2 _

La convivència, un repte per a tothom

Butlletí dei Parc de Collserola· Tardor 2003

Amic Julià *

L'estepa borrera (Cistus salvifolius) és unbon exemple de com les plantes mediterrà-nies s'adapten als rigors i les incidències del

nostre clima. Les seves fulles poden marcir-sereversiblement per resistir la secada. EI seu sis-

tema "explosiu" de propagació de les llavors

es desencadena per les altes temperatures

dels pics estivals i de les flames.

La tardor és una de les estacions enquè Collserola té un índex màxim defreqüentació. Després de les altestemperatures assolides a l'estiu iabans que el fred de l'hivern es facimés viu, la serra esdevé l'indret idoniper a moltes activitats del temps delleure dels ciutadans.En més d'una ocasió, des del Parc hemconvidat la gent tot dient: "A Collse-rola, hi cap tothom", i és així, peròsempre que es tinguin en compteunes normes bàsiques de civisme iconvivència, i tenint present que enstrobem en un espai natural que volempreservar.

Però és justament en aquesta èpocade major afluència que es desenvo-lupa al Parc una activitat que, encaraque és tradicional, resulta difícil de fercompatible --pels problemes de segu-retat que comporta-- amb la de laresta de visitants. Ens referim a la caça.

Les societats de caçadors tenen deli-mitades les seves àrees privades decaça, però a Collserola aquestes zonesrepresenten un 50% del territori. Comja us hem explicat en altres butlletins,les activitats cinegètiques són compe-tència del Departament de MediAmbient de la Generalitat de Cata-lunya. EI Consorci ha sol·licita~ reitera-dament que la caça tingui un tracta-ment especial a Collserola, tantperquè és un espai natural protegit,

Subscripció electrònicaPer rebre la informació del butlletía la vostra bústia de correu electònicilo donar-vos de baixa de la tramesapostal:

Http://

ParcCollserola.amb.es/subscripcióTel. : 93 280 35 52

com perquè és un espai altamenthumanitzat, i l'any 1993 es va aconse-guir que les àrees de caça lliures esde-vinguessin zones de seguretat. Desd'aleshores, no s'ha fet cap altre pasendavant.

Per altra banda, el Consorci del Parcde Collserola mira de fer compatiblesla conservació del patrimoni natural icultural amb el lleure dels ciutadans.Un dels mecanismes establerts és queles activitats col·lectives de caràcterlúdic, o d'altres, necessitin una auto-rització expressa. D'aquesta manera,el Consorci pot assessorar i estudiarcada cas i, com a conseqüència,regular-ne els usos i la freqüentació.Durant l'època de caça, ens cal ser res-trictius a l'hora de atorgar permisosper a activitats que moltes entitatsorganitzen en indrets i dies que coin-cideixen amb l'activitat cinegètica.Sabem que això comporta inconve-nients, però de moment no tenim capaltra manera de prevenir la seguretatdels visitants del Parc.

Des d'aquestes ratlles, demanem lavostra comprensió davant aquestaproblemàtica, i esperem que, en unfutur, aquesta situació es resolgui.

Ramón López LozanoVicepresident executiu en funcionsdel Consorci del Parc de Co I/sero la.

Coneixedor de les penes i mancancesd'aquest món. Fet fen-te a tu mateix,ferm transgressor de l'establert. Ric enla conversa, entre nosaltres cordial.Transparent com la mirada d'un d'a-quells infants, pels que sempre teniesun somriure, una juguesca.

D'humil saviesa cercada pam a pam.Guanyada!. Gran fou el teu cor. Forçai esperit d'inconformista, de lluitador.Voluntat, la teva, ferma!, com tot tuferm amic, company dels bons.

Çapficat amb determinació en el fer.Anim, el teu, i constants ganes impara-bles de conèixer i fer camí.

Informant-te, llegint amb ganes deformar-se, i informar. Intentant resistir,sortir de l'absurd del no res imperant.Lluitant, estimant la natura, Collserolai el món.

Ho has aconseguit!No t'oblidarem*pertu

Juli Fontoba Sogas- En memòria de Julià Bravo. Membre del Consell

Consultiu del Consorci de Parc de Collserola

•

.. ,.'""

•••.••••• ~~ ->;~

> cò.. ,

• ~,.~·.J~3]- .~.•..

Incendis a Collserola" \

'i.

;Superfíci

AnyN° Inc.Total

19849326,63,04

19851"2038,71,47

198614112,71,21

1987765,10,70

19888314,66,68

1989. 6443,310,7

19905951,120,0

19916584,05,5

19922144,92,1

19939849,78,3

1994103254,1156,0

19957621,46,2

1996226,92,0

1997388,80,3

19986429,89,8

19996317,73,5

2000497,51,4

20016027,14,5

2002444,20,0

20038117,62,1

TOTAL 1420

766,7246,0

MITJANA 71

38,312,3

La gestió del Parc, mitjançant el Dispo-sitiu de Prevenció d'Incendis, s'enca-mina tant a minimitzar el nombre d'i-nicis de foc com a facilitar als bombersl'extinció dels que es produeixen .

