb hemorràgia 7

5356 D Duodenitis 7

536 D Trastorns funcionals de l’estómac 7

5360 D Aclorhídria 7

5362 D Vòmits persistents. Vòmits: habituals, persistents [no de l’embaràs], incontrolables 7

5368 D Dispèpsia i altres trastorns funcionals gàstrics especificats. Aquília, hiper/hipoclorhídria, indigestió

4

5369 D Trastorns funcionals gàstrics inespecificats. Gastrointestinal funcional: alteració, trastorn, irritació

4

537 D Altres trastorns de l’estómac i duodè 7

5371 D Diverticle gàstric 14

5379 D Trastorn inespecificat d’estómac i duodè 7

540 D Apendicitis aguda 30

5400 D Apendicitis aguda amb peritonitis generalitzada. Amb perforació, peritonitis, ruptura: fulminant, gangrenosa

45

5401 D Apendicitis aguda amb abscés peritoneal. Abscés d’apèndix, amb peritonitis generaltzada

45

5409 D Apendicitis aguda sense menció de peritonitis. Sense perforació, ruptura o peritonitis: 30

165/362

fulminant, gangrenosa

541 D Apendicitis no qualificada 30

542 D Altres apendicitis. Apendicitis: crònica, recurrent, recidivant, subaguda 30

543 D Altres malalties d’apèndix 30

550 D Hèrnia inguinal 45

5500 D Hèrnia inguinal amb gangrena. Hèrnia inguinal amb gangrena (i obstrucció) 45

5501 D Hèrnia inguinal amb obstrucció, sense gangrena. Amb menció d’incarceració, irreductibilidat, estrangulació

45

5509 D Hèrnia inguinal sense menció d’obstrucció o gangrena. Hèrnia inguinal NOS 45

55090 D Hèrnia inguinal sense menció obstrucció o gangrena,unilateral o inespecificada(inespecif.com recidivada)

45

55091 D Hèrnia inguinal sense menció d’obstrucció o gangrena, unilateral o inespecificada, recidivada

45

55092 D Hèrnia inguinal sense menció d’obstrucció o gangrena, bilateral (no especificada com a recidivada)

45

551 D Altres hèrnies de cavitat abdominal amb gangrena 45

5511 D Hèrnia umbilical amb gangrena. Hèrnia paraumbilical especificada com a gangrenosa 45

552 D Altres hèrnies de cavitat abdominal, amb obstrucció, però sense menció de gangrena 45

5521 D Hèrnia umbilical amb obstrucció. Especificada: incarcerada, irreductible, estrangulada, causant d’obstrucció

45

553 D Altres hèrnies de cavitat abdominal sense menció d’obstrucció o gangrena 45

5530 D Hèrnia crural sense obstrucció ni gangrena 45

55300 D Hèrnia crural sense obstrucció ni gangrena, unilateral o inespecificada (no especif. com a recidivada)

45

5531 D Hèrnia umbilical, sense obstrucció ni gangrena. Hèrnia paraumbilical 45

5532 D Hèrnia ventral, sense obstrucció ni gangrena 45

55320 D Hèrnia ventral inespecificada sense obstrucció ni gangrena 45

55321 D Hèrnia ventral incisional, sense obstrucció ni gangrena. Hèrnia: postoperatòria, recidivada, ventral

45

55329 D Altres hèrnies ventrals, sense obstrucció ni gangrena. Hèrnia: epigàstrica, de Spieghel 45

5533 D Hèrnia diafragmàtica,sense obstrucció ni gangrena. Hiatal, paraesofàgica, parahiatal; estómac toràcic

45

5538 D Hèrnies d’altres llocs especificats, sense obstrucció ni gangrena. Isquiàtica, isquiorectal, lumbar, pudenda

45

5539 D Hèrnia, lloc inespecificat, sense obstrucció ni gangrena. Enterocele, epiplocele, hèrnia NOS, sarcoepiplocele

45

166/362

555 D Enteritis regional 30

5550 D Enteritis regional intestí prim. Malaltia Crohn de: duodè, ili,jejú; ileïtis: regional, segmentària, terminal

30

5551 D Enteritis regional intestí, gros. Malaltia de Crohn: còlon, intestí gros, recte; colitis: granulomatosa, regional transmural

