la PalancaNOVEMBRE 2006 Núm. 292 Preu 2,10

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

La Colònia de la Fàbrica fa 100 anys

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALEl gegant asiàtic

NOTICIARIBreusEleccions al Parlament de CatalunyaFesta de Sant Martí a Collfred

NOGUERABreus

MUNICIPISLa Fira de la Perdiu 2006 en imatges

ESPORTSResultats de bàsquet i futbolGemma i Mireia Abant, campiones del món debike-trialPB Cubells, nova temporadaFesta de l’atletismeEl mètode Pilates

TEMA DEL MESLa Colònia de la Fàbrica fa 100 anys

PARLEN LES ENTITATSAlentorn.com, un web acollonant!Exposició de molinets de cafèAvis solidaris

GENT DE FIRAIgnasi Dalmases, llauner vocacional

VIDA SOCIALFesta dels 50 anysSopar dels 40 anysSopar dels 30 anys

CARTES A LA REDACCIÓEls borratxosGràcies

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Lentitud evitableGràcies, la Noguera!

MÚSICA, MESTRE!Santa Cecília

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Governi informes d’Alcaldia

PSICOLOGIA DE CADA DIASi tu me dices ven...

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRLa Peixera. 1916

La Colònia de la Fàbrica fa 100 anysEstem en un any d’aniversaris a Artesa deSegre. Aquest mes parlem del centenari dela creació de la indústria més important queha tingut mai el municipi, que va influir de-cisivament en la seva societat i que va desa-parèixer a finals dels anys seixanta.

Fotos: Ramon I. Canyelles

4

5

6

12

27

40

11

34

37

42

30

41

32

22

35

38

15

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa deSegre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

OCTUBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 8: Neus Abad i Ramírez, filla de Lluís i de Sandradia 18: Dimo Dimov Petrov, fill de Dimo i d’Antoniyadia 28: Estel Solans i Fontova, filla de Pere i de Consol

Defuncions:dia 16: Domingo Serrano i Barroso (72 anys),

natural de San Miguel de Corneja (Ávila)dia 17: Josefa M. Berengueres i Marsà (81 anys),

natural de Montargulldia 22: Dolors Aubet i Ramoneda (71 anys),

natural de Coll de Nargódia 25: Teresa Jou i Solsona (80 anys),

natural d’Alentorndia 30: Miquel Bertran i París (55 anys),

natural de Baldomar

Matrimonis:dia 12: M. Carme Castel i Fernández (de Barcelona)

Ricardo Gras i Ruiz (de Barcelona)dia 21: Manuel Corchero Moreno (de la Nava de Santiago-

Badajoz)Luz Marina Manrique Ríos (de Colòmbia)

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

OCTUBRE

Municipi d’Artesa de SegreTemperatura mitjana del mes:16,5°Temperatura màxima: 28° (dia 2)Temperatura mínima: 7° (dia 6)Amplitud tèrmica màxima: 16° (dia 2: màx. 28º i mín. 12º)Amplitud tèrmica mínima: 2 (dia 18: màx. 17º i mín. 15º)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 23 mm (dia 18)Total precipitacions: 36 mm

3 de desembre:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les18:30h, Ball de tarda amb Joan Inglada

del 6 al 10 de desembreExposició “El dibuix, un art oblidat?” a la Salad’Exposicions de Les Monges. Forma part delsactes de cel·lebració del 50è aniversari del Club deLectures Artesenc

17 de desembre:A les 17:30h, a la Dàlia Blanca, Festival esportiude Nadal en col·laboració amb la 15a edició de laMarató de TV3 (enguany dedicada al dolor crònic).Organitza: Gimnàs Altis

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes:16,2°Temperatura màxima: 28,6° (dia 2)Temperatura mínima: 6,5º (dia 5)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 14 mm (dia 18)Total precipitacions: 26,4 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 27 mm (dia 18)Total precipitacions: 47 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

El gegant asiàticL’obertura d’un basar xinès a Artesa el passat 14 de novembre ésfont de nombrosos comentaris entre la ciutadania. La xinesa ha estatdes de sempre una cultura misteriosa i tancada, que sense fer massasoroll ha innovat, inventat, fabricat i, últimament, copiat la majoriade productes i béns de consum que tenim al nostre abast. La Xina, el famós gegant asiàtic, està en boca de tothom des de fauns anys, ja que la seva conversió al capitalisme salvatge ha fet queles economies del món haguessin de replantejar-se els seus sistemes.El fenomen de la deslocalització ha afectat els treballadors i lesempreses d’arreu, que per ser competitives s’han vist obligades atraslladar els seus punts de fabricació a països on els costos salarialssón més baixos, com és el cas de la Xina. Aquest país té, a més, uns valors afegits que el fan més poderóscom són una població descomunal (més de 1.300 milions d’habitants)avesada a sofrir i molt disciplinada, amb unes condicions laboralssota mínims (moltes hores, sous ridículs i un règim polític dictatorial).La Xina avui en dia fabrica i exporta, però les previsions a mitjà-llarg termini són que es converteixi en un país importador, obrint-s’hi un mercat grandiós (algunes empreses s’hi han instal·lat perfabricar barat i també per començar a obrir-se portes de cara a unmercat que serà aviat el més important i gran del món). Un aspecte a tenir en compte, i que de vegades passa per alt, ésque els productes xinesos solen tenir una qualitat baixa. I és queaixò dels duros a quatre peles té el seu truc. Tornant al basar xinès obert a Artesa, alguns comerciants esqueixen que són competència deslleial, perquè tenen els productesmolt barats, obren en horaris intempestius i les seves condicionslaborals són precàries. Altres veus crítiques diuen que els xinesosvan tant a la seva que és com si no hi fossin (és a dir, ni compren niconsumeixen en botigues i bars d’aquí, no es relacionen amb ningúni fan cap esforç per integrar-se, etc.). Les llegendes urbanes sobreels xinesos tampoc ajuden a que tinguin bona premsa. El futur dirà de quina manera repercutirà aquesta petita invasiódels xinesos sobre la ciutat d’Artesa. Mentrestant, els comerciantslocals haurien de seguir apostant per vendre productes de qualitat idonar un bon tracte a la clientela, renovant-se i adaptant-se als noustemps. Les administracions han de vetllar perquè aquests tipus decomerços segueixin les normatives fil per randa. I la ciutadania engeneral, ha de fer allò que més li convingui, això sí, estenent la mà atots aquells immigrants (siguin xinesos o no) que vulguin formarpart de la nostra societat com a nous membres, amb tots els drets iamb tots els deures.

Col·laboradors/es del mes: Ramon I. Canyelles, Eva Sala, JosepArgerich, Jordi Regué, Ramon Cotonat, Martí Regué, CUDOS, MercèNogués, Alentorn.com, La Travessa d’Anya, Creu Roja Noguera,Noemí Farré, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Inauguren l’estació agrometeorològica de Baldomar

El passat 30 d’octubre es va inaugurar l’estació agrometeorològicade Baldomar. Aquest equipament era una petició reiterada per l’al-calde d’Artesa Domènec París des de feia mesos; i és una realitatgràcies al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i al De-partament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, quehan finançat la seua construcció, amb un cost total de 20.000 euros.L’estació agrometeorològica recopilarà uns dos milions de dades al’any i els pagesos podran rebre a través de missatges SMS la in-formació immediata dels diferents aspectes climàtics de la zona,per millorar la prevenció de la sanitat vegetal (risc d’infeccions deplagues) o prevenció de gelades. L’estació també és de vital im-portància per als viticultors de les nostres contrades i els cellersVall de Baldomar, l’Hereu i Cooperativa d’Artesa, que amb la in-formació que recollirà l’estació podran millorar la qualitat del raïmi del vi. La inauguració va ser presidida pel conseller del DARPJordi William Carnes i per l’alcalde París.

Redacten un pla per renovar el nucli antic d’ArtesaL’Ajuntament d’Artesa i la Direcció General d’Arquitectura i Pai-satge del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat deCatalunya, han signat un conveni per a la redacció del pla directorde renovació i millora del nucli antic de la ciutat. Aquest pla direc-tor costarà 12.000 euros finançats per l’Incasòl i servirà per definiri marcar les diferents actuacions que s’han de dur a terme als de-gradats carrers i places del nucli històric. L’alcalde d’ArtesaDomènec París va explicar que aquest conveni permetrà l’Ajunta-ment accedir a diferents ajudes i subvencions del Departament dePolítica Territorial, per poder fer front a l’execució d’obres.

Un terratrèmol que ens va fer tremolarUn terratrèmol amb epicentre a Lourdes (França) va fer tontrollarla major part de Catalunya el passat divendres 17 de novembre. Elsisme va tindre lloc sobre les 19:20h i va ser de 4,8 graus en l’es-cala de Richter. Artesa i Comarca va notar-la ja que molts edificisi cases velles van tremolar de valent.

Volen fer una permuta amb la Dàlia BlancaDilluns 20 de novembre va tenir lloc una reunió informativa a laDàlia Blanca per tal de donar a conèixer als socis i sòcies la possi-bilitat que l’entitat faci una permuta amb una empresa constructo-ra. El tracte consistiria en condicionar i equipar els baixos de l’edi-fici de manera definitiva i amb tots els requisits legals com a sala

polivalent. Aquest equipament continuaria sentpropietat de la Dàlia Blanca, mentre que l’empre-sa obtindria la propietat restant a canvi; és a dir,edificaria dues plantes de pisos al damunt. Ara ladecisió està en mans dels socis, que s’ho han derumiar i votar en una propera assemblea.

En obres la variant d’AlentornEl passat mes de setembre es van iniciar les obresde la variant d’Alentorn, que servirà per treure lacarretera LV9132 de dins de la localitat i evitarque els cotxes i camions passin per dins del po-ble. La variant passarà pel sud-est del nucli urbà itindrà 1,5 quilòmetres, amb la previsió que esti-gui acabada el proper estiu. Les obres es comple-ten amb l’arranjament de 7 quilòmetres de la car-retera que du a Vilanova, consistents en eixam-plar la via, treure revolts i asfaltar-la, un projecteque compta amb un pressupost d’1,8 milionsd’euros, finançats per la Diputació de Lleida, queés l’administració titular de la carretera LV9132.

Futbol: Artesa-Ponts, 28 anys desprésEl passat 12 de novembre es va disputar el partitde futbol CE Artesa-CF Ponts corresponent a lacategoria 1a Regional. Es dóna la circumstànciaque aquest derby comarcal no es disputava des defeia 28 temporades, ja que el Ponts havia jugat encategories més baixes fins que la temporada pas-sada, quan va guanyar el campionat de 2a, va acon-seguir l’ascens. El partit va aixecar molta expec-tació entre els habitants de la comarca del SegreMitjà, que van omplir el Camp Municipald’Artesa. El partit va respondre a les expectativesi va acabar amb victòria artesenca per 2 gols a 1,amb un emocionant final, ja que el Ponts va em-patar al minut 90 i l’Artesa va fer el gol de lavictòria se en el temps de descompte, gràcies a ungol fet pel local Burgués d’un xut llunyà que elporter del Ponts es va “empassar”.