Per mitjà dels programes educatius ide sensibilització adreçats a la poblacióescolar i al públic en general, s'intentatransmetre la cura que cal tenir al boscper no provocar incendis forestals i,mitjançant publicacions que es repar-teixen abans de començar la tempo-rada d'alt risc d'incendi, recordem alshabitants i usuaris del Parc la reglamen-tació existent en matèria de prevenció.

Des d'aleshores, s'han comptabilitzat1.420 incendis, que han cremat unas.uperfície total de 766,74 ha, de lesquals 246,06 eren arbrades.

La mitjana a Collserola, en aquestdarrers vint anys, ha estat de 71incendis anuals, xifra superada sensi-blement aquest any 2003 amb 81 focs,però, en canvi, la superficie cremadatotal i la arbrada amb 17,6 ha i 2,12 ha,respectivament, han estat inferiors a lamitjana. Climatològicament, l'any 2003es podria comparar amb el 1994, enquè es van produir 103 incendis, xiframolt superior a la mitjana, amb unasuperfície cremada total de 254,10 ha,156,03 de les quals eren arbrades. Peraltra banda, l'any que menys incendises van produir va ser el 1992, amb 21focs, i l'any que varen cremar menys hava ser el 2002.

Incendis al Parc: bal~nç d'un estiu difícilLes altes temperatures posen a prova la vegetació i el dispositiu de vigilància

Enguany s'han complert vint anys des Però la reconstrucció d'un bosc madurque es va iniciar la ,. campanya de pre- és un procés lent, que pot superar benvenció d'incendis, amb la instal·lació de bé la mesura d'una vida humana. EI foc,13 torres de guaita a l'Àrea Metropoli- en molts casos, esborra definitivamenttana de Barcelona, incloses les 7 ubi- les possibilitats que molta gent puguicades al Parc de Collserola. tornar a gaudir dels boscos més nota-

bles. D'altra banda, l'elevada reiteraciódels incendis en una mateixa zonaagreuja la pèrdua d'un valuós solforestal, molt menys protegit delsagents erosius.

200

350

300

..-

r" •

Superficiecremada (Ha)

_ nOde focs

w ~ ro ro O ~ N M ~ ~ ill~ ro rn O ~ N Mro ro ro ro ro ro m m m m m m m m O O O Om m m m m m m m m m m m m m O O O ON N N N

50

o

150

100

400

250

Com es pot observar, el nombre d'in-cendis que es produeixen a Collserolaés molt elevat i, de forma voluntària oinvoluntària, provocats per l'home enun percentatge superior al 90%.

La vegetació mediterrània, ben adap-tada als rigors estivals mitjançantdiverses estratègies per resistir lasequera i la calor extremes, ho estàtambé a sobreviure als incendis: lamajor part de les espècies són rebrota-do res, i n'hi ha que fins i tot disposende sistemes de protecció directes contrales flames, com, per exemple, l'escorçade les alzines sureres. EI foc no és unfenomen aliè a la dinàmica naturaldels nostres boscos.

la freqüentació, però també l'augmentd'espècies boscanes, com el picot garsergros (Dendrocopos major) i fins i tot l'a-rribada de nouvinguts: casdel rossinyoldel Japó (Leiotrix lutea), ocell proce-dent de la Xina i que apartir d'un petit .. ja'nucli d'individus •.VI"!",

Butlletí del Parc de Collserola· Tardor 2003

ritzar els diferents ambients de Collse-rola, i fins i tot per millorar la gestiódel Parc.

Amb aquest seguiment, hem pogutconstatar la gran influència que tenensobre els ocells aspectes meteorològicscom ara les sequeres o les onades defred, els efectes dels incendis o lesactuacions forestals i la resposta a lesmolèsties generades per la freqüen-tació en determinats sectorsespecialment sensibles.

Un dels resultats més interessants,és que avui en dia em pogut constatarque l'avifauna del Parc de Collserolaés més forestal que fa quinze anys.Lesespècies de bosc cada cop estanmés ben representades als diferentssectors del Parc. D'altra banda, algunesespècies pròpies d'ambients oberts hananat disminuint. Això ens indica que elpaisatge del Parces cada cop mésforestal i que la conservació delsambients oberts, com ara els conreusi els prats, resulta cabdal per tal degarantir la biodiversitat de Collserola.

Més resultats: a la primavera elsambients amb més densitat d'ocellssón els forestals, especialment, l'alzinaramb roures, però a l'hivern passajust elcontrari. En els mesos freds són els con-reus i els prats els ambients que ofe-reixen més menjar per a l'avifaunahivernant i es aquí on esdetectenels estols més importants.