30

5552 D Enteritis regional intestí prim i intestí gros. Ileocolitis regional 30

5559 D Enteritis regional lloc inespecificat. Malaltia de Crohn NOS, enteritis regional NOS 30

556 D Colitis ulcerosa 30

5560 D Enterocolitis ulcerosa (crònica) 30

5561 D Ileocolitis ulcerosa (crònica) 30

5562 D Proctitis ulcerosa (crònica) 30

5564 D Pseudopoliposi de còlon 14

5565 D Colitis ulcerosa (crònica) localització esquerra 30

5566 D Colitis ulcerosa (crònica) generalitzada. Pancolitis 45

5568 D Altra colitis ulcerosa 30

5569 D Colitis ulcerosa inespecificada. Enteritis ulcerosa NOS 30

558 D Altres gastroenteritis i colitis no infeccioses i inespecificades 4

5581 D Gastroenteritis i colitis per radiació. Enterocolitis per radiació 7

5582 D Gastroenteritis i colitis tòxiques 4

5589 D Altres i inespecificades gastroenteritis i colitis no infeccioses. Colitis, ileïtis, jejunitis, sigmoïditis

4

560 D Obstrucció intestinal sense menció d’hèrnia 45

5601 D Ili paralític. Ili adinàmic, ili (intestí) (budell) (còlon), paràlisi d’intestí o còlon 30

5608 D Altra obstrucció intestinal especificada 30

5609 D Obstrucció intestinal inespecificada.Intestí o còlon: enterostenosi, obstrucció, oclusió, estenosi, estretor

30

562 D Diverticle d’intestí 30

5620 D Diverticle intestí prim 30

56201 D Diverticulitis intestí prim (sense menció d’hemorràgia). Amb diverticulosi, de: duodè, ili,jejú, intestí prim

30

5621 D Diverticles de còlon 30

56210 D Diverticulosi de còlon (sense menció d’hemorràgia). Sense diverticulitis: NOS, intestí (gros)

14

56211 D Diverticulitis de còlon (sense menció d’hemorràgia). Amb diverticulosi: NOS, còlon, intestí (gros)

30

167/362

564 D Trastorns digestius funcionals, no classificats en un altre lloc 7

5640 D Restrenyiment 7

5641 D Síndrome d’intestí irritable. Còlon irritable, colitis, còlon espàstic 7

5642 D Síndromes postcirurgia gàstrica. D’adollament (dumping), jejunal, postgastrectomia, postvagotomia

30

5643 D Vòmits consecutius a cirurgia gastrointestinal. Vòmits (biliosos) consecutius a cirurgia gastrointestinal

7

5644 D Altres trastorns funcionals postoperatoris. Diarrea consecutiva a cirurgia gastrointestinal

7

5645 D Diarrea funcional 4

5646 D Espasme anal. Proctàlgia fugaç 7

5648 D Altres trastorns funcionals especificats d’intestí 7

565 D Fissura i fístula anals 14

5650 D Fissura anal. Esquinçament anal no traumàtic 14

5651 D Fístula anal. Fístula: anorectal, rectal, de recte a pell 30

566 D Abscés regions anal i rectal. Isquiorectal, perianal, perirectal; cel·lulitis:anal, perirectal, rectal

30

567 D Peritonitis i infeccions retroperitoneals 60

5679 D Peritonitis inespecificada. Peritonitis: NOS, de causa inespecificada 60

5680 D Adherències peritoneals (postoperatòries) (postinfeccioses). Brides peritoneals; diafragma, epipló, estómac

60

56881 D Hemoperitoneu (no traumàtic) 45

569 D Altres trastorns d’intestí 10

5690 D Pòlip anal i rectal. Pòlip anal i rectal NOS 14

5691 D Prolapse rectal. Prolapse: conducte anal, mucosa rectal; procidència: anus (esfínter), recte (esfínter)

30

5692 D Estenosi de recte i anus. Estretor d’anus (esfínter) 30

5693 D Hemorràgia de recte i anus 30

5694 D Altres trastorns especificats de recte i anus 14

56942 D Dolor anal o rectal 7

56949 D Altres trastorns especificats de recte i anus. Recte (esfínter): granuloma, ruptura; proctitis NOS

7

5695 D Abscés d’intestí 30

56983 D Perforació intestinal 30

168/362

5699 D Trastorn intestinal inespecificat 10

570 D Necrosi hepàtica aguda i subaguda.Insuficiència fetge aguda, necrosi hepàtica, degeneració parenquimàtica

60

571 D Cirrosi i malaltia hepàtica crònica 60

5711 D Hepatitis alcohòlica aguda. Malaltia alcohòlica aguda fetge 60

5712 D Cirrosi hepàtica alcohòlica. Cirrosi florida, cirrosi de Laennec (alcohòlica) 60

5713 D Lesió alcohòlica inespecificada de fetge 60

5714 D Hepatitis crònica 90

57140 D Hepatitis crònica inespecificada 90

5715 D Cirrosi hepàtica sense menció d’alcohol: Cirrosi fetge: NOS, criptogènica, macro/micronodular, postnecròtica

120

5716 D Cirrosi biliar. Colangitis destructiva no supurada crònica, cirrosi: colangítica, colestàtica 120

5719 D Hepatopatia crònica inespecificada sense menció d’alcohol 120

572 D Abscés hepàtic i seqüeles d’hepatopatia crònica 60

5720 D Abscés hepàtic 60

573 D Altres trastorns hepàtics 30

5731 D Hepatitis en malalties víriques classificades en un altre lloc 30

5733 D Hepatitis inespecificada. Hepatitis tòxica (no infecciosa) 30

5738 D Altres trastorns hepàtics especificats. Hepatoptosi 30

5739 D Trastorn hepàtic inespecificat 30

574 D Colelitiasi 14

5740 D Càlcul vesícula biliar amb colecistitis aguda. Càlcul biliar, càlcul de conducte cístic, colelitiasi

30

5741 D Càlcul vesícula biliar amb altra colecistitis. Càlcul: biliar, de conducte cístic; colelitiasi 30

5742 D Càlcul vesícula biliar sense menció de colecistitis. Biliar NOS: càlcul, còlic; càlcul conducte cístic

20

57420 D Càlcul vesícula biliar sense menció de colecistitis, sense menció d’obstrucció 20

5743 D Càlcul conducte biliar amb colecistitis aguda. Càlcul conducte biliar [qualsevol], coledocolitiasi

30

5744 D Càlcul conducte biliar amb altra colecistitis.Colecistitis(crònica):coledocolitiasi,càlcul conduc.biliar

30

5745 D Càlcul conducte biliar, sense menció de colecistitis. Càlcul de: colèdoc, conductes biliar i hepàtic

14

57450 D Càlcul conducte biliar, sense menció de colecistitis, sense menció d’obstrucció 14

575 D Altres trastorns de vesícula biliar 14

169/362

5750 D Colecistitis aguda (sense menció de càlcul). Vesícula: abscés, empiema, gangrena; angiocolecistitis

30

5751 D Altres colecistitis (sense menció de càlcul). Colecistitis: NOS, crònica, alitiàsica 30

57510 D Colecistitis inespecificada. Colecistitis NOS 30

5752 D Obstrucció vesícula biliar (conducte cístic/vesícula biliar, sense menció de càlcul). Oclusió, estenosi

30

5756 D Colesterolosi de vesícula biliar. Vesícula biliar de maduixa 14

5758 D Altres trastorns especificats de vesícula biliar. Adherències, atròfia, quist, hipertròfia, discinèsia biliar

7

5759 D Trastorn inespecificat de vesícula biliar 7

576 D Altres trastorns de vies biliars 7

5760 D Síndrome postcolecistectomia 14

5761 D Colangitis. NOS, aguda, ascendent, crònica, primària, recurrent, esclerosant, secundària, estenosant, supurada

30

5768 D Altres trastorns especificats vies biliars. Cond.biliar: adherències, atròfia, quist, hipertròfia, estasi

30

577 D Malalties de pàncrees 30

5770 D Pancreatitis aguda. Pàncrees: abscés, necrosi; pancreatitis: NOS, apoplèctica, hemorràgica, subaguda, supurada

30

5771 D Pancreatitis crònica. NOS, infecciosa, intersticial, indolora, recurrent, recidivant 60

5772 D Quist i pseudoquist de pàncrees 60

5778 D Altres malalties especificades de pàncrees. Atròfia, càlcul, cirrosi, fibrosi; infantilisme pancreàtic

60

5779 D Malaltia inespecificada de pàncrees 60

578 D Hemorràgia gastrointestinal 30

5780 D Hematèmesi. Vòmits de sang 30

5781 D Sang en femta. Melena 30

5789 D Hemorràgia de conducte gastrointestinal inespecificada. Hemorràgia gàstrica, hemorràgia intestinal

30

5790 D Malaltia celíaca. Malaltia Gee(-Herter), enteropatia per gluten, esteatorrea idiopàtica, esprue no tropical

14

580 D Glomerulonefritis aguda 45

581 D Síndrome nefròtica 60

58189 D Síndrome nefròtica amb altra lesió renal especificada. A/edema i lesió de nefritis: exsudativa, intersticial

60

5819 D Síndrome nefròtica amb altres lesions renals inespecificades. Mal. amb edema NOS, nefrosi NOS

60

170/362

582 D Glomerulonefritis crònica 60

583 D Nefritis i nefropatia no especificades com a agudes o cròniques 30

5839 D Nefritis i nefropatia no especificades com agudes o cròniques amb lesió renal inespecificada

60

584 D Insuficiència renal aguda 60

5849 D Insuficiència renal aguda inespecificada 60

585 D Insuficiència renal crònica. Urèmia crònica 90

586 D Insuficiència renal inespecificada. Urèmia NOS 90

590 D Infeccions renals 14

5900 D Pielonefritis crònica. Pielitis crònica, pionefrosi crònica 30

5901 D Pielonefritis aguda. Pielitis aguda, pionefrosi aguda 30

59010 D Pielonefritis aguda sense lesió de necrosi medul·lar renal 30

5902 D Abscessos renal i perinefrític. Abscés: ronyó, nefrític, perirenal; àntrax de ronyó 30

5908 D Altres pielonefritis o pionefrosis, no especificades com a agudes o cròniques 30

59080 D Pielonefritis inespecificada. Pielitis NOS, pielonefritis NOS 30

5909 D Infecció renal inespecificada 14

591 D Hidronefrosi. Hidrocalicosi, hidroureteronefrosi 30

592 D Càlcul renal i ureteral 14

5920 D Càlcul renal. Nefrolitiasi NOS, càlcul o pedra renal, càlcul coral·liforme, litiasi renal 14

5921 D Càlcul ureteral. Litiasi ureteral, ureterolitiasi 14

5929 D Càlcul urinari inespecificat 14

593 D Altres trastorns renals i ureterals 30

5931 D Hipertròfia renal 30

5932 D Quist renal adquirit. Quist renal (múltiple) (solitari) no congènit, quist peripièlic (limfàtic)

30

5938 D Altres trastorns especificats de ronyó i urèter 30

59389 D Altres trastorns especificats de ronyó i urèter. Adherències, pòlip urèter, pielèctasi, periureteritis

30

5939 D Trastorn inespecificat de ronyó i urèter. Malaltia renal NOS, nefritis o síndrome de pèrdua de sal

30

594 D Càlcul vies urinàries inferiors 15

5940 D Càlcul a diverticle bufeta urinària 15

5941 D Altre càlcul a bufeta urinària. Pedra de bufeta urinària 15

595 D Cistitis 7

171/362

5950 D Cistitis aguda 7

5952 D Altres cistitis cròniques. Cistitis crònica NOS, cistitis subaguda 14

5959 D Cistitis inespecificada 14

596 D Altres trastorns de bufeta urinària 30

5968 D Altres trastorns especificats de bufeta urinària. Calcificada, contracturada, hemorràgica, hipertròfica

30

597 D Uretritis, no transmesa sexualment, i síndrome uretral 7

5978 D Altres uretritis no venèries 7

59780 D Uretritis no venèria inespecificada 7

598 D Estenosi uretral 30

5989 D Estenosi uretral inespecificada 30

599 D Altres trastorns uretra i vies urinàries 7

5990 D Infecció vies urinàries, localització no especificada. Bacteriúria, piúria 7

5996 D Obstrucció urinària inespecificada. Uropatia obstructiva NOS, obstrucció urinària (vies) NOS

14

5997 D Hematúria. Hematúria (benigna) (essencial) 7

5999 D Trastorn inespecificat d’uretra i vies urinàries 10

600 D Hiperplàsia de pròstata 30

601 D Malalties inflamatòries de pròstata 20

6010 D Prostatitis aguda 20

6011 D Prostatitis crònica 20

6012 D Abscés de pròstata 20

6013 D Prostatocistitis 20

6018 D Altres malalties inflamatòries especificades de pròstata.Prostatitis:cavitària,diverticular,granulomatosa

20

6019 D Prostatitis inespecificada. Prostatitis NOS 20

602 D Altres trastorns de pròstata 30

6028 D Altres trastorns especificats pròstata. De pròstata: fístula, infart, estenosi; adherències periprostàtiques

30

6029 D Trastorn inespecificat de pròstata 30

603 D Hidrocele 20

6039 D Hidrocele inespecificada 20

604 D Orquitis i epididimitis 20

6040 D Orquitis, epididimitis i epididimoorquitis amb abscés. Abscés d’epidídim o testicle 20

172/362

6049 D Altres orquitis, epididimitis i epididimoorquitis sense menció d’abscés 20

60490 D Orquitis i epididimitis inespecificades 20

60491 D Orquitis i epididimitis en malalties classificades en un altre lloc 20

605 D Prepuci redundant i fimosi. Adherències de prepuci, parafimosi, fimosi (congènita), prepuci estret

4

606 D Infertilitat masculina 4

6069 D Infertilitat masculina inespecificada 4

607 D Trastorns de penis 7

6071 D Balanopostitis. Balanitis 4

6073 D Priapisme. Erecció dolorosa 4

6078 D Altres trastorns especificats de penis 7

6079 D Trastorn inespecificat de penis 7

608 D Altres trastorns d’òrgans genitals masculins 14

6082 D Torsió de testicle. Torsió de: epidídim, cordó espermàtic, testicle 14

6084 D Altres trastorns inflamatoris òrgans genitals masculins. Abscés [excepte testicular], furóncol, àntrax

7

60889 D Altres trastorns especificats d’òrgans genitals masculins. Atròfia, fibrosi, hipertròfia, úlcera

7

6089 D Trastorn inespecificat d’òrgans genitals masculins 14

610 D Displàsies mamàries benignes 14

6100 D Quist solitari de mamella. Quist (solitari) mamella 7

6101 D Mastopatia quística difusa. Mastitis quística crònica, mamella quística, malaltia fibroquística mamella

4

6102 D Fibroadenosi de mamella. Fibroadenosi mamella: NOS, crònica, quística, difusa, periòdica, segmentària

4

6108 D Altres displàsies mamàries benignes especificades. Mastoplàsia, quist sebaci de mamella 20

611 D Altres trastorns de mamella 14

6110 D Malaltia inflamatòria mamella: Abscés (no puerperi): arèola, mamella; fístula mamil·lar, mastitis (no puerperi)

14

6111 D Hipertròfia de mamella. Ginecomàstia, hipertròfia de mamella: NOS, massiva puberal 14

6115 D Galactocele 7

6116 D Galactorrea no associada amb part 7

6117 D Signes i símptomes de mamella 7

61171 D Mastodínia. Dolor de mamella 14

61172 D Bony o massa en mamella 7

173/362

6118 D Altres trastorns especificats de mamella. Mamella: hematoma (no traumàtic), infart; oclusió cond.mamari

7

6119 D Trastorn inespecificat de mamella 7

614 D Malaltia inflamatòria d’ovari, Trompa de Fal·lopi, teixit cel·lular pelvià i peritoneu 7

6140 D Salpingitis i ooforitis agudes. Qualsevol afecció classificable a 614.2, especificada com aguda/subaguda

14

6141 D Salpingitis i ooforitis cròniques. Hidrosàlpinx, salpingitis: fol·licular, ístmica nodosa 14

6142 D Salpingitis i ooforitis no especificades com agudes, subagudes o cròniques. Abscés, malaltia inflamatòria

14

6143 D Parametritis i cel·lulitis pelviana agudes. Malaltia inflamatòria pelviana aguda 14

6144 D Parametritis i cel·lulitis pelviana cròniques o inespecificades.Abscés crònic/NOS:parametri,sac Douglas

14

6146 D Adherències peritoneals pelvianes, femenines(postoperatòries)(postinfeccioses).Peritubàries,tuboovàriques

14

6149 D Malaltia inflamatòria inespecificada òrgans i teixits pelvians femenins. Mal. inflamatòria pelviana [MIP]

14

6159 D Malaltia inflamatòria inespecificada úter. Endometritis, endomiometritis, miometritis, metritis, piomètria

14

616 D Malaltia inflamatòria coll uterí, vagina i vulva 14

6160 D Cervicitis i endocervicitis. Amb o sense erosió o ectropi:(endo)cervicitis; quist o fol·licle Naboth

14

6161 D Vaginitis i vulvovaginitis 7

61610 D Vaginitis i vulvovaginitis inespecificades. Vaginitis: NOS, postirradiació; NOS: vulvitis, vulvovaginitis

7

6162 D Quist de la glàndula de Bartholin. Quist conducte de Bartholin 14

6163 D Abscés glàndula de Bartholin. Abscés de glàndula vulvovaginal 14

6164 D Altres abscessos de vulva. De vulva: abscés, àntrax, furóncol 14

6168 D Altres malalties inflamatòries especificades de coll uterí, vagina i vulva.Àntrax vagina o llavis, úlcera

14

617 D Endometriosi 20

6170 D Endometriosi uterina. Adenomiosi, endometriosi: coll uterí, interna, miometri 30

6171 D Endometriosi ovàrica. Quist de xocolata d’ovari, cistoma endomètric d’ovari 30

6178 D Endometriosi d’altres llocs especificats. Endometriosi: bufeta urinària, pulmó, llombrígol, vulva

30

6179 D Endometriosi lloc inespecificat 30

618 D Prolapse genital 30

6180 D Prolapse parets vaginals, sense menció de prolapse uterí 30

174/362

6181 D Prolapse uterí, sense menció de prolapse de paret vaginal. Prolapse uterí: NOS, complet, 1r, 2n o 3r grau

30

6182 D Prolapse uterovaginal incomplet 30

6183 D Prolapse uterovaginal complet 30

6184 D Prolapse uterovaginal, inespecificat 30

6185 D Prolapse de volta vaginal posthisterectomia 30

6186 D Enterocele vaginal, congènita o adquirida. Enterocele pelviana, congènita o adquirida 30

6187 D Laceració antiga músculs del sòl pelvià 30

6188 D Altres prolapses genitals especificats 30

6189 D Prolapse genital inespecificat 30

620 D Trastorns no inflamatoris d’ovari, Trompa de Fal·lopi i lligament ample 14

6200 D Quist fol·licular d’ovari. Quist de fol·licle de Graaf 30

6201 D Quist o hematoma de cos luti. Hemorràgia o ruptura de cos luti, quist luteínic 30

6202 D Altres i els inespecificats quists d’ovari. Quist ovari: NOS, cos albicant, tecoluteínic, serós, retenció NOS

30

6205 D Torsió d’ovari, pedicle ovàric o Trompa de Fal·lopi. Torsió: hidàtide de Morgagni, trompa accessòria

30

6208 D Altres trastorns no inflamatoris d’ovari, Trompa de Fal·lopi i lligament ample. Hematosàlpinx, ruptura

30

621 D Trastorns úter, no classificats en un altre lloc 14

6210 D Pòlip cos uterí. Pòlip: endometri, úter NOS 14

6213 D Hiperplàsia endomètrica. Hiperplàsia (adenomatosa) (quística) (glandular) endometri, endometritis

14

6218 D Altres trastorns especificats d’úter no classificats en un altre lloc.Atròfia adquirida, quist, fibrosi NOS

14

6219 D Trastorn d’úter inespecificat 14

622 D Trastorns no inflamatoris de coll uterí 14

6221 D Displàsia de coll uterí 14

6222 D Leucoplàsia de coll uterí 4

6227 D Pòlip mucós de coll uterí. Pòlip NOS de coll uterí 4

6228 D Altres trastorns no inflamatoris especificats de coll uterí. Atròfia (senil), quist, fibrosi, hemorràgia

4

623 D Trastorns no inflamatoris de vagina 4

6231 D Leucoplàsia vaginal 4

6235 D Leucorrea no especificada com a infecciosa. Leucorrea de vagina NOS, secreció vaginal NOS

4

175/362

6237 D Pòlip vaginal 4

6238 D Altres trastorns no inflamatoris especificats de vagina. De vagina: quist, hemorràgia 4

6249 D Trastorn no inflamatori inespecificat de vulva i perineu 4

625 D Dolor i altres símptomes associats amb òrgans genitals femenins 4

6252 D Dolor intermenstrual. Ovulació dolorosa 4

6253 D Dismenorrea. Menstruació dolorosa 4

6254 D Síndromes de tensió premenstrual. Menstrual: migranya, molimen; tensió premenstrual NOS

4

6256 D Incontinència d’esforç femenina 4

6259 D Símptoma inespecificat associat amb òrgans genitals femenins 4

626 D Trastorns de menstruació i altres hemorràgies anormals d’aparell genital femení 4

6260 D Absència de menstruació. Amenorrea (primària) (secundària) 4

6261 D Menstruació escassa o infreqüent. Hipomenorrea, oligomenorrea 4

6262 D Menstruació freqüent o excessiva. Períodes abundants, menometrorràgia, menorràgia, polimenorrea

4

6264 D Cicle menstrual irregular. Irregular(s): hemorràgia NOS, menstruació, períodes 4

6265 D Hemorràgia d’ovulació. Hemorràgia intermenstrual regular 4

6266 D Metrorràgia. Hemorràgia no relacionada amb el cicle menstrual, hemorràgia intermenstrual irregular

10

6268 D Altres trastorns menstruació i altres hemorràgies anormals aparell genital femení. Hemorràgia uterina NOS

4

6269 D Trastorn inespecificat de menstruació i altres hemorràgies anormals d’aparell genital femení

4

627 D Trastorns menopàusics i postmenopàusics 4

6270 D Menorràgia premenopàusica. Menorràgia: climatèrica, preclimatèrica, menopàusica (inici menopausa)

4

6271 D Hemorràgia postmenopàusica 4

6272 D Estats climatèrics o menopàusics femenins simptomàtics. Foguerada, insomni, mal de cap, manca concentració

4

628 D Infertilitat femenina 4

6280 D Infertilitat femenina associada amb anovulació. Cicle anovulatori 4

6282 D Infertilitat femenina d’origen tubari. Tubari(ària): blocatge, estenosi, oclusió; anomalia congènit. T.Fal·lopi

4

6288 D Infertilitat femenina d›altre origen especificat 4

6289 D Infertilitat femenina d›origen inespecificat 4

629 D Altres trastorns d›òrgans genitals femenins 14

176/362

6291 D Hidrocele del conducte de Nuck. Quist del conducte de Nuck (adquirit) 14

6298 D Altres trastorns especificats d›òrgans genitals femenins 4

6299 D Trastorn inespecificat d›òrgans genitals femenins. Avortadora habitual sense embaràs recent

4

630 D Mola hidatiforme. Malaltia trofoblàstica NOS, mola vesicular 30

631 D Altres productes anormals de concepció. Mola: NOS, carnosa, molsuda, pètria; ou malmès

30

632 D Avortament diferit. Mort fetal precoç abans de les 22 setmanes de gestació amb retenció del fetus mort

14

633 D Embaràs ectòpic 30

6330 D Embaràs abdominal. Embaràs intraperitoneal 30

6331 D Embaràs tubari. Embaràs fal·lopià, ruptura Trompa de Fal·lopi deguda a embaràs, avortament tubari

30

6339 D Embaràs ectòpic inespecificat 30

634 D Avortament espontani 14

63472 D Avortament espontani, complet, amb altres complicacions especificades 14

6349 D Avortament espontani, sense menció de complicació 14

63490 D Avortament espontani, inespecífic, sense menció de complicació 7

635 D Avortament provocat legalment 7

6357 D Avortament legal, amb altres complicacions especificades 7

63572 D Avortament legal, complet, amb altres complicacions especificades 7

6358 D Avortament legal, amb complicació inespecificada 7

6359 D Avortament legal, sense menció de complicació 7

63590 D Avortament legal, inespecífic, sense menció de complicació 7

63592 D Avortament legal, complet, sense menció de complicació 7

636 D Avortament provocat il·legalment 7

637 D Avortament inespecificat 7

6379 D Avortament inespecificat, sense menció de complicació 7

63790 D Avortament inespecificat, inespecífic, sense menció de complicació 7

63792 D Avortament inespecificat, complet, sense menció de complicació 7

638 D Temptativa fallida d’avortament 7

639 D Complicacions consecutives a avortament i embarassos ectòpic i molar 30

6399 D Complicació inespecificada consecutiva a avortament i embarassos ectòpic i 30

177/362

molar.Classif. a 630-638

640 D Hemorràgia a principi d’embaràs 14

6400 D Amenaça avortament 30

64000 D Amenaça avortament, inespecificada com a episodi actual assistència 30

64003 D Amenaça avortament, sense part durant episodi actual assistència 30

6408 D Altra hemorràgia especificada a principi d’embaràs 30

6409 D Hemorràgia inespecificada a principi d’embaràs 30

64093 D Hemorràgia inespecificada a principi d’embaràs, sense part durant episodi actual assistència

30

641 D Hemorràgia antepart, abrupció de placenta i placenta prèvia 30

6410 D Placenta prèvia sense hemorràgia. Implantacio baixa de placenta, placenta prèvia advertida

30

64103 D Placenta prèvia sense hemorràgia, sense part durant episodi actual assistència 30

6411 D Hemorràgia placenta prèvia. Implantació baixa placenta; placenta prèvia: incompleta, total, marginal, parcial

60

64110 D Hemorràgia placenta prèvia, inespecificada com a episodi actual assistència 60

64113 D Hemorràgia placenta prèvia, sense part durant episodi actual assistència 60

6412 D Separació prematura de placenta. Ablació, despreniment, úter de Couvelaire, hemorràgia accidental antepart

60

6418 D Altres hemorràgies antepart. Hemorràgia (antepart o intrapart) associada a: traumatisme, liomioma uterí

30

6419 D Hemorràgia antepart inespecificada. Hemorràgia NOS: antepart, intrapart, d’embaràs 30

64190 D Hemorràgia antepart inespecificada, inespecificada com a episodi actual assistència 30

642 D Hipertensió que complica embaràs, part i puerperi 14

6420 D Hipertensió essencial benigna que complica embaràs, part i puerperi. HTA NOS: crònica, preexistent

14

6423 D Hipertensió transitòria d’embaràs. Hipertensió gestacional: d’embaràs, part o puerperi 14

6424 D Preeclàmpsia lleu o inespecificada. HTA NOS, benigna (no preexistent), amb edema i/o albuminúria

30

64243 D Preeclàmpsia lleu o inespecificada en antepart, sense part durant episodi actual assistència

30

6426 D Eclàmpsia. Toxèmia: eclàmptica, amb convulsions 60

643 D Vòmits excessius d’embaràs 14

6430 D Hiperèmesi gravídica lleu. Lleu o inespecificada, que comença abans de les 22 setmanes de gestació

7

64300 D Hiperèmesi gravídica lleu, inespecificada com a episodi actual d’assistència 7

178/362

64303 D Hiperèmesi gravídica lleu en antepart, sense part durant episodi actual assistència 7

6431 D Hiperèmesi gravídica amb trastorn metabòlic. Trastorn que comença abans de les 22 setmanes de gestació

30

6432 D Vòmits tardans d’embaràs. Vòmits excessius que comencen després de les 22 setmanes de gestació

14

6438 D Altres vòmits que compliquen embaràs. Vòmits per malaltia orgànica o altra causa d’assistència obstètrica

14

6439 D Vòmits inespecificats d’embaràs. Vòmits:motiu d’assistència mèdica, amb durada de gestació inespecificada

14

64390 D Vòmits inespecificats d’embaràs, inespecificats com a episodi actual d’assistència 14

64393 D Vòmits inespecificats en antepart, sense part durant episodi actual assistència 14

644 D Treball del part prematur o amenaça de part 30

6440 D Amenaça part prematur. Després de 22 setmanes i abans de 37 setmanes de gestació sense deslliurament

30

64400 D Amenaça part prematur, inespecificada com a episodi actual d’assistència 30

64403 D Amenaça part prematur, sense part durant episodi actual assistència 30

6441 D Altres amenaces de part. NOS, part fals: NOS, després 37 setmanes de gestació sense deslliurament

30

6442 D Inici prematur de part. Espontani, abans de les 37 setmanes de gestació, amb inici de deslliurament

30

645 D Embaràs prolongat 14

646 D Altres complicacions d’embaràs no classificades en un altre lloc 14

6461 D Edema o augment excessiu de pes durant l’embaràs, sense menció d’hipertensió. Sínd. obesitat materna

14

64613 D Edema o augment excessiu de pes, sense menció HTA, en antepart sense part durant assistència

14

6462 D Malaltia renal inespecificada d’embaràs, sense menció d’hipertensió. Urèmia, albuminúria, proteïnúria

14

6463 D Avortadora habitual 14

6465 D Bacteriúria asimptomatica en l’embaràs 4

6466 D Infecció d’aparell genitourinari en l’embaràs, que compliquen embaràs, part o puerperi i treball del part

7

64660 D Infecció aparell genitourinari en l’embaràs, inespecificada com a episodi actual assistència

7

6468 D Altres complicacions especificades embaràs. Fatiga, herpes gestacional, augment pes insuficient, mida úter

30

64680 D Altres complicacions especificades en embaràs, inespecificades com a episodi actual assistència

30

179/362

64683 D Altres complicacions especificades en antepart, sense part durant episodi actual assistència

30

6469 D Complicació inespecificada d’embaràs 30

64690 D Complicació inespecificada d’embaràs, inespecificada com a episodi actual assistència 30

64693 D Complicació inespecificada en antepart, sense part durant episodi actual assistència 30

647 D Malalties infeccioses/parasitàries maternes, classif. en altre lloc, que compliquen embaràs, part o puerperi

30

64763 D Altres malalties víriques maternes que compliquen antepart, sense part durant episodi actual assistència

7

648 D Altres afeccions maternes actuals classificables en altre lloc, però que compliquen embaràs, part/puerperi

15

6480 D Diabetis mellitus materna que complica embaràs, part o puerperi 30

64801 D Diabetis mellitus materna que complica antepart, amb part durant episodi actual assistència

30

6482 D Anèmia materna que complica embaràs, part o puerperi 30

64823 D Anèmia materna que complica antepart, sense part durant episodi actual assistència 30

6487 D Trastorns d’ossos i articulacions d’esquena, pelvis i EEII materns que compliquen embaràs, part/puerperi

14

64870 D Trast. os/articulació esquena, pelvis, EEII mater. complic. embaràs, part/puerperi, inespecif. com assistència

14

64873 D Trast. os/articulació esquena, pelvis, EEII mater. complic. antepart, s/part durant episodi actual assistència

14

6488 D Tolerància anormal a la glucosa en la mare que complica embaràs, part o puerperi 14

64883 D Tolerància anormal a la glucosa en la mare complic.antepart, sense part durant episodi actual assistència

14

6489 D Altres afeccions maternes actuals classificables en altre lloc, complicant embaràs, part o puerperi

14

650 D Part normal 4

651 D Gestació múltiple 60

65103 D Embaràs de bessons, sense part durant episodi actual assistència 60

65193 D Gestació múltiple inespecificada, sense part durant episodi actual assistència 60

6539 D Desproporció maternofetal inespecificada 14

654 D Anomalies d’òrgans i parts toves de pelvis 14

6541 D Tumor de cos d’úter. Liomioma uterí 30

6546 D Altres anormalitats congènites o adquirides de coll uterí. Pòlip, tumor, rigidesa, estenosi, cicatricial

30

655 D Coneixement o sospita d’anormalitat fetal que afecta el manejament de la mare 14

180/362

656 D Altres problemes fetals i placentaris que afecten el manejament de la mare 14

6565 D Creixement deficient fetus que afecta manejament matern. Fetus petit, de poc pes; insuficiència placentària

14

6567 D Altres afeccions placentàries que afecten el manejament matern. Placenta anormal, infart de placenta

14

6569 D Problema placentari i fetal inespecificat que afecta el manejament matern 30

657 D Polihidramni. Hidramni 60

658 D Altres problemes associats a cavitat i membranes àmniques 30

6580 D Oligohidramni. Oligohidramni, sense menció de ruptura de membranes 30

659 D Altres indicacions assistència/intervenció relacionades amb treball part i part, no classif. en altre lloc

14

661 D Anormalitat de forces del treball del part 14

6610 D Inèrcia uterina primària. Fallida de dilatació cervical, disfunció uterina hipotònica primària

14

6614 D Contraccions uterines hipertòniques,incoordinades o prolongades. Espasme cervical, anell de contracció

14

6635 D Vasos previs 4

671 D Complicacions venoses en embaràs i puerperi 30

6710 D Venes varicoses de cames en embaràs i puerperi. Venes varicoses NOS 14

6744 D Pòlip placentari 7

6751 D Abscés de mamella associat a part. Abscés: mamari, subareolar, submamari; mastitis: sub, retro/mamària

7

6752 D Mastitis no purulenta associada a part. Limfangitis mamella, mastitis: NOS, intersticial, parenquimàtica

14

677 D Efectes tardans de complicacions d’embaràs, part i puerperi 7

680 D Antrax i furóncol 7

6800 D Antrax i furóncol cara. Orella, cara [exepte ull], nas (septe), templa (regió temporal), regió temporal

7

6801 D Antrax i furóncol coll 7

6802 D Antrax i furóncol tronc. Paret: abdominal, toràcica; esquena [excepte natges], mamella, engonal, perineu, flanc

7

6803 D Antrax i furóncol braç i avantbraç. Braç [excepte mà], aixella, muscle 7

6804 D Antrax i furóncol mà. Dit de la mà [qualsevol], polze, canell 7

6805 D Antrax i furóncol natja. Anus, regió glútia 7

6806 D Antrax i furóncol cama, excepte el peu. Turmell, anca, genoll, cuixa 7

6807 D Antrax i furóncol peu. Taló, dit del peu 7

181/362

6808 D Antrax i furóncol d’altres llocs especificats. Cap [excepte cara], cuir cabellut 7

6809 D Antrax i furóncol, lloc inespecificat. Malgrà, vesper NOS, àntrax NOS, furóncol NOS 7

681 D Cel·lulitis i abscés dels dits del peu i de la mà 15

6810 D Cel·lulitis i abscés dit mà 15

68100 D Cel·lulitis i abscés inespecificats del dit de la mà 15

68101 D Panadís dits de la mà. Abscés de la polpa, voltadits 10

68102 D Oníquia i paroníquia dit mà. Del dit de la mà: panaritium, perioníquia 10

6811 D Cel·lulitis i abscés dit peu 14

68110 D Cel·lulitis i abscés inespecificats del dit del peu 14

68111 D Oníquia i paroníquia dit del peu. Del dit del peu: panaritium, perioníquia 10

6819 D Cel·lulitis i abscés dit inespecificat. Infecció de l’ungla NOS 14

682 D Altres cel·lulitis i abscessos 10

6820 D Altr.cel·lulitis/abscés cara. Galta externa, mentó, front, nas extern, submaxil·lar, templa (regió temporal)

10

6821 D Altres cel·lulitis i abscessos coll 10

6822 D Altr.cel·lulitis/abscés tronc. Paret: abdominal, toràcica, esquena [excepte natges], flanc, engonal, perineu

10

6823 D Altres cel·lulitis i abscessos braç i avantbraç. Braç [excepte mà], aixella, muscle 10

6824 D Altres cel·lulitis i abscessos mà, excepte dits de la mà i polze. Canell 10

6825 D Altres cel·lulitis i abscessos natja. Regió glútia 10

6826 D Altres cel·lulitis i abscessos cama, excepte peu. Turmell, anca, genoll, cuixa 10

6827 D Altres cel·lulitis i abscessos peu, excepte dits del peu. Taló 10

6828 D Altres cel·lulitis i abscessos d’altres llocs especificats. Cap [excepte cara], cuir cabellut 10

6829 D Altres cel·lulitis i abscessos, lloc inespecificat. NOS: abscés, cel·lulitis, limfangitis aguda

10

683 D Limfoadenitis aguda. Gangli limfàtic, excepte mesènterics(agut)(da): abscés, adenitis, limfoadenitis

10

684 D Impetigen. Impetiginització d’altres dermatosis, pèmfig nadó, impetigen (contagiós) [qualsevol lloc]

7

685 D Quist pilonidal 30

6850 D Quist pilonidal, amb abscés 30

6851 D Quist pilonidal, sense menció d’abscés 30

686 D Altres infeccions locals de pell i teixit subcutani 14

6860 D Piodèrmia. Dermatitis: purulenta, sèptica, supurada 14

182/362

6861 D Granuloma piogen. Granuloma: sèptic, supurat, telangiectàtic 14

6868 D Altres infeccions locals especificades pell i teixit subcutani. Bactèride, dermatitis vegetant, boqueres

10

6869 D Infecció local inespecificada de pell i teixit subcutani. Fístula cutània NOS, infecció cutània NOS

10

690 D Dermatosi eritematoescamosa. De Dandruff, dermatitis, infecc. eczematoide, paraqueratosi, pitiriasi

14

691 D Dermatitis atòpica i condicions relacionades 14

6918 D Altres dermatitis atòpiques i condicions relacionades. Prurigen Besnier, neurodermatitis (de Brocq), èczema

14

692 D Dermatitis de contacte i altres èczemes 14

6920 D Dermatitis de contacte i altres èczemes per detergents 7

6927 D Dermatitis i altres èczemes per radiació solar 4

69271 D Cremada solar. Cremades de primer grau, cremada solar NOS 4

69272 D Dermatitis aguda per radiació solar. Resposta: fotoal·lèrgica,fototòxica; dermatitis per perfums

10

6928 D Dermatitis contacte i altres èczemes per altres agents especificats 10

6929 D Dermatitis contacte i altres èczemes de causa inespecificada. NOS: contacte, venenata, èczema

7

693 D Dermatitis per substàncies ingerides 14

6930 D Dermatitis per fàrmacs i medicaments ingerits. Dermatitis medicamentosa NOS 7

6940 D Dermatitis herpetiforme. Dermatosi herpetiforme, dermatitis de Duhring, hidroa herpetiforme

30

6944 D Pèmfig. NOS, eritematós, foliaci, maligne, vegetant, vulgar 30

6945 D Pemfigoide. Pèmfig benigne NOS, ampul·lar: pemfigoide, herpes circinat; dermatitis senil herpetiforme

20

6949 D Dermatosis ampul·lars inespecificades 20

695 D Afeccions eritematoses 14

6951 D Eritema multiforme. Eritema iris, herpes iris, síndrome: de Lyell, de la pell escaldada, de Stevens-Johnson

14

6952 D Eritema nodós 20

6953 D Rosàcia. Acne: eritematosa, rosàcia; dermatitis perioral, rinofima 7

6954 D Lupus eritematós. Lupus: eritematoide (discoide), eritematós (discoide) no disseminat 30

69589 D Altres afeccions eritematoses especificades. Eritema intertrigen, intertrigen, pitiriasi rubra (d’Hebra)

7

6959 D Afecció eritematosa inespecificada. Eritema NOS, eritrodèrmia (secundària) 30

183/362

696 D Psoriasi i trastorns similars 30

6960 D Artropatia psoriàsica 60

6961 D Altres psoriasis. Acrodermatitis contínua, dermatitis repens, psoriasi: NOS, qualsevol excepte l’artropàtica

60

6963 D Pitiriasi rosada. Pitiriasi circinada (i maculosa) 4

6968 D Altres psoriasis i trastorns similars 30

697 D Liquen 20

6970 D Liquen pla. Liquen: planopilaris, ruber pla 20

6979 D Liquen inespecificat 20

698 D Pruïja i afeccions relacionades 7

6981 D Pruïja d’òrgans genitals 7

6982 D Prurigen. Liquen urticatus, prurigen: NOS, d’Hebra, lleu, simple; urticària papulosa (d’Hebra)

4

6989 D Trastorns pruents inespecificats. Pruritus NOS, pruïja NOS 4

700 D Callositats i durícies. Call, ull de poll 4

701 D Altres afeccions hipertròfiques i atròfiques de pell 4

7010 D Esclerodèrmia circumscrita. Queloide Addison, dermatosclerosi localitzada, liquen esclerós atròfic, morfea

10

7011 D Queratodèrmia adquirida. Palmar/plantar, ictiosi; elastosi perforant serpiginosa, hiperqueratosi, queratosi

10

7012 D Acantosi nigricant adquirida. Queratosi nigricant 4

7014 D Cicatriu queloide. Cicatriu hipertròfica, queloide 7

702 D Altres dermatosis 7

7020 D Queratosi actínica 7

7021 D Queratosi seborreica 7

7028 D Altres dermatosis especificades 7

703 D Malalties d’ungles 14

7030 D Ungla encarnada. Ungla encarnada amb infecció, unglot 14

7038 D Altres malalties especificades d’ungles. Distròfia unguial, hipertròfia ungla, celoníquia, leuconíquia

10

7039 D Malaltia d’ungles inespecificada 10

704 D Malalties cabells, pèls i fol·licles pilosos 4

7048 D Altres malalties especificades de cabells i fol·licles pilosos. Perifol·liculitis, fol·liculitis 7

705 D Trastorns de glàndules sudorípares 4

184/362

7050 D Anhidrosi. Hipohidrosi, oligohidrosi 4

7058 D Altres trastorns especificats de glàndules sudorípares 4

70581 D Dishidrosi. Quiropomfòlix, pomfòlix 14

70583 D Hidroadenitis. Hidroadenitis supurada 14

7059 D Trastorn inespecificat de glàndules sudorípares 4

706 D Malalties de glàndules sebàcies 7

7062 D Quist sebaci. Ateroma de pell, quist queratínic, llúpia 7

7063 D Seborrea 4

707 D Ulcera cutània crònica 60

7070 D Ulcera de decúbit 30

7071 D Ulcera extremitats inferiors, excepte la de decúbit. Ulcera crònica: neurogènica, tròfica 60

7079 D Ulcera crònica, lloc inespecificat. Ulcera NOS: crònica, tròfica, tropical, de pell 60

708 D Urticària 4

7080 D Urticària al·lèrgica 4

7081 D Urticària idiopàtica 4

7088 D Altres urticàries especificades. Borradura de les ortigues, urticària: crònica, periòdica recurrent

4

7089 D Urticària inespecificada. Urticària NOS 4

709 D Altres trastorns de pell i teixit subcutani 4

70909 D Altra discromia 4

710 D Malalties difuses del teixit connectiu 45

7100 D Lupus eritematós sistèmic. Lupus eritematós disseminat, malaltia de Libman-Sacks 45

7101 D Esclerosi sistèmica. Acrosclerosi, síndrome CRST, esclerosi sistèmica progressiva, esclerodèrmia

45

7102 D Síndrome seca. Queratoconjuntivitis seca, malaltia de Sjögren 45

7103 D Dermatomiïtis (dermatomiositis). Pecilodermatomiïtis, polimiïtis amb afectació de la pell

45

7104 D Polimiïtis (polimiositis) 45

7108 D Altres malalties difuses especificades de teixit connectiu. Malaltia mixta teixit connectiu

45

7109 D Malaltia difusa inespecíficada de teixit connectiu. Malaltia del col·lagen NOS 45

711 D Artropatia associada a infeccions 30

7110 D Artritis piogènica. Artritis/poliartritis per E.coli, H.influenzae, pseudomones, estafilo-estrep/còccica

30

185/362

71104 D Artritis piogènica, en mà 30

71107 D Artritis piogènica, en turmell i peu 30

7119 D Artritis infecciosa inespecificada. Poliartritis o artritis infecciosa (aguda) (crònica) (subaguda) NOS

30

712 D Artropaties per cristalls 20

7123 D Condrocalcinosi inespecificada 20

7128 D Altres artropaties per cristalls especificades 20

71287 D Altres artropaties per cristalls especificades, en turmell i peu 20

71288 D Altres artropaties per cristalls especificades, en altres llocs especificats 20

7129 D Artropatia per cristalls inespecificada 20

713 D Artropatia associada a altres trastorns classificats en un altre lloc 20

7137 D Altres malalties generals amb afectació articular 20

7138 D Artropatia associada a altres afeccions classificables en un altre lloc 20

714 D Artritis reumatoide i altres poliartropaties inflamatòries 45

7140 D Artritis reumatoide. Artritis o poliartritis: atròfica, reumàtica (crònica) 45

7142 D Altres artritis reumatoides amb afectació visceral o sistèmica. Carditis reumatoide 45

7143 D Poliartritis crònica juvenil 45

71430 D Artritis reumatoide juvenil poliarticular, crònica o inespecificada. NOS, malaltia de Still

45

7144 D Artropatia postreumàtica crònica. Fibrositis nodular reumatoide crònica, síndrome de Jaccoud

20

7148 D Altres poliartropaties inflamatòries especificades 45

71489 D Altres poliartropaties inflamatòries especificades 45

7149 D Poliartropatia inflamatòria inespecificada. Poliartropatia o poliartritis inflamatòria NOS

45

715 D Artrosi i trastorns similars 20

7150 D Artrosi generalitzada. Artrosi hipertròfica generalitzada primària, artropatia degenerativa (multifocal)

20

71500 D Artrosi generalitzada (poliartrosi), lloc inespecificat 20

71504 D Artrosi generalitzada (poliartrosi), en mà 20

71509 D Artrosi generalitzada (poliartrosi), en llocs múltiples 20

7151 D Artrosi localitzada primària. Osteoartropatia localitzada idiopàtica 20

71510 D Artrosi localitzada primària, lloc inespecificat 20

71511 D Artrosi localitzada primària, en regió del muscle 20

186/362

71514 D Artrosi localitzada primària, en mà 20

71515 D Artrosi localitzada primària, en regió pelviana i cuixa 20

71516 D Artrosi localitzada primària, en cama 20

71517 D Artrosi localitzada primària, en turmell i peu 20

71518 D Artrosi localitzada primària, en altres llocs especificats 20

7152 D Artrosi localitzada secundària. Coxoartropatia senil (Coxae malum senilis) 20

7153 D Artrosi localitzada inespecificada, si primària o secundària. Pelvis d’Otto 20

71531 D Artrosi localitzada inespecificada, si primària o secundària, en regió del muscle 20

71534 D Artrosi localitzada inespecificada, si primària o secundària, en mà 20

71535 D Artrosi localitzada inespecificada, si primària o secundària, en regió pelviana i cuixa 20

71536 D Artrosi localitzada inespecificada, si primària o secundària, en cama 20

71537 D Artrosi localitzada inespecificada, si primària o secundària, en turmell i peu 20

71538 D Artrosi localitzada inespecificada, si primària o secundària, en altres llocs especificats 20

7158 D Artrosi que afecta a més d’una localització, no especificada com a generalitzada 20

71589 D Artrosi que afecta a més d’una localització, no especificada com a generalitzada, en llocs múltiples

20

7159 D Artrosi, inespecificada si generalitzada o localitzada 20

71590 D Artrosi, inespecificada si generalitzada o localitzada, lloc inespecificat 20

71594 D Artrosi, inespecificada si generalitzada o localitzada, en mà 20

71595 D Artrosi, inespecificada si generalitzada o localitzada, en regió pelviana i cuixa 20

71596 D Artrosi, inespecificada si generalitzada o localitzada, en cama 20

71598 D Artrosi, inespecificada si generalitzada o localitzada, en altres llocs especificats 20

716 D Altres artropaties i artropaties inespecificades 20

7161 D Artropatia traumàtica 20

71610 D Artropatia traumàtica, lloc inespecificat 20

71611 D Artropatia traumàtica, en regió del muscle 20

71613 D Artropatia traumàtica, en avantbraç 20

71614 D Artropatia traumàtica, en mà 20

71616 D Artropatia traumàtica, en cama 20

71617 D Artropatia traumàtica, en turmell i peu 20

7162 D Artritis al·lèrgica 20

7165 D Poliartritis o poliartropatia inespecificades 45

187/362

71654 D Poliartritis o poliartropatia inespecificades, en mà 45

71659 D Poliartritis o poliartropatia inespecificades, en llocs múltiples 45

7166 D Monoartritis inespecificada. Coxitis 14

71660 D Monoartritis inespecificada, lloc inespecificat 14

71661 D Monoartritis inespecificada, en regió del muscle 14

71662 D Monoartritis inespecificada, en braç 14

71663 D Monoartritis inespecificada, en avantbraç 14

71664 D Monoartritis inespecificada, en mà 14

71665 D Monoartritis inespecificada, en regió pelviana i cuixa 14

71666 D Monoartritis inespecificada, en cama 14

71667 D Monoartritis inespecificada, en turmell i peu 14

71668 D Monoartritis inespecificada, en altres llocs especificats 14

7168 D Altres artropaties especificades 14

7169 D Artropatia inespecificada. (Aguda,crònica,subaguda):artritis,artropatia; reumatisme articular(crònic)

20

71690 D Artropatia inespecificada, lloc inespecificat 20

71691 D Artropatia inespecificada, en regió del muscle 20

71692 D Artropatia inespecificada, en braç 20

71693 D Artropatia inespecificada, en avantbraç 20

71694 D Artropatia inespecificada, en mà 20

71695 D Artropatia inespecificada, en regió pelviana i cuixa 20

71696 D Artropatia inespecificada, en cama 20

71697 D Artropatia inespecificada, en turmell i peu 20

71698 D Artropatia inespecificada, en altres llocs especificats 20

71699 D Artropatia inespecificada, en llocs múltiples 20

717 D Desarreglament intern de genoll 30

7170 D Esquinçament antic de nansa de galleda del menisc intern. Esquinçament de cartílag inespecificicat

30

7171 D Desarreglament de banya anterior de menisc intern 30

7172 D Desarreglament de banya posterior de menisc intern 30

7173 D Altres i inespecificats desarreglaments de menisc intern. Degeneració de cartílag semilunar intern

30

7174 D Desarreglament de menisc extern 30

188/362

71740 D Desarreglament de menisc extern, inespecificat 30

71742 D Desarreglament de banya anterior de menisc extern 30

71743 D Desarreglament de banya posterior de menisc extern 30

71749 D Altres desarreglaments de menisc extern 30

7175 D Desarreglament menisc, no classificat en altre lloc. Cartílag semilunar: quist, desarreglament NOS

30

7176 D Cos lliure de genoll. Ratolí articular de genoll, cossos risiformes d’articulació de genoll 20

7177 D Condromalàcia de ròtula. Condromalàcia patel·lar, degeneració (remolliment) cartílag articular de ròtula

20

7178 D Altres desarreglaments interns de genoll 30

71783 D Ruptura antiga de lligament encreuat anterior 30

71789 D Altres desarreglaments interns de genoll. Ruptura antiga de lligaments de genoll NOS 30

7179 D Desarreglament intern inespecificat de genoll. Desarreglament NOS de genoll 30

718 D Altres desarreglaments articulars 20

7180 D Alteració cartílag articular.Menisc:alteració,ruptura o esquinçament antics;ruptura antiga lligament NOS

20

71800 D Alteració cartílag articular, lloc inespecificat 20

71801 D Alteració cartílag articular, en regió del muscle 20

7182 D Luxació patològica. Luxació: (o) desplaçament articulars, no recidivant ni per lesió recent, espontània

45

71821 D Luxació patològica, en regió del muscle 45

7183 D Luxació recidivant articular 45

71831 D Luxació recidivant articular, en regió del muscle 45

7184 D Contractura articular 14

71840 D Contractura articular, lloc inespecificat 14

71841 D Contractura articular, en regió del muscle 14

71842 D Contractura articular, en braç 7

71845 D Contractura articular, en regió pelviana i cuixa 14

71846 D Contractura articular, en cama 14

71848 D Contractura articular, en altres llocs especificats 14

71849 D Contractura articular, en llocs múltiples 14

7185 D Anquilosi articular. Anquilosi articular (òssia) (fibrosa) 14

7188 D Altres desarreglaments articulars, no classificats en altre lloc. Mobilitat articular paradoxal

14

189/362

71881 D Altres desarreglaments articulars, no classificats en altre lloc, en regió del muscle 20

71884 D Altres desarreglaments articulars, no classificats en altre lloc, en mà 20

71886 D Altres desarreglaments articulars, no classificats en altre lloc, en cama 20

71887 D Altres desarreglaments articulars, no classificats en altre lloc, en turmell i peu 20

7189 D Desarreglament articular inespecificat 20

71891 D Desarreglament articular inespecificat, en regió del muscle 20

719 D Altres i els inespecificats trastorns articulars 20

7190 D Embassament articular. Hidroartrosi, tumefacció articular, amb o sense dolor 20

71900 D Embassament articular, lloc inespecificat 20

71906 D Embassament articular, en cama 20

71907 D Embassament articular, en turmell i peu 20

71908 D Embassament articular, en altres llocs especificats 20

7191 D Hemartrosi 20

71916 D Hemartrosi, en cama 20

7193 D Reumatisme palindròmic. Síndrome de Hench-Rosenberg, hidroartrosi intermitent 7

7194 D Dolor articular. Artràlgia 14

71940 D Dolor articular, lloc inespecificat 14

71941 D Dolor articular, en regió del muscle 14

71942 D Dolor articular, en braç 14

71943 D Dolor articular, en avantbraç 14

71944 D Dolor articular, en mà 14

71945 D Dolor articular, en regió pelviana i cuixa 14

71946 D Dolor articular, en cama 14

71947 D Dolor articular, en turmell i peu 14

71948 D Dolor articular, en altres llocs especificats 14

71949 D Dolor articular, en llocs múltiples 14

7195 D Rigidesa articular, no classificada en un altre lloc 14

7196 D Altres símptomes referits a articulacions. Crepitació articular, maluc de ressort 14

71967 D Altres símptomes referits a articulacions, en turmell i peu 14

7197 D Dificultat de caminar 14

71981 D Altres trastorns articulars especificats, en regió del muscle 14

7199 D Trastorn articular inespecificat 14

190/362

71994 D Trastorn articular inespecificat, en mà 14

71996 D Trastorn articular inespecificat, en cama 14

71997 D Trastorn articular inespecificat, en turmell i peu 14

720 D Espondilitis anquilosant i altres espondilopaties inflamatòries 45

7200 D Espondilitis anquilosant. Artritis reumatoide col.vertebral NOS,espondilitis:Marie-Strümpell,reumatoide

45

7201 D Entesopatia raquídia. Trastorn insercions musculars/lligamentoses perifèriques col.vertebral,lesió romana

30

7202 D Sacroiliïtis, no classificada en un altre lloc. Inflamació d’articulació sacroilíaca NOS 20

7208 D Altres espondilopaties inflamatòries 45

7209 D Espondilopaties inflamatòries inespecificades. Espondilitis NOS 45

721 D Espondilosi i trastorns similars 20

7210 D Espondilosi cervical sense mielopatia. Cervical o cervicodorsal: artritis, osteoartritis, espondiloartritis

20

7211 D Espondilosi cervical amb mielopatia. Sínd. compressió artèria: espinal ant., vertebral; compressió med.espinal

30

7212 D Espondilosi dorsal sense mielopatia. Dorsal: artritis, osteoartritis, espondiloartritis 20

7213 D Espondilosi lumbosacra sense mielopatia. Lumbar o lumbosacra: artritis, osteoartritis, espondiloartritis

20

7214 D Espondilosi dorsal o lumbar amb mielopatia 20

72142 D Espondilosi regió lumbar amb mielopatia. Compressió espondilogènica de medul·la espinal lumbar

30

7215 D Contacte (petó) de columna vertebral. Síndrome de Baastrup 20

7216 D Hiperostosi vertebral anquilosant 14

7217 D Espondilopatia traumàtica. Espondilitis o malaltia de Kümmell 30

7218 D Altres trastorns similars de columna vertebral 20

7219 D Espondilosi de lloc inespecificat 20

72190 D Espondilosi lloc inespecificat amb mielopatia. Compressió espondilogènica medul·la espinal NOS

20

722 D Trastorns de disc intervertebral 30

7220 D Desplaçament disc intervertebral cervical sense mielopatia. Neuritis (braquial) o radiculitis

30

7221 D Desplaçament disc intervertebral cervical sense mielopatia. Neuritis (braquial) o radiculitis

30

72210 D Desplaçament disc intervertebral lumbar sense mielopatia. Lumbago o ciàtica; neuritis o radiculitis

30

191/362

72211 D Desplaçament disc intervertebral dorsal sense mielopatia 30

7222 D Desplaçament disc intervertebral, lloc inespecificat, sense mielopatia. Disc: ex,pro/trusió; prolapse

30

7223 D Nodes de Schmorl, d’altres regions 20

7224 D Degeneració de disc intervertebral cervical. Degeneració de disc intervertebral cervicodorsal

20

7225 D Degeneració de disc intervertebral dorsal o dorsolumbar 20

72252 D Degeneració de disc intervertebral lumbar o lumbosacra 20

7226 D Degeneració disc intervertebral lloc inespecif. NOS: mal. discal degenerativa, pinçament disc/espai interver.

20

7227 D Trastorn de disc intervertebral amb mielopatia 30

72270 D Trastorn disc intervertebral amb mielopatia, regió inespecificada 30

72271 D Trastorn disc intervertebral amb mielopatia, regió cervical 30

72273 D Trastorn disc intervertebral amb mielopatia, regió lumbar 30

7228 D Síndrome postlaminectomia, regió lumbar 30

7229 D Altres i els inespecificats trastorns disc intervertebral.Calcificació disc/cartílag intervert,discitis

20

72290 D Altres i els inespecificats trastorns disc intervertebral, regió inespecificada 20

72291 D Altres i els inespecificats trastorns disc intervertebral, regió cervical 20

72293 D Altres i els inespecificats trastorns disc intervertebral, regió lumbar 20

723 D Altres trastorns de regió cervical 20

7230 D Estenosi raquídia de regió cervical 20

7231 D Cervicàlgia. Dolor de coll 20

7232 D Síndrome cervicocranial. Síndrome de Barré-Liéou, síndrome simpàtic cervical posterior

20

7233 D Síndrome cervicobraquial (difusa) 20

7234 D Neuritis o radiculitis braquial NOS. Radiculitis cervical, síndrome radicular d’extremitats superiors

30

7235 D Torticoli inespecificat. Contractura de coll 14

7238 D Altres síndromes que afecten la regió cervical.Síndrome cervical NEC,mal.de Klippel,neuràlgia occipital

20

7239 D Trastorns i símptomes musculoesquelètics inespecificats referibles al coll. Trastorn (de regió) cervical NOS

20

724 D Altres i els inespecificats trastorns d’esquena 20

7240 D Estenosi raquídia, altra que la cervical 30

72400 D Estenosi raquídia altra que la cervical, regió inespecificada 30

192/362

72402 D Estenosi raquídia altra que la cervical, regió lumbar 30

7241 D Dolor de columna dorsal 14

7242 D Lumbago. Dolor lumbar, síndrome lumbar, lumbàlgia 14

7243 D Ciàtica. Neuràlgia o neuritis del nervi ciàtic 30

7244 D Neuritis o radiculitis dorsal o lumbosacra, inespecificada. Síndrome radicular d’extremitats inferiors

30

7245 D Mal d’esquena inespecificat. Síndrome (dolorosa) vertebrogènica NOS 14

7247 D Trastorns de còccix 14

72479 D Altres trastorns de còccix. Coccigodínia 14

7248 D Altres símptomes referibles a l’esquena.Ossificació lligam.longitudinal post.NOS, panniculitis sacre

14

7249 D Altres trastorns d’esquena inespecificats. Anquilosi colum.vert.NOS, compressió arrel nervi raquidi NEC

14

725 D Polimiàlgia reumàtica 30

726 D Entesopaties perifèriques i síndromes similars 30

7260 D Capsulitis adhesiva de muscle 60

7261 D Síndrome del manegot dels rotadors del muscle i trastorns similars 30

72610 D Trastorns bosses sinovials i tendons regió escapular inespecificats.Síndrome supraspinosa NOS

30

72611 D Tendinitis calcificant de muscle 30

72612 D Tenosinovitis bicipital 30

72619 D Altres trastorns especificats relacionats amb la síndrome del manegot dels rotadors del muscle

30

7262 D Altres afeccions regió escapular,no classificades altre lloc.Periartritis muscle,fibrositis escapul/húmer

30

7263 D Entesopatia de regió del colze 20

72630 D Entesopatia colze, inespecificada 20

72631 D Epitrocleïtis 20

72632 D Epicondilitis. Epicondilitis NOS, colze de jugador de golf, colze de tennista 20

72633 D Bursitis olecraniana. Bursitis de colze 20

7264 D Entesopatia canell i carp. Bursitis de canell o mà, periartritis de canell 20

7265 D Entesopatia regió del maluc. Bursitis maluc, esperó cresta ilíaca, tendinitis: psoes, trocanteriana, glútia

20

7266 D Entesopatia de genoll 20

72660 D Entesopatia de genoll, inespecificada. Bursitis de genoll NOS 20

193/362

72661 D Tendinitis o bursitis de la pota d’ànec 20

72664 D Tendinitis rotular 20

72665 D Bursitis prerotular 20

72669 D Altres entesopaties de genoll. Bursitis: infrarotular, subrotular 20

7267 D Entesopatia de turmell i tars 20

72670 D Entesopatia de turmell i tars, inespecificada. Metatarsàlgia NOS 20

72671 D Bursitis o tendinitis aquil·liana 20

72672 D Tendinitis tibial. Tendinitis tibial (anterior) (posterior) 20

72673 D Esperó de calcani 20

72679 D Altres entesopaties de turmell i tars. Tendinitis peroneal 20

7268 D Altres entesopaties perifèriques 20

7269 D Entesopatia inespecificada 20

72690 D Entesopatia de lloc inespecificat. Capsulitis NOS, periartritis NOS, tendinitis NOS 20

72691 D Exostosi de lloc inespecificat. Esperó ossi NOS 20

727 D Altres trastorns de tendons, sinovial i bosses sinovials 20

7270 D Sinovitis i tenosinovitis 20

72700 D Sinovitis i tenosinovitis inespecificades. Sinovitis NOS, tenosinovitis NOS 20

72702 D Tumor de cèl·lules gegants de beina tendinosa 20

72703 D Dit de ressort (adquirit) 20

72704 D Tenosinovitis d’estiloide radial. Malaltia de Quervain 20

72705 D Altres tenosinovitis de mà i canell 20

72706 D Tenosinovitis de peu i turmell 20

72709 D Altres sinovitis i tenosinovitis 20

7271 D Galindó 20

7272 D Bursitis específiques sovint ocupacionals. Cop: colze, mà, genoll; minerals: colze, genoll; tenosinovitis canell

20

7273 D Altres bursitis. Bursitis NOS 20

7274 D Ganglió i quist sinovial, de tendó i bossa sinovial 20

72740 D Quist sinovial inespecificat 20

72741 D Ganglió articular (artrosinovial) 20

72742 D Ganglió de beina tendinosa (tenosinovial) 20

72743 D Ganglió inespecificat 20

7275 D Ruptura sinovial 20

194/362

72751 D Quist sinovial de fossa poplítia. Quist de Baker (genoll) 20

7276 D Ruptura tendinosa no traumàtica 45

72761 D Ruptura completa no traumàtica del manegot dels rotadors 60

72762 D Ruptura no traumàtica dels tendons del bíceps (porció llarga) 45

72763 D Ruptura no traumàtica dels tendons dels extensors de mà i canell 45

72764 D Ruptura no traumàtica dels tendons flexors de mà i canell 45

72767 D Ruptura no traumàtica del tendó d’Aquil·les 45

72768 D Ruptura no traumàtica d’altres tendons de peu i turmell 45

72769 D Ruptura no traumàtica d’altres tendons 45

7278 D Altres trastorns de sinovial, tendons i bosses sinovials 20

72781 D Contractura beina tendinosa. Tendó d’Aquil·les curt (adquirit) 20

72782 D Dipòsits de calci a tendons i bosses sinovials. NOS: calcificació de tendó, tendinitis calcificada

20

7279 D Trastorn inespecificat de sinovial, tendó i bossa sinovial 20

728 D Trastorns de múscul, lligament i fàscia 20

7281 D Calcificació i ossificació musculars 20

7282 D Extenuació muscular i atròfia de desús, no classificada en un altre lloc. Amiotròfia NOS, miofibrosi

30

7283 D Altres trastorns musculars específics. Artrogriposi, síndrome d’immobilitat (paraplègica)

20

7284 D Laxitud lligamentosa 14

7286 D Contractura fàscia palmar. Contractura de Dupuytren 20

7287 D Altres fibromatosis 20

72871 D Fibromatosi fàscia plantar. Contractura de fàscia plantar, fasciïtis plantar (traumàtica) 20

7288 D Altres trastorns de múscul, lligament i fàscia 20

72883 D Ruptura muscular no traumàtica 20

72884 D Diàstasi muscular. Diàstasi de rectes (de l’abdomen) 20

72885 D Espasme muscular 14

72889 D Altres trastorns de múscul, lligament i fàscia. Fasciïtis eosinofílica 14

7289 D Trastorn inespecificat de múscul, lligament i fàscia 14

729 D Altres trastorns de parts toves 14

7290 D Reumatisme inespecificat i fibrositis 14

195/362

7291 D Miàlgia i miïtis, inespecificades. Fibromiïtis NOS 14

7292 D Neuràlgia, neuritis i radiculitis, inespecificades 14

7293 D Panniculitis inespecificada 14

7294 D Fasciïtis inespecificada 14

7295 D Dolor d’extremitats 14

7298 D Altres símptomes musculoesquelètics referibles a extremitats 14

72981 D Tumefacció d’extremitat 14

72982 D Rampa 14

72989 D Altres símptomes musculoesquelètics referibles a extremitats 14

7299 D Altres i els inespecificats trastorns de parts toves. Poliàlgia 14

730 D Osteomielitis, periostitis i altres infeccions que afecten els ossos 60

7300 D Osteomielitis aguda. Abscés ossi, excepte, mandíbula, mastoide; osteomielitis (ag./subag.)amb/sense periostitis

60

7301 D Osteomielitis crònica. Abscés Brodie, segrest os, osteomielitis: esclerosant Garré, antiga a/ o s/ periostitis

60

7302 D Osteomielitis inespecificada. Osteïtis o osteomielitis NOS, amb o sense periostitis 60

7303 D Periostitis sense menció d’osteomielitis. Abscés de periosti, periostosi 20

7309 D Infecció òssia inespecificada 60

731 D Osteïtis deformant i osteopaties associades a altres trastorns classificats en un altre lloc 30

732 D Osteocondropaties 20

7321 D Osteocondrosi juvenil maluc i pelvis. Coxa plana, sincondrosi isquiopúbica (de van Neck), pseudocoxàlgia

30

7327 D Osteocondritis dissecant 60

7328 D Altres formes especificades d’osteocondropatia. Osteocondrosi de columna vertebral de l’adult

30

7329 D Osteocondropatia inespecificada. NOS, especificada com d’adult o juvenil, lloc inespecificat: apo, epi/fisitis

30

733 D Altres trastorns d’os i cartílag 20

7330 D Osteoporosi 20

73300 D Altres osteoporosis. Osteoporosi induïda per fàrmacs 20

7331 D Fractura patològica. Fractura espontània 60

73310 D Fractura patològica, localització inespecificada 60

73311 D Fractura patològica d’húmer 60

73312 D Fractura patològica de la part distal de radi i cúbit. Canell NOS 60

196/362

73313 D Fractura patològica de vèrtebra. Esclafament de vèrtebra NOS 90

73316 D Fractura patològica de tíbia o peroné. Turmell NOS 60

7332 D Quist ossi 7

73320 D Quist ossi (localitzat), inespecificat 7

7334 D Necrosi asèptica d’os 60

73342 D Necrosi asèptica cap i coll de fèmur. Fèmur NOS 90

7335 D Osteïtis condensant. Esclerosi piriforme d’ilíac 7

7336 D Malaltia de Tietze. Síndrome de l’articulació costocondral, costocondritis 15

7337 D Algoneurodistròfia. Atròfia d’os de desús, atròfia de Sudeck 60

7339 D Altres i els inespecificats trastorns d’os i cartílag 14

73390 D Trastorn os i cartílag, inespecificat 14

73392 D Condromalàcia. NOS, localitzada (excepte ròtula), sistèmica, planell tibial 14

73399 D Altres trastorns i trastorns inespecificats d’os i cartílag. Diafisitis, hipertròfia os, policondritis

14

734 D Peu pla. Peu pla (adquirit), talipes planus (adquirit) 14

735 D Deformitats adquirides de dit del peu 14

7350 D Hàl·lux valg (adquirit) 14

7351 D Hàl·lux var (adquirit) 14

7352 D Hàl·lux rígid 14

7353 D Dit de martell del dit gros del peu 14

7354 D Altres dits de martell del peu (adquirits) 14

7355 D Dit d’urpa del peu (adquirit) 14

7358 D Altres deformitats adquirides dels dits del peu 14

7359 D Deformitat adquirida inespecificada dels dits del peu 14

736 D Altres deformitats adquirides d’extremitats 14

7360 D Altres deformitats adquirides avantbraç, excloent els dits de la mà 14

7361 D Dit de martell de la mà 14

7362 D Altres deformitats adquirides dels dits de la mà 14

73620 D Deformitat inespecificada adquirida dits de la mà. Deformitat de dit de la mà (adquirida) NOS

14

73629 D Altres deformitats adquirides dels dits de la mà 14

73631 D Coxa valga (adquirida) 14

7364 D Genoll valg o var (adquirits) 14

197/362

73641 D Genoll valg (adquirit) 14

73642 D Genoll var (adquirit) 14

7366 D Altres deformitats adquirides de genoll. Deformitat (adquirida) de genoll NOS 14

73673 D Deformitat de peu buit 14

73674 D Peu d’urpa adquirit 14

7369 D Deformitat adquirida d’extremitat, lloc inespecificat 14

737 D Curvatura de columna vertebral 20

7371 D Cifosi (adquirida) 20

7373 D Cifoescoliosi i escoliosi 20

73730 D Escoliosi [i cifoescoliosi] idiopàtica 20

73739 D Altres cifoescoliosis i escoliosis 20

7378 D Altres curvatures de columna vertebral 20

7379 D Curvatura de columna vertebral inespecificada. (Adquirida) (idiopàtica) NOS, geperut (adquirit)

20

738 D Altres deformitats musculoesquelètiques adquirides 20

7384 D Espondilolistesi adquirida. Espondilolistesi degenerativa, espondilòlisi adquirida 20

7385 D Altra deformitat adquirida d’esquena o columna vertebral. Deformitat de columna vertebral NOS

20

7389 D Deformitat musculoesquelètica adquirida de lloc inespecificat 20

739 D Lesions no al·lopàtiques, no classificades en un altre lloc 14

7396 D Lesions no al·lopàtiques extremitats inferiors 14

7397 D Lesions no al·lopàtiques extremitats superiors. Regió: acromioclavicular, esternoclavicular

14

743 D Anomalies congènites d’ull 30

7433 D Cataracta congènita i anomalies de cristal·lí 30

7436 D Anomalies congènites de parpelles, aparell lacrimal i òrbita 15

745 D Anomalies de bulb del cor i tancament septal cardíac 45

7506 D Hèrnia hiatal congènita. Desplaçament del càrdies a través de l’hiat esofàgic 15

7525 D Testicle no descendit i retràctil 15

7531 D Malaltia congènita quística de ronyó 30

75312 D Ronyó poliquístic congènit, tipus inespecificat 30

754 D Determinades deformitats musculoesquelètiques congènites 15

7541 D Deformitat múscul esternoclidomastoïdal congènita. Contractura, coll tort, esternomastoïdal: torticoli, tumor

15

198/362

7545 D Deformitats vares congènites de peus 15

75453 D Metatarsià var congènit, excepte primer metatarsià 15

7546 D Deformitats valgues congènites de peus 15

7547 D Altres deformitats congènites de peus 15

75471 D Talipes buit. Peu buit (congènit) 15

7561 D Anomalies congènites de columna vertebral 20

75610 D Anomalia congènita de columna vertebral inespecificada 20

75611 D Espondilòlisi congènita regió lumbosacra. Prespondilolistesi (lumbosacra) 20

75612 D Espondilolistesi congènita 14

7563 D Altres anomalies congènites de costelles i estern. Absències, fissura estern, fusió costelles, estern bífid

7

7564 D Condrodistròfia. Acondroplàsia, condrodistròfia(fetal), discondroplàsia, encondromatosi,malaltia d’Ollier

7

7566 D Anomalies congènites de diafragma. Diafragma: absència,eventració;hèrnia:difragmàtica,forat de Morgagni

20

7573 D Altres anomalies congènites especificades de pell 10

7576 D Anomalies congènites especificades mamella. Mamella/mugró: absent, supernumerari(ària), accessori(òria)

10

780 D Símptomes generals 4

7800 D Alteració de la consciència 10

78009 D Altres alteracions de la consciència. Ensopiment, estupor, semicoma, somnolència, inconsciència

10

7801 D Al·lucinacions. Auditives, gustatives, olfactòries, tàctils, NOS 20

7802 D Síncope i col·lapse. Lipotímia, (pròxim) (pre) síncope, desmai, atac vasovagal 4

7803 D Convulsions 10

7804 D Vertigen i rodament de cap. Mareig, torba NOS 7

7805 D Trastorn del son inespecificat 10

78051 D Insomni amb apnea del son no especificat 30

78052 D Altres insomnis no especificats 10

78053 D Hipersòmnia amb apnea del son no especificada 30

78057 D Apnea del son no especificada 30

7806 D Febre. Febre: NOS, d’origen desconegut, amb calfreds; pirèxia NOS, hiperpirèxia NOS

4

7807 D Malestar i fatiga. 4

78071 D Síndrome de la fatiga crònica 30

199/362

78079 D Altre malestar i fatiga. Astènia NOS, cansament, letargia, síndrome (astènica) postvírica

4

7808 D Hiperhidrosi generalitzada; hiperhidrosi secundària 4

7809 D Altres símptomes generals. Amnèsia(retrògrada), calfreds NOS, dolor generalitzat, hipotèrmia

4

781 D Símptomes que afecten el sistema nerviós i l’aparell locomotor 10

7810 D Moviments involuntaris anormals. Moviments anòmals del cap, fasciculació, espasmes NOS, tremolor NOS

7

7811 D Alteracions de les sensacions d’olfacte i gust. Anòsmia, paragèusia, paròsmia 4

7813 D Falta de coordinació. Atàxia NOS, incoordinació muscular 10

7814 D Paràlisi transitòria d’extremitats. Monoplegia transitòria NOS 20

7815 D Dits de baqueta de timbal 10

7816 D Meningisme. Síndrome de Dupré 10

7819 D Altres símptomes que afecten el sistema nerviós i musculoesquelètic 10

782 D Símptomes que afecten la pell i altres teixits tegumentaris 4

7820 D Trastorn de sensibilitat cutània. Anestèsia, sensació cremor o pruïja, parestèsia, entumiment, formigueig

10

7821 D Borradura i altres erupcions cutànies inespecífiques. Exantema 4

7822 D Tumefacció, massa o bony superficial localitzat. Nodes subcutanis 4

7823 D Edema. Anasarca, hidropesia, edema localitzat NOS 7

7824 D Icterícia inespecificada, no del nadó. Colèmia NOS, icterícia NOS 10

7827 D Equimosis espontànies. Petèquies 4

7828 D Canvis en la textura de la pell. Engruiximent de la pell, induració de la pell 4

783 D Símptomes referents a nutrició, metabolisme i desenvolupament 7

7830 D Anorèxia. Pèrdua de gana 10

7832 D Pèrdua anormal de pes 10

7833 D Dificultats i mal manejament de l’alimentació. Problemes d’alimentació (vell) (infant) 7

784 D Símptomes que afecten cap i coll 4

7840 D Cefalàlgia. Dolor facial, mal de cap NOS 4

7841 D Dolor de faringe 4

7842 D Tumefacció, massa o bony al cap i coll. Lesió ocupant d’espai, intracranial NOS 4

7843 D Afàsia 10

7844 D Alteració de veu inespecificada 4

78441 D Afonia. Pèrdua de veu 4

200/362

78449 D Altres alteracions de veu. Canvi de veu, disfonia, ronquera, hipernasalitat, hiponasalitat 4

7845 D Altres trastorns de parla. Disàrtria, disfàsia, parla embarbussada 4

7847 D Epistaxi. Hemorràgia nasal 4

7848 D Hemorràgia faríngia 4

7849 D Altres símptomes que afecten el cap i el coll 4

785 D Símptomes que afecten l’aparell cardiovascular 7

7850 D Taquicàrdia inespecificada. Batec cardíac ràpid 7

7851 D Palpitacions. Consciència del batec cardíac 7

7852 D Bufs cardíacs no diagnosticats. Buf cardíac NOS 7

7856 D Augment de volum de ganglis limfàtics. Limfadenopatia, ganglis tumefactes 4

7859 D Altres símptomes que afecten l’aparell cardiovascular. Buf (arterial), pols dèbil 7

786 D Símptomes que afecten l’aparell respiratori i altres símptomes toràcics 4

7860 D Dispnea i anormalitats respiratòries 4

78600 D Anormalitat respiratòria inespecificada 4

78603 D Apnea 4

78609 D Altres dispnees i anormalitats respiratòries 4

7861 D Estridor 4

7862 D Tos 4

7863 D Hemoptisi. Tos amb hemorràgia, hemorràgia pulmonar NOS 10

7865 D Dolor toràcic 7

78650 D Dolor toràcic inespecificat 7

78651 D Dolor precordial 15

78652 D Respiració dolorosa. Dolor: paret anterior del tòrax, pleurític; pleurodínia 4

78659 D Altres dolors toràcics. En el tòrax: malestar, opressió, estretor 4

7866 D Tumefacció, massa o bony en el tòrax 7

7867 D Sorolls toràcics anormals. Tòrax: percussió anormal, frecs o fremiments, timpanisme; ranera

4

7868 D Singlot 4

7869 D Altres símptomes que afecten l’aparell respiratori i tòrax. Episodis de retenció de respiració

4

787 D Símptomes que afecten l’aparell digestiu 4

7870 D Nàusees i vòmits. Emesi 4

78701 D Nàusees amb vòmit 4

201/362

78702 D Només nàusees 4

78703 D Només vòmits 4

7871 D Pirosi. Coragre, coragró 4

7872 D Disfàgia. Dificultat de deglució 4

7873 D Flatulència, eructació i dolor produït per gasos. Distensió abdominal (gasosa), timpanisme, flatositat

4

7876 D Incontinència fecal. Encopresi NOS, incontinència d’esfínter anal 7

7877 D Femtes anormals. Deposicions voluminoses 4

7879 D Altres símptomes que afecten l’aparell digestiu 4

78791 D Diarrea. Diarrea NOS 4

78799 D Altres símptomes que afecten l’aparell digestiu. Tenesme (rectal), canvi d’hàbit intestinal

4

788 D Símptomes que afecten l’aparell urinari 4

7880 D Còlic renal. Còlic (recurrent) de: ronyó, urèter 10

7881 D Disúria. Micció dolorosa, estrangúria 4

7882 D Retenció d’orina 7

78820 D Altra retenció d’orina especificada 7

7883 D Incontinència urinària 4

78830 D Altra incontinència urinària 4

7884 D Nictúria 4

7885 D Oligúria i anúria. Secreció deficient d’orina, supressió de secreció urinària 10

7886 D Extravasació d’orina 4

7889 D Altres símptomes que afecten l’aparell urinari. Urèmia extrarenal; vesical: dolor, tenesme

4

789 D Altres símptomes que afecten abdomen i pelvis 7

7890 D Dolor abdominal. Còlic: NOS, infantil; rampes abdominals 4

78900 D Dolor abdominal de localització inespecificada 4

78901 D Dolor abdominal quadrant superior dret 4

78902 D Dolor abdominal quadrant superior esquerre 4

78903 D Dolor abdominal quadrant inferior dret 4

78904 D Dolor abdominal quadrant inferior esquerre 4

78905 D Dolor abdominal periumbilical 4

78906 D Dolor abdominal epigàstric 4

202/362

78907 D Dolor abdominal generalitzat 4

78909 D Dolor abdominal d’altra localització especificada, localitzacions múltiples 4

7891 D Hepatomegàlia. Augment de volum de fetge 10

7892 D Esplenomegàlia. Augment de volum de melsa 10

7893 D Tumefacció, massa o bony abdominal o pelvià. Difusa o generalitzada: abdominal NOS, umbilical

7

78930 D Tumefacció abdominal o pelviana d’altra localització especificada, localitzacions múltiples

7

7894 D Contractura abdominal 4

7895 D Ascites. Líquid a cavitat peritoneal 30

790 D Troballes no específiques en examen de sang 4

7902 D Glucosa anormal 4

7903 D Nivell excessiu d’alcohol a sang. Alcoholèmia excessiva, alcohol a la sang elevat 4

7904 D Elevació inespecífica dels nivells de transaminasa o lactodeshidrogenasa [LDH] 4

7906 D Altres anormalitats químiques de sang. Nivell sèric anormal: cobalt, coure, ferro, liti, magnesi, minerals, zinc

4

7907 D Bacterièmia inespecificada 7

7908 D Virèmia inespecificada 7

7909 D Altres troballes inespecífiques en examen de sang 4

79093 D Antigen específic de pròstata elevat (APE) 4

791 D Troballes no especificades en examen d’orina 4

7910 D Proteïnúria. Albuminúria, proteïnúria de Bence-Jones 4

7914 D Biliúria 4

793 D Troballes anormals inespecífiques en examen radiològic en altres exàmens d’estructura corporal

4

7938 D Troballes anormals inespecíf.en examen radiològic en altres exàmens de la mamella 4

794 D Resultats anormals inespecífics d’estudis funcionals 4

795 D Altres i inespecífiques troballes citològiques, histològiques, i immunològiques i en proves d’ADN anormals

4

7950 D Frotis de Papanicolau de coll uterí anormal i virus papil·loma humà cervical 4

796 D Altres troballes anormals inespecífiques 4

7962 D Lectura de tensió arterial elevada sense diagnòstic d’hipertensió 4

7963 D Lectura de tensió arterial baixa inespecífica 4

799 D Altres causes desconegudes i mal definides de morbiditat i mortalitat 4

203/362

7990 D Asfíxia i hipoxèmia 4

7991 D Fallida respiratòria. Aturada respiratòria, fallida cardiorespiratòria 4

7992 D Nerviosisme. “Nervis” 4

7993 D Debilitat inespecificada 4

7998 D Altres malalties definides 4

7999 D Altres causes desconegudes i inespecificades de morbiditat i mortalitat. Malaltia no diagnosticada

4

800 D Fractura de volta del crani 60

8009 D Fract. volta crani oberta a/d’altra i inespecif.lesió intracranial,amb concussió inespecificada

80

801 D Fractura de base del crani 60

802 D Fractura d’ossos de la cara 40

8020 D Fractura d’ossos nasals, tancada 20

8021 D Fractura d’ossos nasals, oberta 45

8022 D Fractura de mandíbula, tancada. Maxil·lar inferior 45

80220 D Fractura de mandíbula, tancada, lloc inespecificat 45

8024 D Fractura del pòmul i maxil·lar superior, tancada. Zigoma, arc zigomàtic maxil·lar superior

45

8026 D Fractura del sòl orbitari (vora orbitària), tancada 45

8028 D Fractura d’altres ossos de la cara, tancada. Alvèol, paladar, òrbita: NOS, altra part que el sostre o sòl

45

803 D Altres fractures de crani i fractures de crani no qualificables 45

8030 D Altra fractura de crani i la no qualificable, tancada, sense menció de lesió intracranial 45

804 D Fractures múltiples de crani o cara amb altres ossos 60

805 D Fractura de columna vertebral sense menció de lesió de medul·la espinal 90

8050 D Fractura de columna cervical, tancada, sense menció de lesió medul·lar. Atles, axis 90

8052 D Fractura de columna dorsal [toràcica], tancada, sense menció de lesió medul·lar 60

8054 D Fractura de columna lumbar, tancada, sense menció de lesió medul·lar 90

8056 D Fractura de sacre i còccix, tancada, sense menció de lesió medul·lar 60

8058 D Fractura de columna vertebral inespecificada, tancada, sense menció de lesió medul·lar

60

807 D Fractura de costella(es), estern, laringe i tràquea 40

8070 D Fractura costella(es), tancada 30

204/362

80700 D Fractura costella(es), inespecificada, tancada 30

80701 D Fractura una costella, tancada 20

80702 D Fractura dues costelles, tancada 30

80709 D Fractura múltiples costelles, inespecificades, tancada 40

8071 D Fractura múltiples costelles, inespecificades, oberta 50

8072 D Fractura d’estern, tancada 40

8074 D Mobilitat paradoxal del tòrax 50

808 D Fractura de pelvis 90

8081 D Fractura acetàbul, oberta 60

8082 D Fractura pubis, tancada 45

8088 D Fractura pelvis inespecificada, tancada 60

809 D Fractura mal definida d’ossos del tronc, tancada 40

8091 D Fractura mal definida d’ossos del tronc, oberta 30

810 D Fractura de clavícula 45

8100 D Fractura clavícula, tancada 45

81000 D Fractura part inespecificada de clavícula, tancada. Clavícula NOS 45

811 D Fractura d’omòplat 45

8110 D Fractura omòplat, tancada 45

812 D Fractura d’húmer 90

8120 D Fractura húmer, tancada, extrem superior 90

81200 D Fractura húmer, tancada, part inespecificada extrem superior. Extrem proximal, muscle

90

81201 D Fractura húmer, tancada, coll quirúrgic. Coll d’húmer NOS 90

81202 D Fractura húmer, tancada, coll anatòmic 90

81203 D Fractura húmer, tancada, tròquiter 90

81209 D Fractura húmer, tancada, altres parts extrem superior. Cap, epífisi superior 90

8121 D Fractura húmer, oberta, altres parts extrem superior 120

8122 D Fractura húmer, tancada, diàfisi o part inespecificada 100

81220 D Fractura húmer, tancada, part inesp.; húmer NOS; braç NOS 100

8124 D Fractura húmer, tancada, extrem inferior. Extrem distal d’húmer, colze 100

81240 D Fractura húmer, oberta, altres parts extrem inferior 90

813 D Fractura de radi i cúbit 80

8130 D Fractura radi i cúbit, tancada, extrem sup.; extrem proximal 80

205/362

81301 D Fractura olècran de cúbit, tancada 80

81305 D Fractura cap del radi, tancada 60

81306 D Fractura coll de radi, tancada 60

81308 D Fractura radi i cúbit, extrem superior [qualsevol part], tancada 80

8131 D Fractura radi i cúbit, extrem superior [qualsevol part], oberta 100

8132 D Fractura diàfisi de radi i cúbit, tancada 80

81321 D Fractura diàfisi de radi (sol), tancada 60

8133 D Fractura diàfisi de radi i cúbit, oberta 80

8134 D Fractura extrem inferior radi i cúbit, tancada. Extrem distal 80

81340 D Fractura extrem inferior avantbraç inespecificada, tancada 80

81341 D Fractura de Colles, tancada. Fractura de Smith 80

81342 D Altres fractures extrem distal de radi (sol), tancades. Fractura de Dupuytren de radi, radi extrem inf.

60

81343 D Fractura extrem distal de cúbit(sol), tancada. Cap, apòfisi estiloide; inferior: epífisi, extrem

60

81344 D Fractura extrem inferior radi i cúbit, tancada 80

8135 D Fractura extrem inferior radi i cúbit, oberta 100

8138 D Fractura radi i cúbit part inespecificada, tancada 80

81380 D Fractura avantbraç inespecificada, tancada 80

81381 D Fractura radi (sol) part inespecificada, tancada 80

81382 D Fractura cúbit (sol) part inespecificada, tancada 80

81383 D Fractura radi i cúbit part inespecificada, tancada 80

814 D Fractura d’os (sos) carpià (ans) 60

8140 D Fractura d’os (sos) carpià (ans), tancada 60

81400 D Fractura os carpià inespecificat, tancada. Canell NOS 60

81401 D Fractura os navicular escafoide del canell, tancada 80

81409 D Fractura altre os carpià, tancada 60

8141 D Fractura altre os carpià, oberta 80

815 D Fractura de metacarpià (ans) 40

8150 D Fractura de metacarpià (ans), tancada 40

81500 D Fractura metacarpià (ans), lloc inespecificat, tancada 40

81501 D Fractura base metacarpià del polze [primer màtacarpià], tancada. Fractura de Benett 40

81502 D Fractura base altre (s) metacarpià (ans), tancada 40

206/362

81503 D Fractura diàfisi metacarpià (ans), tancada 40

81504 D Fractura coll metacarpià (ans), tancada 40

81509 D Fractura localitzacions múltiples metacarp, tancada 40

8151 D Fractura de metacarpià (ans), oberta 60

81512 D Fractura de base d’un altre(s) os (sos) metacarpià (ans) oberta 60

816 D Fractura d’una o més falanges de la mà 30

8160 D Fractura d’una o més falanges de la mà, tancada 30

81600 D Fractura falange (s) inespecificada (es) de la mà, tancada 30

81601 D Fractura falange (s) proximal (s) o mitjana (es) de la mà, tancada 30

81602 D Fractura falange (s) distal (s) de la mà, tancada 30

81603 D Fractura falange (s) de la mà, localitzacions múltiples, tancada 40

8161 D Fractura d’una o més falanges de la mà, oberta 40

81610 D Fractura falange (s) proximal (s) o mitjana (es) de la mà, oberta 40

81612 D Fractura falange (s) de la mà, localitzacions múltiples, oberta 40

817 D Fractures múltiples d’ossos de la mà 80

8170 D Fractures múltiples d’ossos de la mà, tancades 50

818 D Fractures mal definides de l’extremitat superior 60

8180 D Fractures mal definides de l’extremitat superior, obertes 60

819 D Fractures múltiples ambdues extremitats superiors, i extremitat superior a/costella (es) i estern, obertes

120

820 D Fractura de coll de fèmur 100

8202 D Fractura pertrocanteriana, tancada 100

8208 D Fractura part inespecificada de coll de fèmur, tancada. Maluc NOS, coll de fèmur NOS

100

821 D Fractura d’altres i inespecificades parts del fèmur 100

8210 D Fractura diàfisi o part inespecificada del fèmur, tancada 120

82100 D Fractura part inespecificada del fèmur, tancada. Cuixa, part superior de la cama 100

822 D Fractura de ròtula 60

8220 D Fractura de ròtula, tancada 60

823 D Fractura de tíbia i peroné 120

8230 D Fractura extrem superior de tíbia i peroné, tancada. Cap, extrem proximal, tuberositat, tíbia: còndils

90

82300 D Fractura extrem superior de la tíbia (sola), tancada 90

207/362

82301 D Fractura extrem superior de peroné (sol), tancada 90

8232 D Fractura diàfisi de tíbia i peroné, tancada 90

82320 D Fractura diàfisi de tíbia (sola), tancada 90

82321 D Fractura diàfisi de peroné (sol), tancada 45

82322 D Fractura diàfisi de tíbia i peroné, tancada 90

8238 D Fractura part inespecificada de tíbia i peroné, tancada. Cama NOS 90

82380 D Fractura part inespecificada de tíbia (sola), tancada 90

82381 D Fractura part inespecificada de peroné (sol), tancada 45

82382 D Fractura part inespecificada de tíbia i peroné, tancada. 90

824 D Fractura de turmell 60

8240 D Fractura mal·lèol intern de turmell, tancada. Tíbia afectant: mal·lèol, turmell 60

8242 D Fractura mal·lèol extern de turmell, tancada. Peroné afectant: mal·lèol, turmell 60

8243 D Fractura mal·lèol extern de turmell, oberta 60

8244 D Fractura bimal·leolar de turmell, tancada. Fractura de Dupuytren del peroné, fractura de Pott

100

8246 D Fractura trimal·leolar de turmell, tancada. Mal·lèols int./ext.a/vora ant./o post. (mal·lèol Destot) tíbia

100

8248 D Fractura inespecificada de turmell, tancada. Turmell NOS 60

825 D Fractura d’un o més ossos tarsians i metatarsians 60

8250 D Fractura de calcani, tancada. Os del taló, os calcis 90

8251 D Fractura de calcani, oberta 90

8252 D Fractura d’altres ossos tarsians i metatarsians, tancada 60

82520 D Fractura os(sos) inespecificat(s) del peu [excepte dits], tancada. Empenya 60

82521 D Fractura astràgal, tancada. Talus 90

82522 D Fractura escafoide tarsià [navicular], tancada 60

82525 D Fractura metatarsià(ans), tancada 30

82529 D Fractura altres ossos tarsians i metatarsians, tancada. Tarsians i metatarsians solament 30

8253 D Fractura d’altres ossos tarsians i metatarsians, oberta 45

82530 D Fractura os(sos) inespecificat(s) del peu [excepte dits], oberta 45

82535 D Fractura metatarsià(ans), oberta 45

82539 D Fractura altres ossos tarsians i metatarsians, oberta 45

826 D Fractura d’una o més falanges del peu 30

8260 D Fractura falange(s) del peu, tancada 30

208/362

8261 D Fractura falange(s) del peu, oberta 40

827 D Altres fractures, fractures múltiples i fractures mal definides d’extremitat inferior 90

8270 D Altres fractures, fractures múltiples i fractures mal definides d’extremitat inferior, tancades

90

8271 D Altres fractures, fractures múltiples i fractures mal definides d’extremitat inferior, obertes

90

828 D Fractures múltiples que afecten cames, cames i braços, cames amb costella(es) i estern, obertes

120

829 D Fractura d’ossos inespecificats 30

8290 D Fractura os inespecificat, tancada 30

8291 D Fractura os inespecificat, oberta 30

830 D Luxació de mandíbula 14

8300 D Luxació de mandíbula, tancada 14

8301 D Luxació mandíbula, oberta 30

831 D Luxació de muscle 45

8310 D Luxació de muscle, tancada 45

83100 D Luxació de muscle inespecificat, tancada. Húmer NOS 45

83101 D Luxació de muscle, part anterior d’húmer, tancada 45

83104 D Luxació de muscle, (articulació) acromioclavicular, tancada. Clavícula 30

83109 D Luxació de muscle, altra part, tancada. Escàpula 30

83114 D Luxació de muscle, (articulació) acromioclavicular, oberta. Clavícula 30

832 D Luxació de colze 45

8320 D Luxació de colze, tancada 45

83200 D Luxació de colze inespecificada, tancada 45

83202 D Luxació de colze, part posterior, tancada 60

833 D Luxació de canell 45

8330 D Luxació de canell, tancada 45

83304 D Luxació carpometacarpiana (articulació), tancada 45

834 D Luxació de dit de la mà 15

8340 D Luxació de dit de la mà, tancada 15

83400 D Luxació dit de la mà, part inespecificada, tancada 15

83401 D Luxació metacarpofalàngia (articulació), tancada. Metacarpià (os), extrem distal 30

83402 D Luxació interfalàngia (articulació) de la mà, tancada 15

209/362

8341 D Luxació de dit de la mà, oberta 20

835 D Luxació de maluc 90

836 D Luxació de genoll 60

8360 D Esquinçament cartílag o menisc interns del genoll, recent. Esquinçament nansa galleda: NOS,menisc intern

40

8361 D Esquinçament cartílag o menisc externs de genoll, recent 40

8362 D Altres esquinçaments cartílag o menisc del genoll, recents. Lesió no especificada com a interna o externa

40

8363 D Luxació de ròtula, oberta 40

8365 D Altres luxacions de genoll, tancades 40

837 D Luxació de turmell 40

8370 D Luxació de turmell, tancada 40

838 D Luxació de peu 40

839 D Altres luxacions, luxacions múltiples i luxacions mal definides 40

8396 D Luxació altres llocs, oberta 40

8398 D Luxació múltiple i mal definida, oberta 40

840 D Esquinços i esquinçaments de muscle i braç 30

8400 D Esquinços i esquinçaments acromioclavicular (articulació) (lligament) 30

8401 D Esquinços i esquinçaments coracoclavicular (lligament) 30

8404 D Esquinços i esquinçaments manegot dels rotadors (càpsula) 30

8406 D Esquinços i esquinçaments supraspinós (múscul) (tendó) 30

8408 D Esquinços i esquinçaments d’altres llocs especificats de muscle i braç 30

8409 D Esquinços i esquinçaments lloc inespecificat de muscle i braç. Braç NOS, muscle NOS

30

841 D Esquinços i esquinçaments d’altres llocs especificats de colze i avantbraç 30

8419 D Esquinços i esquinçaments lloc inespecificat de colze i avantbraç. Colze NOS 30

842 D Esquinços i esquinçaments de canell i mà 30

8420 D Esquinços i esquinçaments de canell 30

84200 D Esquinços i esquinçaments de canell, lloc inespecificat 30

84201 D Esquinços i esquinçaments carpià (ana) (articulació) 21

84209 D Esquinços i esquinçaments d’altres llocs del canell. Articulació radiocubital, distal 21

8421 D Esquinços i esquinçaments de la mà 21

84210 D Esquinços i esquinçaments de la mà, lloc inespecificat 21

210/362

84211 D Esquinços i esquinçaments carpometacarpià (ana) (articulació) 21

84212 D Esquinços i esquinçaments metacarpofalàngia (articulació) 21

84213 D Esquinços i esquinçaments interfalàngia (articulació) de la mà 10

843 D Esquinços i esquinçaments de maluc i cuixa 30

8430 D Esquinços i esquinçaments iliofemoral (lligament) 20

8431 D Esquinços i esquinçaments isquiocapsular (lligament) 20

8438 D Esquinços i esquinçaments d’altres llocs especificats de maluc i cuixa 30

8439 D Esquinços i esquinçaments lloc inespecificat de maluc i cuixa. Maluc NOS, cuixa NOS

30

844 D Esquinços i esquinçaments de genoll i cama 30

8440 D Esquinços i esquinçaments lligament lateral extern de genoll 30

8441 D Esquinços i esquinçaments lligament lateral intern de genoll 30

8442 D Esquinços i esquinçaments lligament encreuat de genoll 30

8443 D Esquinços i esquinçaments tibioperoneal superior (articulació) (lligament) 30

8448 D Esquinços i esquinçaments d’altres llocs especificats de genoll i cama 30

8449 D Esquinços i esquinçaments lloc inespecificat de genoll i cama. Genoll NOS, cama NOS

30

845 D Esquinços i esquinçaments de turmell i peu 20

8450 D Esquinços i esquinçaments de turmell 20

84500 D Esquinços i esquinçaments de turmell, lloc inespecificat 20

84501 D Esquinços i esquinçaments deltoide (lligament), turmell. Lateral intern (lligament), turmell

20

84502 D Esquinços i esquinçaments peroneocalcani (lligament) 20

84503 D Esquinços i esquinçaments tibioperoneal (lligament), distal 20

84509 D Esquinços i esquinçaments d’altres llocs del turmell. Tendó d’Aquil·les 30

8451 D Esquinços i esquinçaments del peu 20

84510 D Esquinços i esquinçaments del peu, lloc inespecificat 20

84511 D Esquinços i esquinçaments tarsometatarsià(ana) (articulació) (lligament) 20

84512 D Esquinços i esquinçaments metatarsofalàngia (articulació) 20

84513 D Esquinços i esquinçaments interfalàngia (articulació), dit del peu 20

84519 D Esquinços i esquinçaments d’altres llocs del peu 20

846 D Esquinços i esquinçaments de regió sacroilíaca 30

847 D Esquinços i esquinçaments d’altres i inespecificades parts de l’esquena 15

211/362

8470 D Esquinços i esquinçaments de coll. Atlanto: axial, occipital (articulacions), lesió de la fuetada

15

8471 D Esquinços i esquinçaments dorsals 15

8472 D Esquinços i esquinçaments lumbars 15

8479 D Esquinços i esquinçaments lloc inespecificat de l’esquena. Esquena NOS 15

848 D Altres i mal definits esquinços i esquinçaments 15

8483 D Esquinços i esquinçaments de costelles.S/menció lesió estern:condrocostal (articulació), cartílag cost

15

8488 D Esquinços i esquinçaments d’altres llocs especificats 15

8489 D Esquinços i esquinçaments lloc inespecificat 15

850 D Concussió 10

8500 D Concussió sense pèrdua de consciència. Amb confusió o desorientació mentals, sense pèrdua consciència

10

8501 D Concussió amb pèrdua de consciència de 31 a 59 minuts 15

8502 D Concussió amb pèrdua moderada de consciència. Pèrdua de consciència [1-24 hores] 20

8509 D Concussió inespecificada 10

851 D Laceració i contusió cerebrals 10

8510 D Contusió del còrtex (cerebral) sense menció de ferida intracranial oberta 15

8518 D Altres i inespecificades laceracions,contusions cerebrals sense ferida intracranial oberta. Cervell NOS

15

854 D Lesió intracranial d’altra i inespecificada naturalesa 15

8540 D Lesió intracranial d’altra i inespecificada naturalesa sense menció de ferida intracranial oberta

15

862 D Lesió d’altres i inespecificats òrgans intratoràcics 30

8620 D Lesió de diafragma, sense menció de ferida oberta en cavitat 30

8621 D Lesió de diafragma, amb ferida oberta en cavitat 40

8622 D Lesió d’altres òrgans intratoràcics especificats sense menció de ferida oberta en cavitat 40

8629 D Lesió d’òrgans intratoràcics múltiples i inespecificats amb ferida oberta en cavitat 30

865 D Lesió de melsa 40

8651 D Lesió de melsa amb ferida oberta en cavitat 40

867 D Lesió d’òrgans pelvians 30

8690 D Lesió interna d’òrgans inespecificats o mal definits sense menció de ferida oberta en cavitat

30

870 D Ferida oberta d’annexos oculars 10

212/362

8700 D Laceració de pell de parpella i àrea periocular 10

871 D Ferida oberta de globus ocular 20

8710 D Laceració ocular sense prolapse de teixit intraocular 4

8714 D Laceració d’ull inespecificada 4

8716 D Penetració de globus ocular amb cos estrany (no magnètic) 20

873 D Altres ferides obertes del cap 4

8730 D Ferida oberta de cuir cabellut sense menció de complicació 4

8734 D Ferida oberta de cara sense menció de complicació 4

87340 D Ferida oberta de cara, lloc inespecificat, no complicada 4

87342 D Ferida oberta de front, no complicada. Cella 4

87343 D Ferida oberta de llavi, no complicada 4

8736 D Ferida oberta d’estructures internes de la boca sense menció de complicació 4

87363 D Dent (trencada) (fracturada) (a causa d’un traumatisme) sense complicació 4

8738 D Altres i inespecificades ferides obertes de cap, sense menció de complicació. Cap NOS

4

8739 D Altres i inespecificades ferides obertes de cap, complicades 4

874 D Ferida oberta de coll 4

876 D Ferida oberta d’esquena 4

877 D Ferida oberta de natja 4

879 D Ferida oberta d’altres i inespecificades localitzacions, excepte extremitats 4

8798 D Ferida(es) oberta(es) (múltiple) de localització(ons) inespecificada(es), no complicada(es). Ferida NOS

7

8799 D Ferida(es) oberta(es) (múltiple) de localització(ons) inespecificada(es), complicada(es) 10

880 D Ferida oberta de muscle i braç 4

8800 D Ferida oberta de braç, no complicada 4

88003 D Ferida oberta de braç, no complicada 4

881 D Ferida oberta de colze, avantbraç i canell 4

8810 D Ferida oberta de colze, avantbraç i canell sense menció de complicació 4

88100 D Ferida oberta d’avantbraç, no complicada 4

88101 D Ferida oberta de colze, no complicada 4

88102 D Ferida oberta de canell, no complicada 4

88120 D Ferida oberta d’avantbraç que afecta els tendons 30

882 D Ferida oberta de mà, excepte dit(s) 40

213/362

8820 D Ferida oberta de mà, excepte dit(s) sense menció de complicació 4

8821 D Ferida oberta de mà, excepte dit(s) complicada 10

8822 D Ferida oberta de mà, excepte dit(s), amb afectació tendinosa 20

883 D Ferida oberta de dit(s) de la mà 4

8830 D Ferida oberta de dit(s) de la mà sense menció de complicació 4

8831 D Ferida oberta de dit(s) de la mà complicada 10

8832 D Ferida oberta de dit(s) de la mà, amb afectació tendinosa 40

884 D Ferida oberta múltiple i inespecificada d’extremitat superior 10

8840 D Ferida oberta múltiple i inespecificada d’extremitat superior sense menció de complicació

10

885 D Amputació traumàtica de polze (completa) (parcial) 40

886 D Amputació traumàtica d’altre(s) dit(s) de la mà (completa) (parcial) 30

8860 D Amputació traumàtica d’altre(s) dit(s) de la mà (completa) (parcial) sense menció de complicació

30

887 D Amputació traumàtica de braç i mà (completa)(parcial) 90

890 D Ferida oberta de maluc i cuixa 4

8900 D Ferida oberta de maluc i cuixa sense menció de complicació 4

891 D Ferida oberta de genoll, cama [excepte cuixa] i turmell 4

8910 D Ferida oberta de genoll, cama [excepte cuixa] i turmell sense menció de complicació 4

8911 D Ferida oberta de genoll, cama [excepte cuixa] i turmell complicada 10

8912 D Ferida oberta de genoll, cama [excepte cuixa] i turmell, amb afectació tendinosa 20

892 D Ferida oberta de peu, excepte dit(s) 4

8920 D Ferida oberta de peu, excepte dit(s) sense menció de complicació 4

893 D Ferida oberta de dit(s) del peu 4

8930 D Ferida oberta de dit(s) del peu sense menció de complicació 4

8931 D Ferida oberta de dit(s) del peu complicada 10

894 D Ferida oberta múltiple i inespecificada d’extremitat inferior 10

8940 D Ferida oberta múltiple i inespecificada d’extremitat inferior sense menció de complicació

10

896 D Amputació traumàtica de peu (completa) (parcial), bilateral, complicada 30

897 D Amputació traumàtica de cama(es) (completa) (parcial) 75

9043 D Lesió venes safenes. Vena safena (interna) (externa) 20

905 D Efectes tardans de lesions de teixit connectiu i musculoesquelètiques 20

214/362

9057 D Efecte tardà esquinç i esquinçament, sense lesió tendinosa.De lesió classif.a 840-848,excepte lesió tendó

20

906 D Efectes tardans de lesions de pell i teixits subcutanis 10

9063 D Efecte tardà contusió. De lesió classificable a 920-924 4

908 D Efectes tardans d’altres i inespecificades lesions 4

909 D Efectes tardans d’altres i inespecificades causes externes 7

9094 D Efecte tardà d’algunes altres causes externes. D’afeccions classificables a 991-994 7

910 D Lesió superficial de cara, coll i cuir cabellut, excepte ull 4

9100 D Abrasió o cremada per fricció cara [excepte ull], coll i cuir cabellut, sense infecció 4

911 D Traumatisme superficial de tronc 4

9110 D Abrasió o cremada per fricció tronc, sense infecció 4

912 D Lesió superficial de muscle i braç 4

9120 D Abrasió o cremada per fricció muscle i braç, sense infecció 4

913 D Lesió superficial de colze, avantbraç i canell 4

913.0 D Abrasió o cremada per fricció colze, avantbraç i canell, sense infecció 4

914 D Lesió superficial de mà(ans), excepte dit(s) 4

9140 D Abrasió o cremada per fricció mà(ans), excepte dit(s), sense infecció 4

915 D Lesió superficial de dit(s) de la mà 4

9150 D Abrasió o cremada per fricció dit(s) de la mà, sense infecció 4

916 D Lesió superficial de maluc, cuixa, cama i turmell 4

9160 D Abrasió o cremada per fricció maluc, cuixa, cama i turmell, sense infecció 4

917 D Lesió superficial de peu i dit(s) del peu 4

918 D Lesió superficial d’ull i annexos 4

9181 D Lesió superficial còrnia. Abrasió corneal, laceració superficial 4

919 D Lesió superficial d’altres, múltiples i inespecificades localitzacions 4

9190 D Abrasió o cremada per fricció altres, múltiples i inespecificades localitzacions, sense infecció

4

9194 D Picada d’insecte no verinós altres, múltiples i inespecificades localitzacions, sense infecció

4

920 D Contusió cara, excepte ull(s), cuir cabellut i coll. Art. temporomaxil·lar, galta, geniva, gola, llavi, nas, orella

4

921 D Contusió d’ull i annexos 4

9210 D Ull de vellut, no especificat d’una altra manera 4

9211 D Contusió de parpelles i àrea periocular 4

215/362

9212 D Contusió de teixits orbitaris 4

9213 D Contusió de globus ocular 4

9219 D Contusió ull, inespecificada. Lesió d’ull NOS 4

922 D Contusió de tronc 4

9220 D Contusió mamella 4

9221 D Contusió paret toràcica 4

9222 D Contusió paret abdominal. Engonal, flanc 4

9223 D Contusió d’esquena 4

92231 D Contusió esquena, lumbar 4

92232 D Contusió natja 4

9224 D Contusió òrgans genitals. Escrot, llavis vulvars (majors) (menors), penis, perineu, testicles, vagina, vulva

4

9228 D Contusió de tronc, localitzacions múltiples 4

9229 D Contusió de tronc, part inespecificada. Tronc NOS 4

923 D Contusió d’extremitat superior 4

9230 D Contusió muscle i braç 4

92300 D Contusió regió del muscle 4

92301 D Contusió regió escapular 4

92302 D Contusió regió axil·lar 4

92303 D Contusió braç 4

92309 D Contusió localitzacions múltiples muscle i braç 4

9231 D Contusió colze i avantbraç 4

92310 D Contusió avantbraç 4

92311 D Contusió colze 4

9232 D Contusió canell i mà(ans), excepte dit(s) 4

92320 D Contusió mà(ans) 4

92321 D Contusió canell 4

9233 D Contusió dits de la mà. Ungla dit de la mà, polze (ungla) 4

9238 D Contusió localitzacions múltiples d’extremitat superior 4

9239 D Contusió part inespecificada d’extremitat superior. Braç NOS 4

924 D Contusió d’extremitat inferior i d’altres i inespecificades localitzacions 4

9240 D Contusió maluc i cuixa 4

92400 D Contusió cuixa 4

216/362

92401 D Contusió maluc 4

9241 D Contusió genoll i cama 4

92410 D Contusió cama 4

92411 D Contusió genoll 4

9242 D Contusió turmell i peu, excloent dit(s) del peu 4

92420 D Contusió peu. Taló 4

92421 D Contusió turmell 4

9243 D Contusió dit del peu. Ungla de dit del peu 4

9244 D Contusió localitzacions múltiples d’extremitat inferior 4

9245 D Contusió part inespecificada d›extremitat inferior. Cama NOS 4

9248 D Contusió llocs múltiples, no classificades en un altre lloc 10

9249 D Contusió lloc inespecificat 4

925 D Lesió d’esclafament coll. Laringe, faringe, gorja 20

926 D Lesió d’esclafament part inespecificada de tronc. Tronc NOS 20

927 D Lesió d’esclafament d’extremitat superior 20

9270 D Lesió d’esclafament localitzacions múltiples de muscle i braç 20

9271 D Lesió d’esclafament colze i avantbraç 20

9272 D Lesió d’esclafament canell i mà(ans), excepte dit(s) 20

9273 D Lesió d’esclafament dit(s) de la mà 10

928 D Lesió d’esclafament d’extremitat inferior 20

9280 D Lesió d’esclafament maluc i cuixa 20

9281 D Lesió d’esclafament genoll i cama 20

9282 D Lesió d’esclafament turmell i peu, excepte dit(s) 20

9283 D Lesió d’esclafament dit(s) del peu 10

9288 D Lesió d’esclafament localitzacions múltiples d’extremitat inferior 20

9289 D Lesió d’esclafament localització inespecificada d’extremitat inferior. Cama NOS 20

929 D Lesió d’esclafament llocs múltiples i inespecificats 20

9290 D Lesió d’esclafament llocs múltiples, no classificats en un altre lloc 20

9299 D Lesió d’esclafament lloc inespecificat 20

930 D Cos estrany a la superfície externa de l’ull 4

9300 D Cos estrany còrnia 4

9309 D Cos estrany localització inespecificada de l’ull. Superfície externa de l’ull NOS 4

217/362

932 D Cos estrany a nas. Si nasal, nariu 4

9391 D Cos estrany úter, qualsevol part 4

941 D Cremada de cara, cap i coll 4

9411 D Cremada 1r grau [eritema] cara, cap i coll 4

9412 D Cremada 2n grau [butllofes, pèrdua epidèrmica] cara, cap i coll 10

942 D Cremada de tronc 4

9422 D Cremada 2n grau [butllofes, pèrdua epidèrmica] tronc 10

943 D Cremada d’extremitat superior, excepte canell i mà 4

94301 D Cremada grau inespecificat, avantbraç 4

9431 D Cremada 1r grau [eritema] extremitat superior, excepte canell i mà 4

94321 D Cremada 2n grau [butllofes, pèrdua epidèrmica], avantbraç 10

944 D Cremada de canell(s) i mà(ans) 4

9440 D Cremada grau inespecificat canell(s) i mà(ans) 4

94400 D Cremada grau inespecificat, lloc inespecificat de la mà 4

94401 D Cremada grau inespecificat, un sol dit de la mà [dit (ungla)], excepte polze 4

94403 D Cremada grau inespecificat, dos o més dits de la mà, excepte polze 4

9441 D Cremada 1r grau [eritema] canell(s) i mà(ans) 4

9442 D Cremada 2n grau [butllofes, pèrdua epidèrmica] canell(s) i mà(ans) 15

94420 D Cremada 2n grau [butllofes, pèrdua epidèrmica], lloc inespecificat de la mà 15

94423 D Cremada 2n grau [butllofes, pèrdua epidèrmica], dos o més dits de la mà, excepte polze

15

9443 D Cremada 3r grau NOS [pèrdua del gruix total de pell] canell(s) i mà(ans) 40

945 D Cremada d’extremitat(s) inferior(s) 4

9451 D Cremada 1r grau [eritema] extremitat(s) inferior(s) 4

9452 D Cremada 2n grau [butllofes, pèrdua epidèrmica] extremitat(s) inferior(s) 10

94524 D Cremada 2n grau [butllofes, pèrdua epidèrmica], cama 10

946 D Cremades de localitzacions especificades múltiples 4

948 D Cremades classificades segons l’extensió de la superfície corporal afectada 4

9480 D Cremada [qualsevol grau] <10% de la superfície del cos, a/cremada 3r grau <10% o inespecificat

4

9481 D Cremada que afecta el 10-19% de la superfície del cos 10

949 D Cremada inespecificada 4

9490 D Cremada inespecificada, grau inespecificat 4

218/362

9491 D Cremada inespecificada, 1r grau [eritema] 4

9492 D Cremada inespecificada, 2n grau [butllofes, pèrdua epidèrmica] 10

953 D Lesió d’arrels nervioses i plexe raquidi 45

9531 D Lesió d’arrel dorsal 45

9532 D Lesió d’arrel lumbar 45

9551 D Lesió de nervi medià 45

9552 D Lesió de nervi cubital 45

956 D Lesió de nervi(s) perifèric(s) de cintura pelviana i extremitat inferior 45

9560 D Lesió de nervi ciàtic 45

9579 D Lesió de nervi, localització inespecificada. Lesió de nervi NOS 45

958 D Determinades complicacions precoces de traumatismes 7

9583 D Infecció de ferida posttraumàtica no classificada en un altre lloc 7

9586 D Contractura isquèmica de Volkmann. Contractura muscular posttraumàtica 45

959 D Altres i inespecificades lesions 4

9590 D Altres i inespecificades lesions de cap, cara i coll. Galta, orella, llavi, boca, nas, cella, gola

4

95901 D Lesió de cap inespecificada 4

95909 D Lesió de cara i coll inespecificada 4

9591 D Altres i inespecificades lesions tronc 4

9592 D Altres i inespecificades lesions de muscle i braç. Aixella, regió escapular 4

9593 D Altres i inespecificades lesions de colze, avantbraç i canell 4

9594 D Altres i inespecificades lesions de mà, excepte dits 4

9595 D Altres i inespecificades lesions dels dits de la mà. Polze (ungla), ungla de dit de la mà 4

9596 D Altres i inespecificades lesions de maluc i cuixa. Cuixa 4

9597 D Altres i inespecificades lesions de genoll, cama, turmell i peu 4

9598 D Altres i inespecificades lesions, d’altres localitzacions especificades, incloent les múltiples

15

9599 D Altres i inespecificades lesions, de localització inespecificada 4

980 D Efecte tòxic de l’alcohol 4

9920 D Cop de calor i insolació. Per calor: apoplexia, hipertèrmia; ictus solar, siriasi, termoplegia

4

9921 D Síncope de calor. Col·lapse de calor 4

9926 D Fatiga de calor, transitòria 4

219/362

9930 D Barotraumatisme otític. Aerootitis mitjana, efectes de gran altitud sobre les orelles 4

994 D Efectes d’altres causes externes 4

9945 D Esgotament degut a l’esforç excessiu. Sobreesforç 4

9946 D Mareig per moviment. Mareig d’avió, mareig de vaixell, mareig de viatges 4

995 D Determinats efectes adversos no classificats en un altre lloc 4

9950 D Altre xoc anafilàctic. NOS o p/efecte advers a medicació correcta administrada adequadament:anafilaxi

4

9951 D Edema angioneuròtic. Urticària gegant 4

9952 D Efecte advers inespecificat de fàrmacs,medicaments,substàncies biològiques.Hipersensibilitat fàrmac NOS

4

9953 D Al·lèrgia inespecificada. Reacció al·lèrgica NOS, hipersensibilitat NOS, idiosincràsia NOS

4

996 D Complicacions peculiars de determinats procediments especificats 10

99659 D Complicació mecànica per altr.implant/dispositiu intern no classif.en altre lloc.Material no absorbible

10

99662 D Infecció i reacció inflamatòria per altre dispositiu/implant/empelt vascular. Empelt arterial,shunt AV

10

9967 D Altres complicacions de dispositiu protètic, implant i empelt interns (biològic) (sintètic). Dolor,trombe

10

99791 D Hipertensió (exclou hipertensio esencial) 7

998 D Altres complicacions de procediments no classificades en un altre lloc 7

9981 D Hemorràgia o hematoma o seroma que complica un procediment 7

9982 D Punció o laceració accidentals durant un procediment.Per catèter/altre instrument s/nervi, òrgan, vas sang

7

9985 D Infecció postoperatòria 7

99883 D Ferida quirúrgica no cicatritzada 7

9989 D Complicació inespecificada de procediment, no classificada en altre lloc.Complicació postoperatòria NOS

7

999 D Complicacions d’assistència mèdica no classificades en un altre lloc 7

9999 D Altres i inespecificades complicacions d’assistència mèdica,no classif.en altre lloc. 7

PROCEDIMENTS

01 P Incisió i excisió de crani, cervell i meninges cerebrals 45

0443 P Alliberament de canal carpiana 30

06 P Operacions de glàndules tiroide i paratiroide 45

0631 P Excisió de lesió de tiroide 45

0639 P Altres tiroïdectomies parcials. Istmectomia, tiroïdectomia parcial NOS 30

220/362

064 P Tiroïdectomia total 45

08 P Operacions de parpelles 7

11 P Operacions de còrnia 7

113 P Excisió de pterigi 7

117 P Altres tipus de cirurgia reconstructiva de còrnia 7

131 P Extracció intracapsular de cristal·lí 30

1319 P Altres extirpacions intracapsulars de cristal·lí. Cataracta: facoèrisi, extracció NOS; crioextracció

30

1341 P Facoemulsificació i aspiració de cataracta 30

136 P Altres extraccions de cataracta 30

1369 P Altres extraccions de cataracta 30

16 P Operacions d’òrbita i globus ocular 30

1699 P Altres operacions de globus ocular 30

191 P Estapedectomia 30

194 P Miringoplàstia. Epitimpànica tipus I, miringoplàstia per: cauterització, empelt; timpanoplàstia (tipus I)

30

195 P Altres timpanoplàsties 30

21 P Operacions de nas 30

2187 P Altres rinoplàsties. Rinoplàstia NOS 30

2188 P Altres septoplàsties. Esclafament de septe nasal, reparació de perforació septal 30

23 P Extracció i restauració de dents 4

2309 P Extracció d’altres dents amb pinces. Extracció de dent amb pinces NOS 4

231 P Extracció quirúrgica de dent 4

2319 P Altres extraccions quirúrgiques de dent. Extracció de dent impactada, odontectomia NOS

4

235 P Implantació de dent 4

236 P Implant dental protètic. Implant dental intraossi 4

24 P Altres operacions de dents, genives i alvèols dentals 7

249 P Altres operacions dentals 4

27 P Altres operacions de boca i cara 7

279 P Altres operacions de boca i de cara 7

2799 P Altres operacions de cavitat oral. Empelt de solc bucal 7

221/362

28 P Operacions d’amígdales i adenoides 7

282 P Amigdalectomia sense adenoïdectomia 7

385 P Lligadura i esquinçament de venes varicoses 20

3850 P Lligadura i esquinçament de venes varicoses, lloc no especificat 20

3859 P Lligadura i esquinçament de venes varicoses de l’extremitat inferior. Femoral, poplítia, safena, tibial

20

39 P Altres operacions de vasos 20

4523 P Colonoscòpia. Colonoscòpia de fibra òptica flexible 4

4542 P Polipectomia endoscòpica d’intestí gros 4

470 P Apendicectomia 20

49 P Operacions d’anus 10

4901 P Incisió d’abscés perianal 10

491 P Incisió o excisió de fístula anal 14

4912 P Fistulectomia anal 14

494 P Procediments d’hemorroides 20

4946 P Excisió d’hemorroides. Hemorroïdectomia NOS 20

5104 P Altres colecistotomies. Colelitotomia NOS 20

512 P Colecistectomia 30

5122 P Colecistectomia 30

5123 P Colecistectomia laparoscòpica. Amb làser 14

53 P Reparació d’hèrnia 30

530 P Reparació unilateral d’hèrnia inguinal 30

5300 P Reparació unilateral d’hèrnia inguinal, no especificada d’una altra manera. Herniorràfia inguinal NOS

30

5329 P Altres herniorràfies crurals unilaterals 30

534 P Reparació d’hèrnia umbilical 30

5349 P Altres herniorràfies umbilicals 30

539 P Altres reparacions d’hèrnia. Isquiàtica, isquiorectal, lumbar, obturadora, epiploica, retroperitoneal, ciàtica

30

54 P Altres operacions de regió abdominal 30

5421 P Laparoscòpia. Peritoneoscòpia 10

57 P Operacions de bufeta urinària 30

60 P Operacions de pròstata i vesícules seminals 30

222/362

6012 P Biòpsia de pròstata, oberta 7

6069 P Altres prostatectomies 30

631 P Excisió de varicocele i hidrocele de cordó espermàtic. Lligadura alta de vena espermàtica, hidrocelectomia

14

6373 P Vasectomia 4

640 P Circumcisió 4

65 P Operacions d’ovari 21

652 P Excisió local o destrucció de lesió o teixit d’ovari 14

6521 P Marsupialització de quist ovàric 14

672 P Conització de coll uterí 14

6829 P Altra excisió o destrucció d’una lesió d’úter. Miomectomia uterina 4

684 P Histerectomia abdominal total. Histerectomia ampliada 45

685 P Histerectomia vaginal 30

686 P Histerectomia abdominal radical. Histerectomia radical modificada, operació de Wertheim

45

689 P Altra i inespecificada histerectomia. Histerectomia NOS 30

69 P Altres operacions d’úter i estructures de suport 30

690 P Dilatació i curetatge d’úter 7

6992 P Inseminació artificial 4

7051 P Reparació de cistocele. Colporràfia anterior (amb reparació d’uretrocele) 30

719 P Altres intervencions d’òrgans genitals femenins 14

751 P Amniocentesi diagnòstica 4

76 P Operacions d’ossos i articulacions facials 30

766 P Altra reparació d’os facial i cirurgia ortognàtica 14

775 P Excisió i reparació de galindó i d’altres deformitats de dit gros 30

7754 P Excisió de galindó de sastre. La feta amb osteotomia 30

7756 P Reparació de dit del peu de martell. Fusió, falangectomia (parcial), secció laminar 30

802 P Artroscòpia 7

8021 P Artroscòpia, muscle 30

8026 P Artroscòpia, genoll 30

8051 P Excisió de disc intervertebral. Extracció nucli polpós herniat, la feta p/laminotomia o hemilaminectomia

75

806 P Excisió de cartílag semilunar del genoll. Excisió de menisc del genoll 30

223/362

8147 P Altra reparació de genoll 30

8151 P Reemplaçament total de maluc. Reemplaçament: de cap de fèmur i acetàbul per pròtesi, total

150

82 P Operacions de múscul, tendó i fàscia de mà 30

8221 P Excisió de lesió de beina tendinosa de la mà. Ganglionectomia de beina tendinosa (canell)

30

8235 P Altra fasciectomia de mà. Alliberament de contractura de Dupuytren 30

85 P Operacions de mamella 30

8511 P Biòpsia de mamella, tancada [percutània] [amb agulla] 4

8512 P Biòpsia de mamella, oberta 7

8521 P Excisió local de lesió de mamella. Extirpació d’àrea de fibrosi de mamella, lumpectomia

7

854 P Mastectomia 60

857 P Reconstrucció total de mamella 60

86 P Intervencions de pell i teixit subcutani 7

8603 P Incisió de quist o si pilonidal 14

8611 P Biòpsia de pell i teixit subcutani 4

8621 P Excisió de quist o si pilonidals. Marsupialització de quist 14

8622 P Desbridament excisional de ferida, infecció o cremada. Extracció: necrosi, escara, teixit desvitalitzat

7

8623 P Extracció d’ungla, llit unguial o plec unguial 14

863 P Altra excisió local o destrucció de lesió o teixit de pell i teixit subcutani. Per cauterització, làser

7

864 P Excisió radical de lesió cutània. Excisió extensa de lesió, afectant estructures subjacents o adjacents

7

890 P Entrevista, consulta i avaluació diagnòstiques 4

93 P Terapèutica física, terapèutica respiratòria, rehabilitació i procediments afins 30

9389 P Rehabilitació, no classificada en cap altre lloc 30

95 P Diagnòstic i tractament oftalmològics i otològics 7

9851 P Litotrípsia extracorpòria per ones de xoc de ronyó, urèter i/o bufeta urinària 7

224/362

Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció.

