8/13/2019 La llei del mar.

1/4

La llei del mar

El perill ms temut per la gent del mar nos la mort a un naufragi. s pitjorsobreviure i restar a la deriva, a un bot ouna balsa, amb ms supervivents i senseres per a menjar i beure. s per aix que

una de les antigues lleis del mar, una deles ms ancestrals regles no escrites de lagent marinera, saplica en aquesta terriblesituaci. Quan laliment sesgota, morts imenjats els animals no humans quehi havia a bord, els humans superviventspoden fer la sort, que decideix qui sersacrificatper a servir daliment a la resta.El procs es repetir fins que arribe unrescat o fins que noms quede unapersona viva, sense ms opci que esperar.

Aquesta llei sha aplicat moltes vegades. Durant segles, quan arribaven a port persones nufragues

que havien matat i devorat a altres, no eren rebutjades ni condemnades. Eren, noms,supervivents que shavien vist obligades a enfrontar-se a un dels pitjors tabus de la culturahumana. Aquests horrors eren llanats a loblit, no es parlava dells ni entraven a cap palau dejustcia. Fou, per exemple, el cas de la famosa fragata francesaLa Mduse, el 18101.

Un cas controvertit fou el del vaixell nord-americ Peggy. Salp de les illes Aores el 24 doctubrede 1765, rumb a Nova York, amb un carregament de vi i conyac. La seua tripulaci era de 10homes, incls el capit i un home esclau negre. Cinc dies desprs, una tempesta destross el vaixelli el deix a la deriva. Els aliments per a la tripulaci foren immediatament racionats, persacabaren. Desprs, arrib el torn de la crrega idels animals del vaixell: dos coloms i el gatdel capit. Tamb es menjaren els moluscs que pogueren arrencar del casc, el tabac, loli de lesllnties, els ciris i tot el cuir que trobaren (fins i tot el de les sabates2). El 13 de gener de 1766, lasituaci era crtica, i arrib lhora daplicar la llei del mar.

Els mariners es presentaren a la cambra del capit i li comunicaren que un dells havia de sersacrificat. Era lhome esclau, que fou mort dun tir al cap sense loposici del capit. Unavegada rescatat declar que no havia estat testimoni del sorteig, el que fa pensar que mai esprodu. Davant la llei del mar, les persones negres i daltres tnies no caucsiques,aix com els joves grumets, sempre tenien mala sort. Evidentment, no es podia comptaramb el seu testimoni sobre la illegitimitat del seu assassinat.

Es menjaren directament algunes parts del cadver, altres foren cuinades i altres posades enconserva. El cap, els peus i els dits de les mans foren llenats per la borda com mana la llei del mar,tal vegada, per fugir de les parts ms humanes del cos. El mariner que shavia menjat el fetge crude la vctima embog, emmalalt i mor. Tamb fou llanat al mar, per por a que hagus estatvctima duna malaltia contagiosa. El 29 de gener, tres dies desprs que sacabs la carn disponible,arrib de nou lhora de la sorti, aquesta vegada, el capit fou testimoni. Recaigu en David Flatt, elmariner ms estimat per tots, que deman temps per a preparar-se. Tothom estigu dacord enposposar lexecuci fins al mat segent. Durant la nit, a causa del pnic, Flatt es qued sord,primer, i desprs embog. Al mat, mentre els mariners preparaven un foc per a cuinar la carn,aparegu el vaixell que els rescat.

Arribaren al port de Dartmouth (Massachusetts) el 2 de mar de 1766. Durant el viatge, morirendos supervivents del Peggy, que tancaren la llista de baixes formada per lhome assassinat i elsaltres tres morts durant lespera. Per tant, noms desembarcaren el capit i tres mariners, entre elsque es comptava el pobre Flatt, que mai recuper el judici3.

1

A partir del text Canibalismo de supervivencia: la ley del mar.http://zco1999.wordpress.com/2009/06/18/canibalismo-de-supervivencia-o-la-ley-del-mar/2Bullit durant hores i hores, el cuir es transforma en gelatina animal, rica en protenes. Fins i tot el de les sabates icinturons.3Moros Pea, Manuel. Historia natural del canibalismo. Madrid, Nowtilus, 2008. P. 29-32.

La balsa deLa Mduse. Thodore Gricault (1819). Oli sobre

http://zco1999.wordpress.com/2009/06/18/canibalismo-de-supervivencia-o-la-ley-del-mar/http://zco1999.wordpress.com/2009/06/18/canibalismo-de-supervivencia-o-la-ley-del-mar/http://zco1999.wordpress.com/2009/06/18/canibalismo-de-supervivencia-o-la-ley-del-mar/http://zco1999.wordpress.com/2009/06/18/canibalismo-de-supervivencia-o-la-ley-del-mar/http://zco1999.wordpress.com/2009/06/18/canibalismo-de-supervivencia-o-la-ley-del-mar/http://zco1999.wordpress.com/2009/06/18/canibalismo-de-supervivencia-o-la-ley-del-mar/

8/13/2019 La llei del mar.

