normativa · juliol 2012 poum castellolÍ normativa - 3 - equip redactor: miquel domingo i clota,...

POUM DE CASTELLOLÍ PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL de Castellolí.

NORMATIVA

APROVACIÓ INICIAL juliol 2012

APROVACIÓ INICIAL Juliol 2012

POUM CASTELLOLÍ Normativa

- 2 -



- 3 -

Equip redactor:

Miquel Domingo i Clota, Dr. Arquitecte, professor de la UPC

Maria Josep Lázaro Castro, arquitecta

Maria Rosa Bonet i Casas, consultora socio‐ambiental

Elisenda Rifé Escudero, arquitecta

Esteve Martínez i Adrover, estudiant d’arquitectura

Júlia Beltran Borràs, estudiant d’arquitectura

Consultors:

AUMA Consultores en energía y medio ambiente

Roser Vilanova Muset, arquitecta tècnica



- 4 -



- 5 -

ÍNDEX TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALES. __________________________________________________‐ 11 ‐

CAPÍTOL 1. ____________________________________________________________________ ‐ 11 ‐ NATURALESA I CONTINGUT DEL POUM._____________________________________________ ‐ 11 ‐

ARTICLE 1. DEFINICIÓ, OBJECTIUS I ÀMBIT DEL POUM. _________________________________________________________ ‐ 11 ‐ ARTICLE 2. MARC LEGAL. _________________________________________________________________________________ ‐ 11 ‐ ARTICLE 3. CONTINGUT. __________________________________________________________________________________ ‐ 12 ‐ ARTICLE 4. VIGÈNCIA I REVISIÓ DEL POUM. __________________________________________________________________ ‐ 12 ‐ ARTICLE 5. MODIFICACIÓ DEL POUM. _______________________________________________________________________ ‐ 12 ‐ ARTICLE 6. REGULACIÓ DE L’AGENDA._______________________________________________________________________ ‐ 13 ‐ ARTICLE 7. INTERPRETACIÓ I PRECISIÓ DE LÍMITS. _____________________________________________________________ ‐ 13 ‐ ARTICLE 8. VINCULACIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL POUM.__________________________________________________ ‐ 13 ‐ ARTICLE 9. CLAUS D’IDENTIFICACIÓ. ________________________________________________________________________ ‐ 13 ‐

CAPÍTOL 2. ____________________________________________________________________ ‐ 15 ‐ COMPETENCIA I DESENVOLUPAMENT DEL POUM. ____________________________________ ‐ 15 ‐

ARTICLE 10. COMPETÈNCIA._______________________________________________________________________________ ‐ 15 ‐ ARTICLE 11. DESENVOLUPAMENT DEL POUM. ________________________________________________________________ ‐ 16 ‐ ARTICLE 12. DESENVOLUPAMENT DEL PLA EN SÒL URBÀ._______________________________________________________ ‐ 16 ‐ ARTICLE 13. DESENVOLUPAMENT DEL PLA EN SÒL URBANITZABLE._______________________________________________ ‐ 16 ‐ ARTICLE 14. DESENVOLUPAMENT DEL PLA EN SÒL NO URBANITZABLE. ___________________________________________ ‐ 17 ‐ ARTICLE 15. DESENVOLUPAMENT DE LES DETERMINACIONS SOBRE SISTEMES. _____________________________________ ‐ 17 ‐ ARTICLE 16. PLANS PARCIALS URBANÍSTICS.__________________________________________________________________ ‐ 17 ‐ ARTICLE 17. PLANS DE MILLORA URBANA. ___________________________________________________________________ ‐ 18 ‐ ARTICLE 18. ADEQUACIÓ DEL PLANEJAMENT DERIVAT AL POUM. ________________________________________________ ‐ 18 ‐ ARTICLE 19. SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES. ____________________________________________________ ‐ 19 ‐ ARTICLE 20.LA PROMOCIÓ PRIVADA DE PLANEJAMENT DERIVAT. DOCUMENTACIÓ I COMPROMISOS.__________________ ‐ 19 ‐

CAPITOL 3. ____________________________________________________________________ ‐ 19 ‐ GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL POUM.____________________________________________________ ‐ 19 ‐

ARTICLE 21 ADMINISTRACIÓ ACTUANT. _____________________________________________________________________ ‐ 19 ‐ ARTICLE 22. POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA. ___________________________________________________________ ‐ 20 ‐ ARTICLE 23. MODIFICACIÓ I NOVA DELIMITACIÓ DELS SECTORS O POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA. _______________ ‐ 20 ‐ ARTICLE 24. PLA D’ETAPES.________________________________________________________________________________ ‐ 20 ‐ ARTICLE 25. PROJECTE DE REPARCEL∙LACIÓ.__________________________________________________________________ ‐ 20 ‐ ARTICLE 26. PROJECTES D’URBANITZACIÓ. ___________________________________________________________________ ‐ 21 ‐ ARTICLE 27. CONVENIS URBANÍSTICS._______________________________________________________________________ ‐ 21 ‐ ARTICLE 28. ESTUDIS D’IMPACTE AMBIENTAL.________________________________________________________________ ‐ 21 ‐ ARTICLE 29. EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT EN SÒL URBÀ._______________________________________________________ ‐ 22 ‐ ARTICLE 30. EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT EN SÒL URBANITZABLE._______________________________________________ ‐ 22 ‐ ARTICLE 31. EXECUCIÓ I GESTIÓ DE SISTEMES URBANÍSTICS. ____________________________________________________ ‐ 22 ‐ ARTICLE 32. SUBSÒL._____________________________________________________________________________________ ‐ 22 ‐ ARTICLE 33. RESERVES PER A HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL. _____________________________________________ ‐ 23 ‐

CAPÍTOL 4. ____________________________________________________________________ ‐ 23 ‐ INTERVENCIÓ DE LES OBRES I ACTIVITATS.___________________________________________ ‐ 23 ‐ SECCIÓ 1a.______________________________________________________________________ ‐ 23 ‐ LLICÈNCIES D’OBRES I ACTIVITATS___________________________________________________ ‐ 23 ‐

ARTICLE 34. ACTES SUBJECTES A LLICÈNCIA MUNICIPAL.________________________________________________________ ‐ 23 ‐ ARTICLE 35. TIPUS DE LLICÈNCIES I DE PERMISOS. _____________________________________________________________ ‐ 24 ‐ ARTICLE 36. CLASSIFICACIÓ DE LES OBRES. OBRES MAJORS I OBRES MENORS.______________________________________ ‐ 25 ‐ ARTICLE 37. COMPETÈNCIES PER A L’ATORGAMENT DE LLICÈNCIES D’OBRES. ______________________________________ ‐ 25 ‐ ARTICLE 38. CARÀCTER REGLAT DE L’ATORGAMENT DE LA LLICÈNCIA D’OBRES. DEFICIENCIES _________________________ ‐ 25 ‐ ARTICLE 39 . TERMINIS DE RESOLUCIÓ I REQUISITS PER INICIAR LES OBRES.________________________________________ ‐ 26 ‐ ARTICLE 40. LLICÈNCIES D’EDIFICACIÓ EN SÒL URBÀ. CONCEPTE DE SOLAR. ________________________________________ ‐ 26 ‐ ARTICLE 41. LLICÈNCIES D’EDIFICACIÓ EN SÒL URBANITZABLE.___________________________________________________ ‐ 26 ‐

SECCIÓ 2a.______________________________________________________________________ ‐ 27 ‐ CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES I D’ACTIVITATS EN EDIFICIS FORA D’ORDENACIÓ, VOLUM O D’ÚS DISCONFORME O INCLOSOS DINS D’UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D’EXECUCIÓ. ___________ ‐ 27 ‐

ARTICLE 42. EDIFICIS I INSTAL∙LACIONS FORA D’ORDENACIÓ. ___________________________________________________ ‐ 27 ‐ ARTICLE 43. RÈGIM JURÍDIC APLICABLE ALS EDIFICIS I INSTAL∙LACIONS EN SITUACIÓ DE FORA D’ORDENACIÓ. ___________ ‐ 27 ‐ ARTICLE 44. EDIFICIS I/O INSTAL∙LACIONS EN SITUACIÓ DE VOLUM O D’ÚS DISCONFORME. __________________________ ‐ 28 ‐ ARTICLE 45. EDIFICIS, INSTAL∙LACIONS I USOS INCLOSOS DINS D’UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O EXECUCIÓ _____________ ‐ 28 ‐ ARTICLE 46. USOS I OBRES DE CARÀCTER PROVISIONAL ________________________________________________________ ‐ 29 ‐

SECCCIÓ 3a._____________________________________________________________________ ‐ 29 ‐ INFRACCIONS URBANISTIQUES I SANCIONS___________________________________________ ‐ 29 ‐

ARTICLE 47. INFRACCIONS URBANÍSTIQUES I SANCIONS. _______________________________________________________ ‐ 29 ‐



- 6 -

TÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL_________________________________________________‐ 30 ‐ CAPÍTOL 1. ____________________________________________________________________ ‐ 30 ‐ DISPOSICIONS GENERALS. ________________________________________________________ ‐ 30 ‐

ARTICLE 48. FUNCIÓ, CONTINGUT I EXERCICI SOCIAL DEL DRET DE PROPIETAT. _____________________________________ ‐ 30 ‐ ARTICLE 49. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.____________________________________________________________________ ‐ 30 ‐ ARTICLE 50. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL SEGONS EL RÈGIM JURÍDIC. _________________________________________________ ‐ 30 ‐

CAPÍTOL 2. ____________________________________________________________________ ‐ 31 ‐ DETERMINACIÓ I REGULACIÓ DE L’ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI. ________________ ‐ 31 ‐

ARTICLE 51. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI I SISTEMES URBANÍSTICS.______________________________________ ‐ 31 ‐ ARTICLE 52. ZONES.______________________________________________________________________________________ ‐ 31 ‐ ARTICLE 53. DETERMINACIONS DEL POUM SOBRE QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA.____________________________________ ‐ 31 ‐

TÍTOL III. DISPOSICIONS COMUNS DE L’ORDENACIÓ, DE L’ÚS I CONDICIONS D’HABITABILITAT. __‐ 33 ‐ CAPÍTOL 1. ____________________________________________________________________ ‐ 33 ‐ PARÀMETRES D’ORDENACIÓ. _____________________________________________________ ‐ 33 ‐

ARTICLE 54. DEFINICIÓ.___________________________________________________________________________________ ‐ 33 ‐ CAPÍTOL 2. ____________________________________________________________________ ‐ 33 ‐ DISPOSICIONS COMUNES A TOTS ELS SISTEMES D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ. ___________ ‐ 33 ‐

ARTICLE 55. DEFINICIÓ DELS CONCEPTES.____________________________________________________________________ ‐ 33 ‐ ARTICLE 56. ELEMENTS DE CONTROL BIOCLIMÀTIC I D’ESTALVI ENERGÈTIC.________________________________________ ‐ 34 ‐ ARTICLE 57. PLANTA BAIXA._______________________________________________________________________________ ‐ 35 ‐ ARTICLE 58. PLANTA SOTERRÀNIA. _________________________________________________________________________ ‐ 36 ‐ ARTICLE 59. ELEMENTS TÈCNICS DE LES INSTAL∙LACIONS._______________________________________________________ ‐ 36 ‐ ARTICLE 60. COSSOS SORTINTS.____________________________________________________________________________ ‐ 36 ‐ ARTICLE 61. VOL MÀXIM DELS COSSOS SORTINTS._____________________________________________________________ ‐ 37 ‐ ARTICLE 62. ELEMENTS SORTINTS.__________________________________________________________________________ ‐ 37 ‐ ARTICLE 63. VENTILACIÓ I IL∙LUMINACIÓ.____________________________________________________________________ ‐ 37 ‐ ARTICLE 64. CELOBERTS.__________________________________________________________________________________ ‐ 37 ‐ ARTICLE 65. PATIS DE VENTILACIÓ._________________________________________________________________________ ‐ 38 ‐ ARTICLE 66. ESPAIS SOTA COBERTA. ________________________________________________________________________ ‐ 39 ‐

CAPITOL 3. ____________________________________________________________________ ‐ 39 ‐ SISTEMA D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ SEGONS ALINEACIÓ A VIAL._______________________ ‐ 39 ‐

ARTICLE 67. DEFINICIÓ DELS CONCEPTES DEL SISTEMA D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ, SEGONS ALINEACIÓ A VIAL._________ ‐ 39 ‐ ARTICLE 68. ALÇADA. ____________________________________________________________________________________ ‐ 39 ‐ ARTICLE 69. REGLES SOBRE DETERMINACIÓ D’ALÇADA. ________________________________________________________ ‐ 40 ‐ ARTICLE 70. REGLES SOBRE MITGERES. ______________________________________________________________________ ‐ 40 ‐ ARTICLE 71. PROFUNDITAT EDIFICABLE. _____________________________________________________________________ ‐ 41 ‐ ARTICLE 72. ESPAI LLIURE INTERIOR.________________________________________________________________________ ‐ 41 ‐

CAPÍTOL 4. ____________________________________________________________________ ‐ 41 ‐ SISTEMA D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ AÏLLADA. ______________________________________ ‐ 41 ‐

ARTICLE 73. DEFINICIÓ DELS CONCEPTES DEL SISTEMA D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ AÏLLADA. ________________________ ‐ 41 ‐ ARTICLE 74. DESENVOLUPAMENT DEL VOLUM EDIFICABLE. _____________________________________________________ ‐ 42 ‐ ARTICLE 75. OCUPACIÓ MÀXIMA DE PARCEL∙LA. ______________________________________________________________ ‐ 42 ‐ ARTICLE 76. SÒL LLIURE D’EDIFICACIÓ. ______________________________________________________________________ ‐ 42 ‐ ARTICLE 77. ALÇADA MÀXIMA I NOMBRE DE PLANTES. ________________________________________________________ ‐ 42 ‐ ARTICLE 78. SEPARACIONS MÍNIMES. _______________________________________________________________________ ‐ 43 ‐ ARTICLE 79. CONSTRUCCIONS AUXILIARS. ___________________________________________________________________ ‐ 43 ‐ ARTICLE 80. TANQUES. ___________________________________________________________________________________ ‐ 44 ‐ ARTICLE 81. ADAPTACIÓ TOPOGRÀFICA I MOVIMENT DE TERRES.________________________________________________ ‐ 44 ‐

CAPÍTOL 5. ____________________________________________________________________ ‐ 45 ‐ REGULACIÓ D’USOS. ____________________________________________________________ ‐ 45 ‐ SECCIÓ 1a.______________________________________________________________________ ‐ 45 ‐ CLASSES D’USOS. ________________________________________________________________ ‐ 45 ‐

ARTICLE 82. BASES DE LA REGULACIÓ. ______________________________________________________________________ ‐ 45 ‐ ARTICLE 83. CONCEPTES. _________________________________________________________________________________ ‐ 45 ‐ ARTICLE 84. DESENVOLUPAMENT DE LA REGULACIÓ D’USOS. ___________________________________________________ ‐ 45 ‐ ARTICLE 85. CLASSES D’USOS PER LA SEVA FUNCIÓ. ___________________________________________________________ ‐ 45 ‐ ARTICLE 86. CLASSES D’USOS PER LA SEVA NATURALESA._______________________________________________________ ‐ 50 ‐ ARTICLE 87. USOS PROVISIONALS.__________________________________________________________________________ ‐ 50 ‐ ARTICLE 88. USOS FORA D’ORDENACIÓ O AMB VOLUM DISCONFORME. __________________________________________ ‐ 50 ‐ ARTICLE 89. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES REGULADORS O D’APLICACIÓ AMB CARÀCTER GENERAL A TOTES LES ZONES. __ ‐ 50 ‐

SECCIÓ 2a.______________________________________________________________________ ‐ 51 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DELS USOS I ACTIVITATS. ______________________________________ ‐ 51 ‐

ARTICLE 90. SITUACIONS RELATIVES. _______________________________________________________________________ ‐ 51 ‐ ARTICLE 91 USOS ESPECÍFICS EN RELACIÓ A LES SITUACIONS RELATIVES. __________________________________________ ‐ 52 ‐ ARTICLE 92. NIVELL D’INCIDÈNCIA DELS USOS SOBRE LES PERSONES, ELS BÉNS I EL MEDI AMBIENT. ____________________ ‐ 52 ‐



- 7 -

ARTICLE 93. REGULACIÓ SUPLETÒRIA. ______________________________________________________________________ ‐ 52 ‐ ARTICLE 94. SIMULTANEÏTAT D’USOS._______________________________________________________________________ ‐ 53 ‐ ARTICLE 95. CONTROL ADMINISTRATIU DE LA INSTAL∙LACIÓ I FUNCIONAMENT DE LES ACTIVITATS AMB INCIDÈNCIA AMBIENTAL.______________________________________________________________________________________________________ ‐ 53 ‐

SECCIÓ 3a.______________________________________________________________________ ‐ 53 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS COMERCIAL. _________________________________________ ‐ 53 ‐

ARTICLE 96. DEFINICIÓ.___________________________________________________________________________________ ‐ 53 ‐ ARTICLE 97.‐ TIPUS D’ESTABLIMENTS COMERCIALS. ___________________________________________________________ ‐ 53 ‐ ARTICLE 98. ACCESSIBILITAT A L’ÚS COMERCIAL. ______________________________________________________________ ‐ 54 ‐ ARTICLE 99. LIMITACIONS ALS MITJANS I GRANS ESTABLIMENTS COMERCIALS._____________________________________ ‐ 54 ‐

SECCIÓ 4a.______________________________________________________________________ ‐ 54 ‐ REGULACIÓ D’ESTACIONAMENTS I APARCAMENTS. ____________________________________ ‐ 54 ‐

ARTICLE 100. DEFINICIÓ.__________________________________________________________________________________ ‐ 54 ‐ ARTICLE 101. PREVISIONS D’ESTACIONAMENTS EN SÒL URBANITZABLE. __________________________________________ ‐ 54 ‐ ARTICLE 102. PREVISIONS D’APARCAMENT ALS EDIFICIS. _______________________________________________________ ‐ 55 ‐ ARTICLE 103. CONDICIONS ESPECÍFIQUES DELS APARCAMENTS ALS EDIFICIS. ______________________________________ ‐ 55 ‐

SECCIÓ 5a.______________________________________________________________________ ‐ 56 ‐ REGULACIÓ DE L’ÚS D’HABITATGE.__________________________________________________ ‐ 56 ‐

ARTICLE 104. DECRET D’HABITABILITAT I ORDENANÇA. ________________________________________________________ ‐ 56 ‐ ARTICLE 105. DEFINICIONS. _______________________________________________________________________________ ‐ 56 ‐ ARTICLE 106. SUPERFÍCIE DE LES DEPENDÈNCIES. _____________________________________________________________ ‐ 56 ‐ ARTICLE 107. IL∙LUMINACIÓ I VENTILACIÓ NATURAL. __________________________________________________________ ‐ 57 ‐ ARTICLE 108. DEPENDÈNCIES MÍNIMES. _____________________________________________________________________ ‐ 57 ‐ ARTICLE 109. ESCALES I ASCENSORS.________________________________________________________________________ ‐ 57 ‐

SECCIÓ 6a.______________________________________________________________________ ‐ 58 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS DE RESTAURACIÓ._____________________________________ ‐ 58 ‐

ARTICLE 110. AÏLLAMENT ACÚSTIC._________________________________________________________________________ ‐ 58 ‐ SECCIÓ 7a.______________________________________________________________________ ‐ 58 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS RECREATIU VINCULAT A LA MÚSICA I EL JOC._______________ ‐ 58 ‐

ARTICLE 111. SERVEIS RECREATIUS. ________________________________________________________________________ ‐ 58 ‐ ARTICLE 112. APARCAMENTS. _____________________________________________________________________________ ‐ 58 ‐ ARTICLE 113. PUBLICITAT DE LES CARACTERÍSTIQUES DELS LOCALS. ______________________________________________ ‐ 59 ‐ ARTICLE 114. AÏLLAMENT ACÚSTIC._________________________________________________________________________ ‐ 59 ‐ ARTICLE 115. SITUACIONS D’INCOMPATIBILITAT PER ALS ESTABLIMENTS DE CARÀCTER FIX. __________________________ ‐ 59 ‐ ARTICLE 116. COMPTABILITAT DE LES ACTIVITATS RECREATIVES VINCULADES A LA MÚSICA I EL JOC QUE ES DESENVOLUPIN AMB CARÀCTER EVENTUAL O EXTRAORDINARI. ___________________________________________________________________ ‐ 59 ‐

SECCIÓ 8a.______________________________________________________________________ ‐ 60 ‐ REGULACIÓ DE L’ÚS EXTRACTIU.____________________________________________________ ‐ 60 ‐

ARTICLE 117. DEFINICIÓ.__________________________________________________________________________________ ‐ 60 ‐ ARTICLE 118. REGULACIÓ DE L’ÚS EXTRACTIU.________________________________________________________________ ‐ 60 ‐

SECCIÓ 9a.______________________________________________________________________ ‐ 60 ‐ REGULACIÓ DE L’ÚS DE GRANGES. __________________________________________________ ‐ 60 ‐

ARTICLE 119. DEFINICIÓ I COMPATIBILITAT. LLICÈNCIES.________________________________________________________ ‐ 60 ‐ ARTICLE 120. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ I ÚS. ________________________________________________________________ ‐ 60 ‐

TÍTOL IV REGULACIÓ DELS SISTEMES _________________________________________________‐ 62 ‐ CAPÍTOL 1. ____________________________________________________________________ ‐ 62 ‐ DISPOSICIONS GENERALS. ________________________________________________________ ‐ 62 ‐

ARTICLE 121. DEFINICIÓ DELS SISTEMES GENERALS I LOCALS. ___________________________________________________ ‐ 62 ‐ ARTICLE 122. REGULACIÓ DELS SISTEMES URBANÍSTICS.________________________________________________________ ‐ 62 ‐ ARTICLE 123. TIPUS DE SISTEMES URBANÍSTICS QUE PREVEU AQUEST POUM.______________________________________ ‐ 62 ‐ ARTICLE 124. TITULARITAT I AFECTACIÓ DEL SÒL DESTINAT A SISTEMES URBANÍSTICS._______________________________ ‐ 63 ‐ ARTICLE 125.CESSIONS GRATUÏTES._________________________________________________________________________ ‐ 64 ‐

CAPÍTOL 2. ____________________________________________________________________ ‐ 64 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DE SISTEMES DE MOBILITAT I COMUNICACIONS __________________ ‐ 64 ‐ SECCIÓ 1a.______________________________________________________________________ ‐ 64 ‐ SISTEMA FERROVIARI. CODI F ______________________________________________________ ‐ 64 ‐

ARTICLE 126. SISTEMA FERROVIARI. CODI F. _________________________________________________________________ ‐ 64 ‐ ARTICLE 127. SÒL DE RESERVA PER AL SISTEMA D’INFRAESTRUCTURA FERROVIÀRIA. SIF. ____________________________ ‐ 64 ‐ ARTICLE 128. SÒL DE RESERVA PER L’AFECTACIÓ DEL SISTEMA FERROVIARI. SAF. ___________________________________ ‐ 65 ‐

SECCIÓ 2a.______________________________________________________________________ ‐ 66 ‐ SISTEMA VIARI. CODI X. ___________________________________________________________ ‐ 66 ‐

ARTICLE 129. SISTEMA VIARI. CODI X. _______________________________________________________________________ ‐ 66 ‐ ARTICLE 130. SISTEMA VIARI. XARXA TERRITORIAL BÀSICA. CODI X1. _____________________________________________ ‐ 67 ‐ ARTICLE 131. SISTEMA VIARI. XARXA TERRITORIAL BÀSICA PROJECTADA. CODI X1P. ________________________________ ‐ 67 ‐



- 8 -

ARTICLE 132. SÒL DE RESERVA PER AL SISTEMA D’INFRAESTRUCTURA VIÀRIA. X1P.1. _______________________________ ‐ 67 ‐ ARTICLE 133. SÒL DE RESERVA PER L’AFECTACIÓ DEL SISTEMA VIARI. X1P.2. _______________________________________ ‐ 68 ‐ ARTICLE 134. SISTEMA VIARI. XARXA LOCAL BÀSICA. CODI X2.___________________________________________________ ‐ 68 ‐ ARTICLE 135. SISTEMA VIARI. ÀRRES D’APARCAMENT. CODI XA. _________________________________________________ ‐ 69 ‐ ARTICLE 136. CONDICIONS D’ORDENACIÓ DELS NOUS SISTEMES VIARIS FRUIT DEL PLANEJAMENT DERIVAT._____________ ‐ 69 ‐

CAPÍTOL 3. ____________________________________________________________________ ‐ 70 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DE SISTEMES D’ESPAIS OBERTS ________________________________ ‐ 70 ‐ SECCIÓ 1a.______________________________________________________________________ ‐ 70 ‐ SISTEMA D’ESPAIS LLIURES/ZONES VERDES. CODI V ____________________________________ ‐ 70 ‐

ARTICLE 137. SISTEMA D’ESPAIS LLIURES/ZONES VERDES. CODI V. _______________________________________________ ‐ 70 ‐ ARTICLE 138. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I D’ÚS. CODI V. ______________________________________________________ ‐ 70 ‐ ARTICLE 139. CONDICIONS D’ORDENACIÓ EN EL PLANEJAMENT DERIVAT. CODI V. __________________________________ ‐ 71 ‐

SECCIÓ 2a.______________________________________________________________________ ‐ 71 ‐ SISTEMA D’ESPAIS VERDS PRIVATS. CODI Vp __________________________________________ ‐ 71 ‐

ARTICLE 140. ESPAIS OBERTS PRIVATS, CODI VP. ______________________________________________________________ ‐ 71 ‐ SECCIÓ 3a.______________________________________________________________________ ‐ 72 ‐ SISTEMA HIDROGRÀFIC. CODI H ____________________________________________________ ‐ 72 ‐

ARTICLE 141. SISTEMA HIDROLÒGIC. CODI H _________________________________________________________________ ‐ 72 ‐ ARTICLE 142. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I ÚS. CODI H_________________________________________________________ ‐ 72 ‐

CAPÍTOL 4. ____________________________________________________________________ ‐ 72 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DE SISTEMES D’EQUIPAMENTS I SERVEIS TÈCNICS_________________ ‐ 72 ‐ SECCIÓ 1a.______________________________________________________________________ ‐ 73 ‐ SISTEMA D’EQUIPAMENTS. CODI E__________________________________________________ ‐ 73 ‐

ARTICLE 143. SISTEMA D’EQUIPAMENTS. CODI E._____________________________________________________________ ‐ 73 ‐ ARTICLE 144. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ. CLAU E _____________________________________________________________ ‐ 73 ‐

SECCIÓ 2a.______________________________________________________________________ ‐ 74 ‐ SISTEMA D’EQUIPAMENTS PRIVATS. CODI Ep _________________________________________ ‐ 74 ‐