Decret d’aprovació del Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció


La Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, que regula els principis generals de seguretat i salut en l’àmbit laboral, preveu, a la disposició addicional primera, el desenvolupament reglamentari de les activitats que ho requereixin.

Aquest Reglament concreta les normes mínimes de seguretat i de protecció de la salut que han de regular els treballs en el sector de la construcció, un sector que, per les seves característiques i condicionants, necessita aquesta regulació específica amb l’objectiu de limitar els riscos propis d’aquesta activitat.

Les normes contingudes en el Reglament estan destinades a totes les persones, tant del sector públic com del privat, relacionades amb el sector de la construcció, i és per això que es defineixen, en primer lloc, les funcions i responsabilitats dels subjectes que poden intervenir en una obra de construcció, alguns dels quals no són habituals en altres àmbits.

Concretament, es regulen les funcions i responsabilitats del promotor, de la direcció facultativa, del contractista, del subcontractista, del treballador i del vigilant de seguretat i salut. També es regula d’una forma específica la coordinació de les activitats preventives en les obres de construcció, perquè la coincidència de diverses empreses treballant a la vegada és molt habitual.

El Reglament també desenvolupa amb més detall quin ha de ser el contingut de l’estudi i del projecte de seguretat i salut, documents que complementen el projecte constructiu i que determinen d’una forma clara quines mesures preventives s’han d’implantar en l’execució de l’obra. Es determina, a més, la utilitat del llibre d’obra per realitzar anotacions en referència al compliment del projecte de seguretat i salut, a la seva modificació o als incidents ocorreguts a l’obra.

Finalment, es regulen àmpliament les disposicions, generals i específiques, de treballs, d’equips i de maquinària propis del sector de la construcció, així com les instal·lacions i els locals d’higiene i salut.

El contingut d’aquest Reglament és complementari de les normes específiques vigents que regulen l’àmbit de la seguretat industrial i de les normes que, en un futur, regulin específicament altres aspectes relacionats amb la seguretat i la salut laborals.

A proposta de la ministra de Salut, Benestar i Treball, el Govern, en la sessió de l’1 de desembre del 2010,

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Índex


Article 1. Àmbit d’aplicació

Article 2. Mesures generals de seguretat

Article 3. Definicions

Article 4. El promotor

Article 5. La direcció facultativa

Article 6. El contractista

Article 7. El subcontractista

225/362

Article 8. El treballador

Article 9. El vigilant de seguretat i salut

Article 10. L’estudi de seguretat i salut

Article 11. El projecte de seguretat i salut

Article 12. El llibre d’obra

Capítol segon. Protecció exterior


Capítol tercer. Protecció col·lectiva


Article 15. Baranes de protecció

Article 16. Xarxes

Article 17. Treball en cobertes

Capítol quart. Equips de protecció individual


Article 19. Roba de protecció

Article 20. Protecció del cap

Article 21. Protecció de la vista

Article 22. Protecció de l’oïda

Article 23. Protecció de l’aparell respiratori

Article 24. Protecció de les extremitats superiors

Article 25. Protecció de les extremitats inferiors

Article 26. Sistemes de subjecció i anticaiguda

Capítol cinquè. Treballs d’enderrocament


Capítol sisè. Excavacions i rases


Article 29. Rases

Capítol setè. Bastides


Article 31. Bastides fixes

Article 32. Bastides sobre rodes

Article 33. Bastides volants o suspeses

Article 34. Bastides de cavallets

Capítol vuitè. Passarel·les, rampes i escales


Article 36. Passarel·les i rampes

Article 37. Escales

Capítol novè. Maquinària


Article 39. Maquinària per a moviments de terra

Article 40. Aparells d’elevació

Article 41. Mitjans auxiliars utilitzats amb els aparells d’elevació

226/362

Article 42. Petita maquinària auxiliar i eines mecàniques de mà

Capítol desè. Estructures de formigó armat

Article 43. Encofrats i apuntalaments

Capítol onzè. Soldadura


Capítol dotzè. Manipulació de materials

Article 45. Aixecament i transport manual de càrregues

Capítol tretzè. Substàncies perilloses


Article 47. Gasos

Article 48. Líquids i sòlids

Capítol catorzè. Electricitat


Article 50. Treballs propers a línies, canalitzacions i instal·lacions elèctriques

Capítol quinzè. Condicions generals d’higiene


Article 52. Instal·lacions i locals

Article 53. Altres disposicions



Disposició transitòria primera

Disposició transitòria segona

Disposició final

Annex I

Comunicació de l’inici d’una obra de construcció

Annex II

Comunicació de la paralització de la totalitat o d’una part d’una obra en cas de risc greu i imminent

Annex III

Contingut del projecte de seguretat i salut

Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció


Article 1


1. Les disposicions d’aquest Reglament estableixen les normes mínimes de seguretat i salut en el treball per a totes les persones que intervinguin o efectuïn, fins i tot ocasionalment, treballs d’excavació, terraplenament, construcció, instal·lació, demolició, conservació, reparació o restauració, manteniment, neteja i totes les operacions i els treballs annexos que es facin en immobles, per naturalesa o destinació, i, en general, en tota obra de construcció, pública o privada.

2. Les empreses i les persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament hauran de complir aquestes normes i, en tot allò que no s’hi prevegi expressament, seran d’aplicació les diverses reglamentacions del Govern i

227/362

la normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT), així com les mesures que corresponguin per respectar les regles de l’art de la bona construcció.

Article 2

Mesures generals de seguretat

1. Totes les instal·lacions, els dispositius, els materials, les maquinàries, els aparells, els equips i qualsevol altre mitjà utilitzats i posats per l’empresa a disposició dels treballadors han de disposar de la declaració “CE” de conformitat i del marcatge “CE”, d’acord amb les directrius de compliment obligat de la Unió Europea. Han de ser els apropiats per al treball que s’ha de fer i per als riscos als quals estan exposats els treballadors, han de ser prou resistents per suportar les càrregues i els esforços als quals s’han de sotmetre, i se n’ha d’assegurar de forma eficaç l’estabilitat i el bon estat de conservació i ús.

2. Qualsevol aparell, màquina, eina, mitjà auxiliar, material i producte s’haurà d’utilitzar i conservar d’acord amb les instruccions facilitades pel fabricant. En cas de divergència de criteris respecte el contingut d’aquest Reglament, es complirà amb la prescripció que sigui més restrictiva.

3. En condicions atmosfèriques o climatològiques adverses o perilloses (tempesta, gel, boira, vent o neu) el treball només podrà continuar si es prenen les precaucions i les mesures necessàries per garantir la seguretat dels treballadors i de tercers. Quan el lloc de treball o de pas sigui perillós a causa del gel o de la neu, s’hauran de prendre mesures adequades per evitar les relliscades.

4. Els llocs de treball i les zones per on hagin de circular els treballadors o la maquinària han d’estar il·luminats convenientment, d’acord amb el que s’especifiqui reglamentàriament.

5. Quan la il·luminació natural no sigui suficient per poder treballar amb seguretat, s’haurà de preveure un enllumenat artificial, suficient i apropiat, en els llocs de treball i de pas. La il·luminació artificial no haurà d’enlluernar ni produir ombres molestes.

6. Els accessos i les vies de circulació de les obres han d’estar correctament senyalitzats i han de tenir el traçat i les característiques mecàniques adequades per als vehicles que hi hagin de circular. Es vetllarà pel manteniment periòdic dels accessos i les vies de circulació, de manera que la circulació no sigui perillosa a causa dels sots, el gel, la neu, el fang o la pols.

7. S’ha d’elaborar i aplicar un programa d’ordre i neteja que contingui disposicions sobre l’emmagatzematge adequat de materials i equips i l’evacuació de residus, de deixalles i de runa a intervals apropiats. No s’han de dipositar ni acumular materials solts innecessaris que puguin obstruir els accessos, les sortides, els llocs de treball i els llocs de pas o que puguin afegir un risc per a les persones que intervenen en l’obra o tercers.

8. S’hauran de preveure equips adequats i suficients per sufocar incendis o el subministrament d’aigua a una pressió suficient. L’equip d’extinció d’incendis haurà de ser fàcilment visible i correctament senyalitzat. Els accessos als equips i a les instal·lacions per a l’extinció d’incendis s’hauran de mantenir lliures en tot moment.

Article 3

Definicions

1. Obra de construcció o obra: qualsevol obra, pública o privada, en què s’efectuïn treballs de construcció o enginyeria civil.

2. Promotor: qualsevol persona física o jurídica per compte de qui es du a terme una obra.

3. Direcció facultativa: el tècnic o els tècnics, competents i autoritzats, contractats pel promotor, encarregats de la direcció i del control d’execució de l’obra.

4. Contractista: la persona física o jurídica que assumeix contractualment enfront del promotor, amb mitjans humans i materials, propis o aliens, el compromís d’executar la totalitat o una part de l’obra, d’acord amb un projecte i les instruccions verbals i escrites corresponents.

5. Subcontractista: la persona física o jurídica que assumeix contractualment enfront del contractista, empresari principal, el compromís de dur a terme algunes parts o instal·lacions determinades de l’obra, d’acord amb el projecte que en regeix l’execució i les instruccions verbals i escrites corresponents.

6. Vigilant de seguretat i salut: persona competent nomenada pel contractista per al control específic de les mesures de seguretat i salut en què es desenvolupen els treballs.

228/362

Article 4

El promotor

Són obligacions del promotor:

1. Complir amb l’obligació de cooperació i la coordinació de les activitats empresarials que preveu la legislació vigent de seguretat i salut en el treball, de manera que tots els implicats en el procés constructiu quedin informats dels riscos per a la seguretat i la salut de què es tingui coneixement.

En aquest sentit, la figura de l’empresari titular del centre de treball l’assumirà el promotor. La informació i les instruccions que corresponen a l’empresari titular d’un centre de treball en el qual concorren treballadors de diverses empreses s’entendran acomplertes pel promotor mitjançant la inclusió de l’estudi de seguretat en el projecte constructiu i a través de les instruccions que imparteixi el promotor o el tècnic competent a qui delegui aquesta funció.

2. En convenir amb l’empresa o les empreses contractistes la planificació o la durada dels treballs per a la realització de les obres i el pressupost de l’obra, tenir en compte la necessitat de complir amb les mesures de seguretat i salut durant el procés constructiu. Amb aquesta finalitat, caldrà que el pressupost destinat a les mesures de prevenció i de protecció sigui independent però s’integri en el pressupost general de l’obra.

3. En cas que el promotor contracti directament la realització de l’obra a diverses empreses, assumir la coordinació de les diverses activitats que es desenvolupin a l’obra. En cas que el promotor no estigui facultat per assumir aquesta responsabilitat haurà de delegar aquesta funció a un tècnic competent.

Aquest tècnic, com a mitjà preferent de coordinació, haurà de poder acreditar una experiència contrastada en el sector de la construcció i disposar, com a mínim, del nivell mitjà de formació, d’acord amb la legislació vigent de seguretat i salut en el treball, o altres formacions específiques que l’habilitin per dur a terme aquesta tasca.

El contingut d’aquest apartat no serà d’aplicació quan l’activitat contractada es refereixi exclusivament a la construcció o reparació que pugui contractar un cap de família respecte el seu habitatge i es tracti d’obres menors que no requereixin l’actuació professional d’un tècnic.

4. Comunicar al departament de Govern responsable de treball l’inici dels treballs, excepte el cas d’obres menors que no requereixin l’actuació professional d’un tècnic. Amb aquesta finalitat, el titular o els titulars de la llicència urbanística corresponent presentaran, abans de l’inici de l’obra, les dades relacionades a l’annex 1, acompanyades d’una còpia del projecte de seguretat i salut, prèviament aprovat per la direcció facultativa.

Article 5

La direcció facultativa

Són obligacions de la direcció facultativa de l’obra:

1. Revisar, corregir, si escau, i aprovar el projecte de seguretat i salut de l’obra que el contractista presentarà en aplicació de l’estudi de seguretat i salut. En el cas de les obres de les Administracions públiques, la direcció facultativa presentarà a l’Administració pública que hagi adjudicat l’obra un informe amb la validació del projecte de seguretat i salut i les recomanacions per corregir-lo, si escau. L’Administració pública en qüestió podrà sol·licitar les millores que consideri oportunes.

2. Controlar l’acompliment del projecte de seguretat i salut com a part del projecte constructiu de l’obra.

3. Prendre les mesures adients en cas de constatar defectes o l’incompliment del projecte de seguretat i salut i la normativa vigent en la matèria, per tal que el contractista corregeixi aquests defectes i aquestes mancances.

4. Anotar al llibre d’obra les incidències i les observacions que consideri oportunes per executar correctament el projecte de seguretat i salut. Aquestes anotacions es consideraran advertiments al contractista dels incompliments de la normativa vigent en matèria de seguretat i salut.

5. Paralitzar la totalitat o una part d’una obra quan s’hi hagi constatat un risc greu i imminent. Aquesta paralització s’ha de comunicar, d’acord amb el formulari de l’annex 2, a la Inspecció de Treball en un període màxim de 24 hores.

Article 6

El contractista

Són obligacions de l’empresa contractada per a l’execució d’una part o de la totalitat de l’obra:

229/362

1. Complir amb les obligacions exigibles a l’empresari principal, en matèria de cooperació i coordinació d’activitats, previstes en la legislació vigent de seguretat i salut en el treball.

Quan el contractista, en qualitat d’empresari principal, hagi de prendre la iniciativa d’establir els mitjans de coordinació, designarà, com a mitjà preferent, una o més persones encarregades de la coordinació d’activitats preventives.

Haurà de garantir que aquests professionals acreditin una experiència contrastada en el sector de la construcció i disposar, com a mínim, del nivell mitjà de formació, d’acord amb la legislació vigent de seguretat i salut en el treball, o altres formacions específiques que l’habilitin per dur a terme aquesta tasca.

2. En aplicació de l’estudi de seguretat i salut i abans de l’inici de l’obra, haurà de presentar a la direcció facultativa el projecte de seguretat i salut perquè l’aprovi. En cas que el promotor contracti l’execució de l’obra a diversos contractistes, cadascun haurà d’elaborar un projecte de seguretat i salut, que, igualment, hauran de ser aprovats per la direcció facultativa.

3. Rectificar el projecte de seguretat i salut seguint les ordres de la direcció facultativa i executar, durant tota l’obra, les mesures preventives que s’hi estableixin.

4. Fer que les empreses subcontractades s’adhereixin al projecte de seguretat i salut.

5. Atendre, durant l’execució de l’obra, les indicacions i les instruccions de la direcció facultativa i del promotor o del tècnic competent a qui hagi delegat.

6. Complir i fer complir les disposicions del projecte de seguretat i salut, d’aquest Reglament i totes les que, en matèria de seguretat i salut, siguin d’aplicació en el lloc de treball per a les activitats que s’hi duguin a terme.

7. Informar els treballadors dels riscos per a la seguretat i la salut i també de les mesures i les activitats de protecció i de prevenció que afectin l’empresa en general i cada lloc de treball en concret.

8. Organitzar el treball, vetllar per les condicions en què es desenvolupa i disposar i mantenir les instal·lacions, els llocs de treball i els equips en bon estat d’ús, d’ordre i de neteja amb la finalitat d’evitar o de reduir tant com es pugui els riscs per a la seguretat i la salut dels treballadors.

9. Facilitar gratuïtament als treballadors els equips de protecció individual necessaris i adequats per fer la seva feina sense perill i vetllar perquè tot el personal compleixi la normativa de seguretat i utilitzi els mitjans de protecció que l’empresa posa a la seva disposició.

10. Adquirir materials, equips, maquinària, accessoris i vehicles adequats per a les tasques que s’han de dur a terme i mantenir-los equipats amb els elements de protecció i de seguretat.

11. Preveure el manteniment de les màquines, les instal·lacions, el material i les eines de treball, així com el funcionament normal de les instal·lacions sanitàries i dels serveis d’higiene dels treballadors de l’obra.

12. Prohibir l’ocupació dels treballadors en màquines o activitats perilloses si es té coneixement que pateixen mals, dolences, defectes físics o psíquics o que es troben en un estat o una situació que els impedeixi respondre a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius.

13. Recordar les obligacions i els possibles perills mitjançant pictogrames o cartells normalitzats i senyalitzacions col·locats de forma visible als llocs de treball.

14. Complir la normativa de seguretat i de salut en el treball en la contractació d’aprenents i menors.

15. Nomenar el vigilant de seguretat i salut de l’obra.

16. Permetre i facilitar tots els controls i les inspeccions que duguin a terme els serveis tècnics del Govern.

Article 7

El subcontractista

Són obligacions de les empreses subcontractades:

1. Adherir-se al projecte de seguretat i salut redactat per l’empresa contractista i aprovat per la direcció facultativa. En cas que el subcontractista no estigués d’acord amb les mesures adoptades al projecte i en volgués proposar d’altres que s’ajustin més a la seva manera de treballar, hauria de presentar al contractista, per escrit i de forma raonada, els suggeriments i les alternatives que es considerin oportunes.

2. Complir amb les obligacions, en matèria de cooperació i coordinació d’activitats, previstes en la legislació vigent de seguretat i salut en el treball.

230/362

3. Atendre, durant l’execució de l’obra, les indicacions i les instruccions del vigilant de seguretat i salut, de la direcció facultativa i del promotor o del tècnic competent a qui hagi delegat.

4. Complir i fer complir les disposicions del projecte de seguretat i salut d’aquest Reglament i totes les que, en matèria de seguretat i salut, siguin d’aplicació en el lloc de treball per a les activitats que s’hi duguin a terme.

5. Informar els treballadors dels riscos per a la seguretat i la salut, i també de les mesures i les activitats de protecció i prevenció que afectin l’empresa en general i cada lloc de treball en concret.

6. Organitzar el treball, vetllar per les condicions en què es desenvolupa i disposar i mantenir les instal·lacions, els llocs de treball i els equips en bon estat d’ús, d’ordre i de neteja amb la finalitat d’evitar o de reduir tant com es pugui els riscs per a la seguretat i la salut dels treballadors.

7. Facilitar gratuïtament als treballadors els equips de protecció individual necessaris i adequats per fer la seva feina sense perill i vetllar perquè tot el personal compleixi la normativa de seguretat i utilitzi els mitjans de protecció que l’empresa posa a la seva disposició.

8. Adquirir materials, equips, maquinària, accessoris i vehicles adequats per a les tasques que s’han de dur a terme i mantenir-los equipats amb els elements de protecció i seguretat.

9. Preveure el manteniment de les màquines, del material i de les eines de treball, així com el funcionament normal de les instal·lacions sanitàries i dels serveis d’higiene dels treballadors de l’obra.

10. Prohibir l’ocupació dels treballadors en màquines o activitats perilloses si es té coneixement que pateixen mals, dolences, defectes físics o psíquics o que es troben en un estat o una situació que els impedeixi respondre a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius.

11. Recordar les obligacions i els possibles perills mitjançant pictogrames o cartells normalitzats i senyalitzacions col·locats de forma visible als llocs de treball.

12. Complir la normativa de seguretat i de salut en el treball en la contractació d’aprenents i menors i impedir-los que facin servir màquines perilloses i que duguin a terme activitats poc segures.

Article 8

El treballador

Són obligacions dels treballadors:

1. Dur a terme les tasques encomanades amb responsabilitat i diligència.

2. Informar-se i observar les mesures de prevenció dels riscos professionals i cooperar en la seva prevenció, complint fidelment els preceptes que conté el projecte de seguretat i salut, en aquest Reglament o, si és el cas, les ordres i les instruccions dels seus superiors, del vigilant de seguretat i salut o dels serveis tècnics del Govern.

3. Atendre les ensenyances o les indicacions sobre seguretat i salut, salvament i socors que li siguin facilitades.

4. Utilitzar correctament els equips de protecció individual i tenir cura del seu estat i conservació.

5. Inspeccionar, abans de començar la feina, les màquines i les eines que s’han d’utilitzar i, si cal, informar el seu superior o el vigilant de seguretat i salut de les avaries i dels defectes observats.

6. Vigilar i mantenir la higiene personal a fi d’evitar malalties contagioses o molèsties als altres treballadors.

7. No introduir als centres de treball begudes alcohòliques ni drogues tòxiques. Està prohibit presentar-se o romandre al lloc de treball sota els efectes de l’alcohol o de qualsevol altra droga tòxica.

8. En cas de sinistre, cooperar en el salvament dels accidentats en la mesura en què sigui raonablement exigible.

9. Tenir cura de la seva seguretat i salut, així com de les persones que puguin ser afectades pels seus actes i omissions en el treball.

10. Tot treballador pot negar-se a executar un treball si, després de sol·licitar al seu superior immediat els mitjans de protecció de caràcter preceptiu, no se li faciliten. El treballador no pot patir cap perjudici per aquesta raó.

Article 9

El vigilant de seguretat i salut

231/362

1. Sense prejudici de les responsabilitats que, en matèria de seguretat i salut, corresponen al promotor, a la direcció facultativa, al contractista i al subcontractista, d’acord amb els articles precedents, el contractista ha de nomenar un vigilant de seguretat i salut.

2. En cas que el promotor contracti directament diverses empreses, cadascuna haurà de nomenar un vigilant de seguretat. La coordinació d’aquests vigilants és responsabilitat del promotor, si està facultat per fer-ho, o del tècnic competent a qui delegui aquesta funció.

3. El vigilant de seguretat i salut ha de tenir experiència contrastada en el sector de la construcció, i disposar, com a mínim, del nivell bàsic de formació regulat per la legislació vigent de seguretat i salut en el treball.

4. El vigilant de seguretat i salut ha de treballar permanentment en l’obra en qüestió. En cas d’obres menors haurà de ser-hi almenys durant les activitats o processos perillosos o amb riscos especials.

5. El vigilant de seguretat i salut ha de vetllar per l’estricte compliment del projecte de seguretat i salut per part de tots els treballadors, de totes les mesures de seguretat necessàries, així com de l’execució de totes les indicacions que pugui rebre del promotor, de la direcció facultativa, dels tècnics de seguretat de la seva empresa o del serveis de prevenció i dels serveis tècnics del Govern.

6. En les obres on, per la seva natura, no sigui necessària la intervenció d’una direcció facultativa, el vigilant de seguretat i salut ha d’ordenar que es prenguin les mesures de prevenció i protecció adequades en cada cas i vetllar pel seu compliment per part de tots els treballadors.

7. Les funcions del vigilant de seguretat i salut són les següents:

a) Examinar les condicions relatives a l’ordre, la neteja, l’ambient, les instal·lacions, les màquines, les eines i els processos laborals, i fer que s’adoptin les mesures correctores que escaiguin.

b) Comunicar als responsables de la seva empresa l’existència dels riscos que puguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors amb l’objectiu que es posin en pràctica les mesures de prevenció o protecció oportunes.

c) Vetllar perquè totes les mesures de seguretat i salut col·lectives es respectin escrupolosament i perquè els treballadors facin ús de tots els elements de protecció individual que l’empresa posa a la seva disposició.

d) Vetllar per tal que a l’obra només hi accedeixin persones autoritzades.

e) Supervisar de forma expressa i personal els riscos que es puguin veure agreujats o modificats, en el desenvolupament del procés o l’activitat, per la concurrència d’operacions que facin necessari el control dels mètodes de treball.

Es controlaran especialment les activitats següents: riscos especialment greus de caiguda d’altura, risc de sepultada o enfonsada, activitats en què s’utilitzin màquines sense la declaració CE de conformitat perquè es van comercialitzar abans de les exigències de la declaració esmentada amb caràcter obligatori i treball en espais confinats.

Article 10

L’estudi de seguretat i salut

1. Tot projecte de construcció haurà de contenir un estudi de seguretat i salut coherent amb el contingut del projecte d’execució de l’obra. Ha d’estar subscrit per un tècnic competent que disposi, com a mínim, del nivell mitjà de formació, d’acord amb la legislació vigent de seguretat i salut en el treball, o altres formacions específiques que l’habilitin per dur a terme aquest estudi.

En el cas de les obres menors en què no sigui exigible l’actuació professional d’un tècnic, no es requereix l’estudi de seguretat i salut.

2. La inclusió d’aquest estudi de seguretat i salut en el projecte d’execució de l’obra serà un requisit necessari per al visat, si escau, a càrrec del col·legi professional corresponent, l’expedició de la llicència urbanística o altres autoritzacions i tràmits per part de l’Administració pública.

3. L’estudi de seguretat i salut preveurà les mesures preventives necessàries i escaients per a la realització de l’obra i contindrà, com a mínim, els documents següents: memòria, plec de condicions particulars, plànols, amidaments i pressupost.

4. El pressupost de l’estudi de seguretat i salut haurà d’incorporar-se al pressupost general de l’obra com una unitat independent.

232/362

Article 11

El projecte de seguretat i salut

1. El contractista ha d’elaborar el projecte de seguretat i salut de l’obra i lliurar-lo a la direcció facultativa perquè l’aprovi.

En el cas de les obres menors que no requereixin l’actuació professional d’un tècnic, el paràgraf precedent no serà d’aplicació. En aquests casos n’hi haurà prou amb el respecte necessari de les normes de seguretat i salut en el treball.

2. Aquest projecte ha d’analitzar, estudiar, desenvolupar i complementar les previsions contingudes en l’estudi de seguretat i salut, en funció del sistema d’execució de l’obra que prevegi el contractista. L’ha de redactar un tècnic competent que disposi, com a mínim, del nivell mitjà de formació, d’acord amb la legislació vigent de seguretat i salut en el treball, o altres formacions específiques que l’habilitin per dur a terme aquest projecte, i l’han de signar l’autor, el responsable de l’empresa contractista de l’obra, en senyal de conformitat, i la direcció facultativa, en senyal de validació.

3. El promotor presentarà, si escau i abans de començar l’obra, el projecte de seguretat i salut aprovat per la direcció facultativa. El presentarà al departament de Govern responsable de treball en el tràmit de comunicació de l’inici dels treballs, d’acord amb l’annex 1 d’aquest Reglament.

El departament de Govern responsable de treball lliurarà un rebut de la recepció del projecte i l’inscriurà en el registre corresponent. La inscripció en el registre únicament dóna fe de les mesures de prevenció i de protecció projectades per a l’obra en concret i en cap cas pressuposa l’aprovació per part del Govern de les mesures de protecció i de prevenció projectades.

4. Per garantir la seguretat dels treballadors i de tercers, el projecte de seguretat i salut ha de preveure les mesures de protecció exterior de l’obra, les proteccions col·lectives i individuals que es pensen adoptar a cada treball, així com les instal·lacions previstes per a la higiene i la salut segons aquest Reglament, la legislació vigent al Principat i, subsidiàriament, la normativa de l’OIT.

En el transcurs de l’obra qualsevol proposta de modificació del projecte de seguretat i salut l’ha d’aprovar la direcció facultativa.

5. El projecte de seguretat i salut ha de preveure, com a mínim, i sempre en relació amb l’obra concreta que es vol dur a terme, els aspectes següents: memòria descriptiva, plec de condicions tècniques particulars, plànols i pressupost (annex 3).

6. Un exemplar del projecte de seguretat i salut ha de romandre permanentment a l’obra, a disposició de la direcció facultativa, del vigilant de seguretat, dels serveis tècnics del Govern i de qualsevol empresa o treballador que el vulgui consultar. En cas que es produeixi un canvi en la direcció facultativa s’entendrà, llevat que s’elabori i es registri un projecte nou, que la nova direcció facultativa el valida.

Article 12

El llibre d’obra

1. En totes les obres en les quals sigui obligatòria una direcció facultativa s’ha de formalitzar un llibre d’obra en el qual consti la identificació del promotor, de la direcció facultativa, de l’empresa contractista, dels diversos subcontractistes, del vigilant de seguretat i, si escau, de la persona responsable de la coordinació de les activitats preventives. El llibre d’obra el facilita, si escau, el col·legi professional del representant de la direcció facultativa.

2. La direcció facultativa ha d’anotar al llibre d’obra les ordres, les instruccions i les indicacions oportunes per a la correcta execució del projecte de seguretat i salut, unes ordres que tindran caràcter vinculant i de compliment obligat. També s’han d’anotar els incidents sobrevinguts en el transcurs dels treballs i qualsevol modificació d’importància del projecte de seguretat i salut inicial.

La direcció facultativa també haurà d’anotar les observacions que considerin oportunes els contractistes i els subcontractistes, tot i que aquestes anotacions no seran vinculants i la seva anotació al llibre d’obra no pressuposa l’acord del propietari ni de la direcció facultativa.

3. El llibre d’obra ha de romandre sempre al centre de treball i ha d’estar a disposició dels diversos serveis tècnics del Govern.

233/362

4. Tots els fulls del llibre d’obra han de disposar d’original i dues còpies. La primera còpia es lliura al contractista de l’obra, la segona és per a la direcció facultativa i l’original es deixa al llibre. Tots els fulls del llibre d’obra han d’estar numerats de forma correlativa.

Capítol segon. Protecció exterior

Article 13


1. L’obra ha de romandre correctament tancada o senyalitzada a fi d’evitar l’entrada de qualsevol persona aliena als treballs.

2. S’han de preveure, sempre que sigui possible, portes d’accés independents per a vehicles i treballadors. Les portes han de ser de material resistent i s’han de poder tancar amb clau.

3. S’ha de col·locar un rètol, amb text i pictogrames, que prohibeixi l’accés a l’obra de persones alienes, així com també altres elements de senyalització (prohibició, obligació i perill) adequats a les característiques de l’obra.

4. S’han de preveure, d’acord amb les normes per a la senyalització temporal d’obres o obstacles en vies públiques de la Llei del Codi de la circulació vigent i la normativa específica de les diverses corporacions locals, totes les mesures per protegir els vianants i els vehicles.

5. En qualsevol cas cal prendre les mesures de protecció següents:

a) Cal protegir les persones i els vehicles que transitin pel perímetre de l’obra. Amb aquesta finalitat, s’ha de col·locar en tot el perímetre públic de la construcció una visera o una marquesina d’amplada suficient. La visera o la marquesina pot ser metàl·lica o de fusta i ha de tenir una resistència suficient en relació amb els materials que li puguin caure. S’ha d’instal·lar en combinació amb una xarxa tipus “mosquitera” en tota l’altura d’edifici, fixada per l’extrem inferior a la mateixa marquesina, amb la finalitat de poder recollir qualsevol caiguda d’objectes des de nivells superiors.

b) Quan es disposin, prèvia autorització administrativa, bastides en la voravia, cal prendre les mesures necessàries per impedir qualsevol perill o molèstia als vianants. A aquest efecte, o bé s’ha d’habilitar un pas per sota de les bastides, i en aquest cas la plataforma inferior de la bastida ha d’estar totalment impermeabilitzada per evitar filtracions de líquids, o bé s’ha d’habilitar un pas extern, paral·lel a la bastida, que protegeixi dels vehicles que circulen per la via pública.

c) Tot el perímetre exterior de les bastides, i en tota la seva altura, ha d’estar recobert d’una xarxa o d’una malla fina de quadrícula petita que impedeixi que pugui caure a l’exterior de les bastides qualsevol objecte o material.

d) Les bastides, quan estiguin situades sobre una via pública o en un lloc de pas de vianants, han d’estar degudament senyalitzades i il·luminades.

e) S’han de prendre les mesures necessàries perquè els vianants disposin d’un pas suficientment ample, que no sigui inferior a un metre, i sense obstacles de cap mena, i que estigui protegit contra els perills de l’obra i la circulació de vehicles.

f) S’ha de tancar obligatòriament el recinte de l’obra que confronti amb la via pública amb una tanca d’una altura superior o igual a 2 m. Si aquesta tanca obstaculitza el pas dels vianants o dels vehicles, ha d’estar senyalitzada adequadament.

g) En els treballs de demolició d’edificacions s’ha d’instal·lar una protecció en tot el perímetre de la façana amb teles de material plàstic amb resistència suficient, malles d’alta densitat o lones adequades que protegeixin contra la pols.

La runa s’haurà de regar periòdicament per evitar l’emissió de pols. S’han d’extremar les precaucions per tal que aquesta operació no afecti la instal·lació elèctrica existent.

h) S’han de localitzar i protegir tots els serveis públics que puguin ser afectats pels treballs: canalització d’aigua, gas, llum, telèfons, clavegueres, boques d’incendi, fanals, semàfors o qualsevol altre element del mobiliari urbà.

i) S’ha d’avisar convenientment els usuaris de la via pública de la sortida de vehicles del recinte de l’obra si en dur a terme aquesta maniobra s’interfereix la circulació rodada o de vianants.

j) Es prohibeix que les càrregues de les grues volin per sobre de la via pública. Si això no és possible s’han d’instal·lar plataformes metàl·liques o de fusta prou resistents per evitar la caiguda de la càrrega a la via pública.

234/362

k) En les operacions de descàrrega de formigó amb camions formigonera o bombes de formigonar, es prendran les mesures escaients per evitar la projecció d’esquitxos o els vessaments a la via pública.

Capítol tercer. Protecció col·lectiva

Article 14


1. Quan el personal treballa o ha de circular a una altura superior als 2 m cal prendre mesures de protecció col·lectives que impedeixin o que limitin la caiguda dels treballadors al buit.

2. En totes les obertures de l’obra, siguin exteriors o interiors, on es presenti un risc de caiguda al buit de més de 2 m, s’hi han d’instal·lar baranes de protecció, xarxes de protecció o de prevenció, plataformes, marquesines, bastides o altres mitjans que impedeixin o que limitin les caigudes.

3. En altres casos es donarà prioritat a l’ús de plataformes elevadores mecàniques.

4. Les obertures a terra o en forjats on pugui haver risc de caiguda hauran d’estar protegides amb cobertes fixes, llises, situades arran de terra, prou sòlides per poder-hi caminar per sobre i, si és necessari, per aguantar el pas de vehicles.

5. Si per les necessitats d’un treball específic s’han de retirar provisionalment les proteccions col·lectives ja instal·lades, els treballadors han de fer ús dels mitjans de protecció individual previstos en aquest Reglament.

6. Qualsevol protecció col·lectiva que es retiri provisionalment s’ha d’instal·lar una altra vegada tan bon punt finalitzin els treballs pels quals ha estat retirada.

7. La retirada definitiva dels sistemes de protecció exterior –xarxes de protecció, marquesines, etc.– ha de ser simultània a la instal·lació de baranes de protecció, xarxes de prevenció o tancaments definitius, de manera que s’eviti en tot moment l’existència d’obertures sense protegir.

8. La instal·lació, la modificació i la retirada de les proteccions col·lectives anticaiguda s’haurà de dur a terme utilitzant els mitjans de protecció individual necessaris.

Article 15

Baranes de protecció

1. Les baranes poden ser de fusta o metàl·liques. Han d’estar formades per un passamà col·locat a una altura entre 0,95 m i 1,15 m, una protecció intermèdia i un sòcol d’una altura mínima de 15 cm. Han de disposar de prou elements verticals o muntants per assegurar l’estabilitat i la resistència adequades.

2. També poden estar confeccionades amb barrots rígids verticals separats d’un màxim de 15 cm. En aquest supòsit s’ha d’instal·lar també un sòcol de 15 cm d’altura i, si escau, un llistó a la part superior dels barrots.

3. Els passamans, les proteccions intermèdies i els sòcols han d’estar fixats a la part interna dels muntants per evitar qualsevol risc de moviment cap a l’exterior.

4. Es poden substituir les baranes per xarxes tipus tennis o malla de poliamida, a una altura d’entre 1 m i 1,15 m, perfectament tibades amb dos cables per fer les funcions de passamà i de sòcol.

5. Les baranes, les xarxes de tipus tennis i la malla de poliamida han d’estar fixades sòlidament i han de tenir la resistència necessària per suportar la pressió a què poden estar sotmeses.

6. El material que s’utilitzi per a la confecció de baranes no ha de poder provocar talls, punxades o enganxades. En cas contrari s’ha de protegir adequadament.

Article 16

Xarxes

1. Les xarxes s’han d’emmagatzemar en un lloc fresc, sec i ben ventilat, s’han de conservar en bon estat i s’han de substituir si s’observa qualsevol desperfecte que en pugui fer minvar la resistència.

2. Si s’efectuen treballs de soldadura propers a la posició de les xarxes s’ha de vigilar especialment la protecció contra possibles cremades.

235/362

3. Les xarxes s’han de mantenir sempre netes i, periòdicament, s’han de retirar els objectes i els materials que hi hagin pogut caure.

4. Les xarxes de protecció són les xarxes que limiten la caiguda de persones o d’objectes ja que estan situades al voltant del lloc de treball.

Han de complir amb les prescripcions de seguretat següents:

a) Han de ser prou resistents per poder recollir amb seguretat la caiguda d’una persona al buit des d’una altura màxima de 6 m.

b) Han de penjar de ganxos solidaris a les forques o escaires metàl·lics de suport, que han de quedar fixats sòlidament als forjats.

c) A la part inferior, les xarxes de protecció han de quedar perfectament lligades al mateix forjat.

d) La distància entre les forques o els escaires de suport no pot ser superior a 5 m i la distància entre els diversos punts d’ancoratge de la part inferior de la xarxa al forjat no pot ser superior a 0,5 m.

e) En cas que les forques o els escaires de suport també s’utilitzin per penjar-hi les xarxes tipus “mosquitera” per prevenir projeccions i la caiguda de material petit a la via pública, han de ser prou resistents i la xarxa de protecció s’ha d’instal·lar per dins, mentre que la “mosquitera” quedarà a la banda de fora.

f) Han de tenir una superfície adequada per assegurar una protecció eficaç, de manera que cal: cobrir tots els forats sense deixar cap espai lliure, tenir especialment cura de les cantonades i evitar falses bosses o obertures entre els diversos trams de xarxa.

g) S’han de col·locar fent bossa per tal de retenir la persona accidentada. L’espai existent entre la xarxa i el límit de forjat, en tot el perímetre, ha de quedar lliure de qualsevol material que sobresurti o que pugui interferir la recollida en cas d’una caiguda eventual.

5. Les xarxes de prevenció són les xarxes que impedeixen la caiguda de persones o d’objectes ja que tapen totalment les obertures.

Han de complir amb les prescripcions de seguretat següents:

a) Cal instal·lar-les en vertical a la mateixa planta de treball i han de tancar totalment el perímetre exterior.

b) Han d’estar fixades sòlidament entre dos forjats i oferir la resistència necessària per impedir qualsevol accident.

c) En cas d’obertures interiors –celoberts, forats d’ascensor, forats d’escala,etc.– les xarxes s’han de col·locar horitzontalment a cada planta i han de quedar subjectades al forjat de manera sòlida.

Article 17

Treball en cobertes

1. Atès el perill específic del treball en aquesta fase de l’obra, cal extremar totes les mesures de protecció, tant col·lectives com individuals, establertes en aquest Reglament i, en qualsevol cas, les que s’indiquen en aquest capítol.

2. Sempre que sigui possible, s’ha d’instal·lar en tot el perímetre del llosat una bastida de protecció a sota del ràfec. La plataforma de treball de la bastida ha de tenir una amplada mínima de 60 cm, amb baranes rígides situades a una altura d’entre 1 m i 1,15 m, travesser intermedi i sòcol, com a mínim, de 20 cm d’altura, i han d’estar sòlidament fixades perquè puguin aturar la caiguda d’un treballador.

3. Si no és possible instal·lar bastides de protecció, cal preveure xarxes de protecció a tot el voltant del llosat o un altre dispositiu de protecció col·lectiva d’eficàcia equivalent que impedeixi la caiguda al buit dels treballadors o dels materials.

4. Quan el risc de caiguda d’altura no es pugui protegir amb aquests mitjans, els treballadors hauran d’anar equipats amb equips de protecció individuals anticaiguda adequats.

5. Els treballadors han d’utilitzar botes de treball amb sola antilliscant i casc de seguretat amb barballera perquè quedi fixat al cap.

6. Queda prohibit el treball als llosats mentre hi hagi condicions climatològiques adverses de neu, de gel, de pluja o de vent fort, llevat dels treballs ineludibles o inexcusables, que es podran dur a terme sempre que s’hagin previst dispositius de protecció instal·lats a aquest efecte que garanteixin l’execució d’aquests treballs amb seguretat.

236/362

Capítol quart. Equips de protecció individual

Article 18


1. En les activitats en què les mesures de seguretat col·lectives no garanteixin totalment la seguretat personal dels treballadors, és obligatori l’ús d’equips de protecció individual adequats.

2. Els equips de protecció individuals s’utilitzaran quan els riscos no es puguin evitar o limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o per mesures, mètodes o procediments d’organització de la feina.

3. L’empresari ha de proporcionar gratuïtament als treballadors els equips de protecció individual adequats per a l’exercici de les seves funcions, vetllar perquè estiguin en bon estat i se’n faci ús efectiu quan, pel tipus de feines realitzades, siguin necessaris.

4. L’empresari ha de vetllar per la utilització correcta i efectiva dels mitjans de protecció personal que faciliti als treballadors i els ha de formar i informar, en cas que fos necessari, perquè en puguin fer un ús correcte. Els treballadors estan obligats a utilitzar-los i a fer-ne un bon ús.

Article 19

Roba de protecció

1. La roba de protecció ha de complir, generalment, els requisits següents:

a) El teixit ha de ser lleuger i flexible, que permeti una neteja i una desinfecció fàcil, i ha de ser adequada a les condicions del lloc de treball per evitar riscos de tipus mecànic, químic, biològic i elèctric. Així mateix, i si escau, han de protegir el treballador de la calor, el foc, la intempèrie, les radiacions i l’electricitat estàtica.

b) S’ha d’ajustar bé al cos, sense perjudici de la comoditat i la facilitat de moviments.

c) S’han d’eliminar o reduir els elements addicionals com botons, cordons o mànigues excessivament amples o llargues, per evitar la brutícia i el perill d’enganxar-se.

d) Els treballadors que quedin exposats al risc d’accidents provocats per vehicles i màquines en moviment hauran de fer servir roba de senyalització d’alta visibilitat.

2. La roba de treball –bates, granotes, uniformes, etc.– malgrat que no es puguin considerar com un equip de protecció individual, ha de complir amb les prescripcions previstes en aquest article.

Article 20

Protecció del cap

1. Totes les persones que treballen o romanen a l’interior del recinte de l’obra, encara que sigui per períodes de temps curts, han d’utilitzar obligatòriament el casc de protecció quan duguin a terme una feina concreta en què hi hagi possibilitat de patir una lesió al cap com a conseqüència d’una caiguda, de la caiguda o la projecció de qualsevol eina o objecte, o de cops fortuïts contra objectes o parts de l’obra.

2. També s’ha de fer servir el casc obligatòriament en qualsevol trajecte o desplaçament dins de l’obra.

3. En cas necessari, el casc haurà de poder incorporar altres mitjans de protecció individual complementaris.

4. El casc de protecció ha de reunir les condicions d’ús següents:

a) Ha de ser d’ús personal i s’ha de substituir en cas que hagi sofert un impacte violent encara que no s’hi apreciï cap deteriorament aparent i també per envelliment del casc, en funció del temps que fixi el fabricant i com a màxim cinc anys després de la fabricació.

b) Cal comprovar amb freqüència la neteja i la higiene del casc i també la solidesa de les corretges de subjecció o de l’esmorteïdor interior. No s’hi han d’aplicar pintures, dissolvents, adhesius ni etiquetes autoadhesives, excepte en cas que les instruccions del fabricant indiquin el contrari.

c) En un lloc visible hi ha d’haver gravat el mes i l’any de fabricació i el marcatge CE d’acord amb la norma de fabricació.

Article 21

237/362

Protecció de la vista

1. Quan els treballadors duguin a terme o estiguin exposats a treballs específics que generin la projecció de partícules, de pols i de fum, esquitxos de líquids i radiacions perilloses o enlluernadores, s’han de protegir la vista amb ulleres de seguretat o pantalles.

2. Les ulleres protectores han de ser adequades a l’ús que se’n faci, en funció dels riscos que es puguin presentar en la tasca concreta que s’estigui executant.

3. Les lents de les ulleres de protecció, ja siguin de vidre o de plàstic transparent, han de ser òpticament neutres, sense bombolles, taques ni altres defectes.

4. En cas que el treballador faci servir ulleres graduades, se li ha de proporcionar unes ulleres protectores graduades o unes d’adequades per poder-les col·locar a sobre de les graduades.

Article 22

Protecció de l’oïda

1. Quan el nivell de soroll en un lloc de treball és superior a 80 dB (A) s’han de fer servir obligatòriament dispositius de protecció auditiva, sense perjudici de les mesures de seguretat generals d’aïllament físic i acústic que calgui adoptar, d’acord amb la normativa vigent en matèria de contaminació acústica.

2. Les proteccions auditives poden ser taps o bé proteccions tipus orellera. Són d’ús personal.

3. La protecció dels pavellons auditius s’ha de combinar amb la del cap i la cara, amb els mitjans previstos en aquest Reglament.

Article 23

Protecció de l’aparell respiratori

1. En tots aquells treballs en què hi ha risc per a l’aparell respiratori, l’empresa ha de facilitar els equips protectors adequats.

2. Els equips protectors han de ser d’ús personal, apropiats per als riscos i s’han d’ajustar al contorn facial per tal d’evitar filtracions i malestar al treballador.

3. En cas que els equips protectors resultin insuficients, es facilitaran equips de respiració autònoms o similars que garanteixin l’aportació exterior d’oxigen.

Article 24

Protecció de les extremitats superiors

1. Les mans, els braços i els avantbraços s’han de protegir mitjançant guants, manyoples i mànigues o similars, adequats a la feina que s’ha de dur a terme per tal d’evitar agressions com la dermatosi, talls, esgarrapades, picades o qualsevol altre accident.

2. Poden ser de diversos materials segons la feina que s’ha de fer: cotó o punt, per a feines lleugeres; cuir, per a la manipulació en general; malla metàl·lica, per a manipular xapes que tallin, i lona, per manipular fustes.

3. Els guants han d’arribar almenys fins a l’avantbraç, i no han de fer nosa.

4. En circumstàncies determinades, la protecció es pot limitar als dits o al palmell, i s’utilitzen didals o mànigues. Han de ser d’ús personal, i s’han de guardar secs i nets.

5. Per als treballs amb risc de contacte elèctric s’han d’utilitzar guants dielèctrics, fabricats amb cautxú o matèries plàstiques, que han de portar marcats de forma indeleble el voltatge màxim per al qual han estat fabricats. També es prohibeix l’ús de qualsevol altre tipus de guant que no compleixi aquests requisits.

Article 25

Protecció de les extremitats inferiors

Els treballadors hauran d’utilitzar un calçat apropiat sempre que estiguin exposats a lesions als peus provocades per:

1. Objectes que caiguin o puguin aixafar els peus

238/362

2. Substàncies calentes o corrosives

3. Eines de tall

4. Claus

5. Una humitat excessiva

6. Superfícies relliscoses o cobertes de neu o de gel

7. Contactes elèctrics

Article 26

Sistemes de subjecció i anticaiguda utilitzats en tècniques d’accés i posicionament mitjançant cordes

1. En tot treball que es dugui a terme a més de 2 m d’altura i quan el risc de caiguda no estigui acotat per una protecció col·lectiva adequada, o quan la protecció no sigui suficient, és preceptiu l’ús d’un cinturó de seguretat o d’un arnès, l’elecció del qual es farà depenent de les característiques de la tasca que s’hagi de dur a terme.

2. La constitució de tot cinturó o arnés, així com els accessoris o els elements auxiliars que complementin aquests equips de protecció, ha d’estar preparat perquè, si el treballador que l’utilitza cau, el risc de lesió física sigui mínim.

3. En treballs puntuals, i sempre que l’única protecció de l’operari sigui el cinturó de seguretat o l’arnés, l’operari no pot romandre sol sinó que ha d’anar acompanyat d’un altre treballador.

4. Abans d’utilitzar-los s’han de verificar, almenys visualment, tots els elements constituents, els quals han de portar una etiqueta o similar que indiqui la classe, la llargada, l’any de fabricació i la referència del fabricant. Cal vigilar de manera especial la seguretat del punt d’ancoratge i la seva resistència.

5. En cas que hi hagi la possibilitat de caure, s’ha de controlar el recorregut que es produiria i deixar-lo lliure d’obstacles, tant en moviment vertical com d’oscil·lació. Així mateix, s’han de controlar les condicions de l’entorn perquè el cable o la corda de subjecció no entri en contacte amb arestes vives, cables elèctrics, fonts de calor o qualsevol altra causa que el pugui deteriorar.

6. El cable o la corda per subjectar el cinturó de seguretat o l’arnés ha d’estar sòlidament ancorat a elements fixos o provisionals capaços de resistir esforços violents. Aquest dispositiu ha de poder suportar sense risc una càrrega suspesa mínima de 450 kg i ha de tenir una resistència mínima al trencament de 1.150 kg.

7. Els cinturons, els arnesos i els elements auxiliars s’han de guardar en un lloc fresc, sec i ventilat. No s’han d’exposar a la llum solar directa i s’ha d’evitar el contacte amb qualsevol substància agressiva. Es revisaran, periòdicament, per part d’una persona competent. Tot cinturó o arnés que s’hagi utilitzat en una caiguda es retirarà.

8. Els cinturons de seguretat i els arnesos s’han d’integrar en sistemes de subjecció o de manteniment del lloc de treball i en sistemes anticaiguda, respectivament, per evitar les caigudes al buit o limitar-ne les conseqüències.

9. El cinturó de seguretat s’integra dins d’un sistema de subjecció o de manteniment del lloc de treball, ja que té per objecte mantenir l’usuari en la seva posició sense la possibilitat que caigui al buit.

El sistema està format pel punt d’ancoratge, la subjecció –corda i mosquetó– i el cinturó, i s’utilitza quan el treballador no s’ha de desplaçar o quan els desplaçaments són limitats.

10. L’arnés s’integra dins d’una sistema combinat anticaiguda i subjecció, ja que té per objecte limitar la caiguda del treballador que dugui a terme operacions on pugui quedar suspès.

El sistema ha d’estar format per l’ancoratge, la subjecció –eslinga i dissipador d’energia– i l’arnés. Retindrà l’usuari en la mínima distància possible i sempre d’acord amb les prescripcions establertes pel fabricant de l’equip. Ha de vetllar perquè l’espai lliure que hi ha a sota de l’usuari sigui suficient per no xocar contra cap obstacle en cas que caigués.

S’utilitza quan el treballador ha d’estar suspès per dur a terme treballs determinats, amb la possibilitat d’esforços estàtics, o bé quan el treballador s’ha de desplaçar i hi ha possibilitat de caiguda lliure; és a dir, hi ha la possibilitat d’esforços dinàmics.

11. Un sistema anticaiguda i de subjecció es pot combinar amb altres elements per tal de guanyar llibertat de moviments. Aquests elements poden ser, entre d’altres, línies de vida –cordes o cables fixats a punts d’ancoratge on s’enganxen els dispositius anticaiguda–, eslingues, dispositius anticaiguda per ascensos i descensos, anticaigudes enrotllables amb embragatge de frenada o dissipadors d’energia.

239/362

12. El cinturó de seguretat integrat a l’arnés podrà cobrir els riscos descrits per un sistema combinat d’anticaiguda i de subjecció.

13. La utilització de tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes ha de complir les condicions següents:

a) S’ha de facilitar als treballadors uns arnesos adequats, que hauran d’utilitzar i connectar a la corda de seguretat.

b) En cas que el cinturó o l’arnés sigui l’únic mitjà de protecció previst per dur a terme el treball, s’ha de preveure un segon cable, eslinga o corda de seguretat ancorat a un punt de fixació independent.

El sistema ha de constar, com a mínim, de dues cordes amb subjecció independent: la corda de treball, equipada amb un mecanisme segur d’ascens i descens i d’un sistema de bloqueig automàtic amb la finalitat d’impedir la caiguda en cas que l’usuari perdi el control del seu moviment, i la corda de seguretat, que ha d’estar equipada amb un dispositiu mòbil contra caigudes que segueixi els desplaçaments del treballador.

c) Les eines i els altres accessoris que hagi d’utilitzar el treballador han d’estar subjectes a l’arnès o al seient del treballador, o subjectes per altres mitjans adequats.

d) El treball s’ha de planificar i supervisar correctament, de manera que, en cas d’emergència, es pugui socórrer immediatament el treballador.

e) S’ha d’impartir als treballadors afectats una formació adequada i específica per a les operacions previstes, destinada, en particular, a:

- Les tècniques per a la progressió mitjançant cordes i sobre estructures.

- Els sistemes de subjecció.

- Els sistemes anticaigudes.

- Les normes sobre la cura, el manteniment i la verificació de l’equip de treball i de seguretat.

- Les tècniques de salvament de persones accidentades en suspensió.

- Les mesures de seguretat davant condicions meteorològiques que puguin afectar la seguretat.

- Les tècniques segures de manipulació de càrregues en alçada.

f) En circumstàncies excepcionals en què, tenint en compte l’avaluació del risc i la utilització d’una segona corda faci més perillós el treball, es pot admetre l’ús d’una sola corda, sempre que es justifiquin les raons tècniques que ho motivin i es prenguin les mesures adequades per garantir una bona seguretat.

Capítol cinquè. Treballs d’enderrocament

Article 27


1. Quan s’efectuïn enderrocs s’hauran de determinar les mesures preventives necessàries per garantir la seguretat dels treballadors i de tercers que puguin quedar afectats.

2. El projecte de seguretat i salut ha de contenir el pla d’enderrocament, i ha d’indicar les diverses fases dels treballs i les mesures de seguretat que s’han d’adoptar en funció dels riscos que es volen prevenir.

3. El seguiment de l’enderrocament s’ha de fer de forma acurada respecte el pla establert, sota la supervisió per part de tècnics competents de l’empresa constructora, del vigilant de seguretat i salut i de la direcció facultativa.

4. Els treballadors que executin feines d’enderroc han de ser operaris qualificats i han d’utilitzar el vestuari i els mitjans de protecció individuals adequats per a la feina que estiguin desenvolupant.

5. Sempre que sigui possible, cal evitar treballar a diversos nivells. En cas que es treballi a diversos nivells, s’han de prendre mesures de seguretat necessàries per protegir els operaris que treballen als nivells inferiors.

6. Quan en un treball d’enderrocament hi treballen més de deu operaris, és obligatori un cap d’equip per cada deu treballadors. Quan els treballs necessiten més d’un equip simultani, els caps d’aquests equips han d’estar sota la direcció d’un coordinador.

7. No es poden desenvolupar treballs d’enderroc a una altura superior a 6 m si no hi ha una plataforma de treball des de la qual puguin treballar amb les condicions de resistència, d’estabilitat i de seguretat previstes en aquest Reglament.

240/362

8. Fins als 6 m d’altura aquesta plataforma de treball no ha de ser obligatòria, però els operaris han de treballar obligatòriament amb un mitjà de protecció individual anticaiguda fixat a una zona de subjecció sòlida. No es pot treballar a sobre d’un mur que tingui una amplada inferior a 35 cm.

9. Les parets que s’han d’enderrocar han d’estar netes de fustes, de ferros o de qualsevol altre element que no estigui ben subjecte a la construcció per evitar que puguin sortir projectats i posar en perill els treballadors.

10. Si la demolició d’un edifici es fa amb cables metàl·lics o qualsevol altre sistema de tracció, la zona sobre la qual ha de caure la runa ha d’estar ben delimitada.

11. Es prohibeix llençar runa des de qualsevol nivell de l’edificació. La runa s’ha d’evacuar a través de conductes verticals, que han de reunir les condicions següents:

a) Han d’estar correctament encaixats entre si i units a l’edificació.

b) Hi ha d’haver boques de càrrega a cada planta. Per evitar la caiguda accidental de les persones, cal que tinguin amb una obertura màxima de 50 x 50 cm, o bé cal que estiguin instal·lades a 1 m d’altura, com a mínim.

c) No poden tenir cap discontinuïtat per evitar sortides de pols.

d) L’últim tram ha de transcórrer amb pendent adequada per evitar l’impacte directe de la runa sobre la caixa del camió o bé sobre el contenidor, que han d’estar coberts amb una lona estanca.

e) S’ha de limitar i senyalitzar la zona de l’obra destinada a rebre l’evacuació de la runa, que, a més a més, ha d’estar allunyada dels llocs de pas i ha de ser fàcilment accessible des de qualsevol zona de l’obra.

12. Quan als edificis o a les instal·lacions que s’han d’enderrocar hi hagi materials que continguin amiant, i tenint en compte la seva naturalesa tòxica, s’han de preveure les mesures preventives bàsiques següents:

a) Abans de començar els treballs d’enderrocament s’haurà d’elaborar un pla de treball específic tenint en compte que s’ha d’evitar de trencar-los per no emetre fibres a l’exterior.

b) En el pla de treball específic s’hauran de considerar almenys els factors següents: la natura i la ubicació de l’amiant, la superfície afectada, la durada dels treballs, el nombre de treballadors que hi participaran, els procediments de treball per minimitzar al màxim l’emissió de fibres a l’exterior, l’avaluació i el control de l’ambient de treball, els equips de protecció individual que s’utilitzaran, la protecció exterior, la gestió de residus i la informació als treballadors.

c) Els treballadors ocupats en el desenrunament amb presència d’amiant hauran de fer servir roba de treball adequada i les proteccions necessàries per a les vies respiratòries.

d) En els treballs amb presència d’amiant se seguiran els protocols que s’estableixin reglamentàriament de forma més específica.

Capítol sisè. Excavacions i rases

Article 28


1. El projecte de seguretat i salut ha de preveure les mesures de seguretat necessàries per protegir els treballadors del risc d’esllavissada de les terres o de les parets.

2. També s’haurà de preveure l’existència de serveis, de canalitzacions o de cables subterranis, amb la finalitat de prendre, d’acord amb la reglamentació sobre la matèria, les mesures de seguretat apropiades.

3. A l’hora d’establir el mètode de treball més adequat, cal tenir en compte les possibles variacions en el grau d’estabilitat i la cohesió de les terres, que pot variar com a conseqüència dels fenòmens meteorològics, com la pluja o les glaçades, així com les sobrecàrregues del terreny, tant estàtiques com dinàmiques.

4. El seguiment de l’excavació s’ha de fer de forma acurada, sota la supervisió de tècnics competents de l’empresa constructora, del vigilant de seguretat i salut, de la direcció facultativa i, si escau, de les empreses subministradores en cas que hi hagi serveis. Cal verificar de forma periòdica les condicions de l’apuntalament i les possibles variacions de les condicions del sòl, especialment quan hagi plogut o en cicles de gel-desgel.

5. Els arbres, els blocs de pedra i els materials o els objectes de qualsevol tipus situats a les proximitats del lloc on es du a terme la buidada de terres s’han de retirar, o s’han de prendre les mesures necessàries per mantenir-ne

241/362

l’estabilitat, si hi ha el risc que en el decurs de l’execució dels treballs es puguin desprendre i ocasionar un perill per als treballadors.

6. En cap cas les mesures de protecció per evitar ensulsiades o esllavissades de terres es poden suprimir o reduir si les condicions atmosfèriques han ocasionat una glaçada de les terres.

7. Totes les zones de pas situades a l’interior de l’obra i que es trobin prop de rases, pous o buidades en general han d’estar delimitades correctament i visiblement senyalitzades.

8. S’han de col·locar mesures de protecció a una distància de les vores no inferior a 1 m per al pas de persones i a 2 m per al pas de vehicles, distància que ha d’augmentar a mesura que la cohesió del terreny sigui menor, i sempre que aquesta distància sigui suficient perquè el trànsit de vehicles o de persones no sobrecarregui les parets de la rasa i provoqui despreniments.

9. S’han de preveure els mitjans necessaris que permetin una evacuació ràpida dels treballadors de les rases o de les zones excavades.

10. Els treballs de buidada de terres o de realització de rases que representin un obstacle per a la circulació normal en una via pública s’han de senyalitzar d’acord amb el que preveu la Llei del Codi de la circulació vigent per a la senyalització temporal d’obres o obstacles a les vies públiques. En qualsevol cas s’ha de preveure un pas de vianants no inferior a un metre d’amplada.

Article 29

Rases

1. Si el terreny no ofereix garanties suficients d’estabilitat i cohesió, les rases de més d’1,30 m de profunditat i d’una amplada igual o inferior a les dues terceres parts de la profunditat s’han d’apuntalar o apantallar obligatòriament i de forma adequada si les parets són verticals o sensiblement verticals. Si no es fan aquests apuntalaments s’ha d’excavar el terreny amb el seu talús natural.

2. Qualsevol apuntalament, per senzill que sigui, l’han de supervisar tècnics competents de l’empresa constructora, el vigilant de seguretat i salut de l’obra i la direcció facultativa.

3. Abans de començar cada jornada de feina cal revisar les estrebades o els apuntalaments de les rases.

4. Les mesures de seguretat per evitar esllavissades o ensulsiades de terres en les rases s’han d’instal·lar abans que cap treballador baixi al fons per fer qualsevol treball que no sigui el de la mateixa instal·lació de les proteccions. S’han d’instal·lar a mesura que l’avançament dels treballs ho permeti. No es retiraran mentre hi hagi operaris treballant al fons de la rasa.

5. Amb la finalitat d’evitar la caiguda de materials de desmunt, eines o qualsevol objecte, les rases d’una fondària superior a 1,30 m han d’estar proveïdes d’un sòcol resistent, que sobrepassi el nivell del sòl una altura mínima de 20 cm.

6. Quan dins d’una rasa els treballadors utilitzin eines manuals, com ara pales o pics, s’han de situar a una distància entre ells que eviti qualsevol risc d’accident. Aquesta distància ha de ser, com a mínim, d’un metre.

7. Els materials que resultin de l’excavació i, en general, les eines, els materials o els altres objectes s’han de dipositar a una distància mínima de la meitat de l’altura de la rasa excavada, i com a mínim a 1 m, sempre que això, i en funció de la naturalesa del terreny, no representi una càrrega excessiva que pugui provocar despreniments. Si es pot, únicament s’ocuparà un costat de la rasa.

8. En rases de fondària superior a 1,20 m s’ha d’instal·lar una escala d’accés i de sortida cada 15 metres o fracció. Ha de ser una escala que sobrepassi almenys 1 m el nivell de coronació de la rasa. Així mateix, s’ha de mantenir un operari de retén a l’exterior que podrà actuar com ajudant en el treball i alertar en cas que es produeixi qualsevol emergència.

9. Si els treballadors han de creuar rases d’una amplada superior a 60 cm cal instal·lar passarel·les amb baranes que impedeixin el risc de caiguda.