2/4

El cas del balenerEssex, que inspir la famosa Moby Dickde Herman Melbille, s semblant. Fouenfonsat per un gran catxalot el 20 de novembre de 1820, a mig cam entre les Hawaii i lesGalpagos. La tripulaci de 20 mariners aconsegu arribar a lilla Henderson, amb els bots de caa,el 20 de desembre. Shavien alimentat dels pocs queviures que havien pogut rescatar del vaixell iduns peixos voladors; havien begut la seua orina i shavien mullat els llavis amb aigua de mar.Evitaren les Marquesses, on podrien haver trobat refugi segur i on els vents alisis els haurien portatrpidament, per por als canbals que, segons es creia, les habitaven. El seu objectiu era el continent

americ.Henderson no els oferia suficients recursos per asobreviure. El 27 de desembre tornaren a embarcar,deixant darrere 3 homes que volgueren esperar ajuda alloc segur i que, finalment, foren rescatats. Entre el 23 iel 28 de gener, els 4 homes negres del grup morirencasualment, i els seus cossos foren devorats. Lasegent vctima sorg de la sort, que correspongu,curiosament, a un jove grumet. Foren rescatats pelbalener britnic Indian el 23 de febrer. Ning dubt dela versi dels supervivents4.

El cas del iot britnic Mignonette, el 1884, signific unpunt dinflexi, ja que serv per a crear jurisprudncia aGran Bretanya. Salp de Southampton cap a Sydney almaig daquell any. Era un vaixell costaner i, per tant, noestava dissenyat per a grans viatges interocenics. PerJack Want, un advocat molt ric, pens que un ostentsvaixell angls li donaria prestigi i contract unexperimentat mar, Tom Dudley, i una tripulaci de 3mariners per a que el portaren a Austrlia. Entre ells hihavia un jove que encara no tenia els 18 anys.

Dudley segu la ruta atlntica (cap al cap de Bona Esperana i no cap al canal de Suez, per a evitar

els perillosos vents del Mediterrani). Acab naufragant molt lluny de les costes del sud dfrica,entre les illes de Santa Helena i Tristo Da Cunha. Els quatre homes sobrevisqueren al naufragi irestaren a la deriva, a un bot. Aconseguiren capturar i matar una tortuga, de la quesalimentaren durant 3 setmanes. Begueren la seua prpia orina per a evitar la deshidrataci, perel ms jove no aguant ms i comen a beure aigua de mar. La gent marinera sap que aix no shade fer mai: la concentraci de sal s tan elevada que causa deshidrataci, greus problemes renals i,fins i tot, la mort. Molt prompte, el grumet emmalalt i, finalment, entr en estat de coma.

Sacab la carn de la tortuga. Decidiren recrrer a la llei del mar, per sense sorteig. Els homessans decidiren que el malalt acabaria morint de totes formes. El mataren i salimentaren dell finsque foren rescatats pel vaixell alemany Moctezuma, a 24 dies del naufragi i a ms de 1.000 millesdel lloc on es produ. Al vaixell pujaren elssupervivents i les restes del cadver.

A Gran Bretanya, Dudley parl obertament del cas.Tal vegada, massa obertament per a la societatvictoriana. Ell i Stephens, laltre home que el recolzen la decisi de matar al jove, foren portats a judiciper assassinat i condemnats a mort: havienvulneratla llei del mar en no fer la sort. La sentncia no esport a terme, davant les peticions de clemncia, iquedaren lliures desprs de 6 mesos de pres. Perla jurisprudncia establerta convert la llei del mar endelicte pel Regne Unit5.

Aquestes histries provoquen moltes reflexions per a

4Ib., p. 33-34.5A partir dels dos textos.

Portada de Moby Dick.

8/13/2019 La llei del mar.

3/4

un animalista. Queda de manifest el pensament especista en estat pur: no hi ha cap debat moralrespecte a la mort dels altres animals, que estan al nivell dels ciris o del cuir de les sabates.Personalment, considere legtim alimentar-se dindividus daltres espcies en casos tan extrems.Davant la necessitat mana la supervivncia i, com a membres duna espcie amb capacitatsmetabliques omnvores, s legtim que els animals humans comencen per aquells. Estarem, perfi, davant dun cas equiparable al de les lleones davant els nyus, o al dels caadors rtics davant lesmorses.

