història jardineria

UNITAT 1: HISTÒRIA DE LA UNITAT 1: HISTÒRIA DE LA JARDINERIAJARDINERIA

HISTÒRIA DE LA JARDINERIAHISTÒRIA DE LA JARDINERIA

JARDÍ ÀRAB JARDÍ ANGLÈS

HISTÒRIA DE LA JARDINERIAHISTÒRIA DE LA JARDINERIA Visions d’un jardí: És l’embelliment de la terra per mitjà de les possibilitats

que ofereix la naturalesa: prat, flors, arbres, aigua... combinats segons una idea.

Terreny gran o petit, on es planten arbres i altres vegetals ornamentals segons unes normes artístiques i que serveixen com lloc de recreo

Lloc de recolliment, meditació i diàleg en el qual s’uneix l’art i la naturalesa en una construcció artística conscient.

Espai tancant, excloent, acotat, misteriós, on les plantes es desenvolupen amb un pla.

És l’espai transformat vegetalment per l’home, segons el seu criteri artístic.

Estils de jardins al llarg de la històriaEstils de jardins al llarg de la història

La jardineria té dos La jardineria té dos orígens d’estil orígens d’estil diametralment oposat diametralment oposat i independents: i independents: Egipte i XinaEgipte i Xina

Egipte: minifundis Egipte: minifundis rectilinis, formals rectilinis, formals arquitectònics. El seu arquitectònics. El seu estil va ser transmet estil va ser transmet pels grecs, romans, pels grecs, romans, perses, àrabs, italians perses, àrabs, italians i francesos. i francesos.

Estils de jardins al llarg de la històriaEstils de jardins al llarg de la història

Xina: basats en els Xina: basats en els parcs de caça parcs de caça imperials. Els quals imperials. Els quals eren informals i eren informals i naturalistes. Els naturalistes. Els anglesos adoptaren el anglesos adoptaren el seu estil.seu estil.

Moments d’esplendorMoments d’esplendor

La jardineria va tindre quatre moments de La jardineria va tindre quatre moments de gran esplendor: gran esplendor:

Roma i Grècia anteriorment al segle VRoma i Grècia anteriorment al segle V:: els parcs públics tenien una importància rellevant. Estaven formats per hortalisses, arbres fruitals i flors i arbres ornamentals.

Els jardins perses i àrabs durant els Els jardins perses i àrabs durant els segles IX i XIV.segles IX i XIV.


Arran de les invasions i les guerres, el parc públic va perdre la seua importància i tant els jardins romans com els àrabs passaren a ser privats estructurats i recarregats amb motius arquitectònics.

Els jardins hispanoàrabs, encara que també estaven estructurats, la vegetació es desenvolupa de d’una forma més lliure.


La tendència d’influència romana evolucionà i dona lloc al tercer període d’esplendor: el el Renaixement italià del segle XVI amb el jardí Renaixement italià del segle XVI amb el jardí francès del XVIIIfrancès del XVIII

També en el segle XVIII sorgí el paisatgisme anglès, que intenta rompre l’estil tant estructurat. Encara que en aquest moment no va tindre la suficient força per rompre amb l’estil rígid, va servir de model pel quart període d’esplendor: els jardins utilitaris i els parcs populars del segle els jardins utilitaris i els parcs populars del segle XX i principi XXIXX i principi XXI

Jardí egipci (1500 a.C)Jardí egipci (1500 a.C) La jardineria egípcia sorgí al

voltant del Nil, les seues voreres estaven cobertes de jardins amb jardineres regulars, estancs jocs d’aigua i alineacions d’arbres ornamentals limitats per una tanca. Aquest tancament servia per limitar les grans extensions del desert i protegir-se dels animals salvatges.

Tenia un disseny reticular i a cada retícula hi havia plantacions diferents. Els arbres que es cultivaven solien ser cireres, olivers, ametlers, roures, plàtans d’ombra i plantes medicinals.

