king kong: belles, bèsties i crisis econòmica

8/6/2019 King Kong: belles, bsties i crisis econmica.

1/15

King Kong

BELLES, BSTIES I CRISIS(ANLISI DE LES VERSIONS DE 1933 I DE 2005)

Ramon Breu

SINOPSI

Nova York, 1933, en plena Gran Depressi. Una equip de cinema dirigit per CarlDenham marxa en un vaixell rumb a una illa desconeguda de lOce Pacfic per rodaruna pellcula. Un cop a lilla descobreixen que existeix una civilitzaci prehistrica onhi viu una inquietant tribu que segresta lactriu, la bella Ann Darrow, per oferir-la ensacrifici ritual a Kong. King Kong s un enorme gorilla que senamora de la noia i ladefensa de latac dabominables criatures antediluvianes que viuen a lilla.

Denham veu la possibilitat de guanyar molts diners si aconsegueix capturar Kong iportar-lo a Nova York per exhibir-lo davant el pblic. El contacte de King Kong amb unmn diferent al seu i lamor que sent per Ann far que els esdeveniments es precipitinde manera trgica.


2/15

KING KONG de Merian C. Cooper i Ernest Schoedsack

FITXA DEL FILM

Ttol original: King Kong

Nacionalitat: EUA, 1933.Directors: Merian C. Cooper i Ernest B. SchoedsackGuionistes: James Creelman, Ruth Rose i Edgar WallaceFotografia. Edward Linden, Verne Walker i J.O. Taylor.Msica: Max SteinerEfectes especials: Willis OBrienProducci: Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack per a R.K.O. Radio Pictures.Productor executiu: David O. SelznickDuraci original: 100 minuts

Intrprets: Fay Wray (Ann); Robert Armstrong (Carl Denham); Bruce Cabot (John

Driscoll); Frank Reicher (Capit Englehorn); Sam Hardy (Weston); Noble Johnson(Cap indgena); Steve Clemento (Bruixot).

KING KONG de Peter Jackson

FITXA DEL FILM

Ttol original: King Kong

Nacionalitat: EUANova Zelanda 2005.Director: Peter JacksonGuionistes: Peter Jackson, Fran Walsh i Phillipa Bogens basat en el gui original deJames Creelman, Ruth Rose i Edgar WallaceFotografia: Andrew LesnieMsica: James Newton HowardEfectes especials: Weta DigitalMuntatge: Jamie SelkirkDuraci original: 187 minuts

Intrprets: Naomi Watts (Ann Darrow); Jack Black (Carl Denham); Adrien Brody (John

Driscoll); Thomas Kretschmann (Capit Englehorn); Andy Serkis (Lumpy); ColinHanks (Preston).

Activitats sobre la versi de 1933

1.- El film comena amb un proverbi rab. Qu vol dir, exactament?

2.- En les primeres escenes observem una de les primeres mostres de publicitat indirectaen el cinema. Localitzeu el moment i la marca anunciada. En quins altres films recordeu

publicitat daquest tipus?


3/15

3.-A linici del film, de quina manera constatem que els Estats Units es troben en unaprofunda crisi, anomenada Gran Depressi?

4.- El film no t gaire cura amb els valors de la diversitat cultural, per exemple, quintractament fa den Charlie, el cuiner xins del vaixell? I dels indgenes de lilla?

5.-John Driscoll li diu a lAnn: no s culpa teva que les dones no puguin fer res per sersempre un problema. Analitzeu la relaci entre aquest personatge i la noia.

6.-Abans darribar a lilla de la calavera, Carl Denham li fa unes proves a lAnn a lacoberta del vaixell prpies del cinema mut, quines peculiaritats nobserveu?

7.- Els efectes especials de la primera versi es basen en un joc de maquetes i detransparncies que es combinen molt hbilment amb els personatges, destaqueu lesescenes ms reeixides.

8.- En aquesta primera versi de King Kong observem un cert parallelisme entre laselva i la ciutat de Nova York, com ho podem constatar?

9.-Per qu lespectador es commou davant la mort del monstre? Qu vol dir que lamoro la bellesa lha fet dbil?

Activitats sobre la versi de 2005

1.- De quina manera queda reflectida en el film la Gran Depressi?

2.- Per qu el personatge ms esperat del film, King Kong, apareix quan ja es porta msduna hora de pellcula? Qu es pretn amb aix?

