La Formació

EN maTÈria DE

riscos LaboraLs

Viaris

GT2 versió 0, any 2015

Edita:Col·legi/associació d’enginyers industrials de Catalunyavia Laietana, 3908003 Barcelona93 319 23 00www.eic.cat

reconeixement - noComercial - Compartirigual: es permet no només la reproducció, distribució i comunicació pública de l’obra original, sinó també la creació d’obres derivades com traduccions, resums o versions infantils. no es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb la mateixa llicència CC o amb una llicència equivalent a la que regula l’obra original.

ngs3

PrEsENTació

Des d’un col·legi professional, que repre-senta tant empresaris com treballadors, s’ha de prioritzar el suport i la promoció de la qualitat de vida laboral entesa com la con-vivència de persones en equilibrada conjun-ció d’interessos individuals i col·lectius en el marc productiu empresarial i en l’àmbit pro-fessional dels empleats.

el Col·legi d’enginyers industrials, amb la seva polivalència, cobreix en la mateixa me-sura tant càrrecs directius com especialit-zats. aquest marc d’intervenció no oblida mai ni la qualitat ni la seguretat, dos àmbits que necessiten permanentment una adequada informació i formació de les persones sotme-ses a riscos.

La Llei de prevenció de riscos laborals es-tableix que l’empresari ha de garantir que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica en matèria preventiva tant en les condicions de la seva contractació com quan es produeixin canvis en el seu lloc de treball o en les seves funcions, inclosos els canvis d’equips de treball o la introducció de noves tecnologies.

Hauran de rebre formació específica els qui siguin designats per desenvolupar activi-tats preventives i d’emergència, els encarre-gats de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació, així com els delegats de prevenció.

La regulació general dels requisits mínims de formació es troben en el reglament dels serveis de prevenció, en el qual es distingei-xen tres nivells de formació: bàsic, intermedi i superior, que es corresponen amb tres ni-vells de funcions a efectes de determinar les capacitats i aptituds necessàries per al des-envolupament de l’activitat preventiva.

en aquest context, i a la vista de l’evolució de l’accidentalitat laboral i els seus costos de-rivats, s’ha declarat imprescindible l’obligació de formació en prevenció als treballadors en els riscos derivats per al seu treball de l’àmbit de la sinistralitat pròpia de la seguretat viària.

L’obligació i el dret de l’empresari, recí-procs amb el dret i l’obligació del treballa-dor, a obtenir la formació preventiva adequa-da en relació amb els riscos específics dels llocs de treball afecta qualsevol dels llocs en els quals s’identifiquin aquests riscos a tra-vés de l’avaluació de riscos Laborals, en ter-mes similars als assenyalats en relació amb l’adequació personal del treballador al lloc per raons de salut.

Tan evident és l’exigibilitat del dret i l’obli-gació al treballador de neteja viària com al conductor d’una furgoneta de repartiment, a l’empleat de repartiment domiciliari de piz-zes o fast food, a l’ajudant d’un conductor d’un gran camió, a l’ensinistrament dels con-ductors en condicions especials de trànsit perillós o maneig de productes perillosos a bord del vehicle.

Fins avui no han existit protocols sobre com ha de fer-se aquesta formació i per això des d’aquest Col·legi s’ha donat preferència en el Grup de Treball sobre Prevenció de ris-cos Laborals viaris al tema de la formació en aquesta especialitat de manera preferent.

aquesta Guia tècnica sobre formació en riscos laborals viaris és un conjunt de pro-postes que permetin aconseguir una bona praxi en les accions preventives de formació que sempre són les que poden tenir aplica-ció més immediata, i per això, amb immedia-tesa, s’ha elaborat aquesta Guia.

Josep Mª RoviraPresident de la Comissióde Mobilitat i Transports del COeiC

ngs4

Redactors

aquest document ha estat revisat i aprovat pel Grup de Treball multidisciplinari sobre seguretat Laboral viària, del Col·legi d’enginyers industrials de Catalunya, amb repre-sentació d’experts d’institucions públiques i privades, agents socials, centres de forma-ció, professionals de la prevenció i responsables de prevenció d’empreses implicades en els riscos de mobilitat dels seus treballadors. Dins d’aquest Grup de Treball s’ha dispo-sat d’un subgrup de treball de formació que ha elaborat els primers esborranys d’aquest document.

Abstract

Aquesta Guia pretén ser una referència sobre les línies de formació més ade-quades per promoure i potenciar en els programes d’acció preventiva que els dife-rents organismes o empreses estableixin dins de les seves actuacions orientades a disminuir tant els accidents de trànsit amb un component laboral, com els acci-dents de treball relacionats amb la mobilitat dels seus treballadors o amb els ris-cos dels treballadors en els seus desplaçaments. El valor d’aquesta Guia és me-rament d’orientació.

Índex

1. INTRODUCCIÓ2. JUSTIFICACIÓ3. NORMATIVA D’APLICACIÓ EN FORMACIÓ4. FEBLESES I FORTALESES EN LA FORMACIÓ LABORAL VIÀRIA5. REQUISITS DE QUALITAT PER A LES ACCIONS FORMATIVES6. CONTINGUTS MÍNIMS7. METODOLOGIA8. EXTENSIÓ DE LA FORMACIÓ

sobrE La Formació EN maTÈriaDE riscos LaboraLs Viaris

GUia TÈcNica sobrE

ngs5

01iNTroDUcció

La temàtica dels riscos laborals de la movilitat i el transport dels treballadors no ha tin-gut històricament un protagonisme rellevant en la seguretat i salut laboral, tant anterior-ment a l’aprovació de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos, com immediatament després de la seva entrada en vigor el 1996, excepte els riscos derivats dels conductors i transportistes professionals que sí van ser assumits en les estratè-gies preventives de les organitzacions i associacions empresarials implicades. Tampoc va aconseguir progressar la seguretat laboral viària quan els accidents in itinere, pre-dominantment de circulació, van ser inclosos com a accidents de treball. sense regu-lació específica, les referències sobre riscos laborals viaris en documents d’institucions públiques competents en la matèria han de ser considerats fins fa pocs anys com a in-suficients. Ha hagut de ser precisament la progressió de la sinistralitat laboral viària la que ha obert els ulls dels diferents responsables del món del transport i de la preven-ció en general sobre el protagonisme d’aquest tipus d’accidents en les estadístiques d’accidentalitat laboral i de trànsit. Des de fa tres anys que institucions públiques i priva-des han obert una línia decidida d’estudi i anàlisi sobre el tema per afrontar, en la me-sura del possible, el que la normativa no aclaria ni protocol·litzava com s’havia d’actuar. sobre la base que s’ha treballat en la diagnosi de la situació i en la definició de les estra-tègies més adequades per ajudar les empreses a prendre les mesures més oportunes i eficaces que incideixin en la disminució dels accidents laborals viaris, és necessari anar també avançant en les línies de formació que inexcusablement s’hauran d’establir i orde-nar per aconseguir la necessària sensibilització en aquest camp.

Hem de reconèixer que les mesures preventives en matèria de mobilitat són, en ge-neral, més fàcils d’implementar per les empreses quan es tracta de desplaçaments de-rivats de l’activitat laboral i de la professió de conduir vehicles. no ho és tant en els desplaçaments in itinere ja que és el treballador qui tria en última instància el mitjà de transport. Per aquest motiu, l’educació i la formació viària haurien d’anar més enllà dels mínims reglamentaris per integrar-se plenament com a valor determinant de les nostres conductes.

La formació és, doncs, aquest capítol necessari dels plans de prevenció sobre el qual institucions i formadors agrairan –és una suposició– el fet de disposar de recomanacions per garantir l’eficàcia de les seves actuacions.

ngs6

02JUsTiFicació

aquesta Guia neix amb vocació innovadora sota la consciència que és un esglaó més, encara que pugui tenir certa transcendència, en el conjunt d’estratègies de gestió em-presarial en les quals la implicació de directius i els comportaments i sensibilitats dels treballadors exposats al risc viari són determinants per disminuir els accidents laborals de trànsit.

i s’avé a reconèixer que la trilogia de competències no jerarquitzades ni suficientment coordinades fins avui, en tres dels camps més influents per incidir en la prevenció labo-ral viària, no ha ajudat a implantar, suficientment, una acció decidida entre els àmbits te-rritorials corresponents de trànsit, transports i treball, malgrat que existeixen riscos tan comuns com els accidents en missió i in itinere que, fins i tot sent aquests últims legal-ment accidents de treball per la Llei de la seguretat social, escapen majoritàriament de la responsabilitat empresarial dins de la Llei de prevenció de riscos laborals.