Obre un basar xinèsEl passat 14 de novembre va obrir les portes unbasar xinès a la carretera d’Agramunt, vora l’Hos-tal Muntanya. L’establiment comercial és de gransdimensions i ven diversitat de productes que vandes de la roba i calçat fins a la decoració i ferrete-ria, tots ells provinents de la Xina. L’oberturad’aquest establiment ha aixecat polèmica entre al-guns comerciants locals, que veuen amenaçats elsseus negocis pel que consideren competència des-lleial (productes de baix preu, obertura en horarisgens habituals, treballadors a precari, etc.). Aquestestabliment s’uneix a l’obertura fa uns mesos d’unlocutori marroquí i d’un bar brasiler, fets que s’ex-pliquen per l’augment de la població estrangera aArtesa.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Eleccions al Parlament de Catalunyarobablement, el passat 1 de novem-bre serà recordat com aquell dia de

Tots Sants que vam anar a votar. Després de gairebé tres anys d’ha-ver acudit a les urnes per a escollir elsnostres representants al Parlament deCatalunya (és a dir, un any abans d’aca-bar la legislatura), els catalans i catala-nes hem repetit l’operació. Aquestavegada, això sí, amb una participaciód’un 56,77%, gairebé un 6% menys queel 2003. Els analistes afirmen queaquesta baixa participació és degudaprincipalment a l’empatx d’Estatut debona part de la població i també amb eldesencís general respecte als polítics.En aquest sentit, cal destacar també el2% de vots en blanc. Els resultats van donar el següentrepartiment dels 135 escons que formenla cambra catalana: 48 per CIU (+2,respecte al 2003), 37 per PSC-CpC (-5),21 per ERC (-2), 14 pel PPC (-1), 12per ICV-EUiA (+3) i 3 per C’s (0). Aixòha fet possible la reedició del tripartit(PSC-CpC + ERC + ICV-EUiA = 70diputats), que ara governarà amb la de-nominació d’Entesa. Si analitzem els resultats als nostresmunicipis en els quadres adjunts, es potobservar que no ens allunyem gaire dela tònica general a Catalunya, però ambmatisos. Pel que fa a la participació, perexemple, ha augmentat un 7,4% a Alòs,en contra de la tendència general. CIUmanté la seva hegemonia, tot i que habaixat el suport rebut (amb l’excepcióde Foradada). La resta de partits obtenenresultats diversos en funció del munici-pi, excepte ICV-EUiA que creix a tots.El nou grup dins l’espectre polític (Ciu-tadans) no ha obtingut ni un sol vot.

Ramon Giribet i Boneta

P

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Festa de Sant Martí a Collfredón molts els costums que es man-tenen, malgrat el pas del temps,

en la major part dels petits nuclisrurals del nostre país, com la festade la qual avui parlarem. Si bé és cert que els temps canvien iels hàbits de la gent també, tot sovintens trobem exemples de la rica vidasocial que ha existit al llarg dels anysen la major part de poblacions, per pe-tites que siguin. Fruit d’alguna col·laboració espon-tània o de mans d’algun dels nostresredactors i redactores, de tant en tant ino en la mesura que voldríem, veiemreflectides en les pàgines de la revistaalgun d’aquests costums. Estem parlant de casos com el de laFesta de Sant Martí a Collfred, que desde temps immemorials els veïnsd’aquest petit poble venen celebrant deforma ininterrompuda cada 11 de se-tembre, data del sant patró, caigui en eldia de la setmana que caigui. Cal recordar que la bonica esglésiaromànica de Collfred està sota l’advo-cació d’aquest sant, el qual diu la lle-genda que va donar la seva capa a unpobre mig mort de fred enmig d’una

gran tempesta de neu, de manera queDéu va premiar aquesta bona acció fentcanviar el temps per a què aquest santbaró no hagués de patir per les incle-mències del temps. D’aquí ve, diuen,el famós “estiuet de Sant Martí”, quecada any per aquestes dates ens regala,més tard o més d’hora, uns dies de bons

temps al bell mig de la tardor. “L’estiuet” d’enguany ja s’arrosse-gava de tot el mes d’octubre i ha conti-nuat durant la primera quinzena de no-vembre, fins al punt que aquesta tardorno ha acabat d’arribar amb força finsben entrat el novembre. Així doncs, elsveïns de Collfred, en un dia gris peròamb una temperatura agradable, vanreunir-se una vegada més (aquest anyen dissabte) per Sant Martí. A migdia la missa en honor del santpatró i a continuació un dinar de ger-manor a l’antiga escola, amb la partici-pació d’unes 40 persones, van ser elssenzills actes d’una jornada que serveixper a reunir els veïns que encara viuenal poble i aquelles altres persones queencara s’hi senten molt vinculades (permotius familiars, perquè hi tenen casa,terres, granges...). Per molts anys, Collfred! Que conti-nueu celebrant aquesta senzilla festa degermanor durant molts anys més.

Ramon Giribet i Boneta

S

www.lapalanca.cat

11

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Primera fase del parc arqueològic Pla d’Almatà

Coincidint amb la recent declaració del jaciment arqueolò-gic del Pla d’Almatà de Balaguer com a Bé Cultural d’Inte-rès Nacional (BCIN), la ciutat compta amb un nou equipa-ment cultural: el Parc Arqueològic del Pla d’Almatà. La in-auguració oficial va ser 10 de novembre a les 12 de migdia iva comptar amb la presència de l’alcalde de Balaguer, Mi-quel Aguilà; el director general de Patrimoni Cultural, JosepM. Carreté; la cap de l’àrea de Coneixement i Recerca, Gem-ma Hernández, i la cap de Mecenatge de la Fundació Caixade Catalunya, Rosa M. Plans. El Parc acosta els visitants, através de les restes arqueològiques, a la història de laCatalunya medieval, vista des dels barris originaris de la ciu-tat de Balaguer, fundada pels àrabs a mitjans del segle VIII.En la primera fase de les obres del parc arqueològic, s’harestaurat una de les cases de la zona residencial de la ciutat.A través d’ella, s’explica la visió del món de les famíliesandalusines del segle XI, que vivien en un món fronterer deconflictes bèl·lics, cultura refinada i mestissatge poblacional.El projecte del Parc arqueològic preveu donar nom a cadas-cuna de les cases que es vagin restaurant i incorporant a l’iti-nerari públic, per tal de rescatar de l’oblit noms de ciutadansil·lustres de la Balaguer andalusina, amagats durant seglesper la historiografia clàssica.

Finalitzen la rotonda a PontsEl Departament de Política Territorial i Obres Públiques dela Generalitat ha finalitzat les obres de construcció de la ro-tonda a l’encreuament entre la carretera C-14, de Ponts a laSeu d’Urgell, amb la carretera C-1412a, de Ponts a Calaf.Aquesta rotonda té un diàmetre de 36 metres i una calçadade 8 metres d’ample. El pressupost d’adjudicació era d’uns450.000 euros.

Àger, els primers a implantar la TDTDurant el primer trimestre de l’any que ve, està previst rea-litzar una prova pilot d’apagada analògica a la poblaciód’Àger, sent així el primer municipi de Catalunya a adoptartotalment i de forma exclusiva la televisió digital terrestre.El projecte va ser presentant pel Govern de la Generalitat ipretén constituir un autèntic laboratori de proves per assa-jar, a escala reduïda, l’apagada analògica que a partir del2007 s’iniciarà de forma progressiva i per illes territorials atota Catalunya.

Casal d’avis per VallfogonaL’Ajuntament de Vallfogona té previst construir un Casald’Avis de cara al 2007, en la zona on fa anys s’ubicava l’an-tic camp de futbol. S’ha elegit aquesta zona perquè és onactualment s’està produint el desenvolupament urbanístic delmunicipi. La nova edificació s’aixecarà sobre una superfí-cie de 300 metres quadrats i constarà d’una sola planta. Elnou Casal d’Avis disposarà d’una planta que acollirà duessales; una es destinarà per a zona de bar i de lectura i l’altraservirà per a celebrar diferents activitats. Està previst queles obres comencin a principis del pròxim any.

Gerb renovarà la xarxa d’aiguaEl nucli de Gerb iniciarà l’any que ve les obres de la primerafase de renovació de la xarxa de proveïment de l’aigua pota-ble, que afectarà tota la xarxa de distribució. És una obranecessària, degut al mal estat de les actuals canalitzacions.A més, aquesta nova xarxa de distribució proporcionarà méspotència davant de la falta de pressió actual.

Os de Balaguer, ben escritL’Ajuntament d’Os de Balaguer ha sol·licitat la intervenció de laGeneralitat de Catalunya per aconseguir que s’escrigui correcta-ment el nom del poble, ja que en els últims anys és molt habitualque aparegui escrit amb l’accent tancat en l’única i primera“O” del nom, cosa que segons el consistori no és correcta.

Balaguer deixa de ser la segona ciutat de LleidaBalaguer ha perdut la segona posició pel que fa a nombred’habitants dins la província de Lleida. Aquesta posició queBalaguer havia mantingut des de feia segles, l’ha perdut afavor de Tàrrega que actualment compta amb 16.102 habi-tants. Balaguer, tot i créixer, s’ha quedat en 16.041 habi-tants. Lleida continua sent al capdavant del rànquing amb124.709 habitants. La quarta posició és per Mollerussa(13.371) i la cinquena per la Seu (12.869).

Anna M. Vilanova

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

12

la P

alan

ca

La Fira de la Perdiu 2006 en imatges

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

13

la P

alan

ca

Fotos: Eva Sala i Josep Argerich

15

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUETCENG

Del 29-10-06 al 19-11-06

Resultats de bàsquet i futbol

JuvenilEFU - CE Artesa S. 0 - 6CE Artesa S. - Mollerussa 4 - 0Oliana - CE Artesa S. 0 - 0CE Artesa S. - Bellpuig 4 - 0

CadetEFAP - Tàrrega 1 - 0EFAP - Arbeca 3 - 1Oliana - EFAP 7 - 1

InfantilLinyola - EFAP 6 - 1EFAP - Agramunt 0 - 4EFU - EFAP 5 - 1EFAP - Fondarella 2 - 1

AlevíEFAP - Fondarella 11 - 0Cervera - EFAP 1 - 2Ivars - EFAP 1 - 5

FUTBOLEFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

Del 29-10-06 al 19-11-06Benjamí A

EFU - EFAP 2 - 7EFAP - Mollerussa 9 - 0AEM - EFAP 2 - 7EFAP - Tàrrega 17 - 1

Benjamí BEFAP - Bellpuig 3 - 3Pla d’Urgell - EFAP 2 - 5EFAP - Balaguer 4 - 0Cervera - EFAP 6 - 9

PrebenjamíEFAP - Guissona 0 - 5AEM - EFAP 6 - 0EFAP - At. Segre 1 - 1Bellpuig - EFAP 1 - 1

BabiesBalaguer - EFAP 3 - 1Bellpuig - EFAP 4 - 3

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 7 (29-10-06) a la jornada 10 (19-11-06)

CE Artesa S. - Cervera 1 - 0 (Joan C.)Juneda - CE Artesa S. 0 - 2 (Carles, Ilie)CE Artesa S. - Ponts 2 - 1 (Ilie, Burgués)Gimenells - CE Artesa S. 2 - 1 (Carles)

Classificació definitiva de l’equipPartits guanyats: 4 Empatats: 1 Perduts: 5Gols a favor: 11 Gols en contra: 131r: Alcarràs (23 punts). 9è: CE Artesa (13 punts).

Informació facilitada per J. Regué, R. Cotonat i R. Giribet

Sènior masculí. 3a catalanaCENG Coop. Artesa - Port Barcelona 56 - 72Lima Horta - CENG Coop. Artesa 61 - 49CENG Coop. Artesa - CB Cervera 48 - 63BAC Agramunt - CENG Coop. Artesa 62 - 65

Sènior masculí. TerritorialCENG Aquí Natura - CB Sort 38 - 44JA Arbeca - CENG Aquí Natura 52 - 30CB Ponts - CENG Aquí Natura 78 - 39P. Fragatina - CENG Aquí Natura 79 - 31

Cadet masculíCENG Calvet - CB Tremp 68 - 43CB Cappont - CENG Calvet 74 - 88CB Pardinyes - CENG Calvet 71 - 54BC Andorra - CENG Calvet 75 - 62

Infantil masculíCENG JR Miró - CB Tremp 8 - 59CENG JR Miró - CB Balaguer 63 - 49CB Pardinyes - CENG JR Miró 56 - 42BAC Agramunt - CENG Miró 65 - 15

Mini MasculíCENG Miró - A.Ribagorça 4 - 55CB Cervera - CENG Miró 53 - 25CENG Miró - Guissona 39 - 47BAC Agramunt - CENG Miró 21 - 45

Sènior femeníCB Mollerussa - CENG Jack’s 97 - 17CB Lleida - CENG Jack’s 107 - 27CENG Jack’s - CB Tremp 31 - 53CB Secà - CENG Jack’s 47 - 35

Infantil femeníCB Lleida - CENG Jubete 50 - 10CB Balaguer - CENG Jubete 33 - 45CENG Jubete - Sedis 54 - 50

Mini FemeníCENG Olis Macià - CB Lleida 2 - 52CB Cervera - CENG Olis Macià 59 - 8CENG Olis Macià - CB Ponts 25 - 18 www.ceartesa.tk

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

16

la P

alan

ca

Gemma i Mireia Abant, campiones del món de bike-triala Gemma i la Mireia són duesgermanes bessones de 17

anys descendents de Cal Gomà deMontmagastre. Retornen vàries vegades cada any ala casa pairal, la masia de Cal Gomà,quan els seus estudis i els seus com-promisos esportius els deixen un espailliure. De fet, els agrada la natura, s’hopassen bé amb les bicis pujant i baixantmuntanyes, no sols en competició, sinótambé en el seu temps de lleure.