3.- A partir de quin moment del film, Kong demostra sentiments humans? Qu significaque el gran gorilla en dues ocasions es quedi trist, pensant i observant el paisatge al

capvespre?


4/15

4.- En la versi de Peter Jackson sobserven dues lnies de crtica. Per una banda, ahomes de negoci sense escrpols, que es valen del cinema i de lespectacle, en general,per enriquir-se, per sobre del respecte als valors i a les persones. Per altra banda, escritica la destrucci de la natura i de les espcies animals per part de la humanitat, quetot ho mercantilitza, que de tot intenta treuren un benefici encara que sigui destruint el

medi natural. En quins aspectes del film observem aquestes crtiques?

5.- En quin moment Ann pren conscincia que Kong no li far cap mal i que es comenaa enamorar della?

6.- A qu es dedica el capit del vaixell, el Venture ? Qu deu voler dir aquest detall?Creieu que t alguna significaci que el guionista, Driscoll, sallotgi dins duna gbiadurant el viatge en vaixell?

7.- Per qu Ann no assisteix a la gala de presentaci de King Kong, a Nova York? Perqu hi va Driscoll?

8.- Qu significa el ball sobre gel de King Kong i Ann?

9.-Per qu el gorilla puja a lEmpire State, si sap que no t escapatria?

10.- La mort de King Kong es produeix a causa del seu amor per Ann, com diu Denhamal final del film, o per una altra ra?

Activitats de comparaci entre les dues versions

1.-Poseu un exemple del mateix muntatge altern (accions simultnies) i dellipsi queobservem a les dues versions.

2.- Identifiqueu, en els dos films, publicitat indirecta en les escenes de Nova York.

3.- Elaboreu un estudi sobre les diferncies pel que fa a les seves actituds, sentiments,carcters, idees davant la vida, ambicions, valors, etc. dels quatre personatges


5/15

principals: King Kong; Ann Darrow; Carl Denham i Jack Driscoll. Parleu, tamb, de lesdiferncies fsiques entre els dos King Kong.

4.- La tribu dels indgenes dels dos films sn ben diferents. Quina caracteritzaci creieuque s ms realista, dacord amb lrea geogrfica on es situa lIlla de les Calaveres, s

a dir relativament a prop de Sumatra?

5.- Quan King Kong es presentat a Nova York, Denham el fa aparixer amb unacoreografia on veiem uns indgenes que fan una mena de dansa ritual. Quina relaci taquesta dansa i aquest tipus dindgenes amb la primera versi del film?

6.-Valoreu la diferent actitud que mostra King Kong quan apareix a lescenari del teatrede Nova York, en un i altre film.

7.- Compareu les dues escenes finals, a lEmpire State. En King Kong i lAnn escomporten igual a les dues pellcules? Quines diferncies hi observeu?

8.- En els dos films, els decorats sn artificials i el rodatge, prcticament es va fer alsestudis. No obstant, en el primer film sutilitzen diversos trucs com ara el de lestransparncies, el danimaci, el de substituci i la utilitzaci de maquetes. Investigueumitjanant quines tcniques es va representar King Kong i els animals prehistrics en laversi de Peter Jackson.

9.- En la primera versi sutilitzen sovint primers plans perqu interessava mostrarlexpressi aterrida dels personatges, i perqu era un tret definitori del cinema mut(noms es portaven sis anys de cinema sonor quan fou produda aquesta pellcula, queencara arrossega tics del cinema silent). En la segona versi, el director va volerdemostrar la seva admiraci per la pellcula de 1933, incloent-hi tamb fora primersplans. Cerqueu-ne i descriviu-los.

REALITAT I FANTASIA AL PRIMER KING KONG

Finalitzada la Primera Guerra Mundial (1914-1918), el tinent coronel Merian C.Cooper,heroi de laviaci a Frana, coneix a Polnia a Ernest B. Schoedsack, capit de la seccifotogrfica de la Creu Roja dels Estats Units. Es fan grans amics i sassocien per filmardocumentals a pasos extics.


6/15

Els primers fruits dels seus treballs sn Grass (1925); sobre els pastors transhumants delsia Central; Chang (1927), sobre Siam; iRango (1931), sobre la selva de Sumatra. El1932 roden El malvat Zaroff (The Most Dangerous Game), un altre film clssic delcinema fantstic.