La formació, en qualsevol cas, és una peça clau en totes les polítiques de prevenció i, amb totes les seves variants, és la fórmula més adequada per incidir en el factor humà que sempre és l’engranatge que canalitza les accions preventives mitjançant l’educació viària individual i la sensibilització als col·lectius de risc en la seva mobilitat sobre la via pública. També la formació és essencial per generar canvis d’hàbits i actituds dels con-ductors i altres responsables del sector del transport de mercaderies i viatgers, així com de les accions dirigides a la seguretat i salut general dels treballadors per pal·liar els ris-cos d’accident de treball i de malaltia professional, tant in itinere com en jornada laboral (in labore) i en missió de llargs desplaçaments.

i és en aquest gran i ampli camp de possibilitats d’accedir a les persones diana dels objectius preventius que cal fer un esforç per saber unir forces per trobar quins són els millors instruments de formació i informació dirigits no solament als treballadors com a grups de risc, sinó també als professionals que han d’activar i implementar aquestes ac-cions formatives, en una cadena de conscienciació que ha de motivar a tota la piràmi-de jeràrquica de l’empresa, des dels directius fins als treballadors passant pels coman-daments intermedis i professionals de la prevenció, com a esglaons tots ells d’obligada intervenció.

El patró de formació ha de ser integrador en la cerca de la necessària complemen-tarietat per inscriure’s en els plans de seguretat viaris (l’objectiu dels quals és dismi-nuir els accidents de trànsit en via pública en un marc territorial motivant les empreses a formar els seus treballadors pel que fa a risc viari); en els plans de prevenció de riscos laborals de les empreses obligades reglamentàriament a vetllar per la seguretat i salut

ngs7

JUsTiFicació

general dels seus treballadors i, per tant, també dels riscos viaris que els afecten; i, fi-nalment, en els plans de mobilitat específics de les empreses, entesos com el conjunt d’accions que de manera preferent s’implanten per garantir la seguretat viària dels seus treballadors des que surten del seu domicili per dirigir-se al centre de treball fins que tor-nen després de la jornada laboral, incloent tots els riscos d’accident laboral dels seus treballadors en els seus desplaçaments, siguin aquests en via pública o privada, fins i tot en els vials d’un polígon industrial, del propi recinte de l’empresa i en les vies de circula-ció interiors dels centres de treball.

en aquest sentit, els serveis de prevenció propis i/o aliens juguen un paper determi-nant en el procés formatiu, considerant també la contribució que puguin fer institucions públiques i privades en l’àmbit estatal i autonòmic, implicades en el tema. Cal citar ad-dicionalment la possible aportació de les Mútues d’accidents de Treball i Malalties Pro-fessionals de la seguretat social, a través dels seus departaments de Prevenció, per-què poden contribuir a sensibilitzar empreses mutualistes de forma gratuïta i amb càrrec a quotes.

ngs8

03aquesta Guia es concep fora del marc de la reglamentació de circulació que té les se-

ves pròpies normes i mecanismes de control, però assumeix les experiències del sector de la seguretat viària per aplicar-les a les línies de formació dels treballadors i responsa-bles de la seguretat laboral viària al món del transport i del treball.

Des de la publicació de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals s’està en bo-nes condicions per incidir des de les empreses a prevenir els danys a la salut dels treba-lladors produïts en accidents per inseguretat viària, no controlats degudament fins ara, en general, per les empreses i els tècnics de prevenció, en part com a conseqüència que es produeixen fora de les instal·lacions de les empreses i en part pel lideratge exer-cit per les autoritats competents en matèria de trànsit en actuar de manera destacable en la prevenció viària. avui s’estan unint forces per treballar en sintonia i els organismes responsables de trànsit, treball i transports, conscients de la necessitat de cooperar per unir esforços, estan veient en la formació dels treballadors una plataforma preventiva es-sencial davant dels riscos viaris, en totes les seves modalitats.

aquesta Guia no pretén en cap cas substituir els procediments de formació dels con-ductors en el seu accés a les diferents modalitats del permís de conduir, totalment re-gulat i controlat mitjançant l’aplicació del sistema de punts i els cursos de reeducació i sensibilització per recuperar-los en cas de pèrdua o tornar a accedir al permís de con-duir perdut, perfectament disposat això per les autoritats competents en matèria de tràn-sit; ni tampoc entrar en les estratègies formatives derivades de les directives europees transposades a la normativa espanyola sobre els Certificats d’aptitud Professional (CaP) que controlen les autoritats dels departaments que situen les unitats administratives de transports. Ben al contrari, coneixent i assumint com a imprescindibles aquests princi-pis, i en total sintonia amb aquests i els seus responsables, es considera que hauria de posar-se a disposició el món del treball amb els seus mecanismes preventius específics per posar l’accent de la formació dirigida a les persones en les seves activitats i llocs de treball amb risc viari. això, si és possible, de la manera més detallada i especialitzada, per completar la necessària conscienciació dels qui poden ajudar a apropar-nos als ob-jectius de visió zero accidents que es plantegen a europa per a l’any 2050.

És necessari, també, referir-nos a l’esforç de les autoritats educatives que mitjançant la Formació Professional obren camí en les branques de la seguretat i prevenció. sent el treball una de les formes primordials d’integració i convivència de la nostra societat, s’han d’inscriure els esforços formatius del risc laboral viari en els processos d’implanta-ció de les noves professions de docents de formació viària, tècnics en prevenció de ris-cos laborals i tècnics en conducció de vehicles de transport per carretera, així com les

D’aPLicacióEN Formació

NormaTiVa

ngs9

EN Formació

NormaTiVa D’aPLicació

obligacions en coneixements obligatoris que les directives europees plantegen en as-pectes tan rellevants com el coneixement dels tacògrafs com a paradigma de la posada al dia dels avanços tecnològics del món del transport.

La unió d’esforços en matèria formativa laboral viària ha de tenir també present les modalitats formatives que ofereixen els organismes de foment de l’ocupació i ocupació de treballadors en atur, així com aquelles altres entitats que com els consorcis de for-mació contínua ofereixen oportunitats per a la formació dels treballadors mitjançant els procediments establerts pel sistema de la seguretat social amb la mediació dels agents socials. i també, com s’ha dit, les oportunitats que ofereix el desplegament de recoma-nacions que els tècnics de prevenció de les Mútues d’accidents de Treball i Malalties Pro-fessionals de la seguretat social poden donar a les seves empreses afiliades. activitat, aquesta, que no cal confondre amb la prevista a l’article 19 de la Llei de prevenció de ris-cos laborals sobre formació dels treballadors, encara que complementària com a reforç a amplis col·lectius de la societat.

Centrant-nos en la normativa específica de prevenció de riscos laborals, és ben sa-but que no ha estat explícita en el reconeixement jurídic dels riscos laborals viaris, la qual cosa pot fins i tot donar motiu a omissions transcendentals en la intervenció dels òr-gans de control. encara que les normes sobre llocs i equips de treball, fins i tot les d’ele-ments de protecció individual, no han tendit a preveure el risc laboral viari, la veritat és que quan ha estat necessari i en les instàncies administratives i jurisdiccionals correspo-nents s’han anat aplicant els criteris generals que emanen de la Llei de prevenció de ris-cos laborals, la qual cosa ha permès la seva aplicació en els aspectes relacionats amb la seguretat viària que ja en el seu article 2, quan parla de l’objecte i caràcter de la norma, diu en el seu paràgraf segon del punt 1: “aquesta Llei estableix els principis generals re-latius a la prevenció dels riscos professionals per a la protecció de la seguretat i la salut, l’eliminació o disminució dels riscos derivats del treball, la informació, la consulta, la participació equilibrada i la formació dels treballadors en matèria preventiva (…)”.

