la flexió verbal

Lla lLlLa flexió verbal

II: 2. LA FLEXIÓ VERBAL.

Conjugacions verbals.-En els nostres verbs, convé distingir dues parts: lexema o arrel, que és generalment invariable, i una altra part, variable, que constituïx pròpiament la flexió i que s’anomena morfema o desinència.

Tanmateix, cal advertir que aquesta regla regix la major part dels verbs, però no tots, ja que hi ha un ampli grup que tenen alteracions o bé en els radicals o bé en les desinències o en totes dues formes alhora. Per això hi ha verbs regulars i irregulars.

La flexió verbal es dividix en tres conjugacions:

1a La dels verbs acabats en -ar2a La dels verbs acabats en -er, -re, -r (dir, dur).3a La dels verbs acabats en -ir. Aquesta es divideix en dues subconjugacions: l’anomenada pura, semblant a la 1a i 2a, i la dita incoativa, que inclou l’increment -ix (o -isc), bé en posició final, bé entre el lexema, arrel i la terminació, en certs temps i persones.

Present d’indicatiu

Conxa González Doménech

1


PRIMERA CONJUGACIÓ -AR.

Model: morfemes

-e-es-a-em-eu-en

Remarques.

Quan la vocal del morfema és E o I s’esdevenen en el lexema els canvis ortogràfics següents: (Aquests canvis no són exclusius del Present).c…..q busca……busquenç…..c caça…… caceng…..gu rega……..reguenj……g penja ……pengengu…gü desaiguar…desaigüesqu….qü liqua……..liqües

SEGONA CONJUGACIÓ -ER, -RE, -R.Model.- morfemes:

-/-s-/ -em -eu-en

Remarques 1a Verbs velaritzats acabats en : -NDRE , -LDRE-Perden la D-Primera persona dels singular amb -C.Exemples: prendre, jo prenc ; atendre, jo atenc; dissoldre, jo dissolc.

2a Verbs velaritzats acabats en: URE. (-AURE, -EURE,-IURE, -OURE,) -Perden la –U en algunes persones, o bé canvien la U per I.-Primera persona del singular amb -C-En algunes persones verbals alguns verbs canvien U per V, en la 1 i 2ª persona del plural. Per exemple: beure: bevem, beveu.

3a Lexemes verbals acabats en, C,S, X,G. Incorrectament, alguns verbs palatitzen la primera persona del singular:


2


3.1- Créixer: cresc i no creisc Meréixer: meresc i no mereisc Nàixer: nasc i no naisc 3.2-Aparéixer: aparec i no apareisc Comparéixer: comparec i no compareisc Paréixer: parec i no pareisc.3.3-Altres verbs adopten la “c” en la primera persona del singular incorrectament.voler: vull i no vullcperdre: perd i no perc3.4-la 2a persona del singular presenta una E eufònica, meréixer, mereixes (a més , la primera persona del singular amb -c, jo meresc).

4a Verbs acabats en -BRE.-La consonant B del lexema canvia a P en posició final. “Rebre”, jo rep. (1a ,2a i 3a persona del singular).

5a Atenció els verbs DIR, DUR que pertanyen a la segona conjugació.

6a Moltes formes verbals de la 2a conjugació (rebre, admetre, batre, cloure, escriure...) en castellà pertanyen a la 3a conjugació.

7a Els verbs poder i voler s’escriuen amb “ o” en totes les formes, llevat de la 1a persona del singular del present d’indicatiu: “jo puc, jo vull”, el present de subjuntiu i l’imperatiu amb “u”.

TERCERA CONJUGACIÓ

Model. morfemes

Pur Incoativa

-/ -isc/-esc -s -ixes/-eixes -/ -ix/-eix -im -im -iu -iu -en -ixen /-eixen

Remarques

1a Els verbs de la 3a conjugació seguixen dos models, pur i incoatiu. La major part dels verbs de la 3a conjugació seguixen el model incoatiu. Els verbs més usuals que seguixen la conjugació pura són: sentir, dormir, morir, esmunyir, munyir, grunyir, fugir, obrir, collir, cosir, tossir, tenir, mentir, ajupir, cruixir, eixir, omplir, pruir, pudir, retrunyir, sortir. Els verbs rostir, escopir, engolir, llegir, fregir, tenyir, renyir, afegir, vestir, acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir, presumir, resumir, poden conjugar-se indistintament com a purs o com a incoatius. Cal tenir en compte que el verb “sentir” i derivats (consentir, pressentir...) es conjuguen en la forma pura; però els verbs assentir i dissentir es conjuguen


3


seguint el model incoatiu. Igualment, els vebs sortir i derivats, però assortir es conjuga seguint el model incoatiu. A més el verb sortir, en valor transitiu, sempre és incoatiu.El verb lluir canvia de model segons el significat: empra la forma pura quan vol dir “aparéixer lluminós, tenir reflexos lluminosos”: Com lluen els estels!. Però en sentit figurat es conjuga incoatiu: Són gent a qui no lluïx el que guanyen.Els verbs tenir i venir porten una variant acabada en –dre (tindre i vindre). En llenguatge formal, són més recomanables les formes en –enir.

