l’aplec de l’agricultura urbana · augment de la biomassa i suport de la biodiversitat a la...
TRANSCRIPT
1
L’aplec de l’Agricultura Urbana
Joaquim Bosch i Bosch
Enginyer Tècnic en Hortofruticultura i Jardineria
Postgrau en Jardineria i Paisatgisme
Grup de treball: Com afrontar el problema de la gestió de
l’aigua en els horts urbans Agricultura Urbana & Tarpuna
Barcelona, dissabte 11/10/2014
2
L’aplec de l’Agricultura Urbana
Joaquim Bosch i Bosch
Enginyer Tècnic en Hortofruticultura i Jardineria
Postgrau en Jardineria i Paisatgisme
Grup de treball: Com afrontar el problema de la gestió de
l’aigua en els horts urbans Agricultura Urbana & Tarpuna
Barcelona, dissabte 11/10/2014
Em plantejo aquesta
participació en aquest Aplec amb molt de respecte i conscient que “jo tampoc no sé res”
Obrir-me al diàleg, col·loqui,
participació i implicació en aquest Aplec d’Agricultura
Urbana
Pensada per arribar a tots els
implicats en l’Agricultura
Urbana, en general
Transmetre-us la meva visió positiva
dels papers de l’Agricultura
Urbana i la bona gestió de l’aigua
3
L'AGRICULTURA URBANA QUE NO MALBARATA L’AIGUA
Presentac i ó
EL PAPER L’AGRICULTURA URBANA EN LA SOCIETAT ACTUAL
• El paper, les funcions i els beneficis dels horts i jardins urbans
• Horts Urbans, Jardins i salut
• Horts Urbans, Jardins i medi ambient
• Horts Urbans, Jardins i urbanisme
L’AGRICULTURA URBANA QUE NO MALBARATA L’AIGUA
• Assumir que l’aigua és un recurs escàs
• Racionalitzar el consum de l’aigua
• Tendir cap a un nou model d’agricultura urbana
• Utilitzar les Tècniques més adequades
• Conèixer per utilitzar correctament
• Mantenir per ajudar al seu millor desenvolupament
4
L'AGRICULTURA URBANA QUE NO MALBARATA L’AIGUA
ÍNDEX
Horts Urbans, Jardins i salut
Els esports i l’oci als horts i jardins urbans
Els horts i jardins urbans: funcions i tipus
Horts Urbans, Jardins i medi ambient
Aportacions a la millora ambiental
Beneficis de la reutilització de les aigües
Beneficis de l’ús dels composts
Horts Urbans, Jardins i urbanisme
Funcions i beneficis dels horts urbans i els jardins en els edificis
Funcions i beneficis dels horts urbans i jardins a escala urbana
5
EL PAPER, FUNCIÓ I BENEFICIS DE L’AGRICULTURA URBANA
6
HORTS URBANS, JARDINS I SALUT
jocs, esports i aficions
7
La funció productiva d’autoconsum
La funció ambiental
La funció urbanística
La funció social
La funció salutífera
La funció cultural
La funció estètica
8
HORTS URBANS, JARDINS I SALUT: Funcions
Horts familiars
Horts per a la gent gran
Horts educatius
Horts terapèutics
Horts per a la integració social
9
HORTS URBANS I SALUT
Tipus
Aportació de la jardineria i els horts urbans a la millora ambiental
Beneficis de la reutilització de les aigües no potables
Avantatges del compostatge i beneficis de l’ús dels composts
10
HORTS URBANS, JARDINS
I MEDI AMBIENT
Aportacions
La reducció de les pressions sobre el recurs aigua
La reducció dels riscos sobre la salut per als usuaris aigües avall
El manteniment de la qualitat dels ecosistemes
L'estalvi energètic
La garantia de la qualitat i del cabal d'aigua disponible
11
HORTS URBANS I MEDI AMBIENT
Beneficis de la reutilització d’aigües no potables
Aportació de matèria orgànica que millora l’estructura del sòl i creació d’unes condicions més favorables per al bon desenvolupament i salut de les plantes;
Major capacitat d’absorció de nutrients que permet estalvis de fertilitzants minerals i del cost energètic de la seva fabricació;
Increment de la capacitat d’intercanvi catiònic del sòl i reducció de la pèrdua de nutrients;
Increment de la capacitat d’infiltració i de retenció d’aigua al sòl;
Aportació de microorganismes beneficiosos;
Reducció de la despesa de manteniment dels vegetals a la llarga.
