llei orgàncica 6/1985 del poder judicial · 2011-06-20 · 1 llei orgànica del poder judicial...

1

Llei orgànica del poder judicial Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 157, de 2 de juliol) Llei traduïda i anotada pel Servei Lingüístic de l'Àmbit Judicial. Està actualitzada fins a la darrera modificació normativa, feta per la Llei orgànica 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (BOE núm. 299, de 12 de desembre, i suplement en català de la mateixa data). Aquesta edició recull literalment el text en català publicat en els suplements en llengua catalana del BOE. Aquesta informació no substitueix la publicada en els diaris oficials, únics instruments que donen fe de la seva autenticitat.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS I L’article 1 de la Constitució afirma que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. L’estat de dret, atès que implica, fonamentalment, separació dels poders de l’Estat, imperi de la llei com a expressió de la sobirania popular, subjecció de tots els poders públics a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic i garantia processal efectiva dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, requereix l’existència d’uns òrgans que, institucionalment caracteritzats per la seva independència, tinguin un emplaçament constitucional que els permeti executar i aplicar imparcialment les normes que expressen la voluntat popular, sotmetre tots els poders públics al compliment de la llei, controlar la legalitat de l’actuació administrativa i oferir a totes les persones tutela efectiva en l’exercici dels seus drets i interessos legítims. El conjunt d’òrgans que desenvolupen aquesta funció constitueix el poder judicial de què s’ocupa el títol VI de la nostra Constitució, que el configura com un dels tres poders de l’Estat i que li encomana, amb exclusivitat, l’exercici de la potestat jurisdiccional en tota mena de processos, jutjant i fent executar el que ha jutjat, segons les normes de competència i procediment que les lleis estableixen. L’article 122 de la Constitució espanyola disposa que la Llei orgànica del poder judicial ha de determinar la constitució, funcionament i govern dels jutjats i tribunals, l’estatut jurídic dels jutges i magistrats de carrera, que han de formar un cos únic, i del personal al servei de l’Administració de justícia, així com l’estatut i el règim d’incompatibilitats dels membres del Consell General del Poder Judicial i les seves funcions, particularment en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari. Les exigències del desplegament constitucional van demandar l’aprovació d’una Llei orgànica que regulés l’elecció, la composició i el funcionament del Consell General del Poder Judicial, fins i tot abans que es procedís a l’organització integral del poder judicial. Aquella Llei orgànica té, en no pocs aspectes, un caràcter provisional que es reconeix explícitament en les seves disposicions transitòries, les quals remeten a la futura Llei orgànica del poder judicial. La Llei orgànica present satisfà, per tant, un doble objectiu: posa fi a la situació de provisionalitat fins ara existent en l’organització i el funcionament del poder judicial i compleix el mandat constitucional.

Generalitat de Catalunya Departament de Justícia

2

II En l’actualitat, el poder judicial està regulat per la Llei provisional sobre organització del poder judicial, de 15 de setembre de 1870; per la Llei addicional a l’orgànica del poder judicial, de 14 d’octubre de 1882; per la Llei de bases per a la reforma de la justícia municipal, de 19 de juliol de 1944, i per nombroses disposicions legals i reglamentàries que, posteriorment, es van dictar de forma dispersa en relació amb la mateixa matèria. Aquestes normes no s’ajusten a les demandes de la societat espanyola d’avui. Des del règim liberal de separació de poders, llavors acabat de conquerir, que va promulgar aquelles lleis, s’ha transitat, un segle després, a un estat social i democràtic de dret, que és l’organització política d’una nació que desitja establir una societat democràtica avançada i en la qual els poders públics estan obligats a promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups siguin reals i efectives, a remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i a facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica i social. El compliment d’aquests objectius constitucionals necessita un poder judicial adaptat a una societat predominantment industrial i urbana i dissenyat tenint en compte els canvis produïts en la distribució territorial de la seva població, en la divisió social del treball i en les concepcions ètiques dels ciutadans. A tot això cal afegir la transformació notable que s’ha produït, per obra de la Constitució, en la distribució territorial del poder. L’existència de comunitats autònomes que tenen assignades per la Constitució i els estatuts competències en relació amb l’Administració de justícia obliga a modificar la legislació vigent respecte d’això. Tant la Constitució com els estatuts d’autonomia preveuen l’existència dels tribunals superiors de justícia, que, segons la nostra carta magna, culminen l’organització judicial en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma. La necessitat ineludible i inajornable d’acomodar l’organització del poder judicial a aquestes previsions constitucionals i estatutàries és, doncs, un imperatiu més que justifica l’aprovació d’aquesta Llei orgànica. Per últim, cal indicar que aquesta és només una de les normes que, juntament amb moltes altres, ha d’actualitzar el cos legislatiu –tant substantiu com processal- espanyol i adequar-lo a la realitat jurídica, econòmica i social. Per a això serà necessària una àrdua tasca de reforma de la legislació espanyola, part de la qual ja ha estat empresa, per tal d’aconseguir un tot harmònic caracteritzat per la uniformitat. III Les grans línies de la Llei estan expressades en el títol preliminar. S’hi recullen els principis que es consagren a la Constitució. El primer és la independència, que constitueix la característica essencial del poder judicial com a tal. Les seves exigències es desenvolupen a través de mandats concrets que delimiten amb el rigor precís el seu contingut exacte. Així, es precisa que la independència en l’exercici de la funció jurisdiccional s’estén davant tothom, fins i tot davant els mateixos òrgans jurisdiccionals, la qual cosa implica la impossibilitat que ni els mateixos jutges o tribunals corregeixin, excepte en ocasió del recurs que escaigui legalment, l’actuació dels seus inferiors, i que quedi igualment exclosa la possibilitat de circulars o instruccions amb caràcter general i relatives a l’aplicació o interpretació de la llei. De la manera com la Llei orgànica regula la independència del poder judicial es pot afirmar que posseeix una característica: la plenitud. Plenitud que es deriva de l’obligació que


3

s’imposa als poders públics i als particulars de respectar la independència del poder judicial i de la sostracció absoluta de l’estatut jurídic de jutges i magistrats a tota possible interferència que parteixi dels altres poders de l’Estat, de manera que a la clàssica garantia –constitucionalment reconeguda- d’inamovibilitat s’afegeix una regulació, en virtut de la qual s’exclou tota competència del poder executiu sobre l’aplicació de l’estatut orgànic d’aquells. En endavant, doncs, la carrera professional de jutges i magistrats estarà plenament i regladament governada per la norma o dependrà, amb exclusivitat absoluta, de les decisions que en l’àmbit discrecional estatutàriament delimitat adopti el Consell General del Poder Judicial. La importància que la plenitud de la independència judicial tindrà en el nostre ordenament ha de ser valorada completant-la amb el caràcter de totalitat amb què la llei dota la potestat jurisdiccional. Els tribunals, en efecte, controlen sense excepcions la potestat reglamentària i l’activitat administrativa, amb la qual cosa cap actuació del poder executiu queda sostreta a la fiscalització d’un poder independent i sotmès exclusivament a l’imperi de la llei. S’ha de convenir que l’estat de dret proclamat a la Constitució assoleix, com a organització regida per la llei que expressa la voluntat popular i com a sistema en què el govern dels homes és substituït per l’imperi de la llei, la màxima potencialitat possible. Corol·laris de la independència judicial són altres preceptes del títol preliminar que concreten les seves diferents perspectives. Així, la unitat de la jurisdicció, que, en conseqüència amb el mandat constitucional, és absoluta, amb l’única excepció de la competència de la jurisdicció militar, que queda limitada a l’àmbit estrictament castrense regulat per la llei i als supòsits d’estat de setge; la facultat que es reconeix a jutges i tribunals de requerir la col·laboració de particulars i poders públics; i, finalment, la regulació del procediment i de les garanties previstes en aquest, per als supòsits d’expropiació dels drets reconeguts davant l’Administració pública en una sentència ferma. IV Una de les característiques de la Constitució espanyola és la superació del caràcter merament programàtic que d’antuvi es va assignar a les normes constitucionals, l’assumpció d’una eficàcia jurídica directa i immediata i, com a resum, la posició de supremacia indiscutible de què gaudeix en l’ordenament jurídic. Tot això fa de la nostra Constitució una norma aplicable directament, amb preferència a qualsevol altra. Totes aquestes característiques deriven del mateix tenor del text constitucional. En primer lloc, de l’article 9.1, que prescriu que “els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament”. Altres disposicions constitucionals, com la que deroga totes les normes que s’oposen al text constitucional o la que regula els procediments de declaració d’inconstitucionalitat, completen l’efecte de l’esmentat paràgraf 1 de l’article 9 i tanquen el sistema que fa de la carta magna la norma suprema del nostre ordenament amb tots els efectes jurídics inherents a això. El títol preliminar d’aquesta Llei orgànica singularitza en el poder judicial la vinculació genèrica de l’article 9.1 de la Constitució i disposa que les lleis i els reglaments han d’aplicar-se segons els preceptes i els principis constitucionals i conforme a la interpretació que en faci el Tribunal Constitucional. Es ratifica així la importància dels valors propugnats per la Constitució com a superiors, i de tots els altres principis generals del dret que en deriven, com a font del dret, la qual cosa dota plenament l’ordenament de les característiques de plenitud i coherència que li són exigibles i garanteix l’eficàcia dels preceptes constitucionals i la uniformitat en la interpretació d’aquests.


4

A més, es disposa que només escau el plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat quan no és possible acomodar, per la via interpretativa, la norma controvertida al mandat constitucional. Es reforça, amb això, la vinculació del jutjador amb la norma fonamental i s’introdueix en aquesta subjecció un element dinàmic de protecció activa, que transcendeix del mer respecte passiu per la llei suprema. El valor de la Constitució com a norma suprema de l’ordenament es manifesta, també, en altres preceptes complementaris. Així, es configura la infracció de precepte constitucional com a motiu suficient del recurs de cassació i s’esmenta expressament l’aplicabilitat directa dels drets fonamentals, amb protecció explícita del contingut essencial que salvaguarda la Constitució. V L’Estat s’organitza territorialment, a efectes judicials, en municipis, partits, províncies i comunitats autònomes, sobre els quals exerceixen la potestat jurisdiccional els jutjats de pau, els jutjats de primera instància i instrucció, els contenciosos, els socials, els de vigilància penitenciària i els de menors, les audiències provincials i els tribunals superiors de justícia. Sobre tot el territori nacional exerceixen la potestat jurisdiccional l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. La Llei conté innovacions importants en aquest punt. Així, es democratitza el procediment de designació dels jutges de pau; se suprimeixen els jutjats de districte, que es transformen en jutjats de primera instància o d’instrucció; es creen jutjats unipersonals contenciosos administratius, així com socials, substitutius aquests últims de les magistratures de treball; s’atribueixen competències en matèria civil a les audiències provincials i, en fi, es modifica l’esfera de l’Audiència Nacional creant-hi una Sala Social i mantenint la Sala Penal i la Sala Contenciosa Administrativa. Tanmateix, les modificacions més rellevants són les derivades de la configuració territorial de l’Estat en comunitats autònomes que realitza la Constitució i que, lògicament, es projecta sobre l’organització territorial del poder judicial. La Llei orgànica compleix en aquest punt les exigències constitucionals i estatutàries. Per això, i com a decisions més rellevants, es creen els tribunals superiors de justícia, que culminen l’organització judicial en la comunitat autònoma, la qual cosa implica la desaparició de les audiències territorials existents fins ara com a òrgans jurisdiccionals supraprovincials d’àmbit no nacional. A això cal afegir la regulació de la participació reconeguda a les comunitats autònomes en la delimitació de les demarcacions territorials, així com les competències que se’ls assignen referents a la gestió dels mitjans materials. Amb aquesta nova organització judicial, necessitada del desenvolupament que durà a terme la futura Llei de planta i demarcació judicial –que el Govern es compromet a trametre a les Corts Generals en el termini d’un any-, es pretén posar a disposició del poble espanyol una xarxa d’òrgans judicials que, juntament amb la immediació més gran possible, garanteixi sobretot la realització efectiva dels drets fonamentals reconeguts en l’article 24 de la Constitució espanyola, entre els quals, destacadament, el dret a un judici públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties.


5

VI Per garantir la independència del poder judicial, la Constitució crea el Consell General del Poder Judicial, al qual n’encomana el govern, i remet a la Llei orgànica el desplegament de les normes contingudes en el seu article 122.2 i 3. En compliment d’aquests mandats, aquesta Llei orgànica reconeix al Consell General totes les atribucions necessàries per a l’aplicació de l’estatut orgànic dels jutges i magistrats, particularment en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari. La Llei concep les facultats d’inspecció de jutjats i tribunals no com una mera activitat repressiva sinó, més aviat, com una potestat que incorpora elements de perfeccionament de l’organització que s’inspecciona. Per a l’elecció dels dotze membres del Consell General del Poder Judicial, que, d’acord amb l’article 122.2 de la Constitució espanyola, han de ser elegits “entre jutges i magistrats de totes les categories judicials”, la Llei, informada per un principi democràtic, a partir de la base que es tracta de l’òrgan de govern d’un poder de l’Estat i que tots els poders de l’Estat emanen del poble i en atenció al caràcter de representants del poble sobirà que exerceixen les Corts Generals, atribueix a aquestes l’elecció dels membres de procedència judicial del Consell General. L’exigència d’una molt qualificada majoria de tres cinquenes parts –paral·lela a la que la Constitució requereix per a l’elecció dels altres membres- garanteix, alhora que l’absoluta coherència amb el caràcter general del sistema democràtic, la convergència de forces diverses i evita la conformació d’un Consell General que respongui a una majoria parlamentària concreta i conjuntural. La Llei regula també l’estatut dels membres del Consell i la composició i atribucions dels òrgans en què s’articula. Igualment, es reforça la majoria necessària per a la proposta de nomenament del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial i altres càrrecs institucionals. Per últim, s’atribueix a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem la competència per conèixer dels recursos que s’interposin contra els actes i disposicions sorgits del ple o de la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial no susceptibles d’alçada. Falta afegir que l’entrada en vigor d’aquesta Llei orgànica significarà la derogació de la Llei del mateix caràcter 1/1980, de 10 de gener, la provisionalitat de la qual ja ha estat posada de manifest. La Llei orgànica modifica el sistema de designació de les sales de govern introduint parcialment els mètodes electius. Això està aconsellat per les funcions governatives i no jurisdiccionals que estan cridades a complir, així com per les noves competències que aquesta mateixa Llei orgànica els atribueix. En aquestes condicions, tenint en compte que l’activitat de les sales de govern afecta fonamentalment jutges i magistrats i no incideix directament sobre els particulars, s’adopta un sistema parcial d’elecció obert i majoritari, en el qual té un paper notable el coneixement personal d’electors i elegits. La materialització dels principis de pluralisme i participació de què es vol impregnar el govern del poder judicial imposa una profunda modificació de la regulació actual del dret d’associació professional que l’article 127.1 de la Constitució reconeix a jutges, magistrats i fiscals. El règim transitori de llibertat associativa existent fins ara conté restriccions injustificades a les quals es posa fi. Per aquest motiu aquesta Llei orgànica reconeix el dret de lliure associació professional amb l’única limitació de no poder dur a terme actuacions polítiques ni tenir vinculacions amb partits polítics o sindicats. Les associacions professionals quedaran vàlidament constituïdes des del moment que s’inscriguin en el registre que a aquest efecte portarà el Consell General del Poder Judicial.


6

VII La realització pràctica del dret a la tutela judicial efectiva, constitucionalment reconegut, requereix com a pressupòsit indispensable que tots els òrgans jurisdiccionals estiguin proveïts dels seus titulars corresponents, jutges o magistrats. Es produeixen perjudicis molt greus en la seguretat jurídica, en el dret a un judici sense dilacions, quan els jutjats i tribunals estan vacants durant lapses de temps prolongats, amb l’acumulació corresponent d’assumptes pendents i endarreriment en l’administració de justícia. Això ha obligat a recórrer a fórmules de substitucions o pròrrogues de jurisdicció especialment inconvenients en els territoris en què hi ha un increment progressiu i creixent del treball. Per tot això resulta indemorable afrontar i resoldre aquest problema. Els fets demostren que els mecanismes clàssics de selecció de personal judicial no permeten que la societat espanyola es doti de jutges i magistrats en nombre suficient. És obligat, doncs, recórrer a mecanismes complementaris. Amb aquesta finalitat, la Llei orgànica preveu un sistema d’accés a la carrera judicial de juristes de prestigi reconegut. Això permetrà, en primer lloc, fer front a les necessitats i cobrir les vacants que d’una altra manera no es podrien cobrir; en segon terme, incorporar a una funció tan rellevant com la judicial els qui, en altres caps jurídics, han demostrat estar en condicions d’oferir capacitat i competència acreditades; per últim, aconseguir entre la carrera judicial i la resta de l’univers jurídic l’osmosi que, de ben segur, es donarà quan s’integrin en la judicatura els qui, per haver exercit el dret en altres sectors, aportaran perspectives diferents i incorporaran diferents sensibilitats a un exercici que es caracteritza per la riquesa conceptual i la diversitat d’enfocaments. Els requisits exigits, i el fet que operaran aquí les mateixes garanties de selecció objectiva i rigorosa que regeixen el camí clàssic de l’oposició lliure, asseguren simultàniament la imparcialitat de l’elector i la capacitat de l’elegit. No es fa amb això, en definitiva, altra cosa que incorporar al nostre sistema de selecció mecanismes experimentats amb èxit des de fa molt temps no només en diversos països sinó, fins i tot, entre nosaltres mateixos, i precisament en el Tribunal Suprem. Tanmateix, el sistema bàsic d’ingrés en la carrera judicial continua sent el d’oposició lliure entre llicenciats en dret, completada per l’aprovació d’un curs al Centre d’Estudis Judicials i amb les pràctiques en un òrgan jurisdiccional. L’accés a la categoria de magistrat es du a terme en les proporcions següents: de cada quatre vacants, dues es proveeixen amb els jutges que ocupen el primer lloc a l’escalafó dins de la categoria; la tercera, per mitjà de proves selectives i d’especialització en els ordres contenciós administratiu i social entre els jutges, i la quarta, per concurs entre juristes de competència reconeguda i amb més de deu anys d’exercici. Quant al règim de provisió de destinacions, es continua mantenint com a criteri bàsic, pel que fa a jutjats, audiències i tribunals superiors de justícia, el de l’antiguitat. Això no obsta, tanmateix, perquè s’introdueixi també, com a sistema de promoció en la carrera judicial, l’especialització, que és, per una banda, necessària a la vista de la magnitud i complexitat de la legislació dels nostres dies i, per l’altra, convenient atès que introdueix elements d’estímul per a la formació permanent de jutges i magistrats. Pel que fa a la resta, la regulació de la carrera judicial es fa sota el criteri bàsic de l’homologació amb les normes comunes que regeixen la resta dels funcionaris públics i manté només les peculiaritats que es deriven de la seva funció específica.


7

VIII Els quatre primers llibres de la Llei regulen tot el que es refereix a l’organització, el govern i el règim dels òrgans que integren el poder judicial i del seu òrgan de govern. Els llibres V i VI estableixen el marc bàsic regulador dels altres òrgans, cossos de funcionaris i professionals que, sense integrar el poder judicial, hi col·laboren de diverses maneres i fan possible l’efectivitat de la seva tutela en els termes establerts per la Constitució. La Llei es refereix així, en primer lloc, al Ministeri Fiscal, que té per missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic i vetllar per la independència dels tribunals i la satisfacció de l’interès social conforme al que preveu l’article 124 de la Constitució. La Llei consagra també la funció dels advocats i procuradors, als quals reserva la direcció i defensa i la representació de les parts, atès que a ells correspon garantir l’assistència jurídica al ciutadà en el procés, de forma obligatòria quan així ho exigeix i, en qualsevol cas, com a dret a la defensa i assistència lletrada reconegut expressament per la Constitució. La policia judicial, com a institució que coopera i auxilia l’Administració de justícia, queda potenciada per l’establiment d’unitats funcionalment dependents de les autoritats judicials i del Ministeri Fiscal. La Llei regula també el personal que serveix l’Administració de justícia, que comprèn els secretaris, els metges forenses, els oficials, els auxiliars i els agents, tots cossos de funcionaris que en les seves competències respectives auxilien els jutges i tribunals i hi col·laboren. Les funcions dels secretaris mereixen una regulació especial en el títol IV del llibre III, ja que els correspon a ells la fe pública judicial alhora que l’ordenació i l’impuls del procediment, amb la qual cosa queden reforçades les seves funcions de direcció processal. Juntament amb les previsions bàsiques sobre l’estructura i les funcions dels cossos d’oficials, auxiliars i agents, així com dels metges forenses, la Llei estableix la previsió que altres tècnics puguin servir l’Administració de justícia, constituint a aquest efecte cossos i escales, o sota contracte laboral. Amb això es tracta de garantir i potenciar l’estructura del personal al servei dels òrgans judicials i la seva cada vegada més necessària especialització. IX El ciutadà és el destinatari de l’Administració de justícia. La Constitució exigeix, i aquesta Llei orgànica els consagra, els principis d’oralitat i publicitat, per a la qual cosa s’accentua la immediació necessària que ha de desplegar-se en les lleis processals, i, juntament amb això, es regula per primera vegada la responsabilitat patrimonial de l’Estat que pot derivar-se de l’error judicial o del funcionament anormal de l’Administració de justícia, sense perjudici de la responsabilitat individual de jutges i magistrats de caràcter civil, penal i disciplinària, manera com es complementa un poder judicial plenament responsable. X Les disposicions addicionals, transitòries i final de la Llei regulen els problemes de la seva aplicació sincrònica, de manera que fan possible l’adequació de l’organització judicial vigent


8

a la que aquesta Llei estableix i preveuen expressament les lleis de desplegament que han d’implantar en la seva totalitat la nova organització del poder judicial. TÍTOL PRELIMINAR Del poder judicial i de l’exercici de la potestat jurisdiccional Article 1 La justícia emana del poble i l’administren en nom del rei els jutges i els magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a la Constitució i a l’imperi de la llei. Article 2 1. L’exercici de la potestat jurisdiccional, jutjant i fent executar el que s’ha jutjat, correspon exclusivament als jutjats i als tribunals que determinen les lleis i els tractats internacionals. 2. Els jutjats i els tribunals no exerceixen més funcions que les que assenyala el paràgraf anterior, les de registre civil i la resta que els siguin atribuïdes expressament per llei en garantia de qualsevol dret. Article 3 1. La jurisdicció és única i l’exerceixen els jutjats i els tribunals que preveu aquesta Llei, sense perjudici de les potestats jurisdiccionals que la Constitució reconeix a altres òrgans. 2. La competència de la jurisdicció militar queda limitada a l’àmbit estrictament castrense respecte dels fets tipificats com a delictes militars pel Codi penal militar i als supòsits d’estat de setge, d’acord amb la declaració d’aquest estat i la llei orgànica que el regula, sense perjudici del que estableix l’article 9, apartat 2, d’aquesta Llei. Article 4 La jurisdicció s’estén a totes les persones, a totes les matèries i a tot el territori espanyol, de la forma que estableixen la Constitució i les lleis. Article 5 1. La Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic, i vincula tots els jutges i els tribunals, que interpreten i apliquen les lleis i els reglaments segons els preceptes i els principis constitucionals, d’acord amb la interpretació que resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tot tipus de processos. 2. Quan en algun procés un òrgan judicial consideri que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui la decisió, pot ser contrària a la Constitució, ha de plantejar la qüestió davant el Tribunal Constitucional, d’acord amb el que estableix la seva llei orgànica. 3. El plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat és procedent quan per la via interpretativa no sigui possible acomodar la norma a l’ordenament constitucional.


9

4. En tots els casos en què, segons la llei, sigui procedent el recurs de cassació, per fonamentar-lo és suficient la infracció d’un precepte constitucional. En aquest cas, la competència per decidir el recurs correspon sempre al Tribunal Suprem, independentment de la matèria, del dret aplicable i de l’ordre jurisdiccional. Article 6 Els jutges i els tribunals no han d’aplicar els reglaments o qualsevol altra disposició contraris a la Constitució, a la llei o al principi de jerarquia normativa. Article 7 1. Els drets i les llibertats que reconeix el capítol II del títol I de la Constitució vinculen íntegrament tots els jutges i els tribunals, i estan garantits sota la tutela efectiva d’aquests. 2. En especial, els drets enunciats a l’article 53.2 de la Constitució es reconeixen, en tot cas, de conformitat amb el seu contingut constitucionalment declarat, sense que les resolucions judicials puguin restringir, menyscabar o inaplicar aquest contingut. 3. Els jutges i els tribunals han de protegir els drets i els interessos legítims, tant individuals com col·lectius, sense que en cap cas es pugui produir indefensió. Per a la defensa dels interessos legítims es reconeix la legitimació de les corporacions, les associacions i els grups afectats o que estiguin habilitats legalment per a la seva defensa i promoció. Article 8 Els tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l’actuació administrativa, així com el seu sotmetiment a les finalitats que la justifiquen. Article 9 1. Els jutjats i els tribunals exerceixen la seva jurisdicció exclusivament en els casos en què els sigui atribuïda per aquesta Llei o per una altra. 2. A més de les matèries que els són pròpies, els tribunals i els jutjats de l’ordre civil coneixen de totes aquelles que no estiguin atribuïdes a un altre ordre jurisdiccional. En aquest ordre civil, correspon a la jurisdicció militar la prevenció dels judicis de testamentaria i d’abintestat dels membres de les forces armades que, en temps de guerra, morin en campanya o navegació, que es limita a la pràctica de l’assistència imprescindible per disposar el sepeli del difunt i la formació de l’inventari i l’assegurament provisori dels seus béns, de la qual cosa han de donar compte sempre a l’autoritat civil competent. 3. Els de l’ordre jurisdiccional penal tenen atribuït el coneixement de les causes i els judicis criminals, excepte els que corresponen a la jurisdicció militar. 4. Els de l'ordre contenciós administratiu coneixen de les pretensions que es dedueixin en relació amb l'actuació de les administracions públiques subjecta al dret administratiu, amb les disposicions generals de rang inferior a la Llei i amb els reials decrets legislatius en els termes que preveu l'article 82.6 de la Constitució, de conformitat amb el que estableixi la Llei d'aquesta jurisdicció. També coneixen dels recursos contra la inactivitat de l'Administració i contra les seves actuacions materials que constitueixin via de fet.


10

Coneixen, així mateix, de les pretensions que es dedueixin en relació amb la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques i del personal al seu servei, sigui quina sigui la naturalesa de l'activitat o el tipus de relació que en derivi. Si en la producció del dany han concorregut subjectes privats, el demandant dedueix també davant seu la seva pretensió davant aquest ordre jurisdiccional. Igualment coneixen de les reclamacions de responsabilitat quan l'interessat accioni directament contra la companyia d'assegurances de l'Administració, al costat de l'Administració respectiva. També és competent aquest ordre jurisdiccional si les demandes de responsabilitat patrimonial s'adrecen, a més, contra les persones o entitats públiques o privades indirectament responsables d'aquelles.1 5. Els de l’ordre jurisdiccional social coneixen de les pretensions que es promouen dins la branca social del dret, tant en conflictes individuals com col·lectius, així com les reclamacions en matèria de Seguretat Social o contra l’Estat quan la legislació laboral li atribueixi responsabilitat. 6. La jurisdicció és improrrogable. Els òrgans judicials aprecien d’ofici la falta de jurisdicció i resolen sobre aquesta amb audiència de les parts i del Ministeri Fiscal. En tot cas, aquesta resolució ha de ser fonamentada i s’ha de fer indicant sempre l’ordre jurisdiccional que es consideri competent.

1 Apartat 4 redactat de conformitat amb l’article únic.1 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 10 1. Als únics efectes prejudicials, cada ordre jurisdiccional pot conèixer d’afers que li estiguin atribuïts privativament. 2. No obstant això, l’existència d’una qüestió prejudicial penal de la qual no es pugui prescindir per a la decisió deguda o que en condicioni directament el contingut determina la suspensió del procediment mentre no sigui resolta pels òrgans penals als quals correspongui, llevat de les excepcions que estableixi la llei. Article 11 1. En tot tipus de procediment s’han de respectar les regles de la bona fe. No tenen efecte les proves que s’hagin obtingut, directament o indirectament, violentant els drets o les llibertats fonamentals. 2. Els jutjats i els tribunals han de rebutjar fonamentadament les peticions, els incidents i les excepcions que es formulin amb abús de dret manifest o que impliquin frau de llei o processal. 3. Els jutjats i els tribunals, de conformitat amb el principi de tutela efectiva que consagra l’article 24 de la Constitució, resolen sempre sobre les pretensions que se’ls formulin, i només les poden desestimar per motius formals quan el defecte sigui irreparable o no s’esmeni pel procediment que estableixen les lleis. Article 12


11

1. En l’exercici de la potestat jurisdiccional, els jutges i els magistrats són independents respecte a tots els òrgans judicials i de govern del poder judicial. 2. Els jutges i els tribunals no poden corregir l’aplicació o la interpretació de l’ordenament jurídic que han fet els seus inferiors en l’ordre jeràrquic judicial, tret de quan administrin justícia en virtut dels recursos que estableixen les lleis. 3. Els jutges i els tribunals, els seus òrgans de govern o el Consell General del Poder Judicial tampoc no poden dictar instruccions, de caràcter general o particular, adreçades als seus inferiors, sobre l’aplicació o la interpretació de l’ordenament jurídic que duen a terme en l’exercici de la funció jurisdiccional. Article 13 Tothom està obligat a respectar la independència dels jutges i els magistrats. Article 14 1. Els jutges i els magistrats que es considerin inquietats o pertorbats en la seva independència ho han de posar en coneixement del Consell General del Poder Judicial, i han de donar compte dels fets al jutge o al tribunal competent per seguir el procediment adequat, sense perjudici que practiquin per si mateixos les diligències estrictament indispensables per assegurar l’acció de la justícia i restaurar l’ordre jurídic. 2. El Ministeri Fiscal, per si mateix o a petició d’aquells, ha de promoure les accions pertinents en defensa de la independència judicial. Article 15 Els jutges i els magistrats només poden ser separats, suspesos, traslladats i jubilats per alguna de les causes i amb les garanties que preveu aquesta Llei. Article 16 1. Els jutges i els magistrats responen penalment i civilment en els casos i en la forma que determinen les lleis, i disciplinàriament de conformitat amb el que estableix aquesta Llei. 2. Es prohibeixen els tribunals d’honor en l’Administració de justícia. Article 17 1. Totes les persones i entitats públiques i privades estan obligades, en la forma que estableix la llei, a oferir la col·laboració que requereixin els jutges i els tribunals en el decurs del procés i en l’execució del que es resol, amb les excepcions que estableixen la Constitució i les lleis, i sense perjudici del rescabalament de les despeses i de l’abonament de les remuneracions degudes que siguin procedents d’acord amb la llei. 2. Les administracions públiques, les autoritats i els funcionaris, les corporacions i totes les entitats públiques i privades, i els particulars, han de respectar i, si s’escau, complir les sentències i la resta de resolucions judicials que hagin adquirit fermesa o siguin executables d’acord amb les lleis.


12

Article 18 1. Les resolucions judicials només es poden deixar sense efecte en virtut dels recursos que preveuen les lleis. 2. Les sentències s’han d’executar en els seus termes exactes. Si l’execució és impossible, el jutge o tribunal ha d’adoptar les mesures necessàries que assegurin la màxima efectivitat de l’executòria, i en tot cas ha de fixar la indemnització que sigui procedent en la part en què la sentència no és de compliment ple. Només per causa d’utilitat pública o interès social, declarada pel Govern, es poden expropiar els drets reconeguts davant l’Administració pública en una sentència ferma, abans de la seva execució. En aquest cas, el jutge o el tribunal a qui correspon l’execució és l’únic competent per establir per via incidental la indemnització corresponent. 3. El que disposa aquest article s’entén sense perjudici del dret de gràcia, l’exercici del qual, d’acord amb la Constitució i les lleis, correspon al rei. Article 19 1. Els ciutadans de nacionalitat espanyola poden exercir l’acció popular, en els casos i les formes que estableix la llei. 2. Igualment, poden participar en l’Administració de justícia: mitjançant la institució del jurat en la forma i respecte als processos penals que la llei determina; en els tribunals consuetudinaris i tradicionals i en la resta de casos que preveu aquesta Llei. 3. Té el caràcter de tribunal consuetudinari i tradicional el Tribunal de les Aigües de l’Horta de València. 4. Es reconeix el caràcter de tribunal consuetudinari i tradicional a l'anomenat Consell d'Homes Bons de Múrcia.2

2 Apartat 4 afegit per l’article 1 de la Llei orgànica 13/1999, de 14 de maig, de modificació dels articles 19 i 240 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm.116, de 15 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig).

Article 20 1. La justícia serà gratuïta en els casos que estableix la llei. 2. S’ha de regular per llei un sistema de justícia gratuïta que doni efectivitat al dret declarat als articles 24 i 119 de la Constitució, en els casos d’insuficiència de recursos per litigar. 3. No es poden exigir fiances que per la seva inadequació impedeixin l’exercici de l’acció popular, que és sempre gratuïta. LLIBRE PRIMER De l’extensió i els límits de la jurisdicció i de la planta i l’organització dels jutjats i els tribunals TÍTOL I De l’extensió i els límits de la jurisdicció


13

Article 21 1. Els jutjats i els tribunals espanyols coneixen dels judicis que se suscitin en el territori espanyol entre espanyols, entre estrangers i entre espanyols i estrangers d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i els tractats i els convenis internacionals en els quals Espanya sigui part. 2. Se n’exceptuen els casos d’immunitat de jurisdicció i d’execució que estableixen les normes del dret internacional públic. Article 22 En l’ordre civil, els jutjats i tribunals espanyols són competents: 1r. Amb caràcter exclusiu, en matèria de drets reals i arrendaments d’immobles que es trobin a Espanya; en matèria de constitució, validesa, nul·litat o dissolució de societats o persones jurídiques que tinguin el domicili en territori espanyol, així com respecte dels acords i decisions dels seus òrgans; en matèria de validesa o nul·litat de les inscripcions practicades en un registre espanyol; en matèria d’inscripcions o de validesa de patent i altres drets sotmesos a dipòsit o registre quan s’hagi sol·licitat o efectuat a Espanya el dipòsit o registre; en matèria de reconeixement i execució en territori espanyol de resolucions judicials i decisions arbitrals dictades a l’estranger. 2n. Amb caràcter general quan les parts s’hagin sotmès expressament o tàcitament als jutjats o tribunals espanyols, així com quan el demandat tingui el domicili a Espanya. 3r. En defecte dels criteris precedents i en matèria de declaració d’absència o defunció, quan el desaparegut hagi tingut l’últim domicili en territori espanyol; en matèria d’incapacitació i de mesures de protecció de la persona o dels béns dels menors o incapacitats, quan aquests tinguin la residència habitual a Espanya; en matèria de relacions personals i patrimonials entre cònjuges, nul·litat matrimonial, separació i divorci, quan ambdós cònjuges tinguin residència habitual a Espanya en el moment de la demanda o el demandant sigui espanyol i tingui la residència habitual a Espanya, així com quan ambdós cònjuges tinguin la nacionalitat espanyola, sigui quin sigui el lloc de residència, sempre que promoguin la petició de mutu acord o un amb el consentiment de l’altre; en matèria de filiació i de relacions paternofilials, quan el fill tingui la residència habitual a Espanya en el moment de la demanda o el demandant sigui espanyol o resideixi habitualment a Espanya; per a la constitució de l’adopció, quan l’adoptant o l’adoptat sigui espanyol o resideixi habitualment a Espanya; en matèria d’aliments, quan el creditor tingui la residència habitual en territori espanyol; en matèria d’obligacions contractuals, quan hagin nascut o s’hagin de complir a Espanya; en matèria d’obligacions extracontractuals, quan el fet del qual derivin hagi succeït en territori espanyol o l’autor del dany i la víctima tinguin la residència habitual comuna a Espanya; en les accions relatives a béns mobles, si aquests es troben en territori espanyol en el moment de la demanda; en matèria de succesions, quan el causant hagi tingut l’últim domicili en territori espanyol o posseeixi béns immobles a Espanya. 4t. Així mateix, en matèria de contractes de consumidors, quan el comprador tingui el domicili a Espanya si es tracta d’una venda a terminis d’objectes mobles corporals o de préstecs destinats a finançar-ne l’adquisició; i en cas de qualsevol altre contracte de prestació de serveis o relatiu a béns mobles quan la celebració del contracte hagi estat precedida per una oferta personal o de publicitat realitzada a Espanya o el consumidor hagi dut a terme en territori espanyol els actes necessaris per a la celebració del contracte; en matèria d’assegurances, quan l’assegurat i l’assegurador tinguin el domicili a Espanya; i en els litigis relatius a l’explotació d’una sucursal, agència o establiment mercantil, quan aquest es trobi en territori espanyol. En matèria concursal cal atenir-se al que disposa la llei reguladora.


14

5è. Quan es tracti d’adoptar mesures provisionals o d’assegurament respecte de persones o béns que es trobin en territori espanyol i s’hagin de complir a Espanya. Article 23 1. En l’ordre penal correspon a la jurisdicció espanyola el coneixement de les causes per delictes i faltes comesos en territori espanyol o comesos a bord de vaixells o aeronaus espanyols, sense perjudici del que preveuen els tractats internacionals en què Espanya sigui part. 2. Així mateix, coneix dels fets previstos a les lleis penals espanyoles com a delictes, encara que hagin estat comesos fora del territori nacional, sempre que els criminalment responsables siguin espanyols o estrangers que hagin adquirit la nacionalitat espanyola amb posterioritat a la comissió del fet i hi concorrin els requisits següents: a) Que el fet sigui punible en el lloc d'execució, tret que, en virtut d'un tractat internacional o d'un acte normatiu d'una organització internacional de la qual Espanya formi part, no calgui aquest requisit.3 b) Que el perjudicat o el Ministeri Fiscal denunciïn o interposin una querella davant els tribunals espanyols. c) Que el delinqüent no hagi estat absolt, indultat o penat a l’estranger, o, en aquest últim cas, no hagi complert la condemna. Si només n’hagués complert una part, se li ha de tenir en compte per rebaixar-li proporcionalment la que li correspongui. 3. La jurisdicció espanyola coneix dels fets comesos per espanyols o estrangers fora del territori nacional quan siguin susceptibles de tipificar-se, segons la llei penal espanyola, com a algun dels delictes següents: a) De traïció i contra la pau o la independència de l’Estat. b) Contra el titular de la Corona, el seu consort, el seu successor o el regent. c) Rebel·lió i sedició. d) Falsificació de la signatura o estampilla reials, del segell de l’Estat, de les signatures dels ministres i dels segells públics o oficials. e) Falsificació de moneda espanyola i la seva expedició. f) Qualsevol altra falsificació que perjudiqui directament el crèdit o els interessos de l’Estat, i introducció o expedició del que s’ha falsificat. g) Atemptat contra autoritats o funcionaris públics espanyols. h) Els perpetrats en l’exercici de les seves funcions per funcionaris públics espanyols residents a l’estranger i els delictes contra l’Administració pública espanyola. i) Els relatius al control de canvis. 4. Igualment, és competent la jurisdicció espanyola per conèixer dels fets comesos per espanyols o estrangers fora del territori nacional susceptibles de tipificar-se, segons la llei espanyola, com algun dels següents delictes: a) Genocidi i lesa humanitat. b) Terrorisme. c) Pirateria i apoderament il·lícit d’aeronaus. d) Delictes relatius a la prostitució i corrupció de menors i incapaços. e) Tràfic il·legal de drogues psicòtropes, tòxiques i estupefaents. f) Tràfic il·legal o immigració clandestina de persones, siguin o no treballadors. g) Els relatius a la mutilació genital femenina, sempre que els responsables es trobin a Espanya.


15

h) Qualsevol altre que, segons els tractats i convenis internacionals, en particular els convenis de dret internacional humanitari i de protecció dels drets humans, hagi de ser perseguit a Espanya. Sense perjudici del que puguin disposar els tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya, perquè puguin conèixer els tribunals espanyols dels anteriors delictes ha de quedar acreditat que els seus presumptes responsables es troben a Espanya o que hi ha víctimes de nacionalitat espanyola, o constatar-se algun vincle de connexió rellevant amb Espanya i, en tot cas, que en un altre país competent o en el si d’un Tribunal internacional no s’ha iniciat procediment que suposi una investigació i una persecució efectiva, si s’escau, de tals fets punibles. El procés penal iniciat davant la jurisdicció espanyola s’ha de sobreseure provisionalment quan quedi constància del començament d’un altre procés sobre els fets denunciats al país o pel Tribunal als quals es refereix el paràgraf anterior.4 5. Si es tramita causa penal a Espanya pels supòsits que regulen els anteriors apartats 3 i 4, és aplicable en tot cas el que disposa la lletra c de l’apartat 2 del present article.5

3 Apartat 2.a redactat de conformitat amb la disposició final única.1 de la Llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, de modificació del títol VIII del llibre II del codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 104, d’1 de maig, i suplement en català núm. 9, de 31 de maig de 1999). 4 Apartat 4 redactat de conformitat amb l'article 1.1 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 5 Apartat 5 redactat de conformitat amb l'article 1.1 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 24 En l’ordre contenciós administratiu és competent, en tot cas, la jurisdicció espanyola quan la pretensió que es dedueixi es refereixi a disposicions de caràcter general o a actes de les administracions públiques espanyoles. Així mateix, coneix de les que es dedueixin en relació amb actes dels poders públics espanyols, d’acord amb el que disposin les lleis. Article 25 En l’ordre social, els jutjats i els tribunals espanyols són competents: 1r. En matèria de drets i obligacions derivats d’un contracte de treball, quan els serveis s’hagin prestat a Espanya o el contracte s’hagi fet en el territori espanyol; quan el demandat tingui el domicili en el territori espanyol o una agència, sucursal, delegació o qualsevol altra representació a Espanya; quan el treballador i l’empresari tinguin nacionalitat espanyola, sigui quin sigui el lloc de prestació dels serveis o de subscripció del contracte, i, a més, en cas de contracte d’embarcament, si el contracte va ser precedit d’una oferta rebuda a Espanya per un treballador espanyol. 2n. En matèria de control de legalitat dels convenis col·lectius de treball subscrits a Espanya i de pretensions derivades de conflictes col·lectius de treball promoguts en el territori espanyol. 3r. En matèria de pretensions de Seguretat Social davant entitats espanyoles o que tinguin domicili, agència, delegació o qualsevol altra representació a Espanya.


16

TÍTOL II De la planta i l’organització territorial CAPÍTOL I Dels jutjats i els tribunals Article 266 L'exercici de la potestat jurisdiccional s'atribueix als jutjats i tribunals següents: Jutjats de pau. Jutjats de primera instància i instrucció, mercantils, de violència sobre la dona, penals, contenciosos administratius, socials, de menors i de vigilància penitenciària.7 Audiències provincials. Tribunals superiors de justícia. Audiència nacional. Tribunal suprem.

6 Article redactat de conformitat amb l’article 2.1 de la Llei orgànica 8/2003, de 9 de juliol, per a la reforma concursal per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 164, de 10 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost). 7 Apartat 2 redactat de conformitat amb la disposició addicional 10.1 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005).

Article 27 1. En les sales dels tribunals en què hi ha dues seccions o més, es designen per numeració ordinal. 2. En les poblacions en què hi ha dos jutjats o més del mateix ordre jurisdiccional i de la mateixa classe, es designen per numeració cardinal. Article 288 Derogat

8 Article deixat sense contingut per la disposició derogatòria única.a de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 299 1. La planta dels jutjats i tribunals s'estableix per llei. És revisada, almenys, cada cinc anys, amb l'informe previ del Consell General del Poder Judicial, per adaptar-la a les noves necessitats. 2. La revisió de la planta dels jutjats i tribunals pot ser instada per les comunitats autònomes amb competència en matèria de justícia per adaptar-la a les necessitats del seu àmbit territorial.

9 Article redactat de conformitat amb l’article únic.2 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).


17

CAPÍTOL II De la divisió territorial en l’àmbit judicial Article 30 L’Estat s’organitza territorialment, a efectes judicials, en municipis, partits, províncies i comunitats autònomes. Article 31 El municipi es correspon amb la demarcació administrativa del mateix nom. Article 32 1. El partit és la unitat territorial integrada per un o més municipis limítrofs, que pertanyen a una mateixa província. 2. La modificació de partits s’ha de fer, si s’escau, en funció del nombre d’afers, de les característiques de la població, dels mitjans de comunicació i de les comarques naturals. 3. El partit pot coincidir amb la demarcació provincial. Article 33 La província s’ha d’ajustar als límits territorials de la demarcació administrativa del mateix nom. Article 34 La comunitat autònoma és l’àmbit territorial dels tribunals superiors de justícia. Article 35 1. La demarcació judicial, que determina la circumscripció territorial dels òrgans jurisdiccionals, s’ha d’establir per llei. 2. Amb aquesta finalitat, les comunitats autònomes han de participar en l’organització de la demarcació judicial dels territoris respectius i han de remetre al Govern, a sol·licitud del mateix Govern, una proposta d’aquesta en què fixin els partits judicials. 3. El Ministeri de Justícia, a la vista de les propostes de les comunitats autònomes, ha de redactar un avantprojecte, que ha de ser objecte d’informe del Consell General del Poder Judicial en el termini de dos mesos. 4. Una vegada emès l’informe esmentat, el Govern ha d’aprovar el projecte de llei oportú, que, juntament amb les propostes de les comunitats autònomes i l’informe del Consell General del Poder Judicial, ha de remetre a les Corts Generals per tramitar-lo. 5. La demarcació judicial ha de ser revisada cada cinc anys, o abans si les circumstàncies ho aconsellen, mitjançant una llei elaborada d’acord amb al procediment abans establert.


18

6. Les comunitats autònomes, després de l’informe previ del Consell General del Poder Judicial, determinen, per llei, la capitalitat dels partits judicials.10

10 Apartat 6 redactat de conformitat amb l’article 9.1 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 36 La creació de seccions i jutjats correspon al Govern quan no suposi una alteració de la demarcació judicial, escoltats preceptivament la comunitat autònoma afectada i el Consell General del Poder Judicial. Article 3711 1. Correspon al Ministeri de Justícia o a l'òrgan competent de la comunitat autònoma amb competències en matèria de justícia proveir els jutjats i tribunals dels mitjans necessaris per al desenvolupament de la seva funció amb independència i eficàcia. 2. A aquest efecte, el Consell General del Poder Judicial remet anualment al Ministeri de Justícia o a l'òrgan competent de la comunitat autònoma amb competències en matèria de justícia una relació circumstanciada de les necessitats que consideri existents.


TÍTOL III Dels conflictes de jurisdicció i dels conflictes i qüestions de competència CAPÍTOL I Dels conflictes de jurisdicció Article 38 1. Els conflictes de jurisdicció entre els jutjats o els tribunals i l’Administració, els ha de resoldre un òrgan col·legiat constituït pel president del Tribunal Suprem, que el presideix, i per cinc vocals, dels quals dos són magistrats de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, designats pel Ple del Consell General del Poder Judicial, i els altres tres són consellers permanents d’estat, i hi actua com a secretari el de govern del Tribunal Suprem. 2. El president sempre té vot de qualitat en cas d’empat. Article 39 1. Els conflictes de jurisdicció entre els jutjats o tribunals de qualsevol ordre jurisdiccional de la jurisdicció ordinària i els òrgans judicials militars són resolts per la Sala de Conflictes de Jurisdicció, composta pel president del Tribunal Suprem, que la presideix, dos magistrats de la sala del Tribunal Suprem de l’ordre jurisdiccional en conflicte i dos magistrats de la Sala Militar, tots ells designats pel Ple del Consell General del Poder Judicial. Actua com a secretari d’aquesta Sala el de govern del Tribunal Suprem.12


19

2. El president té sempre vot de qualitat en cas d’empat.

12 Apartat 1 redactat de conformitat amb la disposició addicional 5 de la Llei orgànica 4/1987, de 15 de juliol, de competència i organització de la jurisdicció militar (BOE núm. 171, de 18 de juliol).

Article 40 Anualment es renoven els components dels òrgans col·legiats decisoris que preveuen els dos articles anteriors. Article 41 El plantejament, la tramitació i la decisió dels conflictes de jurisdicció s’han d’atenir al que disposa la llei. CAPÍTOL II Dels conflictes de competència Article 42 Els conflictes de competència que es puguin produir entre jutjats o tribunals de diferent ordre jurisdiccional, integrats en el poder judicial, els resol una sala especial del tribunal suprem, presidida pel president i composta de dos magistrats, un per cada ordre jurisdiccional en conflicte, que designa anualment la Sala de Govern. Actua com a secretari d’aquesta sala especial el de govern del Tribunal Suprem. Article 43 Els conflictes de competència, tant positius com negatius, es poden promoure d’ofici o a instància de part o del Ministeri Fiscal, mentre no hagi conclòs el procés per sentència ferma, llevat que el conflicte faci referència a l’execució de la decisió. Article 44 L’ordre jurisdiccional penal és sempre preferent. Cap jutge o tribunal pot plantejar un conflicte de competència als òrgans d’aquest ordre jurisdiccional. Article 45 Suscitat el conflicte de competència mitjançant un escrit raonat, en el qual s’esmenten els preceptes legals en què es fonamenti, el jutge o el tribunal, oïdes les parts i el Ministeri Fiscal durant un termini comú de deu dies, ha de decidir mitjançant una interlocutòria si és procedent declinar el coneixement de l’assumpte o requerir l’òrgan jurisdiccional que n’estigui coneixent perquè deixi de fer-ho. Article 46 1. Al requeriment d’inhibició s’ha d’adjuntar un testimoni de la interlocutòria dictada pel jutge o el tribunal requirent, dels escrits de les parts i del Ministeri Fiscal i de la resta de qüestions que s’estimin conduents per justificar la competència d’aquell.


20

2. El requerit, amb audiència del Ministeri Fiscal i de les parts durant un termini comú de deu dies, ha de dictar una interlocutòria per resoldre sobre la seva competència. Article 47 1. Si no s’accedeix al requeriment, s’ha de comunicar al requirent i tots dos han d’elevar les actuacions a la Sala de Conflictes. Els dos òrgans conserven, si s’escau, els testimonis necessaris per complir el que preveu l’apartat 2 de l’article 48. 2. La Sala, oït el Ministeri Fiscal en un termini no superior a deu dies, ha de dictar una interlocutòria en els deu dies següents, sense que s’hi pugui interposar cap recurs en contra. La interlocutòria que es dicti resol definitivament el conflicte de competència. Article 48 1. Des que es dicti la interlocutòria que declini la competència o que acordi el requeriment, i des que el jutjat o tribunal requerit en tingui coneixement, se suspèn el procediment en l’assumpte a què es refereix aquell. 2. No obstant això, la suspensió no afecta les actuacions preventives o preparatòries ni les cautelars, sigui quin sigui l’ordre jurisdiccional eventualment en conflicte, que tinguin caràcter urgent o necessari, o que, si no s’adopten, poden produir un trencament irreparable o de difícil reparació. Si s’escau, els jutges o els tribunals han d’adoptar les garanties que siguin procedents per garantir els drets o els interessos de les parts o de tercers o l’interès públic. Article 49 Les resolucions dictades en la tramitació dels conflictes de competència no són susceptibles de cap tipus de recurs, ordinari o extraordinari. Article 50 1. Contra la resolució ferma en què l’òrgan de l’ordre jurisdiccional que indica la resolució a la qual fa referència l’apartat 6 de l’article 9 declari la seva falta de jurisdicció en un procés que tingui els mateixos subjectes i pretensions, s’hi pot interposar un recurs per defecte de jurisdicció en el termini de deu dies. 2. El recurs s’interposa davant l’òrgan que hagi dictat la resolució, el qual, després d’oir les parts personades, si n’hi ha, ha de remetre les actuacions a la Sala de Conflictes. 3. La Sala ha de reclamar al jutjat o tribunal que va declarar en primer lloc la seva falta de jurisdicció que li remeti les actuacions i, oït el Ministeri Fiscal en un termini no superior a deu dies, ha de dictar la interlocutòria dins els deu dies següents. CAPÍTOL III De les qüestions de competència Article 51 1. Les qüestions de competència entre jutjats i tribunals d’un mateix ordre jurisdiccional les resol l’òrgan immediat superior comú, d’acord amb les normes que estableixen les lleis processals.


21

2. La resolució en què es declari la falta de competència ha d’expressar l’òrgan que es considera competent. Article 52 No es poden suscitar qüestions de competència entre jutges i tribunals subordinats entre si. El jutge o el tribunal superior ha de fixar, en tot cas, i sense recurs ulterior, la seva pròpia competència, oïdes les parts i el Ministeri Fiscal en un termini comú de deu dies. Una vegada acordat el que sigui procedent, han de sol·licitar les actuacions al jutge o tribunal inferior o li han de remetre aquelles de les quals estigui coneixent. TÍTOL IV De la composició i les atribucions dels òrgans jurisdiccionals CAPÍTOL I Del Tribunal Suprem Article 53 El Tribunal Suprem, amb seu a la vila de Madrid, és l’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, tret del que es disposa en matèria de garanties constitucionals. Té jurisdicció a tot Espanya i cap altre no pot tenir el títol de Suprem. Article 54 El Tribunal Suprem el formen el president, els presidents de sala i els magistrats que determina la llei per a cada una de les sales i, si s’escau, seccions en què es puguin articular aquestes. Article 5513 El Tribunal Suprem està integrat per les sales següents: Primera: Civil Segona: Penal Tercera: Contenciosa Administrativa Quarta: Social Cinquena: Militar, que es regeix per la seva legislació específica i supletòriament per aquesta Llei i per l’ordenament comú a la resta de sales del Tribunal Suprem.

13 Article redactat de conformitat amb la disposició addicional 6 de la Llei orgànica 4/1987, de 15 de juliol, de competència i organització de la jurisdicció militar (BOE núm. 171, de 18 de juliol).

Article 56 La Sala Civil del Tribunal Suprem coneix: 1r. Dels recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris en matèria civil que estableixi la llei. 2n. De les demandes de responsabilitat civil pels fets realitzats en l’exercici del seu càrrec, dirigides contra el president del Govern, els presidents del Congrés i del Senat, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el president del Tribunal Constitucional, els membres del Govern, els diputats i senadors, els vocals del Consell


22

General del Poder Judicial, els magistrats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, els presidents de l’Audiència Nacional i de qualsevol de les seves sales i dels tribunals superiors de justícia, el fiscal general de l’Estat, els fiscals de sala del Tribunal Suprem, el president i els consellers del Tribunal de Comptes, el president i els consellers del Consell d’Estat, el defensor del poble i el president i els consellers d’una comunitat autònoma, quan així ho determini l’estatut d’autonomia. 3r. De les demandes de responsabilitat civil dirigides contra magistrats de l’Audiència Nacional o dels tribunals superiors de justícia per fets realitzats en l’exercici dels seus càrrecs. 4t. Apartat suprimit 14

14 Apartat 4 suprimit per l’article únic.4 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 57 1. La Sala Penal del Tribunal Suprem coneix: 1r. Dels recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris en matèria penal que estableixi la llei. 2n. De la instrucció i enjudiciament de les causes contra el president del Govern, els presidents del Congrés i del Senat, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el president del Tribunal Constitucional, els membres del Govern, els diputats i senadors, els vocals del Consell General del Poder Judicial, els magistrats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, el president de l’Audiència Nacional i de qualsevol de les seves sales i dels tribunals superiors de justícia, el fiscal general de l’Estat, els fiscals de sala del Tribunal Suprem, el president i els consellers del Tribunal de Comptes, el president i els consellers del Consell d’Estat i el defensor del poble, així com de les causes que, si escau, determinin els estatuts d’autonomia. 3r. De la instrucció i enjudiciament de les causes contra magistrats de l’Audiència Nacional o d’un tribunal superior de justícia.15 2. En les causes a què es refereixen els números segon i tercer del paràgraf anterior s’ha de designar d’entre els membres de la Sala, conforme a un torn preestablert, un instructor, que no n’ha de formar part per enjudiciar-les.16

15 Apartat 1 renumerat per l’article 1.2 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, per la qual es modifiquen diversos preceptes de la Llei orgànica del poder judicial i de la Llei d'enjudiciament criminal (BOE núm. 313, de 30 de desembre). 16 Apartat 2 afegit per l’article 1.2 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, per la qual es modifiquen diversos preceptes de la Llei orgànica del poder judicial i de la Llei d'enjudiciament criminal (BOE núm. 313, de 30 de desembre).

Article 5817 La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem coneix: Primer. En única instància, dels recursos contenciosos administratius contra actes i disposicions del Consell de Ministres, de les comissions delegades del Govern i del Consell General del Poder Judicial, i contra els actes i les disposicions dels òrgans competents del Congrés dels Diputats i del Senat, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes i del defensor del poble en els termes i les matèries que la Llei estableix i dels altres recursos que excepcionalment li atribueixi la Llei.


23

Segon. Dels recursos de cassació i revisió en els termes que estableix la Llei.

17 Article redactat de conformitat amb l’article únic.2 de la Llei orgànica 6/1998, de 13 juliol, de reforma de la Llei orgànica del poder judicial (BOE núm. 167, de 14 de juliol, i suplement en català núm. 4, de 29 de juliol).

Article 59 La Sala Social del Tribunal Suprem coneix dels recursos de cassació i revisió i d’altres d’extraordinaris que estableixi la llei en matèries pròpies d’aquest ordre jurisdiccional. Article 60 1. A més, cada una de les sales del Tribunal Suprem coneix de les recusacions que s’interposin contra els magistrats que les componguin, i de les qüestions de competència entre jutjats o tribunals de l’ordre jurisdiccional propi que no en tinguin un altre de superior comú. 2. A aquests efectes, els magistrats recusats no formen part de la sala. Article 61 1. Una sala formada pel president del Tribunal Suprem, els presidents de sala i el magistrat més antic i el més modern de cadascuna coneix: 1r. Dels recursos de revisió contra les sentències dictades en única instància per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal esmentat. 2n. Dels incidents de recusació del president del Tribunal Suprem, o dels presidents de sala, o de més de dos magistrats d’una sala. En aquest cas, els afectats directament per la recusació han de ser substituïts per qui correspongui. 3r. De les demandes de responsabilitat civil que es dirigeixen contra els presidents de sala o contra tots o la major part dels magistrats d’una sala del Tribunal esmentat per fets realitzats en l’exercici del seu càrrec. 4t. De la instrucció i enjudiciament de les causes contra els presidents de sala o contra els magistrats d’una sala, quan siguin jutjats tots o la major part dels que la constitueixen. 5è. Del coneixement de les pretensions de declaració d’error judicial quan aquest s’imputi a una sala del Tribunal Suprem. 6è. Dels processos de declaració d’il·legalitat i dissolució conseqüent dels partits polítics, d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics.18 19 2. En les causes a què es refereix el número 4 de l’apartat anterior es designa d’entre els membres de la sala, conforme a un torn preestablert, un instructor, que no en forma part per enjudiciar-los.20 3. Una secció, formada pel president del Tribunal Suprem, el de la Sala Contenciosa Administrativa i cinc magistrats d’aquesta mateixa Sala, que han de ser els dos més antics i els tres més moderns, coneix del recurs de cassació per a la unificació de doctrina quan la contradicció es produeixi entre sentències dictades en única instància per seccions diferents d’aquesta Sala.21

18 Apartat 1, núm. 6è, afegit per la disposició addicional 1 de la Llei orgànica 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics (BOE núm. 154, de 28 de juny, i suplement en català núm. 14, de 16 de juliol).


24

19 Apartat 1 renumerat per l’article 1.3 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, de creació dels jutjats penals i modificació de diversos preceptes (BOE núm. 313, de 30 de desembre). 20 Apartat 2 afegit per l’article 1.3 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, de creació dels jutjats penals i modificació de diversos preceptes (BOE núm. 313, de 30 de desembre). 21 Apartat 3 afegit per l’article únic.3 de la Llei orgànica 6/1998, de 13 de juliol, de reforma de la Llei orgànica del poder judicial (BOE núm. 167, de 14 de juliol, i suplement en català núm. 4, de 29 de juliol).

CAPÍTOL II De l’Audiència Nacional Article 62 L’Audiència Nacional, amb seu a la vila de Madrid, té jurisdicció a tot Espanya. Article 6322 1. L'Audiència Nacional es compon del seu president, els presidents de sala i els magistrats que determini la llei per a cada una de les seves sales i seccions. 2. El president de l'Audiència Nacional, que té la consideració de president de sala del Tribunal Suprem, és el president nat de totes les seves sales.


Article 6423 1. L'Audiència Nacional està integrada per les sales següents: D'apel·lació. Penal. Contenciosa Administrativa. Social. 2. En el cas que el nombre d'assumptes ho aconselli, es poden crear dues seccions o més dins una sala.


Article 64 bis24 1. La sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional coneix dels recursos d'aquesta classe que estableixi la llei contra les resolucions de la sala penal. 2. Quan la diferència sensible i continuada en el volum de treball ho aconselli, els magistrats d'aquesta sala, amb l'acord favorable de la sala de govern, amb la proposta prèvia del president del Tribunal, poden ser adscrits pel Consell General del Poder Judicial, totalment o


25

parcialment, i sense que això signifiqui cap increment retributiu, a una altra sala de diferent ordre. Per a l'adscripció es valoren l'antiguitat a l'escalafó i l'especialitat o experiència dels magistrats afectats i, si és possible, les seves preferències

24 Article afegit per l’article únic.7 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 65 La Sala Penal de l’Audiència Nacional coneix: 1r. De l’enjudiciament, llevat que correspongui en primera instància als jutjats centrals penals, de les causes pels delictes següents:25 a) Delictes contra el titular de la Corona, el seu consort, el successor, alts organismes de la nació i forma de govern. b) Falsificació de moneda, delictes monetaris i relatius al control de canvis. c) Defraudacions i maquinacions per alterar el preu de les coses que produeixin o puguin produir repercussió greu en la seguretat del tràfic mercantil, en l’economia nacional o perjudici patrimonial en una generalitat de persones en el territori de més d’una audiència. d) Tràfic de drogues o estupefaents, fraus alimentaris i de substàncies farmacèutiques o medicinals, sempre que siguin comesos per bandes o grups organitzats i produeixin efectes a llocs que pertanyin a diferents audiències. e) Delictes comesos fora del territori nacional, quan conforme a les lleis o als tractats en correspongui l’enjudiciament als tribunals espanyols. En qualsevol cas, la Sala Penal d’Audiència Nacional estén la competència al coneixement dels delictes connexos amb tots els ressenyats anteriorment. 2n. Dels procediments penals iniciats a l’estranger, de l’execució de les sentències dictades per tribunals estrangers o del compliment de pena de presó imposada per tribunals estrangers, quan en virtut d’un tractat internacional correspongui a Espanya la continuació d’un procediment penal iniciat a l’estranger, l’execució d’una sentència penal estrangera o el compliment d’una pena o mesura de seguretat privativa de llibertat, excepte els casos en què aquesta Llei atribueixi alguna d’aquestes competències a un altre òrgan jurisdiccional penal.26 3r. De les qüestions de cessió de jurisdicció en matèria penal derivades del compliment de tractats internacionals en els quals Espanya sigui part. 4t. Del procediment per a l’execució de les ordres europees de detenció i lliurament, i dels procediments judicials d’extradició passiva, sigui quin sigui el lloc de residència o on hagi tingut lloc la detenció de l’afectat pel procediment.27 5è. Dels recursos que estableix la Llei contra les sentències i altres resolucions dels jutjats centrals penals, dels jutjats centrals d’instrucció i del Jutjat Central de Menors.28 6è. Dels recursos contra les resolucions dictades pels jutjats centrals de vigilància penitenciària de conformitat amb el que preveu la disposició addicional cinquena.29 7è. De qualsevol altre assumpte que li atribueixin les lleis. 30

25 Número 1r, incís inicial, redactat de conformitat amb l’article 1.4 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, de creació dels jutjats penals i modificació de diversos preceptes (BOE núm. 313, de 30 de desembre). 26 Número 2n redactat de conformitat amb l'article únic.1 de la Llei orgànica 2/2008, de 4 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, complementària de la Llei per a l'execució a la Unió Europea de resolucions que imposin sancions pecuniàries (BOE núm. 293, de 5 de desembre, i suplement en català de la mateixa data).


26

27 Número 4t redactat de conformitat amb l’article únic.1 de la Llei orgànica 2/2003, de 14 de març, complementària de la Llei sobre l’ordre europea de detenció i lliurament (BOE núm. 65, de 17 de març, i suplement en català núm. 9, de 16 d’abril). 28 Número 5è redactat de conformitat amb l’article 3.1 de la Llei orgànica 7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els delictes de terrorisme (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001). 29 Número 6è afegit per l’article 1.1 de la Llei orgànica 5/2003, de 27 de maig, per la qual es modifiquen la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial; la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària, i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i de planta judicial (BOE núm. 127, de 28 de maig, i suplement en català núm. 13, de 16 de juny). 30 Número 7è renumerat per l’article 1.1 de la Llei orgànica 5/2003, de 27 de maig, per la qual es modifiquen la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial; la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària, i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i de planta judicial (BOE núm. 127, de 28 de maig, i suplement en català núm. 13, de 16 de juny).

Article 6631 La Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional coneix: a) En única instància, dels recursos contenciosos administratius contra disposicions i actes dels ministres i secretaris d’Estat que la llei no atribueixi als jutjats centrals contenciosos administratius. b) En única instància, dels recursos contenciosos administratius contra els actes dictats per la Comissió de Vigilància d’Activitats de Finançament del Terrorisme. També coneix de la possible pròrroga dels terminis que li plantegi aquesta Comissió de Vigilància respecte a les mesures que preveuen els articles 1 i 2 de la Llei 12/2003, de prevenció i bloqueig del finançament del terrorisme. c) Dels recursos devolutius que la llei estableixi contra les resolucions dels jutjats centrals contenciosos administratius. d) Dels recursos no atribuïts als tribunals superiors de justícia en relació amb els convenis entre les administracions públiques i les resolucions del Tribunal Econòmic Administratiu Central. e) De les qüestions de competència que es puguin plantejar entre els jutjats centrals contenciosos administratius i dels altres recursos que excepcionalment li atribueixi la llei.

31 Article redactat de conformitat amb l’article 1 de la Llei orgànica 4/2003, de 21 de maig, complementària de la Llei de prevenció i bloqueig del finançament del terrorisme, per la qual es modifiquen la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, i la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (BOE núm. 122, de 22 de maig, i suplement en català núm. 13, de 16 de juny).

Article 67 La Sala Social de l’Audiència Nacional coneix en única instància: 1r. Dels processos especials d’impugnació de convenis col·lectius l’àmbit territorial d’aplicació dels quals sigui superior al territori d’una comunitat autònoma. 2n. Dels processos sobre conflictes col·lectius la resolució dels quals hagi de tenir efecte en un àmbit territorial superior al d’una comunitat autònoma. Article 68 1. A més, cada una de les sales de l’Audiència Nacional coneix de les recusacions que s’interposin contra els magistrats que les componen.


27

2. A aquests efectes, els magistrats recusats no formen part de la sala. Article 69 Una sala formada pel president de l’Audiència Nacional, els presidents de les sales i el magistrat més antic i el més modern de cadascuna, o aquell que, respectivament, el substitueixi, coneix dels incidents de recusació del president, dels presidents de sala o de més de dos magistrats d’una sala. CAPÍTOL III Dels tribunals superiors de justícia Article 70 El tribunal superior de justícia de la comunitat autònoma culmina l’organització judicial en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem. Article 71 El tribunal superior de justícia pren el nom de la comunitat autònoma i estén la seva jurisdicció a l’àmbit territorial d’aquesta. Article 72 1. El tribunal superior de justícia està integrat per les sales següents: civil i penal, contenciosa administrativa i social. 2. Es compon d’un president, que també ho és de la sala civil i penal, i té la consideració de magistrat del Tribunal Suprem mentre exerceixi el càrrec; dels presidents de sala i dels magistrats que determina la llei per a cada una de les sales i, si s’escau, de les seccions que s’hi puguin crear. Article 7332 1. La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia coneix, com a sala civil: a) Del recurs de cassació que estableix la Llei contra resolucions d'òrgans judicials de l'ordre civil amb seu a la comunitat autònoma, sempre que el recurs es fonamenti en infracció de normes del dret civil, foral o especial, propi de la comunitat, i quan l'Estatut d'autonomia corresponent hagi previst aquesta atribució. b) Del recurs extraordinari de revisió que estableix la Llei contra sentències dictades per òrgans judicials de l'ordre civil amb seu a la comunitat autònoma, en matèria de dret civil, foral o especial, propi de la comunitat autònoma, si l'Estatut d'autonomia corresponent ha previst aquesta atribució. 2. Aquesta sala també coneix: a) En única instància, de les demandes de responsabilitat civil, per fets comesos en l'exercici dels seus càrrecs respectius, adreçades contra el president i els membres del Consell de Govern de la comunitat autònoma i contra els membres de l'assemblea legislativa, quan aquesta atribució no correspongui, segons els estatuts d'autonomia, al Tribunal Suprem.


28

b) En única instància, de les demandes de responsabilitat civil, per fets comesos en l'exercici del seu càrrec, contra tots o la major part dels magistrats d'una Audiència Provincial o de qualssevol de les seves seccions. c) De les qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals de l'ordre civil amb seu a la comunitat autònoma que no tingui un altre superior comú. 3. Com a sala penal, correspon a aquesta sala: a) El coneixement de les causes penals que els estatuts d'autonomia reserven al coneixement dels tribunals superiors de justícia. b) La instrucció i la sentència de les causes penals contra jutges, magistrats i membres del ministeri fiscal per delictes o faltes comesos en l'exercici del seu càrrec a la comunitat autònoma, sempre que aquesta atribució no correspongui al Tribunal Suprem. c) El coneixement dels recursos d'apel·lació contra les resolucions dictades en primera instància per les audiències provincials, així com el de tots els que preveuen les lleis. d) La decisió de les qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals de l'ordre penal amb seu a la comunitat autònoma que no tinguin un altre superior comú. 4. Per a la instrucció de les causes a què es refereixen els paràgrafs a i b de l'apartat anterior es designa entre els membres de la sala, de conformitat a un torn preestablert, un instructor que no forma part d'aquesta per enjudiciar-les. 5. Li correspon, també, la decisió de les qüestions de competència entre jutjats de menors de diferents províncies de la comunitat autònoma. 6. En el cas que el nombre d'assumptes ho aconselli, es poden crear una o més seccions i fins i tot una sala penal amb la seva pròpia circumscripció territorial a les capitals que ja siguin seus d'altres sales del Tribunal Superior, als únics efectes de conèixer els recursos d'apel·lació als quals es refereix el paràgraf c de l'apartat 3 d'aquest article i aquelles altres apel·lacions atribuïdes per les lleis al Tribunal Superior. Els nomenaments per a magistrats d'aquestes seccions, a proposta del Consell General del Poder Judicial, recauen en els magistrats que, havent romàs durant els 10 anys immediatament anteriors en l'ordre penal, tinguin una antiguitat escalafonal més gran.