Jardí persaJardí persa

Eren espais tancats que Eren espais tancats que imitaven el paradís en la imitaven el paradís en la terra i exclusius per al rei. terra i exclusius per al rei.

En quant a les plantes En quant a les plantes tenia una composició tenia una composició més lliure que la egípcia. més lliure que la egípcia. Però el seu plànol segui Però el seu plànol segui sent estrictament formal.sent estrictament formal.

Tenia forma de creu, dos Tenia forma de creu, dos canals principals el canals principals el dividien en quatre formes. dividien en quatre formes. El centre solia estar El centre solia estar format per un estanc o format per un estanc o dipòsit d’aigua dipòsit d’aigua

Jardí persaJardí persa

En la part central, per En la part central, per donar ombra, havien donar ombra, havien plàtans i en les voreres plàtans i en les voreres havien pins, palmes, havien pins, palmes, datileres, ametles, datileres, ametles, tarongers i altres arbres tarongers i altres arbres fruitals.fruitals.

També plantaven tulipes, També plantaven tulipes, gessamins,clavells, gessamins,clavells, rosses rosses

Per irrigar el jardí Per irrigar el jardí s’utilitzava un túnel s’utilitzava un túnel subterrani, aprofitant la subterrani, aprofitant la capa freàtica. Els arbres capa freàtica. Els arbres es plantaven en una fosa es plantaven en una fosa per disminuir les pèrdues per disminuir les pèrdues d’aigua per evaporació. d’aigua per evaporació.

Jardí grecJardí grec

La jardineria en si mateixa no tenia molta importància.

Les seues referències ens han arribat per mitja de la mitologia grega i per tant, els jardins sorgiren al voltant dels temples i tenien la consideració de parc-bosc sagrat.

Jardins romansJardins romans

Segons l’ús i ubicació es Segons l’ús i ubicació es diferencien:diferencien:

A) A) Cases urbanes Cases urbanes (Peristil). (Peristil). Era un jardí Era un jardí residencial suntuós i de residencial suntuós i de recreo. El jardí tenia un recreo. El jardí tenia un eix longitudinal de eix longitudinal de simetria al voltant del simetria al voltant del qual estaven les qual estaven les habitacions. Format per habitacions. Format per fonts, estàtues, fonts, estàtues, columnes, banc, columnes, banc, palmeres, tarongers, palmeres, tarongers, llorers,xiprers i rosals llorers,xiprers i rosals


B) B) Vil·les ruralsVil·les rurals. . Vil·les on es Vil·les on es combinen combinen característiques de característiques de mansions luxoses i mansions luxoses i casa agrícola. Prop casa agrícola. Prop de la vil·la es de la vil·la es dissenyava un jardí dissenyava un jardí formal i en la part formal i en la part més apartada es més apartada es perdia aquesta perdia aquesta rigidesa. rigidesa.


C) C) Jardins públicsJardins públics. . Estaven al voltant del Estaven al voltant del temples i en amplis temples i en amplis carrers en els quals carrers en els quals es plantaven es plantaven linealment xops, linealment xops, xiprers, flors, bancs i xiprers, flors, bancs i estàtues. estàtues.

Jardí àrabJardí àrab La idea de jardí és la del La idea de jardí és la del

paradís, la unió de l’home paradís, la unió de l’home amb Déu. Són jardins amb Déu. Són jardins que es perceben per tots que es perceben per tots el sentits.el sentits.

Tenen flors i plantes molt Tenen flors i plantes molt aromàtiques: rosals, aromàtiques: rosals, murta, lliris, nards, etc. I murta, lliris, nards, etc. I làmines d’aigua que làmines d’aigua que serveixen d’eix i creaven serveixen d’eix i creaven zones d’ombra amb zones d’ombra amb arbres ornamentals i arbres ornamentals i fruiters. fruiters.

Jardí renaixentista/italiàJardí renaixentista/italià

El jardí renaixentista El jardí renaixentista naix en oposició al naix en oposició al jardí medieval. jardí medieval.

