JAIRO VAÑÓ REIG GUANYA EL I CONCURS D’ESLÒGANS PER AL FOMENT DE LA LECTURA

Per segon any consecutiu, el CEIP Lluís Vi-ves i la Regidoria de Cultura van promoure una lectura pública amb l’alumnat de 5é i 6é de primària per a commemorar el Dia de les Lletres Valencianes. L’activitat es va celebrar el 18 de novembre i formava part de la programació mensual Divendres de biblioteca. Aquesta vegada, els estudiants participants van llegir fragments de Tirant lo Blanc, una de les nostres novel·les més importants.

L’IEVA PRESENTA L’ÚLTIM PREMI D’INVESTIGACIÓ

Butlletí informatiu de la Bibliotecai l’Arxiu de Bocairent

Núm. 5, gener/març 2017

LECTURA DE “TIRANT LO BLANC” PER A CELEBRAR EL DIA DE LES LLETRES VALENCIANES

La programació Viu la biblio! també va in-cloure l’elecció del millor lema per a pro-moure l’hàbit lector. Entre les tretze propos-tes presentades, els usuaris de la Biblioteca van votar majoritàriament l’eslògan de Jai-ro Vañó Reig: “Vols viure més d’una vida? Llig”, que s’utilitzarà enguany en totes les iniciatives municipals relacionades amb el foment de la lectura. El guanyador va rebre el premi (un llibre electrònic) de mans de la bibliotecària, M. Josefa Sempere, i del regi-dor de Cultura, Xavier Molina.

Vols viure més d’un vida? Llig.*LA BIBLIOTECA CELEBRA EL SEU DIA AMB LA PROGRAMACIÓ “VIU LA BIBLIO!”

Per celebrar el Dia Internacional de la Biblioteca, la Regidoria de Cultura va impulsar la primera edició de Viu la biblio! Així, del 24 al 28 d’octubre, diverses activitats van acostar grans i menuts a l’agència de lectura: un taller per a fomentar l’hàbit lector en l’àmbit familiar, un contacontes per a adolescents i un altre per a xiquets, una tertúlia literària sobre l’obra de Dolores Redondo, el préstec de llibres emparellats i l’obsequi de roses entre els usuaris.

*I Concurs d’eslògans per al foment de la lectura. Autor: Jairo Vañó Reig

La cita de desembre de Divendres de biblio-teca va ser la presentació del llibre Els noms dels éssers naturals. Recerques etnobiològiques a la Vall d’Albaida, escrit per Josep E. Ol-tra, J. Daniel Durà i Antoni Conca. Amb la presència de dos dels seus autors i del president de l’institut d’estudis comarcals, Josep Calatayud, els assistents van poder conéixer tots els detalls de la investigació premiada per l’IEVA. Es tracta d’una mena de diccionari que estudia el patrimoni na-tural més pròxim des de la perspectiva et-nobiològica i lingüística, d’una manera ex-haustiva i detallada.

Les novetats de la Biblioteca

Història ambientada en l’Alcoi de 1933, on un jove compagina les dures jornades labo-rals al Gran Hotel Continental amb l’estudi en una acadèmia. Un dels clients de l’hotel li suggereix que es presente a les proves per a estudiar batxillerat i iniciar, així, una eta-pa nova. Ho aconseguirà amb l’esclat de la Guerra Civil?

A TRENC D’ALBA

Agustí ColomerViena EdicionsNarrativa

Dos grans amics, Bir i Eto, comparteixen jocs i es diverteixen imaginant que són reis, soldats, astronautes, pirates… Què passarà quan un tercer xiquet vulga jugar amb ells? Serà possible que dos grans amics acaben sent-ne tres? L’amistat, doncs, és la protago-nista autèntica d’aquesta història.

Les caves són un dels elements identifica-tius de la serra de Mariola. En la novel·la, aquestes construccions i, per extensió, el comerç de la neu durant el segle XIX són un pilar fonamental. Un pilar sobre el qual es basteix la història de Joan el Coces, rela-cionat estretament amb la família que do-mina el negoci de la neu.

GRANS AMICS

Linda Sarah (text) / Benji Davies (il·lustracions)Andana EditorialÀlbum il·lustrat

SI HA NEVAT

Paco Esteve i BeneitoEdicions BromeraNarrativa

Publicació conjunta de tres novel·les d’Elena Ferrante que tenen com a denomi-nador comú el dolor femení: El amor mo-lesto conta la relació de la protagonista amb sa mare; en Los días del abandono, una xica jove ha de refer la seua vida en abandonar-la el marit, i en La hija oscura, una dona re-visa la relació amb les filles.