Article 7433 1. Les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia coneixen, en única instància, dels recursos que es dedueixin amb relació a: a) Els actes de les entitats locals i de les administracions de les comunitats autònomes, el coneixement dels quals no estigui atribuït als jutjats contenciosos administratius. b) Les disposicions generals emanades de les comunitats autònomes i de les entitats locals. c) Els actes i les disposicions dels òrgans de govern de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i de les institucions autonòmiques anàlogues al Tribunal de Comptes i al defensor del poble, en matèria de personal, administració i gestió patrimonial. d) Els actes i les resolucions dictats pels tribunals econòmics administratius regionals i locals que posin fi a la via economicoadministrativa. e) Les resolucions dictades en alçada pel Tribunal Econòmic Administratiu Central en matèria de tributs cedits.


29

f) Els actes i les disposicions de les juntes electorals provincials i de comunitats autònomes, així com els recursos contenciosos electorals contra acords de les juntes electorals sobre proclamació d’electes i elecció i proclamació de presidents de corporacions locals en els termes que estableix la legislació electoral. g) Els convenis entre administracions públiques les competències de les quals s’exerceixin en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma corresponent. h) La prohibició o la proposta de modificació de reunions que preveu la Llei orgànica reguladora del dret de reunió. i) Els actes i les resolucions dictats per òrgans de l’Administració General de l’Estat, la competència dels quals s’estengui a tot el territori nacional i el nivell orgànic dels quals sigui inferior al de ministre o secretari d’Estat, en matèries de personal, propietats especials i expropiació forçosa. j) Qualsevol altra actuació administrativa no atribuïda expressament a la competència d’altres òrgans d’aquest ordre jurisdiccional. 2. Coneixen, en segona instància, de les apel·lacions promogudes contra sentències i interlocutòries dictades pels jutjats contenciosos administratius i dels recursos de queixa corresponents. 3. També els correspon, d’acord amb el que estableix aquesta Llei, conèixer dels recursos de revisió contra les sentències fermes dels jutjats contenciosos administratius. 4. Coneixen de les qüestions de competència entre els jutjats contenciosos administratius amb seu a la comunitat autònoma. 5. Coneixen del recurs de cassació per a la unificació de doctrina en els casos que preveu la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. 6. Coneixen del recurs de cassació en interès de la Llei en els casos que preveu la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

33 Article redactat de conformitat amb l’article únic.5 de la Llei orgànica 6/1998, de 13 de juliol, de reforma de la Llei orgànica del poder judicial (BOE núm. 167, de 14 de juliol, i suplement en català núm. 4, de 29 de juliol).

Article 75 La sala social del tribunal superior de justícia coneix: 1r. En única instància, dels processos que la llei estableix sobre controvèrsies que afectin interessos dels treballadors i empresaris en un àmbit superior al d’un jutjat social i no superior al de la comunitat autònoma. 2n. Dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dictades pels jutjats socials de la comunitat autònoma, així com dels recursos de suplicació i els altres que preveu la llei contra les resolucions dels jutjats mercantils de la comunitat autònoma en matèria laboral, i les que resolguin els incidents concursals que versin sobre la mateixa matèria.34 3r. De les qüestions de competència que se susciten entre els jutjats socials de la comunitat autònoma.

34 Apartat 2n redactat de conformitat amb l’article 2.2 de la Llei orgànica 8/2003, de 9 de juliol, per a la reforma concursal, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 164, de 10 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost).


30

Article 76 Cadascuna de les sales del tribunal superior de justícia coneix de les recusacions que es formulin contra els seus magistrats quan la competència no correspongui a la sala a què fa referència l’article següent. Article 77 1. Una sala constituïda pel president del tribunal superior de justícia, els presidents de sala i el magistrat més modern de cadascuna coneix de les recusacions formulades contra el president, els presidents de sala o d’audiències provincials amb seu a la comunitat autònoma o de dos o més magistrats d’una sala o secció o d’una audiència provincial. 2. El recusat no pot formar part de la sala; si s’escau, s’ha de substituir d’acord amb el que preveu aquesta Llei. Article 78 Quan el nombre d’assumptes procedents de determinades províncies o altres circumstàncies ho requereixin es poden crear, amb caràcter excepcional, sales contencioses administratives o socials amb jurisdicció limitada a una o diverses províncies de la mateixa comunitat autònoma, a la capital de la qual tenen la seu. Aquestes sales estan formades, com a mínim, pel president, i es completen, si s’escau, amb magistrats de l’audiència provincial de la seva seu. Article 79 En els tribunals superiors de justícia en què el nombre d’assumptes ho justifiqui, la Llei de planta pot reduir el de magistrats, de manera que les sales quedin formades pel president respectiu i pels presidents i magistrats, si s’escau, que la Llei de planta determini. CAPÍTOL IV De les audiències provincials Article 8035 1. Les audiències provincials, que tenen la seu a la capital de la província, de la qual prenen el nom, estenen la seva jurisdicció a tota la província, sense perjudici del que disposa l'apartat 4 de l'article 82. 2. Es poden crear seccions de l'Audiència Provincial fora de la capital de la província, a les quals queden adscrits un o diversos partits judicials. 3. En tot cas, i amb l'informe previ de la sala de govern corresponent, el Consell General del Poder Judicial pot acordar que el coneixement de determinades classes d'assumptes s'atribueixi en exclusiva a una secció de l'Audiència Provincial, que estén sempre la seva competència a tot el seu àmbit territorial encara que hi hagi seccions desplaçades. Aquest acord es publica en el Butlletí Oficial de l'Estat.

35 Article redactat de conformitat amb l’article únic.9 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985,d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).


31

Article 8136 1. Les audiències provincials es componen d'un president i dos o més magistrats. També poden ser integrades per dues o més seccions de la mateixa composició, cas en què el president de l'Audiència ha de presidir una de les seccions que determina al principi del seu mandat. 2. Quan l'escàs nombre d'assumptes de què conegui una Audiència Provincial ho aconselli, la seva plantilla pot constar d'un a dos magistrats, inclòs el president. En aquest cas, l'Audiència Provincial es completa per a l'enjudiciament i sentència, i quan la naturalesa de la resolució a dictar ho exigeixi, amb el nombre de magistrats que calgui del Tribunal Superior de Justícia. A aquests efectes, la sala de govern estableix un torn per a cada any judicial. 3. De la mateixa manera, quan així ho aconselli la millor Administració de justícia, les seccions de l'Audiència poden ser formades per quatre magistrats. 4. L'adscripció dels magistrats a les diferents seccions té caràcter funcional quan no estiguin separades per ordre jurisdiccional o per especialitat. Si ho estan, l'adscripció és funcional exclusivament dins les del mateix ordre o especialitat.


Article 8237 1. Les audiències provincials han de conèixer en l’ordre penal: 1r. De les causes per delicte, a excepció dels que la Llei atribueix al coneixement dels jutjats penals o d’altres tribunals previstos en aquesta Llei. 2n. Dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dictades pels jutjats d’instrucció i penal de la província. Per al coneixement dels recursos contra resolucions dels jutjats d’instrucció en judici de faltes l’audiència s’ha de constituir amb un sol magistrat, mitjançant un torn de repartiment. 3r. Dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions en matèria penal dictades pels jutjats de violència sobre la dona de la província. A fi de facilitar el coneixement d’aquests recursos, i atenent el nombre d’assumptes existents, s’han d’especialitzar una o diverses de les seves seccions de conformitat amb el que preveu l’article 98 de la present Llei orgànica. Aquesta especialització s’estén als supòsits en què correspongui a l’Audiència Provincial l’enjudiciament en primera instància d’assumptes instruïts pels jutjats de violència sobre la dona de la província. 4t. Les Audiències Provincials han de conèixer també dels recursos contra les resolucions dels jutjats de menors amb seu a la província i de les qüestions de competència entre aquests. 5è. Dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dels jutjats de vigilància penitenciària, quan la competència no correspongui a la sala penal de l’Audiència Nacional. 2. Les Audiències Provincials han de conèixer en l’ordre civil:


32

1r. Dels recursos que estableixi la llei contra resolucions dictades en primera instància pels jutjats de primera instància de la província. Per al coneixement dels recursos contra resolucions dels jutjats de primera instància que se segueixin pels tràmits del judici verbal per raó de la quantia, l’Audiència s’ha de constituir amb un sol magistrat, mitjançant un torn de repartiment. 2n. Dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dictades en primera instància pels jutjats mercantils, llevat de les que es dictin en incidents concursals que resolguin qüestions de matèria laboral; s’han d’especialitzar amb aquesta finalitat una o diverses de les seves seccions, de conformitat amb el que preveu l’article 98 de la present Llei orgànica. 3r. Així mateix, la secció o seccions de l’Audiència Provincial d’Alacant que s’especialitzin a l’empara del que preveu el paràgraf anterior han de conèixer, a més, en segona instància i de forma exclusiva, de tots els recursos als quals es refereix l’article 101 del Reglament núm. 40/94, del Consell de la Unió Europea, de 20 de desembre de 1993, sobre la marca comunitària, i el Reglament 6/2002, del Consell de la Unió Europea, de 12 de desembre de 2001, sobre els dibuixos i models comunitaris. En l’exercici d’aquesta competència han d’estendre la seva jurisdicció a tot el territori nacional, i a aquests únics efectes es denominen Tribunals de Marca Comunitària. 4t. Les audiències provincials també han de conèixer dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dictades en matèria civil pels jutjats de violència sobre la dona de la província. A fi de facilitar el coneixement d’aquests recursos, i atenent el nombre d’assumptes existents, es poden especialitzar una o diverses de les seves seccions de conformitat amb el que preveu l’article 98 de la present Llei orgànica. 3. Correspon igualment a les audiències provincials el coneixement: 1r. De les qüestions de competència en matèria civil i penal que se suscitin entre jutjats de la província que no tinguin un altre superior comú. 2n. De les recusacions dels seus magistrats, quan la competència no estigui atribuïda a la sala especial existent a aquests efectes als tribunals superiors de justícia.

37 Article redactat de conformitat amb l’article 1.2 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 83 1. El judici del jurat se celebra en l’àmbit de l’audiència provincial o altres tribunals i en la forma que estableix la llei. 2. La composició i competència del jurat és la que regula la Llei orgànica del tribunal del jurat.38

38 Apartat 2 redactat de conformitat amb la disposició final 1a.2 de la Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del tribunal del jurat (BOE núm. 122, de 23 de maig).

CAPÍTOL V Dels jutjats de primera instància i instrucció, mercantils, penals, de violència sobre la dona, contenciosos administratius, socials, de vigilància penitenciària i de menors39

39 Rúbrica redactada de conformitat amb la disposició addicional 10a.2 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005).


33

Article 84 A cada partit hi ha d’haver un o més jutjats de primera instància i instrucció amb seu a la capital i jurisdicció a tot l’àmbit territorial. Prenen la designació del municipi on tenen la seu. Article 8540 Els jutjats de primera instància coneixen en l'ordre civil: 1. En primera instància, dels judicis que no estiguin atribuïts per aquesta Llei a altres jutjats o tribunals. 2. Dels actes de jurisdicció voluntària en els termes que prevegin les lleis. 3. Dels recursos que estableixi la Llei contra les resolucions dels jutjats de pau del partit. 4. De les qüestions de competència en matèria civil entre els jutjats de pau del partit. 5. De les sol·licituds de reconeixement i execució de sentències i altres resolucions judicials i arbitrals estrangeres, tret que, d'acord amb el que acorden els tractats i altres normes internacionals, en correspongui el coneixement a un altre jutjat o tribunal.


Article 86 1. El registre civil està a càrrec dels jutges de primera instància i, per delegació d’aquests, dels de pau, de conformitat amb el que estableixi la llei, sense perjudici del que disposi per a la resta de registres civils, si escau. 2. La Llei de planta determina les poblacions en les quals un o diversos jutges exerceixen amb exclusivitat funcions de registre civil, i en les ciutats en què hi ha més d’un jutjat de primera instància, quin o quins s’han d’encarregar del registre civil. Article 86 bis41 1. Amb caràcter general, a cada província, amb jurisdicció en tota la província i seu a la capital, hi ha d'haver un o diversos jutjats mercantils. 2. També es poden establir en poblacions diferents de la capital de província quan, ateses la població, l'existència de nuclis industrials o mercantils i l'activitat econòmica, ho aconsellin, i en cada cas s'ha de delimitar l'àmbit de la jurisdicció. 3. Es poden establir jutjats mercantils que estenguin la seva jurisdicció a dues o més províncies de la mateixa comunitat autònoma, amb l'excepció del que preveu l'apartat 4 d'aquest article. 4. Els jutjats mercantils d'Alacant tenen competència, a més, per conèixer, en primera instància i de manera exclusiva, de tots els litigis que es promoguin a l'empara del que preveuen els reglaments números 40/94, del Consell de la Unió Europea, de 20 de desembre de 1993, sobre la marca comunitària, i 6/2002, del Consell de la Unió Europea, de 12 de desembre de 2001, sobre els dibuixos i models comunitaris. En l'exercici d'aquesta competència els jutjats esmentats estenen la seva jurisdicció a tot el territori nacional, i a aquests únics efectes es denominen jutjats de marca comunitària.


34

41 Article afegit per l’article 2.6 de la Llei orgànica 8/2003, de 9 juliol, per a la reforma concursal, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 164, de 10 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost).

Article 86 ter42 1. Els jutjats mercantils coneixen de totes les qüestions que se suscitin en matèria concursal, en els termes que preveu la Llei reguladora. En tot cas, la jurisdicció del jutge del concurs és exclusiva i excloent en les matèries següents: 1r. Les accions civils amb transcendència patrimonial que es dirigeixin contra el patrimoni del concursat a excepció de les que s'exercitin en els processos sobre capacitat, filiació, matrimoni i menors a les quals es refereix el títol I del llibre IV de la Llei d'enjudiciament civil. Amb el mateix abast coneix de l'acció a què es refereix l'article 17.1 de la Llei concursal. 2n. Les accions socials que tinguin per objecte l'extinció, la modificació o la suspensió col·lectives dels contractes de treball en els quals sigui patró el concursat, així com la suspensió o l'extinció de contractes d'alta direcció, sense perjudici que quan aquestes mesures suposin modificar les condicions establertes en un conveni col·lectiu aplicable a aquests contractes es requereix l'acord dels representants dels treballadors. En l'enjudiciament d'aquestes matèries, i sense perjudici de l'aplicació de les normes específiques de la Llei concursal, s'han de tenir en compte els principis inspiradors de l'ordenament normatiu estatutari i del procés laboral. 3r. Qualsevol execució davant els béns i drets de contingut patrimonial del concursat, sigui quin sigui l'òrgan que l'ha ordenat. 4t. Qualsevol mesura cautelar que afecti el patrimoni del concursat, excepte les que s'adoptin en els processos civils que queden exclosos de la seva jurisdicció en el número 1r. 5è. Les que en el procediment concursal ha d'adoptar en relació amb l'assistència jurídica gratuïta. 6è. Les accions tendents a exigir responsabilitat civil als administradors socials, als auditors o, si s'escau, als liquidadors, pels perjudicis causats al concursat durant el procediment. 2. Els jutjats mercantils coneixen, així mateix, de les qüestions que siguin de la competència de l'ordre jurisdiccional civil, respecte de/d': a) Les demandes en les quals s'exerceixin accions relatives a competència deslleial, propietat industrial, propietat intel·lectual i publicitat, així com totes les qüestions que dins d'aquest ordre jurisdiccional es promoguin a l'empara de la normativa reguladora de les societats mercantils i cooperatives. b) Les pretensions que es promoguin a l'empara de la normativa en matèria de transports, nacional o internacional. c) Les pretensions relatives a l'aplicació del dret marítim. d) Les accions relatives a condicions generals de la contractació en els casos que preveu la legislació sobre aquesta matèria. e) Els recursos contra les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat en matèria de recurs contra la qualificació del registrador mercantil, d'acord amb el que disposa la Llei hipotecària per a aquest procediment. f) Dels procediments d’aplicació dels articles 81 i 82 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i el seu dret derivat, així com els procediments d’aplicació dels articles que determini la Llei de defensa de la competència.43 g) Dels temes atribuïts als jutjats de primera instància a l’article 8 de la Llei d’arbitratge quan estiguin referits a matèries previstes en aquest apartat.44


35

3. Els jutjats mercantils tenen competència per al reconeixement i execució de sentències i altres resolucions judicials i arbitrals estrangeres, quan aquestes versin sobre matèries de la seva competència, a menys que, d’acord amb allò acordat en els tractats i altres normes internacionals, correspongui el seu coneixement a un altre jutjat o tribunal.45

42 Article afegit per l’article 2.7 de la Llei orgànica 8/2003, de 9 de juliol, per a la reforma concursal, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 164, de 10 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost). 43 Apartat 2, lletra f redactat de conformitat amb la disposició final 1a.1 de la Llei orgànica 13/2007, de 19 de novembre, per a la persecució extraterritorial del tràfic il·legal o la immigració clandestina de persones (BOE núm. 278, de 20 de novembre, i suplement en català núm. 36, de 30 de novembre). 44 Apartat 2.g redactat de conformitat amb l’article 1 de la Llei orgànica 20/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica del poder judicial i del Codi penal (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 45 Apartat 3 afegit per la disposició final 1a.2 de la Llei orgànica 13/2007, de 19 de novembre, per a la persecució extraterritorial del tràfic il·legal o la immigració clandestina de persones (BOE núm. 278, de 20 de novembre, i suplement en català núm. 36, de 30 de novembre).

Article 87 1. Els jutjats d’instrucció coneixen, en l’ordre penal: a) De la instrucció de les causes per delicte l’enjudiciament de les quals correspongui a les audiències provincials i als jutjats penals, excepte de les causes que siguin competència dels jutjats de violència sobre la dona. b) També els correspon dictar sentència de conformitat amb l’acusació en els casos establerts per la llei. c) Del coneixement i la decisió dels judicis de faltes, llevat dels que siguin competència dels jutges de pau, o dels jutjats de violència sobre la dona. d) Dels procediments d’habeas corpus. e) Dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dictades pels jutjats de pau del partit i de les qüestions de competència entre aquests. f) De l’adopció de l’ordre de protecció a les víctimes de violència sobre la dona quan estigui exercint funcions de guàrdia, sempre que no pugui ser adoptada pel jutjat de violència sobre la dona. g) De l’execució de les mesures d’embargament i assegurament de proves transmeses per un òrgan judicial d’un Estat membre de la Unió Europea que les hagi acordat en un procés penal, quan els béns o els elements de prova estiguin en territori espanyol.46 i 47 2. Així mateix, els jutjats d’instrucció coneixen de l’autorització de l’internament d’estrangers en els centres d’internament, així com del control de l’estada d’aquests als centres i a les sales d’inadmissió de fronteres. També coneixen de les peticions i queixes que plantegin els interns pel que fa als seus drets fonamentals.48

46 Apartat 1.g afegit per l’article únic de la Llei orgànica 5/2006, de 5 de juny, complementària de la Llei per a l’eficàcia a la Unió Europea de les resolucions d’embargament i d’assegurament de proves en procediments penals, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 134, de 6 de juny, i suplement en català núm. 13, de 16 de juny). 47 Apartat 1 redactat de conformitat amb la disposició addicional 10.3 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005). 48 Apartat 2 afegit per la disposició addicional 4a de la Llei orgànica 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (BOE núm. 299, de 12 de desembre, i suplement en català de la mateixa data).


36

Article 87 bis49 1. En cada partit hi ha d’haver un o més jutjats de violència sobre la dona, amb seu a la capital d’aquell partit i jurisdicció en tot el seu àmbit territorial. Adquireixen la designació del municipi de la seva seu. 2. No obstant això, es poden establir, excepcionalment, jutjats de violència sobre la dona que estenguin la seva jurisdicció a dos o més partits dins de la mateixa província. 3. El Consell General del Poder Judicial pot acordar, amb l’informe previ de les sales de Govern, que, en les circumscripcions on sigui convenient en funció de la càrrega de treball existent, el coneixement dels assumptes esmentats a l’article 87 ter d’aquesta Llei orgànica correspongui a un dels jutjats de primera instància i instrucció, o d’instrucció, si s’escau, i en aquesta situació s’ha de determinar que un sol d’aquests òrgans conegui de tots aquests assumptes dins el partit judicial, ja sigui de manera exclusiva o coneixent també d’altres matèries. 4. En els partits judicials en què hi hagi un sol jutjat de primera instància i instrucció, aquest és el que assumeix el coneixement dels assumptes a què es refereix l’article 87 ter d’aquesta Llei.

49 Article afegit per l’article 43 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005).

Article 87 ter50 1. Els jutjats de violència sobre la dona coneixen, en l’ordre penal, de conformitat en tot cas amb els procediments i els recursos previstos a la Llei d’enjudiciament criminal, dels supòsits següents: a) De la instrucció dels processos per exigir responsabilitat penal pels delictes recollits als títols del Codi penal relatius a homicidi, avortament, lesions, lesions al fetus, delictes contra la llibertat, delictes contra la integritat moral, contra la llibertat i indemnitat sexuals o qualsevol altre delicte comès amb violència o intimidació, sempre que s’hagin comès contra qui sigui o hagi estat la seva esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència, així com dels comesos sobre els descendents, propis o de l’esposa o convivent, o sobre els menors o incapaços que convisquin amb ell o que estiguin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet de l’esposa o convivent, quan també s’hagi produït un acte de violència de gènere. b) De la instrucció dels processos per exigir responsabilitat penal per qualsevol delicte contra els drets i deures familiars, quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades com a tals a la lletra anterior. c) De l’adopció de les corresponents ordres de protecció a les víctimes, sense perjudici de les competències atribuïdes al jutge de guàrdia. d) Del coneixement i la decisió de les faltes que contenen els títols I i II del llibre III del Codi penal, quan la víctima sigui alguna de les persones assenyalades com a tals a la lletra a) d’aquest apartat. e) Dictar sentència de conformitat amb l’acusació en els casos que estableix la Llei.51


37

2. Els jutjats de violència sobre la dona poden conèixer en l’ordre civil, en tot cas de conformitat amb els procediments i recursos previstos a la Llei d’enjudiciament civil, dels assumptes següents: a) Els de filiació, maternitat i paternitat. b) Els de nul·litat del matrimoni, separació i divorci. c) Els que versin sobre relacions paternofilials. d) Els que tinguin per objecte l’adopció o modificació de mesures de transcendència familiar. e) Els que versin exclusivament sobre guarda i custòdia de fills i filles menors o sobre aliments reclamats per un progenitor contra l’altre en nom dels fills i les filles menors. f) Els que versin sobre la necessitat d’assentiment en l’adopció. g) Els que tinguin per objecte l’oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors. 3. Els jutjats de violència sobre la dona tenen de forma exclusiva i excloent competència en l’ordre civil quan concorrin simultàniament els requisits següents: a) Que es tracti d’un procés civil que tingui per objecte alguna de les matèries indicades al número 2 d’aquest article. b) Que alguna de les parts del procés civil sigui víctima dels actes de violència de gènere, en els termes a què fa referència l’apartat 1 a d’aquest article. c) Que alguna de les parts del procés civil sigui imputada com a autor, inductor o cooperador necessari en la realització d’actes de violència de gènere. d) Que s’hagin iniciat davant del jutge de violència sobre la dona actuacions penals per delicte o falta a conseqüència d’un acte de violència sobre la dona, o s’hagi adoptat una ordre de protecció a una víctima de violència de gènere. 4. Quan el jutge apreciï que els actes posats en coneixement seu, de manera notòria, no constitueixen expressió de violència de gènere, pot inadmetre la pretensió, que ha de remetre a l’òrgan judicial competent. 5. En tots aquests casos està vedada la mediació.

50 Article afegit per l’article 44 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005). 51 Apartat 1.e afegit per la disposició final 1a de la Llei orgànica 3/2005, de 8 de juliol, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, per perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital femenina (BOE núm. 163, de 9 de juliol, i suplement en català núm. 14, de 16 de juliol).

Article 8852 A la Vila de Madrid hi pot haver un o més jutjats centrals d’instrucció, amb jurisdicció a tot Espanya, que han d’instruir les causes l’enjudiciament de les quals correspongui a la Sala Penal de l’Audiència Nacional o, si s’escau, als jutjats centrals penals, i tramitar els expedients d’execució de les ordres europees de detenció i lliurament, així com els expedients d’extradició passiva, en els termes que preveu la llei.

52 Article redactat de conformitat amb l’article únic.2 de la Llei orgànica 2/2003, de 14 de març, complementària de la Llei sobre l’ordre europea de detenció i lliurament (BOE núm. 65, de 17 de març, i suplement en català núm. 9, de 16 d’abril).

Article 89


38

La Llei de planta i demarcació pot establir, com a òrgans diferents, en aquells partits en què sigui convenient, els jutjats de primera instància i els jutjats d’instrucció. Article 89 bis53 1. A cada província, i amb seu a la capital, hi ha d’haver un o diversos jutjats penals. Poden establir-se jutjats penals la jurisdicció dels quals s’estengui a un o diversos partits de la mateixa província, conforme al que disposi la legislació sobre demarcació i planta judicial, que ha de fixar la ciutat on tindran la seu. Els jutjats penals prenen la denominació de la població on tinguin la seu. 2. Els jutjats penals enjudicien les causes per delicte que la llei determini. A fi de facilitar el coneixement dels assumptes instruïts pels jutjats de violència sobre la dona, i atenent el nombre d’assumptes existents, s’han d’especialitzar un o diversos jutjats a cada província, de conformitat amb el que preveu l’article 98 d’aquesta Llei.54 Correspon així mateix als jutjats penals l’execució de les sentències dictades en causes per delicte pels jutjats d’instrucció, i el reconeixement i execució de les resolucions que imposin sancions pecuniàries transmeses per les autoritats competents d’altres estats membres de la Unió Europea, quan aquestes s’hagin de complir en territori espanyol.55 3. A la vila de Madrid, amb jurisdicció a tot Espanya, hi ha d’haver un o diversos jutjats centrals penals que coneixen, en els casos en què així ho estableixin les lleis processals, de les causes pels delictes a què es refereix l’article 65 i de la resta d’assumptes que disposin les lleis. Correspon així mateix als jutjats centrals penals l’execució de les sentències dictades en causes per delicte pels jutjats centrals d’instrucció.56

53 Article afegit per l’article 2.4 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, de creació dels jutjats penals i modificació de diversos preceptes (BOE núm. 313, de 30 de desembre). 54 Apartat 2, paràgraf 2n, afegit per la disposició addicional 10a.3 bis de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005). 55 Apartat 2, últim paràgraf, afegit per l'article únic.2 de la Llei orgànica 2/2008, de 4 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, complementària de la Llei per a l'execució a la Unió Europea de resolucions que imposin sancions pecuniàries (BOE núm. 293, de 5 de desembre, i suplement en català de la mateixa data). 56 Apartat 3, últim paràgraf, afegit per l'article únic.3 de la Llei orgànica 2/2008, de 4 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, complementària de la Llei per a l'execució a la Unió Europea de resolucions que imposin sancions pecuniàries (BOE núm. 293, de 5 de desembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 90 1. En cada província, amb jurisdicció en tota la província i seu a la seva capital, hi ha un o més jutjats contenciosos administratius. 2. Quan el volum d’afers ho requereixi, es poden establir un o més jutjats contenciosos administratius a les poblacions que es determini per llei. Adopten la denominació del municipi de la seva seu, i estenen la seva jurisdicció al partit corresponent. 3. Excepcionalment, també es poden crear jutjats contenciosos administratius que estenguin la seva jurisdicció a més d’una província dins de la mateixa comunitat autònoma.


39

4. A la vila de Madrid, amb jurisdicció a tot Espanya, hi ha jutjats centrals contenciosos administratius que coneixen, en primera o única instància, dels recursos contenciosos administratius contra disposicions i actes emanats d’autoritats, organismes, òrgans i entitats públiques amb competència en tot el territori nacional, en els termes que la Llei estableix.57

57 Apartat 4 afegit per l’article únic.7 de la Llei orgànica 6/1998, de 13 de juliol, de reforma de la Llei orgànica del poder judicial (BOE núm. 167, de 14 de juliol, i suplement en català núm. 4, de 29 de juliol).

Article 9158 1. Els jutjats contenciosos administratius coneixen, en primera o única instància, dels recursos contenciosos administratius contra els actes que els atribueixi la Llei de manera expressa. 2. També correspon als jutjats contenciosos administratius autoritzar, mitjançant interlocutòria, l’entrada als domicilis i altres edificis o llocs que per accedir-hi es requereixi el consentiment del titular, quan això sigui procedent per a l’execució forçosa d’actes de l’Administració.

58 Article redactat de conformitat amb l’article únic.8 de la Llei orgànica 6/1998, de 13 de juliol, de reforma de la Llei orgànica del poder judicial (BOE núm. 167, de 14 de juliol, i suplement en català núm. 4, de 29 de juliol).

Article 92 1. A cada província, amb jurisdicció en tota la demarcació i seu a la capital, hi ha d’haver un o més jutjats socials. També es poden establir en poblacions diferents de la capital de província quan les necessitats del servei o la proximitat a determinats nuclis de treball ho aconselli; en aquest cas s’ha de determinar l’àmbit de la seva jurisdicció. 2. Excepcionalment, els jutjats socials poden estendre la seva jurisdicció a dues o més províncies dins la mateixa comunitat autònoma. Article 93 Els jutjats socials coneixen, en primera o única instància, dels processos sobre matèries pròpies d’aquest ordre jurisdiccional que no estiguin atribuïts a altres òrgans d’aquest ordre. Article 94 1. A cada província, i dins de l’ordre jurisdiccional penal, hi ha d’haver un o diversos jutjats de vigilància penitenciària, amb les funcions jurisdiccionals previstes a la Llei general penitenciària, en matèria d’execució de penes privatives de llibertat i mesures de seguretat, control jurisdiccional de la potestat disciplinària de les autoritats penitenciàries, empara dels drets i beneficis dels interns en els establiments penitenciaris i la resta que disposi la llei. 2. Poden establir-se jutjats de vigilància penitenciària que tinguin jurisdicció a dos o més províncies de la mateixa comunitat autònoma. 3. També poden crear-se jutjats de vigilància penitenciària la jurisdicció dels quals no sigui de tota la província.


40

4. A la vila de Madrid, amb jurisdicció a tot Espanya, hi ha d’haver un o diversos jutjats centrals de vigilància penitenciària amb les funcions jurisdiccionals que preveu la Llei general penitenciària, descrites a l’apartat 1 d’aquest article, i altres que assenyali la llei, en relació amb els delictes competència de l’Audiència Nacional. En tot cas, la competència d’aquests jutjats centrals és preferent i excloent quan el condemnat també compleixi altres condemnes que no hagin estat imposades per l’Audiència Nacional.59 5. El càrrec de jutge de vigilància penitenciària és compatible amb l’exercici en un òrgan de l’ordre jurisdiccional penal.60

59 Apartat 4 afegit de conformitat amb l’article 1.3 de la Llei orgànica 5/2003, de 27 de maig, per la qual es modifiquen la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial; la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària, i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i de planta judicial (BOE núm. 127, de 28 de maig, i suplement en català núm. 13, de 16 de juny). 60 Apartat 5 renumerat per l’article 1.3 de la Llei orgànica 5/2003, de 27 de maig, per la qual es modifiquen la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial; la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària, i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i de planta judicial (BOE núm. 127, de 28 de maig, i suplement en català núm. 13, de 16 de juny).

Article 95 1. El nombre de jutjats de vigilància penitenciària es determina a la Llei de planta, tenint en compte principalment els establiments penitenciaris existents i la classe d’aquests. 2. El Govern ha d’establir la seu d’aquests jutjats, amb audiència prèvia de la comunitat autònoma afectada i del Consell General del Poder Judicial. Article 96 1. A cada província, amb jurisdicció en tota ella i seu a la seva capital, hi ha d’haver un o més jutjats de menors. Això no obstant, quan el volum de feina ho aconselli, es poden establir jutjats de menors la jurisdicció dels quals s’estengui a un partit determinat o agrupació de partits, o bé a dues o més províncies de la mateixa comunitat autònoma. Agafen el nom de la població on radiqui la seva seu.61 2. A la ciutat de Madrid, amb jurisdicció a tot Espanya, hi ha un Jutjat Central de Menors, que coneix de les causes que li atribueixi la legislació reguladora de la responsabilitat penal dels menors.62

61 Apartat 1 renumerat per l’article 3.2 de la Llei orgànica 7/2000, de 22 desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els delictes de terrorisme (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001). 62 Apartat 2 afegit per l’article 3.2 de la Llei orgànica 7/2000, de 22 desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els delictes de terrorisme (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001).

Article 97 Correspon als jutges de menors l’exercici de les funcions que estableixin les lleis pel que fa als els menors que hagin incorregut en conductes tipificades per la llei com a delicte o falta i les altres que, en relació amb els menors d’edat, li atribueixin les lleis.


41

Article 9863 1. El Consell General del Poder Judicial pot acordar, amb l'informe previ de les sales de govern, que a les circumscripcions on hi hagi més d'un jutjat de la mateixa classe, un o diversos d'aquests assumeixin amb caràcter exclusiu el coneixement de determinades classes d'assumptes, o de les execucions pròpies de l'ordre jurisdiccional de què es tracti, sense perjudici de les tasques de suport que puguin prestar els serveis comuns que es constitueixin a l'efecte. 2. Aquest acord es publica en el Butlletí Oficial de l'Estat i produeix efectes des de l'inici de l'any següent a aquell en què s'adopti. 3. Els jutjats afectats continuen coneixent de tots els processos pendents davant aquests fins a la seva conclusió.


CAPÍTOL VI Dels jutjats de pau Article 9964 1. A cada municipi on no hi hagi jutjat de primera instància i instrucció, i amb jurisdicció en el terme corresponent, hi ha un jutjat de pau. 2. Pot existir una sola oficina judicial per a diversos jutjats.


Article 100 1. Els jutjats de pau coneixen, en l’ordre civil, de la substanciació en primera instància, decisió i execució dels processos que la llei deternini. Compleixen també funcions de registre civil i la resta que la llei els atribueixi. 2. En l’ordre penal, coneixen en primera instància65 dels processos per faltes que els atribueixi la llei. Igualment, poden intervenir en actuacions penals de prevenció, o per delegació, i en aquelles altres que disposin les lleis.

65 Apartat 2, incís suprimit, per l’article 2.5 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, per la qual es modifiquen diversos preceptes de la Llei orgància del poder judicial i de la Llei d'enjudiciament criminal (BOE núm. 313, de 30 de desembre).

Article 101 1. Els jutges de pau i els seus substituts són nomenats per a un període de quatre anys per la sala de govern del tribunal superior de justícia corresponent. El nomenament recau en les persones elegides per l’ajuntament respectiu.


42

2. Els jutges de pau i els seus substituts són elegits pel ple de l’ajuntament, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres, entre les persones que, a més de reunir les condicions legals, així ho sol·licitin. Si no hi ha cap sol·licitant, el ple elegeix lliurement. 3. Aprovat l’acord corresponent, es remet al jutge de primera instància i instrucció, que l’ha d’elevar a la sala de govern. 4. Si en el termini de tres mesos, a comptar des que hi hagi la vacant en un jutjat de pau, l’ajuntament corresponent no fa la proposta prevista als apartats anteriors, la sala de govern del tribunal superior de justícia ha de designar el jutge de pau. S’ha d’actuar de la mateixa manera si la persona proposada per l’ajuntament no reuneix, a parer de la sala de govern i escoltat el Ministeri Fiscal, les condicions exigides per aquesta Llei. 5. Els jutges de pau han de prestar jurament davant el jutge de primera instància i instrucció i han de prendre possesió davant de qui està exercint la jurisdicció. Article 102 Poden ser nomenats jutges de pau, tant titular com substitut, els qui, encara que no siguin llicenciats en dret, reuneixin els requisits establerts en aquesta Llei per a l’ingrés a la carrera judicial, i no estiguin sotmesos a cap de les causes d’incapacitat o d’incompatibilitat previstes per a l’exercici de les funcions judicials, llevat de l’exercici de les activitats professionals o mercantils. Article 103 1. Els jutges de pau són retribuïts pel sistema i en la quantia que legalment s’estableixi, i tenen, dins de la seva circumscripció, el tractament i precedència que es reconeguin en la seva als jutges de primera instància i instrucció. 2. Els jutges de pau i els substituts, si escau, cessen pel transcurs del mandat i per les mateixes causes que els jutges de carrera en tot el que se’ls pugui aplicar. LLIBRE II Del govern del poder judicial TÍTOL I Dels òrgans de govern del poder judicial CAPÍTOL ÚNIC Disposicions generals Article 104 1. El poder judicial s’organitza i exerceix les seves funcions d’acord amb els principis d’unitat i independència. 2. El govern del poder judicial correspon al Consell General del Poder Judicial, que exerceix les seves competències en tot el territori nacional, d’acord amb la Constitució i el que preveu aquesta Llei. Amb subordinació a aquest, les sales de govern del Tribunal Suprem, de l’Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia exerceixen les funcions que


43

aquesta Llei els atribueix, sens perjudici de les que corresponguin als presidents dels tribunals esmentats i als titulars dels altres òrgans jurisdiccionals. Article 105 El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial és la primera autoritat judicial de la nació i té la representació del poder judicial i del seu òrgan de govern. La seva categoria i els seus honors són els corresponents al titular d’un dels tres poders de l’Estat. Article 106 1. Les sales de govern del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional exerceixen les seves atribucions en aquests tribunals. La de l’Audiència Nacional les exerceix, a més, sobre els jutjats centrals d’instrucció. 2. Les sales de govern dels tribunals superiors de justícia exerceixen les seves competències en el mateix tribunal respecte als jutjats i els tribunals que radiquen a la comunitat autònoma respectiva. 3. La resta dels òrgans jurisdiccionals exerceixen les atribucions governatives respecte el seu propi àmbit orgànic. TÍTOL II Del Consell General del Poder Judicial CAPÍTOL I De les atribucions del Consell General del Poder Judicial Article 10766 El Consell General del Poder Judicial té competències en les matèries següents: 1. Proposta per majoria de tres cinquens per al nomenament del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. 2. Proposta per majoria de tres cinquens per al nomenament de membres del Tribunal Constitucional quan així escaigui. 3. Inspecció de jutjats i tribunals. 4. Selecció, formació i perfeccionament, provisió de destinacions, ascensos, situacions administratives i règim disciplinari de jutges i magistrats. 5. Nomenament mitjançant una ordre dels jutges i presentació a reial decret, ratificat pel ministre de Justícia, dels nomenaments de magistrats del Tribunal Suprem, presidents i magistrats. 6. Nomenament de secretari general i membres dels gabinets o serveis que en depenen. 7. Exercici de les competències relatives a l'escola judicial que la Llei li atribueix. 8. Elaborar, dirigir l'execució i controlar el compliment del pressupost del Consell. 9. Potestat reglamentària en els termes que preveu l'article 110 d'aquesta Llei. 10. Publicació oficial de les sentències i altres resolucions que es determinin del Tribunal Suprem i de la resta d'òrgans judicials. A aquest efecte el Consell General del Poder Judicial, amb l'informe previ de les administracions competents, estableix reglamentàriament la manera en què s'han d'elaborar els llibres electrònics de sentències, la recopilació d'aquestes, el seu tractament, difusió i


44

certificació, per vetllar per la seva integritat, autenticitat i accés, així com per assegurar el compliment de la legislació en matèria de protecció de dades personals. 11. Aquelles altres que li atribueixin les lleis.


Article 108 1. El Consell General del Poder Judicial ha de fer un informe sobre els avantprojectes de lleis i disposicions generals de l’Estat i de les comunitats autònomes que afectin totalment o parcialment alguna de les matèries següents:67 a) Determinació i modificació de demarcacions judicials i de la capitalitat en els termes de l’article 35 d’aquesta Llei.68 b) Fixació i modificació de la plantilla orgànica de jutges, magistrats, secretaris i personal que presti serveis a l’Administració de justícia. c) Estatut orgànic de jutges i magistrats. d) Estatut orgànic dels secretaris i de la resta del personal al servei de l’Administració de justícia. e) Normes processals o que afectin a aspectes juridicoconstitucionals de la tutela davant dels tribunals ordinaris de l’exercici de drets fonamentals i qualssevol altres que afecten/afectin a la constitució, organització, funcionament i govern dels jutjats i tribunals.69 f) Lleis penals i normes sobre règim penitenciari.70 g) Aquelles altres que li atribueixin les lleis. 2. El Consell General del Poder Judicial ha d’emetre l’informe en el termini de trenta dies. Quan a l’ordre de remissió es faci constar la urgència de l’informe, el termini és de quinze dies. 3. El Govern ha de remetre aquest informe a les Corts Generals quan siguin avantprojectes de lleis. 4. El Consell General ha de ser escoltat amb caràcter previ al nomenament del fiscal general de l’Estat.

67 Apartat 1, paràgraf 1r, redactat de conformitat amb l’article 9.2 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 68 Apartat 1.a redactat de conformitat amb l’article 9.2 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 69 Apartat 1.e redactat de conformitat amb l’article 9.2 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 70 Apartat 1.f redactat de conformitat amb l’article 9.2 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 109 1. El Consell General del Poder Judicial ha d’elevar anualment a les Corts Generals una memòria sobre l’estat, funcionament i activitats del mateix Consell i dels jutjats i tribunals de justícia. Així mateix, inclou les necessitats que, segons el seu judici, hi hagi en matèria de personal, instal·lacions i de recursos, en general, per al desenvolupament correcte de les


45

funcions que la Constitució i les lleis assignen al poder judicial. També ha d’incloure un capítol sobre l’impacte de gènere en l’àmbit judicial.71 2. Les Corts Generals, d’acord amb els reglaments de les cambres, poden debatre el contingut d’aquesta memòria i reclamar, si escau, la compareixença del president del Consell General del Poder Judicial o del membre en qui delegui. El contingut d’aquesta memòria, d’acord sempre amb els reglaments de les cambres, pot donar lloc a la presentació de mocions, preguntes d’obligada resposta per part del Consell i, en general, a l’adopció de les mesures que prevegin aquells reglaments. 3. Les Corts Generals, quan així ho disposin els reglaments de les cambres, poden sol·licitar un informe al Consell General del Poder Judicial sobre proposicions de llei o esmenes que tractin sobre matèries de l’apartat primer de l’article anterior. Aquesta mateixa regla és d’aplicació, en el mateix cas, a les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.72

71 Darrer incís afegit per la disposició addicional 3a.1 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març). 72 Apartat 3 afegit per l’article 9.3 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 11073

1. El Consell General del Poder Judicial pot dictar reglaments sobre el seu personal, organització i funcionament en el marc de la legislació sobre la funció pública. 2. El Consell General del Poder Judicial, en l'àmbit de la seva competència i amb subordinació a les lleis, pot dictar reglaments de desplegament d'aquesta Llei per establir regulacions de caràcter secundari i auxiliar. Aquests reglaments poden regular condicions accessòries per a l'exercici dels drets i deures que conformen l'estatut judicial sense innovar aquells ni alterar aquest en el seu conjunt. Es poden aprovar en els casos en què siguin necessaris per a l'execució o l'aplicació d'aquesta Llei, en aquells en què així es prevegi en aquesta o una altra Llei i, especialment, en les matèries següents: a) Sistema d'ingrés, promoció i especialització en la carrera judicial, règim dels funcionaris judicials en pràctiques i dels jutges adjunts i cursos teòrics i pràctics a l'escola judicial, així com organització i funcions d'aquesta. A aquest efecte, en el desplegament reglamentari de l'organització i les funcions de l'escola judicial, s'ha de determinar la composició del seu Consell Rector, en el qual necessàriament han d'estar representats el Ministeri de Justícia, les comunitats autònomes amb competències en matèria de justícia i les associacions professionals de jutges i magistrats. b) Forma de distribució entre torns i de provisió de places vacants i desertes de jutges i magistrats. c) Temps mínim de permanència a la destinació dels jutges i magistrats. d) Procediment dels concursos reglats i forma de sol·licitud de provisió de places i de càrrecs de nomenament discrecional. e) Activitats de formació dels jutges i magistrats i forma d'obtenció de títols d'especialització. f) Situacions administratives de jutges i magistrats. g) Règim de llicències i permisos de jutges i magistrats. h) Valoració com a mèrit preferent del coneixement de la llengua i dret propis de les comunitats autònomes en la provisió de places judicials en el territori de la comunitat respectiva.


46

i) Règim d'incompatibilitats i tramitació d'expedients sobre qüestions que afectin l'estatut de jutges i magistrats. j) Contingut de l'escalafó judicial, en els termes que preveu aquesta Llei. k) Règim de substitucions, dels magistrats suplents, dels jutges substituts, i dels jutges de pau. l) Funcionament i facultats de les sales de Govern, de les juntes de jutges i altres òrgans governatius i eleccions, nomenament i cessació de membres de les sales de govern i de jutges degans. m) Inspecció de jutjats i tribunals i tramitació de queixes i denúncies. n) Publicitat de les actuacions judicials, habilitació de dies i hores, fixació de les hores d'audiència pública i constitució dels òrgans judicials fora de la seva seu. ñ) Especialització d'òrgans judicials, repartiment d'assumptes i ponències i normes generals sobre prestació i desenvolupament del servei de guàrdia, sense perjudici de les competències del Ministeri de Justícia o, si s'escau, de les comunitats autònomes amb competències en matèria de personal. o) Forma de cessació i possessió als òrgans judicials i confecció d'alardos. p) Cooperació jurisdiccional. q) Honors i tractament de jutges i magistrats i regles sobre protocol en actes judicials. r) Sistemes de racionalització, organització i mesurament del treball que es considerin convenients amb els quals es pugui determinar la càrrega de treball que pot suportar un òrgan jurisdiccional, així com establir criteris mínims homogenis per a l'elaboració de normes de repartiment. 3. Els projectes de reglaments de desplegament se sotmeten a informe de les associacions professionals de jutges i magistrats i de les corporacions professionals o associacions d'una altra naturalesa que tinguin reconeguda legalment representació d'interessos als quals puguin afectar. Es dóna intervenció a l'Administració de l'Estat, per mitjà del Ministeri de Justícia, i a les de les comunitats autònomes sempre que una i les altres tinguin competències relacionades amb el contingut del reglament o sigui necessari coordinar-les amb les del Consell General. Se sol·liciten les consultes i els estudis previs que es considerin pertinents i un dictamen de legalitat sobre el projecte. En tot cas, s’ha d’elaborar un informe previ d’impacte de gènere.74 El ministeri fiscal ha de ser escoltat quan l'afecti la matèria sobre la qual versi el projecte i especialment en els supòsits que preveuen els paràgrafs n, ñ i q de l'apartat 2 d'aquest article. 4. Els reglaments que han de ser aprovats pel Ple del Consell General del Poder Judicial per majoria de tres cinquens dels seus membres autoritzats pel seu president es publiquen en el Butlletí Oficial de l'Estat.

73 Article redactat de conformitat amb l’article únic.15 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 74 Paràgraf segon afegit per la disposició addicional 3a.2 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

CAPÍTOL II De la composició del Consell General del Poder Judicial i de la designació i substitució dels seus membres Article 11175


47

El Consell General del Poder Judicial l’integren el president del Tribunal Suprem, que el presideix, i vint membres nomenats pel Rei per un període de cinc anys, mitjançant un reial decret ratificat pel ministre de Justícia, amb una proposta prèvia formulada de conformitat amb el que disposa aquest capítol.

75 Article redactat de conformitat amb l’article únic de la Llei orgànica 2/2001, de 28 de juny, sobre composició del Consell General del Poder Judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 155, de 29 de juny, i suplement en català núm.11, de 2 de juliol).

Article 11276 Els dotze membres que d’acord amb el que disposa l’article 122 de la Constitució han d’integrar el Consell entre jutges i magistrats de totes les categories judicials els ha de proposar per al seu nomenament el Rei d’acord amb el procediment següent: 1. Poden ser proposats els jutges i els magistrats de totes les categories judicials que estiguin en servei actiu i no siguin membres del Consell sortint o prestin serveis als seus òrgans tècnics. 2. La proposta ha de ser formulada al Rei pel Congrés dels Diputats i el Senat; a cada cambra li correspon proposar sis vocals, per majoria de tres cinquens dels seus membres respectius, entre els presentats a les cambres pels jutges i els magistrats de conformitat amb el que preveu el número següent. 3. Els candidats han de ser presentats, fins a un màxim del triple dels dotze llocs que s’han de proposar, per les associacions professionals de jutges i magistrats o per un nombre de jutges i magistrats que representi, almenys, el 2 per 100 de tots els que estiguin en servei actiu. La determinació del nombre màxim de candidats que correspon presentar a cada associació i del nombre màxim de candidats que es poden presentar amb les signatures de jutges i magistrats s’ha d’ajustar a criteris estrictes de proporcionalitat, d’acord amb les regles següents: a) Els trenta-sis candidats s’han de distribuir en proporció amb el nombre d’afiliats de cada associació i amb el nombre de no afiliats a cap associació; aquest últim determina el nombre màxim de candidats que poden ser presentats mitjançant signatures d’altres jutges i magistrats no associats; tot això, d’acord amb les dades que consten al Registre constituït al Consell General del Poder Judicial de conformitat amb l’article 401 d’aquesta Llei orgànica i sense que cap jutge o magistrat pugui avalar amb la seva signatura més d’un candidat. b) En cas que el nombre de jutges i magistrats presentats amb l’aval de signatures suficients superi el màxim a què es refereix la lletra a, només tenen la consideració de candidats els que, fins al nombre màxim esmentat, estiguin avalats pel nombre més gran de signatures. En el cas contrari, que amb el nombre de candidats avalats mitjançant signatures no n’hi hagi prou per cobrir el nombre total de trenta-sis, els restants els han de proveir les associacions, en proporció amb el nombre d’afiliats; a aquest efecte i per evitar dilacions, les associacions han d’incloure en la seva proposta inicial, de forma diferenciada, una llista complementària de candidats. c) Cada associació, d’acord amb el que disposin els seus Estatuts, ha de determinar el sistema d’elecció dels candidats que li correspongui presentar. 4. Entre els trenta-sis candidats presentats, de conformitat amb el que disposa el número anterior, en primer lloc el Ple del Congrés dels Diputats elegeix sis vocals i, una vegada elegits aquests sis vocals, el Senat elegeix els altres sis entre els trenta candidats restants. Tot això, sens perjudici del que disposa el número 2 de l’article següent.



48

Article 11377 1. Els vuit membres restants que també han d’integrar el Consell, elegits pel Congrés dels Diputats i pel Senat, els proposa per al seu nomenament el rei entre advocats i altres juristes de competència reconeguda amb més de quinze anys d’exercici en la professió, que no siguin membres del Consell sortint ni prestin serveis als seus òrgans tècnics. 2. El Ple de cada cambra elegeix quatre vocals, per majoria de tres cinquens dels seus membres, en la mateixa sessió en què es procedeixi a l’elecció dels sis vocals als quals es refereix l’article anterior i immediatament a continuació d’aquesta.


Article 11478 El Consell General del Poder Judicial es renova en la seva totalitat cada cinc anys, comptats des de la data de la seva constitució. A aquest efecte, i amb sis mesos d’antelació a l’expiració del mandat del Consell, el seu president s’ha d’adreçar als de les cambres i sol·licitar-los que aquestes cambres procedeixin a elegir els nous vocals; ha de posar en coneixement seu les dades de l’escalafó i del Registre d’associacions professionals de jutges i magistrats que constin al Consell en la data esmentada, que són les determinants per a la presentació de candidatures d’acord amb el que disposa l’article 112.


Article 11579 1. La sessió constitutiva del Consell General del Poder Judicial la presideix el vocal de més edat, i se celebra una vegada nomenats els vint vocals, que han de prendre possessió del seu càrrec prestant jurament o promesa davant el rei. 2. El Consell sortint ha de continuar en funcions fins a la presa de possessió del nou Consell.


Article 11680 1. La cessació anticipada d’un vocal del Consell General del Poder Judicial dóna lloc a la seva substitució. A aquest efecte, el president del Consell ha de fer saber aquesta circumstància a la Cambra que hagi elegit el vocal cessant per tal que efectuï una nova proposta per majoria idèntica a la requerida per a l’elecció inicial. 2. Qui sigui proposat per substituir el vocal cessant ha de tenir els requisits que exigeixen per ser elegit, segons el cas, els articles 112 i 113 d’aquesta Llei orgànica.


49


CAPÍTOL III De l’estatut dels membres del Consell General del Poder Judicial Article 117 1. Els membres del Consell General del Poder Judicial desenvolupen la seva activitat amb dedicació absoluta. El càrrec és incompatible amb qualsevol altre lloc, professió o activitat, públics o privats, per compte propi o d’altri, retribuïts o no, a excepció de la mera administració del patrimoni personal o familiar. Els és d’aplicació, a més, les incompatibilitats específiques dels jutges i magistrats enunciades expressament a l’article 389, apartat 2n, d’aquesta Llei orgànica. 2. La situació administrativa per als que siguin funcionaris públics, tant judicials com no judicials, és la de serveis especials. Article 118 1. Les destinacions els titulars de les quals es trobin en situació que comporti el dret de reserva de plaça per ocupar un càrrec de durada determinada i dotat d’inamovibilitat es poden cobrir, fins i tot amb les promocions pertinents, per al temps que romanguin els titulars en la situació esmentada, a través dels mecanismes ordinaris de provisió. 2. Els qui ocupin les destinacions esmentades queden, quan es reintegrin a la plaça els titulars, adscrits al tribunal col·legiat en què s’hagi produït la reserva o, si es tracta d’un jutjat, a disposició del president del tribunal superior de justícia corresponent i sense minva de les retribucions que estiguin percebent. Mentre romanguin en aquesta situació presten serveis en els llocs que determinin les sales de govern respectives i meriten les indemnitzacions corresponents per raó del servei quan es prestin en lloc diferent del de residència, que roman en el de la plaça reservada que hagi ocupat. 3. Mentre ocupin la plaça reservada, un cop transcorregut un any des que hi accedissin, o en qualsevol moment quan es trobin en situació d’adscripció, poden accedir en propietat a qualssevol destinacions pels mecanismes ordinaris de provisió i promoció. Ocupen definitivament la plaça reservada en què prestin servei quan quedi vacant per qualsevol causa. Quan quedin en situació d’adscrits, són destinats a la primera vacant que es produeixi en el tribunal col·legiat de què es tracti o en els jutjats del mateix ordre jurisdiccional del lloc de la plaça reservada, si no es tracta de places de president o legalment reservades a magistrats procedents de proves selectives, si no compleixen aquesta condició. Article 119 1. La responsabilitat civil i penal dels membres del Consell General del Poder Judicial s’exigeix pels tràmits establerts per a la dels magistrats del Tribunal Suprem. 2. Els vocals del Consell General del Poder Judicial no estan lligats per cap mandat imperatiu i no poden ser remoguts dels seus càrrecs si no és per esgotament del mandat,


50

renúncia, incapacitat, incompatibilitats o incompliment greu dels deures del càrrec. L’acceptació de la renúncia és competència del president i l’apreciació de la resta de causes del cessament l’ha de disposar el Ple del Consell General per majoria de tres cinquenes parts dels membres. 3. Els vocals elegits d’acord amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 112 han de cessar quan, per jubilació o altres raons, deixin de pertànyer a la carrera judicial. En aquest cas, cal seguir el que disposa l’article 116. Article 120 Els vocals del Consell General no poden ser promoguts mentre duri el seu mandat a la categoria de magistrat del Tribunal Suprem, ni nomenats per a qualsevol càrrec de la carrera judicial de designació lliure o en la provisió del qual hi hagi l’apreciació de mèrits. Article 121 1. Els membres del Consell General del Poder Judicial perceben, per tota la durada del mandat, la retribució que es fixi com a única i exclusiva atesa la importància de la seva funció. És igual per a tots i incompatible amb qualsevol altra retribució. 2. Els vocals que en el moment de l’elecció no pertanyin a cossos de l’Estat o de les administracions públiques o, encara que hi pertanyin, no estiguin en situació de servei actiu i en cessar no s’hi reintegrin, sempre que hagin exercit el càrrec durant un mínim de tres anys, tenen dret a una remuneració de transició per un any, equivalent a la que percebien en el moment del cessament. Aquesta remuneració de transició està subjecta al mateix règim de concurrència o incompatibilitat, si escau, que es prevegi per als havers passius de l’Estat. 3. Quan el vocal del Consell General del Poder Judicial tingui dret a la percepció d’havers passius, per pertànyer a qualsevol cos o escala de funcionaris públics, o a una pensió del sistema de seguretat social, se li ha de computar, a l’efecte de determinació de l’haver corresponent, el temps en què ha exercit aquestes funcions. CAPÍTOL IV Dels òrgans del Consell General del Poder Judicial SECCIÓ PRIMERA Disposició general Article 122 1. El Consell General del Poder Judicial s’articula en els òrgans següents: -President -Vicepresident -Ple -Comissió Permanent -Comissió Disciplinària -Comissió de Qualificació -Comissió d’Igualtat81


51

2. Reglamentàriament es poden establir les comissions i delegacions que s’estimin oportunes.

81 Apartat 1, últim paràgraf, afegit per la disposició addicional 3a.3 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

SECCIÓ SEGONA Del president Article 123 1. El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial és nomenat pel rei a proposta del Consell General del Poder Judicial entre membres de la carrera judicial o juristes de competència reconeguda, amb més de quinze anys d’antiguitat a la carrera o en l’exercici de la professió. Pot ser reelegit i nomenat, per un sol cop, per a un nou mandat. 2. La proposta del Consell General del Poder Judicial s’ha d’adoptar per majoria de tres cinquenes parts dels membres a la sessió en què es constitueix. 3. El nomenament del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial s’ha de dur a terme en un reial decret ratificat pel president del Govern. 4. El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial ha de prestar jurament o promesa davant del rei i prendre possessió del càrrec davant dels plens del Consell General del Poder Judicial i d’aquest alt tribunal en sessió conjunta. 5. El president del Consell General del Poder Judicial és substituït pel vicepresident en cas de vacant, absència, malaltia o algun altre motiu legítim. Article 124 1. El vicepresident del Consell General del Poder Judicial és proposat pel Ple d’entre els vocals, per majoria de les tres cinquenes parts dels components, i nomenat pel rei. 2. El vicepresident substitueix el president en els casos previstos a l’apartat 5 de l’article anterior i exerceix la resta de funcions que li atribueixen les lleis. Article 12582 El president del Consell General del Poder Judicial té les funcions següents: 1. Exercir la representació del Consell General del Poder Judicial. 2. Convocar i presidir les sessions del Ple i de la Comissió Permanent, i decidir els empats amb vot de qualitat. 3. Fixar l’ordre del dia de les sessions del Ple i de la Comissió Permanent. 4. Sotmetre totes les propostes que consideri oportunes en matèries de la competència del Ple o de la Comissió Permanent. 5. Sotmetre al Ple les propostes de nomenament dels magistrats del Tribunal Suprem a què es refereix l’article 127.4) d’aquesta Llei. 6. Proposar el nomenament de ponències per preparar la resolució o el despatx d’un assumpte. 7. Autoritzar amb la seva signatura els acords del Ple i de la Comissió Permanent. 8. Exercir la superior direcció de les activitats dels òrgans tècnics del Consell.


52

9. Les altres que preveu la Llei.

82 Article redactat de conformitat amb la disposició addicional única.1 de la Llei orgànica 2/2002, de 6 de maig, reguladora del control judicial previ del Centre Nacional d’Intel·ligència (BOE núm. 109, de 7 de maig, i suplement en català núm. 11, d’1 de juny).

Article 126 1. El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial cessa: a) Per haver expirat el termini del seu mandat, que s’entén esgotat en la data que conclogui el del Consell General que el va proposar. b) Per renúncia. c) A proposta del Ple del Consell, per causa de notòria incapacitat, o incompliment greu dels deures del càrrec, apreciada per tres cinquenes parts dels seus membres. 2. Els casos a què es refereixen les lletres b i c d’aquest article s’han de comunicar al Govern per mediació del Ministeri de Justícia. En aquests casos s’ha de fer un nou nomenament del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. SECCIÓ TERCERA Del Ple Article 12783 És de la competència del Ple del Consell General del Poder Judicial: 1. La proposta de nomenament per majoria de tres cinquens dels seus membres de: a) El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial i el vicepresident d’aquest últim. b) Els membres del Tribunal Constitucional la designació dels quals li correspon. c) Els presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem, així com els presidents dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes. d) El magistrat de la Sala Segona Penal o de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, competent per conèixer de l’autorització de les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència que afectin els drets fonamentals que reconeix l’article 18.2 i 3 de la Constitució, així com la del magistrat de les esmentades sales del Tribunal Suprem que el substitueixi en cas de vacant, absència o impossibilitat. Per al còmput de la majoria qualificada exigida en aquest apartat sempre s’ha de prendre com a base la totalitat dels vint-i-un membres integrants del Consell General del Poder Judicial, d’acord amb el que preveu l’article 111 d’aquesta Llei. Per efectuar aquestes propostes de nomenament que preveu aquest apartat, el Ple del Consell General del Poder Judicial ha de vetllar, en tot cas, pel compliment dels principis de mèrit i capacitat. 2. La proposta de nomenament dels altres càrrecs de designació discrecional. 3. Evacuar l’audiència que preveu l’article 124.4 de la Constitució sobre nomenament del fiscal general de l’Estat. 4. Resoldre els recursos d’alçada interposats contra els acords de la Comissió Permanent, de la Comissió Disciplinària i de les sales de govern dels tribunals superiors de justícia i dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats. 5. Resoldre els expedients de rehabilitació instruïts per la Comissió Disciplinària. 6. Evacuar els informes que preveu la Llei i exercir la potestat reglamentària atribuïda per la Llei al Consell General del Poder Judicial.


53

7. Acordar, en els casos legalment establerts, la separació i jubilació dels jutges i magistrats en els casos que no preveu l’article 131.3. 8. Elegir i nomenar els vocals que componen les comissions i delegacions. 9. Aprovar la memòria anual que amb motiu de l’obertura de l’any judicial llegeix el seu president sobre l’estat de l’Administració de justícia. 10. Elaborar el pressupost del Consell General del Poder Judicial, que s’integra en els generals de l’Estat, en una secció independent. 11. Dirigir l’execució del pressupost del Consell i controlar-ne el compliment. 12. Qualssevol altres funcions que corresponguin al Consell General del Poder Judicial i no estiguin expressament atribuïdes a altres òrgans d’aquest.

83 Article redactat de conformitat amb l’article únic.1 de la Llei orgànica 2/2004, de 28 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1 d’1 de gener de 2005).

Article 128 El Ple es reuneix, després de la convocatòria prèvia del president o, si escau, del vicepresident, en sessions ordinàries i extraordinàries d’acord amb el que es determini en el Reglament d’organització aprovat pel mateix Consell. En tot cas, s’ha de celebrar una sessió extraordinària quan ho sol·licitin cinc dels seus membres i cal incloure a l’ordre del dia els assumptes que els membres hagin proposat. Article 129 El Ple queda vàlidament constituït quan hi hagi presents un mínim de catorze dels membres, amb assistència del president o de qui el substitueixi legalment. SECCIÓ QUARTA De la Comissó Permanent Article 130 1. Anualment el Ple del Consell General del Poder Judicial ha de designar la Comissió Permanent, la qual està composta pel president del Consell, que la presideix, i quatre vocals elegits per majoria de tres cinquenes parts, per acord del Ple del Consell General: dos que pertanyin a la carrera judicial i dos que no en formin part. 2. Les reunions de la Comissió Permanent només són vàlides amb l’assistència d’almenys tres dels seus components, entre els quals hi ha d’haver el president o qui el substitueixi legalment. 3. El president pot delegar en el vicepresident, o en qui el substitueixi legalment, la presidència de la Comissió Permanent per a la resolució d’assumptes competència seva. Article 131 És competència de la Comissió Permanent: 1. Preparar les sessions del Ple. 2. Vetllar per l’execució exacta dels acords del Ple del Consell. 3. Decidir els nomenaments de jutges i magistrats que, perquè tenen el caràcter íntegrament reglat, no siguin competència del Ple, acordar-ne la jubilació forçosa per edat, resoldre sobre


54

la seva situació administrativa i disposar el cessament dels magistrats suplents i dels jutges substituts perquè ha transcorregut el termini per al qual van ser nomenats o perquè han arribat als setanta-dos anys.84 4. Resoldre sobre la concessió de llicències als jutges i magistrats, en els casos previstos per la llei. 5. Autoritzar l’escalafó de la carrera judicial. 6. Exercir les competències que li delegui el Ple o li atribueixi la llei.


SECCIÓ CINQUENA De la Comissió Disciplinària Article 132 1. El Ple del Consell General elegeix, anualment, per majoria de tres cinquenes parts, d’entre els vocals, els components de la Comissió Disciplinària, que està integrada per cinc membres. Tres d’ells, elegits entre els vocals que pertanyin a la carrera judicial, i els dos restants, aliens a aquesta. 2. La Comissió Disciplinària ha d’actuar, en tot cas, amb l’assistència de tots els components i sota la presidència del membre que sigui elegit per majoria. En cas d’impossibilitat transitòria o absència justificada d’algun dels membres, cal substituir-lo per un altre vocal del Consell de procedència idèntica, que ha de designar la Comissió Permanent. Article 133 A la Comissió Disciplinària correspon la competència per a la instrucció d’expedients i imposició de sancions a jutges i magistrats. SECCIÓ SISENA De la Comissió de Qualificació Article 134 1. Anualment, el Ple del Consell General ha de designar els components de la Comissió de Qualificació, que està integrada per cinc membres, elegits en la mateixa forma establerta per a la Comissió Disciplinària. 2. És presidida i queda vàlidament constituïda en els mateixos termes previstos per a la Comissió esmentada. Article 13585 Correspon a la Comissió de Qualificació informar, en tot cas, sobre els nomenaments de la competència del Ple, excepte el nomenament del magistrat del Tribunal Suprem que preveu l’article 127.4) d’aquesta Llei.

85 Article redactat de conformitat amb la disposició addicional única.3 de la Llei orgànica 2/2002, de 6 de maig, reguladora del control judicial previ del Centre Nacional d’Intel·ligència (BOE núm. 109, de 7 de maig, i suplement en català núm. 11, d’1 de juny).


55

Article 136 Per a la formació adequada dels criteris de qualificació dels jutges i magistrats, la Comissió pot recollir informació dels diferents òrgans del poder judicial i, en tot cas, ha de rebre un informe anual elaborat per les corresponents sales de govern dels òrgans jurisdiccionals a què estiguin adscrits que ha de fonamentar-se en criteris objectius i suficientment valorats i detallats. SECCIÓ SETENA De la Comissió d’Igualtat86

86 Secció afegida per la disposició addicional 3a.4 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

Article 136 bis87 1. El Ple del Consell General del Poder Judicial elegeix anualment, d’entre els seus vocals, per majoria de tres cinquens i atenent el principi de presència equilibrada entre dones i homes, els components de la Comissió d’Igualtat, que està integrada per cinc membres. 2. La Comissió d’Igualtat actua amb l’assistència de tots els seus components i sota la presidència del membre d’aquesta que sigui elegit per majoria. En cas de transitòria impossibilitat o absència justificada d’algun dels membres, s’ha de substituir per un altre vocal del Consell, preferentment del mateix sexe, que ha de designar la Comissió Permanent. 3. Correspon a la Comissió d’Igualtat assessorar el Ple sobre les mesures necessàries o convenients per integrar activament el principi d’igualtat entre dones i homes en l’exercici de les atribucions del Consell General del Poder Judicial i, en particular, li correspon elaborar els informes previs sobre impacte de gènere dels reglaments i millorar els paràmetres d’igualtat en la carrera judicial.

87 Article afegit per la disposició addicional 3a.4 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

CAPÍTOL V Del règim dels actes del Consell SECCIÓ PRIMERA De la forma d’adoptar acords Article 137 1. Els acords dels òrgans col·legiats del Consell són adoptats per majoria dels membres presents, excepte quan la Llei disposi una altra cosa. Qui presideixi té vot de qualitat en cas d'empat. Sense perjudici del que disposa l'article 129 i concordants d'aquesta Llei, en cas que no es puguin adoptar acords per falta del nombre de membres per constituir l'òrgan, es pot fer una segona convocatòria en la qual n'hi ha prou amb la majoria necessària per a la constitució


56

dels òrgans col·legiats en la legislació comuna de règim jurídic de les administracions públiques.88 2. Les deliberacions dels òrgans del Consell tenen caràcter reservat i els components n’han de guardar secret. 3. El vocal que dissenteix de la majoria pot demanar que consti el seu vot a l’acta. Si ho desitja, pot formular un vot particular, escrit i fonamentat, que s’ha d’inserir a l’acta, sempre que el presenti al dia següent del que es va adoptar l’acord. 4. Quan el Ple utilitzi les facultats d’informe, s’han d’incorporar al text de l’acord adoptat els vots particulars raonats, els quals s’han d’unir a la documentació que es remeti a l’òrgan destinatari. 5. Els acords dels òrgans del Consell sempre han de ser motivats.89

88 Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article únic.16 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 89 Apartat 5 afegit per l’article 14 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

SECCIÓ SEGONA De la formalització dels acords Article 138 Els acords dels òrgans del Consell General han de ser documentats pel secretari general i subscrits per qui els hagi presidit. SECCIÓ TERCERA Règim dels actes del Consell Article 139 1. Els acords del Consell General sobre el nomenament de presidents i magistrats adopten la forma de reial decret, signat pel rei i que el ministre de justícia ha de ratificar. Els nomenaments de jutges els fa el Consell mitjançant ordre. Tots s’han de publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat. 2. Els reglaments aprovats pel Consell General del Poder Judicial s’han de publicar en la forma prevista a l’article 110.4 de la Llei.90 3. La resta d’acords, degudament documentats i incorporats els vots particulars, si n’hi ha, han de ser comunicats a les persones i òrgans que han de complir-los o conèixer-los. Aquests acords s’han de publicar en els casos i amb les modalitats establertes per les normes generals que els siguin aplicables.91



57

91 Apartat 3 renumerat per l’article 10.3 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

SECCIÓ QUARTA De l’execució dels actes Article 140 1. Els actes dels diferents òrgans del Consell General del Poder Judicial són immediatament executius, sense perjudici del règim d’impugnació previst en aquesta Llei. 2. Això no obstant, quan s’hi interposi recurs, l’autoritat competent per resoldre’l pot disposar, d’ofici o a instància de part, la suspensió de l’execució, quan aquesta pugui causar perjudicis de reparació impossible o difícil, o quan així ho estableixi la llei. Article 141 Correspon al Consell General l’execució dels seus actes, que han de dur a terme els òrgans tècnics al seu servei amb la col·laboració, si fos necessària, de l’Administració de l‘Estat i de les comunitats autònomes. SECCIÓ CINQUENA Del procediment i recursos Article 142 1. En tot allò que no estigui previst en aquesta Llei, s’han d’observar, en matèria de procediment, recursos i forma dels actes del Consell General, en el que siguin aplicables, les disposicions de la Llei de procediment administratiu, sense que, en cap cas, sigui necessària la intervenció del Consell d’Estat. 2. Quan es tracta d’actes declaratius de drets, la revisió d’ofici i, si escau, la declaració prèvia de lesivitat, l’ha d’adoptar el Ple del Consell per majoria absoluta dels membres. Article 143 1. Els actes de tràmit que determinin la impossibilitat de continuar un procediment o produeixin indefensió i les resolucions definitives de la Comissió Permanent i de la Comissió Disciplinària són impugnables en alçada davant del Ple del Consell General. 2. Els actes, resolucions i disposicions que emanen del Ple poden ser objecte de recurs en la via contenciosa administrativa davant la sala corresponent del Tribunal Suprem. CAPÍTOL VI Dels òrgans tècnics al servei del Consell General SECCIÓ PRIMERA Disposicions generals Article 144


58

El Reglament d’organització i funcionament del Consell General del Poder Judicial determina l’estructura, funcions i competències dels òrgans tècnics. Article 14592 1. Als òrgans tècnics del Consell General del Poder Judicial, poden prestar-hi serveis els membres de les carreres judicial i fiscal, del cos de secretaris judicials, del cos de gestió processal i administrativa, de tramitació processal i administrativa i del cos d'auxili judicial al servei de l'Administració de justícia així com els funcionaris de les administracions públiques, en el nombre que fixin les relacions de llocs de treball corresponents. 2. Els membres dels òrgans tècnics de nivell superior per a la designació dels quals s'hagi exigit el títol de llicenciat en dret actuen amb la denominació de lletrats al servei del Consell General del Poder Judicial.


