http://es.youtube.com/watch?v=QKgr1CJ-B9U

ESTADIS EVOLUTIUS ESTADIS EVOLUTIUS DELS CONTIGUTS I DELS CONTIGUTS I ESTRUCTURA DE ESTRUCTURA DE

L’ENTRENAMENT FÍSICL’ENTRENAMENT FÍSIC

JOC LLIURE

JOC DELIBERAT

ENTRENAMENT ESTRUCTURAT

ENTRENAMENT DELIBERAT

Côte (1999)

6-10 ANYS6-10 ANYSAugment de l’esquelet (extremitats inferiors).

No hi ha diferències significatives segons sexe.

Consolidació de la sociabilitat (deixa de ser

egocèntric).

11-13 ANYS (pubertat)11-13 ANYS (pubertat)

Increment del teixit muscular en els nois, augmentant el perímetre escapular, i de l’adipós en les noies, augmentant el perímetre dels malucs.

Augment de les hormones sexuals

14-17 ANYS (adolescència)14-17 ANYS (adolescència)

Dinàmica de grups intensa, rica, i conflictiva

Zbigniew Haber

(entrenador de l’equip espanyol de tir olímpic; Diario El Correo 19-09-00)

ETAPES EVOLUTIVES PIAGET

Estableix quatre estadis en funció del desenvolupament cognitiu del nen (canvis qualitatius en la

formació mental)

Sensorio-motor Dels 0 al 2 anys

Preoperatoria Dels 2 al 7 anys

En aquesta fase hi podem incloure els “famosos” jugadors d’escoleta i el de la categoria pre-benjamí (6-7 anys)

A nivell cognitiu té capacitat de reflexió sobre el seu comportament. El pensament va més enllà dels actes i fets inmediats.

A nivell afectiu es mostra egocèntric. Actua segons les seves pròpies necessitats!. Primera reflexió: És viable entrenar conceptes tàctics en

aquesta edat?

A nivell simbòlic el nen és capaç de fer una representació mental del què l’envolta…permet desenvolupar el llenguatge, el joc, la imitació, el dibuix

Operatori concret Dels 7 al 12 anys (benjamí, aleví, infantil)

Disminució gradual del pensament egocèntric (participar en fins comuns…una mica aquesta és la idea dels esports col·lectius).

Apareixen els esquemes lògics de seriació, ordenació mental dels conjunts (sap agrupar…exemple de l’arbre…això permet interpretar la lògica interna

del joc), i la classificació dels conceptes espai, temps i velocitat

Operatori formal Dels 13 al 17 anys (cadet, juvenil)

Utilitza el raonament lògic inductiu i deductiu. És capaç de formular pensaments abstractes. Hi ha un major desenvolupament dels conceptes

morals.

Unitat bàsica i operativa del procés d’entrenament.

A partir d’ella que podem aconseguir els objectius proposats en els diferents nivells de programació.

És l’espai de temps en el qual es porten a terme les activitats

TRADICIONAL

TRES PARTS:

ACTIVACÍÓ

PART PRINCIPAL

TORNADA A LA CALMA

CRITERIS FISIOLÒGICS

MODERNA

CINC PARTS:

ACTIVACIÓ- ESCALFAMENT

PART PRINCIPAL (assoliment objectius)

TORNADA A LA CALMA

INFORMACIÓ

ANÀLISI RESULTATS

Amb la finalitat d’informar als jugadors dels

objectius que es volen aconseguir i de les activitats que es portaran a terme. Aquesta fase ha de reunir les característiques de brevetat, simplicitat i claredat. També hem de tenir clar que és el primer mitjà que

utilitza l’entrenador per motivar als seus jugadors, i que la informació cal adaptar-la a les condicions i característiques del grup.

En ella hi portarem a terme el treball principal de la sessió, amb la finalitat d’assolir els objectius principals i secundaris que ens hem plantejat

Estiraments, recuperació i relaxació

Presenta diverses possibilitats, des d’un comentari breu del que ha passat a la sessió, fins a un procés de reflexió, anàlisi i discussió. És important que els jugadors acabin motivats.