En aquest període de temps,hem constatat la davalladad'espècies abans caracteristi-ques, com el capsigrany(Lanius senator) i el botxí(Lanius excubitor), espècies deformacions arbustives i sensibles a

En anteriors butlletinshem anat explicantdiferents treballsi estudis sobre elsocells del Parc. Enaquesta ocasió, par-larem del seguiment

anual que es duua terme des de

l'any 1987.

Cada any, a la primaverai a l'hivern, fem un control

de l'avifauna present als dife-rents ambients de Collserola:

conreus, prats i brolles, màquia,pinedes, alzinar amb roures i bosc

de ribera. En cadascuna d'aquestesunitats de vegetació, hem establert

un recorregut representatiu que resse-guim molt a poc a poc, sempre a pri-mera hora del matí, durant el qualanotem tots els ocells a mesura que elsveiem o escoltem. A l'hora d'apuntarles observacions, diferenciem els ocellsamb què contactem dins d'una bandade 25 metres del camí, de la resta.D'aquesta manera, obtenim un índexquilomètric d'abundància, és a dir,el nombre d'ocells per quilòmetre.No fem, doncs, un cens absolut, ja queamb aquest mètode no estem comp-tant tots els ocells presents, però síobtenim dades molts útils que ens per-meten comparar els resultats obtingutsen els diferents sectors del Parc, i,a més, podem avaluar les tendènciesi canvis que es produeixen any rere any.

A la primavera, època de cria, els ocellssón especialment sensibles a l'estruc-tura de la vegetació; cada espèciemostra afinitat per un determinat tipusd'ambient: espais oberts, formacionsarbustives o boscos, mentre que a l'hi-vern l'avifauna ens dóna una bona ideade l'oferta tròfica dels diferents sectorsdel Parc. Des d'aquesta perspectiva, elsocells han estat escollits com a grupindicador per caracteritzar i mon ito-

L'~volució dels ocells a la serraDes *' de fa 15 anys al Parc s'està fent el seguiment sistemàtic dels ocells

r1i

Verema a Collserolaescapats de captivitat ha colonitzat demanera espectacular, i fins i tot preocu-pant, molts sectors forestals del Parc.

I a tot això, quins són els ocells més fre-qüents del Parc de Collserola? EI grupde les mallerengues (Parus spp) són elsmés abundants i notoris: la mallerengaemplomallada (parus cristatus) és lareina de les pinedes i, per extensió, debon part dels boscos del Parc. La malle-renga carbonera (Parus major) és pre-sent arreu, mentre que la mallerengablava (parus caeru/eus), domina elsboscos més ombrívols, com ara els alzi-nars de la Font Groga. Hem de men-cionar de manera molt especial el pit-roig, que a la primavera és força abun-dant en tots els boscos de Collserola,i a l'hivern, amb l'arribada dels estolsd'hivernants europeus, es fa omnipre-sent i força visible arreu del Parc.

Hi ha, però, altres espècies que hemde conèixer i que conformen el pai-satge sonor del Parc, com per exempleels tallarols, un grup amb espècies degustos gairebé oposats: el tallarol decasquet (Sy/via atricapilla), de cantmelodiós, volençosa dels boscos deplanifolis, especialment on es trobenroures de bona mida, és parentdel tallarol capnegre (Sy/via me/anoce-pha/a) de crit aspre i cant xerriquejanti que al seu torn prefereix els vessantsmés eixuts i assolellats del Parc. Cargo-lets, raspinells, tudons, tot l'any; tòr-tores, rossinyols i bosquetes, a l'hivern,formen part de Collserola.

Nosaltres els estudiem i ells ensensenyen moltes coses; de fet ens indi-quen el camí que hem de seguir per talde conservar Collserola.

Fotografies:

1- Raspinell (Certhya brachydactyla)2- Cucut (Cuculus canorus)

A la serra de Collserola encarapodem trobar alguns conreus de vinya.Es un conreu que, malgrat que nosembla que necessiti gaires atencions,requereix un seguiment més o menyscontinuat.

Cal estar amatents a l'estat demaduresa de cada varietat, per tal deveremar en el moment precís, ni abansni després. També les condicions climà-tiques, juntament amb la composiciódel sòl, són factors que condicionenel període i el resultat de la collita.

Aquesta tardor s'ha fet la verema a lesmasies de can Calopa i de can Coll. A lafinca de can Calopa, la recollida s'iniciàel19 de setembre amb la varietatsyrah, de la qual se n'han collit 1.497kg., tot seguit, la garnatxa, de la qualse n'han collit 1.226 kg., a continuaciós'han obtingut 716 kg. de nieluscio ifinalment 1191 Kg. d'aglianiko. En elmoment de tancar aquesta edició delbutlletí, només resta per collir unadarrera varietat:l'agiorgitiko.