Cada cop ms interessat per la ficci, Merian C. Cooper, busca diners per rodar a fricauna pellcula sobre gorilles. La crisi, la Gran Depressi, ho impedeix. La seva amistatamb David O. Selznick fa que la RKO sinteressi pel projecte, per amb la condici dequ es faci un estudi per abaratir costos i tracti dun gorilla gegant.

La imatge que saconseguir del monstre que marcar el posterior desenvolupamentdels efectes especials a Hollywood- procedia de sis miniatures diferents de 45 cmdalada que es combinaven amb una m gegantina per als primers plans en els que elgorilla sostenia Fay Wray entre els seus dits, i un trax i un cap de cinc metres i mig.Tres homes sintroduen en aquesta estructura de ferro, fusta i pell de b tenyida permanipular boca, llavis i coll mitjanant cordes i aire comprimit.

Per el veritable mrit era de la laboriosa tasca del responsable dels efectes especials,Willis OBrien. Calia un dia sencer de feina per rodar, fotograma a fotograma, els trentasegons necessaris per fer que el gorilla fes un gest. Escenes com la lluita del petitgorilla articulat contra un dinosaure necessitaven molt pacincia i molt esfor. O moltdenginy com en la famosa seqncia final de lescalada a l Empire State, que es varodar sobre una foto de dos metres dalada del popular gratacels, en la quesenganxaven claus molt prims que afavorien lencaix del petit ninot del gorilla.

Desprs dun rodatge duna mica ms dun any i una inversi de 650.000 dlars dellavors, King Kong, la histria del gorilla gegant traslladat a Nova York i enamoratduna noia, no va trigar en convertir-se en un gran xit. s un clssic del cinemafantstic, un dels smbols de la depressi econmica dels anys trenta i objecte demltiples estudis. De totes formes, la pellcula va patir la censura que oblig a tallar lesescenes en les que Kong estripa el vestit de la noia, devora algun nadiu i llana una noiades dun gratacels perqu no s la seva estimada.

El fet que el simi protagonista va passar de ser una ferotge bstia a protagonistasimptic s una prova dels excellents efectes especials de Willis OBrien. Per all quefa que el rei Kong encara ens emocioni i ens commogui s el seu tractament dramtic,

perqu saproxima als humans: el seu enamorament el fa vulnerable, i, sobretot, perqu

senamora sense esperana...Lxit de la pellcula va portar a ferEl fill de Kong (1933) (Son of Kong), dirigida perSchoedsack i produda per Cooper, que no va arribar a loriginalitat de lanterior, perque no li manca atractiu.

King Kongs un film que parteix duna idea de Cooper basat en el mite de la bella i labstia, amb antecedents en Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, i en el El mnperdut dArthur Conan Doyle; un film que va donar peu a la formulaci dunainteressant teoria. Una teoria que intenta explicar les causes de lxit del cine fantstic a

partir de lexistncia de situacions de gran crisi social i econmica.


7/15

El crackde 1929 a Wall Street va afectar no noms el funcionament del poder econmicdels Estats Units, sin que es va projectar sobre la forma de vida instaurada en unadcada prodigiosa (els anys vint), que havia comenat amb un enorme creixementeconmic i acabava amb el ms estrepits fracs del sistema.

Hollywood contribu a palliar lamarga situaci que vivia el pas amb pellcules queajudessin a aconseguir que les pors de la societat, afectada per la runa, latur ilamenaa de la fam, es dirigissin cap a altres terrors, menys quotidians i, tamb, msfascinadors.

Activitats

1.- Feu un petit film danimaci al voltant de la figura de King Kong: amb plastilinadoneu forma a un gorilla com en King Kong i graveu-lo en vdeo. Amb moltapacincia feu-lo moure amb moviments molt petits; cada cop que hagi de fer un gesttoqueu la pausa de la cmera, i desprs torneu a gravar. Filmeu primer uns quantsmoviments i desprs, quan domineu la tcnica, expliqueu una histria...

2.- Per qu creieu que King Kong evoca Elsviatges de Gulliver de Jonathan Swift oEl mn perdut dArthur Conan Doyle?

3.- Hi ha hagut altres pellcules sobre el mite de la Bella i la Bstia? I sobre el mnperdut de lilla on viu King Kong? Citeu-les.