1- CAL TENIR PENSADA I ESCRITA LA SESSIÓ!!!!!

2- NO M’AGRADA PERDRE EL TEMPS…ORGANITZACIÓ

( arribar amb temps, muntar els exercicis, preparar el material…)

3- FORMACIÓ DE GRUPS…opcions:

(decideix l’entrenador, decideixen els jugadors, decideix l’atzar…)

4- INSTAL·LACIONS I MATERIAL

(no deixar pilotes al camp, qui es fa responsable del material?, atenció amb el material fix!…)

EXEMPLE

EN FUNCIÓ DE:

CONCEPTES CLAUS… que marcaran el desenvolupament de la sessió

El grau en què els membres d’un grup el troben atractiu.

Es basa en una semblança percebuda entre les persones.

Els grups que tenen poca cohesió han de mantenir-se mitjançant

alguna pressió externa...ex: club de futbol, centre escolar...a diferència

de la família, amistats...

La barreja del sentiment de confiança i optimisme de cadascun dels membres del grup...i depèn, en gran part, de la cohesió

Qualsevol frustració o problema influirà sobre la moral del grup

Ve determinat per “l’atmosfera emocional” que preval en un determinat grup. Pot ser cordial, fred, amigable, hostil, tranquil,

tibat...

3 OPCIONS

Professor i classeEl professor escull Els alumnes escullen

Petits o dif. integració

Óptim per posar en marxa la formació de grups

Bàsic en el rendiment esportiu

Normalment inconvenients

Cal molt bona cohesió

Bot de confiança als alumnes....

PERÒ...

A L’ATZAR

No hi ha motiu específic

És el recurs més utilitzat en la vessant lúdica, o davant el desconeixement del grup

QUINES OPCIONS CONEIXEU?

QUINS AVENTATGES I INCOVENIENTS HI TROBEU?

Ordre llista, colors samarreta, 1-2 (trampa)...(pràctica), en funció de la distribució del grup

Ràpid i funcional, desigualtat

EMOCIONALS

Elecció segons afinitat per amistat, concepte de si

mateixos (bons o dolents), relació familiar...

Sol ser més habitual en les primeres edats...tot i que

aquesta afinitat emocional sempre perdura.

ATENCIÓ...POSSIBLE FONT DE CONFLICTES

FUNCIONALS

Segons criteris d’igualtat o desigualtat. Es pot utilitzar per evitar desequilibris en les formes jugades, o bé per atendre la diversitat

Es poden formar en funció de: l’edat, el sexe, la talla, el pes, la força, l’actitud, l’aptitud...

HOMOGENIS HETEROGENIS

2.1- LES INSTAL·LACIONS

Quan programem una sessió d’activitat física hem de tenir en compte la instal·lació disponible

CAL: -Un manteniment satisfactori

-Una utilització màxima

-La incorporació de nous usos

-Creació de noves instal·lacions

2.2- EL MATERIAL

LA SEVA IMPORTÀNCIA RAU EN:

FACILITA L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS

FACILITA LA MOTIVACIÓ

FACILITA L’ORGANITZACIÓ I EL CONTROL DE LA SESSIÓ (¿?)

FACILITA EL PROCÉS SOCIAL DE L’ALUMNE

Organització

Tenir previst el material que utilitzarem. (Preparació)

Organitzar el transport, muntatge i recollida del material (col·laboració dels participants... Cal tenir-ho previst abans)

Cal tenir en compte les mesures de seguretat (lesions per mal ús... xuts incontrolats, entrebancades...)

Facilitat de circulació. El material no pot dificultar el desplaçament dels participants.

Emmagatzematge

Si disposem de sala de material: cal que sigui pròxima al lloc de l’activitat, amb sortida amplia, i espai suficient per a la bona

distribució.

Cal ordenar el material per especialitat.

Es recomanable guardar-lo en carros enreixats (facilitat de transport i observació del deteriorament)

Si som responsables del material cal realitzar un inventari (i tenir-lo al dia).

