Commemoració de la

rierada del 62Commemoració de la

rierada del 62

189 de rubílaciutatrevista

d’informaciómunicipal

novembre’11

www.rubi.cat

04 Els codis QR08 Convivència entre veïns11 Portal immobiliari als PAES14 La Masia de Ca n’Oriol

@www.rubi.cat laciutat@ajrubi.cat

telèfons d’interès

farmàciesaldea pg. les torres, s/n. 93 699 10 72 / batallé pg. francesc macià,23. 93 699 04 30 / baradad av. barcelona, 59. 93 699 09 53 / batllori c. milà i fontanals, 3. 93 699 03 88 / calsina verge delourdes, 35. 93 699 22 81 / condal calderón de la barca, 11. 93699 87 09 / espert pg. francesc macià, 86. 93 699 13 43 / farell c.sant jordi, 25. 93 699 02 91 / garcía c. segòvia, 1. 93 697 49 42 /gibert c. torres oriol, 4. 93 699 68 99 / hidalgo c. sabadell, 79.93 697 36 40 / kronos ptge. cronos, local 15. 93 586 06 26 / oriolc. safir, 28. 93 699 43 98 / parrilla c. xercavins, 2. 93 699 13 05 /piera pl. josep sapés,4. 93 697 7163 /pont c. magí ramentol, 7. 93697 34 56 / progrés c. verge de fàtima, 13. 93 697 79 93 / xapellic. víctor català, local 22. 93 588 07 08 / ruiz ctra. sabadell, 95.93 699 50 12 / valls ctra. de Terrassa, 16-18

farmàcies de guàrdia

ajuntament............................ 93 588 70 00alcohòlics anònims.................. 93 317 77 77ambulàncies.......................... 93 699 58 58ateneu municipal..................... 93 588 74 73biblioteca “mestremartí i tauler”.......... 93 699 84 53bombers................................ 93 697 60 80cap-1 mútua terrassa.............. 93 586 67 00cap-2 anton de borja.............. 93 588 45 55cap-3 sant genís..................... 93 699 17 29casal de la gent gran.............. 93 588 44 87cementiri............................... 93 588 77 22centre d’orientaciósanitària (cos)......................... 93 588 73 73correus................................. 93 699 14 02creu roja............................... 93 697 92 04deixalleria ............................93 699 49 95emergències ............................ 112espai jove torre bassas............ 93 697 90 04

fecsa - endesa........................ 900 77 00 77jutjat 1.................................. 93 586 08 51jutjat 2.................................. 93 586 08 52jutjat 3.................................. 93 586 08 53jutjat 4..................................93 586 08 54jutjat 5..................................93 586 08 55omic (of. inf. consum).............. 93 588 70 32oficina de gestió tributària (orgt)......................93 586 23 80oficina de treballde la generalitat..................... 93 587 25 63oficina local d’habitatge (proursa)...............................93 588 66 93mossos d’esquadra (comissaria) 93 581 79 00mossos d’esquadra urgències............... 088policia local........................... 93 588 70 92policia local urgències....................... 092policia nacional......................93 588 76 94policia nacional urgències................... 091

ràdio rubí................. 93 588 70 00 ext. 1501registre civil......................... 93 586 08 94rubí+d (impes, ose).................. 93 581 39 00rubí verd............................... 93 591 30 03rubí via................................. 93 591 30 03sece (enllumenat públic)...........93 588 77 99síndica de greuges....................93 697 21 59sorea (avaries)......................... 902 250 370tanatori................................ 93 588 66 55taxi (adaptat).......................... 609 893 037taxis rubí.............................. 93 699 24 89taxis ràdio taxi...................... 93 586 08 88telèfon verd ......................... 900 130 130(si es truca des d’un mòbil).......93 699 98 01

novembre 201112 garcia13 calsina14 parrilla15 progrés16 xapelli17 hidalgo-mos18 condal19 piera20 valls21 batallé22 espert23 farell24 aldea25 ruiz26 kronos27 baradad28 oriol

29 gibert30 batllori

desembre 20111 pont2 garcia3 calsina4 parrilla5 progrés6 xapelli7 hidalgo-mos8 condal9 piera10 valls11 batallé12 espert13 farell14 aldea

15 ruiz16 kronos17 baradad18 oriol19 gibert20 batllori21 pont22 garcia23 calsina24 parrilla25 progrés26 xapelli27 hidalgo-mos28 condal29 piera30 valls31 batallé Farmàcies obertes tots els dies: kronos (de 9 a 22 h) i

xapelli (de 9 a 21 h)

de dilluns a divendres9 h La vida continua11 h dl.: Històries de la vida

dm.: Comunitatdc.: Rubiblogsdj.: Antiretrodv.: Sonido Vinilo

12 h Rubí or not Rubí14 h Informatiu migdia14.30 h dl.: Esports

dm.: Conecta2dc.: Condició de maredj.: Res com el Vallèsdv.: Esports

15 h dl.: L’entrevista / Descans del trogloditadm.: Radioformuladc.: Radioformuladj.: Radioformuladv.: Punt de mira

16 h dl.: Pelutsdm.: Música.catdc.: Discoteca privadadj.: Déjame contartedv.: El fil de la troca

17 h Música K Música18 h dl.: Cat sons

dm.: Rock n’classics

dc.: Murmurridj.: Som d’aquídv.: Chaplins on air

19 h Informatiu COM Ràdio19.30 h Informatiu vespre20 h Raíces del Sur22 h dl.: Les Divines

dm.: Res a dirdc.: Jazz fugazdj.: Res + a dirdv.: Cultura de club

23 h dl.: Última sessiódm.: Gabba Gabba Heydc.: Jazz de nitdj.: Sobreviviendo a Murphydv.: 303 Trance

24 h dll.: Guantanameradm.: Chelsea Hoteldc.: Bluebeats FMdj.: Serrat: cançons a la cartadv.: 303 trance

dissabte8 h Punto de encuentro8.30 h Sardanes d’autor9 h Giravolt tradicional11 h Els grups municipals opinen11.30 h El descans del troglodita12 h L’última sessió