AntecedentsLa seva família per part materna, comhem dit, és descendent deMontmagastre. Els cognoms de la maresón Condal Gomà. Des de sempre, la família ha estat re-lacionada amb la nostre comarca. Elpare, Josep Abant, és l’entrenador deles noies; a més, fa temps va pujar alcim del Castell de Montmagastre ambmoto trial. Pel que es veu, l’especialdevoció de les noies per les muntanyesi pel trial ja els ve de lluny.

Breu història del bike-trialÉs un esport que es va inventar aCatalunya. Aquí hi ha els millors cor-redors, els que sempre van davant a to-tes les curses. Ot Pi és qui va donar aconèixer el bike-trial (conegut tambécom trialsin) a tot el món i el seu pareva ser qui va començar a fabricar bici-cletes de trial en sèrie. L’Ot Pi va ser12 vegades campió del món. Va comen-çar a destacar de petit i fins ara ningúno ha igualat el seu palmarès. César Cañas, de Barcelona, ha gua-nyat 10 vegades el Campionat del Món.L’actual campió és Dany Comas, deGavà, i és qui avui apunta un millorfutur, ja que aquest any ha revalidat eltítol mundial. Amb el navarrès BenitoRos, avui dia són els 2 més destacatsdel món d’aquest esport. El Dany és arael més famós i té varis records Guiness(salt de llargada, d’altura, d’obstacles,etc.). Les competicions es fan en llocs fe-réstecs, en plena natura. És igual queel trial amb moto; però, és clar, es faamb bicicleta, sense motors. De vega-

des es competeix en circuits preparatsinteriors (indoor), prop de les ciutats,per crear espectacle. La gent es quedasorpresa quan salten les bicis per sobrecontenidors de brossa, bobines grans decablejat, camions, cotxes... Les bicisvolen per damunt, s’hi enfilen i saltenobstacles sense posar els peus al terra,que és quan els penalitzen.

Les noies no parenLa darrera setmana de setembre vanactuar a la Fira de Madrid; l’anterior, aColònia, on van proclamar-se campio-nes d’Europa. Aquest any, a part de voltar per totaEspanya, van disputar proves del Cam-pionat del Món a Salamanca, a França,a Singapur... però va ser a NovaZelanda, a finals d’agost, on es van pro-clamar campiones del Món. En una set-mana van passar de l’estiu càlid deSingapur al més fred hivern austral deNova Zelanda. L’any passat van competir aEslovàquia, Àustria, Itàlia, Suècia,Anglaterra i Andorra. Viatgen amb

autocaravana, amb les bicis, equipatsper a menjar, dormir, etc. Els últims 3anys porten una mitjana de 30.000 qui-lòmetres per carretera. L’any passat, la Gemma va quedarcampiona del Món a l’última prova alJapó. Es troben amb aventures de totaclasse, fins ara totes positives. Tantaactivitat suposa un sacrifici pels estu-dis de les noies i per la feina dels pares. Recentment, el passat pont del Pilar,van estar convidades a Menorca, ambmotiu de la 2a Volta amb BTT per l’illamenorquina. En principi van dir que noa causa d’un examen, però l’organitza-ció els pagà els passatges d’avió per aelles i de vaixell pel material. No cal dir que amb lo que es mouen,amb la seva gran afició per la bici i lacompetició, a més de la seva joventut,aquestes noies tenen un futur esplèn-did. Per arribar tan amunt com elles hanarribat, a més d’una dieta específica, calmolt pensament positiu i moltaautomotivació.

Bartomeu Jové i Serra

L

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

17

la P

alan

ca

Mireia Abant Condal

2 títols mundials i 2 sotscam-pionats del món3 títols europeus6 títols nacionals4 sotscampionats nacionals.

BIKE TRIAL BIU INTERNA-CIONALBicampiona del món. 2004 i 2006Sotscampiona del món. 2005Campiona d’Europa. 2005

TRIAL UCI INTERNACIO-NALSotscampiona del món. 2006Campiona d’Europa. 2005Medalla de Bronze al Campionat del Món. 2004 i 20053a classificada a la Copa del Món UCI. 2005

Medalla d’Or per Nacions. Campionat del Món 2004Medalla de Plata per Nacions. Campionat del Món 2005Medalla de Bronze per Nacions. Campionat del Món 20064a classificada UCI WORLD GAMES. 2002 i 2003

Campiona d’Espanya. 2003, 2004 i 2006Campiona de la Copa Espanya. 2004A més, gaudeix d’altres títols d’Espanya, Catalunya,Euskadi i Zona Nord.

Gemma Abant Condal

1 títol mundial i 3 sotscampionats del món1 sotscampionat europeu4 títols nacionals5 sotscampionats nacionals

BIKE TRIAL BIU INTERNACIONALA la selecció espanyola: 2002, 2003, 2004, 2005i 2006. Sotscampiona del món. 2004 i 2006Campiona del món. 2005Sotscampiona d’Europa 20051r lloc per Nacions al Campionat del Món: 2004,2005 i 20069a classificada al Campionat del Món. 2003

13a classificada al Campionat del Món. 2002

BIKE TRIAL BUE NACIONALCampiona d’Espanya. 2002, 2005 i 2006Sotscampiona d’Espanya. 2003 i 2004Altres títols a Catalunya, de 2002 a 2005

TRIAL UCI INTERNACIONALSotscampiona de la Copa del Món UCI. 2005Bronze Mundial Mountain Bike i Trial. 2006

TRIALCampiona d’Espanya. 2005I altres títols i sotscampionats a Catalunya i Euskadi de2002 a 2006

PALMARÈS IMPRESSIONANT

Les dues germanes bessones van néixer el 25 de març de 1989, per la qual cosa tenen 17 anys. Han competit per tot elmón i el seu palmarès esportiu és realment impressionant. Vet aquí una mostra.

19

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Futbol sala: PB Cubells, nova temporadaa Penya Barcelonista de Cubellsha començat la nova temporada

2006-2007 amb més força que mai. La plantilla, que manté el mateixbloc que la temporada passada cons-ta dels següents jugadors, ordenatssegons la foto: Josep Camps (presi-dent), Jordi Solé “Jou”, Oriol Garcia“Toro”, “Salvador” Freixenet, “Julià”Regué i la nova incorporació de latemporada el porter de Balaguer“Ivan” Menchón. A baix veiem“Josua” Viñuela, “Héctor” Minoves,Carles Balagué “Puspau” i “Jaume”Regué. Absents a la foto: “Óscar”Gómez i José Antonio Ruiz. A nivell futbolístic s’ha començatla lliga d’una forma magistral i, des-prés del primer partit que van acabarperdent, han encadenat una gran rat-xa de resultats que els ha portat alcapdamunt del grup 7 de la segonadivisió A de territorial catalana ambsetze punts en els set primers partits,repartits en cinc victòries, un empati una sola derrota passant per davantd’equips com el Navés Blue GreenValley i del FS Surit Trumes, demos-trant una facilitat golejadora que noes tenia en temporades anteriors,doncs porten 24 gols marcats (Toro11, Josua 4, Julià 3, Jaume 3, Puspau2 i Salvador 1), que donen un promig

efectiu a l’equip de gairebé tres golsi mig per partit. Per altra banda, l’any futbolísticnou ha portat a l’equip cubellés unequipament nova i radicalment dife-rent de l’anterior, quedant l’actualsamarreta de color groc “volt” (elmateix to que el segon equipamentdel primer equip del Barça l’any pas-sat) amb els pantalons i les mitgetesnegres, donant un nou aire a l’equip,que també canvia de patrocinadors i

aquest any tenen els seus noms i elsseus anagrames inscrits a l’equipa-ment les següents empreses: PlàsticsCubells a la part davantera de la sa-marreta, l’empresa odontològicaCentre Dental Parc del Nord (quetambé esponsoritza el primer equipdel Terrassa FC) a la part de l’esque-na i, finalment, els pantalons llueixenel nom de Transports Brasal. Desta-quem que tots tres patrocinadors sónde gent del poble, tot fomentant l’es-perit cubellès del club sense buscar-los a fora. Cal remarcar també la dificultat iel mèrit de tenir i mantenir un equipfederat en un poble de menys de qua-tre-cents habitants, dels quals 70 sónsocis de l’entitat. La Penya, a partdels partits de l’equip local cada duessetmanes el dissabte a les 16 hores,ofereix la possibilitat als seus socisde veure els partits del primer equipdel Barça al local social, situat a lespiscines municipals de Cubells, a partd’organitzar cada temporada algunviatge (tant a casa com a fora) peranar a veure el partit de primera di-visió de l’equip que dóna nom a laPenya Barcelonista de Cubells.

Martí Regué i Roig

L

Classificació Grup 7è2a divisió A

Territorial catalana

Equip punts J G E P GF GC dif.PB Cubells 16 7 5 1 1 24 17 7Navés 15 6 5 0 1 31 12 19Surit 15 6 5 0 1 28 12 16Borges 13 7 4 1 2 29 19 10Orobitg 12 6 4 0 2 22 18 4Castellfollit 10 6 3 1 2 16 21 -5Tremp 6 6 2 0 4 21 25 -4Belianes 6 7 2 0 5 16 31 -15Oliana 6 6 2 0 4 13 22 -9Sant Guim 2 7 0 2 5 12 23 -11Torà 1 6 0 1 5 8 20 -12

20

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Festa de l’atletismel dissabte de la passada FestaMajor, mitjançant l’activitat

anomenada “Festa de l’atletisme”, elCUDOS va reprendre l’organitzacióde curses pedestres a Artesa, amb laidea que tots els artesencs que man-tenen algun nexe amb la pràcticad’aquest esport poguessin passar-s’ho bé participant en la correspo-nent cursa. L’acte es va dividir engrups, segons les edats: benjamí, ale-ví, infantil, cadet i sènior. Desafortunadament pels organitza-dors, Club i Ajuntament, quatre de lescategories van quedar desertes, realit-zant-se només la cursa sènior, la qualva transcórrer pel circuit més populardel municipi (anar i tornar de Salgar). Per tal de remarcar el sentit lúdic del’acte, les curses no eren competitives;és a dir, tots els corredors rebien elmateix regal i només s’atorgaria un dis-tintiu testimonial al primer i a la pri-mera de cada cursa i prou. La fórmula, novedosa al nostre po-ble però bastant extensa arreu, nomésva interessar a una quinzena d’adultsque sí van saber trobar-li la gràcia al’assumpte. L’èxit relatiu de la cursa sènior ensva encoratjar a reafirmar-nos amb quel’any que ve repetirem l’acte amb laSegona Festa de l’atletisme, en la qualesperem una superior participació a la

d’enguany. La informació seria incompleta si nomencionem als corredors que es van fermereixedors de la menció especial (perremarcar que no és competitiu, no diemque van guanyar). Aquests són els sè-niors: Jordi i Noemí Aumedes March,ambdós amb un llarg historial com acorredors dins i fora del club. Respecte a la Noemí, seria d’interèsreferir-se a la lesió que durant més d’unany l’ha mantinguda allunyada de lacompetició de nivell i que ha estat la

causa del mutis informatiu amb que sel’ha tractada darrerament. Que torni aparticipar en curses és un bon senyalper a tots aquells que havíem seguitamb interès els seus progressos. No volem finalitzar sense agrair al’Ajuntament l’interès amb que va ac-ceptar la nostra proposta i la compren-sió, solidaritat i fins i tot compassió, queva mostrar al relativitzar el “fracàs”d’aquesta.

(c) CUDOS

E

21

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

El mètode Pilatesl mètode Pilates és una de les mi-llors formes per enfortir i tonifi-

car les extremitats, aconseguir unapostura excel·lent i obtenir uns bonsabdominals.

- Incrementar la forma física, la força,la resistència.- Exercicis per eliminar els problemesd’esquena i coll.- Exercicis per a embarassades, pre ipost part.- Exercicis a terra, amb pilotes.- Exercicis per a la tercera edat.