A can Collia verema ha començatde manera un xic diferent. Els tudons,de fet, van iniciar aquesta tasca cap afinals d'agost, un bon indicador que el

raïm ja era a punt. La verema s'iniciàel dia 29 amb la varietat ull de llebre,de la qual se n'han collit 580 kg. De lavarietat cabernet sauvignon se n'hancollit 300 kg. Finalment, el dia 5 desetembre es va fer la recollida delmerlot, amb un total de 420 kg.

Com l'any anterior, el raïm d'aquestavinya és traslladat el mateix dia de lacollita a la comarca del Penedès, a unacooperativa del terme municipal deSubirats, on reposarà fins al seu trasllatal celler de can Coll, on serà dipositat ala bóta fins que sigui embotellat.

5

6 _ Butlletí de' Parc de Collserola· 'Tardor 200:}

Arranjament de Sant Adjutori i el forn ibèric

Com recordareu en el butlletí 56 us vàrem informar del malaurat íncendi queva tenir lloc a l'ermita de La Salut, desprès de la celebració de l'Aplec de l'any2002.

Comencen les obres de restauració a l'ermitade la Salut de Sant Feliu de Llobregat.

L'estructura del edifici va quedar molt afectada, i en conseqüència no espodia garantir la seguretat del seu ús. Per aquest motiu ha estat tancada alpúblic fins ara.

Afortunadament ja s'ha aprovat un pressupost extraordinari per fer front alstreballs de consolidació i a finals d'octubre s'inicien els treballs de restauració.Tant aviat es pugui obrir al públic us en donarem compte.

i la construcció d'una nova edificació,amb la finalitat de protegir les restesdel forri, atesos els desperfectes causatspels agents meteorològics i per l'accióde l'home. La necessitat de les obresportades a terme es va fer evident enobservar el grau de deteriorament del'estructura de l'antiga edificació, ambsímptomes d'inestabilitat i risc decol·lapse. EIForn Ibèric data delperíode baixrepublicà romà(segles II i I abans de Crist).

Tant l'ermita de Sant Adjutori comel Forn Ibèric estan catalogats com aBé Cultural d'Interès Local, i formaranpart del Museu de Sant Cugat. Aquestainstitució té com a finalitat promourela recerca, la conservació i la difusió delpatrimoni històric, artístic i cultural delmunicipi. EImuseu s'estructura demanera descentralitzada, a través dediferents seus, amb l'objectiu de poten-ciar una proposta de museïtzació "insitu" dels béns patrimonials més signifi-catius de la història de Sant Cugat.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

segle X, amb reformes i ampliacionsfetes als segles XII, XVI i XVII.

Pel que fa al Forn Ibèric, les obres por-tades a terme han consistit en l'ende-rroc de l'antiga edificació de protecció

Han finalitzat els treballs de remode-lació de l'ermita de Sant Adjutori i delForn Ibèric, dos dels edificis històricsque formen part del catàleg del patri-moni arquitectònic de Sant Cugat.Xavier Guitart Tarrés ha estat l'arqui-tecte encarregat de dirigir els treballs.

Pel que fa a Sant Adjutori, les obresportades a terme han consistit en larestauració i recuperació d'aquestaermita, amb la finalitat d'assegurar-nela conservació, la interpretació històricai posar en condicions d'ús el monu-ment. La necessitat d'intervenció es vafer evident en observar la degradacióaccelerada dels elements constructiusi estructurals, a part de la manca decoberta, paviments i altres elementsoriginals. A més, l'efecte de l'abundanti frondosa vegetació de l'entorn accele-rava el procés de deteriorament idegradació. Lesactuacions, que hancostat 109.178 euros, s'han fet seguintun control arqueològic. L'ermita deSant Adjutori és una construcció del

Un pantà sense goteresS'inicia la impermeabilització del pantà amb la col·laboració de l'empresa GISCOSA

7

EI Consorci del Parc de Collserola dis-posa d'un programa de col·laboracióadreçat a empreses i entitats que técom a finalitat obtenir el suport d'a-quest sector de la societat en la conser-vació de Collserola. Un dels objectiusespecifics d'aquest programa és oferirpropostes concretes que afavoreixin lacomplicitat i la participació d'empresesque apliquen, en els seus processos, cri-teris de qualitat en concordança ambun ús respectuós de l'entorn, o queestan sensibilitzades en participar en lagestió d'un bé comú que beneficia elconjunt de la societat i els seus ciuta-dans/nes.

Actualment, una de les col·laboracionsimportants és, sens dubte, la que s'estàduent a terme amb l'empresa Giscosa,amb seu a Barcelona. Aquesta col·labo-ració es produeix a partir del projectede recuperació del pantà de Vallvidrera.L'empresa però, ja havia col·laboratdesinteressadament amb el Parc, en laconstrucció d'una bassa al CEA Can Coll,proporcionant el material i fent lainstal.lació.