ARTICLE 145. SISTEMA D’EQUIPAMENTS. CODI EP.____________________________________________________________ ‐ 74 ‐ ARTICLE 146. SISTEMA D’EQUIPAMENTS PRIVATS DE PROVEÏMENT DE CAN PERERA. CODI EP3B.______________________ ‐ 74 ‐ ARTICLE 147. CENTRE DE TECNIFICACIÓ PER A ESPORTS DE MOTOR (PARC MOTOR). CODI EP5.1.______________________ ‐ 74 ‐ ARTICLE 148. CODI EP5.1. MURS DE CONTENCIÓ, OBRES DE FÀBRICA I TALUSSOS __________________________________ ‐ 74 ‐ ARTÍCLE 149. CODI EP5.1. TANCAT GENERAL DE L’ÀMBIT DEL CENTRE DE TECNIFICACIÓ I FRANJA DE PROTECCIÓ AL FOC __ ‐ 75 ‐ ARTICLE 150. CODI EP5.1. USOS ADMESOS __________________________________________________________________ ‐ 75 ‐ ARTICLE 151. CODI EP5.1. ZONIFICACIÓ DE LES ÀREES _________________________________________________________ ‐ 75 ‐ ARTICLE 152. CODI EP5.1. ÀREA A‐1. CIRCUIT DE VELOCITAT I PELOUSE __________________________________________ ‐ 76 ‐ ARTÍCLE 153. CODI EP5.1. ÀREA A‐2. ORGANITZACIÓ I SERVEIS._________________________________________________ ‐ 76 ‐ ARTÍCLE 154. CODI EP5.1. ÀREA A‐3. CIRCUIT DE MOTOCRÒS___________________________________________________ ‐ 77 ‐ ARTÍCLE 155. CODI EP5.1. ÀREA A‐4. ACAMPADA, CÀMPING I BUNGALOWS ______________________________________ ‐ 77 ‐ ARTÍCLE 156. CODI EP5.1. ÀREA A‐5. APARCAMENT HABITUAL _________________________________________________ ‐ 77 ‐ ARTÍCLE 157. CODI EP5.1. ÀREA A‐6. POLIVALENT: KÀRTING, ACTIVITAT MOTORITZADA A L’AIRE LLIURE I APARCAMENT _ ‐ 77 ‐ ARTÍCLE 158. CODI EP5.1. ÀREA A‐7. RECREATIU, CULTURAL I EDUCATIU._________________________________________ ‐ 78 ‐ ARTÍCLE 159. CODI EP5.1. ÀREA A‐8. VERD I FORESTAL ________________________________________________________ ‐ 78 ‐ ARTÍCLE 160. CODI EP5.1. ÀREA A‐9. PROTECCIÓ ESPECÍFICA DE TORRENTERES I BARRANCS _________________________ ‐ 78 ‐ ARTÍCLE 161. CODI EP5.1. ÀREA A‐10. PROTECCIÓ HIDRÀULICA _________________________________________________ ‐ 78 ‐

SECCIÓ 3a.______________________________________________________________________ ‐ 79 ‐ SISTEMA DE SERVEIS TÈCNICS. CODI T _______________________________________________ ‐ 79 ‐

ARTICLE 162. SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS. CODI T. _________________________________________________________ ‐ 79 ‐ ARTICLE 163. MESURES PARTICULARS DE PROTECCIÓ. CODI T.___________________________________________________ ‐ 79 ‐

SECCIÓ 4a.______________________________________________________________________ ‐ 79 ‐ SISTEMA DE SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS PRIVATS. CODI Tp __________________________ ‐ 79 ‐

ARTICLE 164. SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS PRIVATS. CODI TP. ________________________________________________ ‐ 79 ‐ ARTICLE 165. SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS PRIVATS. CODI TP5.1.______________________________________________ ‐ 80 ‐ ARTICLE 166. SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS PRIVATS. CODI TP5.2.______________________________________________ ‐ 80 ‐

CAPÍTOL 5. ____________________________________________________________________ ‐ 80 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DE SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC__________________ ‐ 80 ‐

ARTICLE 167. SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC. CODI D.______________________________________________ ‐ 80 ‐ TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ.(SU) ______________________________________________‐ 81 ‐

CAPÍTOL 1. ____________________________________________________________________ ‐ 81 ‐ DISPOSICIONS GENERALS. ________________________________________________________ ‐ 81 ‐

ARTICLE 168. DISPOSICIONS GENERALS. _____________________________________________________________________ ‐ 81 ‐ ARTICLE 169. ELEMENTS DE REGULACIÓ. ____________________________________________________________________ ‐ 81 ‐ ARTICLE 170. CONDICIÓ GENERAL SOBRE L’ENTORN URBÀ. _____________________________________________________ ‐ 81 ‐ ARTICLE 171. ALINEACIONS I RASANTS. _____________________________________________________________________ ‐ 81 ‐ ARTICLE 172. SECTORS D’ACTUACIÓ.________________________________________________________________________ ‐ 81 ‐



- 9 -

CAPÍTOL 2. ____________________________________________________________________ ‐ 82 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DE LES ZONES EN SÒL URBÀ. __________________________________ ‐ 82 ‐

ARTICLE 173. ZONES._____________________________________________________________________________________ ‐ 82 ‐ SECCIÓ 1a.______________________________________________________________________ ‐ 82 ‐ ZONA NUCLI ANTIC. CODI 1 ________________________________________________________ ‐ 82 ‐

ARTICLE 174. SUBZONA NUCLI COMPACTE. CODI 1B ___________________________________________________________ ‐ 82 ‐ ARTICLE 175. SUBZONA NUCLI COMPACTE 1. CODI 1B.1 ________________________________________________________ ‐ 83 ‐ ARTICLE 176. SUBZONA NUCLI COMPACTE 2. CODI 1B.2 ________________________________________________________ ‐ 84 ‐ ARTICLE 177. SUBZONA NUCLI COMPACTE 3. CODI 1B.3 ________________________________________________________ ‐ 84 ‐ ARTICLE 178. SUBZONA CONSERVACIÓ NUCLI COMPACTE. CODI 1B.4_____________________________________________ ‐ 85 ‐

SECCIÓ 2a.______________________________________________________________________ ‐ 86 ‐ ZONA ILLA OBERTA. CODI 4 ________________________________________________________ ‐ 86 ‐

ARTICLE 179. SUBZONA ILLA OBERTA DENSITAT MITJANA. CODI 4B ______________________________________________ ‐ 86 ‐ ARTICLE 180. SUBZONA ILLA OBERTA AMB BLOC LINEAL 1. CODI 4B.1_____________________________________________ ‐ 87 ‐ ARTICLE 181. SUBZONA ILLA OBERTA AMB BLOC LINEAL 2. CODI 4B.2_____________________________________________ ‐ 88 ‐

SECCIÓ 3a. _____________________________________________________________________ ‐ 89 ‐ CASES AGRUPADES. CODI 5. _______________________________________________________ ‐ 89 ‐

ARTICLE 182. SUBZONA CASES AGRUPADES ALINEADES A VIAL. (CODI 5A) _________________________________________ ‐ 89 ‐ ARTICLE 183. SUBZONA CASES AGRUPADES ALINEADES A VIAL 1. CODI 5A.1 _______________________________________ ‐ 89 ‐ ARTICLE 184. SUBZONA CASES AGRUPADES DE CONFIGURACIÓ FLEXIBLE. (CODI 5B) ________________________________ ‐ 90 ‐ ARTICLE 185. SUBZONA CASES AGRUPADES DE CONFIGURACIÓ FLEXIBLE 1. CODI 5B.1_______________________________ ‐ 90 ‐ ARTICLE 186. SUBZONA CASES AGRUPADES DE CONFIGURACIÓ FLEXIBLE 2. CODI 5B.2_______________________________ ‐ 91 ‐

SECCIÓ 4a.______________________________________________________________________ ‐ 92 ‐ CASES AÏLLADES. CODI 6 __________________________________________________________ ‐ 92 ‐

ARTICLE 187. SUBZONA CASES AÏLLADES PARCEL∙LA DE 400 A 800 M2. CODI 6B ____________________________________ ‐ 92 ‐ ARTICLE 188. SUBZONA CASES AÏLLADES PARCEL∙LA MÍNIMA 400. CODI 6B.1 ______________________________________ ‐ 92 ‐ ARTICLE 189. SUBZONA CASES AÏLLADES PARCEL∙LA MÍNIMA 600. CODI 6B.2 ______________________________________ ‐ 93 ‐ ARTICLE 190. SUBZONA CONSERVACIÓ CASES AÏLLADES. CODI 6B.3 ______________________________________________ ‐ 94 ‐

SECCIÓ 5a. _____________________________________________________________________ ‐ 95 ‐ ZONA INDUSTRIAL. CODI 7 ________________________________________________________ ‐ 95 ‐

ARTICLE 191. SUBZONA INDUSTRIAL ENTRE MITGERES. CODI 7B _________________________________________________ ‐ 95 ‐ ARTICLE 192. SUBZONA INDUSTRIAL ENTRE MITGERES 1. CODI 7B.1 ______________________________________________ ‐ 95 ‐ ARTICLE 193. SUBZONA INDUSTRIAL ENTRE MITGERES 2. CODI 7B.2 ______________________________________________ ‐ 96 ‐ ARTICLE 194. SUBZONA INDUSTRIA AÏLLADA. CODI 7C _________________________________________________________ ‐ 97 ‐ ARTICLE 195. SUBZONA INDUSTRIAL AÏLLADA. CODI 7C.1_______________________________________________________ ‐ 98 ‐

CAPÍTOL 3. ____________________________________________________________________ ‐ 99 ‐ SECTORS EN SÒL URBÀ DE DESENVOLUPAMENT. _____________________________________ ‐ 99 ‐

ARTICLE 196. DEFINICIÓ I OBJECTIUS. _______________________________________________________________________ ‐ 99 ‐ ARTICLE 197. DESENVOLUPAMENT._________________________________________________________________________ ‐ 99 ‐

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE. ________________________________________‐ 100 ‐ CAPÍTOL 1. ___________________________________________________________________ ‐ 100 ‐ DISPOSICIONS GENERALS. _______________________________________________________ ‐ 100 ‐

ARTICLE 198. DEFINICIÓ I OBJECTIUS. ______________________________________________________________________ ‐ 100 ‐ ARTICLE 199. DESENVOLUPAMENT I NORMATIVA APLICABLE. __________________________________________________ ‐ 100 ‐ ARTICLE 200. RESERVES PER A SISTEMES LOCALS I SISTEMES GENERALS ADSCRITS._________________________________ ‐ 100 ‐ ARTICLE 201. LLISTAT DE SECTORS. ________________________________________________________________________ ‐ 100 ‐

CAPÍTOL 2. ___________________________________________________________________ ‐ 100 ‐ CRITERIS D’URBANITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. _______________________________________ ‐ 100 ‐

ARTICLE 202. ZONIFICACIÓ I ORDENACIÓ GENERAL. __________________________________________________________ ‐ 101 ‐ ARTICLE 203. VIALITAT, MOBILITAT I TRÀNSIT._______________________________________________________________ ‐ 101 ‐ ARTICLE 204. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ. _________________________________________________________________ ‐ 101 ‐ ARTICLE 205. INFRAESTRUCTURES. ________________________________________________________________________ ‐ 101 ‐ ARTICLE 206. HIDRANTS D’INCENDI. _______________________________________________________________________ ‐ 102 ‐

TÍTOL VII. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE. ____________________________________‐ 103 ‐ CAPÍTOL 1. ___________________________________________________________________ ‐ 103 ‐ DISPOSICIONS GENERALS. _______________________________________________________ ‐ 103 ‐

ARTICLE 207. DEFINICIÓ, FINALITAT I TIPUS._________________________________________________________________ ‐ 103 ‐ ARTICLE 208. DESENVOLUPAMENT DEL PLA. ________________________________________________________________ ‐ 104 ‐ ARTICLE 209. VIES RURALS I TANQUES._____________________________________________________________________ ‐ 104 ‐ ARTICLE 210. ORDENACIÓ DE LES AIGÜES. __________________________________________________________________ ‐ 105 ‐ ARTICLE 211. PARCEL∙LACIONS URBANÍSTIQUES I SEGREGACIONS. ______________________________________________ ‐ 105 ‐ ARTICLE 212. ÚS D’HABITATGE. ___________________________________________________________________________ ‐ 105 ‐ ARTICLE 213. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS. _______________________________________________________________ ‐ 105 ‐ ARTICLE 214. ACTUACIONS D’INTERÈS PÚBLIC I ALTRES ACTUACIONS. ___________________________________________ ‐ 106 ‐



- 10 -

ARTICLE 215. INSTAL∙LACIONS D’OBRES PÚBLIQUES.__________________________________________________________ ‐ 106 ‐ ARTICLE 216. SERVEIS TÈCNICS. ___________________________________________________________________________ ‐ 107 ‐ ARTICLE 217. APROFITAMENT FORESTAL I TALES D’ARBRES. ___________________________________________________ ‐ 107 ‐ ARTICLE 218. CONDICIONS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ.____________________________________________________ ‐ 107 ‐ ARTICLE 219. ALTRES DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL. __________________________________________________ ‐ 108 ‐

CAPÍTOL 2. ___________________________________________________________________ ‐ 108 ‐ REGULACIÓ ESPECÍFICA DE LES ZONES EN S.N.U._____________________________________ ‐ 108 ‐ SECCIÓ 1a._____________________________________________________________________ ‐ 108 ‐ SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA. __________________________________________________ ‐ 108 ‐

ARTICLE 220. SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA. CODI 20 _______________________________________________________ ‐ 108 ‐ ARTICLE 221. RÚSTIC AGRÍCOLA COMÚ. CODI 20B____________________________________________________________ ‐ 109 ‐ ARTICLE 222. RÚSTIC FORESTAL COMÚ. CODI 20C____________________________________________________________ ‐ 109 ‐

SECCIÓ 2a._____________________________________________________________________ ‐ 109 ‐ SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL. __________________________________________________ ‐ 109 ‐

ARTICLE 223. SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL. CODI 21‐24 ____________________________________________________ ‐ 109 ‐ ARTICLE 224. D’INTERÈS ECOLÒGIC I PAISATGÍSTIC DE PRESERVACIÓ. CODI 24B ___________________________________ ‐ 110 ‐

SECCIÓ3a. _____________________________________________________________________ ‐ 110 ‐ SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL. _____________________________________________________ ‐ 110 ‐

ARTICLE 225. SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL. CODI 25 __________________________________________________________ ‐ 110 ‐ ARTICLE 226. ESPAIS NATURALS PROTEGITS CONNECTORS. CODI 25D____________________________________________ ‐ 111 ‐

TÍTOL VIII. PAISATGE. ____________________________________________________________‐ 111 ‐ ARTICLE 227. PAISATGE _________________________________________________________________________________ ‐ 111 ‐

LA NORMATIVA REFERENTS AL PAISATGE D’AQUEST PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL ES REMET A LES DIRECTRIUS APROVADES PEL PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL, CONCRETAMENT AL TÍTOL VI I LA TRANSITÒRIA SEGONA DE LES NORMES DEL PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS. __________________________________________________________________‐ 111 ‐

TÍTOL IX. PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS ____________________________________________‐ 112 ‐ ARTICLE 228. DEFINICIÓ I OBJECTIUS. ______________________________________________________________________ ‐ 112 ‐ ARTICLE 229. LLISTAT DE PLANS ESPECIALS. _________________________________________________________________ ‐ 112 ‐

TÍTOL X. DISPOSICIONS ADDICIONALS, TRANSITÒRIES, FINALS I DEROGATÒRIES. ____________‐ 112 ‐ DISPOSICIONS ADDICIONALS_____________________________________________________ ‐ 112 ‐

PRIMERA._____________________________________________________________________________________________ ‐ 112 ‐ DISPOSICIONS TRANSITÒRIES ____________________________________________________ ‐ 112 ‐

PRIMERA._____________________________________________________________________________________________ ‐ 112 ‐ SEGONA. _____________________________________________________________________________________________ ‐ 112 ‐ TERCERA. _____________________________________________________________________________________________ ‐ 112 ‐ QUARTA. _____________________________________________________________________________________________ ‐ 113 ‐ CINQUENA. ___________________________________________________________________________________________ ‐ 113 ‐

TÍTOL XI. ANNEXES NORMATIUS. ___________________________________________________‐ 115 ‐ ANNEX NORMATIU I.‐ FITXES DELS PLANS ESPECIALS (PE) I SÒLS URBANITZABLES (SUD) QUE

DELIMITA AQUEST POUM._________________________________________________________________‐ 117 ‐ ANNEX NORMATIU II.‐ LLISTAT DE PLÀNOLS D’ORDENACIÓ______________________________‐ 127 ‐ ANNEX NORMATIU III.‐ ESQUEMES GRÀFICS __________________________________________‐ 131 ‐ ANNEX NORMATIU IV.‐ SECCIÓ AV, DE LA UNIÓ TRAM SUD DAE 1 ________________________‐ 135 ‐



- 11 -

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALES.

CAPÍTOL 1.

NATURALESA I CONTINGUT DEL POUM. Article 1. Definició, objectius i àmbit del POUM. 1. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’instrument d’ordenació urbanística integral per establir

les determinacions i mesures necessàries per aconseguir els objectius definits en l’apartat 3 d’aquest article.

2. El Pla d’ordenació, que es regula en aquestes normes, és el resultat de la revisió de les Normes subsidiàries pel àmbit municipal de Castellolí, aprovades el 8 de juliol de 1992 i per ser adaptades a les directrius determinades en el Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena aprovat el 19 de desembre de 2008.

3. L’objectiu d’aquest Pla d’ordenació, d’acord amb allò establert a l’article 3.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya és aconseguir en el municipi de Castellolí un desenvolupament urbanístic sostenible, amb la utilització racional del territori conjugant les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, per de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. També assegurar d’ocupació del sòl globalment eficient evitant la dispersió sobre el territori, afavorint la cohesió social i que contempli la rehabilitació i la renovació en el sòl urbà.

4. Les facultats urbanístiques del dret de propietat, tal com estableix l’article 5 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, s’han d’exercir sota el principi de la seva funció social, sempre dins dels límits i amb el compliment dels deures imposats per la legislació i pel planejament urbanístic general i derivat. Per això no es podran considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin la legislació i el planejament urbanístic.

Article 2. Marc legal. 1. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal s’ha redactat d’acord amb la legislació urbanística vigent

autonòmica i estatal, així com amb la resta de disposicions legals que li son d’aplicació. 2. La referencia a la legislació urbanística vigent, feta tant en aquest article com en els preceptes

successius, s’ha d’entendre que remet a l’ordenament urbanístic vigent a Catalunya d’acord amb les Lleis aprovades pel seu Parlament, als reglaments i disposicions que les desenvolupen i a la legislació urbanística de l’Estat aplicable a Catalunya. Normativa urbanística de Catalunya: Decret Legislatiu, 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, modificada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer i demés disposicions vigents en tot allò que no s’oposi ni contradigui a aquesta Llei.(TRLUC) Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Normativa urbanística estatal: Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel que s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl i la normativa en desenvolupament d’aquesta que es dicti.

3. El Pla d’ordenació és públic, executiu i de compliment obligatori per a les Administracions públiques i per a les persones particulars. Les seves determinacions tenen caràcter prevalent sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu similar, i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les prescripcions que es deriven de la legislació urbanística vigent i del planejament de caràcter territorial i urbanístic de caràcter superior.



- 12 -

Article 3. Contingut. El present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal està integrat, d’acord amb el que estableix l’article 59 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pels documents següents:

MEMÒRIES 1. Memòria: Informació i ordenació 2. Memòria social 3. Informe de sostenibilitat ambiental 4. Estudi de la mobilitat generada 5. Agenda i avaluació econòmica i financera 6. Annexes

‐ Annex 1: Inventari d’edificacions en SNU ‐ Annex 2: Sistematització del planejament urbanístic.

NORMATIVA I CATÀLEGS 1. Normes urbanístiques. 2. Catàleg de béns protegits 3. Catàleg de masies i cases rurals

PLÀNOLS I. Plànols d’Informació O. Plànols d’Ordenació X. Plànols de Xarxes

Article 4. Vigència i revisió del POUM. La vigència d’aquest Pla, que entrarà en vigor al dia següent de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, serà indefinida, en tant que no es revisi, modifiqui o suspengui. Les previsions estan fetes fins l’any 2026. La revisió del POUM en la seva globalitat, procedirà quan es doni alguna de les circumstàncies següents: 1. En complir‐se el límit de les previsions fetes fins l’any 2026. 2. En els supòsits previstos en l’article 95 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i la modificació que

disposa l’article 37 de la llei 3/2012, del 22 de febrer. 3. Quan es verifiquin alteracions o variacions substancials de les previsions de població, renta, ocupació, o

creixement urbanístic en l’àmbit del Pla. 4. Quan, com a conseqüència de determinacions legals, es produeixin modificacions del règim del sòl no

urbanitzable que alterin l’estructura general i orgànica del territori. 5. Quan resultin precises majors exigències d’equipaments comunitaris, a conseqüència del

desenvolupament econòmic i social assolit. 6. Si les previsions del POUM resultessin contradictòries a conseqüència d’una revisió o modificació del

Pla Territorial de Catalunya, del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals o del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena.

Article 5. Modificació del POUM. 1. En qualsevol moment es poden modificar els diferents elements i determinacions del Pla d’ordenació,

sempre que no comportin la seva revisió en els termes que estableix l’article anterior, ni la variació que impliqui la modificació o alteri la coherència global entre precisions i ordenació.

2. La modificació de qualsevol d’aquests elements del Pla s’ha d’ajustar i tramitar de conformitat amb allò que estableix la legislació urbanística vigent i aquestes Normes.

3. El projecte de modificació del Pla que es redacti ha de tenir sempre el grau de precisió propi del Pla d’ordenació, i ha de comprendre un estudi urbanístic que expliqui i justifiqui la incidència de les noves determinacions en l’ordenació establerta pel Pla d’ordenació.

4. Si la modificació comporta una alteració de la zonificació o l’ús urbanístic de les zones verdes, espais lliures o equipaments esportius, i tret que es tracti únicament d’ajustos en la delimitació de zones o



- 13 -

espais que no n’alterin la funcionalitat, la superfície ni la localització en el territori, es tramita d’acord amb el procediment establert en l’article 98 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Article 6. Regulació de l’Agenda. 1. L’Agenda del Pla d’ordenació es pot revisar amb caràcter general cada set anys. 2. No es pot en cap cas, en el marc del procediment de revisió de l’Agenda, classificar com a urbanitzable

el sòl al qual aquest Pla atorga la condició de sòl no urbanitzable.

Article 7. Interpretació i precisió de límits. 1. Els documents normatius que integren aquest POUM, s’interpretaran atenent el seu contingut i segons

els sentit de les paraules en relació amb el context i els antecedents històrics i legislatius, tinguin en compte principalment el seu esperit i finalitat, així com la realitat social del moment en què han d’ésser aplicats. Si hi hagués imprecisions que donin lloc a dubtes, prevaldrà, sempre, la solució més favorable a la menor edificabilitat i a la més gran dotació d’espais comunitaris.

2. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevalen aquells en què la definició sigui més precisa. En supòsits de conflicte irreductible entre diferents documents del Pla, preval allò establert en la documentació escrita, llevat si el conflicte es refereix a quantificació de superfícies, supòsit en el qual preval la superfície real.

3. Les contradiccions o imprecisions entre documents del mateix rang normatiu es resolen, en el mateix sentit, aplicant el criteri de menor edificabilitat, major dotació per espais públics i major protecció mediambiental, i amb aplicació del principi general d’interpretació integrada de les normes.

4. En quant a la interpretació dels límits de les zones, sectors o polígons d’actuació, sectors o sistemes urbanístics, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot document topogràfic, poden precisar‐se en el corresponent planejament de desenvolupament, d’acord amb els criteris següents: a) Els ajustaments que es produeixin han de respondre a: • Alineacions o línies d’edificació vigents • Característiques topogràfiques del terreny • Límits de la propietat rústica o urbana • Existència d’arbres o d’altres elements d’interès natural

b) Els esmentats ajustaments no han de produir distorsions en la forma dels àmbits de les zones, polígons, sectors o sistemes, ni augments o disminucions de superfície de més del 5% en relació amb les superfícies delimitades en els plànols d’ordenació a escala més gran que es fixin en aquest Pla.

c) No pot alterar‐se la delimitació d’un element del sistema urbanístic d’espais lliures o d’equipaments comunitaris, si això suposa la disminució de la seva superfície.

5. Quan un dels límits hagués estat precisat per un pla parcial urbanístic o respongués a alineacions o límits de qualificació del sòl preestablerts i mantinguts per aquest Pla d’ordenació, aquell límit s’ha d’adaptar a allò que s’hagués definit pel pla parcial.

Article 8. Vinculació de les determinacions del POUM. Tant les Administracions públiques com les persones particulars estan obligades a complir les determinacions o disposicions del Pla d’ordenació, i especialment d’aquestes Normes. Per tant, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, ja tingui caràcter definitiu o provisional, ja sigui d’iniciativa privada o pública, ha d’ajustar‐se a les disposicions esmentades, segons allò que preveu la legislació urbanística vigent. Article 9. Claus d’identificació.



- 14 -

Als efectes previstos en aquest Pla, les claus d’identificació de les determinacions assignades als sòls que integren el territori objecte del planejament, que es corresponen amb el document denominat “Sistematització del planejament urbanístic, Codis d’identificació”, publicat per la Direcció General d’Urbanisme al mes de gener de 2008. Nomes es fan constar les claus que integren aquest POUM, que son les següents:

Classificació del sòl • SUC: Sòl urbà consolidat • SNU: Sòl no urbanitzable • SUD: Sòl urbanitzable delimitat

Sectors i àmbit de gestió a) Sectors: • PPU: Pla Parcial Urbanístic • PEU: Pla Especial Urbanístic

Sòl urbà. Residencial Codi 1. Nucli antic

• 1b.1‐ Nucli compacte 1 • 1b.2‐ Nucli compacte 2 • 1b.3‐ Nucli compacte 3 • 1b.4‐ Conservació nucli compacte

Codi 4 Illa oberta • 4b.1‐ Illa oberta amb bloc lineal 1 • 4b.2‐ Illa oberta amb bloc lineal 2

Codi 5 Cases agrupades • 5a.1‐ Cases agrupades alineades a vial 1 • 5b.1‐ Cases agrupades configuració flexible 1 • 5b.2‐ Cases agrupades configuració flexible 2

Codi 6 Cases aïllades • 6b.1‐ Cases aïllades parcel∙la mínima 400 • 6b.2‐ Cases aïllades parcel∙la mínima 600 • 6b.3‐ Conservació cases aïllades

Sòl Urbà. Activitat econòmica Codi 7. Industrial

• 7b.1‐ Industrial entre mitgeres 1 • 7b.2‐ Industrial entre mitgeres 2 • 7c.1‐ Indústria aïllada

Sòl urbanitzable Codi 32 DR. Desenvolupament residencial

• 32 DR‐ Densitat baixa Codi 34 DAE. Desenvolupament activitat econòmica

• 34 DAE‐ Activitat econòmica Sòl No Urbanitzable.