Capítol setè. Bastides

Article 30


242/362

1. S’entén per bastida tota instal·lació provisional fixa, suspesa o mòbil, que sosté una o diverses plataformes utilitzades per suportar persones o materials, en tot tipus de treballs. Han de reunir totes les condicions de seguretat generals i particulars per a la classe de bastida o plataforma corresponent.

2. Les condicions generals de seguretat són:

a) Els elements i els sistemes d’unió de les diverses peces de la bastida n’han de garantir la funció d’unió i enllaç amb condicions de fixació, solidesa, permanència i estabilitat.

b) Els elements i les peces només es poden utilitzar per a la finalitat per la qual han estat certificades, assajades o previstes pel fabricant.

c) Les dimensions i la qualitat de les diverses peces i dels elements auxiliars d’una bastida han de garantir la resistència suficient a les forces i càrregues que hi puguin concórrer, entre d’altres: el pes dels materials necessaris per al treball, els mecanismes o els mitjans que s’hi col·loquin per exigències de la construcció, les causades per l’acció del vent, la neu i similars, i el pes dels treballadors.

d) La unió entre els elements horitzontals i els verticals s’ha de fer mitjançant dispositius especialment concebuts per a aquest ús i han d’estar fixats de manera que no llisquin sota l’esforç a què poden estar sotmesos.

e) L’estructura ha d’estar formada per tubs d’acer, pintats o galvanitzats, o d’alumini.

f) En els treballs de muntatge i desmuntatge total o parcial de les bastides se seguiran les instruccions d’utilització marcades pel fabricant. En cas que es vulgui utilitzar una bastida en una configuració no estàndard o no prevista pel fabricant, un tècnic amb formació universitària o professional habilitant haurà d’elaborar la nota de càlcul i efectuar els plànols que indiquin com s’ha d’efectuar aquest muntatge. Aquesta documentació haurà de romandre a l’obra.

g) Les bastides les han de muntar, desmuntar o modificar treballadors qualificats, sota la supervisió de tècnics competents de l’empresa muntadora i del vigilant de seguretat i salut de l’obra. S’utilitzaran mitjans de protecció col·lectiva per muntar-les o desmuntar-les, i, quan no es pugui, es faran servir les proteccions individuals escaients.

h) Quan una bastida s’estigui muntant o desmuntant, se n’ha de prohibir l’accés i l’ús al personal que no participi en aquestes tasques.

Si algunes parts d’una bastida no estan llestes per ser utilitzades, en particular durant el muntatge, el desmuntatge o les transformacions, hauran de comptar amb senyals d’advertència de perill general, d’acord amb la normativa vigent, sobre senyalització de seguretat i salut al centre de treball, i delimitades convenientment mitjançant elements físics que impedeixin l’accés a la zona de perill.

i) Les bastides han de tenir un nombre suficient de plataformes de treball que permetin els treballadors desenvolupar les diverses tasques amb seguretat i estabilitat.

j) Les bastides, segons el tipus, han d’estar ancorades convenientment en punts resistents de la construcció.

k) Les bastides no han d’estar sobrecarregades i les càrregues han d’estar repartides uniformement. Han de romandre netes de runa i només s’hi pot emmagatzemar el material estrictament necessari per garantir la continuïtat dels treballs en curs.

l) S’han de prendre les mesures necessàries per evitar els riscos de relliscada en els supòsits de gel o neu.

m) Tots els aparells i els mitjans elevadors instal·lats en les bastides emprats per efectuar l’ascens o el descens dels elements que constitueixen la bastida o els materials que cal utilitzar han de reunir les corresponents condicions de construcció, d’estabilitat i de resistència segons les càrregues que hagin de suportar.

n) Un cop muntada la bastida i abans d’utilitzar-la, la persona amb formació universitària o professional que l’habiliti per fer aquesta tasca ha de fer-ne un reconeixement i comprovar-ne l’estabilitat, el bon estat dels materials emprats en la seva construcció, si és apropiada per a l’ús al qual es destina i si s’hi han instal·lat els dispositius de seguretat necessaris.

o) Els reconeixements i les proves s’han d’efectuar també després d’una interrupció llarga dels treballs, després d’haver suportat condicions climatològiques adverses, i sempre que es dubti de la seguretat de la bastida.

p) Quan el muntatge de la bastida segueixi les instruccions marcades pel fabricant segons una configuració estàndard, aquestes comprovacions les podrà efectuar una persona que disposi del nivell bàsic de formació, d’acord amb la legislació vigent de seguretat i salut en el treball i que disposi d’una experiència certificada per l’empresari en aquesta matèria de més de dos anys.

243/362

q) Les bastides han de guardar les distàncies de seguretat respecte a les canalitzacions o les xarxes elèctriques que es defineixen al capítol catorzè d’aquest Reglament.

r) En el muntatge de qualsevol bastida s’ha de preveure un sistema d’accés a les diverses plataformes de treball que permeti els treballadors utilitzar-les amb comoditat i seguretat.

3. Les plataformes de treball de les bastides han de complir amb les prescripcions de seguretat següents:

a) Els elements o les peces que formen una plataforma de treball han de quedar ben fixats per evitar que es puguin moure, balancejar, relliscar o fer qualsevol moviment perillós. Han de ser de fusta tractada, per protegir-les de la intempèrie, d’acer galvanitzat, de plàstic o d’alumini, de resistència suficient. En tots els casos s’ha d’utilitzar material en bon estat.

b) L’amplada ha de ser la necessària per facilitar el treball, la circulació dels treballadors i un emmagatzematge adequat de les eines i els materials necessaris per al treball. Ha de quedar sempre un passatge de 60 cm lliure de qualsevol obstacle fix o de materials dipositats.

c) Tota plataforma de treball d’una bastida ha de tenir una superfície i un gruix uniformes, sense intervals i antilliscant.

d) Els empalmaments o les unions entre les diverses plataformes d’una mateixa fila s’han d’efectuar sobre travessers, on s’han de fixar. Si la unió s’efectua encavalcant o muntant les plataformes, han d’anar sobreposades en una llargada d’almenys 10 cm d’una banda i l’altra de l’eix del travesser de suport, i el ressalt s’ha de reduir mitjançant la col·locació de peces tallades al bisell per evitar els riscos d’ensopegada.

e) Cap plataforma de treball pot sobrepassar el suport extrem en una distància que excedeixi quatre vegades el seu gruix.

f) L’altura de l’espai lliure per sobre de les plataformes de treball de les bastides ha de ser com a mínim d’1,80 m.

g) Les plataformes de treball o els llocs de treball amb risc de caiguda des d’una altura superior a 2 m s’han de protegir amb baranes en tot el perímetre. Les baranes de les plataformes de treball de les bastides han de reunir les condicions establertes en aquest Reglament.

h) En cap cas es consideraran les diagonals, els tirants i les creus de Sant Andreu com a elements per protegir la caiguda de persones.

i) Les baranes s’han d’instal·lar arran del límit de la plataforma.

j) La distància entre la construcció i la plataforma de treball d’una bastida ha de ser tan reduïda com sigui possible.

Article 31

Bastides fixes

1. Han d’estar sòlidament ancorades a la construcció sempre que la seva altura sigui superior a cinc vegades el costat més curt de la base.

2. La seva altura no ha d’excedir mai el punt més alt d’ancoratge en una distància que pugui afectar-ne l’estabilitat i la resistència.

3. El recolzament de la bastida sobre el terra o el suport es durà a terme mitjançant plaques base o fusos d’anivellació que han de tenir una superfície i un gruix que els permetin resistir la càrrega sense deformar-se.

4. Les plaques base o els fusos d’anivellació han de quedar units al muntant de manera que la càrrega hi quedi centrada.

5. Els muntants de les bastides s’han de recolzar sobre un terra o un suport que sigui resistent a les càrregues a les quals estarà sotmès. Si aquesta resistència és insuficient, cal utilitzar suplements adequats i sòlids per distribuir la càrrega, com taulons o bigues d’acer.

6. Quan dos trams de bastida s’ajunten en l’angle d’una construcció, s’ha d’instal·lar un muntant en la intersecció dels travessers exteriors.

7. Cada escala de mà que posi en comunicació els diversos nivells d’una bastida ha de salvar, com a molt, l’altura entre dos nivells, que com a màxim serà de dos metres. Ha de ser d’una sola peça i ha d’estar sòlidament unida al cos de la bastida.

8. En el supòsit que s’utilitzi l’escala “de gat” de la mateixa estructura, l’accés únicament es pot efectuar per la part interior de la bastida mitjançant la col·locació d’un sistema de trapes situades als extrems de les plataformes que

244/362

facilitin el pas als diversos nivells, trapes que hauran d’estar situades als extrems oposats de plataformes consecutives.

9. Excepcionalment, es podrà adaptar una línia de vida al cos de la bastida i utilitzar un equip de protecció individual anticaiguda durant l’accés, si la separació entre les plataformes és superior als 2 m o es fa per l’exterior de la bastida.

10. Si l’accés a la plataforma d’una bastida metàl·lica es fa des de l’interior de l’edifici, s’han de preveure sistemes d’accés que permetin la comunicació còmoda i segura, sense que en cap cas els treballadors hagin de saltar per accedir-hi.

11. La distància entre la construcció i la plataforma de treball d’una bastida fixa ha de ser tan reduïda com sigui possible. En cas que aquesta distància sigui inferior als 20 cm la barana de protecció interior no és obligatòria.

Article 32

Bastides sobre rodes

1. Només es poden utilitzar sobre superfícies planes i estables.

2. S’han de recolzar sobre una superfície resistent a les càrregues a les quals estarà sotmesa.

3. L’altura de la bastida sobre rodes no pot ser superior a quatre vegades el costat més curt de la base i en cap cas no pot superar els 12 m.

4. Abans d’efectuar qualsevol desplaçament de la bastida, la plataforma ha d’estar lliure de personal, de material i d’equip.

5. Per utilitzar la bastida s’han d’immobilitzar les rodes convenientment.

6. L’accés es durà a terme d’acord amb les prescripcions previstes en aquest Reglament per a les bastides fixes.

Article 33

Bastides volants o suspeses

1. La seva llargada màxima ha de ser de 8 m, a excepció de les bastides motoritzades.

2. Els materials utilitzats com a elements de subjecció i fixació de les bastides, com argolles o bigues, han de ser inalterables quant a resistència i han de quedar ancorats a l’estructura de la construcció.

3. Es prohibeix utilitzar apuntalaments o contrapesos no previstos pel fabricant.

4. Els cables de suspensió han de quedar ancorats als elements de subjecció i col·locats de forma que no puguin relliscar per una forta inclinació o batzegada de la bastida. Han d’estar col·locats en un pla vertical perpendicular al frontal de la construcció, és a dir, no podran treballar mai obliquament.

5. Els cables de suspensió els ha de revisar setmanalment una persona competent d’acord amb els criteris fixats a l’article 41 d’aquest Reglament.

6. Els aparells de maniobra per desplaçar les bastides han de disposar, com a mínim, de dos cables: el cable de treball, del qual penja la bastida, i el cable de seguretat, independent del de treball, amb un fre automàtic que no permeti el descens sense la intervenció d’un treballador. El cable de seguretat ha d’estar contrapesat.

7. S’han d’utilitzar, únicament, els aparells de maniobra dissenyats per al desplaçament de les bastides volants o suspeses.

8. La posició dels elements de subjecció i fixació de les bastides (argolles o bigues) ha de permetre que la plataforma quedi fixada a una distància màxima de 30 cm de la construcció. En el supòsit que els obrers treballin asseguts, la distància màxima pot ser de fins a 45 cm.

9. Les plataformes de treball de les bastides volants han de ser resistents i adequades per suportar els esforços a què hagin d’estar sotmeses.

10. Les plataformes de les bastides volants o suspeses han d’estar equipades amb baranes reglamentàries per tots els costats. Només en cas que els obrers treballin asseguts, la barana interior no serà obligatòria però la plataforma haurà d’estar equipada amb cables o similars que permetin la subjecció del treballador en cas de relliscada.

11. L’ús d’una bastida volant o suspesa ha de respectar les prescripcions de seguretat següents:

a) Per desplaçar-la o per dur a terme qualsevol treball ha d’estar completament plana.

245/362

b) Abans d’utilitzar per primer cop la bastida s’ha de comprovar l’estat mecànic dels sistemes d’elevació i s’ha de fer una prova de càrrega i de funcionament del conjunt a 1 m d’altura. Diàriament es durà a terme una inspecció ocular de l’estat general de la bastida abans d’utilitzar-la.

c) Els treballadors que utilitzin les bastides volants s’han d’equipar de forma permanent amb un arnés de seguretat ancorat en un indret independent de la plataforma de treball i dels elements de subjecció de què disposi.

d) S’han de preveure dispositius adequats per evitar el moviment de la bastida mentre s’hi estigui treballant.

e) Queda terminantment prohibit treballar en una bastida volant en cas de vent fort o de tempesta.

f) Durant el desplaçament de la bastida volant s’ha de vigilar que el tir sigui uniforme, i s’ha de portar a terme per un nombre de treballadors igual als aparells de maniobra que hi hagi.

g) Es prohibeix allargar una bastida volant mitjançant la col·locació de plataformes recolzades en la construcció o en una altra bastida.

h) Es prohibeix muntar una plataforma addicional sobre una plataforma volant o suspesa.

i) Es prohibeix saltar de la bastida a l’interior de l’obra, motiu pel qual caldrà preveure accessos adequats.

j) El material transportat en la plataforma no ha de sobresortir per cap dels seus extrems.

Article 34

Bastides de cavallets i bastides de mènsules

1. Les bastides sobre cavallets no han de tenir una altura superior a 3 m des del sòl.

Es tindrà una cura especial en la protecció perimetral de les bastides de cavallets quan estiguin situades en balcons, prop de la caixa d’ascensor, dels finestrals o d’obertures similars.

2. Els cavallets han de ser rígids i descansar sobre bases fermes i anivellades. Queda prohibit que es recolzin sobre qualsevol altre tipus de bastida.

3. Les mènsules han de ser rígides, estar sòlidament fixades al mur i només es podran utilitzar per a treballs que no necessitin materials o equips de molt pes.

4. La distància màxima entre els cavallets o les mènsules pot ser de fins a 3,5 m, sempre que es garanteixi la resistència de la plataforma de treball.

5. Excepcionalment, les plataformes de treball de les bastides de cavallets es poden conformar amb taulons de fusta no tractada. Aquests taulons han d’estar en bon estat d’ús, sense nusos que en puguin comprometre la resistència, el gruix mínim ha de ser de 7 cm i l’amplada mínima de 20 cm.

Capítol vuitè. Passarel·les, rampes i escales

Article 35


1. Les passarel·les, les rampes i les escales han d’estar:

a) Construïdes sòlidament per suportar les càrregues previstes, sense que s’inclinin, es corbin ni s’esfondrin.

b) Construïdes i conservades de forma que s’evitin els riscos d’ensopegar, de caure o de relliscar.

c) Mantingudes lliures de runa, de materials o de qualsevol mena d’objecte inútil.

2. Les passarel·les, les rampes, les escales i qualsevol instal·lació per on circulin els treballadors i on es presenti un risc de caiguda d’altura superior als 2 m s’han de protegir mitjançant baranes amb les característiques prescrites en aquest Reglament.

3. En tota obra de construcció s’han de construir tan aviat com sigui possible les escales definitives, de conformitat amb les disposicions que preveu aquest Reglament.

Article 36

Passarel·les i rampes

1. Tota passarel·la o rampa ha de complir amb les condicions següents:

246/362

a) Tenir una amplada mínima de 60 cm i una superfície contínua i uniforme.

b) Quan s’utilitzi una passarel·la o una rampa per al transport de materials s’ha de deixar un espai lliure que tingui l’amplada adequada per poder transportar els materials sense treure les baranes.

c) La inclinació màxima de les passarel·les i les rampes no ha de ser superior al 25%. Quan la inclinació faci necessari l’ús de recolzaments suplementaris per als peus, s’han d’utilitzar llistons a mode de graons col·locats a intervals adequats i adaptats a la inclinació.

d) Les passarel·les i les rampes han d’estar anivellades en sentit transversal.

2. Els treballs que es duguin a terme sobre superfícies de material fràgil han de disposar d’un nombre suficient de passarel·les i passos o altres mitjans segurs de treball i pas.

Article 37

Escales

1. Les escales de mà i de tisora han de complir amb les prescripcions de seguretat següents:

a) Han de tenir una llargada suficient per assegurar, en totes les posicions en què s’utilitzin, un bon suport a les mans i als peus. No es faran treballs que impliquin inclinar-se exageradament a causa de la posició de l’escala.

b) No es carregaran objectes de pes superior a 25 kg, i fins i tot de menys pes, si dificulta l’accés correcte per l’escala. Les càrregues no es transportaran a les mans mentre s’efectuï l’ascens o el descens per l’escala.

c) La distància entre els travessers ha de ser constant i com a màxim de 35 cm. S’han de mantenir nets per evitar relliscades.

d) Han d’estar proveïdes d’elements de fixació en funció del terra on s’aguantin, com tacs, puntes de ferro, grapes, topalls o altres mecanismes antilliscants en la base, o de ganxos de subjecció a l’extrem superior.

e) Si no fos possible fixar l’escala per cap dels extrems, una persona hauria de romandre al peu per impedir-ne el lliscament.

f) Les escales no poden descansar sobre materials que es puguin desplaçar o trencar. Ho han de fer sobre una base regular i ferma a fi que s’aguantin sense perill de bolcar o de perdre l’estabilitat.

g) Es prohibeix la utilització d’escales metàl·liques en treballs propers a instal·lacions elèctriques o en aquells que es duguin a terme amb eines elèctriques.

h) És obligatori pujar, baixar i treballar de cara a l’escala. Mai no la poden utilitzar dos treballadors simultàniament.

i) Es prohibeix utilitzar les escales com a passarel·les, muntants de bastida o suports de plataformes de treball.

j) No s’han col·locar les escales enfront de cap porta excepte que s’asseguri que no es podrà obrir.

k) Les escales de mà s’han de revisar periòdicament. No es pot utilitzar cap escala que presenti defectes en l’estructura i que en comprometi l’estabilitat i la resistència.

l) Les escales de mà utilitzades com a mitjà d’accés han de sobrepassar un metre, com a mínim, el nivell més alt on s’hagi d’accedir, o bé s’han d’allargar per un dels muntants fins a l’altura indicada, amb la finalitat que serveixi de suport.

m) Si les escales de mà o de tisora són de fusta, els muntants han de ser resistents, sense nusos o defectes visibles, i tallats longitudinalment a la fibra. Els travessers de fusta han d’estar acoblats o encaixats als muntants, no clavats, i han de ser d’una sola peça. Es prohibeix l’ús d’escales de mà de construcció improvisada.

n) Es prohibeix pintar les escales per evitar que els possibles defectes quedin amagats, llevat que siguin de fusta i es faci amb un vernís transparent.

o) Es prohibeix empalmar dues escales, llevat que l’estructura tingui dispositius especials per a aquesta finalitat.

p) Les escales de mà s’han de col·locar amb la inclinació adient, de manera que formin un angle aproximat de 75º amb l’horitzontal.

q) Si l’escala de mà es recolza enfront d’una superfície de vidre, s’ha de preveure un travesser recolzat pels extrems als punts de resistència adequada. Si el recolzament es fa sobre una superfície arrodonida s’ha d’assegurar l’escala mitjançant un cable o una cadena per evitar que pugui lliscar.

247/362

r) Els treballs a més de 3,5 metres d’altura, des del punt d’operació a terra, que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat del treballador, només s’efectuaran si s’utilitza un equip de protecció individual anticaigudes o s’adopten altres mesures de protecció alternatives.

s) Les escales de tisora estaran dotades de cadenes o de cables per limitar l’obertura quan s’estiguin utilitzant. Es prohibeix col·locar els peus en ambdós costats de l’escala. No es podran utilitzar els últims graons per tal que la mateixa escala limiti el risc de caiguda.

2. Les escales fixes instal·lades a l’exterior hauran de ser d’acer i complir amb les disposicions particulars de les escales de mà. A més:

a) La distància entre els dos muntants ha de ser de 40 cm com a mínim.

b) Sempre que sigui possible han d’estar instal·lades amb un angle de 15º en relació amb la vertical.

c) Hi ha d’haver un espai lliure darrere dels travessers de com a mínim 15 cm.

d) No hi ha d’haver cap obstacle davant de l’escala a menys de 75 cm.

e) A cada costat de l’escala hi ha d’haver un espai lliure de com a mínim 7,5 cm.

f) Els trams no haurien de tenir una longitud superior a 9 m. Si l’escala supera aquesta longitud hi ha d’haver replans per cada 9 m o fracció.

g) En la mesura que sigui possible, s’haurien d’esglaonar els trams.

h) Han de quedar protegides, a partir dels 2 m d’altura, amb cèrcols perimetrals de diàmetre adequat. En cas contrari caldrà utilitzar els equips de protecció individual anticaiguda escaients.

3. Les escales provisionals de graons utilitzades per treballs en curs han de:

a) Tenir una amplada lliure de com a mínim 60 cm.

b) Tenir en els costats oberts baranes segons les condicions establertes en aquest Reglament, si disposen de més de cinc graons.

c) Tenir una elevació vertical ininterrompuda inferior a 3,5 m.

Capítol novè. Maquinària

Article 38


1. Tota la maquinària d’obra en general, com les màquines o els aparells d’elevació, de transport, de càrrega, de moviment de terres i/o similars, i totes les eines mecàniques de mà o petita maquinària auxiliar que s’utilitzen a les obres han de complir amb la reglamentació específica que els sigui d’aplicació i, particularment, disposar, quan escaigui, de la declaració “CE” de conformitat i del marcatge “CE” d’acord amb les directrius de compliment obligat de la Unió Europea.

2. Han de satisfer les condicions generals de fabricació, de solidesa, d’estabilitat i de resistència necessàries per efectuar els treballs per als quals s’han dissenyat i han d’estar proveïdes de mecanismes o dispositius de seguretat per tal d’evitar:

a) La caiguda o el retorn brusc de qualsevol part mòbil de la màquina o, en general, d’avaries de la màquina, dels mecanismes elevadors o del trencament dels cables, les cadenes o qualsevol altre element.

b) La caiguda o l’atrapada de persones i de materials.

c) La posada en funcionament fortuïta.

d) En general, qualsevol accident que puguin patir els treballadors que treballin amb màquines, aparells o eines o que es trobin a prop.

3. En qualsevol cas, tota la maquinària ha de:

a) Estar acuradament mantinguda.

b) Tenir els comandaments nets i els pictogrames d’ús visibles.

c) Disposar del manual d’instruccions. Aquest document ha d’estar a disposició dels treballadors.

4. Queda totalment prohibit:

248/362

a) Deixar una màquina en marxa sense vigilància.

b) Posar en funcionament qualsevol màquina que estigui avariada, que no funcioni correctament, o quan se n’estigui fent el manteniment. S’ha de comunicar mitjançant un cartell que la màquina no està en ús i deixar-la fora de servei.

c) Modificar o manipular les màquines i, sobretot, els elements de seguretat de què disposen.

d) Deixar manipular, conduir o utilitzar qualsevol màquina als menors d’edat. S’exceptuen d’aquesta prohibició els menors en contracte d’aprenentatge o en pràctiques formatives, sempre que aquest lloc de treball hagi estat avaluat i el menor treballi sota la vigilància del responsable de seguretat.

e) Utilitzar qualsevol tipus de màquina, eina o aparell per a treballs diferents dels que preveu el fabricant.

f) Utilitzar maquinària de motor de combustió o que produeixi vapors tòxics o pols en indrets tancats i poc ventilats.

5. El personal que utilitzi la maquinària ha de:

a) Tenir formació, experiència i domini de la màquina que ha d’utilitzar.

b) Ser titular dels carnets professionals de manipulació que s’exigeixen reglamentàriament.

c) Tenir coneixement de la tasca que ha de desenvolupar, de la normativa específica de seguretat de la seva feina i de l’entorn de treball.

d) Fer servir indumentària i equips de protecció personal adequats i, en qualsevol cas, les proteccions individuals previstes pel fabricant.

e) Efectuar les maniobres sempre dins del seu camp de visibilitat. En cas que no sigui possible, cal l’ajuda d’un altre treballador per fer de guia mitjançant senyals visuals o acústics.

f) Llegir i entendre el manual d’instruccions i d’ús del fabricant.

6. Les màquines o els aparells d’elevació, de transport, de càrrega, de moviment de terres o similars han de disposar d’una placa visible on s’indiqui el diagrama de càrregues o la capacitat màxima que es pot transportar.

7. Si es permet el transport de personal, han d’indicar les condicions per fer-ho i les mesures de seguretat que s’han de tenir en consideració.

8. Queda prohibit sobrepassar la capacitat màxima autoritzada i utilitzar la màquina per a funcions diferents per a les quals ha estat dissenyada.

Article 39

Maquinària per a moviments de terra

1. La seguretat en l’execució dels treballs de moviments de terra que s’efectuïn amb maquinària requereixen, a més del bon estat dels ginys, una organització adequada i una senyalització suficient dels treballs, que compleixin les normes de seguretat següents:

a) Delimitar clarament el perímetre de la zona de treball de la màquina o de les zones de trànsit de camions o màquines. En el supòsit que es treballi de nit, la senyalització ha de ser reflectant. Els treballs en una via pública se senyalitzaran de conformitat amb la Llei del Codi de la circulació vigent.

b) Cap dels treballadors ha d’entrar en el radi d’acció d’una màquina sense que el conductor n’estigui assabentat.

c) Eliminar les interferències amb altres feines que es facin en el mateix nivell o en cotes superiors o inferiors i que puguin quedar afectades per l’actuació de les màquines o dels camions de transport.

d) En les zones de pas de persones o vehicles a nivells diferents dels de l’excavació, cal establir una senyalització que impedeixi passar a zones que, tot i que no estiguin sota l’acció directe de les màquines, es puguin veure afectades per despreniments.

e) En les excavacions, el front d’excavació ha de ser l’adequat a les possibilitats tècniques de la màquina i cal organitzar els fronts de treball de manera que no afectin les línies elèctriques aèries o soterrades, ni les conduccions de gas o altres serveis.

f) Per desplaçar-se sobre un terreny amb pendent, s’haurà d’orientar el braç de la màquina en el sentit descendent i situar la cullera arran de terra. Les culleres de les màquines en repòs han de descansar a terra.

249/362

g) S’organitzaran els treballs de manera que es circuli marxa enrere el mínim temps possible.Quan el conductor no tingui una visibilitat perfecta de la part del darrera del seu giny, ha de dur una senyal acústica que s’ha d’activar automàticament quan es posi la marxa enrere.

h) Tot giny emprat per al moviment de terres ha d’estar equipat amb fars al davant i al darrere, clàxon i retrovisors. En cas que circuli per la via pública, han de complir les prescripcions indicades en la Llei del Codi de circulació vigent.

i) Abans d’iniciar els treballs, cal anivellar la zona i estabilitzar la màquina sobre una superfície que presenti una resistència adequada.

j) Les rampes d’accés a la buidada han d’estar compactades degudament i han de tenir una amplada i un pendent adequats a les màquines que hi han de circular.

k) Quan s’estigui carregant un camió o un vehicle similar, el conductor ha de quedar en una posició de seguretat.

l) En les operacions de càrrega i descàrrega, si hi ha pendent o desnivell, cal que es falquin les rodes posteriors i es limiti la zona d’acostament màxim.

m) El conductor d’un vehicle de transport de terres o material ha de poder controlar la velocitat en qualsevol situació.

n) Aquest tipus de maquinària no es pot utilitzar per transportar o elevar persones, excepte en cas que el fabricant ho autoritzi expressament.

o) No es poden transportar elements solts que puguin caure del vehicle o que tapin la visibilitat del conductor.

p) La incorporació dels vehicles a la via pública s’ha de regular mitjançant un semàfor o el nombre de senyalistes suficient.

Article 40

Aparells d’elevació

1. Els aparells d’elevació mecànica s’han de situar sobre una superfície de suport que presenti una resistència suficient. L’estabilitat dels aparells d’elevació mecànica ha d’estar constantment garantida, fins i tot quan es troben fora de servei.

2. Si l’operador d’un aparell d’elevació no té plena visibilitat sobre tot el recorregut de la càrrega o sobre les maniobres efectuades pels elements mòbils de l’aparell, s’ha de fer ajudar per senyalistes que coneguin els senyals internacionals de guiatge.

3. En cas que un treballador diferent de l’operador de l’aparell d’elevació enganxi o desenganxi les càrregues o els elements auxiliars d’elevació, ha de ser aquest mateix treballador qui indiqui a l’operador de l’aparell d’elevació quan podrà reiniciar les maniobres.

4. Durant l’hissada, el transport i el descens de la càrrega s’ha de:

a) Prendre mesures efectives de subjecció i de protecció per evitar la caiguda, la lliscada, la capgirada, l’enganxada, el xoc o qualsevol moviment perillós de les càrregues que es transporten amb un aparell d’elevació.

b) Comprovar que en la zona de recorregut no hi ha obstacles que surten i amb els quals es pot enganxar la càrrega.

c) Quan hi hagi risc d’enganxada, les càrregues constituïdes per materials de dimensions llargues han de ser guiades a distància durant el desplaçament i han de ser sòlidament lligades per evitar que llisquin.

d) Els materials de petites dimensions només es poden transportar mitjançant cistelles, gàbies o receptacles similars que impedeixin eficaçment que els materials caiguin.

e) Els conductors d’aparells d’elevació i el personal que participi en les operacions de càrrega i descàrrega han d’estar convenientment protegits contra una caiguda eventual de material.

5. Quan un aparell d’elevació s’aixequi a prop d’una construcció sobre la qual hi ha obrers treballant, la distància entre les parts mòbils de l’aparell i l’última planta ha de ser com a mínim de 2 m. Si la càrrega passa a menys de 2,5 m és obligatori dirigir l’operació i advertir els altres treballadors de l’aproximació de les càrregues.

6. Per al transport i l’elevació del personal es prohibeix la utilització d’aparells que no siguin els que han estat especialment concebuts per a aquesta finalitat.

250/362

7. Els aparells d’elevació destinats específicament al transport de persones han de reunir les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

8. Quan les càrregues, en el curs del seu desplaçament, creuin un lloc de passatge, es prendran mesures efectives per prevenir el perill que podria comportar una caiguda eventual.

9. Quan els aparells funcionin sense càrrega, s’ha d’elevar suficientment el ganxo amb la finalitat d’evitar qualsevol risc de topada amb persones o objectes.

10. Si la càrrega ha de sobrevolar la via pública s’han de crear passadissos protegits, en tota la zona de recorregut, per al pas de persones i vehicles.

11. Les politges dels aparells d’elevació que siguin accessibles amb la mà han d’estar proveïdes d’un dispositiu de protecció que impedeixi el contacte de la mà amb el cable, i d’un agafador per poder-les desplaçar.

12. El conductor d’un aparell d’elevació mecànica, abans d’iniciar el treball, ha de revisar tots els elements de l’aparell sotmesos a un esforç: el funcionament en general de l’aparell, els cables, els frens i els mecanismes d’hissada, així com els sistemes de comandament.

13. Quan no es puguin controlar les càrregues a causa de la velocitat del vent, s’han d’interrompre els treballs.

14. Es prohibeix la permanència de qualsevol treballador en la vertical de la càrrega suspesa d’un aparell d’elevació durant tot el seu desplaçament.

15. Es prohibeix que el conductor de la grua faci sobrevolar la càrrega per sobre dels treballadors.

16. No es deixarà mai una càrrega penjada de la grua sense vigilància. Una vegada es finalitzin els treballs, no es poden deixar les càrregues suspeses d’un aparell d’elevació a excepció del contrapès dissenyat a aquest efecte.

17. Es prohibeix transportar amb un aparell elevador qualsevol càrrega que quedi enganxada en punts o elements de resistència dubtosa.

18. La instal·lació, la utilització i les inspeccions dels diversos aparells elevadors es faran d’acord amb la reglamentació vigent. La documentació que s’elabori ha de romandre a l’obra i ha d’estar a disposició dels tècnics o els serveis d’inspecció.

19. Els treballs de conservació i manteniment els efectuaran operaris especialitzats, i sempre amb l’aparell aturat i en posició de seguretat.

20. En cas que s’hagin muntat o desmuntat elements de l’aparell d’elevació, s’ha d’efectuar un assaig previ per verificar que tots els elements de seguretat funcionen. Queda prohibit qualsevol canvi o modificació que no hagi estat autoritzat pel fabricant.

21. Quan sigui obligatori, el conductor d’un aparell elevador ha ser titular d’un carnet que acrediti la seva capacitat. En cas contrari, ha de poder justificar una formació teòrica i pràctica per poder dur a terme aquesta funció.

22. Durant l’ús d’un aparell elevador queda prohibit:

a) Efectuar maniobres simultànies.

b) Que el conductor de l’aparell elevador efectuï cap altra tasca a l’obra mentre estigui conduint el giny.

c) Utilitzar qualsevol aparell d’elevació per elevar obliquament, arrossegar o estirar elements enganxats.

d) Balancejar una càrrega penjada d’un aparell elevador.

23. Quan dos o més aparells elevadors s’envaeixin mútuament el radi d’acció es prendran mesures per evitar xocs de les càrregues o dels aparells.

24. Es prohibeix utilitzar dos o més aparells elevadors per aixecar una mateixa càrrega.

En cas que, excepcionalment, s’haguessin d’utilitzar dues grues per aixecar una mateixa càrrega, un tècnic competent haurà d’efectuar una nota de càlcul, redactar un procediment i controlar-ne el compliment, personalment o mitjançant una persona delegada, quan es duguin a terme els treballs.

25. En l’ús de grues torre es compliran les mesures de seguretat següents:

a) Es prohibeix afegir veles o cartells a les estructures de les grues torres, ja que aquests elements poden comprometre l’estabilitat de l’aparell. Sempre s’ha de fer d’acord amb les previsions del fabricant.

b) Els contrapesos utilitzats en aquests aparells d’elevació han d’haver estat concebuts per a aquest propòsit i han de portar indicat de forma clara el seu pes.

c) Es prohibeix utilitzar contrapesos de fortuna com les caixes de sorra.

251/362

d) Per als treballs de muntatge i desmuntatge d’una grua torre desmuntable s’han de seguir les prescripcions de muntatge del fabricant i els equips de protecció que s’indiquin.

e) Els operaris que efectuïn el muntatge i el desmuntatge d’una grua torre desmuntable han d’utilitzar un equip de protecció personal anticaiguda subjectat a l’estructura, han de dur casc amb barbellera, calçat antilliscant i roba ajustada al cos i a les extremitats. Ha de ser personal experimentat i format per a aquest treball. Es prohibeix aquest tipus de treball als menors d’edat.

f) Les grues torre, en acabar la jornada laboral o en cas que no s’utilitzin durant cert temps dins de la jornada laboral, es deixaran en posició de penell, amb el carro proper a la torre i el ganxo elevat.

26. En l’ús de grues automòbils i plomes muntades sobre camions, s’han de complir les mesures de seguretat següents:

a) Les grues automòbils i les plomes muntades sobre camions s’han d’utilitzar segons les prescripcions del fabricant.

b) El terreny de suport ha de ser suficientment resistent i els gats estabilitzadors han de reposar perfectament a terra.

c) S’ha d’anivellar la màquina abans d’utilitzar-la.

d) Tots els estabilitzadors han d’estar completament estirats.

27. Els muntacàrregues i els cabrestants mecànics o manuals s’han d’utilitzar seguint les normes següents:

a) No s’han d’instal·lar en una zona de pas de personal o de pas de maquinària.

b) S’han de tancar els accessos al muntacàrregues, tant a les plantes com a la base de l’estructura, per tal d’impedir l’accés accidental del personal que treballi a l’obra.

c) Els cabrestants elèctrics s’han d’ancorar i travar eficaçment a les parts més sòlides de l’edifici per evitar el risc de desplom. Es prohibeix la subjecció mitjançant contrapesos.

d) Els operaris que intervinguin en les operacions de càrrega i descàrrega han d’estar eficaçment protegits contra una caiguda de material eventual o, si escau, contra la seva pròpia caiguda al buit.

e) No es podran elevar càrregues de més de 25 kg amb aparells d’elevació manuals.

f) Es prohibeix terminantment elevar persones amb aquests aparells.

Article 41

Mitjans auxiliars utilitzats amb els aparells d’elevació

1. Els cables, les cadenes, les cordes, les eslingues i qualsevol element auxiliar utilitzat per al transport de material o eines han de tenir les mides i la qualitat necessària per garantir la resistència suficient als diversos esforços i càrregues a què estiguin sotmesos.

2. Abans d’utilitzar qualsevol accessori per elevar material, cal assegurar-se del pes de la càrrega i utilitzar, en conseqüència, un element amb capacitat superior al pes de la càrrega que es vol elevar.

3. No s’han de desplaçar les càrregues arrossegant-les damunt d’eslingues, cordes, cadenes o cables.

4. Els cables, les cordes, les cadenes de càrrega i les eslingues no poden entrar en contacte directe amb angles, cantells o arestes tallants. En cas que sigui inevitable el contacte, cal preveure dispositius de protecció que limitin el risc de desgast.

5. Cal emmagatzemar els cables, les cordes, les cadenes de càrrega i les eslingues per protegir-los de la intempèrie, dels rosegadors, de l’aigua, de la humitat i de qualsevol contacte amb matèries corrosives o de qualsevol altra naturalesa que en pugui disminuir la resistència.

6. La reparació, l’empalmament, l’allargament o qualsevol altra modificació de cordes, cadenes, cables, sirgues, i de tot element auxiliar que pugui ser utilitzat per transportar eines o material, les ha de dur a terme personal especialitzat.

7. Només es podran modificar o reparar si el fabricant ho preveu, i es podran reutilitzar sempre que ofereixin les mateixes garanties de solidesa i resistència.

8. Les eslingues tèxtils o similars han de dur i conservar una etiqueta d’identificació on s’indiqui la data de fabricació, la data de caducitat i els pesos màxims admissibles segons l’ús que se’n fa.

252/362

9. No es pot utilitzar una eslinga tèxtil o similar si està malmesa, desgastada, foradada, bruta de greix o de qualsevol altre líquid orgànic, corrosiu o susceptible de debilitar-ne la resistència.

10. Les cordes han d’estar en perfecte estat i s’han de canviar regularment, tenint en compte la vida útil prevista pel fabricant.

11. No s’utilitzarà cap corda malmesa desgastada, bruta de greix o de qualsevol altre líquid orgànic, corrosiu o susceptible de debilitar-ne la resistència. S’evitarà mullar-les i no es deixaran a la intempèrie. Es recolliran al final de cada jornada laboral.

12. Les cadenes han d’estar en perfecte estat, sense cap deformació ni desgast de les anelles que la formen. Si qualsevol d’aquestes anelles s’estira més d’un 5% de la seva llargada original, s’ha de canviar la cadena.

13. S’evitarà de tirar a terra les cadenes, encara que sigui a poca altura.

14. Es prohibeix fer nusos amb les cadenes.

15. Els cables no es podran utilitzar si presenten deformacions, desgast, nusos, desfilaments o fils trencats.

16. Cal inspeccionar periòdicament el nombre de fils trencats de cables metàl·lics, cordes i eslingues i s’han de rebutjar tots els que no ofereixin garanties totals de seguretat.

17. S’utilitzaran cables amb un coeficient de seguretat suficient, d’acord amb les condicions de treball.

18. Els cables s’hauran de lubricar periòdicament.

19. Els elements auxiliars que es transporten amb un aparell elevador,com el cubilot, la forquilla elevadora o la gàbia, han de dur indicada la capacitat màxima i han d’estar en bon estat, sense cap tipus de deformació, desgast, oxidació o qualsevol altra deficiència que comprometi la resistència mecànica de l’element.

20. Els ganxos de suspensió ha d’estar proveïts dels mecanismes de seguretat necessaris que impedeixin la caiguda accidental de la càrrega.

21. Es prohibeix fer servir un ganxo obert, deformat o que no incorpori la balda de seguretat.

22 S’han de preveure mesures de seguretat efectives per evitar que els treballadors ocupats en les operacions de càrrega i descàrrega del material subministrat amb un aparell d’elevació s’aboquin al buit per estirar la càrrega.

23. En cas d’utilitzar plataformes de descàrrega:

a) Han d’estar fixades sòlidament.

b) Han d’indicar clarament el pes màxim que poden suportar i preveure baranes als laterals i al frontal.

c) El personal que hi operi ha d’utilitzar un cinturó de seguretat ancorat a un element rígid de l’edificació.

Article 42

Petita maquinària auxiliar i eines mecàniques de mà

1. Han d’estar en bon estat d’ús i conservació, sense cap manipulació ni supressió dels elements de seguretat originals.

2. S’ha de vetllar per mantenir-les, calibrar-les i ajustar-les en funció de les indicacions que es donen al manual d’instruccions del fabricant.

3. Han de disposar de presa de terra per eliminar el risc de contacte elèctric indirecte o bé de doble aïllament elèctric.

4. Totes les connexions, els borns i els conductors elèctrics que arribin al motor de la màquina han d’estar totalment protegits per garantir que sigui impossible el contacte elèctric directe.

5. Els cables d’alimentació elèctrica, les caixes de connexions i els interruptors d’engegada han de tenir un grau d’aïllament adequat en funció de l’ambient en què s’utilitzen.

6. S’han d’utilitzar obligatòriament els equips de protecció individual que requereix el fabricant.

7. Cal dur roba ben ajustada, i no fer servir anells, cadenes ni res que pugui comportar la possibilitat d’una enganxada o d’una atrapada.

Capítol desè. Estructures de formigó armat

253/362

Article 43

Encofrats i apuntalaments

1. Els encofrats s’han de muntar, desmuntar i inspeccionar per part de personal competent i experimentat.

2. Tots els components dels puntals han de ser originals. S’han de recolzar sobre bases de resistència adequada, de manera que se’n garanteixi en tot moment l’estabilitat.

3. Es prohibeix la superposició de puntals a un nivell diferent.

4. Els cindris s’han de muntar a partir d’una nota de càlcul efectuada per un tècnic competent. Si el muntatge comporta que es treballi a més de 2 metres d’altura, s’han de preveure els mitjans de protecció individuals anticaiguda més adequats.

5. Un cop desapuntalat, l’encofrat s’ha de desmuntar íntegrament.

Capítol onzè. Soldadura

Article 44


1. La roba utilitzada pels soldadors no ha de tenir greixos ni líquids inflamables.

2. En cas de soldadura autògena s’han de preveure les mesures de seguretat següents:

a) S’ha de col·locar un sistema antiretorn de flama a les mànegues que alimentin el bufador.

b) Els manòmetres i els manoreductors de les ampolles han de funcionar perfectament.

c) Les mànegues s’han de mantenir en bon estat d’ús, lliures de fissures o de talls. Cal controlar la data de caducitat.

d) Les mànegues han de respectar el codi de colors universalment reconegut i les connexions s’han d’efectuar amb accessoris normalitzats.

e) Les ampolles s’han de tancar sempre que s’efectuï algun tipus de manipulació de l’equip de soldadura.

f) Els locals on s’utilitzi aquest tipus de soldadura han d’estar ben ventilats.

g) Les ampolles de gas s’han d’utilitzar i emmagatzemar sempre dretes. Es transportaran i s’utilitzaran fixades damunt d’un carro que permeti poder moure-les de lloc ràpidament en cas de perill.

3. En cas d’utilitzar la soldadura elèctrica, el retorn ha d’estar sempre connectat a la peça que s’està soldant. S’ha de vetllar perquè els cables no es deteriorin.

Capítol dotzè. Manipulació de materials

Article 45

Aixecament i transport manual de càrregues

1. Sempre que sigui possible i oportú s’hauran de preveure dispositius mecànics per aixecar i transportar càrregues.

2. Els treballadors que sovint manipulin càrregues han d’estar informats sobre la manera d’aixecar-les i transportar-les sense perill.

3. L’esforç necessari per aixecar una càrrega l’haurien de suportar les cames, no pas l’esquena. No s’han d’aixecar càrregues pesades per damunt de la cintura.

4. Els treballadors no han d’aixecar, transportar ni desplaçar una càrrega que, a causa del pes, en pugui comprometre la salut i la seguretat.

5. Els pesos màxims admissibles són de 25 kg per a homes adults i de 15 kg per a dones adultes. En el cas dels menors d’edat, els màxims queden limitats a 15 kg per als nois i a 12 per a les noies. Les dones embarassades i els menors de 14 i 15 anys no han d’aixecar pesos.

254/362

Aquests màxims es fixen en condicions de treball ocasional i per part d’operaris sense tècnica. Per a tasques específiques de transport de càrregues que facin els adults entrenats s’ha de determinar la quantitat màxima que poden transportar (kg/min) en funció de la distància de transport i de les condicions generals d’execució de la tasca.

6. Si es transporta algun element entre dues persones, han d’anar tots dos del mateix costat i el moviment de la càrrega ha de ser simultani. El treballador que va a la part del darrere ha d’indicar al del davant els moviments que s’han de fer. En creuar un pendent, els treballadors s’han de col·locar del costat ascendent en relació amb la càrrega.

7. En cas que s’hagi de transportar algun element llarg, s’ha de carregar pel centre de gravetat i la punta que queda al davant ha d’estar apuntant a terra. Els girs es faran lentament, vetllant de no donar cops.

8. L’abassegament i l’apilament de material o eines s’ha d’efectuar sempre en un indret segur, i s’ha de preveure espai suficient per poder circular pel voltant. S’organitzarà l’abassegament de forma que sigui senzill l’accés a tots els elements abassegats.

9. Les piles de material s’han de fer o desfer de manera que cap persona es pugui lesionar per la caiguda, el rodament, el bolcament o la ruptura dels materials. S’han de desfer ordenadament des de la part superior i no s’han d’estirar els materials que es trobin a sota.

10. Els treballadors ocupats de fer o desfer piles de materials haurien de romandre sempre a la vista d’altres treballadors. Les persones no ocupades directament d’aquestes tasques haurien de romandre al marge de la zona on s’efectuen.

11. En cas d’abassegar material de forma cilíndrica o esfèrica, s’ha de vetllar per falcar-lo i que no rodi.

Capítol tretzè. Substàncies perilloses

Article 46


1. S’entén com a substància perillosa qualsevol gas líquid o sòlid que sigui tòxic, nociu, inflamable, explosiu, corrosiu o irritant, que presenti riscs biològics o que emeti radiacions ionitzants o perilloses.

2. Els treballs en presència de substàncies perilloses s’han d’efectuar sempre com a mínim en grups de dos treballadors, que hauran d’estar informats de les seves propietats.

3. S’ha de preveure un pla d’emergència, en funció de les fitxes de seguretat i característiques del fabricant de la substància, que indiqui com s’ha d’actuar en cas d’accident per inhalació o contacte amb aquests productes perillosos.

4. Es prohibeix fumar, beure o menjar en presència de substàncies perilloses. El menjar, la beguda i els estris de cuina o de menjar s’han de mantenir allunyats de les substàncies perilloses. Després d’haver estat en contacte amb substàncies perilloses, cal rentar-se, sobretot les mans i la cara, abans de beure, menjar o fumar.

5. L’abassegament de substàncies perilloses s’ha d’efectuar sempre en locals previstos com a magatzem i s’ha de vetllar perquè hi hagi compatibilitat entre tots els productes que s’hi guarden.

6. S’ha d’indicar, a la porta del local la presència d’aquests productes i els riscs que comporten.

7. Les instal·lacions han d’estar preparades per a l’abassegament d’aquestes substàncies, especialment en relació amb la seguretat contra incendi i la instal·lació elèctrica, i s’han d’aplicar les reglamentacions vigents en cada cas.

Els magatzems on es guardin els líquids perillosos no poden tenir desguassos a terra i han de tenir dipòsits de doble paret o dipòsits de retenció de com a mínim el volum del dipòsit més gran.

8. En cas d’haver d’utilitzar explosius, el transport, la manipulació, l’emmagatzematge i la utilització s’ha de fer segons la reglamentació específica en l’àmbit de la seguretat i la qualitat industrial.

Article 47

Gasos

1. Abans d’entrar a un indret confinat susceptible de tenir acumulació de gasos perillosos, s’ha d’avaluar mitjançant un detector de gasos adient si la concentració de gasos és potencialment perillosa.

255/362

2. En cas que no hi hagi una concentració perillosa de gasos, es podrà treballar sense proteccions individuals. No obstant això, si en el decurs dels treballs hi poden haver concentracions perilloses de gasos, s’han de tenir a l’abast les proteccions adequades. El detector de gasos ha de mesurar permanentment la concentració de gasos i ha d’avisar mitjançant un avís sonor i visual quan aquesta concentració sigui perillosa.

3. En cas que hi hagi una concentració perillosa de gasos, s’han de prendre les mesures de seguretat pertinents:

a) Per a gasos inflamables, no s’han d’utilitzar eines metàl·liques, eines o elements que produeixin flama, ni material elèctric que no sigui antideflagrant.

b) Per a gasos tòxics, irritants, nocius i corrosius, s’ha de fer servir una mascareta de protecció adequada per al gas present o bé utilitzar un equip de respiració autònom. Si és necessari, cal preveure la protecció dels ulls o la pell.

c) Per a gasos asfixiants, s’han d’utilitzar únicament equips de respiració autònoms.

4. Les bombones que contenen gasos s’han d’abassegar sempre verticalment, s’ha de vetllar per tenir-les lluny de flames o de fonts de calor. No s’ha de treure el caputxó de protecció de la clau de pas de la bombona fins que no s’hagi d’utilitzar. En cas que les bombones puguin caure a causa de la seva forma, s’ha de vetllar per mantenir-les dretes.

Article 48

Líquids i sòlids

1. Es prohibeix transvasar els líquids o els sòlids en recipients que continguin restes d’altres productes.

2. El recipient que contingui un producte perillós ha d’estar etiquetat correctament. No s’han de retirar les etiquetes, encara que el recipient estigui buit, fins que no s’hagi netejat i ja no representi cap risc.

3. Abans de reparar qualsevol recipient que hagi contingut algun líquid o sòlid perillós, s’ha de netejar de manera que no representi cap risc.

4. Perquè es protegeixi contra els efectes nocius dels líquids o dels sòlids perillosos, cal avaluar els riscs de forma acurada per poder escollir els equips de protecció més adients. S’han d’utilitzar guants adequats, i si hi ha riscs d’esquitxades s’han de preveure ulleres, pantalles facials o altres elements adequats en funció de les propietats del líquid o del sòlid.

5. Els recipients dels líquids i els sòlids perillosos han de romandre sempre ben tancats, i s’han de deixar oberts el temps just i essencial per al treball que s’ha de dur a terme.

6. Els líquids i els sòlids inflamables o explosius s’han de mantenir lluny de fonts de calor i flames. Es prohibeix totalment utilitzar gasolina com a desengreixant.

Capítol catorzè. Electricitat

Article 49


1. Tots els elements de les instal·lacions elèctriques han de tenir les dimensions i les característiques adequades. Segons les condicions de treball han de garantir la resistència mecànica suficient, han de resistir l’acció de l’aigua, de la pols, així com l’acció dels efectes elèctrics, tèrmics o químics que han de suportar en els treballs de construcció.

2. Els elements de protecció o de control que formen part dels quadres de distribució o transformació han de ser fàcilment accessibles i han d’estar degudament protegits per tal d’evitar contactes perillosos.

3. Es prohibeix:

a) Efectuar connexions trenant els cables entre sí. S’han d’utilitzar connectors normalitzats.

b) Efectuar connexions a la intempèrie sense protecció o protegides deficientment.

c) Introduir als endolls cables nus. S’han d’utilitzar sempre clavilles adequades.

4. El material elèctric emprat ha d’estar en perfecte estat de conservació.

5. Es prohibeix traslladar o dur les eines i estirar-les pel cable d’alimentació. Tampoc es pot desendollar un aparell estirant del cable.

256/362

6. Els cables utilitzats a l’obra han de ser de tensió d’aïllament d’1 KV. En cas que s’hagi efectuat una instal·lació amb canalitzacions tancades, s’ha de tolerar l’ús de cables de tensió d’aïllament de 750 V

7. Es prohibeix deixar per terra cables en zones de pas, tant de persones com de vehicles, en zones on el terra estigui entollat, mullat o damunt de la neu.

8. Els cables es poden soterrar sempre que s’hagin protegit adequadament.

9. És necessari dur a terme el manteniment periòdic de la instal·lació, i s’ha de comprovar que les proteccions segueixen funcionant perfectament i que es canvia el material deteriorat o que no funciona.

10. Es prohibeix, especialment, manipular parts actives sota tensió.

11. Els treballadors especialitzats han de tenir accés als elements de tall de les línies elèctriques. S’ha de vetllar perquè la instal·lació no es pugui posar en tensió per equivocació. La desconnexió i la posada en tensió de la instal·lació l’ha de dur a terme l’encarregat dels treballs.

12. Les reparacions, les modificacions o les ampliacions de les instal·lacions inicialment autoritzades les han de fer instal·ladors autoritzats.

13. En tot allò no expressament previst en aquest Reglament, són d’aplicació les normes nacionals específiques que regulen aquesta matèria.

Article 50

Treballs propers a línies, canalitzacions i instal·lacions elèctriques

1. Les normes d’aquest article són d’aplicació en tots els treballs que es desenvolupin en zones properes a línies, canalitzacions i instal·lacions elèctriques.

2. No es consideren línies, xarxes, canalitzacions i instal·lacions elèctriques les que tinguin tensions nominals inferiors a 50 V en corrent altern o a 75 V en corrent continu.

3. Les línies, les xarxes, les canalitzacions i les instal·lacions elèctriques de tensió nominal superior a 1.000 V en corrent altern i 1.500 V en corrent continu es consideren instal·lacions d’alta tensió. Les línies, les xarxes, les canalitzacions i les instal·lacions amb valors iguals o inferiors als anteriors es consideren instal·lacions de baixa tensió.

4. Abans del començament d’una obra s’han de localitzar, verificar i senyalitzar clarament les instal·lacions elèctriques existents. Per això, tota empresa que vulgui efectuar treballs en zones properes a línies o instal·lacions elèctriques s’ha d’informar, prop de les companyies distribuïdores i explotadores, del valor de les tensions de les instal·lacions esmentades, amb la finalitat que, en el curs d’execució dels treballs, el personal es pugui apropar o no a les màquines, aparells o estris que utilitzi, o qualsevol material o matèria que manipuli, a una distància perillosa d’aquestes instal·lacions.

5. S’ha de notificar a l’empresa distribuïdora i explotadora de la línia afectada la realització de qualsevol mena d’obres de fàbrica, fixes o temporals, terraplenaments, rases o instal·lació de grues torre i pals, si no es respecten les distàncies d’afectació següents:

a) En línies d’alta tensió aèries: una franja limitada a banda i banda de 15 m.

b) En línies d’alta tensió soterrades: una franja limitada a banda i banda de 3 m.

c) En línies de baixa tensió aèries: la superfície interior de l’envoltant resultant de traçar tres circumferències de 2,5 m de radi prenent com a centre cada un dels conductors i unint-les tangencialment.

d) En línies de baixa tensió soterrades: una franja limitada a banda i banda dels conductors d’1m.

6. Quan hi hagi línies elèctriques aèries que puguin afectar la seguretat de l’obra és necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-les sense tensió. Si això no és possible, s’han de col·locar barreres i avisos per tal que els vehicles i les instal·lacions se’n mantinguin allunyats. En cas que els vehicles d’obra hagin de circular sota d’aquestes línies elèctriques s’ha d’utilitzar una senyalització d’advertència i una protecció de delimitació de l’altura.

7. Les distàncies mínimes que hi ha d’haver entre les parts actives de les línies elèctriques aèries i el lloc més desfavorable on es pugui apropar el personal no especialitzat o la maquinària, els aparells o els estris que utilitzen és de 3 m per a instal·lacions de tensió nominal igual o inferior a 66 KV o 5 m per a instal·lacions de tensió nominal superior a 66 kV.

257/362

Cal tenir especialment en compte aquestes prescripcions quan es manipulen elements de gran longitud, com perfils o tubs metàl·lics, o quan s’utilitzen equips de treball com escales, grues i vehicles amb braços articulats o prolongacions.

8. Quan la finalitat dels treballs sigui deixar al descobert la instal·lació elèctrica soterrada, s’haurà de suprimir la tensió abans d’iniciar l’excavació. En cas que això no sigui possible, i per tal d’evitar la perforació de l’aïllament dels conductors, es pot utilitzar una retroexcavadora fins a 1 m de la conducció i un martell pneumàtic fins a 0,50 m, i s’han de finalitzar els últims centímetres amb eines manuals, sense donar cops, arrossegant els materials fins a trobar-ne la ubicació adequada.

En aquest cas, els serveis tècnics de l’empresa distribuïdora i explotadora de la línia afectada han de supervisar el treball i facilitar les instruccions tècniques i de seguretat necessàries per facilitar la realització de les obres.

9. En l’execució dels treballs propers a instal·lacions elèctriques s’han de prendre les mesures necessàries per evitar moviments de terres que puguin malmetre-les.

10. Les mesures de seguretat previstes en aquest Reglament no exclouen qualsevol altra mesura de protecció individual o col·lectiva apropiada per a cada cas en concret, com l’aïllament del personal mitjançant vestits, guants, cascs o plataformes aïllants.

Capítol quinzè. Condicions generals d’higiene

Article 51


1. En tota obra de construcció s’ha de posar a disposició del personal un local permanent on es puguin canviar la roba de treball i deixar els seus efectes personals. També s’han d’instal·lar un nombre suficient de lavabos i vàters, i s’ha de preveure el subministrament de material fungible, com ara sabó i paper.

2. Aquests locals, que s’han de mantenir sempre nets, han d’estar resguardats de la intempèrie i tancats, ventilats i il·luminats convenientment.

3. Els vestidors, les dutxes, els vàters i els lavabos a què es refereix aquest capítol han d’estar separats per a homes i dones.

4. Cada un dels locals destinats als serveis descrits en aquest capítol ha de ser d’ús exclusiu i no es poden utilitzar per a altres propòsits.

5. Les instal·lacions d’higiene s’han d’agrupar en un mateix espai o la comunicació entre uns i altres ha de ser fàcil.

Article 52

Instal·lacions i locals

1. Canviadors

a) S’han d’instal·lar un nombre suficient de bancs i cadires perquè tots els treballadors puguin seure.

b) S’ha de preveure un caseller amb clau per a cada treballador, i si no pot ser, dos penjadors per a cada treballador.

2. Lavabos

a) Han de disposar d’aigua corrent. En cas que l’aigua no sigui potable s’ha d’especificar mitjançant un rètol.

b) En cas necessari, s’ha de preveure la instal·lació de dutxes, amb aigua freda i calenta.

c) Hi ha d’haver miralls.

d) S’ha d’instal·lar un mirall per cada deu treballadors o fracció.

3. Vàters

a) Els vàters amb sistema de descàrrega d’aigua s’han de connectar a les clavegueres públiques o en foses sèptiques degudament mantingudes. També es poden instal·lar vàters químics.

b) S’ha de preveure un vàter per cada vint-i-cinc treballadors o fracció.

4. Menjador

258/362

a) En cas necessari, els treballadors han de disposar d’un espai per menjar, equipat amb taules, cadires, pica amb aigua corrent, microones, nevera i un cubell d’escombraries.

b) S’han de prendre mesures per evitar l’entrada d’insectes i animals al local.

Article 53

Altres disposicions

1. L’empresa ha de posar a disposició del personal aigua potable i fresca per beure. Si les condicions climatològiques ho exigeixen, s’han de posar begudes calentes a disposició dels treballadors.

2. Es prohibeix la introducció i el consum de qualsevol tipus de beguda alcohòlica o substància estupefaent a l’obra.

3. En tot centre de treball, en un lloc ben visible i accessible, hi ha d’haver un rètol amb els números de telèfon dels serveis d’urgències i una farmaciola degudament senyalitzada i amb el material necessari. La farmaciola ha d’estar protegida de la pols, la humitat o de qualsevol agent contaminant.

4. La farmaciola, que s’ha de revisar periòdicament, ha de contenir, com a mínim, els materials i els productes següents: sabó antisèptic, solució antisèptica, solució iodada, sèrum fisiològic, aigua oxigenada, alcohol de 70º, pinces, tisores, termòmetre, benes, cotó, gases estèrils, guants d’un sol ús, tiretes de plàstic, esparadrap, analgèsics i una manta tèrmica.

5. En cas d’accident, el vigilant de seguretat o els treballadors encarregats de posar en pràctica els primers auxilis han de gestionar l’emergència, han de protegir la zona, han d’avisar els serveis mèdics, si és necessari, i han de socórrer l’accidentat.

6. No es transportaran els accidentats amb mitjans inadaptats.


El contingut d’aquest Reglament és complementari de les normes específiques vigents que regulen l’àmbit de la seguretat industrial i de les normes que, en un futur, regulin específicament altres aspectes relacionats amb la seguretat i la salut laborals.


Els programes de formació del nivell bàsic i mitjà a que es fa referència en el Reglament, queden regulats al Decret pel qual s’aprova el Reglament regulador del contingut dels programes de formació per desenvolupar activitats preventives en matèria de seguretat i salut en el treball (BOPA núm. 10 del 24-2-2010) i al Decret del 21 de juliol del 2010 de modificació del Reglament regulador del contingut dels programes de formació per desenvolupar activitats preventives en matèria de seguretat i salut de treball (BOPA núm. 42 del 28-7-2010),


Donat que els treballadors encarregats d’efectuar la coordinació de les diverses activitats que es desenvolupin a l’obra, així com els tècnics competents encarregats de redactar els projectes de seguretat i salut, formarien part de l’organització preventiva de l’empresa, i d’acord amb l’entrada en vigor dels articles 13 i 14 de la Llei 34/2008, de 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, les empreses disposen d’un termini de temps fins a l’abril del 2013 per tal que puguin formar-los amb el nivell exigit en aquest Reglament.


D’acord amb l’article 28 de la Llei 34/2008, de 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, les empreses disposen fins a l’abril del 2011 per formar als vigilants de seguretat i salut, treballadors que han de tenir una formació suficient i adequada en matèria de seguretat i salut, d’acord amb les funcions i responsabilitats que li determina aquest Reglament.

259/362

Disposició final

Aquest Reglament entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Andorra la Vella, 1 de desembre del 2010

per delegació,

Pere López Agràs, ministre d’Economia i Finances

Jaume Bartumeu Cassany

Cap de Govern

Annex I

Comunicació de l’inici d’una obra de construcció

El promotor d’una obra de construcció, a més a més d’altres obligacions, té el deure d’avisar el departament de Govern responsable de treball de l’inici dels treballs a l’obra abans que comencin.

Amb aquesta comunicació s’ha d’adjuntar una còpia del projecte o dels projectes de seguretat i salut elaborats pels contractistes i aprovats per la direcció facultativa, i ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

Data de l’avís:

Adreça exacta de l’obra:

Promotor (nom i adreça):

Tipus d’obra:

Direcció facultativa (nom):

Tècnic competent designat pel promotor (si escau):

Contractista/es (nom/s):

Vigilant/s de seguretat i salut (nom/s):

Data prevista de l’inici de l’obra:

Durada prevista dels treballs a l’obra:

Nombre màxim estimat de treballadors:

Annex II

Comunicació de la paralització de la totalitat o una part d’una obra en cas de risc greu i imminent

Data de la comunicació:

Adreça exacta de l’obra:

Tipus d’obra:

Promotor (nom):

Direcció facultativa (nom):

Tècnic competent designat pel promotor (si escau):

Contractista/es (nom/s):

Vigilant/s de seguretat i salut (nom/s):

Subcontractista/es (nom/s):

Circumstàncies que han motivat la paralització i les mesures preventives adoptades:

Annex III

260/362

Contingut del projecte de seguretat i salut

A) MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1. DADES GENERALS

a) Identificació de l’obra

a.1 Propietari

a.2 Localització o adreça exacta de l’obra

a.3 Definició del tipus d’obra i característiques del solar (amplada de les voreres i altura del carrer on es du a terme l’obra i, en general, dels accessos)

a.4 Nombre de metres quadrats que s’han de construir

b) Identificació dels responsables de l’obra

b.1 Autor del projecte d’obra

b.2 Autor del projecte de mesures de seguretat i salut

b.3 Empresa contractista principal

b.4 Empreses subcontractades. Si en el moment de presentar el Projecte general de mesures de seguretat i salut en el treball no es coneixen encara els responsables de cada sector o ram industrial, cal anotar-ho al moment al llibre d’obra.

b.5 Director d’obra

b.6 Vigilant de seguretat

c) Topografia, superfície i subsòl

En els casos en què la composició o la natura del terreny ho aconselli, cal fer un estudi que determini la composició geològica del subsòl, la disposició i la fondària de les diverses capes de materials i la cota del nivell freàtic, així com els accidents més notables del relleu del solar.