2.3- ELS FACTORS AMBIENTALS

Climatologia de la sessió

Prenen rellevància quan no disposem d’una instal·lació coberta. Així hem de tenir en compte situacions com:

- PLUJA: cal tenir recursos com la utilització dels mitjans audiovisuals o el treball dels valors (nens)

- FRED: màxim dinamisme, evitant els temps d’espera

- VENT: no es pot treballar amb material lleuger (ex. Pilotes...)

- HUMITAT: incrementa el risc de caigudes

SEMPRE CAL TENIR UN PLA B

L’hora del dia

Cal tenir presents els ritmes circadians, també anomenat rellotge biològic. Consisteix en el ritme biològic d’aproximadament 24 hores.

Aquest ritme proporciona la sincronització de la nostra conducta i dels nostres estats corporals.

2.4- LA DURADA DE LA SESSIÓ

Hem d’aconseguir el màxim temps de pràctica possible.

Factors que al condicionaran:

Organització i control de les normes. (Desplaçaments, canviar-se, compliment d’horaris, ordre...)

El desenvolupament de la sessió (massa informació, masses correccions tècniques, transport i muntatge del material...)

3.1- QUÈ CAL CONTROLAR I QUAN FER-HO

ABANS DE LA SESSIÓ

- Aspectes formals: desplaçaments, vestuaris, puntualitat, equipació.

- Aspectes tècnics-pedagògics: previsió del que es vol fer i com fer-ho.

Objectius, continguts i tasques. Previsió de les estratègies pedagògiques. Atenció preferent als criteris d’organització (formació de grups, preparació de les instal·lacions i el material, distribució del temps...)

DURANT LA SESSIÓ

Adaptacions de que estava previst a les situacions reals (disposició dels alumnes, factors ambientals, situacions imprevistes...)

3.2- QUI CONTROLA?

- EL PROFESSOR: li corresponen totes les qüestions bàsiques. No necessàriament ha de ser l’únic actor protagonista

- L’ ALUMNE: responsabilitat personal

- EL GRUP: pot ser un bon mitjà de control i organització

- LA SITUACIÓ DE PRÀCTICA: l’organització dels grups, la distribució del material, l’ocupació de l’espai, la pràctica de tasques

- LA MOTIVACIÓ: elimina els problemes

LA MOTIVACIÓ

Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva)

Sentiment d’inferioritat

Rendiment

FrustracióObjectius reals

Tasques significatives

InteressosEmpatia

Es pot definir també com: “el mecanisme intern o extern que dirigeix la conducta”. És com una força interna que ens provoca actuar, que ens mou, i que

ens manté en l’acció.

En l’àmbit esportiu, la motivació és un producte d’un conjunt de variables socials, ambientals, i individuals, que determinen la intensitat en la

pràctica, la persistència i el rendiment.

MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT

RECURSOS

FORMES JUGADES

AMBIENT DE TREBALL

TASQUES SIGNIFICATIVES

RECOLZAMENT VERBALMOTIVACIÓ ENTRENADOR

VARIABILITAT

MOTIVACIÓ INTRÍNSECA

Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat

JOC

Agonisme

MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA

Lligada a la relació social i l’entorn

Éxit

Associació

Estètica

BÀSICA

QUOTIDIANA

MOTIVACIÓ BÀSICA

DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...)

GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIES

BENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...)

EX: ANY DE MUNDIAL...

MOTIVACIÓ QUOTIDIANA

INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA.

GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els

companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament, l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o

entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptes esportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE GRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador,

petits premis materials...)

IMPORTANT!...Si no hi ha motivació bàsica, els esportistes no assoliran el nivell de compromís suficient per afrontar reptes

ambiciosos

Amb la motivació quotidiana...

Proposa una experiència diària més grata, però incrementa el risc de caure en un estat de conformisme que frena

l’interès i l’esforç per objectius esportius més ambiciosos.