Codi 20. Sòl de protecció preventiva • 20b‐ Rústic agrícola comú • 20c‐ Rústic forestal comú

Codi 24. Sòl de protecció territorial • 24b‐ D’interès ecològic i paisatgístic de preservació

Codi 25. Sòl de protecció especial • 25d.1‐ Espai natural protegit connector agrícola • 25d.2‐ Espai natural protegit connector forestal

Sistemes Codi F. Ferroviari

• SIF‐ Reserva per al sistema d’infraestructura ferroviària • SAF‐ Reserva per l’afectació del sistema ferroviari



- 15 -

Codi X. Viari • X1‐ Xarxa territorial bàsica • X1p.1‐ Sòl de reserva per al sistema d’infraestructura viària • X1p.2‐ Sòl de reserva per l’afectació del sistema Viari. • X2‐ Xarxa Local bàsica • Xa‐ Àrees d’aparcament

Codi V. Espai obert (espais lliures/zones verd) • V‐ Zones verdes

Codi Vp. Espai obert privat • Vp‐ Zones verdes privades

Codi H‐ Hidrogràfic Codi E. Equipaments

• E1‐ Docent • E2‐ Sanitari‐Assistencial • E3a‐ Administratiu • E4a‐ Cultural • E5‐ Esportiu • E6‐ Funerari‐cementiri • E7‐ Reserva sense ús assignat

Codi Ep. Equipaments privats • Ep3b‐ Proveïment privat. Can Parera • Ep4c‐ Religiós privat • Ep5‐ Esportiu privat. • Ep5.1‐ Centre de tecnificació per a esports de motor

Codi T. Serveis Tècnics i ambientals • T1‐ Aigua • T2‐ Energia • T3‐ Depuració • T5‐ Comunicacions • T7‐ Reserva

Codi Tp. Serveis Tècnics i ambientals privats • Tp4.1‐ Dipòsit controlat classe III • Tp5.1‐ Serveis tècnics privats Av. de la Unió • Tp5.2‐ Serveis tècnics privats Av. de Montserrat

CAPÍTOL 2.

COMPETENCIA I DESENVOLUPAMENT DEL POUM. Article 10. Competència. 1. El desenvolupament d’aquest POUM a través dels instruments jurídic ‐urbanístics procedents, en raó a

la classe de sòl i objectius perseguits, correspon a l’Ajuntament de Castellolí. 2. D’acord amb allò previst a l’article 81,1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, l’Ajuntament, aprovat

inicialment el pla de que es tracti, sol∙licitarà l’informe preceptiu a Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. Si en el termini de dos mesos la Comissió no ha emès l’informe, aquest s’entén favorable.

3. Les altres Administracions Públiques podran intervenir en el desenvolupament de sistemes o elements, respecte als quals tinguin atribuïda competència.



- 16 -

4. Els particulars podran promoure plans per al desenvolupament de les previsions d’aquest POUM. L’Ajuntament de Castellolí facilitarà a les entitats, associacions i particulars, la participació i col∙laboració en els procediments d’elaboració i desenvolupament del planejament i acció urbanística.

5. L’administració actuant serà l’Ajuntament de Castellolí llevat que tingui aquesta condició un altre ens per aplicació de l’article 23 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Article 11. Desenvolupament del POUM. 1. Amb la finalitat de complementar i de desenvolupar l’ordenació establerta per les determinacions del

Pla d’ordenació, es poden elaborar, segons que prevegi la legislació urbanística vigent i en els termes previstos en aquestes Normes, els planejaments derivats que es contemplen.

2. Les determinacions del Pla d’ordenació són d’aplicació directa i immediata, sempre que es tracti de terrenys que tinguin la consideració de sòl urbà consolidat no inclòs en sectors d’actuació urbanística o en plans de millora urbana.

3. L’agenda del Pla d’ordenació indica l’ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de planejament que han de desenvolupar les determinacions del mateix Pla.

4. Com a complement del Pla d’ordenació es pot aprovar un Programa d’actuació urbanística municipal, d’acord amb allò que preveu l’article 55 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i amb el contingut de l’article del mateix text legal, com expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i que contingui les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament del Pla d’ordenació.

Article 12. Desenvolupament del Pla en sòl urbà. 1. En sòl urbà consolidat, el desenvolupament de les determinacions i de l’ordenació prevista pel Pla

d’ordenació en sòl urbà es realitza preferentment de forma directa. 2. En sòl urbà no consolidat, o en el consolidat quan sigui necessari, es delimitaran polígons d’actuació

urbanística d’acord amb l’article 118 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, la delimitació dels quals ve fixada per aquest Pla, pel planejament derivat, o de forma independent d’acord amb la llei.

Es poden formular plans especials urbanístics, per desenvolupar i millorar aspectes concrets del planejament d’un sector, zona o matèria, i també plans de millora urbana, d’acord amb els articles 67 i 70 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. i la modificació que disposa l’article 24 de la llei 3/2012, del 22 de febrer, 3. Les disposicions relatives a l’ordenació dels usos fixats, a l’edificació o a elements determinants del

desenvolupament urbà fixades en aquest Pla d’ordenació, poden modificar‐se mitjançant plans especials o plans de millora urbana no previstos en el propi Pla, sempre que no es modifiqui la seva estructura general, i sempre que no es contradiguin les seves normes bàsiques, d’acord amb la legislació urbanística vigent.

Article 13. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable. 1. En sòl urbanitzable delimitat, únic sòl urbanitzable que contempla el Pla d’ordenació es desenvolupa

necessàriament mitjançant plans parcials urbanístics, l’aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d’intervencions de qualsevol mena en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes urbanístics que s’executin de forma independent dels sectors.

2. Els sectors de planejament parcial establerts per aquest Pla d’ordenació poden ésser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions establertes en la legislació urbanística vigent.

3. En tots els sectors de sòl urbanitzable delimitat els propietaris poden ser obligats a assumir el deure urbanístic de conservar les obres i instal∙lacions d’urbanització durant un període màxim de cinc anys (o fins que es trobin consolidats per l’edificació en més de 2/3 parts), tot constituint‐se en entitat urbanística de conservació (junta de conservació). Aquest possible deure, així com el seu abast i la seva durada, s’ha de concretar en el marc dels plans parcials urbanístics i dels procediments de reparcel∙lació, en funció de les circumstàncies objectives concurrents.



- 17 -

4. Els terrenys inclosos en sectors de sòl urbanitzable no podran urbanitzar‐se mentre no s’aprovi definitivament el pla parcial urbanístic i el projecte d’urbanització, ni edificar‐se, fins que s’hagin realitzat les obres d’urbanització corresponents i formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes que estableix la legislació urbanística i aquest Pla d’ordenació. No obstant, es podrà simultaniejar les obres d’edificació i urbanització en els termes establerts en els termes legalment previstos.

Article 14. Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable. 1. Les determinacions de les Normes del Pla que regulen el sòl no urbanitzable són d’aplicació directa i

immediata. 2. No obstant això, es poden desenvolupar les previsions del Pla mitjançant plans especials urbanístics que

tinguin per objectiu l’execució directa o l’acompliment de qualsevol de les finalitats següents: a. La millora del medi natural. b. La protecció i la regeneració de conreus i espais forestals. c. La protecció i la regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals. d. La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal. e. La protecció i la millora de la vialitat rural. f. L’activitat educativa o formativa en relació amb el medi natural. g. La protecció d’infraestructures i vies de comunicació.

Article 15. Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes. 1. Les previsions del Pla d’ordenació respecte dels sistemes urbanístics generals es desenvolupen quan

legalment procedeixi a través d’un pla especial d’infraestructures, o bé mitjançant la seva execució directa. L’obtenció de les reserves de sòl per a sistemes urbanístics generals pot fer‐se per expropiació o, en el sòl urbà i urbanitzable, mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta quan s’incloguin en un sector o sector d’actuació subjecte a reparcel∙lació, sector o polígon que a aquests efectes pot ser discontinu. Si cal avançar l’obtenció de sistemes urbanístics generals inclosos en un àmbit d’actuació, pot acudir‐se a l’ocupació directa o a l’actuació aïllada, mitjançant conveni o expropiació, d’acord amb la normativa urbanística. En aquest últim cas es subroga l’administració adquirent en els drets i deures de d’anterior propietari.

2. En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla d’ordenació o en els plans directors urbanístics o del planejament territorial o sectorial, es poden formular plans especials urbanístics que regulin qualsevol dels aspectes que defineixen l’estructura general i orgànica del territori, i que són: a) El sistema urbanístic general de comunicacions i les seves zones de protecció, el qual abasta totes

les infraestructures per a la mobilitat de les persones i mercaderies, amb inclusió de les comunicacions per cable i els aparcaments de vehicles.

b) El sistema urbanístic ferroviari, amb caràcter singular. c) El sistema urbanístic general d’equipaments comunitaris, que comprèn els centres públics i les

dotacions de caràcter cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, religiós, de serveis tècnics, de transport i d’altres d’interès públic i social.

Article 16. Plans Parcials Urbanístics. 1. Per al desenvolupament d’aquest Pla en sòl urbanitzable s’han d’elaborar plans parcials urbanístics. Els plans parcials urbanístics han de contenir les determinacions i la documentació previstes en els articles 65 i 66 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i concordants del Decret 305/2006, de 18 de juliol. i la modificació que disposa l’article 23 de la llei 3/2012, del 22 de febrer. 2. 3. Les determinacions del planejament parcial han de tenir la precisió suficient per a permetre la seva

immediata execució. Específicament hauran d’assenyalar les alineacions i les rasants de la vialitat i els paràmetres d’ordenació dels volums, encara que aquests podran preveure’s de forma alternativa i



- 18 -

concretar‐se en la reparcel∙lació o en les llicències d’edificació. Així mateix, els plans parcials han de preveure la delimitació dels polígons, si escau, i el sistema d’actuació aplicable a cadascun.

4. Els plans parcials han de reservar per a la construcció d’habitatges amb protecció oficial, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre d’ús residencial, tret que la comissió territorial d’urbanisme disminueixi en casos especials establerts en el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

5. Els plans parcials, en el cas de que sigui impossible el compliment d’alguna o algunes de les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible i sobre la millora de l’eficiència energètica de les edificacions i la racionalització de l’ús de l’aigua, hauran d’incloure la justificació de d’incompliment.

6. El pla d’etapes de les obres i dels serveis dels plans parcials no pot preveure un termini superior a sis anys per a l’execució total de la urbanització del sector.

7. Si es delimita més d’un subsector o polígon d’actuació, s’ha de fixar l’ordre de prioritat entre ells. D’acord amb l’article 65 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i la modificació que disposa l’article 23 de la llei 3/2012, del 22 de febrer. 8. els plans parcials urbanístics poden precisar les característiques i el traçat de les obres d’urbanització

bàsiques i establir els criteris respecte de les obres no bàsiques, de tal forma que només cal una concreció posterior mitjançant un projecte d’urbanització complementari. Opcionalment, les obres d’urbanització bàsiques es poden concretar mitjançant un projecte d’urbanització.

9. Aquest Pla d’ordenació determina, d’acord amb la legislació urbanística vigent, per a cada sector de sòl urbanitzable delimitat, l’índex d’edificabilitat bruta, la densitat màxima, sense superar en cap cas els 100 habitatges/Ha., i els usos.

10. Aquest pla d’ordenació determina, d’acord amb la legislació urbanística vigent, per a cada sector de sòl urbanitzable delimitat, les magnituds, màximes o mínimes de les actuacions que hi són permeses en funció dels diferents usos, les intensitats màximes del usos urbanístics, les connexions amb les infraestructures exteriors i els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.

11. Quan els plans parcials urbanístics siguin d’iniciativa privada s’ha de preveure, a més de les determinacions a què es refereix la legislació urbanística vigent en general, l’aportació de la documentació relativa a l’estructura de la propietat, a la viabilitat econòmica de la promoció, als compromisos que s’assoleixen i a les garanties de compliment de les obligacions.

12. Els plans parcials urbanístics poden completar i desenvolupar les previsions d’aquest Pla d’ordenació, però no modificar‐les, tal com disposa la normativa urbanística vigent.

Article 17. Plans de millora urbana. 1. En el sòl urbà no consolidat es poden formular plans de millora urbana per a completar el teixit urbà o

realitzar operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació del subsòl, de sanejament de poblacions i altres de similars, i en el sòl urbà consolidat els plans de millora poden completar o acabar la urbanització i/o regular la composició volumètrica i de façanes.

2. Poden formular‐se plans de millora urbana que tinguin per objecte l’acompliment d’operacions de millora urbana no contingudes en el planejament urbanístic general sense necessitat de modificar el Pla d’ordenació, si no se n’alteren els usos principals, no se n’incrementa els aprofitaments, no es disminueixen els sistemes urbanístics ni es modifica tampoc l’estructura fonamental del planejament general.

Article 18. Adequació del planejament derivat al POUM. 3. Els plans parcials urbanístics poden completar les previsions d’aquest Pla d’ordenació, però no

modificar‐les. 4. Els plans de millora urbana han de mantenir amb el Pla d’ordenació les relacions que es deriven de

l’article 70 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.



- 19 -

Article 19. Supressió de barreres arquitectòniques. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d’aquest Pla d’ordenació han de garantir l’accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d’ús públic, i per allò han de contemplar les determinacions i els criteris establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, i en els corresponents reglaments de desenvolupament. Article 20.La promoció privada de planejament derivat. Documentació i compromisos. 1. Els plans de promoció privada inclouran a més a més de la documentació que s’estableixi amb caràcter

general en aquestes Normes, la següent: a) L’estructura de la propietat del sòl afectat (nom, cognoms i domicili dels propietaris afectats). b) La viabilitat econòmica de la promoció. c) Els compromisos que s’adquireixen. d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes.

2. Així mateix, la promoció assumirà degudament formalitzats registralment els compromisos a que es refereix l’apartat 1.c, i que són els següents: e) Cessions i càrregues d’urbanització que com a mínim seran les que s’estableixin amb caràcter

general per als sòls en qüestió. f) Realització i conservació de la urbanització amb les garanties reals o obligacions suficients, per a

assegurar el seu compliment. 3. L’incompliment de les obligacions contretes i de la realització de la urbanització amb subjecció al Pla

d’etapes, facultarà a l’Administració per a què, segons l’entitat i importància de l’incompliment, adopti alguna o vàries de les mesures següents: a) Imposició de sancions pecuniàries. b) Realització de les garanties. c) Suspensió dels efectes del planejament en execució, fins que la persona o l’entitat responsable

garanteixin la totalitat de l’import pressupostat de les obres pendents d’executar. d) Canvi de sistema d’actuació o canvi en la modalitat del sistema d’actuació. e) Subrogació de l’Administració en la seva execució, amb indemnització de la quantia estricta del

valor del sòl, segons la qualificació anterior a l’aprovació del Pla i de l’obra útil realitzada. f) També podrà optar l’Administració per expropiar els terrenys compresos en l’àmbit del Pla

incomplet, amb subjecció al disposat en l’article 178 del Decret Legislatiu 1/2010. CAPITOL 3.

GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL POUM. Article 21 Administració actuant. L’execució d’aquest Pla i dels que s’aprovin en desenvolupament d’aquest, serà realitzada per l’Ajuntament i per l’administració de la Generalitat de Catalunya en les seves respectives esferes competencials, conforme a la legislació vigent, i sense prejudici de la participació dels particulars, en els termes definits pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i les modificació que disposa la llei 3/2012, del 22 de febrer. especialment en allò que fa referència a les següents qüestions: a. Obres d’urbanització en el sòl urbà. b. Execució de polígons d’actuació urbanística. c. Planejament Parcial mitjançant el sistema de reparcel∙lació, modalitat compensació bàsica o

compensació per concertació.



- 20 -

Article 22. Polígons d’actuació urbanística. 1. Per a l’execució d’aquest Pla i dels instruments de planejament que el desenvolupin es delimiten els

corresponents polígons d’actuació urbanística, d’acord amb els requisits fixats en la legislació urbanística vigent.

Tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable delimitat els sectors d’actuació poden ser físicament discontinus, quan dins de l’àmbit d’aquests sectors s’incloguin sistemes urbanístics generals o quan sigui convenient per a una millor ubicació de les cessions obligatòries de sòl, tant per a sistemes locals com per a la formació del patrimoni públic del sòl i de l’habitatge i per a la consegüent distribució equitativa de les càrregues i beneficis de l’ordenació, d’acord amb l’article 36 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

2. Aquest Pla conté la delimitació dels diferents sectors d’actuació urbanística en els plànols d’ordenació

C‐4, a escala 1/2500, de Delimitació dels sectors de desenvolupament en sòl urbà, i C‐5, a escala 1/2500 i 5000, de Delimitació dels sectors de desenvolupament en sòl urbanitzable delimitat.

3. La delimitació sectorial tendeix a fer‐se de manera que, conservant la coherència del planejament, es procuri flexibilitzar al màxim l’execució d’aquest, independitzant cada operació urbanística dins d’un sector.

4. Quan no sigui possible la delimitació de polígons per a consecució de sistemes urbanístics, o en

l’execució dels sistemes urbanístics que no siguin de cessió obligatòria i gratuïta i en les actuacions aïllades en el sòl urbà, s’aplica el mecanisme de l’expropiació forçosa.

Article 23. Modificació i nova delimitació dels sectors o polígons d’actuació urbanística. 1. Els sectors delimitats per aquest Pla d’ordenació, pel planejament que el desenvolupi o per un projecte

de delimitació posterior, poden modificar‐se seguint el procediment previst en la legislació urbanística vigent. Es permet aquesta modificació amb l’objectiu de facilitar‐ne la gestió o efectuar un millor repartiment de les càrregues i dels beneficis que es deriven del planejament.

Article 24. Pla d’Etapes. 1. En els plans parcials urbanístics i en els altres plans derivats ha de fixar‐se un pla d’etapes que prevegi

l’execució i la cessió de la urbanització en el corresponent polígon, i també els terminis màxims per a la construcció de l’edificació. Aquests terminis es determinen en funció de les característiques del planejament, i s'han d’adequar a les previsions del Pla d’ordenació.

2. L’incompliment de les obligacions dels particulars quant als terminis d’execució dels sectors d’actuació pot suposar l’aplicació de les mesures previstes per la legislació vigent.

Article 25. Projecte de reparcel∙lació. 1. Per a l’execució dels polígons d’actuació en què el sistema d’actuació sigui el de reparcel∙lació, en

qualsevol modalitat, cal aprovar el corresponent projecte de reparcel∙lació, el qual ha de contenir les determinacions i els documents establerts en la legislació urbanística vigent (articles 126 i següents del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i concordants del Reglament de la llei d’urbanisme, Decret 305/2006, de 18 de juliol.

2. Els projectes de reparcel∙lació han d’incloure la distribució entre els propietaris de les càrregues d’urbanització corresponents a les obres d’urbanització, a les de demolició, enderroc o destrucció d’edificis, plantacions i altres béns, les indemnitzacions, els costos dels projectes, valoracions i peritatges, les despeses de gestió, les necessàries per a l’efectivitat del dret al reallotjament dels residents i qualsevol altre concepte originat a conseqüència de la urbanització.



- 21 -

Article 26. Projectes d’urbanització. 1. Per a l’execució de les determinacions contingudes en el Pla d’ordenació i en els instruments de

planejament que el desenvolupin, serà necessari: a. Quan l’instrument de planejament derivat no precisi directament les característiques i de les obres

d’urbanització bàsiques en els termes de l’article 65 e) serà necessari redactar un projecte d’urbanització que podrà fer referència a totes les obres d’urbanització o solament a les obres d’urbanització bàsiques.

b. Si l’instrument de planejament derivat precisa les característiques i de les obres d’urbanització bàsiques, serà necessari la redacció d’un projecte d’urbanització complementari, que contingui les determinacions establertes a l’article 98 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, Reglament de la Llei d’Urbanisme.

c. També serà necessària la redacció d’un projecte d’urbanització complementari quan el projecte d’urbanització al que fa referència l’apartat a) d’aquest article contempli solament les obres d’urbanització bàsiques.

2. Es consideren obres d’urbanització bàsiques d’acord amb allò establert l’article 72 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, les següents: a. Sanejament, incloent els col∙lectors d’aigües pluvials, els d’aigües residuals i les actuacions

necessàries relacionades amb la depuració d’aigües residuals. b. Compactació i anivellament de terrenys destinats a carrers o vies, incloent el pas de vianants. c. Les xarxes de subministrament i distribució d’aigua i d’energia elèctrica i la connexió a les xarxes

de comunicacions. Article 27. Convenis urbanístics. 1. D’acord amb la legislació urbanística vigent l'Administració actuant pot formalitzar convenis urbanístics

amb la propietat del sòl. Aquests convenis poden establir el marc d’actuació per a l’ordenació, el desenvolupament i l’execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, així com també l’adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d’urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient, sempre que no sigui contrari a la llei i als interessos públics.

2. Qualsevol conveni urbanístic ha de justificar la seva conveniència per a l’interès públic. En aquest sentit, s’entén justificat l’interès públic quan com a conseqüència del conveni s’obtenen majors cessions per a: a. dotacions públiques (espais lliures, equipaments,...). b. habitatge amb protecció oficial. c. qualsevol altra actuació que tingui com a objecte la participació de la comunitat en les plusvàlues

urbanístiques. 3. El contingut dels convenis urbanístics, en el seu cas, s’ha d’incorporar a les figures de planejament o

d’execució urbanística que siguin necessaris per a l’execució dels convenis. 4. Les obligacions que derivin del conveni que afectin el domini o altres drets reals sobre finques han de

ser objecte de la corresponent anotació o inscripció en el Registre de la Propietat. 5. Els convenis urbanístics han d’ésser aprovats per l’òrgan de govern de l’Ajuntament que tingui

legalment atribuïda la facultat, per tal que despleguin els seus efectes i validesa. Article 28. Estudis d’impacte ambiental. En l’execució d’aquest POUM, s’estarà a allò previst a la Llei 9/2006, de 28 d’abril de 2006 i a la Llei 6/2009, de 28 d’abril de l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Els informes ambientals s’han de sotmetre a informació pública conjuntament amb el pla o programa i s’ha de trametre al Departament competent en matèria de medi ambient, en la forma establerta a l’article 85 apartats 5 i 6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. En tot cas i d’acord amb la legislació sectorial vigent (disposició addicional segona de la Llei 4/1989, de 27 de març, sobre conservació dels espais naturals i la flora i la fauna silvestres) és necessari formular un estudi



- 22 -

d’impacte ambiental quan la transformació de l'ús del sòl afecti superfícies superiors a cent hectàrees (100 ha). És preceptiva, d’acord amb el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, aprovatori del text refós de la Llei d’aigües, la presentació d’una anàlisi dels efectes ambientals en aquelles actuacions que afectin el domini públic hidràulic i que puguin implicar riscos per al medi ambient. Les persones que pretenguin realitzar activitats amb risc elevat de contaminació atmosfèrica han de presentar una avaluació de l'impacte de l’activitat sobre l’atmosfera, d’acord amb la legislació sectorial vigent, de protecció de l’ambient atmosfèric. Article 29. Execució del planejament en sòl urbà. En sòl urbà, l’execució del Pla d’ordenació es du a terme: a) Directament, de manera puntual o aïllada quan tracti d’executar sistemes urbanístics generals o algun

dels seus elements previstos en el planejament i no inclosos en cap àmbit . b) Per polígons d’actuació urbanística, entesos aquests com a els àmbits territorials mínims per a dur a

terme la gestió urbanística integrada, en els quals és possible la distribució justa entre els propietaris dels beneficis i de les càrregues derivades de l’ordenació i assumir les cessions de sòl corresponents. Els polígons d’actuació poden ser físicament continus o discontinus.

c) Per sectors d’actuació urbanística, que poden estar compostos per un o diversos polígons d’actuació. Article 30. Execució del planejament en sòl urbanitzable. L’execució del sòl urbanitzable es realitzarà mitjançant el corresponent pla parcial i segons polígons complerts. Article 31. Execució i gestió de sistemes urbanístics. 1. Els terrenys qualificats com a sistemes urbanístics poden ser adquirits per l'Administració actuant per

qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent o per expropiació forçosa.

2. El cost dels terrenys adquirits per expropiació pot repercutir‐se entre els propietaris beneficiats per l’actuació en la part que s’estimi d’interès directe, de la següent forma:

a. Bé mitjançant quotes urbanístiques quan el benefici afecti a sectors o polígons d’actuació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, i altre sòl urbà pendent del compliment d’obligacions urbanístiques.

b. Bé mitjançant contribucions especials, en el sòl urbà consolidat no subjecte a cap obligació urbanística.

Article 32. Subsòl. D’acord amb l’article 39 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agos, el subsòl de les diferents classes de sòl resta sotmès a totes les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d’interès públic. Únicament cal una actuació expropiatòria en el cas que la utilització del subsòl per aquestes finalitats sigui incompatible amb l’aprofitament urbanístic atribuït als terrenys. 1. Als efectes d’allò que preveu l’apartat anterior, es reconeix als propietaris de sòl el dret a utilitzar el

subsòl mitjançant construccions, sempre d’acord amb les prescripcions d’aquest Pla i fins a un màxim de dues plantes, (equivalent a aquests efectes a set metres i mig des de la cota del sòl), que és fins on es considera que pot arribar potencialment l’interès de la propietat privada, per a ús exclusiu d’aparcament de vehicles particulars no destinats a usos comercials ni industrials.

2. L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos i a la protecció de restes arqueològiques d’interès declarat i dels aqüífers.



- 23 -

Article 33. Reserves per a habitatges amb protecció oficial. 1. D’acord amb l’article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, aquest Pla reserva amb caràcter

general per a la construcció d’habitatges amb protecció oficial, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que, per a l’ús residencial de nova implantació, es qualifiqui tant al sòl urbà com al sòl urbanitzable, del qual un 20% s’ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general i/o especial.

2. En aquest sentit, els plans parcials urbanístics en els sectors de sòl urbanitzable que admetin usos residencials han de contenir expressament aquesta reserva en qualificar el sòl i regular‐ne els usos. També en els sectors subjectes a Pla de millora urbana, en la mesura que prevegin sòl per a l’ús residencial de nova implantació, el 30% del sostre de nova implantació es reserva, com a mínim, a habitatges amb protecció oficial. Aquesta reserva s’ha de concretar en el Pla de millora urbana o, en el supòsit de polígons d’actuació, en el projecte de reparcel∙lació o d’expropiació.

CAPÍTOL 4.

INTERVENCIÓ DE LES OBRES I ACTIVITATS. SECCIÓ 1a. LLICÈNCIES D’OBRES I ACTIVITATS Article 34. Actes subjectes a llicència municipal. Estan subjectes a llicència urbanística municipal tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d’edificació, construcció o enderrocament d’obres. En qualsevol cas, se subjecten a llicència les actuacions previstes en l’article 187.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. i la modificació que disposa l’article 64 de la llei 3/2012, del 22 de febrer. 1. 2. L’exercici de qualsevol activitat està subjecta a intervenció administrativa, en els termes que estableix

la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. 3. Requereixen la preceptiva llicència i/o autorització municipal els actes següents:

• Edificació: a) Obres de construcció i d’edificació de nova planta. b) Modificació d’estructura o aspectes exteriors de les edificacions existents.

• Ampliació • Reforma • Rehabilitació • Conservació • Reparació • Millora

c) Demolició total o parcial de construccions i instal∙lacions. d) Construcció de murs i de tanques de solars i terrenys.