Destacada a Catalunya en el sectord'impermeabilització de basses, Giscosaelabora i instal.la els seus materialsfabricats a Terrassa, on disposa tambéd'un laboratori d'assaig i investigació

on es fan, a més, comprovacions percertificar que la qualitat del material éscorrecta. EI seu sistema de gestió dequalitat està certificat segons NormaISO 9001 :2000.

AI fons del pantà s'ha instal·lat unalàmina, giscolene 120, per tal d'evitarles fugues que no permetien mantenirun nivell òptim d'aigua. Prèviament,s'ha fet un buidat dels sediments acu-mulats, que havien reduït considerable-ment la seva capacitat, i s'ha mantingutel drenatge ja existent a la base delmur. Aquesta làmina és especialmentindicada per a la funció i l'indret ons'instal·la, ja que els elements de fabri-cació la fan atòxica i lliure de nitrosa-mines.

Tant per als que són tècnics en lamatèria com per als qui som profans,indiquem els certificats de qualitat quegaranteixen la qualitat d'aquest pro-ducte: en matèria de potabilitat, com-pleix amb la normativa nordamericanaFDA 21 CFR-177.2600, l'alemanya BgB ila britànica B5 6920. Disposa de laMarca N de producte AENOR, d'acordamb la normativa UNE 104308 i com-pleix també amb la normativa ale-manya DIN 7834 Part 1. Tot el sistemade juntes està d'acord amb la guia dela UEAtc (disposa tant del DIT espanyolcom de l'ATG Belga), i compleix elReferentiel technique pour les geo-membranes de l'Institut Francès Asqual,complint, així, amb la normativa fran-cesa NF aplicable.

8 _

Dia dels ocells a CollserolaNo heu vist mai un pit-roig?Heu sentit el crit que fa la merla totamagant-se entre els esbarzers?Voleu viure la sensació de contemplarel majestuós vol de l'aligot vesper pla-nejant sobre l'eixample barceloní?

Totes aquestes imatges, totes aquestessensacions, les podreu experimentar sius acosteu al Parc de Collserola al llargde la tardor i l'hivern.

Ja fa quinze anys que, entre finalsd'estiu i començaments de tardor, esrealitza la campanya d'observació iseguiment de la migració d'aus rapin-yaires al turó de la Magarola. Les ausplanadores, com les rapinyaires, perdesplaçar-se en els seus llargs viatges,aprofiten els corrents d'aire ascendentque es generen arran de les diferènciestèrmiques o pels accidents del relleu. EIturó de la Magarola es troba en unpunt estratègic de la ruta migratòriaque segueix la costa catalana aprofitantels relleus de la serralada litoral.

L'any 2002 i després d'uns 50 dies d'ob-servació, es van comptabilitzar prop de1.600 individus de 19 espècies diferents.Enguany les xifres són força semblants.

Com queda apuntat, la campanya d'ob-servació es desenvolupa des de finalsd'agost fins a primers d'octubre. Duranttots els caps de setmana des del 13 desetembre fins al 5 d'octubre, ornitòlegsexperimentats han ajudat a les per-sones interessades a iniciar-se en laidentificació de les espècies de rapin-

yaires del nostre pais. Es Gaudeix d'unespectacle impensable!

Així mateix, el dia 5 d'octubre, coinci-dint amb el Dia Mundial de les Aus,s'ha iniciat la campanya d'observaciód'ocells hivernants a la Feixa dels Ocellsdel Centre d'Educació Ambiental CanColl. Tots els diumenges, un grup devoluntaris del Parc us acompanyen finsals observatoris instal·lats en una feixade conreu condicionada per afavorir lesobservacions properes dels ocells delsnostres camps i boscos. Trobareu a lavostra disposició prismàtics i guies decamp d'identificació i la bona predispo-sició dels voluntaris per fer-vos passaruna estona gaudint de l'espectacle queens ofereix la natura.

Aquest any, després de la catàstrofede l'enfonsament del Prestige, la cele-bració del Dia Mundial de les Aus prenuna especial rellevància, ja que ésaquest grup de vertebrats un dels queha sofert més directament les conse-qüències del desastre. EI dia dedicat a lapromoció de les aus s'ha convertit enuna ocasió especial per gaudir i

difondre la gran varietat d'ocells delnostre país.