Beneficis Les persones que practiquen aquestmètode regularment desenvolupen elcos de forma harmònica, vigoritzen lament, eleven l’esperit, milloren la sevaposició, dormen i es mouen millor,aconsegueixen un cos més fort, més fle-xible i una figura més estilitzada. ElPilates facilita l’harmonia i l’equilibrimuscular. Els resultats del mètodePilates comencen a notar-se de segui-da, de forma que durant la primera ses-sió ja es nota que els músculs estan tre-ballant. El mètode Pilates augmenta la flexi-bilitat, l’agilitat, el sentit de l’equilibrii millora la coordinació de moviments.Millora l’alineació postural i corregeixles males posicions posturals. Permetprevenir i rehabilitar lesions del siste-ma muscular-esquelètic. Mitjançant la respiració i la concen-tració s’aconsegueix un estat de rela-xació global, permetent eliminarl’estrès, les tensions musculars i la ri-gidesa.

És molt recomanable per les perso-nes que es troben en rehabilitació o quehan sofert una lesió (el Pilates està to-talment integrat als programes de re-habilitació als Estats Units i al RegneUnit, de forma que molts fisioterapeu-tes apliquen aquesta tècnica per tractarels seus pacients); també està indicat aaquelles persones que tenen problemesd’esquena, com a prevenció. No obstant, per tal que la pràcticad’aquest mètode sigui vàlid i efectiu ésindispensable que es realitzi sota la su-pervisió d’un professional qualificat enaquesta tècnica, ja que és l’única manerade garantir que els exercicis es realitzinde forma correcta, evitant lesions inne-cessàries i obtenint uns resultats òptims.

Mercè Nogués i Galceran

Mitjançant la integració de cos i ments’aconsegueix augmentar l’autoestimai el coneixement del propi cos, obte-nint un benestar no només físic, sinóintegral i aconseguint canviar la formacom ens relacionem amb el nostre cosi com afrontem la vida. En deu sessions notaràs la diferèn-cia; en vint, veuràs la diferència; entrenta sessions et canviarà el cos.

Per a qui?El mètode Pilates està indicat per a tot-hom, tant aquells que s’introdueixen perprimer cop en l’activitat física, comaquells que busquen el perfeccionamentdel moviment (esportistes d’alt nivell),ja siguin joves, grans, persones que re-alitzen algun altre esport o aquells queporten una vida més sedentària.

E

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

22

la P

alan

ca

La Colònia de la Fàbrica fa 100 anysra fa 100 anys, al 1906, a Artesade Segre es produïa un fet que

marcaria un canvi important en eltarannà i en el dia a dia de molts delsseus habitants, el qual, a la vegadamilloraria l’economia del municipi.El detonant d’aquest canvi va ser laconstrucció de la Fàbrica de Filats del’empresa Vda. Tolrà i el seguit d’edi-ficis que configurarien el conjuntarquitectònic de la Colònia tèxtild’Artesa de Segre. Aquesta fàbrica va funcionar a plerendiment fins el seu tancament l’any1967, donant vida a una part importantd’artesencs i de nouvinguts, que a mésdel lloc de treball trobaren els mitjansper gaudir d’una qualitat de vida i unambient que anava més enllà de la prò-pia activitat laboral. Des d’aleshores,quan les instal·lacions es van abando-nar, fins avui s’ha produït la reviscola-da que ha tornat a donar a la zona lacondició de nucli habitat, assolint en eldarrer any la catalogació de nucli agre-gat al municipi d’Artesa de Segre, desprésd’haver-se disgregat del poble de Vilveson havia pertangut tradicionalment.

SituacióLa Colònia de la Fàbrica està situada a337 m.s.n.m. sobre una àmplia terrassaentre el riu Segre i el canal d’Urgell,als peus del tossal de Conill. El nuclies troba aproximadament a 2 km alnord-est de la ciutat d’Artesa de Segrei s’hi accedeix per la carretera que menaa Tremp, just al desviament de la rutaque ens condueix a Vilves i Collfred.Les seves coordenades UTM (ED-50)són X:340510 Y:4641840.

Context històricPer intentar situar-nos en el temps quees construïa la Colònia de la Fàbrica,presentem un recull d’esdevenimentsque es produïen aleshores arreu delmón. L’any 1906 va ser l’any del famósterratrèmol de San Francisco, que el dia18 d’abril va destruir la ciutat deixantsense casa 250.000 persones amb untràgic balanç de 3.000 morts. També,el dia 16 d’agost, la ciutat de Valparaíso(Xile) patia aquests greus efectes de-vastadors amb la pèrdua de dos milersde vides humanes. Però no tot van ser grans catàstro-fes. Aquell any, el Dr. Andreu inventa-va la famosa pastilla Juanola, la indús-tria automobilística treia al mercat elfamós Rolls Royce, es fundava el Real

Automòbil Clubde Catalunya(RACC), la nit deNadal el canadencR e g i n a l dFessenden emetéper primera vega-da ones radiofòni-ques fent un relatsobre el naixementde Jesús i músicade Haendel,Santiago Ramon y

Cajal rebia el premi Nobel de medici-na per les seves investigacions sobre elfuncionament del sistema nerviós, esdescobria la malaltia de l’Alzheimer,s’establia la codificació en codi Morse“...---...” SOS (save our souls: salveula nostra ànima) com a missatge de so-cors. Va ser l’any en el que naixeren des-tacats directors de cinema com JohnHouston, Otto Preminger, LuchinoVisconti, Roberto Rossellini i BillyWilder; també el poeta i novel·listaSamuel Bekett i el compositor DimitriShostakovich. Veien la llum el diariesportiu “El Mundo Deportivo” i el di-ari polític “El Poble Català”. Sorgeixel manifest de Solidaritat Catalana queaplegà tots el partits polítics catalanis-tes arran de la “Llei de Jurisdiccions”i, dins de l’àmbit cultural, se celebravael Primer Congrés Internacional de laLlengua Catalana, en el qual, entre al-tres importants estudiosos, PompeuFabra presentava la comunicació queportava per títol “Qüestions d’ortogra-fia catalana”. A Artesa de Segre, en aquell 1906s’esdevenien tres fets destacats: l’apro-vació dels estatuts de la Societat Coralla Dàlia Blanca, creada el 1904; la cons-trucció de l’aqüeducte del Senill (peral pas del canal d’Urgell) i l’establiment

AA

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

al municipi de la indústria tèxtil de lafamília Tolrà. Al llarg del 1906 ocorregueren moltsaltres esdeveniments socials i històricsque serien llargs d’anomenar, però cen-trant-nos en l’àmbit de l’arquitecturacom a reflex social, just en aquest anycoincidia la fi del període Modernismeiniciat el 1888 i s’iniciava el Noucen-tisme que arribaria fins al 1917. Va serprecisament el 1906 que el movimentarquitectònic estava en el seu esplen-dor, lluint sobretot a la capital del país,on s’instal·laven al Passeig de Gràciaels famosos fanals modernistes queencara podem veure, obra de Pere Fal-qués i Urpí. També a la mateixa via s’in-augurava una de les obres més singu-lars de l’arquitecte Gaudí, la casaBatlló, i s’iniciava la construcció de lacasa Milà, edifici que dos anys més tardquedaria completat i que coneixem po-pularment amb el nom de la Pedrera. L’arquitectura del moment bastíl’edifici de l’Hospital Clínic deBarcelona inaugurat el mateix 1906 idel que encara es conserven parets ex-teriors amb la mateixa estètica de lesparets dels edificis de la Colònia de laFàbrica. És, doncs, dins d’aquests estil, estè-tica i pensament que ara fa 100 anys aArtesa de Segre es produïa un fet quemarcaria un canvi important en el ta-rannà dels seus habitants i que a la ve-gada milloraria l’economia del muni-cipi. El detonant d’aquest canvi va serla construcció de la Fàbrica de Filatsde l’empresa Vda. Tolrà i el seguitd’edificis que configurarien la Colòniatèxtil d’Artesa de Segre. Aquesta fàbri-ca va funcionar fins el seu tancamentl’any 1967.

Resum històricEl passat 2005 se celebrava l’any com-memoratiu del 150 aniversari de la pri-mera normativa sobre l’establiment decolònies industrials. Aquestes varen serproducte de la revolució industrial is’establiren bàsicament a les ribes delsrius Ter i Llobregat. L’evolució de la industrialització i els

moviments obrersderivaren cap a laorganització obre-ra, la creació desindicats i la rei-vindicació laboral.Els conflictes la-borals entre em-presaris i sindicatsjunt amb els avan-tatges fiscals quesuposava l’establi-ment empresarialen els àmbits ru-

rals, motivaren a Josep Tolrà, i més en-davant a la seva vídua, l’establiment dela llur factoria de filats al municipid’Artesa de Segre, aprofitant les aigüesdel Canal d’Urgell per a la generacióde l’energia necessària per al funcio-nament de la petita central elèctrica queencara avui està en funcionament. Va ser al 1906 quan es bastiren la fà-brica i l’habitatge dels propietaris. Segonsens comenta l’arquitecte artesenc EusebiGuimet aquesta construcció té un mar-cat caràcter noucentista amb reminis-cències modernistes i neobarroques. Més tard es construïren els dos blocsde pisos amb 48 habitatges per als tre-balladors, les cases per als encarregats,la porteria, l’església dedicada a la Marede Déu de Roser i l’escola, l’economat,l’ermita de la Mare de Déu de la Me-dalla Miraculosa, penjada a la falda deltossal de Conill dominant la visió delconjunt monumental...

Cronologia1905.- S’inicien els treballs de construcció de l’edifici de la fàbrica i la casadels propietaris.1906.- S’inaugura la fàbrica i l’edifici de la família Tolrà.1922.- Pericas, Boixeda i cia. compra la Fàbrica que a partir d’aquell momentes dedicaria en exclusivitat a la filatura del cotó. Per aquells temps, a nivellde producció, era la tercera fàbrica en importància a tot l’estat espanyol i undels complexos tèxtils més importants de Catalunya.1923.- Vaga dels “fabricants” per a reclamar millores en les condicions detreball.1926.- Es basteixen els dos edificis dels treballadors.1930.- En aquesta dècada es construeix l’edifici que acollirà l’església dedi-cada a la Mare de Déu del Roser i que a la vegada farà les funcions d’escolaper als fills dels fabricants.1930.- Durant la visita que va fer el rei Alfons XIII a Artesa, convidat pel Sr.Joan Maluquer i Viladot, va dedicar uns moments per a conèixer la Colòniade la Fàbrica.1933.- Un incendi destrueix la nau industrial.1934.- Es reconstrueix l’edifici cremat.1937.- Tancament a causa de l’esclat de la guerra civil. Durant aquesta època,la Fàbrica fou la seu general del comandament republicà. En aquestes datesvisitaren aquesta caserna, entre altres, el General Galán i Dolores Ibarruri, laPassionària.1945.- Es dissol la societat propietària i Boixeda es fa càrrec de l’empresatèxtil amb el nou nom de Hilaturas del Segre, S.A.1946.- S’assoleix el nombre màxim de treballadors, 330.1950.- Dins de la visita pastoral que el bisbe Aurelio del Pino Gómez fa almunicipi d’Artesa de Segre, a més d’inaugurar el pont de Vernet, dedica unespai a visitar la Colònia de la Fàbrica.1967.- Després de dos anys d’expedient de crisi, la Fàbrica tanca la sevaactivitat degut a la manca d’inversions per renovar la maquinària, deixant alcarrer a dues-centes persones.

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

24

la P

alan

ca

A nivell empresarial, Viuda Tolràvengué la fàbrica a Pericas, Boixeda icia, l’any 1922, passant a anomenar-seHilaturas del Segre, S.A. l’any 1945.Aquesta indústria assolí el nombre de320 treballadors en l’època de més granesplendor. Durant la guerra civil la fàbrica vaser col·lectivitzada i va servir de seu del’XIè batalló de l’exèrcit republicà. Amés d’utilitzar els seus passadissos sub-terranis com refugi antiaeri, per les se-ves instal·lacions hi va passar DoloresIbarruri, la Passionària. Al 1967, després de dos anys de cri-si econòmica, Miquel Coll i Alentorn,que més tard seria president del Parla-ment de Catalunya, essent gerent de lafàbrica va encarregar 23 plans de via-bilitat per salvar la indústria del tanca-ment. La Fàbrica, però, va haver de tan-car les portes després de 61 anys d’ac-tivitat. Al marge de la singularitat de serl’únic conjunt arquitectònic d’aquesttipus a la demarcació de Lleida, veiemque La Colònia de la Fàbrica d’Artesade Segre té un important espai dins lahistòria, l’arquitectura i l’economia ala Lleida del segle XX.