Article 14693 1. La provisió dels llocs dels òrgans tècnics del Consell General del Poder Judicial es fa mitjançant un concurs de mèrits. 2. Els que hagin obtingut llocs de nivell superior són nomenats pel Ple del Consell General del Poder Judicial, amb el concurs de mèrits previ, per un període de dos anys, prorrogable per períodes anuals amb un màxim de prestació de serveis de 10 anys i són declarats en situació de serveis especials a la seva administració d'origen. 3. Quan es tracti de la prestació de serveis als llocs dels òrgans tècnics restants del Consell General del Poder Judicial, els funcionaris que els exerceixin es consideren en servei actiu als seus cossos d'origen. 4. Durant el temps que estiguin ocupant un lloc de treball al Consell General del Poder Judicial, estan sotmesos al Reglament de personal del Consell.


SECCIÓ SEGONA Dels òrgans tècnics en particular Article 147 El secretari general, nomenat i remogut lliurement pel Ple del Consell, ha d’assistir a les sessions dels seus òrgans, amb veu i sense vot, i ha d’exercir les funcions de gestió, tramitació i documentació dels actes del Consell, així com les de direcció i coordinació de la resta d’òrgans tècnics. Article 148


59

El Servei d’Inspecció duu a terme, sota la dependència del Consell General, funcions de comprovació i control del funcionament dels serveis de l’Administració de justícia, mitjançant la realització de les actuacions i visites que siguin acordades pel Consell General, tot això sense perjudici de la competència dels òrgans de govern dels tribunals. TÍTOL III Del govern intern dels tribunals i els jutjats CAPÍTOL I De les sales de govern del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i els tribunals superiors de justícia SECCIÓ PRIMERA De la composició de les sales de govern i de la designació i substitució dels seus membres Article 14994 1. Les sales de Govern del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional estan constituïdes pel president dels òrgans esmentats, que les presideix, pels presidents de les sales que hi hagi i pel mateix nombre de magistrats que aquests. 2. Les sales de Govern dels tribunals superiors de Justícia estan constituïdes pel president d'aquests, que les presideix, pels presidents de les sales que hi hagi, pels presidents de les audiències provincials de la comunitat autònoma, i pel mateix nombre de magistrats o jutges, elegits per tots els membres de la carrera judicial que hi són destinats. Un, almenys, dels components de la sala és de la categoria de jutge, llevat que no hi hagi candidats de la categoria esmentada. A més d'aquests també s'integren, amb la consideració de membres electes a tots els efectes, els degans que de conformitat amb el que estableix l'article 166.3 hagin estat alliberats totalment del treball que els correspongui fer en l'ordre jurisdiccional respectiu. 3. Les sales de Govern dels tribunals superiors de Justícia, quan el nombre de membres passi de 10, es constitueixen en ple o en comissió. La Comissió està integrada per sis membres, tres de nats i tres d'electes. La designació dels seus components correspon al Ple, i si es produeixen vacants, la dels seus substituts. Això no obstant, forma part d'aquesta el degà alliberat totalment de tasques jurisdiccionals, o un d'aquests, si n'hi ha diversos. La Comissió es renova anualment en la mateixa proporció i la presideix el president del Tribunal Superior de Justícia. 4. El secretari de Govern del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional i dels tribunals superiors de Justícia respectius exerceix les funcions de secretari de la sala de Govern, sense perjudici de totes les que expressament aquesta Llei li atribueixi.


Article 150


60

Els membres electius de les sales de govern es renoven totalment cada cinc anys, computats des de la data en què es constitueixen. Trancorregut el termini, la sala de govern continua exercint les funcions fins a la data de constitució de la nova. Article 151 1. L’elecció de membres de les sales de govern es duu a terme conforme a les regles següents: 1a. L’elecció es duu a terme mitjançant vot personal, lliure, igual, directe i secret, i s’admet el vot per correu. Ha de convocar-se amb dos mesos d’antelació a la finalització del mandat dels membres electius anteriors. 2a. Les candidatures poden incloure un o diversos candidats, juntament amb el substitut corresponent, fins a un nombre igual al de llocs a cobrir, i per presentar-les n’hi ha prou amb el fet que consti el consentiment de qui les integrin, encara que també poden ser avalades per un grup d’electors o per una associació professional constituïda legalment. Les candidatures són obertes i els electors poden votar tants candidats i tants suplents com places a cobrir. 3a. Són elegits els candidats que hagin obtingut major nombre de vots. Si per aplicació estricta d’aquesta regla cap jutge és elegit per a la sala de govern d’un tribunal superior de justícia, el magistrat que hagi estat elegit amb menor nombre de vots ha de cedir el seu lloc al jutge que hagi obtingut major nombre de vots entre els que siguin candidats, llevat que no s’hagin presentat a elecció candidats de la categoria esmentada. 2. A l’efecte del que disposa aquest article, a cada tribunal hi ha una junta electoral, presidida pel president i integrada, a més, pel magistrat més antic i el més modern del Tribunal Suprem, de l’Audiència Nacional o del tribunal superior de justícia corresponent. 3. Correspon al Consell General del Poder Judicial convocar les eleccions i dictar les instruccions necessàries per a l’organització i, en general, per a la realització correcta del procés electoral. 4. A cada junta electoral correspon proclamar les candidatures, actuar com a mesa electoral a l’acte d’elecció, fer l’escrutini i proclamar els resultats, que s’han de comunicar al Consell, i, en general, la direcció i ordenació de tot el procés electoral. Contra els acords de la junta electoral es pot interposar un recurs contenciós administratiu electoral. 5. En els casos de cessament anticipat, per qualsevol causa, d’algun dels membres elegits de la sala de govern, el seu lloc ha de ser cobert pel substitut corresponent. 6. Si es tracta d’un membre electe i el substitut també cessa, el lloc ha de ser cobert pel candidat no elegit que hagi obtingut major nombre de vots. Si no queden candidats electes, s’han de convocar eleccions parcials per cobrir el lloc o llocs vacants. SECCIÓ SEGONA De les atribucions de les sales de govern Article 15295 1. Les sales de Govern, també les constituïdes en règim de Comissió, exerceixen la funció de govern dels seus tribunals respectius, i en particular els competeix: 1r. Aprovar les normes de repartiment d'assumptes entre les diferents seccions de cada sala.


61

2n. Establir anualment amb criteris objectius els torns necessaris per a la composició i el funcionament de les sales i seccions del Tribunal i de les audiències provincials del territori, així com de manera vinculant les normes d'assignació de les ponències que hagin de fer per torns els magistrats. 3r. Adoptar, amb respecte a la inamovibilitat judicial, les mesures necessàries en els casos de dissidència entre magistrats que puguin influir en el bon ordre dels tribunals o en l'Administració de justícia. 4t. Completar provisionalment la composició de les sales en els casos en què, per circumstàncies sobrevingudes, sigui necessari per al funcionament del servei, sempre sense perjudici de respectar la destinació específica dels magistrats de cada sala. 5è. Proposar motivadament al Consell General del Poder Judicial els magistrats suplents expressant les circumstàncies personals i professionals que hi concorrin, la seva idoneïtat per a l'exercici del càrrec i per a la seva actuació en un o diversos ordres jurisdiccionals, les garanties d'un acompliment eficaç de la funció i l'aptitud demostrada pels qui ja hagin actuat en l'exercici de funcions judicials o de substitució en la carrera fiscal, amb exposició raonada de l'ordre de preferència proposat i de les exclusions de sol·licitants. Les propostes d'adscripció de magistrats suplents com a mesura de reforç estan subjectes a requisits de motivació idèntics dels noms i de l'ordre de preferència proposats i de les exclusions de sol·licitants. 6è. Exercir les facultats disciplinàries sobre magistrats en els termes que estableix aquesta Llei. 7è. Proposar al president la realització de les visites d'inspecció i informació que consideri procedents. 8è. Promoure els expedients de jubilació a causa d'incapacitat dels magistrats, i informar-los. 9è. Elaborar els informes que li sol·liciti el Consell General del Poder Judicial i la memòria anual expositiva sobre el funcionament del Tribunal, amb expressió detallada del nombre i la classe d'assumptes iniciats i acabats per cada sala, així com dels que estiguin pendents, precisant l'any de la seva iniciació, tot això referit al 31 de desembre. La memòria ha de contenir, en tot cas, la indicació de les mesures que es considerin necessàries per a la correcció de les deficiències advertides. 10è. Proposar al Consell General del Poder Judicial que adopti les mesures que jutgi pertinents per millorar l'Administració de justícia quant als òrgans jurisdiccionals respectius. 11è. Rebre el jurament o la promesa legalment previnguts dels magistrats que integren els tribunals respectius i donar-los possessió del càrrec. 12è. Rebre informes del secretari de Govern, per iniciativa d'aquest o de la mateixa sala, en tots els assumptes que, perquè afecten les oficines judicials o secretaris judicials que en depenguin, exigeixin algun tipus d'actuació. En aquest cas, el secretari de Govern té vot en l'acord que es pugui arribar a adoptar. 13è. Promoure davant l'òrgan competent l'exigència de les responsabilitats disciplinàries que procedeixin de secretaris judicials, del personal al servei de l'Administració de justícia o de qualsevol altre que, sense tenir aquesta condició, hi presti els seus serveis de forma permanent o ocasional. 14è. En general, complir les altres funcions que les lleis atribueixin als òrgans de govern intern dels tribunals i que no estiguin atribuïdes expressament als presidents. 2. A les sales de govern dels tribunals superiors de justícia, en ple o en comissió, els competeix a més: 1r. Aprovar les normes de repartiment d'assumptes entre les sales del Tribunal i entre les seccions de les audiències provincials i jutjats del mateix ordre jurisdiccional, amb seu a la comunitat autònoma corresponent.


62

Excepcionalment, de forma motivada, i quan les necessitats del servei així ho exigeixin, la sala de govern pot ordenar que s'alliberi del repartiment d'assumptes, totalment o parcialment, per temps limitat, una secció o un jutge determinat. 2n. Exercir les facultats dels números cinquè al catorzè de l'apartat anterior, però referides també als òrgans jurisdiccionals amb seu a la comunitat autònoma corresponent als jutges i magistrats que hi són destinats. 3r. Expedir els nomenaments dels jutges de pau.


SECCIÓ TERCERA Del funcionament de les sales de govern i del règim dels seus actes Article 15396 1. Les sales de govern es reuneixen, almenys, dues vegades per mes, tret que no hi hagi assumptes pendents, i totes les vegades, a més, que hagin de tractar assumptes urgents d'interès per a l'Administració de justícia, quan ho consideri necessari el president del Tribunal Superior de Justícia, quan ho sol·liciti la tercera part dels seus membres mitjançant una proposta raonada i amb expressió del que hagi de ser objecte de deliberació i decisió, o quan ho sol·liciti el secretari de Govern a fi de tractar qüestions que afectin oficines judicials o secretaris judicials que en depenguin. La convocatòria la fa el president, amb expressió dels assumptes que s'han de tractar. 2. Les sales de govern dels tribunals superiors de justícia constituïdes en Comissió es reuneixen setmanalment. La Comissió trimestralment posa en coneixement del Ple, prèviament convocat, tots els assumptes que han estat tractats i resolts. El Ple es pot reunir, així mateix, quan, a judici del president o de la Comissió, la transcendència, la importància o l'interès per a l'Administració de justícia dels assumptes a tractar així ho aconsellin, quan ho sol·liciti la majoria dels seus membres mitjançant una proposta raonada i amb expressió del que ha de ser objecte de deliberació i decisió o quan ho sol·liciti el secretari de Govern a fi de tractar qüestions que afectin oficines judicials o secretaris judicials que en depenguin. La convocatòria del Ple o de la Comissió la fa el president, amb expressió dels assumptes que s'han de tractar. 3. La sala la pot constituir el president i dos membres per a les actuacions no decisòries de caràcter formal, com ara la recepció de jurament o promesa o la presa de possessió de jutges i magistrats o altres de caràcter anàleg. 4. En els altres casos, per a la seva constitució vàlida, es requereix la presència, almenys, de la majoria dels seus membres, que han de ser citats personalment amb 24 hores d'anticipació com a mínim.


Article 154


63

No poden estar presents en les discussions i votacions els qui tinguin un interès directe o indirecte en l’assumpte de què es tracti i és d’aplicació en aquest cas el que disposa la Llei per a l’abstenció i recusació. Article 155 El president designa un ponent per a cada assumpte a tractar, el qual ha informar la sala i ha de presentar, si escau, la proposta d’acord o resolució, llevat que, per raons d’urgència, no sigui possible o, per la importància escassa de l’assumpte, a criteri del president, no es requereixi. Article 156 El president, per iniciativa pròpia, a petició del ponent o per acord de la sala, passa a dictamen del Ministeri Fiscal els assumptes en què hagi d’intervenir o que tinguin una índole que ho faci convenient. El ponent, a la vista el del dictamen del fiscal, del qual ha de donar compte a la sala, ha de formular la proposta corresponent. Article 157 1. Acabada la discussió de cada assumpte, es fa la votació, que comença pel jutge o magistrat més modern i segueix per ordre de menor antiguitat, fins a qui presideix. La votació és secreta si ho sol·licita qualsevol dels membres. 2. El jutge o magistrat que dissenteixi de la majoria pot demanar que consti el seu vot a l’acta. Si vol, pot formular un vot particular, escrit i fonamentat, que s’ha d’inserir a l’acta, si la sala ho estima procedent per raó de la naturalesa o de les circumstàncies que hi concorren, sempre que el presenti dins del termini que fixi la sala, que no pot ser superior a tres dies. 3. El president té vot de qualitat en cas d’empat. Article 158 1. El secretari de govern ha de donar compte dels assumptes que porta la Sala; ha d’estar present en la discussió i votació dels assumptes; ha de redactar les actes, en què s’han de mencionar tots els acords i referir-los als expedients en què s’insereixin; ha d’anotar al marge els cognoms dels qui estan presents en la sessió; ha de custodiar el llibre d’actes i donar, si escau, els certificats corresponents. 2. Els actes de les sales de govern gaudeixen d’executorietat, poden ser objecte de recurs en alçada davant el Consell General del Poder Judicial i els és d’aplicació supletòria les normes de la Llei de procediment administratiu. Article 159 1. Els acords de les sales de govern s’han de portar a un llibre d’actes, que està a càrrec del secretari de govern i que no té altra publicitat que la que s’efectua a instàncies de qui tingui un interès directe, legítim i personal. 2. No obstant això, s’ha de donar la publicitat suficient als acords sobre normes de repartiment entres seccions i entre jutjats d’un ordre jurisdiccional.


64

CAPÍTOL II Dels presidents dels tribunals i audiències Article 160 Els presidents tenen les funcions següents: 1. Convocar, presidir i dirigir les deliberacions de la sala de govern. 2. Fixar l’ordre del dia de les sessions de la sala de govern, en el qual s’han d’incloure els assumptes que proposin almenys dos dels seus components. 3. Sotmetre les propostes que consideri oportunes en matèria de competència de la sala de govern. 4. Autoritzar amb la seva firma els acords de la sala de govern i vetllar perquè es compleixin. 5. Vetllar pel compliment de les mesures adoptades per la sala de govern per corregir els defectes que hi hagi en l’administració de justícia, si estan dintre de les seves atribucions, i, en altre cas, proposar al Consell, d’acord amb la sala, el que consideri convenient. 6. Despatxar els informes que li demani el Consell General del Poder Judicial. 7. Adoptar les mesures necessàries, quan sorgeixin situacions que per la urgència ho requereixin, i donar-ne compte en la primera reunió a la sala de govern. 8. Dirigir la inspecció dels jutjats i tribunals en els termes que estableix aquesta Llei. 9. Determinar el repartiment d’afers entre les sales del Tribunal del mateix ordre jurisdiccional i entre les seccions d’aquestes sales d’acord amb les normes aprovades per la Sala de Govern.97 10. Presidir diàriament la reunió dels presidents de sales i magistrats i tenir cura de la composició de les sales i seccions de conformitat amb l’article 198 d’aquesta Llei. 11. Exercir tots els poders dirigits al bon ordre del tribunal o audiència respectiu, així com al compliment dels deures per part del personal. 12. Comunicar al Consell General les vacants judicials i les places vacants de personal auxiliar del tribunal o audiència respectiu. 13. Escoltar les queixes que els facin els interessats en causes o plets i adoptar les prevencions necessàries. 14. Les restants previstes a la llei.

97 Apartat 9 redactat de conformitat amb l’article únic.10 de la Llei orgànica 6/1998, de 13 de juliol, de reforma de la Llei orgànica del poder judicial (BOE núm. 167, de 14 de juliol, i suplement en català núm. 4, de 29 de juliol).

Article 161 1. El president del tribunal superior de justícia té la representació del poder judicial a la comunitat autònoma corresponent, sempre que no hi sigui el president del Tribunal Suprem. 2. El president de sala a què es refereix l’article 78 d’aquesta Llei representa el poder judicial a les províncies a què s’estén la jurisdicció d’aquella, llevat que hi sigui el del tribunal superior de justícia o el del Tribunal Suprem. En cas que existeixin, d’acord amb aquest article, sales contencioses administratives i socials, la representació correspon al president de sala que designi el Consell General del Poder Judicial. 3. El president del tribunal superior de justícia pot delegar en el de sala a què es refereix l’article anterior les funcions governatives que consideri convenients, referides a la sala o sales corresponents i als òrgans jurisdiccionals amb seu en les províncies on aquella o aquelles tinguin jurisdicció.


65

Article 162 Els presidents del Tribunal Suprem, de l’Audiència Nacional, dels tribunals superiors de justícia i de les audiències i, si escau, de les sales de govern poden, per conducte d’aquells, dirigir als jutjats i tribunals inferiors a ells, que siguin de la circumscripció respectiva, dins de l’àmbit de les seves competències governatives, les prevencions que estimin oportunes per al funcionament millor dels jutjats i tribunals i donar-ne compte sense dilació al Tribunal Suprem, si escau, i directament al Consell General del Poder Judicial. Article 16398 Al Tribunal Suprem, i sota la dependència directa del seu president, hi funciona un Gabinet Tècnic d’Informació i Documentació. El Ministeri de Justícia, escoltada la sala de Govern del Tribunal Suprem i amb l’informe previ del Consell General del Poder Judicial en determina la composició i plantilla.


Article 16499 Els presidents de les audiències provincials les presideixen, adopten les mesures necessàries per al seu funcionament i exerceixen les altres funcions que els atribueix la Llei, sense perjudici, en tot cas, de les facultats dels òrgans de govern del Tribunal Superior de Justícia.


CAPÍTOL III Dels presidents de les sales i dels jutges Article 165100 Els presidents de les sales de justícia i els jutges tenen en els seus òrgans jurisdiccionals respectius la direcció i inspecció de tots els assumptes, adopten, en el seu àmbit competencial, les resolucions que la bona marxa de l’Administració de justícia aconselli, donen compte als presidents dels tribunals i audiències respectius de les anomalies o faltes que observin i exerceixen les funcions disciplinàries que els reconeguin les lleis processals sobre els professionals que es relacionin amb el tribunal. Respecte al personal adscrit al servei de la sala o jutjat corresponent cal atenir-se al que preveu el seu respectiu règim disciplinari.


CAPÍTOL IV Dels jutges degans i de les juntes de jutges


66

Article 166 1. En les poblacions on hi hagi deu o més jutjats, els titulars elegeixen per majoria de tres cinquenes parts un d’ells com a degà. Si no s’obté aquesta majoria a la primera votació, n’hi ha prou a la segona amb majoria simple. Els empats es resolen a favor de qui ocupi el millor lloc a l’escalafó. L’elecció ha de renovar-se cada quatre anys o quan l’elegit cessi per qualsevol causa. 2. On hi hagi menys de deu jutjats, exerceix les funcions de degà el jutge o magistrat amb millor lloc a l’escalafó. 3. Excepcionalment, i quan les circumstàncies del deganat ho justifiquin, el Consell General del Poder Judicial, escoltada la junta de jutges, pot alliberar el seu titular totalment o parcialment de la feina que li correspongui fer en l’ordre jurisdiccional respectiu. Article 167 1. On hi hagi dos o més jutjats del mateix ordre jurisdiccional, els assumptes es distribueixen conforme a normes de repartiment prefixades. Aquestes normes les aprova la sala de govern del tribunal superior de justícia, a proposta de la junta de jutges de l’ordre jurisdiccional respectiu. A sol·licitud de l’interessat, la junta de jutges pot proposar que s’alliberi, totalment o parcialment, un jutge del repartiment d’assumptes per un temps limitat, quan la bona administració de justícia ho faci necessari. L’acord s’ha de traslladar a la sala de govern perquè aquesta, si ho creu pertinent, l’aprovi. 2. El repartiment es fa sota la supervisió del jutge degà, assistit per un secretari, i li correspon a aquell resoldre amb caràcter governatiu intern les qüestions que es plantegin i corregir les irregularitats que puguin produir-se mitjançant l’adopció de les mesures necessàries, a més de promoure, si escau, l’exigència de les responsabilitats que siguin procedents. Article 168101 1. Els degans vetllen per la bona utilització dels locals judicials i dels mitjans materials; tenen cura que el servei de guàrdia es presti continuadament; adopten les mesures urgents en els assumptes no repartits quan, si no ho fan, es pot trencar algun dret o produir-se algun perjudici greu i irreparable; escolten les queixes que els facin els interessats en causes o plets, adopten les prevencions necessàries, i exerceixen les funcions restants que els atribueixi la Llei. 2. En tot cas, correspon als jutges degans: a) Resoldre en una única instància els recursos governatius que es pot interposar contra les decisions dels secretaris judicials en matèria de repartiment. b) Posar en coneixement de la sala de govern tota possible anomalia en el funcionament de serveis comuns processals del seu territori. c) Resoldre tots els recursos que els atribueixin les lleis processals.



67

Article 169102 El degà té davant els poders públics la representació de tots i presideix la Junta de jutges per tractar assumptes d’interès comú relatius a l’activitat jurisdiccional dels titulars de tots o d’algun dels òrgans judicials. Aquesta Junta l’ha de convocar el degà sempre que ho sol·liciti la quarta part dels jutges de la població.


Article 170 1. Els jutges de cada ordre jurisdiccional poden reunir-se en junta, sota la presidència del degà, per proposar les normes de repartiment, unificar criteris i pràctiques, i per tractar assumptes comuns o sobre els que estimin convenient elevar una exposició a la sala de govern corresponent o al Consell General del Poder Judicial per conducte del president del tribunal superior de justícia o quan aquell els sol·liciti un informe. 2. El degà convoca la junta quan ho consideri necessari o quan ho sol·liciti, almenys, la quarta part dels membres de dret. 3. També poden reunir-se els jutges d’una mateixa província o comunitat autònoma, presidits pel més antic en la destinació, per tractar problemes comuns. 4. La junta es considera vàlidament constituïda per prendre acords quan hi assisteixin la meitat dels membres. Els acords s’adopten per majoria simple. 5. La junta elegeix com a secretari un dels membres, que és l’encarregat de redactar les actes dels acords de les juntes, així com de conservar-les i d’expedir-ne els certificats. CAPÍTOL V De la inspecció dels jutjats i tribunals Article 171 1. El Consell General del Poder Judicial exerceix la inspecció i vigilància superior sobre tots els jutjats i tribunals per a la comprovar i controlar el funcionament de l’Administració de justícia. 2. El president del Consell i els vocals, per acord del Ple, poden fer visites d’informació als òrgans esmentats. 3. El Consell o el seu president, quan ho considerin necessari, poden ordenar que el servei d’inspecció que en depengui, o els presidents, magistrats o jutges de qualsevol tribunal o jutjat, facin inspeccions a jutjats o tribunals o recollin informació sobre el funcionament i compliment dels deures del personal judicial. 4. El Ministeri de Justícia, quan ho consideri necessari, pot instar del Consell que ordeni la inspecció de qualsevol jutjat o tribunal. En aquest cas, el Consell ha de notificar al Ministeri de Justícia la resolució que adopti i, si escau, les mesures adoptades. Tot això sense perjudici de les facultats que aquesta Llei concedeix al Ministeri Fiscal.103


68

103 Apartat 4 declarat no inconstitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional 56/1990, de 29 de març, que resol els recursos d'inconstitucionalitat 859/1985 i 861/1985 (BOE núm. 107, de 4 de maig de 1990, suplement del Tribunal Constitucional), interpretat en el sentit del fonament jurídic 13.b.

Article 172 1. El president del Tribunal Suprem dirigeix la inspecció ordinària i vigila el funcionament de les sales i seccions d’aquest Tribunal. 2. Els presidents dels tribunals superiors de justícia exerceixen les mateixes funcions en els àmbits territorials respectius. 3. El president de l’Audiència Nacional té les facultats dels apartats anteriors, respecte a les sales d’aquesta i els jutjats centrals. 4. Els presidents de les audiències provincials poden exercir per delegació la inspecció sobre els jutjats i tribunals en el seu respectiu àmbit i aquelles altres funcions de caràcter administratiu que se’ls encomanin.104

104 Apartat 4 afegit per l’article únic.27 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 173 S’ha d’encomanar la inspecció al jutge o magistrat de categoria igual o superior a la del titular de l’òrgan inspeccionat. Article 174 1. Els jutges i presidents de seccions i sales exerceixen la inspecció en els assumptes de què coneixen. 2. Quan segons el seu parer convingui, per evitar abusos, adoptar alguna mesura que no sigui competència seva o despatxar visites a algun jutjat o tribunal, ho han de manifestar al president del Tribunal Suprem, de l’Audiència Nacional o al tribunal superior de justícia, perquè decideixi el que correspongui. Article 175 1. Els jutges i magistrats i el personal al servei de l’Administració de justícia han de prestar la col·laboració necessària perquè la inspecció arribi a bon terme. 2. Les facultats inspectores s’exerceixen sense minva de l’autoritat del jutge, magistrat o president. 3. L’expedient d’inspecció es completa amb els informes sobre l’òrgan inspeccionat, que poden presentar els col·legis d’advocats i procuradors respectius, en tot allò que els afecta. Amb aquesta finalitat, se’ls ha de fer la notificació corresponent, amb l’antelació suficient, pel que fa a les circumstàncies en què es dugui a terme l’activitat inspectora.


69

Article 176 1. La inspecció comprèn l’examen de tot allò que resulti necessari per conèixer el funcionament del jutjat o tribunal i el compliment dels deures del personal judicial, amb atenció especial a les exigències d’una tramitació ràpida i eficaç de tots els assumptes. 2. La interpretació i aplicació de les lleis fetes pels jutges o tribunals, quan administren justícia, no pot ser objecte d’aprovació, censura o correcció, en ocasió o a conseqüència d’actes d’inspecció. Article 177 1. El jutge o magistrat que faci la inspecció ha de redactar un informe que s’ha d’elevar a qui l’hagi ordenat. 2. De les visites d’inspecció s’ha d’estendre una acta, en què s’ha de detallar el resultat d’aquella i de la qual s’ha de lliurar una còpia al jutge o president de l’òrgan jurisdiccional inspeccionat. Aquests, pel que fa a aquesta acta, poden formular les observacions o precisions que corresponguin i remetre-les a l’autoritat que hagi ordenat practicar la inspecció, en els deu dies següents. 3. El president de la sala de govern, a la qual, si escau, ha de donar-ne compte, ha d’adoptar, a la vista de l’nforme, quan sigui procedent, les mesures que estimi convenients d’acord amb les seves atribucions i, quan no tingui competència per resoldre, ha de proposar al Consell General del Poder Judicial el que consideri procedent. La comunicació al Consell General s’ha de fer per conducte del seu president. El Consell General ha d’adoptar les mesures que siguin procedents, quan hagi ordenat la inspecció. CAPÍTOL VI De les secretaries de govern Article 178105 1. Al Tribunal Suprem, a l’Audiència Nacional i als tribunals superiors de justícia hi ha una secretaria de Govern, dependent del secretari de Govern respectiu, que està auxiliat pel personal al servei de l’Administració de justícia que determini la relació de llocs de treball corresponent. 2. En aquests tribunals hi pot haver, a més, un vicesecretari de Govern.


LLIBRE III Del règim dels jutjats i els tribunals TÍTOL I Del temps de les actuacions judicials CAPÍTOL I Del període ordinari d’activitat dels tribunals


70

Article 179 L’any judicial, període ordinari d’activitat dels tribunals, s’estén des de l’1 de setembre, o el dia hàbil següent, fins al 31 de juliol de cada any natural. Article 180 1. Durant el període en què els tribunals interrompen l’activitat ordinària, s’hi forma una sala, composta pel president i el nombre de magistrats que determini el Consell General del Poder Judicial, la qual assumeix les atribucions de les sales de govern i de justícia; s’ha de procurar que hi hagi magistrats de les diverses sales. 2. Els magistrats que no formin part d’aquesta sala es poden absentar, a partir de la fi del període ordinari d’activitat, una vegada acabats els assumptes assenyalats. Article 181 1. A l’inici de l’any judicial se celebra un acte solemne al Tribunal Suprem. 2. El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem presenta a l’acte la memòria anual sobre l’estat, el funcionament i les activitats dels jutjats i els tribunals de justícia. 3. El fiscal general de l’Estat també llegeix en aquest acte la memòria anual sobre la seva activitat, l’evolució de la criminalitat, la prevenció del delicte i les reformes convenients per millorar l’eficàcia de la justícia. CAPÍTOL II Del temps hàbil per a les actuacions judicials Article 182106 1. Són inhàbils a efectes processals els dissabtes i diumenges, els dies 24 i 31 de desembre, els dies de festa nacional i els dies festius a efectes laborals a la respectiva comunitat autònoma o localitat. El Consell General del Poder Judicial, mitjançant reglament, pot habilitar aquests dies a efectes d’actuacions judicials en els casos no previstos expressament per les lleis. 2. Són hores hàbils des de les vuit del matí fins a les vuit de la tarda, llevat que la Llei disposi el contrari.


Article 183107 Són inhàbils els dies del mes d’agost per a totes les actuacions judicials, excepte les que es declarin urgents per les lleis processals. Això no obstant, el Consell General del Poder Judicial, mitjançant un reglament, els pot habilitar a efectes d’altres actuacions.


71


Article 184 1. Sense perjudici del que disposen els articles anteriors, tots els dies de l’any i totes les hores són hàbils per a la instrucció de les causes criminals, sense que es requereixi una habilitació especial. 2. Els dies i hores inhàbils es poden habilitar amb subjecció al que disposen les lleis processals.108

108 Apartat 2 redactat de conformitat amb l’article 1.3 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 185 1. Els terminis processals es computen d’acord amb el que disposa el Codi civil. En els assenyalats per dies queden exclosos els que són inhàbils. 2. Si l’últim dia de termini és inhàbil, s’entén prorrogat fins al primer dia hàbil següent. TÍTOL II De la manera de constituir-se els jutjats i els tribunals CAPÍTOL I De l’audiència pública Article 186 Els jutjats i els tribunals celebren audiència pública tots els dies hàbils per a la pràctica de proves, les vistes dels plets i les causes, la publicació de les sentències dictades i la resta d’actes que assenyala la llei. Article 187 1. En audiència pública, reunions del tribunal i actes solemnes judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris, els advocats i els procuradors han de fer servir toga i, si s’escau, placa i medalla d’acord amb el seu rang. 2. Així mateix, a les estrades, tots s’han d’asseure a la mateixa altura. Article 188 1. Els jutges i els presidents de les audiències i els tribunals, dins els límits que fixa el Consell General del Poder Judicial, han d’assenyalar les hores d’audiència pública que siguin necessàries per garantir que la tramitació dels processos es faci sense dilacions


72

indegudes. Es donen a conèixer mitjançant un edicte fixat ostensiblement a la part exterior de les sales dels jutjats i els tribunals.109 2. Els jutges i els magistrats que formin sala han d’assistir a l’audiència si no hi ha una causa justificada.

109 Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article 24 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 189110 Els jutges i magistrats, presidents, secretaris judicials, i altre personal al servei de l’Administració de justícia han d’exercir la seva activitat respectiva en els termes que exigeixin les necessitats del servei, sense perjudici de respectar l’horari establert.


Article 190111 1. Correspon al president del Tribunal o al jutge mantenir l’ordre a la sala, i a aquest efecte acorda el que sigui procedent. 2. Així mateix emparen en els seus drets els presents. 3. Aquestes mateixes obligacions recauen sobre el secretari en totes les actuacions que es facin únicament davant seu a les dependències de l’oficina judicial.


Article 191112 Als efectes del que disposa l’article anterior, els que pertorbin la vista d’algun procés, causa o un altre acte judicial, donant senyals ostensibles d’aprovació o desaprovació, faltant al respecte i a les consideracions degudes als jutges, tribunals, ministeri fiscal, advocats, procuradors, secretaris judicials, metges forenses o resta del personal al servei de l’Administració de justícia, són amonestats a l’acte per qui presideixi i expulsats de la sala o de les dependències de l’oficina judicial, si no obeeixen la primera advertència, sense perjudici de la responsabilitat penal en què incorrin.


Article 192


73

Els que es resisteixen a complir l’ordre d’expulsió han de ser, a més, sancionats amb una multa l’import màxim de la qual és la quantia de la multa més elevada prevista al Codi penal com a pena corresponent a les faltes. Article 193113 1. Amb la mateixa multa se sancionen els testimonis, pèrits o qualsevol altre que, com a part o representant-la, faltin en les vistes i els actes judicials de paraula, obra o per escrit a la consideració, respecte i obediència deguts a jutges, fiscals, secretaris judicials i resta del personal al servei de l’Administració de justícia, quan els seus actes no constitueixin delicte. 2. No estan compresos en aquesta disposició els advocats i procuradors de les parts, respecte dels quals s’observa el que disposa el títol V del llibre VII.


Article 194114 1. S’ha de fer constar a l’acta el fet que motiva la sanció, l’explicació que, si s’escau, doni el sancionat i l’acord que s’adopti per qui presideixi l’acte. 2. Contra l’acord d’imposició de sanció es pot interposar en el termini de tres dies recurs d’audiència en justícia davant el mateix jutge, president o secretari judicial, que ho ha de resoldre l’endemà. Contra l’acord que resol l’audiència en justícia o contra el d’imposició de la sanció, si no s’ha utilitzat aquell recurs, s’hi pot interposar recurs d’alçada, en el termini de cinc dies, davant la sala de Govern, que l’ha de resoldre, amb l’informe previ del jutge, president o secretari judicial que va imposar la sanció, a la primera reunió que es faci.


Article 195 Quan els fets de què tracten els articles anteriors constitueixin delicte, els autors han de ser detinguts a l’acte i posats a disposició del jutge competent. CAPÍTOL II De la formació de les sales i dels magistrats suplents Article 196 En els casos en què la llei no disposa una altra cosa, n’hi ha prou amb tres magistrats per formar una sala. Article 197 No obstant això, poden ser cridats, per formar una sala, tots els magistrats que la componen, encara que la llei no ho exigeixi, quan el president, o la majoria dels magistrats, ho consideri necessari per a l’Administració de justícia.


74

Article 198 1. La composició de les seccions la determina el president segons els criteris aprovats anualment per la sala de govern, a proposta d’aquell. 2. Les presideix el president de la sala, el president de secció o, si manca, el magistrat més antic dels que la integren. Article 199 Si els magistrats no assisteixen en nombre suficient per constituir una sala, han de concórrer per completar-la altres magistrats que designi el president del tribunal respectiu, d’acord amb un torn en el qual es prefereixen els que estiguin lliures d’assenyalament i, entre aquests, els més moderns. Article 200115 1. Al Tribunal Suprem, a l’Audiència Nacional, als tribunals superiors de justícia i a les audiències provincials hi pot haver una relació de magistrats suplents, que han de ser cridats, pel seu ordre dins l’ordre o ordres jurisdiccionals per als quals hagin estat nomenats, a formar les sales en els casos en què per circumstàncies imprevistes i excepcionals no es puguin constituir, llevat que actuïn en règim d’adscripció com a mesura de reforç de conformitat amb el que preveu aquesta Llei. No pot concórrer mai a formar sala més d’un magistrat suplent. 2. En començar l’any judicial el Consell General del Poder Judicial ha de tenir confeccionada la relació a què fa referència l’apartat anterior, a proposta de les sales de govern corresponents i ajustant-se al que disposa l’article 152 d’aquesta Llei. 3. Dins dels límits de la crida o adscripció, els magistrats suplents han d’actuar, com a membres de la sala que són cridats a formar, amb els mateixos drets i deures que els magistrats titulars. 4. Els membres de la carrera judicial jubilats per edat que siguin nomenats per exercir aquesta funció tenen la consideració i el tractament de magistrats emèrits. En aquesta situació poden romandre fins als 75 anys, amb el tractament retributiu dels magistrats suplents.116 5. Els magistrats del Tribunal Suprem, una vegada jubilats, es designen magistrats emèrits en el Tribunal Suprem quan així ho sol·liciten, sempre que compleixin els requisits legalment establerts i d’acord amb les necessitats de reforç a la sala corresponent.117

115 Article redactat de conformitat amb l’article 4.8 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 116 Apartat 4 redactat de conformitat amb l’article únic.36 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 117 Apartat 5 afegit per l’article únic.2 de la Llei orgànica 2/2004, de 28 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005).


75

Article 201118 1. El càrrec de magistrat suplent és remunerat de la manera que el Govern determini reglamentàriament, dins de les previsions pressupostàries. 2. Només pot recaure en els qui compleixin les condicions necessàries per a l'ingrés a la carrera judicial, excepte les derivades de la jubilació per edat. No pot ser proposat ni actuar com a suplent qui hagi assolit l'edat de 70 anys i, per al Tribunal Suprem, qui no tingui, com a mínim, 15 anys d'experiència jurídica.119 3. Tenen preferència els que han exercit funcions judicials o de secretaris judicials o de substitució en la carrera fiscal, amb aptitud demostrada o que han exercit professions jurídiques docents, sempre que aquestes circumstàncies no estiguin desvirtuades per altres que comportin la seva falta d’idoneïtat. El nomenament en cap cas no pot recaure en qui exerceixi les professions d’advocat o procurador. 4. El càrrec de magistrat suplent està subjecte al règim d’incompatibilitats i prohibicions que regulen els articles 389 a 397 de la Llei. Se n’exceptua: a) El que disposa l’article 394, sense perjudici del que preveu l’apartat 5, lletra d, d’aquest article. b) La causa d’incompatibilitat relativa a la docència o la recerca jurídica, que no és aplicable en cap cas, independentment de la situació administrativa de qui les exerceixi. 5. Els magistrats suplents estan subjectes a les mateixes causes de remoció que els jutges i els magistrats, quan els siguin aplicables. Cessen, a més: a) Pel transcurs del termini per al qual van ser nomenats. b) Por renúncia, acceptada pel Consell General del Poder Judicial. c) En complir l’edat de setanta-dos anys. d) Per acord del Consell General del Poder Judicial, després de la informació sumària i audiència de l’interessat i del Ministeri Fiscal, quan s’adverteix en els magistrats suplents falta d’aptitud o idoneïtat per a l’exercici del càrrec, incorrin en una causa d’incapacitat o d’incompatibilitat o en la infracció d’una prohibició, o deixin d’atendre diligentment els deures del càrrec.

118 Article redactat de conformitat amb l’article 4.9 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 119 Apartat 2 redactat de conformitat amb l’article únic.37 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 202 La designació dels magistrats que no constitueixin plantilla de la sala s’ha de fer saber immediatament a aquests magistrats i a les parts, a l’efecte de la seva possible abstenció o recusació. CAPÍTOL III Del magistrat ponent Article 203


76

1. En cada plet o causa que es tramiti davant un tribunal o audiència hi ha d’haver un magistrat ponent, designat segons el torn establert per a la sala o secció al principi de l’any judicial, exclusivament sobre la base de criteris objectius. 2. La designació s’ha de fer en la primera resolució que es dicti en el procés i s’ha de notificar a les parts el nom del magistrat ponent i, si s’escau, del que d’acord amb el torn ja establert el substitueix, amb expressió de les causes que motiven la substitució. Article 204 En la designació de ponent s’han de fer torns entre tots els magistrats de la sala o secció, incloent-hi els presidents. Article 205 Correspon al ponent, en els plets o causes que li han correspost per torn: 1. El despatx ordinari i tenir cura de la seva tramitació. 2. Examinar els interrogatoris, els plecs de posicions i la proposició de proves presentades per les parts i informar sobre la seva pertinència. 3. Presidir la pràctica de les proves declarades pertinents, sempre que no s’hagin de practicar davant el tribunal. 4. Informar dels recursos interposats contra les decisions de la sala o secció. 5. Proposar les interlocutòries decisòries d’incidents, les sentències i la resta de resolucions que s’hagin de sotmetre a discussió de la sala o secció, i redactar-les definitivament, si està d’acord amb el que s’hagi acordat. 6. Pronunciar les sentències en audiència pública. Article 206 1. Quan el ponent no estigui d’acord amb el vot de la majoria, ha de declinar la redacció de la resolució i ha de formular motivadament el seu vot particular. 2. En aquest cas, el president encomana la redacció a un altre magistrat i disposa la rectificació necessària en el torn de ponències per restablir-hi la igualtat. CAPÍTOL IV De les substitucions Article 207 És procedent substituir els jutges i els magistrats en els casos de vacant, llicència, serveis especials o altres causes que ho justifiquin. Les substitucions s’han de fer de la manera que estableix aquest capítol, sense perjudici del que disposa aquesta Llei per a la composició de les sales i seccions dels tribunals. Article 208 1. El president del Tribunal Suprem, el president de l’Audiència Nacional i els presidents dels tribunals superiors de justícia són substituïts pel president de la sala de la mateixa seu més antic en el càrrec. No obstant això, la sala de govern és convocada i presidida pel president de sala més antic en el càrrec, encara que sigui d’una seu diferent.120


77

2. Els presidents de les audiències provincials són substituïts pel president de secció més antic o, si no hi ha seccions, pel magistrat més ben situat a l’escalafó. 3. Quan la plantilla de l’audiència no tingui una altra plaça que la del seu president, el substitueix el magistrat titular que estigui en torn per acudir a completar l’audiència.


Article 209 1. Els presidents de les sales i de les seccions són substituïts pel magistrat més ben situat a l’escalafó de la sala o secció de què es tracti. 2. En cas de vacant, el president de l’audiència o tribunal assumeix la presidència de la sala, si ho considera procedent. Article 210 1. Els jutges de primera instància i d’instrucció, mercantils, penals, de violència sobre la dona, contenciosos administratius, de menors i socials se substitueixen entre si a les poblacions on n’hi hagi diversos del mateix ordre jurisdiccional, en la forma que acordi la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia, a proposta de la Junta de Jutges.121 2. Si qui ha de ser substituït és el degà, les seves funcions les exerceix el jutge que el substitueixi al jutjat del qual sigui titular el degà, de conformitat amb el que disposa el paràgraf anterior, o, si s’escau, les exerceix el més antic en el càrrec.

121 Apartat 1 redactat de conformitat amb la disposició addicional 10.4 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005).

Article 211 1. Quan en una població no hi hagi un altre jutge de la mateixa classe, la substitució correspon a un jutge d’una altra classe.122 2. També poden fer les substitucions els jutges d’un altre ordre jurisdiccional, encara que hi hagi diversos jutges que pertanyen al mateix ordre jurisdiccional, quan s’exhaureixin les possibilitats de substitució entre ells. 3. Correspon als jutges de primera instància i instrucció substituir els jutges dels altres ordres jurisdiccionals i els jutges de menors, si no hi ha la possibilitat que la substitució es faci entre els del mateix ordre. La substitució dels jutges penals correspon, en el cas de l’article 89, als de primera instància. En els altres casos, els jutges penals i, igualment, els de primera instància i instrucció se substitueixen pels jutges mercantils, de menors, contenciosos administratius i socials, segons l’ordre que estableixi la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia.123 Els jutges de violència sobre la dona són substituïts pels jutges d’instrucció o de primera instància i instrucció, segons l’ordre que estableixi la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia respectiu.124 125


78

122 Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article 3.2 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, de creació dels jutjats penals i modificació de diversos preceptes (BOE núm. 313, de 30 de desembre). 123 Apartat 3, paràgraf 2n, redactat de conformitat amb l’article 2.9 de la Llei orgànica 8/2003, de 9 de juliol, per a la reforma concursal, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 164, de 10 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost). 124 Apartat 3, paràgraf 3r, afegit per la disposició addicional 10a.5 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005). 125 Apartat 3 redactat de conformitat amb l’article 3.3 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, de creació dels jutjats penals i modificació de diversos preceptes (BOE núm. 313, de 30 de desembre).

Article 212126 1. Els jutges exerceixen les funcions inherents al seu jutjat, tant en qualitat de titulars com d'adjunts, i al càrrec que substitueixin. Aquesta substitució, quan es produeixi, s'ha de retribuir en els casos i la quantia que es determinin reglamentàriament. 2. En els casos en què per suplir la falta de titular del jutjat, sigui quin sigui l'ordre jurisdiccional al qual pertanyi, no sigui possible l'aplicació del que disposen els articles precedents perquè hi ha un únic jutjat a la localitat, incompatibilitat d'assenyalaments, perquè hi ha moltes vacants o per altres circumstàncies anàlogues, exerceix la jurisdicció amb la mateixa amplitud que si és titular de l'òrgan un jutge substitut, que es nomena de la mateixa manera que els magistrats suplents i se sotmet al seu mateix règim jurídic. Aquests nomenaments tenen caràcter excepcional i la seva necessitat ha de ser degudament acreditada o motivada. En tot cas tenen preferència per a les tasques de substitució els jutges adjunts de conformitat amb l'article 308.2 i els jutges que estiguin desenvolupant pràctiques tutelades de conformitat amb l'article 307.1. 3. Reglamentàriament el govern determina la remuneració dels jutges substituts, dins les previsions pressupostàries. En el cas que siguin diversos els substituts nomenats per a la localitat i l'ordre jurisdiccional corresponent, són cridats per l'ordre de puntuació obtinguda en el nomenament.


Article 213 Els jutges de pau són substituïts pels jutges substituts respectius. Article 214127 Quan no es pugui aplicar el que estableixen els articles anteriors, perquè no hi ha jutges substituts nomenats com a idonis per a la localitat i l'ordre jurisdiccional corresponent, o sigui aconsellable per despatxar millor els assumptes, atesa l'escassa càrrega de treball d'un jutjat d'una altra localitat del mateix grau i ordre del que hagi de ser substituït, la sala de Govern prorroga, amb l'audiència prèvia, la jurisdicció del titular d'aquell, que ocupa tots dos càrrecs, amb dret a la retribució corresponent dins les previsions pressupostàries.


79


Article 215 Les pròrrogues de jurisdicció s’han de comunicar al Consell General del Poder Judicial perquè les aprovi, sense perjudici de començar a exercir-les, si la sala de govern ho acorda així. Article 216 1. No es poden conferir comissions de serveis per a jutjats o tribunals si no és per un temps determinat, quan concorrin circumstàncies d’especial necessitat i amb la conformitat prèvia de l’interessat. 2. Las comissions les atorga el Consell General del Poder Judicial, oïdes les sales de govern corresponents. 3. No es confereixen comissions per als càrrecs de president i presidents de sala de l’Audiència Nacional i tribunals superiors de justícia, ni per al president d’una audiència provincial. CAPÍTOL IV BIS128 De les mesures de reforç en la titularitat dels òrgans judicials

128 Capítol afegit per l’article 8.1 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 216 bis 1129 Quan l'excepcional retard o l'acumulació d'assumptes en un determinat jutjat o tribunal no puguin ser corregits mitjançant el reforçament de la plantilla de l'oficina judicial o l'exempció temporal de repartiment que preveu l'article 167.1, el Consell General del Poder Judicial pot acordar mesures excepcionals de suport judicial consistents en l'adscripció, en qualitat de jutges substituts o jutges de suport, dels jutges en pràctiques a què es refereix l'article 307.1, en l'atorgament de comissions de servei a jutges i magistrats o en l'adscripció de jutges substituts o magistrats suplents, perquè participin amb els titulars dels òrgans esmentats en la tramitació i resolució d'assumptes que no estiguin pendents. Si la causa del retard té caràcter estructural, el Consell General del Poder Judicial, junt amb l'adopció de les mesures provisionals esmentades, ha de formular les propostes oportunes al Ministeri de Justícia o a les comunitats autònomes amb competències en la matèria, per tal d'adequar la plantilla del jutjat o tribunal afectat o corregir la demarcació o planta que escaigui.



80

Article 216 bis 2130 Les propostes de mesures de suport judicial, que s’han d’elevar al Consell General del Poder Judicial a través de les sales de govern corresponents, han de contenir: 1r. Explicació succinta de la situació que passa l’òrgan jurisdiccional de què es tracti. 2n. Expressió raonada de les causes que han originat el retard o l’acumulació d’assumptes. 3r. Ressenya del volum de feina de l’òrgan jurisdiccional i del nombre i classe d’assumptes pendents. 4t. Pla d’actualització del jutjat o tribunal, amb indicació de la seva extensió temporal i del projecte d’ordenació de la funció concreta del jutge o equip de suport, la tasca del qual, amb plena jurisdicció, s’ha de projectar en el tràmit i la resolució dels assumptes de nou ingrés o pendents d’assenyalament. Els assumptes en tramitació que no hagin arribat a aquest estat processal queden reservats al titular o titulars de l’òrgan.

130 Article afegit per l’article 8.1 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 216 bis 3131 1. Les sales de govern que projectin establir mesures de suport mitjançant una comissió de servei han de donar una publicitat adequada al seu propòsit perquè els jutges i els magistrats que puguin estar interessats en el nomenament tinguin l’oportunitat de deduir la petició corresponent. 2. En el cas que hi hagi diversos peticionaris per a l’atorgament de la mateixa comissió de servei, la sala de govern corresponent, en proposar amb preferència aquell que consideri més idoni, ha de valorar les circumstàncies següents: a) Pertinença del jutge o magistrat sol·licitant al mateix ordre jurisdiccional en què estigui integrat el jutge o el tribunal a reforçar. b) El lloc i la distància de la destinació del peticionari. c) La situació de l’òrgan del qual és titular. d) El coneixement del dret o de la llengua i el dret substantiu propis de la comunitat autònoma on ha de tenir lloc la comissió. En tots els casos en què la comissió s’hagi de proposar amb relleu de funcions, és requisit previ per atorgar-la que, a judici del Consell General del Poder Judicial, amb l’informe previ de la sala de govern del tribunal superior de justícia sota la jurisdicció del qual estigui l’òrgan de procedència, l’absència del jutge o del magistrat a qui afecta s’hagi de cobrir, en el moment de produir-se, d’una manera satisfactòria mitjançant una substitució o qualsevol altra de les fórmules que preveu aquesta Llei. D’aquestes apreciacions se n’ha de fer la menció oportuna a la proposta de la sala de govern, que, a més, ha de reflectir l’acceptació del jutge o el magistrat que es proposa en comissió i expressar si aquest ha de quedar o no rellevat de les seves funcions en la seva destinació. 3. Qualsevol proposta de comissió de servei ha d’expressar si la seva concessió s’ha d’acordar o no amb dret a la percepció de dietes i despeses de desplaçament, així com el règim retributiu corresponent.



81

Article 216 bis 4132 Les comissions de servei i les adscripcions en règim de suport de jutges i magistrats suplents se sol·liciten i s’atorguen per un termini màxim de sis mesos, que comença a córrer des del moment de la incorporació dels designats als jutjats o tribunals objecte de reforç. Tanmateix, si durant aquest termini no s’ha arribat a l’actualització que es volia aconseguir, es pot proposar la nova aplicació de la mesura per un termini igual o inferior si amb això n’hi ha prou per a les finalitats de la normalització que es volia aconseguir. Les propostes de renovació s’han de subjectar a les mateixes exigències que les previstes per a les mesures de suport judicial originàries.


CAPÍTOL V De l’abstenció i la recusació Artículo 217133 El jutge o magistrat en qui es compleixi alguna de les causes establertes legalment s'absté del coneixement de l'assumpte sense esperar que se'l recusi.


Article 218134 Poden recusar únicament: 1r. En els assumptes civils, socials i contenciosos administratius, les parts; també pot fer-ho el ministeri fiscal sempre que es tracti d'un procés en què, per la naturalesa dels drets en conflicte, pugui intervenir o hagi de fer-ho. 2n. En els assumptes penals, el ministeri fiscal, l'acusador popular, particular o privat, l'actor civil, el processat o inculpat, el querellat o denunciat i el tercer responsable civil.


Article 219135 Són causes d'abstenció i, si s'escau, de recusació: 1a. El vincle matrimonial o situació de fet assimilable i el parentiu per consanguinitat o afinitat dins el quart grau amb les parts o el representant del ministeri fiscal. 2a. El vincle matrimonial o situació de fet assimilable i el parentiu per consanguinitat o afinitat dins el segon grau amb el lletrat o el procurador de qualsevol de les parts que intervinguin en el plet o la causa. 3a. Ser o haver estat defensor judicial o integrant dels organismes tutelars de qualsevol de les parts, o haver estat sota la cura o tutela d'alguna d'aquestes. 4a. Estar o haver estat denunciat o acusat per alguna de les parts com a responsable d'algun delicte o falta, sempre que la denúncia o l'acusació hagin donat lloc a la incoació de


82

procediment penal i aquest no hagi acabat per sentència absolutòria o interlocutòria136 de sobreseïment. 5a. Haver estat sancionat disciplinàriament en virtut d'expedient incoat per denúncia o a iniciativa d'alguna de les parts. 6a. Haver estat defensor o representant d'alguna de les parts, haver emès dictamen sobre el plet o causa com a lletrat, o haver-hi intervingut com a fiscal, perit o testimoni. 7a. Ser o haver estat denunciant o acusador de qualsevol de les parts. 8a. Tenir plet pendent amb alguna d'aquestes. 9a. Amistat íntima o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts. 10a. Tenir interès directe o indirecte en el plet o causa. 11a. Haver participat en la instrucció de la causa penal o haver resolt el plet o causa en anterior instància. 12a. Ser o haver estat una de les parts subordinades del jutge que hagi de resoldre la contesa litigiosa. 13a. Haver ocupat un càrrec públic, haver exercit una feina o professió en ocasió de les quals hagi participat directament o indirectament en l'assumpte objecte del plet o causa o en un altre relacionat amb aquest. 14a. En els processos en què sigui part l'Administració pública, trobar-se el jutge o magistrat amb l'autoritat o funcionari que hagi dictat l'acte o informat respecte d'aquest o realitzat els fets per raó dels quals se segueix el procés en alguna de les circumstàncies esmentades a les causes 1a a 9a, 12a, 13a i 15a d'aquest article. 15a. El vincle matrimonial o situació de fet assimilable, o el parentiu dins el segon grau de consanguinitat o afinitat, amb el jutge o magistrat que hagi dictat resolució o practicat actuació a valorar per via de recurs o en qualsevol fase ulterior del procés. 16a. Haver ocupat el jutge o magistrat càrrec públic o administratiu en ocasió del qual hagi pogut tenir coneixement de l'objecte del litigi i formar criteri en detriment de la imparcialitat deguda.

135 Article redactat de conformitat amb l’article únic.43 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 136 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «acte».

Article 220137 Derogat

137 Article derogat per la disposició derogatòria única.a de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 221138 1. El magistrat o jutge ha de comunicar l'abstenció, respectivament, a la secció o sala de la qual formi part o a l'òrgan judicial al qual correspongui la competència funcional per conèixer dels recursos contra les sentències que el jutge dicti. La comunicació de l'abstenció es fa mitjançant un escrit raonat tan aviat com sigui advertida la causa que la motivi. L'òrgan competent per resoldre sobre l'abstenció ha de resoldre en el termini de 10 dies. 2. L'abstenció suspèn el curs del procés fins que es resolgui sobre aquesta o transcorri el termini que es preveu per a la seva resolució.


83

3. Si la secció o sala o l'òrgan judicial al qual es refereix l'apartat 1 d'aquest article no considera justificada l'abstenció, ha d'ordenar al jutge o magistrat que continuï el coneixement de l'assumpte, sense perjudici del dret de les parts a fer valer la recusació. Rebuda l'ordre, el jutge o magistrat ha de dictar la provisió que posa fi a la suspensió del procés. 4. Si es considera justificada l'abstenció per l'òrgan competent segons l'apartat 1, l'abstingut ha de dictar interlocutòria139 i s'ha d'apartar definitivament de l'assumpte i ordenar remetre les actuacions a qui hagi de substituir-lo. Quan el que s'abstingui formi part d'un òrgan col·legiat, la interlocutòria140 la dicta la sala o secció a què aquest pertanyi. La interlocutòria141 que es pronunciï sobre l'abstenció no és susceptible de cap recurs. 5. En tot cas, la suspensió del procés acaba quan el substitut rep les actuacions o s'integra a la sala o secció a la qual pertanyia l'abstingut.

138 Article redactat de conformitat amb l’article únic.44 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 139 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «acte». 140 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «acte». 141 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «acte».

Article 222142 L'abstenció i la substitució del jutge o magistrat que s'ha abstingut són comunicades a les parts, incloent-hi el nom del substitut.


Article 223143 1. La recusació s'ha de proposar tan aviat com es tingui coneixement de la causa en què es fonamenti, ja que en un altre cas no s'admet a tràmit. Concretament, no s'admeten les recusacions: 1r. Quan no es proposin en el termini de 10 dies des de la notificació de la primera resolució per la qual es conegui la identitat del jutge o magistrat a recusar, si el coneixement de la concurrència de la causa de recusació és anterior a aquell. 2n. Quan es proposin, pendent ja un procés, si la causa de recusació es coneix abans del moment processal en què la recusació es proposi. 2. La recusació es proposa mitjançant un escrit que ha d'expressar concretament i clarament la causa legal i els motius en què es fonamenti, i s'hi ha d'adjuntar un principi de prova sobre aquests. Aquest escrit ha d'anar signat per l'advocat i per un procurador si intervenen en el plet, i pel recusant, o per algú a petició seva, si no sap signar. En tot cas, el procurador hi ha d'adjuntar un poder especial per a la recusació de què es tracti. Si no hi intervé procurador i advocat, el recusant ha de ratificar la recusació davant el secretari del tribunal de què es tracti.


84

3. Formulada la recusació, es trasllada a les altres parts del procés perquè, en el termini comú de tres dies, manifestin si s'adhereixen o s'oposen a la causa de recusació proposada o si, en aquell moment, coneixen alguna altra causa de recusació. La part que no proposi recusació en el termini esmentat no pot fer-ho posteriorment, llevat que acrediti completament que, en aquell moment, no coneixia la nova causa de recusació. El dia hàbil següent a l'acabament del termini que preveu el paràgraf anterior, el recusat s'ha de pronunciar sobre si admet o no la causa o les causes de recusació formulades.


Article 224144 1. Instrueixen els incidents de recusació: 1r. Quan el recusat sigui el president o un magistrat del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional o d'un Tribunal Superior de Justícia, un magistrat de la sala a la qual pertanyi el recusat designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat. 2n. Quan el recusat sigui un president d'Audiència Provincial, un magistrat de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia corresponent designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat. 3r. Quan el recusat sigui un magistrat d'una audiència, un magistrat d'aquesta mateixa audiència designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat, sempre que no pertanyi a la mateixa secció que el recusat. 4t. Quan es recusi tots els magistrats d'una sala de justícia, un magistrat dels que integrin el tribunal corresponent designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat, sempre que no estigui afectat per la recusació. 5è. Quan el recusat sigui un jutge o magistrat titular d'un òrgan unipersonal, un magistrat de l'òrgan col·legiat que conegui dels seus recursos, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat. 6è. Quan el recusat sigui un jutge de pau, el jutge de primera instància del partit corresponent o, si hi ha diversos jutjats de primera instància, el designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat. L'antiguitat es regeix per l'ordre d'escalafó en la carrera judicial. 2. En els casos en què no sigui possible complir el que preveu l'apartat anterior, la sala de govern del tribunal corresponent designa l'instructor, procurant que sigui d'una categoria més alta o, almenys, de més antiguitat que el recusat o recusats.


Article 225145 1. Dins el mateix dia en què finalitzi el termini al qual es refereix l'apartat 3 de l'article 223, o en el dia hàbil següent, el plet o la causa passa al coneixement del substitut, i s'ha de remetre al tribunal al qual correspongui instruir l'incident l'escrit i els documents de la recusació. També s'hi ha d'adjuntar un informe del recusat relatiu a si admet o no la causa de recusació.


85

2. No s'admeten a tràmit les recusacions en les quals no s'expressin els motius en què es fonamenten, o a les quals no s'adjuntin els documents a què es refereix l'apartat 2 de l'article 223. 3. Si el recusat accepta com a certa la causa de recusació, l'incident es resol sense més tràmits. En cas contrari, l'instructor, si admet a tràmit la recusació proposada, ordena la pràctica, en el termini de 10 dies, de la prova sol·licitada que sigui pertinent i la que consideri necessària i, tot seguit, remet el que s'ha actuat al tribunal competent per decidir l'incident. Rebudes les actuacions pel tribunal competent per decidir la recusació, es traslladen al ministeri fiscal per a informe pel termini de tres dies. Transcorregut aquest termini, amb informe del ministeri fiscal o sense, es decideix l'incident dins dels cinc dies següents. Contra aquesta resolució no s'hi pot interposar cap recurs. 4. La recusació suspèn el curs del plet fins que es decideixi l'incident de recusació excepte en l'ordre jurisdiccional penal, en el qual el jutge d'instrucció que legalment substitueixi el recusat continua amb la tramitació de la causa.


Article 226146 1. En els processos que se substanciïn pels cursos del judici verbal sigui quin sigui l'ordre jurisdiccional, i en els de faltes, si en l'acte el jutge recusat no accepta com a certa la causa de recusació, les actuacions passen a qui correspongui instruir l'incident, i mentrestant l'assumpte principal queda en suspens. L'instructor acorda que les parts compareguin davant seu el dia i l'hora que fixi, dins els cinc següents i, escoltades les parts i practicada la prova declarada pertinent, en el mateix acte mitjançant provisió resol sobre si és procedent o no la recusació. 2. Per a la recusació de jutges o magistrats posterior a l'assenyalament de vistes, cal atenir-se al que disposen els articles 190 a 192 de la Llei d'enjudiciament civil.


Article 227147 Decideixen els incidents de recusació: 1r. La sala que preveu l'article 61 d'aquesta Llei quan el recusat sigui el president del Tribunal Suprem, el president de la sala o dos magistrats o més d'una mateixa sala. 2n. La sala del Tribunal Suprem de què es tracti, quan es recusi un dels magistrats que la integren. A aquests efectes, el recusat no forma part de la sala. 3r. La sala que preveu l'article 69 quan el recusat sigui el president de l'Audiència Nacional, els presidents de sala o més de dos magistrats d'una sala. 4t. La sala de l'Audiència Nacional de què es tracti, quan es recusi els magistrats que la integren, de conformitat amb el que preveu l'article 68 d'aquesta Llei. 5è. La sala a què es refereix l'article 77 d'aquesta Llei, quan s'hagi recusat el president del Tribunal Superior de Justícia, el president de qualsevol de les seves sales, el president de


86

l'Audiència Provincial amb seu a la comunitat autònoma corresponent o dos magistrats o més d'una mateixa sala dels tribunals superiors de justícia o dos magistrats o més d'una mateixa secció d'una audiència provincial. El recusat no pot formar part de la sala, i es produeix, si s'escau, la seva substitució d'acord amb el que preveu aquesta Llei. 6è. La sala dels tribunals superiors de justícia de què es tracti, quan es recusi un dels magistrats que la integren. A aquests efectes, el recusat no forma part de la sala. 7è. Quan el recusat sigui magistrat d'una audiència provincial, l'Audiència Provincial, sense que en formi part el recusat; si aquesta es compon de dues seccions o més, la secció en la qual estigui integrat el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual el recusat formi part. 8è. Quan el recusat sigui un jutge de primera instància, de primera instància i instrucció, mercantil, d'instrucció, penal, de menors, de vigilància penitenciària, contenciós administratiu o social, la secció de l'Audiència Provincial o sala del Tribunal Superior de Justícia o de l'Audiència Nacional respectiva que conegui dels recursos contra les seves resolucions, i, si són diverses, s'estableix un torn començant per la secció o sala d'un nombre més baix. 9è. Quan el recusat sigui un jutge de pau, resol el mateix jutge d'instrucció instructor de l'incident de recusació.


Article 228148 1. La interlocutòria que desestimi la recusació acorda tornar al recusat el coneixement del plet o causa, en l'estat en què estigui, i condemna a les costes el recusant, llevat que hi concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin un altre pronunciament. Quan la resolució que decideixi l'incident declari expressament l'existència de mala fe en el recusant, se li pot imposar una multa de 180 a 6.000 euros. 2. La interlocutòria que estimi la recusació aparta definitivament el recusat del coneixement del plet o causa. Fins al seu acabament, aquell a qui correspongui substituir-lo continuarà coneixent d'aquest plet o causa. 3. Contra la decisió de l'incident de recusació no es dóna cap recurs, sense perjudici de fer valer, en recórrer contra la resolució que decideixi el plet o la causa, la possible nul·litat d'aquesta perquè es dóna en el jutge o magistrat que va dictar la resolució objecte de recurs, o que va integrar la sala o secció corresponent, la causa de recusació al·legada.


TÍTOL III De les actuacions judicials CAPÍTOL I De l’oralitat, la publicitat i la llengua oficial Article 229


87

1. Les actuacions judicials són predominantment orals, sobretot en matèria criminal, sense perjudici de la seva documentació. 2. Les declaracions, interrogatoris, testimonis, acaraments, exploracions, informes, ratificació dels pericials i vistes, es porten a efecte davant el jutge o tribunal amb presència o intervenció, si s'escau, de les parts i en audiència pública, llevat del que disposa la Llei.149 3. Aquestes actuacions es poden fer per mitjà de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so i la interacció visual, auditiva i verbal entre dues persones o grups de persones geogràficament distants, i assegurar en tot cas la possibilitat de contradicció de les parts i la salvaguarda del dret de defensa, quan així ho acordi el jutge o tribunal. En aquests casos, el secretari judicial del jutjat o tribunal que hagi acordat la mesura ha d’acreditar des de la pròpia seu judicial la identitat de les persones que hi intervinguin a través de la videoconferència mitjançant la tramesa prèvia o l’exhibició directa de documentació, per coneixement personal o per qualsevol altre mitjà processal idoni.150

149 Apartat 2 redactat de conformitat amb l’article únic.52 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 150 Apartat 3 afegit per la disposició addicional única de la Llei orgànica 13/2003, de 24 d’octubre, de reforma de la Llei d’enjudiciament criminal en matèria de presó provisional (BOE núm. 257, de 27 d’octubre, i suplement en català núm. 21, d’1 de novembre).

Article 230151 1. Els jutjats i els tribunals poden fer servir qualsevol mitjà tècnic, electrònic, informàtic i telemàtic per al desenvolupament de la seva activitat i l’exercici de les seves funcions, amb les limitacions que l’ús d’aquests mitjans estableixen la Llei orgànica 5/1992, de 29 d’octubre, i la resta de lleis que es poden aplicar. 2. Els documents que s’emetin pels mitjans esmentats, sigui quin sigui el seu suport, tenen la validesa i l’eficàcia d’un document original sempre que quedi garantida la seva autenticitat, integritat i el compliment dels requisits que exigeixen les lleis processals. 3. Els processos que es tramitin amb suport informàtic han de garantir la identificació i l’exercici de la funció jurisdiccional per l’òrgan que l’exerceix, així com la confidencialitat, privadesa i seguretat de les dades de caràcter personal que continguin en els termes que estableix la llei. 4. Les persones que demanin la tutela judicial dels drets i interessos es poden relacionar amb l’Administració de justícia a través dels mitjans tècnics a què fa referència l’apartat 1 quan siguin compatibles amb els que disposin els jutjats i els tribunals i es respectin les garanties i els requisits que preveu el procediment que es tracti. 5. Reglamentàriament el Consell General del Poder Judicial ha de determinar els requisits i la resta de condicions que afectin l’establiment i la gestió dels fitxers automatitzats que estiguin sota la responsabilitat dels òrgans judicials de manera que s’asseguri el compliment de les garanties i els drets que estableix la Llei orgànica 5/1992, de 29 d’octubre, de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal.


88

Els programes i les aplicacions informàtics que s’utilitzin a l’Administració de justícia han de ser prèviament aprovats pel Consell General del Poder Judicial, que n’ha de garantir la compatibilitat. Els sistemes informàtics que es facin servir a l’Administració de justícia han de ser compatibles entre si per tal de facilitar la comunicació i la integració, en els termes que determini el Consell General del Poder Judicial.

151 Article redactat de conformitat amb l’article 8.2 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 231 1. En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i la resta de funcionaris de jutjats i tribunals han de fer servir el castellà, llengua oficial de l’Estat. 2. Els jutges, les magistrats, els fiscals, els secretaris i la resta de funcionaris de jutjats i tribunals també poden fer servir la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma, si cap de les parts s’hi oposa al·legant que la desconeix, fet que pot produir indefensió. 3. Les parts, els representants i els que els dirigeixin, així com els testimonis i els perits, poden fer servir la llengua que sigui també oficial a la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites. 4. Les actuacions judicials fetes i els documents presentats en l’idioma oficial d’una comunitat autònoma tenen, sense necessitat de traducció al castellà, plena validesa i eficàcia. S’han de traduir d’ofici quan hagin de tenir efectes fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats en la comunitat autònoma, llevat, en aquest darrer cas, de si es tracta de comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia coincident. També s’han de traduir quan així ho disposin les lleis o a instància de part que al·legui indefensió.152 5. En les actuacions orals es pot habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua utilitzada, amb el seu jurament o promesa previs.153

152 Apartat 4 redactat de conformitat amb l’article 8.3 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 153 Apartat 5 redactat de conformitat amb l’article 1.4 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 232 1. Les actuacions judicials són públiques, amb les excepcions que preveuen les lleis de procediment. 2. Excepcionalment, per raons d’ordre públic i de protecció dels drets i les llibertats, els jutges i els tribunals, mitjançant resolució motivada, poden limitar l’àmbit de la publicitat i acordar el caràcter secret de totes o una part de les actuacions. Article 233


89

Les deliberacions dels tribunals són secretes. També ho és el resultat de les votacions, sense perjudici del que disposa aquesta Llei sobre la publicació dels vots particulars. Article 234154 1. Els secretaris i funcionaris competents de l'oficina judicial faciliten als interessats tota la informació que sol·licitin sobre l'estat de les actuacions judicials, que poden examinar i conèixer, llevat que siguin o hagin estat declarades secretes de conformitat amb la Llei. També expedeixen els testimonis en els termes que preveu aquesta Llei. 2. Així mateix, les parts i qualsevol persona que acrediti un interès legítim tenen dret a obtenir còpies simples d'escrits i documents que constin a les actuacions, no declarats secrets ni reservats.


