1. De la lrica popular a la lrica culta: LRICA POPULAR: temes diversos (amors,relacionats amb les feines del camp, lesfestivitats), transmesa via oral i creadaper les classes senzilles (camperols,pastors), en llengua catalana. LRICA CULTA: apareix a les corts occitanes,temes (amors, el panegric, el vituperi,lament fnebre, canons de dansa),escrita pels trobadors en llengua vulgar(provenal). *La consideraci de poeta es reservava per a aquells autors queversificaven en llat.

2. Final del segle XI fins al final del segle XIII Atorga a la llengua vulgar dignitatliterria. Apropa conceptes, paraules i formespotiques artificioses a un pblic primeraristocrtic i desprs ms ampli. Reflecteix la mentalitat feudal delpoca. 3. La poesia trobadoresca era famosa iprestigiosa i els trobadors catalanssegueixen els models provenals pel quefa a tmatica, versificaci i llengua. Semblana entre les dues llenges. Per la proximitat geogrfica queafavoria relacions culturals, poltiques,comercials i econmiques. Per les relacions poltiques entreCatalunya i Occitnia. 4. Trobar, trobador>tropare,tropatore (adquireix elsignificat de crearliterriament). Estan representades lescondicions socials mshttp://www.catradio.cat/audio/624932/412- diverses: reis, grans senyors,--Els-trobadors-medievalsTrobadors professionals: Giraut de Bornelh, bisbes, canonges,Gui dUssel, Paulet de Marsella, Cerver de cavallers, burgesos, gentGirona (cort de Jaume I i el seu fill Pere el dorigen humil. La condiciGran, estaven en nmina)... social no es t en compteTrobadors per mer plaer: el ducdAquitnia; Ebles II, vescomte de entre els trobadors.Ventadorm; Jaufr Rudel, prncep de Blaia; Tamb hi havia trobadorsAlfons, rei dArag; Pere el Gran, Frederic III que eren dones trobairitz.de Siclia, rei dAnglaterra Ricard Cor deLle... 5. Els trobadors Les arts liberals: pilarcomponien les seves de leducacicanons, per tant,medieval a tot Europa.tenien coneixements:7 disciplines:-literarisTrvium (expressi):-retrics -gramtica (llengua)-composici musical -retrica (composici) Necessitaven una-dialctica (raonament)formaci que es Quadrvium (coneixementsdonava en el cicleenciclopdics):densenyaments-aritmtica, geometria,superiors o quadrvium. msica i astronomia 6. Msics cantaires o noms cantairesdivulgadors de les canons dels trobadors -Joglars de gesta o pics -Joglars de lrica (fidels a un text ambcomplicacions rtmiques i mtriques i ambmelodies molt treballades) CANONER: (sen conserven uns 76)consten de tres apartats: vides, razs icomposicions (algunes amb la melodiacorresponent). 7. Trobar leu (lleu o senzill) expressions fcilsdentendre, absncia de recursos estilsticscomplicats (estil utilitzat en els sirventesos). Trobar clus, escur (tancat, fosc)poesiahermtica, amb molts jocs verbals i mtrics,recarregament de conceptes, abs delagudesa, llenguatge dargot (Marcabr). Trobar ric, prim, car (ric, subtil, valus)bellesa de la forma, sonoritat de la paraula,s de rimes difcils de trobar, selecci devocabulari poc corrent en detriment delcontingut (Arnaut Daniel). 8. De temtica profana (no religiosa), tractava els temes de lamor, laguerra i traslladava les relacions de vassallatge, prpies del feudalisme,al terreny de les relacions amoroses. 9. De temtica amorosa:-La can-La pastorella-Lalbada-La dansa i la balada (gnere popular) De temtica guerrera i satrica:-El sirvents-El plany-El debat 10. La Cans trobadoresca s la poesia ocan damor. La finamor, amor purlleial i vertader saparta de totaimposici social i econmica en qu esbasaven els matrimonis feudals ipropugna lelecci lliure i sincera de lapersona estimada. El trobador trasllada al terreny amorsles relacions de vassallatge queregulaven el feudalisme. 11. VASSALLATGE FEUDAL AMOR CORTSSENYOREl senyor feudal t unaLa dama, midons, ssituaci social superior poderosa, molt maca,a la del vassall que li retbona. s casada (aix thomenatgedrets jurdics, la soltera estava sotmesa a la voluntat paterna).VASSALL Jura fidelitat al seuEl trobador s el vassall desenyor i lluitar per ell si la dama (que fa des necessari. Depnsenyor: meus dominusdels seus favors.>midons). Li suplica, li demana els seus favors i lhonora mitjanant la poesia. 12. Om: home vassall Midons: la dona estimada (La relaci entre el trobador i la dama casadaera adltera i per tant, el trobador shi referia amb un pseudnim anomenat SENHAL)El trobador haur de passar per unes etapes fins a convertir-seen lamant perfecte i ser mereixedor de lamor de la dama:1)Fenhedor (tmid): el trobador no satreveix a adrear-se a ladama.2)Pregador (suplicant): la dama mostra inters per ell, la damadeixa que expressi el seu amor mitjanant la poesia.3)Entendedor: relaci de complicitat entre tots dos, la damaaccepta el seu jurament de fidelitat i li dna una penyora.4)Drutz (amant): amb lamor fsic amb la dama, el trobador esconverteix en lamant. Gils: el marit Lauzangiers: els envejosos, tafaners, aduladors... Pretz: mrits que fa el trobador davant la dama. 13. Tracta la trobada al camp dun cavalleramb una pastora a la qual vol seduir. Composici dialogada, llenguatge agut iviu. No correspon a una situaci real. A la primera estrofa es troben lescaracterstiques formals que distingeixen elgnere: la indicaci del temps de latrobada i del lloc. El tractament que es fa de la figura de lapastora s respectus. La pastora t msseny, enginy i superioritat moral que elcavaller. 