LA GRAN DEPRESSI: EL FILM NO OBLIDA EL SEU CONTEXT

A les primeres escenes del film de 1933, el protagonista mascul de la pellcula, CarlDenham, camina pel barri del port de Nova York i lespectador pot comprovar els

efectes ms visibles de la crisi en la vida ciutadana: gent sense feina, llargues cues en elrepartiment gratut daliments, miserables paradetes... en una de les quals Ann intenta


8/15

robar una poma. Al ser descoberta pel venedor, xiscla de por i s precisament aix elque crida latenci de Denham, ja que necessita per a la seva prxima pellcula unaactriu que spiga cridar de por com ha fet ella. King Kong s un film que shadinscriure en la curta nmina de films que illustren la Gran Depressi que va viure elmn a partir de 1929.

Pocs dies han canviat tant la vida de milions de persones com aquell 24 doctubre de1929. Tot va passar, aparentment, en qesti dhores: els inversors de la borsa de NovaYork es van encomanar els uns als altres la por de la crisi, i la crisi va ser un fet.

Tretze milions daccions es van posar a la venda, la majoria a un preu de runa per alspropietaris. Almenys onze especuladors shavien sucidat al cap del dia; la gent guaitavaels gratacels per si algun altre desesperat es llanava daltabaix. I s que la gent vacomenar a desconfiar. Van intentar vendre les accions a la borsa per recuperar elsdiners. Per hi havia molta gent que ho volia fer al mateix moment, i com que hi haviatanta oferta el preu de les accions es va enfonsar. Els accionistes es van esverar.

Desprs daquell dijous negre, els Estats Units, i al seu darrere el mn, es van veureabocats a una gran depressi, i els anys vint van passar al record com una dcadafestiva, despreocupada, feli. Per, en opini de lespecialista Juan HernndezPurtolas, la crisi ja venia de lluny: Lorigen del crac va ser lespeculaci. La gentcomprava a crdit i venia el mateix dia, a vegades per telfon, i obtenia una plusvlua

de vegades sense haver arriscat prcticament res. El problema era que no es guardava

els diners sin que els tornava a invertir, creant la tpica pirmide que un dia o un altre

shavia denfonsar.

A partir daqu va comenar un procs que semblava que no tenia aturador. Moltesfbriques es van arrunar perqu tenien uns estocs massa grans, que no aconseguien devendre. Aix va comportar que milions de treballadors es quedessin sense feina i sensesou. El 1932 els Estats Units van assolir la xifra de 14 milions de treballadors en atur.

Com menys compradors hi havia ms estocs quedaven per vendre al conjunt de lesfbriques. A partir del 1930 comena el perode que s conegut amb el nom de la GranDepressi.

Un home de cinema fou testimoni dels esdeveniments, Groucho Marx. Groucho ens vatransmetre les seves divertides impressions:

Ben aviat un negoci molt ms atractiu que el teatre em va

acaparar latenci i la del pas. Era un afer insignificant

anomenat mercat de valors. En vaig sentir parlar per primer cop

lany 1926. Va ser una sorpresa agradable descobrir que jo era

un negociant molt astut. Si ms no, mho semblava, perqu tot el

que comprava pujava de valor. (...) No en vaig cobrar mai

beneficis. Semblava absurd vendre una acci a trenta si sabies

que al cap dun any hauria doblat o triplicat el valor.

Alguns coneguts hi van perdre milions. Jo vaig tenir ms sort:

noms hi vaig perdre dos-cents quaranta mil dlars (o 120setmanes de feina a dos mil dlars cada setmana).


9/15

El dia de lensulsiada final el meu amic, temps ha assessor financer i comerciant astut,

Max Gordon, em va telefonar des de Nova York. Amb cinc paraules va fer una

afirmaci que, amb el temps, crec que sha de comparar favorablement amb qualsevolde les dites ms memorables de la histria americana: Marx, la broma sha acabat.

Groucho Marx. Groucho i jo.

Activitats

1.- Com va repercutir la producci excessiva en leconomia americana? Qu sn elsestocs?

2.- Com definireu la Gran Depressi?

3.- Com explica Groucho Marx lespeculaci de la Borsa?

4.- Per qu el seu amic tracta aquest joc de borsa com una broma?

5.- Investigueu les repercussions del crack en leconomia europea.