Per tal d’assolir el màxim rendiment a l’entrenament cal:

-MOTIVACIÓ BÀSICA

-MOTIVACIÓ ESPECÍFICA PER A L’ACTIVITAT

L’estancament de molts esportistes (promeses i d’èlit) es produeix perquè la seva motivació bàsica per assolir els èxits esportius, que requereixen elevades dosis d’esforç, disciplina,

persistència i autocontrol, són insuficients.

Cal motivar per: obtenir el màxim benefici de l’entrenament, reduir l’absentisme, aprofitar el temps, implicació

dels esportistes...

APTITUD I PREDISPOSICIÓ DE L’ENTRENADOR... Si jo no estic motivat

no transmeto.

EVITAR LA MONOTONIA DE L’ESCALFAMENT... Variants: direcció de

les curses, treball coordinatiu, jocs, d’inici amb pilota, per parelles, segons estil

tradicional....+

LES ORDRES...feedback positiu, el to de veu, reforçar...

VARIABILITAT ENTRENAMENTS

L’AMBIENT DE TREBALL

PROPOSA ACTIVITATS.... *

LA MOTIVACIÓ COM A ELEMENT MULTIPLICADOR

Si tens un burro i el motives tindràs un burro motivat, però mai tindràs

un cavall de carreres.

PERÒ

Durant un partit, un futbolista haurà enfrontar-se a moltes dificultats (marcador en contra, arbitratge, fatiga, dolor físic,

ambient hostil...). Moltes vegades requerirà un sobreesforç que s'assoleix amb la motivació.

EP!, hi ha un risc... La motivació incontrolada ens pot conduir a accions impulsives inadequades, perdent el referent tàctic i/o la

concentració en l’objectiu.

Quan és especialment important incrementar la motivació quotidiana?....En els partits “fàcils”

PER

Recuperar física i psicològicament els jugadors... Sobretot quan el resultat no ha sigut satisfactori

Important en esports col·lectius

Al cap de poc temps tornen a tenir partits. Hem de recuperar la il·lusió i el rumb.

MOTIVACIÓ EN ELS ESPORT D’EQUIPLA MOTIVACIÓ INDIVIDUAL HA D’ANAR

COORDINADA AMB ELS INTERESOS COL·LECTIUS

Cal que l’equip tingui uns objectius atractius, i que cada jugador tingui uns objectius individuals, que els percebi relacionats amb els objectius del conjunt, i que aquest

beneficis col·lectius li proporcionin beneficis individuals.

LES NECESSITATS DE LES PERSONES INFLUEIXEN EN LA MOTIVACIÓ.

LA MOTIVACIÓ DEPÈN, EN GRAN MESURA, DE L’ACTRACTIU DELS BENEFICIS (diners, prestigi, satisfacció personal, diversió...), DELS COSTOS NECESSARIS PER ASSOLIR AQUESTS BENEFICIS

(hores d’entrenament, esforç físic i psicològic, patiment, disciplina...), I DE LA RELACIÓ ENTRE BENEFICIS I COSTOS

Exemple típic: equip de regional on els jugadors no cobren...

IMPORTANT: No es pot motivar als jugadors parlant tan sols dels

beneficis, han de conèixer els costos.

QUAN MÉS PETITS SIGUIN ELS COSTOS MÉS GRAN SERÀ LA MOTIVACIÓ?

NO, els costos han de ser suficientment alts per tal que l’esportista valori la importància de l’esforç personal, però proporcional al

possible benefici i, evidentment, viable per l’esportista en funció de la seva disponibilitat i les seves possibilitats reals.

ELS JUGADORS HAN D’ADQUIRIR EL COMPROMÍS D’ASSOLIR ELS BENEFICIS AFRONTANT ELS COSTOS

Exemple: jugador que vol ser titular

PER ACONSEGUIR AQUEST COMPROMÍS CAL ESCOLTAR ELS DESITJOS I LES OPINIONS DELS JUGADORS... Entrenem el

dissabte amb matí per...