13 h Som solidaris14 h Històries de la vida15 h Sonido vinilo16 h Serrat: un temps de cançons 17 h Som d’aquí18 h Rock n’classics19 h Gabba Gabba Hey20 h Bluebeats FM21 h Imsomnia23 h Studio 21

diumenge9 h Presència cristiana10 h Ara i sempre11 h Els grups municipals

opinen (rep.)11.30 h A peu de camp15 h Sardanes d’autor16 h Punt de mira17 h Déjame contarte18 h Rubiblogs19 h Murmuri20 h Chaplins on air21 h Les Divines 22 h Jazz Fugaz23 h Jazz de nit24 h Sobreviviendo a Murphy

programació 2011-2012 de Ràdio Rubí www.radiorubi.fm

L’any que ve farà migsegle d’un malauratesdeveniment que vamarcar la història delnostre municipi: laRierada del 1962. Unescondicions meteorològi-ques excepcionals,sumades a uns espaisgens preparats persuportar la força de l’ai-

gua, van provocar la tragèdia. Un drama queva afectar moltes famílies de Rubí però quealhora va treure el millor dels rubinencs i lesrubinenques, que van reconstruir la ciutat.Gran part de la història recent de Rubí comen-ça i s’explica a partir de la Rierada, i de com, apartir d’aquella tragèdia, que ha marcat elnostre ADN com a ciutat, va ressorgir Rubí grà-cies a la solidaritat, el treball, l’esforç i la per-severança mostrats per tothom. Aquestmateix esperit que va servir per superar aque-lla desgràcia ens ha de marcar el camí que ensajudi, entre tots, a deixar enrere la crisi actual.La ciutat, des de la serenitat dels 50 anystranscorreguts des d’aquella nit fatídica, estàara preparada per retre homenatge a les vícti-mes i a totes les persones que es van bolcar aajudar els damnificats. Cal que tots ells esde-vinguin memòria viva de la nostra història méscontemporània. I volem fer-ho entre tots. Peraixò, des de l’Ajuntament fem una crida atothom que, com a entitat o a títol individual,vulgui fer la seva aportació en forma de testi-monis o activitats commemoratives per cons-truir un relat col·lectiu i emotiu de la Rierada.

“El año que viene hará medio siglo de undesgraciado acontecimiento que marcó lahistoria de nuestro municipio: la Riada de1962. Unas condiciones meteorológicasexcepcionales, sumadas a unos espaciospoco preparados para soportar la fuerzadel agua, provocaron la tragedia. Undrama que afectó a muchas familias deRubí pero que al mismo tiempo hizo surgirlo mejor de los y las rubinenses, quereconstruyeron la ciudad. Gran parte de lahistoria reciente de Rubí empieza y seexplica a partir de la Riada, y de cómo, apartir de aquella tragedia, que ha marca-do nuestro ADN como ciudad, resurgió Rubígracias a la solidaridad, el trabajo, elesfuerzo y la perseverancia mostrados portodos. Ese mismo espíritu que sirvió parasuperar esa desgracia nos debe marcar elcamino que nos ayude, entre todos, a dejaratrás la crisis actual.La ciudad, desde la serenidad de los 50años transcurridos desde aquella nochefatídica, está ahora preparada para rendirhomenaje a las víctimas y a todas las per-sonas que se volcaron a ayudar a los dam-nificados. Es necesario que todos ellos seconviertan en memoria viva de nuestrahistoria más contemporánea. Y queremoshacerlo entre todos. Por ello, desde elAyuntamiento hacemos un llamamiento atodos los que, como entidad o a título indi-vidual, quiera hacer su aportación enforma de testigos o actividades conmemo-rativas para construir un relato colectivo yemotivo de la Riada.

carme garcía loresAlcaldessa de Rubí

50è aniversari de laRierada de Rubí

visitem l’ajuntamentAlumnes de l’Escola Ca n’Alzamora vanvisitar l’Ajuntament

El ràpid creixement

dels codis QR esdeu en part aque és llicència

lliure

es de fa un temps veiem aparèixer uns dibuixets arreu, quadrats, amb diferents puntsnegres, a publicitats de revistes i diaris, a portes de botigues... fins i tot, a les etiquetesinformatives de determinats productes de consum. Què són? Són els codis QR, una tecno-

logia capaç d’emmagatzemar informació sobre un web, una adreça electrònica o un SMS, entred’altres. L’increment de telèfons tipus smartphones, blackberry o iPhone ha popularitzat aques-ta tecnologia.

d

not

ícies

cr04

noves tecnologies els codis qr

revista la ciutatel número d’octubreja va incorporar uncodi QR amb les acti-

vitats d’agenda

La popularitat dels telè-fons intel·ligents ha extès

els usos dels codis QR

QRcodificats

Als aparadors d’algunes botigues de Rubí podemveure codis

Web on es recull el treball realitzat perles escoles rubinenques

Codi QR instal·lat a la plaça Pearson

Rubí es QRcodifica

Els codis QR (Quick Response Barcode) no sónnous, van néixer al Japó als anys noranta. Escaracteritzen per tres quadrats que estan situatsa les cantonades de la imatge i emmagatzemeninformació alfanumèrica (els codis de barres tra-dicionals només són numèrics). Les aplicacions són moltes ja que proporcioneninformació addicional de productes, es pot utilit-zar en promocions, en publicitat, es poden creartargetes de visita o, simplement, redireccionen aun web amb informació complementària, comes va fer a la revista La Ciutat d’octubre: un codiQR situat a la pàgina 15, porta a l’apartat del web

municipal www.rubi.cat on hi ha les activitatsd’agenda.Per llegir un codi QR i veure quina és la informa-ció que inclou, només hem de tenir instal·ladauna aplicació lectora de codis QR al mòbil iposar la càmera davant del codi que volem.Aquestes aplicacions, igual que la tecnologiarelacionada amb la creació dels codis, és gratuï-ta, i en part explica la ràpida expansió en la utilit-zació d’aquests QR arreu. A Rubí tenim unsquants exemples a comerços i empreses, comtambé en uns treballs realitzat per les escolessobre els carrers de la ciutat.

pioners a espanya en m-commerce

L’empresa rubinenca Saurion han creat unaaplicació gratuïta des de la qual qualsevolcomerç pot implementar l’m-commerce, i acon-seguir, en poc temps, visibilitat arreu ja queRubí és pionera a l’Estat espanyol en l’aplicaciómassiva de l’m-commerce. No es tracta nomésd’adaptar els webs dels comerços a la pantalladel mòbil, és una plataforma que aprofita totesels avantatges que ofereix Internet i també lamobilitat; no és tan sols una plataforma publici-tària, sinó que també permet que l’usuari inter-actuï amb el comerç.Aquesta empresa ja té contactes per oferir laplataforma a altres comerços d’Espanya, aixícom a altres països (Mèxic o Anglaterra, perexemple)