EL FILM CATASTRFIC: FICCI DE CRISI ( lanlisi dIgnacio Ramonet)

Avui ning no pot negar les qualitats dindicadorsociolgic que t el cinema. Lanlisi del film (pelque fa a lestructura, largument, la forma oleconomia) ens permet desbrinar amb foraprecisi les tendncies implcites de la societatque el produeix, una societat de la qual ell s undels reveladors socials privilegiats. Certament, elsperodes de forta intensitat conflictiva (les crisis)susciten sovint les ficcions particulars quereflecteixen (directament o indirecta, de maneralatent o palesa) les grans angoixes i les

perspectives duna societat acorralada.

Hollywood, com ja se sap, sempre ha sabut treure profit de les crisis, tot elaborantficcions a partir dunes concepcions capaces dentretenir la inquietud i, alhora,dallunyar labatiment. La seva actitud davant la gran depressi del 1929 s en aquestaspecte significativa. Recordem-ho: dijous 29 doctubre de 1929. Quan leconomia delpas ms poders fou dislocada pel crac de la borsa de Nova York, Hollywood estrobava en plena expansi. Una revoluci considerable sacabava de produir als estudis:les imatges, fins aleshores mudes, havien esdevingut parlants. Els films musicals de

bon primer i desprs els films parlats al cent per cent fascinaven un pblic colpit perla crisi, que anava, en un nombre cada cop ms alt, a oblidar els seus problemes dins les

sales obscures. Havent trobat un antdot contra el pessimisme que podia haver-seemparat de la poblaci (...).


10/15

Aquest fenomen no escapar als banquers: en poc de temps, el Chase National Bank, delgrup Rockefeller, i lAtlas Corporation, del grup Morgan, dominen les vuit companyiesms importants de Hollywood i esdevenen els amos del cinema americ. (...) (Per altrabanda) algunes organitzacions puritanes (com la Legi de la Decncia), exigeixen la

promulgaci dun codi del pudor, el senten com lenlairament de la decncia. Aleshoreshom estableix el codi Codi Hays, veritable censura que, amb el pretext de salvaguardarla moralitat, tenia sobretot com a objectiu vetar el tractament a la pantalla delsproblemes poltics i socials.

Aix, doncs, des del comenament daquesta crisi que llana a les carreteres dAmricamilions daturats (...) tota la producci hollywoodiana s controlada, comercialment,pels banquers i, polticament, pels puritans. Aquest doble control explica que els filmsamericans, sobretot durant els anys ms negres de la crisi (que coincideixen amb elperode governamental de Hoover, 1929-1933), no haguessin abordat directament els

problemes de la societat i de lhome americ. Ms que mai ara calia que Hollywood fos

una indstria del somni, una fbrica desperances.

(...) El film de terror ser el que millor reflectir aquesta psicologia de crisi. Aquestgnere, a partir de mitjans brutals i alhora potics, canalitz langoixa, lesgarriament; ladesvi, la va deixar explotar en crits de terror i, finalment, la domin grcies alinevitable happy endi a la comparaci amb la realitat que, encara que difcil, mai noser tan aterridora com la imaginria daquests malsons filmats.

El 1931, James Whale filma el primer Frankenstein, amb Boris Karlof fent el paper demonstre. Lxit s impressionant. Tot Amrica corre a exorcitzar-se al cinema. Elmateix any, Tod Browning realitza Drcula amb Bela Lugosi fent de vampir. Desprsvnen els extraordinaris xits de pblic de Dr. Jekill and Mr. Hyde (1932), King Kong(1933) i Lilla del Dr. Moreau (1933).

Aquests films responen, histeritzant-les, a les pors de lpoca; constitueixen veritablesritus de despossement en els qual els espectadors participen per tal de deslliurar-se dellurs obsessions quotidianes: feina, diners, subsistncia. De comerciants de somnis, elsproductors de Hollywood esdeven negociants en mals somnis. I aix s rendible, car elsistema capitalista americ, que la crtica marxista descriu com un sistema que empenyfins a la caricatura el fetitxisme de la mercaderia, dels diners i del capital, proposa, perajudar a travessar la crisi, nous fetitxes ms primitius, que es diuen: Frankenstein, King

Kong, la Mmia... Tot esdev com si en el procs de fetitxitzaci la indstria scio-cultural, en aquest cas el cinema, prengus el relleu del sistema econmic defallent.