Calen reunions individuals...i reunions col·lectives (fins i tot per zones)...però han de ser poques si volem que siguin efectives

CRIDAR L’ATENCIÓ

DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ

REPETIR EL MÉS IMPORTANT

FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN

ATENCIÓ PERSONALITZADA

ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM

ESTRÈSESTRÈS MOTIVACIÓMOTIVACIÓ

VERBAL

SANCIONAR

ENTORN

VERBAL

JOC

AMBIENT TREBALL

CORREGIR L’ERRADA

FEEDBACKFEEDBACK

CONTINU

CONSECUTIU

IMMEDIAT

RETARDAT

HA DE CONÈIXER ELS RESULTATS

L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha practicat, i el professor ha de trobar els errors i els

encerts per tal d’informar a l’alumne.

EL CÀSTIGEL CÀSTIGÉs la pràctica d’imposar

quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte

no convenient

¿?¿?MAI CASTIGAR FÍSICAMENTE

MAI AGREDIR VERBALMENT

Conjunt d’exercicis que realitzem per preparar a l’organisme per realitzar una activitat física.

1-Prevenir possibles lesions originades per la realització

d’esforços violents.2- Posar l’organisme en disposició per a realitzar el màxim rendiment.

3- Preparar psicològicament l’esportista per l’exercici que

realitzarà.4- Recordar el treball tècnic aconseguit; i aprenentatge

d’habilitats senzilles

Augment de la temperatura corporal:Augmenta la irrigació sanguínia per vasodilatacióDisminueix la viscositat muscular i això farà millora la contracció - relaxacióAugment de les capacitats elàstiques del múscul de l’ individuMillora la coordinació muscularAugment potencial o d’acció dels enzims que accelera l’ inici de les viesenergètiques

Activació dels aparells cardiovascular i respiratori:Arribarem a un nivell òptim cardiorespiratori per realitzar l’activitat físicaposterior

Activació del sistema nerviós central i perifèric:Augmenta la coordinacióAccelera la velocitat de reacció (capacitat de respondre a un estímul en el menor temps possible)Estimula la destresa i habilitatAugmenta l’agilitat

Existeixen diferències significatives entre

l’escalfament que ha de fer un adult i el que ha de fer un

nen en formació

Gràcies al funcionament del sistema biològic del nen, aquest (ex:12 anys) està predisposat per fer un

exercici sense necessitat de realitzar un escalfament

basat en la repetició de gestos analítics.

En categories prebenjamí, benjamí, i aleví, ens trobem amb nens que tenen una temperatura corporal superior

a la d’un adult (Wilmore y Costill, 1998). Així, els nens requereixen 2 minuts per arribar a la seva fase estable,

mentre els adults en necessiten quatre.

NO ÉS NECESSARI REALITZAR EXERCICIS ANALÍTICS DE REPETICIÓ

Aprendre a mentalitzar-se i motivar-se dins de l’escalfament.

SEGONS LA SEVA ORIENTACIÓ:

GENERAL: va dirigit a posar en marxa el nostre organisme: músculs, articulacions, sistema cardiorespiratori,... (ex: cursa contínua, moviments articulars...)

ESPECÍFIC: es realitza després de l’escalfament general, i va dirigit a les parts de l’organisme que més directament intervenen en l’activitat posterior. (introducció d’aspectes tècnics i/o tàctics)

DE COMPETICIÓ: es realitza abans de la competició i deixa l’esportista en condicions per rendir al màxim.

D’ENTRENAMENT: precedeix l’entrenament i deixa l’esportista preparat per suportar la càrrega de la sessió. En funció de la càrrega haurà de ser més o menys intens.

SEGONS L’ACTIVITAT POSTERIOR:

SEGONS L’ACTUACIÓ DE L’ESPORTISTA:

ACTIU: és el que fa l’esportista amb la seva activitat física movent-se abans de realitzar l’activitat posterior.

PASSIU: són tasques fetes prèviament a l’activitat no realitzades per l’esportista (Ex: massatges, banys d’aigua calenta, diatèrmia (mitjançant infrarojos),...). És un complement de l’actiu, però per si sòl no és suficient.