EI Parc de Collserola va organitzar unseguit d'activitats especials, obertes apetits i grans, al Centre d'EducacióAmbiental Can Coll. AI llarg de tot elmatí es van guiar grups d'observadorsals amagatalls de la Feixa dels Ocells.Tot i que l'època d'hivernada tot just

comença, ja es va poder contemplar elpit-roig i el pinsà. Ocells sedentaris,com la mallerenga carbonera, la garsao el pardal, també van volar puntual-ment cap a la Feixa. Es va oferir unservei de préstecs de prismàtics i guiesde camp, i voluntaris del Parc vanajudar a realitzar les observacions delsocells dels entorns. També es van poderconsultar publicacions sobre les peculia-ritats de Collserola i llibres especialit-zats sobre les poblacions d'ocells deCatalunya. Els més petits varen podergaudir d'estones de descans tot fulle-jant contes i dibuixant els ocells quemés els van agradar.

Hi havia un punt per visionar vídeosdedicats al món de les aus i es podienrealitzar pràctiques ornitològiques totutilitzant els jocs del CD dels Ocells deCollserola.

Més de 350 persones van poder gaudird'un matí assolellat de tardor en unindret tan especial com és el Centred'Educació Ambiental Can Coll, del Parcde Collserola. EI proper any ens tor-narem a trobar!

9

Entenem els espais naturals o urbanson vivim?

Un valor afegit: l'Hora del ConteEI CRBS ha previst fer una sessióde presentació per a mestres delcontingut i funcionament de lesmaletes, i una sessió de contes acàrrec de Pep Duran de la llibreriaRobafaves. Tot plegat serà el dia 29d'octubre, al CRBS (Carrer NilFabra,20baixos. Barcelona) a les 19 h Per a mésinformació: CRBS, tel. 93 237 47 43 oCDRE tel 936922916

A propPer tal d'ampliar la difusió de lesmaletes, facilitar el seu trasllat finsa les escoles, etc. aquests materials hancomençat a oferir-se des dels Centresde Recursos Pedagògics (CRP), i, ellsmateixos, els ofereixen a les escolesdel seu àmbit geogràfic.EI curs passat van estar al CRP de Bada-lona. Enguany, d'octubre a des-embre, estaran al Centre deRecursos Barcelona Sostenible(CRBS).

Maletes?Les maletes del CDRE contenenllibres per a infants de 3 a 12 anys,de coneixement del medi i de temàticaambiental, tractats des de la ficció i desde la divulgació de coneixements.Fa 3 anys que s'ofereixen en préstec acentres docents o associacions que fanprogrames d'educació ambiental.

Les maletes CollserolaConta Contes al Centrede Recursos BarcelonaSostenible

Esperem que la Descobe ta de medicontribueixi que els nois i noies de lanostra societat considerin interessantparticipar en la millora de l'espai onviuen. Perquè això sigui possible, calque els educadors els ajudem a trobarespais on fer-ho.

EI curs 2002-2003 va estar en fase d'ex-perimentació i aquest nou curs ja la

realitzaran uns quants grups de nois inoies. EI dia 9 de setembre es va fer lapresentació de la proposta al profes-sorat de secundària, tècnics d'ajunta-ments i centres de recursos educatius.

La infraestructura que ofereix el centrede Mas Pins fa possible la realització detasques com l'elaboració, la interpre-tació i l'anàlisi de les dades en diferentsmoments de la jornada.

En el cas de Collserola, el treball decamp es fa a la zona compresa entre laurbanització de Mas Sauró, turons deCan Pasqual i Mas Pins, a la qu.al es potaccedir amb transport públic. Es un lloc

Parteix de la base que bona part de l'a-lumnat que ve a Mas Pins viu enambients urbans. Per aquesta raó, hemvolgut plantejar també un treball quepot ser previ a la sortida al medi naturalde Collserola per investigar els espaispropers al centre escolar, al barri, etc. Abanda d'entendre millor com són i confuncionen cadascun dels dos medis, lacomparació dels resultats obtinguts ales dues zones permetrà reflexionarsobre la gestió i l'ús d'espais naturals iles relacions existents amb les zonesurbanes.

La DESCOBERTA DEL MEDI, una nova proposta de treball per a la secundària

Aquest és el nom que rep la nova pro- relativament proper a diferents nuclisposta educativa del programa Desco- de població, força representatiu debertes que des d'aquest curs es pot rea- molts indrets que trobem en altreslitzar al Centre d'Educació ambiental de espais protegits del nostre territori.Mas Pins i que s'emmarca dins el Pro-jecte educatiu del Parc.

10 _ B~tïïetidei p~~~d;; c;;jj;;;';;ja . Tardor 200j

Nova temporada, noves feinesAquesta tardor comencem la nova tem-porada a Voluntaris amb l'ampliació delventall d'accions que du a terme elcol·lectiu. Si no hi ha problemes, enge-garem tres nous projectes.

EI primer se centrarà en l'actualitzaciódel catàleg de fonts i el mantenimentd'unes de concretes. Fruit de demandesdiverses per part de visitants, tècnics iels mateixos voluntaris, revisareml'estat d'algunes fonts i evitarem queels esbarzers i les heures les facin invisi-bles. Tenint en compte que hi ha altrescol·lectius i persones treballant enaquest tema, cercarem la col·laboracióentre el grup de voluntaris i aquestsaltres ciutadans.