On s’està utilitzant més aquesta tecnologia és enl’àmbit publicitari i el màrqueting. N’hi ha inse-rits a webs, a revistes i diaris, a bosses de pata-tes o a tanques publicitàries a estacions demetro, per exemple. N’hi ha que es poden veuredes de l’aire, com és el de la companyia d’EUASkanz, que ha creat el codi més gran (3.000metres quadrats) i s’ha d’escanejar des de l’aire.Ja sigui com a eina publicitària o com a comple-ment d’informació, tothom pot tenir el seu codiQR personalitzat. Hi ha molts webs que perme-ten la creació d’un codi introduint una URL itambé aplicacions gratuïtes que es poden ins-tal·lar a l’ordinador de casa i que permeten quetinguem un codi propi amb un web, o bé lesdades per la nostra targeta de visita.

Tarja de visita amb informació QR QR del Portal immobiliari impulsat per l’Oficina deServeis a l’Empresa

Exemple de codi QR incrustat a un bloc d’un ampade Rubí

Sabies que...?Escoles de Rubí, guanyadores del

premi Educared 2011 de la FundacióTelefònica

El projecte, anomenat QRCodificació delscarrers de Rubí, s’ha treballat a les escoles 25de setembre, Rivo Rubeo, Montessori, delBosc, Joan Maragall i Pau Casals. Permetrà lainstal·lació de 18 plaques amb codis QR adiferents carrers de la ciutat. El guardó delPremi Educared 2011, atorgat com a Premiespecial en la categoria de tecnologia mòbil iuns dels tres que es concedeixen a Catalunya,es va lliurar a l’octubre en el marc del VITrobada Internacional Educared 2011 aMadrid. El projecte recull els treballs de l'a-lumnat dels diversos centres assistents a unseminari TIC a Rubí durant el qual els alumneshavien de treballar el nom d’alguns delscarrers propers a l'escola amb textos, imatgesfixes, vídeos i àudio capturats amb telèfonmòbil que han publicat a la xarxa, creant unbloc per cada carrer, tot i que, en algunscasos, el codi QR generat s’ha dirigit a unaadreça d’un web amb informació de l’escola.Tots els codis QR generats a partir de la infor-mació treballada pels centres els està estam-pant l’Escola d’Art i Disseny (EdRA) de Rubí, is’aniran col·locant durant les pròximes set-manes.

}Els treballs que

han realitzat les escoles

rubinenques sobre els codis QR

es poden

veure al web:

http://qrcodificacionvoc3.blog

spot.com/

not

ícies

cr07

rierada commemoració del 50è aniversari

zona escardívolfoto de l’arxiuroset de com vaquedar la zona del’escardívol

acebook i Twitter s’han unit al bloc de la rierada per commemo-rar el 50è aniversari d’aquesta tragèdia que va marcar la pobla-

ció l’any 1962. Per mitjà d’aquestes xarxes socials es donaran a conèi-xer totes les novetats que s’incorporen al bloc www.rubi.cat/rieradai permetran la participació de ciutadans i ciutadanes a les xarxes.

El 25 de cada mes es penjarà una nova entrevista en vídeo i ja s’ha fet ambla primera, a Siscu Galobardes, al que s’afegiran una cada mes fins al mesde setembre de 2012. Fins ara, una quinzena de persones ha manifestatinterés per aportar el seu testimoni i materials a l’apartat del bloc “Expli-ca’ns la teva experiència”. Per donar cabuda al màxim nombre de col·labo-racions possibles, l’Ajuntament ha demanat el suport dels mitjans decomunicació locals Rubitv.cat, Diari de Rubí i Ràdio Rubí.

D’aquesta forma, els diferents testimonis que vagin arribant s’incorporaranal web en diferents formats (entrevistes en vídeo, àudio i premsa): el pri-mer divendres de cada mes, a partir del mes de desembre, es publicarà alDiari de Rubí una entrevista que el mateix dia també podrà ser consultadai descarregada a www.rubi.cat/rierada; també incorporarà testimonis en“àudio” en col·laboració amb Ràdio Rubí a partir del mes de gener, així comexperiències personals que facin arribar els ciutadans i ciutadanes. Totes les novetats pel que fa l’actualització de continguts del web podranseguir-se a través de les xarxes socials facebook i twitter. D’altra banda, ala llista de reproduccions de la rierada del canal Youtube de l’Ajuntamentde Rubí es podran visionar tots els vídeos produïts pel consistori en col·labo-ració amb Rubitv.cat i els propis de Rubitv.cat, que també es podran veurea la mateixa televisió local.Les entitats i associacions locals rebran una invitació per conèixer de prime-ra mà quin són els projectes que està treballant l’Ajuntament de Rubí i per-què puguin manifestar la seva voluntat de participar amb activitats pròpies.

El bloc de la rierada(www.rubi.cat/riera-da) recull testimonisi informació sobre elsfets

f

Nous canals, nous testimonis

més informació: www.rubi.cat/rierada*

EL SERVICIO MUNICIPAL DE MEDIACIÓN APOYA A LAS COMUNIDADES DE VECI-NOS PARA QUE ORGANICEN SU COMUNIDAD DE TAL MANERA QUE LES PERMI-TA GESTIONAR LOS ESPACIOS COMUNES Y MEJORAR LA CONVIVENCIA

Actualmente,cinco comunida-des de vecinos deRubí están elabo-rando su Regla-mento de régimeninterior con lacolaboración delServicio de Media-ción. Se trata deun documento deconsenso que reco-ge las normas deconvivencia espe-cíficas para cadacomunidad.