2. PREVISIONS SOBRE LA REALITZACIÓ DE L’OBRA

a) Data prevista d’inici dels treballs

b) Data prevista de fi dels treballs

c) Previsió sobre el nombre màxim de treballadors que treballaran simultàniament en una fase de l’obra

3. ANÀLISI DELS RISCOS I LES MESURES DE PREVENCIÓ I DE PROTECCIÓ PREVISTES

Anàlisi dels riscos d’accident específics i de malaltia professional específica en les diverses fases de l’obra en concret i descripció dels diversos mitjans de prevenció i protecció col·lectius i individuals previstos per a cada una de les fases de l’obra concreta que es pretén portar a terme:

a) Verificacions i treballs previs

b) Enderrocaments

c) Excavacions

d) Fonaments

e) Estructures

f) Tancaments

g) Cobertes

h) Instal·lacions: fusteria, vidres, ascensors, electricitat, gas -especialment en la fase de proves i posada en servei-, lampisteria i similars

i) Acabats: enguixats, pintura, paviments, enrajolats i similars

4. MAQUINÀRIA, EQUIPS I MITJANS AUXILIARS

Relació de la maquinària que cal emprar a l’obra i descripció dels riscos que origina i els mitjans de prevenció i protecció previstos per evitar els accidents:

a) Maquinària per remoure la terra

261/362

b) Maquinària d’elevació

c) Petita maquinària auxiliar: formigonera, martell pneumàtic, serra i talladora de disc, pistola clavadora.

5. INSTAL·LACIONS PROVISIONALS I PRIMERS AUXILIS

a) Instal·lacions provisionals per als treballadors: vàters, vestuaris, lavabos i aigua potable.

b) Farmaciola per a primers auxilis.

c) Instruccions per a l’evacuació ràpida en cas d’accident.

B) PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Especificacions tècniques dels mitjans de protecció individuals i col·lectius previstos per a cada una de les fases de l’obra concreta que es pretén portar a terme:

a) Verificacions i treballs previs

b) Enderrocaments

c) Excavacions

d) Fonaments

e) Estructures

f) Tancaments

g) Cobertes

h) Instal·lacions: fusteria, vidres, ascensors, electricitat, gas -especialment en la fase de proves i posada en servei-, lampisteria i similars

i) Acabats: enguixats, pintura, paviments, enrajolats i similars

C) PLÀNOLS

Cal preveure, almenys, els aspectes següents:

- Situació en planta de les xarxes de prevenció o protecció col·lectiva.

- Situació de les plataformes de càrrega i descàrrega del materials amb indicació del sistema constructiu escollit.

- Protecció de la coberta: baranes, xarxes i punts de fixació per als cinturons de seguretat.

- En els supòsits en què no s’utilitzi un sistema homologat, detalls constructius de la marquesina, fixació de xarxes, baranes, bastides i plataformes de treball.

D) AMIDAMENTS I PRESSUPOST

Cal fer un amidament tan detallat i precís com sigui possible de tots els conceptes (proteccions personals, proteccions col·lectives, instal·lacions provisionals d’obra, etc.) que s’han d’utilitzar en l’obra en concret que es pretén portar a terme, amb indicació del preu unitari i del cost total previst.

Només podran figurar partides alçades en els casos d’elements o operacions difícils de preveure.

262/362

Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització d’equips de

protecció individual.

Decret d’aprovació del Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització d’equips de protecció individual


La Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, que regula els principis generals de seguretat i salut en l’àmbit laboral, preveu, en la disposició addicional primera, el desenvolupament reglamentari de les activitats que ho requereixin per concretar els aspectes més tècnics de les mesures preventives.

Aquest Reglament preveu les disposicions mínimes de seguretat i de salut en la utilització, per part dels treballadors, d’equips de protecció individual quan els riscos propis de l’activitat no es puguin evitar o limitar suficientment mitjançant l’ús de mitjans de protecció col·lectiva o l’adopció de mesures d’organització del treball.

Es regulen els criteris d’ús i les condicions que han de reunir els equips de protecció individual, les funcions i les responsabilitats dels empresaris i dels treballadors en referència a la utilització d’equips de protecció individual, així com els tràmits i els documents que, en matèria de seguretat i salut, s’han d’elaborar.

El contingut d’aquest Reglament és complementari a les normes específiques vigents que regulen l’àmbit de la seguretat industrial, i a les normes que, en un futur, regulin específicament altres aspectes relacionats amb la seguretat i la salut laborals.

A proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 3 d’octubre del 2012,

Decreta

Article únic

L’aprovació del Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització d’equips de protecció individual, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització d’equips de protecció individual

Article 1

Objecte

1. En aquest Reglament es fixen les mesures destinades a promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors, tant del sector públic com del privat, en l’elecció, la utilització i el manteniment d’equips de protecció individual.

2. Les empreses i les persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament han de complir aquestes normes. Per a tot el que no s’hi prevegi expressament s’apliquen les diverses reglamentacions del Govern i la normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Article 2

Definicions

1. D’acord amb aquest Reglament, s’entén per equip de protecció individual qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut en el treball, així com qualsevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat.

2. S’exclouen de la definició prevista en l’apartat anterior:

a) La roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin específicament destinats a protegir la seguretat i la salut del treballador.

263/362

b) Els equips dels serveis de socors i de salvament.

c) Els equips de protecció individual dels militars, dels policies i de les persones dels serveis de manteniment de l’ordre.

d) Els equips de protecció individual dels mitjans de transport per carretera.

e) El material d’esport.

f) El material d’autodefensa o de dissuasió.

g) Els aparells portàtils per detectar i senyalitzar els riscos i els factors de molèstia.

3. L’annex 1 d’aquest Reglament conté un llistat indicatiu i no exhaustiu dels equips de protecció individual objecte d’aquest Reglament.

Article 3

Criteris per a l’ús dels equips de protecció individual

Els equips de protecció individual s’han d’utilitzar quan els riscos no es puguin evitar o no es puguin limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.

En particular, per a les activitats o els sectors d’activitat indicats en l’annex 3 d’aquest Reglament pot resultar necessari utilitzar els equips de protecció individual, a menys que la implantació de les mesures organitzatives o tècniques garanteixin l’eliminació o la limitació suficient dels riscos corresponents.

La concurrència de les circumstàncies a què es refereixen els paràgrafs anteriors s’ha de fer constar documentalment, d’acord amb l’article 21 de la Llei 34/2008, de 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.

Article 4

Condicions que han de complir els equips de protecció individual

1. Un equip de protecció individual ha de complir els requisits establerts en qualsevol disposició legal o reglamentària que li sigui d’aplicació, especialment pel que fa al disseny i la construcció.

En qualsevol cas, un equip de protecció individual ha de complir els requisits següents:

a) Proporcionar una protecció eficaç enfront els riscos que en motiven l’ús, sense introduir-hi un risc o una molèstia addicional.

b) Respondre satisfactòriament a les condicions del lloc de treball.

c) Adaptar-se a les exigències ergonòmiques i de salut del treballador.

d) Adequar-se al portador, després d’efectuar els ajustaments necessaris.

2. En cas de riscos múltiples que exigeixin utilitzar simultàniament diversos equips de protecció individual, aquests equips han de ser compatibles i han de mantenir l’eficàcia en relació amb el risc o els riscos corresponents.

Article 5

Obligacions dels empresaris i dels treballadors

En aplicació del que disposa aquest Reglament, l’empresari està obligat a:

a) Determinar els llocs de treball en què s’hagi de recórrer a la protecció individual, d’acord amb el que estableix l’article 3, i precisar, per cada un d’aquests llocs, el risc o els riscos enfront dels quals s’ha d’oferir protecció, les parts del cos que s’han de protegir i el tipus d’equip o els equips de protecció individual que s’han d’utilitzar.

b) Escollir els equips de protecció individual d’acord amb el que disposen els articles 4 i 6 d’aquest Reglament. S’ha de mantenir disponible, a l’empresa o al centre de treball, la informació pertinent i facilitar als treballadors la informació sobre cada equip.

c) Proporcionar gratuïtament als treballadors els equips de protecció individual que hagin d’utilitzar i reposar-los quan sigui necessari.

d) Vetllar perquè la utilització dels equips de protecció individual es faci d’acord amb el que disposa l’article 7 d’aquest Reglament.

264/362

e) Assegurar que el manteniment, l’estat higiènic i el bon funcionament dels equips es faci d’acord amb el que disposa l’article 7 d’aquest Reglament.

Article 6

Elecció dels equips de protecció individual

1. Per a l’elecció dels equips de protecció individual l’empresari ha de dur a terme les actuacions següents:

a) Analitzar i avaluar els riscos existents que no es puguin evitar o limitar suficientment per altres mitjans. En l’annex 2 d’aquest Reglament hi figura un esquema indicatiu per fer l’inventari dels riscos.

b) Definir les característiques que han de tenir els equips de protecció individual per garantir-ne la funció, tenint en compte la naturalesa i la magnitud dels riscos que hagin de protegir, així com els factors addicionals de risc que puguin constituir els mateixos equips de protecció individual o la seva utilització.

c) Comparar les característiques dels equips de protecció individual que hi ha al mercat amb les característiques que es defineixen al paràgraf anterior.

2. Un cop elegit l’equip de protecció individual, en funció del resultat de les actuacions desenvolupades segons el que disposa l’apartat anterior, l’empresari ha de verificar la conformitat de l’equip escollit amb les condicions i els requisits que estableix l’article 4 d’aquest Reglament.

3. La determinació de les característiques dels equips de protecció individual a què es refereix aquest article s’ha de revisar en funció de les modificacions que es produeixin en qualsevol de les circumstàncies i condicions que van motivar-ne l’elecció. Referent a això, s’han de tenir en compte les modificacions significatives que l’evolució de la tècnica determini en els riscos, en les mesures tècniques i organitzatives, en els mitjans de protecció col·lectiva per al seu control i en les prestacions funcionals dels equips de protecció individual.

Article 7

Utilització i manteniment dels equips de protecció individual

1. La utilització, l’emmagatzematge, el manteniment, la neteja, la desinfecció, si escau, i la reparació dels equips de protecció individual s’han d’efectuar d’acord amb les instruccions del fabricant.

Excepte en casos particulars i excepcionals, els equips de protecció individual només es poden utilitzar per als usos previstos i d’acord amb el manual d’instruccions.

Els treballadors han de comprendre el manual d’instruccions.

2. Les condicions en què s’hagi d’utilitzar un equip de protecció, en particular pel que fa al temps durant el qual s’hagi de dur, s’han de determinar en funció de:

a) La gravetat del risc.

b) El temps o la freqüència d’exposició al risc.

c) Les característiques del lloc de treball.

d) Les prestacions de l’equip.

e) Els riscos addicionals derivats de la pròpia utilització de l’equip que no s’hagin pogut evitar.

3. Els equips de protecció individual estan destinats, en principi, a l’ús personal. Si les circumstàncies exigeixen que un equip de protecció individual sigui utilitzat per diverses persones, s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè això no origini cap problema de salut o d’higiene als diferents usuaris.

Article 8

Informació i formació dels treballadors

1. En relació amb el contingut dels articles 26 i 28 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, l’empresari ha de prendre les mesures necessàries perquè els treballadors i els seus representants rebin formació i siguin informats sobre les mesures que s’hagin d’adoptar en aplicació d’aquest Reglament.

2. L’empresari ha d’informar els treballadors, abans d’utilitzar els equips de protecció individual, dels riscos contra els quals els protegeixen, així com de les activitats o les ocasions en què s’han d’utilitzar. Així mateix, ha de proporcionar instruccions, preferentment per escrit, sobre la forma correcta d’utilitzar-los i mantenir-los.

265/362

El manual d’instruccions o la documentació informativa facilitats pel fabricant han d’estar a disposició dels treballadors.

La informació a què es refereixen els paràgrafs anteriors ha de ser comprensible per als treballadors.

3. L’empresari ha de garantir la formació i organitzar, si escau, sessions d’entrenament per aprendre a utilitzar els equips de protecció individual, especialment quan es requereixi utilitzar simultàniament diversos equips de protecció individual.

Article 9

Consulta i participació dels treballadors

Per a les qüestions que afecten la seguretat i la salut en el treball quan s’utilitzen equips de protecció individual, la consulta i la participació dels treballadors o dels seus representants s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.

Article 10

Obligacions dels treballadors

En aplicació del que disposa aquest Reglament, els treballadors, d’acord amb la seva formació i l’experiència, i seguint les instruccions de l’empresari, han de fer el següent:

a) Utilitzar correctament els equips de protecció individual i tenir-ne cura.

b) Col·locar l’equip de protecció individual en el lloc corresponent o indicat després d’utilitzar-lo.

c) Informar immediatament el superior jeràrquic directe de qualsevol defecte, anomalia o dany de l’equip de protecció individual que s’hagi utilitzat i que pugui comportar una pèrdua de l’eficàcia protectora.


Andorra la Vella, 3 d’octubre del 2012

Antoni Martí Petit

Cap de Govern

Annex I

Llista indicativa i no exhaustiva d’equips de protecció individual

1. Protectors del cap

- Cascos de seguretat i de protecció per a la indústria (obres públiques, construcció i indústries diverses).

- Peces de protecció per al cap (gorres i barrets de teixit).

- Cascos per a usos especials (foc o productes químics).

2. Protectors de l’oïda

- Taps per a les orelles d’ús múltiple o d’un sol ús.

- Protectors auditius tipus “orellera”, amb arnès de cap o de nuca.

- Protectors auditius adaptables als cascos de seguretat i de protecció per a la indústria.

- Protectors auditius equipats amb aparells d’intercomunicació.

3. Protectors dels ulls i la cara

- Ulleres de muntura “universal”.

- Ulleres de muntura “integral” (uniocular o biocular).

- Ulleres de muntura “cassoleta”.

- Pantalles facials.

- Pantalles per a soldadura (màscares de mà, amb cintes o adaptables als cascos de protecció).

4. Protecció de les vies respiratòries

266/362

- Equips filtrants de partícules.

- Equips filtrants de gasos i vapors.

- Equips filtrants mixtos.

- Equips aïllants amb subministrament d’aire.

- Equips respiratoris per a soldadura.

- Equips de submarinisme.

5. Protectors de mans i braços

- Guants contra les agressions mecàniques (perforacions, talls, vibracions).

- Guants contra les agressions químiques.

- Guants contra les agressions d’origen elèctric.

- Guants contra les agressions d’origen tècnic.

- Manyoples.

- Didals.

- Punys de cuir.

6. Protectors de peus i cames

- Calçat de seguretat, de protecció o de treball.

- Calçat i cobrecalçat de protecció contra la calor.

- Calçat i cobrecalçat de protecció contra el fred.

- Calçat i cobrecalçat de protecció de l’electricitat.

- Botes de protecció contra les cadenes de motoserres.

- Genolleres.

- Protectors de l’empenya amovibles.

- Polaines.

- Soles amovibles (antitèrmiques, antiperforació o antitranspiració).

- Grampons amovibles per al gel, la neu i els terres relliscosos.

7. Protectors de la pell

- Cremes de protecció i pomades.

8. Protectors del tronc i l’abdomen

- Armilles, jaquetes i davantals de protecció contra les agressions mecàniques (perforació, talls, projecció de metalls en fusió).

- Armilles, jaquetes i davantals de protecció contra les agressions químiques.

- Armilles termogens.

- Armilles salvavides.

- Davantals de protecció contra els rajos X.

- Cinturons de subjecció del tronc.

- Faixes i cinturons antivibracions.

9. Protecció total del cos

- Equips i accessoris de protecció contra les caigudes.

- Dispositius anticaiguda lliscants.

- Arnesos.

- Cinturons.

- Dispositius anticaiguda amb dissipador d’energia.

267/362

- Roba de protecció.

- Roba de protecció contra les agressions mecàniques (perforació, talls).

- Roba de protecció contra les agressions químiques.

- Roba de protecció contra les projeccions de metalls en fusió i les radiacions infraroges.

- Roba de protecció contra la calor.

- Roba de protecció contra el fred.

- Roba de protecció contra la contaminació radioactiva.

- Roba antipols.

- Roba antigàs.

- Roba i accessoris (braçalets, guants) de senyalització (retroreflectors, fluorescents).

- Mantes de protecció.

Annex II

Esquema indicatiu per a l’inventari dels riscos a fi d’utilitzar equips de protecció individual

Annex II (continuació).

Esquema indicatiu per a l’inventari dels riscos a fi d’utilitzar equips de protecció individual

Annex III

Llista indicativa i no exhaustiva d’activitats i sectors d’activitats que poden requerir la utilització d’equips de protecció individual

1. Protecció del cap (protecció del crani)

Cascos protectors:

- Obres de construcció, especialment activitats en, sota o prop de bastides i llocs de treball en altura, obres d’encofrat i desencofrat, muntatge i instal·lació, col·locació de bastides i demolició.

- Treballs en ponts, edificis de gran altura, pals, torres, obres hidràuliques, grans contenidors, canalitzacions de gran diàmetre, instal·lacions de calderes i centrals elèctriques.

- Obres en fosses, rases, pous i galeries.

- Moviments de terra i obres a la roca.

- Manipulació de pistoles grapadores.

- Treballs amb explosius.

- Activitats en ascensors, mecanismes elevadors, grues i mitjans de transport.

- Treballs en sitges, tremuges i canalitzacions.

- Treballs en escorxadors.

268/362

2. Protecció del peu

a) Calçat de seguretat i protecció (s’ha de valorar la sola i la puntera reforçada):

- Treballs d’enginyeria civil i construcció de carreteres.

- Treballs en bastides.

- Obres de demolició.

- Obres de construcció de formigó i d’elements prefabricats que incloguin encofrar i desencofrar.

- Activitats en obres de construcció o àrees d’emmagatzematge.

- Treballs en ponts, edificis de gran altura, pals, torres, obres hidràuliques, grans contenidors, canalitzacions de gran diàmetre, instal·lacions de calderes i centrals elèctriques.

- Obres de muntatge d’instal·lacions de calefacció, ventilació i estructures metàl·liques.

- Treballs de transformació i manteniment.

- Treballs en pedreres, explotacions a cel obert i desplaçament de residus.

- Treballs i transformació de pedres.

- Fabricació, manipulació i tractament de vidre pla i vidre buit.

- Manipulació de motlles en la indústria ceràmica.

- Transports i emmagatzematge.

- Manipulacions de blocs de carn congelada i bidons metàl·lics de conserves.

b) Calçat de seguretat amb soles termoaïllants:

- Activitats sobre i amb masses ardents o molt fredes.

c) Calçat, cobrecalçat i polaines fàcils de treure:

- En cas de risc de penetració de masses en fusió.

3. Protecció ocular o facial

Ulleres de protecció, pantalles o pantalles facials:

- Treballs de soldadura, polit i tall.

- Treballs de perforació.

- Talla i tractament de pedres.

- Manipulació de pistoles grapadores.

Utilització de màquines que en funcionar aixequin encenalls en la transformació de materials que produeixin encenalls curts.

- Treballs d’estampat.

- Recollida i fragmentació de vidre i ceràmica.

- Treballs amb projecció d’abrasius granulosos.

- Manipulació de productes àcids i alcalins, desinfectants i detergents corrosius.

- Manipulació de dispositius amb projecció de líquids.

- Manipulació de masses en fusió i permanència a prop d’aquestes masses.

- Activitats en un entorn de calor radiant.

- Treballs amb làser.

4. Protecció respiratòria

Equips de protecció respiratòria:

- Treballs en contenidors, locals exigus o espais confinats quan hi pugui haver riscos d’intoxicació per gas o insuficiència d’oxigen.

- Pintura amb pistola sense prou ventilació.

- Treballs en pous, canals i altres obres subterrànies de la xarxa de clavegueram.

269/362

- Treballs amb projecció de sòlids o líquids.

5. Protecció de l’oïda

Protectors de l’oïda:

- Utilització de premses per metalls.

- Treballs que comportin la utilització de dispositius d’aire comprimit.

- Treballs de percussió.

- Treballs dels sectors de la fusta i el tèxtil.

6. Protecció del tronc, els braços i les mans

a) Equips i complements de protecció:

- Manipulació de productes àcids i alcalins, desinfectants i detergents corrosius.

- Manipulació de masses ardents o permanència a prop d’aquestes masses i en ambient calent.

- Manipulació de vidre pla.

- Treballs de projecció de sorra.

- Treballs en cambres frigorífiques.

b) Roba de protecció antiinflamable:

- Treballs de soldadura en locals exigus o confinats.

c) Davantals antiperforants:

- Treballs de desossat i trossejat.

- Manipulació de ganivets de mà, quan el ganivet s’orienta cap al cos.

d) Davantals de cuir:

- Treballs de soldadura.

- Treballs de forja.

- Treballs de modelat.

e) Mànega protectora de l’avantbraç


f) Guants:

- Treballs de soldadura

- Manipulació d’objectes amb arestes tallants, excepte quan s’utilitzin màquines amb risc que el guant quedi atrapat.

- Manipulació a l’aire lliure de productes àcids i alcalins.

g) Guants de metall trenat:


- Utilització habitual de ganivets de mà en la producció i els escorxadors.

- Substitució de fulles en les màquines de tallar.

7. Roba de protecció per al mal temps

- Treballs a l’aire lliure amb temps plujós o fred.

8. Roba de seguretat. Senyalització

- Treballs que exigeixin que les persones siguin vistes a temps.

9. Protecció anticaiguda (arnesos de seguretat, cinturons anticaiguda i equip complementari)

- Treballs en bastides.

- Muntatge de peces prefabricades.

- Treballs en pals i torres.

270/362

- Treballs en cabines de grues situades en altura.

- Treballs en pous i canalitzacions.

10. Mitjans de protecció de la pell

- Manipulació amb revestiments; productes o substàncies que puguin afectar la pell o penetrar a través de la mateixa.

271/362

Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el

treball.

Decret d’aprovació del Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball


La Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, que regula els principis generals de seguretat i salut en l’àmbit laboral, preveu, a la disposició addicional primera, el desenvolupament reglamentari de les activitats que ho requereixen per concretar els aspectes més tècnics de les mesures preventives.

Aquest Reglament concreta les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball i estan destinades a totes les persones treballadores, tant del sector públic com del privat.

Es regulen les funcions i les responsabilitats dels diversos actors participants en la senyalització de seguretat i de salut en el treball, així com els tràmits i els documents que s’han d’elaborar en matèria de seguretat i salut.

El contingut d’aquest Reglament és complementari a les normes específiques vigents i a les normes que, en un futur, regulin específicament altres aspectes relacionats amb la seguretat i la salut laborals.

A proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 3 d’octubre del 2012,

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglamentregulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball

Article 1

Objecte del Reglament

1. El Govern fixa en aquest Reglament les mesures destinades a promoure la senyalització de seguretat i de salut als llocs de treball.

2. Les empreses i les persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament han de complir aquestes normes i, per tot el que no s’hi prevegi expressament, són d’aplicació les diverses reglamentacions del Govern i la normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Article 2


Aquest Reglament no afecta les disposicions relatives a la comercialització de productes, d’equips i de substàncies i preparats perillosos, llevat que aquestes disposicions disposin expressament una altra cosa.

2. Aquest Reglament no és aplicable a la senyalització utilitzada per a la regulació del trànsit per carretera i aeri, llevat que els tipus de trànsit esmentats es facin en els llocs de treball.

Article 3

Definicions

D’acord amb aquest Reglament

s’entén per:

272/362

a) Senyalització de seguretat i de salut: una senyalització que, referida a un objecte, una activitat o una situació determinada, proporcioni una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjançant un senyal en forma de panell, un color, un senyal lluminós o acústic, una comunicació verbal o un senyal gestual, segons que correspongui.

b) Senyal de prohibició: un senyal que prohibeix un comportament que pugui provocar un perill.

c) Senyal d’advertència: un senyal que adverteix d’un risc o un perill.

d) Senyal d’obligació: un senyal que obliga a un comportament determinat.

e) Senyal de salvament o de socors: un senyal que proporciona indicacions relatives a les sortides de socors o als primers auxilis o als dispositius de salvament.

f) Senyal indicatiu: un senyal que proporciona altres informacions diferents de les previstes als apartats b), c), d) i e).

g) Senyal en forma de panell: un senyal que, per la combinació d’una forma geomètrica, de colors i d’un símbol o pictograma, proporciona una determinada informació i la visibilitat està assegurada per una il·luminació de prou intensitat.

h) Senyal addicional: un senyal utilitzat amb un altre senyal dels previstos a l’apartat g) i que facilita informacions complementàries.

i) Color de seguretat: un color al qual s’atribueix una significació determinada d’acord amb el contingut del punt 4 de l’annex I.

j) Símbol o pictograma: una imatge que descriu una situació o obliga a un comportament determinat, utilitzada sobre un senyal en forma de panell o sobre una superfície lluminosa.

k) Senyal lluminós: un senyal emès per mitjà d’un dispositiu format per materials transparents o translúcids, il·luminats des del darrere o des de l’interior, de tal manera que aparegui per si mateix com una superfície lluminosa.

l) Senyal acústic: un senyal sonor codificat, emès i difós per mitjà d’un dispositiu apropiat, sense intervenció de veu humana o sintètica.

m) Comunicació verbal: un missatge verbal predeterminat, en el qual s’utilitza veu humana o sintètica.

n) Senyal gestual: un moviment o una disposició dels braços o de les mans en forma codificada per guiar les persones que estiguin fent maniobres que constitueixin un risc o un perill per als treballadors.

Article 4

Normes generals

1. L’empresari ha de preveure o assegurar-se que hi ha una senyalització adequada de seguretat i de salut en el treball, d’acord amb el que disposa aquest Reglament, quan els riscos no es puguin evitar ni limitar prou per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o amb mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.

L’empresari ha de tenir en compte l’avaluació dels riscos feta d’acord amb l’article 8 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.

2. S’ha d’utilitzar la senyalització aplicable al trànsit per carretera i aeri, sense perjudici del que estableix l’annex 5, quan els tipus de trànsit esmentats es facin a l’interior de les empreses o els establiments.

Article 5

Senyalització de seguretat i de salut en llocs de treball utilitzats per primera vegada

La senyalització de seguretat i de salut en llocs de treball que s’utilitzin per primera vegada després de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament ha de complir els requisits mínims de seguretat i de salut que figuren als annexos.

Article 6

Senyalització de seguretat i de salut dels llocs de treball en ús

La senyalització de seguretat i de salut dels llocs de treball en ús abans de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament ha de complir les disposicions mínimes de seguretat i de salut que figuren als annexos com a màxim el

273/362

21 d’abril del 2013, a excepció de les disposicions previstes als annexos VIII i IX relatives a la comunicació verbal i les senyals gestuals, que són d’aplicació des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament

Article 7

Criteris per a l’ús de la senyalització

1. Sense perjudici del que disposin específicament altres normatives particulars, la senyalització de seguretat i de salut en el treball s’ha d’utilitzar sempre que l’anàlisi dels riscos existents, de les situacions d’emergència previsibles i de les mesures preventives adoptades posi de manifest la necessitat de:

a) Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions.

b) Alertar els treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.

c) Facilitar als treballadors la localització i la identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.

d) Orientar o guiar els treballadors que duguin a terme determinades maniobres perilloses.

2. La senyalització no s’ha de considerar una mesura substitutòria de les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i s’ha d’utilitzar quan, mitjançant aquestes últimes mesures, no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment. Tampoc s’ha de considerar una mesura substitutòria de la formació i la informació dels treballadors en matèria de seguretat i de salut en el treball.

Article 8

Informació i formació dels treballadors

1. En relació amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, els treballadors i/o els seus representants han de rebre informació de totes les mesures que s’han de prendre pel que fa a la utilització de la senyalització de seguretat i de salut en els llocs de treball.

2. Sense perjudici del que disposa l’article 28 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, els treballadors han de rebre una formació adequada, en particular en forma d’instruccions precises, pel que fa a la senyalització de seguretat i de salut en el treball.

Aquesta formació es refereix, sobretot, al significat de la senyalització, en concret pel que fa a l’ús dels missatges gestuals i verbals, i als comportaments generals i específics que s’han d’adoptar.

Article 9

Consulta i participació dels treballadors

Per a les qüestions relacionades amb la senyalització de seguretat i de salut que puguin afectar l’activitat realitzada pels treballadors, la consulta i la participació dels treballadors o dels seus representants s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.


Andorra la Vella, 3 d’octubre del 2012

Antoni Martí Petit

Cap de Govern

Annex I

Disposicions mínimes de caràcter general relatives a la senyalització de seguretat i de salut en el lloc de treball

1. Consideracions preliminars

1.1. Aquest annex introdueix els requisits relatius al senyalització dels llocs de treball, descriu els diversos usos de les senyalitzacions de seguretat i de salut i enuncia les normes generals sobre el caràcter intercanviable i complementari d’aquestes senyalitzacions.

274/362

1.2. Les senyalitzacions de seguretat i de salut només s’han d’utilitzar per transmetre el missatge o la informació precisada en aquest Reglament.

2. Modes de senyalització

2.1 Senyalització permanent

2.1.1. La senyalització relacionada amb una prohibició, una advertència o una obligació, així com la relativa a la localització i a la identificació de mitjans de salvament i socors s’ha de fer de manera permanent per mitjà de senyals en forma de panells.

La senyalització destinada a la localització i la identificació dels materials i els equips de lluita contra incendis ha de tenir caràcter permanent i s’ha de fer mitjançant un color de seguretat, mitjançant senyals en forma de panells, o ambdós a la vegada.

2.1.2. La senyalització dels recipients i de les canonades s’ha de fer en la forma indicada a l’annex 3.

2.1.3. La senyalització de riscos de xoc contra obstacles i de caigudes de persones s’ha de dur a terme amb caràcter permanent mitjançant un color de seguretat, mitjançant senyals en forma de panells, o ambdós a la vegada.

2.1.4. La delimitació de les vies de circulació s’ha de dur a terme amb caràcter permanent amb un color de seguretat.

2.2. Senyalització ocasional

2.2.1. La senyalització de situacions perilloses, les instruccions a les persones perquè facin una acció concreta, així com l’evacuació urgent de persones, sempre que siguin de caràcter ocasional, han de tenir en compte el caràcter intercanviable i complementari que preveu l’apartat 3 i s’han de dur a terme mitjançant un senyal lluminós o acústic o mitjançant una comunicació verbal.

2.2.2. L’orientació o la guia de les persones que efectuen maniobres que suposin riscos o perills s’ha de fer, de forma ocasional, amb signes gestuals, comunicacions verbals o tots dos alhora.

3. Caràcter intercanviable i complementari de les senyalitzacions

3.1. Si l’eficàcia és la mateixa es pot optar:

- Entre un color de seguretat o un senyal en forma de panell per assenyalar risc d’ensopegar o de caiguda a diferent nivell.

- Entre els senyals lluminosos, els senyals acústics i les comunicacions verbals.

- Entre el senyal gestual i la comunicació verbal.

3.2. Es poden utilitzar conjuntament les formes de senyalització següents:

- El senyal lluminós i el senyal acústic.

- El senyal lluminós i la comunicació verbal.

- El senyal gestual i la comunicació verbal.

4. Colors de seguretat

4.1. Les indicacions del quadre següent s’apliquen a tota la senyalització que incorpori un color de seguretat.

Color Significat Indicacions i precisions.

Vermell Senyal de prohibició Comportaments perillosos.

Perill alarma Alt, parada, dispositius de desconnexió d’emergència. Evacuació.

Material i equips de lluita contra incendis

Identificació i localització.

Groc o groc ataronjat.

Senyal d’advertència Atenció, precaució. Verificació.

Blau Senyal d’obligació Comportament o acció específica. Obligació d’utilitzar un equip de protecció individual.

275/362

Verd Senyal de salvament o d’auxili

Portes, sortides, passatges, material, llocs de salvament o de socors, locals.

Situació de seguretat Tornada a la normalitat.

4.2. Quan el color de fons sobre el qual s’hagi d’aplicar el color de seguretat pugui dificultar la percepció del color de seguretat, s’ha d’utilitzar un color de contrast que emmarqui o s’alterni amb el de seguretat, d’acord amb la taula següent:

Color de seguretat Color de contrast

Vermell Blanc

Groc o groc ataronjat

Negre

Blau Blanc

Verd Blanc

4.3. Quan la senyalització d’un element es faci mitjançant un color de seguretat, les dimensions de la superfície acolorida han de guardar proporció amb les de l’element i han de permetre identificar-les fàcilment.

5. L’eficàcia d’una senyalització no ha de resultar disminuïda per:

5.1. La presència d’una altra senyalització o d’una altra font d’emissió del mateix tipus que afecten la visibilitat o l’audibilitat, fet que implica, en particular:

5.1.1. No utilitzar senyals en forma de panell molt a prop les unes de les altres.

5.1.2. No utilitzar al mateix temps dos senyals lluminosos que puguin provocar confusió.

5.1.3. No utilitzar un senyal lluminós prop d’una altra emissió lluminosa amb prou feines diferent.

5.1.4. No utilitzar al mateix temps dos senyals sonors.

5.1.5. No utilitzar un senyal sonor si el soroll ambiental és massa intens.

5.2. Un mal disseny, un nombre insuficient, un mal emplaçament, un mal estat o un funcionament defectuós dels mitjans o els dispositius de senyalització.

6. Els mitjans i els dispositius de senyalització han de ser, segons els casos, netejats, mantinguts, verificats i reparats regularment, o s’han de substituir en cas necessari perquè conservin les seves qualitats intrínseques i/o de funcionament.

7. El nombre i l’emplaçament dels mitjans o els dispositius de senyalització que s’han d’instal·lar depèn de la importància dels riscos o els perills, de la zona que s’hagi de cobrir o del nombre de persones afectades.

8. Les senyalitzacions que necessitin d’una font d’energia per funcionar han de disposar d’alimentació d’emergència garantida llevat que el risc desaparegui amb el tall de subministrament d’energia.

9. Quan un senyal lluminós i/o sonor indica, quan es posa en marxa, l’inici d’una acció demanada; la seva durada s’ha de correspondre amb la d’aquesta acció.

Els senyals lluminosos o sonors s’han de tornar a programar immediatament després de cada ús.

10. S’ha de verificar el bon funcionament i l’eficàcia real dels senyals lluminosos i acústics abans d’entrar en servei i posteriorment mitjançant proves periòdiques suficients.

11. Quan els treballadors afectats tinguin la capacitat o la facultat auditiva o visual limitada, inclosos els casos en què sigui causa de l’ús d’equips de protecció individual, s’han de prendre les mesures adequades suplementàries o de substitució.

12. Les zones, els locals o els recintes utilitzats per emmagatzemar quantitats elevades de substàncies perilloses s’han de senyalitzar o s’han de marcar amb un senyal en forma de panell d’advertència adequat, llevat que l’etiquetatge dels embalatges o dels recipients ja sigui apropiat per a aquesta finalitat.

276/362

Annex II

Disposicions mínimes de caràcter general relatives a les senyals en forma de panell

1. Característiques intrínseques

1.1. La forma i els colors dels senyals es defineixen en l’apartat 3 d’aquest annex, en funció del seu objecte específic (senyals d’advertiment, de prohibició, d’obligació, els que fan referència al material o als equips de lluita contra incendis i els de salvament o de socors).

1.2. Els pictogrames han de ser tan senzills com sigui possible i s’han d’evitar detalls inútils que no aportin res a la seva comprensió.

1.3. Els pictogrames que s’utilitzin poden variar lleugerament o ser més detallats respecte a les senyals representades a l’apartat 3 d’aquest annex, sempre que el seu significat sigui equivalent, i que cap diferència o adaptació impedeixi percebre’n clarament el significat.

1.4. Les senyals s’han de construir amb un material que resisteixi tan bé com es pugui els xocs, les inclemències del temps i les agressions mediambientals.

1.5. Les dimensions i les característiques colorimètriques i fotomètriques dels senyals han de garantir una bona visibilitat i comprensió.

2. Condicions d’utilització

2.1. Els senyals s’han d’instal·lar en principi a una alçada i en una posició apropiades en relació amb l’angle visual tenint en compte possibles obstacles, bé a l’accés a una zona quan es tracti d’un risc general, bé en la proximitat immediata d’un risc determinat o de l’objecte que s’ha d’assenyalar i en un lloc ben il·luminat, de fàcil accés i visible.

S’han d’utilitzar, en cas de males condicions d’il·luminació natural, colors fosforescents, materials fluorescents o la il·luminació artificial.

2.2. S’ha de retirar el senyal quan hagi desaparegut la situació que el justificava.

3. Tipus de senyals

3.1. Senyals d’advertència

Forma triangular. Pictograma negre sobre fons groc (el groc ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal), vores negres.

Com a excepció, el fons del senyal sobre matèries nocives o irritants ha de ser de color taronja, en lloc de groc, per evitar confusions amb altres senyals similars utilitzats per regular el trànsit per carretera.

3.2 Senyals de prohibició

Forma rodona. Pictograma negre sobre fons blanc, vores i banda (transversal descendent d’esquerra a dreta travessant el pictograma a 45° respecte a l’horitzontal) vermells (el vermell ha de cobrir com a mínim el 35% de la superfície del senyal).

3.3. Senyals d’obligació

Forma rodona. Pictograma blanc sobre fons blau (el blau ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal).

3.4 Senyals relatius als equips de lluita contra incendis

277/362

Forma rectangular o quadrada. Pictograma blanc sobre fons vermell (el vermell ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal).

3.5. Senyals de salvament o socors

Forma rectangular o quadrada. Pictograma blanc sobre fons verd (el verd ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal).

Annex III

Disposicions mínimes per senyalització de canonades i recipients

1. Els recipients utilitzats en el treball per a les substàncies o els preparats perillosos, així com els recipients utilitzats per a l’emmagatzematge d’aquestes substàncies o els preparats perillosos, i les canonades visibles que continguin o canalitzin aquestes substàncies o preparats perillosos han de dur l’etiquetatge (dibuix o símbol sobre fons de color) previst en aquest annex.

El que disposa el paràgraf anterior no s’aplica als recipients utilitzats en el treball durant un període curt ni als recipients en què el contingut canvia sovint, sempre que es prenguin mesures alternatives adequades, fonamentalment d’informació o de formació, que garanteixin un nivell de protecció idèntic.

L’etiquetatge previst en el paràgraf primer pot ser:

- Substituït pels senyals d’advertència previstos a l’annex II amb el mateix pictograma o símbol.

- Completat per dades complementàries, per exemple el nom o la fórmula de la substància o el preparat perillós i els detalls sobre el risc.

- Per al transport de recipients dins del lloc de treball, completat o substituït per senyals normalitzats en forma de panell per al transport de substàncies o preparats perillosos.

2. Aquesta senyalització s’ha de col·locar segons les condicions següents:

- En llocs visibles.

- En forma rígida, autoadhesiva o pintada.

3. Les característiques intrínseques previstes al punt 1.4 de l’annex II, així com les condicions d’utilització previstes al punt 2 de l’annex 2, relatives a senyals en forma de panell, s’han d’aplicar, quan escaigui, a l’etiquetatge previst al punt 1 d’aquest annex.

Sense perjudici dels punts 1, 2 i 3 d’aquest annex, l’etiquetatge utilitzat en les canonades s’ha de col·locar en un lloc visible i pròxim als llocs que comporten més risc, com vàlvules i punts de connexió, i amb la repetició necessària.

4. Les zones, les sales o els locals utilitzats per emmagatzemar substàncies o preparats perillosos en quantitats importants s’han de senyalitzar amb un senyal d’advertència apropiat d’entre els que s’enumeren en el punt 3.1 de l’annex II, o bé s’han d’identificar d’acord amb l’apartat 1 de l’annex III, llevat que l’etiquetatge dels embalatges o els recipients sigui suficient d’acord amb el que disposa el punt 1.5 de l’annex II sobre les dimensions.

L’emmagatzematge d’una certa quantitat de substàncies o preparats perillosos es pot indicar mitjançant el senyal d’advertència “perill en general”.

Els senyals i l’etiquetatge previstos més amunt s’han de col·locar, segons els casos, prop de la zona d’emmagatzematge o a la porta d’accés a la sala d’emmagatzematge.

Annex IV

278/362

Disposicions mínimes relatives a la identificació i la localització dels equips de lluita contra incendis

1. Consideració prèvia

Aquest annex és d’aplicació als equips exclusivament destinats a la lluita contra incendis.

2. Els equips de lluita contra incendis s’han d’identificar amb un color propi i amb un senyal de localització i/o un color en els emplaçaments on es trobin o als accessos a aquests emplaçaments.

3. El color d’identificació d’aquests equips ha de ser el vermell. La superfície vermella ha de ser prou extensa per identificar-los fàcilment.

4. Els senyals previstos al punt 3.4 de l’annex II s’han d’utilitzar en funció dels emplaçaments d’aquests equips.

Annex V

Disposicions mínimes relatives a la senyalització d’obstacles i llocs perillosos i al marcat de vies de circulació

1. Senyalització d’obstacles i llocs perillosos

1.1. La senyalització de riscos de xoc contra obstacles, de caigudes d’objectes i de persones s’ha de fer a l’interior de les zones construïdes de l’empresa a les quals el treballador tingui accés mitjançant franges alternes grogues i negres o alternes vermelles i blanques.

1.2. Les dimensions d’aquesta senyalització s’han de relacionar amb les dimensions de l’obstacle o el lloc perillós senyalitzat.

1.3. Les franges grogues i negres o vermelles i blanques han de tenir una inclinació aproximada de 45 graus i han de ser de dimensions similars.

1.4. Model

2. Marcatge de les vies de circulació

2.1. Quan l’ús i l’equip dels locals requereixin el marcatge de les vies de circulació per protegir els treballadors, les de circulació de vehicles s’han d’identificar amb claredat mitjançant franges contínues d’un color ben visible, preferentment blanc o groc, tenint en compte el color del sòl.

2.2. Per a l’emplaçament de les franges s’han de tenir en compte les distàncies de seguretat necessàries entre els vehicles que puguin circular per la via i qualsevol objecte que pugui ser a prop, i també entre vianants i vehicles.

2.3. Les vies exteriors permanents situades en zones edificades també s’han de marcar, si escau, a menys que disposin de barreres o d’un paviment apropiat.

Annex VI.

Disposicions mínimes relatives als senyals lluminosos


1.1. La llum emesa per un senyal ha de provocar un contrast lluminós apropiat respecte al seu entorn, en funció de les condicions d’utilització previstes, sense provocar enlluernaments perquè són excessius ni una mala visibilitat perquè són insuficients.

1.2. La superfície lluminosa que emeti un senyal pot ser de color uniforme o pot dur un pictograma sobre un fons determinat.

1.3. El color uniforme s’ha d’ajustar a la taula de significat dels colors que figura al punt 4 de l’annex I.

1.4. Quan el senyal porta un pictograma ha de respectar el conjunt de regles aplicables als senyals en forma de panell, tal com es defineixen a l’annex II.

2. Regles particulars d’utilització

279/362

2.1. Si un dispositiu pot emetre un senyal, tant continu com intermitent, el senyal intermitent s’ha d’utilitzar per indicar, respecte al senyal continu, un grau de perill més elevat o més urgència en la intervenció o l’acció sol·licitada o imposada.

La durada de cada centelleig i la freqüència dels centelleigs d’un senyal lluminós intermitent s’han de dissenyar de manera que garanteixin la bona percepció del missatge i s’eviti qualsevol confusió, ja sigui entre diversos senyals lluminosos o amb un senyal lluminós continu.

2.2. Si un senyal lluminós intermitent s’utilitza en lloc d’un senyal acústic o com a complement, el codi del senyal ha de ser idèntic.

2.3. Els dispositius d’emissió de senyals lluminosos utilitzables en cas de perill greu s’han de revisar especialment o s’han de proveir d’una bombeta auxiliar.

Annex VII

Disposicions mínimes relatives als senyals acústics


1.1. El senyal acústic ha de:

a) Tenir un nivell sonor clarament superior al nivell del soroll ambiental, de manera que sigui audible sense ser excessivament molest.

b) Ser fàcilment identificable per la durada, l’interval i els grups dels impulsos, i s’ha de distingir clarament de qualsevol altre senyal acústic i dels sorolls ambientals.

1.2. Si un dispositiu pot emetre un senyal acústic, tant amb una freqüència variable com amb una freqüència estable, la variable es farà servir per indicar, per contrast amb l’estable, un nivell de perill més elevat o més urgència de la intervenció o l’acció sol·licitada o imposada.

2. Codis

El so d’un senyal d’evacuació ha de ser continu.

Annex VIII

Disposicions mínimes relatives a la comunicació verbal


1.1. La comunicació verbal s’estableix entre un locutor o un emissor i un o diversos oients, en un llenguatge format per textos curts, frases, grups de paraules o paraules aïllades, codificats eventualment.

1.2. Els missatges verbals han de ser tan curts, simples i clars com sigui possible, i l’aptitud verbal del locutor i les facultats auditives del l’oient o dels oients han de ser suficients per garantir una comunicació verbal segura.

1.3. La comunicació verbal ha de ser directa (s’ha d’utilitzar la veu humana) o indirecta (s’ha d’utilitzar la veu humana o la sintètica, difosa per un mitjà apropiat).


2.1. Les persones implicades han de conèixer bé el llenguatge utilitzat a fi de poder pronunciar i comprendre correctament el missatge verbal i adoptar, en funció del missatge, el comportament més apropiat en l’àmbit de la seguretat i de la salut.

2.2. Si la comunicació verbal s’utilitza en lloc de senyals gestuals o com a complement, caldrà utilitzar paraules com:

Inici: per indicar la presa del comandament.

- Alto: per interrompre o finalitzar un moviment.

- Fi: per finalitzar les operacions.

- Pujar: per hissar una càrrega.

- Baixar: per baixar una càrrega.

280/362

- Avançar o retrocedir a la dreta o a l’esquerra: el sentit d’aquests moviments s’ha de coordinar amb els codis gestuals corresponents.

- Perill: per efectuar una aturada d’emergència.

- Ràpid: per accelerar un moviment per raons de seguretat.

Annex IX

Disposicions mínimes relatives a les senyals gestuals


Un senyal gestual ha de ser precís, simple, ampli i fàcil de fer i de comprendre, s’ha de distingir clarament de qualsevol altre senyal gestual.

La utilització dels dos braços al mateix temps s’ha de fer de forma simètrica i per a un sol senyal gestual.

Els gestos utilitzats, pel que fa a les característiques indicades anteriorment, poden variar o ser més detallats respecte a les representacions recollides a l’apartat 3, a condició que el significat i la comprensió siguin, almenys, equivalents.


2.1 La persona que emet senyals, denominada “encarregat dels senyals”, ha de donar les instruccions de maniobra al destinatari dels senyals, denominat “operador”, mitjançant senyals gestuals.

2.2. L’encarregat dels senyals ha de poder seguir visualment el desenvolupament de les maniobres sense perill.

2.3. L’encarregat dels senyals s’ha de dedicar en exclusiva a dirigir les maniobres i a la seguretat dels treballadors situats en les proximitats.

2.4. Si no es donen les condicions previstes al punt 2.2 es pot recórrer a un o més encarregats dels senyals suplementaris.

2.5. L’operador pot suspendre la maniobra que estigui fent per demanar noves instruccions quan no pugui executar les ordres rebudes amb les garanties necessàries de seguretat.

2.6. L’encarregat dels senyals ha de ser fàcilment reconegut per l’operador.

L’encarregat dels senyals ha de portar un o diversos elements d’identificació apropiats, per exemple, jaqueta, braçalet, casc, i, quan sigui necessari,raquetes.

Els elements d’identificació indicats han de ser de colors vius, preferentment iguals per a tots els elements, i els ha d’utilitzar exclusivament l’encarregat dels senyals.

3. Gestos codificats

3.1. Consideració prèvia

El conjunt de gestos codificats que s’inclou en aquest Reglament no impedeix que es puguin emprar altres codis, en particular en determinats sectors d’activitat.

3.2.Gestos generals

3.3. Moviments verticals

3.4. Moviments horitzontals

3.5. Perill

281/362

282/362

Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 d'octubre del 2008 ha aprovat la següent:

llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social


Índex

Llibre primer. Disposicions generals, àmbit d'aplicació i estructura del sistema i actes d'enquadrament

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

Article 2. Rang de la Llei

Article 3. Principis

Article 4. Objectiu

Article 5. Modalitats de protecció

Article 6. Estructura

Article 7. Irrenunciabilitat dels drets de la seguretat social

Article 8. Tipus de prestacions

Article 9. Millores voluntàries

Article 10. Ens encarregat de la gestió

Títol II. Àmbit d'aplicació i estructura del sistema

Capítol primer. Àmbit d'aplicació

Article 11. Camp d'aplicació

Article 12. Persones assegurades directes

Article 13. Persones assegurades indirectes

Article 14. Equiparació de drets

Article 15. Mesures per estendre els beneficis de la seguretat social

Capítol segon. Estructura del sistema

Secció primera. Qüestions generals

Article 16. Composició del sistema

Secció segona. Règim general

Article 17. Estructura del règim general

Article 18. Persones assalariades i asimiladse

Article 19. Persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 20. Persones pensionades

Secció tercera. Règims especials

Article 21. Concepte i règim jurídic

Títol III. Actes d'enquadrament

Capítol primer. Àmbit general

Article 22. Qüestions generals

Capítol segon. Inscripció

Article 23. Concepte d'empresari a l'efecte de la seguretat social

283/362

Article 24. Inscripció d'empreses

Capítol tercer. Afiliació

Article 25. Obligació d'afiliar-se

Article 26. Afiliació de les persones assalariades

Article 27. Termini per sol·licitar l'afiliació

Article 28. Afiliació de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 29. Afiliació de les persones assegurades indirectes

Article 30. Número de la seguretat social

Article 31. Variació de dades de l'afiliació

Article 32. Efectes de les afiliacions indegudes

Capítol quart. Altes, baixes i variacions de dades

Article 33. L'alta en el sistema de la seguretat social

Article 34. Obligació de promoure les altes i baixes de les persones assalariades

Article 35. Forma, termini i efectes de les sol·licituds d'altes, baixes i variacions de dades de les persones assalariades

Article 36. Forma, termini i efectes de les sol·licituds d'altes, baixes i variacions de dades de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 37. Situacions assimilades a l'alta

Capítol cinquè. Disposicions comunes

Article 38. Utilització de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics

Article 39. Conservació de dades

Llibre segon. Gestió i organització administrativa

Títol I. Gestió administrativa

Capítol primer. Naturalesa i funcions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social


Article 41. Estatus

Article 42. Funcions

Capítol segon. Organització general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social

Secció primera. El Consell d'Administració


Article 44. Composició

Article 45. Durada del mandat

Article 46. Protecció laboral de les persones assalariades que són representants

Article 47. Competències

Article 48. Elecció de la Presidencia

Article 49. Competències i funcions de la Presidencia

Article 50. Secretaria

Article 51. Obligació de reserva

Article 52. Termini de renovació

Article 53. Primera sessió

Article 54. Periodicitat de les reunions i actes

Article 55. Deliberacions i acords

Article 56. Canvi o substitució d'un membre

284/362

Article 57. Remuneració

Article 58. Creació, control i dissolució de comissions delegades

Article 59. Composició de comissions delegades

Secció segona. La Direcció General

Article 60. Nomenament i separació del càrrec

Article 61. Funcions i responsabilitat

Article 62. Delegació de la signatura

Secció tercera. Personal

Article 63. Marc normatiu

Article 64. Reglaments de Govern

Article 65. Reglaments interns

Capítol tercer. Eleccions al Consell d'Administració

Article 66. Procediment electoral

Article 67. Dret de vot

Article 68. Col·legis electorals

Article 69. Persones candidates

Article 70. Incompatibilitat i inelegibilitat

Article 71. Convocatòria d'eleccions

Article 72. Presentació de candidatures

Article 73. Procediment contra la denegació o acceptació de la candidatura

Article 74. Manca de candidatures

Article 75. Convocatòria

Article 76. Proclamació de resultats

Article 77. Regulació d'altres aspectes pràctics

Capítol quart. Assessoria i control

Article 78. Funcions d'assessoria i control

Article 79. Òrgans competents

Article 80. Altres mesures aplicables

Article 81. Obligació d'informar dels prestadors de serveis de salud

Article 82. Gabinet jurídic

Títol II. Gestió financera


Article 83. Patrimoni de la seguretat social

Article 84. Fons de reserves de les diferents branques

Article 85. Comissió delegada pel seguiment dels fons de reserves

Article 86. Fonts de finançament

Article 87. Gestió de recursos

Article 88. Pressupost

Article 89. Préstecs entre branques

Article 90. Rescabalament per part d'una tercera persona responsable

Article 91. Rescabalament en cas d'accident de treball o malaltia professional

Capítol segon. Cotització

285/362

Secció primera. Normes generals

Article 92. Objecte

Article 93. Recàrrecs

Article 94. Obligatorietat de la cotització

Article 95. Dinàmica de l'obligació de cotitzar

Article 96. Liquidació de les quotes

Secció segona. Cotització a la branca general

Article 97. Subjectes de la cotització de les persones asalariadse

Article 98. Base de cotització de les persones asalariadse

Article 99. Requisit del salari mínim

Article 100. Percentatges de cotització de les persones asalariadse

Article 101. Cotització de les persones que realitzen una activitat econòmica per compte propi

Secció tercera. Cotització a la branca de jubilació

Article 102. Classes de jubilació

Article 103. Cotització de les persones treballadores asalariadse

Article 104. Cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Secció quarta. Disposició comuna

Article 105. Cotització de les persones beneficiàries d'una prestació econòmica a les branques general i jubilació

Secció cinquena. Cotització de les persones beneficiàries d'una pensió de jubilació

Article 106. Cotització durant la percepció d'una pensió de jubilació

Capítol tercer. Recaptació

Article 107. Concepte i competencia

Article 108. Procediment

Article 109. Prescripció de les cotitzacions

Llibre tercer. Prestacions

Títol I. Qüestions generals

Article 110. Acció protectora del sistema de la seguretat social

Article 111. Condicions del dret a les prestacions

Article 112. Compatibilitat de pensions

Article 113. Pagament de les prestacions

Article 114. Prescripció de les prestacions

Article 115. Reintegrament de prestacions indegudes

Article 116. Responsabilitat de les prestacions

Títol II. Branca general


Article 117. Prestacions per a les persones assalariades

Article 118. Prestacions per a les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 119. Prestacions per a altres col·lectius

Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions

Article 121. Càlcul de les prestacions

Article 122. Revaloració de les prestacions

Article 123. Accident laboral

286/362

Article 124. Comunicació de la declaració d'accident laboral

Article 125. Malaltia professional

Article 126. Comissió Nacional de les Malalties Professionals

Article 127. Composició de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals

Article 128. Actuació de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals

Article 129. Funcions de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals

Article 130. Malaltia comuna

Article 131. Accident no laboral

Capítol segon. Prestacions de reembossament

Article 132. Objecte

Article 133. Persones beneficiàries

Article 134. Nomenclatura

Article 135. Tarifes de responsabilitat

Article 136. Establiment de nomenclatura i tarifes de responsabilitat

Article 137. Regulació de l'assistència a l'estranger

Article 138. Col·laboració entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors de serveis de salut

Article 139. Reembossament de les prestacions

Article 140. Finalització de les prestacions

Article 141. Règim d'atorgament de les prestacions

Article 142. Reembossament en cas de maternitat

Capítol tercer. Prestacions d'incapacitat temporal


Article 144. Consulta mèdica i certificat

Article 145. Taula de patologies, durada de la baixa i especialitat dels facultatius

Article 146. Examen complementari

Article 147. Càlcul de la prestació

Article 148. Pagament de la prestació

Article 149. Durada de la prestació

Article 150. Suspensió de la prestació en cas de maternitat o adopció

Article 151. Extinció de la prestació

Capítol quart. Prestacions de maternitat, de paternitat i de risc durant l'embaràs

Article 152. Cobertura

Article 153. Prestacions econòmiques


Article 155. Abonament de la prestació

Article 156. Contingut econòmic de la prestació

Article 157. Situacions especials

Article 158. Extensió de les prestacions

Article 159. Extinció

Article 160. Prestació de paternitat

Article 161. Prestació risc durant l'embaràs

Capítol cinquè. Prestacions d'invalidesa

287/362

Secció primera. Invalidesa derivada d'un accident laboral o malaltia professional



Article 164. Determinació del grau d'invalidesa

Article 165. Contingut econòmic de la pensió

Secció segona. Invalidesa derivada d'un accident no laboral o malaltia comuna



Article 168. Determinació del grau d'invalidesa

Article 169. Categories de les persones beneficiàries

Article 170. Imports de la pensió

Secció tercera. Disposicions comunes

Article 171. Revisió

Article 172. Compatibilitat de la pensió d'invalidesa amb el treball

Article 173. Compatibilitat de la pensió d'invalidesa amb altres pensions

Article 174. Pensió d'invalidesa en arribar als seixanta-cinc anys

Article 175. Pensió d'invalidesa després dels seixanta-cinc anys

Capítol sisè. Capital per defunció


Article 177. Generació del dret

Article 178. Import

Capítol setè. Pensions de reversió



Secció segona. Pensió de viduïtat



Article 182. Import de les pensions temporals

Article 183. Import de les pensions vitalícies

Article 184. Complement no contributiu de les pensions vitalícies

Article 185. Import de la pensió de viduïtat derivada d'accident de treball o malaltia professional

Article 186. Pagament de les pensions en cas de separació, divorci o dissolució de parella de fet i distribució de la pensió entre les persones beneficiàries

Article 187. Causes d'extinció de la pensió de viduïtat

Article 188. Compatibilitat

Secció tercera. Pensió d'orfenesa



Article 191. Import de les pensions d'orfenesa

Article 192. Causes d'extinció de la pensió d'orfenesa

Article 193. Compatibilitat

Títol III. Branca de jubilació

288/362

Article 194. Concepte

Article 195. Requisits per generar el dret al capital

Article 196. Requisits per generar el dret a la pensió

Article 197. Pagament del capital de jubilació

Article 198. Pagament de la pensió de jubilació

Article 199. Moment del pagament

Article 200. Càlcul de l'import de la pensió

Article 201. Factor de conversió

Article 202. Pensió de jubilació abans dels seixanta-cinc anys

Article 203. Complement no contributiu de les pensions de jubilació

Article 204. Pensió de jubilació després dels seixanta-cinc anys

Article 205. Compatibilitat amb una activitat laboral

Article 206. Increment per cònjuge

Títol IV. Branca de prestacions familiars

Capítol primer. Qüestions generals



Article 209. Tipus de prestacions

Capítol segon. Prestació familiar per fills a càrrec


Article 211. Requisits de les persones beneficiàries



Capítol tercer. Prestació familiar per naixement o adopció


Article 215. Requisits de les persones beneficiàries


Títol V. Règims especials



Article 218. Regulació

Article 219. Tipus

Capítol segon. Modalitats

Article 220. Orfes de pare i mare i les altres persones la tutela o guarda dels quals es confia a l'Estat

Article 221. Persones internades en establiments penitenciaris

Article 222. Persones amb discapacitat

Article 223. Persones assegurades voluntàries a la branca de jubilació

Article 224. Persones assalariades que cobren una retribució inferior al salari mínim i són assegurades indirectes

Article 225. Persones prejubilades

Llibre quart. Règim jurídic. Instrucció d'expedients, infraccions i sancions i recursos



289/362

Article 227. Legislació reguladora

Títol II. Expedients no sancionadors


Article 229. Inici de l'expedient

Article 230. Resolució

Article 231. Notificació de la resolució

Títol III. Expedients sancionadors



Article 233. Subjectes responsables

Article 234. Suspensió de la tramitació en cas de procediment penal

Article 235. Mesures cautelars

Article 236. Prescripció de les infraccions

Article 237. Tipus d'infraccions

Article 238. Faltes lleus

Article 239. Faltes greus

Article 240. Faltes molt greus

Article 241. Irregularitats en la prescripció o prolongació de prestacions mèdiques i sanitàries

Article 242. Faltes que suposin obtenció fraudulenta de prestacions


Article 243. Criteris per graduar les sancions

Article 244. Reincidència

Article 245. Tipus

Article 246. Sancions accessòries

Article 247. Prescripció de les sancions

Capítol tercer. Procediment administratiu sancionador

Article 248. Qüestions generals

Article 249. Incoació d'un expedient sancionador

Article 250. Instrucció i tramitació

Article 251. Plec de càrrecs

Article 252. Resolució

Article 253. Notificació de la resolució

Article 254. Extinció de la responsabilitat

Títol IV. Recursos

Article 255. Decisions i resolucions de la Direcció General

Article 256. Silenci administratiu

Article 257. Resolucions del Consell d'Administració

Article 258. Accés a la via jurisdiccional

Article 259. Resolució impugnada




290/362

Disposició addicional quarta

Disposició addicional cinquena

Disposició addicional sisena

Disposició addicional setena

Disposició addicional vuitena

Disposició addicional novena

Disposició addicional desena

Disposició addicional onzena

Disposició addicional dotzena

Disposició addicional tretzena

Disposició addicional catorzena



Disposició transitòria tercera

Disposició transitòria quarta

Disposició transitòria cinquena

Disposició transitòria sisena




Disposició final tercera


El règim andorrà de seguretat social s'inicià amb l'Ordinació IV, apartat tercer, del 12 de juliol de 1966 aprovada pel Consell General, on s'especificà que començaria a regir en tot el territori andorrà a partir del dia 1 de gener de 1967.

Aquest règim, l'administració del qual s'encarregà a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, es creà amb la finalitat de donar cobertura als beneficiaris, als seus drethavents i a les persones a càrrec seu, en situacions de malaltia, de maternitat, d'accident laboral, d'invalidesa i de defunció, incloent-hi en la secció de vellesa el pagament de pensions contributives.

Des de la seva entrada en vigor, l'abril de 1968, el règim de seguretat social ha complert els objectius pels quals va ser creat. Tanmateix, malgrat les modificacions successives acordades pel Consell General per adaptar la regulació a la situació laboral i social de cada moment, avui dia hi ha una pràctica unanimitat en l'opinió del conjunt de la societat andorrana sobre el fet que el sistema andorrà de seguretat social necessita reformes profundes. En aquest aspecte, s'ha de tenir també present que la Constitució, en l'article 30, disposa que "Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l'Estat garantirà un sistema de seguretat social".

L'existència d'un consens institucional i social per a promoure una reforma del sistema partint de la legislació existent va fer possible l'adopció de modificacions parcials considerades inajornables mitjançant la Llei 4/2006, del 7 d'abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social, que van representar una millora de la protecció social.

La present Llei té per objectiu fer una profunda reforma del sistema de seguretat social andorrà inspirant-se en els principis de protecció i de solidaritat socials vigents en la major part dels sistemes de seguretat social pública.La regulació del règim de seguretat social té, doncs, els objectius següents: a) garantir la viabilitat de les pensions; b) millorar el conjunt de prestacions preservant-ne l'equilibri i c) millorar l'eficàcia del sistema, racionalitzant-ne l'estructura i reordenant- ne els recursos i la gestió.

291/362

Per assolir aquests objectius, el sistema s'estructura en tres branques de protecció que són la branca general, que substitueix i engloba les dues branques de malaltia, la branca de jubilació i la nova branca de prestacions familiars, amb importants avenços en la regulació de les dues branques ja existents.

Les millores ja introduïdes per la Llei 4/2006, del 7 d'abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social, referents a l'ampliació del termini de cobertura dels drets de les persones assegurades en funció de la durada total d'afiliació al sistema, a l'avançament de la data de generació del dret al salari en cas de baixa per al treball, a l'augment del percentatge del salari cobert per maternitat fins al cent per cent i al càlcul de les pensions d'orfenesa, es mantenen, si bé integrades i adaptades a la regulació global i sistemàtica del sistema.

Respecte a l'àmbit d'aplicació i estructura del sistema, es distingeix entre persones assegurades directes i indirectes, es regula un règim general que inclou les persones assegurades assalariades i assimilades, les persones que realitzen una activitat per compte propi i les persones pensionades, i es creen diversos règims especials.