CRÓNICAS DEL DESAMOR

Elena FerranteEditorial LumenNarrativa

L’autor presenta experiències educatives que tenen lloc en ciutats espanyoles i que estan marcades per la construcció d’un nou paradigma educatiu. Es tracta de propostes en què l’excel·lència acadèmica es compa-tibilitza amb el treball de valors com ara el respecte, la creativitat, la imaginació, etc.

Novel·la històrica ambientada a Toledo en 1606, quan El Greco reuneix les personali-tats de la ciutat al seu taller. Entre els con-vidats, està Doña Simonetta, que ha bastit un pla contra el pintor. L’acció i el misteri, doncs, s’articulen al voltant de l’amenaça que aquest pla representa per a la vida de l’artista.

LAS ESCUELAS QUE CAMBIAN EL MUNDO

César BonaPlaza & Janes EditoresAssaig

TRAMPA PARA UN PINTOR

Mª Isabel MolinaLoqueleo (Santillana)Narrativa juvenil

El somni de Solomon, un xicot etíop d’onze anys, és ser atleta i guanyar una medalla d’or. Li agrada córrer i lluita per aconseguir el seu objectiu. Però la primera prova deci-siva serà quan el seu avi, a qui acompanya en un viatge, cau desmaiat. En aquesta si-tuació, Solomon haurà de córrer per a acon-seguir ajuda.

EL CHICO MÁS VELOZ DEL MUNDO

Elizabeth Laird (text) /Rafa Castañer (il·lustracions)Editorial BambúNarrativa juvenil

La visita de Carlota i el seu gat Merlí a la granja de l’oncle coincideix amb una situa-ció estranya: algú furta les plomes de les aus. Qui deu ser? Merlí és el sospitós prin-cipal dels fets, de manera que el gat haurà de provar la seua innocència. Li serà possi-ble deslliurar-se de les acusacions?

Es convertirà Marga en una fada de veritat en disfressar-se? Ella i la seua amiga Hor-tensia juguen als conjurs; saben que és una diversió però comencen a dubtar-ho quan l’encanteri té efecte. Potser és que Marga realment és una fada i té poders màgics que li atorguen unes capacitats especials.

QUI M’HA FURTAT LES PLOMES

Gemma Lienas (text) /Sebastià Serra (il·lustracions)Edicions BromeraNarrativa infantil

UNA HADA DESCONTROLADA

André Bouchard (text i il·lustracions)EdelvivesÀlbum il·lustrat

La recomanació El nom propi: Miguel Hernández

BORJA PAPA

Joan Francesc MiraTres i QuatreNarrativa

“El vint-i-sis d’agost de l’any del Senyor de mil quatre-cents noranta dos em van coronar papa”. Aquesta és l’afirmació que Joan Francesc Mira posa en boca –o millor caldria dir en pensament– de Roderic de Borja, des d’eixe moment coronat com a Alexandre VI, i és amb la que comença el llibre Borja Papa. D’ací uns quants mesos es complirà, per tant, el 525 aniversari.

El llibre Borja Papa va ser escrit, ja fa un grapat d’anys per Joan Francesc Mira, un dels nostres intel·lectuals i escriptors més prestigiosos. Sociòleg, antropòleg, escrip-tor, va ser un dels fundadors –i actual pre-sident– d’Acció Cultural del País Valencià. No és un novel·lista molt prolífic, però cada creació és un regal deliciós.

De la família Borja van eixir dos papes, Calixt II i Alexandre VI, els dos papes valencians. El primer era oncle del se-gon. El text adopta la forma de memòries d’Alexandre VI, el més conegut dels dos papes Borja, especialment pels aspectes més morbosos, la seua llegenda negra, tant referida a ell com als seus fills, que ha emmascarat altres aspectes rellevants dels dos pontificats.

Segons l’autor, el llibre és en un 90% història i fets perfectament documentats i sols un 10% invenció.

Al llarg de les seues pàgines i utilit-zant un llenguatge senzill, com només es pot fer des de la mestria, apareixen les reflexions del papa i del pare, la riquesa i pompositat de les cerimònies vaticanes, les intrigues de poder, les relacions amb els Reis Catòlics, Alfons el Magnànim, les lluites entre cardenals, entre famílies… Ens atrapa i fa viure aquella època i ens permet comprendre i conéixer coses que no enteníem ni coneixíem fins aleshores.