Civismo: Vecinosbien avenidos

Muchos de los conflictos que se producen en lascomunidades de vecinos están motivados por proble-mas de ruidos, limpieza, olores intensos, obras en elinterior de los pisos y uso de los espacios comunesde los edificios.Consciente de esta problemática, el Ayuntamientoha dedicado un título entero de la Ordenanza debuena vecindad y uso del espacio público, aprobadaen octubre de 2010, a regular algunas de estas cues-tiones. Y es que se considera que la calidad de vidade los integrantes de una misma comunidad requie-re el comportamiento cívico de todos sus integrantes.La ordenanza establece que todos los propietarios yocupantes de inmuebles están obligados a evitarque, desde los mismos, puedan producirse molestiasa las demás personas. Por ejemplo, especifica que sedebe evitar la producción de emisiones injustifica-das de polvo, olores y vahos que puedan producirmolestias a dependencias vecinas, así como que eldesarrollo de actividades cotidianas como la limpie-za de alfombras, el riego de plantas o tender ropa,entre otros, se mantendrá dentro de los límites queexigen el respeto a los demás. Si se incumple estanormativa, la ordenanza prevé diversas sancionesen función de la gravedad de las infracciones.Además de las sanciones, Rubí dispone de un servicio

municipal que hace de mediador entre aquellos veci-nos que son incapaces de llegar a una solución entreellos, promoviendo la mejora de la convivencia ciuda-dana desde la cultura del diálogo y la tolerancia.Arbitrando en diferentes casos, los técnicos del Ser-vicio de Mediación han detectado que muchas comu-nidades sólo disponen de los Estatutos (un conjuntode normas que regula la gestión de una comunidadde propietarios), pero les falta desarrollar un Regla-mento de régimen interior (una herramienta queregula la convivencia y la adecuada utilización delos servicios y los espacios comunes). Mientras quela existencia de los Estatutos es obligatoria en cadacomunidad, el Reglamento de régimen interiordepende de la voluntad y el consenso de los vecinosy es adaptable a cada caso. En el Reglamento de régimen interior, los vecinosacuerdan cómo se regulará, en su comunidad, aspec-tos como la utilización de los elementos de usocomún (portal, vestíbulo, escaleras, patio, jardines,terraza, etc.) y de las instalaciones (ascensores,antenas, etc.). Al igual que los Estatutos, este regla-mento afectará a todos los miembros de la comuni-dad (propietarios, arrendatarios, usufructuarios), sibien sólo participan en su elaboración los propieta-

rios de las viviendas. La existencia de un Regla-mento de régimen interior esuna manera de prevenir losconflictos que puedan darseentre los miembros de unacomunidad.

UN DOCUMENTO CON-SENSUADOActualmente, hay cinco comunidades de vecinos delos barrios de Les Torres, Progrés y Mercado queestán elaborando su propio Reglamento de régimeninterior asesorados por el Servicio de Mediación deRubí. Esto significa que más de 600 personas sebeneficiarán, directa o indirectamente, de estaherramienta.Los vecinos trabajan a partir de un documento baseal que hacen aportaciones para adaptarlo a la reali-dad de la comunidad. El reglamento se aprueba pormayoría simple en una asamblea abierta a todos losvecinos, que debe quedar recogida en un acta. Cuan-do el documento tiene el visto bueno vecinal, se tieneque presentar en el Registro de la Propiedad. El objetivo es establecer las bases para evitar posi-bles malentendidos en la comunidad.

ORDENANZA DE BUENAVECINDADLa Ordenanza de buena vecindad y uso delespacio público recoge toda una serie de conduc-tas que no están permitidas, al considerar quepueden alterar y perturbar la buena vecindad.Entre otros, no está permitido:- El goteo sobre los espacios públicos que provo-ca el riego de plantas y jardineras colocadas enbalcones y terrazas privadas.- Tender ropa para secarla invadiendo el espa-cio público cuando exista una alternativa parahacerlo, como una terraza, espacios comunita-rios del edificio o balcones.- Sacudir ropa y alfombras sobre los espacios deuso público.- Dentro de la franja horaria comprendida entrelas 21h y las 8h (días laborables) y entre las 21hy las 10h (días festivos):- La ejecución de trabajos de reparación, refor-ma, conservación o mejora de los inmuebles queimpliquen el desarrollo de actividades propiasde una obra ordinaria.- El movimiento de muebles, electrodomésticosu otros similaresSe exceptúan los trabajos de reparación urgen-te y necesaria que afecten a la seguridad de per-sonas y bienes o que condicionen el suministrode los servicios básicos.

TEMAS SUJETOS DEREGULACIÓN POR EL REGLA-MENTO DE RÉGIMEN INTE-RIOR- Presencia de objetos situados en los espacios

comunes, como cochecitos infantiles o carrosde la compra

- Criterios de limpieza de la finca (horarios yfrecuencia, utilización de las papeleras, etc.)

- Uso adecuado de los ascensores y otras insta-laciones, como la colocación de antenas

- Tenencia de animales domésticos (deben ir ata-dos o no al subir y bajar las escaleras, procurarque no ensucien los espacios comunes, etc.)

- Utilización de balcones como trasteros- Presencia de colillas y otros objetos en los

patios interiores- Ruido (horarios en los que se puede hacer

ruido con el objetivo de respetar el descansode los vecinos)

- Horarios de cierre del portal de entrada- Rótulos y utilización de espacios de fachada de

la comunidad- Cuidado del mobiliario, no sólo de los elemen-

tos decorativos, sino también los de utilidad,como tablones de anuncios, luces, buzones, etc.

dona contra la violència de gènerenot

ícies

cr10

racó de la donaaquest espai de la

biblioteca ha incre-mentat aquest any el

nombre de docu-ments en prèstec

Una de les activitats,el taller de defensa

personal per a dones.

I si la demanda d’informació presencial ha estatimportant, no ho ha estat menys la presència ala xarxa, ja que l’apartat de Dona del web muni-

cipal ha tingut 3.000 entrades des de l’1 degener fins a final d’octubre de 2011. Aquestesxifres poden ajudar a fer-se una idea de la impor-tància social d’aquesta temàtica si, a més a més,tenim en compte altres xifres com les personesque van participar en el programa del mes denovembre de l’any passat (4.136), les dones a lesquals s’ha atès i derivat a altres serveis al llarg del’any (3.428), o els préstecs realitzats a través del’espai Racó de la Dona de la Biblioteca MestreMartí Tauler, que l’any passat va augmentar laseva dotació amb un centenar de publicacionsnoves i que han arribat a 4.613 en el darrer any.

L’acte central d’aquesta commemoració es facada any el mateix dia 25 de novembre amb laLectura del Manifest del Dia Internacional con-

tra la Violència de Gènere, que l’alcaldessa ialtres homes representants de la societat rubi-nenca fan cada any, i que aquest any serà a la

plaça Pere Aguilera a les 18 h. Però, al llarg detot el mes es fan més d’una desena d’actes quepretenen conscienciar tota la població per inten-tar eradicar aquesta violència que cada any pro-voca la mort de desenes de dones al nostre país.