2a Al present d’alguns verbs de la tercera conjugació pura, podem observar alternança vocàlica O/U, E/I. Escriurem U en la primera, segona i tercera persona del singular i en la tercera persona del plural perquè la vocal és tònica; escriurem O en la primera i segona del plural perquè la vocal és àtona (igual per a l’alternança entre E/I). 3a Alguns verbs presenten canvis ortogràfics com ara:

-en els verbs acabats en “air”, “eir”, “oir”, “uir”, algunes terminacions s’escriuen amb “ï” en lloc de “i”. Exemple: agrair.

4a La tercera conjugació presenta també verbs velaritzats, tenen una –c- en la primera persona del present d’indicatiu. Són verbs com “tenir”, “tinc; “venir”, vinc” i compostos. Una errada freqüent és confondre el present d’indicatiu pel present de subjuntiu en les formes venim, tenim, per “vinguem, tinguem”.

Present de subjuntiu.


4


Model. Morfemes

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació-e -a Pur Incoatiu-es -es -a -isca-e -a -es -isques

-em -em -a -isca-eu -eu -im -im-en -en -iu -iu

-en -isquen

Remarques

1a La major part dels verbs de la tercera conjugació són incoatius i l’increment apareix en el present d’indicatiu, present de subjuntiu i en l’imperatiu.2a En la primera conjugació ens trobem amb l’alternança de grafies com ja hem vist al present d’indicatiu. Alguns verbs de la tercera conjugació, també presenten canvis ortogràfics:fugir: fuja (j/g).llegir: llija (j/g).3a Errada freqüent és la pronunciació de primera i segona persones del plural en “AM i AU” dels verbs de la segona conjugació. Exemple: vingam, vingau”, en lloc de “vinguem, vingueu”.4a En la segona conjugació dels verbs velaritzats que presentaven una -c, en la primera persona dels singular del present d’indicatiu, reapareix ara sonoritzada –g Ex, escric-escriga.5a Atenció! Les ordres negatives (prohibicions)es construïxen amb l’adverbi de negació “no”més les formes del present de subjuntiu, com ara:” beu aigua” però “no begues aigua”.

(*) Atenció: Les formes del present, tant d’indicatiu com de subjuntiu i imperatiu, dels verbs acabats en –iar : estudie, copie, pronuncie... són mots plans.

Pretèrit perfet simple i pret. perf. perifràstic.


5


Pretèrit perfet simple

Model. morfemes

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació-í -í -í-ares -eres -ires-à -é -í-àrem -érem -írem-àreu -éreu -íreu-aren -eren -iren

Pretèrit perfet perifràsticModel

vaigvas/varesva + INFINITIUvam/vàremvau/vàreuvan/varen

Remarques1a El perfet simple i el perifràstic són sinònims, tan sols hi ha una diferència d’ús segons zones geogràfiques.2a Alguns verbs de la segona conjugació prenen una consonant velar -g, per formar el perfet simple, consonant que no apareix a l’infinitiu, beure, beguí. 3a Alguns verbs velaritzats presenten una -u al lexema o un grup -ix, que desapareix en formar el perfet. Ex, beure, beguí; conéixer, coneguí.4a Alguns verbs velaritzats presenten una -d al lexema per facilitar la pronúncia davant-r. Aquesta -d, desapareix quan la -r no hi és, com ara: suspendre, suspenguí.5a Alguns verbs en compte de la consonant velar -g, prenen un increment en -sc- o -sq- com ara: buscar- busquí, meréixer-meresquí, nàixer-nasquí , viure-visquí.

Pretèrit imperfet .-Model . morfemes

1a conjugació 2a i 3a conjugació


6


-ava -ia

-aves -ies

-ava -ia

-àvem -íem

-àveu -íeu

-aven -ien

Renarques:

1a El pretèrit imperfet, les terminacions en la primera conjugació són en “V” i no en “B” com en castellà.

2a En les terminacions de l’imperfet de la 2a i 3a conjugació, les tres primeres persones del singular no s’accentuen, a diferència del castellà.

3a El pretèrit plusquamperfet es forma amb l’imperfet del verb “haver” i el participi del verb conjugat.