Article 235 Els interessats tenen accés als llibres, arxius i registres judicials que no tinguin caràcter reservat, mitjançant les formes d’exhibició, testimoni o certificació que estableixi la llei. Artícle 236 1. La publicitat dels edictes s’entén complerta mitjançant la inserció, segons escaigui, als butlletins oficials que assenyalin les lleis processals. Quan així es prevegi expressament, aquesta publicitat i comunicacions es poden substituir, en els termes que es determinin reglamentàriament, per la utilització de mitjans telemàtics, informàtics o electrònics.155 2. La publicació en qualsevol altre mitjà es pot acordar a petició i a costa de la part que ho sol·liciti.

155 Apartat 1, paràgraf 2n, afegit per l’article 2.10 de la Llei orgànica 8/2003, de 9 de juliol, per a la reforma concursal, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 164, de 10 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost).

CAPÍTOL II De l’impuls processal Article 237156 Llevat que la Llei disposi una altra cosa, es dóna d'ofici al procés el curs que correspongui, i a aquest efecte es dicten les resolucions necessàries.


CAPÍTOL III De la nul·litat de les actuacions judicials


90

Article 238157 Els actes processals són nuls de ple dret en els casos següents: 1r. Quan es produeixin per un tribunal o davant aquest amb falta de jurisdicció o de competència objectiva o funcional. 2n. Quan es facin sota violència o intimidació. 3r. Quan es prescindeixi de normes essencials del procediment, sempre que per aquesta causa s'hagi pogut produir indefensió. 4t. Quan es realitzin sense intervenció d'advocat, en els casos en què la Llei l'estableixi com a preceptiva. 5è. Quan se celebrin vistes sense la preceptiva intervenció del secretari judicial. 6è. En els altres casos en què les lleis processals així ho estableixin.


Article 239158 1. Els tribunals l'actuació dels quals s'hagi produït amb intimidació o violència, després que se n'hagin alliberat, han de declarar nul tot el que s'hagi practicat i promoure la formació de causa contra els culpables, i posar els fets en coneixement del ministeri fiscal. 2. També es declaren nuls els actes de les parts o de persones que intervinguin en el procés si s'acredita que es van produir sota intimidació o violència. La nul·litat d'aquests actes comporta la de tots els altres relacionats amb aquest o que es puguin haver vist condicionats o influïts substancialment per l'acte nul.


Article 240159 1. La nul·litat de ple dret, en tot cas, i els defectes de forma en els actes processals que impliquin absència dels requisits indispensables per assolir la seva finalitat o determinin indefensió efectiva, es fan valer per mitjà dels recursos legalment establerts contra la resolució de què es tracti, o pels altres mitjans que estableixin les lleis processals. 2. Sense perjudici d'això, el jutjat o tribunal pot declarar, d'ofici o a instància de part, abans que s'hagi dictat resolució que posi fi al procés i sempre que no escaigui l'esmena, amb l'audiència prèvia de les parts, la nul·litat de totes les actuacions o d'alguna en particular. En cap cas, amb motiu d'un recurs, el jutjat o tribunal no pot decretar d'ofici una nul·litat de les actuacions que no hagi estat sol·licitada en el recurs esmentat, llevat que apreciï manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional o s'hagi produït violència o intimidació que afecti aquest tribunal.



91

Article 241160 1. No s’admeten amb caràcter general incidents de nul·litat d’actuacions. Tanmateix, excepcionalment, els qui siguin part legítima o ho haurien d’haver estat poden demanar per escrit que es declari la nul·litat d’actuacions fundada en qualsevol vulneració d’un dret fonamental dels esmentats a l’article 53.2 de la Constitució, sempre que no s’hagi pogut denunciar abans de recaure resolució que posi fi al procés i sempre que aquesta resolució no sigui susceptible de recurs ordinari ni extraordinari.161 És competent per conèixer d'aquest incident el mateix jutjat o tribunal que va dictar la resolució que ha adquirit fermesa. El termini per demanar la nul·litat és de 20 dies, des de la notificació de la resolució o, en tot cas, des que es va tenir coneixement del defecte causant d'indefensió, sense que, en aquest últim cas, es pugui sol·licitar la nul·litat d'actuacions després d'haver transcorregut cinc anys des de la notificació de la resolució. El jutjat o tribunal inadmet a tràmit, mitjançant provisió succintament motivada, qualsevol incident en què es pretengui suscitar altres qüestions. Contra la resolució per la qual s'inadmeti a tràmit l'incident no es pot interposar cap recurs. 2. Admès a tràmit l'escrit en què es demana la nul·litat fonamentada en els vicis als quals es refereix l'apartat anterior d'aquest article, no queden en suspens l'execució i eficàcia de la sentència o resolució irrecurribles, llevat que s'acordi de manera expressa la suspensió per evitar que l'incident pugui perdre la seva finalitat, i aquest escrit es trasllada, juntament amb una còpia dels documents que s'hi adjuntin, si s'escau, per acreditar el vici o defecte en què la petició es fonamenti, a les altres parts, que en el termini comú de cinc dies poden formular per escrit les seves al·legacions, a les quals s'adjunten els documents que es considerin pertinents. Si es considera la nul·litat, es reposen les actuacions a l'estat immediatament anterior al defecte que l'hagi originat i se segueix el procediment legalment establert. Si es desestima la sol·licitud de nul·litat, s'ha de condemnar el sol·licitant, per mitjà d'una interlocutòria, en totes les costes de l'incident i, en cas que el jutjat o tribunal entengui que es va promoure amb temeritat, se li ha d'imposar, a més, una multa de 90 a 600 euros. Contra la resolució que resolgui l'incident no s'hi pot interposar cap recurs.

160 Article redactat de conformitat amb l’article únic.58 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 161 Apartat 1, paràgraf 1r, redactat de conformitat amb la disposició final 1a de la Llei orgànica 6/2007, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (BOE núm. 125, de 25 de maig, i suplement en català núm. 18, de 26 de maig).

Article 242162 Les actuacions judicials fetes fora del temps establert només es poden anul·lar si ho imposa la naturalesa del termini.


Article 243163


92

1. La nul·litat d'un acte no implica la dels successius que siguin independents d'aquell ni la d'aquells el contingut dels quals hagi romàs invariat fins i tot sense haver-se comès la infracció que va donar lloc a la nul·litat. 2. La nul·litat parcial d'un acte no implica la de les parts d'aquest independents de la declarada nul·la. 3. El jutjat o tribunal procura que puguin ser esmenats164 els defectes en què incorrin els actes processals de les parts, sempre que en aquests actes s'hagi manifestat la voluntat de complir els requisits exigits per la Llei. 4. Els actes de les parts que no tinguin els requisits exigits per la llei se solucionen en els casos, les condicions i els terminis que preveuen les lleis processals.

163 Article redactat de conformitat amb l’article únic.60 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 164 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «solucionats».

CAPÍTOL IV De les resolucions judicials Article 244 1. Les resolucions dels tribunals quan no estiguin constituïts en sala de justícia, les de les sales de govern i les dels jutges i els presidents quan tinguin caràcter governatiu s’anomenen acords. 2. La mateixa denominació es dóna a les advertències i a les correccions que, pel fet de recaure en persones que estan subjectes a la jurisdicció disciplinària, s’imposin en les sentències o en altres actes judicials. Article 245 1. Les resolucions dels jutges i els tribunals que tinguin caràcter jurisdiccional s’anomenen: a) Provisions, quan tinguin com a objecte l’ordenació material del procés. b) Interlocutòries, quan decideixin recursos contra provisions, qüestions incidentals, pressupòsits processals, nul·litat del procediment o quan, segons les lleis d’enjudiciament, hagin de tenir aquesta forma. c) Sentències, quan decideixin definitivament el plet o la causa en qualsevol instància o recurs, o quan, segons les lleis processals, hagin de tenir aquesta forma. 2. Les sentències es poden dictar de viva veu quan ho autoritzi la llei. 3. Són sentències fermes aquelles contra les quals no es pot interposar cap recurs, llevat del de revisió o altres d’extraordinaris que estableixi la llei. 4. S’anomena executòria el document públic i solemne en el qual es consigna una sentència ferma. Les executòries s’encapçalen en nom del rei. Article 246


93

En els casos en què la llei ordeni al secretari que formuli una proposta de resolució, el jutge pot adoptar la modalitat de «conforme» o dictar la resolució que escaigui. Article 247 Les resolucions judicials que es dictin oralment i s’hagin de documentar en acta en els judicis verbals, les vistes dels plets o les causes i la resta d’actes solemnes han d’incloure la fonamentació que escaigui. Article 248 1. La fórmula de les provisions es limita a la determinació del que s’hagi manat i del jutge o del tribunal que les disposi, sense cap altre fonament ni addicions que la data en la qual s’acordin, la signatura o la rúbrica del jutge o president i la signatura del secretari. No obstant això, poden ser motivades succintament sense subjecció a cap requisit quan es consideri convenient. 2. Les interlocutòries sempre han de ser fonamentades i han de contenir en paràgrafs separats i numerats els fets i els raonaments jurídics i, finalment, la part dispositiva. Les ha de signar el jutge, el magistrat o els magistrats que les dicten. 3. Les sentències s’han de formular expressant, després d’un encapçalament, en paràgrafs separats i numerats, els antecedents de fet, els fets provats, si s’escau, els fonaments de dret i, finalment, la decisió. Les signa el jutge, el magistrat o els magistrats que les dictin. 4. En el moment de notificar la resolució a les parts cal indicar si és ferma o no i, si s’escau, els recursos que siguin procedents, l’òrgan davant el qual s’han d’interposar i el termini per fer-ho. CAPÍTOL V De la vista, la votació i la decisió Article 249 Les vistes dels assumptes s’assenyalen per l’ordre de la seva conclusió, llevat que la llei disposi una altra cosa. Article 250 Correspon als presidents de sala i als de secció l’assenyalament de les vistes o tràmit equivalent i el del començament de les sessions del judici oral. Article 251 1. El jutge o el ponent han de tenir a la seva disposició les actuacions per dictar sentència o resolució decisòria d’incidents o de recursos. 2. El president i els magistrats poden examinar les actuacions en qualsevol moment. Article 252


94

1. Conclosa la vista de les actuacions, els plets o les causes o des del dia assenyalat per a la votació i la decisió, qualsevol dels magistrats els pot demanar per estudiar-los. 2. Si els demanen diversos magistrats, el que presideixi ha de fixar el termini que ha de tenir-los cadascun, de manera que es puguin dictar les sentències dintre del temps assenyalat. Article 253 Les interlocutòries i les sentències s’han de deliberar i votar immediatament després de les vistes i, quan no es pugui fer així, el president ha d’assenyalar el dia en el qual s’han de votar, dins el termini assenyalat per dictar la resolució. Article 254 1. La votació, a judici del president, pot tenir lloc separadament sobre els diferents pronunciaments de fet o de dret que s’han de fer, o part de la decisió que s’hagi de dictar. 2. Vota primer el ponent i després la resta dels magistrats per ordre invers al de la seva antiguitat. El que presideix vota l’últim. 3. Un cop començada la votació, no es pot interrompre si no és en cas de força major. Article 255 1. Les interlocutòries i les sentències s’han de dictar per majoria absoluta de vots, llevat que la llei assenyali expressament una proporció més gran. 2. En cap cas es pot exigir un nombre determinat de vots conformes que alteri la regla de la majoria. Article 256165 Quan un jutge o un magistrat és traslladat o jubilat ha de deliberar, votar, redactar i signar les sentències, segons escaigui, en els plets a la vista dels quals hagi assistit i sobre els quals encara no s’hagi emès una decisió, llevat que hi hagi una causa d’incompatibilitat o sigui procedent l’anul·lació per un altre motiu.


Article 257 1. Si després de la vista i abans de la votació algun magistrat resta impossibilitat i no pot assistir a l’acte, ha de donar un vot fonamentat i signat i l’ha de remetre directament al president. 2. Si no pot escriure ni signar, l’ha d’estendre el secretari de sala. 3. El vot emès d’aquesta manera s’adjunta a la resta i es conserva, rubricat per la persona que presideixi, amb el llibre de sentències.


95

4. Quan la persona impedida no pugui votar ni tan sols d’aquesta manera, voten el plet o la causa els no impedits que han assistit a la vista i, si hi ha les persones necessàries per formar majoria, aquests dicten sentència. Article 258 Quan no hi hagi vots suficients per constituir la majoria que exigeix l’article 255, s’ha de tornar a veure l’assumpte, i s’ha de substituir la persona impedida, separada o suspesa de la manera que estableix aquesta Llei. Article 259 Les sentències les ha de signar el jutge o tots els magistrats no impedits dins el termini establert per dictar-les. Article 260 1. Tothom que prengui part en la votació d’una sentència o d’una interlocutòria definitiva ha de signar el que s’hagi acordat, encara que hagi dissentit de la majoria; però pot, en aquest cas, si ho anuncia en el moment de la votació o en el de la signatura, formular un vot particular, en forma de sentència, en la qual es poden acceptar, per remissió, els punts de fet i fonaments de dret de la dictada pel tribunal amb els quals estigui conforme. 2. El vot particular, amb la signatura de l’autor, s’incorpora al llibre de la sentència i es notifica a les parts juntament amb la sentència aprovada per majoria. Quan, d’acord amb la llei, sigui preceptiva la publicació de la sentència, el vot particular, si n’hi ha, s’ha de publicar juntament amb la sentència. 3. També es pot formular un vot particular, d’acord amb el que disposa el paràgraf anterior, en el que sigui aplicable en relació amb les interlocutòries decisòries d’incidents. Article 261 Quan, després que un tribunal emeti sentència sobre un plet, s’impossibiliti algun magistrat dels que van votar i no pugui signar, el que hagi presidit el tribunal ho ha de fer per ell, i hi ha d’expressar el nom d’aquell pel qual signa i després les paraules «ha votat en sala i no ha pogut signar». Article 262 1. Quan en la votació d’una sentència o d’una interlocutòria no resulti majoria de vots sobre qualsevol dels pronunciaments de fet o de dret que s’hagin de fer, s’han de tornar a discutir i a votar els punts en els quals hagin dissentit els votants. 2. Si no s’obté un acord, la discòrdia es resol mitjançant la celebració d’una nova vista, a la qual han de concórrer els magistrats que hagin assistit a la primera, més dos més si el nombre de discordants ha estat senar, i tres en cas d’haver estat parell. Ha de concórrer per a això, en primer lloc, el president de la sala, si no hi ha assistit; en segon lloc, els magistrats de la mateixa sala que no han vist el plet; en tercer lloc, el president de l’audiència, i, finalment, els magistrats de la resta de sales, amb preferència dels del mateix ordre jurisdiccional.


96

Article 263 1. Qui hagi de presidir la sala de discòrdia ha de fer l’assenyalament de les vistes de discòrdia i les designacions oportunes. 2. Quan a la votació d’una sentència o d’una interlocutòria per la sala de discòrdia o, si s’escau, pel ple de la sala no es reuneixi tampoc la majoria sobre els punts discordats, s’ha de procedir a una nova votació, a la qual només se sotmeten les dues posicions que hagin obtingut el nombre més gran de vots en la votació precedent. Article 264 1. Els magistrats de les diverses seccions d’una mateixa sala s’han de reunir per unificar criteris i coordinar les pràctiques processals. Les reunions les convoca el president de la sala, per si mateix, a petició de la majoria dels magistrats, així com en la resta de casos que estableixi la llei. Són presidits pel president de la sala. 2. En qualsevol cas queda preservada la independència de les seccions per a l’enjudiciament i la resolució dels diferents processos de què coneguin. Article 265 En cada jutjat o tribunal es porta, sota la custòdia del secretari respectiu, un llibre de sentències, on s’inclouen signades totes les definitives, interlocutòries del mateix caràcter, així com els vots particulars que s’hi hagin formulat, que s’ordenen correlativament segons la data. Article 266166 1. Les sentències, una vegada esteses i signades pel jutge o per tots els magistrats que les han dictades, es dipositen a l’oficina judicial i es permet l’accés al text d’aquestes a qualsevol interessat. L’accés al text de les sentències, o a determinats punts d’aquestes, pot quedar restringit quan aquest pugui afectar el dret a la intimitat, els drets de les persones que requereixin un especial deure de tutela o la garantia de l’anonimat de les víctimes o perjudicats, quan escaigui, així com, amb caràcter general, per evitar que les sentències puguin ser usades amb finalitats contràries a les lleis. 2. Els secretaris posen a les actuacions una certificació literal de la sentència.


Article 267167 1. Els tribunals no poden variar les resolucions que pronunciïn després de signades, però sí que poden aclarir algun concepte fosc i rectificar qualsevol error material que pateixin. 2. Els aclariments a què es refereix l’apartat anterior es poden fer d’ofici dins els dos dies hàbils següents al de la publicació de la resolució, o a petició de part o del ministeri fiscal


97

formulada dins el mateix termini; en aquest cas, l’ha de resoldre el tribunal dins els tres dies següents al de la presentació de l’escrit en què se sol·liciti l’aclariment. 3. Els errors materials manifestos i els aritmètics en què incorrin les resolucions judicials poden ser rectificats en qualsevol moment. 4. Les omissions o els defectes de què puguin pecar les sentències i les actuacions i que és necessari remeiar per portar-les plenament a efecte poden ser reparades, mitjançant una interlocutòria, en els mateixos terminis i pel mateix procediment que estableix l’apartat anterior. 5. Si es tracta de sentències o actuacions que han omès manifestament pronunciaments relatius a pretensions oportunament deduïdes i substanciades en el procés, el tribunal, a sol·licitud escrita de part en el termini de cinc dies a comptar de la notificació de la resolució, amb el trasllat previ de la sol·licitud esmentada a les altres parts, per a al·legacions escrites per altres cinc dies més, ha de dictar una interlocutòria per la qual acorda completar la resolució amb el pronunciament omès o que no és procedent completar-la. 6. Si el tribunal adverteix, en les sentències o les interlocutòries168 que dicta, les omissions a les quals es refereix l’apartat anterior, en el termini de cinc dies a comptar de la data en què es dictin pot procedir d’ofici, mitjançant una interlocutòria, a completar la seva resolució, però sense modificar ni rectificar el que ha acordat. 7. De la mateixa manera que estableixen els apartats anteriors ha de procedir el secretari judicial quan es necessiti aclarir, rectificar, solucionar o completar els decrets que hagi dictat.169 8. No es pot interposar cap recurs contra les interlocutòries170o decrets en què es resolgui sobre l’aclariment, rectificació, esmena o complement a què es refereixen els anteriors apartats d’aquest article, sense perjudici dels recursos que siguin procedents, si s’escau, contra la sentència, interlocutòria o decret a què es refereixi la sol·licitud o actuació d’ofici del Tribunal o del secretari judicial.171 9. Els terminis per als recursos que siguin procedents contra la resolució de què es tracti s’interrompen des que se’n sol·liciti l’aclariment, rectificació, esmena o complement i, en tot cas, es comencen a computar des de l’endemà de la notificació de la interlocutòria o decret que reconegui o negui l’omissió del pronunciament i acordi o denegui esmenar-ho.172

167 Article redactat de conformitat amb l’article únic.62 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 168 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «actuacions». 169 Apartat 7 redactat de conformitat amb l’article 1.5 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 170 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «actes». 171 Apartat 8 redactat de conformitat amb l’article 1.5 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).


98

172 Apartat 9 afegit per l’article 1.5 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

CAPÍTOL VI Del lloc en què s’han de dur a terme les actuacions Article 268 1. Les actuacions judicials s’han de dur a terme a la seu de l’òrgan jurisdiccional. 2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, els jutjats i els tribunals es poden constituir a qualsevol lloc del territori de la seva jurisdicció per a la pràctica d’aquelles, quan sigui necessari o convenient per a la bona administració de justícia. Article 269 1. Els jutjats i els tribunals només poden celebrar judicis i vistes d’assumptes fora de la població de la seva seu quan ho autoritzi la llei. 2. Tanmateix, el Consell General del Poder Judicial, quan les circumstàncies o el bon servei de l’Administració de justícia ho facin aconsellable, i a petició del tribunal o del jutjat, pot disposar que els jutjats i les seccions o les sales dels tribunals o de les audiències es constitueixin en una població diferent de la seva seu per despatxar els assumptes que corresponguin a un determinat àmbit territorial comprès en la seva circumscripció. 3. Igualment, les sales de govern dels tribunals superiors de justícia han de disposar que els jutges penals, assistits del secretari, es constitueixin per celebrar judicis orals amb la periodicitat que s’assenyali a les ciutats on tinguin la seu els jutjats que hagin instruït les causes de les quals els correspon conèixer, sempre que el seu desplaçament estigui justificat pel nombre de causes o per una millor administració de justícia. Els jutjats d’instrucció i els funcionaris que hi serveixin han de prestar en aquests casos tota la col·laboració que sigui necessària.173

173 Apartat 3 afegit per l’article 3.6 de la Llei orgànica 7/1988, de 28 de desembre, de creació dels jutjats penals i modificació de diversos preceptes (BOE núm. 313, de 30 de desembre).

CAPÍTOL VII De les notificacions Article 270174 Les resolucions dictades per jutges i tribunals, així com les que ho siguin per secretaris judicials en l’exercici de les funcions que li són pròpies, es notifiquen a tots els que siguin part en el plet, causa o expedient, i també als qui es refereixin o puguin parar perjudicis, quan així es disposi expressament en aquelles resolucions, de conformitat amb la Llei.



99

Article 271 Les notificacions es poden practicar mitjançant el correu, el telègraf o qualsevol altre mitjà tècnic que permeti la constància de la seva pràctica i de les seves circumstàncies essencials segons determinin les lleis processals. Article 272175 Es pot establir un local de notificacions comú als diversos jutjats i tribunals d’una mateixa població, encara que siguin de diferent ordre jurisdiccional. En aquest cas, el Col·legi de Procuradors ha d’organitzar un servei per rebre les notificacions que no s’hagin pogut fer en aquell local comú per incompareixença del procurador que hagi de ser notificat. La recepció de la notificació per aquest servei produeix plens efectes.


CAPÍTOL VIII De la cooperació jurisdiccional Article 273 Els jutges i els tribunals han de cooperar i s’han d’auxiliar entre si en l’exercici de la funció jurisdiccional. Article 274 1. S’ha de demanar la cooperació judicial quan s’hagi de practicar una diligència fora de la circumscripció del jutjat o del tribunal que l’hagi ordenat o aquesta sigui de la competència específica d’un altre jutjat o tribunal. 2. La petició de cooperació, sigui quin sigui el jutjat o tribunal al qual s’adreci, s’ha de fer sempre directament sense donar lloc a trasllats ni a reproduccions mitjançant òrgans intermedis. Article 275 No obstant això, els jutges poden fer qualssevol diligències d’instrucció penal en un lloc no comprès en el territori de la seva jurisdicció, quan aquest sigui proper i això sigui convenient, de la qual cosa han de donar notícia immediatament al jutge competent. Els jutges i els tribunals d’altres ordres jurisdiccionals també poden practicar diligències d’instrucció o prova fora del territori de la seva jurisdicció quan no es perjudiqui la competència del jutge corresponent i estigui justificat per raons d’economia processal. Article 276 Les peticions de cooperació internacional s’eleven mitjançant el president del Tribunal Suprem, del tribunal superior de justícia o de l’audiència al Ministeri de Justícia, que les fa arribar a les autoritats competents de l’estat requerit, o bé per la via consular o diplomàtica, o bé directament si així ho preveuen els tractats internacionals.


100

Article 277 Els jutges i els tribunals espanyols han de presentar a les autoritats judicials estrangeres la cooperació que els sol·licitin per a l’exercici de la seva funció jurisdiccional, de conformitat amb el que estableixen els tractats i els convenis internacionals en els quals Espanya sigui una part i, si s’escau, per raons de reciprocitat segons el que preveu l’article següent. Article 278 1. Si s’acredita que hi ha reciprocitat o si l’autoritat judicial estrangera requirent ofereix aquesta reciprocitat, la prestació de cooperació internacional només la poden denegar els jutjats i els tribunals espanyols: 1r. Quan el procés del qual prové la sol·licitud de cooperació sigui de la competència exclusiva de la jurisdicció espanyola. 2n. Quan el contingut de l’acte a realitzar no correspongui a les atribucions pròpies de l’autoritat judicial espanyola requerida. En aquest cas, aquesta ha de remetre la sol·licitud a l’autoritat judicial competent, i n’ha d’informar l’autoritat requirent. 3r. Quan la comunicació que contingui la sol·licitud de cooperació no compleixi els requisits d’autenticitat suficient o estigui redactada en un idioma que no sigui el castellà. 4t. Quan l’objecte de la cooperació sol·licitada sigui manifestament contrari a l’ordre públic espanyol. 2. Correspon al Govern, mitjançant el Ministeri de Justícia, determinar que hi ha reciprocitat amb l’estat requirent. TÍTOL IV176 Sense contingut

176 Títol deixat sense contingut per la disposició derogatòria única.b de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 279177 Sense contingut

177 Article deixat sense contingut per la disposició derogatòria única.b de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).





101
















102








TÍTOL V De la responsabilitat patrimonial de l’Estat pel funcionament de l’Administració de justícia Article 292 1. Els danys causats en qualssevol béns o dret per error judicial, així com els que siguin conseqüència del funcionament anormal de l’Administració de justícia, donen dret a tots els perjudicats a una indemnització a càrrec de l’Estat, llevat dels casos de força major, d’acord amb el que disposa aquest títol. 2. En tot cas, el dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones. 3. La mera revocació o anul·lació de les resolucions judicials no pressuposa per si sola el dret a indemnització. Article 293 1. La reclamació d’indemnització per causa d’error ha d’anar precedida d’una decisió judicial que el reconegui expressament. Aquesta decisió prèvia pot resultar directament d’una sentència dictada en virtut d’un recurs de revisió. En qualsevol altre cas diferent d’aquest s’apliquen les regles següents: a) L’acció judicial per al reconeixement de l’error s’ha d’instar inexcusablement en el termini de tres mesos a partir del dia en què es va poder exercitar.


103

b) La pretensió de declaració de l’error s’ha de deduir davant la sala del Tribunal Suprem corresponent al mateix ordre jurisdiccional que l’òrgan al qual s’imputa l’error, i si l’error s’atribueix a una sala o secció del Tribunal Suprem la competència correspon a la sala que estableix l’article 61. Quan es tracti d’òrgans de la jurisdicció militar, la competència correspon a la Sala Cinquena Militar del Tribunal Suprem.190 c) El procediment per substanciar la pretensió és el propi del recurs de revisió en matèria civil, i en són parts, en tot cas, el Ministeri Fiscal i l’Administració de l’Estat. d) El tribunal ha de dictar una sentència definitiva, sense recurs ulterior, en el termini de quinze dies, amb l’informe previ de l’òrgan jurisdiccional al qual s’atribueix l’error. e) Si no s’hi aprecia error, les costes s’atribueixen al peticionari. f) No és procedent la declaració d’error contra la resolució judicial a la qual s’imputi mentre no s’hagin exhaurit prèviament els recursos previstos en l’ordenament. g) La mera sol·licitud de declaració de l’error no impedeix l’execució de la resolució judicial a la qual aquell s’imputi. 2. Tant en el cas d’error judicial declarat, com en el de dany causat pel funcionament anormal de l’Administració de justícia, l’interessat ha d’adreçar la seva petició indemnitzatòria directament al Ministeri de Justícia, que s’ha de tramitar d’acord amb les normes reguladores de la responsabilitat patrimonial de l’Estat. Contra la resolució es pot presentar recurs contenciós administratiu. El dret a reclamar la indemnització prescriu al cap d’un any, a partir del dia en què es va poder exercitar.

190 Apartat 1.b, incís final, redactat de conformitat amb la disposició addicional 7a de la Llei orgànica 4/1987, de 15 de juliol, de competència i organització de la jurisdicció militar (BOE núm. 171, de 18 de juliol).

Article 294 1. Tenen dret a indemnització els qui, després d’haver passat per presó preventiva, siguin absolts per inexistència del fet imputat o si per aquesta mateixa causa s’ha dictat una interlocutòria de sobreseïment lliure, sempre que se li hagin irrogat perjudicis. 2. La quantia de la indemnització es fixa en funció del temps de privació de llibertat i de les conseqüències personals i familiars que s’hagin produït. 3. La petició indemnitzatòria s’ha de tramitar d’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article anterior. Article 295 En cap cas no és procedent la indemnització quan l’error judicial o el funcionament anormal dels serveis hagi estat a causa de la conducta dolosa o culposa del perjudicat. Article 296 L’Estat també respon dels danys que es produeixin per dol o culpa greu dels jutges i els magistrats, sense perjudici del dret que l’assisteix de repetir contra aquests per les vies del procés declaratiu que correspongui davant el tribunal competent. En aquests processos sempre és part el Ministeri Fiscal. Article 297


104

El que disposen els articles anteriors no obsta a l’exigència de responsabilitat civil als jutges i magistrats pels particulars, d’acord amb el que disposa aquesta Llei. LLIBRE IV Dels jutges i els magistrats TÍTOL I De la carrera judicial i de la provisió de destinacions CAPÍTOL I De la carrera judicial Article 298191 1. Les funcions jurisdiccionals als jutjats i tribunals de tot ordre que regula aquesta Llei s’exerceixen únicament per jutges i magistrats professionals, que formen la carrera judicial.

2. També exerceixen funcions jurisdiccionals sense pertànyer a la carrera judicial, amb subjecció al règim que estableix aquesta Llei, sense caràcter de professionalitat i amb inamovibilitat temporal, els magistrats suplents, els que serveixen places de jutges com a substituts, els jutges de pau i els seus substituts.


Article 299 1. La carrera judicial consta de tres categories: -Magistrat del Tribunal Suprem -Magistrat -Jutge192 2. Els magistrats del Tribunal Suprem, sense perjudici de la pertinença a la carrera judicial, tenen l’estatut especial regulat en aquesta Llei orgànica.193 3. Només aconsegueix la categoria de magistrat del Tribunal Suprem qui efectivament passa a exercir funcions jurisdiccionals com a membre d’aquest Tribunal.194

192 Apartat 1 renumerat per l’article 5.2 de la Llei orgànica 5/1997, de 4 de desembre, que reforma la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 291, de 5 de desembre). 193 Apartat 2 afegit per l’article 5.2 de la Llei orgànica 5/1997, de 4 de desembre, que reforma la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 291, de 5 de desembre). 194 Apartat 3 afegit per l’article 5.2 de la Llei orgànica 5/1997, de 4 de desembre, que reforma la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 291, de 5 de desembre).

Article 300 El Consell General del Poder Judicial aprova cada tres anys, com a màxim, i per períodes menors quan sigui necessari, l’escalafó de la carrera judicial, que s’ha de publicar en el


105

Butlletí Oficial de l’Estat i que comprèn les dades personals i professionals que s’estableixin reglamentàriament. CAPÍTOL II De l’ingrés i l’ascens en la carrera judicial Article 301195 1. L'ingrés en la carrera judicial està basat en els principis de mèrit i capacitat per a l'exercici de la funció jurisdiccional. 2. El procés de selecció per a l'ingrés en la carrera judicial garanteix, amb objectivitat i transparència, la igualtat en l'accés a aquesta de tots els ciutadans que compleixin les condicions i aptituds necessàries, així com la idoneïtat i suficiència professional de les persones seleccionades per a l'exercici de la funció jurisdiccional. 3. L'ingrés en la carrera judicial per la categoria de jutge es produeix mitjançant la superació d'oposició lliure i d'un curs teòric i pràctic de selecció fet a l'escola judicial. 4. La convocatòria per a l'ingrés a la carrera judicial, que es fa conjuntament amb la d'ingrés a la carrera fiscal, comprèn totes les places vacants existents en el moment de la convocatòria i un nombre addicional que permeti cobrir les que previsiblement es puguin produir fins a la convocatòria següent. Els candidats aprovats, d'acord amb les places convocades, opten, segons l'ordre de la puntuació obtinguda, per una o una altra carrera en el termini que fixi la Comissió de selecció. 5. També ingressen a la carrera judicial per la categoria de magistrat del Tribunal Suprem, o de magistrat, juristes de reconeguda competència en els casos, la forma i la proporció que respectivament estableix la Llei. Els qui pretenguin l'ingrés a la carrera judicial en la categoria de magistrat també necessiten superar un curs de formació a l'escola judicial. 6. En tots els casos s'exigeix no estar incurs en cap de les causes d'incapacitat i incompatibilitat que estableix aquesta Llei i no tenir l'edat de jubilació en la carrera judicial ni assolir-la durant el temps màxim previst legalment i reglamentàriament per a la durada del procés selectiu, fins a la presa de possessió, inclòs, si s'escau, el curs de selecció a l'escola judicial. 7. El Ministeri de Justícia, en col·laboració, si s'escau, amb les comunitats autònomes competents, pot instar del Consell General del Poder Judicial la convocatòria de les oposicions, concursos i proves selectives de promoció i d'especialització necessaris per a la cobertura de les vacants existents en la plantilla de la carrera judicial. Les mateixes facultats que el Ministeri de Justícia tenen les comunitats autònomes amb competències en la matèria. 8. També es reserva en la convocatòria una quota no inferior al cinc per cent de les vacants per ser cobertes entre persones amb discapacitat en grau igual o superior al 33 per cent, sempre que superin les proves selectives i que acreditin el grau de discapacitat i la compatibilitat per a l'acompliment de les funcions i tasques corresponents de la manera que es determini reglamentàriament. L'ingrés de les persones amb discapacitat en les carreres judicial i fiscal s'inspira en els principis d'igualtat d'oportunitats, no-discriminació i


106

compensació de desavantatges, i cal procedir, si s'escau, a adaptar els processos selectius a les necessitats especials i singularitats d'aquestes persones.


Article 302196 Per concórrer a l'oposició lliure d'accés a l'escola judicial es requereix ser espanyol, major d'edat i llicenciat en dret, així com no estar incurs en cap de les causes d'incapacitat que estableix la Llei.


Article 303 Estan incapacitats per a l’ingrés a la carrera judicial els impedits físicament o psíquicament per a la funció judicial; els condemnats per delicte dolós mentre no hagin obtingut la rehabilitació; els processats o inculpats per delicte dolós mentre no siguin absolts o es dicti una interlocutòria de sobreseïment, i els qui no estiguin en el ple exercici dels drets civils. Article 304197 1. El tribunal que avalua les proves d'ingrés en les carreres judicial i fiscal, per les categories de jutge i d'advocat fiscal respectivament, està presidit per un magistrat del Tribunal Suprem o d'un Tribunal Superior de Justícia o un fiscal de sala o fiscal del Tribunal Suprem o d'una fiscalia del Tribunal Superior de Justícia, i són vocals dos magistrats, dos fiscals, un catedràtic d'universitat de disciplina jurídica en la qual consisteixin les proves d'accés, un advocat de l'Estat, un advocat amb més de 10 anys d'exercici professional i un secretari judicial de la categoria primera, que actua com a secretari. 2. El nomenament dels membres del tribunal, a què es refereix l'apartat anterior, el fa la Comissió de selecció de la manera següent: el president, a proposta conjunta del president del Consell General del Poder Judicial i del fiscal general de l'Estat; els dos magistrats, a proposta del Consell General del Poder Judicial; els dos fiscals, a proposta del fiscal general de l'Estat; el catedràtic, a proposta del Consell de Coordinació Universitària; l'advocat de l'Estat i el secretari judicial, a proposta del Ministeri de Justícia, i l'advocat, a proposta del Consell General de l'Advocacia. El Consell de Coordinació Universitària i el Consell General de l'Advocacia elaboren ternes, que remeten a la Comissió de selecció per a la designació, llevat que hi hagi causes que justifiquin proposar només una o dues persones.


Article 305198


107

1. La Comissió de Selecció, a què es refereix l’article anterior, està composta per un vocal del Consell General del Poder Judicial i un fiscal de sala, que la presideixen anualment amb caràcter alternatiu, per un magistrat, un fiscal, el director de l’Escola Judicial, el director del Centre d’Estudis Jurídics de l’Administració de Justícia i un membre dels òrgans tècnics del Consell General del Poder Judicial, així com un funcionari del Ministeri de Justícia amb nivell mínim de subdirector general, ambdós llicenciats en dret, que actuen alternativament com a secretaris de la Comissió. 2. La composició de la Comissió de Selecció s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat, mitjançant ordre del ministre de Justícia. Els seus membres han de ser designats per un període de quatre anys, d’acord amb les regles següents: a) El vocal del Consell General del Poder Judicial, el magistrat i el membre dels òrgans tècnics del Consell General del Poder Judicial, pel Ple del Consell General del Poder Judicial. b) Els fiscals, pel fiscal general de l’Estat. c) El funcionari del Ministeri de Justícia, pel ministre de Justícia. 3. Els acords de la Comissió de Selecció han de ser adoptats per majoria dels seus membres. En cas d’empat, decideix el vot del president. 4. La Comissió de Selecció, a més del que disposa l’article anterior, és competent per: a) Proposar el temari, el contingut dels exercicis i les normes complementàries que han de regir l’oposició per a l’accés a les carreres judicial i fiscal i sotmetre’ls a l’aprovació del Ministeri de Justícia i del Ple del Consell General del Poder Judicial. b) Dur a terme els tràmits administratius necessaris per a la distribució dels aprovats a les respectives escoles segons l’opció que hagin fet, tal com disposa l’article 301.2. 5. Les resolucions que preveuen aquest article i l’apartat 2 de l’article anterior exhaureixen la via administrativa i són susceptibles de recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

198 Article redactat de conformitat amb l’article 1.3 de la Llei orgànica 9/2000, de 22 de desembre, sobre mesures urgents per a l’agilitació de l’Administració de justícia, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001).

Article 306199 1. L'oposició per a l'ingrés en les carreres judicial i fiscal per la categoria de jutge i d'advocat fiscal es convoca almenys cada dos anys; la convocatòria la fa la Comissió de selecció que preveu l'apartat 1 de l'article 305, amb la proposta prèvia del Consell General del Poder Judicial i del Ministeri de Justícia, atenent el nombre màxim de places que correspongui oferir d'acord amb el que disposa l'apartat 4 de l'article 301 i en consideració a les disponibilitats pressupostàries. 2. En cap cas el tribunal no pot seleccionar a les proves previstes en l'article 301 un nombre de candidats superior al de les places que hagin estat convocades segons el que disposa l'article esmentat. 3. Els que hagin superat l'oposició com a aspirants a l'ingrés en la carrera judicial tenen la consideració de funcionaris en pràctiques.


108


Article 307200 1. L'escola judicial, configurada com a centre de selecció i formació de jutges i magistrats dependent del Consell General del Poder Judicial, té com a objecte proporcionar una preparació integral, especialitzada i d'alta qualitat als membres de la carrera judicial, així com als aspirants que hi han d'ingressar. El curs de selecció inclou un programa de formació multidisciplinar i un període de pràctiques tutelades en diferents òrgans de tots els ordres jurisdiccionals. Durant el període de pràctiques els jutges en pràctiques tutelades exerceixen funcions d'auxili i col·laboració amb els seus titulars. Excepcionalment, poden actuar en funcions de substitució o de reforç, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei. L'escola judicial du a terme la coordinació i impartició de l'ensenyament inicial, així com de la formació contínua, en els termes que estableix l'article 433 bis. 2. La durada del període de pràctiques, les seves circumstàncies i la destinació i les funcions dels jutges en pràctiques les regula el Consell General del Poder Judicial atenent el programa elaborat per l'escola judicial. En cap cas la durada del curs teòric de formació és inferior a nou mesos ni la del pràctic, inferior a sis mesos. En tot cas les funcions dels jutges en pràctiques que no actuïn en règim de substitució o de reforç de conformitat amb el que preveu aquesta Llei no poden passar de la redacció d'esborranys o projectes de resolució que el jutge o ponent pot assumir, si s'escau, amb les modificacions que consideri pertinents. 3. Els que superin el curs teòric i pràctic són nomenats pels jutges per l'ordre de la proposta feta per l'escola judicial. 4. El nomenament l'estén el Consell General del Poder Judicial, mitjançant una ordre, i amb la presa de possessió queden investits de la condició de jutge.


Article 308201 1. L'escola judicial elabora una llista amb els aspirants que aprovin el curs teòric i pràctic, segons el seu ordre de qualificació, que s'eleva al Consell General del Poder Judicial. 2. Sense perjudici del que estableix l'article 301.4, els aspirants aprovats que no puguin ser nomenats jutges titulars d'òrgans judicials ingressen en la carrera judicial en qualitat de jutges adjunts, i prenen possessió davant el president del Consell General del Poder Judicial, al qual queden adscrits als efectes que preveuen els articles 212.2, 216, 216 bis 1, 216 bis 2, 216 bis 3 i 216 bis 4. Els jutges adjunts tenen preferència sobre els jutges substituts en qualsevol crida per a l'exercici de les funcions a les quals es refereixen els articles indicats en el paràgraf anterior i cessen en la seva comesa en el moment en què siguin nomenats jutges titulars i destinats a


109

les vacants que es produeixin, segons l'ordre numèric que ocupin a la llista d'aspirants aprovats.


Article 309 1. Els qui no superen el curs poden repetir-lo el següent, al qual s’han d’incorporar amb la nova promoció. 2. Si tampoc superen aquest curs, queden definitivament exclosos i sense l’expectativa d’ingrés en la carrera judicial derivada de les proves d’accés que han aprovat. Article 310202 Totes les proves selectives per a l’ingrés i la promoció a les carreres judicial i fiscal han de tenir en compte l’estudi del principi d’igualtat entre dones i homes, incloent les mesures contra la violència de gènere, i la seva aplicació amb caràcter transversal en l’àmbit de la funció jurisdiccional.

202 Article redactat de conformitat amb la disposoció addicional 3a.5 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

Article 311203 1. De cada quatre vacants que es produeixin en la categoria de magistrat, dos donen lloc a l’ascens dels jutges que ocupin el primer lloc en l’escalafó dins d’aquesta categoria. El magistrat ascendit així pot optar per continuar a la plaça que ocupava o per ocupar la vacant que en el moment de l’ascens li sigui oferta, i ho ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial en la forma i el termini que aquest determini. En el primer cas no pot participar en els concursos ordinaris de trasllat durant tres anys si la plaça que ocupava és de categoria de jutge i un any si és de categoria de magistrat. La tercera vacant s’ha de proveir, entre jutges, per mitjà de proves selectives en els ordres jurisdiccionals civil i penal, i d’especialització en els ordres contenciós administratiu, social i mercantil. La quarta vacant s’ha de proveir per concurs entre juristes de reconeguda competència i amb més de deu anys d’exercici professional que superin el curs de formació a què es refereix l’apartat 5 de l’article 301. Al seu torn, una tercera part d’aquestes vacants es reserva a membres del cos de secretaris judicials de primera o segona categoria. Per aquest procediment només es pot convocar un nombre de places que no superi el total de les efectivament vacants més les previsibles que s’hagin de produir durant el temps en què es prolongui la resolució del concurs. A les comunitats autònomes on hi hagi més d’una llengua oficial o tinguin dret civil propi s’apliquen, per a la provisió d’aquestes places, les previsions que estableix a aquest efecte la present Llei.204 2. Per a l'ascens per escalafó cal que hagin prestat tres anys de serveis efectius com a jutges. Per presentar-se a les proves selectives o d'especialització només calen, tanmateix, dos anys de serveis efectius, sigui quina sigui la situació administrativa del candidat. També


110

es poden presentar a les proves d'especialització en els ordres contenciós administratiu i social els membres de la carrera judicial amb categoria de magistrat i, com a forma d'accés a la carrera judicial, els de la carrera fiscal; en ambdós casos, cal haver prestat almenys dos anys de serveis efectius en les seves carreres respectives. La mateixa exigència es requereix als qui es presentin a les proves selectives a les quals es refereix l'apartat 4 de l'article 329. 3. El Consell General del Poder Judicial pot fer per especialitats totes o algunes de les convocatòries de concurs per a l'accés a la carrera judicial per la categoria de magistrat de juristes de competència reconeguda, i les limita a la valoració de mèrits relatius a la matèria corresponent i reserva a l'efecte places de característiques adequades dins la proporció general que estableix l'apartat 1. 4. Els qui accedeixen a la categoria de magistrat sense pertànyer abans a la carrera judicial s'incorporen a l'escalafó immediatament a continuació de l'últim magistrat que hagi accedit a la categoria. No poden obtenir la situació d'excedència voluntària, excepte en els casos que preveu l'article 356 d i e, fins a haver completat el temps de serveis efectius en la carrera judicial que estableix el paràgraf c de l'article esmentat. 5. Als qui superin les proves d'especialització en els ordres contenciós administratiu i social que pertanyien anteriorment a la carrera fiscal, se'ls computa en la carrera judicial el temps de serveis que hi han prestat quan participin en concursos que tinguin per objecte la provisió de places i càrrecs de nomenament discrecional. 6. Els qui, d'acord amb les previsions de l'apartat 4 d'aquest article, en endavant ingressin en la carrera judicial en concurs limitat de conformitat amb l'apartat 3, no poden ocupar places corresponents a un ordre jurisdiccional o una especialitat diferent, llevat que superin les proves d'especialització que preveu aquesta Llei en matèria contenciosa administrativa, social o mercantil. 7. Les vacants que no siguin cobertes per aquest procediment acreixen al torn de proves selectives i d'especialització, si estan convocades, o, en un altre cas, al d'antiguitat. 8. En els ordres contenciós administratiu i social, el nombre de places de magistrat especialista que es convoquin no pot ser superior al nombre de vacants en la data de la convocatòria.

203 Article redactat de conformitat amb l’article únic.72 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 204 Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article 1.6 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 312 1. Les proves selectives per a la promoció de la categoria de jutge a la de magistrat en els ordres jurisdiccionals civil i penal es fan a l'escola judicial, i tendeixen a apreciar el grau de capacitat i la formació jurídica dels candidats, així com els seus coneixements a les diferents branques del dret. Poden consistir en la realització d'estudis, superació de cursos,


111

elaboració de dictàmens o resolucions i la seva defensa davant el tribunal, exposició de temes i contestació a les observacions que el tribunal formuli o en altres exercicis similars.205 2. Les proves per a la promoció de la categoria de jutge a la de magistrat especialista contenciós administratiu i social han de tendir a més a apreciar, en particular, els coneixements que siguin propis de cada ordre jurisdiccional. 3. Les normes per les quals s’han de regir aquestes proves, els exercicis i, si s’escau, els programes els aprova el Consell General del Poder Judicial.206

205 Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article únic.73 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 206 Apartat 3 redactat de conformitat amb l’article 1.12 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 313207 1. El Consell General del Poder Judicial, alhora que convoca els concursos de mèrits a què es refereix l'article 311, aprova les bases a què s'hagi de subjectar la celebració d'aquests, en les quals es gradua la puntuació màxima d'acord amb el barem que estableix l'apartat següent. 2. El barem estableix la valoració dels mèrits següents: a) Títol de llicenciat en dret amb qualificació superior a aprovat, inclòs l'expedient acadèmic. b) Títol de doctor en dret i qualificació assolida en obtenir-lo, inclòs l'expedient acadèmic. c) Anys d'exercici efectiu de l'advocacia davant els jutjats i tribunals, dictàmens emesos i assessoraments prestats. d) Anys de servei efectiu com a catedràtics o com a professors titulars de disciplines jurídiques en universitats públiques o en categories similars en universitats privades, amb dedicació a temps complet. e) Anys de servei com a funcionari de carrera en qualssevol altres cossos de les administracions públiques per a l'ingrés a les quals s'exigeixi expressament estar en possessió del títol de doctor o llicenciat en dret i impliquin intervenció davant els tribunals de justícia, la carrera fiscal o el cos de secretaris judicials, destinacions servides i funcions exercides en aquests. f) Anys d'exercici efectiu de funcions judicials sense pertànyer a la carrera judicial i nombre de resolucions dictades, i a més es valora la qualitat d'aquestes. g) Publicacions cientificojurídiques. h) Ponències i comunicacions en congressos i cursos d'interès jurídic rellevant. i) Realització de cursos d'especialització jurídica de durada no inferior a tres-centes hores, així com l'obtenció de la suficiència investigadora acreditada per l'Agència Nacional de la Qualitat i Acreditació. j) Haver aprovat algun dels exercicis que integrin les proves d'accés pel torn lliure a la carrera judicial. 3. També s'inclouen a les bases la realització de proves pràctiques relatives a l'elaboració d'un dictamen que permeti al tribunal valorar l'aptitud del candidat. 4. El Consell General del Poder Judicial, al mateix temps que es convoca el concurs, determina la puntuació màxima dels mèrits que comprenen cada una de les lletres de l'apartat 2 anterior, de manera que no superi la màxima que s'atribueixi a la suma de dos


112

més. La puntuació dels mèrits que comprenen els paràgrafs c), d), e) i f) de l'apartat esmentat no pot ser inferior a la màxima que s'atribueixi a qualssevol altres mèrits de les lletres restants d'aquest apartat. 5. El tribunal qualificador només pot apreciar els mèrits que, tot i estar compresos en el barem, tinguin relació amb les matèries pròpies de l'ordre jurisdiccional a què es refereix la convocatòria del concurs, sempre que hagin estat degudament acreditats per l'interessat. 6. A les bases s'estableixen les previsions necessàries perquè el tribunal qualificador pugui tenir coneixement de totes les incidències que hagin pogut afectar els concursants durant la seva vida professional i que puguin tenir importància per valorar la seva aptitud en l'acompliment de la funció judicial. 7. Per valorar els mèrits a què es refereix l'apartat 2 d'aquest article, que hagin estat adduïts pels sol·licitants, les bases de les convocatòries estableixen la facultat del tribunal de convocar els candidats o els que assoleixin inicialment una determinada puntuació en una entrevista, d'una durada màxima d'una hora, en la qual es debaten els mèrits adduïts pel candidat i el seu currículum professional. L'entrevista té com a objecte exclusiu acreditar la realitat de la formació jurídica i capacitat per ingressar en la carrera judicial, adduïda a través dels mèrits al·legats, i no es pot convertir en un examen general de coneixements jurídics. 8. A les bases es fixa la forma de valoració dels mèrits professionals que es posin de manifest en ocasió de l'entrevista. Aquesta valoració té com a límit l'augment o la disminució de la puntuació inicial d'aquells en la proporció màxima que es fixi, sense perjudici del que disposa l'apartat 10 d'aquest article. 9. El tribunal estén acta suficientment expressiva del contingut i del resultat de l'entrevista, en la qual s'indiquen els criteris aplicats per a la qualificació definitiva del candidat. 10. A les bases s'estableix el procediment a què s'ajusta el tribunal per excloure un candidat perquè no s'hi dóna la qualitat de jurista de competència reconeguda, ja per insuficiència o manca d'aptitud deduïble de les dades objectives de l'expedient, ja perquè hi ha circumstàncies que suposin un demèrit incompatible amb aquella condició, encara que hagi superat, d'acord amb el barem fixat, la puntuació mínima exigida. En aquest cas, l'acord del tribunal es motiva separadament de la proposta, a la qual s'adjunta, i el Consell General del Poder Judicial el notifica a l'interessat. 11. El Consell, de manera motivada, pot rebutjar un candidat, amb l'audiència prèvia, malgrat la proposta favorable del tribunal qualificador, sempre que, posteriorment a aquesta, s'hagi tingut coneixement d'alguna circumstància que suposi un demèrit insuperable.


Article 314208 El Tribunal de les proves selectives que preveu l’article 312 d’aquesta Llei el nomena el Consell General del Poder Judicial, està presidit pel president del Tribunal Suprem o el magistrat del Tribunal Suprem o del tribunal superior de justícia en qui delegui, i en són vocals: dos magistrats, un fiscal, dos catedràtics d’universitat designats per raó de la matèria, un advocat amb més de deu anys d’exercici professional, un advocat de l’Estat, un


113

secretari judicial de primera categoria i un membre dels òrgans tècnics del Consell General del Poder Judicial, llicenciat en dret, que hi actua com a secretari. Quan no sigui possible designar els catedràtics d’universitat, es poden nomenar, excepcionalment, professors titulars.

208 Article redactat de conformitat amb l’article 1.5 de la Llei orgànica 9/2000, de 22 de desembre, sobre mesures urgents per a l’agilitació de l’Administració de justícia, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001).

Article 315 Les oposicions i els concursos per cobrir les vacants de la carrera judicial del secretariat i de la resta del personal al servei de l’Administració de justícia són convocades, a instància de la comunitat autònoma en l’àmbit territorial de la qual es produeixin les vacants, per l’òrgan competent i d’acord amb el que disposa aquesta Llei. CAPÍTOL III Del nomenament i possessió dels jutges i magistrats Article 316 1. Els jutges són nomenats, mitjançant una ordre, pel Consell General del Poder Judicial. 2. Els magistrats i els presidents són nomenats per reial decret, a proposta del Consell. 3. La presentació a reial decret la fa el ministre de Justícia, que ha de ratificar el nomenament. Article 317 1. Els nomenaments s’han de trametre al president del tribunal o audiència a qui correspon donar o ordenar donar possessió als nomenats. 2. També s’han de comunicar a aquests i al president del tribunal o audiència de la seva destinació anterior. 3. Quan els presidents de la sala i secció o jutges cessen en la seva destinació, perquè són nomenats per a un altre càrrec, han d’elaborar un alardo o relació dels assumptes que queden pendents en l’òrgan respectiu i hi han de consignar la data d’inici i l’estat en què es troben. N’han de trametre una còpia al president del tribunal o de l’audiència. 4. Quan pren possessió, el nou titular de l’òrgan ha d’examinar l’alardo elaborat per l’anterior i l’ha de subscriure en cas de conformitat. Article 318 1. Els membres de la carrera judicial han de prestar, abans de prendre possessió de la primera destinació, el jurament o promesa següent: «Juro (o prometo) guardar i fer guardar fidelment i en qualsevol moment la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic, lleialtat a la Corona, administrar justícia rectament i imparcialment i complir els meus deures judicials davant de tothom».


114

2. El mateix jurament o promesa es presta quan s’ascendeixi de categoria en la carrera.209

209 Apartat 2 redactat de conformitat amb l’article 1.7 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 319 1. Els presidents, magistrats i jutges s’han de presentar a prendre possessió dels seus càrrecs respectius dins dels vint dies naturals següents al de la data de la publicació del seu nomenament en el Butlletí Oficial de l’Estat. Per als destinats a la mateixa població on han servit el càrrec, el termini és de vuit dies. Els qui han de jurar o prometre el càrrec han de prendre possessió dins dels tres dies següents al del jurament o promesa. 2. El Consell General del Poder Judicial pot prorrogar aquests terminis sempre que hi hagi una causa justa. Article 320 1. La presa de possessió del president, presidents de sala i magistrats de tribunals i audiències s’ha de fer en audiència pública davant la sala de govern del tribunal on van destinats o davant la del tribunal superior de justícia a la comunitat autònoma corresponent. 2. Els magistrats del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia que són nomenats sense haver pertangut anteriorment a la carrera judicial, en el mateix acte de la presa de possessió davant les sales de govern respectives, han de prestar el jurament o promesa en els termes previstos en l’article 318. Article 321 1. Els jutges han de prestar el jurament o promesa, si escau, davant la sala de govern del tribunal o audiència a què pertany el jutjat per al qual han estat nomenats i, així mateix, en audiència pública. 2. La possessió ha de ser en el jutjat on són destinats, en audiència pública i amb assistència del personal del jutjat. Li ha de donar la possessió el jutge que estigui exercint la jurisdicció. Article 322 1. Qui es nega a prestar jurament o promesa o deixa de prendre possessió sense una causa justa s’entén que renuncia al càrrec i a la carrera judicial. 2. El president del tribunal o audiència ha de donar compte al Consell General del jurament o promesa i de la possessió o, si és el cas, del transcurs del temps sense fer-ho. Article 323 1. Si es dóna un impediment just en la falta de presentació, el renunciant pot ser rehabilitat. La rehabilitació l’ha d’acordar el Consell General, a petició de l’interessat.


115

2. En aquest cas, el rehabilitat ha de presentar-se a prestar jurament o promesa i a prendre possessió del càrrec en el termini que se li assenyali, que no pot ser superior a la meitat del termini normal. 3. Si la plaça on va ser destinat ha estat coberta, ha de ser destinat a la que triï, de les corresponents a la seva categoria i per a les quals reuneix les condicions legals, que hagi quedat deserta en concurs. En qualsevol altre cas, ha de ser destinat forçós. CAPÍTOL IV Dels honors i tractaments dels jutges i magistrats Article 324 El president i els magistrats del Tribunal Suprem, el president de l’Audiència Nacional i els dels tribunals superiors de justícia tenen el tractament d’excel·lència. Els presidents de les audiències provincials i la resta de magistrats, de senyoria il·lustríssima. Els jutges, el de senyoria. Article 325 En els actes d’ofici, els jutges i magistrats no poden rebre un tractament major que el que correspon al seu lloc de treball efectiu en la carrera judicial, encara que el tinguin superior en una carrera diferent o per altres títols. CAPÍTOL V De la provisió de places als jutjats, a les audiències i als tribunals superiors de justícia Article 326210 1. L'ascens i la promoció professional dels jutges i magistrats dins la carrera judicial està basat en els principis de mèrit i capacitat, així com en la idoneïtat i l'especialització per a l'exercici de les funcions jurisdiccionals corresponents a les diferents destinacions. 2. La provisió de destinacions de la carrera judicial es fa per concurs, de la manera que determina aquesta Llei, llevat dels de presidents de les audiències, tribunals superiors de justícia i Audiència Nacional i presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem. 3. El Consell General del Poder Judicial, mitjançant un acord motivat, pot no treure temporalment a concurs determinades vacants, sempre que estiguin adequadament ateses mitjançant magistrats suplents o jutges substituts, quan les necessitats de l'Administració de justícia aconsellin donar preferència a altres de dificultat o càrrega de treball més grans.


Article 327211 1. No poden concursar els electes, ni els que estiguin en una situació de les que preveu aquesta Llei que ho impedeixi.


116

2. Tampoc no poden concursar els jutges i magistrats que no hagin estat en la destinació ocupada el temps que reglamentàriament determini el Consell General del Poder Judicial, tenint en compte la seva naturalesa i les necessitats de l'Administració de justícia, sense que en cap cas aquell termini pugui ser inferior a un any en destinació forçosa i dos en voluntària. 3. Això no obstant, en els altres casos, el Consell General del Poder Judicial, per resolució motivada, pot ajornar l'efectivitat de la provisió d'una plaça de jutge o magistrat quan el que ha guanyat el concurs a la plaça esmentada hagi de dedicar atenció preferent a l'òrgan de procedència atesos els retards produïts per causa imputable a aquest. L'ajornament té una durada màxima de tres mesos, transcorreguts els quals si la situació de litispendència no ha estat resolta en els termes que fixa la resolució motivada d'ajornament, el jutge o magistrat perd el seu dret a la nova destinació.


Article 328 La llei que fixi la planta ha de determinar els criteris per classificar els jutjats i establir la categoria dels que els han de servir. Article 329212 1. Els concursos per a la provisió dels jutjats es resolen a favor dels qui, tot i tenir la categoria necessària, tinguin millor lloc a l'escalafó. 2. Els concursos per a la provisió dels jutjats contenciosos administratius o socials es resolen a favor de qui, tot i tenir la categoria de magistrat especialista en els ordres jurisdiccionals respectius o haver pertangut a l'extingit cos de magistrats de Treball, per als socials, tinguin millor lloc al seu escalafó. Si no n'hi ha, es cobreixen amb magistrats que hagin prestat almenys tres anys de servei, dins els cinc anteriors a la data de la convocatòria, en els ordres contenciosos administratius o socials, respectivament. A falta d'aquests, es cobreixen per l'ordre d'antiguitat que estableix l'apartat 1. Els que obtinguin plaça han de participar abans de prendre possessió en la seva nova destinació en les activitats específiques de formació que el Consell General del Poder Judicial estableixi reglamentàriament per als supòsits de canvi d'ordre jurisdiccional. En el cas que les vacants s'hagin de cobrir per ascens, el Consell General del Poder Judicial també estableix activitats específiques i obligatòries de formació que s'han de fer abans de la presa de possessió de les destinacions esmentades pels jutges als quals correspon ascendir. 3. Els concursos per a la provisió dels jutjats de menors es resolen en favor dels qui, tot i tenir la categoria de magistrat i haver acreditat l'especialització corresponent en matèria de menors a l'escola judicial, tinguin millor lloc al seu escalafó. Si no n'hi ha, es cobreixen per magistrats que hagin prestat almenys tres anys de servei, dins els cinc anteriors a la data de la convocatòria, a la jurisdicció de menors. A falta d'aquests es cobreixen per l'ordre d'antiguitat que estableix l'apartat 1. Els que obtinguin plaça, així com els que l'obtinguin quan les vacants s'hagin de cobrir per ascens, han de participar abans de prendre possessió de la seva nova destinació en les activitats d'especialització en matèria de menors que estableixi el Consell General del Poder Judicial.


117

3 bis. Els que obtinguin plaça per concurs o ascens en jutjats de violència sobre la dona, en jutjats penals especialitzats en violència de gènere o en seccions penals i civils especialitzades en violència de gènere han de participar, abans de prendre possessió del seu nou destí, en les activitats d’especialització en matèria de violència de gènere que estableixi el Consell General del Poder Judicial.213 4. Els concursos per a la provisió dels jutjats mercantils es resolen en favor de qui, acreditant l'especialització en els assumptes propis dels jutjats esmentats obtinguda mitjançant la superació de les proves d'especialització que reglamentàriament determini el Consell General del Poder Judicial, tinguin millor lloc al seu escalafó. Si no n'hi ha, es cobreixen amb els magistrats que acreditin haver romàs més anys en l'ordre jurisdiccional civil. A falta d'aquests, per l'ordre d'antiguitat que estableix l'apartat 1. Els que obtinguin plaça han de participar abans de prendre possessió en la seva nova destinació en les activitats específiques de formació que el Consell General del Poder Judicial estableixi reglamentàriament. En el cas que les vacants s'hagin de cobrir per ascens, el Consell General del Poder Judicial també ha d'establir activitats específiques i obligatòries de formació que s'han de fer abans de la presa de possessió de les destinacions esmentades pels jutges a qui correspongui ascendir. 5. Els concursos per a la provisió de places dels jutjats centrals d’instrucció, centrals penals, centrals de menors i de vigilància penitenciària es resolen a favor dels qui hagin prestat serveis en l’ordre jurisdiccional penal durant vuit anys dins dels dotze anys immediatament anteriors a la data de la convocatòria; a falta d’aquest criteri, a favor de qui tingui millor lloc a l’escalafó. Els concursos per a la provisió de places dels jutjats centrals contenciosos administratius es resolen a favor dels qui tinguin l’especialitat en l’esmentat ordre jurisdiccional; si no, pels qui hagin prestat serveis en l’esmentat ordre durant vuit anys dins dels dotze anys immediatament anteriors a la data de la convocatòria; i a falta d’aquests criteris, per qui tingui millor lloc a l’escalafó. En aquest últim cas els que obtinguin plaça han de participar abans de prendre possessió en el seu nou destí en les activitats específiques de formació que el Consell General del Poder Judicial estableixi per reglament per als casos de canvi d’ordre jurisdiccional.214 6. Els membres de la carrera judicial que, destinats en jutjats contenciosos administratius, jutjats socials, jutjats mercantils o jutjats de primera instància amb competències en matèries mercantils, adquireixin condició d'especialista en els seus ordres respectius, poden continuar en la seva destinació.

212 Article redactat de conformitat amb l’article únic.77 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 213 Apartat 3 bis afegit per l’article 1.8 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 214 Apartat 5 redactat de conformitat amb l’article 1.8 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).


118

Article 330215 1. Els concursos per a la provisió de les places de magistrats de les sales o seccions de l'Audiència Nacional, dels tribunals superiors de justícia i de les audiències es resolen en favor dels que, tenint la categoria necessària, tinguin millor lloc a l'escalafó, sense perjudici de les excepcions que estableixen els apartats següents. 2. En cada sala o secció contenciosa administrativa dels tribunals superiors de justícia, una de les places es reserva a magistrat especialista en l’esmentat ordre jurisdiccional, amb preferència del que ocupi millor lloc al seu escalafó. Si la sala o secció es compon de cinc o més magistrats, el nombre de places cobertes per aquest sistema és de dues, i es manté idèntica proporció en els increments successius. No obstant això, si un membre de la sala o secció adquireix la condició d’especialista en aquest ordre, pot continuar en el seu destí fins que se li adjudiqui la primera vacant d’especialista que es produeixi. En els concursos per a la provisió de la resta de places tenen preferència els magistrats que hagin prestat serveis en l’esmentat ordre jurisdiccional durant vuit anys dins dels dotze anys immediatament anteriors a la data de la convocatòria.216 3. En cada sala o secció social dels tribunals superiors de justícia, una de les places es reserva a magistrat especialista en l’esmentat ordre jurisdiccional o que hagi pertangut a l’extingit cos de magistrats de treball, amb preferència del que ocupi el millor lloc en el seu escalafó. Si la sala o secció es compon de cinc o més magistrats, el nombre de places cobertes per aquest sistema és de dues, i es manté idèntica proporció en els increments successius. No obstant això, si un membre de la sala o secció adquireix la condició d’especialista en aquest ordre, pot continuar en el seu destí fins que se li adjudiqui la primera vacant d’especialista que es produeixi. En els concursos per a la provisió de la resta de places tenen preferència els magistrats que hagin prestat serveis en l’esmentat ordre jurisdiccional durant vuit anys dins dels dotze anys immediatament anteriors a la data de la convocatòria.217 4. A les sales civil i penal dels tribunals superiors de justícia, una de cada tres places s'ha de cobrir per un jurista de prestigi reconegut amb més de 10 anys d'exercici professional a la comunitat autònoma, nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial sobre una terna presentada per l'assemblea legislativa; les places restants han de ser cobertes per magistrats nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial entre els que hagin estat 10 anys en la categoria i en l'ordre jurisdiccional civil o penal i tinguin coneixements especials en dret civil, foral o especial, propi de la comunitat autònoma. En el cas que existeixin les seccions d'apel·lació a les quals es refereix l'article 73.6, les places d'aquestes seccions s'han de cobrir d'acord amb el que estableix aquest article. Quan la sensible i continuada diferència en el volum de treball de les diferents sales dels tribunals superiors de Justícia ho aconselli, els magistrats de qualsevol d'aquestes, amb l'acord favorable de la sala de govern amb la proposta prèvia del president del Tribunal, poden ser adscrits pel Consell General del Poder Judicial, totalment o parcialment, i sense que això signifiqui cap increment retributiu, a una altra sala del mateix Tribunal Superior de Justícia. Per adscriure'ls, es valoren l'antiguitat a l'escalafó i l'especialitat o l'experiència dels magistrats afectats i, si és possible, les seves preferències. 5. Els concursos per a la provisió de places d’audiències provincials s’han d’ajustar a les regles següents:


119

a) Si hi ha diverses seccions i aquestes estan dividides per ordres jurisdiccionals, tenen preferència en el concurs els magistrats que hagin prestat serveis en l’ordre jurisdiccional corresponent durant sis anys dins dels deu anys immediatament anteriors a data de la convocatòria. L’antiguitat en òrgans mixtos es computa igual per als dos ordres jurisdiccionals. b) Si hi ha diverses seccions i aquestes no estan dividides per ordres jurisdiccionals, tenen preferència en el concurs els magistrats que hagin prestat serveis en l’ordre jurisdiccional corresponent durant sis anys dins dels deu anys immediatament anteriors a data de la convocatòria. L’antiguitat en òrgans mixtos es computa igual per als dos ordres jurisdiccionals. c) Si hi ha una o diverses seccions de les audiències provincials que coneguin en segona instància dels recursos interposats contra tot tipus de resolucions dictades pels jutjats mercantils, una de les places es reserva a magistrat que, acreditant l’especialització en els assumptes propis dels esmentats jutjats, obtinguda mitjançant la superació de les proves selectives que per reglament determini el Consell General del Poder Judicial, tinguin millor lloc en el seu escalafó. Si la secció es compon de cinc o més magistrats, el nombre de places cobertes per aquest sistema és de dues, i es manté idèntica proporció en els increments successius. No obstant això, si un membre de la sala o secció adquireix la condició d’especialista en aquest ordre, pot continuar en el seu destí fins que se li adjudiqui la primera vacant d’especialista que es produeixi. En els concursos per a la provisió de la resta de places tenen preferència els magistrats que acreditin haver-se mantingut més temps en l’ordre jurisdiccional civil. A falta d’aquests, els magistrats que acreditin haver-se mantingut més temps en òrgans jurisdiccionals mixtos. d) A la secció o seccions a les quals en virtut de l’article 80.3 d’aquesta Llei se’ls atribueixi únicament i exclusivament el coneixement en segona instància dels recursos interposats contra tot tipus de resolucions dictades pels jutjats mercantils, tenen preferència en el concurs per a la provisió de les seves places els magistrats que, acreditant l’especialització en els assumptes propis dels esmentats jutjats, obtinguda mitjançant la superació de les proves selectives que per reglament determini el Consell General del Poder Judicial, tinguin millor lloc en el seu escalafó. Si no, s’han de cobrir amb els magistrats que acreditin haver-se mantingut més temps en l’ordre jurisdiccional civil. A falta d’aquests, els magistrats que acreditin haver-se mantingut més temps en òrgans jurisdiccionals mixtos.218 6. En defecte dels criteris que preveuen els apartats 2 a 5, la provisió de places es resol de conformitat amb el que preveu l'apartat 1 d'aquest article. 7. Els concursos per a la provisió de places de les sales de l’Audiència Nacional es resolen a favor dels qui tinguin la corresponent especialització en l’ordre respectiu; si no pels qui hagin prestat serveis en l’ordre jurisdiccional corresponent durant vuit anys dins dels dotze anys immediatament anteriors a la data de la convocatòria; i a falta de tots aquests criteris, per qui tingui millor lloc en l’escalafó. La provisió de places de la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional es resol a favor dels qui, amb més de quinze anys d’antiguitat en la carrera, hagin prestat serveis almenys durant deu anys en l’ordre jurisdiccional penal, i es prefereix entre ells els qui tinguin la condició d’especialista.219 8. En els ordres contenciós administratiu i social, el nombre de places de magistrat especialista que es convoquin no pot ser superior al del nombre de vacants en la data de la convocatòria.


120

215 Article redactat de conformitat amb l’article únic.78 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 216 Apartat 2 redactat de conformitat amb l’article 1.9 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 217 Apartat 3 redactat de conformitat amb l’article 1.9 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 218 Apartat 5 redactat de conformitat amb l’article 1.9 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 219 Apartat 7 redactat de conformitat amb l’article 1.9 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 331 1. Els qui accedeixin a un tribunal superior de justícia sense pertànyer anteriorment a la carrera judicial, ho han de fer a l’únic efecte de prestar-hi serveis i no poden optar ni ser nomenats per a una destinació diferent, llevat de la seva possible promoció al Tribunal Suprem, pel torn d’advocats i altres juristes de competència reconeguda a què es refereix l’article 343. 2. A tots els altres efectes es consideren membres de la carrera judicial. Article 332 Els qui ascendeixin a la categoria de magistrat, mitjançant una prova selectiva amb especialització en l’ordre contenciós administratiu o social, conserven els drets a concursar a places d’altres ordres jurisdiccionals, d’acord amb la seva antiguitat en l’escalafó comú. Per ocupar una plaça de la seva especialitat només se’ls computa el temps exercit en aquesta. Article 333220 1. Les places de president de sala de l'Audiència Nacional, així com les de president de sala dels tribunals superiors de justícia, es proveeixen, per un període de cinc anys, a proposta del Consell General del Poder Judicial, entre magistrats que han prestat 10 anys de serveis en aquesta categoria i vuit en l'ordre jurisdiccional de què es tracti. Això no obstant, la presidència de la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional es proveeix entre magistrats amb més de 15 anys d'antiguitat en la carrera que hagin prestat serveis almenys durant 10 anys en l'ordre jurisdiccional penal, i entre aquests es prefereix a qui tingui la condició d'especialista. Les de president de secció de l'Audiència Nacional, tribunals superiors de justícia i audiències provincials es cobreixen per concurs, que es resol de conformitat amb les regles que estableix l'article 330. 2. No poden accedir a aquestes presidències els que estiguin sancionats disciplinàriament per la comissió d'una falta greu o molt greu, l'anotació de la qual en l'expedient no ha estat cancel·lada.