Una altra tasca que començarà enguanyés la de revisió i seguiment dels itine-raris senyalitzats del Parc. Un grup devoluntaris revisarà mensualment els iti-neraris entorn de les diferents àrees delleure, amb la intenció de fer-ne el

seguiment de l'estat i, alhora, avaluari potenciar l'ús que els visitants en fan.

La darrera tasca, de caire més puntual,se centrarà en veure l'eficàcia del tre-ball manual en la lluita contra l'ex-pansió de l'ailant. Uns voluntaris hanfet aquesta proposta de treball fruit dela seva preocupació per l'increment deles plantes no autòctones i, especial-ment, l'ailant. En veure l'abast de latasca i les iniciatives que s'han dut aterme des dels serveis tècnics, va sem-blar que inicialment es podria participaren una mena de recerca per valorar l'in-terès del treball manual sobre l'ailant.Centrant-se en una petita taca d'ailants,dues vegades l'any arrencaran manual-ment tots els individus per veure sin'augmenta o disminueix l'extensió.

Aixi, el nostre col·lectiu assumeixaquesta temporada un total de vuitprojectes, vuit reptes per contribuir a laconservació de Collserola.

UNA ERMITA••A L'AIRE LLIURE ..Sant Vicenç del Bosc i el seuentorn, un indret singularProposta 16 del Descobreix Collserola ambels Voluntaris

Ben a prop del torrent de can Gordis'alça un turonet envoltat d'un boscmolt dens de roures, alzines i pins. Daltd'aquest turó s'hi troba l'ermita deSant Vicenç del Bosc, un dels indretsque ens agrada visitar quan fem l'itine-rari de la vall de can Gordi. De l'ermita,de planta quadrada, només en quedala base de les parets, l'absis i l'altar. Leslloses de terra i l'altar sempre estannetes i molt cuidades, perquè ja fatemps que un home,desi nteressadament,s'ocupa de man-tenir-les en bonestat. És un espaimolt tranquil isilenciós, queconvida a des-cansar. EI millorés arribar-hi debon mati, quan lallum, i el silenci convidena descansar una estona. Valia penaque visiteu aquest lloc no només perl'ermita, sinó pel meravellós paratge ones troba. Abans d'arribar-hi, al peu delturó i ran de torrent, hi trobareu lafont de Sant Vicenç, un lloc ideal perreposar un moment al costat dels ave-llaners.

La manera més fàcil d'arribar a l'ermita

de Sant Vicenç del Bosc és seguir elssenyals grocs del PRC 38, que neix al'ermita del Crist de Llaceres, a SantCugat, just on comença la carretera del'Arrabassada. En vint minuts us plan-tareu a l'ermita.

La Setmana de la Ciència torna al Parc11

La Setmana de la Ciència, és una inicia-tiva per apropar la ciència a la societati posar-la a l'abast de tothom. Del 7 al16 de novembre de 2003 es faran mésde 300 actes arreu de Catalunya comara, conferències, exposicions, jornadesde portes obertes, taules rodones, acti-vitats culturals, cursos, etc.L'organitza anualment, des del 1996,la Fundació Catalana per a la Recerca(FCR), amb la col·laboració de diversesuniversitats i .institucions

La Setmana de la Ciència és un esdeve-niment obert a totes les entitats que hivulguin participar i que organitzin acti-vitats relacionades, en un sentit ampli,amb el món de la ciència i la tecno-logia.

A Collserola hi trobareu:

EI fenomen del drenatge àcid deles roques

Els propers dies 15 i 16 de novembretornarem a organitzar dues noves sor-tides de camp per observar a l'antigapedrera de pissarres negres d'Olordael singular fenomen geoquímic deldrenatge àcid de les roques.

Aquest fenomen s'origina quan deter-minats minerals de les roques reac-cionen per l'acció dels agents ambien-tals, i això dóna lloc a unes aigües moltàcides i carregades de metalls. Unesaigües brunes i insòlites, gens aptes peracollir formes de vida convencionals.De fet, un hàbitat extrem, segonsnomenclatura dels ecòlegs, on, talvegada, s'hi amaga la resposta a pre-guntes molt importants. Aquest breuescrit de presentació de l'activitat,però, no és el lloc més idoni per tractarel drenatge àcid de les roques ambgaire detall. La nostra intenció es fer-ho al Centre d'Informació el 9 denovembre, el diumenge abans de lessortides de camp. Aquest dia, tant perals que penseu acompanyar-nos comper als que, simplement, tingueu curio-

sitat, a les onze, presentarem i comen-tarem alguns dels aspectes delfenomen del drenatge àcid de lesroques amb més rellevància científicai ambiental.