La previsió dels principis de l’acció preventiva de l’article 15 tenen la seva aplicabili-tat en la seguretat laboral viària, tant a evitar els riscos com a avaluar aquells que no es puguin evitar, combatent els riscos en l’origen, adaptant la feina a la persona i tenint en compte l’evolució de la tècnica. Per aquesta raó, la formació dels treballadors que preveu específicament l’article 19 de la Llei de prevenció de riscos laborals és la gran oportuni-tat dels responsables públics a prosseguir la seva tasca de disminuir simultàniament accidents de trànsit i accidents de treball, actuant en la formació dels treballadors ex-posats al risc viari dins de la seva jornada laboral.

ngs10

04EN La FormacióLaboraL Viària

FEbLEsEs i ForTaLEsEs

La demora històrica a l’hora d’abordar la formació dels treballadors en el camp de la prevenció de riscos laborals viaris prové d’una paradoxa que entrecreua avantatges i in-convenients en la formació dels formadors. Perquè per als tècnics de prevenció de ris-cos laborals en els programes d’accés a la seva activitat professional solament es pre-veien cinc hores de formació en seguretat viària sobre la totalitat de les matèries del nivell superior, però no apareixia cap referència a la seguretat viària en els programes de nivell bàsic i intermedi que es recullen en el reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el reglament de serveis de prevenció. així mateix, els programes d’accés a la professió de formador viari han estat molt deficitaris en matèria de riscos laborals en aquells aspectes especialment relacionats amb la higiene, l’ergonomia, la psicosociolo-gia i la vigilància de la salut dels conductors i altres treballadors sotmesos a riscos de la mobilitat. Però aquests dèficits respectius poden convertir-se en fortaleses en la mesura que els prevencionistes laborals i els formadors viaris s’enriqueixin professionalment i es complementin en les seves competències.

s’entén, doncs, que la formació de formadors que els diferents centres universitaris han organitzat i que aquesta Guia respecta, hagi tingut enfocaments diferents. no obs-tant això, tant professors com alumnes s’han interessat a enriquir-se professionalment en aquesta matèria. els formadors viaris han procurat formar-se en matèria de prevenció de riscos laborals i els tècnics de prevenció, de fer-ho en seguretat viària. aquests dos per-fils professionals són idonis amb la seva formació integral –si aquesta s’enriqueix sufi-cientment– de poder impartir la formació en prevenció de riscos laborals viaris als treba-lladors exposats a aquest risc. en cas de no tenir la necessària formació complementària haurien d’actuar formant equip, i complementar-se entre si.

Una segona feblesa es detecta en la dificultat d’incloure la matèria laboral viària als programes de formació de les empreses, en la mesura que la representació empresarial en la persona dels seus directius o comandaments intermedis, i també la representació treballadora amb els seus delegats de prevenció, són els qui fixen els seus interessos i les prioritats formatives. És per això que hauria de considerar-se una premissa fonamen-tal la implicació de la direcció de l’empresa en la decisió de portar a efecte la formació viària dels seus treballadors, en el convenciment que, a part de constituir una mesura preventiva essencial per a la seguretat i salut dels treballadors afectats per aquest risc, també suposa importants avantatges de cost-benefici per a l’empresa. inclús podria donar motiu a deduccions en les quotes sobre contingències professionals de la segu-retat social segons s’apunta en el reial decret 404/2010, de 31 de març, pel qual es re-gula l’establiment d’un sistema de reducció de les cotitzacions per contingències profes-sionals a les empreses que hagin contribuït especialment a la disminució i prevenció de

ngs11

la sinistralitat laboral, que preveu entre les mesures addicionals a considerar l’existència de plans de mobilitat a l’empresa com a mesura per prevenir els accidents en missió i els accidents in itinere i que inclouen els plans de formació laboral viària.

Les sessions formatives han de fugir de la rutina i de la burocràcia i han de ser ins-truments en la mesura que procurin no convertir-se en classes excessivament teòriques amb dogmatismes genèrics que no impactin als treballadors que es pretén formar. Per això, i fins i tot sent coneguts i avaluats els riscos viaris dels treballadors, és molt con-venient localitzar els riscos més freqüents i, sobretot, els riscos relacionats amb els hà-bits i les actituds dels treballadors afectats, per poder fer grups de treballadors-alum-nes homogenis que permetin enfocar la sessió formativa cap a aquests aspectes i treure el màxim profit de la seva realització. en aquest sentit, l’elaboració d’enquestes prèvies a les sessions formatives, que estiguin ben concebudes per fer la selecció de treballa-dors davant de riscos i situacions comunes, és un instrument imprescindible per a l’efi-càcia dels resultats.

Cal destacar que la formació en prevenció de riscos laborals viaris no hauria de limi-tar-se exclusivament a l’acció docent planificada, normalment a l’aula. Les activitats pre-ventives procedimentades i la pròpia activitat laboral haurien de ser font complementària d’aprenentatge, fonamentant-les en el diàleg constructiu entre comandaments i treba-lladors per a la cerca de millores. És determinant en el comportament dels treballadors l’interès mostrat pels seus respectius comandaments cap a la seva persona i les seves condicions de treball.

FEbLEsEs i ForTaLEsEs

EN La Formació LaboraL Viària

ngs12

05PEr a LEs accioNsrEQUisiTs DE QUaLiTaT

a l’apartat anterior ja s’han pogut identificar dèficits que fins ara han suposat que la formació laboral viària no hagi aconseguit un nivell i un ritme d’acord amb la importància del problema dels accidents dels treballadors en els seus desplaçaments, la qual cosa aconsella que les línies de millora (o exigències, si escau) de les administracions públi-ques i responsables de les accions formatives en les empreses promoguin activitats do-cents (recomanades o requerides) que reuneixin uns mínims de qualitat. aquests re-quisits haurien fins i tot de ser considerats, si això és possible, en els plecs de clàusules de concursos de subvencions per a aquestes formacions promoguts per les autoritats competents en matèria d’ocupació, de trànsit o de transports.

Per això, a part de considerar requisit imprescindible en aquesta línia formativa la im-plicació de l’empresari i els seus directius i comandaments intermedis, la primera con-dició de qualitat –i una de les més rellevants– és la de realitzar una sessió inicial o prèvia amb l’empresari principal (propietari o gestor) que prioritzi l’acció de manera decidida i convençuda. Les sessions amb directius no requereixen especial temps, sinó arguments contundents de convenciment. És recomanable que no siguin inferiors a una hora, ni superiors a dues.

s’han d’entendre com a requisits de qualitat a tenir en compte en les línies de forma-ció en prevenció de riscos laborals viaris, els següents:

• Disposar de les dades d’accidentalitat laboral viària de l’empresa o centre de treball que sigui motiu de l’acció formativa i d’indicadors que demostrin l’encaix d’aquests ris-cos en la mitjana d’aquest tipus d’accidents en el sector al qual es pertany.

• en cas de no disposar de suficients dades sobre accidents laborals de trànsit, és recomanable promoure una enquesta de partida que confeccioni l’empresa so-bre els seus riscos relacionats amb la mobilitat i una altra per als treballadors per obtenir un diagnòstic dels punts més importants que puguin afectar els riscos la-borals viaris d’aquests, per tal de dissenyar amb eficiència les sessions formatives que s’hagin de realitzar.

• La disponibilitat d’un pla de mobilitat (o almenys un pla de prevenció de riscos la-borals amb un apartat que inclogui els riscos viaris) en el qual es justifiqui i defi-neixi un pla de formació de riscos laborals viaris per als seus treballadors en jor-nada laboral.

• Preveure sessions tecnicoformatives per als responsables de prevenció de l’empresa si no justifiquen haver rebut formació ad hoc en matèria de seguretat la-boral viària.

• Les sessions formatives sobre prevenció de riscos laborals viaris han de ser realit-

FormaTiVEs

ngs13

zades per professionals d’acreditada preparació en els cursos de formació de for-madors que s’hagin concebut per a això.

en qualsevol cas, aquest conjunt d’aspectes de qualitat poden ser valorats o avaluats, acreditant per l’empresari o el centre docent al qual es delegui la gestió formativa la dis-posició de la certificació de normes de qualitat com l’isO 39001 de seguretat viària, que pot ser aplicada bé a un pla de mobilitat que contingui les degudes accions forma-tives o bé al pla de formació en si mateix, així com altres normes relacionades amb el tema com l’isO 14001 i eMas sobre medi ambient.

PEr a LEs accioNs FormaTiVEs

rEQUisiTs DE QUaLiTaT

ngs14

06mÍNimscoNTiNGUTs

aquesta Guia pretén establir unes recomanacions tendents a garantir una docència adequada en les sessions formatives de seguretat laboral viària, amb uns continguts que sempre tinguin present que l’objectiu és prevenir els accidents de trànsit en el con-text laboral.

Per als treballadors

Quan es parla de formació en línies generals de prevenció de riscos laborals, el target receptor de la formació sempre serà el treballador exposat al risc, i, en aquest cas, al risc laboral viari, i l’objectiu sempre és el mateix: aconseguir sensibilitzar el treballador de l’existència del risc i que conegui les millors maneres d’enfrontar-s’hi, bé sigui en els desplaçaments en missió, in labore o in itinere. segons l’activitat laboral que es desenvo-lupi en una empresa, la freqüència o la intensitat dels efectes d’un risc poden ser varia-bles, la qual cosa ha de ser tinguda en compte per posar l’accent en els punts més ade-quats de cada una de les sessions formatives.