Aquest any, a més del taller de defensa personalque s’adreça específicament a dones, hi ha lapresentació d’un llibre al Rubí + D i una mostraa la Biblioteca sobre aquesta temàtica; un reci-tal d’històries sobre la parella també a la Biblio-teca; diversos punts d’informació per a joves alsIES de la ciutat; una conferència col·loqui a l’e-difici Rubí + D; i el concurs Creactiva’t, adreçata l’alumnat dels IES de Rubí.

ada 25 de novembre es commemora el Dia internacional contra la violència de gènere, unaefemèride que l’Ajuntament celebra amb una desena d’activitats centrades en aquestatemàtica i adreçades a conscienciar la població de l’existència d’aquesta realitat. Una rea-

litat que ha provocat que durant aquest any més de 20.000 persones hagin demanat informa-ció o participat en activitats del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de l’Ajuntament.

c

més informació: www.rubi.cat/dona*

Conscienciar a lasocietat rubinenca

not

ícies

cr14

temps lliure coneix el patrimoni de rubí (xv)

Masia de Ca n’Oriolhistòria Aquesta masia era antigament conegu-da amb el nom de “Cases Besses” peruna donació de la meitat del mas que esva fer al monestir de Sant Cugat l’any1161 per part de Ramon de Vallvidrerai la seva dona, Dolça. Va canviar el nomal segle XIV, quan van sorgir els Oriols,dels masos Pujol i Cors i les correspo-nents terres annexionades de Ca n’Oriol.La propietat de la hisenda era tres quartsdel senyor del Castell de Rubí, i un quartdel Monestir de Sant Cugat, ja que mem-bres de la família de pagesos, Joan iJaume Oriol, eren batlles feudals delsenyor del castell i de l’abat del mones-tir. El 1608, Miquel Oriol va arrendarterres del Castell i de la hisenda dePubills Canals i el 1614 va pagar rendesa Maria d’Oms i al cèlebre notari de Bar-celona, Esteve Gelabert i Bruniquer. El1775, amb motiu del casament entre unViver – de Can Viver de la Torre Bonicade Terrassa – i la pubilla de ca n’Oriol,s’uneix un nou llinatge de família. El fillhereu, Pau Viver i Oriol, va fer construirl’any 1848 una grandiosa era. Montse-rrat Viver i Majó va morir sense descen-dència el 1949, es va extingir una de lesfamílies més importants de les cases pai-ral rubinenques i les seves propietats esvan repartir a l’Obra benèfica de la “Visi-tació de Nostra Senyora”, que porta elnom de “Casal Sant Josep Oriol”, quetenia parentiu amb la família.

descripció La planta de la masia és gairebé qua-drangular. A la façana, arrebossada decalç i sorra de color blanc trencat, hi hafinestres amb decoració d’un gòtic tardàdatat cap al segle XVII i un rellotge de sol.De l’època original es conserven algunselements, les llindes de pedra sorrenca,els festejadors de l’interior i la portadad’entrada de l’edifici. La coberta és incli-nada i construïda amb teules aràbigues.Apareixen una sèrie de dates en l’edifi-ci que donen informació sobre les eta-pes constructives: a la porta principalapareix la de 1694; dalt de tot de la casahi ha la de 1913; a la porta del barri exte-rior s’observa la de 1926, l’any que esdeuria construir la tanca i, possiblementel pou. A l’interior hi ha una sala centralde dos pisos amb l’escala, una sala late-ral amb un petit lavabo i l’antic celleramb volta de canó de mig punt a la partposterior. Els paviments i els sostres demoltes estances, entre altres elements,han estat restaurats durant la darrerarestauració. Degut al seu ús com a resi-dència infantil, s’han hagut de fer suc-cessives ampliacions i adaptacions. Elceller, per exemple, es va refer a la dèca-da de 1960 per a la seva utilització coma garatge, tot i que resten dos dels qua-tre cups que hi havia.

ubicació Camí de Ca n’Oriol.

Rellotge de sol de la façana principal

Façana principal

Part posterior

Pati interior

Detall de la casa principal

ins al 2 de gener es poden presentarpropostes per al Concurs de cartells

de Carnaval 2012, sota el lema “Un car-naval de sèrie”. Els treballs s’han de pre-sentar a qualsevol de les dues oficinesd’atenció al ciutadà, i el jurat farà públicel seu veredicte el dia 12 de gener de2012, que atorgarà un únic premi de750 €. Per a més informació sobre lesbases: www.rubi.cat/cultura.

s tracta de la campanya “ ... i trio per-què em toca!” adreçada als alumnes

de les escoles de la ciutat. Es vol fomentarla selecció de residus entre els rubinencs iles rubinenques i durant el primer trimes-tre d’aquest curs, la campanya, esponso-ritzada per les entitats recicladores d’enva-sos i de vidre Ecoembes i Ecovidrio, secentrarà en els alumnes d’Educació Infan-til i Primària de la ciutat.

e

f

PSC i ERC signenpacte de govern

l pacte, signat el passat 29 d’octubre,inclou 10 compromisos que el nou

govern adquireix amb la ciutadania de Rubílligats a les prioritats de mandat: la reactiva-ció econòmica per millorar l’ocupació, lapreservació de la qualitat urbanística delterritori i la cohesió i convivència ciutadana.Pel que fa a l’organigrama polític, ArésTubau assumeix Comerç i Educació, i MartíPujol Identitat i Projecció Exterior, i també elComissionat de Política Lingüística. MariaMas, que fins ara era la responsable d’Edu-cació, a canvi, assumirà la competència deServeis Municipals i Mediambient, fins araen mans de Manuel Velasco.

L’alumnat rubinenc“tria perquè li toca”

e

Mònica QuerolPortaveu del GrupMunicipal del PPCde Rubí

pp

En aquestes eleccions ens juguemquina sortida volem a la crisi i, endefinitiva, quin tipus de societatvolem.Podem decidir si volem continuaramb les mateixes polítiques o canviarde política. Perquè el problema ésque el PSOE, el PP i CiU no són elmateix, però acaben fent el mateix. Iara cal un canvi de debò, una alterna-tiva. Ja sabem on ens porten les polí-

El 20-N rebel·lat contra lesretallades

Totes les eleccions són importants,però les del proper 20 de novembreencara ho són més per la crisi queestem patint. Són una oportunitat perdefensar la democràcia i la sobiraniadel poble, perquè sigui la gent la quedecideixi i no els mercats en els temesque ens afecten a tots i totes.