121


Article 334221 Les places que quedin vacants per falta de sol·licitants, les han de proveir els que siguin promoguts o ascendeixin a la categoria necessària, d’acord amb el torn que correspongui. Les vacants que, d’acord amb el que preveu el paràgraf segon de l’apartat primer de l’article 311, no siguin cobertes pels jutges ascendits a la categoria de magistrat han de ser ofertes mitjançant concurs ordinari de trasllat als membres de la carrera amb categoria de jutge; si no són cobertes, s’han d’oferir als jutges provinents de l’Escola Judicial, sense que en cap cas les vacants en òrgans judicials col·legiats puguin ser sol·licitades com a primer destí.

221 Article redactat de conformitat amb l’article 1.10 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 335222 1. Les places de president de sala de l'Audiència Nacional es proveeixen de la manera que preveu l'article 333.223 2. La presidència de l’Audiència Nacional és proveïda pel Consell General del Poder Judicial, per un període de cinc anys, entre magistrats amb quinze anys de serveis prestats en la categoria que reuneixen les condicions idònies per al càrrec, en els termes previstos en aquesta Llei per als presidents dels tribunals superiors de justícia. 3. La plaça de cap del Servei d’Inspecció del Consell General del Poder Judicial l’ha de proveir un magistrat del Tribunal Suprem amb una antiguitat en la categoria de dos anys o un magistrat amb deu anys de serveis en la categoria. En aquest últim cas, mentre ocupi el càrrec, té la consideració de magistrat del Tribunal Suprem.224

222 Article redactat de conformitat amb l’article 5.3 de la Llei orgànica 5/1997, de 4 de desembre, que reforma la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 291, de 5 de desembre). 223 Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article únic.80 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 224 Apartat 3 redactat de conformitat amb l’article únic.3 de la Llei orgànica 2/2004, de 28 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005).

Article 336 1. Els presidents dels tribunals superiors de justícia són nomenats per un període de cinc anys a proposta del Consell General del Poder Judicial entre magistrats que han prestat deu anys de serveis en la categoria, ho han sol·licitat i fa, almenys, quinze anys que pertanyen a la carrera judicial.225


122

2. El nomenament de president d’un tribunal superior de justícia té efectes des de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, sense perjudici de la publicació preceptiva al butlletí oficial de la comunitat autònoma.

225 Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article 2.1 de la Llei orgànica 7/1992, de 20 de novembre, per la qual es fixa l’edat de jubilació de jutges i magistrats i s’integra divers personal mèdic en el cos de metges forenses (BOE núm. 280, de 21 de novembre).

Article 337 Els presidents de les audiències provincials són nomenats per un període de cinc anys, a proposta del Consell General del Poder Judicial, entre els magistrats que ho sol·liciten, entre els que tenen deu anys de serveis en la carrera. Article 338 Els presidents de l'Audiència Nacional, dels tribunals superiors de justícia, de les audiències, de sala de l'Audiència Nacional i de sala dels tribunals superiors de justícia, cessen per alguna de les causes següents:226 1r. Per expiració del seu mandat, tret que siguin confirmats en el càrrec per períodes successius de cinc anys. 2n. Per dimissió, acceptada pel Consell General. 3r. Per resolució dictada en un expedient disciplinari.

226 Paràgraf inicial redactat de conformitat amb l’article únic.81 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 339227 El president de l'Audiència Nacional i els presidents dels tribunals superiors de justícia, quan cessin en el càrrec, queden adscrits, a elecció seva, al Tribunal o l'Audiència en què cessin o a aquell del qual provinguin en la seva última destinació, fins a l'adjudicació de la plaça corresponent del que ha elegit, i tenen preferència, a més, durant els tres anys següents a la cessació, a qualsevol plaça de la seva categoria de les que s'han de proveir per concurs voluntari no reservada a especialista.


Article 340228 Els presidents de sala de l'Audiència Nacional, els presidents de sala dels tribunals superiors de justícia i els presidents de les audiències provincials que cessin en el seu càrrec queden adscrits, a elecció seva, al Tribunal o l'Audiència en què cessin o a aquell del qual provinguin en la seva última destinació, fins a l'adjudicació de la plaça corresponent del que ha elegit, i té preferència, a més, durant els dos anys següents a la cessació, a qualsevol plaça de la seva categoria de les que s'han de proveir per concurs voluntari no reservada a especialista.


123


Article 341 1. Per a la provisió de les places de president dels tribunals superiors de justícia i de les audiències, en les comunitats autònomes que tenen un dret civil especial o foral, així com idioma oficial propi, el Consell General del Poder Judicial ha de valorar com a mèrit l’especialització d’aquest dret civil especial o foral i el coneixement de l’idioma propi de la comunitat. 2. S’han de determinar reglamentàriament els criteris de valoració sobre el coneixement de l’idioma i del dret civil especial o foral de les comunitats autònomes esmentades com a mèrit preferent en els concursos per a òrgans jurisdiccionals del seu territori. CAPÍTOL VI De la provisió de places al Tribunal Suprem Article 342229 Els presidents de sala del Tribunal Suprem es nomenen, per un període de cinc anys, a proposta del Consell General del Poder Judicial, entre els magistrats d’aquest Tribunal que hagin prestat tres anys de serveis en la categoria.

229 Article redactat de conformitat amb l’article 5.4 de la Llei orgànica 5/1997, de 4 de desembre, que reforma la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 291, de 5 de desembre).

Article 342 bis230 El magistrat del Tribunal Suprem competent per conèixer de l’autorització de les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència que afectin els drets fonamentals que reconeix l’article 18.2 i 3 de la Constitució es nomena per un període de cinc anys, a proposta del Consell General del Poder Judicial, entre magistrats del Tribunal esmentat que tinguin tres anys de serveis en la categoria.

230 Article afegit per la disposició addicional única.4 de la Llei orgànica 2/2002, de 6 de maig, reguladora del control judicial previ del Centre Nacional d’Intel·ligència (BOE núm. 109, de 7 de maig, i suplement en català núm. 11, d’1 de juny).

Article 343231 En les diferents sales del Tribunal, de cada cinc places dels seus magistrats, quatre es proveeixen entre membres de la carrera judicial amb deu anys, almenys, de serveis en la categoria de magistrat i no menys de quinze en la carrera, i la cinquena entre advocats i altres juristes, tots ells de competència reconeguda.



124

Article 344232 De cada quatre places reservades a la carrera judicial, en corresponen: a) Dues, a magistrats que han accedit a la categoria mitjançant les proves de selecció corresponents en l'ordre jurisdiccional civil i penal o que les superin tenint aquesta categoria o, en funció de l'ordre jurisdiccional, dues a magistrats especialistes en l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu i social o que pertanyi en aquest últim cas a l'extingit cos de magistrats de Treball. En aquest torn s'exigeixen 15 anys en la carrera i només cinc en la categoria. Als efectes de la reserva de places en l'ordre jurisdiccional civil, els magistrats que hagin superat les proves d'especialització en matèria mercantil s'equiparen als que hagin superat les proves de selecció en l'ordre jurisdiccional civil. b) Dues, a magistrats que compleixin les condicions generals per a l'accés al Tribunal Suprem que assenyala l'article anterior.


Article 345233 Poden ser nomenats magistrats del Tribunal Suprem els advocats i els juristes de prestigi que, complint els requisits establerts per a això, tinguin els mèrits suficients a judici del Consell General del Poder Judicial i hagin exercit la seva activitat professional per un temps superior a quinze anys, preferentment en la branca del dret corresponent a l’ordre jurisdiccional de la sala per a la qual hagin de ser designats.


Article 346 Quan el nombre de magistrats d’una sala no sigui múltiple de cinc, s’ha d’adjudicar una plaça més al grup b de l’article 344; al grup a del mateix article; o al grup de juristes de prestigi, successivament i per aquest ordre. Article 347234 Els que tinguin accés al Tribunal Suprem sense pertànyer anteriorment a la carrera judicial s’incorporen a l’escalafó d’aquesta ocupant l’últim lloc en la categoria de magistrats del Tribunal Suprem. Se’ls reconeix, a tots els efectes, quinze anys de serveis.


CAPÍTOL VI BIS235 Dels jutges d’adscripció territorial


125

235 Capítol afegit per l’article 1.11 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 347 bis236 1. En cada Tribunal Superior de Justícia, i per a l’àmbit territorial de la província, s’han de crear les places de jutges d’adscripció territorial que determini la Llei de demarcació i planta judicial. 2. Per designació del president del Tribunal Superior de Justícia, els jutges d’adscripció territorial han d’exercir les seves funcions jurisdiccionals a les places que estiguin vacants, com a reforç d’òrgans judicials o en aquelles places el titular de les quals prevegi que estarà absent més de tres mesos o, excepcionalment, per un temps superior a un mes. 3. A les comunitats autònomes pluriprovincials i quan les raons del servei ho requereixin, el president del Tribunal Superior de Justícia pot realitzar excepcionalment crides per a òrgans judicials d’una altra província pertanyent a l’àmbit territorial de l’esmentat Tribunal. 4. A les comunitats autònomes on hi hagi més d’una llengua oficial o tinguin dret civil propi s’apliquen, per a la provisió d’aquestes places, les previsions que estableix a aquest efecte la present Llei.

236 Article afegit per l’article 1.11 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

CAPÍTOL VII De la situació dels jutges i magistrats Article 348237 Els jutges i magistrats es poden trobar en alguna de les situacions següents: a) Servei actiu. b) Serveis especials. c) Excedència voluntària. d) Suspensió de funcions. e) Excedència per raó de violència sobre la dona.238

237 Article redactat de conformitat amb l’article únic.85 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 238 Lletra afegida per la disposició addicional 3a.7 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

Article 348 bis239 S’ha de passar de la categoria de magistrat del Tribunal Suprem a la de magistrat quan es desenvolupa qualsevol altra activitat pública o privada amb les úniques excepcions que s’indiquen a continuació:


126

1. Vocal del Consell General del Poder Judicial. 2. Magistrat del Tribunal Constitucional. 3. Membre d’alts tribunals de justícia internacionals. 4. Fiscal general de l’Estat.240 5. Cap del Servei d’Inspecció del Consell General del Poder Judicial.241

239 Article afegit per l’article 5.6 de la Llei orgànica 5/1997, de 4 de desembre, que reforma la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 291, de 5 de desembre). 240 Apartat 4 afegit per l’article únic.4 de la Llei orgànica 2/2004, de 28 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005). 241 Apartat 5 afegit per l’article únic.4 de la Llei orgànica 2/2004, de 28 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005).

Article 349242 1. Els jutges i magistrats estan en situació de servei actiu quan ocupin plaça corresponent en la carrera judicial, quan hi estiguin adscrits provisionalment, quan hagin estat nomenats jutges adjunts, o quan els hagi estat conferida una comissió de servei amb caràcter temporal. 2. Quan es produeixi la supressió o reconversió amb canvi d'ordre jurisdiccional d'una plaça de la qual sigui titular un jutge o magistrat, aquest ha de quedar adscrit a disposició del president del Tribunal Superior de Justícia, en els termes que estableix l'article 118.2 i 3.


Article 350243 1. El Consell General del Poder Judicial pot conferir comissió de servei als jutges i magistrats, que no pot passar d'un any, prorrogable per un altre: a) per prestar serveis en un altre de jutjat o tribunal, amb rellevament de funcions o sense; b) per prestar serveis al Ministeri de Justícia, amb rellevament de funcions o sense; c) per participar en missions de cooperació jurídica internacional, quan no sigui procedent la declaració de serveis especials. 2. Les comissions de servei requereixen la conformitat de l'interessat, així com l'informe del seu superior jeràrquic i el del Servei d'Inspecció del Consell General del Poder Judicial. Només es poden conferir, en resolució motivada, si l'interès del servei prevalent i les necessitats de l'Administració de justícia ho permeten.


Article 351244 Els jutges i magistrats es declaren en la situació de serveis especials:


127

a) Quan siguin nomenats president del Tribunal Suprem, fiscal general de l'Estat, vocal del Consell General del Poder Judicial, magistrat del Tribunal Constitucional, defensor del poble o els seus adjunts, conseller del Tribunal de Comptes, conseller d'Estat, president o vocal del Tribunal de Defensa de la Competència, director de l'Agència de Protecció de Dades o membre d'alts tribunals internacionals de justícia, o titulars o membres dels òrgans equivalents de les comunitats autònomes. b) Quan siguin autoritzats pel Consell General del Poder Judicial per fer una missió internacional per un període determinat, superior a sis mesos, en organismes internacionals, governs o entitats públiques estrangeres o en programes de cooperació internacional, amb la declaració prèvia d'interès pel Ministeri d'Afers Exteriors. c) Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d'organitzacions internacionals o de caràcter supranacional. d) Quan siguin nomenats o adscrits com a lletrats al servei del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, del Tribunal Constitucional, del Consell General del Poder Judicial o del Tribunal Suprem, o magistrats del gabinet tècnic del Tribunal Suprem, o al servei del Defensor del Poble o òrgan equivalent de les comunitats autònomes.245 e) Quan prestin servei, en virtut de nomenament per un reial decret, o per decret a les comunitats autònomes, en càrrecs que no tinguin rang superior a director general. f) Quan prestin servei al Ministeri de Justícia en virtut de nomenament per Reial decret o a les conselleries de Justícia, o assimilades, de les comunitats autònomes, en virtut de nomenament per Decret, en càrrecs que tinguin rang inferior al de ministre o conseller de comunitat autònoma.246

244 Article redactat de conformitat amb l’article únic.88 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 245 Lletra d redactada de conformitat amb l’article 1.12 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 246 Lletra f afegida per l’article 1.12 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 352247 Els magistrats del Tribunal Suprem són declarats en la situació de serveis especials si són designats per exercir algun dels càrrecs següents: a) Vocal del Consell General del Poder Judicial. b) Magistrat del Tribunal Constitucional. c) Membre d'alts tribunals internacionals de justícia. d) Fiscal general de l'Estat. e) Cap del Servei d’Inspecció del Consell General del Poder Judicial.248

247 Article redactat de conformitat amb l’article únic.89 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 248 Lletra e afegida per l’article únic.5 de la Llei orgànica 2/2004, de 28 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 313, de 29 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2005).


128

Article 353249 La situació de serveis especials la declara d'ofici el Consell General del Poder Judicial, o a instància de l'interessat, una vegada s'hagi verificat el supòsit que la determina, i amb efectes des del moment en què es va produir el nomenament corresponent.


Article 354250 1. Els jutges i magistrats en situació de serveis especials han de percebre la retribució del lloc o càrrec que exerceixin, sense perjudici del dret a la remuneració per la seva antiguitat en la carrera judicial. 2. Als jutges i magistrats en situació de serveis especials se'ls ha de computar el temps que romanguin en aquesta situació a efectes d'ascensos, antiguitat i drets passius. Tenen dret a la reserva de la plaça que ocupin en passar a aquesta situació o la que puguin obtenir durant la seva permanència.


Article 355251 En cessar en el lloc o càrrec determinant de la situació de serveis especials han de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini màxim de 10 dies a comptar des del següent a la cessació i incorporar-se a la seva destinació dins dels 20 dies immediatament següents; si no ho fa, són declarats en situació d'excedència voluntària amb efectes des del dia en què van cessar en el lloc o càrrec exercits. El reingrés té efectes econòmics i administratius des de la data de la sol·licitud.


Article 356252 És procedent declarar en la situació d'excedència voluntària, a petició del jutge o magistrat, en els casos següents: a) Quan estigui en situació de servei actiu en un cos o escala de les administracions públiques o en la carrera fiscal. b) Quan passi a ocupar càrrecs o prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, i no li correspongui quedar en una altra situació. En aquest cas, produïda la cessació en el càrrec o servei ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini màxim de 10 dies a comptar des del següent a la cessació. Si no ho fa així, se'l declara en situació d'excedència voluntària per interès particular. c) Per interès particular, sempre que hagi prestat serveis en la carrera judicial durant els cinc anys immediatament anteriors, sense que en aquesta situació es pugui romandre menys de dos anys.


129

La declaració d'aquesta situació queda subordinada a les necessitats de l'Administració de justícia. No es pot declarar quan al jutge o magistrat se li instrueixi expedient disciplinari. d) Per tenir cura dels fills, per un període no superior a tres anys per atendre cada fill, tant quan ho sigui per naturalesa, per adopció, per acolliment permanent o preadoptiu, a comptar des de la data de naixement o des de la data de la resolució judicial o administrativa que ho acordi, respectivament. Els fills successius donen dret a un nou període d'excedència que, si s'escau, posa fi al període de què s'està gaudint. Quan el pare i la mare treballin, només un pot exercir aquest dret. e) També tenen dret a un període d’excedència, de durada no superior a tres anys, per atendre un familiar que estigui a càrrec seu, fins al segon grau inclusivament de consanguinitat o afinitat que, per raons d’edat, accident o malaltia, no es pugui valer pel seu compte i no tingui una activitat retribuïda.253 El període d'excedència és únic per cada subjecte causant. Quan un nou subjecte causant doni origen a una nova excedència, l'inici del període d'aquesta posa fi a aquell de què s'està gaudint. Aquesta excedència i la regulada a l'apartat anterior constitueixen un dret individual dels membres de la carrera judicial. En cas que dos dels seus membres generin el dret a gaudir-ne pel mateix subjecte causant, el Consell General del Poder Judicial pot limitar el seu exercici simultani per raons justificades relacionades amb les necessitats i el funcionament dels serveis. f) Quan sigui nomenat per a càrrec polític o de confiança, llevat dels supòsits que enuncia l'article 351, o quan es presenti com a candidat en eleccions per accedir a càrrecs públics representatius al Parlament Europeu, Congrés dels Diputats, Senat, assemblees legislatives de les comunitats autònomes o corporacions locals. Si no és elegit, ha d'optar, comunicant-ho així al Consell General del Poder Judicial, en el termini de trenta dies, per continuar en la situació d'excedència voluntària o per reingressar al servei actiu.

252 Article redactat de conformitat amb l’article únic.93 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 253 Lletra e, paràgraf 1r, redactat de conformitat amb la disposició addicional 3a.6 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

Article 357254 Quan un magistrat del Tribunal Suprem sol·liciti l’excedència voluntària i li sigui concedida, perd la seva condició de tal, llevat del supòsit que preveuen les lletres d i e de l’article anterior i l’article 360 bis. En els altres casos queda integrat en situació d’excedència voluntària, dins de la categoria de magistrat.

254 Article redactat de conformitat amb la disposició addicional 3a.8 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

Article 358255 1. L'excedència voluntària, en les seves diferents modalitats, no produeix reserva de plaça. El jutge o magistrat, mentre s'hi trobi, no merita retribucions ni se li computa el temps que hagi romàs en aquesta situació a efectes d'ascensos, antiguitat i drets passius, llevat del que disposa l'apartat 2 d'aquest article i el que estableix la normativa de classes passives.


130

2. S’exceptuen del que preveu l’apartat anterior les excedències voluntàries per tenir cura de fills i per atendre un familiar a què es refereixen els apartats d i e de l’article 356, en què el període de permanència en les esmentades situacions és computable als efectes de triennis i drets passius. En aquest mateix període es permet participar en cursos de formació. Durant els dos primers anys es té dret a la reserva de la plaça en què s’exerceixen les funcions i al còmput de l’antiguitat, així com a participar en els concursos de trasllat. Transcorregut aquest període, la reserva ho és a un lloc a la mateixa província i d’igual categoria, i s’ha de sol·licitar, el mes anterior a la finalització del període màxim de permanència en aquesta, el reingrés al servei actiu; si no es fa, es declara d’ofici en la situació d’excedència voluntària per interès particular.256 3. Els que estiguin en la situació d'excedència a la qual es refereix el paràgraf f de l'article 356, en cas que sol·licitin el reingrés al servei actiu, queden adscrits al president del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma de la seva última destinació, i tenen preferència per obtenir lloc de la seva categoria a la província o, si no n'hi ha, comunitat autònoma de l'última destinació esmentada.

255 Article redactat de conformitat amb l’article únic.95 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 256 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article 1.13 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 359257 1. El reingrés al servei actiu del jutge o magistrat en situació d'excedència voluntària per interès particular de durada superior a 10 anys exigeix la declaració d'aptitud prèvia pel Consell General del Poder Judicial, que és qui demana els informes i practica les actuacions necessàries per comprovar-los. 2. Els jutges i magistrats en situació administrativa d'excedència voluntària que sol·licitin el reingrés al servei actiu i, si s'escau, obtinguin la declaració d'aptitud corresponent, estan obligats a participar en tots els concursos que s'anunciïn per cobrir places de la seva categoria fins a obtenir destinació. Si no ho fan així, se'ls declara en situació d'excedència voluntària per interès particular, i la declaració d'aptitud, si s'ha produït, queda sense efecte.


Article 360258 Una vegada reincorporat al servei actiu, el jutge o magistrat en situació d'excedència voluntària per la causa que preveu el paràgraf f de l'article 356, no pot accedir, durant els cinc anys següents, al lloc de la carrera judicial que no sigui dels que es proveeixen per antiguitat estricta.



131

Article 360 bis259 1. Les jutgesses i magistrades víctimes de violència de gènere tenen dret a sol·licitar la situació d’excedència per raó de violència sobre la dona sense necessitat d’haver prestat un temps mínim de serveis previs. En aquesta situació administrativa, s’hi pot mantenir un termini màxim de tres anys. 2. Durant els sis primers mesos tenen dret a la reserva del lloc de treball que ocupaven, i l’esmentat període és computable als efectes d’ascensos, triennis i drets passius. Això no obstant, quan de les actuacions de tutela judicial resulti que l’efectivitat del dret de protecció de la víctima ho exigeix, es pot prorrogar per períodes de tres mesos, amb un màxim de divuit, el període en què, d’acord amb el paràgraf anterior, es té dret a la reserva del lloc de treball, amb idèntics efectes als que assenyala el paràgraf esmentat. 3. Les jutgesses i magistrades en situació d’excedència per raó de violència sobre la dona perceben, durant els dos primers mesos d’aquesta excedència, les retribucions íntegres i, si s’escau, les prestacions familiars per fill a càrrec. 4. El reingrés al servei actiu de les jutgesses i magistrades en situació administrativa d’excedència per raó de violència sobre la dona de durada no superior a sis mesos s’ha de fer en el mateix òrgan jurisdiccional respecte del qual tingui reserva del lloc de treball que ocupaven amb anterioritat; si el període de durada de l’excedència és superior a sis mesos el reingrés exigeix que les jutgesses i magistrades participin en tots els concursos que s’anunciïn per cobrir places de la seva categoria fins a obtenir destinació. Si no ho fan així, se’ls ha de declarar en situació d’excedència voluntària per interès particular.

259 Article afegit per la disposició addicional 3a.10 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

Article 361260 1. El jutge o magistrat es declara en situació de suspensió de funcions, provisional o definitiva, en els casos i en la forma que estableix aquesta Llei. 2. El jutge o magistrat declarat suspens queda privat de l'exercici de les seves funcions durant el temps que duri la suspensió.


Article 362261 1. La suspensió provisional es pot acordar durant la tramitació d'un procediment judicial o disciplinari. 2. La suspensió provisional durant la tramitació d'un procediment disciplinari no pot passar de sis mesos, excepte en cas de paralització del procediment per causa imputable a l'interessat.


132


Article 363262 El suspens provisional té dret a percebre les seves retribucions bàsiques, excepte en el cas de paralització del procediment disciplinari per causa imputable a aquest, que comporta la pèrdua de qualsevol retribució mentre es mantingui la paralització esmentada. Així mateix, no s'acredita cap haver en cas d'incompareixença o de rebel·lia.


Article 364263 Quan la suspensió no sigui declarada definitiva ni s'acordi la separació, el temps de durada d'aquella s'ha de computar com de servei actiu i s'ha d'acordar la incorporació immediata del suspens a la seva plaça, amb reconeixement de tots els drets econòmics i altres que siguin procedents264 des de la data en què la suspensió va produir efectes.

263 Article redactat de conformitat amb l’article únic.101 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 264 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «procedeixin».

Article 365265 1. La suspensió té caràcter definitiu quan s'imposi en virtut de condemna o com a sanció disciplinària, i es computa el temps de suspensió provisional. 2. La suspensió definitiva superior a sis mesos implica la pèrdua de la destinació. La vacant produïda es cobreix de forma ordinària. 3. La suspensió definitiva suposa la privació de tots els drets inherents a la condició de jutge o magistrat fins al seu reingrés, si s'escau, al servei actiu. 4. Mentre no transcorri el termini de suspensió no és procedent cap canvi de situació administrativa.


Article 366266 1. El jutge o magistrat suspens definitivament ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu amb un mes d'antelació a l'acabament del període de suspensió. El reingrés produeix efectes econòmics i administratius des de la data d'extinció de la responsabilitat penal o disciplinària.


133

2. Si no s'ha sol·licitat el reingrés en el temps que assenyala l'apartat anterior, se'l declara en situació d'excedència voluntària per interès particular, amb efectes des de la data en què finalitza el període de suspensió.


Article 367267 1. El reingrés al servei actiu dels suspensos exigeix la declaració d'aptitud prèvia pel Consell General del Poder Judicial, que demana els informes i practica les actuacions necessàries per a la seva comprovació. 2. Després de la declaració d'aptitud, el jutge o magistrat està obligat a participar en tots els concursos que s'anunciïn per cobrir places de la seva categoria fins a obtenir destinació. Si no ho fa així, se'l declara en situació d'excedència voluntària per interès particular, i queda sense efecte la declaració d'aptitud.


Article 368268 La concurrència de peticions per a l'adjudicació de vacants entre els qui hagin de reingressar al servei actiu es regeix per l'ordre següent: a) Suspensos. b) Rehabilitats. c) Excedents voluntaris.


Article 369269 El canvi de la situació administrativa en què estiguin els jutges o magistrats pot tenir lloc sempre que es compleixin els requisits exigits en cada cas sense necessitat de reingrés al servei actiu.


CAPÍTOL VIII De les llicències i els permisos Article 370270 Suprimit


134

270 Article suprimit per la disposició addicional 3a.11 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

Article 371271 1. Els jutges i magistrats tenen dret a gaudir com a mínim, durant cada any natural, d’unes vacances retribuïdes de vint-i-dos dies hàbils, o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei durant l’any va ser menor. Als efectes del que preveu el present article, no es consideren dies hàbils els dissabtes. Així mateix, tenen dret a un dia hàbil addicional en complir quinze anys de servei, i s’afegeix un dia hàbil més en complir els vint, vint-i-cinc i trenta anys de servei, respectivament, fins a un total de vint-i-sis dies hàbils per any natural. 2. Els presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem i de la resta dels tribunals gaudeixen del permís de vacances durant el mes d’agost; se n’exceptuen aquells a qui correspongui formar la sala prevista en els articles 61 i 180 d’aquesta Llei.

271 Article redactat de conformitat amb l'article 1.14 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 372 El permís anual de vacances pot ser denegat pel temps en què se sol·licita quan pels assumptes pendents al jutjat o tribunal, per l’acumulació de peticions de llicències al territori o per altres circumstàncies excepcionals pot perjudicar-se el funcionament regular de l’Administració de justícia. Article 373272 1. Els jutges i magistrats tenen dret a llicències per raó de matrimoni de 15 dies de durada. 2. També tenen dret a una llicència en cas de part, adopció i acolliment tant preadoptiu com permanent, la durada i les condicions de la qual les regula la legislació general en aquesta matèria. El Consell General del Poder Judicial, mitjançant un reglament, adapta aquesta normativa a les particularitats de la carrera judicial. En els casos d'adopció internacional, quan sigui necessari el desplaçament previ dels pares al país d'origen de l'adoptat, el permís que preveu aquest article es pot iniciar fins a quatre setmanes abans de la resolució per la qual es constitueix l'adopció. 3. També tenen dret a llicència, sense limitació dels seus havers, per fer estudis relacionats amb la funció judicial, amb l'informe favorable previ del president del tribunal corresponent, que té en compte les necessitats del servei. Finalitzada la llicència, s'eleva al Consell General del Poder Judicial una memòria dels treballs realitzats, i si el seu contingut no és suficient per justificar-la, es compensa la llicència amb el temps que es determini de les vacances de l'interessat. 4. També poden gaudir de permisos de tres dies, sense que puguin passar de sis permisos cada any natural, ni d'un al mes.


135

Per la seva concessió, el peticionari n'ha de justificar la necessitat als superiors respectius, dels quals ha d'obtenir autorització, els quals poden denegar-los quan coincideixin amb assenyalaments, vistes o deliberacions llevat que es justifiqui que la petició obeeix a una causa imprevista o d'urgència. 5. Per la mort, accident o malaltia greus del cònjuge, de la persona a qui estava unit per una relació d’afectivitat anàloga o d’un familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, els jutges o magistrats poden disposar d’un permís de tres dies hàbils, que pot ser de fins a cinc dies hàbils quan a aquest efecte sigui necessari un desplaçament a una altra localitat, cas en què pot ser de cinc dies hàbils. Aquests permisos queden reduïts a dos i quatre dies hàbils, respectivament, quan la mort i les altres circumstàncies assenyalades afectin familiars en segon grau d’afinitat o consanguinitat.273 6. Pel naixement, acolliment o adopció d’un fill, el jutge o magistrat té dret a gaudir d’un permís de paternitat de quinze dies, a partir de la data del naixement, de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueixi l’adopció.274 7. Els jutges i magistrats tenen dret a permisos i llicències per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i per raó de violència de gènere. El Consell General del Poder Judicial, mitjançant reglament, ha d’adaptar a les particularitats de la carrera judicial la normativa de l’Administració General de l’Estat vigent en la matèria.275

272 Article redactat de conformitat amb l’article únic.108 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 273 Apartat 5 redactat de conformitat amb la disposició addicional 3a.12 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març). 274 Apartat 6 afegit per la disposició addicional 3a.13 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març). 275 Apartat 7 afegit per la disposició addicional 3a.14 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

Article 374 Qui no pot assistir al despatx perquè està malalt, ho ha de comunicar al president del qual depèn immediatament. Si la malaltia persisteix més de cinc dies, ha de sol·licitar una llicència i ha d’acreditar la malaltia i la previsió mèdica sobre el temps necessari per restablir-se. Article 375 1. Les llicències per malaltia, transcorregut el sisè mes, només donen dret a percebre les retribucions bàsiques i per raó de família, sense perjudici del seu complement, en el que correspongui, d’acord amb el règim de seguretat social aplicable. 2. Les llicències per realitzar estudis en general donen dret a percebre les retribucions bàsiques i per raó de família. 3. Les llicències per malaltia, fins al sisè mes inclòs, i les altres llicències i permisos no afecten el règim retributiu de qui els gaudeix o els ha obtingut.


136

Article 376 Quan circumstàncies excepcionals ho imposen, pot suspendre’s o revocar-se el gaudiment de les llicències o dels permisos i s’ha d’ordenar als jutges i magistrats la incorporació al jutjat o tribunal. Article 377 S’ha de desenvolupar reglamentàriament el règim jurídic de les llicències i permisos i s’ha de determinar l’autoritat a qui correspon atorgar-los i la seva durada, i tot allò que no estigui establert en aquesta Llei. TÍTOL II De la independència judicial CAPÍTOL I De la inamovibilitat dels jutges i magistrats Article 378 1. Els jutges i magistrats que exerceixen càrrecs judicials gaudeixen d’inamovibilitat. 2. Els qui han estat nomenats per un termini determinat gaudeixen d’inamovibilitat només durant aquest temps. 3. Els casos de renúncia, excedència, trasllat i promoció es regeixen per les seves normes específiques establertes en aquesta Llei. Article 379 1. La condició de jutges o magistrats es perd per les causes següents: a) Per renúncia a la carrera judicial. S’entenen inclosos en aquest supòsit els previstos en els articles 322 i 357.3. b) Per pèrdua de la nacionalitat espanyola. c) En virtut d’una sanció disciplinària de separació de la carrera judicial. d) Per la condemna a una pena privativa de llibertat per raó d’un delicte dolós. En els casos en què la pena no és superior a sis mesos, el Consell General del Poder Judicial, de manera motivada i amb atenció a l’entitat del delicte comès, pot substituir la pèrdua de la condició de magistrat o jutge per la sanció prevista en l’article 420.1.276 e) Per haver incorregut en alguna de les causes d’incapacitat, tret que escaigui la jubilació. f) Per jubilació. 2. La separació en els casos previstos en les lletres b, c, d i e de l’apartat anterior s’ha de disposar després d’un expedient previ, amb intervenció del Ministeri Fiscal.

276 Apartat 1.d redactat de conformitat amb l’article 6.1 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 380277


137

Els qui han perdut la condició de jutge o magistrat per qualsevol de les causes previstes en els apartats a, b, c i d de l’article anterior poden sol·licitar la seva rehabilitació al Consell General del Poder Judicial, un cop obtinguda l’establerta en el Codi penal, si escau.


Article 381 1. El Consell General del Poder Judicial ha de concedir la rehabilitació quan s’acredita el cessament definitiu o la inexistència, si és el cas, de la causa que va donar lloc a la separació i després de valorar les circumstàncies de tot tipus. 2. Si es denega la rehabilitació, no pot iniciar-se un nou procediment per obtenir-la durant els tres anys següents, termini que es computa a partir de la resolució denegatòria inicial del Consell General del Poder Judicial. Article 382 El jutge o magistrat que ha estat rehabilitat ha de ser destinat d’acord amb el que disposa aquesta Llei. Article 383 La suspensió dels jutges i magistrats només es pot donar en els casos següents: 1r. Quan s’ha declarat que escau procedir contra ells per delictes comesos en l’exercici de les seves funcions. 2n. Quan per qualsevol altre delicte dolós s’ha dictat contra ells una interlocutòria de presó, de llibertat sota fiança o de processament. 3r. Quan s’ha disposat així en un expedient administratiu o d’incapacitat, ja sigui amb caràcter provisional o definitiu. 4t. Per una sentència ferma condemnatòria en què s’imposa com a pena principal o accessòria la de suspensió, quan no escau la separació. Article 384 1. En els supòsits dels dos primers apartats de l’article anterior, el jutge o tribunal que coneix de la causa ho ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial, que ha de fer efectiva la suspensió, després de l’audiència prèvia del Ministeri Fiscal. 2. En el cas de l’apartat 4, el tribunal ha de trametre una testimoniança de la sentència al Consell General del Poder Judicial. 3. La suspensió ha de durar, en els casos dels apartats 1 i 2 de l’article anterior, fins que es dicti en la causa una sentència absolutòria o una interlocutòria de sobreseïment. En la resta de casos, per tot el temps que duri la pena, sanció o mesura cautelar. Article 385 Els jutges i magistrats només poden ser jubilats: 1r. Per edat. 2n. Per incapacitat permanent per a l’exercici de les seves funcions.


138

Article 386278 1. La jubilació per edat dels jutges i magistrats és forçosa i s’ha de disposar amb l’antelació suficient perquè el cessament en la funció es produeixi efectivament en complir l’edat de setanta anys. 2. També poden jubilar-se a partir dels seixanta-cinc anys sempre que així ho manifestin al Consell General del Poder Judicial amb sis mesos d’antelació, sense perjudici de la resta de supòsits de jubilació voluntària previstos legalment.

278 Article redactat de conformitat amb l’article 2.2 de la Llei orgànica 7/1992, de 20 de novembre, per la qual es fixa l’edat de jubilació de jutges i magistrats i s’integra divers personal mèdic en el cos de metges forenses (BOE núm. 280, de 21 de novembre).

Article 387 1. Quan s’aprecia incapacitat permanent en un jutge o magistrat, la sala de govern respectiva, per si mateixa, a instàncies del Ministeri Fiscal o de l’interessat, ha de formular una proposta de jubilació al Consell General del Poder Judicial. 2. L’expedient de jubilació per incapacitat permanent pot ser iniciat, així mateix, pel Consell General d’ofici o a instàncies del Ministeri Fiscal. 3. Els jubilats per incapacitat permanent poden ser rehabilitats i tornar al servei actiu si acrediten que ha desaparegut la causa que ha motivat la jubilació. Article 388 Els procediments de separació, trasllat, jubilació per incapacitat permanent i rehabilitació s’han de formar amb audiència de l’interessat i informe del Ministeri Fiscal i de la sala de govern respectiva, sense perjudici de les altres justificacions que escaiguin, i les ha de resoldre el Consell General del Poder Judicial. CAPÍTOL II De les incompatibilitats i prohibicions Article 389 El càrrec de jutge o magistrat és incompatible: 1r. Amb l’exercici de qualsevol altra jurisdicció aliena a la del poder judicial. 2n. Amb qualsevol càrrec d’elecció popular o designació política de l’Estat, comunitats autònomes, províncies i altres entitats locals i organismes dependents de qualsevol d’aquests. 3r. Amb les feines o càrrecs dotats o retribuïts per l’administració de l’Estat, les Corts Generals, la Casa Reial, les comunitats autònomes, les províncies, els municipis i qualssevol entitats, organismes o empreses dependents d’uns o altres. 4t. Amb les feines de tot tipus en els tribunals i jutjats de qualsevol ordre jurisdiccional. 5è. Amb qualsevol feina, càrrec o professió retribuïda, excepte la docència o la investigació jurídica, així com la producció i creació literària, artística, científica i tècnica, i les publicacions derivades d’aquella, de conformitat amb el que disposa la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.


139

6è. Amb l’exercici de l’advocacia i de la procuradoria. 7è. Amb qualsevol tipus d’assessorament jurídic, sigui o no retribuït. 8è. Amb l’exercici de qualsevol activitat mercantil, per si mateix o per compte d’altri. 9è. Amb les funcions de director, gerent, administrador, conseller, soci col·lectiu o qualsevol altra que impliqui intervenció directa, administrativa o econòmica en societats o empreses mercantils, públiques o privades, de qualsevol classe. Article 390 1. Si els qui exerceixen qualsevol feina, càrrec o professió dels esmentats en l’article anterior són nomenats jutges o magistrats, han d’optar, en el termini de vuit dies, per un o altre càrrec, o cessar en l’exercici de l’activitat incompatible. 2. Els qui no fan ús d’aquesta opció en el termini indicat s’entén que renuncien al nomenament judicial. Article 391279 No poden pertànyer a una mateixa sala de justícia o audiència provincial magistrats que estan units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, o tenen parentiu entre ells dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, tret que, per previsió legal o per aplicació del que disposen els articles 155 i 198.1 d’aquesta Llei, hi hagi diverses seccions, cas en el qual poden integrar-se en seccions diferents, però no formar sala junts. Tampoc poden pertànyer a una mateixa sala de govern jutges o magistrats units entre ells per qualsevol dels vincles a què es refereix el paràgraf anterior. Aquesta disposició és aplicable als presidents.

279 Article redactat de conformitat amb l’article 12 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 392280 1. Els jutges o magistrats no poden intervenir en la resolució de recursos relatius a resolucions dictades pels qui tenen amb ells alguna de les relacions a què fa referència l’article anterior, ni en fases posteriors del procediment que, per la seva mateixa naturalesa, impliquen una valoració de les actuacions que han dut a terme aquestes persones anteriorment. En virtut d’aquest principi, a més de l’obligació d’abstenció, sempre que es doni qualsevol dels vincles a què es refereix l’article anterior, són incompatibles: a) Els jutges d’instrucció amb els jutges unipersonals penals que han de conèixer en judici oral del que han instruït els primers i amb els magistrats de la secció que es troben en el mateix cas. b) Els magistrats de qualsevol sala de justícia, sigui o no secció orgànica, a la qual està atribuït el coneixement dels recursos respecte de les resolucions d’un òrgan jurisdiccional, sigui quin sigui l’ordre a què pertany, amb els jutges o magistrats d’aquest òrgan. S’exceptuen d’aquesta incompatibilitat les sales i seccions del Tribunal Suprem. 2. Són incompatibles quan es dóna entre ells qualsevol de les relacions a què es refereix l’article anterior: a) Els presidents i magistrats de la Sala Penal de l’Audiència Nacional i els de les audiències provincials, respecte dels membres del Ministeri Fiscal de la fiscalia corresponent, excepte quan en l’audiència provincial hi ha més de tres seccions.


140

b) Els presidents i magistrats de la sala civil i penal respecte del fiscal en cap i el tinent fiscal d’aquest òrgan. c) Els jutges d’instrucció i els jutges unipersonals penals, respecte dels fiscals destinats a fiscalies en l’àmbit territorial de les quals exerceixen la jurisdicció, excepte els partits on hi ha més de cinc òrgans de la classe de què es tracta. d) Els presidents, magistrats i jutges respecte dels secretaris i altre personal al servei de l’Administració de justícia que en depenen directament.

280 Article redactat de conformitat amb l’article 12 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 393 Els jutges i magistrats no poden exercir el seu càrrec: 1. En les sales de tribunals i jutjats on exerceixen habitualment, com a advocat o procurador, el seu cònjuge o un parent dins del segon grau de consanguinitat o afinitat. Aquesta incompatibilitat no és aplicable en les poblacions on hi ha deu o més jutjats de primera instància i instrucció o sales amb tres o més seccions. 2. En una audiència provincial o jutjat que comprèn dins de la seva circumscripció territorial una població en la qual, perquè ell mateix o el seu cònjuge o un parent de segon grau de consanguinitat té interessos econòmics, tenen arrels que poden obstaculitzar-los l’exercici imparcial de la funció jurisdiccional. Se n’exceptuen les poblacions superiors a cent mil habitants on hi ha la seu de l’òrgan jurisdiccional. 3. En una audiència o jutjat on han exercit l’advocacia o el càrrec de procurador els dos anys anteriors al nomenament. Article 394 1. Quan un nomenament dóna lloc a una situació d’incompatibilitat de les previstes en els articles anteriors ha de quedar sense efecte i s’ha de destinar amb caràcter forçós el jutge o magistrat, sense perjudici de la responsabilitat disciplinària en què hagi pogut incórrer. 2. Quan la situació d’incompatibilitat apareix en virtut de circumstàncies sobrevingudes, el Consell General del Poder Judicial ha de dur a terme el trasllat forçós del jutge o magistrat, en el cas del número 1 de l’article anterior, o de l’últim nomenat en la resta. Si és el cas, pot proposar al Govern traslladar el membre del Ministeri Fiscal incompatible, si és de menor antiguitat en el càrrec. La destinació forçosa ha de ser a un càrrec que no impliqui canvi de residència si hi ha una vacant i en aquest cas aquesta no ha de ser anunciada a concurs de provisió. Article 395 Els jutges o magistrats no poden pertànyer a partits polítics o sindicats o tenir feina al servei d’aquests, i els està prohibit: 1r. Adreçar als poders, autoritats i funcionaris públics o corporacions oficials felicitacions o censures pels seus actes, o assistir, com a membres del poder judicial, a qualsevol acte o reunió públics que no tinguin caràcter judicial, excepte els que tenen per objecte complimentar el rei o per als quals han estat convocats o autoritzats a assistir pel Consell General del Poder Judicial. 2n. Prendre en les eleccions legislatives o locals més part que la d’emetre el vot personal. No obstant això, han d’exercir les funcions i han de complir els deures inherents als seus càrrecs.


141

Article 396 Els jutges i magistrats no poden revelar els fets o notícies referents a persones físiques o jurídiques de què s’han assabentat en l’exercici de les seves funcions. Article 397 La competència per autoritzar, reconèixer o denegar compatibilitats, d’acord amb el que disposa aquest capítol, correspon al Consell General del Poder Judicial, amb l’informe previ del president del tribunal o de l’audiència respectiva. CAPÍTOL III De la immunitat judicial Article 398 1. Els jutges i magistrats en servei actiu només poden ser detinguts per ordre del jutge competent o en cas de delicte flagrant. En aquest últim cas s’han de prendre les mesures d’assegurament indispensables i s’ha de lliurar immediatament el detingut al jutge d’instrucció més pròxim. 2. S’ha de donar compte de qualsevol detenció, pel mitjà més ràpid, al president del tribunal o de l’audiència de qui depèn el jutge o magistrat. L’autoritat judicial corresponent ha de prendre les prevencions que siguin procedents per atendre la substitució del detingut. Article 399 1. Les autoritats civils i militars s’han d’abstenir d’intimar els jutges i magistrats i de citar-los perquè compareguin a presència seva. Quan una autoritat civil o militar necessita dades o declaracions que pot facilitar un jutge o magistrat i que no es refereixen al seu càrrec o funció, les ha de sol·licitar per escrit o les ha de rebre al despatx oficial d’aquell, després d’avisar-lo prèviament. 2. Quan es tracta d’auxili o cooperació per raó del càrrec o de la funció jurisdiccional, s’ha de prestar sense tardança, tret que l’acte que s’ha d’executar no estigui permès legalment o que es perjudiqui la competència pròpia del jutge o tribunal. S’ha de comunicar la denegació a l’autoritat sol·licitant amb esment suficient de la raó que la justifica. Article 400 Quan en la instrucció d’una causa penal és necessària la declaració d’un jutge o magistrat i aquesta pot prestar-se legalment, no pot excusar-se de fer-ho. Si l’autoritat judicial que ha de rebre la declaració és de categoria inferior, ha d’acudir al despatx oficial del jutge o magistrat, després d’avisar-lo prèviament i d’haver-se assenyalat dia i hora. CAPÍTOL IV Del règim d’associació professional dels jutges i magistrats Article 401281


142

D'acord amb el que estableix l'article 127 de la Constitució, es reconeix el dret de lliure associació professional de jutges i magistrats integrants de la carrera judicial, que s'exerceix d'acord amb les regles següents: 1a. Les associacions de jutges i magistrats tenen personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats. 2a. Poden tenir com a finalitats lícites la defensa dels interessos professionals dels seus membres en tots els aspectes i la realització d'activitats encaminades al servei de la justícia en general. No poden dur a terme activitats polítiques ni tenir vinculacions amb partits polítics o sindicats. 3a. Les associacions de jutges i magistrats han de tenir àmbit nacional, sense perjudici de l'existència de seccions l'àmbit de les quals coincideixi amb el d'un tribunal superior de justícia. 4a. Els jutges i magistrats lliurement es poden associar o no a associacions professionals. 5a. Només en poden formar part els que tinguin la condició de jutges i magistrats en servei actiu. Cap jutge o magistrat no pot estar afiliat a més d'una associació professional. 6a. Les associacions professionals de jutges i magistrats integrants de la carrera judicial queden vàlidament constituïdes des que s'inscriguin al registre que ha de portar a l'efecte el Consell General del Poder Judicial. La inscripció es practica a sol·licitud de qualsevol dels promotors, a la qual s'adjunta el text dels estatuts i una relació d'afiliats. Només es pot denegar la inscripció quan l'associació o els seus estatuts no s'ajustin als requisits legalment exigits. 7a. Els estatuts han d'expressar, com a mínim, les mencions següents: a) Nom de l'associació. b) Finalitats específiques. c) Organització i representació de l'associació. La seva estructura interna i funcionament han de ser democràtics. d) Règim d'afiliació. e) Mitjans econòmics i règim de quotes. f) Formes d'elegir els càrrecs directius de l'associació. 8a. La suspensió o dissolució de les associacions professionals queda sotmesa al règim que estableix el dret d'associació en general. 9a. Són d'aplicació supletòria les normes reguladores del dret d'associació en general.


CAPÍTOL V De la independència econòmica Article 402 1. L’Estat garanteix la independència econòmica dels jutges i magistrats mitjançant una retribució adequada a la dignitat de la funció jurisdiccional. 2. També ha de garantir un règim de seguretat social que protegeixi els jutges i magistrats i els seus familiars durant el servei actiu i la jubilació. Article 403282 1. El règim de retribucions dels jutges i magistrats s'inspira en els principis d'objectivitat, equitat, transparència i estabilitat, i per a la seva fixació es té en compte la dedicació a la


143

funció jurisdiccional, la categoria i el temps de prestació de serveis. Es retribueix, a més, la responsabilitat del càrrec i el lloc de treball. 2. En tot cas, les retribucions dels jutges i magistrats estan integrades, amb caràcter general, per un component fix i un altre de variable per objectius, que valori específicament el seu rendiment individual. 3. Les retribucions fixes, que es descomponen en bàsiques i complementàries, remuneren la categoria i l'antiguitat en la carrera judicial de cada un dels seus membres, així com les característiques objectives de les places que ocupin. Són retribucions bàsiques el sou i l'antiguitat. Són retribucions complementàries el complement de destinació i el complement específic. 4. Les retribucions variables per objectius estan vinculades al rendiment individual acreditat per cada jutge o magistrat en l'acompliment de les seves funcions jurisdiccionals i professionals. 5. Així mateix, els jutges i magistrats poden percebre retribucions especials per serveis de guàrdia, serveis extraordinaris sense rellevament de funcions i substitucions. 6. Una llei desenvolupa, de conformitat amb el que preveuen els apartats anteriors, les retribucions dels membres de la carrera judicial.


Article 404283 Juntament amb les altres partides corresponents a retribucions de jutges i magistrats, els pressupostos generals de l'Estat contenen una consignació anual per a la dotació dels jutges de pau, altres atencions de personal judicial al qual donin lloc els preceptes d'aquesta Llei i altres exigències de l'Administració de justícia.


Article 404 bis284 De conformitat amb el principi de supremacia jurisdiccional que recull l’article 123 de la Constitució i d’acord amb el caràcter de magistratura d’exercici previst en aquesta Llei, les remuneracions dels magistrats del Tribunal Suprem s’han d’establir en una quantia similar a les dels titulars d’altres alts òrgans constitucionals, d’acord amb la naturalesa de les seves funcions.

284 Article afegit per l’article 5.8 de la Llei orgànica 5/1997, de 4 de desembre, que reforma la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 291, de 5 de desembre).

TÍTOL III De la responsabilitat dels jutges i magistrats


144

CAPÍTOL I De la responsabilitat penal Article 405 La responsabilitat penal dels jutges i magistrats per delictes o faltes comesos en l’exercici de les funcions del seu càrrec s’ha d’exigir d’acord amb el que disposa aquesta Llei. Article 406 El judici de responsabilitat penal contra jutges i magistrats pot incoar-se mitjançant una provisió del tribunal competent o en virtut d’una querella del Ministeri Fiscal, o del perjudicat o ofès, o mitjançant l’exercici de l’acció popular. Article 407 Quan el Tribunal Suprem, per raó dels plets o causes de què coneix o per qualsevol altre mitjà, tingui notícia d’algun acte de jutges o magistrats realitzat en l’exercici del seu càrrec i que pot qualificar-se de delicte o falta, ho ha de comunicar, després d’escoltar el Ministeri Fiscal, al tribunal competent, a l’efecte d’incoar la causa. Han de fer el mateix, si és el cas, els tribunals superiors de justícia i les audiències. Article 408 Quan altres autoritats judicials coneguin, a través de les actuacions en què intervenen, la possible comissió d’un delicte per part d’un jutge o magistrat en l’exercici del seu càrrec, ho han de comunicar al jutge o tribunal competent, després d’escoltar el Ministeri Fiscal, i li han de trametre els antecedents necessaris. Article 409 Quan el Consell General del Poder Judicial, el Govern o un altre òrgan o autoritat de l’Estat o d’una comunitat autònoma consideri que un jutge o magistrat ha realitzat en l’exercici del seu càrrec un fet que pot ser constitutiu d’un delicte o falta, ho ha comunicar al Ministeri Fiscal per si escau l’exercici de l’acció penal, sense perjudici del que disposa l’article 406. Article 410285 En el cas que alguna de les parts en un procés, o persona que hi tingui interès, formulin una querella contra el jutge o magistrat que hagi de resoldre en el procés esmentat, amb caràcter previ a l'admissió d'aquesta l'òrgan competent per a la seva instrucció pot demanar els antecedents que consideri oportuns a fi de determinar la seva pròpia competència així com la rellevància penal dels fets objecte d'aquesta o la versemblança de la imputació.


CAPÍTOL II De la responsabilitat civil


145

Article 411 Els jutges i magistrats han de respondre civilment pels danys i perjudicis que causin quan, en l’exercici de les seves funcions, incorren en dol o culpa. Article 412 La responsabilitat civil pot exigir-se a instàncies de la part perjudicada o dels seus drethavents en el judici que correspongui. Article 413 1. No pot presentar-se la demanda de responsabilitat civil fins que és ferma la resolució que posa fi al procés en què se suposa produït el greuge, ni tampoc la pot presentar qui no ha reclamat oportunament en el mateix procés tot i poder-ho fer. 2. En cap cas la sentència pronunciada en el judici de responsabilitat civil altera la resolució ferma dictada en el procés. CAPÍTOL III De la responsabilitat disciplinària Article 414 Els jutges i magistrats estan subjectes a responsabilitat disciplinària en els casos i amb les garanties establerts en aquesta Llei. Article 415286 1. La responsabilitat disciplinària només pot ser exigida per l’autoritat competent, mitjançant el procediment establert en aquest capítol. 2. La incoació d’un procediment penal no és obstacle per iniciar un expedient disciplinari pels mateixos fets, però no s’ha de dictar una resolució en aquest fins que no s’hagi dictat una sentència o una interlocutòria de sobreseïment en la causa penal i siguin fermes. En qualsevol cas, la declaració de fets provats continguda en la resolució que posa fi al procediment penal ha de vincular la resolució que es dicta en l’expedient disciplinari, sense perjudici de la qualificació jurídica diferent que puguin merèixer en una i altra via. 3. Només pot haver-hi sanció penal i disciplinària sobre els mateixos fets quan no hi ha identitat de fonament jurídic i de bé jurídic protegit.


Article 416287 1. Les faltes comeses pels jutges i magistrats en l’exercici dels seus càrrecs poden ser molt greus, greus i lleus. 2. Les faltes molt greus prescriuen als dos anys, les greus a l’any i les lleus en el termini previst en el Codi penal per a la prescripció de les faltes.


146

El termini de prescripció comença a comptar des que s’ha comès la falta. No obstant això, en el supòsit previst en l’article 417.5, el termini de prescripció s’ha d’iniciar a partir de la fermesa de la sentència que declara la responsabilitat civil del jutge o magistrat. 3. La prescripció s’ha d’interrompre des de la data de la notificació de l’acord d’iniciació del procediment disciplinari o, si és el cas, de les diligències informatives relacionades amb la conducta investigada del jutge o magistrat. El termini de prescripció torna a córrer si les diligències o el procediment estan paralitzats durant sis mesos per una causa no imputable al jutge o magistrat subjecte a l’expedient disciplinari.


Article 417288 Són faltes molt greus: 1. L'incompliment conscient del deure de fidelitat a la Constitució que estableix l'article 5.1 d'aquesta Llei, quan així s'apreciï en sentència ferma. 2. L'afiliació a partits polítics o sindicats, o l'acompliment de feines o càrrecs al seu servei. 3. La provocació reiterada d'enfrontaments greus amb les autoritats de la circumscripció en la qual el jutge o magistrat ocupi el càrrec, per motius aliens a l'exercici de la funció jurisdiccional. 4. La intromissió, mitjançant ordres o pressions de qualsevol classe, en l'exercici de la potestat jurisdiccional d'un altre jutge o magistrat. 5. Les accions i omissions que hagin donat lloc en sentència ferma a una declaració de responsabilitat civil contreta en l'exercici de la funció per frau o culpa greu conforme a l'article 411 d'aquesta Llei. 6. L'exercici de qualsevol de les activitats incompatibles amb el càrrec de jutge o magistrat que estableix l'article 389 d'aquesta Llei llevat de les que puguin constituir falta greu d'acord amb el que disposa l'article 418.14 d'aquesta. 7. Provocar el propi nomenament per a jutjats i tribunals quan es doni en el nomenat alguna de les situacions d'incompatibilitat o prohibició que preveuen els articles 391 a 393 d'aquesta Llei, o mantenir-se en l'acompliment del càrrec en els esmentats òrgans sense posar en coneixement del Consell General del Poder Judicial les circumstàncies necessàries per procedir al trasllat forçós que preveu l'article 394. 8. La inobservança del deure d'abstenció sabent que es compleix alguna de les causes legalment previstes. 9. La desatenció o el retard injustificat i reiterat en la iniciació, tramitació o resolució de processos i causes o en l'exercici de qualsevol de les competències judicials. 10. L'abandonament de servei o l'absència injustificada i continuada, per set dies naturals o més, de la seu de l'òrgan judicial en què el jutge o magistrat estigui destinat. 11. Faltar a la veritat en la sol·licitud d'obtenció de permisos, autoritzacions, declaracions de compatibilitat, dietes i ajuts econòmics. 12. La revelació pel jutge o magistrat de fets o dades coneguts en l'exercici de la seva funció o en ocasió d'aquest, quan es causi algun perjudici a la tramitació d'un procés o a qualsevol persona. 13. L'abús de la condició de jutge per obtenir un tracte favorable i injustificat d'autoritats, funcionaris o professionals. 14. La ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials. 15. L'absoluta i manifesta falta de motivació de les resolucions judicials que la necessitin, sempre que l'esmentada falta hagi estat apreciada en resolució judicial ferma. Si la resolució


147

immotivada no és recurrible, és requisit per procedir a la denúncia de qui va ser part en el procediment. 16. La comissió d'una falta greu quan el jutge o magistrat ha estat anteriorment sancionat per unes altres dues de greus, que hagin adquirit fermesa, sense que s'hagin cancel·lat o que s'hagi procedit a cancel·lar les anotacions corresponents, de conformitat amb el que estableix l'article 427 d'aquesta Llei.


Article 418289 Són faltes greus: 1. La falta de respecte als superiors en l'ordre jeràrquic, en la seva presència, en un escrit que se'ls adreci o amb publicitat. 2. Interessar-se, mitjançant qualsevol classe de recomanació, en l'exercici de l'activitat jurisdiccional d'un altre jutge o magistrat. 3. Dirigir als poders, autoritats o funcionaris públics o corporacions oficials felicitacions o censures pels seus actes, i invocar la condició de jutge, o servir-se d'aquesta condició. 4. Corregir l'aplicació o la interpretació de l'ordenament jurídic feta pels inferiors en l'ordre jurisdiccional, excepte quan actuïn en l'exercici de la jurisdicció. 5. L'excés o l'abús d'autoritat, o falta greu de consideració respecte dels ciutadans, institucions, secretaris, metges forenses o de la resta del personal al servei de l'Administració de justícia, dels membres del ministeri fiscal, advocats i procuradors, graduats socials i funcionaris de la policia judicial. 6. La utilització en les resolucions judicials d'expressions innecessàries o improcedents, extravagants o manifestament ofensives o irrespectuoses des del punt de vista del raonament jurídic. En aquest cas, el Consell General del Poder Judicial només procedeix amb el testimoni previ deduït o comunicació remesa pel tribunal superior respecte de qui va dictar la resolució, i que conegui d'aquesta en via de recurs. 7. Deixar de promoure l'exigència de responsabilitat disciplinària que escaigui als secretaris i personal auxiliar subordinat, quan coneguin o hagin de conèixer l'incompliment greu per aquests dels deures que els corresponen. 8. Revelar al jutge o magistrat i fora de les vies d'informació judicial establertes fets o dades de què coneguin en l'exercici de la seva funció o amb motiu d'aquesta quan no constitueixi la falta molt greu de l'apartat 12 de l'article 417 d'aquesta Llei. 9. L'abandonament del servei o l'absència injustificada i continuada per més de tres dies naturals i menys de set de la seu de l'òrgan judicial en què el jutge o magistrat estigui destinat. 10. L'incompliment injustificat i reiterat de l'horari d'audiència pública i la inassistència injustificada als actes processals amb audiència pública que estiguin assenyalats, quan no constitueixi falta molt greu. 11. El retard injustificat en la iniciació o en la tramitació dels processos o causes de què conegui el jutge o magistrat en l'exercici de la seva funció, si no constitueix falta molt greu. 12. L'incompliment o la desatenció reiterada als requeriments que en l'exercici de les seves legítimes competències facin el Consell General del Poder Judicial, el president del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia o sales de govern, o l'obstaculització de les seves funcions inspectores. 13. L'incompliment de l'obligació d'elaborar alardo o relació d'assumptes pendents en el supòsit que estableix l'apartat 3 de l'article 317 d'aquesta Llei.


148

14. L'exercici de qualsevol activitat de les considerades compatibilitzables a què es refereix l'article 389.5è d'aquesta Llei, sense obtenir quan estigui prevista la pertinent autorització o havent-la obtingut amb falta de veracitat en els pressupòsits290 al·legats. 15. L'abstenció injustificada, quan així sigui declarada per la sala de govern, de conformitat amb el que disposa l'article 221.3 d'aquesta Llei. 16. Adoptar decisions que, amb un abús processal manifest, generin increments ficticis del volum de treball en relació amb els sistemes de mesurament que fixa el Consell General del Poder Judicial. 17. Obstaculitzar les tasques d'inspecció. 18. La comissió d'una falta de caràcter lleu havent estat sancionat anteriorment per resolució ferma per unes altres dues de lleus sense que s'hagin cancel·lat o s'hagi procedit a cancel·lar les anotacions corresponents, de conformitat amb el que estableix l'article 427.

289 Article redactat de conformitat amb l’article únic.114 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 290 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «pressupostos».

Article 419291 Són faltes lleus: 1. La falta de respecte als superiors jeràrquics quan no hi concorrin les circumstàncies que qualificarien la conducta de falta greu. 2. La desatenció o desconsideració amb iguals o inferiors en l'ordre jeràrquic, amb els ciutadans, els membres del ministeri fiscal, metges forenses, advocats i procuradors, graduats socials, amb els secretaris o altre personal que presti serveis a l'oficina judicial, o amb els funcionaris de la policia judicial. 3. L'incompliment injustificat o immotivat dels terminis legalment establerts per dictar resolució en qualsevol classe d'assumpte que conegui el jutge o magistrat. 4. L'absència injustificada i continuada per més d'un dia natural i menys de quatre de la seu de l'òrgan judicial en què el jutge o magistrat estigui destinat. 5. La desatenció als requeriments que en l'exercici de les seves legítimes competències faci el Consell General del Poder Judicial, el president del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia o sales de govern.


Article 420292 1. Les sancions que es podem imposar a jutges i magistrats per faltes comeses en l’exercici dels seus càrrecs són: a) Advertència b) Multa de fins a 6.000 euros.293 c) Trasllat forçós a un jutjat o tribunal amb seu separada, almenys, cent quilòmetres d’aquella en què està destinat d) Suspensió de fins a tres anys e) Separació


149

El jutge o magistrat sancionat amb trasllat forçós no pot concursar en el termini d’un a tres anys. La durada de la prohibició de concursar ha de determinar-se necessàriament en la resolució que posa fi al procediment. 2. Les faltes lleus només poden sancionar-se amb advertència o multa de fins a cinquanta mil pessetes o amb les dues, les greus amb multa de cinquanta mil una a cinc-centes mil pessetes i les molt greus amb suspensió, trasllat forçós o separació. 3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen als dos anys, les imposades per faltes greus a l’any i per faltes lleus en el termini previst en el Codi penal per a la prescripció de les faltes. Aquests terminis de prescripció comencen a computar-se des de l’endemà al dia en què esdevé ferma la resolució per la qual s’imposen les sancions.

292 Article redactat de conformitat amb l’article 7.6 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 293 Apartat 1.b redactat de conformitat amb l’article únic.116 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 421294 1. Són competents per a la imposició de sancions: a) Per a la sanció d'advertència, el president del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia, als jutges i magistrats que en depenen. b) Per a la sanció de multa o d'advertència i multa corresponent a faltes lleus, les sales de govern del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia respecte als jutges i magistrats dependents de cada una d'aquestes. c) Per a les sancions corresponents a faltes greus, la Comissió Disciplinària del Consell General del Poder Judicial. d) Per a les molt greus, el Ple del Consell General del Poder Judicial, a proposta de la Comissió Disciplinària. 2. Això no obstant, els òrgans als quals fan referència les anteriors regles poden imposar sancions de menor gravetat que les que tenen ordinàriament atribuïdes si, en examinar un expedient que inicialment està atribuït a la seva competència, resulta que els fets objecte d'aquest mereixen un retret disciplinari inferior. 3. A la imposició de sancions per les autoritats i òrgans competents s'ha d'observar la deguda adequació o proporcionalitat entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada.


Article 422295 1. La sanció d'advertència s'imposa sense fer més tràmits que l'audiència de l'interessat, amb una informació sumària prèvia. Contra la resolució que recaigui sobre la classe de sanció el sancionat pot interposar amb caràcter potestatiu, abans de recórrer a la via contenciosa administrativa, recurs administratiu i el denunciant, si s'escau, pot recórrer a la via contenciosa administrativa


150

d'acord amb les normes de legitimació que estableix la llei reguladora de l'expressada jurisdicció. 2. Les sancions restants han de ser imposades pel procediment que estableixen els articles següents. 3. Les sancions a què al·ludeix l'article 421.1.d d'aquesta Llei les imposa el Ple del Consell General del Poder Judicial, a proposta de la Comissió disciplinària i amb l'audiència prèvia del jutge o magistrat contra el qual es dirigeixi l'expedient, que pot al·legar i presentar els documents que consideri pertinents en un termini no inferior a 10 dies ni superior a quinze si la proposta se separa de la formulada per l'instructor.


Article 423296 1. El procediment disciplinari s'impulsa d'ofici en tots els seus tràmits, i s'inicia, per acord de la sala de govern o president que correspongui o, si s'escau, de la Comissió disciplinària o del Ple del Consell General del Poder Judicial, bé per pròpia iniciativa, com a conseqüència d'una ordre o petició raonada de diferent òrgan, o de denúncia. També s'inicia a instància del ministeri fiscal. 2. Qualsevol denúncia sobre el funcionament de l'Administració de justícia en general i de l'actuació dels jutges i magistrats en particular és objecte, en el termini d'un mes, d'un informe del cap del Servei d'Inspecció del Consell General del Poder Judicial, en el qual es pot proposar l'arxiu de pla, l'obertura de diligències informatives o la incoació directa d'expedient disciplinari. 3. La resolució motivada que dicti la sala de govern o la Comissió disciplinària sobre la iniciació de l'expedient es notifica al denunciant, que no pot impugnar-la en via administrativa, sense perjudici de la legitimació que tingui com a interessat en la via jurisdiccional. Si s'incoa expedient disciplinari s'han de notificar al denunciant les resolucions que es dictin i pot formular al·legacions, però no recórrer contra la decisió de l'expedient en via administrativa, sense perjudici de la legitimació que tingui com a interessat en la via jurisdiccional. 4. En l'acord que disposi iniciar el procediment es designa un instructor delegat de la mateixa categoria, almenys, a la d'aquell contra el qual s'adreci el procediment. A proposta de l'instructor delegat es designa un secretari.


Article 424297 1. La Comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial, per iniciativa pròpia, escoltat l'instructor delegat o a proposta d'aquest, amb l'audiència prèvia del jutge o magistrat contra el qual es dirigeixi l'expedient i del ministeri fiscal, en un termini comú no


151

superior a cinc dies, pot acordar cautelarment la suspensió provisional de l'expedientat per un període màxim de sis mesos, quan apareguin indicis racionals de la comissió d'una falta molt greu. 2. Contra l'acord a què es refereix el número anterior, l'interessat pot interposar recurs d'alçada davant el Ple del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixen els articles 142 i 143 d'aquesta Llei.


Article 425298 1. L’instructor delegat ha de practicar tantes proves i actuacions com siguin necessàries per determinar i comprovar els fets i les responsabilitats susceptibles de sanció, amb intervenció del Ministeri Fiscal i de l’interessat, que pot valer-se d’un advocat des de l’inici de l’expedient. 2. A la vista de les proves i les actuacions practicades, l’instructor delegat ha de formular, si escau, un plec de càrrecs, en el qual ha d’exposar els fets impugnats i esmentar, si és el cas, la falta presumptament comesa i les sancions que poden ser-hi aplicables. El plec de càrrecs s’ha de notificar a l’interessat perquè, en el termini de vuit dies, pugui contestar-lo i proposar la prova que necessiti, la pertinència de la qual ha de ser qualificada per l’instructor delegat. 3. Un cop contestat el plec o transcorregut el termini sense fer-ho, i practicades, si és el cas, les proves proposades per l’interessat, l’instructor delegat, després de l’audiència del Ministeri Fiscal, ha de formular una proposta de resolució, en la qual ha de fixar els fets amb precisió, n’ha de fer la valoració jurídica i ha d’indicar la sanció que estima procedent. Aquesta proposta de resolució s’ha de notificar a l’interessat perquè, en el termini de vuit dies, al·legui el que convingui al seu dret. 4. Un cop evacuat el tràmit esmentat o transcorregut el termini per fer-ho, s’han de trametre les actuacions a l’autoritat que ha ordenat iniciar el procediment perquè prengui la decisió que escaigui. Quan aquesta autoritat entengui procedent una sanció de major gravetat que les que estan dins de la seva competència, ha d’elevar el procediment, amb la seva proposta, a la que sigui competent. 5. Les autoritats competents poden tornar l’expedient a l’instructor delegat perquè comprengui altres fets en el plec de càrrecs, completi la instrucció o sotmeti a l’interessat una proposta de resolució que inclogui una qualificació jurídica de major gravetat. 6. La durada del procediment sancionador no ha d’excedir de sis mesos. Quan, per raons excepcionals, es prolongui per un termini superior, l’instructor delegat haurà de donar compte cada deu dies de l’estat de tramitació i de les circumstàncies que n’impedeixen la conclusió a l’autoritat que ha ordenat actuar. 7. La resolució que posa fi al procediment disciplinari ha de ser motivada i no s’hi poden recollir fets diferents als que van servir de base per a la proposta de resolució, sense perjudici de la seva diferent valoració jurídica sempre que no sigui de major gravetat.


152

8. La resolució que es dicti ha de ser notificada a l’interessat i al Ministeri Fiscal, els quals si l’acord procedeix de la sala de govern o de la Comissió Disciplinària poden interposar-hi un recurs potestatiu en la via administrativa, sense perjudici dels que legalment escaiguin en la via jurisdiccional. Així mateix, ha de ser notificada al denunciant, si n’hi ha, el qual únicament pot recórrer-hi, si és el cas, en la via contenciosa administrativa. Les associacions de jutges i magistrats estan també legitimades per interposar, en nom dels seus associats, un recurs contenciós administratiu, sempre que s’acrediti l’autorització expressa d’aquests. 9. La resolució sancionadora és executiva quan exhaureix la via administrativa, encara que s’hagi interposat un recurs contenciós administratiu, tret que el tribunal n’acordi la suspensió.