La formació dels treballadors sobre el risc laboral viari té una doble perspectiva:

A. Una part general que és comuna a tots els treballadors i per a gairebé tots els supòsits i que ha de ser no solament un recordatori dels riscos en la conduc-ció de vehicle, sinó un aprofitament per incidir de manera efectiva en la detecció d’hàbits i actituds de risc en general, aprofitant les sessions formatives per acon-seguir canvis favorables de comportament.

en l’annex s’inclou un conjunt de referències bibliogràfiques i de web que poden faci-litar documentació d’utilitat per a aquestes accions docents.

L’accident laboral de trànsit presenta dos blocs de factors de risc clàssics segons si estan relacionats amb les condicions de treball o amb la conducció de vehicles o proxi-mitat al trànsit:

A.1. Com a factors relacionats amb les condicions de treball convé destacar:• inadequada gestió preventiva (dèficits organitzatius, falta d’avaluació de riscos i/o

planificació preventiva, i insuficient informació o formació).• Factors temporals (hores de conducció excessives, pauses insuficients, treballs noc-

turns, ritmes de treball i temps per realitzar tasques).• riscos psicosocials (inestabilitat laboral, retribucions per productivitat, poc reconei-

xement del treball, falta de recolzament en ruta, aïllament social o llargues absèn-cies de la família).

ngs15

coNTiNGUTs mÍNims

• Malalties professionals (trastorns de son i d’alimentació, el tabac, psicofàrmacs i ido-neïtat de les funcions encomanades a les seves característiques físiques o psíquiques).

• Càrrega mental (atenció continuada, tensió generada per les urgències en el servei, tipus de ruta i conducció nocturna).

• Càrrega física (manipulació de càrregues, il·luminació i esforços posturals mantinguts).• risc ergonòmic i de l’entorn (soroll, temperatura, ventilació i il·luminació).• Condicions de seguretat i higiene en el lloc de treball (mal estat del vehicle, neteja de

l’habitacle, falta d’equips de protecció i riscos en el manteniment).

A.2. Com a factors relacionats amb la mobilitat i la conducció es poden destacar:• De la persona (alcohol, drogues, medicaments, psicofàrmacs, son, fatiga, distrac-

ció, velocitat, estrès i agressivitat).• Del vehicle tant en seguretat activa (frens, suspensió, adreça, pneumàtics i enllu-

menat) com en seguretat passiva (cinturó de seguretat, airbag i casc).• De la via (elecció de la ruta i agents atmosfèrics).

B. Una part específica de riscos propis o característics del sector al qual per-tany l’empresa en qüestió que seguidament englobem en quatre blocs diferents d’activitats.

B.1. Empreses de transport (conductors professionals):

B.1.1. empreses de transport de viatgers i transport escolar en les quals preval el concepte de la responsabilitat sobre les persones que són transportades i l’atenció per-manent en les eventualitats del trànsit exterior i a l’interior del vehicle. s’ha d’eradicar l’ús de telèfons mòbils i dispositius que distreguin l’atenció del conductor i aconseguir la màxima restricció en el consum d’alcohol, drogues i psicofàrmacs.

B.1.2. empreses de logística, transport de mercaderies i mercaderies perilloses en les quals han de prevaler els conceptes de la gran energia del vehicle en el context ge-neral del trànsit i el cansament en els itineraris de llarg trajecte, posant especial èmfa-si en els aspectes clau de les noves reglamentacions de la Llei d’ordenació de trans-ports terrestres (LOTT), el Certificat d’aptitud Professional (CaP) i l’acord europeu relatiu al transport de mercaderies perilloses per carretera (aDr). igualment s’ha d’eradicar l’ús de telèfons mòbils i dispositius que distreguin l’atenció del conductor i aconseguir la màxima restricció en el consum d’alcohol, drogues i psicofàrmacs.

B.1.3. empreses de distribució de paqueteria i productes diversos en les quals han de prevaler els aspectes relacionats amb la puntualitat dels lliuraments i les vicissituds pròpies de les detencions i estacionaments en els diversos punts de lliurament de mate-rial. els factors temporals i de càrrega física han d’estar previstos.

B.1.4. empreses de correus, missatgeria i repartiment de menjars calents en les quals prevalen els riscos inherents a la circulació i conducció dels vehicles de dues rodes amb o sense motor, però en què la protecció del motorista és capítol rellevant.

ngs16

B.2. Empreses d’activitat laboral propera a la via pública i al trànsit general:

B.2.1. empreses de construcció i d’obra civil i de tractament o recollida de residus en les quals prevalen riscos de correlació de via pública amb privada, atropellaments de treballadors propers al trànsit i riscos molt relacionats amb la càrrega que es transporta.

B.2.2. empreses de gestió d’autopistes i autovies i concessionàries d’autopistes de peatge en les quals prevalen els riscos d’atropellament o col·lisió de les accions en pis-ta en vehicle o fora del vehicle i, especialment, en les zones properes a àrees de peat-ge, de servei i descans.

B.2.3. empreses amb equips d’instal·lació, reparació i manteniment, bé siguin d’aigua, gas, electricitat o d’esteses de cablejat que requereixen treballadors que actuen en zo-nes properes al trànsit i, fins i tot, en via pública amb riscos d’atropellament i de mobili-tat entre obres.

B.3. Empreses de serveis diversos que requereixen mobilitat dels seus treballadors:

B.3.1. empreses amb plantilla d’agents comercials, delegats territorials, coordina-dors de zona i treballadors de mobilitat obligada en les quals preval el risc de l’autonomia de decisió del venedor o del controlador o delegat i que pot tenir riscos relacionats amb excessives visites durant la jornada.

B.3.2. empreses de serveis com ara hostaleria, sanitat, banca, assegurances, infor-màtica, peritatge i funcionaris, en les quals preval la coexistència de treballadors propis amb uns altres de diverses empreses subcontractades i que requereixen una especial complicitat i eficiència en la coordinació d’activitats empresarials.

B.4. Bloc d’empreses multisectorials amb accidents in itinere:

es tracta d’empreses de diferents sectors amb significativa proporció d’accidents in itinere i que tenen com a principal aspecte el de la puntualitat, el cansament i, en gene-ral, el compliment de les normes viàries. Grup de gran importància des del punt de vista de la seguretat viària general. en les sessions formatives d’aquest grup es poden trac-tar aspectes com el transport col·lectiu, el transport de treballadors d’un mateix polígon industrial, els horaris flexibles, el transport acompanyat, les zones d’aparcament, els tre-balls domiciliaris i els riscos psicosocials.

els anteriors criteris sobre continguts donen elements d’informació i judici perquè cada empresa, amb els seus responsables de prevenció, acabi d’ajustar els programes de les sessions formatives. aquesta Guia tècnica, per tant, creu important l’esforç de defini-ció dels continguts de les sessions, adaptant al màxim les accions formatives als riscos reals dels treballadors a formar. ens permetem aportar, a continuació, uns esquemes de programes referencials com a punt de partida per facilitar l’elaboració dels programes definitius, en cada cas, pels responsables de formació de l’empresa.

coNTiNGUTs mÍNims

ngs17

Bloc formatiu per a treballadors

Cal destacar que tot pla formatiu en seguretat i salut laboral viària integrat en el Pla de Formació de l’empresa i gestionat pel Departament de recursos Humans ha de formar part de la planificació preventiva com a resultat de l’avaluació de riscos laborals, per ga-rantir que aquests estan sota control. La formació és essencial per assegurar compor-taments adequats en funció de les necessitats detectades, però també són necessàries les activitats preventives de control per assegurar que els riscos es troben sempre sota nivells tolerables.

es recomanen sessions formatives de 4 a 6 hores per a grups d’una grandària acon-sellable compresa entre 15 i 25 treballadors. en cas de sessió de riscos in itinere podria ampliar-se el quòrum. Cal tenir en compte la necessària continuïtat de la formació.

Òbviament, podrien ampliar-se els aspectes recollits a continuació sobre la base de les necessitats detectades.

Sobre els riscos específics en cada sector

• revisió dels riscos i accidents més estesos i greus en el sector.• explicació de casos reals d’accidents i les seves causes.• Factors de risc relacionats amb les condicions de treball.• Factors de risc relacionats amb la conducció i el trànsit.• Mesures preventives per evitar l’accident.• Mesures protectores per disminuir les conseqüències de l’accident.• actuacions immediates després d’un accident.• La improvisació i l’organització. La importància de les instruccions i els procedi-

ments escrits.