• Ús del sòl i del subsòl: a) Obertura de vies, camins i accessos rodats. b) Moviment de terres (buidat, excavacions i rebaixa, emplenats, cates d’exploració) i obres de

desmuntatge i excavació en qualsevol classe de sòl. c) Obres d’urbanització que no conformin globalment un projecte. d) Realització de rases, cates i canalitzacions a la via pública.



- 24 -

e) Instal∙lació, substitució, modificació, trasllat o supressió de xarxes de serveis a la via pública (xarxes de gas, aigua, electricitat, telèfon, comunicacions, etc) ja sigui en galeries de serveis, tubulars soterrades o aèries.

f) Instal∙lació de grues o altres aparells elevadors per a la construcció. g) Col∙locació de rètols, pancartes, cartells de publicitat i propaganda de qualsevol mena

d’instal∙lació publicitària a solars, terrenys, obres o instal∙lacions visibles des de l’espai públic. h) Primera utilització i ocupació dels edificis i instal∙lacions, així com el canvi d’ús. i) Construcció, modificació i supressió de guals a la via pública. j) Connexions a la xarxa de clavegueram. k) Tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d’arbres aïllats. l) Parcel∙lacions urbanístiques. m) Agregació, agrupació o regularització de finques. n) Col∙locació o instal∙lació de bastides. o) Col∙locació d’antenes o de dispositius de telecomunicacions de qualsevol mena, quan no

corresponguin al servei exclusiu del propi edifici o parcel∙la on se situïn. p) Realització de tallafocs. q) Realització de pistes d’automòbils infantils o cotxes de xoc. r) Acumulació de residus i dipòsits de materials que puguin alterar el paisatge. s) Instal∙lació de cases prefabricades, d’hivernacles o instal∙lacions similars.

• Activitats: a) Instal∙lació, obertura i funcionament de les instal∙lacions i activitats d’acord amb allò que

estableix la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats de Catalunya

b) Modificació substancial de les instal∙lacions o superfícies de les activitats de l’apartat anterior (a).

c) Activitats innòcues (ROAS). 4. És obligatori obtenir llicència en tots els supòsits indicats en els apartats anteriors d’aquest article,

inclòs quan afecti a sectors o activitats subjectes a l’autorització o llicències d’altres Administracions, pel què la necessitat d’obtenir autoritzacions o concessions d’altres Administracions no eximeix de l’obligació d’obtenir la llicència municipal corresponent.

5. No estan tampoc subjectes a llicència les parcel∙lacions o divisions de finques, definides en els articles 243 i 244 del decret 305/2006, de 18 de juliol, Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Article 35. Tipus de llicències i de permisos. 1. Les llicències municipals de caràcter urbanístic poden ser de les següents classes, i podran regular‐se

per la seva ordenança corresponent. En el cas de no disposar d’ordenança s’estarà a allò disposat directament e en legislació urbanística, i en la legislació de règim local vigents. A. Llicències d’edificació .

• Llicències d’obres majors. • Llicències d’obres menors. • Llicències d’enderroc.

B. Llicències d’ús del sòl i subsòl. • Llicències d’ús i ocupació. • Llicència d’obres en gual. • Llicència de connexió a la xarxa de clavegueram. • Llicència d’obertura de vies, camins, accessos rodats. • Llicència de moviments de terres. • Llicència d’obres d’urbanització quan procedeixi. • Llicència de realització de rases, cates i canalitzacions a la via pública. • Llicència per a la instal∙lació de xarxes de serveis a la via pública. • Llicència per a la instal∙lació de grues i aparells elevadors per a la construcció. • Llicència per a la instal∙lació publicitària. • Llicència de tala d’arbres.



- 25 -

• Llicència de parcel∙lació urbanística, i d’agregació, agrupació o regularització de finques. C. Habilitacions ambientals d’activitats

• Autorització, llicència, permís o comunicació prèvia de les activitats i instal∙lacions de la Llei 20/2009, de 4 de desembre.

• Llicència d’obertura o comunicació prèvia d’activitats innòcues (ROAS). 2. Llicència provisional: Únicament podran concedir‐se llicències provisionals en els supòsits i amb els

requisits que estableix l’article 53 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Article 36. Classificació de les obres. Obres majors i obres menors. 1. Les obres es classifiquen en majors i menors d’acord amb la seva entitat tècnica, la seva importància

econòmica i la seva transcendència urbanística. 2. Es consideren obres majors, entre d’altres, les següents:

• Les obres de construcció de tota classe d’edificis de nova planta. • Les obres d’ampliació de tota mena d’edificis. • Les obres de reforma que suposin modificació de l’estructura d’un edifici. • La col∙locació d’anuncis situats a la coberta d’edificacions i que poden modificar l’estat de

càrregues de l’edifici. • Les obres que augmentin o redueixin el volum de l’edifici. • Les obres de reforma que suposin modificació substancial de la distribució interior dels edificis. • Les obres d’urbanització que no configurin un projecte d’urbanització. • Les que es realitzin en façana i modifiquin l’aspecte exterior de les edificacions, qualsevol que sigui

el grau d’intervenció sobre la composició, acabats, fusteria o elements nous. • Les d’urbanització i parcel∙lació de terrenys. • En general totes les obres de moviments de terres, excepte aquelles que suposin una variació del

nivell natural de terres en més/menys 1m. • Les de construcció de murs de contenció, pous i obres de captació d’aigua. • Les obres d’enderrocament d’edificis existents. • Les actuacions de tallada d’arbres que formin massa arbòria i que tinguin una superfície major a

500 m² . • En general, totes aquelles obres que exigeixin la direcció d’un facultatiu titulat superior.

3. La relació anterior no té caràcter exhaustiu, i per tant s’hi consideren incloses per analogia les actuacions que siguin similars quant a entitat tècnica, naturalesa econòmica i rellevància urbanística.

4. La resta d’obres i actuacions es consideren obres menors. Article 37. Competències per a l’atorgament de llicències d’obres. 1. La competència per atorgar les llicències és de l'Ajuntament. La potestat correspon a l’alcalde, i és

delegable d’acord amb la llei. 2. Tota denegació de llicència ha de ser motivada d’acord amb el que contempli la normativa urbanística

vigent i de procediment administratiu. 3. Les llicències per a edificacions i instal∙lacions poden denegar‐se si no s’adapten a l’ambient on estiguin

situades. Les construccions que formin part d’un grup d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional, o es trobin en llocs immediats a aquests, han d’harmonitzar amb aquest.

Article 38. Caràcter reglat de l’atorgament de la llicència d’obres. Deficiencies Si el projecte presentat s’ajusta estrictament al planejament vigent, a les seves normes urbanístiques, a les ordenances reguladores i a la resta de disposicions aplicables, i un cop s’hagi complimentat tota la documentació i seguit el procediment establert, l’òrgan competent ha d’atorgar necessàriament la llicència sol∙licitada. En cas de manca d’ajustament, procedeix necessàriament la denegació de la llicència.



- 26 -

En el cas que es detectin deficiències: 1. Quan dels informes dels Serveis Tècnics Municipals, o d’organismes que hagin informat la petició de

llicència, en resultin deficiències esmenables, es notificarà el contingut de l’informe al sol∙licitant concedint un termini proporcional en la relació amb la deficiència a reparar per a la seva esmena.

2. El còmput dels terminis per a l’atorgament de llicències queda suspès durant el període concedit a l’interessat per esmenar deficiències del projecte.

Article 39 . Terminis de resolució i requisits per iniciar les obres. 1. Els terminis per a la resolució de les llicències són aquells que es fixen en el Reglament d’obres,

activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995), en relació amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. No es poden entendre mai atorgades per silenci administratiu positiu les llicències que siguin contràries a la legislació i al planejament urbanístic.

3. Abans d’iniciar‐se una nova construcció autoritzada amb llicència urbanística, cal que es presenti a l’Ajuntament el corresponent projecte tècnic executiu, la garantia establerta reglamentàriament per assegurar que les runes, les terres i els enderrocs es lliuren a un gestor autoritzat i la garantia exigible per assegurar que els serveis públics que puguin resultar afectats seran degudament restaurats per la promotora. L’import d’aquesta darrera garantia s’ha de fixar en l’acord de concessió de la llicència, en funció de la magnitud de les obres, de les seves característiques i dels danys que es puguin ocasionar. Sense el compliment d’aquestes exigències no es pot iniciar en cap cas la construcció.

Article 40. Llicències d’edificació en sòl urbà. Concepte de solar. 1. Per atorgar la llicència d’edificació en el sòl urbà és necessari que la parcel∙la, a més de complir les

dimensions mínimes previstes pel planejament, tingui la consideració de solar, i per això ha d’estar urbanitzada d’acord amb el planejament vigent aplicable. Particularment, és indispensable que compti amb els elements d’urbanització següents: • Vial que permeti l’accés rodat i la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal. • Existència de voreres per al pas de vianants. • Pavimentació íntegra de calçades i voreres. • Xarxa de subministrament d’energia elèctrica i d’abastament d’aigua. • Enllumenat públic. • Xarxa de sanejament d’aigües residuals. Aquests elements han d’existir com a mínim en tot el vial corresponent a l’illa en la qual s’emplaci el terreny fins enllaçar amb un altre vial, de manera que els serveis es trobin degudament connectats. Per tal que un terreny es consideri solar és necessari, a més, que tingui assenyalades les alineacions i les rasants, que no hagi estat inclòs en un pla de millora urbana o en un polígon d’actuació pendents de desenvolupament i que, per a edificar‐lo, no s’hagin de cedir altres terrenys per a obrir carrers o vies.

2. No obstant això, pot atorgar‐se llicència, condicionada a la realització simultània de les obres d’urbanització, quan concorrin les circumstàncies especificades en l’article 43 d’aquestes normes.

3. No obstant l’anterior, quan les obres d’urbanització pendents correspongui executar‐les a l’Ajuntament, es podrà atorgar llicència dipositant una fiança equivalent a la participació que correspongui en el finançament de les obres d’urbanització, a la parcel∙la en la que es realitzaran les obres objecte de la llicència.

Article 41. Llicències d’edificació en sòl urbanitzable. En el sòl urbanitzable només poden atorgar‐se llicències de parcel∙lació i d’edificació un cop s’hagin aprovat els corresponents plans parcials urbanístics, el projecte de reparcel∙lació i el projecte d’urbanització i es compleixin els requisits previstos a la legislació vigent.



- 27 -

SECCIÓ 2a. CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES I D’ACTIVITATS EN EDIFICIS FORA D’ORDENACIÓ, VOLUM O D’ÚS DISCONFORME O INCLOSOS DINS D’UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D’EXECUCIÓ. Article 42. Edificis i instal∙lacions fora d’ordenació. 1. Els edificis, instal∙lacions i usos anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest Pla d’ordenació o del

planejament que el desenvolupi, que estiguin subjectes per raó de les seves determinacions a expropiacions, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament, quedaran en situació de fora d’ordenació.

2. Els edificis i instal∙lacions que estiguin en situació de fora d’ordenació podran mantenir‐se mentre no s’executin obres de nova planta, addicions o ampliacions de l’edificació principal, o obres de reforma de l’edificació existent en més d’un 50%, tant si es realitzen en una o vàries fases.

3. Les construccions, les instal∙lacions i els usos disconformes amb el planejament urbanístic respecte els quals no sigui possible l’aplicació de les mesures de restauració regulades en el capítol II del Títol setè de la llei d’urbanisme, quedaran en situació de fora d’ordenació.

Article 43. Règim jurídic aplicable als edificis i instal∙lacions en situació de fora d’ordenació. La situació de fora d’ordenació comporta el següent règim jurídic d’acord amb la legislació urbanística vigent: 1. Obres prohibides i obres autoritzables.

a) Obres prohibides: • Obres de consolidació. • Obres d’augment de volum. • Obres de modernització. • Obres que incrementin el valor d’expropiació dels edificis o instal∙lacions, excepte si es fa

renúncia expressa a aquest increment de valor, mitjançant forma jurídicament vàlida. b) Obres autoritzables:

• Amb caràcter general:Petites reparacions ordinàries que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de dites construccions o instal∙lacions.

Es podran concedir amb caràcter provisional llicències d’obres en els termes establert en l’article 53 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. i la modificació que disposa l’article 16 de la llei 3/2012, del 22 de febrer.

c) En aquest cas l’eficàcia de les mateixes estarà condicionada a la corresponent anotació marginal de les condicions imposades en la concessió de la llicència a la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat corresponent.

2. Usos i activitats autoritzables. a) Els usos i activitats autoritzats per la corresponent llicència, que s’exerceixin dins d’un edifici o

instal∙lació en situació de fora d’ordenació, es consideraran provisionals i podran continuar realitzant‐se fins que no s’hagi de dur a terme l’expropiació, cessió gratuïta o enderroc, llevat que el nou planejament els declari en situació de fora d’ordenació. No s’autoritzaran canvis substancials de l’activitat existent, excepte els que compleixin les condicions del següent apartat.

b) Els canvis substancials de l’activitat existent amb llicència i la instal∙lació d’una nova activitat sempre i quan no comporti la realització d’obres prohibides i admeses en la zona que es tracti, i no dificulti l’execució del planejament, podrà autoritzar‐se mitjançant llicència provisional, amb les condicions establertes a l’apartat 1.d. del present article.

c) En les construccions i instal∙lacions en situació de fora d’ordenació es podran autoritzar la implantació d’usos d’oficina i activitats comercials, a més dels usos que preveu l’article 61.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, Reglament de la Llei d’Urbanisme.



- 28 -

d) S’admetran els canvis de nom de l’activitat existent, sense més condicions, sempre i quan no generin atorgament de nova llicència.

e) Els usos i activitats considerats pel nou planejament en situació de fora d’ordenació no poden ser objecte de canvis de titularitat ni de renovació de les llicències d’ús o altres autoritzacions sotmeses a termini.

f) L’autorització per a la instal∙lació d’un ús o activitat en un edifici o instal∙lació fora d’ordenació tindrà la consideració de provisional i no serà en cap cas compensada en els expedients expropiatoris, de reparcel∙lació o de compensació.

Article 44. Edificis i/o instal∙lacions en situació de volum o d’ús disconforme. 1. Definició i règim. Quan la discrepància entre les precisions del present Pla General i els edificis construïts amb una llicència municipal atorgada amb anterioritat a l’aprovació inicial d’aquell, es limités a la seva alçada reguladora màxima, número de plantes, profunditat edificable, ocupació màxima de la parcel∙la o separacions mínimes dels llindars de la mateixa, o bé al seu ús, aquesta discordança no comportarà la seva consideració com a edificis fora d’ordenació, sinó com edificis amb volum disconforme, d’acord amb l’article 108,4 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i la modificació que disposa l’article 44 de la llei 3/2012, del 22 de febrer.

a) b) Els volums disconformes hauran de ser totalment enderrocats o completament adaptats al present

pla com a condició prèvia de llicències d’obres, quan l’ampliació del sostre edificat dintre de la parcel∙la en què estaven situats sigui igual o superior al 50% del sostre màxim autoritzat pel POUM.

c) Si l’obra nova o d’ampliació és inferior al 50%, l’enderroc serà el suficient per que el sostre total resultant no superi el màxim autoritzat.

d) Dintre dels volums disconformes podran admetre’s els canvis d’activitat dins dels usos ja existents prèviament i admesos a la respectiva zona.

2. Els establiments subjectes a autorització ambiental que esdevinguin disconformes per l’entrada en vigor d’aquest Pla, hauran d’adaptar‐se a la normativa. Caldrà aportar una certificació del tècnic/a competent acreditativa de que les instal∙lacions i activitats compleixen els requisits ambientals exigibles, d’acord amb la legislació aplicable que requereixi la instal∙lació o activitat.

3. En el cas que l’esmentada adaptació no fos possible, podran exercir la seva activitat, sempre que s’adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona la nova normativa, però no podran ampliar‐se ni s’admetran canvis d’activitat excepte els de caràcter provisional.

Article 45. Edificis, instal∙lacions i usos inclosos dins d’una àrea de planejament o execució Els edificis o les instal∙lacions anteriors a l’entrada en vigor d’aquest Pla que estiguin dintre d’una àrea de planejament o d’execució definida pel present Pla o planejament que el desenvolupi es troben subjectes a les següents situacions generals: 1. Edificis i instal∙lacions incloses dins d’una àrea o sector de planejament.

a) Fins a la redacció del Planejament que la desenvolupi: donat que encara no està definida l’ordenació urbanística de l’àrea, i per tant, no s’ha determinat la localització dels sistemes a cedir o a expropiar ni les determinacions bàsiques de l’edificació, en aquestes àrees no es podrà atorgar cap llicència d’obra o d’habilitació ambiental i d’altres autoritzacions connexes establertes per la legislació sectorial, llevat dels supòsits dels usos provisionals regulats a l’article 53 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. i la modificació que disposa l’article 16 de la llei 3/2012, del 22 de febrer.

b) Durant la tramitació del planejament de desenvolupament, caldrà aprovar un acord de suspensió de llicències.

c) Un cop sigui executiu el planejament de desenvolupament i prèviament a l’execució del pla, aquests edificis se subjectaran a les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació o volum disconforme que s’han establert en els articles anteriors i a la llei d’urbanisme, a no ser que el



- 29 -

Planejament derivat aprovat definitivament estableixi un règim transitori específic pel sector que es tracti.

2. Edificis i instal∙lacions dins d’un polígon d’actuació. a) Fins a la redacció de l’instrument d’execució (projecte de reparcel∙lació o expropiació), s’aplicaran

les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació o volum disconforme que s’han establert en els articles anteriors.

b) Durant la tramitació dels instruments d’execució, caldrà estar al que determini l’acord de suspensió de llicències.

c) Un cop sigui executiu l’instrument de gestió, s’estarà al que es determini en el propi instrument d’execució.

Article 46. Usos i obres de caràcter provisional Es poden autoritzar usos i obres de caràcter provisional que no siguin expressament prohibits per la legislació urbanística o per aquest Pla d’Ordenació i no hagin de dificultar l’execució del planejament, tant en sòl urbanitzable delimitat, sense pla urbanístic aprovat, com en terrenys en qualsevol altre classe de sòl, sempre que hi concorrin els següents requisits: a) Tenir caràcter provisional i no tenir naturalesa o finalitat permanent. b) No dificultar l’execució del POUM o d’aquells altres plans que com a desenvolupament d’aquest

s’aprovin. c) L’autorització s’atorgarà a precari. Els usos i obres hauran de cessar o derruir‐se, sense dret a

indemnització, quan l’administració atorgant acordi revocar l’autorització.

d) Requerirà la constitució prèvia de garantia que fixi l’autorització del pressupost de les obres i actuacions necessàries per al desmuntatge o enderrocament de les obres o instal∙lacions autoritzades i per la correcta reposició del sòl i l’espai a la situació anterior. Les esmentades condicions es formalitzaran en document públic inscrit en el Registre de la Propietat, prèviament al seu inici i les despeses que origini dit tràmit seran a càrrec de l’autoritzat.

SECCCIÓ 3a. INFRACCIONS URBANISTIQUES I SANCIONS Article 47. Infraccions urbanístiques i sancions. Constituirà infracció urbanística tota vulneració de les prescripcions contingudes en el present Pla, planejament que el desenvolupi, normes urbanístiques i ordenances reguladores i que estiguin subjectes a sanció de conformitat amb el que determina el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i les modificació de la llei 3/2012, del 22 de febrer. i d’acord amb la tipificació establerta per aquestes disposicions. 1. Les infraccions urbanístiques comportaran, d’acord amb el que estableixen els articles 199 i següents

del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, la imposició de sancions als responsables, així com també l’obligació de rescabalament de danys i indemnitzacions dels perjudicis a càrrec d’aquests, tot això amb independència de les mesures de protecció de la legalitat urbanística previstes per la legislació urbanística vigent.



- 30 -

TÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL CAPÍTOL 1.

DISPOSICIONS GENERALS. Article 48. Funció, contingut i exercici social del dret de propietat. 1. La funció social de la propietat establerta a l’article 33.2 de la Constitució Espanyola delimita en el marc

de legislació aplicable de règim del sòl i valoracions, l’exercici de les facultats urbanístiques, dins els límits imposats per la legislació i el planejament urbanístic i complint els deures fixats per aquests.

2. En el marc de la legislació del sòl, les facultats urbanístiques del dret de propietat s’exerciran sota el principi de la seva funció social i dins dels límits i amb el compliment dels deures imposats per la legislació urbanística vigent, per aquest Pla, el planejament derivat, així com les ordenances de desenvolupament, d’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

3. És requisit d’inexcusable observança per a la validesa i l’eficàcia de l’exercici de les facultats urbanístiques del dret de propietat, el compliment dels deures imposats per aquest Pla d’Ordenació Municipal, així com pel planejament i Ordenances que el desenvolupin, tant en matèria de planejament, gestió o execució, com en matèries d’ús del sòl i d’edificació, de conformitat amb els preceptes esmentats a l’apartat 1 d’aquest article.

4. En cap cas s’entendran adquirides per silenci administratiu facultats en contra del contingut de la normativa vigent, d’aquest Pla d’Ordenació Municipal, planejament derivat i Ordenances que el desenvolupin.

5. L’ordenació de l’ús dels terrenys i construccions prevista en aquest Pla no confereix dret als propietaris a exigir indemnització, ja que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, llevat dels supòsits expressament establerts per la legislació aplicable del sòl i pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i les modificacions que disposa la llei 3/2012, del 22 de febrer. Article 49. Règim urbanístic del sòl. El règim urbanístic del sòl, es defineix d’acord amb allò establert a l’article 24 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i article 30 del Reglament de la llei d’Urbanisme, Decret 305/2006, de 18 de juliol, i vindrà determinat pels següents elements: a) Classificació del sòl, segons el seu règim jurídic i el seu destí urbanístic bàsic. b) Determinació i regulació de l’estructura general i orgànica del territori. c) Qualificació urbanística del sòl, incloent la seva divisió en zones. d) La inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació. Article 50. Classificació del sòl segons el règim jurídic. 1. El territori ordenat per aquest Pla es classifica, als efectes del seu règim jurídic, en sòl urbà que pot ser

consolidat o no consolidat; sòl urbanitzable delimitat (la única categoria prevista en aquest POUM) i sòl no urbanitzable, d’acord amb els criteris establerts per la legislació urbanística vigent.

2. En els plànols d’ordenació es delimita la classificació del sòl que estableix aquest Pla d’ordenació. 3. El sòl urbanitzable delimitat es transforma en sòl urbà per mitjà dels procediments establerts en

l’ordenament urbanístic, i sempre és necessària l’aprovació definitiva del planejament parcial, la realització efectiva de les obres d’urbanització i el compliment dels deures urbanístics per part dels propietaris.

Amb caràcter general, el sòl no urbanitzable només es pot transformar en urbanitzable mitjançant el procediment de revisió del Pla d’ordenació. S’admeten excepcionalment transformacions de sòl no



- 31 -

urbanitzable en sòl urbanitzable mitjançant la modificació puntual del Pla. Aquestes transformacions han de ser justificades en la necessitat de precisió de límits o bé han de ser transformacions quantitativament i qualitativament poc rellevants, d’interès general i que no impliquin un increment d’aprofitament urbanístic privat segons la definició del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i les modificacions que disposa la llei 3/2012, del 22 de febrer. 4. 5. Mitjançant la modificació del Pla el sòl no urbanitzable pot esdevenir urbà quan les circumstàncies

objectives ho justifiquin, atès el caràcter reglat del sòl urbà.

CAPÍTOL 2.

DETERMINACIÓ I REGULACIÓ DE L’ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI. Article 51. Estructura general del territori i sistemes urbanístics. 1. Els elements fonamentals de l’estructura general de l’ordenació del territori els estableix el present Pla

en els plànols d’ordenació. 2. Són elements determinants del desenvolupament urbà continguts en aquest Pla, i per tant elements de

l’estructura general, els sistemes i zones, acompanyats dels seus codis d’identificació que s’utilitzen en la sèrie de plànols d’ordenació.

3. Els sòls qualificats com a sistemes urbanístics generals, que configuren l’estructura general del territori, presenten un grau especial d’interès col∙lectiu i són determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament dels assentaments urbans, com també les seves transformacions en el temps.

4. L’estructura general del territori es complementa a nivell més sectorial, mitjançant els sistemes urbanístics locals.

5. La consideració de sistema urbanístic implica normalment la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys, segons disposa la Llei del Sòl.

Article 52. Zones. 1. Les zones corresponen a les superfícies de sòl destinades per l’ordenació a ser susceptibles

d’aprofitament privat. La naturalesa de cada zona, en funció de la classe de sòl, es determina amb la definició dels paràmetres que regulen les condicions de parcel∙lació, d’edificació i d’ús que s’exigeixen de forma específica a cadascuna d’elles.

2. Les zones generals que integren l’estructura general en el sòl urbà i en l’urbanitzable són el resultat de creuar en el territori el binomi format pels usos globals i la forma de l’edificació.

3. La zona general que integra l’estructura general en el sòl no urbanitzable es determina pel valor rural, natural, ecològic i paisatgístic que es vol preservar del procés urbà i promocionar pels seus valors intrínsecs. El sòl no urbanitzable es classifica així per raons d’incompatibilitat amb la seva transformació o bé per la seva inadequació per al desenvolupament urbà, de manera que és necessari preservar‐lo per consideracions d’utilització racional del territori, de qualitat de vida i de desenvolupament urbanístic sostenible.

4. Totes les zones generals (sòl urbà, sòl urbanitzable, sòl no urbanitzable) es complementen mitjançant la divisió en les zones i subzones que s’estableixen.

Article 53. Determinacions del POUM sobre qualificació urbanística. 1. En el sòl urbà, aquest Pla determina l’ordenació física de forma detallada de les diverses zones i

sistemes, i conté les determinacions fixades per l’article 58,2 a 6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost en els plànols d’ordenació.



- 32 -

2. En el sòl urbanitzable delimitat, el Pla determina els sectors de desenvolupament en Plans Parcials i els elements fonamentals de l’estructura urbana i estableix a través de la qualificació urbanística la regulació genèrica dels diferents usos globals i dels seus nivells d’intensitat. En aquest tipus de sòl, la disposició detallada del sòl per a xarxa viària, aparcaments, jardins urbans, dotacions i edificació privada resultarà de l’ordenació que proposi el Pla Parcial, si bé en alguns supòsits el POUM de forma indicativa fixa la distribució de la xarxa viària, dels espais lliures i de les dotacions al servei del sector.

3. Aquest POUM no preveu sòl urbanitzable no delimitat. El sòl no urbanitzable queda qualificat amb les claus que es contenen en aquesta normativa, les quals estableixen els diferents graus de protecció, d’acord amb el que estableixen els articles 47 a 51 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i la modificació que disposes els articles12 a 15 de la llei 3/2012, del 22 de febrer. 4. i demés normativa concordant.



- 33 -

TÍTOL III. DISPOSICIONS COMUNS DE L’ORDENACIÓ, DE L’ÚS I CONDICIONS D’HABITABILITAT. CAPÍTOL 1.

PARÀMETRES D’ORDENACIÓ. Article 54. Definició. S’estableixen els paràmetres d’ordenació següents: 1. L’índex d’edificabilitat bruta o per zona és el límit màxim d’edificabilitat, expressat en m² st./m² sòl

(metre quadrat de sostre edificable/metre quadrat de sòl) de l’àrea de referència de cada unitat de zona.