Article 425 bis299 1. Les normes relatives a l'abstenció i la recusació que estableixen els articles 28 i 29 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú són aplicables a l'instructor delegat i al secretari de l'expedient disciplinari. 2. El dret de recusació es pot exercir des del moment en què l'interessat tingui coneixement formal de la identitat de l'instructor delegat i del secretari. 3. L'abstenció i la recusació es plantegen davant l'òrgan que va acordar el nomenament, el qual, després d'escoltar l'instructor delegat o el secretari, ha d'emetre resolució en el termini de tres dies. 4. Contra els acords adoptats en matèria d'abstenció i recusació no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que l'interessat pugui al·legar la recusació a l'escrit d'interposició del recurs corresponent que s'interposi contra l'acord que posi fi al procediment disciplinari.


Article 426 1. Les sancions disciplinàries han de ser anotades en l’expedient personal de l’interessat, amb esment dels fets imputats. 2. L’autoritat que les imposa ha de cuidar que això es compleixi. Article 427 1. L’anotació de la sanció d’advertència queda cancel·lada pel transcurs del termini de sis mesos des que va esdevenir ferma, si durant aquest temps el sancionat no ha donat lloc a un altre procediment disciplinari que acabi amb la imposició d’una sanció. 2. L’anotació de la resta de sancions, excepte la de separació, pot cancel·lar-se, a instàncies de l’interessat i un cop escoltat el Ministeri Fiscal, quan han transcorregut almenys un, dos o quatre anys des de la imposició ferma de la sanció, segons si es tracta d’una falta lleu, greu


153

o molt greu, i sempre que durant aquest temps el sancionat no hagi donat lloc a un nou procediment disciplinari que acabi amb la imposició d’una sanció. 3. La cancel·lació esborra l’antecedent a tots els efectes. TÍTOL IV Dels jutges en règim de provisió temporal Article 428 1. Poden cobrir-se en règim de provisió temporal les vacants de jutges que resulten desertes als concursos, fins que no es cobreixin pels procediments ordinaris. 2. En les convocatòries d’oposicions han d’incloure’s totes les places vacants, incloses les servides per jutges de provisió temporal. Aquestes últimes han d’anunciar-se en els concursos de trasllat almenys un cop l’any. Article 429 Les sales de govern dels tribunals superiors de justícia han de ponderar si els òrgans jurisdiccionals vacants poden ser servits adequadament mitjançant substitució, pròrrogues de jurisdicció o comissions de servei, o si aquestes són insuficients per assegurar-ne el funcionament regular. En aquest supòsit, han d’elevar al Consell General del Poder Judicial una relació dels jutjats que exigeixen la provisió temporal immediata, juntament amb un informe raonat que ho justifiqui. Article 430 El Consell General, després de valorar l’informe esmentat i tots els antecedents de què disposa o estima necessari obtenir, ha de decidir si escau o no utilitzar l’aplicació del règim extraordinari de provisió regulat en aquest títol i ha de comunicar la seva decisió a la sala de govern corresponent. Article 431 1. Quan s’autoritza aquest règim de provisió, la sala de govern del tribunal superior de justícia ha d’anunciar el concurs de totes les vacants que s’han de cobrir per aquest mitjà dins de la comunitat autònoma, en el qual només poden prendre part els llicenciats en dret que sol·liciten una, unes quantes o totes les places convocades i que reuneixen la resta de requisits exigits per a l’ingrés en la carrera judicial, excepte els derivats de la jubilació per edat. No pot ser proposat ni actuar com a jutge en règim de provisió temporal qui ha assolit l’edat de setanta-dos anys.300 2. Tenen preferència els qui reuneixen més mèrits d’acord amb el barem següent, sempre que no hi hagi altres circumstàncies que en comportin la falta d’idoneïtat: a) Els qui tenen el títol de doctor en dret. b) Els qui han exercit funcions judicials, de secretaris judicials o de substitució en la carrera fiscal amb aptitud demostrada o han exercit altres professions jurídiques. c) Els qui han aprovat oposicions per desenvolupar llocs de treball a qualsevol administració pública en què s’exigeix el títol de llicenciat en dret. d) Els qui acrediten docència universitària de disciplina jurídica. e) Els qui tenen millor expedient acadèmic.


154

f) En les comunitats autònomes amb dret o amb llengua i dret propis el coneixement d’aquests es considera com a mèrit. Els mèrits anteriors han de ser valorats de manera que cap d’aquests, per si sol, pugui superar la valoració conjunta d’uns altres dos.301 3. Dels nomenaments fets s’ha de donar compte al Consell General, que els ha de deixar sense efecte si no s’ajusten a la llei.

300 Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article 4.14 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 301 Apartat 2 redactat de conformitat amb l’article 4.14 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Article 432 1. Els nomenats jutges amb caràcter temporal queden subjectes, durant el temps en què exerceixen els càrrecs esmentats, a l’estatut jurídic dels membres de la carrera judicial i tenen dret a percebre les remuneracions que el Govern assenyala reglamentàriament dins de les previsions pressupostàries.302 2. Els nomenaments es fan per un any, que pot prorrogar-se per un més, d’acord amb el mateix procediment, excepte el que preveu la lletra e) de l’apartat 1 de l’article següent.


Article 433 1. Els qui ocupen places judicials en règim de provisió temporal han de cessar: a) Per transcurs del termini per al qual van ser nomenats. b) Per dimissió, acceptada per la sala de govern que els va nomenar. c) Per complir l’edat de setanta-dos anys. d) Per decisió de la sala esmentada, quan incorren en alguna de les causes d’incapacitat, incompatibilitat o prohibició establerta en aquesta Llei, després d’una informació sumària amb audiència de l’interessat i del Ministeri Fiscal. e) Per acord de la mateixa sala, quan s’adverteix en ells manca d’aptitud o d’idoneïtat per exercir el càrrec i quan deixen d’atendre diligentment els deures d’aquest, amb les mateixes garanties quant a procediment establertes en la lletra anterior. f) Quan és nomenat un jutge titular per a la plaça servida en règim de provisió temporal.303 2. Els cessaments, sigui quina sigui la causa que els determina, s’han de comunicar al Consell General del Poder Judicial.


TÍTOL V304 De la formació contínua dels jutges i magistrats


155

304 Títol afegit per l’article únic.122 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 433 bis305 1. El Consell General del Poder Judicial garanteix que tots els jutges i magistrats rebin una formació continuada, individualitzada, especialitzada i d'alta qualitat durant tota la seva carrera professional. 2. El Consell General del Poder Judicial estableix reglamentàriament un Pla de formació continuada de la carrera judicial en el qual es detallen els objectius, els continguts, les prioritats formatives i la programació plurianual d'aquestes actuacions. 3. Cada membre de la carrera judicial té un Pla especialitzat en formació continuada mitjançant el qual es programen de forma individualitzada, en períodes de cinc anys, els objectius formatius, i es garanteix l'adaptació plena a les innovacions jurídiques amb incidència en l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals. El compliment dels objectius del Pla especialitzat de formació de cada un dels jutges i magistrats l'ha d'avaluar el Consell General del Poder Judicial de forma reglamentàriament establerta, a efectes d'ascensos i promoció professional. 4. L’escola judicial desenvolupa els programes i imparteix els cursos de formació que integrin el Pla de formació continuada de la carrera judicial, i, per això, poden fer activitats formatives de manera descentralitzada, en l'àmbit autonòmic o provincial, i mitjançant col·laboració, si s'escau, amb entitats i organismes experts en la impartició de la formació de què es tracti. 5. El Pla de formació continuada de la carrera judicial preveu la formació dels jutges i magistrats en el principi d’igualtat entre dones i homes i la perspectiva de gènere. L’Escola Judicial ha d’impartir anualment cursos de formació sobre la tutela jurisdiccional del principi d’igualtat entre dones i homes i la violència de gènere.306

305 Article afegit per l’article únic.122 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 306 Apartat afegit per la disposició addicional 3a.15 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

TÍTOL VI307 Del Centre d’Estudis Jurídics de l’Administració de Justícia

307 Títol renumerat per l’article únic.122 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 434308 1.El Centre d’Estudis Jurídics de l’Administració de Justícia és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia dependent del Ministeri de Justícia.


156

2. Té com a funció la col·laboració amb el Ministeri de Justícia en la selecció, formació inicial i continuada dels membres de la carrera fiscal, del secretariat i la resta de personal al servei de l’Administració de justícia. El Centre d’Estudis Jurídics ha d’impartir anualment cursos de formació sobre el principi d’igualtat entre dones i homes i la seva aplicació amb caràcter transversal pels membres de la carrera fiscal, el cos de secretaris i altre personal al servei de l’Administració de Justícia, així com sobre la detecció i el tractament de situacions de violència de gènere.309 3. S’han d’establir reglamentàriament l’organització del Centre i la designació del personal directiu. Així mateix, s’han d’establir les relacions permanents del Centre amb els òrgans competents de les comunitats autònomes.

308 Article redactat de conformitat amb l’article 1.15 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 309 Paràgraf segon afegit per la disposició addicional 3a.16 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE núm. 71, de 23 de març, i suplement en català núm. 12, de 28 de març).

LLIBRE V310 Dels secretaris judicials i de l'oficina judicial

310 Llibre redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

TÍTOL I311 Règim d'organització i funcionament de l'administració al servei de jutges i tribunals

311 Títol redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

CAPÍTOL I312 De l'oficina judicial

312 Capítol redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 435313 1. L'oficina judicial és l'organització de caràcter instrumental que serveix de suport a l'activitat jurisdiccional de jutges i tribunals. 2. L'estructura bàsica de l'oficina judicial, que és homogènia a tot el territori nacional com a conseqüència del caràcter únic del poder al qual serveix, està basada en els principis de jerarquia, divisió de funcions i coordinació. 3. L'oficina judicial funciona amb criteris d'agilitat, eficàcia, eficiència, racionalització del treball, responsabilitat per la gestió, coordinació i cooperació entre administracions, de manera que els ciutadans obtinguin un servei pròxim i de qualitat, amb respecte als principis que recull la Carta de drets dels ciutadans davant la justícia.


157

4. Els llocs de treball de l'oficina judicial només poden ser coberts per personal dels cossos de funcionaris al servei de l'Administració de justícia, i s'ordenen d'acord amb el que estableixen les relacions de llocs de treball.

313 Article redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Article 436314 1. L'element organitzatiu bàsic de l'estructura de l'oficina judicial és la unitat, que inclou els llocs de treball d'aquesta, vinculats funcionalment per raó de les seves tasques. 2. En consideració a les seves funcions es distingeixen dos tipus d'unitats: unitats processals de suport directe i serveis comuns processals. L'activitat principal d'aquestes unitats ve determinada per l'aplicació de normes processals. 3. El disseny de l'oficina judicial és flexible. La seva dimensió i organització les determina l'Administració pública competent en funció de l'activitat que s'hi desenvolupi. 4. L'oficina judicial pot prestar el seu suport a òrgans d'àmbit nacional, de comunitat autònoma, provincial, de partit judicial o de municipi, i el seu àmbit competencial s'estén al dels òrgans als quals presta el seu suport. El seu àmbit competencial també pot ser comarcal. 5. Les unitats que componen l'oficina judicial poden exercir les seves funcions al servei d'òrgans d'una mateixa jurisdicció, de diverses jurisdiccions o a òrgans especialitzats, sense que, en cap cas, l'àmbit de l'oficina judicial pugui modificar el nombre i la composició dels òrgans judicials que constitueixen la planta judicial ni la circumscripció territorial d'aquests que estableix la Llei. 6. Els jutges i magistrats, en les causes el coneixement de les quals tinguin atribuït, poden requerir en qualsevol moment al funcionari responsable tota la informació que considerin necessària.


Article 437315 1. Als efectes d'aquesta Llei orgànica s'entén per unitat processal de suport directe la unitat de l'oficina judicial que directament ajuda jutges i magistrats en l'exercici de les funcions que els són pròpies, i fa les actuacions necessàries per al compliment exacte i eficaç de totes les resolucions que dictin. 2. Existeixen tantes unitats processals de suport directe com jutjats, o si s'escau, sales o seccions de tribunals estiguin creats i en funcionament, i integren juntament amb els seus titulars l'òrgan judicial respectiu.


158

3. Les unitats processals de suport directe tenen un secretari judicial que exerceix les competències i funcions que li són pròpies. Per motius de racionalització del servei, un mateix secretari judicial pot actuar en més d'una d'aquestes unitats. 4. Cada unitat té, a més, els llocs de treball necessaris per a l'atenció de l'òrgan de què es tracti, d'acord amb l'ordre jurisdiccional al qual pertanyi, que es determinen en les relacions de llocs de treball respectives. 5. El Ministeri de Justícia, amb l'informe previ del Consell General del Poder Judicial i de les comunitats autònomes amb competències assumides, determina les dotacions bàsiques d'aquestes unitats processals de suport directe, que garanteixen, en qualsevol cas, el funcionament correcte de l'òrgan jurisdiccional.


Article 438316 1. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per servei comú processal tota la unitat de l'oficina judicial que, sense estar integrada en un òrgan judicial concret, assumeix tasques centralitzades de gestió i suport en actuacions derivades de l'aplicació de les lleis processals. 2. Presten el seu suport a tots o a algun dels òrgans judicials del seu àmbit territorial, amb independència de l'ordre jurisdiccional al qual pertanyin i l'extensió de la seva jurisdicció. 3. El Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes en els seus territoris respectius són competents per al disseny, la creació i l'organització dels serveis comuns processals, amb funcions de registre i repartiment, actes de comunicació, auxili judicial, execució de resolucions judicials i jurisdicció voluntària. Les sales de govern i les juntes de jutges poden sol·licitar al Ministeri i a les comunitats autònomes la creació de serveis comuns, de conformitat amb les necessitats específiques. Així mateix, poden crear serveis comuns processals que assumeixin l'ordenació del procediment o altres funcions diferents de les detallades en aquest número; en aquest cas cal l'informe favorable del Consell General del Poder Judicial. 4. Pel que fa a l'activitat concreta que facin, els serveis comuns processals es poden estructurar en seccions, a les quals es dota dels llocs de treball corresponents i aquestes, al seu torn, si el servei ho requereix, en equips. 5. Al capdavant de cada servei comú processal constituït al si de l'oficina judicial hi ha un secretari judicial, del qual depenen funcionalment la resta dels secretaris judicials i el personal destinat als llocs de treball en els quals s'ordeni el servei de què es tracti i que, en tot cas, ha de ser suficient i adequat a les funcions que aquest té assignat. En els partits judicials en què l’escàs nombre d’òrgans judicials ho aconselli, el mateix secretari judicial de la unitat processal de suport directe pot estar al capdavant dels serveis comuns processals que es constitueixin amb les funcions detallades a l’apartat 3 d’aquest article.317 6. El secretari judicial que dirigeixi un servei comú processal ha de fer complir, en l'àmbit organitzatiu i funcional que li és propi, les ordres i circulars que rebi dels seus superiors


159

jeràrquics. En l'àmbit jurisdiccional, responen del compliment estricte de totes les actuacions o decisions que adoptin jutges o tribunals en l'exercici de les seves competències. 7. El Consell General del Poder Judicial pot establir criteris generals que permetin l'homogeneïtat en les actuacions dels serveis comuns processals de la mateixa classe a tot el territori nacional que, en cap cas, poden incidir en l'exercici de la funció jurisdiccional o les competències de les administracions públiques en l'àmbit de l'Administració de justícia.

316 Article redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 317 Apartat 5, paràgraf 2n, afegit per l'article 1.15 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

CAPÍTOL II318 De les unitats administratives


Article 439319 1. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per unitat administrativa la que, sense estar integrada a l'oficina judicial, es constitueix en l'àmbit de l'organització de l'Administració de justícia per a la direcció, l'ordenació i la gestió dels recursos humans de l'oficina judicial sobre els quals es tenen competències, així com sobre els mitjans informàtics, noves tecnologies i altres mitjans materials. Així mateix, dins de les unitats esmentades, el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes en els seus àmbits respectius poden establir oficines comunes de suport a una o diverses oficines judicials, per a la prestació de serveis, la naturalesa dels quals no exigeixi la realització de funcions encomanades com a pròpies per aquesta Llei orgànica als funcionaris dels cossos de l'Administració de justícia i que es considerin necessaris o convenients per al bon funcionament d'aquestes. 2. Correspon a cada Administració en el seu propi àmbit territorial el disseny, la creació i l'organització de les unitats administratives necessàries i de les oficines comunes de suport, la determinació de la seva forma d'integració en l'Administració pública de què es tracti, el seu àmbit d'actuació, la dependència jeràrquica, l'establiment dels llocs de treball, així com la dotació dels crèdits necessaris per a la seva posada en marxa i funcionament. 3. Els llocs de treball d'aquestes unitats administratives, la determinació dels quals correspon al Ministeri de Justícia i a les comunitats autònomes amb competències assumides, en els seus àmbits respectius, poden ser coberts amb personal dels cossos de funcionaris al servei de l'Administració de justícia, de l'Administració de l'Estat i de les comunitats autònomes que compleixin els requisits i les condicions que estableix la relació de llocs de treball respectiva. 4. Els funcionaris que presten serveis a les oficines judicials, a excepció dels secretaris judicials, sense perjudici de la seva dependència funcional, depenen orgànicament del


160

Ministeri de Justícia o de les comunitats autònomes amb competències assumides en els seus àmbits respectius.


TÍTOL II320 Del cos dels secretaris judicials


CAPÍTOL I321 Estatut personal


Article 440322 Els secretaris judicials són funcionaris públics que constitueixen un cos superior jurídic, únic, de caràcter nacional, al servei de l'Administració de justícia, dependent del Ministeri de Justícia, i que exerceixen les seves funcions amb el caràcter d'autoritat.


Article 441323 1. En el cos de secretaris judicials hi ha tres categories, i s'hi ingressa per la tercera categoria. 2. Tot secretari judicial té una categoria personal. En cap cas un secretari judicial de la tercera categoria no pot optar a una plaça de la primera. 3. La consolidació d'una categoria personal exigeix l'exercici d'un lloc de treball corresponent a la categoria esmentada almenys durant cinc anys continuats o set amb interrupció. 4. No es pot començar a consolidar una categoria superior sense haver consolidat prèviament la inferior. 5. La categoria consolidada determina la percepció del sou corresponent a aquesta, amb independència del lloc de treball que s'exerceixi. 6. A aquests efectes, el Ministeri de Justícia estableix els tres grups en els quals es classifiquen els llocs de treball que exerceixen els secretaris judicials.


161


Article 442324 1. Els funcionaris del cos de secretaris judicials són seleccionats mitjançant una convocatòria del Ministeri de Justícia, a través dels sistemes d'oposició, que és el sistema ordinari d'ingrés, o de concurs oposició lliure, que té caràcter excepcional i en el qual les proves de coneixement tenen un contingut anàleg a les de l'oposició lliure. Ambdós procediments han de garantir, en tot cas, els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i també de publicitat, de la manera que disposen aquesta Llei orgànica i les disposicions reglamentàries que la despleguin. 2. Es reserva el cinquanta per cent de les places vacants del cos de secretaris judicials per a la seva provisió per promoció interna mitjançant el sistema de concurs oposició pels funcionaris de carrera del cos de gestió processal i administrativa que hi hagin prestat, almenys, dos anys de serveis efectius. A aquests efectes es computen els serveis prestats al cos d'oficials de l'Administració de justícia del qual, si s'escau, procedeixin. Les vacants restants, a les quals se sumen les vacants que no es cobreixin per promoció interna, si n'hi ha, es cobreixen en torn lliure mitjançant oposició o, si s'escau, concurs oposició. 3. Per ingressar al cos de secretaris judicials, sigui quina sigui la forma d'accés, es requereix ser espanyol, llicenciat en dret, no estar incurs en cap causa d'incapacitat o incompatibilitat, així com superar les proves selectives que s'estableixin i el curs teoricopràctic corresponent que pot tenir caràcter selectiu.


Article 443325 1. La condició de secretari judicial s'adquireix pel compliment successiu dels requisits següents: a) Complir els requisits i les condicions que exigeix la convocatòria. b) Superar els processos selectius. c) Nomenament expedit pel ministre de Justícia i publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat. d) Jurar o prometre complir fidelment les obligacions del càrrec i la Constitució com a norma fonamental. e) Prendre possessió dins el termini establert. 2. La condició de secretari judicial es perd en els casos següents: a) Per renúncia voluntària manifestada per escrit i acceptada expressament pel Ministeri de Justícia. b) Per pèrdua de la nacionalitat espanyola. c) Per sanció disciplinària de separació del servei. d) Per inhabilitació absoluta o especial imposada com a pena principal o accessòria pels tribunals quan aquesta sigui ferma. e) Per jubilació, ja sigui voluntària o forçosa, o per incapacitat permanent per al servei.


162

f) Per condemna a pena de privativa de llibertat superior a tres anys per raó de delicte dolós.


Article 444326 1. Els funcionaris del cos de secretaris judicials tenen els mateixos drets individuals i col·lectius i deures que els que estableix el llibre VI d'aquesta Llei orgànica. 2. El règim que estableix l'apartat anterior és aplicable als secretaris judicials substituts, en la mesura que la naturalesa del dret ho permeti, i queden integrats, a efectes de seguretat social, al règim general de la Seguretat Social.


Article 445327 1. Les situacions administratives en què estiguin els secretaris judicials, així com la seva jubilació, són iguals i és procedent la seva declaració en els casos i amb els efectes que estableix aquesta Llei orgànica per a jutges i magistrats. 2. Estan subjectes a les mateixes incapacitats, incompatibilitats i prohibicions a excepció de les que preveu l'article 395.


Article 446328 1. Els secretaris judicials s'han d'abstenir en els casos establerts per als jutges i magistrats i, si no ho fan, poden ser recusats. 2. L’abstenció s’ha de formular per escrit motivat dirigit al jutge o magistrat si es tracta d’una unitat de suport directe a un òrgan judicial unipersonal, al president si es tracta d’una unitat de suport directe a un òrgan judicial col·legiat o al jutge o magistrat que correspongui per torn de repartiment si desenvolupa les seves funcions en un servei comú, i han de decidir, respectivament, la qüestió. En cas que es confirmi l’abstenció, el secretari judicial que s’hagi abstingut ha de ser reemplaçat pel seu substitut legal; en cas de denegar-se, aquell ha de continuar actuant en l’assumpte.329 3. Són aplicables a la recusació dels secretaris les prescripcions que estableix aquesta Llei per a jutges i magistrats amb les excepcions següents: a) Els secretaris judicials no poden ser recusats durant la pràctica de qualsevol diligència o actuació de què estiguin encarregats. b) La peça de recusació la instrueixen i resolen els mateixos jutges o magistrats competents per conèixer de l'abstenció.


163

c) Presentat l'escrit de recusació, el secretari judicial recusat ha d'informar detalladament per escrit si reconeix o no com a certa i legítima la causa al·legada. d) Quan el recusat reconegui com a certa la causa de la recusació, el tribunal ha de dictar una interlocutòria, sense fer més tràmits i sense recurs ulterior, i l'ha de tenir per recusada, si considera que la causa és legal. Si considera que la causa no és de les que tipifica la Llei, ha de declarar que no es pot fer la recusació. Contra aquesta interlocutòria no es pot interposar cap recurs. Quan el recusat negui la certesa de la causa al·legada com a fonament de la recusació, cal procedir de conformitat amb el que preveu l'apartat 3 de l'article 225 d'aquesta Llei. e) El secretari judicial recusat, des del moment en què sigui presentat l'escrit de recusació, és reemplaçat pel seu substitut legal.

328 Article redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 329 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article 1.16 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 447330 1. Les retribucions són bàsiques i complementàries. 2. Els conceptes retributius bàsics són iguals als que estableix la Llei per a la carrera judicial. 3. Els conceptes retributius complementaris són els següents: a) El complement general de lloc, que retribueix les característiques generals d'aquests; b) El complement específic, únic per a cada lloc de treball i destinat a retribuir les condicions particulars d'aquests; c) El complement de productivitat, destinat a retribuir el rendiment especial, l'activitat extraordinària i l'interès o la iniciativa amb la qual el funcionari exerceixi la seva feina, així com la seva participació en els programes concrets d'actuació i en la consecució dels objectius que determini el Ministeri de Justícia, escoltat el Consell General del Poder Judicial, i negociats amb les organitzacions sindicals més representatives. També es pot retribuir mitjançant aquest complement la participació dels secretaris judicials en els programes o en la consecució dels objectius que hagin determinat els òrgans competents de les comunitats autònomes amb competències assumides per a les oficines judicials del seu territori, sempre que hi hagi autorització prèvia del Ministeri de Justícia. A aquest efecte, s'estableixen els mecanismes de coordinació necessaris entre les administracions competents. d) Les gratificacions, destinades a retribuir els serveis de caràcter extraordinari prestats fora de la jornada normal de treball. 4. A més de les retribucions abans assenyalades, els secretaris judicials poden percebre les retribucions següents, que tenen la condició d'especials: a) Les corresponents a l'exercici de serveis de guàrdia. b) Les corresponents a substitucions que impliquin l'exercici conjunt d'una altra funció, a més d'aquelles de les quals sigui titular. Aquestes retribucions són compatibles amb tots els conceptes retributius previstos abans.


164

5. Els secretaris substituts no professionals han de percebre les retribucions corresponents al lloc de treball desenvolupat. S’han de reconèixer els triennis corresponents als serveis prestats, que tenen efectes retributius d’acord amb el que estableix la normativa vigent per als funcionaris de l’Administració General de l’Estat. Aquest reconeixement s’ha de fer amb la sol·licitud prèvia de l’interessat.331

330 Article redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 331 Apartat 5 redactat de conformitat amb la disposició final 1a.3 de la Llei orgànica 13/2007, de 19 de novembre, per a la persecució extraterritorial del tràfic il·legal o la immigració clandestina de persones (BOE núm. 278, de 20 de novembre, i suplement en català núm. 36, de 30 de novembre).

Article 448332 1. La quantia del sou s'estableix per a cada una de les categories en què s'estructura el cos de secretaris judicials i l'antiguitat es remunera mitjançant un increment successiu del cinc per cent del sou inicial corresponent a la categoria d'ingrés per cada tres anys de servei. En tot cas es respecta la quantia dels triennis reconeguda als secretaris judicials pertanyents a l'extingit cos dels secretaris de Magistratura de Treball. Els secretaris judicials tenen dret a percebre dues pagues extraordinàries l'any per un import, cada una d'aquestes, d'una mensualitat de sou i antiguitat i, si s'escau, una quantitat proporcional del complement general de lloc, en els termes que es fixin per llei per a l'Administració de justícia, que es fan efectives en els mesos de juny i desembre, sempre que els perceptors estiguin en servei actiu o amb dret a meritació del sou el dia primer dels mesos indicats. 2. La quantia de les retribucions bàsiques i dels complements generals de lloc la determina la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a cada any. 3. El Govern, mitjançant un reial decret, a proposta conjunta dels ministres de Justícia i Hisenda, determina els diferents tipus de llocs adscrits als secretaris judicials a efectes del complement general de lloc, l'assignació inicial dels complements específics que corresponguin i les retribucions que siguin procedents per substitucions que impliquin l'exercici conjunt d'una altra funció. 4. La concreció de la quantia individual del complement de productivitat i la determinació del nombre de funcionaris amb dret a la seva percepció es duen a terme mitjançant una resolució del Ministeri de Justícia, amb la negociació prèvia amb les organitzacions sindicals més representatives. 5. Mitjançant una ordre ministerial, a proposta conjunta dels ministres de Justícia i d'Hisenda, amb la negociació prèvia amb les organitzacions sindicals, es procedeix a determinar la remuneració per servei de guàrdia. 6. L'assignació individual de la quantia de les gratificacions i la fixació dels criteris per a la seva percepció es determinen per resolució del Ministeri de Justícia.



165

Article 449333 1. Els funcionaris que estiguin en període de pràctiques o fent cursos selectius als quals es refereix l'article 485 són nomenats funcionaris en pràctiques i perceben una retribució equivalent al sou i les pagues extraordinàries corresponents al cos de secretaris judicials de la tercera categoria. 2. Els funcionaris en pràctiques que ja estiguin prestant serveis remunerats a l'Administració de justícia, durant el període de pràctiques no poden percebre cap remuneració pel lloc de treball d'origen i poden optar per una remuneració del mateix import que la que els corresponia al lloc de treball d'origen o per la que els correspon com a funcionari en pràctiques, d'acord amb el que disposa l'apartat anterior. 3. Si les pràctiques es fan exercint un lloc de treball, l'import assenyalat a l'apartat primer s'incrementa en les retribucions complementàries del lloc esmentat.


Article 450334 1. La provisió de llocs de treball es du a terme pel procediment de concurs, que és el sistema ordinari de provisió. Quan es tracti de llocs de caràcter directiu o d'una responsabilitat especial, es poden cobrir pel procediment de lliure designació. El nomenament de secretaris judicials per a llocs de treball que radiquen en l'àmbit territorial d'una comunitat autònoma amb competències assumides, que s'hagin de cobrir per aquest procediment, requereix l'informe previ de l'òrgan competent de la comunitat esmentada. En tot cas, el sistema de provisió ha de ser determinat en les relacions de llocs de treball corresponents. 2. Excepcionalment i quan les necessitats del servei ho requereixin, els llocs de treball també es poden cobrir de forma temporal mitjançant adscripció provisional o en comissió de serveis. 3. Reglamentàriament s'estableixen les normes i els requisits als quals s'han d'ajustar els procediments de provisió de llocs de treball. En tot cas, per poder concursar ha d'haver transcorregut un període mínim de dos anys, a comptar de la data de la resolució per la qual es va convocar el concurs de trasllats en el qual el funcionari va obtenir la seva última destinació definitiva, des del qual participa, o des de la data de la resolució en la qual se li va adjudicar destinació definitiva, si es tracta de funcionaris de nou ingrés. Els secretaris judicials que no tinguin destinació definitiva obligats a participar en els concursos d'acord amb la normativa vigent estan exclosos d'aquesta limitació temporal. 4. En les comunitats autònomes que gaudeixin de dret civil, foral o especial, i d'idioma oficial propis, el coneixement d'aquests es valora com a mèrit.



166

Article 451335 1. Les substitucions per absència, malaltia, suspensió o vacant de secretaris judicials s'han de cobrir per qui designi el seu immediat superior jeràrquic. 2. Aquesta designació únicament pot recaure en un altre secretari judicial o en un secretari judicial substitut, que exerceixi les funcions que preveu aquesta Llei orgànica per als secretaris judicials encara que no pertanyin a aquest cos, sense caràcter de professionalitat i amb inamovibilitat temporal, i tenen els mateixos drets i deures que el seu titular i amb una amplitud idèntica que aquest. En aquest segon cas, el Ministeri de Justícia determina els requisits i el procediment per al seu nomenament i cessament. 3. Excepcionalment, quan no hi hagi suficient nombre de secretaris judicials, en els casos d'entrades i registres en llocs tancats acordats per un únic òrgan judicial de l'Audiència Nacional i que hagin de ser fets de forma simultània, els funcionaris del cos de Gestió Processal i Administrativa poden intervenir, en substitució del secretari judicial, en qualitat de fedataris, i estendre l'acta corresponent.


CAPÍTOL II336 De les funcions dels secretaris judicials


Article 452337 1. Els secretaris judicials exerceixen les seves funcions amb subjecció al principi de legalitat i imparcialitat en tot cas, al d'autonomia i independència en l'exercici de la fe pública judicial, així com al d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica en totes les altres que els encomanin aquesta Llei i les normes de procediment respectiu, així com el seu reglament orgànic. Les funcions dels secretaris judicials no són objecte de delegació ni d'habilitació, sense perjudici del que estableix l'article 451.3. 2. En l'exercici de les seves funcions, els secretaris judicials compleixen i vetllen pel compliment de totes les decisions que adoptin els jutges o tribunals en l'àmbit de les seves competències. 3. Els secretaris judicials col·laboren amb les comunitats autònomes amb competències assumides per a l'efectivitat de les funcions que aquestes tenen en matèria de mitjans personals i materials, i donen compliment a les instruccions que a aquest efecte rebin dels seus superiors jeràrquics. Per a una millor coordinació es poden constituir comissions mixtes de secretaris judicials i representants de les comunitats autònomes amb competències assumides, en els seus àmbits territorials respectius.


167


Article 453338 1. Correspon als secretaris judicials, amb exclusivitat i plenitud, l’exercici de la fe pública judicial. En l’exercici d’aquesta funció, han de deixar constància fefaent de la realització d’actes processals en el tribunal o davant d’aquest i de la producció de fets amb transcendència processal mitjançant les oportunes actes i diligències. Quan s’utilitzin mitjans tècnics de gravació o reproducció, les vistes es poden desenvolupar sense la intervenció del secretari judicial, en els termes que preveu la llei. En tot cas, el secretari judicial ha de garantir l’autenticitat i integritat del que s’ha gravat o reproduït.339 2. Els secretaris judicials expedeixen certificacions o testimonis de les actuacions judicials no declarades secretes ni reservades a les parts, amb expressió del seu destinatari i la finalitat per a la qual se sol·liciten. 3. Autoritzen i documenten l'atorgament de poders per a plets, en els termes que estableixen les lleis processals. 4. En l'exercici d'aquesta funció no necessiten la intervenció addicional de testimonis.

338 Article redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 339 Apartat 1 redactat de conformitat amb l'article 1.17 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 454340 1. Els secretaris judicials són responsables de la funció de documentació que els és pròpia, així com de la formació de les actuacions341 i expedients, i deixen constància de les resolucions que dictin els jutges i magistrats, o ells mateixos quan així ho autoritzi la Llei. 2. Els secretaris judicials exerceixen competències d'organització, gestió, inspecció i direcció del personal en aspectes tècnics processals, i asseguren en tot cas la coordinació amb els òrgans de govern del poder judicial i amb les comunitats autònomes amb competències transferides. 3. Garanteixen que el repartiment d'assumptes es fa de conformitat amb les normes que a aquest efecte aprovin les sales de govern dels tribunals de justícia i són responsables del bon funcionament del registre de recepció de documents, i, si s'escau, expedeixen les certificacions que les parts sol·licitin en aquesta matèria. 4. Faciliten a les parts interessades i a tots als que manifestin i justifiquin un interès legítim i directe la informació que sol·licitin sobre l'estat de les actuacions judicials no declarades secretes ni reservades.


168

5. Promouen l'ús dels mitjans tècnics, audiovisuals i informàtics de documentació de què disposi la unitat on presten els seus serveis.

340 Article redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 341 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «actes».

Article 455342 És responsabilitat del secretari judicial la dació de compte, que es fa en els termes que estableixen les lleis processals.


Article 456343 1. El secretari judicial impulsa el procés en els termes que estableixen les lleis processals. 2. A aquest efecte, dicta les resolucions necessàries per a la tramitació del procés, llevat de les que les lleis processals reservin a jutges o tribunals. Aquestes resolucions es denominen diligències, que poden ser d'ordenació, de constància, de comunicació o d'execució. Les diligències d'ordenació són objecte de recurs davant el jutge o el ponent, en els casos i les formes que preveuen les lleis processals. 3. Els secretaris judicials, quan així ho prevegin les lleis processals, tenen competències en les matèries següents: a) L'execució, llevat de les competències que exceptuïn les lleis processals perquè estan reservades a jutges i magistrats. b) Jurisdicció voluntària, assumint la seva tramitació i resolució, sense perjudici dels recursos que s'hi pot interposar. c) Conciliacions, duent a terme la tasca mediadora que els sigui pròpia. d) Qualssevol altres que expressament es prevegin. 4. S'anomena decret la resolució que dicti el secretari judicial a fi de posar terme al procediment del qual tingui atribuïda competència exclusiva, o quan sigui necessari o convenient raonar la seva decisió. Sempre és motivat i conté, en paràgrafs separats i numerats, els antecedents de fet i els fonaments de dret en què es basa.


Article 457344 Els secretaris judicials dirigeixen345 en l'aspecte tecnicoprocessal al personal integrant de l'oficina judicial, n'ordenen l'activitat i donen les ordres i instruccions que considerin pertinents en l'exercici d'aquesta funció.


169

344 Article redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 345 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «adrecen».

Article 458346 1. Els secretaris judicials són responsables de l'arxivament judicial de gestió, en el qual, de conformitat amb la normativa establerta a l'efecte, es conserven i custodien les actuacions347 i expedients la tramitació dels quals no estigui finalitzada, llevat del temps en què estiguin en poder del jutge o del magistrat ponent o altres magistrats integrants del tribunal. 2. Mitjançant un reial decret s'estableixen les normes reguladores de l'ordenació i l'arxivament d'actuacions348 i expedients que no estiguin pendents de cap actuació, així com de l'expurgació dels arxius judicials. 3. Correspon al Ministeri de Justícia la determinació dels llibres de registre que hi ha d'haver als jutjats i tribunals i establir les normes reguladores de la seva gestió mitjançant els reglaments oportuns. 4. El secretari judicial és responsable de la gestió dels llibres de registre mitjançant les aplicacions informàtiques corresponents i, si no n'hi ha, manualment, i dóna les instruccions oportunes al personal que en depèn.

346 Article redactat de conformitat amb l’article únic.123 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 347 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «actes». 348 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «actes».

Article 459349 1. Els secretaris judicials responen del dipòsit dels béns i objectes afectes als expedients judicials, així com del de les peces de convicció en les causes penals, als locals disposats per a aquesta finalitat. Tot això, sense perjudici de les excepcions que reglamentàriament es puguin establir pel que fa a la destinació que s'hagi de donar a aquests béns i objectes en casos especials. 2. Els secretaris judicials responen del dipòsit adequat a les institucions que es determinin de totes les quantitats i els valors, les consignacions i les fiances que es produeixin, seguint les instruccions que es dictin a aquest efecte.


Article 460350


170

Els secretaris judicials col·laboren amb l'Administració tributària en la gestió dels tributs que els encomani la normativa específica.


Article 461351 1. L'estadística judicial, que s'elabora de conformitat amb els criteris que s'estableixin, és responsabilitat dels secretaris judicials. Els secretaris de govern respectius vetllen pel seu compliment contrastant la veracitat de les dades. 2. L'estadística judicial constitueix un instrument bàsic al servei de les administracions públiques i del Consell General del Poder Judicial per a la planificació, el desenvolupament i l'execució de les polítiques públiques relatives a l'Administració de justícia i, en particular, per a les finalitats següents: a) L'exercici de la política legislativa de l'Estat en matèria de justícia. b) La modernització de l'organització judicial. c) La planificació i gestió dels recursos humans i mitjans materials al servei de l'Administració de justícia. d) L'exercici de la funció d'inspecció sobre els jutjats i tribunals. L'estadística judicial assegura, en el marc d'un pla de transparència, la disponibilitat permanent i en condicions d'igualtat per les Corts Generals, el govern, les comunitats autònomes, el Consell General del Poder Judicial i la Fiscalia General de l'Estat d'informació actualitzada, rigorosa i degudament contrastada sobre l'activitat i la càrrega de treball de tots els òrgans, serveis i oficines judicials d'Espanya, així com sobre les característiques estadístiques dels assumptes sotmesos al seu coneixement. Els ciutadans tenen ple accés a l'estadística judicial. 3. La Comissió Nacional d'Estadística Judicial, integrada pel Ministeri de Justícia, una representació de les comunitats autònomes amb competències en la matèria, el Consell General del Poder Judicial i la Fiscalia General de l'Estat, aprova els plans estadístics, generals i especials, de l'Administració de justícia i estableix els criteris uniformes i de compliment obligatori per a tots sobre l'obtenció, el tractament informàtic, la transmissió i l'explotació de les dades estadístiques del sistema judicial espanyol. L'estructura, la composició i les funcions de la Comissió Nacional d'Estadística judicial és establerta reglamentàriament pel Govern, mitjançant un reial decret, amb l'informe previ del Consell General del Poder Judicial, del fiscal general de l'Estat, de l'Agència de Protecció de Dades i de les comunitats autònomes amb competències en la matèria. 4. Això no obstant, les administracions públiques amb competències en matèries d'administració de justícia poden dur a terme les explotacions d'altres dades estadístiques que puguin ser demanades mitjançant els sistemes informàtics, sempre que es considerin necessàries o útils per a la seva gestió.


Article 462352


171

Els secretaris judicials assumeixen totes les altres funcions que legalment i reglamentàriament s'estableixin.


CAPÍTOL III353 De l'ordenació del cos de secretaris


Article 463354 1. Sota la superior dependència del Ministeri de Justícia el cos de secretaris judicials s'ordena jeràrquicament de la manera que determinin les relacions de llocs de treball. En aquest sentit, fan totes les funcions de naturalesa anàloga a les que els són pròpies, inherents al lloc de treball que ocupin i que els siguin encomanades pels seus superiors. 2. Els òrgans superiors són: a) El secretari de govern. b) El secretari coordinador provincial. 3. Quan en un servei comú processal prestin serveis diversos secretaris judicials, la relació de llocs de treball ha de determinar la seva dependència jeràrquica i funcional. 4. Com a instrument de participació democràtica del col·lectiu del cos de secretaris judicials, es constitueix un Consell del secretariat al si del Ministeri de Justícia, amb funcions consultives en les matèries que afectin el cos esmentat. La seva organització, funcionament i competències es despleguen reglamentàriament.


Article 464355 1. Hi ha un secretari de govern en el Tribunal Suprem, a l'Audiència Nacional, i a cada tribunal superior de justícia, així com a les ciutats de Ceuta i Melilla, elegit entre membres integrants del cos de secretaris judicials que tinguin consolidada, almenys, la categoria segona amb un mínim de 10 anys d'antiguitat, que exerceix a més les funcions de secretari de la sala de govern del tribunal respectiu. 2. El secretari de govern té, com a superior jeràrquic, la direcció dels secretaris judicials que presten els seus serveis a les oficines judicials dependents dels tribunals esmentats i a les ciutats de Ceuta i Melilla. Per a això exerceix les competències que aquesta Llei orgànica els reconeix, així com totes les que reglamentàriament s'estableixin. 3. És nomenat i remogut lliurement pel Ministeri de Justícia. Aquest nomenament es fa a proposta de l'òrgan competent de les comunitats autònomes quan aquestes tinguin


172

competències assumides en matèria d'administració de justícia, que també poden proposar la seva cessació. En tot cas per al seu nomenament es demana informe de la sala de govern del tribunal respectiu així com del Consell del secretariat. Per al de les ciutats de Ceuta i Melilla l'informe l'emet la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia. Per al nomenament del secretari de govern del Tribunal Suprem i el de l'Audiència Nacional es requereix un informe favorable de les seves sales de govern respectives. 4. En cas d'absència, malaltia, suspensió o vacant del secretari de Govern del Tribunal Suprem o de l'Audiència Nacional així com de les ciutats de Ceuta i Melilla, assumeix les seves funcions el secretari d'una antiguitat escalafonal més gran. En aquests mateixos casos i respecte al secretari de Govern dels tribunals superiors de justícia, assumeix les seves funcions el secretari coordinador de la província on tingui la seu el tribunal respectiu o, si no n'hi ha, el secretari d'una antiguitat escalafonal més gran. 5. Els secretaris de Govern que cessin en el seu càrrec queden adscrits al tribunal en què cessin fins a la consolidació de la plaça corresponent, o a l'òrgan de la seva categoria de la ciutat de procedència, i poden optar amb caràcter preferent, durant els dos anys següents, a qualsevol plaça de la seva categoria de les que s'hagin de proveir per concurs voluntari. 6. Les administracions públiques competents, en els seus territoris respectius, doten els secretaris de Govern dels mitjans materials i recursos humans necessaris per a l'exercici de les funcions que tenen atribuïdes.


Article 465356 Són competències dels secretaris de Govern: 1. La inspecció dels serveis que siguin responsabilitat dels secretaris judicials del seu àmbit competencial respectiu, sense perjudici del que correspongui al Consell General del Poder Judicial, a les sales de govern o, si s'escau, al president del Tribunal o de la sala respectius. 2. La incoació d'expedients disciplinaris per les possibles infraccions que els secretaris judicials puguin cometre en l'exercici de les seves funcions, així com la imposició de la sanció d'advertència. 3. Proposar al Ministeri de Justícia el nomenament dels secretaris judicials de lliure designació en el seu àmbit territorial, que hagin participat en la convocatòria corresponent, així com la seva cessació quan aquesta sigui procedent. 4. Control i seguiment estadístic. 5. Direcció i organització dels secretaris judicials que en depenen, respectant i tutelant la seva independència en l'exercici de la fe pública. 6. Impartir instruccions als secretaris judicials del seu àmbit territorial respectiu, a sol·licitud de les comunitats autònomes amb competències assumides, quan sigui necessària la col·laboració d'aquells per garantir l'efectivitat de les funcions que tenen aquestes en matèria de mitjans personals i materials al servei de l'Administració de justícia. 7. Proposar al Ministeri de Justícia o, si s'escau, a la comunitat autònoma amb competències transferides, les mesures que, segons el seu parer, s'han d'adoptar per al millor funcionament de l'Administració de justícia, que siguin de la seva competència respectiva, i comunicar al Ministeri de Justícia totes les incidències que afectin els secretaris judicials que en depenguin.


173

8. Cursar circulars i instruccions de servei als secretaris judicials del seu territori, així com vetllar pel compliment correcte de les que, al seu torn, dirigeixi el Ministeri de Justícia, que en cap cas poden suposar una intromissió en el desenvolupament de l'activitat processal de jutges o magistrats, ni contradir les decisions adoptades per la sala de govern en l'àmbit de les seves competències. Tampoc no poden donar instruccions particulars relatives a assumptes concrets en els quals un secretari judicial intervingui en qualitat de fedatari o en l'exercici de les seves competències d'ordenació i direcció del procés. 9. Concessió de permisos i llicències als secretaris judicials del seu territori. 10. Les altres que preveu el Reglament orgànic del cos de secretaris judicials.


Article 466357 1. A cada província hi ha un secretari coordinador, nomenat pel Ministeri de Justícia pel procediment de lliure designació a proposta del secretari de Govern, d'acord amb les comunitats autònomes amb competències assumides, d'entre tots els que es presentin a la convocatòria pública. A més, a la comunitat autònoma de les illes Balears hi ha un secretari coordinador a les illes de Menorca i Eivissa, i a la Comunitat Autònoma de les Canàries, un altre a les illes de Lanzarote i de La Palma. A les comunitats autònomes uniprovincials, les funcions del secretari coordinador les assumeix el secretari de Govern, excepte en les que, per raó del servei, sigui aconsellable la seva existència. 2. Els requisits i el procediment per al seu nomenament es determinen al Reglament orgànic del cos de secretaris judicials, si bé en tot cas ha de comptar amb almenys cinc anys d'antiguitat en la segona categoria. 3. En casos d'absència, malaltia, suspensió o vacant, se substitueix pel secretari judicial que designi el secretari de Govern d'entre els destinats a la seva província respectiva, que compleixi els requisits exigits per al seu nomenament. 4. Els secretaris coordinadors que cessin en el seu càrrec queden adscrits a l'oficina judicial en què cessin fins a la consolidació de la plaça corresponent, o a l'òrgan de la seva categoria de la ciutat de procedència, i pot optar amb caràcter preferent, durant els dos anys següents, a qualsevol plaça de la seva categoria de les que s'hagin de proveir per concurs voluntari.


Article 467358 Sota la dependència directa del secretari de govern, el secretari coordinador exerceix les competències següents: 1. Dictar instruccions de servei als secretaris judicials del seu àmbit territorial per al funcionament adequat dels serveis que tenen encomanats.


174

2. Controlar l'execució correcta de les circulars i instruccions de servei que dicti el secretari de Govern del qual depengui. 3. Donar compte de forma immediata al secretari de Govern de tots els fets que siguin rellevants per al bon funcionament de l'Administració de justícia, així com de les necessitats de mitjans personals i materials de les secretaries ubicades al seu territori. 4. Col·laborar amb les comunitats autònomes amb competències assumides, per a l'efectivitat de les funcions que aquestes tinguin en matèria de mitjans personals i materials. 5. Coordinar el funcionament de tots els serveis comuns processals que es trobin ubicats al seu territori o, si s'escau, assumir-ne directament la direcció quan existeixi un únic servei comú processal provincial. 6. Proposar al Ministeri de Justícia les comissions de servei de secretaris judicials que, dins el seu territori, siguin necessàries per al funcionament correcte de les oficines judicials. 7. Resoldre les substitucions dels secretaris judicials del seu àmbit i valorar, si s'escau, els requisits que ha de satisfer el substitut en relació amb el lloc que hagi de substituir. 8. Les altres que estableixin les lleis i el seu propi reglament orgànic.


CAPÍTOL IV359 De la responsabilitat disciplinària


Article 468360 1. Els secretaris judicials estan subjectes a responsabilitat disciplinària, en els casos i d'acord amb els principis que estableix el llibre VI d'aquesta Llei orgànica per als funcionaris dels cossos al servei de l'Administració de justícia, i són objecte de les mateixes sancions. 2. No es pot imposar cap sanció per la comissió d'una falta greu o molt greu, sinó en virtut d'expedient disciplinari instruït a l'efecte, mitjançant el procediment que estableixi el Reglament general de règim disciplinari dels funcionaris al servei de l'Administració de justícia. Per imposar les sancions per faltes lleus, no és preceptiva la instrucció prèvia de l'expedient, llevat del tràmit d'audiència a l'interessat. A més dels autors, són responsables disciplinàriament els superiors que, tenint coneixement dels fets, els consentin, així com els que indueixin o encobreixin les faltes molt greus i greus quan dels actes esmentats derivin danys greus per a l'Administració o els ciutadans. 3. Les comunitats autònomes amb competències assumides poden promoure la responsabilitat disciplinària dels secretaris judicials amb destinació en òrgans judicials que radiquin al seu territori davant les autoritats competents per a la incoació i tramitació dels expedients disciplinaris, els quals els han de donar compte de les decisions que s'adoptin. 4. El procediment disciplinari que s'estableixi en desplegament d'aquesta Llei orgànica ha de garantir al secretari judicial expedientat, a més dels que reconeix l'article 35 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, els drets següents:


175

a) A la presumpció d'innocència. b) A ser notificat del nomenament d'instructor i secretari, així com a recusar-los. c) A ser notificat dels fets imputats, de la infracció que constitueixin i de les sancions que, si s'escau, es puguin imposar, així com de la resolució sancionadora. d) A formular al·legacions. e) A proposar totes les proves que siguin adequades per a la determinació dels fets. f) A poder actuar en el procediment assistit de lletrat o dels representants sindicals que determini. 5. Quan de la instrucció d'un procediment disciplinari resulti l'existència d'indicis fundats de la comissió d'una infracció penal, se'n suspèn la tramitació, i es posa en coneixement del ministeri fiscal. 6. La incoació d'un procediment penal no és obstacle per a la iniciació d'un expedient disciplinari pels mateixos fets, però no es dicta resolució en aquest fins que no s'hagi dictat sentència ferma o interlocutòria de sobreseïment en la causa penal. En tot cas, la declaració de fets provats que conté la resolució que posa terme al procediment penal, vincula la resolució que es dicti en l'expedient disciplinari, sense perjudici de la qualificació jurídica diferent que pugui merèixer una via i l'altra. Només pot recaure sanció penal i disciplinària sobre els mateixos fets quan no hi hagi identitat de fonament jurídic i bé jurídic protegit.


Article 469361 1. Són competents per a la incoació d'expedients disciplinaris als funcionaris del cos de secretaris judicials, el Ministeri de Justícia, el secretari de Govern i els secretaris coordinadors provincials. La tramitació d'aquests correspon al Ministeri de Justícia. 2. Les faltes es classifiquen en molt greus, greus i lleus, d'acord amb el catàleg que preveu l'article 536 d'aquesta Llei. 3. Per a la imposició de les sancions són competents: a) el secretari de Govern i el secretari coordinador provincial, per a la sanció d'advertència b) el ministre de Justícia, per a la de suspensió, trasllat forçós i separació del servei.


LLIBRE VI362 Dels cossos de funcionaris al servei de l'Administració de justícia i d'altre personal


TÍTOL I363 Disposicions comunes


176


CAPÍTOL I364 Del personal dels cossos de metges forenses, de facultatius de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, de gestió processal i administrativa, de tècnics especialistes de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, de tramitació processal i administrativa i d'auxili processal, d'ajudants de laboratori i d'altre personal al servei de l'Administració de justícia


Article 470365 1. Aquest llibre té per objecte la determinació de l'Estatut jurídic, de conformitat amb el que preveu l'article 122 de la Constitució espanyola, dels funcionaris que integren els cossos de metges forenses, de facultatius de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, de gestió processal i administrativa, de tècnics especialistes de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, de tramitació processal i administrativa, d'auxili judicial i d'auxiliars de laboratori de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. 2. Aquests cossos de funcionaris al servei de l'Administració de justícia tenen el caràcter de cossos nacionals.


Article 471366 1. Les competències respecte de tot el personal al servei de l'Administració de justícia al qual es refereix l'article anterior corresponen en els termes que estableix aquesta Llei al Ministeri de Justícia o, si s'escau, a les comunitats autònomes amb competències assumides, en totes les matèries relatives al seu estatut i règim jurídic, compreses la selecció, formació inicial i continuada, provisió de destinacions, ascensos, situacions administratives, jornada laboral, horari de treball i règim disciplinari. 2. En els mateixos termes, el Govern o, si s'escau, les comunitats autònomes amb competències en la matèria, aproven els reglaments que exigeixi el desenvolupament d'aquest llibre.


Article 472367


177

1. Els funcionaris de carrera dels cossos esmentats estan vinculats a l'Administració de justícia en virtut de nomenament legal, per una relació estatutària de caràcter permanent, per a l'acompliment de serveis retribuïts. 2. Per raons d'urgència o necessitat, es poden nomenar funcionaris interins, que exerceixen les funcions pròpies d'aquests cossos, mentre no sigui possible el seu exercici per funcionaris de carrera o romanguin les raons que van motivar el seu nomenament.


Article 473368 1. Poden prestar serveis a l'Administració de justícia funcionaris d'altres administracions que, amb caràcter ocasional o permanent, siguin necessaris per auxiliar-la en el desenvolupament d'activitats concretes que no siguin les pròpies dels cossos de funcionaris a qui es refereix aquest llibre i que requereixin coneixements tècnics o especialitzats. 2. Així mateix, quan no hi hagi cossos o escales de funcionaris els membres dels quals tinguin la preparació tècnica necessària per a l'acompliment de determinades activitats específiques o per a la realització d'activitats pròpies d'oficis, així com de caràcter instrumental, corresponents a àrees de manteniment i conservació d'edificis, equips o instal·lacions o altres d'anàlogues, pot prestar serveis retribuïts a l'Administració de justícia personal contractat en règim laboral.


Article 474369 1. El personal funcionari de carrera dels cossos al servei de l'Administració de justícia es regeix per les normes que conté aquesta Llei orgànica, les disposicions que es dictin en el seu desplegament i, amb caràcter supletori, en el que no hi està regulat expressament, per la normativa de l'Estat sobre funció pública. 2. Als funcionaris interins els és aplicable el règim dels funcionaris de carrera en el que sigui adequat a la naturalesa de la seva condició i no els és aplicable el règim de classes passives. 3. Al personal funcionari d'altres administracions que presti serveis a l'Administració de justícia, per a la realització de funcions concretes i especialitzades, els és aplicable el que disposa per a aquestes situacions la normativa de l'Administració pública de la qual procedeixin. 4. El personal laboral es regeix per les disposicions legals i reglamentàries, pel conveni col·lectiu que els sigui aplicable i per les estipulacions del seu contracte de treball.



178

Article 475370 Els cossos de funcionaris a qui es refereix l'article anterior es classifiquen en: a) Cossos generals, quan la seva tasca consisteixi essencialment en feines de contingut processal, sense perjudici de la realització de funcions administratives vinculades a les anteriors. Són cossos generals: El cos de gestió processal i administrativa. La titulació exigida per a l'accés a aquest cos és la de diplomat universitari, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalent. El cos de tramitació processal i administrativa. Per a l'accés a aquest cos s'exigeix estar en possessió del títol de batxiller o equivalent. El cos d'auxili judicial. Per a l'ingrés d'aquest s'exigeix estar en possessió del títol de graduat en ESO o equivalent. b) Cossos especials, quan la seva tasca suposi essencialment l'exercici de funcions objecte d'una professió o titulació específica. Són cossos especials: El cos de metges forenses. Per a l'accés al cos de metges forenses s'exigeix estar en possessió de la llicenciatura en medicina. El cos de facultatius de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Per a l'ingrés en aquest cos s'ha de ser llicenciat en una carrera universitària en ciències experimentals i de la salut, que es determina en les convocatòries corresponents, segons l'especialitat per la qual s'accedeix al cos. El cos de tècnics especialistes de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Per a l'accés a aquest cos s'exigeix estar en possessió del títol de tècnic superior en formació professional o equivalent de les famílies professionals que es determinin a les bases de les convocatòries dels processos selectius, de conformitat amb el contingut dels llocs de treball que s'ofereixin. El cos d'ajudants de laboratori de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Per a l'accés a aquest cos s'exigeix estar en possessió del títol de tècnic en formació professional o equivalent de les famílies professionals que es determinin a les bases de les convocatòries dels processos selectius, de conformitat amb el contingut dels llocs de treball que s'ofereixin.


Article 476371 Correspon al cos de gestió processal i administrativa col·laborar en l'activitat processal de nivell superior, així com la realització de tasques processals pròpies. Amb caràcter general i sota el principi de jerarquia, i sense perjudici de les funcions concretes del lloc de treball que exerceixin, li correspon: a) Gestionar la tramitació dels procediments, de la qual es dóna compte al secretari judicial, en particular quan determinats aspectes exigeixin una interpretació de la llei o de normes processals, sense perjudici d'informar el titular de l'òrgan judicial quan sigui requerit per fer-ho. b) Practicar i signar les compareixences que efectuïn les parts en relació amb els procediments que se segueixin a l'òrgan judicial, respecte a les quals té capacitat de certificació.


179

c) Documentar els embargaments, llançaments i altres actes la naturalesa dels quals ho requereixi, amb el caràcter i la representació que li atribueixin les lleis, llevat que el secretari judicial consideri necessària la seva intervenció. d) Estendre les notes que tinguin per objecte unir al procediment dades o elements que no constitueixin prova en aquest, a fi de garantir la seva constància adequada i tramitació posterior, i donar-ne compte, a aquest efecte, a l'autoritat superior, així com elaborar notes, que poden ser de referència, de resum de les actuacions i d'examen del tràmit a què es refereixin. e) Realitzar les tasques de registre, recepció i distribució d'escrits i documents, relatius a assumptes que s'estiguin tramitant en jutjats i tribunals. f) Expedir, amb coneixement del secretari judicial, i a costa de l'interessat, còpies simples d'escrits i documents que constin a les actuacions no declarats secrets ni reservats. g) Ocupar, d'acord amb el que estableixen les relacions de llocs de treball, les direccions en què s'estructuren les unitats de suport directe i serveis comuns processals, en les quals, sense perjudici de les funcions assignades al lloc concret, es gestionen la distribució de les tasques del personal, i responen del desenvolupament d'aquestes. h) Col·laborar amb els òrgans competents en matèria de gestió administrativa, exercint funcions relatives a la gestió del personal i mitjans materials de la unitat de l'oficina judicial en què es prestin els serveis, sempre que les funcions esmentades estiguin previstes expressament en la descripció que la relació de llocs de treball efectuï del lloc de treball. i) Exercir la secretaria de l'oficina judicial de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau, de jutjats de pau de més de 7.000 habitants i de jutjats de pau de menys de 7.000 habitants en els quals la càrrega de treball en justifiqui l'establiment, així com els llocs de treball restants dels esmentats centres de destinació adscrits al cos de gestió processal i administrativa, tot això de conformitat amb el que determinin les relacions de llocs de treball corresponents, així com ocupar llocs de les unitats administratives, quan les relacions de llocs de treball de les unitats esmentades així ho estableixin, sempre que es compleixin els requisits de coneixement i preparació exigits per al seu exercici. j) La seva possibilitat de nomenament com a secretaris substituts, sempre que es compleixin els requisits de titulació i altres que s'exigeixin, i de conformitat amb el procediment que reglamentàriament s'estableixi, i percebre'n les retribucions de conformitat amb el que disposa l'article 447.5 per a secretaris substituts no professionals. k) La realització de totes les funcions que legalment o reglamentàriament s'estableixin i de qualssevol altres funcions de naturalesa anàloga a les anteriors que, inherents al lloc de treball que s'exerceixi, siguin encomanades pels superiors jeràrquics, orgànics o funcionals, en l'exercici de les seves competències.


Article 477372 Correspon amb caràcter general al cos de tramitació processal i administrativa la realització de totes les activitats que tinguin caràcter de suport en la gestió processal, segons el nivell d'especialització del lloc que s'exerceix, sota el principi de jerarquia i de conformitat amb el que estableixen les relacions de llocs de treball. Sense perjudici de les funcions concretes del lloc de treball que exerceixin, li correspon: a) La tramitació general dels procediments, mitjançant l'ús dels mitjans mecànics o ofimàtics que correspongui, per a la qual cosa confecciona tots els documents, actes, diligències, notificacions i altres que li siguin encomanats, així com còpies de documents i unió d'aquests als expedients.


180

b) El registre i la classificació de la correspondència. c) La formació d'actuacions i expedients, sota la supervisió del superior jeràrquic. d) La confecció de les cèdules pertinents per a la pràctica dels actes de comunicació que s'hagin de fer. e) L'exercici de les direccions que en les relacions de llocs de treball de l'oficina judicial estiguin assignades a aquest cos, de la manera i amb les condicions que s'hi estableixin. f) La possibilitat d'ocupar llocs de les unitats administratives, sempre que es compleixin els requisits i coneixements necessaris exigits per ocupar-los en les relacions de llocs de treball d'aquelles. g) La realització de totes les funcions que legalment o reglamentàriament s'estableixin i de qualssevol altres funcions de naturalesa anàloga a les anteriors que, inherents al lloc de treball que s'exerceixi, siguin encomanades pels superiors jeràrquics, orgànics o funcionals, en l'exercici de les seves competències.


Article 478373 Correspon al cos d'auxili judicial amb caràcter general, sota el principi de jerarquia i d'acord amb el que estableixen les relacions de llocs de treball, la realització de totes les tasques que tinguin caràcter d'auxili en l'activitat dels òrgans judicials. Així mateix, i entre altres funcions li correspon: a) La pràctica dels actes de comunicació que consisteixin en notificacions, citacions, citacions a termini374 i requeriments, de la manera que preveuen les lleis processals. A aquest efecte, té capacitat de certificació i disposa de les credencials necessàries. b) Com a agent de l'autoritat, procedir a l'execució d'embargaments, llançaments i altres actes la naturalesa dels quals ho requereixi, amb el caràcter i la representació que li atribueixin les lleis. c) Actuar com a policia judicial amb el caràcter d'agent de l'autoritat, sense perjudici de les funcions que, en l'esbrinament dels delictes i en el descobriment i assegurament dels delinqüents, competeixen als membres de les forces i els cossos de seguretat. d) Fer funcions d'arxiu d'actuacions i expedients judicials, sota la supervisió del secretari judicial. e) Vetllar per les condicions d'utilització de les sales de vistes i mantenir-hi l'ordre. f) Comprovar que els mitjans tècnics necessaris per al procés judicial estiguin en condicions d'utilització, i requerir, si s'escau, la presència dels serveis tècnics que corresponguin, per permetre el funcionament adequat dels dispositius esmentats, i posar en coneixement del secretari judicial les anomalies detectades que puguin impedir la celebració d'actes processals. g) Acomplir les direccions que en les relacions de llocs de treball de l'oficina judicial estiguin assignades a aquest cos, de la manera i les condicions que s'hi estableixin. h) La possibilitat d'ocupar llocs de les unitats administratives, sempre que es compleixin els requisits i coneixements exigits per exercir-los en les relacions de llocs de treball en aquestes. i) La realització de totes les funcions que legalment o reglamentàriament s'estableixin i de qualssevol altres funcions de naturalesa anàloga a totes les anteriors que, inherents al lloc de treball que s'exerceixi, siguin encomanades pels superiors jeràrquics, orgànics o funcionals, en l'exercici de les seves competències.


181

373 Article redactat de conformitat amb l’article únic.124 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 374 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «emplaçaments».

Article 479375 1. Els metges forenses són funcionaris de carrera que constitueixen un cos nacional de titulats superiors al servei de l'Administració de justícia. 2. Són funcions dels metges forenses l'assistència tècnica a jutjats, tribunals, fiscalies i oficines del Registre Civil en les matèries de la seva disciplina professional, tant en el camp de la patologia forense i pràctiques tanatològiques com en l'assistència o la vigilància facultativa dels detinguts, lesionats o malalts, que estiguin sota la jurisdicció d'aquells, en els casos i de la manera que determinen les lleis. A aquests efectes, emeten informes i dictàmens mèdics legals en el marc del procés judicial, fan el control periòdic dels lesionats i valoren els danys corporals que siguin objecte d'actuacions processals. També fan funcions d'investigació i col·laboració que deriven de la seva funció. En el curs de les actuacions processals o d'investigació de qualsevol naturalesa incoades pel ministeri fiscal, s'han d'atenir a les ordres dels jutges, magistrats, fiscals i encarregats del Registre Civil, i exercir les seves funcions amb plena independència i sota criteris estrictament científics. 3. Els metges forenses estan destinats a un institut de medicina legal o a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Excepcionalment, i quan les necessitats del servei ho requereixin, poden ser adscrits a òrgans jurisdiccionals, fiscalies o oficines del Registre Civil. 4. Hi ha d'haver un institut de medicina legal a les capitals de província on tingui la seu un tribunal superior de justícia, així com en aquelles en les quals tinguin la seu sales dels tribunals superiors de justícia amb jurisdicció en una província o més. Això no obstant, el Govern, a proposta del Ministeri de Justícia, amb la petició prèvia, si s'escau, d'una comunitat autònoma amb competència en la matèria, pot autoritzar que la seu esmentada sigui la de la capitalitat administrativa de la comunitat autònoma de què es tracti, quan sigui diferent de la del Tribunal Superior de Justícia. Així mateix, el Govern pot autoritzar l'establiment d'instituts de medicina legal a les ciutats restants de l'àmbit territorial del Tribunal Superior de Justícia de què es tracti, amb l'àmbit d'actuació que es determini. Mitjançant un reial decret, a proposta del ministre de Justícia i amb l'informe previ del Consell General del Poder Judicial i de les comunitats autònomes que han rebut els traspassos de mitjans per al funcionament de l'Administració de justícia, es determinen les normes generals d'organització i funcionament dels instituts de medicina legal i d'actuació dels metges forenses, i el Ministeri de Justícia o l'òrgan competent de la comunitat autònoma pot dictar, en l'àmbit de les seves competències respectives, les disposicions pertinents per al seu desplegament i aplicació.



182

Article 480376 1. L'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses és un òrgan tècnic adscrit al Ministeri de Justícia, la missió del qual és auxiliar l'Administració de justícia i contribuir a la unitat de criteri científic i a la qualitat de la perícia analítica, així com al desenvolupament de les ciències forenses. La seva organització i supervisió correspon al Ministeri de Justícia. Té la seva seu a Madrid i el seu àmbit d'actuació s'estén a tot el territori nacional. La seva estructura orgànica es determina mitjançant un reial decret. Hi presten els serveis funcionaris dels cossos especials a què es refereixen els apartats següents d'aquest article. A més, hi poden prestar serveis funcionaris dels cossos restants al servei de l'Administració de justícia, així com d'altres administracions, en les condicions i amb els requisits que s'estableixin en les relacions de llocs de treball corresponents, així com, si s'escau, professionals o experts que siguin necessaris per a l'acompliment de les seves funcions o altre personal per a la realització d'activitats pròpies d'oficis o de caràcter instrumental, contractats en règim laboral. 2. Els facultatius de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses són funcionaris de carrera que constitueixen un cos nacional de titulats superiors al servei de l'Administració de justícia. Atenent l'activitat tècnica i científica de l'Institut, dins del cos esmentat es poden establir especialitats. Són funcions del cos de facultatius de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses l'assistència tècnica en les matèries de les seves disciplines professionals a autoritats judicials, governatives, al ministeri fiscal i als metges forenses, en el curs de les actuacions judicials o en les diligències prèvies d'investigació. A aquest efecte, duen a terme les anàlisis i la investigació que els siguin sol·licitades, emeten els dictàmens i informes pertinents i evacuen les consultes que els plantegin les autoritats esmentades, així com els particulars en el curs de processos judicials i organismes o empreses públiques que afectin l'interès general, i contribueixen a la prevenció d'intoxicacions. Presten els seus serveis a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, així com als instituts de medicina legal, en els casos i les condicions que determinin les relacions de llocs de treball corresponents. 3. Els tècnics especialistes de Laboratori de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses són funcionaris de carrera que constitueixen un cos nacional d'auxili especialitzat al servei de l'Administració de justícia. Són funcions del cos de tècnics especialistes de Laboratori de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses les funcions d'auxili tècnic especialitzat en les activitats científiques i d'investigació pròpies de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Presten els seus serveis a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, així com als instituts de medicina legal, en els casos i les condicions que determinin les relacions de llocs de treball corresponents. 4. Els ajudants de laboratori de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses són funcionaris de carrera que constitueixen un cos nacional al servei de l'Administració de justícia, per a la realització de funcions de suport pròpies de la seva formació, en les activitats científiques i d'investigació de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, així com dels instituts de medicina legal, de la manera i amb els requisits i les condicions que estableixin les relacions de llocs de treball dels organismes esmentats.


183

5. Els funcionaris dels cossos especials de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses depenen jeràrquicament del director de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses o, si s'escau, del director de l'Institut de Medicina Legal en què prestin serveis.


CAPÍTOL II377 Registre de personal


Article 481378 1. Al Ministeri de Justícia hi ha un registre central de personal funcionari al servei de l'Administració de justícia, en què s'inscriu tot el personal funcionari dels cossos al servei de l'Administració de justícia i en el qual s'anoten preceptivament tots els actes que afectin la vida administrativa d'aquests. 2. Les comunitats autònomes poden establir en els seus àmbits territorials registres respecte del personal al servei de l'Administració de justícia que hi presti serveis. 3. El Ministeri de Justícia aprova les normes que determinen la informació que ha de figurar al Registre Central de Personal i les cauteles que s'hagin d'establir per garantir la confidencialitat de les dades en els termes que estableix la legislació vigent. Per a l'actualització de dades als registres, el Ministeri de Justícia, amb la col·laboració de les comunitats autònomes amb competències assumides, estableix els procediments i instruments de cooperació necessaris que garanteixin l'anotació immediata de les dades de tot el personal, amb independència del lloc de prestació de serveis. 4. Tot el personal té lliure accés al seu expedient individual, en el qual, en cap cas, hi pot figurar cap dada relativa a la seva raça, religió o opinió ni qualsevol altra circumstància personal o social que no sigui rellevant per a la seva feina.


TÍTOL II379 De l'oferta d'ocupació pública, ingrés i promoció professional


CAPÍTOL I380 Oferta d'ocupació pública


184


Article 482381 1. Les necessitats de recursos humans amb assignació pressupostària són objecte d'una oferta d'ocupació pública anual única, que s'elabora de conformitat amb els criteris per al sector públic estatal que estableixen la Llei de pressupostos generals de l'Estat. 2. Les comunitats autònomes han de determinar en els seus àmbits territorials respectius les necessitats de recursos humans respecte dels cossos de funcionaris al servei de l'Administració de justícia sobre els quals han assumit competències i ho han de posar en coneixement del Ministeri de Justícia. 3. El Ministeri de Justícia elabora l'oferta d'ocupació pública i integra de forma diferenciada les necessitats de recursos determinades per les comunitats autònomes amb les existents a la resta del territori de l'Estat que no hagi estat objecte de traspàs i la presenta al Ministeri per a les Administracions Públiques, el qual l'ha d'elevar al Govern perquè l'aprovi. 4. Aprovada l'oferta d'ocupació pública, el Ministeri de Justícia procedeix a la convocatòria dels processos selectius. 5. En les ofertes d'ocupació pública es reserva una quota no inferior al cinc per cent de les vacants per ser cobertes entre persones amb discapacitat del mateix grau o superior al 33 per cent, sempre que superin les proves selectives i que acreditin el grau de discapacitat i la compatibilitat per a l'acompliment de les funcions i tasques corresponents de la manera que es determini reglamentàriament.