Fragments de: Ignacio Ramonet El film catastrfic: ficci de crisiNous Horitzons, nm. 62

Activitats

1.- Resumiu les idees principals de larticle dIgnacio Ramonet.

2.- Investigueu les connexions de les grans productores cinematogrfiques actuals ambles grans corporacions financeres i els grups de pressi ideolgica dels Estats Units.


11/15

3.- Visioneu algunes de les versions dels anys trenta de Frankenstein, Drcula o La

Mmia i corroboreu o no les tesis de lautor de larticle.

4.- En altres moments de la Histria Contempornia hi ha hagut situacions de crisi, per

exemple arran de la crisi del petroli de 1973. Es van produir pellcules de monstres,catstrofes, de terrors diversos, de pors que evadissin lespectador de l es porsquotidianes?

5.- Pot respondre a alguna mena de crisi la producci del King Kong de 2005?

LLENGUATGE I TCNIQUES AUDIOVISUALS: REMAKE I LEITMOTIV

El film King Kong de Peter Jackson(2005), s un remake del King Kongde Merian C. Cooper i ErnestSchoedsack. En el lxic audiovisualremake s, doncs, una nova versidun film antic, realitzat amb nousmitjans tcnics, amb altres intrprets,tot revisant i adequant els ambients,les localitzacions, els dilegs, elvestuari, alguns elements delargument o de les caracterstiquesdels personatges.

Un dels molts atractius de la versi de1933 s el tractament de la msica. Quan noms feia sis anys que el cinema parlava, elcompositor de la banda sonora, Max Steiner, va comenar a posar les bases dunveritable llenguatge musical propi de la cinematografia.

Efectivament, el primer gran compositor que fa msica al servei de lestructura del films Max Steiner (1888-1971), un immigrant jueu viens que va arribar a Amrica lany1914. Steiner introdueix en el cinema ls del leitmotiv (motiu conductor) a la manera

wagneriana, amb temes individuals per als personatges principals, els paisatge o lessituacions, i amb una msica permanent en segon terme, com una cortina de fonscontnua.

Com diu Montserrat de Gispert el leitmotiv funciona per associaci. La primera vegadaque sona el tema musical apareix acompanyant un personatge (el bo, el dolent, el

monstre...), una situaci (crim, amor, guerra...), un ambient... El poder evocador i

emotiu de la msica fa que aquests sons quedin en la memria del pblic, de manera

que quan tornin a sentir-se, li crearan automticament una associaci mental que

reforar la intensitat i el significat de les imatges que veur.

A King-Kong hi ha dos leitmotivs bsics, un identifica la noia, Ann (la inoblidable FayWray), laltre, el pobre monstre. El primer tema s de caire suau, tocat amb instruments


12/15

de corda, mentre que el segon s de to agressiu, executat per instruments de vent ipercussi, que suggereix la fora bruta. En les escenes que apareixen els dospersonatges, hi ha com una mena de dileg musical que substitueix el dileg impossibleentre la noia i el monstre, tot en el ms pur estil operstic wagneri.

Activitats

1.- Arran de la definici de remake i de leitmotiv, elaboreu un petit vocabulari de termescinematogrfics.

2.- Identifiqueu els leitmotivs dAnn i de Kong en la versi de 1933.

EL NOU KING KONG

Sembla que la histria daquest nou King Kong va comenar lany 1970, a PukeruaBay, una localitat costanera a uns 20 quilmetres a loest de Wellington (NovaZelanda). All un nen del poble, fill nic dun funcionari i duna mestressa de casa, vaquedar fascinat desprs de veure per televisi la versi clssica de King Kong. Tenianou anys. La histria dun gorilla monstrus, descobert en una remota illa per un equipde cinema, portat a Nova York i mort per les metralladores de les avionetes desprs de

pujar al cim de lEmpire State, va exercir una profunda impressi en el nen, que vaagafar la cmera de sper 8 dels seus pares i es va proposar fer-ne una nova versi.Aquest nen, Peter Jackson, aconseguiria fer la nova versi lany 2005, desprs queHollywood li dons un xec en blanc un cop shavia consagrat en el cinema de massesambEl senyor dels anells.

