la gran història del teixó simó, per sara nocelo
DESCRIPTION
Tasca 3 del curs de monitors de temps lliure.TRANSCRIPT
La gran història del teixó Simó
Hi havia una vegada un Teixó que es deia Simó.
El teixó Simó vivia al seu cau
amb el seu pare i els seus dos
germans.
Al teixó Simó li agradava molt explorar els voltants del bosc en el que vivia amb els seus amics: l’esquirol Oriol i el Pardal Marçal.
No gaire lluny del cau del teixó Simó vivia la porc senglar Pilar amb
la seva mare.
A la porc senglar Pilar també li agradava
molt explorar el bosc, però ho havia de fer
tota sola, ja que sempre que
s’apropava a algú amb la millor de les
seves intencions aquest fugia cames
ajudeu-me.
Cal dir que la porc senglar Pilar era molt gran per la seva edat.
A dalt d’un arbre, entre els caus del teixó Simó i la porc senglar Pilar vivia l’abella Mireia.
Era petita i molt
bonica, però
sempre estava de
mal humor.
Un bon dia el teixó Simó
va decidir anar tot sol a explorar.
I casualment, la porc
senglar Pilar va tenir la
mateixa idea.
De cop, al mig d’un camí es van trobar tots dos.
El teixó Simó, en veure la gran porc senglar Pilar es va quedar sense sang i va sortir corrents, tot esfereït.
Va pujar-se a un arbre i va veure l’abella Mireia que dormia a casa seva.
I de seguida li
va demanar
ajuda:
L’abella Mireia, molt enfadada perquè el teixó
Simó l’havia despertada, i
sense dirigir-li la paraula, va
treure el seu fibló i el va picar al mig del nas.
El teixó Simó, amb el
nas ben inflat, va caure de
l’arbre i de seguida, la
porc senglar Pilar, va anar a ajudar-lo.
Amb la delicadesa d’una
papallona, la porc senglar
Pilar va treure-li el fibló del nas al teixó Simó i
de seguida li va netejar la picada amb aigua ben fresca i neta del riu que tenien al
costat.
El teixó Simó es va quedar molt sorprès amb la porc senglar Pilar. No se l’havia menjat ni li havia fet mal!!
Van decidir tornar junts cap a casa i van descobrir la gran quantitat de coses que tenien en comú.
Aquella nit, en tornar a casa i un cop ficat al llit, el teixó Simó va
reflexionar sobre el que havia passat aquella tarda i es va adornar de que
les aparences, de vegades, ens enganyen i que, per tant, a partir d’aquell moment no jutjaria a cap animal del bosc sense conèixer-lo
abans.