Marta RibasPortaveu del GrupMunicipal d’ICV-EUiA

icv-euia

valor de la nova taxació). D’aquestamanera tenim que amb la vendanomés es liquida una mínima part deldeute i, com a conseqüència, el deutorqueda sense habitatge i havent depagar la resta del deute que no s’hapogut saldar d’acord amb l’article 150de la Llei hipotecària.El PP va portar el 2010 al Congrés delsDiputats que l’excepció de l’article 140de la Llei s’apliqués com a regla gene-

desnonaments i ajuntaments

Entre 2007 i 2010 més de 350.000persones van ser desnonades en exe-cució hipotecària, la qual cosa es tra-dueix en una subhasta del bé hipotecatper tal de saldar el deute. Però el preuobtingut de la venda no cobreix el totaldel deute (donem per fet que hi ha inte-rès, perquè si no n’hi ha, el creditor espot adjudicar l’habitatge pel 50% del

necessitem una reactivació de la ciu-tat i proposem l'entesa entre el sectorpúblic, l'empresarial i el del coneixe-ment, per tal d’impulsar l'economialocal. Creiem que la Masia de CanSerra s’ha de convertir en un centretecnològic de referència en l'àmbit deles energies renovables. Demanem alconsistori rubinenc que incloguiaquesta proposta en el Pla de reacti-vació econòmica i de treball que s'es-

necessitem una reactivacióde la ciutat

Actualment no estem només en unacrisi financera, sinó que estem sub-mergits en tres crisis més: l'econòmi-ca, la de model i, per últim, la de lide-ratge. L'endeutament global, familiar,de les empreses i dels ajuntamentsens deixa en una situació de feblesade la qual hem de sortir. Per això,

el doble del que s’havia destinat a laseva gestió quan n’era responsable laCoordinadora d’Entitats. Molta gentde Rubí, i ACR s’hi compta, creu queels 90 mil euros cobrats per l’empre-sa Iniciatives i Programes, SL, no hantingut un reflex en la dinamització del’Ateneu. Per això, al Ple de setem-bre, Alternativa va demanar informa-ció del balanç d’activitats que s’hanfet a l’Ateneu des de l’octubre de

proposem municipalitzar denou l’Ateneu

Fa un any, l’equip de govern del’Ajuntament de Rubí va decidir dei-xar en mans d’una empresa privadala gestió i la dinamització de l’Ateneumunicipal. Després de les obres demillora que s’hi van fer, es va optarper externalitzar aquest servei ambun cost de 90 mil euros (IVA inclòs),

Joaquim San Nicolás Regidor del GrupMunicipal de CiU

ciu

Grup Municipald’ACR

acr

“

si. Davant de la incertesa que pot supo-sar per als ciutadans aquest bombar-deig de propostes, cal que tots plegatsfem un exercici de responsabilitat iconstruïm un panorama econòmic i fis-cal que es basi en la realitat econòmicai no en estratègies electorals populistes. Tot i la duresa amb què la crisi sacseja lanostra ciutat, la gestió prudent i austeraque el govern socialista va dur a termela legislatura passada ha evitat el

Un escenari, diverses pro-postes, una solució

Durant els propers mesos sentireu mol-tes propostes respecte a les ordenan-ces fiscals i els pressupostos que hanregit la gestió econòmica d’aquest ajun-tament.Trobareu que les forces polítiques de laciutat presentaran plans molt diversos;a vegades, fins i tot, contradictoris entre

Manuel VelascoPortaveu del GrupMunicipal del PSC

psc

“

“

“

“

sabem que podem aportar quelcomsignificatiu i rellevant per la millora dela nostra ciutat i en definitiva, per lamillora de la nostra societat. Ara més que mai, governar significaser imaginatius, ser proactius, serresolutius i innovadors. Per tant, ensproposem entrar en un govern on nohi haurà diners per fer inversions, onno hi haurà diners per proposar gransprogrames ciutadans, però inverti-

La ciutat més catalana, elpaís més lliure

En un context de desprestigi de lapolítica i afegint la crisi mundial quevivim actualment, governar una ciu-tat com Rubí, amb prop de 75.000habitants, és un repte importantís-sim. No és un repte fàcil i molts copstampoc és agraït, però la política ésvocació de servei. Ho fem perquè

Arés TubauPortaveu del GrupMunicipal d’ERC

erc

“

breusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreus

Concurs de cartells perun Carnaval de sèrie

cr13

grups

municipal

s

tiques de retallades: a més atur, menys dretssocials i més crisi. I tampoc no volem tornar alpassat: a afavorir l’especulació financera i ladestrucció del territori. Ara cal una nova econo-mia social i verda que generi ocupació i unanova política, radicalment neta, basada en latransparència i la participació ciutadana.Aquestes eleccions són també una oportunitatper dir no a les retallades, perquè la ciutadaniade Catalunya faci un vot per preservar una edu-cació que generi oportunitats per a tothom, el

dret a una assistència sanitària de qualitat, aun habitatge i a un treball digne i estable.Ens hi juguem que els drets democràtics,socials i nacionals que van guanyar els nostrespares i mares, nosaltres no els perdem i elspuguin gaudir els nostres fills i filles.Estem cansats de sentir que no hi ha alternati-va, que no hi ha una altra política possible. ICV-EUiA estem convençuts no només que hi hauna altra política possible, sinó que és neces-sària per fer front a la crisi econòmica, demo-

cràtica, ecològica i nacional que ara patim.Si vols un canvi radical i amb justícia social, el20N no callis. La solució a la frustració no és lainacció, sinó la rebel·lió. És possible queaquests dies hagis sentit o pensat que si votesno hi guanyes res. L’experiència demostra quesi no votes i calles, ja has perdut. El 20-N nocallis i rebel·la’t amb nosaltres.