La nova versi de King Kong aporta una srie delements fora enriquidors com ara unsimpressionants efectes especials o una atmosfera irreal i misteriosa. En la histria del

cinema shan fet remakes molt desafortunats, sense anar ms lluny lan y 1976 es va feruna altra versi de King Kong (la de John Guillermin i Jessica Lange) fora lamentable,


13/15

per en aquest cas lobra de Jackson t unes virtuts gens menyspreables. Per exemple,en lencontre entre Kong i la bella actriu es pot apreciar tota la fora metafrica que haconvertit aquest relat en uns dels mites ms suggestiu del segle XX, el mite de la bella ila bstia amb tota la seva crrega de gran poesia. O, tamb, es pot destacar especialmentel moment en qu King Kong, el darrer membre duna raa extingida, contempla en

silenci el capvespre, una de les imatges ms impressionants de malenconia que elcinema de masses hagi mostrat, i que enllaa cosa que no feia la primera versi- ambla preocupaci dels nostres temps per la supervivncia de les espcies i de la natura.

El gran gorilla s sedut. Ho far lAnn, primer com una forma de supervivncia, perdesprs per agrament. Quan el film arriba a la seva part final (lestructura respecta elstres temps de la primera versi: viatge, illa i gran ciutat) es torna a assistir a un encontredamor trgic, de gran majestuositat: Kong salva la noia, en el sostre de la ciutat, en elsostre del mn.

En la versi de King Kong de 2005, el personatge del gorilla est construta partir de la

suma de la feina dun actor angls Andy Serkis- i dun programa informtic. AndySerkis fou Gollum a El senyor dels anells i va posar el grunys i els moviments de la

bstia. Serkis encapala un nou mtode dinterpretaci del futur: els actors digitals. Enel rodatge, la seva tasca consistia en actuar amb la protagonista interpretada per NaomiWatts. Serkis va passar tres mesos estudiant en viu el comportament dels gorilles en elzoo de Londres i en una reserva natural de Ruanda. Tot el que afectava al principalpersonatge de la pellcula havia de tenir el mxim realisme. Lactor va ser moltconscient que avui en dia tota una generaci despectadors criats amb els documentalsde la National Geographic poden ser molt meticulosos en aquest sentit.

El treball de Serkis el van completar els tcnics de Weta, la factoria defectes especialsde Jackson, confeccionant la forma de King Kong o dels dinosaures que viuen a lamisteriosa illa. Per donar forma a King Kong fou necessari estudiar la fisiologia delsgorilles, els seus moviments i les seves expressions facials a travs diversos programesinformtics.

Pel que fa als escenaris, prcticament tots inclosa la ciutat de Nova York, foren recreatsa linterior del gran estudi que Jackson t a Miramar (Nova Zelanda) primer, i desprs ales pantalles dels ordenadors de Weta. Els nics exteriors es van rodar en els paisatgesde suaus muntanyes i dimpressionant vegetaci duna pennsula que toca al Mar deTasmnia, aix com en un rovellat vaixell holands dels anys cinquanta fondejat a la

badia de Wellington, a lespera de ser desballestat.

Activitats

1.- Quines aportacions presenta el film de Peter Jackson que hagin enriquit el mitecinematogrfic de King Kong.

2.- En quins moments de la nova pellcula observeu una preocupaci ecologista perpart dels guionistes i del director.

3.- Quins inconvenients tenen els anomenats actors digitals, tant per als actors i actriusque han dactuar amb ells, com per a la seva prpia actuaci?


14/15

PETER JACKSON PARLA DEL FLOQUET DE NEU(ENTRE DALTRES COSES)

La tecnologia fa les coses ms fcils. Ho s perqu jo

he treballat a lpoca anterior dels ordinadors. Ara no hiha res impossible. Jo no domino en absolut el tema. Nosc capa ni denviar un correu electrnic.Afortunadament menvolto de veritables genis delsordinadors, als qui noms he dexplicar qu buscoexactament.

Magrada el fet que (King Kong) sigui un gorilla i noun monstre, perqu ens vam basar en un animal deveritat per crear-lo. Una de les coses que magraden dela histria s que vam treballar molt dur perqu Kong li

caigus b al pblic i es sentissin afectats quan arribs eltrgic final.