Sobre canvi d’hàbits i actituds de risc

• anàlisi de les enquestes prèvies.• el factor humà com a element clau de la seguretat laboral i viària.• Conducció o comportament individualista o convivencial.• el temps de reacció (reflexos) com a clau de la seguretat i inseguretat.• alcohol, medicaments, cansament, somni, velocitat (ritme de producció).• La distracció: l’ús del mòbil, el GPs i altres dispositius de desatenció.• estrès, desatenció, clima laboral i assetjament. riscos psicosocials.• Malalties professionals. Trastorns físics més freqüents en el sector.• Punts febles de cada alumne. La correcció d’hàbits i actituds de risc.

coNTiNGUTs mÍNims

ngs18

Sobre prevenció d’accidents in itinere

• accident industrial, accident laboral i accident de trànsit.• accident in itinere, in labore i en missió. Pàrquings. Parks-and-ride.• Transport col·lectiu, viatge compartit i transport públic.• Polígons industrials.• Peculiaritats de l’anada al treball, els seus riscos i la seva prevenció.• Peculiaritats de la tornada del treball, els seus riscos i la seva prevenció.• La moderació de la circulació interurbana, periurbana i urbana.• Les claus per a una conducció segura, racional, defensiva, econòmica i eficient.

Sobre prevenció d’accidents en missió

• Planificació de la ruta: itineraris.• Controls del vehicle.• velocitat de trajecte: tacògrafs.• innovacions tecnològiques.• regulació del cansament: atenció i son.• Menjars i begudes durant el viatge.• actuacions en cas d’accident.

Bloc formatiu per a comandaments intermedis, delegats de personal i delegats de prevenció

es recomanen sessions de fins a 3 hores.

Sobre prevenció de riscos laborals viaris

• riscos en via pública i en via privada: la via com a lloc de treball.• Planificació de les rutes i comprovacions amb el tacògraf.• riscos del vehicle i la seva conducció. el vehicle com a equip de treball.• Deures i obligacions dels treballadors i de l’empresari en els riscos laborals viaris.• Les avaluacions de riscos laborals viaris i els programes d’actuació preventiva.• els comitès de seguretat i salut i els delegats de prevenció.

coNTiNGUTs mÍNims

ngs19

Bloc formatiu per a tècnics de prevenció

es recomanen sessions d’actualització i especialització per als qui ja posseeixin la for-mació de formadors ja realitzada amb el corresponent material de suport, d’una durada entre 4 i 5 hores.

Sobre avaluació de riscos i programa d’acció preventiva laboral viària

• Models de prevenció aplicats al trànsit: via, vehicle i persona.• Models de prevenció aplicats al treball: lloc de treball, equip de treball i treballador.• avaluacions i mesures preventives abans de l’accident.• avaluacions i mesures protectores durant l’accident.• avaluacions i mesures correctores després de l’accident.• indicadors de seguretat i inseguretat laboral viària.

Sobre recerca i reconstrucció d’accidents laborals de trànsit

• Les enquestes preliminars.• La recerca d’accidents laborals i la d’accidents de trànsit.• La macroinvestigació d’accidents sobre mostres significatives.• In depth investigation o recerca en profunditat.• La microinvestigació de l’accident de trànsit: la reconstrucció.• Les tècniques de reconstrucció de l’accident de trànsit.• Programes informàtics de reconstrucció..

Bloc formatiu per a directius i responsables de recursos humans

es recomanen sessions d’1 a 3 hores.

Sobre la seguretat laboral viària com a política prioritària d’empresa

• incidència macroeconòmica i microeconòmica dels accidents de treball/trànsit en el compte de resultats de les empreses.

• Dies de baixa dels treballadors accidentats i costos directes i indirectes.• estratègies directives per reduir els riscos laborals viaris.• Descomptes en les quotes de la seguretat social per a les empreses comprome-

ses en la prevenció de riscos laborals viaris.

coNTiNGUTs mÍNims

ngs20

Sobre prioritats de la inspecció de treball en el control de riscos laborals viaris

• responsabilitats penals, civils i administratives en matèria de seguretat laboral viària.

• Competències administratives estatals i autonòmiques en matèria de trànsit, trans-ports i treball, i la seva coordinació.

• Guia per a les actuacions de la inspecció de Treball en matèria de seguretat viària en les empreses.

• Prioritats de la inspecció de Treball en els controls de la prevenció de riscos labo-rals viaris.

• Fórmules organitzatives i executives de la inspecció de Treball en el control dels riscos laborals i viaris.

coNTiNGUTs mÍNims

ngs21

07mEToDoLoGia

L’acció didàctica

Les sessions formatives han de tendir a ser el menys descriptives o dogmàtiques pos-sible i, per contra, haurien d’atreure l’atenció i, si s’escau, generar la tensió emocional necessària perquè el grup no se senti en una classe, sinó en un debat en el qual desitgi participar. el professorat haurà de saber provocar aquest debat i s’hauran d’utilitzar les habilitats docents oportunes que puguin calar en la conscienciació dels treballadors as-sistents a la sessió.

Una sessió dirigida a un canvi d’actituds ha de tenir una primera fase per captar i guanyar-se l’atenció, l’interès i la implicació dels assistents. Caldrà seguir amb un debat sobre els punts que el formador ha detectat com a prioritaris en les enquestes prèvies en els quals s’anirà introduint amb intel·ligència l’ampliació de la informació. És impres-cindible generar valor emocional amb exemples d’accidents de l’empresa o del sector i, si fos possible, els seus testimonis. Finalment, caldrà aconseguir el compromís dels as-sistents a millorar la prevenció en els punts clau, sense oblidar estendre aquesta preven-ció a l’entorn familiar i de la pròpia empresa, assignant-los una parcel·la de responsabi-litat per a la continuïtat en el procés.

resulta imprescindible que els formadors disposin de dos tipus de mitjans didàctics per desenvolupar el seu treball: els seus propis (pantalles conceptuals, esquemes, ano-tacions, bibliografia i vídeos de suport) i aquells altres ja editats o produïts que li servei-xin en cada moment de suport per aconseguir l’objectiu proposat de transmissió de con-tinguts i emocions.

Les modalitats formatives

Les actuacions formatives eficients són les que interactuen entre el formador i el treballa-dor de manera que permetin utilitzar les tècniques pertinents per assimilar coneixements i comportaments segurs de les persones en risc. això afebleix la formació a distància i reforça la presencial, sobre la qual els experts es pronuncien de manera rotunda com la més ade-quada. això sense deixar d’insistir que per fer la selecció del grup d’alumnes o treballadors a formar, les enquestes inicials escrites poden fer-se per l’empresa sense la presència directa del formador, qui òbviament ha hagut d’inspirar les preguntes del test.

sobre la formació teòrica ja ha quedat dit de la seva conveniència, però sobre la base de sessions molt actives i participatives. Però un dels grans avantatges és el fet de poder incor-porar en la formació, en la mesura del possible, sessions pràctiques. en el cas de ser amb

ngs22

mEToDoLoGia

vehicle a motor, s’ha de fugir de les exhibicions de potència i velocitat. i sempre sense deixar de banda la gran importància de l’ús dels dispositius de seguretat activa i passiva.

Les sessions pràctiques, sempre més complexes i cares, són millors en la mesura que pu-guin ser individualitzades i de caràcter teoricopràctic, com ho demostra l’important desen-volupament del sistema BBs (Behaviour Based Safety) que promou la figura del supervisor de seguretat com a interlocutor de tots, però també de cada un dels treballadors de les em-preses de transport o amb treballadors en risc viari. aquesta figura, que en ocasions pot ser compatibilitzada amb la de gestor de mobilitat, conseller de seguretat o cap de trànsit, s’ha de caracteritzar pel cara a cara (mirant als ulls) amb cada treballador. La pràctica és millor si és raonada i explicada per l’expert. La teòrica és millor si es concep tocant el que s’explica.

els professionals de la formació viària reuneixen el perfil idoni per a la formació pràctica i encara més els qui puguin oferir instal·lacions adequades per practicar no solament amb turismes sinó també amb vehicles pesats i motocicletes. els circuits de competició, fins i tot amb algun component discutible per la seva relació amb la velocitat, són perfectament ade-quats per a les sessions pràctiques, però també ho són les zones d’exàmens de conduir ha-bilitades a aquest efecte i algunes zones de pràctiques d’autoescoles (públiques o particu-lars) encara que, en tots els casos, l’important és el nivell de qualitat que acrediti el formador.

existeix una certa tendència a utilitzar els simuladors com una forma de realitzar les ses-sions de pràctiques a les pròpies aules de teòrica sense necessitat de les grans instal·la-cions de pistes o circuits. La consciència que el simulador és un dispositiu irreal li treu una certa credibilitat en el seu impacte emocional, però continua sent considerat un bon element complementari per avaluar el temps de reacció dels conductors i la destresa en determina-des circumstàncies de la circulació convencional.

es fa imprescindible recordar que en determinades empreses els riscos viaris es manifes-ten en vehicles concrets (camions, motocicletes, maquinària d’obres, grues, remolcs…), la qual cosa exigeix que les pràctiques s’adaptin al risc real que es produeix.