Es determina el règim jurídic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, els seus òrgans, i s'estableix el sistema d'eleccions al Consell d'Administració.

En matèria de gestió financera, es determina el patrimoni de la seguretat social, amb la creació d'uns fons de reserves, la distinció entre prestacions contributives i no contributives i la implicació del Govern en el finançament d'aquestes últimes, així com un mecanisme determinat de préstecs entre les diferents branques. Així mateix, es regula la cotització a la branca general i a la branca de jubilació i s'incrementa aquesta darrera en dos punts.Dins de la branca general es regulen les situacions d'accident laboral, de malaltia professional, d'accident no laboral i malaltia comuna i es crea una Comissió Nacional de Malalties Professionals.

En relació a les prestacions de reembossament, la Llei contempla que les prestacions derivades d'un accident laboral, d'una malaltia professional o d'una hospitalització en un establiment convencionat s'atorguen en règim de tercer pagador, facilitant d'aquesta manera l'accés a tots els ciutadans als serveis de salut i simplificant la tramitació i la gestió administrativa, i preveu que el règim de tercer pagador es pugui aplicar a col·lectius o a prestacions determinats en despeses ocasionades per una malaltia comuna o per un accident no laboral. D'altra banda, la Llei també contempla determinats col·lectius i supòsits en què les despeses són reembossades al cent per cent.

Es modifica el sistema de prestacions d'incapacitat temporal, augmentant la quantia de la prestació, es milloren les prestacions de maternitat i es creen les prestacions de paternitat, es regulen les prestacions d'invalidesa, distingint les que deriven d'un accident laboral o d'una malaltia professional de les que deriven d'un accident no laboral i d'una malaltia comuna, establint uns diferents graus d'invalidesa i imports de la pensió, així com la conversió de la pensió d'invalidesa en pensió de jubilació.

Respecte a les pensions de reversió, es crea la diferent regulació entre les pensions temporals i vitalícies, el complement no contributiu de les pensions vitalícies i el dret a percebre la pensió de viduïtat en els supòsits de separació, divorci o dissolució d'una parella de fet.

Es flexibilitza el sistema de pensions per jubilació permetent la jubilació anticipada a partir dels cinquanta-vuit anys complint determinats requisits, i la possibilitat d'endarrerir-la fins als setanta-dos anys incrementada d'acord amb uns coeficients tècnics. S'anul·la l'atorgament de noves pensions establertes en l'article 41, del Reglament tècnic vigent fins ara i, a fi de garantir unes pensions de jubilació dignes a aquelles persones que durant la seva vida laboral han percebut salaris baixos, s'estableix un complement no contributiu per a les pensions de jubilació de manera que es garanteixen unes pensions mínimes de jubilació.

La present Llei s'estructura en quatre llibres.

El llibre primer tracta de les disposicions generals, l'àmbit d'aplicació, l'estructura del sistema i els actes d'enquadrament. En el títol primer es defineix l'objecte de la Llei, així com el seu rang. S'enuncien els principis i objectius, es defineix l'estructura, es regulen els tipus de prestacions i es declara la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a ens encarregat de la gestió. En el títol segon es determina el camp d'aplicació i es defineixen les persones assegurades directes i indirectes. Es precisa l'estructura del sistema, amb un règim general, format per persones assalariades i assimilades, per persones que realitzen una activitat per compte propi i per persones pensionades, i diversos règims especials. En el títol tercer es regulen els actes d'enquadrament, establint una regulació diferenciada entre la inscripció de les empreses al sistema de seguretat social, l'afiliació de diferents col·lectius i les altes, les baixes i la variació de dades.

El llibre segon es refereix a la gestió i organització administrativa i està integrat per dos títols. El títol primer, sobre gestió administrativa, regula la naturalesa i les funcions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la seva organització general, les eleccions al Consell d'Administració, així com totes les funcions d'assessoria i control. El títol segon, sobre gestió financera, regula en el capítol primer diverses qüestions generals, com el patrimoni, els

292/362

fons de reserva, el pressupost o la possibilitat de préstecs entre branques, i el capítol segon estableix la normativa sobre cotitzacions, tant a la branca general com a la branca de jubilació, així com la recaptació.

El llibre tercer regula les prestacions i està integrat per cinc títols. El títol primer regula les qüestions generals com l'acció protectora, les condicions que han de tenir les persones per a poder ser beneficiàries de les diverses prestacions o pensions, el pagament, el període de prescripció, el reintegrament de les prestacions indegudes o la responsabilitat sobre les prestacions. El títol segon regula les prestacions de la branca general. El capítol primer conté les disposicions generals que determinen els requisits segons les persones, l'inici de la cobertura, les definicions i el règim jurídic de l'accident laboral, la malaltia professional, la malaltia comuna i l'accident no laboral. El capítol segon regula les prestacions de reembossament, determinant l'objecte, les persones beneficiàries, la nomenclatura i les tarifes de responsabilitat, les relacions entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors de serveis de salut, el reembossament, la finalització i el règim d'atorgament de les prestacions, introduint un règim concret de reembossament en cas de maternitat. El capítol tercer regula les prestacions d'incapacitat temporal, establint les qüestions relatives al certificat, la taula de patologies, la durada de la baixa i l'especialitat dels facultatius, així com el càlcul, el pagament, la durada, la suspensió i l'extinció de les prestacions. El capítol quart regula de manera separada les prestacions de maternitat i inclou una prestació de paternitat i una prestació de risc durant l'embaràs. El capítol cinquè conté la regulació sobre la invalidesa, diferenciant la que deriva d'un accident laboral o d'una malaltia professional i la que deriva d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna, amb diverses disposicions comunes. El capítol sisè regula el capital per defunció i el capítol setè conté la regulació sobre les pensions de reversió, en el seu doble àmbit de pensions de viduïtat i pensions d'orfenesa. El títol tercer regula la branca de jubilació, separant els sistemes de dret al capital i a una pensió, establint la possibilitat de sol·licitar la pensió de jubilació abans dels seixanta-cinc anys que es pot compatibilitzar amb una activitat laboral, i defineix els complements no contributius per assolir pensions mínimes de jubilació. El títol quart regula les prestacions familiars consistents en la prestació familiar per fill a càrrec i la prestació familiar per naixement o adopció. El títol cinquè regula els diferents règims especials, tant en relació amb les seves disposicions generals, com en cadascuna de les seves modalitats.

El llibre quart tracta de les infraccions i de les sancions i regula, a més, els diversos procediments existents en matèria de seguretat social tant des de la perspectiva del procediment administratiu sancionador com des de la perspectiva de la resta d'expedients que s'han d'instruir per resoldre les divergències que es plantegin entre els assegurats i la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'atorgament de les prestacions previstes per la Llei.

Igualment es regula la via de recurs contra les decisions dictades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i s'atribueix a la jurisdicció administrativa el coneixement de les causes promogudes en aquesta matèria.

Finalment, la Llei garanteix, mitjançant les disposicions transitòries i addicionals oportunes, el pas sense dificultats del sistema anterior a l'actual.

Llibre primer. Disposicions generals, àmbit d'aplicació i estructura del sistema i actes d'enquadrament

Títol I. Disposicions generals

Article 1

Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte regular els drets a la seguretat social reconeguts a l'article 30 de la Constitució i garantits per l'Estat.

Article 2

Rang de la Llei

Els preceptes del capítol tercer, títol I, del llibre segon d'aquesta Llei, que regulen les eleccions al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i la disposició addicional onzena, que modifica els articles 100 i 101 de la Llei qualificada de la justícia, tenen rang de llei qualificada. La resta de preceptes d'aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense estar sotmesos a les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.

Article 3

293/362

Principis

El sistema andorrà de seguretat social es fonamenta en els principis d'universalitat, unitat, solidaritat i igualtat.

El principi d'universalitat pretén, dins la regulació d'aquest sistema de seguretat social, garantir a les persones beneficiàries contra aquelles situacions susceptibles de reduir o suprimir la seva capacitat de guany, mitjançant les diverses prestacions regulades en aquesta Llei.

El principi d'unitat estableix que el sistema de seguretat social és únic per a totes les persones que tenen dret a la seva protecció.

El principi de solidaritat té com a objecte corregir les disfuncions socials, tenint especial cura de les situacions de vellesa.

El principi d'igualtat pretén crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives dins el sistema de seguretat social.

Article 4

Objectiu

L'objectiu del sistema andorrà de seguretat social és garantir la protecció, en la seva modalitat contributiva i no contributiva, de les persones assegurades, directes o indirectes, mitjançant les prestacions adients i d'acord amb els requisits establerts en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

Article 5

Modalitats de protecció

1. El sistema andorrà de seguretat social està constituït per l'acció protectora en les seves modalitats contributiva i no contributiva.

2. La protecció contributiva s'atorga tenint en compte les cotitzacions prèvies i està integrada per les prestacions regulades en aquesta Llei.

3. La protecció no contributiva es fonamenta en un mecanisme col·lectiu de solidaritat i té com a finalitat garantir uns revinguts mínims en els supòsits regulats en aquesta Llei.

Article 6

Estructura

1. El sistema andorrà de seguretat social s'estructura en tres branques: la branca general, la branca de jubilació i la branca de prestacions familiars.

2. La branca general cobreix les prestacions de reembossament, d'incapacitat temporal, de maternitat, de paternitat, de risc durant l'embaràs, d'invalidesa, de capital per defunció i les pensions d'orfenesa.

3. La branca de jubilació cobreix la situació de pèrdua d'ingressos per cessament del treball o activitat econòmica derivada de l'edat i està integrada per la pensió de jubilació i les pensions de viduïtat temporals i vitalícies.

4. La branca de prestacions familiars cobreix determinades necessitats econòmiques de la família i comprèn la prestació familiar per fills a càrrec i la prestació familiar per naixement o adopció.

Article 7

Irrenunciabilitat dels drets de la seguretat social

És nul qualsevol tipus de pacte en què la persona assegurada renuncia als drets que se li atorguen en aquesta Llei.

Article 8

Tipus de prestacions

Les prestacions de la seguretat social són les següents:

A. Prestacions de reembossament, destinades a compensar les despeses de salut definides en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

B. Prestacions econòmiques, que es divideixen en:

294/362

a) Prestacions per incapacitat temporal, destinades a compensar parcialment la pèrdua d'ingressos consecutiva a la interrupció temporal de l'activitat professional per motiu de malaltia o d'accident.

b) Prestacions per maternitat, paternitat i risc durant l'embaràs, destinades a compensar la pèrdua d'ingressos consecutiva a la interrupció temporal de l'activitat professional per maternitat, paternitat i risc durant l'embaràs.

c) Pensions d'invalidesa, destinades a compensar parcialment la pèrdua d'ingressos derivada de la reducció de la capacitat de guany motivada per la deterioració prematura de l'organisme per motiu de malaltia comuna o d'accident no laboral o resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o una malaltia professional.

d) Capital per defunció, destinat a compensar les despeses relacionades amb l'òbit de la persona assegurada.

e) Pensions de reversió, destinades a compensar parcialment la pèrdua d'ingressos resultant de la defunció de la persona assegurada.

f) Pensions de jubilació, destinades a retribuir els drets adquirits per jubilació.

g) Prestacions familiars, destinades a fer front a determinades necessitats econòmiques familiars.

Article 9

Millores voluntàries

L'acció protectora de la seguretat social, en la seva modalitat contributiva, pot ser millorada de manera voluntària respecte de les persones assegurades mitjançant millores directes de determinades prestacions, en la forma i les condicions en què per Llei es regulin.

Article 10

Ens encarregat de la gestió

1. L'ens encarregat de la gestió administrativa, financera i tècnica del sistema andorrà de seguretat social és la Caixa Andorrana de Seguretat Social, designada amb les sigles CASS.

2. La gestió es regeix pels principis d'eficàcia, d'eficiència i de celeritat gestora.

Títol II. Àmbit d'aplicació i estructura del sistema

Capítol primer. Àmbit d'aplicació

Article 11

Camp d'aplicació

El sistema andorrà de seguretat social cobreix les persones assegurades directes i les persones assegurades indirectes en les condicions regulades en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen.

Article 12

Persones assegurades directes

Són persones assegurades directes les persones cotitzants a la seguretat social que estan incloses, ja sigui en el règim general o en qualsevol dels règims especials.

Article 13

Persones assegurades indirectes

1. Són persones assegurades indirectes aquelles que es troben a càrrec d'una persona assegurada directa, a condició que no siguin elles mateixes persones assegurades directes, excepte en els supòsits dels règims especials regulats als articles 223 i 224, que no exerceixin cap activitat professional o amb finalitat lucrativa, que resideixin de manera legal a Andorra i que es trobin incloses en algun dels apartats següents:

a) El cònjuge d'una persona assegurada directa.

b) Els fills de la persona assegurada directa o del seu cònjuge assegurat indirecte, sempre que siguin menors de 18 anys.

295/362

c) Les persones que estiguin totalment a càrrec de la persona assegurada directa o del seu cònjuge assegurat indirecte, sempre que siguin menors de 18 anys.

d) La persona menor d'edat a la qual se li nomena tutor per decisió judicial o la guarda de la qual es confia a una persona física que no és ni el are ni la mare, sempre que en aquest darrer cas no estigui a càrrec dels seus pares.

e) La filla o el fill major de divuit anys d'una persona assegurada directa, que no treballa i té cura d'un o més germans o germanes menors d'edat.

f) La persona incapacitada judicialment a la qual es nomena tutor o curador.

g) El nét o la néta d'una persona assegurada directa, quan està a càrrec d'un fill o filla i aquest és menor de divuit anys.

2. La condició de persona assegurada indirecta es manté fins als vint-i-cinc anys quan les persones incloses en l'apartat anterior a les quals s'exigeix ser menor de divuit anys cursen estudis en un establiment d'ensenyança reconegut i no treballen de forma regular. L'acreditació d'aquests requisits es fixa per reglament.

Article 14

Equiparació de drets

1. A l'efecte d'aquesta Llei, s'assimila al cònjuge la persona que ha formalitzat una unió estable de parella de fet.

2. S'entén per parella de fet, aquella parella que ha formalitzat una unió estable de parella, d'acord amb les estipulacions de la Llei qualificada 4/2005, del 21 de febrer, de les unions estables de parella.

3. Les parelles de fet formalitzades en d'altres països s'assimilen al cònjuge als efectes d'aquesta Llei si consten inscrites al registre d'unions estables de parella del Principat d'Andorra. En el cas de titulars de permisos de treball fronterer, les parelles de fet formalitzades s'assimilen al cònjuge als efectes d'aquesta Llei quan constin inscrites en el registre de l'Estat espanyol o francès corresponent.

Article 15

Mesures per estendre els beneficis de la seguretat social

Els poders públics han d'adoptar les mesures adequades per estendre els beneficis de la seguretat social a les persones andorranes que treballin a l'estranger i la igualtat de tracte en aquestes matèries a les persones estrangeres que treballen al Principat d'Andorra. Entre altres mesures, han de promoure la ratificació o la concertació de convenis i de tractats internacionals.

Capítol segon. Estructura del sistema


Article 16

Composició del sistema

1. El sistema andorrà de seguretat social està format pels règims següents:

a) El règim general.

b) Els règims especials.

2. Les persones incloses dins d'un règim de seguretat social no poden estar incloses per la mateixa activitat en un altre règim de seguretat social.

3. La creació i la regulació d'altres règims especials s'ha de realitzar mitjançant llei.

Secció segona. Règim general

Article 17

Estructura del règim general

El règim general de seguretat social està integrat pels col·lectius següents:

a) Persones assalariades i assimilades.

b) Persones que realitzen una activitat per compte propi.

296/362

c) Persones pensionades.

Article 18

Persones assalariades i asimiladse

S'inclouen dins del col·lectiu de persones assalariades i assimilades del règim general de seguretat social les persones que pertanyen a qualsevol dels grups següents:

a) Les persones assalariades.

b) Els socis que presten un servei o realitzen una obra per compte de la societat de la qual són socis, sota la direcció dels òrgans socials a canvi d'una remuneració periòdica.

c) Les persones que treballen a la funció pública.

d) Les persones que ocupen càrrecs públics i/o polítics remunerats.

e) Els pastors.

Article 19

Persones que realitzen una activitat per compte propi

S'inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi de la seguretat social les persones que pertanyen a qualsevol dels grups següents:

a) Les persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi al Principat d'Andorra.

S'entén per persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi, tota persona que exerceix una professió liberal o que és titular d'un comerç, indústria o d'una explotació agrícola o ramadera.

b) Els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades, sempre que resideixin legalment al Principat d'Andorra.

c) El cònjuge de la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi al Principat d'Andorra, sempre que exerceixi una activitat efectiva en el comerç o en la indústria esmentats.

d) Els familiars de la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi al Principat d'Andorra, excepte en el cas del cònjuge, si no són assalariats d'aquesta persona física o de l'empresa de la qual és titular i sempre que exerceixin una activitat efectiva en el comerç o en la indústria esmentats.

Es consideren familiars, a aquests efectes, els descendents, els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat, fins el segon grau inclòs, sempre que convisquin amb la persona que realitza una activitat per compte propi integrant un mateix nucli familiar i habitant el seu domicili.

e) Les persones que tenen un contracte de parceria.

Article 20

Persones pensionades

S'inclouen dins del col·lectiu de persones pensionades totes aquelles persones que reben una pensió de la seguretat social o del Govern.

Secció tercera. Règims especials

Article 21

Concepte i règim jurídic

1. Es consideren règims especials els que deriven de situacions o activitats que per causa de la seva naturalesa o de les seves peculiaritats cal integrar dins el sistema de seguretat social, però no poden ser inclosos dins el règim general.

2. Aquests règims especials es regulen pel títol V del llibre tercer d'aquesta Llei.

Títol III. Actes d'enquadrament

Capítol primer. Àmbit general

297/362

Article 22

Qüestions generals

1. S'estableix l'obligació de la inscripció d'empreses, així com de l'afiliació, altes, baixes i variacions de les persones incloses en el camp d'aplicació del sistema de la seguretat social, en la seva modalitat contributiva.

2. Corresponen a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les funcions de direcció, execució i control directes de la gestió d'aquestes obligacions d'acord amb els requisits establerts en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

Capítol segon. Inscripció

Article 23

Concepte d'empresari a l'efecte de la seguretat social

1. A l'efecte de la seguretat social es considera empresari tota entitat, administració pública, comunitat de béns o persona, física o jurídica, legalment autoritzada a exercir una activitat al Principat, amb ànim de lucre o sense, que percep el resultat del treball dels seus empleats, i els dirigeix i remunera.

2. En relació amb el servei domèstic, es considera empresària la persona titular de la llar familiar o cap de família, ja ho sigui efectivament o com a simple titular del domicili o lloc de residència en què es prestin els serveis domèstics.

Article 24

Inscripció d'empreses

1. Les empreses, com a requisit previ a l'inici de les seves activitats, han de sol·licitar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la seva inscripció en el sistema de la seguretat social.

Les sol·licituds d'inscripció es formulen en el model i, si és el cas, per mitjà del sistema específic establert a aquest efecte.

2. La comunicació de variacions de les dades consignades en formular la inscripció s'efectua en el model oficial, dins del termini de sis dies naturals, comptats a partir de la data en què es produeixin i és obligatòria per a les empreses en els casos que es determinin per reglament.

3. Les empreses comuniquen la seva extinció o el cessament temporal o definitiu de la seva activitat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en model oficial i dins del termini de sis dies naturals següents a aquell en què l'extinció o el cessament es produeixi.

4. Quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social té coneixement de l'incompliment d'aquestes obligacions, procedeix d'ofici a realitzar les actuacions corresponents a la inscripció de l'empresa.

Capítol tercer. Afiliació

Article 25

Obligació d'afiliar-se

S'han d'afiliar a la seguretat social totes les persones que així ho determini aquesta Llei. L'afiliació comporta l'assegurança directa o indirecta en les condicions establertes en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen.

Article 26

Afiliació de les persones asalariadse

1. Les empreses han de sol·licitar l'afiliació al sistema de les persones assalariades que, sense estar afiliades, ingressen al seu servei, en els termes i condicions regulades en aquesta Llei.

2. La sol·licitud d'afiliació, que es formula en el model oficial o per qualsevol altre sistema establert, aportant els documents exigits per aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen, implica l'alta inicial en el règim general.

298/362

3. Les persones assalariades, si l'empresa a què presten serveis no compleix l'obligació d'afiliar-les, poden sol·licitar directament la seva afiliació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en qualsevol moment posterior a la constatació de l'incompliment de les obligacions per part de l'empresa.

4. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot d'ofici efectuar l'afiliació quan comprovi l'incompliment de l'obligació de sol·licitar l'afiliació per part de les persones assalariades o de les empreses a les que incumbeixi aquesta obligació.

Article 27

Termini per sol·licitar l'afiliació

La sol·licitud d'afiliació ha de formular-se pels subjectes obligats dins dels tres primers dies a comptar des de l'inici de la relació laboral per part de la persona assalariada.

Article 28

Afiliació de les persones que realitzen una activitat per compte propi

1. Les persones que realitzen una activitat per compte propi que inicien la seva activitat i no es troben ja afiliades estan obligades a sol·licitar la seva afiliació.

2. Les sol·licituds d'afiliació han de formular-se pels subjectes obligats dins dels tres primers dies a comptar des de l'inici de l'activitat per part de la persona que realitza una activitat per compte propi.

Article 29

Afiliació de les persones assegurades indirectes

Les persones que tinguin la condició d'assegurades directes han de sol·licitar l'afiliació respecte a les persones assegurades indirectes que es trobin al seu càrrec.

Article 30

Número de la seguretat social

La Caixa Andorrana de Seguretat Social assigna un número de la seguretat social a cada persona afiliada per a la seva identificació en les seves relacions amb la seguretat social com afiliada i en alta en qualsevol dels règims del sistema.

Article 31

Variació de dades de l'afiliació

Les dades facilitades en practicar-se l'afiliació que, per qualsevol circumstància, experimentin variació han de ser comunicades per l'empresa, en el seu defecte per la persona assalariada interessada, per la persona treballadora que realitza una activitat per compte propi o per la persona assegurada directa o indirecta, en els casos que li correspongui, a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dins dels sis dies naturals següents a aquell en què la variació es produeixi i per mitjà dels models oficials o pel sistema establert a aquest efecte.

Article 32

Efectes de les afiliacions indegudes

1. L'afiliació de persones excloses del camp d'aplicació del sistema de seguretat social que sigui declarada indeguda determina la reposició a la situació existent en el moment anterior a l'esmentada afiliació indeguda.

2. Si s'han efectuat cotitzacions respecte d'aquestes persones, no produeixen cap efecte i els subjectes respecte de què s'han ingressat les esmentades quotes indegudes, hagin causat o no prestacions i excepte que haguessin estat ingressades maliciosament, tenen dret a la seva devolució, prèvia deducció, en tot cas, de l'import de les prestacions que resultin indegudament percebudes.

Capítol quart. Altes, baixes i variacions de dades

Article 33

299/362

L'alta en el sistema de la seguretat social

1. L'alta en algun dels règims de la seguretat social és obligatòria per a les persones incloses en el sistema de seguretat social.

2. Quan una persona assalariada presta serveis per a diverses empreses, cadascuna d'elles està obligada a donar-la d'alta, així com a comunicar la baixa i les diferents variacions de dades.

3. Quan una persona és assalariada i a més realitza una activitat per compte propi, a part de les obligacions de l'empresa o empreses en què presta serveis, està obligada a complir els requisits regulats a l'article 36.

4. Quan una persona realitza més d'una activitat per compte propi només ha de complir els requisits regulats a l'article 36 per una de les activitats. Aquestes obligacions s'han de mantenir mentre se segueixi realitzant, almenys, una activitat per compte propi.

Article 34

Obligació de promoure les altes i baixes de les persones asalariadse

1. Les empreses estan obligades a comunicar l'inici o, si és el cas, el cessament de la prestació de serveis de les persones assalariades en la seva empresa perquè siguin donades, respectivament, d'alta o de baixa, en els termes i les condicions establertes en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen.

2. En cas d'incompliment per part de les empreses d'aquestes obligacions, les persones assalariades poden instar directament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la seva alta o la seva baixa, segons sigui procedent.

3. L'incompliment de les obligacions de comunicar l'ingrés o cessament de les persones assalariades per part de les empreses o, si és el cas, dels treballadors obligats, dóna lloc a què les seves altes o baixes puguin ser efectuades d'ofici per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

4. Les persones assalariades es consideren en situació d'alta a l'efecte de les prestacions regulades en aquesta Llei, encara que l'empresa a la qual presten serveis hagi incomplert les obligacions regulades en aquest precepte.

Article 35

Forma, termini i efectes de les sol·licituds d'altes, baixes i variacions de dades de les persones assalariades

1. L'inici en la prestació de serveis a l'empresa o el cessament de les persones assalariades es comunica per mitjà dels corresponents models oficials de sol·licitud, acompanyats dels documents establerts a aquest efecte per aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen, o pels procediments especials establerts.

2. La sol·licitud d'alta ha de presentar-se pels subjectes obligats dins dels tres primers dies a comptar des de l'inici de la relació laboral per part de la persona assalariada.

3. La sol·licitud de baixa ha de presentar-se dins dels tres primers dies a comptar des del moment en què s'ha produït la situació que la motiva, té efectes des del cessament en la prestació de serveis i extingeix l'obligació de cotitzar des d'aquest moment, sempre que s'hagi comunicat en el model o mitjà oficialment establert i dins dels terminis fixats.

4. La sol·licitud de variació de dades ha de presentar-se dins dels tres primers dies a comptar des del moment en què s'ha produït la situació que la motiva i causa efectes a partir del moment en què es produeix si es comunica en temps i forma a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 36

Forma, termini i efectes de les sol·licituds d'altes, baixes i variacions de dades de les persones que realitzen una activitat per compte propi

1. És obligació de les persones que realitzen una activitat per compte propi comunicar l'inici, el cessament en l'activitat exercida o qualsevol variació de dades per mitjà dels corresponents models oficials de sol·licitud, acompanyats dels documents o pels procediments especials que s'estableixen per reglament.

2. La sol·licitud d'alta ha de presentar-se dins dels tres primers dies a comptar des de l'inici de l'activitat per part de la persona que realitza una activitat per compte propi.

3. La sol·licitud de baixa ha de presentar-se dins dels tres primers dies a comptar des del moment en què s'ha produït la situació que la motiva, produeix efectes des del cessament en la prestació de serveis i extingeix

300/362

l'obligació de cotitzar des d'aquest moment, sempre que s'hagi comunicat en el model o mitjà oficialment establert i dins dels terminis fixats.

4. La sol·licitud de variació de dades ha de presentar-se dins dels tres primers dies a comptar des del moment en què s'ha produït la situació que la motiva i causa efectes a partir del moment en què es produeix si es comunica en temps i forma a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 37

Situacions assimilades a l'alta

1. Les persones assalariades que, d'acord amb la legislació laboral, es troben en situació de suspensió del contracte de treball per motiu de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment la continuació de l'activitat de l'empresa, es consideren en situació assimilada a la d'alta.

2. Aquestes situacions són assimilades a l'alta respecte de les branques, contingències, condicions i amb els efectes que per a cadascuna d'elles s'estableixin en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen.

Capítol cinquè. Disposicions comunes

Article 38

Utilització de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics

La inscripció de l'empresa, l'afiliació, alta i baixa i la variació de dades poden formalitzar-se també subministrant els documents i les dades corresponents per mitjans o procediments electrònics, informàtics o telemàtics, en les condicions que s'estableixin per reglament.

Article 39

Conservació de dades

1. Les empreses estan obligades a conservar, per un període mínim de cinc anys, els documents justificatius de la inscripció de l'empresa, així com els documents d'afiliació, comunicats d'alta i baixa i comunicacions de variació de dades.

2. Les persones que realitzen una activitat per compte propi estan obligades a conservar, per un període mínim de cinc anys, el document d'afiliació, comunicats d'alta i baixa i comunicacions de variació de dades.

Llibre segon. Gestió i organització administrativa

Títol I. Gestió administrativa

Capítol primer. Naturalesa i funcions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social

Article 40

Definició

1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social és una entitat parapública, sotmesa al règim definit per la Llei general de les finances públiques, i té la missió essencial d'assegurar la gestió administrativa, tècnica i financera del sistema andorrà de seguretat social, sota el control del Govern.

2. Pot gestionar prestacions d'altres administracions públiques, però es requereix la subscripció dels convenis corresponents.

Article 41

Estatus

Per a l'acompliment de la seva missió, la Caixa Andorrana de Seguretat Social té personalitat jurídica pròpia i plena capacitar d'obrar, amb la plenitud de drets i obligacions que hi són inherents.

Article 42

Funcions

301/362

1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social formalitza, en particular, les inscripcions, les afiliacions, les altes, les baixes i les variacions de dades; percep les cotitzacions socials; fa efectives les prestacions; assumeix les tasques d'inspecció i de control inherents a la seva missió; gestiona el contenciós fins a la recaptació de les sumes degudes i/o fins a l'aplicació de les sancions corresponents, cita i reclama per via judicial els deutors i els infractors i totes aquelles funcions previstes per aquesta Llei o per qualsevol altra normativa.

2. La Caixa Andorrana de Seguretat Social està facultada per aplicar les normes tècniques i administratives dels tractats i dels convenis internacionals referents a la seguretat social.

3. Dins de la Caixa Andorrana de Seguretat Social es poden crear les comissions que s'estimin necessàries per al desenvolupament de les seves funcions. El seu règim jurídic es fixa per reglament.

Capítol segon. Organització general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social

Secció primera. El Consell d'Administració

Article 43

Definició

El Consell d'Administració és l'òrgan màxim de representació i d'administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 44

Composició

1. El Consell d'Administració està compost per:

a) Quatre membres nomenats pel Govern, proposats respectivament pels ministres encarregats de la política sanitària, de la política social, de la política laboral i de les finances. El Govern queda facultat, en qualsevol moment, per revocar els membres nomenats per ell i substituir-los.

b) Dos membres elegits en representació del col·legi electoral de les persones assalariades i assimilades.

c) Un membre elegit en representació del col·legi electoral de les persones pensionades.

d) Un membre elegit en representació del col·legi electoral dels empresaris i de les persones que realitzen una activitat per compte propi.

2. També assisteixen a les reunions del Consell d'Administració amb veu però sense vot:

a) El/La director/a general.

b) L'/La interventor/a delegat/ada del Govern.

c) El/La secretari/ària del Consell d'Administració.

d) Qualsevol altra persona que decideixi el Consell d'Administració.

Article 45

Durada del mandat

Els membres del Consell d'Administració tenen un mandat d'una durada de quatre anys i poden ser renovats en el càrrec només per un mandat consecutiu.

Article 46

Protecció laboral de les persones assalariades que són representants

L'empresa ha de prendre les mesures que siguin necessàries perquè la persona assalariada elegida pugui participar en les millors condicions en les reunions i les tasques del Consell d'Administració.

A fi d'assegurar el lliure accés i l'exercici de llur funció, els membres del Consell d'Administració que representen les persones assalariades gaudeixen d'una protecció laboral reforçada.

Article 47

Competències

302/362

Són competències del Consell d'Administració:

a) Representar la Caixa Andorrana de Seguretat Social, judicialment i extrajudicialment, amb facultat de delegació parcial en qualsevol dels seus membres o en la Direcció General.

b) Nomenar la persona que assumeixi les funcions de president.

c) Nomenar la persona que assumeixi les funcions de director general.

d) Controlar l'execució dels acords que pren, les directrius donades a la Direcció General i el funcionament correcte de l'entitat.

e) Crear, si escau, comissions delegades.

f) A proposta de la Direcció General, nomenar i separar, si concorren causes justificades, les persones que assumeixen funcions de director adjunt, cap dels serveis, així com el personal assimilat.

g) A proposta de la Direcció General, contractar el personal al servei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

h) Emetre informes al Govern quan aquesta Llei ho disposa o quan es proposi la modificació de les prestacions o de les cotitzacions o quan el mateix Consell d'Administració consideri oportunes aquestes modificacions.

i) Concloure l'adopció de convenis amb els col·legis professionals, els prestadors de serveis de salut i establiments de la salut d'Andorra i de l'estranger en la forma que regula aquesta Llei.

A aquest efecte, els serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, prèvia consulta amb els col·legis professionals directament afectats, estableixen anyalment protocols d'avaluació de qualitat i indicadors de despesa aplicables als diferents prestadors. Aquests protocols i indicadors han de basar-se en els coneixements disponibles, figurar en els convenis i servir de base de les propostes de convenció o desconvenció dels professionals de la salut.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d'informar al Govern de l'adopció d'aquests convenis.

j) Aplicar les normes tècniques i administratives d'aplicació dels tractats i dels convenis internacionals.

k) Examinar i, si escau, aprovar els estats financers anyals, d'acord amb l'article 87.

l) Examinar i, si escau, aprovar els avantprojectes dels pressupostos, d'acord amb l'article 88.

m) Elaborar una proposta de distribució dels resultats d'acord amb els articles 87, 88 i 89.

n) Elaborar i sotmetre al Govern els avantprojectes de llei de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit.

o) Emetre informes i fer propostes al Govern quan s'elaboren textos legals o reglamentaris que tenen una incidència directa sobre l'organització, el funcionament o l'estructura financera de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

p) Elaborar un reglament intern de funcionament del Consell d'Administració.

q) Aprovar els reglaments interns necessaris per regular i organitzar el treball de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

r) Qualsevol altra competència o facultat que la legislació li pugui assignar.

Article 48

Elecció de la Presidencia

1. El Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social elegeix, entre els seus membres, una persona que assumeixi la funció de president que ha de ser de nacionalitat andorrana.

2. L'elecció, en una primera votació, s'efectua per majoria absoluta dels membres del Consell.

3. Si en la primera votació cap candidat/a obté la majoria absoluta, es procedeix a una segona votació, en què resulta elegida la persona més votada.

4. Si en aquesta nova votació es produeix un altre empat, tan bon punt hagi acabat l'escrutini s'ha d'efectuar un sorteig, que consisteix a posar una papereta amb el nom de cada candidat/a dintre l'urna amb la finalitat que resulti elegit/da el/la candidat/a el nom de la qual surti primer de l'urna.

Article 49

Competències i funcions de la Presidencia

303/362

1. Són funcions de la Presidència:

a) Representar el Consell d'Administració.

b) Fixar la data, l'hora, el lloc i l'ordre del dia i presidir i dirigir les reunions del Consell d'Administració.

c) Vetllar pel respecte de l'ordre del dia i, en general, pel desenvolupament òptim de les sessions.

2. De conformitat amb la Llei general de les finances públiques, correspon a la Presidència del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:

a) Assegurar la gestió dels drets econòmics de les finances públiques, amb possibilitat de delegació total o parcial en la Direcció General.

b) Assegurar la gestió de les obligacions de despesa del pressupost, amb possibilitat de delegació total o parcial en la Direcció General.

c) Ordenar els pagaments, amb possibilitat de delegació en la Direcció General.

d) Amb l'acord del Consell d'Administració, ordenar les despeses d'inversió previstes en el pressupost pendent d'aprovació, i que ja hagin estat aprovades amb caràcter de plurianuals.

3. La Presidència delega a la Direcció General, amb les limitacions corresponents pel que fa als imports, l'execució dels pagaments operatius, en particular, en matèria de despeses tècniques lligades a les prestacions.

4. Delega a la Direcció General l'execució dels pagaments que s'incloguin en el marc de la gestió administrativa.

Article 50

Secretaria

1. El Consell d'Administració designa i revoca lliurement la persona que ha d'ocupar la Secretaria del Consell d'Administració.

2. Són competències de la Secretaria les següents:

a) Estendre les actes de les reunions del Consell d'Administració.

b) Assessorar en totes les qüestions que se li demani.

c) Qualsevol altra que li encarregui el president o el Consell d'Administració.

Article 51

Obligació de reserva

En tots els casos, tots els membres i els assistents al Consell d'Administració queden sotmesos a l'obligació de secret, així com qualsevol altre deure regulat a la Llei de protecció de dades personals.

Article 52

Termini de renovació

Si el mandat dels membres del Consell d'Administració ha vençut sense que el nou Consell d'Administració estigui legalment constituït, no poden transcórrer més de tres mesos entre la data normal del venciment del mandat dels anteriors membres i l'entrada en funció del nous membres. Durant aquest període, el Consell d'Administració continua en funcions i no pren decisions més enllà dels actes de mera gestió.

Article 53

Primera cesio

1. La primera sessió del Consell d'Administració novament constituït és convocada per la persona que assumeixi la funció de president en funcions, com a molt tard dins el termini de quinze dies a comptar de la data de publicació dels resultats de les eleccions al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i dels nomenaments dels membres designats pel Govern.

2. El punt únic de l'ordre del dia és l'elecció del nou president.

3. El resultat de l'elecció es comunica per escrit al Govern i es publica al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

304/362

Article 54

Periodicitat de les reunions i actes

1. El Consell d'Administració es reuneix almenys un cop al mes. El president convoca les reunions a iniciativa pròpia, a petició de la Direcció General o de tres membres del Consell d'Administració, amb un ordre del dia que ha d'incloure la data, l'hora i el lloc de la reunió. Llevat l'acord en sentit contrari del Consell d'Administració, no pot començar cap deliberació sobre una determinada qüestió si amb una antelació mínima de cinc dies no ha estat distribuïda a cada membre la documentació relativa a la qüestió objecte de deliberació.

2. De cada sessió, la Secretaria n'estén l'acta. Cada acta inclou almenys el nombre i la identitat de les persones assistents, la data, la totalitat dels acords adoptats i de les constàncies sol·licitades per les persones assistents.

3. Després de l'aprovació del Consell d'Administració, l'acta la signen el president i el secretari, es custodia a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i se'n facilita còpia als membres del Consell d'Administració que ho sol·licitin.

Article 55

Deliberacions i acords

1. El Consell d'Administració pot deliberar i prendre acords vàlidament amb l'assistència mínima de sis dels seus membres.

2. Els acords es prenen vàlidament per majoria simple dels membres presents.

3. La persona que assumeixi les funcions de president pot exercir el seu vot de qualitat per dirimir les situacions d'empat.

Article 56.

Canvi o substitució d'un membre

1. La dimissió d'un membre del Consell d'Administració o la impossibilitat, per qualsevol raó, de continuar exercint el seu mandat, dóna lloc, segons els casos, a:

a) La designació d'un nou membre del Consell d'Administració per part del Govern, a proposta del ministeri concernit.

b) L'entrada en funcions de la persona suplent elegida en el seu moment pel col·legi electoral corresponent.

2. La dimissió o l'impediment definitiu de la persona suplent que ja ha entrat en funcions dóna lloc a una elecció parcial en el col·lectiu corresponent pel temps que resta de mandat, sempre que aquest període sigui superior a nou mesos.

3. En el cas que la persona a substituir sigui el president, s'ha de procedir a l'elecció d'un nou president en el termini de quinze dies d'acord amb la regulació de l'article 48.

Article 57

Remuneració

La persona que assumeixi les funcions de president i els membres del Consell d'Administració reben una remuneració per la seva participació efectiva a les sessions del Consell d'Administració. Aquesta remuneració es fixa pel Govern, sense que pugui sobrepassar l'import corresponent al salari mínim en cada moment vigent per tots els membres, excepte per la persona que realitza les funcions de president que no pot sobrepassar l'import corresponent al doble del salari mínim en cada moment vigent.

Article 58

Creació, control i dissolució de comissions delegades

El Consell d'Administració pot crear, controlar les seves activitats i dissoldre lliurement comissions en els sectors o en les matèries que s'estableixin per reglament intern.

La seva creació o dissolució s'ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Article 59

305/362

Composició de comissions delegades

1. Les comissions delegades estan constituïdes per almenys dos membres del Consell d'Administració i, eventualment, per membres del personal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sense perjudici de la possibilitat d'assessorament extern si la complexitat de la matèria ho requereix, amb l'autorització prèvia del Consell d'Administració. Una vegada constituïda, cada comissió delegada nomena entre els seus membres un president i un secretari, el qual estén acta de les reunions.

2. Les comissions delegades no poden deliberar vàlidament sense la presència de les dues terceres parts dels membres que la formen.

3. Els acords es prenen per majoria simple.

Secció segona. La Direcció General

Article 60

Nomenament i separació del càrrec

La Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social recau en una persona nomenada i separada del càrrec lliurement pel Consell d'Administració.

Article 61

Funcions i responsabilitat

1. La Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social exerceix totes les funcions de direcció, de gestió, de control intern i de forma específica del següent:

a) És responsable de les despeses tècniques i administratives i del cobrament de les cotitzacions.

b) Assumeix totes les funcions expressament delegades pel Consell d'Administració o per la Presidència.

c) Elabora per al Consell d'Administració els documents necessaris en matèria d'estats financers, de comptes i de pressupostos i exposa tot tipus de proposta de caràcter financer o tècnic.

d) Proposa la contractació del personal necessari.

2. La Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social respon de la seva gestió davant del Consell d'Administració.

Article 62

Delegació de la signatura

Amb l'acord previ del Consell d'Administració, el/la director/a general pot delegar la seva signatura com a màxim en dues persones responsables del servei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a fi d'atendre les necessitats del servei en cas d'absència per vacances o per malaltia, o per qualsevol altre motiu degudament acreditat.

Aquestes delegacions es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Secció tercera. Personal

Article 63

Marc normatiu

El personal al servei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social es regeix per la Llei sobre el contracte de treball i la resta de la normativa laboral, llevat dels membres del Consell d'Administració i del personal l'activitat dels quals no es presta en règim laboral i amb remuneració salarial.

Article 64

Reglaments de Govern

El Govern, dins del marc normatiu descrit a l'article anterior, ha de regular mitjançant reglament les especialitats del personal al servei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 65

306/362

Reglaments interns

1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té la facultat d'organitzar el treball que li sigui confiat, dictant els reglaments interns de personal necessaris i les ordres i les instruccions adequades per al personal esmentat.

2. Els reglaments interns no tenen en cap cas caràcter administratiu, s'apliquen a tot el personal, i han de respectar sempre els principis d'igualtat de tracte, de prohibició d'arbitrarietat i de no-discriminació.

3. La facultat d'aprovar, modificar o suprimir els reglaments interns correspon al Consell d'Administració, prèvia consulta a la Direcció General i al personal, i la d'impartir les ordres i les instruccions als treballadors a la Direcció General.

Capítol tercer. Eleccions al Consell d'Administració

Article 66

Procediment electoral

El procediment electoral relatiu a les eleccions al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en tot allò no regulat expressament per aquesta Llei, es regeix per la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum.

Article 67

Dret de vot

1. Totes les persones assegurades directes a la branca general a la Caixa Andorrana de Seguretat Social majors de divuit anys, amb excepció de les que pertanyen al règim especial regulat a l'article 223, tenen dret de vot per elegir la persona o persones representants del col·lectiu de cotitzants al qual pertanyen.

2. És possible ser persona electora en més d'un col·legi electoral, però en cada col·legi cada elector només té un vot.

Article 68

Col·legis electorals

S'institueixen, a l'efecte merament electorals, tres col·legis que inclouen les persones cotitzants a la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb dret de vot, i són els següents:

a) El col·legi electoral de les persones assegurades assalariades i de les persones internades en establiments penitenciaris.

b) El col·legi electoral dels pensionistes, que integra les persones beneficiàries d'una pensió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, així com les persones que es troben incloses en els règims especials de les persones amb discapacitat i de les persones prejubilades.

c) El col·legi electoral dels empresaris i de les persones que realitzen una activitat per compte propi.

Article 69

Persones candidates

1. Totes les persones candidates a la funció de membre elegit al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de suplent han de reunir les condicions següents:

a) Ser majors d'edat i residir legalment al Principat d'Andorra.

b) Haver cotitzat durant un mínim de vuit anys durant els deu darrers immediatament anteriors a la data de les eleccions en qualsevol dels col·lectius.

c) Haver cotitzat els cinc últims anys en un dels col·lectius que integren el col·legi electoral per al qual es presenta a l'elecció, excepte en el cas del col·legi dels pensionistes, en què la durada mínima és de tres mesos.

d) Estar al corrent de pagament de les cotitzacions, els recàrrecs i les sancions acordades per resolució ferma.

e) Presentar un nombre mínim de signatures de cotitzants del col·legi electoral al qual es presenten a l'elecció tant la persona candidata com la suplent, que s'especifica a continuació:

i) Cinquanta signatures per a la candidatura per representar els pensionistes.

307/362

ii) Cinquanta signatures per a la candidatura per representar el col·lectiu dels empresaris i els treballadors per compte propi.

iii) Cent signatures per a la candidatura per representar les persones assegurades assalariades i la resta dels cotitzants.

2. Una mateixa persona només es pot presentar a l'elecció en un sol col·legi electoral, a títol de candidata o de suplent.

Article 70

Incompatibilitat i inelegibilitat

1. L'exercici dels càrrecs que s'esmenten en aquest article és incompatible amb la condició de membre del Consell d'Administració, i per tant són inelegibles:

a) Els/Les magistrats/ades del Tribunal Constitucional.

b) Els membres del Consell General.

c) El/La cap de Govern, els/les ministres i els/les secretaris/àries d'Estat.

d) Els membres dels consells de Comú.

e) Els membres del Consell Superior de la Justícia.

f) Els/Les batlles i magistrats/ades i els membres del Ministeri Fiscal.

g) Els/Les secretaris/àries judicials.

h) Els/Les secretaris/àries generals del Consell General i del Govern.

i) Els/Les secretaris/àries dels comuns.

j) Els membres del personal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

k) Els càrrecs directius d'entitats bancàries, financeres i d'assegurances.

2. Són també inelegibles les persones condemnades per sentència ferma a pena privativa de llibertat, pel temps de durada de la pena.

Article 71

Convocatòria d'eleccions

Dos mesos abans de la data prevista per a les eleccions, mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, el Govern fa pública la data de les eleccions i declara obert el termini per presentar les candidatures per ser representants dels tres col·legis electorals.

Article 72

Presentació de candidaturas

Les candidatures es formalitzen a la seu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb els justificants necessaris, en el termini improrrogable de tres setmanes a comptar de la publicació.

Les candidatures són necessàriament binominals, ja que consten d'una persona candidata i d'una suplent.

Article 73

Procediment contra la denegació o acceptació de la candidatura

1. Totes les candidatures presentades són examinades pel Consell d'Administració, que controla el compliment dels requisits definits en aquesta Llei.

2. L' acceptació o la denegació de la candidatura és notificada personalment a les persones interessades. Contra la denegació o l'acceptació d'una candidatura, tot/a candidat/a podrà presentar recurs davant la Junta Electoral en el termini de 48 hores. La Junta Electoral reclamarà immediatament els antecedents al Consell d'Administració en funcions, que els remetrà dins de les 48 hores següents, prèvia citació dels/de les altres candidats/ates, els/les quals disposaran d'unes altres 48 hores per efectuar al·legacions davant la Junta.

308/362

3. Contra l'acord de la Junta Electoral que haurà de dictar-se dins les 48 hores següents al termini de la presentació de les al·legacions, hi cap recurs davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

Article 74

Manca de candidaturas

1. En el cas en què, per manca total de candidatures, no es pugui procedir a l'elecció dels membres del Consell d'Administració que representen les persones cotitzants, el nou Consell d'Administració queda vàlidament constituït pels quatre membres designats pel Govern.

2. Igualment, el Consell d'Administració queda vàlidament constituït pels quatre membres designats pel Govern i la persona o persones candidates que resultin elegides, encara que, per manca parcial de candidatures alguns dels col·legis esmentats a l'article 68 d'aquesta Llei no tinguin representació.

3. En el supòsit de manca de candidatures, el Govern ha de convocar eleccions per cobrir els càrrecs que faltin en el termini mínim de sis mesos i màxim de dotze.

Article 75

Convocatoria

La convocatòria es fa per carta al domicili de la persona electora o per comunicació electrònica. Hi han de constar almenys les indicacions següents:

a) La data de les eleccions.

b) L'adreça del local habilitat a aquest efecte i els horaris d'obertura.

c) El col·legi electoral al qual pertany la persona electora.

d) Les llistes binominals corresponents a aquest col·legi electoral.

A més, també es fa mitjançant publicació als mitjans de comunicació del país.

Article 76

Proclamació de resultats

1. Són proclamats membres del Consell d'Administració i suplents les persones següents:

a) Les persones candidates de les dues llistes més votades del col·legi electoral de les persones assalariades.

b) La persona candidata de la llista més votada del col·legi electoral dels pensionistes.

c) La persona candidata de la llista més votada del col·legi electoral de les persones que realitzen una activitat per compte propi.

2. Si en la votació es produeix un empat entre dues o més candidatures, en un termini de vuit dies s'ha de fer una nova votació entre aquestes candidatures.

3. Si en aquesta nova votació es produeix un altre empat, tan bon punt hagi acabat l'escrutini s'ha d'efectuar un sorteig, que consisteix a posar una papereta amb el nom de cada candidatura dintre l'urna amb la finalitat que resulti elegida la candidatura el nom de la qual surti primer de l'urna.

4. Els resultats de les eleccions són publicats al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra en un termini màxim de 15 dies naturals a comptar de la data en què han tingut lloc.

Article 77

Regulació d'altres aspectes pràctics

El Govern estableix i regula, per reglament, les modalitats pràctiques d'organització de les eleccions de les persones representants dels cotitzants al Consell d'Administració, el termini i la forma de la campanya electoral i la possibilitat de votar en diversos dies i en col·legis electorals distribuïts per cada una de les parròquies.

Capítol quart. Assessoria i control

Article 78

Funcions d'assessoria i control

309/362

1. Són funcions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:

a) Vetllar pel compliment per part de les empreses, prestadors sanitaris, així com qualsevol altra persona, de les normes dictades en matèria de seguretat social i en particular de la inscripció, afiliació, altes, baixes, variació de dades, cotitzacions i prestacions.

b) Comprovar que les persones peticionàries de qualsevol de les prestacions del sistema de la seguretat social reuneixin les condicions i els requisits exigits a aquest efecte.

c) Verificar que les persones que rebin qualsevol de les prestacions de la seguretat social continuïn complint els requisits exigits per percebre-les.

d) Facilitar informació en relació amb els drets que tenen les persones assegurades.

e) Qualsevol altra que tingui com a finalitat vetllar per l'aplicació correcta de la normativa vigent sobre seguretat social i la bona gestió del sistema en qualsevol de les seves branques.

2. Les actuacions que donin lloc a les funcions de control a les quals es refereix l'apartat anterior s'han de consignar en l'acta corresponent, i els fets i les circumstàncies consignats tenen la presumpció d'exactitud, llevat de prova en contra. Aquestes actes poden incloure el càlcul de les quantitats que s'han de liquidar en concepte de deutes per cotitzacions impagades i els recàrrecs exigibles.

Article 79

Òrgans competents

1. Les funcions referides a l'article anterior, d'acord amb l'organització aprovada pel Consell d'Administració a proposta de la Direcció General, les exerceixen:

a) L'Àrea de Control Sanitari.

b) L'Àrea de Control Administratiu.

c) El Gabinet Jurídic.

2. Aquests òrgans poden emprendre totes les accions investigadores que siguin necessàries, amb la col·laboració, si escau, dels departaments competents del Govern, dins dels límits que estableix la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

3. Són funcions de l'Àrea de Control Sanitari:

a) Convocar qualsevol persona que pugui aportar informacions d'interès.

b) Demanar informació a totes les persones que creguin convenient.

c) Donar l'autorització mèdica per a les prestacions que requereixin un acord previ de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

d) Expedir altes mèdiques.

e) Practicar les revisions mèdiques pertinents relacionades amb les prestacions.

4. Són funcions de l'Àrea de Control Administratiu:


b) Presentar-se en qualsevol lloc de treball per efectuar els controls relacionats amb el compliment de la normativa.

c) Demanar informació a totes les persones que creguin convenient.

d) Elaborar informes i aixecar acta dels fets i les circumstàncies que poden constituir infraccions a la normativa sobre seguretat social d'acord amb l'article 78.2.

e) Participar en la instrucció de procediments sancionadors.f) Personar-se en el domicili de les persones assegurades en situació de baixa per incapacitat temporal per al treball per tal de comprovar que es troben en el seu domicili, quan han de ser-hi d'acord amb les prescripcions mèdiques.

g) Accedir de forma automàtica a dades relatives a la titularitat de les empreses i les societats, per tal de comprovar que els titulars no consten com a persones assegurades indirectes i a càrrec d'una persona assegurada directa.

h) Constatar totes les infraccions o mancaments comesos pels subjectes contra el règim de seguretat social.

i) Expedir altes administratives.

310/362

5. Són funcions del Gabinet Jurídic:


b) Demanar informació a totes les persones que creguin convenient.

c) Participar en la instrucció de procediments sancionadors.

d) Resoldre totes les dificultats o divergències que es puguin produir en l'aplicació del règim de seguretat social.

e) Efectuar i incoar les accions davant la tercera persona responsable i/o la seva companyia d'assegurances en les accions de rescabalament per part d'una tercera persona.

Article 80

Altres mesures aplicables

1. Per tal de millorar l'aplicació i la gestió del sistema de seguretat social, el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a proposta de la Direcció General, pot aprovar anualment plans d'acció en funció de les experiències i els resultats de les actuacions de control dutes a terme l'any anterior.

2. Per facilitar el control per part del Govern del compliment de la normativa laboral, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de donar informació detallada dels accidents laborals i de les malalties professionals de totes les empreses al departament del Govern competent en matèria d'inspecció de treball.

3. El Govern i la Caixa Andorrana de Seguretat Social han d'intercanviar-se totes les informacions i dades que estimin necessàries o convenients per a un exercici més eficaç de les seves competències respectives per accelerar la instrucció d'expedients i l'atorgament de prestacions amb el límit del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

4. La Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb l'acceptació de la persona interessada, pot compensar els saldos deutors i creditors de les persones assegurades del sistema de seguretat social amb les pensions i tota altra prestació prevista per la Llei a satisfer a l'assegurat.

5. La Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la notificació prèvia a la persona interessada, pot compensar els saldos deutors generats per l'atorgament d'un volant de presa en càrrec de les persones assegurades del sistema de seguretat social amb les pensions i tota altra prestació prevista per la Llei a satisfer a l'assegurat. En el cas que la compensació s'efectuï amb el pagament d'una pensió, la retenció màxima d'aquesta pensió no podrà superar el 25% d'aquesta.

Article 81

Obligació d'informar dels prestadors de serveis de salud

Els prestadors de serveis de salut estan obligats a transmetre a l'Àrea de control sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social la informació necessària relativa als actes sanitaris realitzats a les persones assegurades amb l'objectiu de donar suport a les transaccions econòmiques que s'hagin d'efectuar com a conseqüència d'aquests actes.

Article 82

Gabinet jurídic

1. El Gabinet Jurídic, integrat en el si de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, està format per persones llicenciades en dret i per advocats de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. La defensa davant dels tribunals dels interessos de la Caixa Andorrana de Seguretat Social per part dels advocats adscrits al seu gabinet jurídic s'exerceix d'acord amb el que disposa aquesta Llei i la Llei qualificada de la justícia.

Títol II. Gestió financera


Article 83

Patrimoni de la seguretat social

1. Les cotitzacions, béns, accions i qualsevol altre recurs de la seguretat social constitueix un patrimoni únic i destinat exclusivament a les seves finalitats.

311/362

2. La titularitat del patrimoni únic de la seguretat social correspon a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

3. Els contractes que celebri la Caixa Andorrana de Seguretat Social es regeixen per la Llei de contractació pública.

4. Els béns i els drets que formen part del patrimoni de la seguretat social són inembargables.

Article 84

Fons de reserves de les diferents branques

1. Amb la finalitat d'atendre les necessitats futures del sistema de seguretat social en matèria de prestacions contributives de la branca de jubilació es manté el fons de reserves tècniques existent.

2. Eventualment, si a la branca general es constata l'existència de superàvit, aquest es destina a formar part d'un fons de reserves per atendre les necessitats futures d'aquesta branca.

3. Resten prohibides les transferències entre els dos fons.

4. Les reserves que formen aquests fons estan invertides de forma que es coordini la prudència amb l'obtenció del grau de liquidesa, rendibilitat i seguretat tècnicament precís.

5. El Govern aprova anyalment els criteris de gestió de les reserves de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a proposta del Consell d'Administració i previ informe de l'Institut Nacional Andorrà de Finances.

6. L'Institut Nacional Andorrà de Finances realitza cada dos anys un informe de seguiment sobre l'evolució i composició dels fons.

Article 85

Comissió delegada pel seguiment dels fons de reserves

1. El Consell d'Administració ha de crear una comissió delegada pel seguiment dels fons de reserves.

2. La composició d'aquesta comissió s'efectua d'acord amb el que s'estableix a l'article 59 i ha de tenir, entre els seus membres, persones amb experiència demostrable en matèria financera.

3. Els membres de la comissió no han de tenir cap lligam amb les entitats gestores de fons i, a tal efecte, han de signar la corresponent declaració jurada.

4. Són funcions d'aquesta comissió:

a) Elaborar els informes i propostes necessàries per tal que el Consell d'Administració les aprovi i les tramiti al Govern.

b) Realitzar estudis relacionats amb la gestió financera de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que pugui encarregar-li el Consell d'Administració. L'elaboració dels informes sobre la gestió dels fons ha de ser trimestral i anyal.

5. En la seva actuació ha de respectar, d'una banda, l'objectiu i horitzó d'utilització dels recursos dels fons i, d'altra banda, els principis de prudència i de repartició dels riscs.

6. Aquesta comissió té l'obligació de comunicar per escrit al Consell d'Administració qualsevol operació o pràctica de gestió que no sigui conforme a les lleis, reglaments o polítiques de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 86

Fonts de finançament

1. El sistema de seguretat social es finança mitjançant les cotitzacions corresponents a les persones assegurades, les reserves i els seus rendiments, les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions i altres de semblants característiques, els fruits, les rendes o els interessos dels seus recursos patrimonials i, si escau, mitjançant els sistemes complementaris de finançament procedents del pressupost del Govern o de tota altra font fixada mitjançant llei.

2. El pressupost de l'Administració general finança les despeses següents del sistema de seguretat social:

a) El complement no contributiu de la pensió de jubilació, regulat a l'article 203.

b) El complement no contributiu de les pensions de viduïtat regulat a l'article 184.

c) La part corresponent als imports destinats al pagament dels punts de jubilació atorgats sobre la base de l'article 41 del Reglament tècnic de la seguretat social vigent fins a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei.

312/362

d) Els complements no contributius de les pensions de vellesa atorgats sobre la base de l'article 2 de la Llei 4/2006 del 7 d'abril de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social vigent fins a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei.

e) Les prestacions familiars.

f) L'eventual dèficit que es pugui produir a la branca general.

Article 87

Gestió de recursos

1. La gestió de les branques general, jubilació i prestacions familiars comporta la recaptació dels seus recursos i l'aplicació corresponent en tres caixes separades.

2. Els estats financers anuals, incloses les deduccions per cobrir les despeses de gestió, l'afectació dels resultats i les inversions, es presenten de forma clarament diferenciada per cada una de les branques segons el pla de comptabilitat establert reglamentàriament.

3. Correspon al Consell d'Administració, per majoria de les cinc vuitenes parts dels seus membres:

a) Examinar i aprovar els estats financers i trametre'ls al Govern.

b) Aplicar l'afectació dels resultats de la gestió financera a cadascuna de les branques.

Article 88

Pressupost

1. El Consell d'Administració tramet anualment al Govern la proposta de pressupost i inclou, si escau, la proposta d'actualització de la cotització de la branca de jubilació, del factor de conversió regulat a l'article 201 i dels coeficients tècnics citats en els articles 202 i 204.

El Govern completa el pressupost proposant la repartició de les cotitzacions entre la part assalariada i la part empresarial quan s'escau i el tramet al Consell General perquè sigui aprovat.

2. El pressupost de cadascuna de les branques ha de mantenir un equilibri ja sigui mitjançant l'adaptació de les cotitzacions, ja sigui mitjançant l'abonament o el càrrec en el fons de reserva propi, o bé mitjançant préstecs entre branques, dins els límits del que disposa l'article 89.

En el cas en què el referit equilibri no es pugui mantenir en els termes esmentats, el Pressupost de l'Estat ha d'aportar els recursos suficients per a assolir aquest objectiu.

3. El pressupost de la branca de jubilació, en la seva modalitat contributiva, ha de mantenir un equilibri a llarg termini.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d'elaborar, com a mínim, cada cinc anys, un estudi actuarial i trametre'l al Govern, proposant les mesures necessàries per a mantenir la viabilitat futura de la branca de jubilació.

4. El pressupost de la branca de jubilació ha d'anar acompanyat de l'estudi actuarial pertinent actualitzat l'any que correspongui elaborar-lo segons l'apartat precedent.

Article 89

Préstecs entre branques

1. Només es poden realitzar préstecs entre branques en els dos supòsits següents:

a) Per equilibrar el pressupost per raons de tipus conjuntural justificades tècnicament. En aquest cas, s'ha d'amortitzar en un termini màxim de dos anys, i amb el benentès que les mateixes branques no es poden atorgar cap altre préstec fins que hagin transcorregut cinc anys.

b) Per realitzar inversions a llarg termini. En aquest cas la durada del préstec s'ha d'adaptar a la durada de l'amortització de la inversió.

2. Els préstecs comporten el pagament d'interessos a preu de mercat. Aquests interessos es calculen i comptabilitzen anualment.

3. Tots els préstecs han de ser atorgats per decisió del Consell d'Administració, per majoria de les tres quartes parts dels seus membres.

313/362

Article 90

Rescabalament per part d'una tercera persona responsable

1. Si una patologia soferta per una persona assegurada ha estat causada per una tercera persona responsable, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot exigir d'aquest tercer responsable i de la seva companyia d'assegurances, solidàriament, el pagament d'un import que pot arribar fins a la totalitat de les despeses ocasionades per l'atenció sanitària íntegra de la persona assegurada, que hagin resultat de la lesió i de la resta de prestacions que hagi satisfet per aquest concepte sense perjudici d'altres compensacions econòmiques a les que pugui tenir dret la persona assegurada lesionada.

2. En els supòsits establerts en el paràgraf anterior, la Caixa Andorrana de Seguretat Social reclama al tercer responsable l'import de totes les prestacions satisfetes a la persona assegurada en aplicació de la legislació, inclòs el capital per defunció que s'hagi pagat als hereus de la persona afectada. Si s'escau la prestació mèdica o pensió abonada a la víctima o als seus familiars, pot ser capitalitzada.

S'estableix per reglament el barem utilitzat per capitalitzar les pensions o les prestacions mèdiques.

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot fer efectiva la reclamació directament al tercer responsable i/o solidàriament a la companyia d'assegurances.

A manca d'acord, pot reclamar les despeses ocasionades i els interessos legals de demora, a la tercera persona responsable i/o a la seva companyia d'assegurances per la via civil d'acord amb el procediment que escaigui o en els processos penals, reclamant la totalitat de les despeses ocasionades d'acord amb les disposicions del Codi de procediment penal vigent.

4. En cas que la responsabilitat de l'accident escaigui en part a la tercera persona i en part a la víctima, la Caixa Andorrana de Seguretat Social només pot recuperar la proporció corresponent.

5. La Caixa Andorrana de Seguretat Social no pot exigir en cap cas el rescabalament d'una quantitat superior a la que els tribunals assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable.

6. La reclamació de les prestacions prescriu als cinc anys a comptar de la consolidació de les lesions o de la defunció de la víctima.

7. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot demanar la informació necessària prop de les Administracions públiques amb la finalitat d'obtenir el rescabalament per part d'una tercera persona responsable.

Article 91

Rescabalament en cas d'accident de treball o malaltia professional

Sense perjudici de l'article anterior, quan la causa de l'accident de treball o de la malaltia professional es consideri una falta inexcusable de l'empresari, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot exigir-li la totalitat o part de les despeses que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional.

Amb aquesta finalitat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot reclamar una cotització suplementària calculada d'acord amb el salari mig que pot ser percebuda durant un termini màxim de tres anys.

S'entén com a falta inexcusable aquella falta comesa per l'empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte de les regles elementals de seguretat.

Capítol segon. Cotització

Secció primera. Normes generals

Article 92

Objecte

1. La liquidació dels deutes amb la seguretat social comprèn els actes relatius a la determinació de les diferents classes de deutes, possibilitant la seva execució material mitjançant el seu compliment en forma voluntària i, si no n'hi hagués, mitjançant el seu compliment forçós en via de constrenyiment.