ral, en el sentit de permetre que es pugui consti-tuir una hipoteca voluntària en la qual es pactique el deute garantit només es pugui fer efectiusobre l’habitatge hipotecat, de manera que eldeute quedaria extingit, així com reconsiderar lesclàusules del sòl, els tipus d’interès de demora,les assegurances dels tipus d’interès, el paga-ment de les plusvàlues, etc.Però aquest debat, que ha de portar una reformalegislativa, s’ha de basar en un estudi sobre el sis-tema financer, de manera que garanteixi un equi-

libri entre creditors i deutors, de formaintel·ligent; si no, podem acabar provocant queles hipoteques siguin molt restrictives i, per tant,la impossibilitat real d’adquirir un habitatge.Mentrestant milers de famílies, entre les quals hiha famílies rubinenques, desbordades per lescircumstàncies sobrevingudes no poden fer frontal pagament dels seus habitatges i estan vivint nonomés el desemparament de quedar-se sensesostre, sinó que, a sobre, queden endeutats pertota la vida fins a la plena cancel·lació del deute, i

es veuen abocats a la marginalitat.Per això cal que, des dels Ajuntaments, es gestio-ni des de l’eficàcia, reduint la despesa per poderfer front a una situació social crítica i, alhora,fomentar l’activitat econòmica amb mesures iincentius fiscals per aquells que són capaços degenerar llocs de treball, autònoms, i petites i mit-janes empreses. Si no és així, la nostra societat noté futur.

tà redactant durant aquests dies. Rubí tépotencial suficient per donar un nou impuls ala ciutat i considerem que la ciutat hauria deser capaç d'aprofitar la seva pertinença alCatalonia Innovation Triangle (CIT), del qualtambé formen part els municipis deCerdanyola i Sant Cugat, i apostar pel camp deles energies renovables. Un exemple és la mul-tinacional alemanya Continental Automotive,que obrirà una nova línia de producció de com-ponents per a motors elèctrics a la seva fàbrica

de Rubí, polígon industrial de Sant Genís. A diad'avui, un equip d'enginyers de la planta rubi-nenca ja treballa conjuntament amb el centrede R+D de Continental a Alemanya per dissen-yar i fabricar els components claus motors devehicles elèctrics. El projecte suposarà ampliarla plantilla, actualment formada per 450 treba-lladors, i adaptar la instal·lació a aquest nouprojecte industrial. L'aposta de ContinentalAutomotive per la nostra ciutat arriba gràcies alsuport que ha donat la Generalitat de

Catalunya a aquest projecte, mitjançant l'àreade promoció i atracció d'inversions delDepartament d'Empresa i Ocupació.Convergència i Unió considera que moltes deles iniciatives aprovades i proposades pelsgrups de l'oposició no tenen traducció política.És responsabilitat de l’equip de govern liderarles propostes que aporta el ple i materialitzar-les.

2010 per poder valorar la seva externalització.Curiosament, l’equip de govern havia aprovatel dia 20 de setembre, en sessió de la Junta deGovern Local, iniciar per segona vegada, ambuna urgència sospitosa, la contractació del ser-vei de “Dinamització de l’Ateneu Municipal deRubí” per la mateixa quantitat de 90 mil eurosper anualitat, però amb una durada del 2 anysprorrogables per dos anys més.En el context de l’elaboració dels pressupostos

municipals per al 2012, ACR és partidària d’in-tentar reduir al màxim les despeses que enssemblen qüestionables socialment, i més entemps de crisi. Entre la reducció de despeses,les subvencions i els ajuts al teixit d’entitats iassociacions semblen que aniran a la baixa, ijustament per això ara és més necessari quemai tenir uns criteris transparents i el més jus-tos possibles per decidir com es distribueixenels diners disponibles.

Aquesta situació ens ha fet considerar que lagestió de l’Ateneu s’ha de valorar per intentaroptimitzar-la. Potser 90 mil euros l’any no ésuna quantitat exagerada, però sí que seria si ladinamització ha esdevingut infrautilització.ACR qüestiona aquesta contractació fins quees puguin contrastar les dades i considerar,fins i tot, si cal deixar en mans d’una empresaprivada externa a Rubí la gestió d’un Ateneuque no ens sembla ni municipal ni dinamitzat.

col·lapse dels comptes públics. Ens trobem,doncs, davant d’una crisi no de despesa, sinód’ingressos, atesa la retallada de les partides de laGeneralitat, la davallada de la recaptació a travésde l’impost d’activitats econòmiques, i la tramita-ció de llicències urbanístiques i altres gravàmens. L’escenari és indiscutible: les xifres no entenen deprogrames polítics. Les propostes, per una altrabanda, sí que es poden posar en dubte. Podem optar per continuar rebaixant la despesa ino entrar a l’espinós capítol de l’augment delsingressos. A curt termini és la solució fàcil i per la

qual optaran molts. Malauradament, no és sufi-cient per equilibrar els comptes de l’administraciópública d’aquí als propers dos o tres anys. D’undia a l’altre, l’Ajuntament es veuria forçat a supri-mir de manera dràstica els serveis bàsics que pro-porciona: recollida d’escombraries, mantenimentpúblic, prestacions socials...Com veieu, una proposta fàcil d’empassar, peròde molt difícil digestió.El PSC, com a partit responsable de la viabilitateconòmica de Rubí, comprèn que només unaestratègia conjunta d’augment dels ingressos i de

disminució de la despesa podrà garantir que lanostra ciutat mantingui la qualitat i diversitat delsserveis que presta a la població, avui, demà i pas-sat demà.Sabem que és el camí més difícil i que sovint seràen solitari, però confiem que la resta de força polí-tiques, els agents socials i els ciutadans de Rubí sesumaran a aquest plantejament responsable,racional i basat en els comptes reals de l’adminis-tració.

rem... Invertirem dedicació,esforços, cons-ciència, força, temps, habilitat i sobretot acti-tud. Amb pocs recursos econòmics, és cert,però amb la voluntat d’oferir a la ciutadania elmillor. Per això però, també requerirem de la implica-ció de tothom, ciutadania, teixit associatiu i tei-xit empresarial. Perquè tots conformem aques-ta ciutat i tots tenim responsabilitat en fer deRubí, una ciutat millor.