12
HORTS URBANS I MEDI AMBIENT
Beneficis de l’ús dels composts als horts urbans
Regulació tèrmica d'edificis, amb el consegüent estalvi energètic.
Aïllament tèrmic dels edificis. Ombra. Interacció amb la radiació solar. Refredament evaporatiu.
Variació de l'efecte que el vent produeix sobre l'edificació.
Millora de l'aïllament acústic dels edificis.
Reducció de l'estrès físic i químic en les superfícies verticals per efecte dels raigs ultraviolats, les fluctuacions de temperatura extremes, accions de forces mecàniques externes, etc.
Habitabilitat dels espais oberts, proporcionant valuoses experiències des del punt de vista estètic i d'esbarjo.
Producció d'aliments en una horticultura per l'autoconsum.
Millora visual de l'edifici, especialment en mitgeres i façanes posteriors.
Imatge de guany per al propietari i l'usuari de l'edifici.
13
HORTS URBANS, JARDINERIA I URBANISME Funcions i beneficis de l’Agricultura urbana als edificis
Func i ons
Reducció dels nivells de pol·lució, retenint la pols i les partícules en suspensió de contaminants.
Retenció de l'aigua de pluja, disminució de les escorrenties i, mitjançant l'evapotranspiració, millora el grau d'humitat atmosfèrica.
Reducció de la pressió sobre el sistema d'aigües residuals urbanes.
Reducció de l'efecte d'illa de calor en grans ciutats.
Reducció del soroll.
Augment de la biomassa i suport de la biodiversitat a la ciutat.
Conservació o recuperació d'hàbitats per a animals, insectes i plantes, oasi on poden trobar refugi en espais antropitzats.
Benefici per a la salut mental de la població.
14
HORTS URBANS, JARDINERIA I URBANISME Beneficis de l’Agricultura urbana a escala urbana
Func i ons
15
Recomanacions per no malbaratar l’aigua a l’Agricultura urbana
•Conceptes d’un Model d’agricultura urbana sostenible
•Conèixer per utilitzar correctament
•Utilitzar les Tècniques adequades
•Mantenir per ajudar al seu bon desenvolupament
16
L’AGRICULTURA URBANA QUE NO MALBARATA L’AIGUA
Assumir que l’aigua és un recurs escàs sota els règims de pluja mediterranis i que s’ha de compartir.
Racionalitzar el consum de l’aigua, evitant l’ús abusiu de l’aigua potable i modificant la freqüència dels regs.
Tendir cap a un nou model d’agricultura urbana i que incorpori els conceptes de la nova cultura de l’aigua. Això comporta un canvi profund en la manera de concebre l’hort i el jardí i la seva relació amb l’aigua.
17
Conceptes d’un Model d’agricultura urbana sostenible
Aprofundir en el coneixement dels sistemes de reg i fonts d’aigua
Aprofundir en el coneixement de les espècies, seleccionar les més adaptades
Associar les plantes amb els mateixos requeriments hídrics
Aprofundir en els sistemes d’horts: horts en solcs, parades en crestall, bancals elevats, taules de cultiu
Rotar cultius, alternar zones del hort i jardí
Proposar una Agricultura urbana sense reg allà on sigui possible
18
CONÈIXER PER UTILITZAR CORRECTAMENT
L’aigua de pluja s’ha fet servir tradicionalment, és la millor aigua per regar.