A aquest efecte, la liquidació té com a objecte la realització de tots els actes identificadors dels deutes amb la seguretat social en els seus diferents elements com quantia, objecte, motivació i declaració liquidadora i la seva comunicació o notificació, si procedissin.

314/362

2. Els actes de determinació dels subjectes, objecte, quantia i contingut dels deutes amb la seguretat social efectuats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social gaudeixen de presumpció de legalitat.

La seva efectivitat únicament resulta afectada per resolució administrativa o judicial que declari la seva il·legalitat i, en conseqüència, els anul·li o modifiqui.

3. Els actes de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en matèria de gestió liquidadora són impugnables en via administrativa i jurisdiccional.

Article 93

Recàrrecs

1. Transcorregut el termini de pagament sense que s'hagi produït l'ingrés de les cotitzacions, es merita un recàrrec del 0,1% per cada dia de retard sobre l'import de les cotitzacions degudes més un import fix equivalent al 10% del deute en cas de reincidència.

2. En la imposició de recàrrecs es té en compte especialment si el retard en el pagament de les cotitzacions és degut a un error administratiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social; si és així s'anul·la.

3. En els supòsits de bona fe i d'absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen fins a un 30% si l'infractor ingressa l'import de la liquidació de les cotitzacions degudes a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini administratiu que se li indiqui.

4. A l'efecte d'aquest article es considera reincidència la imposició d'un recàrrec per resolució ferma durant els darrers dos anys.

Article 94

Obligatorietat de la cotització

1. La cotització a la seguretat social és obligatòria per a totes les persones que es troben dins de l'àmbit de l'aplicació d'aquesta Llei.

2. La quota de la seguretat social expressa l'import de l'obligació de cotitzar a la seguretat social durant un temps delimitat, designat període de liquidació, pel que fa als subjectes obligats a cotitzar.

Aquesta quantitat resulta de l'operació liquidadora d'aplicar un percentatge, anomenat tipus de cotització, a una quantitat denominada base de cotització, sense perjudici que la seva quantia pugui ser fixada directament per altres normes.

Article 95

Dinàmica de l'obligació de cotitzar

1. L'obligació de cotitzar neix amb el començament del treball assalariat, l'activitat professional, la situació relacionada amb l'activitat de les persones incloses al camp d'aplicació dels règims especials o el començament de la percepció d'una prestació.

2. La no presentació de la sol·licitud de l'afiliació i/o de l'alta no impedeix el naixement de l'obligació de cotitzar des del moment en què així s'estableixi, sense perjudici dels efectes que en relació amb les prestacions hagin d'atribuir-se a aquestes cotitzacions efectuades amb anterioritat.

3. L'obligació de cotitzar es manté per tot el període que les persones assalariades presten serveis a una empresa, les persones que realitzen una activitat per compte propi porten a terme la seva activitat econòmica, les persones incloses dins dels diferents règims especials es trobin incloses en els mateixos o els pensionats rebin una prestació o pensió del sistema de seguretat social.

4. L'obligació de cotitzar s'extingeix amb el cessament a la feina, en l'activitat o en la situació determinant del naixement i subsistència de l'obligació de cotitzar, sempre que es comuniqui la baixa en el temps i forma establerts.

5. En els casos que no se sol·liciti la baixa o es formuli fora del termini i en un model o mitjà diferent dels establerts, no s'extingeix l'obligació de cotitzar fins al dia que la Caixa Andorrana de Seguretat Social conegui la situació que determina la finalització de l'obligació de cotitzar.

Article 96

315/362

Liquidació de les quotes

1. Els períodes de liquidació de quotes es refereixen a mensualitats naturals completes i vençudes, encara que la meritació d'aquelles i/o el seu pagament s'efectuï per períodes diferents de mesos.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot establir o autoritzar, en ambdós casos de manera expressa, liquidacions per períodes superiors o inferiors.

2. Les cotitzacions han de pagar-se en el termini de quinze dies naturals següents al venciment del període de liquidació.

3. La liquidació de les quotes s'efectua mitjançant la formalització, per part dels subjectes responsables de l'obligació de cotitzar, dels documents de cotització que determini la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d'acord amb el procediment regulat per reglament.

4. En tot cas, la presentació dels documents de cotització és sempre obligatòria.

5. Es determina per reglament el termini de pagament i els documents de cotització en els supòsits dels règims especials.

Secció segona. Cotització a la branca general

Article 97

Subjectes de la cotització de les persones asalariadse

1. Estan subjectes a l'obligació de cotitzar les persones assalariades que, pel que fa a la seva activitat, es trobin compreses en el seu camp d'aplicació i els empresaris per compte del qual treballin.

2. La cotització corresponent a les persones assalariades comprèn dues aportacions:

- L'aportació de l'empresari.

- L'aportació del treballador.

3. L'aportació del treballador en la cotització és del seu exclusiu càrrec, sent nul tot pacte en contrari.

L'empresari descompta als seus treballadors, en el moment de fer-los efectives les seves retribucions, l'aportació que correspongui a cadascun d'ells.

4. L'empresari que, havent efectuat aquest descompte, no ingressi dins del termini les aportacions corresponents als seus treballadors incorre en responsabilitat davant seu i davant la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sense perjudici de les responsabilitats penal i administrativa que procedeixin.

5. La manca de pagament de les cotitzacions no comporta la pèrdua dels drets de les prestacions.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social procedeix al pagament d'aquestes prestacions, sense perjudici de la corresponent subrogació per a la repetició a l'empresari responsable.

Article 98

Base de cotització de les persones asalariadse

1. La base de cotització de les persones assalariades mentre presten serveis està constituïda pel salari global, en els termes definits a la legislació laboral, les indemnitzacions i quitances i qualsevol altra remuneració, que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre la persona assalariada o la que efectivament percebi de ser aquesta superior, per raó del treball que realitzi per compte de l'empresa on presta serveis.

2. No es computa en la base de cotització la participació al finançament per part de l'empresa a un pla complementari de jubilació públic o privat de la persona assalariada i de la percepció dels avantatges o dels rendiments d'aquest pla.

Els imports i les modalitats de cotització en cas de recuperació en forma de capital del pla de jubilació constituït així s'han d'establir reglamentàriament.

3. És nul qualsevol acte o pacte individual o col·lectiu que pretengui alterar la base de cotització establerta, excepte en aquells supòsits que per disposició legal s'estableixi el contrari.

4. La base de cotització dels socis que es troben inclosos dins del col·lectiu de persones assalariades i assimilades, d'acord amb l'article 18, està constituïda pel salari global, qualsevol que sigui la seva forma o denominació que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre, però com a mínim ha de ser igual al salari global mensual mitjà

316/362

cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l'any natural immediatament anterior.

Article 991

Requisit del salari mínim

1. Per tenir dret a les prestacions de la branca general, el salari global mensual cotitzat per la persona assalariada ha de ser igual o superior al salari mínim mensual oficial.

2. La persona assalariada amb una base de cotització inferior al salari mínim mensual oficial, sempre que no quedi inclosa en l’àmbit d’aplicació d’un dels règims especials previstos als articles 223 bis i 224, ha de complementar la cotització amb una quantitat que sumada a la cotització realitzada per l’empresa o les empreses sigui igual a aquesta base mínima, en les condicions que s’estableixin per reglament.”

2. La persona assalariada amb una base de cotització inferior al salari mínim mensual oficial, sempre que no quedi inclosa en l'àmbit d'aplicació del règim especial previst a l'article 224, ha de complementar la cotització amb una quantitat que sumada a la cotització realitzada per l'empresa o empreses sigui igual a aquesta base mínima, en les condicions que s'estableixen per reglament.

3. Els complements de cotització satisfets d'acord amb el que disposa l'apartat segon d'aquest article no computen per tenir dret al complement no contributiu de les pensions de jubilació regulat a l'article 203.

Article 100

Percentatges de cotització de les persones assalariades

Els percentatges de cotització són de:

Pagador Percentatge

Part empresarial 7%

Part assalariada 3%

Article 101

Cotització de les persones que realitzen una activitat econòmica per compte propi

1. Les cotitzacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi les satisfà directament la persona interessada.

2. La base de cotització és el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l'any natural immediatament anterior.

3. El percentatge de cotització és del 10%.

Secció tercera. Cotització a la branca de jubilación

Article 102

Classes de cotitzacions

Les persones assegurades directes poden escollir entre tres classes de cotització. Inicialment es troben adscrites a la classe A, però poden optar per cotitzar complementàriament a la classe B o a la classe C per tal d'adquirir més punts de jubilació.

Article 103

Cotització de les persones asalariadse

1. La base de cotització de les persones assalariades és la mateixa que la que s'aplica a la cotització a la branca general.

1 Modificació de la Llei 25/2011

317/362

2. Els percentatges de cotització de les persones assalariades són els següents:

Pagador Tipus Percentatge

Part empresarial 7,5%

Part assalariada Classe A 2,5%

Classe B 5%

Classe C 7,5%

Article 104

Cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi

1. La base de cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi és la mateixa que la que s'aplica a la cotització a la branca general.

2. Els percentatges de cotització són els següents:

Tipus Percentatge

Classe A 10%

Classe B 12,5%

Classe C 15%

Secció quarta. Disposició comuna

Article 105

Cotització de les persones beneficiàries d'una prestació econòmica a les branques general i jubilación

1. Durant la percepció d'una prestació econòmica de la branca general es manté l'obligació de cotitzar, tant a la branca general com a la branca de jubilació.

No existeix aquesta obligació mentre es perceben pensions d'orfenesa o de viduïtat temporals, sense que això suposi la pèrdua de cap dret de la branca general.

2. La base de cotització és la quantitat que es percep com a prestació i els percentatges de cotització són els que s'indiquen en els articles 100 i 103 si es tracta de persones assalariades i els articles 101 i 104 si són persones que exerceixen una activitat per compte propi.

3. Les prestacions lliurades a les persones assalariades donen lloc a la retenció de la part assalariada de la cotització. La Caixa Andorrana de Seguretat Social substitueix a l'empresa i paga la part empresarial de les cotitzacions esmentades.

4. A les prestacions lliurades a les persones que exerceixen una activitat per compte propi, l'obligat a pagar la cotització durant la percepció de la prestació continua sent la persona que exerceix una activitat per compte propi.

El pagament es fa mitjançant el descompte de la prestació de la quantitat obligada a cotitzar.

5. Les pensions satisfetes pel Govern en el marc de la normativa d'atenció social cotitzen en la seva totalitat; en aquests casos el Govern es fa càrrec de la cotització de la part empresarial i la persona beneficiària, de la part assalariada.

Secció cinquena. Cotització de les persones beneficiàries d'una pensió de jubilación

Article 106

Cotització durant la percepció d'una pensió de jubilación

1. Durant la percepció d'una pensió de jubilació o d'una pensió de viduïtat vitalícia, solament es manté l'obligació de cotitzar a la branca general.

318/362

2. La base de cotització és la quantitat que es percep com a pensió.

3. El percentatge de cotització és del 10%, que es distribueix en un 3% que assumeix la persona beneficiària i un 7% que paga la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

4. El pagament es fa mitjançant el descompte de la pensió de la quantitat obligada a pagar per la persona beneficiària.

Capítol tercer. Recaptació

Article 107

Concepte i competència

1. La gestió recaptatòria en l'àmbit de la seguretat social consisteix en l'exercici de l'activitat administrativa que té per objecte la realització dels crèdits i drets de la seguretat social.

2. La gestió de la recaptació dels recursos del sistema de la seguretat social és de competència exclusiva de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 108

Procediment

1. El període voluntari de recaptació s'inicia en la data de començament del termini reglamentari d'ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament o una altra causa d'extinció del deute, fins a l'emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual es dóna inici al període de recaptació executiva.

2. Transcorregut el termini reglamentari d'ingrés sense pagament del deute, s'apliquen els corresponents recàrrecs i comença la meritació d'interessos de demora.

3. El procediment de recaptació s'impulsa d'ofici a tots els seus tràmits i només se suspèn en aquells casos que s'estableixi per reglament.

4. La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d'anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i condicions que s'estableixen per reglament.

5. En tot allò no previst en aquesta Llei, el procediment s'efectua d'acord amb el Codi de l'Administració i la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal.

Article 109

Prescripció de les cotitzacions

1. Les cotitzacions prescriuen al cap de cinc anys. El reconeixement del deute interromp la prescripció.

2. En cas de cessació de pagaments i/o fallida d'una empresa, la Caixa Andorrana de Seguretat Social reclama les cotitzacions degudes actualitzades en qualitat de creditor preferent.

3. Aquesta preferència no s'aplica en relació amb els salaris deguts per l'empresa.

Llibre tercer. Prestacions


Article 110

Acció protectora del sistema de la seguretat social

1. L'acció protectora del sistema de la seguretat social comprèn les prestacions regulades en aquesta Llei, tant en la seva modalitat contributiva com no contributiva.

2. Les prestacions de la seguretat social no poden ser objecte de retenció, cessió total o parcial, compensació o descompte, excepte quan es tracti del compliment de les obligacions alimentàries a favor del cònjuge i fills.

Article 1112


319/362

Condicions del dret a les prestacions

1. Les persones incloses en el camp d'aplicació de la seguretat social causen dret a les seves prestacions quan, a més de les particularitats exigides per a la respectiva prestació, reuneixen el requisit general d'estar afiliades i en alta o en situació assimilada a l'alta, en sobrevenir la contingència o situació protegida, excepte disposició legal expressa en contra.

2. En les prestacions en què la seva concessió o quantia requereix determinats períodes de cotització només són computables les cotitzacions efectivament realitzades o les expressament assimilades a aquestes

2. En les prestacions en què la seva concessió o quantia requereix determinats períodes de cotització només són computables les cotitzacions efectivament realitzades o les expressament assimilades a elles, sense perjudici de l'aplicació del règim d'automaticitat regulat a l'article 97.6 d'aquesta Llei.

3. Les quotes corresponents a les situacions d'incapacitat temporal o de maternitat són computables a l'efecte dels diferents períodes previs de cotització exigits.

4. No s'exigeixen períodes previs de cotització per al dret a les prestacions que es deriven d'accident de treball o de malaltia professional, excepte disposició legal expressa en contra.

Article 112

Compatibilitat de pensions

Les pensions són compatibles entre si quan coincideixen en una mateixa persona beneficiària, llevat que expressament es disposi el contrari. En cas d'incompatibilitat, el que pugui tenir dret a dues o més pensions ha d'optar per una d'elles.

Article 113

Pagament de les prestacions

El pagament de les prestacions es realitza ordinàriament mitjançant transferència bancària i no genera cap despesa pel beneficiari.

Article 114

Prescripció de les prestacions

1. El dret al reconeixement de les prestacions periòdiques prescriu als cinc anys a partir del moment en què es poden sol·licitar, excepte les pensions vitalícies de viduïtat, les pensions d'orfenesa i les pensions de jubilació que són imprescriptibles.

2. Aquest dret es fa efectiu d'ençà la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació corresponent si es sol·licita dins del termini dels tres mesos següents. La presentació d'aquesta sol·licitud fora de termini, implica l'efectivitat d'ençà del moment de la sol·licitud.

3. El dret a percebre prestacions a tant alçat i per una sola vegada prescriu als tres anys a comptar del moment en què es té dret al seu cobrament.

4. El dret a percebre el pagament de cadascuna de les mensualitats de les prestacions periòdiques prescriu als tres anys des del seu respectiu venciment.

Article 115

Reintegrament de prestacions indegudes

1. Qualsevol persona que ha percebut indegudament prestacions de la seguretat social ha de reintegrar el seu import.

2. Les persones que, per acció o omissió, han contribuït a fer possible la percepció indeguda d'una prestació responen d'aquesta obligació de reintegrament subsidiàriament amb els perceptors, excepte bona fe provada.

3. L'obligació de reintegrament de l'import de les prestacions indegudament percebudes prescriu al cap de tres anys, comptats a partir de la data del seu cobrament.

Article 116

320/362

Responsabilitat de les prestacions

1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social és responsable de les prestacions de seguretat social, sempre que s'hagin complert els requisits generals i particulars exigits per causar-ne dret en les normes establertes en aquesta Llei.

2. L'incompliment de les obligacions en matèria d'afiliació, altes i baixes i de cotització determina l'exigència de responsabilitat respecte al pagament de les prestacions a l'empresa.

3. En cas de responsabilitat de l'empresa, la Caixa Andorrana de Seguretat Social porta a terme una acció de repetició per fer front al pagament de les prestacions que hagi estat responsable.

4. En els casos de transmissió d'empresa, l'empresa cedent respon solidàriament amb l'empresa cessionària del pagament de les prestacions causades abans de l'esmentada transmissió.

Títol II. Branca general


Article 117

Prestacions per a les persones asalariadse

1. Les persones assalariades tenen dret a totes les prestacions previstes en aquesta branca quan, a més dels requisits particulars exigits per cada prestació, es troben en situació d'alta laboral o situació assimilada a l'alta en sobrevenir la contingència protegida, excepte que per aquesta Llei es fixi el contrari.

2. Les prestacions que derivin d'accident laboral o malaltia professional no exigeixen períodes previs de cotització.

3. En aquelles prestacions que s'exigeix determinats períodes de cotització només són computables les cotitzacions efectivament realitzades, excepte que per disposició legal es fixi el contrari.

Les cotitzacions corresponents a les situacions d'incapacitat temporal, maternitat, paternitat i risc durant l'embaràs són computables a l'efecte dels períodes de cotització exigits.

4. La persona assalariada amb una base de cotització inferior a la mínima que complementa la cotització, d'acord amb el règim regulat a l'article 99, sempre que compleixi la resta de requisits exigits, té dret a les prestacions de reembossament i a la resta de prestacions i pensions econòmiques de la branca general.

En aquest cas, la base de cotització està constituïda pel salari que realment percebi.

Article 118

Prestacions per a les persones que realitzen una activitat per compte propi

1. Les persones que realitzen una activitat per compte propi tenen dret a totes les prestacions previstes en aquesta branca quan, a més dels requisits particulars exigits per cada prestació, es troben en situació d'alta laboral en sobrevenir la contingència protegida i estan al corrent de pagament de les seves cotitzacions, excepte que per aquesta Llei es fixi el contrari.

2. Si aquestes persones, en el moment de sol·licitar la demanda de prestacions, no estan al corrent de pagament de les seves cotitzacions, però es troben en situació d'alta laboral, no es podrà emetre cap document de presa en càrrec i rebran les prestacions que els correspongui de manera retroactiva en el moment en què hagin fet l'esmentat pagament, sense perjudici dels recàrrecs que se'ls imposin.

3. Les prestacions que derivin d'accident laboral o malaltia professional no exigeixen períodes previs de cotització.

Article 119

Prestacions per a altres col·lectius

Les persones beneficiàries de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o del Govern, així com les persones assegurades indirectes, tenen dret a gaudir de les prestacions que en cada cas concret es determina per aquesta Llei.

Article 120

Inici de la cobertura de les prestacions

321/362

1. Les prestacions de la branca general derivades d'accident laboral o malaltia professional per a les persones assalariades i per a les persones que realitzen una activitat per compte propi es cobreixen a comptar des del primer dia.

2. Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents:

a) Per a la primera demanda de prestacions haver cotitzat almenys 25 dies en aquesta branca.

b) Si han cotitzat més de vint-i-cinc dies i menys de dotze mesos, haver cotitzat un període de quinze dies durant el mes anterior al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

c) Si han cotitzat dotze mesos o més i menys de trenta-sis mesos, haver cotitzat un període de deu dies durant els dos mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

d) Si han cotitzat trenta-sis mesos o més i menys de seixanta mesos, haver cotitzat un període de cinc dies durant els tres mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

e) Si han cotitzat seixanta mesos o més, es comencen a comptar des del primer dia.

3. Aquesta regulació s'aplica sempre que no hi hagi requisits específics en cadascuna de les prestacions.

4. Les prestacions de la branca general per a les persones beneficiàries de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o del Govern es cobreixen a comptar des del primer dia.

5. Les prestacions de la branca general per a les persones assegurades indirectes es fan efectives simultàniament al dret de la persona assegurada directa de la qual es troben a càrrec.

Article 121

Càlcul de les prestacions

1. La base de càlcul d'una persona assalariada és el seu salari global mensual mitjà dels darrers dotze mesos treballats precedents a la data del fet causant.

Si la persona assalariada ha treballat menys de dotze mesos abans del fet causant, la base de càlcul és el seu salari global mensual mitjà del període efectivament treballat.

Si la persona assegurada no justifica cap període declarat durant els dotze mesos anteriors, la base de càlcul que es pren en consideració és el salari global mitjà cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel conjunt de les persones assalariades de l'any immediatament anterior a la data del fet causant.

2. La base de càlcul d'una persona que realitza una activitat econòmica per compte propi correspon al salari global mitjà cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel conjunt de les persones assalariades de l'any immediatament anterior a la data del fet causant.

3. S'entén com a fet causant, per a la prestació econòmica d'incapacitat temporal, l'emissió del certificat citat en l'article 144; per a la maternitat, la data del part o l'arribada efectiva de l'infant a la família en cas d'adopció; per la invalidesa, la data en què es sofreix la reducció de la capacitat de guany o el moment que es declara la deterioració prematura de l'organisme; i per la viduïtat i orfenesa, la defunció de la persona assegurada directa.

4. La base de càlcul en altres situacions es determina per reglament.

5. L'actualització de la base de càlcul es realitza prenent com a base els IPC dels anys naturals immediatament anteriors.

Article 122

Revaloració de les prestacions

Les prestacions econòmiques es revaloren en funció de l'IPC cada mes de gener.

Article 123

Accident laboral

1. S'entén per accident laboral tota lesió corporal que es produeix per un fet violent i exterior sobrevingut amb ocasió o per conseqüència de la feina que realitza, ja sigui com a persona assalariada o persona que realitza una activitat per compte propi.

322/362

2. Es presumeix que és accident laboral quan les lesions descrites en el paràgraf anterior es produeixen durant el temps i en el lloc de treball.

3. S'assimilen al lloc de treball tots els espais en els quals s'executen els serveis corresponents al contracte de treball o les tasques professionals.

4. Tenen la consideració d'accident laboral les malalties, que no siguin professionals, que contreu el treballador com a conseqüència de la realització del seu treball, sempre que s'acrediti que aquesta malaltia té com a causa exclusiva l'execució d'aquest.

5. Es considera accident laboral, també, l'accident que es produeix en el recorregut d'anar o de tornar entre el domicili i el lloc de treball.

El desplaçament ha d'estar motivat exclusivament pel treball, l'accident s'ha de produir en un temps raonablement pròxim a les hores d'entrada i sortida de la feina i el trajecte ha de ser l'habitual.

6. La prova d'haver-se produït els accidents regulats als paràgrafs quart i cinquè va a càrrec de la persona assegurada.

7. No es considera accident laboral l'accident produït per força major aliena al treball, ni aquell que tingui com a causa el dol de la persona treballadora, sigui assalariada o per compte propi, accidentada.

8. Els supòsits regulats als paràgrafs quart i cinquè no s'apliquen a les persones que realitzen una activitat per compte propi.

Article 124

Comunicació de la declaració d'accident laboral

1. És obligació de l'empresa comunicar la declaració d'accident laboral de les persones assalariades que li presten serveis a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini de dos dies hàbils des que s'ha produït el fet que ha ocasionat l'accident.

2. L'incompliment d'aquesta obligació per part de l'empresa no suposa la pèrdua de cap dret de la persona que ha sofert l'accident.

3. És obligació de les persones que realitzen una activitat per compte propi comunicar la declaració d'accident laboral a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini de dos dies hàbils des que s'ha produït el fet que ha ocasionat l'accident.

4. Totes les qüestions relacionades amb aquestes notificacions s'estableixen per reglament.

Article 125

Malaltia professional

1. És malaltia professional tota malaltia inclosa en la llista de malalties professionals que es contreu com a conseqüència del treball realitzat com a persona assalariada o per compte propi, que està provocada per l'acció de circumstàncies, elements o substàncies que, per cada malaltia professional, s'estableixen a l'esmentada llista i sempre que la integritat del temps d'exposició es produeixi a Andorra.

2. La llista de malalties professionals, així com la concreció del temps i circumstàncies d'exposició als elements o a les substàncies i les condicions i les simptomatologies objectives i específiques que han de complir les patologies per poder ser declarades com a malaltia professional s'estableix per reglament.

Article 126

Comissió Nacional de les Malalties Professionals

Es crea la Comissió Nacional de les Malalties Professionals, la qual té naturalesa d'òrgan nacional de caràcter tècnic i públic.

Article 127

Composició de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals

1. La Comissió Nacional de les Malalties Professionals es compon dels membres següents:

a) El ministre competent en matèria de salut.

323/362

b) Una persona tècnica designada pel ministeri competent en matèria de salut.

c) Dos metges especialitzats en la matèria, un designat pel ministeri competent en matèria de salut, i un altre designat pel Col·legi de Metges.

d) La Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Tant el ministre competent en matèria de salut com el director general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social poden delegar.

A més, pot comptar amb el suport i l'assessorament de persones expertes en la matèria, d'acord amb les diferents especialitats que s'hagin de tenir en compte.

Les persones que assumeixin les funcions d'assessoria són designades pel titular del ministeri competent en matèria de salut.

2. Totes les persones d'aquesta Comissió queden sotmeses a l'obligació de secret, així com qualsevol altre deure regulat a la Llei de protecció de dades personals.

Article 128

Actuació de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals

1. La Comissió Nacional de les Malalties Professionals és presidida pel ministre responsable en matèria de salut o per la persona en què delegui.

Es reuneix sempre que sigui necessari a criteri del president i també a petició d'un mínim de tres membres.

El president convoca les reunions.

2. El quòrum necessari per poder mantenir la reunió i adoptar vàlidament acords és de tres membres. En tots els casos és obligatòria la presència d'almenys el representant de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un metge nomenat pel Col·legi de Metges i un representant del ministeri competent en matèria de salut.

3. La Comissió adopta els acords per majoria dels presents. En cas d'empat, el president té vot de qualitat.

Article 129

Funcions de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals

1. Són funcions de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals:

a) Proposar l'elaboració de la llista de malalties professionals, especificant les activitats, les circumstàncies, els elements i les substàncies que exposen al risc.

b) Proposar les actualitzacions periòdiques d'aquesta llista.

c) Elaborar dictàmens i informes, i també realitzar totes les altres actuacions que li encomani el Govern relacionades amb les malalties professionals.

2. La llista de malalties professionals, així com les seves actualitzacions, s'estableix per reglament, prèvia proposta de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals.

Article 130

Malaltia comuna

S'entén per malaltia comuna tota alteració de l'estat de l'organisme que pertorba o interromp les funcions vitals, físiques o mentals i no està qualificada com a malaltia professional.

Article 131

Accident no laboral

S'entén per accident no laboral tota lesió corporal produïda per una acció violenta i exterior que no està qualificada com a accident laboral.

Capítol segon. Prestacions de reembossament

Article 132

324/362

Objecte

Les prestacions de reembossament estan destinades a compensar a les persones assegurades:

a) La cobertura de les despeses sanitàries efectuades per cadascun dels professionals de la salut d'acord amb el sistema de nomenclatura mencionat en els articles 134 i 136.

b) La cobertura de les despeses hospitalàries tant del sojorn com dels actes sanitaris efectuats en un centre hospitalari durant el període hospitalari.

c) La cobertura de despeses d'internament, tant del sojorn com dels actes sanitaris efectuats.

d) Les despeses de desplaçament i/o d'allotjament de la persona malalta i d'un acompanyant, en les condicions que s'estableixen per reglament.

Article 133

Persones beneficiàries

1. Tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament les persones assalariades, sempre que compleixin els requisits de l'article 99 d'aquesta Llei, les persones que realitzen una activitat per compte propi, les persones incloses dins de qualsevol dels règims especials, les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o del Govern, així com les persones assegurades indirectes, en les condicions definides en aquesta Llei.

2. Per tenir dret a les prestacions de reembossament, la persona que sigui beneficiària d'una pensió de jubilació ha d'haver acumulat, com a mínim, 500 punts.

3. Sols té dret a les prestacions de reembossament la persona que sigui beneficiària d'una pensió vitalícia de viduïtat si el seu cònjuge difunt, en el moment de la seva defunció, havia acumulat, com a mínim, 500 punts.

Article 134

Nomenclatura

Les prestacions de reembossament queden definides d'acord amb un sistema de nomenclatura que pren com a base unes tarifes de responsabilitat, i uns percentatges i modalitats de reembossament. El Govern aprova aquest sistema de nomenclatura per reglament, previ informe preceptiu però no vinculant del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 1353

Tarifes de responsabilitat

1. S'entén per tarifes de responsabilitat el valor assignat als actes sanitaris per a l'atenció a les persones malaltes.

2. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d'un accident laboral o d'una malaltia professional s'abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat i sempre d'acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents.

3. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna s’abonen en els percentatges següents, sense perjudici del que estableixen els apartats restants d’aquest article:

a) Les despeses sanitàries corresponents als actes efectuats o prescrits per cadascun dels professionals de la salut,i. En general, el 75% de les tarifes de responsabilitat, d’acord amb la nomenclatura;ii. Del 30% al 75% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura, les despeses derivades del cost dels medicaments, els productes d’ortopèdia i altres productes específics de salut;iii. I del 50% al 75% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura, les despeses derivades dels actes de reeducació i readaptació funcional.

b) Les despeses d’hospitalització i d’internament, tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats durant l’hospitalització o l’internament, el 90% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura.


325/362

Els percentatges de reembossament a què es refereixen els apartats a)ii.- i a)iii.- s’estableixen segons el valor terapèutic del producte o de la prestació, el tipus de patologia a què van destinats, així com el grup de població afectat.”

3. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna s'abonen en els percentatges següents:

a) Les despeses sanitàries corresponents als actes efectuats o prescrits per cadascun dels professionals de la salut, el 75% de les tarifes de responsabilitat d'acord amb la nomenclatura.

b) Les despeses d'hospitalització i d'internament, tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats durant l'hospitalització o l'internament, el 90% de les tarifes de responsabilitat d'acord amb la nomenclatura.

4. En el cas que l'import pagat de la prestació sigui inferior a la tarifa de responsabilitat, el reembossament es fa prenent com a base l'import pagat.

5. Tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, els orfes fins als 18 anys o fins als 25 en el cas que cursin estudis en un establiment d'ensenyança reconegut.

6. Prèvia sol·licitud a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat:

a) Les persones jubilades que tinguin uns revinguts totals inferiors a un import igual o inferior al salari mínim mensual.

b) Les persones discapacitades que reben una pensió de solidaritat i les persones que com a conseqüència d'una invalidesa resten incapacitades per exercir qualsevol activitat professional.

c) Les persones amb recursos econòmics insuficients, d'acord amb els requisits establerts per reglament.

7. El Govern, previ informe del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ha d'establir reglamentàriament una llista de patologies les despeses de tractament de les quals es reembossen fins a una base del 100% de les tarifes de responsabilitat.

8. El Govern, previ informe del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, pot establir reglamentàriament altres supòsits en què determinats col·lectius tinguin dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat.

Article 136

Establiment de nomenclatura i tarifes de responsabilitat

L'establiment i l'actualització de la nomenclatura i de les tarifes de responsabilitat es pot fer per acte professional, per procés d'atenció, per estades, per pressupost global o per qualsevol altra unitat en ús, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, previ informe del Consell d'Administració.

Article 137

Regulació de l'assistència a l'estranger

L'extensió i les modalitats d'assistència a l'estranger així com les condicions i la base de reembossament de les despeses corresponents es regeixen per allò que disposen els tractats internacionals o, si no hi ha disposicions sobre aquesta qüestió, per aquesta Llei, pels reglaments que la desenvolupen i pels convenis signats amb establiments estrangers.

Article 138

Col·laboració entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors de serveis de salut

1. La col·laboració entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors de serveis de salut establerts a Andorra queda establerta com segueix:

a) Tots els prestadors de serveis de salut poden col·laborar amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social signant o adherint-se a un conveni en les condicions establertes en aquest article.

Aquest conveni ha de definir les relacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb les persones prestadores de serveis, així com l'obligació d'aquestes d'aplicar una nomenclatura i/o unes condicions tarifàries determinades.

326/362

b) La col·laboració entre un establiment sanitari i la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot incloure tots o una part dels serveis de l'establiment i tots o una part dels professionals que hi exerceixen a unes condicions tarifàries fixades en el conveni.

c) La Caixa Andorrana de Seguretat Social negocia els convenis amb els diversos col·legis professionals directament afectats i, una vegada conclosos, els diferents prestadors de serveis de salut poden adherir-se.

En el cas que la Caixa Andorrana de Seguretat Social i un col·legi professional directament afectat no arribin a concloure cap conveni, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot establir un conveni individualitzat amb els prestadors de serveis de salut.

Aquestes regles també s'apliquen en cas de modificació d'un conveni.

2. La col·laboració entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors i altres entitats de serveis de salut i establiments sanitaris establerts a l'estranger es regula d'acord amb els convenis específics signats.

Article 139

Reembossament de les prestacions

1. Els actes sanitaris efectuats per prestadors de serveis de salut establerts a Andorra que han signat o s'han adherit a un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per prestadors establerts a l'estranger que tenen signat un conveni amb el seu organisme de seguretat social i sempre que aquest hagi signat un conveni amb Andorra per temes de salut o per prestadors establerts a l'estranger que tenen signat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social es reembossen d'acord amb el que disposen els articles 132 i següents i el contingut del conveni del qual es tracti.

2. Els actes sanitaris efectuats per prestadors de serveis de salut que no tenen o que no s'han adherit a un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, es reembossen aplicant un 33% de les tarifes de responsabilitat.

3. Si l'acte sanitari efectuat per un prestador de serveis de salut no convencionat s'ha produït en condicions d'urgència justificada i no hi ha cap prestador convencionat a l'àrea geogràfica en què s'ha produït la urgència, el reembossament de la prestació corresponent es fa en les mateixes condicions que si es tractés d'un prestador establert a Andorra que tingui signat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Aquest supòsit es regula per reglament.

Article 1404

Finalització de les prestacions

1. Les prestacions de reembossament atorgades com a conseqüència d’un accident o d’una malaltia constatats abans o després de la data del cessament laboral o de la finalització de l’activitat professional, es reembossen mentre duri la malaltia o els efectes de l’accident i sempre que la persona afectada mantingui la residència a Andorra, d’acord amb els límits següents:

a) Fins a 60 dies després de la data del cessament o de la finalització si abans de la demanda de prestacions ha cotitzat menys de sis mesos.

b) Fins a 90 dies després de la data del cessament o de la finalització si abans de la demanda de prestacions ha cotitzat entre sis i trenta-sis mesos.

c) Fins a 120 dies després de la data del cessament o de la finalització si abans de la demanda de prestacions han cotitzat més de trenta-sis mesos.

2. Els límits establerts al número anterior, si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària.

1. Les prestacions de reembossament atorgades com a conseqüència d'una malaltia o d'un accident constatats abans de la data del cessament laboral o de la finalització de l'activitat professional es continuen reembossant mentre duri la malaltia o els efectes de l'accident i mentre les persones afectades resideixin a Andorra.

2. Les prestacions de reembossament atorgades com a conseqüència d'un accident o d'una malaltia constatats després de la data del cessament laboral o de la finalització de l'activitat professional es reembossen d'acord amb els límits següents:


327/362

a) Fins a 60 dies després de la data del cessament o de la finalització si abans de la demanda de prestacions ha cotitzat menys de sis mesos.

b) Fins a 90 dies després de la data del cessament o de la finalització si abans de la demanda de prestacions ha cotitzat entre sis i trenta-sis mesos.

c) Fins a 120 dies després de la data del cessament o de la finalització si abans de la demanda de prestacions han cotitzat més de trenta-sis mesos.

3. Els límits establerts al número anterior, si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d'incapacitat temporal o maternitat, comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual la persona beneficiària té dret.

Article 141

Règim d'atorgament de les prestacions

1. El pagament de les despeses derivades d'un accident laboral o d'una malaltia professional s'atorguen en règim de tercer pagador.

2. El pagament de les despeses derivades d'una hospitalització en un establiment convencionat s'atorguen en règim de tercer pagador.

3. S'entén per tercer pagador el règim en el qual la Caixa Andorrana de Seguretat Social abona directament al prestador de serveis les despeses que van a càrrec de la seguretat social.

4. En el cas de despeses ocasionades per una malaltia comuna o per un accident no laboral, la persona assegurada paga directament als prestadors i posteriorment demana el reembossament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

5. El pagament de qualsevol tipus de despeses ocasionades pels col·lectius que, d'acord amb l'article 135, tenen dret al reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat, s'atorguen en règim de tercer pagador en les condicions que s'estableixin per reglament.

6. Es poden establir reglamentàriament modalitats de pagament en règim de tercer pagador per a prestacions o altres col·lectius determinats.

Article 142

Reembossament en cas de maternitat

1. Tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament en cas de maternitat les persones assalariades, sempre que compleixin els requisits de l'article 99 d'aquesta Llei, les persones que realitzen una activitat per compte propi, les persones incloses dins de qualsevol dels règims especials, les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o del Govern, així com les persones assegurades indirectes, en les condicions definides per aquesta Llei.

2. Les prestacions de reembossament en cas de maternitat comprenen:

a) El pagament del preu fet del part corresponent als honoraris del/de la metge/essa o del/de la llevador/a.

b) El reembossament de les despeses de sojorn a la clínica o a l'hospital.

c) La cobertura de les despeses mèdiques, de farmàcia, d'hospitalització que es puguin produir eventualment a conseqüència del part.

d) Els controls prenatals definits per reglament.

e) Les despeses derivades de l'estat de salut del nadó mentre estigui ingressat a la clínica o a l'hospital.

3. Les despeses derivades d'actes sanitaris efectuats com a conseqüència de la maternitat s'abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat i sempre d'acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents.

4. Quan s'ha esgotat el cobrament de la prestació econòmica per maternitat i la persona beneficiària no pot reincorporar-se a la feina per motius de salut, sigui assalariada o realitzi una activitat per compte propi, prèvia emissió del certificat citat en l'article 144, té dret a percebre les prestacions de reembossament d'acord amb la regulació de l'article 135.3.

Capítol tercer. Prestacions d'incapacitat temporal

328/362

Article 143

Objecte

Les prestacions econòmiques per incapacitat temporal compensen parcialment la pèrdua d'ingressos d'una persona assegurada consecutiva a la interrupció temporal de l'activitat professional per motiu de malaltia o accident.

Article 144

Consulta mèdica i certificat

1. Per a qualsevol interrupció de l'activitat professional per causa de malaltia o d'accident, la persona assegurada ha de consultar un metge i seguir el tractament mèdic prescrit.

2. Quan es cursa una sol·licitud de prestacions econòmiques per incapacitat temporal, la persona assegurada ha de presentar un certificat establert per un metge o odontòleg convencionat que atesti el nombre de dies de baixa prescrits i el motiu de la interrupció laboral.

El termini de presentació d'aquest certificat, la seva regulació i la codificació de les causes d'interrupció laboral, es determinen reglamentàriament d'acord amb estàndards internacionals.

3. Els metges convencionats poden emetre certificats per incapacitat temporal per la durada necessària i poden prescriure les pròrrogues admeses en aquesta Llei.

4. Els prestadors de serveis de salut establerts a Andorra que no s'han adherit a un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social poden emetre certificats per incapacitat temporal per una durada màxima de set dies i no poden prescriure cap pròrroga.

5. Els prestadors de serveis de salut estrangers que no s'han adherit a un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social si la seva prestació de serveis de salut es produeix en condicions d'urgència justificada i no hi ha cap prestador de serveis de salut convencionat a l'àrea geogràfica en què esdevé la urgència, poden emetre certificats per incapacitat temporal per una durada màxima de set dies i poden prescriure pròrrogues únicament en cas d'hospitalització.

Article 145

Taula de patologies, durada de la baixa i especialitat dels facultatius

1. Per reglament s'ha d'establir una taula que relacioni les patologies més corrents, el nombre de dies de baixa que correspon habitualment com a màxim a cada patologia i les persones prestadores de serveis de salut habilitades per prescriure la baixa i les eventuals pròrrogues.

Aquesta relació es fonamenta en estudis elaborats per l'Organització Mundial de la Salut o per altres organismes internacionals i es fa amb la consulta prèvia a les persones prestadores de serveis de salut en exercici a Andorra i als col·legis que les representen.

2. Si la baixa s'ha de prorrogar, s'ha de justificar mitjançant un informe mèdic complementari detallat.

Article 146 5

Examen complementari

1. L'àrea de control sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot, durant tot el període en què la persona assegurada percep la prestació econòmica, convocar les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i realitzar qualsevol activitat que tingui per objecte comprovar el manteniment dels fets i de la situació que va ser la causa origen de la prestació.

2. Quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a la vista de les seves activitats de comprovació i després d'haver escoltat als prestadors de serveis de salut que li han prescrit la baixa, considera que la persona assegurada es troba en condicions de tornar a treballar, ha de donar-li l'alta mèdica.


329/362

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social comunica la decisió d'alta mèdica a la persona assalariada, a l'empresa, a la persona que realitza activitats per compte propi així com als prestadors de serveis de salut que han prescrit la baixa, segons s'escaigui.

4. La no-presentació a les convocatòries de la Caixa Andorrana de Seguretat Social sense motiu justificat, no trobar-se al domicili en la franja horària segons el que s’estableixi per reglament, o qualsevol conducta contrària al procés curatiu en període d’incapacitat temporal, comporta l’alta administrativa i la suspensió de la prestació.”

4. La no presentació a les convocatòries de la Caixa Andorrana de Seguretat Social sense motiu justificat o la realització de qualsevol conducta contrària al procés curatiu en període d'incapacitat temporal, comporta l'alta administrativa i la suspensió de la prestació.

Article 147

Càlcul de la prestación

Les modalitats de pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal són les següents:

a) Per malaltia professional i accident laboral

- Fins al 30è dia, inclòs, d'atur de treball la prestació econòmica diària és igual al 66% de la trentava part de la base de càlcul.

- A partir del 31è dia, inclòs, d'atur de treball la prestació econòmica diària és igual al 80% de la trentava part de la base de càlcul.

b) Per malaltia comuna i accident no laboral

- Fins al 30è dia, inclòs, d'atur de treball la prestació econòmica diària és igual al 53% de la trentava part de la base de càlcul.

- A partir del 31è dia, inclòs, d'atur de treball la prestació econòmica diària és igual al 70% de la trentava part de la base de càlcul.

Article 148 6

Pagament de la prestación

1. Les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades d'accident laboral o malaltia professional es paguen a comptar del primer dia de l'emissió del certificat citat en l'article 144.

2. Les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades d’accident no laboral o malaltia comuna es paguen a comptar del quart dia de l’emissió del certificat citat en l’article 144.”

2. Les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades d'accident no laboral o malaltia comuna es paguen a comptar del tercer dia de l'emissió del certificat citat en l'article 144.

3. El pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal el realitza la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb allò que es fixa reglamentàriament.

Article 149

Durada de la prestación

1. Les prestacions econòmiques s'estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica.

2. La prolongació de les prestacions, passats els dotze mesos, és una decisió expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que té el dret d'efectuar o fer efectuar prèviament qualsevol control que consideri necessari.

3. Les pròrrogues s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l'activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon.

6Modificació de la Llei 25/2011

330/362

4. Quan les prestacions econòmiques per incapacitat temporal deriven d'accident no laboral o malaltia comuna, per tenir-hi dret per un període superior a dotze mesos, la persona assegurada ha de justificar cotitzacions a la branca general de vint-i-quatre mesos en els anteriors cinc anys a la data del cessament laboral o de l'acabament de l'activitat professional o la seva qualitat de persona assegurada indirecta a càrrec d'una persona assegurada directa que ha cotitzat a la branca general durant aquest mateix període.

Article 150

Suspensió de la prestació en cas de maternitat o adopción

1. La situació d'incapacitat temporal iniciada abans del part o de l'adopció es manté fins a l'arribada de qualsevol d'aquests dos esdeveniments o fins al moment en què se sol·licita la prestació de maternitat.

En aquest moment es produeix la suspensió de la prestació d'incapacitat temporal.

2. Si finalitzada la prestació de maternitat, persisteix l'anterior situació d'incapacitat temporal, continua el pagament de la prestació en les mateixes condicions que existien abans d'aquesta suspensió.

Article 151

Extinció de la prestación

La prestació econòmica d'incapacitat temporal s'extingeix pel decurs del termini màxim establert, per ser donada d'alta la persona assegurada, per haver-li reconegut la prestació d'invalidesa o per mort de la persona assegurada.

Capítol quart. Prestacions de maternitat, de paternitat i de risc durant l'embaràs

Article 152

Cobertura

La prestació econòmica per maternitat i paternitat cobreix la pèrdua d'ingressos consecutiva al descans pres durant l'embaràs i després del part o de l'adopció d'un infant.

La prestació econòmica per risc durant l'embaràs cobreix la pèrdua d'ingressos consecutiva al descans pres durant l'embaràs d'acord amb la regulació que estableix la Llei de la seguretat i la salut en el treball.

Article 153

Prestacions econòmiques

1. Tenen dret a les prestacions econòmiques les persones assalariades que han estat donades d'alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part o a l'arribada efectiva de l'infant a la família en cas d'adopció.

2. Les persones beneficiàries d'una prestació econòmica han de complir les mateixes condicions.

El període de percepció de la prestació econòmica s'assimila al de l'exercici d'una activitat.

3. Tenen dret a les prestacions econòmiques les persones que realitzen una activitat per compte propi que estiguin donades d'alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat durant els sis mesos anteriors al part o a l'arribada efectiva de l'infant a la família en cas d'adopció.

Article 154

Durada de la prestación

1. Es té dret a la prestació econòmica d'ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent, d'acord amb la legislació laboral.

2. En el cas que el pare substitueixi la mare, d'acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica d'ençà del dia següent en què es produeix la substitució i per tot el període que manca fins a l'extinció de la prestació.

3. En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació econòmica durant els dies que falten per completar el període de descans per maternitat o adopció.

4. La persona treballadora per compte propi té dret a la prestació econòmica d'ençà del mateix dia que comenci el període de descans corresponent, d'acord amb la suspensió de l'activitat econòmica i té una durada màxima de

331/362

setze setmanes, excepte en el cas de part o adopció múltiple, que s'amplia en dues setmanes més per cada fill o persona adoptada.

Article 155

Abonament de la prestación

1. La prestació econòmica per maternitat s'abona a cada persona beneficiària mentre durin els corresponents períodes de descans.

2. En el cas que el pare substitueixi la mare, la prestació econòmica es paga al pare, sempre que compleixi les condicions de generació de drets fixades en l'article 153.

Si durant aquesta situació el pare mor, la mare pot ser beneficiària de la prestació que pertoqui fins a esgotar la durada màxima corresponent, fins i tot si ja s'hagués incorporat a la feina anteriorment.

3. En cas de mort de la mare, el pare pot fer ús del període de descans, d'acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, i percebre la totalitat o la part que resti de les prestacions corresponents.

Article 156

Contingut econòmic de la prestación

La prestació econòmica de maternitat és del 100% de la base de càlcul d'acord amb la regulació dels articles 117 o 118, segons es tracti, respectivament, d'una persona assalariada o d'una persona que exerceix una activitat per compte propi.

Article 157

Situacions especials

1. En el cas que la mare hagi de fer descans per prescripció facultativa durant les quatre setmanes immediatament anteriors a la data del part, té dret a sol·licitar les prestacions econòmiques per incapacitat temporal que són pagades d'acord amb el règim regulat a la lletra b) de l'article 147.

2. En el cas de part prematur, i durant el període que va entre el part efectiu i la data inicialment prevista per al part, es té dret a sol·licitar les prestacions econòmiques per incapacitat temporal que són pagades d'acord amb el règim regulat a la lletra b) de l'article 147.

Article 158

Extensió de les prestacions

1. Si esgotat el període de descans per maternitat la persona que ha gaudit de la prestació de maternitat no pot reincorporar-se a la feina per motius de salut que no provinguin d'una situació d'incapacitat temporal iniciada abans del part o de l'adopció i prèvia emissió del certificat citat en l'article 144, té dret a sol·licitar les prestacions econòmiques per incapacitat temporal que són pagades d'acord amb el règim regulat a la lletra b) de l'article 147.

2. La durada d'aquesta prestació es regeix pel règim establert a l'article 149.

Article 159

Extinció

1. La prestació econòmica per maternitat s'extingeix per l'esgotament dels terminis màxims de durada dels períodes de descans o per la reincorporació voluntària al treball de la persona beneficiària de la prestació.

De la mateixa manera també s'extingeix per la mort de la persona beneficiària, sense perjudici de la regulació de l'article 155.

2. La prestació econòmica per maternitat pot ser denegada, suspesa o anul·lada quan la persona beneficiària ha actuat de manera fraudulenta per obtenir o conservar aquesta prestació, així com si treballa com a persona assalariada o per compte propi durant els corresponents períodes de descans.

Article 160

Prestació de paternitat

332/362

1. Tenen dret a la prestació econòmica de paternitat les persones assalariades i les persones que exerceixin una activitat per compte propi que compleixin amb els requisits regulats a l'article 153.

2. Es té dret a la prestació econòmica d'ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent d'acord amb la legislació laboral.

La durada màxima d'aquesta prestació en el cas de les persones que exerceixen una activitat per compte propi és de dues setmanes, que poden ser distribuïdes d'acord amb la regulació continguda en la legislació laboral.

3. La prestació econòmica és del 100% de la base de càlcul d'acord amb la regulació dels articles 117 o 118, segons es tracti, respectivament, d'una persona assalariada o d'una persona que exerceix una activitat per compte propi i s'abona mentre duren els corresponents períodes de descans.

4. La prestació econòmica per paternitat s'extingeix per l'esgotament dels terminis màxim de durada dels períodes de descans o per la reincorporació voluntària al treball de la persona beneficiària de la prestació. De la mateixa manera també s'extingeix per la mort de la persona beneficiària.

5. La prestació econòmica per paternitat pot ser denegada, suspesa o anul·lada quan la persona beneficiària ha actuat de manera fraudulenta per obtenir o conservar aquesta prestació, així com si treballa com a persona assalariada o per compte propi durant els corresponents períodes de descans.

Article 161

Prestació de risc durant l'embaràs

1. Tenen dret a la prestació econòmica de risc durant l'embaràs les treballadores assalariades que compleixin amb els requisits regulats a l'article 153.

2. Es té dret a la prestació econòmica d'ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent, d'acord amb la regulació de la Llei de la seguretat i la salut en el treball.

3. La prestació econòmica es manté durant el període de suspensió del contracte per descans per risc durant l'embaràs o fins el moment en què se sol·licita la prestació de maternitat, que s'inicia des de la mateixa data del part.

4. La prestació econòmica és del 70% de la base de càlcul d'acord amb la regulació de l'article 117 i s'abona mentre duren els corresponents períodes de descans.

5. La prestació econòmica per risc durant l'embaràs s'extingeix per l'esgotament del termini màxim de durada del període de descans. De la mateixa manera també s'extingeix per la mort de la persona beneficiària.

6. La prestació econòmica per risc durant l'embaràs pot ser denegada, suspesa o anul·lada quan la persona beneficiària ha actuat de manera fraudulenta per obtenir o conservar aquesta prestació, així com si treballa en qualsevol activitat, com a persona assalariada o per compte propi durant els corresponents períodes de descans.

Capítol cinquè. Prestacions d'invalidesa

Secció primera. Invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional

Article 162

Definició

La invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional és la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultat d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional.

Article 163


1. Per tenir dret a la pensió d'invalidesa la persona assegurada ha de complir amb els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

2. Quan la situació que produeix el dret a sol·licitar la pensió d'invalidesa deriva d'un accident laboral o d'una malaltia professional no s'exigeix cap tipus de període previ de cotització.

Article 164

333/362

Determinació del grau d'invalidesa

1. La invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina tenint en compte les malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant que pateix la persona afectada i que repercuteixen en la seva capacitat de guany.

2. El grau de menyscabament es calcula a partir d'uns barems tècnics tenint en compte:

a) Un element objectiu: el grau de minva de la integritat corporal segons la naturalesa de la malaltia o de l'accident, d'acord amb uns barems tècnics que es fixa per reglament.

b) Un element professional consistent en la pèrdua d'ingressos que sofreix la persona assegurada, comparant els salaris que rebia o guanys que tenia abans i després de produir-se l'accident laboral o la malaltia professional.

En tot cas, l'element professional no pot incrementar, en cap cas, l'element objectiu en un percentatge superior al 25%.

3. El desenvolupament d'aquest precepte es porta a terme mitjançant reglament, previ informe del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 165

Contingut econòmic de la pensió

1. Després d'haver-se fixat el grau d'incapacitat, la persona assegurada té dret a un capital o a una pensió en les condicions dels apartats següents.

2. Si presenta una disminució de menys del 10% de capacitat per exercir una activitat professional, té dret a un capital corresponent a tres vegades la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121.

3. Si la disminució apreciada se situa entre el 10% i el 40%, té dret a una pensió calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121, el 50% del percentatge d'invalidesa definit anteriorment.

4. Si la disminució apreciada se situa entre el 41% i el 60%, té dret a una pensió calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121, el 75% del percentatge d'invalidesa definit anteriorment.

5. Si la disminució apreciada és superior al 60%, té dret a una pensió calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121, el 100% del percentatge d'invalidesa definit anteriorment.

Secció segona. Invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna

Article 166

Definició

La invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

Article 167


1. Per tenir dret a la pensió d'invalidesa, la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

2. Quan la situació que produeix el dret a sol·licitar la pensió d'invalidesa derivi d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna, la persona assegurada ha d'haver cotitzat a la branca general abans de la data de l'últim certificat per incapacitat temporal que ha esdevingut invalidant esmentat a l'article 144, els terminis mínims següents:

a) Si la persona assegurada té entre cinquanta i seixanta-quatre anys, noranta-sis mesos.

b) Si la persona assegurada té entre vint-i-un i quaranta-nou anys, el nombre mínim de mesos resultant de l'aplicació de la fórmula (edat x 3) - 54; l'edat es compta en anys complerts per la persona interessada.

c) Si la persona assegurada té menys de vint-i-un anys, un mes.

Article 168

Determinació del grau d'invalidesa

334/362

La invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Article 169

Categories de les persones beneficiàries

1. Les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories:

a) Categoria A: persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària.

b) Categoria B: persones assegurades que requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària.

2. Es consideren activitats essencials de la vida diària, entre d'altres, la preparació i el consum de l'alimentació, la mobilitat elemental, la higiene personal i les possibilitats de vestir-se i despullar-se.La determinació concreta de les activitats essencials de la vida diària a l'efecte d'aquesta Llei, així com els barems aplicables a l'avaluació de cadascuna d'elles, s'estableixen per reglament, previ informe del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 170

Import de la pensió

Els imports de les pensions corresponents a cadascuna de les categories dels treballadors són els següents:

Per a les persones assegurades de la categoria A:

Grup 1) Si la persona assegurada queda capacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent: 30% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121.

Grup 2) Si la persona assegurada està incapacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent: 50% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121.

Grup 3) Si la persona assegurada està incapacitada per exercir qualsevol activitat professional: 75% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121.

Per a les persones assegurades de la categoria B:

90% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121.Secció tercera. Disposicions comunes

Article 171

Revisió

Quan l'estat de la persona beneficiària d'una pensió d'invalidesa s'ha modificat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per iniciativa pròpia o a petició de la persona interessada, pot decidir que es faci un nou examen per establir-ne el grau d'invalidesa actual. Aquesta revisió és objecte d'una decisió amb les mateixes modalitats que les que cal seguir en condicions normals per establir el grau d'invalidesa.

2. El procediment de revisió es desenvolupa per reglament.

Article 172

Compatibilitat de la pensió d'invalidesa amb el treball

1. La pensió d'invalidesa és compatible amb la realització d'una activitat assalariada o professional, excepte que les persones assegurades se'ls hagi assignat al grup 3 de la categoria A o a la categoria B, d'acord amb la regulació de l'article 169.

2. La pensió d'invalidesa de la persona beneficiària que a més és assalariada es redueix en la quantitat necessària per tal que sumada aquesta al salari que rep, la quantitat resultant no sigui superior al salari global mensual mitjà, revalorat d'acord amb l'IPC, que rebia abans de constatar-se la patologia que ha resultat invalidant.

3. La pensió d'invalidesa de la persona beneficiària que a més realitza activitats per compte propi es redueix en la quantitat necessària per tal que sumada aquesta als ingressos obtinguts per l'activitat professional, la quantitat

335/362

resultant no sigui superior al salari global mensual mitjà, revalorat d'acord amb l'IPC, cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel conjunt de les persones assalariades de l'any immediatament anterior a la constatació de la patologia que ha resultat invalidant. Aquest apartat es regula per reglament.

Article 173

Compatibilitat de la pensió d'invalidesa amb altres pensions

1. La percepció d'una pensió d'invalidesa és compatible amb la percepció d'altres pensions, excepte en el cas de la jubilació.

2. La percepció d'una pensió d'invalidesa és compatible amb la percepció d'una altra pensió d'invalidesa, sempre i quan ambdues no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici.Quan es perceben dues o més pensions d'invalidesa, la quantitat que es percep com a suma de les diferents pensions no pot superar el 100% de la base de càlcul de la pensió més elevada.

Article 174

Pensió d'invalidesa en arribar als seixanta-cinc anys

1. En arribar als seixanta-cinc anys, les persones beneficiàries d'una pensió d'invalidesa han de fer valer els seus drets a la jubilació prenent com a base les regles fixades als articles 194 i següents.

2. Si la pensió de jubilació resultant és inferior en quantitat a la pensió d'invalidesa que rebia, la pensió de jubilació s'incrementa automàticament fins a igualar l'import de la pensió d'invalidesa que percebia.

3. Si la persona beneficiària d'una pensió d'invalidesa, en arribar als seixanta-cinc anys, té dret al capital de jubilació, percep una pensió de jubilació igual a la pensió d'invalidesa que rebia, sense tenir dret a percebre el capital de jubilació que li correspondria.

Article 175

Pensió d'invalidesa després dels seixanta-cinc anys

1. No tenen dret a la pensió d'invalidesa les persones que a la data del fet causant reuneixin els requisits per accedir a la pensió de jubilació.

2. La persona assegurada que rep una prestació de jubilació i continua treballant no té dret que se li reconegui una prestació d'invalidesa. En el cas que es doni una situació que, en una altra circumstància, li podria donar dret a aquesta prestació, només pot rebre la prestació de jubilació.

Capítol sisè. Capital per defunció

Article 176

Definició

1. El capital per defunció és un import que es lliura als parents o a qualsevol altra persona que han assumit les despeses relacionades amb l'òbit de la persona assegurada.

2. Les condicions d'atorgament d'aquest capital es regulen per reglament.

Article 177

Generació del dret

1. Per tenir dret al capital per defunció la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

2. A més, si la mort és com a conseqüència d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna, ha d'haver cotitzat a Andorra a la branca general almenys vint-i-cinc dies abans de la data del fet causant, excepte en aquests supòsits:

a) Si ha cotitzat més de vint-i-cinc dies i menys de dotze mesos, haver cotitzat un període de quinze dies durant el mes anterior a la data del fet causant.

b) Si ha cotitzat dotze mesos o més i menys de trenta-sis mesos, haver cotitzat un període de deu dies durant els dos mesos anteriors a la data del fet causant.

336/362

c) Si ha cotitzat trenta-sis mesos o més i menys de seixanta mesos, haver cotitzat un període de cinc dies durant els tres mesos anteriors a la data del fet causant.

d) Si ha cotitzat seixanta mesos o més no s'exigeix període previ de cotització durant els mesos immediatament anteriors a la data del fet causant.

3. Si la mort és com a conseqüència d'un accident laboral o d'una malaltia professional, no s'exigeix cap període previ de cotització.

Article 178 7

Import

L’import del capital per defunció és igual a les despeses justificades derivades de l’òbit, amb un import màxim equivalent a tres vegades el salari global mensual mitjà cotitzat per al conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any immediatament anterior al fet causant

L'import del capital per defunció és equivalent a tres vegades el salari global mensual mitjà cotitzat per al conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l'any immediatament anterior al fet causant.

Capítol setè. Pensions de reversió


Article 179 8

Objecte

1. Les pensions de reversió es destinen a compensar la pèrdua de guanys resultants de la defunció de la persona assegurada directa.

2. Existeixen dos tipus de pensions de reversió: de viduïtat i d’orfenesa. Les pensions de viduïtat poden ser temporals o vitalícies.

3. Quan concorri el beneficiari d’una pensió temporal de viduïtat amb un o diversos beneficiaris de pensions d’orfenesa, o diversos beneficiaris de pensions d’orfenesa, la suma dels respectius imports de pensió no pot excedir el 100% de la pensió o del salari que percebia la persona assegurada difunta -o de la suma d’ambdós si aquesta persona percebia l’una i l’altre-, o de la base de cotització dels assegurats per compte propi si el causant es trobava inclòs en aquest col·lectiu. En cas que es doni aquest excés, l’import de les pensions es redueix proporcionalment.

4. La persona beneficiària d’una pensió de viduïtat vitalícia que concorri en qualsevol dels supòsits de l’apartat anterior no tindrà reducció de la pensió per aquesta circumstància.”

1. Les pensions de reversió són destinades a compensar la pèrdua de guanys resultants de la defunció de la persona assegurada directa.

2. Existeixen dos tipus de pensions de reversió: viduïtat i orfenesa.

Secció segona. Pensió de viduïtat

Article 180 9

Generació del dret

1. Perquè sigui efectiu el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos a la branca general, si tenia menys de trenta anys, o seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. També computaran com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació.

7 Modificació de la Lei 25/2011 8 Modificació de la Llei 25/2011 9 Modificació de la Llei 25/2011

337/362

2. Quan la mort tingui per motiu un accident laboral o una malaltia professional, no es requereix un període mínim de cotització.

3. No computen per a la cotització de l’epígraf 1 les cotitzacions a la branca general de les persones de 65 anys o més que no perceben cap pensió i només cotitzen a la branca general.”

1. Perquè sigui efectiu el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral, ha d'haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos a la branca general, si tenia menys de 30 anys, o seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció.

2. Quan la mort tingui per motiu un accident laboral o una malaltia professional, no es requereix un període mínim de cotització.

Article 181


1. Té dret a la pensió de viduïtat, a la mort de la persona assegurada difunta, el cònjuge supervivent o la persona que estava unida a aquella formant una parella de fet.

2. També tenen dret a la pensió de viduïtat vitalícia, en les condicions fixades en l'article 186, les persones que a la mort de la persona assegurada difunta tenen cinquanta-cinc anys o més, han estat vinculades amb ella per matrimoni o parella de fet i existeixi separació, divorci o extinció de la parella de fet i sempre que no s'hagin tornat a casar o a formar una nova parella de fet.

3. En cas de concórrer el cònjuge difunt o la persona assimilada i una o diverses persones de les esmentades en el número segon d'aquest article, la distribució de la pensió s'efectua d'acord amb el que estableix l'article 186.

Article 182

Import de les pensions temporals

1. Les vídues o els vidus d'edat inferior a cinquanta-cinc anys al moment de la defunció de la persona assegurada cobren una pensió de viduïtat que s'atorga per una durada limitada calculada en funció de la base de càlcul de la persona difunta.

2. La base de càlcul s'estableix d'acord amb el que es regula a l'article 121.La base de càlcul derivada de la mort d'un pensionista de jubilació és la quantia de la pensió de jubilació que percebia en el moment del traspàs.

3. L'import de la pensió és del 50% de la base de càlcul, amb un mínim del 60% i un màxim del 120% del salari mínim oficial.

4. La durada de la pensió és la següent:

a) Trenta mesos, per a les vídues o els vidus de menys de 30 anys.

b) Cinquanta-quatre mesos, per a les vídues o els vidus de trenta anys o més i de menys de quaranta-cinc anys.

c) Seixanta mesos, per a les vídues o els vidus de quaranta-cinc anys o més i de menys de cinquanta-cinc anys.

Article 183

Import de les pensions vitalícies

Les vídues o els vidus de cinquanta-cinc anys o més en el moment de la defunció de la persona assegurada cobren una pensió vitalícia igual a la meitat de la pensió de jubilació que cobrava o que hagués correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació. En el cas que la persona difunta tingués dret a capitalitzar la seva pensió de jubilació, la vídua o vidu tindrà dret a percebre la meitat del capital que hagués correspost al difunt.