Pel que fa a les sortides de camp,ens trobarem a Molins de Rei i pujaremplegats fins a la Santa Creu. En eldecurs del cami ens aturarem diversoscops per observar altres realitats igual-ment interessants que la natura il'acció de l'home també ens permetenvalorar. Enguany, el fil conductord'aquestes parades i de l'activitat engeneral no serà tant la geologia de laserra --que inevitablement també con-siderarem-- com la relació que s'haestablert en el decurs dels anys entrel'home i el seu entorn natural pel quefa a l'explotació i l'aprofitamentdels recursos minerals.

Breu fitxa tècnica de l'activitat

Sortides de camp:Dies 15 i 16 de novembre a les 8 h del mati.,a l'estació RENFE de Molins de Rei. La tornada

a aquest mateix lloc es preveu que serà a les13.30 h.

És sortirà en grups de 20 - 25 persones.La dificultat del recorregut és baixa. L'itinerari(anada i tornada) té un longitud d'uns 9 kmi salva un desnivell d'uns 300 m. La major part delcami transcorre per una àmplia pista forestal(antic camí de Molins de Rei a la 5anta Creu).

És indispensable que els assistents portin calçatadient (preferenment bota de muntanya) i robad'acord amb el dia que es preveu que farà. Ésconvenient portar aigua i esmorzar (farem unaparada cap a les 10 per refer forces). 5i se'n dis-posa, es recomana també portarprismàtics i lupa de camp.

Xerradas sobre el fenomen deldrenatge àcid de les roques.Diumenge 9 de novembre a les 11.00 h.Sala d'actes del Centre d'Informació del Parc.

Responsable de l'activitatFrancesc A. Centellas Masuet

Universitat de Barcelona

Galàpagos I Collserola: de les illesde lava i foc al bosc mediterrani

En el marc de la mateixa Setmana dela Ciència, la Biblioteca de Vallvidreraamb la col·laboració de la fundacióGalapagos, el Museu-Casa Verdagueri el Parc de Collserola, presenta unaaltra suggerent activitat que vincula larealitat natural d'aquelles singulars illesamb la dels boscos més propers propisde la serra.

L'activitat consta d'una xerrada sobreles Galàpagos a càrrec de Liliana Ins-chauspe seguida d'una passejada dedescoberta de la serra de la ma d'unguia del Parc i, finalment, una visitaa ¡'exposició EI Desencis d'un paisatge:Poesia i natura a través de Verdaguer.

L'activitat tindrà lloc el Dissabte 15 denovembre a les 10.30 h.

Per a més informació: 93 406 91 11

APLEC DE SANT ISCLE

Per no coincidir amb la data de leseleccions, enguany aquest aplec éscelebrarà una setmana més tard,

el 23 de novembre.

12 _ Butlletí del Parc de Collserola· Tardor 2003

EquipamentsCentre d'Informació i Serveis Tècnics.Ctra. de l'Església, 92(Ctra. Vallvidrera- Sant Cugat, km 4,7).08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.Accés: FGC: Baixador de Vallvidrera.Horari: cada dia de 9,30 a 15 h.E-mail: cpcollserola@amb.es

Mas Pins, Centre d'Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8.08017 Barcelona. Tel. 93 406 95 60Feiners activitats programades (Secundària iUniversitaris), festius estades de treball pera grups d'adults.E-mail: maspins@bcn.servicom.es

ServeisÀrees de lleure. Santa Creu d'Olorda: 9366 96 65/93 668 15 07. Can Coll: 93 580 6986 (dimarts tancat). Santa Maria de Vallvi-drera: 93 280 26 49. La Salut de Sant Feliu:936852618 (dimarts tancat).

Auditex: cat. 93481 0042,cast. 93 481 1042

Can Coll, Centre d'Educació Ambiental.Feiners visites escolars (Infantil, Primària)concertades. Tel. 93 6920396, festius obertde 9,30 a 15 h, visites guiades.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2.08290 Cerdanyola del VallèsE-mail: cancoll@retemail.es

Centre de Documentació i RecursosEducatius. Tel. 93 692 2916.È-mail: cdre@retemail.es

Can Balasc. Estació BiològicaCamí de Can Balasc, s/n08017 Les Planes (Barcelona)'rel.: 93 587 95 13 - 600 464 006E-mail: mrfc@amb.es

Informació transport públic: 010

Bombers:Generalitat: 085Barcelona: 080

Web del Parc:http://ParcCollserola.amb.es

I

~~.~~, 1-del Mediot.",on_i()llllIH1llifll~.ASA

4IP SERVEIS FUNERARISE!~ DE BARCELONA, SA fecsa endesaSONY [!!giscosaO

~FGCS·FOl"'DCMñlsae,",~oeCal8l