Estat actual de la ColòniaDesprés de la compra de les diferentsedificacions per part de particulars, al’espai territorial de la Colònia actual-ment s’hi pot veure un ampli ventall

d’usos: indústries, àmplies zones deconreu, habitatges de segona residèn-cia... Però fou a l’any 1997, amb la re-habilitació dels edificis on vivien els“fabricants”, que aquest espai ha esde-vingut, de nou, un nucli de residènciadins del municipi. Un dels aspectes poc valorats actu-alment en aquest indret són les diferentsconcentracions d’arbrat entre els que caldestacar per la seva antiguitat les caro-lines, una espècie de pollancres que te-nen el nom científic de Populus Del-toides, importats expressamentd’Amèrica per ombrejar el passeig que

condueix des de l’entrada fins l’edificide la Fàbrica. Tot i que d’aquests ar-bres centenaris, actualment n’hi ha al-guns de morts degut a la falta de reg,caldria preservar els que estan en bonestat ja que són l’únic testimoni viu delmoment en que es va construir la Co-lònia. Un altre conjunt d’arbrat signifi-catiu és la Pineda, en la que fins que noes va talar una de les rengleres de pinshi habitava una simpàtica colònia d’es-quirols. El tercer conjunt d’arbres d’es-pecial interès són els til·lers situats aldavant dels edificis dels treballadors,els quals donen nom al passeig quevoregen.

Associació Cultural “la Colò-nia”Amb la motivació per la necessitat devalorar, conservar i donar a conèixeraquest espai històric i singular, un grupde veïns de la Colònia crearen l’Asso-ciació Cultural “la Colònia” registradaamb data de 4 de maig del 2004 alsServeis Territorials de Lleida del De-partament de Justícia de la Generalitatde Catalunya. L’article núm. 2 dels seus estatutsreflecteix les motivacions per la que haestat creada aquesta associació, entreles que es destaquen:- Promoure la recuperació històrica,documental i material de l’antiga fàbri-ca de filatures i del conjunt arquitectò-nic modernista de La Colònia.

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

25

la P

alan

ca

Retall de premsaEl 8 de novembre del 1930 apareixia aArtesa de Segre una publicació quinze-nal d’orientació republicana i catalanistaque va tenir una curta durada. La sevadarrera edició fou el 4 de juliol del 1931.En el número corresponent a la data del6 de desembre del 1930 hi apareguéaquest article, signat per Fidel, referenta la Fàbrica i a les condicions de treballdels “fabricants” per les que demanavajustícia.

- La realització d’estudis històrics, ar-quitectònics, etnogràfics, socials i dequalsevol altre aspecte del període in-dustrial en què la Fàbrica va estar fun-cionant.- Treballar per a la creació del museude la Fàbrica amb documentació rela-tiva al lloc i materials utilitzats al llarg

de la seva existència.- Creació d’una base de dades d’expe-riències vitals amb les informacionsrecollides dels antics treballadors. D’aquests propòsits, actualmentl’Associació ha contactat amb els an-tics fabricants (nom amb el que es co-neix als treballadors de la fàbrica) i ha

obtingut una àmplia base de dades re-ferents a aquestes persones. També des de l’associació es va re-cuperar la Festa Major, que en els tempsde funcionament de la Fàbrica era unade les més concorregudes de la contra-da. Actualment, els esforços de l’Asso-ciació Cultural “la Colònia” estan cen-trats en la preparació d’un acte centralde celebració del Centenari de la Colò-nia consistent en una Jornada de Tre-ball on diversos estudiosos presentaranels seus treballs sobre temes referentsa la Colònia de la Fàbrica. En aquest sentit ja s’han establertalguns contactes amb estudiosos i gentvinculada a la Colònia que han accep-tat presentar-hi les seves comunicaci-ons. Entre els diferents temes que hi haprevistos en aquesta jornada de treballdestaquem: La història de la Fàbrica,descripció del conjunt arquitectònic dela Colònia, la Fàbrica durant la Guerradel 36, el perquè de la Colònia a Artesa,les colònies industrials, experiènciesprofessionals d’alguns treballadors, laColònia avui, etc. La intenció d’aques-ta jornada de treball es la de catalitzaren una publicació un conjunt de treballssobre els diversos aspectes de la Colò-nia, essent l’objectiu l’edició d’un lli-bre de recull que serveixi per perpetuarde forma escrita, des d’una visió plu-ral, la història d’aquest peculiar indretdel nostre municipi.

Text i fotos: Ramon I. CanyellesFotos antigues: Arxiu Club de Lectures

27

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Alentorn.com, un web acollonant!es d’Alentorn.com, i vist l’èxit queha tingut la pàgina web entre la

gent del poble d’Alentorn, volem ferque la participació s’estengui ara alspobles del municipi i voltants. Com que a Alentorn som així de“xulos” i agosarats, la pàgina ha comen-çat amb un desplegament de mitjanstècnics i de disseny que han de fer en-vermellir qualsevol Ajuntament de laprovíncia... Què diem de la província?A qualsevol Ajuntament del país...!!! No hi heu entrat, encara? Doncs en-treu-hi, remeneu, jugueu amb la pàgi-na, registreu-vos, entreu al fòrum i di-gueu-hi la vostra. Això sí, l’únic queus demanem és que doneu dades reals.Ja hem tingut experiències de bromis-tes, “tremendos” i emmascarats, i sivoleu fer el “tonto”, endavant, però usrecomanem que entreu al web de GranHermano, perquè hi tindreu més futur! Així doncs, endavant les atxes!“Alentorn digital” vol ser una finestraoberta a la vostra col·laboració i enri-quir-se de les vostres aportacions i fer-se gran amb el vostre suport. Què hi trobareu? Doncs hi trobareuAlentorn sencer, fotos del poble, histò-ria (tot i què en necessitem més, per-què tenir-ne en tenim, però no sabemben bé on), informació de les activitatsque duem a terme (què no són poques)com ara BTT, les bitlles... també tenim

apartats per a les associacions com sónl’Associació de Veïns i el Grup Cultu-ral i Recreatiu i, sobretot, sobretot, te-nim un fòrum on podreu deixar els vos-tres missatges, expressar les vostresidees, els vostres desigs i on podreurondinar, què carall!, i posar-vos encontacte amb la gent de l’entorn (aquíamb ela apòstrof!). Ens podem queixar? I tant! Tenim unlloc per això a la portada del web, onvolem recollir les queixes i les inquie-tuds de tots vosaltres. Justament ara, en aquest apartat, te-nim una queixa de la Plataforma deDefensa del Montsec per una presa quees vol construir al congost deMontrebei, i des d’Alentorn.com estemorganitzant un acte de protesta per això.El proper diumenge 17 de desembrevolem organitzar una sortida al congost,que pot ser caminant o en bicicleta, el

que a cadascú li vagi millor, i ens agra-daria que hi hagués força participació.Per tant, si ens hi voleu acompanyar,podreu trobar més informació a la pà-gina web (ho dubtàveu?). I si fins ara has aguantat llegintaquestes línies i no t’has aixecat, hasanat cap a l’ordinador i has teclejat alteu ordinador www.alentorn.com, etmereixes un final pallissa d’aquest ar-ticle, rosadabrilmorenadelaserra-demotserratestelillumineulacata-lanaterraguieunoscapalcelguieu-noscapalcel... A Alentorn.com som així!

PD: Pels “punyeteros”, volem dir quealentorn.cat està en camí. No cal quefeu la queixa. El domini alentorn.es éslliure i, si voleu, el podeu comprar. ;-)

Alentorn.com

D

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Exposició de molinets de cafè la galeria d’art de La Travessad’Anya, vàrem inaugurar el

passat dia 12 d’octubre una exposicióinternacional d’Antics molinets decafè, propietat del col·leccionista Sr.Ramon Parés. El dia de la inauguració, vanpresenciar-la més de quarantapersones, que van poder gaudir d’unagran quantitat de molinets de cafè, mésde quaranta-cinc molinets, quereflectien la història d’aquest utilitaride cuina. A la mostra hi havia, a mésd’una representació de les marquesespanyoles Elma i Cata, exemplarspolonesos, txecs, alemanys, belgues,russos, francesos i americans, ambmarques de cert renom internacionalcom Goldenberg, Peugeot o MFGPhiladelphia. Partint d’aquells primersmolinets que van aparèixer cap a l’any1700, es podia observar l’evolució quehi ha hagut en les formes, així com enels materials, des de fusta, ferro,baquelita, etc. Estava previst que l’exposició espogués visitar des del dia de la

inauguració fins el diumenge 22d’octubre, però donat que TV3Comarques va emetre un reportatge del’esmentada exposició i degut a l’èxitde públic que ens visitava, vàremprorrogar l’exposició fins el 31d’octubre. Hem de reconèixer la quantitat ivarietat de persones, tant d’Artesa deSegre com de pobles agregats i de lacomarca de la Noguera, que es vaninteressar pels molinets exposats, perla seva procedència i per la seva

antiguitat, així com per la curiositat delseu disseny, cridant molt l’atenció elsmolinets industrials exposats d’EstatsUnits. El Grup Cultural La Travessad’Anya està preparant una novaexposició, també força original, de laqual properament anunciarem la sevaobertura.

Grup Cultural La Travessa d’Anya

AA

Avis solidarisom cada any, la Creu Roja Nogueraen coordinació amb 7 residències de

la Noguera, duu a terme el projecte ano-menat Avis solidaris. Les residències són: Santa Maria deBalaguer, Comtes d’Urgell de Balaguer,Sant Domènec de Balaguer, Verged’Aguilar d’Os de Balaguer, ResidènciaMunicipal d’Artesa de Segre, Residènciade Gestió Municipal de Ponts i Cal Tomeude Cabanabona. Aquest any hem arribat ja al final d’unaetapa: durant tot el curs i més intensamentper la tardor, els avis/es voluntaris/àries decada residència (en total uns 90 avis/es apro-ximadament) han realitzat tot d’objectes perposar-los a la venta durant el mes de de-sembre. Pel que fa als productes que posarem envenda, hi ha novetats respecte a l’any pas-sat; així, a la parada d’Avis Solidaris hi po-dreu trobar, entre altres: conjunts de bufan-

da i “bolsos”; ninots i joguines; roba per arecent nascuts; roba de cuina; arracades,polseres, anells i collars. I també objectesper decoració nadalenca. El 16 de novembre vam fer la presenta-ció oficial de la programació de dates i lo-calitats d’emplaçament dels punts de ven-da dels productes realitzats pels nostres avissolidaris. Aquest any, la programació deparades als mercats és la següent:- 29/11/06: Ponts (10:30h a 13:30h)- 04/12/06: Os de Balaguer (de 10:30h a

13:30h)- 09/12/06: Fira de Santa Llúcia de Balaguer(matí i tarda, excepte de 14h a 17 h)- 16/12/06: Mercat de Balaguer (10:30h a13:30h)- 17/12/06: Mercat d’Artesa de Segre(10:30h a 13:30h) Esperem tenir molts compradors perpoder autofinançar amb aquesta iniciativatot el projecte de Nadal Cap nen sense jo-guina.