CAPÍTOL II382 Selecció del personal funcionari al servei de l'Administració de justícia


Article 483383 1. D'acord amb els principis que conté l'article 103.1 de la Constitució espanyola, el personal funcionari de carrera se selecciona amb criteris d'objectivitat i d'acord amb els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i també de publicitat. 2. El contingut del temari, així com de les proves que han de fer, són únics per a cada cos a tot el territori de l'Estat, llevat de les proves que es puguin establir per a l'acreditació del coneixement de la llengua i del dret civil, foral o especial, propis de les comunitats autònomes amb competències assumides, que tenen caràcter optatiu i, en cap cas, són


185

eliminatòries, i es té en compte la puntuació obtinguda conforme al barem que s'estableixi, als únics efectes d'adjudicació de destinació dins la comunitat autònoma corresponent. 3. Les proves selectives les convoca i les resol el Ministeri de Justícia i es fan, de manera territorialitzada, en els diferents àmbits en què s'hagin agrupat les vacants. Les convocatòries i les seves bases, que són úniques per a cada cos, s'ajusten, en tot cas, al que disposen aquesta Llei i el reial decret pel qual s'aprovi el ”Reglament general d'ingrés, provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris al servei de l'Administració de justícia” i es publiquen en el Butlletí Oficial de l'Estat i en els butlletins oficials de les comunitats autònomes, de manera simultània. Si aquesta simultaneïtat no és possible, els termes i terminis establerts en la convocatòria s'han de comptar, en tot cas, a partir de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. 4. Les bases de la convocatòria les elabora la Comissió de selecció de personal i les aprova el Ministeri de Justícia, amb la negociació prèvia amb les organitzacions sindicals més representatives. Aquestes bases, que vinculen l'Administració i els tribunals que han de jutjar les proves selectives, només poden ser modificades amb subjecció estricta a les normes de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 5. En les convocatòries es determina el nombre de vacants i l'àmbit territorial pel qual s'ofereixen. Les vacants ubicades al territori d'una comunitat autònoma amb competències assumides s'ofereixen per l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de què es tracti, llevat de renúncia expressa d'aquestes; en aquest cas, són objecte d'agrupació. Així mateix, quan el nombre de places o el millor desenvolupament dels processos selectius ho aconselli es poden agrupar les vacants corresponents a un o diversos territoris. Els aspirants poden sol·licitar exclusivament la seva participació per un dels àmbits territorials que s'expressin en la convocatòria i, si s'aproven, s'han de destinar obligatòriament a alguna de les vacants que hi ha. En cap cas no pot superar el procés selectiu en cada àmbit un nombre més alt d'aspirants que el de places objecte de la convocatòria, i són nul·les de ple dret les propostes d'aprovats que contravinguin a aquesta limitació. 6. En els processos selectius s'admeten les persones amb minusvalideses en igualtat de condicions amb els altres aspirants. Les convocatòries no estableixen exclusions per limitacions psíquiques o físiques, sense perjudici de les incompatibilitats amb l'acompliment de les tasques o funcions corresponents. Per a la realització de les proves s'estableixen per a les persones amb minusvalidesa que ho sol·licitin les adaptacions possibles quant a temps i mitjans.


Article 484384 L'accés als cossos és lliure i públic i s'efectua mitjançant els sistemes d'oposició, o concurs oposició. 1. La selecció per oposició és el sistema ordinari d'ingrés i consisteix en la realització de les proves que estableixi la convocatòria per determinar la capacitat i l'aptitud de l'aspirant.


186

2. La selecció per concurs oposició consisteix en la realització de les proves corresponents i en la valoració de determinades condicions de formació, mèrits o nivells d'experiència, de la manera que estableixi la convocatòria. La utilització del sistema de concurs oposició té caràcter excepcional.


Article 485385 1. Els processos de selecció inclouen la realització d'un curs teoricopràctic o d'un període de pràctiques, que poden tenir caràcter selectiu. La qualificació obtinguda serveix per fixar l'ordre de prelació; això no obstant, si tenen caràcter selectiu, els aspirants que no el superin perden el dret al seu nomenament com a funcionaris de carrera. 2. Durant la seva realització, els aspirants tenen la consideració de funcionaris en pràctiques, amb els drets i les obligacions que s'estableixin reglamentàriament. 3. El curs selectiu o, si s'escau, el període de pràctiques, es poden desenvolupar en els centres, instituts o serveis de formació dependents de les comunitats autònomes, o a les oficines judicials ubicades en l'àmbit territorial d'aquestes.


Article 486386 1. L'elaboració dels temaris i de les bases de convocatòria per les quals s'han de regir els processos selectius per a l'ingrés als cossos de funcionaris a qui es refereix aquest llibre, s'encomana a una comissió de selecció de personal, que està formada per: Quatre vocals representants del Ministeri de Justícia, un dels quals assumeix la presidència de la Comissió i té vot diriment en cas d'empat en l'adopció d'acords. Quatre representants de les comunitats autònomes amb competències en matèries d'Administració de justícia, un dels quals assumeix la vicepresidència de la Comissió. 2. Aquesta Comissió també determina el programa formatiu corresponent al període de pràctiques o curs selectiu, si s'escau. 3. Les normes de funcionament de la Comissió de selecció i la forma de designació dels seus membres les estableix el reial decret perquè s'aprovi el Reglament d'ingrés, provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris al servei de l'Administració de justícia. La composició de la Comissió esmentada, quan es tracti de la selecció de cossos la gestió dels quals no hagi estat objecte de traspàs, també la fixa aquest reglament. 4. Els temaris els aprova la Comissió de selecció i són únics per a tot el territori de l'Estat.



187

Article 487387 1. El desenvolupament i la qualificació de les proves selectives correspon als tribunals qualificadors que, a aquest efecte, es constitueixen en cada un dels àmbits territorials pels quals s'han ofert les vacants. Aquests tribunals gaudeixen d'autonomia funcional i responen de l'objectivitat del procediment i del compliment de les normes que conté la convocatòria. 2. Al Reglament general d'ingrés, provisió de llocs de treball i promoció professional s'estableixen la composició dels tribunals que, en tot cas, estan formats per un nombre senar de membres, així com les seves normes de funcionament, i es garanteix l'especialització dels integrants d'aquest i l'agilitat del procés selectiu, sense perjudici de la seva objectivitat, així com el règim d'incompatibilitats, els drets i deures dels seus membres. Els membres dels tribunals són nomenats pel Ministeri de Justícia. Als tribunals que es constitueixin en els territoris de les comunitats autònomes amb competències assumides, dos de cada cinc vocals són proposats per l'òrgan competent de la comunitat esmentada.


Article 488388 1. Conclòs el procés selectiu, els aspirants que l'hagin superat, el nombre dels quals no pot excedir en cap cas el de places convocades en cada àmbit, i que dins del termini que s'estableixi acreditin que compleixen els requisits exigits en la convocatòria, són nomenats funcionaris de carrera per l'òrgan competent del Ministeri de Justícia. 2. Els nomenaments són objecte de publicació, simultàniament, en el “Butlletí Oficial de l'Estat” i en els butlletins o diaris oficials de les comunitats autònomes amb competències assumides. 3. L'adjudicació de llocs de treball als funcionaris de nou ingrés, s'efectuen d'acord amb les seves peticions entre els llocs que s'hi ofereixen, segons l'ordre obtingut en el procés selectiu. Les destinacions adjudicades tenen caràcter definitiu equivalent a tots els efectes als obtinguts per concurs. Els llocs de treball que s'ofereixin als funcionaris de nou ingrés han d'haver estat objecte de concurs de trasllat previ entre els qui ja tenien la condició de funcionari. Això no obstant, si les administracions competents en matèria de gestió de recursos humans no disposen, en els seus àmbits territorials respectius, de places suficients per oferir als funcionaris de nou ingrés, amb caràcter excepcional i amb la negociació sindical prèvia, poden incorporar llocs de treball no inclosos prèviament en concurs de trasllats. En aquest cas, la destinació adjudicada al funcionari de nou ingrés té caràcter provisional. Aquest funcionari ha de prendre part en el primer concurs de trasllats que es convoqui en el qual s'ofereixin places de l'àmbit territorial on estigui destinat provisionalment, i se li garanteix la destinació definitiva en l'àmbit pel qual va participar en el procés selectiu. Si incompleix aquesta obligació, se li adjudica amb caràcter definitiu qualsevol de les places no adjudicades a tot el territori nacional.


188

4. Per adquirir la condició de funcionari de carrera s'ha de prendre possessió de la destinació adjudicada en el termini que s'estableixi reglamentàriament.


Article 489389 1. El Ministeri de Justícia o, si s'escau, els òrgans competents de les comunitats autònomes que hagin rebut els traspassos de mitjans personals per al funcionament de l'Administració de justícia, poden nomenar funcionaris interins, per necessitats del servei, quan no sigui possible, amb la urgència exigida per les circumstàncies, la prestació per funcionari de carrera, d'acord amb els criteris objectius que fixi l'ordre ministerial o, si s'escau, la disposició de la comunitat autònoma que hagi rebut els traspassos de mitjans personals per al funcionament de l'Administració de justícia. 2. Els nomenats han de reunir els requisits i la titulació necessaris per a l’ingrés al cos; han de prendre possessió en el termini que s’estableixi per reglament i tenen els mateixos drets i deures que els funcionaris, excepte la fixesa en el lloc de treball i les mateixes retribucions bàsiques i complementàries. S’han de reconèixer els triennis corresponents als serveis prestats, que tenen efectes retributius d’acord amb el que estableix la normativa vigent per als funcionaris de l’Administració General de l’Estat. Aquest reconeixement s’ha de fer amb la sol·licitud prèvia de l’interessat.390 3. Cessen, segons els termes que estableixi l'ordre ministerial o, si s'escau, la disposició de la comunitat autònoma i, en tot cas, quan es proveeixi la vacant, s'incorpori el seu titular o desapareguin les raons d'urgència.

389 Article redactat de conformitat amb l’article únic.124 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 390Apartat 2 redactat de conformitat amb la disposició final 1a.4 de la Llei orgànica 13/2007, de 19 de novembre, per a la persecució extraterritorial del tràfic il·legal o la immigració clandestina de persones (BOE núm. 278, de 20 de novembre, i suplement en català núm. 36, 30 de novembre).

CAPÍTOL III391 De la promoció interna


Article 490392 1. Es garanteix la promoció interna, mitjançant l'ascens des d'un cos per a l'ingrés al qual s'ha exigit determinada titulació a un altre cos per a l'accés al qual s'exigeix la titulació superior immediata o, en el cas dels cossos especials, mitjançant la possibilitat d'accedir a les diferents especialitats d'un mateix cos.


189

2. Es reserven, per a la seva provisió per promoció interna, un cinquanta per cent de les places vacants incloses, per a cada cos, en l'oferta d'ocupació pública. Les places que no es cobreixin pel procés de promoció interna passen al torn lliure. 3. La promoció interna s'efectua mitjançant el sistema de concurs oposició en els termes que s'estableixin al reial decret pel qual s'aprovi el Reglament d'ingrés, provisió de llocs i promoció professional. En tot cas, es respecten els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. 4. La promoció interna per a l'accés a una especialitat diferent del mateix cos té lloc entre funcionaris que portin a terme activitats substancialment coincidents o anàlogues en el seu contingut professional i en el seu nivell tècnic. 5. En tot cas, els funcionaris han de tenir la titulació acadèmica requerida per a l'accés als cossos o especialitats de què es tracti, tenir una antiguitat d'almenys dos anys en el cos al qual pertanyin i complir els requisits i superar les proves que s'estableixin. Aquestes proves es poden dur a terme en convocatòria independent de les d'ingrés general. A efectes del còmput de l'antiguitat, es té en compte la que tinguin acreditada al cos d'auxiliars o agents de l'Administració de justícia del qual, si s'escau, procedeixin, en funció del cos al qual es pretengui promocionar. Els funcionaris que accedeixin a una plaça per promoció interna tenen, en tot cas, preferència per als llocs de treball vacants oferts sobre els aspirants que no procedeixin d'aquest torn. Les convocatòries poden establir l'exempció de les proves encaminades a acreditar els coneixements ja exigits per a l'accés al cos d'origen, i es poden valorar els cursos i programes de formació superats.


TÍTOL III393 Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari


Article 491394 1. La condició de funcionari de carrera s'adquireix pel compliment successiu dels requisits que estableix el llibre V d'aquesta Llei orgànica per al cos de secretaris judicials. 2. La condició de funcionari de carrera es perd en els mateixos supòsits que els que preveu el llibre V per al cos de secretaris judicials.


Article 492395


190

1. La jubilació dels funcionaris pot ser: a) Voluntària, a sol·licitud del funcionari. b) Forçosa, en complir l'edat legalment establerta. c) Per incapacitat permanent per al servei. 2. És procedent la jubilació voluntària, a sol·licitud de l'interessat, sempre que el funcionari compleixi els requisits i les condicions establerts en el règim de seguretat social que li sigui aplicable. 3. La jubilació forçosa es declara d'ofici en complir el funcionari els 65 anys d'edat. Això no obstant, els funcionaris poden prolongar voluntàriament la seva permanència al servei actiu, com a màxim fins que compleixin 70 anys d'edat, seguint el procediment legal o reglamentàriament establert. 4. També és procedent la jubilació del funcionari quan aquest pateixi incapacitat permanent per a l'exercici de les funcions pròpies del seu cos. És preceptiva la instrucció de l'expedient d'incapacitat oportú, que pot ser iniciat d'ofici o a sol·licitud de l'interessat.


Article 493396 Poden ser rehabilitats mitjançant el procediment que reglamentàriament s'estableixi: Els funcionaris que hagin perdut aquesta condició, com a conseqüència de la pèrdua de la nacionalitat espanyola o per incapacitat permanent per al servei, una vegada desapareguda la causa objectiva que la va motivar. Els qui hagin perdut la condició de funcionari per inhabilitació absoluta o especial com a pena principal o accessòria o per condemna a pena privativa de llibertat per raó de delicte dolós, una vegada extingides les seves responsabilitats civils i penals i, si s'escau, cancel·lats els antecedents penals. Així mateix poden ser rehabilitats els funcionaris que hagin estat separats del servei com a conseqüència de sanció disciplinària.


Article 494397 El ministre de Justícia és competent per al nomenament dels funcionaris de carrera. Així mateix, és competent per acordar la pèrdua de la condició de funcionari i, si s'escau, la rehabilitació, en els casos que preveu aquesta Llei orgànica de la manera i mitjançant el procediment que reglamentàriament es determini, atenent les circumstàncies i l'entitat del delicte o falta comesa. La jubilació voluntària, forçosa, o per incapacitat permanent, així com la possible pròrroga de permanència al servei actiu l'acorda l'òrgan competent del Ministeri de Justícia en tot cas.



191

TÍTOL IV398 Drets, deures i incompatibilitats


CAPÍTOL I399 Drets, deures i incompatibilitats


Article 495400 1. Els funcionaris de carrera tenen els drets professionals següents: a) A mantenir la seva condició funcionarial, a acomplir efectivament tasques o funcions pròpies del seu cos i a no ser remoguts del lloc de treball que exerceixin si no és en els supòsits i les condicions establerts legalment. b) A percebre la retribució i les indemnitzacions per raó del servei que estableix la normativa vigent. c) A la carrera professional, mitjançant els mecanismes de promoció professional que s'estableixin d'acord amb els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. d) A rebre per part de l'Administració la formació necessària, inicial i continuada, a fi de millorar les seves capacitats professionals de manera que els permeti una adaptació millor i més ràpida als seus llocs de treball i els possibiliti la seva promoció professional. A fi d'assegurar l'homogeneïtat i que les accions formatives que estableixin les diferents administracions públiques competents en matèria de gestió de personal no representin obstacles a la promoció i a la mobilitat del personal al servei de l'Administració de justícia al territori de l'Estat, s'adopten mesures de coordinació i homologació en matèria de formació contínua. e) A ser informats pels seus caps o superiors de les tasques o comeses que s'han d'exercir i a participar per aconseguir els objectius atribuïts a la unitat on prestin els seus serveis. f) Al respecte de la seva intimitat i a la consideració deguda a la seva dignitat, compresa la protecció davant ofenses verbals o físiques de naturalesa sexual. g) A vacances, permisos i llicències. h) A rebre protecció en matèria de seguretat i salut en el treball, per la qual cosa les administracions competents han d'adoptar les mesures que siguin necessàries per a l'aplicació efectiva de la normativa vigent sobre prevenció de riscos i salut laboral, i procedir a l'avaluació dels riscos inicials i a l'establiment de plans d'emergència, així com a la creació de serveis de prevenció i d'un Comitè Central de Seguretat i Salut. i) A la jubilació. j) A un règim de seguretat social, que per als funcionaris de carrera i funcionaris en pràctiques està integrat pels mecanismes de cobertura següents: 1r. El règim de classes passives de l'Estat, que es regeix per les seves normes específiques. 2n. El mutualisme judicial, que regula el Reial decret legislatiu 3/2000, de 23 de juny, i disposicions de desplegament.


192

2. El règim de drets que conté l'apartat anterior és aplicable als funcionaris interins en la mesura que la naturalesa del dret ho permeti, i queden integrats, a efectes de seguretat social, al règim general de la Seguretat Social.


Article 496401 Els funcionaris tenen els drets col·lectius següents, en els termes que estableixen la Constitució i les lleis: a) A la lliure associació professional. b) A la lliure sindicació. c) A l'activitat sindical. d) De vaga, en els termes que conté la legislació general de l'Estat per a funcionaris públics, amb garantia del manteniment dels serveis essencials de l'Administració de justícia. e) A la negociació col·lectiva, a la participació en la determinació de les condicions de treball, per a la qual cosa s'estableixen els marcs adequats que permetin una participació més gran i més intensa dels representants dels funcionaris al servei de l'Administració de justícia, mitjançant grups de treball, taules o qualsevol altre fòrum de diàleg i negociació. f) De reunió.


Article 497402 Els funcionaris de l'Administració de justícia estan obligats a: a) Respectar la Constitució i la resta de l'ordenament jurídic. b) Exercir les seves tasques, funcions o càrrec amb lleialtat i imparcialitat i servir amb objectivitat els interessos generals. c) Complir amb diligència les instruccions professionals rebudes del seu superior jeràrquic en l'àmbit de les seves competències. d) Realitzar amb l'aplicació adequada les funcions o tasques pròpies del seu lloc de treball i aquelles altres que, relacionades amb les anteriors, els encomanin els seus caps o superiors per al compliment dels objectius de la unitat. e) Complir el règim de jornada i horari que s'estableixi. f) Mantenir sigil dels assumptes que coneguin per raó dels seus càrrecs o funcions i no fer ús indegut de la informació obtinguda així com guardar secret de les matèries classificades o d'altres la difusió de les quals estigui prohibida legalment. g) Donar compte a les autoritats competents de les ordres que, al seu parer, siguin contràries a la legalitat o constitutives de delicte. h) Complir el règim d'incompatibilitats i prohibicions. i) Tractar amb atenció i respecte els ciutadans. j) Donar a conèixer la seva identitat i categoria als interessats que ho requereixin, excepte quan això no sigui possible per raons de seguretat. k) Vetllar per la conservació i l'ús correcte dels locals, material, documents i informació al seu càrrec, no utilitzant els mitjans propietat de l'Administració en profit propi ni exercir les seves tasques de manera que els puguin beneficiar il·legítimament a si mateixos o a altres persones.


193

l) Tractar amb correcció i consideració els superiors jeràrquics, companys i subordinats.


Article 498403 1. Els funcionaris estan subjectes al règim d'incompatibilitats que preveu la legislació general aplicable als funcionaris al servei de les administracions públiques. 2. L'exercici de qualsevol activitat que requereixi declaració de compatibilitat exigeix l'autorització prèvia del Ministeri de Justícia o de la comunitat autònoma amb competències assumides. No es pot autoritzar la compatibilitat per a l'exercici d'una activitat privada quan s'ocupin llocs amb dedicació especial. Tampoc no és procedent aquesta autorització per als metges forenses i tècnics facultatius que exerceixin llocs de director o subdirector als instituts de medicina legal o a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses i els seus departaments. 3. En tot cas, la seva funció és incompatible amb: a) Pel que es refereix a cossos especials: 1r. La intervenció com a particulars en els casos que puguin tenir relació amb les seves funcions. 2n. La funció de metge d'empresa, d'entitats asseguradores o l'acompliment de tasques a les entitats esmentades. 3r. Qualsevol activitat pericial privada. 4t. Emissió de certificats mèdics de defunció, llevat que prestin serveis al Registre Civil i únicament en l'exercici de les seves funcions. b) Pel que es refereix a cossos generals: 1r. L'exercici de l'advocacia, procuradoratge i tasques al servei d'advocats i procuradors o qualsevol altra professió que habiliti per actuar davant jutjats i tribunals. 2n. La condició d'agents d'assegurances i la de treballador d'aquests o d'una companyia d'assegurances. 3r. L'acompliment dels càrrecs de gerents, consellers o assessors d'empreses que persegueixin finalitats lucratives. 4t. L'acompliment de serveis de gestoria administrativa, ja sigui com a titular o com a treballador d'aquestes oficines. 5è. L'exercici de funcions pericials privades davant els tribunals i jutjats.


Article 499404 1. L'abstenció del funcionari s'ha de comunicar mitjançant un escrit motivat a qui sigui competent per dictar la resolució que posi terme al plet o la causa a la instància respectiva. En cas que s'estimi l'abstenció, ha de ser reemplaçat en el procés per qui legalment hagi de substituir-lo. Si és desestimada, ha de continuar actuant en l'assumpte.


194

2. La seva recusació només és possible per les causes legalment previstes i pels tràmits previstos per a la recusació dels secretaris judicials amb les excepcions següents: a) L'incident governatiu l'instrueix el secretari del jutjat del qual depengui jeràrquicament, i el decideix qui sigui competent per dictar la resolució que posi terme al plet o causa a la instància respectiva. b) Si, a la vista de l'escrit de recusació, el secretari judicial considera que la causa no és de les que tipifica la llei, ha d'inadmetre en l'acte la petició expressant les raons en les quals es fundi aquesta inadmissió. Contra aquesta resolució no s'interposa cap recurs. c) Admès a tràmit l'escrit de recusació, i l'endemà de la seva recepció, el recusat ha de manifestar al secretari judicial si es dóna o no la causa al·legada. Quan reconegui com a certa la causa de recusació, el secretari judicial ha d'acordar reemplaçar el recusat per qui legalment l'ha de substituir. Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs. d) Si el recusat nega la certesa de la causa al·legada com a fonament de la recusació, el secretari judicial, escoltat el que el recusat al·legui, dins el cinquè dia i practicades les comprovacions que el recusat proposi i siguin pertinents o les que ell mateix consideri necessàries, ha de remetre el que s'ha actuat a qui hagi de resoldre perquè decideixi l'incident. 3. Als funcionaris del cos de metges forenses, els són aplicables les prescripcions que estableixin les normes processals respecte de la recusació de perits.


CAPÍTOL II405 Jornada i horaris


Article 500406 1. La durada de la jornada general de treball efectiu en còmput anual i de les jornades que hagin de ser realitzades en règim de dedicació especial, així com les seves especificitats, la fixa per resolució l'òrgan competent del Ministeri de Justícia, amb l'informe previ de les comunitats autònomes amb competències assumides i negociació amb les organitzacions sindicals més representatives. Els funcionaris han d'exercir la seva activitat en els termes que exigeixin les necessitats del servei. A aquest efecte, el Ministeri de Justícia, amb l'informe previ de les comunitats autònomes amb competències assumides i negociació amb les organitzacions sindicals, determina les compensacions horàries i els còmputs especials quan l'atenció d'actuacions processals urgents i inajornables suposi un excés d'hores sobre la jornada que s'ha de fer. 2. La durada de la jornada general setmanal és igual a l'establerta per a l'Administració General de l'Estat. Els funcionaris poden fer jornades reduïdes, en els casos i amb les condicions establerts legalment i reglamentàriament. 3. Es poden establir jornades només de matí o jornades de matí i tarda per a determinats serveis o òrgans jurisdiccionals, quan les necessitats del servei així ho aconsellin, i en


195

especial a les unitats d'atenció al públic, en les quals es tendeix a augmentar el temps d'atenció als ciutadans. La incorporació dels funcionaris a la jornada de matí i tarda és voluntària i ha d'anar acompanyada de mesures incentivadores. 4. La distribució de la jornada i la fixació dels horaris es determina mitjançant un calendari laboral que, amb caràcter anual, aprova l'òrgan competent del Ministeri de Justícia i de les comunitats autònomes amb competències assumides, en els seus àmbits respectius, amb l'informe favorable previ del Consell General del Poder Judicial i negociació amb les organitzacions sindicals. El calendari laboral es determina en funció del nombre d'hores anuals de treball efectiu. Es poden establir flexibilitats horàries a l'entrada i la sortida de la feina, i es garanteix en tot cas un nombre d'hores de concurrència continuada obligatòria. Els horaris que s'estableixin han de respectar en tot cas l'horari d'audiència pública. 5. Quan les peculiaritats d'alguns serveis o òrgans jurisdiccionals així ho aconsellin, es poden establir horaris especials, que figuren en les relacions de llocs de treball i són objecte del complement retributiu que es determini. 6. L'incompliment de la jornada dóna lloc al descompte automàtic de les retribucions corresponents al temps no treballat, calculat de la manera que estableix la normativa aplicable. A aquests efectes, es considera treball efectiu el prestat dins l'horari establert en la forma que es determini, tenint en compte les compensacions horàries que siguin procedents i el que correspongui a permisos retribuïts, així com els crèdits d'hores retribuïdes per funcions sindicals.


Article 501407 1. El Consell General del Poder Judicial, escoltats el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències assumides, així com els col·legis d'advocats i procuradors de cada demarcació, determina els òrgans jurisdiccionals i altres serveis de l'Administració de justícia que han de romandre en servei de guàrdia, així com els horaris i les condicions en què aquest es fa. 2. El Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes als seus respectius territoris garanteixen l'assistència necessària als òrgans o serveis judicials en funcions de guàrdia. A aquest efecte, amb la negociació prèvia amb les organitzacions sindicals determinen el nombre de funcionaris que han de prestar el servei esmentat, la permanència a l'òrgan judicial o el servei o la situació de disponibilitat d'aquests, i organitzen i distribueixen l'horari que s'ha de fer.


CAPÍTOL III408 Vacances, permisos i llicències


196


Article 502409 1. Amb caràcter general les vacances anuals retribuïdes són d'un mes natural o de 22 dies hàbils anuals per any complet de servei o el temps que correspongui proporcionalment si el temps de serveis efectius prestats durant l'any és inferior. Els destinats a les illes Canàries poden acumular en un sol període les vacances corresponents a dos anys. 2. S'han de gaudir de forma obligatòria dins l'any natural i fins al 15 de gener de l'any següent, en períodes mínims de cinc dies hàbils consecutius, d'acord amb la planificació que efectuï l'òrgan competent, amb la consulta prèvia amb els representants legals dels funcionaris. A aquests efectes els dissabtes no es consideren dies hàbils, llevat que als horaris especials s'estableixi una altra cosa. 3. A més, i en funció dels anys d'antiguitat que s'hagin completat a l'Administració, es té dret a un increment en els dies de vacances, que ha de ser igual al que estableixi l'Administració General de l'Estat. 4. En el cas de baixa per maternitat, quan aquesta situació coincideixi amb el període de vacances, aquest queda interromput i poden gaudir de les vacances finalitzat el període de permís per maternitat, dins l'any natural o fins al 15 de gener de l'any següent. De la mateixa manera, queda interromput el període de vacances si durant aquest es produeix un ingrés hospitalari, i en pot gaudir, una vegada s'hagi produït l'alta hospitalària, en el mateix període que estableix el paràgraf anterior. 5. El Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes en els seus àmbits territorials respectius són competents per a la concessió de les vacances, i amb aquesta finalitat, amb la negociació prèvia amb les organitzacions sindicals, dicten les normes que estableixin la forma de gaudi i el procediment per a la seva concessió. 6. En tot cas, les vacances es concedeixen a petició de l'interessat i el seu gaudi està determinat per les necessitats del servei. Si es denega el període sol·licitat, aquesta denegació ha de ser motivada.


Article 503410 1. Per causes justificades, els funcionaris tenen dret als mateixos permisos i amb la mateixa extensió que els que estableix la normativa vigent aplicable als funcionaris de l'Administració General de l'Estat, a excepció del permís per assumptes particulars que té una durada de nou dies, que no poden acumular-se en cap cas a les vacances anuals retribuïdes. 2. El gaudi d'aquests permisos no afecta els drets econòmics dels funcionaris.


197


Article 504411 1. Per raó de matrimoni, els funcionaris tenen dret a una llicència de quinze dies de durada i es concedeix amb plenitud de drets econòmics. 2. Es poden concedir llicències per a formació i perfeccionament en els casos següents: a) Per a l'assistència a cursos de formació inclosos en els plans de formació que es facin anualment, organitzats pel Ministeri de Justícia, les comunitats autònomes, les organitzacions sindicals o altres entitats públiques o privades. La durada i forma de gaudi estan determinades per la durada i programació dels cursos a realitzar i no suposen cap limitació d'havers. b) Per a l'assistència a cursos, congressos o jornades, sempre que estiguin relacionades amb les funcions pròpies del cos al qual pertany el funcionari i suposin completar la seva formació per a l'exercici d'aquestes. La seva concessió està subordinada a les necessitats del servei i a les disponibilitats pressupostàries i la seva durada està determinada per la dels cursos, congressos o jornades. Aquestes llicències donen dret a percebre les retribucions bàsiques i les prestacions per fill a càrrec. 3. Els funcionaris poden gaudir de llicències per assumptes propis sense dret a cap retribució, la durada acumulada dels quals no pot passar, en cap cas, de tres mesos cada dos anys de serveis efectius i la seva concessió està subordinada a les necessitats del servei. 4. Els qui, després de la superació de les proves selectives corresponents, hagin estat nomenats funcionaris en pràctiques i ja estiguin prestant serveis remunerats a l'Administració de justícia com a funcionaris, tenen dret a una llicència extraordinària durant el temps que es prolongui la situació esmentada i perceben les retribucions que per als funcionaris en pràctiques estableixi la normativa vigent. 5. La malaltia o l'accident que impedeixi l'acompliment de les funcions donen lloc a llicències per malaltia. Sense perjudici de l'obligació de comunicar, en la forma que reglamentàriament es determini, la impossibilitat d'assistència a la feina per raó de malaltia durant la jornada laboral del dia en què aquesta es produeixi, els funcionaris han de sol·licitar de l'autoritat competent llicència per malaltia el quart dia consecutiu a aquell en què es va produir l'absència del lloc de treball. La llicència inicial es concedeix pel temps que el facultatiu hagi considerat com a previsible per a la curació i, en cap cas, per un període superior a 15 dies. Si l'estat de malaltia persisteix, la llicència inicial es prorroga automàticament de la manera que determini l'autoritat competent per a la seva concessió, i queda sense efecte si anteriorment es produeix la curació. Tant la llicència inicial com les pròrrogues es concedeixen amb la presentació prèvia de l'informe de baixa o la certificació mèdica que acrediti la certesa de la malaltia i la impossibilitat d'assistir a la feina.


198

Es concedeixen llicències per malaltia derivades d'un mateix procés patològic, fins a un màxim de 12 mesos prorrogables per sis mesos més, quan es presumeixi que durant aquests el treballador pugui estar donat d'alta mèdica per curació. Transcorreguts aquests terminis, s'han de prorrogar les llicències fins al moment de la declaració de la jubilació per incapacitat permanent o de l'alta mèdica sense que, en cap cas, puguin passar de 30 mesos des de la data de la sol·licitud de la llicència inicial. A aquests efectes, s'entén que hi ha una nova llicència per malaltia quan el procés patològic sigui diferent i, en tot cas, quan les llicències s'hagin interromput durant un mínim d'un any. Les llicències per malaltia donen lloc a plenitud de drets econòmics durant els sis primers mesos des de la data en què es va sol·licitar la llicència inicial, sempre que aquestes derivin del mateix procés patològic i de forma continuada o amb una interrupció de fins a un mes. En qualsevol cas, el responsable de personal pot sol·licitar únicament de la inspecció mèdica corresponent la revisió d'un procés per determinar que les causes que van originar la concessió de la llicència continuen subsistint.


Article 505412 1. El Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències assumides són competents per a la concessió dels permisos i llicències que aquesta Llei orgànica estableix, respecte dels funcionaris que prestin serveis en els seus àmbits territorials respectius, de la manera i mitjançant el procediment que estableixin les disposicions que aquelles dictin a l'efecte. 2. Així mateix, els correspon el control de la incapacitat temporal del personal funcionari al servei de l'Administració de justícia, i poden sol·licitar l'assessorament facultatiu que, si s'escau, es consideri necessari, i amb aquesta finalitat poden establir sistemes de col·laboració amb aquells organismes públics o entitats que en els seus àmbits respectius assumeixen la inspecció, l'avaluació i el seguiment del control de la incapacitat temporal del règim general de la seguretat social i dels règims especials.


TÍTOL V413 Situacions administratives


Article 506414 Els funcionaris de carrera dels cossos als quals es refereix aquest llibre es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents: a) Servei actiu. b) Serveis especials. c) Excedència voluntària per tenir cura de familiars.


199

d) Excedència voluntària per prestació de serveis al sector públic. e) Excedència voluntària per interès particular. f) Excedència voluntària per agrupació familiar. g) Suspensió de funcions.


Article 507415 1. Els funcionaris dels cossos a què es refereix aquest llibre estan en situació de servei actiu quan ocupin un lloc de treball en algun dels centres de destinació que determina l'article 521 d'aquesta Llei. 2. A més, també es consideren en servei actiu els funcionaris esmentats: a) Quan prestin serveis al Tribunal Constitucional, al Consell General del Poder Judicial i al Tribunal de Comptes, llevat que, de conformitat amb el que preveuen les legislacions específiques dels òrgans constitucionals esmentats, els correspongui quedar en una altra situació. b) Quan prestin els seus serveis a les Corts Generals, de conformitat amb el que disposa l'Estatut General d'aquestes i no els correspongui quedar en una altra situació. c) Quan accedeixin a la condició de membres de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i no percebin retribucions periòdiques per l'acompliment de les funcions. d) Quan accedeixin a la condició de membres de les corporacions locals, llevat que hi ocupin un càrrec retribuït i de dedicació. e) Quan prestin serveis als gabinets de la Presidència del Govern, dels ministres i dels secretaris d'Estat i optin per romandre en la situació esmentada. f) Quan accedeixin a llocs de treball d'altres administracions públiques mentre les relacions de llocs de treball continguin previsió expressa a l'efecte. g) Quan ocupin un lloc de treball a la Mutualitat General Judicial, adscrit a funcionaris de l'Administració de justícia. h) Quan cessin en un lloc de treball per haver-ne obtingut un altre mitjançant procediments de provisió de llocs de treball, durant el termini possessori. i) Quan per raó de la seva condició de funcionaris prestin serveis en organismes o ens públics. j) Quan així ho determini una norma amb rang de llei. 3. El gaudi de llicències o permisos reglamentaris no altera la situació de servei actiu. 4. Els funcionaris en situació de servei actiu tenen tots els drets, prerrogatives, deures i responsabilitats inherents a la seva condició.


Article 508416 1. Els funcionaris dels cossos al servei de l'Administració de justícia es declaren en la situació de serveis especials, en els mateixos supòsits que els que estableix la legislació


200

aplicable per als funcionaris de l'Administració General de l'Estat, llevat que de conformitat amb el que estableix aquesta Llei els correspongui quedar en una altra situació. 2. Als funcionaris en situació de serveis especials se'ls computa el temps que romanguin en aquesta situació, a efectes d'ascensos, triennis i drets passius, excepte per als funcionaris públics que, havent ingressat al servei d'institucions comunitàries europees o al d'entitats i organismes assimilats, exerceixin el dret de transferències que estableix l'article 11.2 de l'annex 8 de l'Estatut dels funcionaris de les Comunitats Europees, sense perjudici dels efectes econòmics que puguin derivar dels ascensos i triennis consolidats fins al moment de l'exercici d'aquest dret. 3. Els funcionaris declarats en aquesta situació tenen dret a reserva d'un lloc de treball a la mateixa localitat, en condicions i amb retribucions similars a les que tenien en passar-hi, sempre que hagin passat a la situació esmentada des de la de servei actiu o una altra que tingui reconegut aquest mateix dret. Si durant el temps de permanència en la situació de serveis especials participen en concursos, la reincorporació s'ha d'efectuar amb referència a la localitat i les condicions de la destinació obtingudes. 4. Els funcionaris en la situació de serveis especials han de rebre la retribució del lloc o càrrec efectiu que exerceixin i no la que els correspongui com a funcionaris, sense perjudici del dret a percebre els triennis que tinguin reconeguts. 5. En cap cas poden assessorar pericialment òrgans jurisdiccionals mentre romanguin en aquesta situació.


Article 509417 1. Els funcionaris tenen dret a un període d'excedència no superior a tres anys per tenir cura de cada fill, tant si és per naturalesa com per adopció o acolliment permanent o preadoptiu, a comptar des de la data de naixement o, si s'escau, de la resolució judicial o administrativa. La concessió de l'excedència està condicionada a la declaració prèvia de no desenvolupar una altra activitat que impedeixi o menyscabi la cura del fill. 2. També tenen dret a un període d’excedència, de durada no superior a tres anys, els funcionaris per atendre la cura d’un familiar que estigui al seu càrrec, fins al segon grau inclusivament de consanguinitat o afinitat que, per raons d’edat, accident o malaltia, no es pugui valer per si mateix, i no desenvolupi cap activitat retribuïda.418 3. En ambdós casos, el període d'excedència és únic per cada subjecte causant. Quan un nou subjecte causant doni origen a una nova excedència, l'inici del període d'aquesta posa fi a aquell de què s'estava gaudint. Aquesta excedència constitueix un dret individual dels funcionaris. En cas que dos funcionaris generin el dret a gaudir-ne pel mateix subjecte causant, l'Administració pot limitar el seu exercici simultani per raons justificades relacionades amb el funcionament dels serveis. El període de permanència en aquesta situació és computable a efectes de triennis i drets passius. Durant el primer any, els funcionaris tenen dret a la reserva del lloc de treball que exercien i es poden reincorporar al seu lloc de treball sense necessitat de sol·licitar el


201

reingrés, així com participar en els concursos que es convoquin. Transcorregut aquest període, la reserva esmentada ho és per a un lloc a la mateixa localitat i de la mateixa retribució, i el mes anterior a l'acabament del període màxim de permanència en aquesta ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu i, si no ho fa, s'ha de declarar d'ofici en la situació d'excedència voluntària per interès particular.

417 Article redactat de conformitat amb l’article únic.124 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 418 Apartat 2 redactat de conformitat amb la disposició final 1a.5 de la Llei orgànica 13/2007, de 19 de novembre, per a la persecució extraterritorial del tràfic il·legal o la immigració clandestina de persones (BOE núm. 278, de 20 de novembre, i suplement en català núm. 36, 30 de novembre).

Article 510419 1. Els funcionaris dels cossos als quals es refereix aquest llibre es declaren en situació d'excedència voluntària, d'ofici o a petició de l'interessat, quan ho sol·licitin per interès particular, quan estiguin en servei actiu en un altre cos o escala de qualsevol de les administracions públiques o passin a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic i no els correspongui quedar en una altra situació, i per agrupació familiar, amb els mateixos requisits i efectes que els que estableix la legislació aplicable als funcionaris de l'Administració General de l'Estat. 2. Així mateix, es declara d'ofici la situació d'excedència voluntària per interès particular dels funcionaris públics quan, finalitzada la causa que va determinar el pas a una situació diferent de la del servei actiu, incompleixin l'obligació de sol·licitar el reingrés, en els terminis que reglamentàriament es determinin.


Article 511420 1. El funcionari declarat en situació de suspensió queda privat, durant el temps de permanència en aquesta, de l'exercici de les seves funcions i no pot prestar serveis en cap Administració pública ni en organismes públics o entitats de dret públic que hi estiguin vinculats. 2. La situació de suspensió de funcions pot ser provisional o definitiva. 3. La suspensió provisional es pot acordar preventivament, durant la tramitació d'un procediment judicial o disciplinari, i té lloc en els casos següents: a) Quan per qualsevol delicte dolós l'instructor del procés penal l'adopti com a mesura cautelar. En tot cas, s'acorda quan s'ha dictat interlocutòria de presó, de llibertat sota fiança, de processament o d'obertura de judici oral en el procediment abreujat. b) Durant la tramitació d'un expedient disciplinari, per l'autoritat que va ordenar la incoació de l'expedient, i aquesta suspensió no pot superar els sis mesos, excepte en cas de paralització del procediment imputable a l'interessat. c) Quan el funcionari no pugui acudir al seu lloc de treball com a conseqüència d'haver estat privat per un jutge o tribunal, amb motiu d'un procés penal, del dret a residir a determinats llocs o d'apropar-se a determinades persones.


202

4. La suspensió té caràcter definitiu quan s'imposi en virtut de condemna criminal ferma o sanció disciplinària ferma. 5. Els efectes derivats de la situació de suspensió, ja sigui provisional o definitiva, són els establerts per als funcionaris de l'Administració General de l'Estat declarats en aquesta situació.


Article 512421 Correspon al Ministeri de Justícia o a les comunitats autònomes amb competències assumides acordar la concessió o declaració en aquestes situacions administratives als funcionaris que presten serveis en els seus àmbits territorials respectius, i a aquest efecte dicten les disposicions necessàries referents a la forma i el procediment aplicable.


Article 513422 1. Els canvis de situacions administratives han de ser comunicats, en tot cas, al Registre Central de Personal al qual es refereix l'article 481, per a la seva anotació, i poden tenir lloc, sempre que compleixin els requisits exigits en cada cas, sense necessitat del reingrés previ al servei actiu. 2. En el cas que la nova situació comporti el dret a la reserva d'un lloc de treball, els funcionaris poden participar en convocatòries de concurs per a la provisió de llocs de treball, romanen en la situació que correspongui i se'ls reserva un lloc del mateix nivell i similars retribucions a les del lloc obtingut i en el mateix municipi.


Article 514423 1. Els funcionaris procedents de situacions administratives amb dret a reserva de lloc de treball es reincorporen al servei actiu en la forma i les condicions que determini l'autoritat competent per a la seva concessió. 2. El reingrés al servei actiu des de situacions que no comportin reserva, es produeix mitjançant la participació en els procediments de concurs general o específic o per l'adjudicació d'un lloc pel sistema de lliure designació. 3. És procedent així mateix el reingrés al servei actiu, amb caràcter provisional, mitjançant l'adscripció a una plaça vacant, per a l'ocupació de la qual el funcionari compleix els requisits que exigeixen les relacions de llocs de treball.


203

El reingrés per adscripció provisional està condicionat, en tot cas, a les necessitats del servei i el funcionari adscrit queda obligat, per obtenir destinació definitiva, a participar en els concursos que es convoquin per a la provisió de llocs de treball i a sol·licitar, entre altres, el lloc que ocupa provisionalment. Si no obté destinació definitiva se l'adscriu, de nou de manera provisional, a un lloc de treball vacant de qualsevol oficina judicial ubicada a la província o a l'àrea territorial en què s'hagin agrupat les vacants a efecte de concurs. Si no participa en el primer concurs convocat posteriorment a l'adscripció provisional, passa a la situació d'excedència voluntària per interès particular.


TÍTOL VI424 Règim retributiu


Article 515425 Els funcionaris dels cossos al servei de l'Administració de justícia a què es refereix aquest llibre només poden ser remunerats pels conceptes retributius que aquesta Llei orgànica estableix.


Article 516426 Les retribucions són bàsiques i complementàries. A) Els conceptes retributius bàsics són iguals als que estableix la llei per a les carreres judicial i fiscal. B) Les retribucions complementàries poden ser: fixes en la seva quantia i de caràcter periòdic en la seva meritació i variables. 1r. Són retribucions complementàries fixes en la seva quantia i de caràcter periòdic: a) El complement general de lloc, que retribueix els diferents tipus de llocs que s'estableixin per a cada cos. b) El complement específic destinat a retribuir les condicions particulars d'aquests en consideració a la seva especial dificultat tècnica, dedicació, responsabilitat, incompatibilitat, penositat o perillositat. 2n. Són retribucions complementàries variables: a) El complement de productivitat, destinat a retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària i l'interès o la iniciativa amb la qual el funcionari exerceixi el seu treball, així com la seva participació en els programes concrets d'actuació i en la consecució dels objectius que determinin el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències assumides, en els seus àmbits respectius, escoltat el Consell General del Poder Judicial i amb la negociació prèvia amb les organitzacions sindicals més


204

representatives. La meritació d'aquest complement en un període no origina cap dret al seu manteniment per a períodes successius. b) Les gratificacions per serveis extraordinaris, destinades a retribuir els serveis de caràcter extraordinari prestats fora de la jornada normal de treball, no poden, en cap cas, ser fixes en la seva quantia ni periòdiques en la seva meritació, ni originar cap dret al seu manteniment per a períodes successius.


Article 517427 1. A més de les retribucions que assenyala l'article anterior, els funcionaris que prestin els seus serveis en aquells òrgans judicials o serveis en què el Consell General del Poder Judicial, escoltats el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències assumides, hagi considerat necessària l'atenció permanent i continuada, tenen dret a percebre, en concepte de guàrdia, una remuneració la quantia de la qual es fixa per una ordre ministerial a proposta conjunta dels ministres de Justícia i Hisenda, amb la negociació prèvia amb les organitzacions sindicals, en funció del tipus de guàrdia de què es tracti. Aquest complement és igual a tot el territori i la seva percepció depèn de la prestació del servei de guàrdia, i és procedent el seu abonament una vegada s'hagi acreditat la seva realització. La seva meritació no origina drets individuals per a períodes successius. 2. El personal a qui es refereix aquest llibre percep, si s'escau, les indemnitzacions corresponents per raó del servei.


Article 518428 1. Els funcionaris que estiguin en període de pràctiques o desenvolupant cursos selectius dels que preveu l'article 485, són nomenats funcionaris en pràctiques i el seu règim retributiu és el que estableix aquesta Llei per als funcionaris que estiguin fent el període de pràctiques per a accés al cos de secretaris judicials. 2. Si les pràctiques es fan exercint un lloc de treball, la quantia corresponent a la retribució complementària d'aquest és abonada pel Ministeri de Justícia o les comunitats autònomes amb competències assumides, en l'àmbit territorial de les quals hi hagi el lloc que s'exerceix.


Article 519429 1. La quantia de les retribucions bàsiques és igual per a cada un dels cossos, amb independència del lloc de prestació dels serveis o del que ja s'exerceixi, i estan determinades en la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a cada any, en funció de l'especialitat dels cossos al servei de l'Administració de justícia.


205

La quantia per antiguitat consisteix en un cinc per cent del sou per cada tres anys de servei. Quan un funcionari presti els seus serveis successivament en diferents cossos, ha de percebre els triennis meritats en aquests, amb el valor corresponent al cos en què es van perfer. Quan un funcionari canviï de cos abans de completar un trienni, la fracció de temps transcorreguda es considera com a temps de serveis prestats en el nou. Els funcionaris tenen dret a percebre dues pagues extraordinàries l'any per import, cada una d'aquestes, d'una mensualitat de sou i antiguitat i, si s'escau, una quantitat proporcional del complement general del lloc en els termes que fixi la llei per a l'Administració de justícia, que s'han de fer efectives en els mesos de juny i desembre, sempre que els perceptors estiguin en servei actiu o amb dret a meritació del sou el dia primer dels mesos indicats. 2. A efectes de complement general de lloc, mitjançant un reial decret es determinen els llocs tipus de les diferents unitats que integren les oficines judicials, així com altres serveis no jurisdiccionals, i s'estableixen les valoracions de cada un d'aquests. La quantia es fixa en la Llei de pressupostos generals de l'Estat. 3. La quantia individualitzada del complement específic la fixa el Ministeri de Justícia o l'òrgan competent de la comunitat autònoma, amb la negociació prèvia amb les organitzacions sindicals en els seus àmbits respectius, en elaborar les relacions de llocs de treball en funció de la valoració de les condicions particulars d'aquests. Tots els llocs de treball tenen assignat un complement específic. En cap cas no es pot assignar més d'un complement específic a un lloc de treball. 4. Correspon al Ministeri de Justícia o a l'òrgan competent de la comunitat autònoma, en els seus àmbits respectius, la concreció individual de les quanties del complement de productivitat i la determinació dels funcionaris amb dret a la seva percepció, d'acord amb els criteris de distribució que s'estableixin per als diferents programes i objectius. Les autoritats esmentades estableixen fórmules de participació dels representants sindicals en la seva determinació concreta i el control formal de l'assignació. 5. El Ministeri de Justícia i l'òrgan competent de les comunitats autònomes, en els seus àmbits respectius, procedeixen a l'assignació individual de les quanties de les gratificacions i a la determinació dels criteris per a la seva percepció.


TÍTOL VII430 Ordenació de l'activitat professional


Article 520431 1. Els funcionaris dels cossos a què es refereix aquest llibre exerceixen els llocs de treball de les unitats en què s'estructurin les oficines judicials i, si s'escau, els corresponents a les unitats administratives i oficines comunes a què es refereix l'article 439; els dels instituts de medicina legal, els de l'Institut de Toxicologia i els seus departaments.


206

2. A més, poden prestar serveis al Consell General del Poder Judicial, al Tribunal Constitucional i al Tribunal de Comptes en els termes i amb les condicions que preveu la normativa reguladora del personal al servei dels òrgans constitucionals esmentats, i a la Mutualitat General Judicial als llocs que es determinin en la relació de llocs de treball de l'organisme públic esmentat. 3. També poden accedir a llocs de treball d'altres administracions públiques mentre les relacions de llocs de treball continguin una previsió expressa a l'efecte. Els és aplicable, mentre es mantinguin en els llocs esmentats, la legislació en matèria de funció pública de l'Administració en què estiguin destinats i romanen en servei actiu a la seva Administració d'origen.


Article 521432 1. L'ordenació del personal i la seva integració a les diferents unitats que conformen l'estructura de les oficines judicials s'ha de fer mitjançant les relacions de llocs de treball que s'aprovin i que, en tot cas, són públiques. 2. Les relacions de llocs de treball han de contenir la dotació de tots els llocs de treball de les diferents unitats que componen l’Oficina judicial, inclosos els que hagin de ser ocupats per secretaris judicials, i han d’indicar la seva denominació, ubicació, els requisits exigits per al seu desenvolupament, el complement general de lloc i el complement específic.433 3. Les relacions de llocs de treball han de contenir necessàriament les especificacions següents: A) Centre gestor. Centre de destí. Als efectes de l’ordenació dels llocs de treball i de la seva ocupació pel personal funcionari, tenen la consideració de centres gestors els òrgans competents del Ministeri de Justícia o l’òrgan competent de les comunitats autònomes per a la gestió del personal, als quals correspon la formulació de la relació de llocs de treball en els seus àmbits territorials respectius. S’entén per centre de destí: Cadascun dels serveis comuns processals. El conjunt d’unitats processals de suport directe a òrgans judicials que radiquin en el mateix municipi. El Registre Civil Central i els registres civils únics de cada localitat, on n’hi hagi. Cadascuna de les fiscalies o adscripcions de fiscalies. Als instituts de medicina legal, els434 que la seva norma de creació estableixi com a tals. A l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, els435 que la seva norma de creació estableixi com a tals. La Mutualitat General Judicial. Cada Oficina judicial de suport directe a jutjats de pau de més de 7.000 habitants o de menys de 7.000 habitants, dotats de plantilla funcionarial per raó de la seva càrrega de treball. El Gabinet Tècnic d’Informació i Documentació del Tribunal Suprem. Les secretaries de Govern.436 B) Tipus de lloc. A aquests efectes els llocs es classifiquen en genèrics i singularitzats.


207

Són llocs genèrics els que no es diferencien dins l'estructura orgànica i que impliquen l'execució de tasques o funcions pròpies d'un cos, i per tant no tenen un contingut funcional individualitzat. Els llocs corresponents a les unitats processals de suport directe a òrgans judicials com a norma general són genèriques. Són llocs singularitzats els diferenciats dins l'estructura orgànica i que impliquen l'execució de tasques o funcions assignades de forma individualitzada. A aquests efectes, a les comunitats autònomes que posseeixin llengua pròpia, el coneixement d'aquesta només constitueix un element determinant de la naturalesa singularitzada del lloc, quan la seva exigència derivi de les funcions concretes assignades a aquest en les relacions de llocs de treball. C) Sistema de provisió. A efectes de les relacions de llocs de treball, es concreta la seva forma de provisió definitiva pel procediment de concurs o de lliure designació. D) Cos o cossos als quals s'adscriuen els llocs. Els llocs de treball s'adscriuen com a norma general a un sol cos. Això no obstant, podent existir llocs de treball en què la titulació no es consideri requisit essencial i la qualificació requerida es pugui determinar per factors aliens a la pertinença a un cos determinat, és possible l'adscripció d'un lloc de treball a dos cossos. Els llocs de treball de les relacions de llocs de treball de les oficines judicials s'adscriuen amb caràcter exclusiu als cossos al servei de l'Administració de justícia per raó dels seus coneixements especialitzats. 4. A més dels requisits assenyalats anteriorment, les relacions de llocs de treball poden contenir: 1r. Titulació acadèmica específica, a més de la genèrica corresponent al grup al qual s'ha adscrit el lloc, quan la seva necessitat es dedueixi objectivament de l'índole de les funcions que s'han d'exercir. 2n. Formació específica, quan de la naturalesa de les funcions del lloc es dedueixi la seva exigència i pugui ser acreditada documentalment. 3r. Coneixement oral i escrit de la llengua oficial pròpia en les comunitats autònomes que la tinguin reconeguda com a tal. 4t. Coneixements informàtics quan siguin necessaris per a l'acompliment del lloc. 5è. Les altres condicions que es considerin rellevants en el contingut del lloc o el seu acompliment.

432 Article redactat de conformitat amb l’article únic.124 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de setembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004). 433 Apartat 2 redactat de conformitat amb l'article 1.18 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 434 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «ells». 435 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «ells». 436 Apartat 3, lletra A, redactat de conformitat amb l'article 1.18 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Article 522437 1. El Ministeri de Justícia ha d'elaborar i aprovar, amb l'informe previ del Consell General del Poder Judicial i negociació amb les organitzacions sindicals més representatives, les


208

relacions de llocs de treball en què s'ordenin els llocs de les oficines judicials corresponents al seu àmbit d'actuació. Així mateix, és competent per a l'ordenació dels llocs de treball de les oficines judicials assignats al cos de secretaris judicials a tot el territori de l'Estat, amb l'informe previ del Consell General del Poder Judicial i negociació amb les organitzacions sindicals més representatives. 2. Les comunitats autònomes amb competències assumides, amb l'informe previ del Consell General del Poder Judicial i negociació amb les organitzacions sindicals, han de procedir a aprovar inicialment les relacions de llocs de treball de les oficines judicials dels seus àmbits territorials respectius. L'aprovació definitiva correspon al Ministeri de Justícia, que només la pot denegar per raons de legalitat. 3. El Ministeri de Justícia, abans de l'aprovació definitiva de cada relació de llocs de treball, ha de determinar aquells que hagin de ser assignats al cos de secretaris judicials. 4. Per a l'elaboració i l'aprovació de les relacions de llocs de treball corresponents a les unitats administratives a què es refereix l'article 439, són competents el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències assumides en els seus àmbits territorials respectius.


Article 523438 1. Aprovades les relacions de llocs de treball inicials les comunitats autònomes i el Ministeri de Justícia poden, en els seus àmbits respectius: 1r. Redistribuir els llocs de treball no singularitzats dins cada oficina judicial. 2n. Redistribuir els llocs de treball d'unitats suprimides de l'oficina judicial, com a conseqüència de la modificació de les estructures orgàniques. 3r. Reordenar els llocs de treball entre diferents oficines judicials. 4t. Amortitzar llocs de treball. 2. En tot cas, les modificacions de les relacions inicials de llocs de treball que es produeixin han de tenir en compte els principis que conté aquesta Llei per a la redistribució i reordenació d'efectius, i en concret les regles següents: 1r. Les administracions competents elaboren un projecte motivat, que és negociat amb les organitzacions sindicals més representatives. 2n. S'ha de respectar la denominació, les retribucions i altres característiques dels llocs afectats i, en cap cas, suposen canvi de municipi per al personal. 3r. En tot cas, respecten les dotacions mínimes que per a les unitats processals de suport directe s'han establert. 4t. Es requereix informe previ del Consell General del Poder Judicial i per a la seva efectivitat és preceptiva la comunicació prèvia al Ministeri de Justícia.



209

TÍTOL VIII439 Provisió de llocs de treball i mobilitat


Article 524440 1. La provisió dels llocs de treball es du a terme pels procediments de concurs, que és el sistema ordinari, o de lliure designació, de conformitat amb el que determinin les relacions de llocs de treball i en consideració a la naturalesa de les funcions que s'han d'exercir. 2. Els llocs de treball es poden cobrir temporalment mitjançant adscripció provisional o en comissió de serveis. 3. Així mateix i per raons organitzatives els llocs de treball poden ser proveïts mitjançant redistribució o reordenació d'efectius.


Article 525441 Són competents per a la provisió dels llocs de treball ubicats en els seus àmbits territorials respectius el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències assumides, en els casos, les condicions i conforme als procediments que estableixin aquesta Llei orgànica i el Reglament general d'ingrés, provisió de llocs de treball i promoció professional.


Article 526442 1. El concurs consisteix a comprovar i valorar els mèrits que es puguin al·legar, d'acord amb les bases de la convocatòria i de conformitat amb el barem que s'hi estableixi. Atenent la naturalesa i les funcions dels llocs la cobertura dels quals es pretén, el concurs pot ser: a) Concurs de trasllat: per aquest procediment es cobreixen els llocs de treball genèrics. La valoració dels mèrits s'ha de fer, de la manera i conforme al barem que determini el Reial decret per què s'aprovi el Reglament general d'ingrés, provisió de llocs de treball i promoció professional. b) Concurs específic: per aquest procediment es cobreixen els llocs de treball singularitzats. Consta de dues fases: 1r. En la primera es procedeix a comprovar i valorar els mèrits generals, de conformitat amb el que estableix el paràgraf a d'aquest article. 2n. En la segona fase, es procedeix a valorar aptituds concretes, a través de coneixements, experiència, titulacions acadèmiques i aquells altres elements que garanteixin l'adequació de l'aspirant per a l'acompliment del lloc. Aquestes aptituds es valoren en la forma que es


210

determini en la convocatòria sense que, en cap cas, aquesta segona fase pugui suposar més del 40 per cent de la puntuació màxima total d'ambdues fases. 2. En el procediment de lliure designació, l'òrgan competent aprecia la idoneïtat dels candidats, en relació amb els requisits que s'exigeixen per ocupar el lloc. Es poden proveir per aquest sistema els llocs directius i aquells per als quals, per la seva responsabilitat i dedicació especial, així s'estableixi en les relacions de llocs de treball. 3. És preceptiva, en tot cas, la convocatòria pública en el Butlletí Oficial de l'Estat i el butlletí oficial de la comunitat autònoma, amb indicació de la denominació del lloc, la localització i retribució, així com, si s'escau, dels requisits mínims exigibles.


Article 527443 Sense perjudici de la possibilitat de nomenament de funcionaris interins per raons d'urgència o necessitat a la qual es refereix l'article 472.2, els llocs de treball vacants o en cas d'absència del seu titular poden ser proveïts temporalment de la manera següent: 1. Els llocs de treball vacants, mentre no es resolguin els sistemes de provisió en curs o quan un cop resolts no s'hagin cobert perquè no hi ha cap candidat idoni, poden ser proveïts per funcionaris que compleixin els requisits exigits per ocupar-los, mitjançant l'atorgament d'una comissió de servei, que pot tenir caràcter voluntari o forçós. Els funcionaris que estiguin en comissió de servei conserven el seu lloc d'origen i tenen dret a les retribucions complementàries del lloc que ocupin. Si la comissió té caràcter forçós i les retribucions del lloc que s'ocupa són inferiors a les d'origen, cal garantir, en tot cas, les retribucions complementàries que siguin superiors. 2. Amb caràcter excepcional, poden ser coberts temporalment mitjançant substitució els llocs de treball que estiguin vacants o quan el seu titular sigui absent pel gaudi de llicències o permisos de llarga durada. Per ser nomenat substitut s'han de complir els requisits establerts per ocupar el lloc de treball de què es tracti en la relació de llocs de treball. Reglamentàriament s'estableixen els casos i el procediment aplicable a les substitucions. Quan es tracti d'un lloc de treball adscrit al cos de secretaris judicials, el procediment i els requisits aplicables a la substitució han de ser els establerts expressament per al nomenament de secretaris substituts. Així mateix, els llocs de treball es poden exercir temporalment mitjançant adscripció provisional, en els casos de cessació i renúncia. Els funcionaris nomenats per a llocs de lliure designació poden cessar amb caràcter discrecional, mitjançant una resolució en què la motivació es refereixi exclusivament a la competència per adoptar-la. Els titulars d'un lloc de treball obtingut per concurs específic o per lliure designació poden renunciar-hi, mitjançant una sol·licitud raonada en què han de fer constar els motius professionals o personals i sempre que hagin exercit el lloc almenys un any. En els casos anteriors, els funcionaris són adscrits provisionalment, mentre no n'obtinguin un altre amb caràcter definitiu, en un lloc de treball corresponent al seu cos, dins el mateix municipi i amb efectes de l'endemà de la resolució de la cessació o l'acceptació de la renúncia.


211

També poden ser adscrits provisionalment a un lloc de treball corresponent al seu cos els funcionaris de carrera que reingressin al servei actiu des de situacions que no comportin reserva de lloc de treball. En aquest cas, l'adscripció està condicionada a les necessitats del servei.


Article 528444 1. Redistribució d'efectius Els funcionaris que ocupin amb caràcter definitiu llocs genèrics es poden adscriure per necessitats del servei a altres de la mateixa naturalesa, complement general de lloc i complement específic del mateix centre de destinació. El lloc de treball al qual s'accedeix a través de redistribució té caràcter definitiu, i cal iniciar el còmput del temps mínim de permanència en un lloc per poder concursar des de la data en què s'hi va accedir amb caràcter definitiu, i computar el temps mínim de permanència, de conformitat amb el que preveu l'article 529.3, amb referència al lloc que s'ocupava en el moment en què es va produir la redistribució. 2. Reordenació d'efectius Per raons organitzatives i a través de les modificacions corresponents de les relacions de llocs de treball, els llocs de treball genèrics i els titulars d'aquests poden ser adscrits a altres centres de destinació. Aquest procés de mobilitat es fa partint d'un projecte presentat per les administracions competents i negociat amb les organitzacions sindicals més representatives mitjançant procediments de mobilitat voluntària. Els llocs o les places que no siguin coberts són assignats posteriorment mitjançant un procés de reassignació forçosa, en els termes que reglamentàriament s'estableixin. Els funcionaris afectats per una reordenació forçosa estan exempts de l'obligació de permanència mínima al lloc de treball que assenyala l'article 529, i gaudeixen de preferència per obtenir un lloc de treball al seu centre de destinació d'origen en el primer concurs en què s'ofereixin places del centre esmentat. A efectes de determinació del lloc afectat per la reordenació, quan n'hi hagi més d'un de la mateixa naturalesa, s'ha d'aplicar el criteri de voluntarietat per part dels funcionaris que els exerceixin i, si no, d'antiguitat en l'ocupació.


Article 529445 1. El Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes convoquen concursos d'àmbit nacional per a la provisió de llocs de treball vacants en els seus àmbits territorials. El Reglament general d'ingrés, provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de justícia estableix les normes a què s'han d'ajustar les convocatòries, així com els mèrits generals que s'han de valorar. 2. Poden participar en aquests concursos els funcionaris, sigui quina sigui la seva situació administrativa, excepte els declarats suspensos en ferm que no poden participar mentre duri


212

la suspensió, sempre que compleixin les condicions generals exigides i els requisits determinats en la convocatòria, en la data en què acabi el termini de presentació d'instàncies i sense cap limitació per raó de la localitat de destinació. 3. No es pot prendre part en un concurs de trasllat per a la provisió de llocs de treball genèrics fins que no hagin passat dos anys des que es va dictar la resolució per la qual es va convocar el concurs de trasllat en què el funcionari va obtenir la seva última destinació definitiva, des de la qual participa, o la resolució en què se li va adjudicar destinació definitiva, si es tracta de funcionaris de nou ingrés. Per al còmput dels anys es considera com a primer any l'any natural en què es van dictar les resolucions de què es tracti, amb independència de la seva data, i com a segon any, l'any natural següent. 4. Els funcionaris que no tinguin destinació definitiva obligats a participar en els concursos d'acord amb la normativa vigent estan exclosos de la limitació temporal que preveu l'apartat anterior.


Article 530446 En les convocatòries per a llocs de treball de les comunitats autònomes amb competències assumides la llengua pròpia de les quals tingui caràcter oficial, es valora com a mèrit el coneixement oral i escrit d'aquesta. En determinats llocs, es pot considerar requisit exigible per a l'accés a aquests llocs, quan de la naturalesa de les funcions que s'han d'exercir derivi l'exigència esmentada i així s'estableixi en les relacions de llocs de treball.


Article 531447 1. La provisió de llocs genèrics vacants es fa mitjançant concursos de trasllats, que els convoquen i resolen en els seus àmbits respectius el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes que hagin rebut els traspassos de mitjans personals i en els quals poden participar tots els funcionaris que compleixin els requisits exigits, sigui quin sigui el territori en què estiguin destinats. 2. Aquests concursos es convoquen almenys una vegada l'any, en la mateixa data a tot el territori de l'Estat, i els ha de resoldre cada Administració convocant de manera que els interessats només puguin prendre possessió en una única destinació i en un mateix cos. A aquest efecte, el Reglament general d'ingrés, provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de justícia conté les normes aplicables als concursos de trasllats, que han d'assegurar la participació efectiva en condicions d'igualtat de tots els funcionaris, i estableix un sistema que garanteixi de manera permanent la immediatesa i l'agilitat en la provisió de les vacants, així com un calendari per a la convocatòria i resolució dels concursos de trasllats que permeti determinar els llocs de treball a oferir als funcionaris de nou ingrés, de conformitat amb el que disposa l'article 488.3.


213

3. Les convocatòries es fan públiques mitjançant el Butlletí Oficial de l'Estat i els butlletins o diaris oficials de les comunitats autònomes. 4. En els concursos s'ofereixen les places vacants que determinin les administracions competents i les que resultin del mateix concurs, sempre que no estigui prevista la seva amortització.


Article 532448 1. Els concursos específics els convoca i resol cada Administració competent en el seu àmbit territorial, procurant que les convocatòries i la seva resolució no interfereixin en els resultats dels concursos convocats per les administracions respectives, i poden participar-hi els funcionaris de l'Administració de justícia, sigui quin sigui l'àmbit territorial en què estiguin destinats. 2. Es valoren els mèrits generals que determini el Reglament general d'ingrés, provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de justícia, de conformitat amb els criteris que s'hi estableixin. 3. Els mèrits específics són adequats a les característiques de cada lloc i es determinen en la convocatòria, sense que en cap cas puguin sobrepassar el percentatge màxim de la puntuació total que estableix l'article 526.


Article 533449 1. Els esmentats mèrits els ha de comprovar i valorar una comissió, constituïda per quatre membres en representació de l'Administració convocant designats per aquesta, dels quals almenys un ha de ser funcionari al servei de l'Administració de justícia. Les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit corresponent participen com a membres de la Comissió de valoració, en nombre inferior al dels membres designats a proposta de l'Administració. 2. Tots els membres han de pertànyer a cossos de la mateixa titulació o superior a aquella a la qual estigui adscrit el lloc convocat i han d'ocupar llocs de la mateixa categoria o una de superior al lloc convocat. El president i secretari són nomenats per l'autoritat convocant entre els membres designats per l'Administració.



214

TÍTOL IX450 Responsabilitat disciplinària


Article 534451 1. Els secretaris judicials i els funcionaris dels cossos a què es refereix aquest llibre estan subjectes a responsabilitat disciplinària i se sancionen en els casos i d'acord amb els principis que estableix aquesta Llei orgànica. 2. A més dels autors, són responsables disciplinàriament els superiors que van consentir, així com els qui van induir i encobrir, les faltes molt greus i greus quan dels actes esmentats derivin danys greus per a l'Administració o els ciutadans. 3. No es pot imposar sanció per la comissió d'una falta molt greu o greu, sinó en virtut d'expedient disciplinari instruït a l'efecte mitjançant el procediment que estableixi el Reglament general de règim disciplinari dels funcionaris al servei de l'Administració de justícia que es dicti en desplegament d'aquesta Llei. Per a la imposició de sancions per faltes lleus, no és preceptiva la instrucció prèvia de l'expedient, llevat del tràmit d'audiència a l'interessat. 4. Quan de la instrucció d'un procediment disciplinari en resulti l'existència d'indicis fundats de criminalitat, s'ha de suspendre la seva tramitació, i posar-ho en coneixement del ministeri fiscal. 5. La incoació d'un procediment penal no és obstacle per a la iniciació d'un expedient disciplinari pels mateixos fets, però no s'ha de dictar resolució en aquest fins que no s'hagi dictat sentència ferma o interlocutòria de sobreseïment en la causa penal. En tot cas, la declaració de fets provats que conté la resolució que posa terme al procediment penal vincula la resolució que es dicti a l'expedient disciplinari, sense perjudici de la diferent qualificació jurídica que puguin merèixer en una via i en l'altra. Només es pot dictar sanció penal i disciplinària sobre els mateixos fets quan no hi hagi identitat de fonament jurídic i bé jurídic protegit. 6. Durant la tramitació del procediment es pot acordar la suspensió provisional com a mesura cautelar, que requereix resolució motivada. 7. Les sancions disciplinàries s'anoten al registre de personal, amb expressió dels fets imputats. Aquestes anotacions es cancel·len pel transcurs dels terminis que es determinin reglamentàriament.


Article 535452 El procediment disciplinari que s'estableixi en desplegament d'aquesta Llei orgànica ha de garantir al funcionari expedientat, a més dels reconeguts per l'article 35 de la Llei 30/1992,


215

de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, els drets següents: 1r. A la presumpció d'innocència. 2n. A ser notificat del nomenament d'instructor i secretari, així com a recusar-los. 3r. A ser notificat dels fets imputats, de la infracció que constitueixin i de les sancions que, si s'escau, es puguin imposar, així com de la resolució sancionadora. 4t. A formular al·legacions. 5è. A proposar totes les proves que siguin adequades per a la determinació dels fets. 6è. A poder actuar en el procediment assistit de lletrat o dels representants sindicals que determini.