L’educació, el comerç, la política lingüística, laidentitat i la projecció exterior de Rubí seranalgunes de les nostres preocupacions durantaquest mandat. Però també projectes globalsde recuperació i dinamització econòmica. Estudiarem alternatives viables al pas de l’au-tobús pel centre de la ciutat i també per la reu-bicació del mercadal a un espai més cèntric. Promourem la recuperació de la memòria, tre-ballarem per fer realitat la rehabilitació del

Casino i la seva recuperació per a ús ciutadà,etc. i molts d’altres projectes que ajudarem afer realitat amb la nostra presència al govern dela ciutat.Així doncs, ERC Rubí comença un nou camí,que anirem construint i donant forma amb elpas del temps i en el qual desitgem que ens hiacompanyeu.www.arestubau.catwww.esquerrarubi.cat

partir d’aquest mes, les empreses i inversors que vulguin instal·lar-se a la nostra ciu-

tat i estiguin cercant una nau industrial, un solar o una oficina, bé en règim de llo-

guer, bé en règim de compra, al web www. rubiempresa.net/immobiliaries.asp ho podran

trobar.

not

ícies

cr11

noves empreses portal immobiliari d’espais als paes

a

Nova iniciativa a la xarxa

espais disponibles

a un clicmés facilitats per aaquells inversors opersones emprene-dores que busquinun espai a la ciutat

quins són els espais disponibles en els Polígonsd’Activitats Econòmiques (PAE) de Rubí, a partird’una sol·licitud amb les demandes individuals decada empresa i/o inversor que cerqui local comer-cial, oficina, centre de negoci, nau industrial o sòlindustrial desocupat, tant en règim de lloguer com

de compra.Un cop feta la demanda, arribarà un correu alsdiferents administradors de finques i APIS inclososal portal, que es posaran en contacte amb elsdemandants. Aquest portal permet accedir gaire-bé a la totalitat de l’oferta immobiliària de Rubí através dels productes que ofereixen els col·legiatsadherits al conveni.

En l’actualitat, segons les dades del cens del’Oficina de Serveis a l’Empresa (OSE), elaboratper la Cambra de Comerç de Terrassa el passatmes de juny, dels 1.285 espais de sòl indus-trial que hi ha als 11 polígons de la nostra ciu-tat, un total de 275 (103 són espais en lloguer

i/o venda, 140 són llocs on no s’ha detectatactivitat econòmica i la resta són 32 solars) estroben en disposició de ser ocupats, en elmoment que alguna persona i/o empresaestigui interessada a invertir a Rubí.

Els polígons de la ciutatposen a la xarxa elsseus espais disponibles

L’Oficina de Serveis a l’Empresa (OSE) acaba deposar en marxa el nou portal immobiliari de Rubía Internet, a través de la pàgina web de l’OSE, ambel qual les empreses i els inversors que vulguinestablir-se a la nostra ciutat es podran posar encontacte amb els agents de la propietat immobi-

liària i administradors de finques que operen aRubí, i que estan integrats en els col·legis profes-sionals d’Agents de la Propietat Immobiliària deBarcelona (APIB) i d’Administradors de Finques deBarcelona i Lleida (CAFBL). Es tanca així el procés iniciat amb la signatura delconveni entre l’Ajuntament i ambdós col·legis pro-fessionals per impulsar l’activitat econòmica alsPAE i promocionar el territori.Aquest nou portal immobiliari permet conèixer

Del 17 de novembre al 7 de generCol·lectiva Grup el GraUna mostra representativa dels diferents estils i visions artístiques dels socis iaficionats que formen part d’aquest col•lectiu rubinenc.

Antiga Estació Sala d’exposicions. Horari: De dilluns a dissabtes, de 18 a 21 h.Diumenges i festius, de 12 a 14 h i de 18 a 21 h

Dijous, 17 de novembreConcert de Sergi Estella i els Assaltadors de TàlemsSergi Estella (veu i guitarra), Miquel Galceran (contrabaix), Gerard Tort (bateriai coros) i Anna Torné (segones veus), han creat una sonoritat pròpia que com-bina la calidesa del so acústic amb la frescor del so elèctric.

Auditori Biblioteca Mestre Martí Tauler, a les 19 h

Dilluns, 14 de novembre Taller per a professors i pares. Idees per a treballs manuals escolars

Proposta de diferents continguts i activitats que compleixen amb la Nova Lleid'Educació per a les classes d’educació artística o per poder fer a casa amb elsnostres fills.

Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, a les 19 h

Divendres, 18 de novembreCinema VO: La prima cosa bella Dir.: Paolo Virzini

La Sala, Teatre Municipal, a les 22 h.Preu: 6 €, Carnet Biblioteca 4,5 €, Carnet Cultural Jove 3,5 €

novembre 2011

18152229

4111825

29162330

6132027

3101724

5121926

7142128

Diumenge, 27 de novembreTemporada estable: Pedra de tartera. Cia. TeatreNacional de Catalunya

Coneguem la vida de la Conxa i la de tot un poble. A tra-vés d’un encadenament d’escenes sense interrupciócirculen cinquanta anys de la vida de la Conxa.

La Sala, Teatre Municipal, a les 18.30 h.Preu: 16 €

Dissabte, 19 de novembreTemporada estable: El Poble (EntreBambolines). Cia. Teatre Essela

un viatge a través dels personatges, les situa-cions, les estructures, les jerarquies... que con-figuren l’essència humana i social d’un poble.

La Sala, Teatre Municipal, a les 21 h.Preu: 10 €

Diumenge, 13 de novembrePassejades per l'entorn natural: De Rubí a Can'Oriol i al Torrent dels Alous

Sortida: 9 h. Punt de trobada: pl. Dr. Guardiet.Dificultat: baixa. Durada estimada: 4 h.Distància: 10,2 km

Inscripcions i més informació: La Botiga de Rubí-Oficina de Turisme. C. Maximí Fornés, 23. Tel. 93 587 27 60

rec

oman

emcr

15

Si no heu rebutla revista La Ciutata casa vostra, aviseu-nosal correu

laciutat@ajrubi.cat

Edita Institut Municipal de Comunicació. Ajuntament de Rubí Fotografia Area3 Disseny begrafic.cat Impressió i Distribució IMGESA - Impresiones Generales, S.A.Publicitat: 636 441 938 Dipòsit legal B 51721-2005 a/e laciutat@ajrubi.cat webwww.rubi.cat/laciutat

Queda’t amb

el dia!Retalla l’a

ctivitat que no vulgu

is

perdre’t i així la podr

às guardar a

on vulguis per no ob

lidar-te’n

Escaneja aquest codiamb el teu mòbil iconsulta l’agenda

Més in

form

ació a www.rubi.cat

Av. Via Augusta, 5108174 Sant CugatTel. 93 544 19 22

www.qgat.netwww.qubud.com

Menús especials al nostre Restaurant o als nostres reservats per grups*Consulta’ls a: www.qubud.com/nadal/index.php

*Des de 15 a 400 persones.

GRATUÏT