Creu Roja La Noguera

C

29

la P

alan

ca

Gent de FirGent de FirGent de FirGent de FirGent de Firaaaaa

Isidre Dalmases, llauner vocacionalstem davant d’un ofici en vies dedesaparèixer. Antigament

se’n deia calderer o llauner. Era unafeina molt específica que, com altresoficis artesanals, tenia unes einesmolt particulars. Les principals: unmartellet (amb cisell), un bufador ila paciència. Com veurem, al llargdels anys ha anat evolucionant finsque l’ofici originari ha quedat pràc-ticament en el record. L’Isidre Dalmases Badrenes és deSant Mateu de Bages i ara viu aManresa. Té 58 anys. A la seva targetade visita, a més de les dades i el telè-fon, hi diu “Treballs manuals amb cou-re”. Per a ell, més que una feina que liocupa molt de temps d’esbarjo, és unavocació, una afecció, allò que els an-glosaxons en diuen un hobby. Generalment la gent no viu de lesseves dèries, de fer les coses que elsagrada fer. Ell ha fet varis oficis, commolts catalans. Va començar de pagès,va passar pel tèxtil, va fer de mecànicplanxista i, a la vegada, per afició vacomençar de calderer o llauner. Aquest ofici més endavant derivariaen molts casos a lo que la gent en diria“bufacanons”, mig en broma, o “fonta-ner”. De tota aquesta sèrie de nomspopularment reconeguts i acceptatscom definitoris d’una activitat, per aca-bar-ho d’arrodonir, darrerament la Ge-neralitat ha ideat una definició única peraglutinar i definir ara i en el futur aquest

ofici artesanal, de manera que se’n diràcisellador i repussador. Així la cosa es-tarà més clara. Fins aquí l’afició de l’Isidre. Ara tre-balla de mecànic de manteniment demàquines d’empresa, de soldadura i defabricar peces petites de cotxe. La sevaempresa té una fàbrica auxiliar de pe-ces tocant a cada fàbrica important decotxes. Aquesta empresa on ara treballa,doncs, està repartida per Argentina,Brasil, al sud d’Estats Units... A mésde Bulgària, Polònia, França,Anglaterra... A Espanya, a Santpedor,

Abrera, Saragossa, Navarra, València,Cadis, etc.

L’ofici de caldererEn el inventaris antics de les masies s’hitroben sempre olles d’aram. General-ment una de gran, una de xica i dosperols. Les calderes antigues erend’aquest material i penjaven ennegri-des dels clemàstecs de les llars de focde les cuines. El treball del coure era l’ofici delcalderer. De fet, el treball d’aquest me-tall és antiquíssim i es remunta al finalde la prehistòria. Al segle XIV, els calderers deBarcelona ja formaven gremi com unaespecialitat dels ferrers i sota el patro-natge de Sant Eloi. Amb el temps,aquest metall ha servit per diferentsusos industrials, sobretot per la sevabona conductibilitat. Ara el coure es fa servir com a mate-rial elèctric i també per fer objectesdecoratius d’un cert caire rústec o an-tic. A les fires d’artesans, com és el casque avui ens ocupa, hi sol haver gaire-bé sempre una parada amb artesaniad’aram. Darrere del taulell hi trobeml’artesà, que treballa per afició i quesovint és un veritable artista. En gene-ral, la gent no la valora massa la sevatasca, de manera que entre parada i

E

30

la P

alan

ca

31

la P

alan

ca

Gent de FirGent de FirGent de FirGent de FirGent de Firaaaaa

parada, de vegades, passa desapercebuda.

La seva vessant artísticaVal a dir que l’Isidre sempre ha estatun operari hàbil amb les mans, una per-sona manyosa. Treballa el coure des deltaller de casa seva. Va començar ambarticles i peces de creativitat pròpia,peces que per a ell tinguessin un sentit,que no fos tan sols fabricar per a ven-dre; és a dir, fer quelcom que li donésuna satisfacció personal. Amb un amic ceramista es van ani-mar per sortir i exposar la seva obra queconstantment estava creant. Van co-mençar a sortir a fires i a exposar tre-balls artístics. Era l’expressió naturalde l’art i la creativitat, tot partint de lestècniques de l’ofici de la caldereria.Encara que de vegades emprés algunamàquina, el seu treball sempre ha estatbàsicament manual, d’artesania.

La seva trajectòria (en l’afició)Primer va estar al grup Artesans deBages i, després d’uns moviments in-terns, van passar al Cercle Artístic deManresa, al qual pertany actualment. Això li permet una visió més àmplia

dels diferents moviments i corrents ar-tístiques, d’allò que passa al país i unconstant contacte amb tècniques i tre-

balls més innovadors en els diferentsàmbits. Els companys el consideren un “ma-netes”, una persona amb idees i esperit

de millorar la seva creació mecànica.És persona per demés activa, que a lafeina té la funció de la millora de siste-mes de productivitat i de mecànica. A més dels horaris de treball, quanplega, li espera l’obra de coure que jaté començada a casa seva i també cui-dar un hort. Tasques, totes elles, que liocupen més hores que no té el dia. És de naturalesa firaire. Abans ana-va a les fires en pla de vendre i exposarla seva producció. Això va ser al co-mençament. Ara no es ven tant. Vamenys a les fires i ho fa amb la inten-ció de mostrar un ofici antic en fased’extinció, o pràcticament desaparegut,que les noves generacions desconeixencompletament. De moment no si li veu cap perspec-tiva de continuïtat. El de calderer és unde tants oficis que desapareix. A la Firad’agost d’Artesa, com en tantes fires,l’Isidre estava en un lloc de la plaça del’Ajuntament donant testimoni d’unofici del temps passat al qual avui nose li veu cap possibilitat i que, si de cas,mig sobreviu per la via artística.

Bartomeu Jové i Serra

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

32

la P

alan

ca

Festa dels 50 anys

El passat 22 d’octubre, elsnascuts l’any 1956 vam decidircelebrar plegats l’arribada delscinquanta. I per deixarempremta d’un fet per anosaltres tan assenyalat, ensreunírem a la plaça del’Ajuntament per plantar unmagnolier, un arbre de moltaflor i molta olor. Tot seguit,missa a Salgar i dinar al Cellerde l’Arnau; on, amb música endirecte i moltes ganes depassar-ho bé, vam riure, ballari saltar. I tal com dèiem enanunciar la nostra festa,aconseguírem fer del 50 unnúmero màgic. Des de l’organització, moltesgràcies per haver compartitamb tots el vostre aniversarid’aquest any i per molts anys.

33

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Sopar dels 40 anys

Sopar dels 30 anys

El passat 21 d’octubre vam celebrar queels que havíem nascut l’any 1966 enfèiem 40. Ho vam fer amb un sopar ambpastís d’aniversari incorporat. A la celebració estaven convidadestotes les persones de quaranta anys queviuen a Artesa i comarca i, a més, elsque havien nascut a Artesa però actual-ment viuen fora. Després de vàries car-tes, anuncis i telefonades vam aconse-guir reunir-nos una quarantena dequarentons i quarentones, a més d’al-guns acompanyants. Va ser una vetllada entranyable, onvam retrobar-nos amb algunes perso-nes que feia molt temps que no vèiem,on vam recordar les experiències quevàrem viure junts... on curiosamentvam agrupar-nos al voltant de la taulamantenint els petits grups que fèiemquan anàvem a l’escola.Així doncs, per una nit vam ser capa-ços de parar el temps i gaudir revivintla nostra petita història.

34

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Els borratxosJa ho he dit alguna altra vegada. Quansurten, surten a matar o a matar. Unborratxo fa pocs dies per allà Lleida vamatar. No atropellar, matar. Lo que faun assassí quan surt de casa, decidit amatar algú. Fa quatre dies, un borratxo per allàLleida va assassinar un matrimoni i laseua filla. I ell va quedar tan “panxo”.Jo penso que l’endemà es va suïcidar

del disgust. O potser va pensar que eramés fàcil anar-se’n amb los amics i tor-nar-se a emborratxar. És molt més fàcili fa més home. I a matar gent s’ha dit,que ja som massa. Quan feia la mili a Madrid, algú emva deixar un llibret en el qual hi haviaun cas molt maco. Un “mangante” en-tra en un pis a robar, l’atrapa l’amo delpis, s’agafen en una lluita i lo lladre

mata l’amo. Són al jutjat i, com sem-pre sol passar (pel que es veu l’advocatdefensor devia ser més espavilat que elfiscal), el lladre va sortir amb tota lliber-tat. Pel que es veu, lo fiscal es va moles-tar, i los 12 anys els va fer complir a l’ad-vocat. Tot això, com ha passat altres ve-gades, no són coses del Brimero.

Ton Bonet

GràciesJa fa uns anys vaig ser de les personesque vàrem protestar per l’estat en quees trobava el Cementiri d’Artesa. Crecque, si no em va fer por protestar,tampoc m’ho ha de fer ara elreconèixer-li a aquest ajuntament la

bona tasca que hi han fet. No nomésl’han “endreçat”, sinó que a més hi hanposat bancs per descansar i s’hi trobaaigua per posar a les flors. També cal destacar la feina feta perel servei de Jardineria de l’Ajuntament

i per en Jaume Farrando. Per tant, sent aquestes datespropícies per anar-hi de visita, tambého poden ser per donar les gràcies.

Josefina Camats i Coma

El diumenge 17 de desembre a les 17:30h, al local social de la Dàlia Blanca

FESTIVFESTIVFESTIVFESTIVFESTIVAL DE NAL DE NAL DE NAL DE NAL DE NADADADADADALALALALALA benefici de la Marató de TV3 (aquest any per l’estudi del dolor crònic).

Podràs gaudir d’una tarda diferent, amb balls de batuka, aeròbic,steps, acrosport, taekwondo, balls de saló...

T’hi esperem! No et quedis a casa La solidaritat no té fi.Amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’Emissora Municipal de ràdio,

revista La Palanca, perruqueria Dolors i la Dra. Coma.Gràcies a tots.

35

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Lentitud evitableom pot ser que tenint obres pro-gramades, que són molt necessà-

ries pel municipi, encara estiguinpendents i no s’acabin de dur a ter-me? Tot i que d’obres se n’està fent, n’hiha moltes de projectades que convéengegar per la millora que comporta-ran un cop s’acabin. Es va massa lenten començar les obres. No hi ha ex-cusa. Moltes estan pressupostades, voldir que l’Ajuntament ja té la reservaeconòmica per fer l’obra, fins i tot hiha disponibilitat, que significa que hiha diners en metàl·lic a la caixa. Lesbarreres arquitectòniques: tot i ques’està pendent de rebre un ajut del Go-vern Central, ens trobem que podemperdre una Petita Ajuda de 12.000euros, i que els que més ho necessitenfa tres anys que s’esperen. La portadaen alta de l’aigua de boca per Artesa:està pressupostada, hi ha subvenció;

després de tant temps parlant-ne, enca-ra falta fer el projecte. La urbanitzaciódel Tanatori, la zona d’esbarjo a laPalanca, la pujada de darrera la Gran-ja, varies obres del PUOSC, del De-partament de Cultura... Tot i que algu-nes obres han quedat desertes al sortira concurs públic, potser si és facilitésles coses i es pagués més aviat, aniriamillor. Altres temes pendents: les NormesUrbanístiques. Ja fa dies que es vanresoldre les al·legacions. Falta tancarvaris detalls, però no hi ha manera. Elsdies passen sense que arribi la convo-catòria per a la seva Aprovació Provi-sional. Llavors encara cal enviar-ho aUrbanisme per a que hi digui l’últimaparaula. L’aprovació de l’Ordenançaper a Subvencions a les Entitats i lacreació d’un Pla d’Emergències, totllargament demanat, encara està a “l’ai-güera”.

Pel que fa a la configuració del nouGovern de la Generalitat de Catalunya,el resultat de les eleccions ha fet possi-ble que el “tripartit” (ara Entesa) sumiels escons necessaris per fer Govern.Tot i que hi pugui haver dubtes, donatels problemes de la legislatura passa-da, esperem que s’hagi après dels er-rors i tinguem la solidesa que Catalunyanecessita. De totes maneres, tenim ple-na confiança que el nou president, enMontilla, sabrà dirigir amb força eficà-cia l’Executiu, donada la seva perso-nalitat. Poques paraules i escassa pre-sència, però fred, intel·ligent, calcula-dor, home de despatxos, de tarannà in-alterable.