A DISTÀNCIA: es realitza 3-4 hores abans de la competició. És semblant a l’actiu però només a nivell general. S’utilitza en dues situacions:• Abans d’una prova de llarga durada que requereix un gran desgast energètic, així és dóna temps a recuperar l’energia gastada per l’escalfament• Per reduir l’angoixa psicològica.

1- INDIVIDUALITZACIÓ: cada esport és diferent, cada esportista

és diferent...

2- GLOBALITAT: existeixen tasques globals d’escalfament on els esportistes treballen diferents

grups musculars. Bàsic en categories inferiors.

3- VARIETAT: provoca una major motivació

4- ESPECIFICITAT: són preferibles exercicis, l’estructura coordinativa dels quals coincideixi amb

l’entrenament principal o el partit.

5- PROGRESSIÓ: cal incrementar la intensitat des del principi fins al final (del 30-40% al 80%) (Padial,1999). Cal fer-ho sense acumular fatiga, i podem incloure fases

intenses d’uns 6-7”. També cal progressar en la dificultat dels exercicis, així com partir de tasques més

analítiques i finalitzar amb globals.

6- DURADA: a de durar com a mínim 10 minuts per tal que els jugadors obtinguin el màxim benefici possible de l’increment de la temperatura corporal. (variable en

funció de l’exercici posterior).

7- DIVERSIÓ: sobretot en etapa de formació, la diversió ha de ser

el principi rector de la pràctica esportiva.

8- FUNCIÓ D’APRENENTATGE: per una banda trobem els objectius

psico-fisiológics, i per l’altre la integració dels continguts tècnics-

tàctics de la part principal.

L’EDAT: Els nens requereixen menys temps d’escalfament

TIPOLOGIA D’ENTRENAMENT: Entrenaments d’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent.

EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de ser més llarg i progressiu que el de la tarda.

LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfament pren major rellevància.

LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada de l’escalfament és inversament proporcional a la de l’activitat.

Posada en acció

Estiraments

Exercicis genèrics

Exercicis específics

Recuperació

Orientat a esports col·lectius i pensant en el futbol

Resum del model d’escalfament en el futbol (Fernández Pombo i Da Silva, 1997a).

Cursa contínua + moviments articulars (5’)+ estiraments (2’) + exercicis tècnics (5’) + exercicis tècnic-tàctics (7-

8’) + sortides explosives (1’)

Dificultats que ens podem trobar:

- Manca de pilotes: si cal portem pilotes pròpies...picaresca

- Endarreriment d’algun jugador: si cal portem pilotes pròpies...

- Manca de roba de recanvi i d’abric

- Modificació de l’hora d’inici del partit

- No disposar de camp per a l’escalfament

- Escalfen els titulars o escalfen tots els jugadors?

En els partits és bo repetir la mateixa rutina

Hem de ser creatius...podem combinar l’escalfament clàssic

amb propostes més globals, jocs, exercicis tècnics-tàctics, prevenció de lesions...

En la base l’escalfament s’ha de centrar en activitats lúdiques i

recreatives amb pilota.

I quan plou?...podem treball en els vestuarisI si fa fred?...

No existeix una evidència científica ferma que sostingui

l'eficàcia de l’escalfament en la prevenció de lesions. (Stewart i

Sleivert,1998; Safran i cols., 1988,1989; Fradkin i cols. 2001...)

Els efectes dels estiraments tenen incidència en les

lesions? Investigació de Pope i cols. (2000). NO hi ha

evidències que un estirament previ a l’exercici redueixi el

risc de lesió.

QUÈ HEM DE FER AMB BENJAMINS?

ÉS TAN IMPORANT L’ESCALFAMENT?

CAL SEGUIR EL PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITZACIÓ EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS?

QUIN MÈTODE D’ENSENYAMENT HEM D’APLICAR A L’ESCALFAMENT?

COM CARAI PUC SORTIR DE LA RUTINA...