1© V

ICE

NS

VIV

ES

T 4N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats 1. Guerra i revolució liberal (1808-1814)

n La guerra contra la França revolucionària i el descontentament de la població amb les de-cisions de Manuel de Godoy, el ministre més influent de Carles IV, van accelerar la crisi de l’Antic Règim a Espanya.

n Pel Tractat de Fontainebleau es va autoritzar l’entrada de l’exèrcit francès a la Penínsu-la. Més endavant, Napoleó va nomenar el seu germà, Josep Bonaparte, nou rei d’Espanya (1808), que va provocar la rebel·lió popular i l’inici de la Guerra del Francès.

n La guerra es va desenvolupar en tres fases: la resistència popular, protagonitzada pels grups patriotes organitzats en guerrilles; l’ofensiva francesa, que va comportar llargs setges de ciutats espanyoles; i finalment les victòries angloespanyoles.

n Davant del buit de poder, els patriotes van formar Juntes locals i provincials de defensa, i per coordinar el moviment es va crear la Junta Suprema Central, que va convocar una reunió de les Corts espanyoles a la ciutat de Cadis (1810).

n A Cadis es va confeccionar la primera Constitució espanyola (1812), que va reflectir els prin-cipis bàsics del liberalisme polític, i es van aprovar lleis per derogar l’Antic Règim.

.............................................................................................................................................................

2. Entre l’absolutisme i el liberalisme (18114-1833)n En tornar a Espanya el 1814, Ferran VII va clausurar les Corts, va anul·lar la Constitució,

va restablir el règim senyorial i va perseguir els partidaris del liberalisme. Era la tornada a l’Antic Règim.

n Entre 1814 i 1820, els opositors de l’absolutisme van organitzar múltiples pronunciaments, que van ser reprimits. El 1820, el pronunciament protagonitzat pel coronel Riego va triomfar, i va inaugurar el Trienni Liberal (1820-1823), que va recuperar la legislació liberal de les Corts de Cadis.

n El rei Ferran VII s’oposava a aquestes mesures reformistes i va demanar la intervenció de l’absolutisme europeu (Santa Aliança), que va derrotar els liberals i el va reposar com a mo-narca absolut.

n Entre 1823 i 1833, en la Dècada Ominosa, Ferran VII va haver de fer front a una greu situació econòmica i financera i al conflicte dinàstic generat per voler garantir el tron a la seva filla, Isabel, que va provocar la reacció del seu germà Carles.

.............................................................................................................................................................

3. La independència de l’Amèrica hispana (1808-1826)n Al primer terç del segle XIX es va produir la independència de la majoria de les colònies es-

panyoles a Amèrica.

n Les causes principals d’aquest procés van ser el descontentament de la burgesia criolla i la difusió de les idees il·lustrades promogudes per les revolucions de França i els EUA.

n Durant la Guerra del Francès a España, a les colònies d’Amèrica també es van crear Juntes, que no van acatar la monarquia de Josep Bonaparte. Aquestes Juntes es van convertir en organismes de poder que pretenien substituir les autoritats espanyoles i van iniciar un mo-viment emancipador.

n Simón Bolívar, a Veneçuela, i Antonio José de Sucre i José de San Martín, a Argentina, van ser els principals líders dels focus més importants de secessió. El 1816 Argentina va proclamar la seva independència i la insurrecció es va generalitzar per tot l’imperi americà.

.............................................................................................................................................................

La construcció d’un règim liberal a Catalunya i Espanya

2© V

ICE

NS

VIV

ES

T 4N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats 4. La revolució liberal (1833-1843)

n Entre 1833 i 1839, durant la regència de Maria Cristina, va destacar la primera guerra carlista i el govern liberal progressista:

– El conflicte dinàstic va significar un enfrontament entre els partidaris de don Carles, co-neguts com carlistes, que agrupaven els sectors més tradicionals de la societat, contra els partidaris d’Isabel, integrats per liberals i alguns sectors tradicionals.

– Els progressistes van impulsar una sèrie de reformes per a la construcció d’un règim polític liberal: Constitució de 1837, dissolució del règim senyorial, desvinculació de la propietat, desamortització i economia de lliure mercat.

n Durant la regència d’Espartero (1840-1843), els moderats van accedir al govern i van intentar donar un gir conservador. Malgrat això, la promulgació de mesures lliurecanvistes per part d’Espartero li van causar l’oposició del seu propi partit. Un pronunciament moderat el va obligar a dimitir.

.............................................................................................................................................................