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

C

Gràcies, la Noguera!a poc vàrem passar el referèn-dum de l’Estatut, ara les elecci-

ons autonòmiques i la Festa Majorde Balaguer, i és que tot arriba i totpassa! Això sí, abans de pair la Festa Majori d’emprendre un nou curs polític ambun nou Govern d’esquerres al capda-vant, ICV La Noguera vol agrair a totala comarca el suport rebut en aquestesúltimes eleccions. Hem sentit el suportde la gent com mai en aquesta campa-nya electoral, i també en les urnes eldia democràtic. De 731 vots que ICV va obtenir el2003, ara n’hem obtingut un 30% més,957 paperetes d’ànim, expressions desuport. Dels 30 municipis de les nostres con-trades, hem mantingut el suport en 3, ihem rebut més confiança en 23, és adir, en el 77% del total de nuclispoblacionals. Doblem vots en 8 locali-tats, el que correspon al 27 % de lespoblacions de la comarca, indrets comLes Avellanes i Santa Linya, Bellcaire,

Bellmunt d’Urgell, Cubells, Foradada,Oliola, Ós de Balaguer o Tiurana. Ar-ribem a tenir el 8,08% dels vots en vi-les com Camarasa i aconseguim ser latercera força política en pobles comAlòs de Balaguer. En fi, moltes, mol-tes gràcies. A Balaguer, la nostra capital de co-marca, obtenim el 6,32% de votació iés en aquesta ciutat on aviat ICV estaràmés a prop de nosaltres, obrint-hiproperament un local, a fi i efecte d’es-tar més a prop de les persones, dels pro-blemes, de les nostres inquietuds. Creiem que tot aquest suport demos-trat, que ens omple d’alegria, és fruit

de la bona obra de Govern dels darrerstres anys, on hem demostrat com hohem fet que som una força de Governprovada, estable, coherent i profunda-ment d’esquerres. En aquesta nova le-gislatura, on continuarem la tasca queva néixer el 2003, no defraudarem, des-plegarem el Nou Estatut d’Autonomiai continuarem treballant per les perso-nes; hi tenim el compromís.

ICV- La Noguera

RàdioArtesa

91.2FM

F

37

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Santa Cecíliarribat el mes de novembre, i desfa més de 500 anys (concreta-

ment 512), se celebra, el dia 22, San-ta Cecília patrona de la música. A l’any 1594 Santa Cecília fou nom-brada patrona de la música pel PapaGregori XIII i, al llarg dels segles, laseua figura continua venerada per lahumanitat amb aquest apadrinament,que li fou atorgat per haver demostratuna atracció irresistible cap als acordsmelodiosos dels instruments. El seuesperit sensible i apassionat per aquestart va convertir el seu nom en un sím-bol de la música. L’Aula Municipal de Músicad’Artesa de Segre, com entitat forma-dora i propulsora de la música a Artesade Segre, ja ha celebrat els darrers cur-sos aquesta festivitat amb diferents ac-tes. Enguany no ha estat menys, i s’hanorganitzat tot un seguit d’actes per latarda del 22 de novembre per celebrarla seua patrona. La celebració comen-ça a dos quarts de sis amb un taller des-tinat als alumnes de sensibilització (3,4 i 5 anys), coordinats per la seua pro-fessora Carol Galland. A un quart desis, un berenar per tothom amb coca ixocolata. Entre tres quarts de set i dosquarts de vuit, un taller destinat alsalumnes d’iniciació, coordinat pels pro-fessors Pau Bombardó i Inés Marsal.

Finalment, a les vuit de la vesprada, unaaudició en honor a Santa Cecília a laSala de l’Orfeó Artesenc amb l’actua-ció des d’alumnes d’aprenentatge bà-sic fins als de segon cicle de grau mit-jà. Enguany, arreu del país, un altre es-deveniment que se celebra és el desèaniversari de la mort d’Oriol Martorell(1927-1996), que fou, per sobre de tot,un músic, i la millor manera de com-memorar-lo no és amb paraules sinófent música. Fa 50 anys, el 1966, unaltre il·lustre català, li escrivia una car-ta molt significativa:

Sr. Oriol MartorellBarcelona

Estimat amic:És tant viva en mi, encara, la impres-sió que va produir-me la magnífica in-terpretació que la Coral Sant Jordi dela vostra direcció va donar en el Festi-val de Prada, que sento la necessitatde repetir-vos per escrit allò que ja vaigdir-vos de paraula.L’audició fou de primera qualitat i fer-vorosa. I la meva emoció fou doble enconstatar que, a desgrat del que hapassat al nostre país, hi ha homes comvós i nuclis com els vostres cantairesque mantenen amb tanta dignitat les

essències artístiques de Catalunya.Una abraçada,Pau Casals

No és d’estranyar, doncs, que moltsdels concerts que es facin enguany perCatalunya per celebrar la patrona de lamúsica, ho facin també per recordarl’Oriol Martorell. Una altra entitat artesenca que cele-bra Santa Cecília serà l’OrfeóArtesenc, que oferirà el diumenge 26de novembre un concert a l’Església deSant Pere de Cubells a les 6 de la tarda.En el concert es podran escoltar diver-ses obres estretament relacionades ambla història d’aquesta entitat i dels seusorígens. En el marc d’un projecte quees durà a terme durant aquest curs, can-taran: Ave a la Mare de Déu de Salgar,La Raimundeta, La Samba del Caste-llot, Manyaguet de la Mare, Pastors ipastores (totes elles d’origen local),juntament amb altres de significat es-pecial per l’entitat: l’Acordió captaire,Quan ets lluny de mi, Àngel de llum,Només tu i Wimoweh. Cançons que,totes elles, han composat o arranjat di-versos autors expressament per a l’Or-feó Artesenc.

Sergi Valls i Jové

AA

38

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes d’octubreSESSIONS DE PLE

Ple extraordinari: 04-10-2006

S’aprova, per unanimitat, recti-ficar l’apartat segon de l’acord adoptatpel Ple de l’Ajuntament en sessió dedata 13 de setembre de 2005, de cessiódel domini d’una parcel·la de titularitatmunicipal al Consell Comarcal de laNoguera.

S’aprova, per unanimitat, la de-volució de la següent fiança: “Rehabi-litació del local social de Vilves, 1afase”, realitzada per Consgestprom, SA,per un import de 459,19 euros.

S’aprova, per unanimitat, decla-rar festes locals d’Artesa de Segre pera l’any 2007 els dies 20 de febrer, di-marts de Carnaval, i 28 de setembre,Festa Major.

S’aprova, per unanimitat, assig-nar al camí que va des de Tudela deSegre a la C-14 pel lloc conegut com elTorrent el nom de Camí del Torrent.

Ple extraordinari: 05-10-2006

S’acorda unànimement nomenarcom a integrants de les Meses Electo-rals en les eleccions al Parlament deCatalunya, a celebrar el proper 1 denovembre, als membres, titulars i su-plents, que han resultat elegits en elsorteig celebrat.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 18 i 25 d’octubre)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents subvencionsper rehabilitació de façanes:- A Carles Pellicer Vidal, d’un ajut de146,81euros, per rehabilitació de la fa-çana de l’edifici situat al carrer Mon-ges, 40, d’Artesa de Segre.- A Neus Verdeny Ballcells, d’un ajutde 254,62 euros, per rehabilitació de lafaçana de l’edifici situat al carrer Mon-

ges, 30, d’Artesa de Segre.- A Pilar Mases Trepat, d’un ajut de191,10 euros, per rehabilitació de lafaçana de l’edifici situat al carrer Mon-ges, 35, d’Artesa de Segre.- A Antoni Llagunes Blanch, d’un ajutde 136,50 euros, per rehabilitació de lafaçana de l’edifici situat a la carreterad’Agramunt, 36, d’Artesa de Segre.- A Joan Ramon Miró Bargués, d’unajut de 575,40 euros, per rehabilitacióde la façana de l’edifici situat al carrerGirona, 1, d’Artesa de Segre.

- A Núria Mases Roca, d’un ajut de601,01 euros, per rehabilitació de lafaçana de l’edifici situat al carrer Bal-mes, 21, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Jaume Vidal Caumons, per canviarla barana del balcó de l’edifici situat ala carretera d’Agramunt, 62, d’Artesade Segre- A Jaume Jou Bobet, per canviar teu-les, reforç del segon forjat, rehabilitarcornises i canviar canals de l’edifici si-tuat a l’avinguda Maria Anzizu, 18,d’Artesa de Segre.- A Joaquima Lladós Marsà, per repas-sar la teulada i canviar les teules tren-cades de l’edifici situat a la carreterade Ponts, 42, d’Artesa de Segre.- A Àngels Blanch Pla, per arranjamentde teulada amb onduline, col·locar teu-les originals i canviar canonades plu-vials, de l’edifici situat al carrer delForn, 3, d’Artesa de Segre.- A Taller Sellart, SCP, per la instal·la-ció d’un pont grua monorail amb unacàrrega de 4 TM, a situar al taller de

serralleria, situat a la carretera de Ponts,101, d’Artesa de Segre.- A Metal Alimentaria, SL., per lainstal·lació d’una grua torre, classe 2,marca Canduela, model C565, a l’obrasituada al Polígon Industrial el Pla, car-rer Francesc Macià, 4, d’Artesa deSegre.- A Agustí Farré Serés i Gemma PujolPla, per la construcció d’un edificiunifamiliar en testera, a situar a la car-retera de Ponts, 81-83, d’Artesa deSegre.- A Corporación Industrial Aneto, perla construcció d’un cobert agrícola,annex a les instal·lacions ramaderesexistents, a situar al polígon 9, parcel·la74, d’Artesa de Segre.- A Farré Oil, SL, per les obres de lega-lització d’un centre d’emmagatzemat-ge i distribució de combustible, situatal polígon 8, parcel·la 193, d’Artesa deSegre.- A Excavacions Jumela, SCP, per lesobres d’instal·lació d’una planta detransferència i reciclatge de runes, a si-tuar al polígon 10, parcel·la 45, d’Artesade Segre.- A Endesa Distribución Elèctrica, SL.per la reforma de línia 110 kV S.E. Po-bla – S.E. Ponts – S.E. congost i S.E.Pobla – S.E. Ponts – S.E. Cardona, enl’encreuament al TM. d’Artesa deSegre, des de 163 m. abans d’arribar aT.71 i fins 188 m. després de T. 107.- A Construccions Promocions MateuRendé, SL. per la instal·lació d’una gruatorre, classe 1, marca Potain, modelIGO-18, a l’obra situada al carrer delCastellot, 11-23, d’Artesa de Segre.- A Xavier Vilanova Sala, per pintar lesfaçanes de l’edifici situat al carrer Es-glésia, 8, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències icomunicacions ambientals:- Concedir a Farré Oil, SL, llicènciaambiental per a dur a terme l’activitatd’un centre d’emmagatzematge i dis-tribució de combustible, situat al polí-gon 8, parcel·la 193, d’Artesa de Segre.- Concedir a Farré Oil, SL, llicènciaambiental per a dur a terme l’activitat

39

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

de venda al detall de carburants per amotors de combustió interna, situada ala carretera d’Agramunt, 127, d’Artesade Segre.- Concedir a Excavacions Jumela, SCP,llicència ambiental per a la instal·laciód’una planta de reciclatge de residus dela construcció i demolició, a desenvo-lupar al polígon 10, parcel·la 45,d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió d’autorització de connexió ala xarxa d’aigua:- A Josep Pijuan Boliart, per la instal·la-ció d’una escomesa d’aigua potable perdotació d’aquest servei general d’abas-tament d’aigua i per la connexió del ser-vei de clavegueram a la xarxa general delmunicipi, al local situat al carrer Únic,13 de La Colònia la Fàbrica.- A Bartomeu Jové Serra, per lainstal·lació d’una escomesa d’aiguapotable per dotació d’aquest servei ge-neral d’abastament d’aigua, al local ter-

cer de l’entresol situat a l’edifici delcarrer Maria Anzizu, 25, d’Artesa deSegre.- A Irene Escarraman Montes, per lainstal·lació d’una escomesa d’aiguapotable per dotació d’aquest servei ge-neral d’abastament d’aigua a l’habitat-ge situat al carrer Roc del Cudós, 18A,d’Artesa de Segre.

S’acorda atorgar una subvencióa les següents entitats:- Associació Cultural La Palanca, 2000euros.- Orfeó Artesenc, 750 euros.- Club de Tir Antona, 220 euros.- Monjos de Refet, 500 euros.- Càritas, celebració Berenar solidari,500 euros.

S’acorda subscriure el convenide col·laboració entre la Generalitat deCatalunya i l’Ajuntament d’Artesa deSegre en relació amb la convocatòriadel Programa Específic de Biblioteques

per al període 2004-2007.