Les aigües superficials, com ara les de les rieres, els rius o els llacs, estan sotmeses a concessions administratives, en formar part del Domini Públic Hidràulic.
Les aigües procedents de pous o mines estan sotmeses a autoritzacions o concessions administratives, en formar part també del Domini Públic Hidràulic.
Les aigües reciclades són aigües grises o negres depurades mitjançant tècniques industrials o mitjançant processos naturals.
19
Conèixer per utilitzar correctament fonts de subministrament d’aigua
Regs localitzats
• superficials
• enterrats
Regs aeris
• Aspersió
• Difusió
Regs a manta
Regs a mànega o regadora
20
Conèixer per utilitzar correctament: Sistemes de reg
Té una eficiència d‘un 85-90% ja que l’aigua no s’evapora ni es perd per escorriment.
Es pot distribuir molt bé i s’aplica molt a prop del sistema radical.
Funciona amb baixa pressió.
Presenta menys riscs sanitaris en l’ús d’aigües residuals depurades.
Manté el fullatge sec i per tant provoca menys malalties.
Amb aigües salines, s’evita cremar les fulles.
21
Conèixer per utilitzar correctament: Avantatges del reg localitzat
Detall dels emissors de reg localitzat
22
Reprendre tècniques tradicionals com ara recollir l’aigua de pluja en dipòsits, basses i aljubs, utilitzar tallavents i zones d’ombra, invertir en la qualitat del sòl i de les plantes
Aplicar tècniques actuals eficients com ara incorporar encoixinats, recuperar les aigües no potables, aigües pluvials, depurar mitjançant sistemes de biodepuració.
Desenvolupar tècniques noves per aprofitar les aigües grises.
23
UTILITZAR LES TÈCNIQUES ADEQUADES
El sistema de captació d'aigües pluvials per a usos residencials haurà de tenir:
• unes canalitzacions exteriors (canals) de conducció de l'aigua de pluja,
• un sistema de decantació o filtrat d'impureses, i
• un dipòsit d'emmagatzematge o aljub.
El filtre ha de ser de 150 μm, com a màxim
En els punts de subministrament i al dipòsit d'emmagatzematge s'han de posar els panells de senyalització
24
Utilitzar les Tècniques adequades: captació i regeneració d'aigües pluvials
Recomanacions pel càlcul del dimensionament
•Per regar 100 m2 de gespa calen de l'ordre de 400 l d'aigua.
•Un jardí de 300-1.000 m2 precisa d'un dipòsit de pluvials per regar superior a 5 m3.
•Un jardí de més de 1.000 m2 precisa d'un dipòsit de pluvials per regar superior a 15 m3.
25
Utilitzar les Tècniques adequades: captació i regeneració d'aigües pluvials
Optimitzar els sistemes de reg per no malgastar l’aigua que hi destinem
Reparacio de desperfectes o fuites
Manteniment dels components del sistema de reg (emissors, boques de reg, canonades, capçal de reg, automatismes,…)
Replantejar o redistribuir la instal·lació de reg
Per millorar la uniformitat de reg
Per adaptar el reg al creixement o evolució de les plantes perennes
Per adaptar el reg a l’aparició de nous materials de reg més eficients
26
MANTENIR PER AJUDAR AL SEU MILLOR DESENVOLUPAMENT
27
Sensibilitzar significa desvetllar i potenciar la sensibilitat
de cadascú.
Sensibilitzar és enfortir la dimensió social i col·lectiva.
Sensibilitzar vol dir fomentar actituds conscients i responsables.
L’educació en horts urbans s’ha de basar tant en l’assoliment de nous aprenentatges com en la interiorització de valors, l’adopció d’actituds i el desenvolupament de conductes.
28
Compromís amb la sensibilització en vers l’Agricultura urbana idees clau
29
30