2. La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació, tinguin la consideració de baixos i pisos. Seran computades també, per al càlcul d’aquesta superfície, les corresponents als cossos sortints tancats o semitancats, les de les edificacions o cossos d’edificació auxiliars i les de les edificacions existents que es conservin. No seran computades les superfícies d’accessos públics sota pòrtics, ni els porxos coberts, ni les superfícies de sostre per a dotacions públiques, ni els cossos sortints oberts.

3. L’envoltant màxima d’edificació és la que resulta en funció dels paràmetres o constants en cada sistema d’ordenació.

4. L’índex d’intensitat neta d’edificació per parcel∙la és el resultant de dividir l’edificabilitat màxima permesa en cada parcel∙la per la seva superfície. L’edificabilitat màxima permesa és el resultat de la distribució entre totes les parcel∙les de l’edificabilitat neta de cada unitat de la zona o sector. En el còmput de l’edificabilitat s’inclouran les superfícies de totes les plantes per sobre de la planta soterrani. En l’edificabilitat també es computaran els cossos sortints tancats o semitancats, els celoberts i els patis de ventilació. L’edificabilitat total computada no superarà en les parcel∙les en pendent la que resulti de l’edificació en terreny en pla horitzontal.

5. La densitat d’habitatge és el nombre més alt d’habitatges admesos en una àrea. S’expressa en habitatges per hectàrea.

6. La superfície de sòl d’aprofitament privat comprèn els terrenys d’un sector o àrea no adscrits a sistemes i per tant, d’acord amb les condicions que siguin aplicables, susceptibles d’ésser edificats o utilitzats per a usos privats.

7. L’ocupació del subsòl no computa a efectes d’edificabilitat. CAPÍTOL 2.

DISPOSICIONS COMUNES A TOTS ELS SISTEMES D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ. Article 55. Definició dels conceptes. Els conceptes que s’indiquen tot seguit tindran el significat següent: a) Parcel∙la: Porció de sòl urbà edificable. b) Solar: Parcel∙la que reuneix totes les condicions establertes en aquestes Normes per ésser edificada

immediatament. c) Planta baixa: Pis baix de l’edifici a nivell del sòl o dins els límits que en relació amb la rasant assenyalen

les Normes. d) Planta soterrani: La situada a sota de la planta baixa. e) Planta pis: Total planta de l’edificació que estigui per sobre de la planta baixa. f) Elements tècnics de les instal∙lacions: Parts integrants dels serveis de l’edifici de caràcter comú, com

els següents: Filtres d’aire; dipòsits de reserves d’aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de



- 34 -

ventilació o de fums; claraboies; antenes de telecomunicació, ràdio i televisió; maquinària d’ascensor; espais per a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per a accés d’aquests al pla del terrat o coberta; elements de suport per a estendre i assecar la roba i d’altres que comunament tinguin aquest valor d’element tècnic i que no suposin parts de l’edifici que es puguin comercialitzar independentment.

g) Cossos sortints: Són els que sobresurten de l’alineació de façana o línia de façana, o de l’alineació interior, o de l’espai lliure a d’interior de l’illa, i tenen el caràcter d’habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.

h) Elements sortints: Són la part integrant de l’edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l’alineació o línia de façana o de l’alineació interior o de l’alineació de l’edificació.

i) Celobert: Espai no edificat situat dins del volum d’edificació i destinat a obtenir il∙luminació i ventilació necessaris.

j) Patis de ventilació: Amb aquest nom es designen espais no edificats, d’igual significació que els celoberts, però destinats a il∙luminar o ventilar escales o dependències que no siguin dormitoris o estances on s’habita normalment i que no és destinat a dormitori.

k) Alçada: • Útil o habitable: l’existent entre la superfície superior del paviment i la inferior del cel ras o element

estructural superior. • Lliure: l’existent entre les superfícies superiors d’un forjat i la inferior del forjat immediatament

superior. • Reguladora màxima: la permesa entre el punt d’aplicació de la mateixa i la superfície superior del

forjat més alt, amidada a pla de façana. Article 56. Elements de control bioclimàtic i d’estalvi energètic. 1. Els edificis es dissenyaran de manera que es potenciïn les aportacions solars i la llum natural i es

minimitzin les pèrdues, i adoptaran les mesures per fomentar els mecanismes de ventilació i refrigeració naturals.

2. En les tipologies d’edificació en alineació a vial en illa tancada seran majoritàriament tipologies d’habitatge passants, és a dir que el seu desenvolupament tingui façana al carrer i al pati interior d’illa. En els edificis amb façanes orientades al nord i al sud, els habitatges hauran d’ésser necessàriament passants. S’exceptuaran els casos d’habitatges situats en xamfrans amb façana a dos carrers, i també en habitatges de dimensió molt reduïda, de superfície inferior a 65 m² construïts.

3. En els edificis amb una única façana al carrer o al pati interior d’illa els patis de ventilació, a fi de garantir la seva funció, hauran de complir la condició de que les ventilacions de cuines i banys seran independents de les ventilacions de la resta d’estances.

4. En els edificis amb tipologia aïllada es recomana la disposició d’espais de transició, com porxos, galeries o atris, i d’elements sortints, principalment en les façanes amb orientació sud, a fi d’aprofitar‐los com elements de control ambiental i, si s’escau, com a suport de captadors solars.

5. Els edificis de nova planta adoptaran una sèrie de mesures que tendiran a evitar la sobre exposició solar, i el correcte aïllament tèrmic dels paraments i cobertes, d’acord amb les següents condicions: a) Les obertures orientades a sud (també considerades sud les que variïn en + ‐ 30º sobre aquesta

orientació), es protegiran de l’entrada de l’assolellament indesitjat de l’estiu amb voladissos o altres elements fixos de manera que el 100% de l’obertura estigui a l’ombra a les 12h del solstici d’estiu. La superfície d’aquests elements destinats exclusivament a la protecció solar no computaran ni com ocupació de planta ni com edificabilitat, però si en les distàncies mínimes a partions i com a voladissos al carrer.

b) En orientacions a oest (també considerades oest les que variïn en + ‐ 30º sobre aquesta orientació), les obertures de les façanes serà obligatori col∙locar proteccions solars mòbils verticals (o bé fixes).

c) Les cobertes tindran un sistema de ventilació natural (similar a la coberta catalana en les planes, i similar a la coberta àrab en les inclinades). La resistència tèrmica de les solucions de ventilació serà, com a mínim, igual a la resistència tèrmica del tancament vertical de façana. En el càlcul no es considerarà la cambra d’aire (aplicar la CTE‐DB‐HE.ESTALVI D’ENERGIA).



- 35 -

d) En el cas que el disseny, la composició formal o la solució ho aconselli, o bé, en el cas que les cobertes no puguin ser ventilades, el sistema d’aïllament tèrmic de la coberta estarà en contacte amb la part més freda del tancament de l’edifici i, en el seu conjunt, tindrà un valor superior al 75% de la resistència tèrmica del tancament vertical de la façana (aplicar CTE‐DB‐HE.ESTALVI D’ENERGIA ).

6. En les obertures més exposades a migdia, a fi d’evitar el sobre escalfament que es produeix per la seva orientació, es col∙locaran proteccions solars que no comprometin els nivells d’il∙luminació natural necessaris a l’interior. La necessitat de la protecció es preveu segons l’orientació de la següent forma: • Façanes amb orientació sud: La protecció consistirà preferentment en un cos o element volat. • Façanes a + 45º sud: Necessita elements de protecció i control solar addicionals a un cos volat, en

forma d’elements verticals. • Façanes a + 90º sud: Precisa de façana ventilada amb una protecció solar que justifiqui un factor

d’ombra (radiació rebuda/radiació rebuda sense protecció) menor del 35%. Aquestes proteccions poden ser fixes o mòbils.

7. Els edificis compliran les Ordenances municipals sobre temes ambientals, en concret a l’ordenança d’energia solar i a les que en endavant es puguin promulgar.

8. L’aïllament tèrmic dels tancaments verticals se situaran amb preferència a la cara exterior dels murs d’obra.

9. Tant els habitatges dels edificis plurifamiliars com els unifamiliars tindran previst l’espai on estendre la roba en condicions adequades a aquesta funció.

10. No es faran servir recobriments negres o foscos a les cobertes. 11. S’ha d’evitar la fusta que prové de països tropicals, a no ser que disposin d’un certificat d’explotació

controlada d’un organisme internacional de reconeguda solvència. 12. Els tancaments vidrats amb l’exterior han de projectar‐se amb doble vidre i cambra d’aire quan es

tracta d’espais calefactats. Article 57. Planta baixa. 1. És la primera planta per sobre de la planta soterrània, real o possible.

Es defineix com a planta baixa la planta que està a una cota de +/‐ 0,60 respecte a la cota de la rasant de la vorera en l’ordenació segons alineació de vial i a una cota de +1,20 ó ‐ 0,60 de la rasant del terreny en l’ordenació de l’edificació aïllada. La planta baixa, per ésser habitable, haurà de tenir entre el sòl i el paviment, una cambra d’aire de 0,20 m, o paviment de formigó impermeabilitzat amb un gruix de 0,20 m.

2. Alçades per tot tipus d’ordenació. L’alçada lliure mínima entre les plantes serà:

• 2,80 m., per l’ús residencial. • 3,50 m., per a l’ús comercial i altres usos. L’alçada útil o habitable serà de 2,50 m., per a ús residencial i de 3,00m., per a ús comercial i altres usos compatibles. Aquestes alçades son les generals previstes per a tota la població, sens perjudici de les alçades particulars que en cada zona o subzona s’estableixi en aquestes Normes.

3. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol.

4. Els entresolats es permeten a la planta baixa quan formen part del local que hi ha situat a la pròpia planta baixa i no tenen accés independent des de l’exterior.

5. Els entresolats: a. Se separen un mínim de 3 m de la/es façana/es als vials als quals afronti la finca. b. L’alçada útil mínima, per sobre i per sota, serà de 2,50 metres. Si la part superior es destina a

dipòsit de materials, no caldrà que es compleixi aquesta condició. 5. La regulació detallada de zones pot limitar, a algunes d’elles, la possibilitat de construir‐hi entresolats. 6. Les escales per a accedir a l’altell des de la planta baixa s’hauran d’incloure al mateix, a no ser que es

tracti d’escales transparents i adossades al front de l’altell, en quin cas podran situar‐se a l’espai de separació a la façana.



- 36 -

Article 58. Planta soterrània. 1. Les plantes soterrànies en el sistema d’ordenació segons el vial, són les situades per sota de la planta

baixa, tinguin o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d’edificació. 2. Les plantes soterrànies, en els altres sistemes d’ordenació, són tota planta enterrada o semi enterrada,

sempre que el sostre sigui a menys d’1,20 m., per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semi enterrada, el sostre de la qual sobresurti més d’1,20 m., per sobre d’aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa. Les plantes soterrànies no computen en els índexs d’edificabilitat.

3. Als soterranis no és permès l’ús d’habitatge ni les habitacions en ús residencial o sanitari. 4. Els soterranis, per sota del primer, només podran ésser dedicats a aparcaments, instal∙lacions tècniques

de l’edifici, cambres cuirassades i similars. 5. Tanmateix, podran autoritzar‐s’hi d’altres usos que no siguin d’habitatge i de residència, si es dota el

local o de mesures tècniques segures que cobreixin els riscos d’incendi, explosió, etc., i el desallotjament de les persones amb seguretat, en aquests casos, i sempre de conformitat amb la normativa sectorial d’aplicació.

6. L’alçada útil de les plantes soterrànies serà almenys de 2,20 metres. Article 59. Elements tècnics de les instal∙lacions. 1. Els volums corresponents als elements tècnics de les instal∙lacions, definits en aquestes normes,

s’hauran de preveure en el projecte d’edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l’edifici.

2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d’instal∙lació.

3. Queda prohibit, en general, situar‐los en els cossos sortints. En concret, no s’admetrà als cossos sortints safareigs ni escalfadors, però els balcons podran ubicar aparells d’aire condicionat situats per sota de l’alçada de la barana.

Article 60. Cossos sortints. 1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de

l’alineació de l’espai lliure interior de l’illa o de l’alineació de l’edifici compliran, en tot cas, el que s’ha disposat en aquest article.

2. Són cossos sortints tancats els miradors, les tribunes i altres similars, i en general tots aquells que no es consideren oberts.

3. Són cossos sortints oberts els balcons i les terrasses, definits com aquells cossos volats que no tenen cap dels seus contorns laterals tancats amb tancaments indesmuntables i opacs.

4. La superfície en planta dels cossos sortints tancats es computarà a l’efecte de l’índex d’edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.

5. Els cossos sortints oberts no es computaran a l’efecte del càlcul de la superfície del sostre edificable. Es computaran a l’efecte de l’ocupació màxima a la planta baixa i, si és el cas, també a l’efecte de separacions als límits de parcel∙la.

6. Són prohibits els cossos sortints a la planta baixa, i per sobre del forjat més alt situat dintre de l’alçada reguladora màxima.

7. S’admeten, amb les excepcions o restriccions establertes a les Normes aplicables a cada zona o sector, els cossos sortints a partir de la primera planta. L’alçada mínima lliure entre la voravia i la part inferior del cos sortint serà de 3,50 m., en l’ordenació d’alineació a vial.

8. S’entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a 0,60 m., de la paret mitgera.



- 37 -

Article 61. Vol màxim dels cossos sortints. El vol màxim dels cossos sortints tancats o oberts és el que s’estableix en aquest article per als diferents sistemes d’ordenació: 1. Sistema d’ordenació d’edificació segons alineacions de vial.

A totes les zones o sectors a les quals correspongui aquest sistema d’ordenació, es regiran pel que estableixi la normativa específica de cada zona i per les determinacions que s’estableixin en els Plans de Millora Urbana que les desenvolupin.

2. Sistema d’ordenació d’edificació aïllada. En aquest sistema d’ordenació, el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, està limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel∙la. En els percentatges d’ocupació màxima i en les separacions als límits de parcel∙la es tindran en compte els tancats i els oberts.

Article 62. Elements sortints. 1. Els elements sortints, com els ràfecs, les gàrgoles, les marquesines, els para‐sols i d’altres de similars

fixos es limitaran, quant al vol, a tot el que es disposa per als cossos sortints amb les particularitats següents, aplicables a qualsevol sistema d’ordenació:

a. Hauran de construir‐se a una alçada mínima de 4,5 m., sobre el punt més alt de la rasant de la vorera.

b. El vol no superarà mai el 50% de l’amplada de la vorera 2. Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes, els rètols, anuncis i similars, en

cap cas tindran el concepte d’elements sortints regulats en aquestes Normes. Article 63. Ventilació i il∙luminació. 1. En els edificis d’habitatges les habitacions interiors no podran autoritzar‐se si no reben ventilació i

il∙luminació a través de celoberts. La ventilació i la il∙luminació d’altres dependències que no siguin les destinades a sala o habitació, i les de les escales, cambres higièniques i/o cuines, podran fer‐se mitjançant patis de ventilació.

2. La ventilació i la il∙luminació mitjançant mitjans tècnics, sense utilització de celobert o patis de ventilació, s’admetrà per a les cambres higièniques.

3. Quan l’equip obligatori de cuina formi part de la sala, s’exigirà la seva ventilació complementària mitjançant mitjans tècnics.

4. La ventilació i la il∙luminació dels locals de treball i estança destinats a ús comercial i d’oficines podran realitzar‐se mitjançant celoberts. Es permetrà la ventilació o la il∙luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d’higiene.

5. Les sortides de gasos d’escalfadors, cuines, xemeneies, i en general qualsevol aparell on es produeixi combustió, se situaran sempre per darrera del pla de façana, tant a carrer com a pati.

Article 64. Celoberts. 1. Els celoberts poden ésser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s’obren a d’altres espais

lliures o vials, i són mixtos els oberts a aquests espais. 2. La dimensió i la superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió

del celobert interior serà tal que permeti d’inscriure al seu interior un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de 3 m i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent:



- 38 -

Quan l’amplada de la parcel∙la sigui inferior a cinc metres el costat mínim de la superfície rectangular serà de dos metres i mig.

3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna de llurs cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que diu el número anterior d’aquest article. Les superfícies mínimes fixades a la taula anterior no seran aplicables a aquests celoberts. Les parets dels celoberts mixtes es consideraran com a façanes a tots els efectes. La mida de fondària no serà més gran de l’amplada mitjana. El costat que limiti al carrer haurà de ser obert a la ventilació i opac a la vista.

4. El celobert serà mancomunat quan pertany al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquestes Normes, que la mancomunitat de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis mancomunats es regiran, quant a llur forma i dimensions, amb allò disposat per als patis interiors i mixtos.

5. A l’efecte d’allò que disposa aquest article sobre celoberts interiors, es tindran en compte, a més les regles següents: a) Els llums mínims entre murs del celobert no podran reduir‐se amb sortints o altres elements o

serveis, com són els safareigs. b) L’alçada del celobert a l’efecte de determinació de la seva superfície s’amidarà en nombre de

plantes des de la més baixa que el necessiti com a celobert servida pel celobert fins a la més elevada.

c) El paviment del celobert estarà, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il∙luminar.

d) Els celoberts es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancaments de cap classe entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 50% superior a la del celobert.

e) No es permetrà la instal∙lació d’ascensors o similars sense formar caixa opaca, que no tindrà la consideració de celobert.

f) Dins l’espai del celobert les conduccions destinades a extracció de fums o similars no podran ocupar una superfície superior al 2% de la superfície del pati.

6. El que disposen els apartats anteriors és aplicable també a les obres d’ampliació per addició de noves plantes.

Article 65. Patis de ventilació. 1. Els patis de ventilació poden ésser interiors o mixtos. 2. La dimensió i la superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de llur alçada. La dimensió

del pati serà tal que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre mínim igual a un setè de l’alçada total de l’edifici, amb un mínim de dos metres (2 m) que no produeixi en cap punt de la seva planta, estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i amb una superfície mínima segons la taula següent:

Alçada del celobert (número de plantes pis)

Superfície mínima (m²)

1 9 2 10 3 12

Alçada del pati (número de plantes pis)

Superfície mínima (m²)

1 5 2 5 3 7



- 39 -

3. Quant als patis de ventilació, regiran les regles següents: No és permès reduir els llums mínims interiors amb sortints. L’alçada del pati, a l’efecte de determinació de la seva superfície, s’amidarà en nombre de plantes,

des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati. 4. Els patis de ventilació mixtos compliran condicions anàlogues a les establertes per als celoberts mixtos. 5. Els patis de ventilació podran cobrir‐se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure,

sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 50% superior a la del pati.

6. El que disposen els apartats anteriors és aplicable també a les obres d’ampliació per addició de noves plantes.

Article 66. Espais sota coberta. 1. Aquesta Normativa regula els espais sota coberta en cadascuna de les ordenacions de l’edificació

previstes. 2. El planejament derivat ajustarà a allò establert per a cada clau en aquestes Normes per als espais sota

coberta. CAPITOL 3.

SISTEMA D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ SEGONS ALINEACIÓ A VIAL. Article 67. Definició dels conceptes del sistema d’ordenació d’edificació, segons alineació a vial. Els conceptes citats tenen el significat següent: a) Alineació de vial: És la línia que estableix al llarg dels vials els límits a l’edificació. b) Línia de façana: És el tram d’alineació pertanyent a cada parcel∙lació. c) Ample de vial: És la mida lineal que, com a distància, existeix entre les dues bandes del carrer. d) Alçada reguladora màxima: La permesa des de punt mig de la façana del solar a la superfície superior

de l’últim forjat, amidada a pla de façana. e) Nombre màxim de plantes: Nombre màxim de plantes permeses dins de l’alçada reguladora. S’han de

respectar conjuntament aquestes dues constants: alçada i nombre de plantes. f) Mitgera: És la part lateral, límit entre dues edificacions o parcel∙les, que s’eleva des dels fonaments a la

coberta, encara que la seva continuïtat s’interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.

g) Illa: Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües. h) Profunditat edificable: És la distància normal a la línia de façana que limita l’edificació per la part

posterior. Defineix el pla de façana a l’espai lliure interior de l’illa. i) Espai lliure interior d’illa: És l’espai lliure d’edificació o només edificable en planta baixa i soterrani,

quan sigui el cas, que resulta d’aplicar les profunditats edificables. La profunditat edificable queda definida als plànols d’ordenació.

Article 68. Alçada. 1. L’alçada reguladora de l’edificació i el nombre màxim de plantes són els establerts a les normes

aplicables a cada zona o sector. 2. L’alçada s’amida verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal

de l’últim forjat. 3. Per sobre de l’alçada reguladora màxima només es permeten:

La coberta terminal de l’edifici, de pendent inferior al 35%.



- 40 -

Les cambres d’aire i elements de cobertura quan es tracti de coberta plana, tindran una alçada total màxima de 0,35 m.

Les baranes de façana no podran ser superiors a 1,35 m, de l’alçada reguladora màxima. Els elements tècnics de les instal∙lacions.

4. Els espais sotacoberta si no estan vinculats a la planta inferior, només podran ser trasters i/o elements d’ús comunitari. Compliran, a més els següents requisits: • No podran ser unitat independent i per tant només pot ser habitatge si és vinculat a la planta

inferior, condició que ha de constar inscrita en el Registre de la Propietat. • La coberta no podrà superar en cap punt, els 3,50 m. per sobre de l’últim forjat, real o possible. • En qualsevol cas, la superfície d’habitatge serà més gran a la planta inferior que a la planta

sotacoberta, i el nombre d’habitatges resultant no serà superior al que resultaria sense l’existència del sotacoberta.

Article 69. Regles sobre determinació d’alçada. La determinació del punt de referència o punt d’origen per a l’amidament de l’alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents: 1. Edifici amb façana a una sola via:

a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l’extrem de la façana de cota més alta i el seu centre menor de 0,60 m, l’alçada reguladora màxima s’amidarà al centre de la façana a partir de la rasant de la vorera en aquest punt.

b) Si la diferència de nivells és més de 0,60 m, l’alçada reguladora màxima s’amidarà a partir d’un nivell situat a 0,60 m per sota de la cota de l’extrem de la línia de façana de cota més alta.

c) Quan l’aplicació d’aquesta regla doni lloc, a determinats punts de la façana, la rasant de la vorera se situï a més de 2 m per sota d’aquell punt d’aplicació de l’alçada reguladora, la façana s’haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams l’alçada reguladora s’haurà d’amidar d’acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.

2. Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà: Quan l’alçada sigui la mateixa a cada cara dels vials, s’aplicaran les disposicions del número 1) anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fos una de sola.

3. Edificació amb façana enfrontada a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà: Els edificis en solars amb façana a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà i l’edificació dels quals a cada cara sigui separada de l’altra per l’espai lliure interior d’illa es regularan, quant a l’alçada, com si es tractés d’edificis independents.

Article 70. Regles sobre mitgeres. 1. Quan a conseqüència de diferents alçades, profunditat edificable o d’altres causes puguin sortir

mitgeres al descobert, s’hauran d’acabar amb materials de façana. Queden prohibits els acabaments amb revestiments o lliscats fàcilment malmesos per l’acció de la intempèrie, així com les proteccions en envà pluvial amb maó vist i la utilització de colors extremadament destacats.

2. Si la mitgera que resultaria de l’edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar‐se els solars quan l’angle format per la mitgera amb la normal de la façana, al punt d’intersecció sigui inferior a 30º. En els altres casos, per a poder edificar, s’hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel∙la corbats o trencats o a parcel∙les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.

3. Les mitgeres a la vista hauran d’assegurar la protecció pluvial i l’aïllament tèrmic adequats. L’envà pluvial o la superfície d’acabat tindrà un tractament al de façana.



- 41 -

Article 71. Profunditat edificable. 1. La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d’edificació. 2. La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant de les façanes a la via pública,

d’una figura semblant a la de l’illa. 3. Quan la línia de façana al carrer i la línia de profunditat edificable respecte del mateix carrer no se

situïn en la mateixa parcel∙la, només serà edificable la profunditat corresponent a la parcel∙la amb façana al carrer. En aquests casos, es podrà delimitar un polígon en sòl urbà consolidat, per tal de procedir a la reparcel∙lació i regularitzar la configuració de les finques, a fi d’ajustar‐les a les exigències del planejament i poder construir racionalment els solars resultants.

4. En sòl urbà els plànols d’ordenació fixen la línia de profunditat edificable. Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents que en cas de superar‐la quedaran en volum disconforme. No obstant això, en l’ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents o la nova construcció haurà de respectar la profunditat edificable.

Article 72. Espai lliure interior. 1. Les zones o els sectors en què es permeti l’ocupació total amb edificacions de l’espai lliure interior

d’illa, els límits de la qual tindran la consideració d’alineacions, se subjectaran a les següents previsions: a) L’alçada màxima serà de 4,00 m. sobre la rasant del carrer. b) Es podrà utilitzar coberta inclinada fins a la profunditat edificable i amb el carener a la meitat, i la

resta serà coberta plana. c) No es poden destinar a ús residencial. d) Les tanques entre solars o parcel∙les a l’espai lliure interior poden ser opaques i arribar fins a 2,00

m. d’alçada per sobre de la superfície del darrer forjat. Si se situen a menys de 3,00 m. d’obertures existents, la seva alçada es limitarà a 1,00 m.

2. A les zones o sectors en que el Pla d’Ordenació estableix en planta baixa l’ús residencial, serà, possible construir‐hi en les següents condicions. a) Ocupació no superior al 20% del pati de parcel∙la corresponent. b) Edificació situada al fons del pati de la parcel∙la, i amb coberta inclinada. c) L’alçada màxima serà de 3,50 m. fins al punt més alt de la coberta. d) No es permeten altells. e) Les tanques entre solars o parcel∙les poden ser opaques i arribar fins a 2,00 m. de la rasant del

carrer a la part no edificada, i fins a 1,00 m. sobre la cota més alta de les possibles edificacions. 3. A les zones o sectors en que el Pla d’Ordenació estableix en planta baixa l’ús residencial i es vulgui

relacionar l’espai interior d’illa amb la primera planta mitjançant escala, s’admetrà l’escala més enllà de la fondària edificable sempre que: a) Es situï com a mínim a un metre (1m.) de les mitgeres per sobre de les tanques previstes a

l’anterior apartat 2 e). b) El replà superior se situï dintre del cos volat obert màxim permès. c) Es tracti d’escales obertes, sense possibilitat de tancar el sota escala.

CAPÍTOL 4.

SISTEMA D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ AÏLLADA.

Article 73. Definició dels conceptes del sistema d’ordenació d’edificació aïllada. Els paràmetres propis del sistema d’ordenació en edificació aïllada són:



- 42 -

a. Forma i mida de la parcel∙la. b. Ocupació màxima de parcel∙la. c. Coeficient d’edificabilitat. d. Alçada reguladora màxima. e. Nombre màxim de plantes. f. Separacions mínimes. g. Edificacions auxiliars.

Article 74. Desenvolupament del volum edificable. 1. El volum màxim edificable permès a cada parcel∙la, inclosos els vols de cossos sortints, podrà

desenvolupar‐se, segons la zona o sector, en una o més edificacions principals i destinar‐se part del volum a edificacions auxiliars.