Article 184

Complement no contributiu de les pensions vitalícies

1. Si la suma de les bases de cotització a la branca general de la persona assegurada difunta és igual o superior a la que resulta de sumar 240 mensualitats del salari mínim que en cada moment estigui vigent, les vídues o els vidus de cinquanta-cinc anys o més, han de rebre, com a mínim, una pensió de viduïtat igual al 50% del salari mínim oficial, sempre que mantinguin la seva residència legal al Principat d'Andorra i que els ingressos de la persona

338/362

interessada siguin inferiors al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l'any natural immediatament anterior.

El càlcul de la quantitat cotitzada es regula per reglament, però té en compte les qüestions següents:

a) Les bases de cotització que siguin igual o superior al salari mínim que en cada moment estigui vigent es computen íntegrament.

b) Les bases de cotització en períodes d'incapacitat temporal o maternitat, amb independència de la seva quantitat, s'entenen per un valor igual a la seva base de càlcul.

c) Les bases de cotització que siguin inferiors al salari mínim que en cada moment sigui vigent es poden sumar fins que la suma sigui igual o superior al salari mínim que en cada moment estigui en vigor; en aquest cas, es computen íntegrament.

2. La manera d'actualitzar els salaris mínim vigents en cada moment i el mètode en aquells períodes que no hi havia salari mínim es determina per reglament, tenint en compte el nombre de punts que s'haurien d'haver comprat durant tot el temps en què encara no s'havia regulat el salari mínim oficial.

3. La diferència entre la pensió mínima i la pensió de viduïtat que correspondria en aplicació del que determina l'article 183, es denomina part no contributiva de la pensió de viduïtat i el seu finançament va a càrrec del pressupost del Govern, d'acord amb el que es regula a l'article 86.

Article 185

Import de la pensió de viduïtat derivada d'accident de treball o malaltia profesional

En el supòsit que el difunt hagués mort per accident de treball o malaltia professional, el cònjuge supervivent o la persona que estava unida a aquella formant una parella de fet, si té més de cinquanta-cinc anys, pot optar entre cobrar una pensió vitalícia igual a la meitat de la pensió de jubilació que cobrava o que hagués correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació o percebre una quantitat mensual per a una durada de seixanta mesos corresponent al 50% de la base de càlcul amb un mínim del 60% i un màxim del 120% del salari mínim oficial.

Article 186

Pagament de les pensions en cas de separació, divorci o dissolució de parella de fet i distribució de la pensió entre les persones beneficiàries

1. En el supòsit de separació, de divorci o de dissolució d'una parella de fet, la o les persones beneficiàries perceben cada una d'elles l'import de la pensió vitalícia deixada per la persona assegurada únicament en proporció al temps de convivència de cada una d'elles amb la persona assegurada, tenint en compte el temps cotitzat per aquesta a la seguretat social.

2. En els supòsits en els quals el cònjuge vidu o la parella de fet supervivents concorrin amb altres persones beneficiàries, s'aplica a totes elles la proporció esmentada en l'apartat primer d'aquest article, si bé el cònjuge o parella de fet supervivents perceben, com a mínim, el 50% de l'import total de la pensió.

3. En cas que el cònjuge vidu o la persona assimilada tingui menys de cinquanta-cinc anys i concorri amb altres persones beneficiàries, la pensió temporal de viduïtat del cònjuge vidu o persona assimilada es redueix en el mateix percentatge de la pensió vitalícia atribuïda a les altres persones beneficiàries.

4. En tots els casos previstos en els apartats precedents, en el moment de la defunció de les persones beneficiàries esmentades a l'apartat primer d'aquest article o en cas que aquestes contraguin nou matrimoni o formin una nova parella, el cònjuge vidu o la persona assimilada acumulen la part de pensió o percentatge que percebien les persones beneficiàries mencionades a l'apartat primer. Pel contrari, si són el cònjuge vidu o la persona assimilada els que deixen de percebre la pensió per qualsevol causa, les altres persones beneficiàries mantenen la mateixa pensió que tenien atribuïda, sense que puguin acumular la part de pensió que percebia el cònjuge vidu o persona assimilada. L'acumulació tampoc s'aplica entre les persones beneficiàries esmentades a l'apartat primer d'aquest article.

Article 187

Causes d'extinció de la pensió de viduïtat

Són causes d'extinció de la pensió de viduïtat:

339/362

a) Contraure matrimoni o formalitzar una unió estable de parella.

b) Mort del beneficiari.

Article 188

Compatibilitat

La pensió de viduïtat és compatible amb qualsevol renda derivada de l'activitat professional del cònjuge supervivent.

També és compatible amb la percepció, per part del cònjuge supervivent, de qualsevol pensió econòmica de la seguretat social.

Secció tercera. Pensió d'orfenesa

Article 189


1. Tenen dret a la pensió d'orfenesa, sempre que siguin menors de divuit anys, les persones següents:

a) Els fills d'una persona assegurada difunta.

b) Els fills del cònjuge supervivent aportats al matrimoni o a la parella de fet si convivien i depenien econòmicament de la persona assegurada difunta i no cobren cap altra pensió d'orfenesa generada pel seu progenitor que no forma part d'aquest matrimoni o parella de fet.

2. Aquestes persones també tenen dret a la pensió d'orfenesa si tenen entre divuit i vint-i-cinc anys i compleixen els següents requisits:

a) Cursen estudis en un establiment d'ensenyança reconegut i no perceben rendes regulars derivades de treball assalariat o d'activitat professional d'una quantitat igual o superior al salari mínim oficial en còmput anyal.

b) Són discapacitades i no cobren una pensió de solidaritat, d'acord amb el que es regula a la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, o una pensió derivada de la situació de discapacitat fora d'Andorra.

Article 190 10

Generació del dret

1. Per tenir dret a la pensió d'orfenesa, la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

2. També es genera el dret a la pensió d’orfenesa quan la persona difunta no compleix aquests requisits generals, però ha cotitzat a la branca general com a mínim dotze mesos en els darrers divuit mesos abans de la seva mort. Computaran com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació.

3. No computen per a la cotització de l’epígraf anterior les cotitzacions a la branca general de les persones de 65 anys o més que no reben cap pensió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que només cotitzen a la branca general.

2. També es genera el dret a la pensió d'orfenesa, quan la persona difunta no compleix aquests requisits generals, però ha cotitzat a la branca general com a mínim dotze mesos en els darrers divuit mesos abans de la seva mort.

Article 191

Import de les pensions d'orfenesa

1. L'import de la pensió d'orfenesa per a cada orfe és l'equivalent al 30% del salari mínim oficial.

2. La defunció del pare i de la mare pot suposar la generació del dret de dues pensions d'orfenesa, si ambdós compleixen els requisits establerts en aquesta Llei.En aquest cas, s'acumulen ambdues pensions.

Article 192


340/362

Causes d'extinció de la pensió d'orfenesa

1. Són causes d'extinció de la pensió d'orfenesa:

a) Complir l'edat màxima fixada en cada supòsit.

b) Ser adoptat.

c) Mort del beneficiari.

2. En el cas dels orfes majors de divuit anys però menors de vint-i-cinc, deixar de complir els requisits previstos en l'article 189.2.

3. En el cas dels fills del cònjuge supervivent aportats al matrimoni o a la parella de fet, cobrar una pensió d'orfenesa i/o una pensió alimentària incompatible.

Article 193

Compatibilitat

La pensió d'orfenesa és compatible amb qualsevol renda derivada del treball assalariat o activitat professional de la persona beneficiària mentre no tingui divuit anys.

També és compatible amb la percepció, per part de la persona beneficiària, de qualsevol prestació d'incapacitat temporal, maternitat, paternitat, pensió d'invalidesa o viduïtat.

Títol III. Branca de jubilació

Article 194

Concepte

La prestació econòmica de jubilació consisteix en el pagament d'un capital o d'una pensió vitalícia a la persona destinatària en les condicions, quantia i forma que s'estableix en aquesta Llei i les normes reglamentàries.

Article 195

Requisits per generar el dret al capital

Per tenir dret a generar el capital per jubilació, la persona assegurada ha d'haver complert seixanta-cinc anys i ha de complir els requisits següents:

a) Haver cotitzat a la branca de jubilació entre tretze i vuitanta-quatre mensualitats a Andorra.

b) Haver cotitzat a la branca de jubilació entre vuitanta-cinc i cent quaranta-quatre mensualitats a Andorra, sempre que com a mínim el 60% d'aquestes cotitzacions s'hagin realitzat en períodes diferents als quinze anys immediatament anteriors a la data de sol·licitud de la prestació.

Article 196

Requisits per generar el dret a la pensió

1. Té dret a la pensió per jubilació, la persona assegurada que ha complert seixanta-cinc anys i ha cotitzat a la branca de jubilació més de cent quaranta-quatre mensualitats a Andorra.

2. Té dret també a aquesta pensió la persona assegurada que ha complert seixanta-cinc anys i que ha cotitzat a la branca de jubilació entre vuitanta-cinc i cent quaranta-quatre mensualitats a Andorra, sempre que com a mínim el 60% de les mensualitats cotitzades s'hagin realitzat dins dels quinze anys immediatament anteriors a la data de sol·licitud de la prestació.

3. En cas de no complir aquesta edat de jubilació també es té dret a la pensió per jubilació quan s'han acumulat quatre-centes vuitanta mensualitats de cotitzacions, d'acord amb el que es regula a l'article 202.

Article 197

Pagament del capital de jubilació

En el supòsit que la persona assegurada compleixi els requisits regulats a l'article 195, el pagament del capital consisteix en retornar a la persona assegurada les cotitzacions actualitzades d'acord amb l'IPC.

341/362

Per actualitzar les mensualitats anteriors a l'any 1998, s'aplica la mitjana dels IPC francès i espanyol.

Article 198

Pagament de la pensió de jubilació

En el supòsit que la persona assegurada compleixi els requisits regulats a l'article 196, es satisfà la pensió resultant de la modalitat de càlcul exposada als articles 199 i següents.

Article 199

Moment del pagament

El pagament del capital o de la pensió de jubilació, excepte en els supòsits regulats als articles 202 i 204, es realitza a partir de la recepció de la demanda de la persona assegurada en arribar a l'edat de seixanta-cinc anys.

Article 200

Càlcul de l'import de la pensió

1. L'import anyal de la pensió de la persona assegurada es calcula multiplicant el nombre de punts adquirits pel valor del punt anomenat preu de venda.

2. Per preu de compra del punt s'entén el valor que, dividint la cotització mensual de jubilació, dóna el nombre de punts que la persona assegurada adquireix cada mes.

3. El preu de compra es fixa anualment en la Llei del pressupost.Qualsevol increment del preu de compra ha de suposar l'augment de la cotització a la branca de jubilació perquè es pugui mantenir o incrementar la taxa de substitució.

4. El preu de venda és el valor que tenen els punts de jubilació per a la fixació de l'import de la pensió de jubilació en arribar l'edat de jubilació.

5. El preu de venda s'actualitza anualment en funció de l'IPC.

Article 201

Factor de conversió

1. El factor de conversió del punt de jubilació, és a dir, el nombre resultant de la divisió del preu de compra pel preu de venda, és de 8,00.

2. Qualsevol modificació en relació amb el factor de conversió del punt de jubilació es porta a terme per la Llei del pressupost per a cada exercici econòmic i ha de suposar l'augment de la cotització a la branca de jubilació perquè es pugui mantenir o incrementar la taxa de substitució.

Article 202

Pensió de jubilació abans dels seixanta-cinc anys

1. La persona assegurada que ha complert els cinquanta-vuit anys i que té cotitzades més de quatre-centes vuitanta mensualitats a Andorra, pot fer valer els seus drets a la jubilació.

2. En aquest cas, la pensió es redueix en funció dels coeficients tècnics fixats en la disposició addicional setena d'aquesta Llei.

3. La modificació d'aquests coeficients tècnics es fixa per la Llei del pressupost i requereix informe del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 203

Complement no contributiu de les pensions de jubilació

1. Tenen dret a percebre un complement no contributiu de la pensió de jubilació les persones assegurades que mantinguin la seva residència legal al Principat d'Andorra i que els ingressos de la persona interessada siguin inferiors al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l'any natural immediatament anterior, i que compleixen, en el moment de fer efectiu el seu dret a la pensió de jubilació, els tres requisits següents:

342/362

a) Haver cotitzat a la branca de jubilació a Andorra durant un període igual o superior a dues-centes quaranta mensualitats.

b) La suma de les seves bases de cotització ha de ser igual o superior a la que resulta de sumar 240 mensualitats del salari mínim que en cada moment estigui vigent.

c) La pensió resultant dels punts adquirits ha de ser inferior al 50% del salari mínim mensual oficial vigent.

2. El càlcul de la quantitat cotitzada es regula per reglament, d'acord amb els criteris següents:

a) Les bases de cotització que siguin igual o superior al salari mínim que en cada moment estigui vigent es computen íntegrament.

b) Les bases de cotització en períodes d'incapacitat temporal o maternitat, amb independència de la seva quantitat, s'entenen per un valor igual a la seva base de càlcul.

c) Les bases de cotització que siguin inferiors al salari mínim que en cada moment sigui vigent es poden sumar fins que la suma sigui igual o superior al salari mínim que en cada moment estigui en vigor; en aquest cas, es computen íntegrament.

3. El complement no contributiu és igual a la diferència entre la quantitat que li correspondria a la persona assegurada de la pensió de jubilació d'acord amb els punts adquirits, segons l'article 200, i el 50% del salari mínim mensual oficial vigent.

4. La pensió resultant es va incrementant en un 2,5% per cada dotze mensualitats suplementàries cotitzades a partir de les 240 mensualitats fins arribar, com a màxim, al 100% del salari mínim mensual oficial vigent.

5. La diferència entre la pensió mínima i la pensió de jubilació que correspondria en aplicació del que determinen els articles 199 i següents, es denomina part no contributiva de la pensió de jubilació i el seu finançament va a càrrec del pressupost del Govern, d'acord amb el que es regula a l'article 86.

Article 204

Pensió de jubilació després dels seixanta-cinc anys

1. La persona assegurada, en complir seixanta-cinc anys, pot optar per ajornar el cobrament de la pensió de jubilació fins a un màxim de set anys, sempre que hagi cotitzat a Andorra un mínim de vuitanta-quatre mensualitats en els deu anys immediatament anteriors a complir els seixanta-cinc anys i que continuï cotitzant a la branca general i a la branca de jubilació fins al moment de la jubilació efectiva.

2. En aquest cas, la pensió s'incrementa en funció dels coeficients tècnics fixats en la disposició addicional setena d'aquesta Llei.

3. La modificació d'aquests coeficients tècnics es fixa per la Llei del pressupost i requereix informe del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 205

Compatibilitat amb una activitat laboral

1. La persona assegurada que està percebent una pensió de jubilació pot continuar treballant com a assalariada o per compte propi.

2. Aquesta compatibilitat no és possible si la persona beneficiària de la pensió de jubilació s'ha acollit al règim de pensió de jubilació per persones que tenen menys de seixanta-cinc anys d'acord amb el que es regula a l'article 202.

En aquest cas, si la persona beneficiària de la pensió de jubilació treballa com a assalariada o per compte propi, ja sigui a Andorra o a l'estranger, el pagament de la pensió es suspèn fins que deixi de treballar, sense perjudici de l'aplicació del règim de reintegrament de les prestacions indegudes regulat a l'article 115.

3. La persona assalariada o que realitza una activitat per compte propi només cotitza a la branca general com qualsevol altra persona assegurada i té dret a les prestacions d'aquesta branca excepte en allò que es regula a l'article 174.2.

Article 206

Increment per cònjuge

1. En arribar el cònjuge de la persona assegurada a l'edat dels 65 anys, si no

343/362

percep cap pensió de jubilació, la pensió de la persona assegurada s'incrementa en un 10%.

2. En arribar el cònjuge de la persona assegurada a l'edat dels 65 anys, si percep una pensió de jubilació l'import de la qual és inferior al 10% del valor de la pensió de jubilació de la persona assegurada, s'incrementa fins arribar a una quantitat igual al valor d'aquest 10%.

Títol IV. Branca de prestacions familiars


Article 207

Concepte

1. Les prestacions familiars són prestacions econòmiques destinades a compensar parcialment les despeses derivades dels fills i de les persones amb discapacitat a càrrec a les famílies amb ingressos econòmics limitats.

2. Als efectes de les prestacions familiars, s'assimilen als fills, les persones assegurades indirectes a càrrec d'una persona assegurada directa, sempre que siguin menors de divuit anys o de vint-i-cinc anys d'acord amb els requisits establerts a l'article 189.2.


1. En el cas que el pare i la mare siguin assegurats directes, s'entén que la prestació familiar s'atorga únicament a un dels dos membres de la parella.

2. En cas de ruptura de la convivència familiar la prestació familiar s'atorga a la persona que es fa càrrec dels fills, encara que ella mateixa no sigui assegurada directa.

Article 209

Tipus de prestacions

Les prestacions familiars poden ser de dos tipus:

a) Prestació familiar per fills a càrrec.

b) Prestació familiar per naixement o adopció.

Capítol segon. Prestació familiar per fills a càrrec

Article 210

Concepte

1. Tenen dret a rebre la prestació familiar per fills a càrrec les persones assalariades, les persones que realitzen una activitat per compte propi i aquelles que rebin una pensió, que tenen a càrrec més d'un fill menor de divuit anys, o de vint-i-cinc en el cas dels estudiants, o sense límit d'edat si el fill a càrrec està discapacitat sense possibilitat de poder treballar regularment.

2. Aquesta prestació no es percep si únicament es té un sol fill a càrrec.

Article 211

Requisits de les persones beneficiàries

1. Tenen dret a la prestació familiar per fills a càrrec les persones que compleixin les condicions generals i econòmiques regulades en els següents paràgrafs.

2. Les persones beneficiàries han d'estar afiliades, en alta o situació assimilada a l'alta a la seguretat social amb una antelació mínima de trenta-sis mesos i haver cotitzat les vint-i-quatre mensualitats immediatament anteriors al moment en què es té dret a rebre la prestació.A més, les persones que exerceixin una activitat per compte propi han d'estar al corrent de pagament de les seves cotitzacions.

3. Aquestes persones han de residir legalment al Principat d'Andorra amb una antelació mínima de vuitanta-quatre mesos de forma ininterrompuda i immediatament anterior al moment en què es té dret a rebre la prestació.

4. Els ingressos totals, en còmput anyal, percebuts pel nucli familiar amb dos fills a càrrec, han de ser inferiors a un import equivalent a una vegada i mitja al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones

344/362

assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l'any natural immediatament anterior.Aquest import s'incrementa en un 15% per cada fill a càrrec a partir del segon.

5. Les modalitats per acreditar els ingressos totals percebuts pel nucli familiar s'estableixen reglamentàriament.

Article 212

Contingut econòmic de la prestació

La prestació familiar per fill a càrrec consisteix en una pensió mensual que és d'un import equivalent del 10% del salari mínim oficial mensual per cada fill a càrrec a partir del segon fill.

Article 213

Durada de la prestació

1. La prestació familiar per fills a càrrec es paga mentre els requisits de residència, nombre de fills a càrrec, ingressos totals del nucli familiar i mesos cotitzats durant el darrer any es compleixin.

2. Les modalitats per determinar el manteniment d'aquests requisits s'estableixen per reglament.

Capítol tercer. Prestació familiar per naixement o adopció

Article 214

Concepte

La prestació familiar per naixement o adopció d'un fill consisteix en una prestació econòmica, de pagament únic, destinada a compensar parcialment les despeses que s'ocasionen a la família per aquest motiu.

Article 215

Requisits de les persones beneficiàries

1. Tenen dret a la prestació familiar per naixement o adopció les persones assalariades, les persones que realitzen una activitat per compte propi i aquelles que rebin una pensió, que compleixin les condicions generals i econòmiques regulades en els següents paràgrafs.

2. Les persones beneficiàries han d'estar afiliades i en alta o situació assimilada a l'alta a la seguretat social amb una antelació mínima de trenta-sis mesos i que hagin cotitzat almenys vint-i-quatre mesos anteriors al part o a l'arribada efectiva de l'infant a la família en cas d'adopció.

A més, les persones que exerceixin una activitat per compte propi han d'estar al corrent del pagament de les seves cotitzacions.

3. Aquestes persones han de residir legalment al Principat d'Andorra amb una antelació mínima de vuitanta-quatre mesos de forma ininterrompuda i immediatament anterior al moment en què es té dret a rebre la prestació.

4. Els ingressos totals, en còmput anyal, percebuts pel nucli familiar, han de ser inferiors a un import equivalent a una vegada i mitja al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l'any natural immediatament anterior.

5. Les modalitats per acreditar els ingressos totals percebuts pel nucli familiar s'estableixen reglamentàriament.

Article 216

Contingut econòmic de la prestació

1. La prestació econòmica per naixement o adopció d'un fill és d'un import equivalent al 50% del salari mínim oficial mensual.

2. En cas de part o adopció múltiple, la prestació es paga per cada un dels fills.

Títol V. Règims especials


Article 217

Definició

345/362

Es consideren règims especials els que deriven de situacions o activitats que per causa de la seva naturalesa o de les seves peculiaritats cal integrar dins el sistema de seguretat social, però no poden ser inclosos dins el règim general.

Article 218

Regulació

Aquests règims especials es regulen per aquest títol. En tot allò no regulat és d'aplicació la resta de la Llei de la seguretat social i la resta de normes d'aplicació, quan siguin compatibles amb la naturalesa d'aquestes especialitats.

Article 219 11

Tipus

Són règims especials els corresponents a les persones següents:

a) Els orfes de pare i mare i les altres persones la tutela o guarda de les quals es confia a l’Estat.

b) Les persones internades en establiments penitenciaris.

c) Les persones amb discapacitat.

d) Les persones assegurades voluntàries a la branca de jubilació.

e) Les persones assalariades que cobren una retribució inferior al salari mínim i són assegurades indirectes.

f) Les persones prejubilades.

g) Les persones estudiants dels 25 anys als 30 anys.

h) Les persones registrades al Servei d’Ocupació que no reben la prestació econòmica per desocupació involuntària.

Són règims especials els corresponents a les persones següents:

a) Els orfes de pare i mare i les altres persones la tutela o guarda dels quals es confia a l'Estat.

b) Les persones internades en establiments penitenciaris.

c) Les persones amb discapacitat.

d) Les persones assegurades voluntàries a la branca de jubilació.

e) Les persones assalariades que cobren una retribució inferior al salari mínim i són assegurades indirectes.

f) Les persones prejubilades.

Capítol segon. Modalitats

Article 220

Orfes de pare i mare i les altres persones la tutela o guarda de les quals es confia a l'Estat

1. Es troben incloses dins d'aquest règim especial les persones menors d'edat la tutela o guarda de les quals es confia a l'Estat per decisió judicial o administrativa.

2. El Govern està obligat a sol·licitar l'afiliació d'aquestes persones a la seguretat social d'acord amb els articles 25 i següents.

3. El Govern està obligat a comunicar l'inici o el cessament d'aquesta situació d'aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d'alta o de baixa d'acord amb els articles 33 i següents.

4. L'alta s'ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució ferma, judicial o administrativa, que confia la tutela o la guarda a l'Estat d'acord amb la normativa aplicable en matèria de menors i organismes tutelars.

5. La baixa s'ha de cursar en el moment en què es dicta una resolució ferma, judicial o administrativa, que deixa sense efecte o revoca la tutela o la guarda de la persona menor d'edat a càrrec de l'Estat o fins que la persona assoleix la majoria d'edat.


346/362

6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l'Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

8. L'obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general.

9. Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat d'acord amb els articles 132 i següents.

Article 221

Persones internades en establiments penitenciaris

1. Es troben incloses dins d'aquest règim especial les persones internades en establiments penitenciaris radicats al Principat d'Andorra, en règim de presó provisional o per complir sentència ferma.

2. El Govern està obligat a sol·licitar l'afiliació d'aquestes persones a la seguretat social d'acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents.

3. El Govern està obligat a comunicar l'inici o el cessament de la situació d'aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d'alta o de baixa d'acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents.

4. L'alta s'ha de sol·licitar a partir de la data d'internament efectiu en un centre penitenciari com a mesura de caràcter provisional o per complir una pena de privació de llibertat.

5. La baixa s'ha de cursar en el moment en què la persona internada és posada en llibertat.

6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l'Estat, ha de satisfer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

8. L'obligació de cotitzar fa referència a la branca general i a la branca de jubilació.

9. Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat d'acord amb els articles 132 i següents.

10. Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de jubilació segons el règim regulat d'acord amb els articles 194 i següents, però no poden beneficiar-se del règim de pagament de la pensió de jubilació després dels seixanta-cinc anys regulat a l'article 204.

11. Quan aquestes persones treballen com a persones assalariades tenen dret a totes les prestacions de la branca general.

En aquest cas, la cotització es regeix pel sistema general de les persones treballadores assalariades amb les particularitats següents:

a) Si la prestació de serveis es realitza dins de l'establiment penitenciari, el Govern, amb càrrec als pressupostos de l'Estat, ha d'assolir el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i la base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

b) Si la prestació de serveis es realitza fora de l'establiment penitenciari, i el salari que percep aquesta persona és inferior al salari mínim mensual, el Govern, amb càrrec als pressupostos de l'Estat, ha d'assolir el pagament de la part de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social fins a aquest salari mínim mensual.

Article 222

Persones amb discapacitat

1. Es troben incloses dins d'aquest règim especial les persones amb discapacitat subjectes a l'àmbit d'aplicació de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

2. A aquestes persones se'ls hi aplica la normativa general que preveu aquesta Llei excepte en tot allò previst a la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

Article 223

Persones assegurades voluntàries a la branca de jubilació

347/362

1. Es troben incloses en aquest règim especial totes aquelles persones assegurades indirectes d'entre 18 i 65 anys legalment residents al Principat d'Andorra que no estan obligades a cotitzar per qualsevol altre motiu i que vulguin pertànyer voluntàriament a aquest col·lectiu.

2. Aquestes persones han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social d'acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents.

3. Aquestes persones han de comunicar l'inici o el cessament d'aquesta situació perquè siguin donades, respectivament, d'alta o de baixa d'acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents.

4. Aquestes persones tenen dret a gaudir de la prestació de jubilació segons el règim regulat d'acord amb els articles 194 i següents, amb les particularitats següents:

a) L'obligació de cotitzar només correspon a la branca de jubilació i l'han d'assumir elles mateixes.

b) La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

c) Els períodes cotitzats mentre la persona es troba dins d'aquest règim especial no computen per tenir dret al complement no contributiu de les pensions de jubilació regulat a l'article 203.

Article 223 bis. 12

Persones estudiants dels 25 anys als 30 anys

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones compreses entre els 25 anys i els 30 anys, ambdós inclosos, que voluntàriament volen pertànyer a aquest col·lectiu, no poden ser inscrites com a persones assegurades indirectes, cursen estudis en un establiment d’ensenyança reconegut, no treballen de forma regular i no fan cap activitat laboral per compte propi. L’acreditació d’aquests requisits es fixa per reglament.

2. Aquestes persones han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social i acreditar la seva condició d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents i en el reglament que desenvolupi aquest article.

3. Aquestes persones han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació per ser donades d’alta o de baixa, respectivament, en aquest règim especial d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents.

4. La inclusió en aquest règim especial dóna dret exclusivament a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat pels articles 132 i següents, llevat de les prestacions de reembossament fins al 100% de les tarifes de responsabilitat per recursos econòmics insuficients.

5. L’obligació de cotitzar només correspon a la branca general, el percentatge és d’un 10% i l’ha d’assumir la persona assegurada.

6. La base de cotització correspon al 55% del salari mínim mensual oficial.

7. La cotització consisteix a aplicar a la base de cotització el percentatge corresponent. En el cas de fer activitats assalariades remunerades per sota del salari mínim oficial mensual i no treballar de forma regular, hauran de cotitzar també en el règim general, si bé no s’hi podrà aplicar el complement de cotització previst a l’article 99 d’aquesta Llei. També hauran de cotitzar en el règim general si, ocasionalment, durant els períodes de vacances reben un salari igual o superior al salari mínim mensual.

8. El pagament es fa mitjançant l’ingrés de la quantitat que s’ha de cotitzar obligatòriament. La Caixa Andorrana de Seguretat Social autoritza liquidacions de la cotització per períodes superiors al mes, en les condicions que es fixin reglamentàriament.

9. Els períodes cotitzats exclusivament en aquest règim especial no computen per tenir dret a les prestacions econòmiques descrites a l’article 8, ni generen dret a pensió de reversió.

10. Aquestes persones no poden tenir al seu càrrec assegurats indirectes, encara que també cotitzin al règim general.

11. Les prestacions de reembossament es cobreixen a comptar del primer dia de la data de la sol·licitud registrada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i sempre que estiguin al corrent de pagament de les seves cotitzacions.”

Article 224

Persones assalariades que cobren una retribució inferior al salari mínim i són assegurades indirectes


348/362

1. Es troben incloses dins d'aquest règim especial les persones assalariades a temps parcial amb un salari global mensual inferior al salari mínim mensual oficial que són assegurades indirectes.

2. Es beneficien del sistema de seguretat social com a qualsevol persona assalariada, sense necessitat de complementar la seva cotització d'acord amb el sistema regulat a l'article 99.

3. La base de càlcul aplicable a les diferents prestacions té en compte el salari realment percebut.

4. Aquestes persones tenen dret a gaudir de la prestació de jubilació segons el règim regulat d'acord amb els articles 194 i següents, amb les particularitats següents:

a) A més de la cotització per a la jubilació que es fa amb motiu del contracte de treball, poden assumir elles mateixes el pagament d'un complement de cotització a la branca de jubilació.

b) La base de cotització d'aquest complement correspon al salari mínim oficial mensual.

c) Els períodes cotitzats mentre la persona es troba dins d'aquest règim especial no computen per tenir dret al complement no contributiu de les pensions de viduïtat vitalícies regulat a l'article 184, ni tampoc al complement no contributiu de les pensions de jubilació regulat a l'article 203.

Article 225

Persones prejubilades

1. Es troben incloses dins d'aquest règim especial les persones que tenen cinquanta anys o més, continuen vinculades a l'empresa, entitat o administració pública per la que han prestat serveis, sense realitzar cap tipus de prestació de serveis ni rebre cap tipus de retribució en concepte de salari, i cobren una quantitat fixa periòdica en concepte de prejubilació.

2. Aquestes persones han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social d'acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents.

3. Aquestes persones han de comunicar l'inici o el cessament d'aquesta situació perquè siguin donades, respectivament, d'alta o de baixa d'acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents.

4. La base de cotització, tant per la branca general com per la branca de jubilació, està constituïda per la quantitat fixa periòdica percebuda en concepte de prejubilació. Quan la persona prejubilada percep una quantitat fixa periòdica inferior al salari mínim mensual oficial, la base de cotització s'ha de complementar fins a una quantitat equivalent a aquest salari mínim.

5. Els percentatges de cotització de la branca general són de:

Pagador Percentatge

Part empresarial 7%

Persona prejubilada 3%

Els percentatges de cotització de la branca de jubilació són de:

Pagador Percentatge

Part empresarial 7,5%

Persona prejubilada 2,5%

6. Aquestes persones tenen dret a la prestació de reembossament i a la pensió de jubilació.

7. La inclusió en aquest règim és compatible amb la realització de qualsevol activitat, ja sigui assalariada o per compte propi, així com a la percepció de qualsevol tipus de prestació o pensió econòmica. En aquests casos l'assegurat ha de cotitzar també per l'activitat que realitzi o la prestació o pensió que rebi d'acord amb les normes generals.

8. Aquesta regulació s'aplica sense perjudici de l'aplicació dels règims específics regulats en altres lleis.

Llibre quart. Règim jurídic. Instrucció d'expedients, infraccions i sancions i recursos


349/362

Article 226

Definició

Es regulen per aquest títol els expedients en matèria de seguretat social, totes les divergències que no tenen caràcter sancionador, així com totes les qüestions relatives a infraccions, sancions, procediments i recursos.

Article 227

Legislació reguladora

1. La instrucció d'expedients en les matèries a què es fa referència en el present llibre s'ha d'ajustar als principis i a les normes establertes al Codi de l'Administració i a la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal.

2. En el procediment sancionador s'apliquen de manera subsidiària les disposicions que regulen amb caràcter general el procediment sancionador en tot allò que no s'oposin a les normes sancionadores regulades en aquesta Llei.

Títol II. Expedients no sancionadors

Article 228

Definició

1. Es regulen per aquest títol els expedients en matèria de seguretat social i les divergències entre les persones assegurades i la Caixa Andorrana de Seguretat Social que no tenen caràcter sancionador.

2. En particular, les regles d'aquest títol s'apliquen als procediments i expedients relatius a:

a) Camp d'aplicació i estructura del sistema.

b) La inscripció d'empreses, l'afiliació i les altes, baixes i variacions de dades de les persones treballadores.

c) Les qüestions relatives a la cotització i a la recaptació.

d) El compliment dels requisits i les condicions establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen per tenir dret a les prestacions de la seguretat social.

e) La naturalesa, la durada i l'import de les prestacions establertes en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen.

f) Les especialitats relatives als règims especials.

g) Qualsevol altra matèria de la seguretat social que no tingui un procediment específic previst.

3. Especialment, el reconeixement del dret, així com qualsevol altra qüestió relativa a les prestacions de la seguretat social també es regulen per aquest títol, sense perjudici de les normes particulars que s'estableixen a la regulació concreta de cadascuna de les prestacions i dels reglaments que es poden dictar per completar aquesta matèria.

Article 229

Inici de l'expedient

1. Els expedients relatius a les matèries esmentades a l'article precedent els pot iniciar d'ofici la Caixa Andorrana de Seguretat Social o bé la persona interessada mitjançant sol·licitud.

2. Aquests expedients són instruïts pels serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb les seves competències respectives.

Article 230

Resolució

La resolució dels expedients administratius definits en aquest títol correspon a la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 231

Notificació de la resolución

350/362

La notificació de les resolucions dictades en aquest títol s'ha d'efectuar en la forma establerta per a la notificació de resolucions dictades en els expedients sancionadors.

Títol III. Expedients sancionadors


Article 232

Definició

1. Constitueix infracció administrativa tota vulneració, per acció o per omissió, de les disposicions en matèria de seguretat social contingudes en aquesta Llei o en els reglaments que la desenvolupen.

2. El règim sancionador es regeix per les garanties següents:

a) Ningú no pot ser sancionat per infraccions que en el moment de produir-se no constitueixin infracció administrativa.

b) La norma sancionadora no és aplicable a supòsits que no s'hi comprenen expressament.

c) No pot sancionar-se més d'una vegada el mateix fet.

d) No es pot imposar una sanció que no estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció.

e) No pot executar-se cap sanció si no és en virtut d'una resolució ferma dictada seguint el procediment legal per l'òrgan competent.

3. La comissió d'una infracció a les disposicions del sistema andorrà de seguretat social dóna lloc, després de la instrucció del procediment sancionador, a les sancions i responsabilitats que estableix aquesta Llei, sense perjudici de les responsabilitats penals i civils que se'n puguin derivar.

Article 233

Subjectes responsables

Són subjectes responsables de les infraccions les persones físiques i jurídiques i les comunitats de béns que incorrin en les accions i omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei.

Article 234

Suspensió de la tramitació en cas de procediment penal

1. Si existeix un procediment penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins a la finalització del procediment per la via penal.

2. En els supòsits en què les infraccions poden ser constitutives de delicte, la Caixa Andorrana de Seguretat Social dóna coneixement dels fets a l'autoritat judicial competent i ordena la suspensió del procediment administratiu sancionador fins que es dicta sentència ferma per via penal o una altra resolució que posi fi a aquesta jurisdicció.

3. La condemna en sentència ferma per un delicte exclou la imposició de sancions administratives pels mateixos fets que s'hagin considerat provats, sempre que existeixi, a més, identitat de subjectes i de fonament, sense perjudici de la liquidació de quotes a la seguretat social i altres deutes que no tinguin caràcter sancionador.

4. En cas que la jurisdicció penal no apreciï l'existència de delicte o dicti qualsevol altra resolució que posi fi al procediment penal sense condemna, es continua la tramitació de l'expedient sancionador sense que es puguin contradir els fets que els tribunals hagin considerat provats.

Article 235

Mesures cautelars

1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot adoptar, d'ofici o a instància de part, en qualsevol moment iniciat el procediment, mitjançant acord motivat, les mesures cautelars que resultin necessàries per a assegurar l'eficàcia de la resolució final que pot recaure.

2. Les mesures cautelars han d'ajustar-se a la intensitat, proporcionalitat i necessitats dels objectius que es vulguin garantir en cadascun dels supòsits concrets. En cap cas es poden adoptar mesures cautelars que puguin causar perjudici de difícil o impossible reparació.

351/362

3. Les mesures cautelars poden consistir en la prohibició de realitzar determinats tipus de conductes o en la desconvenció temporal, en ambdós casos, per un període màxim d'un any.

4. El temps que duri la suspensió provisional es computa a l'efecte del compliment de les eventuals sancions de suspensió.

5. L'adopció de mesures cautelars pot ser objecte de recurs, però la seva interposició no suposa la suspensió de l'execució.

6. Les mesures cautelars s'extingeixen, en tot cas, amb l'eficàcia de la resolució administrativa que finalitzi el procediment corresponent.

Article 236

Prescripció de les infraccions

1. Les infraccions lleus prescriuen al cap d'un any, les greus al cap de tres anys i les molt greus al cap de cinc anys.

2. El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s'han comès.

3. Aquest termini de prescripció s'interromp amb la incoació de l'expedient sancionador corresponent.

Article 237

Tipus d'infraccions Les infraccions a les disposicions de la seguretat social es classifiquen en faltes lleus, greus i molt greus.

Article 238

Faltes lleus

1. Són faltes lleus dels empresaris:

a) Presentar les altes i les baixes mèdiques per al treball fora de termini, sense que hi hagi un motiu justificat.

b) Presentar les altes i les baixes dels seus assalariats fora de termini, sense que hi hagi un motiu justificat.

c) Presentar les declaracions d'accident laboral fora de termini sense que hi hagi un motiu justificat.

d) Presentar el full de cotització amb retard, si aquest retard és inferior a un mes.

e) No retenir els imports que correspon deduir del salari de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada.

2. Són faltes lleus de les persones que realitzen una activitat per compte propi:

a) Presentar les altes i les baixes mèdiques per al treball fora de termini, sense que hi hagi un motiu justificat.

b) Presentar les declaracions d'accident laboral fora de termini sense que hi hagi un motiu justificat.

c) No presentar-se a les convocatòries de la Caixa Andorrana de Seguretat Social sense motiu justificat.

d) No comunicar en el moment en què es produeixin, excepte causa justificada, les situacions determinants de suspensió o extinció d'una prestació.

3. Són faltes lleus de les persones assalariades, de les persones sol·licitants de prestacions i de les persones beneficiàries de prestacions:

a) No presentar-se a les convocatòries de la Caixa Andorrana de Seguretat Social sense motiu justificat.

b) Presentar les altes i les baixes mèdiques per al treball fora de termini, sense que hi hagi un motiu justificat.

c) No comunicar en el moment en què es produeixin, excepte causa justificada, les situacions determinants de suspensió o extinció d'una prestació.

4. És falta lleu dels prestadors de serveis de salut:

a) No col·laborar amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social.

Article 239

Faltes greus

352/362

1. Són faltes greus dels empresaris:

a) Afiliar, donar d'alta o de baixa una persona com a assalariada quan no existeix cap motiu que ho justifiqui.

b) Presentar el full de cotització amb retard si aquest retard és superior a un mes i inferior a tres mesos.

c) Donar ocupació a una persona treballadora mentre es trobi en període de baixa per incapacitat temporal per al treball.

d) Incrementar indegudament la base de cotització de la persona treballadora per provocar un augment de les prestacions que li pertoquin.

e) Presentar una declaració falsa d'un accident laboral o no presentar-la quan hi ha obligació de fer-ho.

f) Efectuar actes que tinguin per finalitat recuperar de la persona assalariada la totalitat o una part de la cotització empresarial, encara que hi estigui d'acord

g) Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica perquè una tercera persona obtingui qualsevol prestació de la seguretat social.

h) No conservar, durant cinc anys, els registres i suports informàtics que contenen les dades que acreditin el compliment de les obligacions en matèria d'afiliació, altes, baixes i resta d'incidències en matèria de seguretat social.

2. Són faltes greus de les persones que realitzen una activitat per compte propi:

a) Afiliar-se, donar-se d'alta o de baixa quan no existeix cap motiu que ho justifiqui.

b) Presentar una declaració falsa d'un accident laboral.

c) Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica per btenir qualsevol prestació de la seguretat social.

d) Realitzar activitats professionals durant el període d'incapacitat temporal o maternitat.

e) Col·laborar en les conductes portades a terme per les persones prestadores de serveis que siguin qualificades com a faltes greus o molt greus.

f) No col·laborar amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social o obstruir la tasca d'aquest servei.

3. Són faltes greus de les persones assalariades, de les persones beneficiàries i de les persones sol·licitants de prestacions:

a) Col·laborar en les conductes portades a terme per l'empresa o per les persones prestadores de serveis que siguin qualificades com a faltes molt greus.

b) Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica per obtenir qualsevol prestació de la seguretat social.

c) Realitzar activitats professionals durant el període d'incapacitat temporal o maternitat.

4. Són faltes greus dels prestadors de serveis de salut:

a) Obstruir la tasca de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social.

b) Prescriure períodes de baixa sense respectar el que prevegi el reglament a què es refereix l'article 145.

c) Sense perjudici de poder fer constar una data anterior com a inici del fet causant, emetre certificats mèdics amb data retroactiva.

d) Vendre productes obsolets o productes sense garantia de devolució o de reparació.

Article 240

Faltes molt greus

1. Són faltes molt greus dels empresaris:

a) Incomplir el deure d'afiliar o donar d'alta a la seguretat social una persona assalariada dins dels terminis legals regulats en aquesta Llei.

b) Declarar una data falsa de contractació amb la finalitat d'eludir qualsevol responsabilitat.

353/362

c) Presentar el full de cotització amb retard, si aquest retard és superior a tres

mesos.

d) Fer constar de manera intencional dades falses en les cotitzacions.

e) Retenir, sense ingressar a la seguretat social, els imports deduïts del salari de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada.

f) Deduir quantitats del salari en concepte de cotització de la part assalariada a la seguretat social superiors a les que corresponen legalment.

2. Són faltes molt greus de les persones que realitzen una activitat per compte propi:

a) Percebre l'abonament de les despeses derivades de les prestacions de reembossament sense que s'hagin portat a terme els actes sanitaris corresponents a aquestes despeses.

b) Actuar fraudulentament amb la finalitat d'obtenir prestacions indegudes o superiors a les que li pertoquin o perllongar de manera indeguda el seu gaudiment.

3. Són faltes molt greus de les persones assalariades, de les persones sol·licitants de prestacions i de les persones beneficiàries de prestacions:

a) Percebre l'abonament de les despeses derivades de les prestacions de reembossament sense que s'hagin portat a terme els actes sanitaris corresponents a aquestes despeses.

b) Actuar fraudulentament amb la finalitat d'obtenir prestacions indegudes o superiors a les que li pertoquin o perllongar de manera indeguda el seu gaudiment.

4. Són faltes molt greus dels prestadors de serveis de salut:

a) Facturar i/o declarar actes mèdics no realitzats.

b) Cobrar honoraris superiors a les tarifes acordades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

c) Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica per obtenir o fer obtenir qualsevol prestació de la seguretat social.

Article 241

Irregularitats en la prescripció o prolongació de prestacions mèdiques i sanitàries

1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de posar en coneixement del col·legi professional corresponent o del Govern, segons escaigui, la presumpta comissió d'irregularitats en la prescripció o prolongació de prestacions mèdiques i sanitàries, perquè, de conformitat amb el que preveu la Llei 6/2008, de 15 de maig, qualificada d'exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, obri, si procedeix, un expedient.2. El col·legi professional o el Govern ha de comunicar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la resolució dictada en l'expedient.

Article 242

Faltes que suposin obtenció fraudulenta de prestacions

Quan la infracció comesa suposi l'obtenció o el gaudiment, de manera fraudulenta, d'una prestació de la seguretat social, s'entén que l'empresari i/o el prestador de salut incorre en una infracció per cadascuna de les persones que han obtingut o gaudeixen fraudulentament de les prestacions de seguretat social.


Article 243

Criteris per graduar les sancions

En la imposició de les sancions, per valorar el tipus de sanció i per graduar la quantia de les multes, s'han de tenir en compte els criteris següents:

a) La intencionalitat i el grau de negligència del subjecte infractor.

b) L'ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut, o que s'hauria pogut obtenir, amb la comissió de la infracció.

c) La reincidència en la comissió d'infraccions.

354/362

d) El nombre de persones treballadores.

e) El nombre de persones treballadores afectades.

f) L'incompliment d'advertències prèvies.

Article 244

Reincidència

1. A l'efecte d'aquesta Llei s'entén per reincidència l'existència de dues resolucions fermes per la mateixa infracció en un període de tres anys immediatament anteriors a la comissió de la infracció de la qual es tracti o de dues resolucions fermes per infraccions de naturalesa diferent en un període de dos anys immediatament anteriors a la comissió de la infracció de la qual es tracti.

2. En cas de reincidència s'imposa la sanció màxima del nivell que correspon.

Article 245

Tipus

Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen:

a) Les lleus amb advertència o multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre cinquanta i cent punts.

b) Les greus amb multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre cent u i mil punts.

c) Les molt greus amb multa d'un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d'entre mil u i vint mil punts.

Article 246

Sancions accessòries

1. La comisió d'aquestes conductes concretes suposa, a més de la sanció que li correspon d'acord amb els tipus regulats a l'article anterior, les sancions accessòries previstes en els apartats següents.

2. L'omissió del deure d'afiliar o de donar d'alta a la seguretat social una persona assalariada comporta el reembossament per part de l'empresari a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de totes les prestacions satisfetes a la persona treballadora per causes produïdes durant el període en què s'han omès aquestes obligacions.

3. La recepció de prestacions com a conseqüència de fets constitutius d'infracció comporta l'obligació de retornar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social l'import de les prestacions indegudament percebudes.D'aquesta obligació n'és responsable de forma solidària amb la persona que ha rebut les prestacions totes aquelles persones, físiques o jurídiques o comunitat de béns, inclosos els prestadors de salut, que han estat declarades responsables de forma expressa.

4. La comissió d'infraccions molt greus per les persones prestadores de serveis poden comportar la desconvenció amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per un termini de tres mesos a deu anys depenent de la gravetat i de la reincidència en la infracció comesa.

Quan la comissió d'aquestes infraccions les realitzin persones prestadores de serveis que no estiguin convencionades, pot comportar la prohibició de convenció amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per un termini de tres mesos a deu anys depenent de la gravetat i de la reincidència en la infracció comesa.

Article 247

Prescripció de les sancions

1. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d'un any, les imposades per infraccions greus al cap de dos anys i les imposades per infraccions molt greus al cap de tres anys.

2. El termini de prescripció es computa a partir de la data en què les sancions han esdevingut fermes.

Capítol tercer. Procediment administratiu sancionador

Article 248

355/362

Qüestions generals

1. Per imposar sancions per infraccions comeses en matèria de seguretat social és obligatòria la tramitació d'un expedient en el curs de la qual s'han de respectar les garanties i els requisits previstos en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

2. Quan dels fets que han motivat la instrucció d'un expedient sancionador en resultin també deutes per cotitzacions no satisfetes totalment o parcialment a la seguretat social i altres conceptes definits en aquest llibre, aquests deutes es liquiden i reclamen en el mateix expedient sancionador d'acord amb aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

3. Correspon al Govern desenvolupar per reglament la regulació del procediment sancionador per infraccions comeses a la legislació sobre seguretat social.

Article 249

Incoació d'un expedient sancionador

1. Correspon a la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social acordar la incoació d'expedients sancionadors.

2. L'acord d'incoació d'un expedient sancionador s'ha de notificar a la persona interessada.

3. Abans d'acordar la incoació d'un expedient sancionador es pot obrir un període d'informació prèvia amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret.

4. Una vegada realitzat aquest període d'informació prèvia, si es porta a terme, s'ha de decidir sobre l'obertura d'expedient o l'arxiu de les actuacions.

Article 250

Instrucció i tramitació

1. L'expedient sancionador s'inicia d'ofici, per iniciativa pròpia, en virtut de les actes practicades pels serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a resultat de la seva activitat de control del compliment de la legislació en matèria de seguretat social, arran d'una denúncia interposada per una persona interessada o per un representant d'una organització sindical o empresarial.2. La instrucció i la tramitació dels expedients sancionadors correspon als serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que poden realitzar i practicar les diligències que siguin necessàries per a la comprovació i aclariment dels fets objecte de l'expedient.

Article 251

Plec de càrrecs

1. Practicades les diligències oportunes, els serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social han d'elaborar, si escau, un plec de càrrecs, que ha de contenir, com a mínim:

a) El nom, els cognoms, la denominació, el domicili i l'activitat de la presumpta persona infractora i de la resta de persones físiques i jurídiques que puguin resultar responsables subsidiàries o solidàries.

b) La descripció dels fets que poden ser constitutius d'infracció precisant-ne la data de comissió.

c) La infracció o les infraccions presumptament comeses, amb l'expressió de les normes infringides.

d) La proposta de sanció, la seva graduació, si escau, i la quantificació de les sancions per cada infracció presumptament comesa.

e) L'òrgan competent per resoldre l'expedient i el termini per a la formulació d'al·legacions i la proposició de proves.

2. El plec de càrrecs s'ha de notificar a la persona presumptament infractora i opcionalment a les persones responsables subsidiàries o solidàries.Les persones notificades disposen del termini de deu dies hàbils següents a la notificació per al·legar tot allò que sigui procedent en defensa dels seus interessos i aportar la documentació que estimin convenient.

Article 252

Resolució

356/362

Acabada la instrucció de l'expedient sancionador després de practicar les proves o de refusar-les motivadament, s'ha d'elevar a la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que és l'òrgan competent per resoldre'l, tant pel que fa a considerar o no considerar acreditada la comissió de la infracció o les infraccions que constin en el plec de càrrecs, com pel que fa a la imposició de les sancions principals i accessòries proposades i també pel que fa a l'aprovació definitiva de les propostes de liquidació de les quotes per cotitzacions, recàrrecs i altres deutes que resultin dels fets presumptament constitutius d'infracció.

Article 253

Notificació de la resolución

1. Les resolucions recaigudes en expedients sancionadors s'han de notificar a les persones interessades, a les quals s'ha d'advertir dels recursos administratius i jurisdiccionals que es poden formular contra les resolucions esmentades i del termini per interposar-los.

2. Les notificacions de totes les resolucions es fan a totes les persones interessades en l'expedient sancionador personalment, mitjançant el personal degudament facultat, per correu amb acús de rebut, per conducte fefaent o, i si no poden ser localitzats al Principat, mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Article 254

Extinció de la responsabilitat

1. La responsabilitat per infraccions administratives en matèria de seguretat social s'extingeix per prescripció, per la mort de la persona infractora, per la liquidació de la persona jurídica o per l'extinció de la comunitat de béns.

2. En aquests casos s'arxiven les actuacions sancionadores, sense perjudici de la responsabilitat econòmica per deutes a la seguretat social.

3. L'aplicació dels supòsits d'extinció de la responsabilitat es desenvolupa per reglament.

Títol IV. Recursos

Article 255

Decisions i resolucions de la Direcció General

1. Contra les decisions i les resolucions de la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en relació amb els procediments administratius sancionadors i els expedients en matèria de seguretat social regulats en els títols II i III d'aquest llibre, la persona interessada pot recórrer per via administrativa davant del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini de tretze dies hàbils següents als de la notificació o la comunicació en forma fefaent a la persona interessada.

2. La decisió del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social exhaureix la via administrativa i deixa oberta la via jurisdiccional.

Article 256

Silenci administratiu

Transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs administratiu contra una decisió o resolució dictada en el marc d'un expedient sancionador o no sancionador sense que s'hagi notificat la resolució corresponent, el recurs es considera desestimat.

Article 257

Resolucions del Consell d'Administració

Contra les resolucions expresses o tàcites del Consell d'Administració es pot interposar recurs en el termini de tretze dies hàbils davant de la jurisdicció administrativa d'acord amb el procediment vigent.

Article 258

Accés a la via jurisdiccional

La interposició prèvia del recurs administratiu és requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional.

357/362

Article 259

Resolució impugnada

La interposició de qualsevol recurs no suspèn l'execució de la resolució impugnada excepte si, de conformitat amb la normativa vigent, l'òrgan administratiu o judicial que ha de resoldre el recurs acorda la suspensió en cas que l'execució pugui causar perjudicis de reparació difícil o impossible o quan s'apreciï que puguin concórrer causes de nul·litat de ple dret.


1. Les pensions de viduïtat temporals i vitalícies i les pensions d'invalidesa transformades en pensió de jubilació d'acord amb l'article 174.2 es paguen amb càrrec als fons i recursos de la branca de jubilació.

2. Les pensions d'invalidesa transformades en pensions de jubilació a l'edat de seixanta anys atorgades a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es continuen satisfent amb càrrec als fons de la branca jubilació.


En el moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei, les reserves existents de la secció malaltia, en les seves dues subseccions, malaltia règim general i malaltia règim complementari, d'acord amb la regulació de l'article 2 del Reglament financer, passen a formar part del fons de reserva de la branca general regulat a l'article 84.2.


Els estudis actuarials que ha d'elaborar la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'han de realitzar per primera vegada, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Disposició addicional quarta

El nomenament de les persones membres de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals s'ha de fer en el termini màxim de 30 dies a partir de la publicació d'aquesta Llei.

Disposició addicional cinqueña

La Comissió Nacional de les Malalties Professionals ha d'elaborar la llista de malalties professionals en el termini màxim de sis mesos a comptar de la data de la publicació d'aquesta Llei.

Disposició addicional sisena

En el moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei es manté el valor del preu de venda del punt de jubilació a tots els efectes.

Disposició addicional setena

1. Els coeficients tècnics regulats a l'article 202 per a la pensió de jubilació abans dels seixanta-cinc anys són els següents:

Edat Coeficient

58 0,65 59 0,69 60 0,73 61 0,78 62 0,83 63 0,88 64 0,93

65 1,00

358/362

Edat Coeficient

58 0,65

59 0,69

60 0,73

61 0,78

62 0,83

63 0,88

64 0,93

65 1,00

2. Els coeficients tècnics regulats a l'article 204 per a la revaloració de la pensió de jubilació són els següents:

Edat Coeficient

65 1,00

66 1,05

67 1,12

68 1,24

69 1,26

70 1,35

71 1,44

72 1,54

Disposició addicional vuitena

1. Les pensions de vellesa no contributives atorgades en aplicació del Decret de 3 de gener de 1978 es segueixen regulant, tant pel que respecta a la cotització com a les prestacions, per les normes que s'han aplicat amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.2. En el cas de les restants pensions de beneficiència, el Govern, amb càrrec als pressupostos de l'Estat, ha de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social un import equivalent, com a mínim, al salari mínim oficial mensual.

Disposició addicional novena

Queden en vigor, però amb rang reglamentari, els reglaments d'aplicació números 1 a 25 de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la mesura que no s'oposin a aquesta Llei i fins que el Govern els modifiqui o els substitueixi.

Disposició addicional desena

Es modifica l'article 21 de la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball, que queda redactat de la forma següent:

"Article 21. Descans per maternitat, adopció o paternitat

359/362

1. La relació laboral queda igualment en suspens durant 16 setmanes per causa de descans de maternitat. En cas de part múltiple el període s'amplia en dues setmanes més per cada fill.

a) Aquest període de descans per maternitat pot iniciar-se a elecció de la mare, des de la mateixa data del part o durant les quatre setmanes immediatament anteriors a aquesta data. No obstant això, si durant les quatre setmanes immediatament anteriors a la data del part la mare hagués de fer descans per prescripció facultativa, es comença a comptabilitzar el període de descans per maternitat a partir de la data del part, i el temps anterior es computa com a baixa per malaltia. En el cas de part prematur, el període que va entre el part efectiu i la data inicialment prevista per al part es computa com a baixa per malaltia.

b) A partir de la sisena setmana a comptar de la data del part, o de la data en què hauria hagut de tenir lloc, en cas de part prematur, el pare pot, si així ho decideixen els progenitors, substituir la mare i gaudir de la resta del descans de maternitat del qual pot gaudir la mare, de manera ininterrompuda.

c) En aquest supòsit, abans d'iniciar-se el període de descans per maternitat o durant el mes posterior a la data del part, tant la mare com el pare han de notificar per escrit, de forma que quedi constància a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen aquesta previsió, que únicament pot fer-se efectiva amb la certificació mèdica que la reincorporació de la mare al seu lloc de treball no comporta cap perill o risc per a la seva salut. En cas de mort de la mare, el pare automàticament i sense cap notificació prèvia, pot fer ús de la totalitat o de la part que resti del període de descans per maternitat.

2. El període de descans per adopció amb atur de treball és de 16 setmanes ininterrompudes, descans que, en cas d'adopció múltiple s'amplia en dues setmanes més per cada fill adoptat.

a) Poden gaudir d'aquest període de descans, a la seva elecció, el pare o la mare adoptant, de forma simultània o successiva, sempre en períodes ininterromputs i sense que la durada total conjunta del període de descans pugui superar el període previst.

b) Abans d'iniciar-se el període de descans per adopció, tant la mare com el pare adoptants han de notificar per escrit com es distribuirà el període de descans per adopció, de forma que en quedi constància a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen.

c) El període de descans per adopció s'aplica a tots els casos d'adopcions, tant nacionals com internacionals, llevat el supòsit que l'adoptat sigui el fill d'un dels adoptants.

d) El període de descans per adopció es comença a comptar:

En el cas d'una adopció nacional, a partir de la data de notificació de l'aute del batlle pronunciant la preadopció, o, en el seu defecte, l'adopció directa.En el cas d'una adopció internacional, a partir de la data de notificació del document oficial que pronuncia l'adopció atorgat per l'autoritat competent del país d'origen de l'adoptat.

3. La relació laboral queda en suspens durant dues setmanes per causa de descans per paternitat.

a) Aquest període de descans que pot ser per naixement o adopció, només pot gaudir-lo el pare.

b) Abans d'iniciar-se el període de descans per paternitat, el pare ha de notificar per escrit a l'empresa en la qual presta serveis el període en què vol fer ús d'aquest dret. L'empresa ha de notificar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social que l'assegurat vol fer ús d'aquest dret.

c) El període de descans per paternitat pot gaudir-se, a l'elecció del pare, o bé des del dia següent a la finalització del període de tres dies regulat a l'article 52 d'aquesta Llei o des del moment en què el període per adopció es comença a comptar, o bé a partir del dia següent en què la mare hagi finalitzat el seu període de descans per maternitat.".

Disposició addicional onzena

S'introdueixen les modificacions següents als articles 100 i 101 de la Llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993:

1. L'article 100 queda redactat com segueix:

"Per actuar davant dels batlles i tribunals en els termes previstos per aquesta Llei qualificada i per la legislació general, els advocats han d'estar inscrits obligatòriament al Col·legi d'Advocats d'Andorra, salvat que actuïn en defensa de l'Administració general o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d'acord amb el que estableix l'article següent.".

2. L'article 101 queda redactat com segueix:

360/362

"La defensa en judici, davant de qualsevol jurisdicció, dels interessos de l'Estat andorrà correspon als advocats andorrans adscrits al Gabinet Jurídic del Govern, això sense perjudici que el Govern pugui contractar els serveis d'advocats en casos determinats.

La defensa en judici, davant de qualsevol jurisdicció, dels interessos de la Caixa Andorrana de Seguretat Social correspon als advocats andorrans adscrits al Gabinet Jurídic, això sense perjudici que la Caixa Andorrana de Seguretat Social pugui contractar els serveis d'advocats en casos determinats.".

Disposició addicional dotzena

S'introdueix la modificació següent a l'article 18 apartat 4 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, que queda redactat com segueix:"Les persones de més de seixanta-cinc anys amb discapacitat accedeixen a la pensió de jubilació en les mateixes condicions que la resta de les altres persones assegurades socials.".

Disposició addicional tretzena

La Caixa Andorrana de Seguretat Social únicament pot atorgar subvencions o ajuts si estan regulats en una llei específica.

Disposició addicional catorzena

Les persones que hagin cotitzat a la seguretat social com a no assalariades del sector agrícola durant el termini de dos anys, com a mínim, immediatament anterior a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, gaudiran de la reducció de la cotització que se'ls hi ha aplicat fins a l'entrada en vigor de la Llei, prenent com a base de cotització el que estableixen els articles 101 i 104.


Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei i que tinguin una continuïtat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable i prèvia petició de l'assegurat en un termini no superior a un any.


Les sol·licituds de prestacions del règim de la seguretat social formulades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació vigent en el moment de formular la sol·licitud, excepte que la persona beneficiària consideri que aquesta Llei és més favorable i en sol·liciti la seva aplicació en un termini no superior a sis mesos des de la seva entrada en vigor.

Disposició transitòria tercera

Els procediments judicials promoguts abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei sobre divergències en les prestacions de la seguretat social es resolen aplicant la legislació vigent anterior a aquesta Llei sempre que aquesta no sigui més favorable per a la persona assegurada.

Disposició transitòria quarta13

13 Modificat per la Llei 17/2012

361/362

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei disposen d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei.

Redactat anterior

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, disposen del termini de tres anys per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei.

Disposició transitòria cinqueña

Les persones que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei siguin assegurades voluntàries i hagin cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a mínim cinc anys de forma ininterrompuda i immediatament anterior, sempre que no es trobin dins del seu camp d'aplicació, tenen la possibilitat de continuar beneficiant-se del sistema de seguretat social en les següents condicions:

a) Han de cotitzar seguint els criteris de les persones treballadores per compte propi.

b) Tenen dret a les prestacions de reembossament, de reversió i de jubilació, d'acord amb el que es regula en aquesta Llei.

c) Si en algun moment realitzen alguna activitat que els obliga a afiliar-se al règim general o a qualsevol dels règims especials, es donen de baixa o deixen de cotitzar per un període superior a tres mesos, no poden tornar a gaudir d'aquest règim, sense perjudici de mantenir els punts de jubilació obtinguts.

Disposició transitòria sisena

Les sol·licituds de prestacions del règim de la seguretat social presentades en virtut de les disposicions transitòries primera i segona, podran ser resoltes per la Caixa Andorrana de Seguretat Social en un termini de sis mesos, sense que això perjudiqui la data d'efecte de les decisions.


Queden derogats:

a) El Reglament general, el Reglament administratiu, el Reglament financer, el Reglament tècnic del 7 de novembre de 1967 i el Reglament contenciós del 29 de desembre de 1967 de la seguretat social, i també les lleis de modificació d'aquests reglaments promulgats fins a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

b) La Llei reguladora de la gestió i l'organització administrativa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, aprovada pel Consell General el 18 de desembre de 1997.

c) L'apartat 6 de l'article 18 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

d) La Llei 4/2006 del 7 d'abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social i la Llei 9/2006 del 21 de juny, de modificació de la Llei 4/2006 del 7 d'abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social.


La Caixa Andorrana de Seguretat Social queda facultada per ampliar els crèdits pressupostaris necessaris per dotar-se dels mitjans que requereix l'aplicació d'aquesta Llei durant el primer any des de la data de publicació d'aquesta Llei.


En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la Llei, el Govern ha de sotmetre al Consell General un Projecte de llei que reguli la dotació i la constitució dels fons de reserva del sistema de seguretat social, els criteris de la seva gestió financera i la composició dels òrgans encarregats de la seva administració i seguiment.

362/362

Disposició final tercera

Aquesta Llei entra en vigor el primer dia del mes següent al termini d'un any de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, excepte els articles 125,126, 127, 128, 129, la disposició addicional quarta, la disposició addicional cinquena i les disposicions finals primera i segona que entren en vigor el dia

següent de la data de publicació d'aquesta Llei

Casa de la Vall, 3 d'octubre del 2008

legislacio laboral del principat d’andorra · 3/362 llei de modificació del reglament laboral...

Documents