És imprescindible que l’alumne adquireixi com a resultat del procés formatiu la conscièn-cia que el seu lideratge i professionalitat milloren substancialment a través de mostrar-se a si mateix i davant dels altres comportaments segurs i saludables en la seva mobilitat.

ngs23

EXTENsióDE La Formació 08Qualsevol projecte formatiu reeixit requereix garantir que en tots dos extrems del pro-

cés existeixin formadors i avaluadors o controladors de qualitat, summament preparats sobre la matèria a formar i a controlar.

La figura professional del formador en prevenció de riscos laborals viaris ja ha quedat dit que pot inscriure’s en la competència dels tècnics de prevenció o en l’especialitat dels formadors viaris, ideal amb la col·laboració respectiva. Però, en qualsevol cas, els uns i els altres amb la preparació específica necessària en les matèries laborals o viàries que requereixen reforç.

La formació dels formadors és molt important perquè dels coneixements i les estra-tègies de comunicació del formador dependrà l’èxit del resultat esperat en cada sessió. Ja s’ha deixat constància que existeix un col·lectiu de professionals (tècnics de prevenció o formadors viaris) que ja ha realitzat cursos a distància (amb o sense sessions presen-cials) de formació de formadors en acreditats centres de formació (la majoria universita-ris). igualment, en la mesura que la seguretat laboral viària es converteixi en una priori-tat preventiva, s’hauria d’establir la fórmula més idònia successiva del que hauria de ser un curs presencial de formació de formadors, l’estructura del qual s’exposa a títol orien-tatiu al final d’aquest apartat.

És obvi que també els òrgans administratius responsables de les unitats de ges-tió de prevenció de riscos laborals d’un àmbit territorial determinat, així com els òr-gans de control del món laboral, els inspectors de treball i seguretat social i els tècnics dels centres de seguretat i salut laboral, els tècnics habilitats adscrits a la inspecció de Treball o directament a l’autoritat Laboral, i també els inspectors de transport i fins i tot les policies de trànsit dels cossos controladors de la circulació tant en zona urbana com en carretera, haurien de tenir accés a la formació mínima que permeti garantir que les seves actuacions assessores, comprovadores i fins i tot sancionadores, en la seva res-pectiva competència, tenen la necessària formació en prevenció de riscos laborals viaris per exercir la seva activitat amb la necessària solvència.

Per a tots ells, formadors i controladors, la seva formació en prevenció de riscos la-borals viaris requereix una formació mínima sobre la qual existeix la referència del curs presencial promogut i realitzat per a funcionaris per l’institut nacional de l’administració Pública (inaP) i la Direcció General de Trànsit (DGT), el contingut obligatori del qual gira entorn de quatre grans conceptes:

ngs24

EXTENsió DE La Formació

a) La magnitud del problema: la seguretat viària en l’àmbit laboralb) el paper de l’empresa en l’abordatge integral del problema: avantatges i beneficisc) La política viària a l’empresa: planificació i avaluació de riscos viaris i planificació

per al seu controld) eines a l’abast de l’empresa

aquests continguts teòrics poden ser estimats suficients com a programa de forma-ció dels inspectors, avaluadors i controladors en la mesura que permeten tenir en comp-te les matèries a comprovar.

Curs presencial de 20 hores per a evaluadors/controladors i formadors

• La magnitud del problema: la seguretat viària en l’àmbit de l’empresa. sec-tors productius amb risc viari. accidents in itinere, in labore i en missió. Malalties professionals. Classificació dels tipus de risc laboral viari per sectors professionals.

• El paper de l’empresa en l’abordatge integral del problema: avantatges i be-neficis. recerca d’accidents i reconstrucció. enquestes de diagnosis. els recur-sos preventius. Lloc del treball, lloc de treball i màquines. via, vehicle i persona. La coordinació d’activitats empresarials.

• La política viària en l’empresa: avaluació de riscos viaris i planificació pre-ventiva. Plans de prevenció. Plans de seguretat viària. Plans de mobilitat. Model europeu i model americà. aportació de directius, comandaments intermedis, ser-veis de prevenció i professors de formació viària. el tacògraf com a instrument clau de control i coneixement dels riscos.

• Eines a l’abast de l’empresa. accions de prevenció de riscos laborals viaris en seguretat, higiene, ergonomia i psicosociologia. La vigilància de la salut. sessions formatives. Canvis d’hàbits i actituds de treballadors en risc laboral viari. el Beha-viour Based Safety (BBs).

Pot resultar d’especial interès realitzar visites a empreses o polígons amb experièn-cies remarcables.

els formadors han de rebre inexcusablement sessions pràctiques en camp com a mí-nim de 5 hores.

Sessions presencials reals de 20 hores amb grups de treballadors per a formadors

• sessió debat amb un col·lectiu de treballadors en empresa amb alta proporció d’accidents in itinere.

ngs25

• sessió de canvi d’hàbits i actituds amb col·lectiu de conductors d’empresa de transports.

• sessió amb treballadors en empresa d’obra civil o manteniment amb anàlisi i re-construccions d’accidents reals.

• sessió en empresa de serveis o empresa de distribució de paqueteria amb treba-lladors de freqüents i curts desplaçaments amb vehicles de dos o de quatre rodes.

Un esquema formatiu orientatiu seria el següent:

Per a agents de control: Sessions d’aula: 20 hores + Sessions pràctiques: 0 = 20hores Total Per a formadors Sessions d’aula: 15 hores + Sessions pràctiques: 5 hores = 20hores Total

EXTENsió DE La Formació

ngs26

09bibLioGraFÍa

Recull de referències bibliogràfiques, webs i contactes en matèria laboral viària com a instruments de consulta per als formadors.

1.- Referències de webs d’organismes internacionals relacionats amb segure-tat viària i en seguretat i salut en el treball que fan esment a temes laborals-viaris.

• agencia europea per la seguretat i salut en el treball. http://osha.europa.eu/es• asirT (association for safe international road travel dels estats Units de américa).

http://www.asirt.org/aboutUs/History/tabid/201/Default.aspx• associació europea de Fabricants d’automóbils. aCea.

http://www.acea.be• aCeM associació europea de fabricants de motocicletes i ciclomotors.

http://www.acem.be• Carpooling (servei de cotxe compartit del regne Unit).

http://www.carpooling.co.uk/• Carta europea de seguridad vial. Comisión europea. Dirección General de ener-

gía y Transportes. “25.000 vidas que salvar”. instituto nacional de seguridad e Hi-giene en el trabajo. http://ec.europa.eu/transport/roadsafety/charter/welcome_2_es.htm

• Cerpie (Centre d’estudis i recerca per la innovació de les empreses) de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Congresos OrP en materia de prevenció de riscos laborals a Bilbao 2012, santiago de Chile 2013, saragossa 2014 i Cartage-na de indias 2015, amb linies prioirtaries pel tractament dels riscos laborals viaris”. http://www.cerpie.upc.edu

• Comissió europea seguretatviaria. http://ec.europa.eu/transport/road_safety/index_es.htm

• CCOO i els projectes pilot europeus GesMOPOLi (2005 – 2008 sobre gestió de mobilitat als Poligons industrials) i e-COsMOs (european Commuters for sustai-nable mobility strategies 2010). www.ccoo.cat

• DFT(Department of transport regne Unit). http://dft.gov.uk/

• european Transport safety Council… http://www.etsc.eu/home.php

• Driving for better business. http://www.drivingforbetterbussiness.com/

ngs27

bibLioGraFÍa

• eurorap (european road assessmentProgramme). http://www.eurorap.org

• Fia (Foundation for the automobile and society). http://fiafoundation.org/Pages/homepage.aspx

• Foundation road safety. http://www.roadsafe.com/news/default.aspx

• GrsP (Global road safety Partnership). http://.www.grsproadsafety.org/

• GrsP Programme of the international federation of red cross and red crescents societies. http://.www.grsproadsafety.org/page-what_is_grsp_i.html

• iraP (international road assessment Programme). http://www.irap.net/

• irF (international road federation). http://www.irfnet.org/

• nacions Unides. http://www.un.org/esa/sustdev/documents/agenda2 i/index.htm

• Observatori europeu de condicions del treball. http://www.oect.es/

• Observatori europeu de riscos. http://www.osha.europa.eu/es/riskobservatory/index_html

• Observatori europeu de seguretat viaria. http://www.ec.europa.eu/transport/road_safety/specialist/index_en.htm

• sector Transport de la Comissió europea. http://www.europa.eu.int/comm/transport/index_es.html

• UneCe (United nations economic Comission for europe). http://www.unece.org/trans/Welcome.html

2.- Fonts d’informació d’àmbit nacional. Per ordre cronológic de publicació

• Mutua La Fraternidad – DGT. Primer Congreso sobre: “La prevención de acciden-tes de tráfico en el entorno laboral”. Madrid 2001.