2. Quan en la regulació de la zona o sector es fixen límits màxims al nombre d’unitats independents de residència o d’habitatge o nombre màxim d’unitats d’edificació independents resultants de les possibles distribucions de l’edificació de cada parcel∙la, s’hauran de respectar, encara que això comporti que no es pugui aprofitar el sostre màxim possible segons l’índex d’edificabilitat.

Article 75. Ocupació màxima de parcel∙la. 1. L’ocupació màxima de parcel∙la s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el

volum de l’edificació inclosos els cossos sortints i els soterranis, amb l’excepció de l’accés a la planta soterrani.

2. Les plantes soterrànies resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions no podran ultrapassar l’ocupació màxima de parcel∙la

Article 76. Sòl lliure d’edificació. 1. Els terrenys que quedaran lliures d’edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de

parcel∙la, no podran ésser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament més que del corresponent a espais lliures al servei de l’edificació o edificacions aixecades com a construccions auxiliars en els casos que en quedi manifesta la possibilitat.

2. Els propietaris de dues o més parcel∙les contigües podran establir la mancomunitat d’aquests espais lliures, amb subjecció als requisits formals establerts en aquestes normes per als patis mancomunats o segons allò previst, si és el cas, quant als espais lliures privats mancomunats.

3. És obligatori l’enjardinament dels espais lliures. Article 77. Alçada màxima i nombre de plantes. 1. L’alçada màxima de l’edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que

tingui la consideració de planta baixa. En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d’edificació, que siguin construïts sobre cada una de les plantes o parts de planta que posseeixin la consideració de planta baixa, se subjectaran a l’alçada màxima que correspongui quant a cada una de les parts esmentades, i l’edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d’edificar en un terreny horitzontal. En cap dels casos, les cotes de referència de les plantes baixes podran ésser establertes amb una variació absoluta de més menys un metre en relació amb la cota natural del terreny. Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de planta baixa.

2. Per damunt de l’alçada màxima, només es permetrà. a) La coberta definitiva de l’edifici, de pendent inferior al trenta‐cinc per cent (35) i l’arrencada de la

qual se situa sobre una línia horitzontal que sigui paral∙lela als paràmetres exteriors de les façanes



- 43 -

situades a l’alçada no superior a la màxima i el vol de la qual no superi el màxim admès per a les volades. Els espais sotacoberta, si no estan vinculats a la planta inferior, només podran ser trasters i/o elements d’ús comunitari. Compliran, a més els següents requisits: 1) No podran ser unitat independent i per tant només pot ser habitable si està vinculat a la

planta inferior, condició que s’haurà de fer constar al Registre de la Propietat. 2) La coberta no podrà superar en cap punt, els 3,50 m. per sobre de l’últim forjat, real o possible. 3) En el pla de les façanes s’admeten obertures. 4) En qualsevol cas, la superfície d’habitatge serà més gran a la planta inferior que a la planta

sotacoberta, i el nombre d’habitatges resultant no serà superior al que resultaria sense l’existència del sotacoberta.

b) Les cambres d’aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total de trenta‐cinc (35) centímetres.

c) Les baranes fins a una alçada màxima de 1,35 m. des de l’alçada reguladora màxima. d) Sobre les façanes, i els elements de separació entre terrats situats directament sobre l’alçada

màxima reguladora. L’alçada màxima d’aquests elements no pot sobrepassar la del paviment de 1 m. en el pla de façana, podent aixecar‐se sobre les mitgeres fins a 1,50 m., si són massissos i fins a 2,00 m. si són lleugers, vegetals o translúcids.

e) Els elements bàsics de les instal∙lacions, com xemeneies, antenes, parallamps, caixes d’ascensor. f) Els acabaments de l’edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

Article 78. Separacions mínimes. 1. Les separacions mínimes de l’edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de

parcel∙la, a les seves partions laterals i entre edificacions d’una mateixa parcel∙la són distàncies mínimes a les quals es pot situar l’edificació i els seus cossos sortints i elements sortints. Es defineixen per la menor distància fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partió de cada parcel∙la, des dels punts de cada cos d’edificació, inclosos els cossos sortints i els elements sortints.

2. Les plantes soterrànies resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d’habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes a les partions de parcel∙la, llevat que es tracti de la part que serveixi per donar accés des de l’exterior als usos permesos en els soterranis i sempre que la part esmentada no excedeixi del quinze per cent de la superfície lliure. En qualsevol cas hom s’haurà d’ajustar a allò disposat a l’article 75 en relació amb l’ocupació màxima de parcel∙la.

Article 79. Construccions auxiliars. I. En sòl destinat a ús residencial:

1. Es pot permetre en aquest sistema d’ordenació la construcció d’edificacions o cossos d’edificació auxiliars al servei dels edificis principals, destinats a porteria, garatge particular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, vestuaris, bugaderies, rebosts, hivernacles, màquines de piscines, marquesines, garites de guarda i d’altres per l’estil. Es consideren també construccions auxiliars les piscines i barbacoes.

2. L’espai, el sostre i el volum de les construccions auxiliars, amb caràcter general, computen a l’efecte d’ocupació i edificabilitat màximes.

3. No afecta a aquestes construccions les determinacions sobre separacions mínimes. 4. L’alçada reguladora màxima no superarà 3,50 m., i s’ubicaran en planta baixa. 5. Les piscines no consumeixen sostre ni ocupació, però sí, si les possibles instal∙lacions per la

depuració i manteniment de l’aigua estan en edificis sobre la rasant del terreny. S’han de respectar les distàncies mínimes: • Al front principal, la separació prevista a la zona corresponent. • Als altres llindars, 1,00 m.



- 44 -

6. Les barbacoes s’admeten, separant‐se dels llindars les mateixes distàncies previstes per a l’edificació principal.

II. En sòl destinat a ús Industrial: Les marquesines destinades a moll de càrrega en el sistema d’ordenació d’edificació aïllada, es podran situar en el front del vial, sense necessitat de respectar les separacions mínimes, però guardant una distància de 6 metres al carrer i a la resta de límits. Aquest element sortint computarà a l’efecte d’ocupació en la zona industrial en edificació aïllada . 1. Les marquesines destinades a donar ombra a aparcaments no computaran com a ocupació ni com

a edificabilitat, ni hauran de respectar distàncies mínimes. 2. Aquestes marquesines no podran destinar‐se a cobrir magatzems de materials a l’aire lliure.

Article 80. Tanques. 1. Les tanques que donin a espais públics s’hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i

les rasants seves, encara que, en determinats casos, es permetrà de tirar‐les enrere o recular‐les en part amb la finalitat de relacionar més bé l’edificació principal o les edificacions auxiliars a l’alineació de vial. En aquests casos, l’espai intermedi entre edificació i alineació pública s’haurà de mantenir, sistematitzat amb jardineria a compte del propietari del sòl.

2. Per la seva posició en funció al carrer, s’estableix: a) Per parcel∙les amb cota superior a la del carrer, podran tancar‐se amb murs de contenció i la

barana massissa de tancament no podrà superar 1 m. b) En els murs de contenció s’utilitzaran materials com la pedra o el formigó i es buscarà una

integració paisatgística amb elements vegetals o colors terrossos. c) Per parcel∙la amb cota inferior a la del carrer la tanca es realitzarà amb tanques vegetals o

arbustos preferentment, o bé amb tanca d’obra massissa no podent superar en aquest cas 1,00 m. d’alçada, més 1,00 m. de tanca vegetal o translúcida.

3. L’alçada màxima de les tanques massisses als límits restants en cap cas podrà ultrapassar l’alçada d'1,80 m amidats des de la cota natural del terreny en aquest límit. Si hi ha diferència de cota entre les dues parcel∙les veïnes, l’alçada anterior es referirà a la cota superior.

4. En qualsevol cas, l’alçada total de la tanca entre la part massissa i la vegetal o translúcida no superarà els 2,00 m.

Article 81. Adaptació topogràfica i moviment de terres. 1. Les plataformes d’anivellació de la vora dels límits no es podran situar a més d'1,50 m per sobre o a

més de 2,20 m per sota de la cota natural del límit. 2. Les plataformes d’anivellació en interior de parcel∙la (menys els soterranis) s’hauran de disposar de

forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada ‐ base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota possibles als límits. Els murs d’anivellació de terres als límits no podran arribar, en cap punt, a una alçada superior a 1,50 m per sobre de la cota natural del límit ni a una alçada superior a 2,20 m per sota de la cota natural de límit. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar, per la part vista, una alçada de 3,70 metres.

3. Les plataformes aterrassades contingudes per murs i que tinguin front a carrers no superaran l’alçada de 2,40 m



- 45 -

CAPÍTOL 5.

REGULACIÓ D’USOS. SECCIÓ 1a. CLASSES D’USOS. Article 82. Bases de la regulació. 1. El POUM regula de forma detallada els usos globals, admissibles i compatibles dels terrenys qualificats

com a sòl urbà i no urbanitzable. Tots els usos no previstos en el pla no són permesos, llevat que es tracti d’un ús nou anàleg als autoritzats.

2. En el sòl urbanitzable, el POUM assenyala l’ús global de cada sector i, si és el cas, els usos admissibles, compatibles i complementaris. A més a més, pot fixar la proporció de cada un d’ells.

3. Tots els usos no previstos en el pla no són permesos, llevat que es tracti d’un ús nou anàleg als autoritzats.

Article 83. Conceptes. 1. S’entén per ús global el que defineix l’especialització dels terrenys qualificats pel Pla. 2. S’entén per ús admissible qualsevol altre ús permès pel pla, diferent de l’específic. 3. S’entén per ús complementari qualsevol ús admissible que necessàriament s’ha d’incloure en el

Planejament derivat que ordeni un sector de planejament, en tant que és un ús que complementa l’ús global del sector.

4. Són usos compatibles aquells la implantació dels quals no és contradictòria amb l’ús global. En el sòl urbanitzable i altres sectors de desenvolupament, correspon al Planejament derivat la definitiva definició d’aquests usos, i l’establiment, si és el cas, de mesures o limitacions per a assegurar la no pertorbació dels usos globals i complementaris.

5. S’entén per ús prohibit aquell que no és permès pel Planejament. Article 84. Desenvolupament de la regulació d’usos. 1. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals es delimitin sectors subjectes a un pla de millora

urbana, aquests instruments de planejament derivat poden: • Restringir les localitzacions i les característiques dels usos. • Prohibir usos admesos pel POUM. • Admetre usos no previstos pel POUM sempre que siguin compatibles amb els expressament

establerts pel Pla d’Ordenació Urbana i mantinguts pel Pla de Millora Urbana. 2. En el sòl urbanitzable delimitat, el Pla Parcial regula detalladament els usos admesos. 3. En sòl no urbanitzable, els Plans Especials urbanístics poden prohibir usos que resultin perjudicials. Article 85. Classes d’usos per la seva funció. 1. Ús d’habitatge: Són els que es refereixen a l’allotjament familiar i es distingeix entre ús unifamiliar, bifamiliar i

plurifamiliar. S’entén per ús d’habitatge unifamiliar, l’habitatge corresponent a cada unitat familiar, de manera que, per tractar‐se d’edifici aïllat o agrupat horitzontalment, la projecció en planta de cap habitatge coincideixi totalment o parcial amb la de cap altre. L’accés a cada habitatge serà independent i exclusiu, admetent‐se, però, l’accés col∙lectiu de vehicles pel garatge aparcament.



- 46 -

S’entén per ús d’habitatge bifamiliar, 2 habitatges corresponents a 2 unitats familiars, situats en el mateix edifici on els accessos poden ser comuns, i/o on la projecció en planta dels habitatges coincideix totalment o parcial.

S’entén per ús d’habitatge plurifamiliar el de diversos allotjaments corresponents a diverses unitats familiars, situats al mateix edifici amb accessos i elements comuns, i/o on la projecció en planta dels habitatges coincideix totalment o parcial.

2. Ús Hoteler: L’ús hoteler correspon a aquells edificis o part d’ells que es destinen a allotjament temporal de

persones, com hotels, motels, pensions, i en general tot els establiments d’hostaleria, sense incloure bars, restaurants i d’altres similars sense allotjament.

3. Ús residencial mòbil: Correspon a espais no edificats en els quals es realitzen funcions d’allotjament i estada temporal o

permanent de persones ‐com càmping‐. L’aparcament i/o dipòsit de roulottes, llevat les que s’instal∙lin en càmpings, queda expressament exclòs d’aquest ús.

4. Ús residencial especial: Format per aquells edificis destinats a una pluralitat de persones no compreses en ús hoteler ni sanitari

assistencial. 5. Ús de restauració: Comprèn aquells establiments oberts al públic que tenen com a activitat principal subministrar, de

manera habitual i mitjançant preu, menjar i begudes perquè hi siguin consumits. Aquests establiments s’ordenen en tres grups: a. Restaurant: és tot aquell establiment que disposa de cuina i servei de menjador per tal d’oferir

àpats (bàsicament dinars i sopars) al públic, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local. b. Bar: és tot aquell establiment que disposa de barra i que també pot disposar de servei de taula, si

s’escau, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans. Restaurant‐bar: és tot aquell establiment obert al públic que ofereix, mitjançant preu, els serveis de restaurant i bar.

Els establiments inclosos en aquest ús han de mantenir un horari de funcionament que coincideixi amb l’establert a la normativa reguladora. No poden tenir elements decoratius que els desnaturalitzin, ni fonts musicals que superin els nivells sonors establerts a la Llei 16/02., sobre la Contaminació Acústica.

6. Ús comercial: Els establiments comercials són aquells oberts al públic, destinats al comerç al detall de productes

manufacturats, de caràcter individual o col∙lectiu, així com els locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat i similars.

Comprèn també els autoserveis, superserveis, establiments especialitzats i també les galeries comercials enteses com a agrupació de diferents locals comercials que comparteixen uns espais comunitaris en el propi edifici.

7. Ús d’oficines i Serveis: a. Oficines en general i consultoris professionals, inclosos els consultoris mèdics.

8. Ús assistencial‐sanitari: Comprèn les activitats en les que es presta, conjuntament i de forma integrada, una atenció

especialitzada sanitària i social, exclosos els consultoris mèdics, que es defineixen al punt 7. També residències de tercera edat o geriàtrics que funcionin complint els requisits exigits per

la normativa sectorial corresponent i hagin obtingut aquesta qualificació del Departament corresponent de la Generalitat de Catalunya.

9. Ús Docent: Comprèn les activitats formatives i d’ensenyament reglat i no reglat. 10. Ús Recreatiu vinculat a l’espectacle: Comprèn aquelles activitats definides com a espectacles en el Catàleg d’espectacles i activitats

recreatives: cinema i autocinema, teatre i similars, audició, concert, circ i anàlegs, espectacle esportiu professional, folklore, exhibicions especials. Es classifiquen en funció de si es desenvolupen en: 1. Locals coberts. 2. Espais descoberts

11. Ús Recreatiu vinculat a la música i el joc:



- 47 -

Comprèn aquelles activitats definides en el Catàleg d’espectacles i activitats recreatives que tenen la música o el joc com elements essencials. Es classifiquen en: 11.A. JOCS D’ATZAR, JOCS RECREATIUS I JOCS ESPORTIUS:

11A.1. Casinos i bingos 11A.2. Salons recreatius de màquines tipus B 11A.3. Salons recreatius de màquines tipus A i màquines de joc esportiu. 11A.4. Salons de màquines de joc esportiu.

11.B. ATRACCIONS RECREATIVES (cavallets, muntanyes russes, fires, tómboles, i similars). 11.C. ACTIVITATS MUSICALS: Bars musicals, cibercafès, cafès teatre, cafès concert, sales de karaoke,

discoteques, sales de festa amb espectacle, sales de ball. 11.C.1. Amb capacitat fins a 300 persones, que es desenvolupen en:

11.C.1.1. Locals coberts: 11.C.1.1.1. Amb capacitat fins a 50 persones. 11.C.1.1.2. Amb capacitat entre 50 i 100 persones. 11.C.1.1.3. Amb capacitat entre 100 i 300 persones. 11.C.1.2. Espais descoberts (carpes o similars).

11.C.2. Amb capacitat superior a 300 persones, que es desenvolupen en: 11.C.2.1. Locals coberts. 11.C.2.2. Espais descoberts (carpes o similars).

12. Ús Esportiu: Comprèn les activitats definides com a recreatives esportives en el Catàleg d’espectacles i activitats

recreatives. Es classifiquen en: 12.A. Les realitzades en estadis, pavellons, o en altres espais similars. 12.B. Les realitzades en la via pública, amb vehicles amb motor o sense. 12.C. Les realitzades en espais oberts o a l’aire lliure. 12.D. Les consistents en la pràctica de l’esport i/o cultura física (centres de gimnàstica, d’aeròbic, i

similars). 13. Ús Socio‐Cultural:

13.A. Culte religiós. 13.B. Exposicions, museus i altres similars. 13.C. Conferències o congressos. 13.D. Festes populars (revetlles, festes populars i majors, en les quals es pot combinar la celebració

d’altres activitats, com concerts, balls, activitats de restauració…). 13.E. Festes tradicionals (aplecs, romeries, desfilades, ofrenes, i similars).

14. Estacions de Servei: Comprèn les instal∙lacions de subministrament de carburants al detall i d’altres activitats vinculades al servei dels automòbils i dels seus usuaris. S’inclouen les instal∙lacions de subministrament annexes a les grans superfícies comercials que puguin ser autoritzades d’acord amb la legislació vigent.

15. Ús Industrial: 15.1. Es consideren indústries:

15.1.1. Les activitats dirigides a l’obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, l’envasat i embalatge, així com l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics emprats.

15.1.2. Els emmagatzematges industrials i de comerç a l’engròs. 15.1.3. Els tallers de reparació i els estacionaments de vehicles destinats al transport col∙lectiu

de persones i al transport de mercaderies. 15.1.4. Els tallers de reparació de vehicles. 15.1.5. Els serveis auxiliars o complementaris de les activitats compreses en els punts

anteriors. S’inclouen, a més, els emmagatzematges de qualsevol tipus d’establiment quan la seva càrrega de foc total, ponderada i corregida, sigui superior o igual a 3.000.000 Megajulis (MJ). En cas que la càrrega de foc no arribi a aquest valor es classificarà com a integrant de l’ús al qual serveix el magatzem.

15.2. Les indústries es classifiquen en funció del seu impacte ambiental i sobre la seguretat i la salut de les persones, en atenció als següents paràmetres: ‐ Emissió de soroll i vibracions.



- 48 -

‐ Emissió d’escalfors. ‐ Emissió d’aerosols. ‐ Emissió d’olors. ‐ Emissió de substàncies contaminants a l’atmosfera, especialment: ‐ Partícules sedimentables (mida > 30µm), en suspensió (mida > 10 µm), respirables (mida > 1µm), o fums (mida < 1µm). ‐ Compostos de sofre: SO2, H2S, H2SO4, mercaptans, sulfurs… ‐ Compostos de nitrogen: NO, NO2, NOX, NH3, … ‐ Compostos de carboni: CO, CO2, CH4, HCT (COV’s), … ‐ Halògens i compostos halogenats: Cl2, HCl, HF, CFC, … ‐ Oxidants fotoquímics: O3, peròxids, aldehids, …. ‐ Emissió de radiacions electromagnètiques ionitzants i no ionitzants. ‐ Generació d’aigües residuals no sanitàries. ‐ Generació, emmagatzematge o manipulació de residus no considerats municipals, segons la classificació del Catàleg europeu de residus.

‐ Generació, emmagatzematge o manipulació de productes considerats perillosos per la normativa sectorial reguladora.

‐ Emmagatzematge o manipulació de productes que puguin suposar un risc sanitari. ‐ Càrrega de foc ponderada i corregida. ‐ Trànsit de vehicles que l’activitat genera, en la mesura de què puguin provocar molèsties per sorolls, vibracions, fums o olors, o problemes en el trànsit de vehicles de la zona o s’ubica.

15.3. En funció de que en una indústria es donin, de forma significativa, un o diversos dels paràmetres que s’han descrit en l’apartat anterior, aquesta es classificarà en un dels apartats següents: 15.3.A. INDÚSTRIA DE BAIX IMPACTE tipus I.

Es classifiquen en aquest apartat les activitats industrials que, per raó del seu procés productiu, les característiques de les matèries manipulades i/o emmagatzemades, o del seu volum, no tenen incidència ambiental significativa, més que aquella que provoquen: a) Els elements de ventilació, calefacció i climatització no relacionats amb el procés

productiu, pel que fa a l’emissió: ‐ De soroll i vibracions. ‐ D’escalfors. ‐ D’aerosols. ‐ De vapor d’aigua, fums, compostos de sofre, de nitrogen i de carboni a l’atmosfera.

b) El procés productiu o el funcionament de la maquinària de l’activitat pel que fa l’emissió de sorolls i vibracions.

En general, s’inclouen en aquest apartat les activitats recollides en l’annex III de la Llei 20/2009, de 4 de desembre. Aquestes activitats són compatibles amb l’ús d’habitatge sempre que pugui neutralitzar el seu impacte ambiental i sobre la seguretat i salut de les persones mitjançant l’adopció de mesures correctores.

15.3.B. INDÚSTRIA DE BAIX IMPACTE tipus II.

Es classifiquen en aquest apartat les activitats industrials que, per raó del seu procés productiu, les característiques de les matèries manipulades i/o emmagatzemades, o del seu volum, poden tenir incidència ambiental pel que fa a l’emissió: ‐ De soroll i vibracions. ‐ D’escalfors. ‐ D’olors. ‐ D’aerosols. ‐ De vapor d’aigua, fums, compostos de sofre, de nitrogen i carboni a l’atmosfera, provocats exclusivament per instal∙lació de combustió de productes fòssils derivats del petroli (benzina, gas‐oil, fuel‐oil, …).



- 49 -

‐ Generació d’aigües residuals no sanitàries que no requereixen tractament de depuració previ al seu abocament al clavegueram.

‐ Generació, emmagatzematge o manipulació, en petites quantitats, de residus no considerats municipals.

Aquestes activitats són compatibles amb l’ús d’habitatge, sempre que es pugui neutralitzar el seu impacte ambiental i sobre la seguretat i salut de les persones mitjançant l’adopció de mesures correctores.

15.3.C. INDÚSTRIA AGRUPADA. Es classifiquen en aquest apartat les activitats industrials que, per raó del seu procés productiu, les característiques de les matèries manipulades i/o emmagatzemades, o del seu volum, tenen, d’acord amb els paràmetres definits en l’apartat 14.2., una incidència ambiental superior a la definida per la indústria de baix impacte. Aquestes activitats són incompatibles amb l’ús d’habitatge, però s’admeten en contigüitat amb altres industrials, amb les limitacions que estableixi la normativa sectorial, i sempre que s’adoptin les mesures correctores que correspongui

15.3.D. INDÚSTRIA SEPARADA. Es classifiquen en aquest apartat les activitats industrials que, per raó del seu procés productiu, les característiques de les matèries manipulades i/o emmagatzemades, o del seu volum, tenen, d’acord amb els paràmetres definits en l’apartat 15.2., una incidència ambiental superior a la definida per la indústria agrupada, fins al punt de fer incompatible la seva implantació en edificis adossats als que contenen altres activitats industrials, tot i l’adopció de mesures correctores. Aquestes activitats s’han d’ubicar en polígons industrials, en edificis aïllats. L'Ajuntament podrà redactar una O.M. amb la finalitat de clarificar els tipus i característiques d’indústries incloses a cada apartat anterior.

16. Ús d’instal∙lacions de radiocomunicació: Es consideren instal∙lacions de radiocomunicació els sistemes de transmissió de veu i dades amb

antenes radiants susceptibles de generar camps electromagnètics. 17. Ús Estacionament i aparcament:

1. Aparcament privat i/o comunitari 2. Aparcament públic S’exclouen d’aquest ús els estacionaments de vehicles destinats al transport col∙lectiu de persones i al transport de mercaderies, considerats com a usos industrials a l’apartat 15.1.3.

18. Ús Administratiu i sociocultural: Comprèn centres o edificis per a serveis de l’administració pública, serveis de seguretat, bombers, etc.

Inclou també l’ús de serveis funeraris. 19. Ús Abastaments: Comprèn els mercats centrals (a l’engròs). 20. Cementiri: Recintes destinats a l’enterrament i/o cremació de persones. Admet també l’ús de serveis funeraris. 21. Ús Extractiu: Comprèn les activitats d’extraccions d’àrids i assimilades. 22. Ús Agrícola: Inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter

familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació agrària que puguin ser incloses a l’apartat 15.3.A. d’aquest mateix article.

23. Ús Pecuari: Comprèn des de les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custòdia de bestiar, fins a les

petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació ramadera que puguin ser incloses a l’apartat 15.3.A. d’aquest mateix article.

24. Ús Forestal: Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos

en els termes que regulen la Llei Forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen, així com, d’acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais Naturals en aquells àmbits en què li és d’aplicació. També inclou les petites activitats d’elaboració artesanal de productes derivats de la pròpia explotació forestal que puguin ser incloses a l’apartat 15.3.A. d’aquest mateix article.



- 50 -

Article 86. Classes d’usos per la seva naturalesa. Per la seva naturalesa, els usos es divideixen en públics, col∙lectius, privats i comunitaris. Es consideren usos públics, aquells que es desenvolupen en terrenys i instal∙lacions de titularitat pública. Es considera ús col∙lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, relació que es defineix normalment, encara que no sempre, pel pagament de quotes, preus o taxes. Es considera ús privat el que es desenvolupa en béns de titularitat privada. Es considera ús comunitari el que es desenvolupa en béns de titularitat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars. Article 87. Usos provisionals. Es consideren usos provisionals els que no estan prohibits per la legislació urbanística o sectorial ni pel planejament territorial, urbanístic o sectorial, s’estableixen de manera temporal, no requereixen obres o instal∙lacions permanents i no dificulten l’execució del Pla d’ordenació, tant en sòl urbanitzable delimitat, sense pla parcial urbanístic aprovat, com en terrenys de qualsevol altre classe de sòl afectats per sistemes urbanístics generals o locals, mentre no s' hagi iniciat l’execució del planejament. Aquests usos poden autoritzar‐se, d’acord amb el que els articles 53 i 54 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, estableix a precari. Els usos i les obres hauran d’aturar‐se i enderrocar‐se sense dret a indemnització quan el municipi ho acordi. No podran iniciar‐se les obres o els usos sense que l’autorització, acceptada pel propietari, s’inscrigui en les condicions indicades, al Registre de la Propietat. L’autorització haurà de renovar‐se cada dos anys, sinó, caducarà. Només podran renovar‐se fins a un màxim de tres cops les autoritzacions d’usos provisionals en sòl qualificats de sistema d'espais lliures. Article 88. Usos fora d’ordenació o amb volum disconforme. Als usos existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla i que resultin disconformes amb el mateix, així com aquells respecte als quals no sigui possible l’aplicació de les mesures de restauració legalment previstes, els serà d’aplicació allò que disposa l’article 108 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost per al seu tractament, i les disposicions d'aquestes Normes. Article 89. Definició dels paràmetres reguladors o d’aplicació amb caràcter general a totes les zones. Es defineixen els paràmetres que determinaran el grau de compatibilitat de cada ús o activitat amb els predominants de cada zona urbanística on s’ubiquen. La concreció d’aquests paràmetres per cada ús i la seva aplicació en cada zona serà duta a terme per la present Normativa o en el seu cas per la normativa dels instruments de planejament de desenvolupament. a) Distància a edificis i recintes d’usos protegits.