Fàcil de definir: imprescindible.

Josep Calatayud Beneyto(president de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida)

La quarta etapa, coneguda com a “explora-ció interior”, es desencadena a partir de dues experiències tràgiques: la mort del seu primer fill i el seu empresonament. D’aquesta ma-nera, Miguel Hernández retorna al jo íntim i, amb Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941), basteix una espècie de diari. És la culminació d’una producció literària que, en-tre 1933 i 1937, també havia generat diverses peces teatrals: per exemple, El labrador de más aire o Teatro de guerra. Amb tot, la senzillesa de la trama i l’esquematisme dels personat-ges de l’obra dramatúrgica queden lluny de la magnitud dels seus poemaris.

—Llibres de l’autor en la Biblioteca de Bocairent:

“Si yo salí de la tierra,

si yo he nacido de un vientredesdichado y con pobreza,no fue sino para hacermeruiseñor de las desdichas,

eco de la mala suerte,y cantar y repetir

a quien escucharme debecuanto a penas, cuanto a pobres,

cuanto a tierra se refiere.

”

Institucions i entitats han declarat 2017 com a Any Miguel Hernández, ja que el 28 de març es compleixen 75 anys de la seua mort a la presó d’Alacant després d’haver estat condemnat a mort. L’empresonament va ser conseqüència del compromís polític amb el Partit Comunista i de la defensa del govern de la República davant del colp d’estat de Franco i l’esclat consegüent de la Guerra Civil.

L’escriptor, nascut en una família humil d’Oriola l’any 1910, va tenir una formació au-todidacta, però va aconseguir entrar en con-tacte amb els cercles intel·lectuals de Madrid, on va conéixer poetes destacats com Vicente Aleixandre, Federico García Lorca, Rafael Al-berti o Pablo Neruda. Aquesta influència li va servir per a consolidar la producció poètica i convertir-lo en un dels referents de la litera-tura en castellà de la primera meitat del segle XX.

La crítica ha dividit la trajectòria poètica de Miguel Hernández en quatre etapes, la pri-mera de la qual s’identifica amb l’etiqueta de “poesia pura”. Aquest període correspon al volum Perito en lunas (1933), en què el des-envolupament de les escenes quotidianes combinen els elements cultes i els populars. A més, el poemari mostra influències de Gón-gora (sobretot en relació amb la mètrica i la versificació) i les avantguardes (per exemple, en la tria de les imatges).

La segona etapa està marcada per la in-fluència de poetes com Aleixandre o Neruda i coincideix amb Poemas sueltos (1934) i El rayo que no cesa (1936). En aquest últim, Mi-guel Hernández relata la història d’un amor no correspost, de manera que el sentiment amorós s’associa al mateix temps amb el goig i el dolor. La “poesia neoromàntica” deixa pas a la “literatura d’urgència” que marca la ter-cera etapa de l’autor: es tracta d’una poesia combativa, en què la intimitat se substitueix per la causa del poble, l’esfera personal per la col·lectiva i els temes individuals pels ideolò-gics i ètics. És el cas de Viento del pueblo (1937) i El hombre acecha (1939).

Detall del retrat de Miguel Hernández fet per Antonio Buero Vallejo

Cancionero y romancero de ausencias. Murcia: Ediciones Pic-tografía, 2010.Dos cuentos para Manolillo. Murcia: Ediciones Pictografía, 2009.El labrador de más aire. Murcia: Ediciones Pictografía, 2010.El rayo que no cesa. Murcia: Ediciones Pictografía, 2009.Miguel Hernández para niños. Madrid: Ediciones de la To-rre, 1989.Obra Completa. Madrid: Espasa Calpe, 1992.Perito en lunas. Murcia: Ediciones Pictografía, 2009.Teatro de guerra. Murcia: Ediciones Pictografía, 2009.Viento del pueblo. Murcia: Ediciones Pictografía, 2010.

El document destacat de l’Arxiu

Les dades de contacte

Biblioteca Pública MunicipalArxiu MunicipalPlaça de l’Ajuntament, 2046880 Bocairent

Telèfon: 96 235 50 27Adreça electrònica: bocairent_bib@gva.es

ORDENANZAS DE SAN PHELIPE (1750)

Quan rememoren la imatge de Felip V, ens movem entre la memòria de la pèrdua dels furs i l’arribada de militars i administradors castellans, entre records emocionals i la com-plexitat de la història. La destrucció de Xàtiva continua perpetuant-se en la memòria, gene-ració rere generació.