De la primera versi hi ha dues escenes que no he oblidat: la primera, quan Kong lluitacontra el tiranosaure, i, bviament, la segona s el final a ledifici de lEmpire State. Emsembla que la pellcula original s una obra mestra del cinema devasi, perquaconsegueix tot el que una bona pellcula daquest tipus ha de ser. T momentsextraordinaris en lilla perduda plena de dinosaures i simis gegants, i tamb una histriatan emotiva que et fa plorar. Jo vaig plorar quan tenia nou anys. I, al mateix temps,estava emocionat perqu Kong li dons una pallissa al tiranosaure; em sembla que tuna meravellosa combinaci dacci i histria damor que s el que tota bona pellculadevasi ha de tenir.

No vaig sentir la necessitat de respectar puntualment les caracterstiques delspersonatges del primer film. Sempre penso que quan ms realista siguis en algunescoses, ms crebles seran els elements fantstics. Per crear aquests personatges de carn ios, vam pensar que Carl Denham, per exemple, havia de ser una realitzador de la dcadadels trenta que estigus directament inspirat en Orson Welles, en la poca del MercuryTheater, quan era un jove rebel i aventurer. La manera que tenia Orson Welles dedemanar diners per fer una pellcula i desprs fer-ne una altra completament diferentfou una gran inspiraci, perqu ens agradava aquest esperit que tenia. Per tant, puc dir

que Carl Denham est parcialment basat en ell.Andy (Andy Serkis s lactor que juntament amb efectes especials dna vida a KingKong) cridava davant del micrfon i la seva veu era amplificada, i se sentia a tot lestudia travs duns enormes altaveus que havien collocat per tot arreu. Cada so que feiaAndy se sentia duna manera super amplificada i aix ens feia sentir que Kong era deveritat a lestudi amb nosaltres. Feia uns sons meravellosos, grunyint, cridant ipanteixant. Cada cop que la Naomi havia de fer una escena amb en Kong, posvemlAndy en algun lloc on el pogus veure. Cada pla de la Naomi en el que est mirantKong, en realitat mira lAndy.

Hi va haver un gorilla alb que es deia Floquet de Neu a qui lhavien ensenyat acomunicar-se per senyals. Hi ha unes fotos mol interessants den Floquet amb un gatet


15/15

que li van donar, un gatet blanc i pelut. Acaricia el gat i podem veure lamor que t capa aquest animal. Mai oblidar aquestes fotos, perqu dalguna forma sintetitzen larelaci entre Ann i Kong. Kong es sent intrigat per ella i la vol protegir.

Diverses declaracions aparegudes aEl Pas iDirigido por...

Desembre de 2005. Traducci de CinEscola.info

Activitats

1.- Investigueu la figura dOrson Welles i el Mercury Theater. Quin fet rellevant vaprotagonitzar Welles amb el Mercury Theater lany 1938?

2.- Quin parallelisme podeu observar entre King Kong i Floquet de Neu? Quinesdiferncies i semblances hi veieu entre un King Kong exhibit a Nova York i un Floquetde Neu tota la vida tancat i exhibit al Zoo de Barcelona?

REFERNCIES

Beltrn, Adolf.- 100 notcies dun segle. Editorial Prtic. Barcelona, 2000.

Fernndez Garca i altres.- Mediterrnia 6 . Editorial Vicens Vives. Barcelona, 1996.

Gispert, M. de .- Literatura i Cinema. Crdit Variable. Llibre de text i activitats.TEXT. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1997.

Latorre, Jos M. King Kong. Revista Dirigido por... nm. 92. Abril de 1982,Barcelona.

Lerman, Gabriel.- Entrevista con Peter Jackson . Dirigido por... n. 351. Barcelona,2005.

Ramonet, Ignacio El film catastrfic: ficci de crisi . Nous Horitzons n. 62.Barcelona, 1980.

Riambau, Esteve .- Efectos especiales: los juguetes ms caros del mundo RevistaDirigido por... nm. 99. Diciembre de 1982, Barcelona.

Seisdedos. Iker .- El poder del mono EPS. Madrid. 11-12-05.

Torres, Augusto M. .- El cine norteamericano en 120 pelculas. Alianza. El libro debolsillo n. 1575. Alianza Editorial. Madrid, 1992.

WEBs

Kong is King (1933): www.kongisking.netKing Kong (2005):www.kingkong.uip.es
http://www.kongisking.net/http://www.kongisking.net/http://www.kingkong.uip.es/http://www.kingkong.uip.es/http://www.kingkong.uip.es/http://www.kingkong.uip.es/http://www.kongisking.net/

king kong: belles, bèsties i crisis econòmica

Documents