1. Els usos determinats per aquesta limitació, han de mantenir un règim de distàncies en relació a determinats usos protegits, per la seva consideració d’especial incidència en determinats grups de població i de respecte amb les activitats objecte de protecció.

2. Es consideren usos protegits: el sanitari‐assistencial, l’educatiu i els usos religiosos, inclosos en el socio‐cultural i els edificis institucionals.

3. L’ús residencial es podrà considerar protegit als efectes de determinades activitats incompatibles

amb aquest ús. b) Limitació d’usos industrials.

La compatibilitat de les activitats industrials amb l’ús d’habitatge s’estableix en funció del seu impacte sobre el medi ambient i sobre la seguretat i salut de les persones d’acord amb la classificació de l’article 93, resumida en la següent taula: Classificació de la indústria Compatible amb l’ús d’habitatge:



- 51 -

Baix impacte tipus I SI Baix impacte tipus II SI Agrupada NO Separada NO

La compatibilitat de l’ús industrial respecte a la resta d’usos vindrà definida per les condicions que imposi la normativa sectorial reguladora.

c) Condicions especials d’accessibilitat. Segons les condicions urbanístiques de la vialitat i la trama urbana d’algunes de les zones i les necessitats de seguretat, accessibilitat i nivells sonors així com de molèsties d’alguns usos, caldrà limitar la seva nova instal∙lació a les característiques dels vials de la façana o façanes. Per a aquests casos, es fixaran condicions especials per a la concessió de la llicència ambiental.

d) Limitacions a l’emissió de soroll i vibracions. D’acord amb els criteris de la normativa reguladora de la contaminació acústica, Llei 16/2002, de 28 de juny, l’Ajuntament va disposar el Mapa de Capacitat Acústica que regula la realitat acústica del municipi, el qual proposa les mesures a adoptar per assolir els objectius que contempla. Tanmateix, va aprovar l’Ordenança sobre el soroll i les vibracions, que consta publicada al Butlletí Oficial de la Província de data 15 de juliol de 2006 Aquets Pla d’Ordenació fa seu el Mapa de Capacitat Acústica aprovat per l’ajuntament i l’ordenança reguladora del soroll i les vibracions que seran d’aplicació directa i en tot allò no previst en els indicats documents, la legislació aplicable es la Llei 16/2002, de 28 de juny, de Protecció de la Contaminació Acústica. Sens perjudici de l’anterior, el control del soroll provocat pel funcionament de les activitats i de les instal∙lacions mecàniques en general queda sotmès a les següents condicions: • El funcionament de les activitats i de les instal∙lacions mecàniques no podrà provocar la superació

dels límits d’immissió en dBA establerts, d’acord amb els apartats anteriors, per a la zona on s’ubiquin.

• Els projectes tècnics que es presentin per obtenir l’habilitació administrativa per a exercir les activitats que siguin susceptibles de produir molèsties per sorolls i/o vibracions, hauran de contenir un estudi acústic, signat per un tècnic titulat competent que així ho justifiqui.

• Es prohibeix instal∙lar unitats exteriors de maquinària de climatització o de refrigeració, ventiladors o qualsevol element mecànic que produeixi soroll en els patis de ventilació dels edificis destinats a ús d’habitatge, hoteler, residencial especial, socio‐sanitari, docent o de culte religiós, quan puguin veure’s afectades dependències sensibles al soroll. En aquests casos, les instal∙lacions s’emplaçaran en la coberta de l’edifici. Excepcionalment, quan es justifiqui que això no és viable tècnicament es podrà admetre la instal∙lació d’aquests equips en el pati, sempre que s’elabori un estudi acústic detallant les mesures correctores que s’adoptaran per tal de què no se superin els límits establerts en la normativa vigent i s’aporti un certificat signat per un tècnic titulat competent que ho acrediti amb mesuraments acústics. Aquesta documentació s’haurà de presentar juntament amb la sol∙licitud de llicència urbanística de la instal∙lació, o en el cas de què aquesta pertanyi a una activitat, juntament amb la comunicació o amb la sol∙licitud d’habilitació corresponent.

e) Limitacions a l’emissió de calor, fums i olors. e.1.) Els conductes d’evacuació de fums de les activitats tindran una alçada mínima que superarà en 1 metre, l’alçada de les careners dels edificis existents en un radi de 10 m., i de les obertures habitades dels edificis existents en un radi d’entre 10 i 30 metres.

SECCIÓ 2a. REGULACIÓ ESPECÍFICA DELS USOS I ACTIVITATS. Article 90. Situacions relatives. 1. S’entén per situació relativa d’una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d’emplaçament físic

respecte d’altres usos.



- 52 -

2. La situació relativa d’una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i d’accés a l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal.

3. D’acord amb aquesta ubicació s’estableixen les següents situacions: Situació 0A: Activitat situada exclusivament en planta soterrani d’edifici amb habitatges i amb accés

situat en planta baixa i independent respecte d’altres usos. Situació 0B: Activitat situada en planta soterrani d’edifici sense habitatges i amb accés situat en

planta baixa i independent respecte d’altres usos. Situació 1: Activitat situada en planta baixa d’edifici d’habitatges i amb accés independent dels

habitatges. Situació 2: Activitat situada en planta baixa d’edifici d’habitatges i amb accés comú amb els

habitatges i activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges i amb altres usos diferents de l’habitatge a les plantes inferiors.

Situació 3: Activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges i amb ús d’habitatge a les plantes inferiors.

Situació 4: Activitat situada en planta baixa d’edifici sense habitatges. Situació 5: Activitat situada en planta pis d’edifici sense habitatges. Situació 6: Activitat contigua a habitatge i situada en edifici d’ús exclusiu. Situació 7: Activitat contigua a un altre ús que no sigui el d’habitatge, i situada en edifici d’ús

exclusiu. Situació 8: Activitat separada d’habitatge per espai no edificable. Situació 9: Activitat separada d’un altre ús per espai no edificable. Situació 10: Activitat situada en edifici aïllat en zones allunyades de nuclis urbans.

Article 91 Usos específics en relació a les situacions relatives. 1. Cada ús específic es permetrà només en les situacions relatives contemplades a l’article anterior. 2. No obstant allò previst a l’article anterior, els planejaments derivats poden regular altres limitacions,

diferents a les previstes a aquest POUM. Article 92. Nivell d’incidència dels usos sobre les persones, els béns i el medi ambient. 1. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa pel planejament en una determinada zona podrà

instal∙lar‐s’hi atenent dos requisits previs: a) Que el nivell d’incidències sobre d’altres usos i fonamentalment sobre l’ús residencial, sigui el que,

d’acord amb els paràmetres que estableix aquesta normativa, pugui permetre la seva compatibilitat.

b) Que l’impacte en el medi ambient no comporti la superació dels nivells de qualitat ambiental que es fixin en la normativa sectorial vigent.

2. La mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre les persones, els béns i el medi ambient o sobre d’altres usos, s’ha de fonamentar en allò que estableixi la normativa reguladora dels paràmetres definits per a la classificació de l’ús industrial, en l’article 93 d’aquestes Normes. En aquelles casos en què, per a determinar paràmetres, no existeixi normativa que estableixi limitacions, caldrà fonamentar de forma raonada el seu nivell d’incidència, utilitzant criteris tècnics objectius.

Article 93. Regulació supletòria. Qualsevol ús o activitat que comporti un determinat nivell d’incidència sobre l’entorn i que no hagi estat regulat específicament en els articles anteriors, se li aplicarà la regulació de l’ús que més se li assembli, en funció dels efectes mediambientals que produeixi.



- 53 -

Article 94. Simultaneïtat d’usos. Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable en quant al nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient. Article 95. Control administratiu de la instal∙lació i funcionament de les activitats amb incidència ambiental. 1. El règim d’autorització per la instal∙lació i posada en funcionament de les activitats que tenen

incidència ambiental, es portarà a terme d’acord amb el que preveu la Llei 20/2009, de 4 de desembre. 2. Aquestes activitats resten subjectes a l’acció inspectora de l’Ajuntament, i al règim de disciplina

urbanística previst a l’ordenança reguladora de la intervenció municipal en les activitats i instal∙lacions. SECCIÓ 3a. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS COMERCIAL. Article 96. Definició. 1. D’acord amb el que preveu el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, s’ha d’entendre per establiment comercial tots els locals i les instal∙lacions, cobertes o sense cobrir, obertes al públic que són a l’exterior o a l’interior d’una edificació on s’exerceix regularment la venda, tant si aquestes activitats es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i, amb independència que es realitzin amb la intervenció de les persones o amb mitjans automàtics. Queden exclosos de la conceptuació d’establiments comercials, els espais situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals que hagin estat autoritzats per l’Ajuntament. Els establiments comercials així conceptuats, poden ser individuals i col∙lectius.

• Els de caràcter col∙lectiu són els integrats per un conjunt d’establiments situats en un o en diversos edificis que conformen un sol espai comercial en el qual es duen a terme diferents activitats comercials.

• En tot cas, als efectes de l’esmentada norma, s’entenen per establiments comercials col∙lectius: a. Centres comercials, entenent com a tals els que estiguin conformats per establiments

comercials que estiguin situats dins d’un mateix edifici o en dos o més que estiguin comunicats i que hagin estat concebuts, localitzats i gestionats com una unitat.

b. Les galeries comercials, que són un conjunt d’establiments minoristes de petita dimensió i independents que comparteixen espais comuns de circulació i determinats serveis.

c. El Mercat municipal, format per un conjunt de locals comercials, fonamentalment dedicats a l’alimentació, integrat en un establiment col∙letiu de titularitat pública,que disposa de serveis comuns i es troba integrat en una gestió comú.

d. Els recintes comercials, que són aquells on dos o més establiments s’agrupen en un mateix espai comercial.

Article 97.‐ Tipus d’establiments comercials. Per la superfície de venda, els establiments comercials es denominen PEC, tant si són individuals com col∙lectius, quan la superfície de venda és inferior a 800 metres quadrats; mitjans MEC, quan la superfície de venda es situa entre els 800 i els 1300 m2 i grans establiments, GEC, quan la superfície de venda és superior a 1300 m2 i inferior a 2500 m2. I per últim, els establiments territorials (GECT, són aquells la superfície de venda dels quals és superior a 2500 m2).



- 54 -

S’entén per superfície neta de venda, que s’aplica en la regulació de l’ús comercial en aquest Pla, a la superfície útil total dels següents espais :

• Dels llocs on s’exposen les mercaderies amb caràcter habitual i permanent, o eventual i/o periòdic, i als que poden accedir els clients per a realitzar les compres.

• Els espais interns destinats al trànsit de persones. • La superfície de la zona de caixers. • La compresa entre les anteriors i la zona de sortida i les dedicades a la prestació de serveis. • La superfície ocupada per les persones venedores a la qual no té accés el públic.

Els usos comercials que, per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o dels béns, es regiran pel que s’estableix per l’ús industrial. Article 98. Accessibilitat a l’ús comercial. En les noves instal∙lacions de petits comerços, i/o canvis de titularitat en locals construïts en data anterior a l’entrada en vigor del Codi d’accessibilitat de Catalunya, i/o els comerços ubicats en locals que llur obertura hagi estat en data posterior a l’esmentat Codi i que tinguin una superfície inferior a 100 m², hauran de complir l’establert a l’annex 2 del Codi, pel que fa a l’itinerari practicable, cambra higiènica adaptada i vestidors, en el seu cas, adaptats. Article 99. Limitacions als mitjans i grans establiments comercials. El Pla Territorial Sectorial d’equipaments Comercials (PTSEC), regula les implantacions subjectes a llicència comercial, és a dir, els mitjans i grans establiments comercials, individuals i col∙lectius. En tot moment la regulació per als establiments que requereixen llicència comercial s’ajustarà al que estableixi el Pla Territorial Sectorial d’equipaments Comercials, per a Castellolí. En tot cas, el creixement de l’oferta comercial a Castellolí queda subjecta a les determinacions establertes al PTSEC . SECCIÓ 4a. REGULACIÓ D’ESTACIONAMENTS I APARCAMENTS. Article 100. Definició. 1. S’entén per “estacionament” l’àrea oberta fora de la calçada destinada a parada d’automòbils. 2. S’entén per “aparcament” l’espai situat a l’interior dels solars o de les edificacions, destinat a allotjar

automòbils. 3. S’exclouen d’aquesta classificació els tallers de reparació i els estacionaments de vehicles destinats al

transport col∙lectiu de persones i al transport de mercaderies. Article 101. Previsions d’estacionaments en sòl urbanitzable. Els Plans Parcials que desenvolupin les Normes d’aplicació en sòl urbanitzable hauran de respectar les següents determinacions en quant als aparcaments situats al sistema viari: 1. Es computaran, per a estacionaments, les superfícies de les calçades, sempre que quedi lliure una

franja de circulació rodada de 5,00 m. d’ample com a mínim, si hi ha dues direccions; i de 3,00 m. si només hi ha una direcció.



- 55 -

2. Els espais d’estacionament no situats a les calçades hauran d’agrumar‐se en àrees que no produeixin excessives concentracions d’automòbils, que no donin lloc a “buits urbans”, ni a distàncies excessives des de les edificacions.

3. Les places d’estacionament hauran de tenir, com a mínim, una grandària de 2,50 m. d’amplada per 4,50 m. de llargada quan siguin en bateria, i de 1,80 m. d’amplada per 5,50 m. de llargada quan siguin en cordó.

4. Els estacionaments incorporaran arbrat excepte en casos de manifesta impossibilitat. En els situats fora de calçada es preveuran paviments tous o combinats per a evitar l’efecte radiant del terra. Si s’escau, i en evitació de contaminació del subsòl per pèrdua d’olis i/o combustibles, es procurarà disminuir la permeabilitat del sòl.

Article 102. Previsions d’aparcament als edificis. 1.‐ En els edificis de nova planta de les zones de sòl urbà, així com en els edificis que s’estableixin en el seu

dia en els sectors de sòl urbanitzable, hauran de projectar‐se i construir‐se a l’interior de l’edifici o en terrenys edificables del mateix solar, aparcaments en la quantitat següent: Edificis d’habitatges: En sòl urbà, una plaça d’aparcament per cada habitatge, llevat que aquest tingui una superfície igual o

superior a 120 m2,. En aquest cas, el número de places d’aparcament serà de dos per vivenda. En sòl urbanitzable, el Pla Parcial preveurà, com a mínim, una plaça d’aparcament per cada 100 m2

edificables. Edificis d’oficines, comerços i indústries, centres mèdics, i altres similars: una plaça d’aparcament per cada 100 m2 o fracció, de superfície útil. Hotels: 0,6 places d’aparcament per cada habitació. Residències, hospitals, o similars: Una plaça d’aparcament per a cada quatre llits. Usos de restauració i espectacles: Una plaça d’aparcament per cada deu persones d’aforament. Usos recreatius: Una plaça d’aparcament cada cinc localitats o places d’aforament, excepte previsions de l’article 123. Biblioteques, galeries d’art i museus públics: Una plaça per cada 150 m² en establiments de més de 1.000 m². Centres de mercaderies, missatgeries i activitats assimilables: Una plaça per cada quatre llocs de treball, més un espai d’aparcament per a cada vehicle utilitzat per l’empresa. Centres d’ensenyament reglat: Una plaça d’aparcament per cada tres treballadors en els serveis docents o auxiliars.

2.‐ Quan un edifici es destini a més d’un ús dels expressats en l’apartat anterior, el nombre mínim de places serà la resultant de la suma de les corresponents als diferents usos.

3.‐ Es podrà autoritzar en un edifici preexistent habitatge en planta baixa sempre i quan aquest ús hi sigui permès i el propi edifici absorbeixi les places d’aparcament obligatòries.

4. Les activitats que tinguin associada una flota de vehicles necessària pel seu exercici, hauran d’acreditar que disposen d’espais propis per a estacionar‐los.

Article 103. Condicions específiques dels aparcaments als edificis. 1. Regiran allò establert en la Norma Bàsica de l’edificació sobre condicions de protecció contra incendis

en els edificis, en el Reglament de baixa tensió i en la Normativa complementària, que resultarà d’aplicació en substitució d’aquesta normativa municipal en relació a aquests aspectes.

2. Les dimensions de les places d’aparcament seran de 2,40 x 5,00 m. com a mínim, excepte un 10% del total, que s’admet fins a 2,00 x 4,00 m. com a mínim, i un 20% del total, que s’admet fins a 2,20 x 4,50 m. com a mínim.



- 56 -

SECCIÓ 5a. REGULACIÓ DE L’ÚS D’HABITATGE. Article 104. Decret d’habitabilitat i Ordenança. Es compliran en tot cas les prescripcions del Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre condicions de habitabilitat dels habitatges. En el seu cas, la regulació d’aquesta secció, incorporarà automàticament les condicions que puguin ser alterades. Article 105. Definicions. 1. S’entén per superfície útil de les diverses dependències el perímetre definit per la cara interna dels

murs que circumscriuen l’espai i que tenen una alçada no inferior a 1,90 metres. Per tant, la superfície útil no inclou la ocupada pels tancaments interns i perimetrals fixos, ni les superfícies de terrasses i altres elements exteriors. Tampoc inclou la ocupada pels elements estructurals verticals ni per les canalitzacions o conductes amb una secció superior a 0,01 m². Quan l’habitatge es desenvolupi en més d’una planta, es comptabilitzarà com a superfície útil la ocupada per l’escala interior.

2. La referència genèrica a peces comprèn qualsevol dependència de l’habitatge, llevat dels passadissos, distribuïdors, locals o armaris d’emmagatzematge i dels banys.

3. Totes les peces han de tenir llum i ventilació directes, això és, a la via pública, pati interior d’illa, espais lliures i celoberts i patis de ventilació.

4. S’han de complir les condicions mínimes d’habitabilitat que figuren en el capítol següent. Article 106. Superfície de les dependències. 1. Les diverses dependències de l’habitatge hauran de complir les condicions de superfície següents: La superfície mínima del conjunt d’espais que integren la zona d`ús comú‐ sala d’estar(E), menjador (M), cuina (C)‐ es determina en funció del nombre d’habitacions segons el quadre següent:

Nombre d’habitacions 1 2 3 4 o més Superfície EMC 20 m2. 24 m2 26 m2 30 m2

El conjunt EMC es pot reduir fins a un 10% en la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta d’habitacions del mateix habitatge. Quan la cuina sigui segregada la seva superfície mínima ve determinada en funció del nombre d’habitacions:

Nombre d’habitacions 1 2 o més Superfície cuina 5 m2 6 m2

Les superfícies útils de les habitacions es determinen d’acord el quadre següent:

Nombre d’habitacions 1 2 3 4 o més Superfície H1 ≥10 m2 ≥10 m2 ≥10 m2 ≥10 m2 Superfície H2 ‐ ≥8 m2 ≥8 m2 ≥8 m2 Superfície H3 ‐ ≥8 m2 ≥8 m2 Superfície H4 ‐ ≥8 m2

Les habitacions poden reduir fins a un 10% la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta d’habitacions del mateix habitatge.



- 57 -

Les superfícies mínimes que han de disposar els habitatges per a l’emmagatzematge personal i general serà:

Nombre d’habitacions 1 2 3 o més Emmagatzematge personal 1,00 m2 2,00 m2 3,00 m2 Emmagatzematge general 0,70 m2 0,70 m2 0,70 m2 Total emmagatzematge 1,70 m2 2,70 m2 3,70 m2

Les cambres higièniques han de tenir com a mínim la dotació següent:

Nombre d’habitacions 1,2 o 3 4 o més Vàter 1 2

Rentamans 1 2 Plat de dutxa/banyera 1 1

Espai per rentar la roba, en tots els habitatges de dues o més habitacions s’ha de disposar d’un espai reservat al rentat de roba de 1,40 m2, si s’integrés a la cuina aquesta superfície mínima s’incrementarà 1 m2. Aquest espai ha de comptar amb ventilació exterior o forçada estàticament o mecànicament. L’amplada mínima dels passadissos serà de 100 cm, i permetin d’inscripció d’un cercle de 120cm davant les portes d’accés dels espais practicables. L’alçada lliure mínima entre paviment acabat i sostre ha de ser com a mínim 2,50 m, en cas de cambres higièniques, cuines i espais de circulació aquesta alçada no serà inferior a 2,20 m. Als edificis d’obra nova, l’alçada lliure construïda entre forjats de plantes amb ús d’habitatge ha de ser com a mínim de 2,70 m Article 107. Il∙luminació i ventilació natural. Els espais d’us comú i les habitacions han de tenir una il∙luminació i ventilació natural d’una superfície no inferior a la vuitena part (1/8) de la superfície de la seva planta, comptabilitzada entre 0 i 2m d’alçada respecte al paviment. A l’efecte del càlcul de la superfície de ventilació i il∙luminació, els espais intermedis tenen consideració d’espais exteriors. Article 108. Dependències mínimes. Cada habitatge haurà de tenir una dependència de bany, l’accés a la qual no es podrà fer des de la cuina o només des del dormitori quan el bany sigui únic. Si l’accés es realitzés a través de la sala, de la Sala‐cuina, o de la sala única haurà de quedar separat d’aquestes peces per un espai amb doble porta. Article 109. Escales i Ascensors. 1. Escales: El nombre, les dimensions, la ventilació i les característiques de les escales han de correspondre amb la regulació específica de seguretat en cas d’incendis i seguretat d’utilització que determina la normativa vigent. 2. Ascensors: 2.1. Els edificis d’habitatges han de disposar d’ascensor sempre que aquest sigui imprescindible per convertir en practicables els itineraris des de l’exterior de l’edifici a l’accés de cadascun dels habitatges. Excepcionalment, en els edificis de planta baixa més una planta, situats en solars entre mitgeres i que tinguin un màxim de quatre habitatges a la planta superior s’hi admetran plataformes elevadores per a ús dels usuaris dels habitatges 2.2. Els edificis d’habitatges de nova construcció han de disposar de dos ascensors quan es compleixi qualsevol dels supòsits següents: que el recorregut d’accés que uneix la via pública amb qualsevol habitatge



- 58 -

impliqui pujar o baixar un desnivell de sis o més plantes amb més de 12 habitatges o que se superi el servei a 32 habitatges o més, per sobre o per sota de la planta d’accés. SECCIÓ 6a. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS DE RESTAURACIÓ. Article 110. Aïllament acústic. 1. Amb la finalitat de garantir la no superació dels nivells sonors d’immissió que fixa la normativa

reguladora de la contaminació acústica, totes les activitats de restauració que, d’acord amb la normativa sectorial, puguin funcionar, tant en horari diürn com nocturn, hauran de donar compliment a les determinacions de la Llei contra la contaminació acústica i hauran d’acreditar, abans de la seva posta en marxa, que no superen els nivells sonors permesos i que l’establiment es troba perfectament insonoritzat.

2. L’Ajuntament comprovarà in situ l’aïllament utilitzant els mitjans i procediments establerts a la normativa sectorial.

3. S’impedirà la transmissió del soroll per via estructural, per a la qual cosa s’imposaran les mesures correctores que siguin necessàries per tal d’impedir la transmissió de soroll al veïnat.

4. L’aïllament acústic serà també exigible a les activitats en funcionament quan realitzin modificacions d’activitats existents.

SECCIÓ 7a. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS RECREATIU VINCULAT A LA MÚSICA I EL JOC. Article 111. Serveis Recreatius. Comprèn els serveis relacionats amb les manifestacions comunitàries de l’oci i de l’espectacle que poden generar molèsties, tant a l’interior com a l’exterior de l’establiment. Comprèn els locals amb discoteques, bars, bars musicals, pubs, wisqueries, sales de festes, bingos, cafès teatres, salons recreatius i similars. Aquestes activitats han de donar compliment a la Llei 11/2009, de 6 de juliol, d’espectacles públics i activitats recreatives de Catalunya. Article 112. Aparcaments. a) Els establiments objecte d’aquesta regulació hauran de disposar de, com a mínim, 1 plaça

d’aparcament per cada 5 persones d’aforament màxim. b) En els casos en què la resultant d’aplicar el punt anterior no superi 10 places d’aparcament, no serà

exigible el seu acompliment. c) Les places d’estacionament estaran emplaçades com a màxim a 100 metres de l’accés principal a

l’establiment, quan se situïn en àrees industrials. En altres casos s’admetrà un màxim de 200 metres. d) Per als establiments del tipus 11.C.2. de l’article 85, s’exigirà que almenys un 50% del mínim de places

obligatòries siguin vinculades, és a dir, disposades fora de l’espai vial reservat a aparcament, en espais de propietat o en usdefruit del titular de l’activitat, i reservats per a l’ús exclusiu de l’establiment durant el seu horari d’obertura, més una hora abans i una hora després.



- 59 -

Article 113. Publicitat de les característiques dels locals. S’obliga a col∙locar una placa informativa en un lloc visible a l’entrada de l’establiment, on s’especifiquin les següents característiques: a) Nom comercial de l’establiment. b) Nom i cognoms del titular de la llicència. c) Classificació de l’establiment segons el Catàleg dels espectacles, activitats recreatives i establiments

públics. d) Data de la llicència d’obertura o les successives revisions. e) Aforament màxim autoritzat. f) Horari autoritzat vigent. Article 114. Aïllament acústic. Les activitats recreatives musicals que es desenvolupin en locals coberts dins el nucli urbà han de funcionar amb les portes i les finestres tancades, per tal de minimitzar la transmissió de soroll a l’exterior. A aquests efectes, han de disposar obligatòriament de doble porta en els seus accessos des de l’exterior, d’un sistema de ventilació forçada, i d’aire condicionat. Article 115. Situacions d’incompatibilitat per als establiments de caràcter fix. 1. En qualsevol situació, tots els usos recreatius vinculats a la música i el joc són incompatibles en un radi

inferior a 100 metres d’edificis sanitaris hospitalaris o docents d’ensenyament reglat. 2. El règim de compatibilitat pels usos recollits en l’apartat 11.A. de l’article 85 és el que fixa la normativa

sectorial reguladora. 3. Règim de compatibilitat pels usos recollits en l’apartat 11.B. de l’article 85 Es prohibeix la instal∙lació amb caràcter fix dels usos recollits en els apartats 11.C.1.2. i 11.C.2.2. de l’article 85 L’ús 10.C.2.1. és compatible en les situacions relatives 7 o 9 només en el cas en què no existeixin habitatges en una distància de 100 m. respecte als accessos i sortides de públic a fi i efecte d’evitar perjudicis sobre la tranquil∙litat i descans dels veïns derivats del gran volum de gent en horari nocturn que comporta aquest ús. Article 116. Comptabilitat de les activitats recreatives vinculades a la música i el joc que es desenvolupin amb caràcter eventual o extraordinari. 1. Es considera que una activitat recreativa té caràcter eventual quan es realitza durant un temps

predeterminat, transcorregut el qual desmunta les seves instal∙lacions deixant el local o el terreny on s’ubicava en les condicions inicials que tenia abans de la seva instal∙lació.