INFORMES DE L’ALCALDIA

En aquest punt, s’informa per la presi-dència dels següents temes:

El Govern, dins l’actuació Mi-llora de Centres Educatius del Depar-tament d’Educació, ha aprovat la inver-sió de 5.100.000,00 euros en la milloradel CEIP Els Planells.

El Consell Català de l’Esport haconcedit una subvenció. dins la línia deSuport a l’Esport Català, per import de4.380,00 euros.

La Direcció General d’Adminis-tració Local ha comunicat la concessióde subvenció per l’import de 11.595,63euros, per a l’arranjament de carrers aBaldomar.

Carme Barril i Brescó

40

la P

alan

ca

Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

Si tu me dices ven...ots sabem com continua aquellvell bolero, Si tu me dices ven...

“Potser decideixo venir, podríem ini-ciar un camí junts, però cal que sàpi-gues que no ho deixaré tot per tu. Nofora bo ni per a tu ni per a mi”. Aquestapodria ser la continuació de la cançó,encara que segurament d’aquestamanera no hauria tingut tant èxiten la història del cançoner amorós.Es va creure que lo dejo todo tin-dria un impacte emocional més fortentre el públic, que s’hi sentiriamés identificat i que, per tant, ven-dria més. Amb aquestes paraulesl’autor ens ve a dir “fixa’t fins on arri-ba el meu amor, sóc capaç de deixar totel que em fa feliç per tu”. Però em pre-gunto, fins a quin punt té dret la nostraparella a fer-nos renunciar a tot? Real-ment algú que ens estima de debò ensho faria deixar tot? Sin ti no soy nada (...) mi alma, micuerpo, mi voz, no sirven de nada; Yomoriría por ti a cualquier hora; Toda,entera y tuya, toda, aunque mi vidacorra peligro... són lletres d’altres can-çons que també deixen de manifest queper tal de viure una història d’amor ro-màntica és necessari patir. El problema rau en què sovint a lanostra societat, la literatura, el cinemai les lletres de moltes cançons han con-

tribuït a fomentar una sèrie de tòpicsen relació a l’amor i a la parella quehem assumit com a reals. El model quese’ns ha transmès de l’amor romànticés lluny del que es podria considerarun amor saludable. Així, podem sentirfrases com sense tu no sóc res, després

de tot el que faig per tu, sense tu ja empuc morir... Són expressions fortes, quesonen apassionades, però que en el fonsdemostren una falta de responsabilitati de maduresa. Segurament una de les frases méspopulars ha estat la de he de trobar lameva mitja taronja, com si tots fóssimmeitats de persones, a la recerca d’al-tres meitats per tal d’arribar a ser... què?Millors persones? Més felices? Consi-dero que cadascú, a nivell personal,hauria de responsabilitzar-se de la prò-pia felicitat, aprenent a solucionar elspropis problemes, sense la necessitat dedependre d’una altra persona per po-der ser feliç. Tal i com deia Oscar Wilde,amarse uno mismo es el comienzo de

un romance paratoda la vida. És adir, si no ens esti-mem a nosaltresmateixos, si no ensacceptem, si no ensmostrem tal comsom i si no ens co-muniquem amb lanostra parella és di-

fícil que ens pugui estimar. És obvi que tots tenim necessitatsd’afecte i de reconeixement, volememparellar-nos i compartir la vida ambuna altra persona, però això no té res aveure amb la dependència emocional.No podem esperar l’arribada d’un és-

ser únic que ens salvarà de tot. Nopodem aferrar-nos a una personacom si aquesta fos el centre de lanostra existència i l’aire que enscal per respirar. No podem espe-rar que ens solucioni la vida nipodem dependre d’ella en tot i pera tot. La felicitat només pot ser

compartida quan cada una de les partsés feliç. Tots i totes som prou impor-tants i autosuficients, i és que estimarno és aferrar-se. L’arribada d’una relació amorosa hade servir per créixer i gaudir. I és quesovint l’enamorament no es pot contro-lar, simplement succeeix, i el que calés evitar viure’l amb angoixa, per por al’abandonament i al sofriment. Moltesrelacions fracassen perquè esperen dela persona estimada coses que no espoden oferir. Convé establir una con-vivència en la qual es comprovin el quedonen de si les expectatives que dipo-sitem en l’altre, sempre deixant la por-ta oberta a canvis i imprevistos. I simalgrat tot la relació no funciona, hemde pensar que es trenca la parella i notota la nostra vida personal. Cal refle-xionar sobre allò que es perd i valorartot el que hem guanyat i tot el que ensha donat de bo la nostra relació. Tancarel capítol però pensant que en qualse-vol moment en podem obrir un de nou.

Noemí Farré Cortadelles

El model que se’ns ha transmèsde l’amor romàntic és lluny delque es podria considerar un amorsaludable

T

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Parla bé! No diguis...

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les negres

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

La guillotina

Aquesta màquina “humanitària”d’executar condemnats a mort va serproposada per Joseph-IgnaseGuillotin (1738-1814) a l’AssembleaNacional Francesa, que la va aplicara partir de l’any 1792. Es va consi-derar humanitària perquè provocavauna mort ràpida. També es va consi-derar igualitària perquè –distintamentdels usos anteriors a la RevolucióFrancesa– passaven per ella, sensecap distinció, tots els condemnats,rics i pobres, nobles i plebeus. Tot ique el metge Guillotin no la va in-ventar –des de feia segles hi haviainstruments de funcionament sem-blant– se la va anomenar amb el seunom a partir de l’aplicació generaldurant i després de la RevolucióFrancesa.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana IV, 732

(Joan Coromines)

Horitzontals1. Singular, contra els paràsits.- 2. Descans entre dos períodes d’activitat.Pla petit al cim d’una muntanya.- 3. Al revés, terminació d’infinitiu. En unmolí, forat per on surt l’aigua que ha fet moure les moles.- 4. Relatiu al’opi. Peça que dirigeix una nau.- 5. Paperet que es canvia per diners.Espècie d’espasa. Símbol del nitrogen.- 6. Al revés, nom d’una planta.Metall usat per fer joies. Al revés, en aquest moment.- 7. Deu centenes. Lacatorzena lletra. Femení, natural de Laci. Vocal oberta.- 8. Contenta,eixerida. La peça més important del joc d’escacs.- 9. Prefix que significaen comú. Vocal oberta. Posar arreus.- 10. Vocal tancada. Situació laboralno desitjada. Serveix per fer una pregunta relacionada amb l’espai. Lletraque pot representar dos fonemes.- 11. Ciutadans d’occident.

Verticals1. Acció d’atansar-se.- 2. Fabricant de cartes. Negació. Deu desenes.- 3.Pronom de segona persona. Al revés, començament. Símbol de l’actini.-4. Casa rural russa feta de fusta. Mitja centena. La primera part del dia.- 5.Tros de terreny delimitat. Al revés, porta.- 6. Començament del diccionari.

Al revés, sigui. Al revés, batuda.- 7. Propulsor d’una embarcació. Ho fa el músic. Lletra que representa la direcció assenyaladaper l’estrella Polar.- 8. Relatiu a l’operació de llaurar. So poc polit que s’emet després de menjar.- 9. Relatiu al sodi. Se’n troba ala platja.- 10. Al revés, lloc on es transformen les olives en oli. Vocal oberta. Vocals. La dotzena lletra.- 11. Persones que conreentaronges.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Antiparàsit.- 2. Pausa. Erola.- 3. rI. Bramador.- 4. Opiaci. Timó.- 5. Xec. Estoc.N.- 6. irilL. Or. aJ.- 7. M. N. Làcia. A.- 8. Animada. Rei.- 9. Co. A. Arrear.- 10. I. Atur. On. E.- 11.Occidentals.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Jeroglífic... més disbarats (més, d, is, barat, s).Problema d’escacs1-..., Db2; les negres perden una torre ja que si 2- Dd1, Dxf2+; 3- Rh1, Dxg2++ i si 2- Txb2, Txa1+ i totseguit mat.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La Peixera. 1916ra una de les moltes masies quetenien vida pròpia als voltants

d’Artesa. La gent havia artigat lesfinques de conreu i s’hi havia fet lacasa des de temps immemorials. Defet, al municipi d’Artesa n’hi ha-via tres que destacaven: la Gran-ja, cal Don Juanito (aquestes duesa tocar vila) i la Peixera, que avuiens ocupa. Aquesta és considerada la masia ide-al per la situació de la casa davant elturó dominant de les terres de conreu,per la grandària de la finca i per estarvoltada d’aigua. Des del 1400 tenia lapresa de l’aigua de la secla principalde rec de les hortes de Collfred, Vilves,Artesa i Montsonís. Quan la Casa Ca-nal, el 1862, va envoltar-la per sobreamb el Canal d’Urgell, els va haver dedemanar permís i van pactar una con-cessió d’aigua gratis per 100 anys, finsel 1962, quan s’havia de renovar el dretde l’aigua. La Casa Canal no va dir resa ningú i sols va renovar el seu dretCollfred, que en temps i forma es vandesplaçar a la Confederació Hidrogrà-fica de l’Ebre, a Saragossa. Els altresdrets estan encara avui en litigi, peròmentrestant van pagant, a l’espera defer-se valdre els drets adquirits de ma-nera legal. Era una de les finques que es vanadquirir amb la desamortització deMendizábal de 1835, via subhastes oadquisició directa a l’Estat. Es feia unataxació i es pagavamilers de rals, que era la moneda del’època. Com cal Don Juanito, la Peixera erapropietat de Joan Maluquer Viladot;després, del seu fill Joan MaluquerWalh, i darrerament de Josep Maluquer,que és qui ho va vendre. Als anys 50tenia 2 cuidants, que vivien a la matei-xa finca: l’administrador, Bep Vila Vila,i el cuidant general dels amos, LluísEroles Pintat, i la seva esposa RosaliaTrilla. Després de la Guerra, el 1940, la fin-ca tenia 32 mitgers, quantitat que es vaanar reduint per portar molta compli-cació a l’hora de passar comptes. Quanalgú plegava, es passava la seva mitge-

ria al mitger veí. El Bep Vila va entrarde mitger el 1940, va ser administra-dor el 1948 i va plegar el 1962. Quanla terra va deixar de ser rendible, se lava haver de portar l’amo, amb algunencarregat. Amb abundor d’aigua, la finca con-reava blat, panís i sobretot mongetes,que era el producte estrella (es feiendesprés del blat). En un sol any es vancollir 22.000 quilos de mongetes. Ambtot, era més rentable per les bèsties quepels conreus. Es criaven conills, euguesi pollins, porcs, galls dindi, gallines, etc.En estar la finca rodejada d’aigua, desde molts anys enrera, se li havia donatel nom de “La Peixera”. La casa pairal era magnifica i haviaviscut èpoques de molt esplendor. Atocar a la casa principal, tal com es veu,a la dreta, hi havia un casalot molt granque era un convent de frares el 1770 ion darrerament hi vivia la família del’administrador. A l’esquerra, que no esveu, hi havia una porta que donava ac-cés a un jardí amb moltes flors, arbres

centenaris i una piscina, tot sols al ser-vei de la família dels amos i els seusconvidats, que solien venir a estiuejar. Els amos vivien a la planta noble,mentre que la família del cuidant, elLluís Eroles, vivia als baixos a la dre-ta. A mig camí del Segre hi havia la zonade les eres, que a l’estiu, en temps desegar i batre, tenia bastant tragí. A l’es-tiu, els habitants de la finca anaven aFesta Major d’Anya i travessaven el riua gual. S’anava al col·legi a Collfred,poble on algunes vegades feien teatreen un cobert a l’entrada. De la façana destaca una galeria por-xada resolta amb arcs de mig punt a laprimera planta, i mig punt rebaixats ala planta baixa, i la baranaambalustrada. Com a ornament de l’en-trada, dos pilars d’estil neoclàssic, avuidesapareguts. Es va construir la façanatal com es veu avui a començamentsdel segle XIX, diuen que el 1835.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Josep M. Castellà

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

L’estació agrometeorològica de Baldomar, inaugurada a finals d’octubre, és una nova eina que facilitarà infor-mació molt valuosa a la pagesia de la zona, especialment als viticultors. (Foto: J. M. Espinal)