Per, per altra banda, per a mi s tan difcil pensar en menjar humanes com pensar en mirar alsulls del gat del capit delPeggyabans de matar-lo. O dels peixos que es menjaren els delEssex. Ode la tortuga que mataren els del Mignonette. Hauria de situar-me davant del mirall i buscar dinsmeu lanimal que pot depredar altres i que, per primera vegada a la seua vida, estaria en lanecessitat de fer-ho. s segur que, en el meu cas, ja no quedarien ciris, ni oli, ni cuir. Fins i tot,mhauria assegurat que ja no puc agafar ms moluscs, animals amb un sistema nervis diferent aldel gat, o el dels peixos, o el de la tortuga. I, el ms important: estaria davant dun dilema moraltan gran com el de matar i menjar humanes.

Tampoc tinc res a objectar front el vell sistema del sorteig, si saplica correctament. s a dir, quanarriba el torn de les humanes manen les normes humanes, aplicades de forma justa i amb principisclars:

- La llibertat. Fora de la pura depredaci, els individus han de ser lliures de participar o no en tot elprocs, des del sorteig fins a laccs a laliment duna humana assassinada per a ser menjada. Hande poder optar, si ho prefereixen, per continuar esperant o, fins i tot, per morir.

- La igualtat. Tothom que estiga disposat a menjar ha de participar al sorteig, sense distinci desexe, raa, tnia, classe social, situaci econmica general, rang, estatus o edat. Les personesmenors queden exemptes; segurament, no es troben en eixa situaci per una decisi prpia.

- Lestatde necessitat. La sort noms es pot aplicar quan no hi ha eixida. Sha dhaver acabat ambqualsevol altra opci: el menjar disponible i qualsevol forma daliment a la que es puga accedir. Considere menjar disponible els cadvers humans, per davant de qualsevol mort dindividus ambcapacitat de sentir.

- La proporcionalitat: el sorteig ha de designar un sol individu i no sha de repetir fins que es tornea la situaci de necessitat absoluta.

- La justcia: la sort ha de ser justa, amb mitjans acceptats i verificables per tothom i, especialment,per qui lha de patir.

Les trampes que es feren alPeggy, lEssexi elMignonetteens ensenyen que, a la deriva, al mig delmar, les majories simposen a les minories fins a passar per damunt de la llibertat dels individus.Aquell que t poder el fa valdre, i la igualtat desapareix. La proporcionalitat passa a un segonterme, per exemple, quan 13 persones blanques es troben al mig del mar amb 4 de negres. Unaminoria pot acordar deixar la justcia de banda. I, en qualsevol cas, es troben justificacions moralsi connivncies de gent que pensa i no diu que, davant el cas, faria el mateix.

Pense en les tesis de Gary Francione: al final, la llei es manipula a favor dels interessos de quilaplica, com fem els humans amb les nostres prpies lleis per al benestar dels altres animals. Molta gent troba un pretext per a no aplicar-les: dificultats, diners o complicacions que amaguen lamandra i la falta de respecte. Tamb hi ha connivncies dels que han de controlar laplicacidaquestes lleis i miren cap a altra banda. Al final, totes les justificacions cauen a favor delshumans explotadors i en contra dels no humans explotats.

Per, per altra banda, al segle XXI, la majoria de les persones que ens posem davant daquesteshistries rebutgem especialment els actes racistes del Peggy i de lEssex, que en el seu tempstrobaren la complicitat duna societat racista. Labolicionisme, el moviment pels drets civils i lesorganitzacions de defensa dels drets de les persones afroamericanes han generat i han promogutels canvis socials necessaris als Estats Units. Hui, els crims de lEssexno quedarien impunes.

Per tant, els objectius de la nostra lluita sn evidents: reclamar a la societat la necessitat dunreconeixement dels drets dels altres animals: la vida, la llibertat i la integritat (front a lesclavatge,la tortura i els dems tractes immorals). La coherncia dels nostres principis morals obliga aassumir aquest reconeixement. Els estats de necessitat queden subjectes a una consideraci

8/13/2019 La llei del mar.

4/4

especfica.

I, per aconseguir aquest objectiu, tenim com a mitjans la participaci poltica i la mobilitzacisocial. La poltica humana i la mobilitzaci humana en defensa dels drets dels no humans, que snexplotats pels humans i que no tenen espai ni capacitat de participaci a les societats humanes.Alguna persona, malintencionadament, podria anomenar aquesta situaci esquizofrniaanimalista: els nostres objectius antiespecistes es fonamenten en els ms grans principis morals de

lespcie humana i necessiten de les estratgies especistes de participaci, de negociaci, detransacci, de progrs cap a lobjectiu final.

No es tracta duna contradicci. Es tracta de justcia. Es tracta davanar.