El jardí tancat, utilitari El jardí tancat, utilitari es transforma en un es transforma en un jardí de grans espais, jardí de grans espais, suntuós, geomètric i suntuós, geomètric i predomini d’elements predomini d’elements arquitectònics, fonts, arquitectònics, fonts, escalinates... escalinates...

Jardí renaixentista/italiàJardí renaixentista/italià CaracterístiquesCaracterístiques:: Entramat geomètric clàssic Entramat geomètric clàssic

molt dissenyat i controlatmolt dissenyat i controlat Molt freqüents els parterres Molt freqüents els parterres

(divisió de l’espai amb (divisió de l’espai amb tanques) ,creació de tanques) ,creació de diferents nivells mitjançant diferents nivells mitjançant terrasses.terrasses.

El boix i la murta són els El boix i la murta són els arbustos principals, arbustos principals, normalment retallats per normalment retallats per formar les tanques. Fileres formar les tanques. Fileres de xiprers bordegen les de xiprers bordegen les grans avingudesgrans avingudes

Jardí francèsJardí francès

Imita les línies generals Imita les línies generals de l’italià però es fa més de l’italià però es fa més obert permetent una visió obert permetent una visió del conjunt.del conjunt.

Té una estructura molt Té una estructura molt cuidada on les diferents cuidada on les diferents simetries estan simetries estan organitzades al voltant organitzades al voltant d’un punt central. El més d’un punt central. El més important és que oferisca important és que oferisca una visió total quan es una visió total quan es contempla des del palau. contempla des del palau.

Jardí xinésJardí xinés El jardí tracta de recrear El jardí tracta de recrear

la imatge d’una la imatge d’una naturalesa ideal. Una naturalesa ideal. Una naturalesa que canvia al naturalesa que canvia al llarg de les estacions, llarg de les estacions, floracions, del cicle solar i floracions, del cicle solar i les variacions diürnes i les variacions diürnes i nocturnes nocturnes

L’objectiu no és la L’objectiu no és la simetria sinó l'harmonia. simetria sinó l'harmonia.

Els elements Els elements arquitectònics són molt arquitectònics són molt rígids (pavellons, quiosc, rígids (pavellons, quiosc, galeries, arcs, ponts, galeries, arcs, ponts, barques) però el jardí té barques) però el jardí té formes lliures. formes lliures.

Jardí anglès Jardí anglès Oposat al francès.Oposat al francès. És completament obert És completament obert

(praderes de grans (praderes de grans dimensions) i integrat en dimensions) i integrat en l’entorn, s’aprofiten els l’entorn, s’aprofiten els desnivells del terreny.desnivells del terreny.

Predomini dels elements Predomini dels elements vegetals sobre els vegetals sobre els arquitectònics amb gran arquitectònics amb gran varietat botànica, formes varietat botànica, formes naturals sense cap forma naturals sense cap forma geomètrica.geomètrica.

L’aigua forma part del paisatge L’aigua forma part del paisatge amb estancs i rierols rodejats amb estancs i rierols rodejats per composicions vegetals per composicions vegetals molt variables en volum, molt variables en volum, forma, color, floració...forma, color, floració...

Jardí mediterrani Jardí mediterrani És el jardí format per És el jardí format per

plantes autòctones del plantes autòctones del mediterrani.mediterrani.

Arbres: olivera, xiprés, Arbres: olivera, xiprés, garrofera, ametler, garrofera, ametler, llimera, figuera, morera...llimera, figuera, morera...

Palmeres: palmito, Palmeres: palmito, datilera...datilera...

Arbusts: murta, llentiscle, Arbusts: murta, llentiscle, adelfa...adelfa...

Plantes aromàtiques: Plantes aromàtiques: lavanda, romaní, lavanda, romaní, menta.... menta....

Identifica els jardinsIdentifica els jardins

Egipci

Romà Anglès

Francès

Identifica els jardinsIdentifica els jardins

Hispanoàrab (Pati de la Reja, Alhambra) Mediterrani

Italià Xinés

història jardineria

Documents