Horari general:Dilluns, dimecres i divendres:10:30 - 12:30, 16:30 - 20:00Dimarts i dijous: 16:30 - 20:00

Horari de la sala d’estudi en exàmens(del 27/12/16 al 28/01/17):Dilluns a divendres: 9:00 - 14:00, 16:30 - 22:00Dissabtes: 9:00 - 14:00

Els fets de 1707 van significar un abans i un després per als valencians. Però les reper-cussions del conflicte no havien fet més que començar. Així, les noves institucions castella-nes van anar implantant-se per assegurar-se el domini al Regne de València. Els canvis en la Hisenda Reial, l’Audiència i altres organis-mes donaven pas a un nou sistema polític i jurídic.

Felip V va dividir el regne en 13 governa-cions. La de San Phelipe (Xàtiva), únicament superada en nombre de poblacions i veïns per la de València, estava composta per 85 pobla-cions. La tercera en importància (després de San Phelipe i Ontinyent) era Bocairent, amb 900 veïns. Nosaltres vam formar part de les localitats valencianes que la monarquia abso-lutista va utilitzar com a laboratori per a assa-jar un nou model en què els municipis serien una peça clau del règim.

Instaurar el nou ordenament necessitava temps, experiència i voluntat de les parts im-plicades. Les deficiències eren notables, per això va ser decisiva per a la reorganització po-lítica, administrativa i econòmica la publica-

Detall de la portada del document

Les activitatsdel trimestre

09/01/2017SORTEIGCistella de llibres entre els usuaris de la Biblioteca durant el NadalLloc i hora: Biblioteca Pública Municipal; 19:00

13/01/2017TALLER INFANTILAl voltant de l’exposició Els nostres mons-tres. Una visió del patrimoni oral valencià, d’Andana EditorialLloc i hora: Biblioteca Pública Municipal; 18:00Activitat de la programació Divendres de bibliotecaCol·labora: Andana Editorial

24/02/2017PRESENTACIÓLa barraca, de Vicent Blasco Ibáñez, a càr-rec de Vicent Satorres Calabuig (traductor de l’obra al valencià)Lloc i hora: Biblioteca Pública Municipal; 20:00Activitat de la programació Divendres de bibliotecaCoorganitza: Editorial Àrbena

03/03/2017TERTÚLIA LITERÀRIAEntre lectores i lectors de la novel·la Mi recuerdo es más fuerte que tu olvido, de Paloma Sánchez-GarnicaLloc i hora: Biblioteca Pública Municipal; 17:30Activitat del Dia Internacional de la Dona i de la programació Divendres de biblioteca

31/03/2017XARRADALectura y mirada, a càrrec de Miguel Cala-tayud (Premi Nacional d’Il·lustració)Lloc i hora: Biblioteca Pública Municipal; 20:00Activitat de presentació de la programació Abril, el mes de les paraules

Butlletí informatiu de la Bibliotecai l’Arxiu de BocairentNúm. 5, gener/març 2017

Disseny i maquetació:Claugràfica Estudi Creatiu

Interlletra no s’identifica necessàriament amb les opinions i els punts de vista dels articles escrits pels seus col·laboradors.Interlletra autoritza la reproducció dels seus continguts si se’n fa esment de la procedència.

ció, en 1750, de les Ordenanzas Generales para el gobierno político y económico de la ciudad de San Phelipe. Es tractava d’un complex com-pendi que regulava cadascun dels aspectes de la ciutat: obres, protocol, festes, eleccions, sa-nitat, ensenyament…

L’Arxiu Municipal de Bocairent, en la seua secció històrica, conserva encara un exemplar de les ordenances indicades, publicades en 1750 a València per l’impressor Joseph Este-van Dolz. Es tracta d’un llibre de més de 400 pàgines, de mida foli i amb enquadernació de pergamí. El seu estat de conservació es prou bo, encara que presenta taques d’humitat, atacs d’insectes i marques de cremat.

M. Josefa Sempere Doménech(arxivera i cronista local)

Durant aquest trimestre, el document estarà exposat a les instal·lacions de la Biblioteca.

Detall de l’interior del document

Detall de l’interior del document