4a Atenció els verbs amb “ i “ consonàntica, per exemple aure, eure, iure. Exemples: caure, queia; riure, reia; veure, veia.

Pretèrit indefinit.-Model. morfemes

he

has

ha + participi 1a, 2a o 3a conjugació

hem

heu

han

Es forma amb el present del verb “haver” i el participi del verb conjugat.

Futur Model: es forma afegint a l’infinitiu de la primera, segona i tercera conjugació:

-é

-às


7


-à

-em

-eu

-an

Remarques.-

1a En els verbs de la segona acabats en “re”, a l’hora de formar el futur desaparteix la “e” final de l’infinitiu. Jo rebré, tu rebràs...

2a Les tres primeres persones del singular porten accent.

3a El futur compost es forma amb el futur simple del verb “haver” més el participi del verb que conjuguem.

Condicional simple.-Model per a la 1a , 2a i 3a conjugació. El condicional simple es forma afegint a l’infinitiu les desinències corresponents

-ia

-ies

-ia

-íem

-íeu

-ien

Remarques.-

1a En els verbs de la segona conjugació acabats en “re”, la “e” final de l’infinitiu desapareix abans d’afegir les desinències del condicional simple.

2a La 1a i 2a persones del plural van accentuades.

3a El condicional compost es forma amb el condicional simple del verb “haver” més el participi del verb que conjuguem.

4a La 1a , 2a , 3a persones del singular en valencià no s’accentuen (en castellà sí).

Pretèrit imperfet de subjuntiu.-Model

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació

-ara/-és -era/-és -ira/-ís

-ares/-esses -eres/-esses -ires-/isses


8


-ara/-és -era/-és -ira/-ís

-àrem/-éssem -érem/-éssem -írem/-íssem

-àreu/-ésseu -éreu/-ésseu -íreu/-ísseu

-aren/-essen -eren/-essen -iren/-issen

Remarques:

1a La segona forma es recomana per a escrits més formals.

2a El pretèrit plusquamperfet del subjuntiu es forma amb l’imperfet de subjuntiu del verb “haver” més el participi del verb conjugat.

Pretèrit perfet de subjuntiu es forma amb el present de subjuntiu del verb “haver” més el participi corresponent.

jo haja

tu hages

ell haja + participi

nos. hàgem

vos. hàgeu

ells hagen

Imperatiu.-Remarques:

1a L’imperatiu es forma normalment a partir del present d’indicatiu i el present de subjuntiu. La segona persona del singular i del plural de l’imperatiu, corresponen al present d’indicatiu; la resta de persones corresponen al present de subjuntiu.


9


2a La segona conjugació és la que presenta més irregularitats. En la segona persona de l’imperatiu no apareix cap consonant velar. Per tant, són totalment incorrectes formes com, “vingueu”,”corregueu”, cal dir: veniu, correu.

Present d’indicatiu Imperatiu Present de subjuntiuJo escric Jo escriga

Tu escrius escriu tu escriguesEll escriu escriga Ell escrigaNos. escrivim escriguem Nos. escriguem*Vos. escriviu escriviu Vos. escrigueuElls escriuen escriguen Ells escriguen

Atenció: Els verbs “cabre, dir, estar, haver, poder, saber, ser, veure, voler” i els seus derivats, no seguixen este model.

Formes no personals.PARTICIPI El participi és una forma no personal del verb que té gènere i nombre.Regles generals de formació del participi:1a - La primera conjugació forma el participi afegint –AT al lexema. Exemple: jugar, jug-AT.2a - La segona conjugació afegix normalment –UT, per exemple visc-UT. Però la segona conjugació presenta més dificultats que les altres. Hi ha altres terminacions.:

-ÉS: permetre, permÉS.-IST: vore, vIST-ET: extraure, extrET.-ST: respondre, respoST.-Altres: confós, romàs...

Porten accent obert els derivats de “cloure”: inclòs, exclòs.Porten accent tancat els derivats de “fondre”:confós, difós.3a -La tercera conjugació forma el participi afegint al lexema verbal –IT. Exemple: fregir, fregit.Però altres verbs com: descobrir, obrir... fan el participi en “descobert” i “obert”...4a .- El verb coure té dos participis segons el significat:coure (cuinar) fa el participi: cuit ; coure (picar) fa el participi: cogut.

GERUNDIEl gerundi de la primera conjugació es forma afegint al lexema -ANT, segona -ENT i tercera -INT.Atenció.- No hi ha cap gerundi acabat en –GUENT; per tant les formes sapiguent, poguent, valguent... són incorrectes. Cal dir: sabent, podent, valent...


10

la flexió verbal

Documents