• COnC (Comisió Obrera nacional de Catalunya) creació de la figura del coordina-dor de mobilitat 2001 i foment de la mobilitat sostenible i segura per impulsar un canvi de patró modal en la accesibilitat als centres de treball. Department de Mo-bilitat. www.ccoo.cat

• CCOO – UGT – UsO – CGT campaña de prevención del cansancio en la conduc-ción de vehículos de transporte por carretera: “el cansancio, mata”. 2003 - 2006

• instituto Universitario de tráfico y seguridad vial: “Programa de formación en segu-ridad vial para empresas”. valencia 2002. “Manual de prevención de accidentes de tráfico en el ámbito laboral in itinere y en misión” de Francisco Toledo Castillo 2006

• intituto sindical de Trabajo, ambiente y salud. Comisiones Obreras CCOO 2006. “Catálogo de buenas prácticas en la movilidad al trabajo”. accesible en http://www.istas.ccoo.es

ngs28

http://www.uclm.es/servicios/prevencion/actividades/seg_vial/seguridad%20vial%20desde%20isTas.pdf

• iDae instituto para la Diversificación y ahorro de la energía, 2006. “Guía Práctica para la elaboración e implantación de Planes de transporte al centro de trabajo”. accesible en http://www.idae.es

• aePsaL – instituto Mapfre - DGT. sessions de reflexió sobre aspectes concrets de prevenció de riscos laborals viaris. Barcelona 2007 – 2012.

• Consell Català de seguretat i salut Laboral. “estrategia Catalana de seguretat i salut laboral 2007-2011”. Generalitat de Catalunya. Departament d’empresa i Ocu-pació. Direcció General de relacions Laborals. http://www.gencat.cat/alafeinacaprisc

• Fundación FiTsa 2008. “el valor de la seguridad vial. Conocer los costes de los accidentes de tráfico para invertir más en su prevención”.

• OCDe Organización para la Cooperación y el Desarrollo económico 2008. “Obje-tivo cero: objetivos ambiciosos para la seguridad vial y el enfoque sobre un siste-ma seguro” – OCDe/FiT 2008.

• Generalitat de Catalunya. Departament d’empresa i Ocupació. Direcció General de relacions Laborals. 2009. “Manual per a la identificació i avaluació de riscos la-borals dels conductors del sector transport per carretera” de Mónica roche vallés y valentí Puy escardivol. http://www.gencat.cat/alafeinacaprisc

• OMs Organización Mundial de la salud, 2009. “Primera conferencia internacional mundial de las naciones Unidas sobre la seguridad vial”. Disponible en http://www.i300000.net/

• OMs Organización Mundial de la salud, 2009. “informe sobre la situación mun-dial de la seguridad vial. es hora de pasar a la acción”. accesible on line en www.who.int/violence_injury_pre-vention/road_safety_status/2009/en/index.html

• Ministerio de Fomento 2009. “estrategia española de movilidad sostenible” www.fo-mento.gob.es/nr/rdonlyres/i 49 i86F7-0eDB-4991-93DD-CFB76DD85CDi/46435/ estrategiaMovilidad sostenible.pdf

• Fundación Mapfre. instituto de seguridad vial. - instituto Mapfre de seguridad vial. “seguridad vial en el entorno laboral” informe Praise”. http://www.seguridadvialenlaempresa.com/praise-informes.php

• instituto navarro de salud Laboral. Gobierno de navarra 2009. “Guía para pro-mover la seguridad vial en la empresa”. accesible en: http://www.Fnavarra.es/insl

• Observatorio nacional de seguridad vial de la DGT. Ministerio del interior. 2010. “Guía del consejo sanitario en seguridad vial laboral” por Teresa Lascorz ayats y Marta Ozcoidi val http://www.dgt.es

• DGT. “el portal de la seguridad laboral vial”. Desde 2010. www.dgt.es• “Plan Tipo de seguridad vial para la empresa: Guía metodológica”. 2010. DGT e

insHT http://www.dgt.es. http://www.insht.es• instituto regional de seguridad y salud en el Trabajo (irssT) 2010, Comunidad

bibLioGraFÍa

ngs29

de Madrid. “Guía para la prevención de los accidentes de tráfico con relación labo-ral”. accesible on line en: irsst.formacion@madrid.org

• FesviaL (Fundación española para la seguridad vial). 2010. Manual de Buenas Prácticas en la prevención de accidentes de tráfico laborales” elaborado por la DGT y el insHT. accesible en http://www.seguridadviallaboral.es

• PrOviaL. asociación de profesores de formación vial. Línea de fomento de la ca-lidad de la formación laboral vial en las empresas. 2011-2014.

• Dirección General de la inspección de trabajo y seguridad social. “Guía de actua-ción sobre seguridad laboral vial para los inspectores de Trabajo y seguridad so-cial”. 2011.

• DGT – FesviaL. Jornadas sobre seguridad laboral vial en Madrid, santander, Za-ragoza y La rioja entre 2011 – 2013. www.dgt.es

• instituto nacional de seguridad e Higiene en el trabajo. Jornada técnica sobre se-guridad laboral vial en Barcelona 2013. www.insht.es

• Foment del Treball i MC Mutual. Jornades técniques sobre seguretat i salut labo-ral. Barcelona 2013

• Unión europea 2010. Comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité económico y social europeo y al Comité delas regiones, de 20 de Julio de 2010 titulada “Hacia un espacio europeo de seguridad vial: orienta-ciones políticas sobre seguridad vial 2011-2020. (COM 2010)389 final).

• DGT 2011. “el valor monetario de una vida estadística en españa”. estimación en el contexto de los accidentes de tráfico. Universidad de Murcia y Universidad Pablo Olavide de sevilla 2011. Disponible en www.dgt.es.

• Consejo superior de tráfico y seguridad de la circulación vial”. Grupo de trabajo GT-68 sobre seguridad laboral vial. Febrero de 2013. www.dgt.es

• Colegi d’enginyers industrials de Catalunya. Jornada “Linies de futur en el sec-tor del transport. Les modificacions de la LOTT” del 15 de novembre de 2013. http://www.eic.cat

• Cerpie (Centre d’estudis i recerca per la innovació de les empreses) de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i servei Català de trànsit. Pre-mis als millors treballs práctics d’alumnes dels “Cursos de formació de forma-dors en materia de prevenció de riscos laborals viaris”. Barcelona 2013 – 2014. http://www.cerpie.upc.edu

• instituto nacional de seguridad e Higiene en el trabajo. “estrategia española en seguridad y salud en el trabajo 2007-2012”. Disponible en http://insht.es/insthWeb/Contenido/instituto/estrategia_seguridad_salud/estrategia_2007_2012.pdf

• real automóvil Club de españa. informe: “el tráfico como riesgo laboral”. http://www.planmovilidad.es/el trafico-como-riesgo-laboral-es-2824544371340

• Generalitat de Catalunya. Direcció General de rel.lacions Laborals del Departa-ment d’empresa i Ocupació i servei Català de Trànsit del Departament d’interior. “La seguretat en la conducció durant la jornada de treball”. 2012. http://www.gencat.cat/alafeinacaprisc. http://www20.gencat.cat/portal/site/transit

• eGarsaT.- “Guía práctica per elaborar un Pla de Mobilitat” amb el suport del Cerpie/UPC , l’insHT i en el context del Pla General d’activitats Preventives de la

bibLioGraFÍa

ngs30

seguretat social 2013. http://www.egarsat.es• Centre de formació CaPPOnT. “Cursos BBs per la millora de la seguretat viaria

del planté de conductors de la empresa Transegre”. Lleida, Mollerussa, Galicia,Os-ca, 2013 – 2014. http://www.cappontformació.com

• Transports Metropolitans de Barcelona – TMB – Jornada sobre prevenció de ris-cos laborals viaris 2013. Barcelona.