5. L’etapa isabelina (1843-1868)n Entre 1843 i 1854, el Partit Liberal Moderat es va mantenir al govern:

– Va consolidar un liberalisme centralista i socialment conservador.

– Amb la Constitució de 1845 es va establir un sufragi molt restringit i la sobirania compar-tida entre les Corts i la Corona.

– Es va veure submergit en una sèrie de problemes: la intromissió de la Corona, el camari-llisme, la ingerència política de l’exèrcit i el falsejament electoral.

n En el Bienni Progressista (1854-1856) van destacar la desamortització de Madoz i la Llei Ge-neral de Ferrocarrils.

n L’última etapa del regnat d’Isabel II (1856-1868) va ser d’alternança en el govern entre els moderats i la Unió Liberal. En aquests anys es va impulsar una política exterior colonialista i una política interior basada en una forma de govern autoritària.

.............................................................................................................................................................

6. El Sexenni Democràtic (1868-1874)n La crisi del sistema isabelí va ser el resultat d’una sèrie de factors: crisi econòmica, margi-

nació del poder de progressistes i demòcrates, descrèdit de la monarquia, difusió dels nous ideals democràtics.

n El 1868 va triomfar un pronunciament contra Isabel II (La Gloriosa) i un govern provisional va establir una monarquia democràtica (Constitució de 1869).

n El nou monarca, Amadeu de Savoia (1870-1873), va tenir l’oposició de moderats, carlistes i de l’Església, que es van mantenir fidels als Borbó. Va renunciar al tron al febrer de 1873.

n Entre 1873 i 1874 es va instaurar la Primera República, de tipus federal. Els problemes van ser diversos: divisió a dins del republicanisme, guerres carlista i cubana, cantonalisme i oposició de sectors monàrquics.

n El cop d’Estat de 1874 va dissoldre les Corts i va entregar el poder al general Serrano, però la base social optava pel retorn de la monarquia.

.............................................................................................................................................................

La construcció d’un règim liberal a Catalunya i Espanya

3© V

ICE

NS

VIV

ES

T 4N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats 7. La Restauració monàrquica (1874-1898)

n A finals de 1874 es va proclamar la Restauració borbònica (Alfons XII). El nou règim, disse-nyat per Cánovas del Castillo, pretenia posar fi al protagonisme dels militars.

n La Constitució de 1876 presentava un caràcter moderat, però suficientment flexible per a que conservadors i liberals poguessin governar sense modificar-la.

n El sistema polític s’organitzava en el torn pacífic de govern entre els partits conservador i liberal que, malgrat les diferències, coincidien en allò essencial: defensa de la monarquia, de la Constitució, de la propietat privada, etc. Els dos partits feien torns mitjançant el caciquis-me electoral.

n La consolidació d’un Estat centralitzat i uniformista va provocar l’emergència de moviments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia.

n La crisi de 1898 es va gestar per la incapacitat de reformes polítiques a Cuba i per la inter-venció dels EUA. La guerra va suposar la pèrdua de les últimes colònies a Amèrica. Com a reacció va sorgir el moviment regeneracionista, a favor de la democratització real i de la fi de la corrupció.

.............................................................................................................................................................

8. El naixement del Catalanismen Cap a la dècada del 1830 va sorgir un moviment cultural conegut amb el nom de Renaixença,

que reivindicava l’ús del català com a llengua de cultura i la recuperació de la història i les tradicions de Catalunya. Destacaren importants literats com Àngel Guimerà i Jacint Verda-guer.

n També es va revifar un moviment cultural popular, de caràcter progressista, amb autors com Frederic Soler (Serafí Pitarra).

n Alhora es va iniciar un primer moviment de caràcter polític, concretat en:

– Les manifestacions populars a favor de la descentralització administrativa (Bullangues del 1835, Jamància del 1842…)

– El republicanisme federal de la dècada del 1860, que proposava el repartiment del poder entre els governs estatal, regionals i municipals.

n A partir de la dècada del 1870 van néixer les primeres organitzacions polítiques:

– El Centre Català (1882), un grup progressista fundat per Valentí Almirall. Va ser un dels promotors del Memorial de Greuges (1885).

– La Unió Catalanista (1891), una entitat de caire conservador que aplegava la majoria d’organitzacions catalanistes. Va impulsar les Bases de Manresa (1892).

– La Lliga Regionalista (1901), un partit que defensava la reforma i la modernització de l’Estat espanyol com el camí per aconseguir l’autonomia de Catalunya.

.............................................................................................................................................................

La construcció d’un règim liberal a Catalunya i Espanya