14. Descriu els sentiments dels amants quedesprs de passar la nit junts shan deseparar, perqu poden descobrir-los (elgils o els lauzengiers), per a hi ha lafigura del gaita (guaita), amic deltrobador, que vigila . Llenguatge senzill i sensual adaptat alcodi corts de la cans. 15. Els trobadors sinspiren en canons i dansespopulars que havien concorregut amb lesseves canons (Cerver de Girona 1259-1285). Els dos gneres tenen una part central (solista) iuns versos repetitius -refrany- (cor). Balada: lestrofa de tres versos ve precedidadel refrany i acaba amb un vers que tambrima. Dansa: el refrany no es fusiona amb lestrofasin que forma un grup (quatre versos)que esrepeteix darrere lestrofa general de vuitversos. 16. El sirvents: el nom es deu al fet que elsirvents se serveix de lestrofisme i dela melodia duna can existent. Poesia moralitzadora datac personal,de propaganda poltica, dedesafiament. Sirvents moral, sirvents personal,sirvents poltic i sirvents literari. 17. Can amb qu el trobador donava notcia i es lamentava de la mort del seu protector o dalgun gran personatge. Esquema:-Invitaci al lament i al dol, a lauditori, alpas o a tot lunivers.-Elogi del difunt, donant el seu nom i breusemblana.-Loraci a Du per a implorar el perddels pecats i la benaurana del difunt. 18. Dos trobadors (o ms) componienconjuntament una mateixa poesia sobre untema concret (cadasc defensava el queestava dacord o el que li indicaven). DEBATS MLTIPLES o tornejament o jocpartit: el trobador primer que prenia laparaula plantejava als seus adversaris unproblema que tenia diverses solucions i elldefensava lalternativa contrria a la queescollissin els seus interlocutors. 19. Guillem IX dAquitnia Jaufr Raudel Bernat de Ventadorn Arnaut Daniel Cercamn Marcabr Giraut de Bornelh Raimbaut dAurenga 20. Considerats entre els principals autors delrica trobadoresca (la majoria adopten elmodel del trobar leu): Guillem de Bergued: escriu molts sirventesos (contraPere de Berga, contra Pon de Mataplana a qui tamb escriuun plany- i contra el bisbe dUrgell, Arnau de Preixens). Guillem de Cabestany: dades darxiu interessants ala Vida. Guillem de Cervera Cerver de Girona Berenguer de Palol: canons conservades transmesesamb notaci musical. Guerau de Cabrera: Ensenhament(ensenyament al seu joglar Cabra per tal dinstruirlo). 21. - Darrer gran trobador (1259-1285) al serveide reis catalans i del vescomte deCardona, de potica prpia i estil personal(intenci moralitzadora).- Sen conserven 120 composicions detemtica i estil diversos: quatre pastorelles imoltes canons dedicades a les damesocultes sota els senyals de Sobrepretz(Sobrepreu) i la Dama dels Cards(Vescomtessa de Cardona). s autortamb, duna pea anomenada laviadeira, conreada per ell. 22. ESTROFISME: Els trobadors anomenavenles estrofes cobles formades per vuitversos o bordons. Podem trobar en unpoema diverses cobles i una darrerams curta (sol tenir la meitat de versosde les estrofes anteriors) que rep el nomde tornada (sol contenir el senyal pseudnim- amb qu es designava ladama a qui es dedicava el poema o elnom dun rei, un joglar, etc.). Tamb espot trobar el refrany (solen ser dos versosque es repeteixen al final de cadaestrofa. 23. MTRICA: Els versos tenen el mateixnombre de sllabes (predominen elsheptasllabs i octosllabs). Per fer elrecompte sillbic del provenal sesegueix el mateix procediment que elcatal. RIMA: La rima s sempre consonant i sde gran importncia en la configuracidels poemes. Podem trobar algunacomposici com la viadera en qu espermet la rima assonant o borda. 24. Berenguer, Vicent; Cabrera, Beti Serra; Soler, Jeroni (2008). Batxillerat 1. LlenguaCatalana i Literatura. Madrid: Anaya. Camps, Josep; Nigorra, Joan F.; Soldevilla, Lloren (2009). Llengua Catalana i literatura1. Batxillerat. Palma: Santillana. Cerd, Jordi; de Riquer, Isabel; Cingolani, Stefano Maria; Massip, Francesc; Sim,Meritxell (2011). Introducci a la literatura europea. Barcelona: FUOC. Soler, Albert (1999). Literatura Catalana Medieval I: El naixement duna literatura.Barcelona: UOC.Pgines dinters: http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors Actualitat literria sobre els trobadors a lletrA, lespai virtual de literatura catalana de laUniversitat Oberta de CatalunyaElvira Haro PerichIntroducci a la lrica trobadoresca