• Cerpie (Centre d’estudis i recerca per la innovació de les empreses) de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). “Cursos de formació de formadors en mate-ria de prevenció de riscos laborals viaris”. Barcelona 2013 – 2014. http://www.cer-pie.upc.edu

• inaP – DGT – Cerpie. “Cursos presencials per a funcionaris sobre seguretat la-boral viaria”. UPC 2013-2014. http://www.cerpie.upc.edu

• Colegi d’enginyers industrials de Catalunya. Jornada “Morir anat a la feina. els professionals de la formació viaria” de 31 de Gener de 2014. http://www.eic.cat

• esaDe.- servei Català de trànsit.- “Jornada sobre responsabilitat empresarial i seguretat viaria: fins a on arriban les obligacions del empresari en materia de pre-venció?” del 17 de Febrer de 2014. http://www.esade.edu

• isTas – CCOO – Manel Ferri. “Guia de buenas pràcticas de movilidad al traba-jo elaborada por CCOO”. http://www.istas.net/web/abreenlace.asp?idenlace=9866

 3.- Referències de webs d’organismes nacionals relacionats amb la seguretat

viària i en seguretat i salut en el treball que fan esment a temes laborals viaris

• aenOr – isO 39001 – Fundación Mapfre de seguridad vial – sistemas de ges-tión. http://www.fundacionmapfre.org/fundacion/es_es/seguridad-vial/noticias/nor-ma-iso-39001-sistemas-gestion-seguridad-vial.jsp

• aesleme (associació espanyola de lesionats medulars). http://.www.aesleme.es

• anFaC (associació nacional de Fabricants de automóbils i Camions) http://.www.anfac.com

• anesDOr (associació española de fabricants de motocicletes i ciclomotors). http://.www.anesdor.es

• asePeyO (Mutua de aaTT y eePPs). “Planes de Movilidad y seguridad vial”. http://www.asepeyo.es

• CeniFer : “Guía de seguridad vial en el sector eólico”. http://www.cenifer.com/Docs/Guia_seguridad_vial_sector_eolico.pdf

• CerPie.- UPC.- Curs d’estiu sobre Lideratge de seguretat viaria a sitges 2013. http://www.cerpie.upc.edu

• CirCULa seGUrO (blog de seguridad vial de Michelin i la Fundació Mapfre)… http://www.circulaseguro.com

• Colegi d’enginyers industrials de Catalunya. Grup de treball sobre “Prevenció de riscos Laborals viaris”. Diagnosi i estrategies. 2013- 2014. http://www.eic.cat

• Departament d’empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya.

bibLioGraFÍa

ngs31

http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio• Dia (associació estatal de víctimes en accident de trànsit).

http://.www.asociaciondia.org• Dirección General de Tráfico. Ministerio del interior http://www.dgt.es • Fundació MaPFre, instituto de seguridad vial http://www.mapfre.com/fun-

daciones/es/institutoMapfreseguridad vial/home_principal_iMsv.shtm• Fundació raCC http://w3.racc.cat • Fundación para la prevención de riesgos laborales. http://.www.funprl.es• ine (institut nacional d’estadística) http://.www.ine.es• instituto sindical de trabajo, ambiente y salud. www.istas.ccoo.es• inTras – Universidad de valencia – seguridad laboral vial - http://www.scmst.

es/documents/227459/227538/Manual+Prevencion+Trafico+Croem-intras.pdf/b14ba412-751f-4d43-86f2-104c35024893

• OnG sTOP accidents. http://.www.stopaccidentes.org/• OrP Congressos internacionals anyals sobre Prevenció de riscos Laborals. Bil-

bao 2012. santiago de Chile 2013, saragossa 2014, Cartagena de indias 2015, Worksshops sobre seguretat laboral viaria. http://www.prevencionintegral.com/orp

• PaT-aPaT (Prevenció d’accidents de trànsit). http://.www.pat-apat.org/• real automóvil Club de españa. http://www.race.es• servei Català de Trànsit. http://.www.gencat.cat.(anuaris estadistics d’accidents i

Quaderns i Dossiers Tècnicsde seguretat viaria). Coleccions.• servei de cotxe compartit a Catalunya. http://.www. avancar.es/cat/index.php

4.- Bibliografia d’autor

• García, rubén. “Prevención de riesgos en vehículos: razonamiento, implantación y recuperación de la inversión”. Prevention World Magazine nº 1 . (Juliol 2013).

• Goizueta Fernández, Berta, Barrantes Carrascosa, itziar, Petrina Piñal, Puy. “se-guridad vial en relación con la actividad laboral: accidentes en misión e in itinere.información, diseño de la formación y propuesta de actuación” Pamplona. Preven-ción navarra sL.

• Gras Pérez, Maria eugenia, Planas Pedra, Montserrat, Font Mayolas, silvia. “La distracció dels conductors: un risc no percebut”. Barcelona. Fundació raCC, 2008

• López Gutiérrez, Juan, eransus izquierdo, Javier, Parra Osés, angel. “Guía para promover la seguridad vial en la empresa”. Pamplona. Gobierno de navarra. De-partamento de salud. 2009.

• López, Mercedes, Menéndez, Juan Manuel. “Los accidentes laborales olvidados”. revista “Tráfico” (marzo-abril 2004 paginas 12-15) DGT.

• iribarren vera, Juan Carlos. “La velocidad: conoce sus riesgos”. revista CesviMaP. nº 68. Paginas 32-34.

• Moltó, Juan ignacio y Pedragosa, José Luis. “La seguridad vial en la prevención de riesgos laborales”. aDa (ayuda del automovilista). Madrid 2002. http:// www.gru-po-sgp.com

• Monzón Patrocinio, Pedragosa José Luis. “Decálogo de 100 cuestiones para gene-

bibLioGraFÍa

ngs32

rar grupos homogéneos de trabajadores en el cambio de hábitos y actitudes”. Cen-tre de formació Cappont. http://www.autoescolacappont.com

• Planás serradell, Joan, de la empresa Catalana de Prevenció. “enquestes de in-formació i Pla de Mobilitat de la empresa La Doma sa de curtits”. vic 2013. http://www.catalanaps.com

• Pedragosa, José Luis. “educar para la prevención vial”. eTrasa. Barcelona. 2004• Prevención-World.http://prevention-orld.com/es/tienda/libreria/libros/seguridad/

manual-seguridad-vial-laboral.html• seguí, María. “riscos Laborals viaris. visió de la Directora de la DGT. Jornada so-

bre “responsabilitat empresarial i seguretat viaria” a esaDe (Barcelona) el 17 de Febrer de 2014. www.dgt.es, www.esade.edu

• servei Català de Trànsit. ”els accidents de trànsit al entorn laboral”. Colecció Qua-derns de seguretat viaria. Barcelona 2005

• vicente abad, Maria angeles, Zimmermann verdejo, Marta, Orden rivera, victoria. “accidentes de trabajo – tráfico durante 2009”. insHT 2010.

• virseda Fernández, sonia. escuela de verano del Cerpie/UPC en sitges 2013. “Plan de Movilidad de la empresa accenture”. http://www.accenture.com

bibLioGraFÍa

ngs33

COL·LABORADORS

•alfredo Morales•alejandro romero•alfons Perona•Conxita riasol•Carles salas•Carmen Huguet•Cesar sànchez•enric rodà•Francesc Fransí•Francisco Castillo•Fco. Javier Cases•Omar Minguillón• imma ros

•Joaquim ruiz•Jordi rabassó•Josep Bernis•Josep lluís Pedragosa•Josep Maria rovira•Josep Orrit•Manel Bestratén•Manel Ferri•Mª Carme ricart•Meritxell Terradas•Marius Martí•Miquel subirachs•Mireia Campos

•Mònica roche•Montse Gascón•Patrocinio Monzón•Pere Prats•rafael nadal•raquel sellarés•Teresa Morali•Xavier roselló

ATETC

El nostre agraïment per la col·laboració prestada en la redacció d’aquest document

al instituto nacional de seguridad e Higiene en el Trabajo ( Meyss); a l’institut Català de seguretat i salut Laboral (Generalitat de Catalunya); al servei Català del Trànsit (Generalitat de Catalunya) i als organismes i entitats següents:

via Laietana, 3908003 Barcelona93 319 23 00www.eic.cat