Article 536453 Les faltes poden ser molt greus, greus i lleus. A) Es consideren faltes molt greus: 1. L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució en l'exercici de la funció pública. 2. Tota actuació que suposi discriminació per raó de sexe, raça, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. 3. L'abandonament del servei. 4. L'emissió d'informes o adopció d'acords o resolucions manifestament il·legals, quan es causi perjudici greu a l'interès públic o es lesionin drets fonamentals dels ciutadans. 5. La utilització indeguda de la documentació o informació a què tinguin o hagin tingut accés per raó del seu càrrec o funció. 6. La negligència en la custòdia de documents que doni lloc a la seva difusió o coneixement indeguts. 7. L'incompliment reiterat de les funcions inherents al lloc de treball o funcions encomanades. 8. La utilització de les facultats que tingui atribuïdes, per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit. 9. L'incompliment de les decisions judicials l'execució de les quals tinguin encomanades. 10. La desobediència greu o reiterada a les ordres o instruccions verbals o escrites d'un superior emeses per aquest en l'exercici de les seves competències, referides a funcions o tasques pròpies del lloc de treball de l'interessat, llevat que siguin manifestament il·legals. 11. La utilització de la condició de funcionari per a l'obtenció d'un benefici indegut per a si o per a un tercer. 12. La realització d'activitats declarades incompatibles per llei. 13. La inobservança del deure d'abstenció, tot i saber que es dóna alguna de les causes legalment previstes. 14. Els actes que impedeixin l'exercici dels drets fonamentals, de les llibertats públiques i dels drets sindicals. 15. L'incompliment del deure d'atendre els serveis essencials en cas de vaga. 16. L'assetjament sexual. 17. L'agressió greu a qualsevol persona amb la qual es relacionin en l'exercici de les seves funcions. 18. L'arbitrarietat en l'ús d'autoritat que causi perjudici greu als subordinats o al servei. 19. Les accions i omissions que hagin donat lloc en sentència ferma a una declaració de responsabilitat civil contreta en l'exercici de la funció per frau o culpa greu.


216

20. La comissió d'una falta greu quan hagi estat sancionat amb anterioritat per dues de greus que hagin adquirit fermesa, sense que hagin estat cancel·lades o s'hagi procedit a cancel·lar les anotacions corresponents. B) Es consideren faltes greus: 1. La desobediència expressa a les ordres o instruccions d'un superior, emeses per aquest en l'exercici de les seves competències referides a funcions o tasques pròpies del lloc de treball de l'interessat, llevat que siguin manifestament il·legals. 2. L'incompliment de les decisions judicials l'execució de les quals els ha estat encomanada, quan no constitueixi falta molt greu. 3. L'abús d'autoritat en l'exercici de les seves funcions quan no constitueixi falta molt greu. 4. La negligència a la custòdia de documents, així com la utilització indeguda d'aquests o de la informació que coneguin per raó del càrrec, quan aquestes conductes no constitueixin falta molt greu. 5. La tercera falta injustificada d'assistència en un període de tres mesos. 6. La negligència o el retard injustificat en el compliment de les funcions inherents al lloc de treball o funcions encomanades quan no constitueixi un notori incompliment d'aquestes. 7. L'exercici de qualsevol activitat susceptible de compatibilitat, de conformitat amb el que disposa la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, sense obtenir la pertinent autorització o havent-la obtingut amb falta de veracitat en els pressupòsits al·legats. 8. La falta de consideració greu amb els superiors, iguals o subordinats, així com amb els professionals o ciutadans. 9. Causar dany greu als documents o material de treball, així com als locals destinats a la prestació del servei. 10. La utilització inadequada dels mitjans informàtics i materials emprats en l'exercici de les seves funcions i l'incompliment de les instruccions facilitades per a la seva utilització, així com la utilització indeguda de les claus d'accés als sistemes informàtics. 11. Les accions o omissions dirigides a eludir els sistemes de control d'horaris o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball. 12. Deixar de promoure l'exigència de la responsabilitat disciplinària que sigui procedent al personal que integri la seva oficina, quan coneguin o hagin de conèixer l'incompliment greu per part d'aquests dels deures que els corresponguin. 13. Obstaculitzar les tasques d'inspecció. 14. Promoure la seva abstenció de forma clarament injustificada. 15. L'incompliment reiterat de l'horari de treball sense causa justificada. 16. La comissió d'una falta de caràcter lleu havent estat sancionat anteriorment per resolució ferma per dues de lleus, sense que hagin estat cancel·lades o hagi estat procedent la cancel·lació de les anotacions corresponents. C) Es consideren faltes lleus: 1. La falta de consideració amb els superiors, iguals o subordinats, així com amb els professionals o ciutadans, quan no constitueixi una infracció més greu. 2. L'incompliment dels deures propis del seu càrrec o lloc de treball o la negligència en el seu acompliment, sempre que aquestes conductes no constitueixin infracció més greu. 3. El retard injustificat en el compliment de les seves funcions, quan no constitueixi falta més greu. 4. L'absència injustificada per un dia. 5. L'incompliment de l'horari de treball sense causa justificada quan no constitueixi falta greu.



217

Article 537454 Al Reglament general de règim disciplinari dels funcionaris al servei de l'Administració de justícia es fixen els criteris per a la determinació de la graduació de les sancions que, en tot cas, es basen en els principis següents: 1r. Intencionalitat. 2n. Perjudici causat a l'Administració o als ciutadans. 3r. Grau de participació en la comissió de la falta. 4t. Reiteració o reincidència.


Article 538455 Les sancions que es poden imposar als funcionaris per les faltes comeses en l'exercici del seu càrrec són: a) Advertència. b) Suspensió de sou i feina. c) Trasllat forçós fora del municipi de destinació. d) Separació del servei. Les sancions dels paràgrafs b i c es poden imposar per la comissió de faltes greus i molt greus, i la seva durada es gradua en funció de les circumstàncies que concorrin en el fet objecte de sanció. La sanció de separació de servei només es pot imposar per faltes molt greus. La suspensió de funcions imposada per la comissió d'una falta molt greu no pot ser superior a sis anys ni inferior a tres anys. Si s'imposa per falta greu, no passa de tres anys. Els funcionaris als quals se sancioni amb trasllat forçós no poden obtenir una nova destinació al municipi d'origen durant tres anys, quan hagi estat imposada per falta molt greu, i durant un any, quan hagi correspost a la comissió d'una falta greu. Les faltes lleus només poden ser corregides amb advertència.


Article 539456 Són competents per a la incoació i tramitació d'expedients disciplinaris així com per a la imposició de sancions dels funcionaris dels cossos inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest llibre, el Ministeri de Justícia i els òrgans que determinin les comunitats autònomes amb competències assumides, en els seus àmbits territorials respectius i respecte dels funcionaris que hi són destinats. La separació del servei és acordada pel ministre de Justícia en tot cas. Quan la sanció de trasllat forçós suposi la mobilitat del territori d'una comunitat autònoma al d'una altra amb competències assumides, és competent per acordar-la el ministre de Justícia, amb l'informe favorable previ de la comunitat autònoma al territori de la qual es trasllada el funcionari sancionat.


218


Article 540457 1. Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les greus, al cap de sis mesos, i les molt greus, al cap de l'any. El termini es computa des de la data de la seva comissió. 2. En els casos en què un fet doni lloc a l'obertura de causa penal, els terminis de prescripció no comencen a computar-se sinó des de la conclusió d'aquesta. 3. El termini de prescripció s'interromp en el moment en què s'iniciï el procediment disciplinari i es torna a computar el termini si l'expedient roman paralitzat durant més de sis mesos per causes no imputables al funcionari subjecte a procediment. 4. Les sancions imposades prescriuen al cap de quatre mesos en el cas de les faltes lleus; al cap de l'any, en els casos de faltes greus, i al cap de dos anys, en els casos de faltes molt greus. El termini de prescripció es computa a partir de l'endemà del dia en què la resolució en la qual s'imposi adquireixi fermesa.


LLIBRE VII458 Del ministeri fiscal i altres persones i institucions que cooperen amb l’Administració de justícia


TÍTOL I459 Del ministeri fiscal


Article 541460 1. Sense perjudici de les funcions encomanades a altres òrgans, el ministeri fiscal té per missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la llei, d’ofici o a petició dels interessats, així com vetllar per la independència dels tribunals i procurar davant d’aquests la satisfacció de l’interès social. 2. El ministeri fiscal es regeix pel que disposi el seu Estatut orgànic.


219


TÍTOL II461 Dels advocats i procuradors


Article 542462 1. Correspon en exclusiva la denominació i funció d’advocat al llicenciat en dret que exerceixi professionalment la direcció i defensa de les parts en tota classe de processos, o l’assessorament i consell jurídic. 2. En la seva actuació davant els jutjats i tribunals, els advocats són lliures i independents, se subjecten al principi de bona fe, gaudeixen dels drets inherents a la dignitat de la seva funció i són emparats per aquells en la seva llibertat d’expressió i defensa. 3. Els advocats han de guardar secret de tots els fets o notícies de què coneguin per raó de qualsevol de les modalitats de la seva actuació professional, i no poden ser obligats a declarar sobre aquests.


Article 543463 1. Correspon exclusivament als procuradors la representació de les parts en tot tipus de processos, excepte quan la llei autoritzi una altra cosa. 2. Poden realitzar els actes de comunicació a les parts del procés que la llei els autoritzi. 3. És aplicable als procuradors el que disposa l’apartat 3 de l’article anterior. 4. En l’exercici de la seva professió els procuradors poden ser substituïts per un altre procurador. També per als actes i en la forma que es determini reglamentàriament poden ser substituïts per un oficial habilitat.


Article 544464 1. Els advocats i procuradors, abans d’iniciar el seu exercici professional, han de prestar jurament o promesa d’acatament a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.


220

2. La col·legiació dels advocats i procuradors és obligatòria per actuar davant els jutjats i tribunals en els termes que preveuen aquesta Llei i la legislació general sobre col·legis professionals, llevat que actuïn al servei de les administracions públiques o entitats públiques per raó de dependència funcionarial o laboral.


Article 545465 1. Llevat que la Llei disposi una altra cosa, les parts poden designar lliurement els seus representants i defensors entre els procuradors i advocats que compleixin els requisits exigits per les lleis. 2. Cal designar d’ofici, d’acord amb el que s’hi estableixi, a qui ho sol·liciti o es negui a nomenar-los, i la seva intervenció és preceptiva. La defensa d’ofici té caràcter gratuït per a qui acrediti insuficiència de recursos per litigar en els termes que estableix la Llei. 3. En els procediments laborals i de Seguretat Social la representació tècnica pot ser exercida per un graduat social col·legiat, al qual són aplicables les obligacions inherents a la seva funció, d’acord amb el que disposen el seu ordenament jurídic professional, aquest títol i especialment els articles 187, 542.3 i 546 d’aquesta Llei.


Article 546466 1. És obligació dels poders públics garantir la defensa i l’assistència d’advocat, en els termes que estableixen la Constitució i les lleis. 2. Els advocats i procuradors estan subjectes en l’exercici de la seva professió a responsabilitat civil, penal i disciplinària, segons escaigui. 3. Les correccions disciplinàries per la seva actuació davant els jutjats i tribunals es regeixen pel que estableixen aquesta Llei i les lleis processals. La responsabilitat disciplinària per la seva conducta professional competeix declarar-la als col·legis i consells corresponents de conformitat amb els seus estatuts, que han de respectar en tot cas les garanties de la defensa de tot el procediment sancionador.


TÍTOL III467 De la policia judicial


221


Article 547468 La funció de la policia judicial comprèn l’auxili als jutjats i tribunals i al ministeri fiscal en l’esbrinament dels delictes i en el descobriment i l’assegurament dels delinqüents. Aquesta funció competeix, quan siguin requerits per prestar-la, a tots els membres de les forces i cossos de seguretat, tant si depenen del Govern central com de les comunitats autònomes o dels ens locals, dins l’àmbit de les seves competències respectives.


Article 548469 1. S’estableixen unitats de policia judicial que depenen funcionalment de les autoritats judicials i del ministeri fiscal en l’acompliment de totes les actuacions que aquelles els encomanin. 2. Per llei es fixa l’organització d’aquestes unitats i els mitjans de selecció i règim jurídic dels seus membres.


Article 549470 1. Corresponen específicament a les unitats de policia judicial les funcions següents: a) Esbrinar sobre els responsables i les circumstàncies dels fets delictius i la detenció dels primers, i donar-ne compte seguidament a l’autoritat judicial i fiscal, de conformitat amb el que disposen les lleis. b) Auxiliar l’autoritat judicial i fiscal en totes les actuacions que hagi de fer fora de la seva seu i requereixin la presència policial. c) Realitzar materialment les actuacions que exigeixin l’exercici de la coerció ordenades per l’autoritat judicial o fiscal. d) Garantir el compliment de les ordres i resolucions de l’autoritat judicial o fiscal. e) Qualssevol altres de la mateixa naturalesa en què sigui necessària la seva cooperació o auxili ordenades per l’autoritat judicial o fiscal. 2. En cap cas es poden encomanar als membres de les unitats esmentades la pràctica d’actuacions que no siguin les pròpies de la policia judicial o les que en deriven.



222

Article 550471 1. En les funcions d’investigació penal, la policia judicial actua sota la direcció dels jutjats i tribunals i del ministeri fiscal. 2. Els funcionaris de policia judicial a qui s’hagi encomanat una actuació o investigació concreta dins les competències a què es refereix l’article 547 d’aquesta Llei, no poden ser remoguts o apartats fins que aquesta finalitzi o, en tot cas, la fase del procediment judicial que la va originar, si no és per decisió o amb l’autorització del jutge o fiscal competent.


TÍTOL IV472 De la representació i defensa de l’Estat i altres ens públics


Article 551473 1. La representació i defensa de l’Estat i dels seus organismes autònoms, així com la representació i defensa dels òrgans constitucionals, les normes internes dels quals no estableixin un règim especial propi, corresponen als advocats de l’Estat integrats al servei jurídic de l’Estat. Els advocats de l’Estat poden representar i defensar els organismes i entitats públics restants, societats mercantils estatals i fundacions amb participació estatal, en els termes que conté la Llei 52/1997, de 27 de novembre, d’assistència jurídica a l’Estat i institucions públiques i disposicions de desplegament. La representació i defensa de les entitats gestores i de la Tresoreria General de la Seguretat Social corresponen als lletrats de l’Administració de la Seguretat Social, sense perjudici que, en ambdós casos, i d’acord amb el que reglamentàriament es determini, puguin ser encomanades a un advocat col·legiat especialment designat a l’efecte. 2. La representació i defensa de les Corts Generals, del Congrés dels Diputats, del Senat, de la Junta Electoral Central i dels òrgans i les institucions vinculats o dependents d’aquelles corresponen als lletrats de les Corts Generals integrats a les secretaries generals respectives. 3. La representació i defensa de les comunitats autònomes i les dels ens locals corresponen als lletrats que serveixin als serveis jurídics de les administracions públiques esmentades, llevat que designin un advocat col·legiat que els representi i defensi. Els advocats de l’Estat poden representar i defensar les comunitats autònomes i els ens locals en els termes que contenen la Llei 52/1997, de 27 de novembre, d’assistència jurídica a l’Estat i institucions públiques i la seva normativa de desplegament.



223

TÍTOL V474 De les sancions que es poden imposar als que intervenen en els plets o les causes


Article 552475 Els advocats i procuradors que intervinguin en els plets i les causes, quan incompleixin les obligacions que els imposa aquesta Llei o les lleis processals, poden ser corregits d’acord amb el que disposa aquest títol, sempre que el fet no constitueixi delicte.


Article 553476 Els advocats i procuradors també són corregits disciplinàriament per la seva actuació davant els jutjats i tribunals: 1r) Quan en la seva actuació forense faltin oralment al respecte degut, per escrit o per obra, als jutges i tribunals, fiscals, advocats, secretaris judicials o qualsevol persona que intervingui o es relacioni amb el procés. 2n) Quan cridats a l’ordre en les al·legacions orals no obeeixin reiteradament a qui presideixi l’acte. 3r) Quan no compareguin davant el tribunal sense causa justificada una vegada citats de forma legal. 4t) Quan renunciïn injustificadament a la defensa o representació que exerceixin en un procés, dins dels set dies anteriors a la celebració del judici o les vistes assenyalades.


Article 554477 1. Les correccions que es poden imposar a les persones a qui es refereixen els dos articles anteriors són: a) Advertència. b) Multa la quantia màxima de la qual és la que preveu el Codi penal com a pena corresponent a les faltes. 2. La imposició de la correcció de multa es fa atenent la gravetat, els antecedents i les circumstàncies dels fets comesos, i en tot cas s’imposa sempre amb audiència de l’interessat.



224

Article 555478 1. La correcció la imposa l’autoritat davant la qual se segueixin les actuacions. 2. Es pot imposar a les actuacions o en procediment a part. En tot cas, el secretari fa constar el fet que motivi l’actuació correctora, les al·legacions de l’implicat i l’acord que adopti el jutge o la sala.


Article 556479 Contra l’acord d’imposició de la correcció es pot interposar, en el termini de cinc dies, recurs d’audiència en justícia davant el secretari judicial, el jutge o la sala, els quals han d’emetre resolució l’endemà. Contra aquest acord o contra el d’imposició de la sanció, en el cas que no s’hagi utilitzat el recurs d’audiència en justícia, es pot interposar recurs d’alçada, en el termini de cinc dies, davant la sala de Govern, que ha d’emetre resolució amb l’informe previ del secretari judicial, del jutge o de la sala que va imposar la correcció, en la primera reunió que es faci.


Article 557480 Quan sigui procedent alguna de les correccions especials que preveuen les lleis processals per a casos determinats, cal aplicar, quant a la manera d’imposar-la i els recursos utilitzables, el que estableixen els dos articles anteriors.


DISPOSICIONS ADDICIONALS Disposició addicional primera

1. En el termini d’un any, el Govern ha de remetre a les Corts Generals els projectes de lleis de planta i de demarcació judicial, de reforma de la legislació tutelar de menors, del procés contenciós administratiu, de conflictes jurisdiccionals i del jurat. 2. El Govern, o si s’escau, les comunitats autònomes amb competències en la matèria, ha d’aprovar els reglaments que exigeixi el desplegament d’aquesta Llei orgànica, llevat que la competència per fer-ho correspongui al Consell General del Poder Judicial d’acord amb el que disposa l’article 110. Quan afectin condicions accessòries per a l’exercici dels drets i els deures dels jutges i magistrats estan subjectes als mateixos límits i condicions establerts per al Consell General del Poder Judicial.481


225


Disposició addicional segona 1. Els tribunals superiors de justícia tenen la seva seu a la ciutat que indiquin els respectius estatuts d’autonomia. 2. Si no ho indiquen, tenen la seu a la mateixa ciutat en què la tingui l’audiència territorial existent en la comunitat autònoma a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. 3. En les comunitats autònomes on hi hagi més d’una audiència territorial, en el moment d’entrar en vigor aquesta Llei, una llei de la mateixa comunitat autònoma ha d’establir la seu del tribunal superior de justícia en alguna de les seus de les esmentades audiències territorials, llevat que les institucions d’autogovern de la respectiva comunitat autònoma n’hagin fixat la seu d’acord amb el que preveu el seu estatut. 4. En els altres casos, el tribunal superior de justícia té la seu a la capital de la comunitat autònoma. Disposició addicional tercera 1. En les comunitats autònomes en què, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, hi hagi més d’una audiència territorial, es creen, de conformitat amb el que disposa l’article 78, una sala contenciosa administrativa i una altra de social, integrades en el corresponent tribunal superior de justícia. Tenen la composició i estenen la seva jurisdicció a les províncies que assenyali la legislació de planta i demarcació, i la seva seu a la ciutat on la tingui, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una de les audiències territorials, sempre que no hi hagi de radicar el tribunal superior de justícia de la comunitat autònoma. 2. A Santa Cruz de Tenerife es creen una sala social i una altra de contenciosa administrativa, integrades en el Tribunal Superior de Justícia de les Canàries. Estenen la seva jurisdicció a la província de Santa Cruz de Tenerife, i la seva composició la determina la Llei de planta. Disposició addicional quarta Dins dels sis mesos següents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’ha de procedir a la constitució de l’òrgan col·legiat al qual correspon resoldre els conflictes de jurisdicció que es plantegin entre els tribunals i l’Administració. Els plens del Consell General del Poder Judicial i del Consell d’Estat han de designar els membres respectius amb l’antelació suficient. Una vegada constituït aquest òrgan col·legiat a la mateixa seu del Tribunal Suprem, s’ha d’anunciar en el Butlletí Oficial de l’Estat, a fi que assumeixi, des de l’endemà, les competències que la Llei de conflictes jurisdiccionals, de 17 de juliol de 1948, atribueix al cap de l’Estat i al Consell de Ministres, fins i tot respecte dels conflictes que estiguin en tramitació. Disposició addicional cinquena482 1. El recurs de reforma es pot interposar contra totes les resolucions del jutge de vigilància penitenciària.


226

2. Les resolucions del jutge de vigilància penitenciària en matèria d’execució de penes es poden recórrer en apel·lació i queixa davant el tribunal sentenciador, excepte que s’hagin dictat com a resolució d’un recurs d’apel·lació contra una resolució administrativa que no es refereixi a la classificació del condemnat. En cas que el condemnat estigui complint diverses penes, la competència per resoldre el recurs correspon al jutjat o tribunal que hagi imposat la pena privativa de llibertat més greu; en cas que coincideixi que diversos jutjats o tribunals han imposat una pena de la mateixa gravetat, la competència correspon al que l’hagi imposat en últim lloc. 3. Les resolucions del jutge de vigilància penitenciària referent al règim penitenciari i altres matèries no compreses a l’apartat anterior es poden recórrer en apel·lació o queixa sempre que no s’hagin dictat com a resolució d’un recurs d’apel·lació contra una resolució administrativa. Coneix de l’apel·lació o de la queixa l’Audiència Provincial que correspongui, pel fet d’estar situat dins la seva demarcació el centre penitenciari. 4. El recurs de queixa a què es refereixen els apartats anteriors només es pot interposar contra les resolucions en què es denegui l’admissió d’un recurs d’apel·lació. 5. Quan la resolució objecte del recurs d’apel·lació es refereixi a matèria de classificació de penats o concessió de la llibertat condicional i pugui donar lloc a l’excarceració de l’intern, sempre que es tracti de condemnats per delictes greus, el recurs té efecte suspensiu que impedeix la posada en llibertat del condemnat fins a la resolució del recurs o, si s’escau, fins que l’Audiència Provincial o l’Audiència Nacional s’hagi pronunciat sobre la suspensió. Els recursos d’apel·lació a què es refereix el paràgraf anterior es tramiten amb caràcter preferent i urgent.483 6. Quan qui hagi dictat la resolució objecte de recurs sigui un jutjat central de vigilància penitenciària, tant en matèria d’execució de penes com de règim penitenciari i altres matèries, la competència per conèixer del recurs d’apel·lació i queixa, sempre que no s’hagi dictat com a resolució d’un recurs d’apel·lació contra resolució administrativa, correspon a la Sala Penal de l’Audiència Nacional.484 7. Contra la resolució judicial per la qual es determini el màxim de compliment o se’n denegui la fixació, es pot presentar recurs de cassació per infracció de llei davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, que s’ha de substanciar d’acord amb el que preveu la Llei d’enjudiciament criminal.485 8. Contra les resolucions de les audiències provincials i, si s’escau, de l’Audiència Nacional, en què es resolguin recursos d’apel·lació que no siguin susceptibles de cassació ordinària, el ministeri fiscal i el lletrat del condemnat poden interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, que s’ha de substanciar d’acord amb el que preveu la Llei d’enjudiciament criminal per al recurs de cassació ordinari, amb les particularitats que derivin de la seva finalitat. Els pronunciaments del Tribunal Suprem a l’hora de resoldre els recursos de cassació per a la unificació de doctrina en cap cas han d’afectar les situacions jurídiques creades per les sentències precedents a la impugnada.486 9. El recurs d’apel·lació a què es refereix aquesta disposició s’ha de tramitar d’acord amb el que disposa la Llei d’enjudiciament criminal per al procediment abreujat. Estan legitimats per interposar-lo el ministeri fiscal i l’intern o l’alliberat condicional. En el recurs d’apel·lació és necessària la defensa de lletrat i, si no es designa un procurador, l’advocat també té


227

habilitació legal per a la representació del defensat. En tot cas, ha de quedar garantit sempre el dret a la defensa dels interns en les seves reclamacions judicials.487 10. En les audiències on hi hagi més d’una secció, mitjançant les normes de repartiment, s’atribueix el coneixement dels recursos que els corresponguin segons aquesta disposició, amb caràcter exclusiu, a una o dues seccions.488

482 Disposició addicional redactada de conformitat amb l’article 1.4 de la Llei orgànica 5/2003, de 27 de maig, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 127, de 28 de maig, i suplement en català núm. 13, de 16 de juny). 483 Apartat 5 afegit per l’article 2.1 de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre i efectiu de les penes (BOE núm. 156, d’1 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost). 484 Apartat 6 renumerat per l’article 2.2 de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre i efectiu de les penes (BOE núm. 156, d’1 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost). 485 Aoartat 7 renumerat per l’article 2.2 de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre i efectiu de les penes (BOE núm. 156, d’1 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost). 486 Aoartat 8 renumerat per l’article 2.2 de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre i efectiu de les penes (BOE núm. 156, d’1 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost). 487 Aoartat 9 renumerat per l’article 2.2 de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre i efectiu de les penes (BOE núm. 156, d’1 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost). 488 Aoartat 10 renumerat per l’article 2.2 de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre i efectiu de les penes (BOE núm. 156, d’1 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost).

Disposició addicional sisena 1. Queden suprimits els tribunals arbitrals de censos de les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. 2. La competència per tramitar i decidir en primera instància els processos civils en matèria de censos a Catalunya, regulats per la Llei de 31 de desembre de 1945, queda atribuïda als jutges de primera instància competents per raó del lloc on estigui situada la finca, que han de conèixer d’aquesta matèria pels tràmits del judici declaratiu que correspongui per la quantia. 3. Els tribunals arbitrals de censos de Catalunya, sens perjudici del que es disposa en paràgrafs anteriors, han de continuar la tramitació dels procediments en curs, incoats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, fins que s’acabi, inclosa l’execució de sentències. 4. L’audiència provincial respectiva s’ha de fer càrrec dels arxius dels tribunals suprimits. Disposició addicional setena489 Quan el coneixement del recurs governatiu contra la qualificació negativa d'un registrador de la propietat basada en normes de dret foral estigui atribuït pels estatuts d'autonomia als òrgans judicials que hi hagi a la comunitat autònoma en què estigui demarcat el Registre de la Propietat, s'ha d'interposar davant l'òrgan jurisdiccional competent. Si s'ha interposat davant la Direcció General dels Registres i Notariat, aquesta l'ha de remetre a l'òrgan esmentat.


228

489 Disposició addicional redactada de conformitat amb l’article únic.126 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Disposició addicional vuitena 1. La competència per tramitar i decidir en primera instància els processos civils sobre impugnació d'acords socials que estableixen el Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de societats anònimes; la Llei 2/1995, de 23 de març, de societats de responsabilitat limitada; la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives, així com els que versin sobre la nul·litat de registre de qualsevol de les modalitats de la propietat industrial a les quals es refereix la Llei 11/1986, de 20 de març, de patents, queda en tot cas atribuïda als jutges mercantils que siguin competents.490 2. Les seves resolucions poden ser objecte d’apel·lació davant la sala competent, les sentències de la qual són, al seu torn, susceptibles de recurs de cassació quan escaigui d’acord amb la Llei d’enjudiciament civil.

490 Apartat 1 redactat de conformitat amb l’article 2.13 de la Llei orgànica 8/2003, de 9 de juliol, per a la reforma concursal, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 164, de 10 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost).

Disposició addicional novena L’article 34 de la Llei 50/1981, de 30 de desembre, per la qual es regula l’estatut del Ministeri Fiscal, queda redactat com segueix: «Les categories de la carrera fiscal són les següents: 1a. Fiscals de sala del Tribunal Suprem, equiparats als magistrats de l’alt tribunal. El tinent fiscal del Tribunal Suprem té la consideració de president de sala. 2a. Fiscals equiparats als magistrats. 3a. Advocats fiscals equiparats als jutges». Disposició addicional desena 1. La llei de planta ha de determinar les places que, al Ministeri de Justícia, han de ser servides per membres de la carrera judicial. 2. Les places esmentades es cobreixen per concurs de mèrits, que convoca i resol el ministre de Justícia de la forma que es determini reglamentàriament. Disposició addicional onzena Queda autoritzat el Govern per actualitzar cada cinc anys les quanties de les multes esmentades al text. Disposició addicional dotzena El Govern, a proposta del ministre de Justícia i amb el dictamen previ del Consell d’Estat, ha d’aprovar en el termini d’un any un nou text refós de la Llei de procediment laboral, que contingui les modificacions derivades de la legislació posterior i es regularitzin, aclareixin i harmonitzin els textos legals refosos.


229

Disposició addicional tretzena 1. Queda suprimit el Tribunal Arbitral d’Assegurances. S’atribueix als òrgans de l’ordre jurisdiccional civil el coneixement de tots els assumptes litigiosos assignats anteriorment a la competència d’aquest Tribunal. 2. Sens perjudici d’això, el Tribunal Arbitral d’Assegurances ha de resoldre expressament, en el termini màxim d’un any, tots els assumptes litigiosos que hi estiguin pendents amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei orgànica. Dictada una resolució expressa o, en qualsevol cas, transcorregut el termini esmentat d’un any, que es compta a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei orgànica, els interessats poden deduir les seves pretensions directament davant els òrgans corresponents de la jurisdicció civil. Disposició addicional catorzena491 L’accessibilitat per a persones amb discapacitat i persones grans de dependències i serveis de caràcter jurisdiccional constitueix un criteri de qualitat, que ha de ser garantit per les autoritats competents. Les dependències i els serveis judicials de nova creació han de complir les disposicions normatives vigents en matèria de promoció de l’accessibilitat i eliminació de barreres de tot tipus que els siguin aplicables. Les administracions i autoritats competents, en l’àmbit de les seves atribucions respectives, promouen programes per eliminar les barreres de les dependències i serveis que per raó de la seva antiguitat o altres motius presentin obstacles per als usuaris amb problemes de mobilitat o comunicació.

491 Disposició addicional afegida per l’article únic.127 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).

Disposició addicional quinzena492 Dipòsit per recórrer 1. La interposició de recursos ordinaris i extraordinaris, la revisió i la rescissió de sentència ferma a instància del rebel, en els ordres jurisdiccionals civil, social i contenciós administratiu, necessiten la constitució d’un dipòsit a aquest efecte. En l’ordre penal aquest dipòsit és exigible únicament a l’acusació popular. En l’ordre social i per a l’exercici d’accions per a l’efectivitat dels drets laborals en els procediments concursals, el dipòsit és exigible únicament als qui no tinguin la condició de treballador o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social. 2. El dipòsit únicament s’ha de consignar per a la interposició de recursos que s’hagin de tramitar per escrit. 3. Tothom que pretengui interposar recurs contra sentències o interlocutòries493 que posin fi al procés o n’impedeixin la continuació, ha de consignar com a dipòsit: a) 30 euros, si es tracta de recurs de queixa. b) 50 euros, si es tracta de recurs d’apel·lació o de rescissió de sentència ferma a instància del rebel. c) 50 euros, si es tracta de recurs extraordinari per infracció processal. d) 50 euros, si el recurs és el de cassació, inclòs el de cassació per a la unificació de doctrina. e) 50 euros, si és revisió.


230

4. Així mateix, per a la interposició de recursos contra resolucions dictades pel jutge o tribunal que no posin fi al procés ni n’impedeixin la continuació en qualsevol instància és necessària la consignació com a dipòsit de 25 euros. El mateix import ha de consignar qui recorri en revisió les resolucions dictades pel secretari judicial. S’exclou de la consignació de dipòsit la formulació del recurs de reposició que la llei exigeixi amb caràcter previ al recurs de queixa. 5. El ministeri fiscal també queda exempt de constituir el dipòsit que per recórrer exigeix aquesta Llei. L’Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals i els organismes autònoms dependents de tots aquests queden exempts de constituir el dipòsit esmentat. 6. En notificar-se la resolució a les parts, s’ha d’indicar la necessitat de constitució de dipòsit per recórrer, així com la forma d’efectuar-lo. L’admissió del recurs necessita que, en interposar-se aquest si es tracta de resolucions interlocutòries, en presentar el recurs de queixa, en presentar la demanda de rescissió de sentència ferma en la rebel·lia i revisió, o en anunciar-se o preparar-se aquest en els altres casos, s’hagi consignat a l’oportuna entitat de crèdit i al “Compte de dipòsits i consignacions” obert a nom del jutjat o del tribunal la quantitat objecte de dipòsit, fet que ha de ser acreditat. El secretari ha de verificar la constitució del dipòsit i deixar-ne constància en les actuacions. 7. No s’admet a tràmit cap recurs el dipòsit del qual no estigui constituït. Si el recurrent ha incorregut en defecte, omissió o error en la constitució del dipòsit, s’ha de concedir a la part el termini de dos dies per esmenar el defecte, amb aportació, si s’escau, de documentació acreditativa. Si no s’efectua, s’ha de dictar interlocutòria que posi fi al tràmit del recurs, o que inadmeti la demanda, i queda ferma la resolució impugnada. 8. Si s’estima totalment o parcialment el recurs, o la revisió o rescissió de sentència, a la mateixa resolució s’ha de disposar la devolució de la totalitat del dipòsit. 9. Quan l’òrgan jurisdiccional inadmet el recurs o la demanda, o confirma la resolució objecte de recurs, el recurrent o demandant perd el dipòsit, al qual s’ha de donar el destí que preveu aquesta disposició. 10. Els dipòsits perduts i els rendiments del compte queden afectats a les necessitats derivades de l’activitat del Ministeri de Justícia, i es destinen específicament a sufragar les despeses corresponents al dret a l’assistència jurídica gratuïta, i a la modernització i informatització integral de l’Administració de justícia. A aquests efectes, els ingressos procedents dels dipòsits perduts i els rendiments del compte generen crèdit en els estats de despeses de la secció 13 “Ministeri de Justícia”. 11. El Ministeri de Justícia ha de transferir anualment a cada comunitat autònoma amb competències assumides en matèria de justícia, per als fins anteriorment indicats, el quaranta per cent del que s’ha ingressat al seu territori per aquest concepte, i destinar un vint per cent de la quantia global per al finançament de l’ens instrumental participat pel Ministeri de Justícia, les comunitats autònomes i el Consell General del Poder Judicial, encarregat d’elaborar una plataforma informàtica que asseguri la connectivitat entre tots els jutjats i tribunals d’Espanya.


231

12. La quantia del dipòsit per recórrer pot ser actualitzada i revisada anualment mitjançant Reial decret. 13. L’exigència d’aquest dipòsit és compatible amb la meritació de la taxa exigida per l’exercici de la potestat jurisdiccional. 14. El dipòsit que preveu la present disposició no és aplicable per a la interposició dels recursos de suplicació o de cassació en l’ordre jurisdiccional social, ni de revisió en l’ordre jurisdiccional civil, que continuen regulant-se pel que preveuen, respectivament, la Llei de procediment laboral i la Llei d’enjudiciament civil.

492 Disposició addicional afegida per l'article 1.19 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 493 El suplement en català del BOE no coincideix amb el text en castellà i ho tradueix per: «actes».

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Disposició transitòria primera Sales contencioses administratives del Tribunal Suprem 1. Fins que no entri en vigor la Llei de planta, continuen funcionant les tres sales contencioses administratives del Tribunal Suprem. 2. En aquesta Llei s’ha de regular la situació dels qui, en la data de la seva entrada en vigor, siguin presidents d’aquestes sales. Disposició transitòria segona Tribunals superiors de justícia 1. En el termini d’un any, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’han de constituir els tribunals superiors de justícia i, una vegada en funcionament, han de desaparèixer les audiències territorials. 2. Mentre no entrin en funcionament els tribunals superiors de justícia, subsisteixen les audiències territorials existents a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, així com la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife. 3. Fins que no entrin en funcionament els tribunals superiors de justícia, les competències que aquesta Llei atribueix a la seva sala civil i penal continuen residenciades a les sales del Tribunal Suprem que actualment les tenen atribuïdes, llevat que els estatuts d’autonomia les atribueixin a l’audiència territorial respectiva. 4. Els magistrats destinats a les sales civils de les audiències territorials, quan aquestes siguin suprimides, passen a prestar servei al tribunal superior o a les audiències corresponents de la seu on aquelles radiquin, de conformitat amb els criteris que estableixi la Llei de planta.


232

5. Els magistrats de les sales contencioses administratives de les audiències territorials, quan aquestes siguin suprimides, s’han d’integrar a les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia. Disposició transitòria tercera Jutjats de primera instància i instrucció i jutjats de districte 1. El Govern, dintre de l’any següent a la promulgació de la llei de demarcació, escoltat el Consell General del Poder Judicial, ha d’efectuar la conversió dels jutjats de districte actuals en jutjats de primera instància i instrucció, o, si s’escau, de pau, d’acord amb les regles següents: 1a. A les poblacions on estiguin separats els ordres civil i penal, els jutjats de districte passen a ser jutjats de primera instància o d’instrucció, servits pel mateix personal que tenen en l’actualitat, excepte els encarregats amb exclusivitat del registre civil, que passen a ser jutjats de primera instància. 2a. A les altres poblacions, els jutjats de primera instància i instrucció dels quals es troben servits per magistrats, els jutjats de districte es converteixen en jutjats de primera instància i instrucció i continuen prestant-hi servei els jutges titulars i l’altre personal que hi està destinat. 3a. Als jutjats de districte a convertir segons la regla anterior, els jutges titulars a qui correspongui ascendir per antiguitat, durant el termini previst per a la conversió, romanen amb la categoria de magistrats, conservant el seu número en l’escalafó al mateix jutjat, i l’ascens no té efectes econòmics fins que la conversió es faci. L’ascendit pot optar per l’efectivitat immediata de l’ascens, amb canvi de destinació. 4a. A les poblacions amb jutjats de primera instància i instrucció servits per jutges s’aplica el que disposa la norma anterior, tret que, per l’escàs volum de treball, resulti procedent suprimir el jutjat o els jutjats de districte existents. En aquest últim supòsit, el jutge i el secretari destinats al jutjat que se suprimeixi gaudeixen, per una sola vegada, de preferència per ocupar les vacants existents al jutjat o jutjats de primera instància i instrucció de la localitat, al qual, altrament, queden adscrits en la forma i amb les funcions que, amb caràcter general, estableixi el Consell General del Poder Judicial, fins que ocupin una altra plaça en propietat en el seu propi cos o carrera, en els concursos que reglamentàriament es convoquin i als quals necessàriament han de concórrer, i se’ls reconeix preferència per ocupar les vacants que es produeixin dintre de la mateixa província. Si no obtenen destí en els tres primers concursos que es convoquin, poden ser destinats amb caràcter forçós a les vacants existents. El personal assistencial i col·laborador queda adscrit al jutjat o jutjats de primera instància i instrucció al qual pertanyi el de districte, i gaudeix de preferència per ocupar les vacants que s’hi produeixin. 5a. Els jutjats de districte que radiquen en poblacions que no són cap de partit judicial s’han de convertir en jutjats de primera instància i instrucció quan les necessitats del servei ho aconsellin i han de continuar servits pels jutges i l’altre personal que hi estigui destinat. Els altres jutjats de districte han de ser substituïts per jutjats de pau, i el jutge, el secretari i el personal que hi presten serveis gaudeixen, si escau, de l’adscripció provisional i preferències establertes a la regla 4a. 6a. En aquelles poblacions en les quals en l’actualitat hi ha dos o més jutjats de districte i no està unificat el registre civil, s’ha de determinar el jutjat de primera instància o de primera instància i instrucció encarregat de portar aquell servei. 2. Produïda la conversió de jutjats a què es refereix la norma anterior, s’han d’observar les regles següents:


233

1a. Els jutjats de districte convertits en jutjats de primera instància o en jutjats d’instrucció han de continuar coneixent fins que s’acabin de tots els assumptes civils i penals que estiguin en tràmit, i, des de la data de la conversió, han de començar a entendre en els civils o els penals que els corresponguin, per repartiment o pel servei de guàrdia. 2a. Els jutjats de districte convertits en jutjats de primera instància i instrucció, quan hi hagi un altre o uns altres d’aquesta classe, han de seguir coneixent igualment fins que s’acabin dels procediments civils i penals pendents, i a la data de la conversió han d’assumir el coneixement dels assumptes civils i penals que, per repartiment o servei de guàrdia, els correspongui. 3a. Els assumptes pendents als jutjats de districte convertits en jutjats de pau han de passar a coneixement del respectiu jutjat de primera instància i instrucció, excepte en allò que d’acord amb aquesta Llei correspongui al jutjat de pau. 4a. Les apel·lacions civils i penals interposades contra les resolucions dels jutjats de districte amb anterioritat a la data de la conversió han de seguir substanciant-se davant els jutjats de primera instància i instrucció. Les que es promoguin amb posterioritat a aquella data s’han de tramitar davant l’audiència provincial, de conformitat amb el que disposa aquesta Llei. Disposició transitòria quarta Jutjats de menors Els actuals tribunals tutelars de menors han de continuar exercint les seves funcions fins que entrin en funcionament els jutjats de menors. Disposició transitòria cinquena Jutges i fiscals d’ingrés i ascens 1. A l’entrada en vigor d’aquesta Llei queda sense efecte la distinció, dintre de les categories de jutge i fiscal, dels graus d’ingrés i d’ascens. 2. A aquest efecte, els qui, d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 5/1981, de 16 de novembre, d’integració de la carrera judicial i del secretariat de l’Administració de justícia, tinguin la categoria i grau de jutges d’ingrés queden situats pel seu ordre, a continuació de l’últim dels qui tinguin la categoria i grau de jutge d’ascens, dintre de l’escalafó de la carrera judicial. Disposició transitòria sisena Integració d’advocats fiscals d’ascens i d’ingrés 1. Els qui, d’acord amb el que disposa la Llei 50/1981, de 30 de desembre, tinguin la categoria i grau d’advocat fiscal d’ascens als efectes de categoria personal i d’advocat fiscal d’ingrés, queden situats, pel seu ordre, dintre de l’escalafó de la carrera fiscal, a continuació de l’últim dels qui tinguin la categoria i grau d’advocat fiscal d’ascens. 2. Els advocats fiscals d’ingrés que hagin exercit el dret d’opció reconegut a la disposició transitòria segona de la Llei esmentada i tinguin, a l’efecte de categoria personal, el grau d’ascens, recuperen, des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, tots els drets a què van renunciar, i, quan els correspongui la promoció a la segona categoria per antiguitat, poden optar per continuar en la mateixa categoria i renunciar a tots els efectes de l’ascens. El mateix dret tenen els advocats fiscals d’ingrés procedents de l’antic cos de fiscals de districte.


234

3. Els tres anys de serveis efectius en la categoria tercera exigits per l’article 37, primer, dos, de l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, per accedir a la segona categoria a través de les proves selectives, s’entenen referits per a tots els advocats fiscals d’ingrés, tinguin o no el grau d’ascens a títol personal, als serveis prestats en la categoria a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Disposició transitòria setena Escola Judicial 1. A l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’Escola Judicial passa a denominar-se Centre d’Estudis Judicials. El personal, el patrimoni i els mitjans i els recursos econòmics es transfereixen al Centre d’Estudis Judicials. 2. El director, el cap d’estudis i el secretari de l’Escola Judicial han de continuar en les seves funcions fins que prenguin possessió els titulars dels òrgans directius corresponents del Centre d’Estudis Judicials. 3. Els cursos que s’estiguin fent han de ser assumits pel Centre d’Estudis Judicials, que ha de desenvolupar també els següents fins que es promulgui el seu reglament. Disposició transitòria vuitena Situacions de jutges i magistrats 1. Els jutges i magistrats que es trobin en situació d’excedència especial o supernumerari i els correspongui, d’acord amb aquesta Llei, la d’excedència voluntària, han de sol·licitar el reingrés al servei actiu dintre del termini de tres mesos comptats a partir de l’entrada en vigor de la llei de planta. Si no formulen cap petició en aquest termini, passen automàticament a la situació d’excedència voluntària per interès particular, amb efectes des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. 2. Els qui es trobin en situació de supernumerari o d’excedència voluntària i els correspongui la de serveis especials, en aquell darrer supòsit, s’han de considerar en la situació que correspongui a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i se’ls ha de comptar com a serveis efectius a la carrera el temps que van romandre en excedència voluntària, en què correspon la de serveis especials, segons el que disposa aquesta Llei. 3. Quan cessin en la situació d’excedència especial tret que hagin obtingut una plaça, han de quedar adscrits amb caràcter provisional a les sales del Tribunal Suprem, a les dels tribunals superiors de justícia o de l’audiència, o als jutjats de la població on es trobaven destinats en cessar en el servei actiu que designi la sala de govern respectiva, segons la seva categoria i l’ordre jurisdiccional en què servien. 4. Aquesta adscripció s’ha de mantenir fins que es produeixi la primera vacant de la seva categoria i, si s’escau, torn al Tribunal Suprem, tribunals superiors de justícia, audiències o jutjats a què estiguin adscrits, la qual se’ls ha d’adjudicar fora de concurs i amb caràcter preferent. 5. El termini de deu anys a què es refereix l’apartat 3 de l’article 357 comença a comptar-se, per als jutges i magistrats que es trobin en situació d’excedència voluntària el dia de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a partir d’aquesta última data.


235

6. Els membres de la carrera judicial o d’altres cossos que, en entrar en vigor els apartats 6, 7 i 8 de la present disposició transitòria, estiguin en situació d’excedència voluntària per la causa que preveu l’apartat f de l’article 356 i, de conformitat amb l’apartat f de l’article 351, els correspongui la de serveis especials, passen a aquesta última situació, i es computen com a serveis efectius en la carrera judicial el temps que hagin estat en l’esmentada excedència voluntària.494 7. Quan cessin en la situació de serveis especials, llevat que hagin obtingut nova plaça per concurs, queden adscrits amb caràcter provisional a les sales del Tribunal Suprem, a les dels tribunals superiors de justícia o de l’Audiència o als jutjats de la població en què estaven destinats en cessar en el servei actiu, en funció de la categoria i ordre jurisdiccional en què servien.495 8. Aquesta adscripció es manté fins que es produeixi la primera vacant de la seva categoria i, si s’escau, torn en el Tribunal Suprem, tribunals superiors de justícia, audiència o jutjats a què estaven adscrits, la qual se’ls adjudica fora de concurs i amb caràcter preferent.496

494 Apartat 6 afegit per l'article 1.20 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 495 Apartat 7 afegit per l'article 1.20 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data). 496 Apartat 8 afegit per l'article 1.20 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Disposició transitòria novena Comissions de servei Els jutges i magistrats que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin en comissió en òrgans jurisdiccionals, al Ministeri de Justícia o al Ministeri de Treball i Seguretat Social, o en qualsevol altre departament ministerial o organisme administratiu, han de cessar en la comissió esmentada i reintegrar-se a la seva destinació judicial en el termini dels dos mesos següents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Disposició transitòria desena Procediments disciplinaris 1. Els procediments disciplinaris iniciats a l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han d’adaptar al que s’hi disposa sobre competència, procediments i recursos. 2. Quant a la tipificació dels fets o de les conductes i la imposició de sancions, s’ha d’aplicar el principi d’irretroactivitat, llevat que el que estableixi aquesta Llei sigui més favorable per al sotmès a procediment disciplinari, segons el seu parer. Disposició transitòria onzena Presidents de sala del Tribunal Suprem


236

Els actuals presidents de sala del Tribunal Suprem han de continuar exercint el seu càrrec fins que, constituït el Consell General del Poder Judicial de conformitat amb el que disposa aquesta Llei, siguin ratificats o substituïts per aquell en el termini de tres mesos. Disposició transitòria dotzena Provisió de places en el Tribunal Suprem 1. Les vacants que es produeixin a les sales del Tribunal Suprem, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’han de proveir d’acord amb el que disposa la mateixa Llei, i transitòriament s’apliquen les regles següents: 1a. Les vacants produïdes per cessació de magistrats no procedents de la carrera judicial es proveeixen entre advocats i altres juristes de prestigi reconegut. 2a. Les vacants que deixin els procedents de la carrera judicial es proveeixen de la manera següent: a) La primera, amb magistrats que hagin prestat deu anys de serveis en òrgans especialitzats en l’ordre jurisdiccional propi de la sala de què es tracti. b) La segona, amb magistrats que compleixin les condicions generals per a l’accés al Tribunal Suprem. c) La tercera, pel mateix torn que la primera, i la quarta, pel mateix torn que la segona. 2. No obstant això, i pel que fa a la Sala Contenciosa Administrativa, els torns segon i quart es proveeixen tal com estableix la lletra a) de l’article 344 d’aquesta Llei. 3. Les regles anteriors sempre s’han d’aplicar de manera que no es vulneri la proporció que estableix l’article 344 d’aquesta Llei. 4. Quan s’hagi assolit la composició que preveu aquesta Llei, s’han de continuar aplicant les normes generals de provisió que aquesta preveu. Disposició transitòria tretzena Presidents de les audiències territorials i provincials 1. Els actuals presidents de les audiències territorials i provincials han de continuar exercint el càrrec fins que, constituït el Consell General del Poder Judicial de conformitat amb el que disposa aquesta Llei, siguin ratificats o substituïts per aquell en el termini de tres mesos. 2. Constituïts els tribunals superiors de justícia, han de cessar en el seu càrrec els qui en aquesta data siguin presidents d’audiència territorial i s’ha de nomenar els presidents d’aquella. 3. Els presidents d’audiències provincials i territorials que cessin en el seu càrrec queden adscrits, respectivament, a l’audiència o al tribunal superior i són destinats per ocupar la primera vacant que es produeixi a l’audiència o tribunal al qual estiguin adscrits, si no obtenen una altra plaça, a instància seva, amb anterioritat. Això no obstant, els presidents de les audiències territorials de Madrid i Barcelona, si cessen en el seu càrrec, han d’adscriure’s al Tribunal Suprem. Disposició transitòria catorzena Jutges degans Els degans actuals dels jutjats de primera instància i instrucció en les poblacions on n’hi hagi deu o més, han de continuar exercint els seus càrrecs fins que la junta de jutges respectiva


237

faci l’elecció a què es refereix l’article 166 d’aquesta Llei, en el termini de dos mesos. Si no són elegits o nomenats per al càrrec, han d’adscriure’s, si s’escau, a l’audiència de la capital respectiva fins que obtinguin destinació en propietat. Disposició transitòria quinzena Magistrats per oposició de l’ordre contenciós administratiu 1. Els magistrats que hagin ingressat per oposició en l’ordre contenciós administratiu tenen dret a ser promoguts pel torn de la lletra a) de l’article 344 i conserven la reserva a favor seu de dos de cada cinc places de magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. No obstant això, el Consell General del Poder Judicial té llibertat de criteri, en la promoció, quan no hi hagi magistrats d’aquesta classe que compleixin les condicions legals, o cap d’ells tingui mèrits suficients per a la promoció. Els que siguin promoguts en virtut del paràgraf anterior s’entenen compresos, a efectes de la proporció en la composició de la Sala, en el torn de la lletra a) de l’article 344 d’aquesta Llei. 2. Els magistrats als quals es refereix l’apartat anterior conserven els drets reconeguts en la disposició final primera de la Llei 17/1980, de 24 d’abril, que estableix el règim retributiu dels funcionaris al servei del poder judicial. 3. Tenen preferència sobre els altres membres de la carrera judicial per a la provisió de places d’especialistes a les sales contencioses administratives i de les places als jutjats especialitzats en aquest ordre jurisdiccional en els termes que preveuen els articles 329.2 i 330.2. 4. Els magistrats contenciosos administratius per oposició, procedents de la carrera fiscal, queden en aquesta carrera en situació d’excedència voluntària.497


Disposició transitòria setzena Magistrats suplents Fins que acabi l’any judicial en què entri en vigor aquesta Llei han de continuar exercint els seus càrrecs els magistrats suplents actuals. En el termini de tres mesos següents a la seva entrada en vigor, les sales de govern han de fer una nova proposta de magistrats suplents per al proper, en compliment del que s’hi estableix. Disposició transitòria dissetena Cos de magistrats de treball 1. Des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no es poden convocar concursos per a l’ingrés en el cos de magistrats de treball. 2. Els magistrats de treball actuals procedents de la carrera judicial s’hi han d’integrar amb la categoria que hi tinguin i ocupant el lloc de l’escalafó que els correspongui, i es regeixen en endavant, per a la provisió de destinacions i promoció de categories, per les disposicions d’aquesta Llei. Els qui pertanyin al cos de magistrats de treball a què es refereix el paràgraf anterior tenen la consideració d’especialistes als efectes del que estableix l’article 344.a d’aquesta Llei.498


238

3. Els qui procedeixin de la carrera fiscal s’han d’integrar en la judicial i s’han de col·locar a l’escalafó en el número bis que els correspon per raó de la seva antiguitat en aquella, i hi han de romandre en excedència voluntària.499 4. A l’efecte de la preferència per cobrir les places d’especialistes a les sales i jutjats socials, establerta als articles 329.2 i 330.2 d’aquesta Llei, els magistrats de treball actuals la tenen sobre els altres membres de la carrera judicial. 5. L’escalafó actual del cos de magistrats de treball es manté com a escala annexa al de la carrera judicial i tots els seus components mantenen la col·locació, categoria i antiguitat que hi tenen; aquesta escala determina entre ells l’ordre de preferència per a la provisió de places a les sales socials i als jutjats socials.

498 Apartat 2, paràgraf 2n, afegit per l’article 3.11 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre). 499 Apartat 3 redactat de conformitat amb l’article 1.17 de la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 268, de 9 de novembre).

Disposició transitòria divuitena Tribunal Central de Treball El Tribunal Central del Treball se suprimeix el dia que entrin en funcionament les sales socials de l’Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia, que haurà d’establir la llei que fixi la planta dels tribunals. S’hi han d’aplicar les regles següents: 1a. Els presidents i magistrats del Tribunal Central que, en virtut del que disposa la disposició transitòria anterior, s’integrin en la carrera judicial, passen a constituir la Sala Social de l’Audiència Nacional i del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, segons exigeixi la llei de planta, i si excedeixen de la plantilla que s’estableixi, s’ha de seguir un ordre de preferència atenent a la major antiguitat en el càrrec, i els restants queden adscrits a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid fins que obtinguin destinació en propietat. Aquesta Sala ha de conèixer de tots els assumptes pendents en el Tribunal Central, llevat dels que corresponguin a la Sala Social de l’Audiència Nacional. 2a. Els secretaris de sala i de govern del Tribunal Central de Treball passen a prestar servei a la Sala Social de l’Audiència Nacional i a la del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, i si excedeixen de la plantilla que s’estableixi, s’ha de seguir un ordre de preferència atenent a la major antiguitat en el càrrec, i els restants queden adscrits a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid fins que obtinguin una destinació en propietat. Disposició transitòria dinovena Magistratures de treball 1. Fins a l’entrada en funcionament dels jutjats socials, les magistratures de treball actuals han de continuar exercint les seves funcions. 2. Mentre continuïn en funcionament les magistratures de treball, les places vacants s’han de proveir en la forma establerta a l’article 329 d’aquesta Llei. Disposició transitòria vintena Personal al servei de la jurisdicció laboral 1. El personal administratiu, auxiliar i subaltern que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presti serveis a les magistratures de treball o al Tribunal Central de Treball, ha de continuar


239

prestant-los als mateixos òrgans i, des que s’estableixin, als jutjats socials i la Sala Social de l’Audiència Nacional, amb subjecció al règim que en l’actualitat és aplicable fins que es dictin els reglaments de personal al servei de l’Administració de justícia, els quals han d’establir les normes per a la seva integració en els distints cossos d’aquella. 2. És aplicable al personal a què es refereix aquesta disposició, des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el règim d’incompatibilitats establert a l’article 489. Disposició transitòria vint-i-unena Secretaris de la jurisdicció de treball En la data d’entrada en vigor de la llei de planta, el cos de secretaris de la jurisdicció de treball s’ha d’integrar al cos de secretaris judicials d’acord amb les regles següents: 1a. Els secretaris de la magistratura de treball, de les categories A i B, han de passar a integrar la categoria segona del cos de secretaris judicials i s’han de col·locar en l’escalafó per ordre del major temps de serveis prestats al cos de procedència. 2a. Els secretaris procedents de la jurisdicció de treball tenen preferència per ocupar les places dels jutjats socials i a les sales socials de l’Audiència Nacional o dels tribunals superiors de justícia. 3a. En el moment en què s’estructurin i entrin en funcionament les sales socials dels tribunals superiors de justícia, han de gaudir de preferència absoluta els secretaris de la jurisdicció de treball de la categoria A actual, sobre els de la B, per servir-hi. Disposició transitòria vint-i-dosena Secretaris judicials 1. A l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha de quedar sense efecte la distinció, dintre de la tercera categoria del cos de secretaris judicials, dels graus d’ingrés i d’ascens. 2. A aquest efecte, els qui, d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 5/1981, de 16 de novembre, tinguin el grau d’ingrés de la tercera categoria, quedaran situats, pel seu ordre, a continuació de l’últim dels que tinguin el grau d’ascens de la tercera categoria, dintre de l’escalafó del cos de secretaris judicials. 3. Els secretaris judicials que, a l’empara del que estableix la norma sisena de l’article sisè de la Llei orgànica 5/1981, de 16 de novembre, i per ocupar una plaça de categoria inferior que la que els corresponia hagin adquirit la categoria superior a tots els efectes, excepte els econòmics, conserven la mateixa situació fins que ocupin una plaça de la seva categoria. 4. Els funcionaris que estiguin en possessió del títol de llicenciat en dret i que procedeixin dels cossos declarats a extingir d’oficials de sala del Tribunal Suprem i audiències, oficials dels tribunals contenciosos administratius i escala tècnica del cos administratiu dels tribunals, que estiguin en situació d’actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, han de quedar integrats en el cos de secretaris judicials en la tercera categoria, a continuació de l’últim que hi figuri, per ordre d’antiguitat del servei. 5. Els secretaris judicials destinats a fiscalies han de ser adscrits provisionalment, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, als tribunals i audiències existents a la mateixa població on presten serveis, fins que adquireixin una destinació en propietat en els concursos de provisió ordinaris, en els quals han de gaudir de preferència, per una sola vegada, per ocupar les vacants que s’hi produeixin.


240

Disposició transitòria vint-i-tresena Retribucions dels secretaris judicials Els secretaris judicials remunerats exclusivament per aranzel o acollits al sistema mixt de retribució mitjançant sou i participació aranzelària, han de percebre únicament, des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els sous i els complements d’acord amb la seva categoria i destinació, establerts amb caràcter general per al secretariat, més un trenta per cent del sou que els correspongui, en concepte de gratificació, sense que puguin percebre participació aranzelària de cap classe, i tenen dret a la percepció d’havers passius en la forma i la quantia establerta per als funcionaris públics; es consideren com a serveis abonables els prestats al cos des de la data d’ingrés. Disposició transitòria vint-i-quatrena Secretaris de jutjats de pau de municipis de més de set mil habitants 1. Des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, no es poden convocar més oposicions per a l’ingrés al cos de secretaris de jutjats de pau de municipis de més de set mil habitants, que es declara a extingir. 2. Els funcionaris del cos a extingir de secretaris de jutjats de pau de municipis de més de set mil habitants que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, estiguin en possessió del títol de llicenciat en dret, s’han d’integrar en la tercera categoria del secretariat de l’Administració de justícia, i s’han de cobrir per rigorós ordre d’antiguitat de serveis efectius, mitjançant concurs específic a aquest cos, les vacants que en aquell moment existeixin a la categoria esmentada. 3. Les secretaries de jutjats de pau de poblacions de més de set mil habitants, mentre quedin membres del cos a què es refereix aquesta disposició que tinguin els requisits legals per cobrir-les, s’han d’anunciar, quan siguin vacants, a concurs entre ells. 4. Declarada deserta una plaça que estigui servida per un secretari del cos de secretaris de jutjats de pau de municipis de més de set mil habitants per falta de peticionari, la plaça ha de quedar reservada per a la seva provisió d’acord amb el que estableix l’article 481 d’aquesta Llei. 5. Els funcionaris del cos declarat a extingir de secretaris de jutjats de pau de municipis de més de set mil habitants amb cinc anys de serveis efectius que, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, obtinguin la llicenciatura en dret, podran participar en els concursos a què es refereix l’article 478. Disposició transitòria vint-i-cinquena Lletrats del Ministeri de Justícia Els membres de la carrera judicial que es trobin en situació de supernumerari, per pertànyer en actiu o en serveis especials al cos especial tècnic de lletrats del Ministeri de Justícia, integrat en l’actualitat en el cos superior de lletrats de l’Estat, si en ingressar al servei actiu no obtenen en el Ministeri de Justícia cap plaça d’aquelles a les quals es refereix la disposició addicional desena, han de quedar adscrits al Tribunal Superior de Justícia o Audiència Provincial de Madrid fins que obtinguin una destinació en propietat. Disposició transitòria vint-i-sisena Dels funcionaris dels actuals tribunals tutelars de menors


241

1. L’escala de jutges unipersonals de menors queda declarada a extingir. Els seus membres poden seguir ocupant la plaça als nous jutjats de menors de la localitat en què estiguin prestant servei. En el desenvolupament de les funcions jurisdiccionals se’ls ha d’aplicar l’estatut jurídic de la carrera judicial. 2. Els qui pertanyin a l’escala de secretaris de tribunals tutelars de menors s’han d’integrar en el cos de secretaris judicials i han d’ocupar en l’escalafó un número bis segons l’antiguitat que tinguin a l’escala de procedència. 3. El personal que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei presti serveis als tribunals tutelars de menors ha de continuar prestant-los en aquests òrgans i des que s’estableixin als jutjats de menors, amb subjecció al règim que en l’actualitat els és aplicable, fins que es dictin els reglaments de personal al servei de l’Administració de justícia, els quals han d’establir les normes per a llur integració en els diferents cossos d’aquella. És aplicable al personal a què es refereix aquesta disposició, des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el règim d’incompatibilitats establert en l’article 489.500

500 Apartat 3 derogat per la disposició addicional 5.4 de la Llei orgànica 4/1992, de 5 de juny, que reforma la Llei reguladora del procediment i la competència dels tribunals tutelars de menors (BOE núm. 140, d’11 de juny) pel que fa al personal de l’escala de delegats professionals tècnics dels tribunals tutelars de menors.

Disposició transitòria vint-i-setena Jutjats de perillositat i rehabilitació social 1. Els actuals jutjats de perillositat i rehabilitació social que tinguin atribuïdes funcions de vigilància penitenciària, així com aquells que les tinguin atribuïdes amb exclusivitat, han de continuar exercint aquestes funcions com a jutjats de vigilància penitenciària fins que la estableixi aquests últims. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els jutjats referits es denominen de vigilància penitenciària i han de desenvolupar les funcions que corresponguin com a tals, sens perjudici de tot el que estableixi la llei de planta pel que fa a això. 2. Les funcions en matèria de perillositat i rehabilitació social corresponen als jutjats d’instrucció. És competent el jutjat d’instrucció en el territori del qual s’hagi manifestat de manera principal la presumpta perillositat. 3. Mentre no es disposi altrament, l’actual Sala de Perillositat i Rehabilitació Social, constituïda a l’Audiència Nacional, ha de seguir coneixent dels recursos d’apel·lació i de queixa contra les resolucions que dictin els jutjats d’instrucció en la matèria a què es refereix l’apartat anterior. 4. Els assumptes en tramitació han de ser resolts pel jutjat al qual corresponia d’acord amb la legislació anterior. Disposició transitòria vint-i-vuitena Règim transitori de jubilacions 1. Derogat501 2. Els membres dels restants cossos de l’Administració de justícia que, a l’entrada en vigor de la Llei, tinguin més de seixanta-dos anys i menys de seixanta-cinc, s’han de jubilar quan hagi transcorregut la meitat del temps que en aquesta data els falti per complir els seixanta-


242

vuit anys d’edat. Els qui a la data esmentada hagin complert els seixanta-cinc anys s’han de jubilar als dos anys de la seva entrada en vigor, llevat que abans compleixin els setanta.

501 Apartat 1 derogat per la disposició derogatòria única de la Llei orgànica 7/1992, de 20 de novembre, per la qual es fixa l’edat de jubilació de jutges i magistrats i s’integra personal mèdic divers en el cos de metges forenses (BOE núm. 280, de 21 de novembre).

Disposició transitòria vint-i-novena Els processos a què es refereix la disposició addicional vuitena que s’hagin iniciat abans de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei han de continuar tramitant-se d’acord amb les normes vigents en el moment en què es van iniciar. Disposició transitòria trentena Mentre la legislació de planta i demarcació no disposi altrament, les ciutats de Ceuta i Melilla conserven l’adscripció judicial que tenen en l’actualitat. Disposició transitòria trenta-unena En el termini de tres mesos a partir de l’entrada en vigor de la llei de planta i d’acord amb el que disposa aquesta Llei han de ser elegits els jutges de pau i han de cessar en el seu càrrec els qui fins a aquest moment l’estiguessin exercint. Disposició transitòria trenta-dosena Dintre del mes següent a la publicació d’aquesta Llei orgànica al Butlletí Oficial de l’Estat, tots els membres de la carrera judicial i el personal al servei de l’Administració de justícia que encara no ho hagin fet han de prestar el jurament o promesa previst, respectivament, als articles 318 i 460 d’aquesta Llei. Disposició transitòria trenta-tresena Les proves selectives i els concursos per ingressar en els cossos a què es refereix aquesta Llei, per a promoció interna o per a provisió de vacants, que estiguin convocades a la data de la seva entrada en vigor, han de ser resolts per l’òrgan a qui corresponia la resolució d’acord amb la legislació anterior. Disposició transitòria trenta-quatrena Mentre no s’aprovi la llei de planta, els òrgans jurisdiccionals existents han de continuar amb l’organització i les competències que tinguin en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Disposició transitòria trenta-cinquena502 El que preveu l’article 307 d’aquesta Llei orgànica del poder judicial, respecte del període de pràctiques tutelades, com a jutge adjunt, del curs teòric i pràctic de selecció, és de sis mesos per a tots els aspirants a ingressar a la carrera judicial que hagin superat o superin les proves d’accés ja convocades, i per als qui superin les de la convocatòria següent que es realitzin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta disposició transitòria.


243

502 Disposició transitòria afegida per l’article 3 de la Llei orgànica 9/2000, de 22 de desembre, sobre mesures urgents per a l’agilitació de l’Administració de justícia, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001).

Disposició transitòria trenta-sisena503 Fins al 31 de desembre de 2003, la jubilació per edat dels jutges i els magistrats que preveu l’article 386.1 es fixa en els setanta-dos anys. Fins al 31 de desembre de 2004, la jubilació per edat dels jutges i magistrats es fixa en els setanta-un anys.

503 Disposició transitòria afegida de conformitat amb l’article 4.1 de la Llei orgànica 9/2000, de 22 de desembre, sobre mesures urgents per a l’agilitació de l’Administració de justícia, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001).

Disposició transitòria trenta-setena504 Fins al 31 de desembre de 2003 poden ser proposats com a magistrats suplents els qui, amb els requisits que preveu l’article 201, no hagin assolit l’edat de setanta-cinc anys.

504 Disposició transitòria afegida per l’article 4.1 de la Llei orgànica 9/2000, de 22 de desembre, sobre mesures urgents per a l’agilitació de l’Administració de justícia, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 307, de 23 de desembre, i suplement en català núm. 1, de 15 de gener de 2001).

Disposició transitòria trenta-vuitena505 Durant un termini no superior a quatre anys, el Consell General del Poder Judicial, en funció de les necessitats generals de planificació i ordenació de la carrera judicial i adaptació d’aquesta a la planta judicial, pot dispensar els membres de la carrera judicial del requisit al qual es refereix l’article 311.2 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, d’haver prestat tres anys de serveis efectius com a jutges per accedir a la categoria de magistrat en els casos que preveu el paràgraf primer de l’apartat 1 de l’article esmentat.

505 Disposició transitòria afegida per la disposició addicional 2a de la Llei orgànica 9/2002, de 10 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i del Codi civil, sobre sostracció de menors (BOE núm. 296, d’11 de desembre, i suplement en català núm. 1, d’1 de gener de 2003).

Disposició transitòria trenta-novena506 Els jutges que, per haver renunciat a l’ascens d’acord amb la legislació anterior, estiguin obligats a mantenir-se un temps determinat a l’esmentada categoria, no poden ascendir fins que hagi transcorregut aquest termini. Després de l’ascens, si opten per continuar a la plaça que ocupaven no poden participar en els concursos ordinaris de trasllat durant tres anys.

506 Disposició transitòria afegida per l'article 1.21 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

Disposició transitòria quarantena507 Règim transitori


244

Els jutges i magistrats que, en entrar en vigor aquesta disposició transitòria, estiguin en comissió de serveis amb rellevament de funcions desenvolupant funcions al servei del Tribunal Suprem, passen en aquell moment a la situació de serveis especials en la carrera judicial, situació en que es mantenen fins que les places siguin cobertes mitjançant l’oportú concurs.

507 Disposició transitòria afegida per l'article 1.22 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 266, de 4 de novembre, i suplement en català de la mateixa data).

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA 1. Queden derogades les lleis i disposicions següents: Llei provisional sobre organització del poder judicial de 15 de setembre de 1870. Llei addicional a l’orgànica del poder judicial de 14 d’octubre de 1882. Llei orgànica de les magistratures de treball de 17 d’octubre de 1940. Llei de bases de la justícia municipal de 19 de juliol de 1944. Llei de 17 de juliol de 1947, orgànica del cos nacional de metges forenses. Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa, de 27 de desembre de 1956, en els particulars que regulen aquella jurisdicció i l’estructura dels seus òrgans. Llei 11/1966, de 18 de març, sobre ordenació orgànica dels funcionaris de l’Administració de justícia. Llei 33/1966, de 31 de maig, sobre reforma orgànica dels cossos de la jurisdicció de treball. Les disposicions de la Llei 42/1974, de 28 de novembre, de bases, orgànica de la justícia, declarades en vigor pel Reial decret llei 24/1976, de 26 de novembre, pel qual es prorroga el termini per a l’articulació de la Llei 42/1974, de 28 de novembre, de bases, orgànica de la justícia. Reial decret llei 1/1977, de 4 de gener, pel qual es crea l’Audiència Nacional. Reial decret 2104/1977, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el text articulat parcial de la Llei de bases orgànica de la justícia, de 28 de novembre de 1974, sobre jutjats de districte i altres punts. Llei orgànica 1/1980, de 10 de gener, del Consell General del Poder Judicial. La disposició addicional primera de la Llei 17/1980, de 24 de abril, per la qual s’estableix el règim retributiu dels funcionaris al servei del poder judicial. La Llei orgànica 5/1981, de 16 de novembre, sobre integració de la carrera judicial i del secretariat de l’Administració de justícia. Llei orgànica 12/1983, de 16 de novembre, de modificació de competències de l’Audiència Nacional. Llei orgànica 4/1984, de 30 d’abril, per la qual es modifica la 5/1981, de 16 de novembre. Totes les altres lleis i disposicions que s’oposin a allò que estableix aquesta Llei orgànica. 2. Queda, no obstant això, en vigor la Llei orgànica 6/1984, de 24 de maig, reguladora del procediment d’habeas corpus. DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Llei orgànica entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.

llei orgàncica 6/1985 del poder judicial · 2011-06-20 · 1 llei orgànica del poder judicial...

Documents