2. Es considera que una activitat recreativa té caràcter extraordinari quan es realitza amb caràcter esporàdic en un local o recinte que disposa d’autorització per a un ús diferent.

3. La instal∙lació amb caràcter eventual o extraordinari d’activitats recreatives vinculades a la música i el joc serà viable en sòl urbà sempre i quan es garanteixi el compliment de la normativa sectorial, i específicament de les condicions d’aïllament acústic, aparcament, i horari de funcionament que siguin necessàries per garantir la tranquil∙litat i el descans dels veïns afectats per l’activitat.



- 60 -

SECCIÓ 8a. REGULACIÓ DE L’ÚS EXTRACTIU. Article 117. Definició. Es consideren usos extractius aquells que consisteixen en la retirada de materials geològics del seu emplaçament natural, Els usos extractius s’han d’assignar sempre a àmbits acotats amb caràcter temporal, de manera que quedi limitada l’extracció al termini establert a l’autorització corresponen i, acabada aquesta, s’ha de procedir a la restauració dels terrenys afectats per l’extracció. Article 118. Regulació de l’ús extractiu. 1.‐ No es pot autoritzar cap activitat extractiva, sigui a cel obert o subterrània, a menys de 500 metres de distancia de qualsevol sòl urbà o urbanitzable. 2.‐ En sòl no urbanitzable, prèviament a l’atorgament de la llicència municipal, caldrà obtenir autorització de la Comissió Territorial d’urbanisme de Catalunya, d’acord amb el tràmit establerts a l’article 49 del Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, sens perjudici de la llicència ambiental que resulti exigible. 3.‐ L’obtenció per part d’altres Administracions d’autorització per a activitats extractives no implica l’obtenció de la preceptiva llicència municipal. Aquesta no podrà autoritzar‐se si no es dona compliment al planejament i, en el seu cas, a les Ordenances Municipals. 4.‐ En tot cas, la concessió de llicència restarà supeditada a: • El respecte a les condicions paisatgístiques i rurals de la població de Castellolí. • La conservació dels boscos i de les zones arbrades. • La no desviació i/o disminució i pol∙lució dels corrents d’aigua, tant superficial com subterrània.

SECCIÓ 9a. REGULACIÓ DE L’ÚS DE GRANGES. Article 119. Definició i compatibilitat. Llicències. 1. S’entén per granges totes aquelles edificacions destinades a acollir bestiar destinat a producció

ramadera, en règim normal d’estabulació. 2. No serà admissible la seva ubicació en sòl urbà, ni urbanitzable. 3. La superfície mínima de parcel∙la afecta a l’ús de granja no podrà ser inferior a 1 ha. i la distancia

mínima a la població o nuclis habitats no podrà ser inferior a 500 metres de radi. Article 120. Condicions d’edificació i ús. 1. En cada edificació destinada a activitats agropecuàries, el sostre necessari es justificarà en cada cas en

funció de les necessitats de la instal∙lació i d’eventual construcció d’habitatge associat a la mateixa. L’ocupació serà el 10% com a màxim de la parcel∙la on s’ubiqui, tot i que, justificadament, podrà superar‐se. No s’autoritzarà l’edificació en aquelles finques procedents de parcel∙lacions urbanísticament il∙legals. L’habitatge i la granja seran compatibles dintre d’una mateixa parcel∙la, prèvia justificació de superfície de la mateixa.

2. El volum total edificat a la finca es justificarà en funció del tipus d’instal∙lació a implantar‐hi. 3. La construcció haurà de respectar les següents distàncies mínimes:

‐ 12 m. a les partions.



- 61 -

‐ 50 m. a les carreteres. ‐ 20 m. a d’altres vies públiques.

4. En qualsevol cas es mantindrà lliure de tota construcció una faixa perimetral de 20 m. d’amplada al voltant de la granja projectada.

5. En l’activitat normal de la granja es vetllarà per reduir al màxim l’impacte ambiental i sobre la seguretat i salut de les persones, i s’evitaran les olors, molèsties a tercers i contaminació de les aigües o els terrenys. El règim d’habilitació per a les instal∙lacions ramaderes ve establert per la Llei de 20/2009, de 4 de desembre i normativa de desenvolupament, i es troba en funció del número de places destinades a la cria intensiva de diferents espècies animals. Les infraccions que es produeixin es consideraran com greus.



- 62 -

TÍTOL IV REGULACIÓ DELS SISTEMES CAPÍTOL 1.

DISPOSICIONS GENERALS. Article 121. Definició dels sistemes generals i locals. 1. Els sistemes urbanístics són aquells elements d’ordenació urbana fonamentals per assegurar el

desenvolupament i funcionament urbà, els quals, interrelacionats contribueixen a assolir els objectius del planejament en matèria d’infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics, espais lliures, habitatges dotacionals, etc.

2. Són sistemes urbanístics generals, aquells que configuren l’estructura del territori i determinen el desenvolupament urbà.

3. Són sistemes urbanístics locals, aquells que es reserven a infraestructures de comunicació, equipaments comunitaris, serveis tècnics, espais lliures, etc., que tenen per missió donar servei al sòl urbà de tot el municipi o bé al sòl urbanitzable delimitat.

4. La distinció entre sistemes urbanístics generals i locals fa referència al seu ordre i jerarquia en relació amb l’ordenació urbanística, però no afecta en cap cas el seu règim jurídic, el qual és el mateix per ambdós tipus.

Article 122. Regulació dels sistemes urbanístics. Aquest POUM estableix l’ordenació dels sistemes urbanístics que contempla, sens perjudici d’allò que estableixi la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les respectives matèries que afectin a cada sistema. Article 123. Tipus de sistemes urbanístics que preveu aquest POUM. 1. El sòls destinats a sistemes per aquest POUM es qualifiquen de la forma següent:

Sistemes

Codi F. Ferroviari • SIF‐ Reserva per al sistema d’infraestructura ferroviària • SAF‐ Reserva per l’afectació del sistema ferroviari

Codi X. Viari • X1‐ Xarxa territorial bàsica • X1p.1‐ Sòl de reserva per al sistema d’infraestructura viària • X1p.2‐ Sòl de reserva per l’afectació del sistema Viari. • X2‐ Xarxa Local bàsica • Xa‐ Àrees d’aparcament

Codi V. Espai obert (espais lliures/zones verd) • V‐ Zones verdes

Codi Vp. Espai obert privat • Vp‐ Zones verdes privades

Codi H‐ Hidrogràfic Codi E. Equipaments

• E1‐ Docent • E2‐ Sanitari‐Assistencial



- 63 -

• E3a‐ Administratiu • E4a‐ Cultural • E5‐ Esportiu • E6‐ Funerari‐cementiri • E7‐ Reserva sense ús assignat

Codi Ep. Equipaments privats • Ep3b‐ Proveïment privat. Can Parera • Ep4c‐ Religiós privat • Ep5‐ Esportiu privat. • Ep5.1‐ Centre de tecnificació per a esports de motor

Codi T. Serveis Tècnics i ambientals • T1‐ Aigua • T2‐ Energia • T3‐ Depuració • T5‐ Comunicacions • T7‐ Reserva

Codi Tp. Serveis Tècnics i ambientals privats • Tp4.1‐ Dipòsit controlat classe III • Tp5.1‐ Serveis tècnics privats Av. de la Unió • Tp5.2‐ Serveis tècnics privats Av. de Montserrat

Article 124. Titularitat i afectació del sòl destinat a sistemes urbanístics. 1. Amb caràcter general, si en aquet Planejament no s’indica una altra cosa, els terrenys destinats a

sistemes urbanístics, són de titularitat pública. 2. La titularitat pública dels sistemes no exclou la possibilitat que aquests puguin ser gestionats per

qualsevol dels règims legalment establerts. 3. Els terrenys per a sistemes generals s’obtindran sempre que no estiguin compresos dins de sectors de

planejament derivat, mitjançant el sistema d’expropiació. 4. Els terrenys que dels sectors del planejament derivat que corresponguin a sistemes generals de domini

públic, són de cessió gratuïta i obligatòria, sens perjudici de l’equitativa distribució de beneficis i càrregues entre tots els propietaris compresos en el sector, d’acord amb les determinacions de l’article 36 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

5. En sòl urbà, la inclusió en un polígon o un sector implica també la cessió gratuïta i obligatòria dels terrenys adscrits als sistemes en què legalment així estigui previst.

6. La qualificació de sistema urbanístic, amb les excepcions que preveu la legislació vigent, implica la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys que es trobin així qualificats.

7. El subsòl del sòl destinat a sistemes de titularitat pública pot ser destinat a la construcció i/o explotació d’aparcaments subterranis de titularitat pública sempre que no hi hagi incompatibilitat en els usos.

8. El sòl per a sistemes queda vinculat a aquesta destinació. La titularitat i l’afectació pública a l’ús i al servei públic i l’aplicació del règim propi del domini públic, només són operativa una vegada l’administració hagi adquirit el sòl, mitjançant qualsevol de les formes admeses en dret. Mentre no es faci efectiva aquesta adquisició, el sòl continuarà essent de propietat privada, encara que vinculat al destí assenyalat per aquest Pla d’Ordenació.

9. La titularitat i l’afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió de domini públic, respecte d’aquells sistemes generals en què aquesta forma de gestió d’aprofitament sigui compatible amb la naturalesa del bé o els objectius urbanístics del Pla.

10. La superfície dels terrenys ordenats per qualsevol pla d’ordenació derivat, tan en sòl urbà com en sòl urbanitzable, destinada a sistemes, queda determinada, de conformitat amb la Llei i amb el Reglament, pels estàndards específics que per a cada sector o àmbit estableixen aquestes Normes, tenint en compte els índexs d’edificabilitat, densitats, usos i intensitat d’usos i posició urbana.



- 64 -

11. Qualsevol reducció dels estàndards per a sistemes, o del caràcter gratuït de la seva cessió, acordada o imposada durant la vigència del Pla d’ordenació, comporta la reducció dels coeficients d’edificabilitat en la mateixa proporció en què s’hagin alterat els estàndards esmentats.

Article 125.Cessions gratuïtes. 1. En sòl urbà no consolidat inclòs en àmbits d’actuació, s’han de cedir obligatòriament i gratuïta els sòls

destinats als sistemes urbanístics locals com els vials, els parcs i els jardins públics, les dotacions públiques de caràcter local i els sistemes urbanístics generals que aquest Pla inclogui dins l’àmbit corresponent. També s’han de cedir els percentatges sobre l’aprofitament urbanístic que determina l’article 43 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

2. En el sòl urbanitzable, els terrenys de cessió gratuïta i obligatòria per part dels propietaris corresponen als vials, espais lliures, zones verdes i dotacions públiques de caràcter local, als altres sistemes locals i als sistemes urbanístics generals que el Pla adscriu als àmbits corresponents, i el sòl edificable corresponent al 10 % (en termes de sostre) de l’aprofitament urbanístic del sector.

CAPÍTOL 2.

REGULACIÓ ESPECÍFICA DE SISTEMES DE MOBILITAT I COMUNICACIONS SECCIÓ 1a. SISTEMA FERROVIARI. CODI F Article 126. Sistema Ferroviari. Codi F. 1.‐ Definició: Formen el Sistema Ferroviari aquells sòls destinats o reservats per a la xarxa ferroviària, estacions i els espais necessaris per garantir el correcte transport per ferrocarril. També formen part d’aquest sistema les zones de servei directament relacionades amb el transport de viatgers. 2.‐ El sistema ferroviari, fins que no s’aprovi el projecte constructiu de la seva infraestructura, queda determinat pel pla director urbanístic la reserva de sòl per a l’establiment de l’Eix transversal ferroviari, aprovat definitivament el 8 de gener de 2010. Es recull a continuació la normativa de dit pla director que afecta al municipi de Castellolí. 3. Subcategories: Als efectes de no condicionar la delimitació i funcionalitat del domini públic ferroviari i facilitar la futura execució de la projectada infraestructura ferroviària, així com també per preservar les zones amb restricció d’usos per proximitat a aquell sistema general, s’estableixen les següents dues categories de “sòl de reserva” per a la implantació de l’Eix Transversal ferroviari.

• SIF ‐ Sòl de reserva per al sistema d’infraestructura ferroviària • SAF – Sòl de reserva per l’afectació del sistema Ferroviari

4. La reserva té una vocació de temporalitat fins al moment en que hagi estat aprovat el projecte constructiu de la infraestructura ferroviària (en el seu cas per trams). En aquest sentit, la reserva implica només la preservació cautelar d’uns sòls per possibilitar el seu eventual destí efectiu com a sistema ferroviari o com a espai de protecció o no afectació dels béns i serveis públics que comporta aquell sistema, però en cap cas la reserva defineix ni condiciona el traçat definitiu de la infraestructura ferroviària que finalment s’estableixi d’acord amb la legislació sectorial. Per tant, l’expropiació dels terrenys necessaris per a l’execució de la infraestructura no derivarà directament d’aquest planejament ni del Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’Eix transversal ferroviari, sinó del corresponent projecte executiu ferroviari. Article 127. Sòl de reserva per al sistema d’infraestructura ferroviària. SIF.



- 65 -

1. Definició. Aquest sòl és el que es reserva per a l’execució de la infraestructura ferroviària projectada i queda delimitat en els plànols d’ordenació per una franja entre 19 i 25 metres d’amplada en sòl urbà consolidat. En la resta de sòls aquesta franja té 31m d’amplada, excepció feta d’alguns trams en què, per raons de la tipologia de secció constructiva o per tal de garantir la continuïtat geomètrica del traçat, té una amplada variable superior. 2. Per la incompatibilitat de llur transformació o de la consolidació dels usos actuals envers la futura execució de la projectada línia ferroviària, els sòls de reserva SIF es qualifiquen com a sistema general urbanístic de comunicacions i, específicament, com a sistema ferroviari, vinculat a aquesta destinació. En les àrees qualificades com a SIF es podran admetre aquelles obres, instal∙lacions i usos que, d’acord amb la legislació ferroviària, serien autoritzables en la zona de domini públic. Per a l’execució d’aquestes obres i instal∙lacions i per a la implantació d’aquests usos, es requereix l’autorització de l’administració titular de la infraestructura ferroviària (Direcció general del Transport Terrestre) a més de la resta de permisos o autoritzacions que poden resultar necessaris en funció de la normativa aplicable. En les àrees qualificades com a SIF, es poden admetre amb caràcter provisional, d’acord amb la legislació urbanística, aquells usos o obres que preveu l’article 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010) en el cas que no dificultin l’execució de la infraestructura, d’acord amb l’informe que emeti l’administració competent de les infraestructures ferroviàries (Direcció General del Transport Terrestre). Les construccions i usos preexistents dins les àrees qualificades com a SIF, que d’acord amb a legislació ferroviària no serien autoritzades dins la zona de domini públic, queden fora d’ordenació i, per tant, resten subjectes a les limitacions que estableixen els apartats 2 i 3 de l’article 108 del Text Refós de la Llei d’urbanisme(Decret legislatiu 1/2010), i l’article 119.1 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. Article 128. Sòl de reserva per l’afectació del sistema Ferroviari. SAF. 1. Definició. Aquest sòl és el que es reserva per a protecció de la infraestructura ferroviària i queda delimitat en els plànols d’ordenació. En sòl urbà consolidat i en tots els trams en què la infraestructura ferroviària es preveu que passi soterrada a més de 30 metres de profunditat, la franja té 31 metres d’amplada, i a la resta del traçat, l’amplada de la franja és de 115 metres. S’exceptua en ambdós supòsits alguns trams en què, er raons de tipologia de la secció constructiva o per tal de garantir la continuïtat geomètrica del traçat, la franja té una amplada variable superior. 2. La inclusió de sòls dins la zona SAF no alterarà la seva classificació ni qualificació urbanística. No obstant això, aquests sòls quedaran sotmesos al següent regim d’usos: a) En sòl urbà consolidat, i en la resta de sòls quan la infraestructura es prevegi que sigui soterrada a més de 30m de profunditat, es poden autoritzar en el sòl i el vol, les obres, instal∙lacions i usos admesos en aquest planejament. En el cas, però que els fonaments de l’edificació superin els 4m de profunditat, la implantació de les esmentades obres, i instal∙lacions, requereixen l’autorització de l’administració titular de la infraestructura ferroviària (Direcció General del Transport Terrestre). Pel que fa al subsòl, l’aprofitament urbanístic d’aquest queda subordinat a les exigències de la implantació de la infraestructura ferroviària (Direcció General del Transport Terrestre), a més de la resta de permisos o autoritzacions que poden resultar necessaris en funció de la normativa aplicable. b) En la resta de supòsits el règim és el següent: Es poden admetre aquelles obres, instal∙lacions i usos que, d’acord amb la legislació ferroviària, serien autoritzables en la franja definida per la línia d’edificació. Per a l’execució d’aquestes obres i instal∙lacions i per a la implantació dels usos es requereix l’autorització de l’administració titular de la infraestructura ferroviària (Direcció General del Transport terrestre), a més de la resta de permisos o autoritzacions que poden resultar necessàries en funció de la normativa aplicable. Es poden admetre, amb caràcter provisional, d’acord amb la legislació urbanística, aquells usos o obres que preveu l’article 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010), en el cas que no dificulti l’execució de la infraestructura, d’acord amb l’informe que emeti l’administració titular de les infraestructures ferroviàries (Direcció General del Transport Terrestre). En les construccions i usos preexistents dins la zona SAF que, d’acord amb la legislació ferroviària no serien autoritzades dins la línia d’edificació, queden en situació de volum disconforme i s’hi poden admetre les obres de consolidació i de rehabilitació i tots els canvis d’ús.



- 66 -

c) Els conreus agrícoles no requereixen autorització prèvia d’acord amb l’article 15.7 de la Llei, 4/2006, de 31 de març, ferroviària. SECCIÓ 2a. SISTEMA VIARI. CODI X. Article 129. Sistema Viari. Codi X. 1.‐ Definició: El sistema viari és aquell que inclou el sòl necessari per a assegurar un nivell adequat de mobilitat terrestre, en el qual s’han d’incloure les infraestructures de transport terrestre per qualsevol modalitat de trànsit, com són les carreteres, camins, carrers i els aparcaments. 2.‐ Ús global: L’ús global d’aquest sistema és el transport i la comunicació terrestre. 3. Subtipus del sistema Viari X:

• X1‐ Xarxa territorial bàsica • X1p‐ Xarxa Territorial projectada • X2‐ Xarxa Local bàsica • Xa‐ Àrees d’aparcaments

4. Regulacions genèriques: a) Desenvolupament del sistema viari:

‐ En sòl urbanitzable l’establiment de la xarxa viària local secundària correspon al planejament parcial que hauran de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d’aquest Pla a fi d’estructurar de forma coherent el sistema viari, en el marc dels estàndards fixats per a cada sector. ‐ Els Plans de Millora Urbana podran alterar les previsions o establir‐ne de noves sobre la xarxa viària local secundària i d’accés en sòl urbà. ‐ La xarxa viària agrícola podrà ésser completada i precisada pel planejament especial, si bé els camins interiors només es reflecteixen a la base cartogràfica.

b) Règim de llicències: ‐ Les construccions, les instal∙lacions, les edificacions i altres activitats relacionades amb l’article 41 d’aquestes Normes que formant part d’aquest sistema s’instal∙lin en zones adjacents a les xarxes de comunicacions, estan subjectes en tot cas, i sense perjudici d’altres intervencions, a la llicència municipal. ‐ Les construccions, les instal∙lacions, les edificacions i altres activitats relacionades a l’article 40 d’aquestes Normes que sense formar part del sistema s’instal∙lin en zones adjacents a les vies de comunicació, necessitaran com a requisit previ a l’obtenció de la llicència, l’informe preceptiu de l’administració sectorial competent. Els informes denegatoris per raons de competències específiques determinaran la denegació de la llicència municipal.

c) Publicitat: La col∙locació de cartells o d’altres mitjans de publicitat o propaganda, visibles des de qualsevol via pública, està subjecte a llicència municipal prèvia, i s’hauran d’observar els procediments especials establerts pel que fa a la publicitat confrontant amb les autopistes i les carreteres. d) Estudis d’impacte ambiental: El planejament urbanístic, projecte d’urbanització, o projecte d’obra que defineixi el traçat definitiu d’una via, inclosa dins la xarxa bàsica i la xarxa viària local principal, ha d’anar acompanyat del corresponent estudi d’impacte ambiental en els casos que així ho estableixi la legislació sectorial vigent , Real Decret legislatiu 1/2008. de 11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació de l’impacte ambiental i per la Llei 6/2009, de 24 d’abril, d’avaluació ambiental de Catalunya. e) Respecte al règim del sistema de comunicacions i el seu entorn s’estarà al que disposa la legislació Sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o municipals, o de la xarxa ferroviària pel que fa al règim de protecció referent a zones d’afectació i línia d’edificació. Així mateix caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal.



- 67 -

Article 130. Sistema Viari. Xarxa territorial bàsica. Codi X1. 1. Definició: Comprèn la vialitat de caràcter supramunicipal que juntament amb la bàsica conforma l’estructura general del territori. Està integrada per un conjunt de trams de vies o carreteres de titularitat estatal autonòmic o provincial que travessen el terme municipal.

2. En el projecte, la construcció, la conservació, el finançament, l’ús i l’explotació d’aquesta xarxa de carreteres s’observarà el que s’estableixi, en funció de la seva titularitat i règim, el que disposa la normativa específica estatal o autonòmica. No obstant s’hauran de seguir les pautes i les indicacions establertes en els plànols corresponents d’aquest Pla General a fi d’estructurar de forma coherent la totalitat del sistema viari. 3.‐ Condicions d’ordenació i ús:

• En la projecció, la construcció, el finançament, l’ús i l’explotació d’aquestes vies, s’observarà el que disposa la legislació sectorial vigent.

• El Decret Legislatiu 2/2009, de 25 d’agost és d’aplicació, amb caràcter general, en les qüestions relatives a aquest tipus de vialitat.

• En el sòl urbà consolidat aquest POUM defineix de manera precisa les alineacions definitives del sistema viari, així com la línea d’edificació que dimana de la protecció de la xarxa viària territorial, d’acord amb la legislació sectorial vigent.

• En el sòl urbà no consolidat, en el sòl urbanitzable i en el sòl no urbanitzable, es grafien les reserves de sòl previstes per a cada sistema, que hauran de ser concretades en el moment de la tramitació dels corresponents instruments de desenvolupament.

Article 131. Sistema Viari. Xarxa territorial bàsica projectada. Codi X1p. 1. Definició: Compren la proposta de xarxa territorial, sense projecte aprovat, que condiciona l’estructura del territori. 3. Subcategories: Als efectes de no condicionar la delimitació i funcionalitat del domini públic viari i facilitar la futura execució de la projectada infraestructura viaria, així com també per preservar les zones amb restricció d’usos per proximitat a aquell sistema general, s’estableixen les següents dues categories de “sòl de reserva” .

• X1p.1 ‐ Sòl de reserva per al sistema d’infraestructura viària • X1p.2 ‐ Sòl de reserva per l’afectació del sistema viari

4. La reserva té una vocació de temporalitat fins al moment en que hagi estat aprovat el projecte constructiu de la infraestructura viària. En aquest sentit, la reserva implica només la preservació cautelar d’uns sòls per possibilitar el seu eventual destí efectiu com a sistema viari o com a espai de protecció o no afectació dels béns i serveis públics que comporta aquell sistema, però en cap cas la reserva defineix ni condiciona el traçat definitiu de la infraestructura ferroviària que finalment s’estableixi d’acord amb la legislació sectorial. Per tant, l’expropiació dels terrenys necessaris per a l’execució de la infraestructura no derivarà directament d’aquest planejament ni del Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena, sinó del corresponent projecte executiu viari. Article 132. Sòl de reserva per al sistema d’infraestructura viària. X1p.1. 1. Definició. Aquest sòl és el que es reserva per a l’execució de la infraestructura viària projectada i queda delimitat en els plànols d’ordenació. 2. Per la incompatibilitat de llur transformació o de la consolidació dels usos actuals envers la futura execució de la projectada vialitat, els sòls de reserva X1p.1 es qualifiquen com a sistema general urbanístic de comunicacions i, específicament, com a sistema ferroviari, vinculat a aquesta destinació. En les àrees qualificades com X1p.1 es podran admetre aquelles obres, instal∙lacions i usos que, d’acord amb la legislació viària, serien autoritzables en la zona de domini públic. Per a l’execució d’aquestes obres i instal∙lacions i per a la implantació d’aquests usos, es requereix l’autorització de l’administració titular de la



- 68 -

infraestructura viària a més de la resta de permisos o autoritzacions que poden resultar necessaris en funció de la normativa aplicable. En les àrees qualificades com a X1p.1, es poden admetre amb caràcter provisional, d’acord amb la legislació urbanística, aquells usos o obres que preveu l’article 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010) i la modificació que disposes l’article 16 de la llei 3/2012, del 22 de febrer. en el cas que no dificultin l’execució de la infraestructura, d’acord amb l’informe que emeti l’administració competent de les infraestructures viàries. Les construccions i usos preexistents dins les àrees qualificades com a X1p.1, que d’acord amb a legislació viària no serien autoritzades dins la zona de domini públic, queden fora d’ordenació i, per tant, resten subjectes a les limitacions que estableixen els apartats 2 i 3 de l’article 108 del Text Refós de la Llei d’urbanisme(Decret legislatiu 1/2010), i laes modificacions que disposa l’art la llei 3/2012, del 22 de febrer. l’article 119.1 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. Article 133. Sòl de reserva per l’afectació del sistema Viari. X1p.2. 1. Definició. Aquest sòl és el que es reserva per a protecció de la infraestructura viària i queda delimitat en els plànols d’ordenació. 2. La inclusió de sòls dins la zona X1p.2 no alterarà la seva classificació ni qualificació urbanística. No obstant això, aquests sòls quedaran sotmesos al següent regim d’usos: Es poden admetre aquelles obres, instal∙lacions i usos que, d’acord amb la legislació viària, serien autoritzables en la franja definida per la línia d’edificació. Per a l’execució d’aquestes obres i instal∙lacions i per a la implantació dels usos es requereix l’autorització de l’administració titular de la infraestructura viària, a més de la resta de permisos o autoritzacions que poden resultar necessàries en funció de la normativa aplicable. Es poden admetre, amb caràcter provisional, d’acord amb la legislació urbanística, aquells usos o obres que preveu l’article i l’article 16 de la llei 3/2012, del 22 de febrer. 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010), en el cas que no dificulti l’execució de la infraestructura, d’acord amb l’informe que emeti l’administració titular de les infraestructures viàries. En les construccions i usos preexistents dins la zona X1p.2 que, d’acord amb la legislació viària no serien autoritzades dins la línia d’edificació, queden en situació de volum disconforme i s’hi poden admetre les obres de consolidació i de rehabilitació i tots els canvis d’ús. Article 134. Sistema Viari. Xarxa local bàsica. Codi X2. 1. Definició: Comprèn la xarxa local bàsica que inclou la vialitat interurbana i urbana, estructurada en els carrers de la població, les vies que es comuniquen entre sí, els caminis principals, els camins secundaris i els camins veïnals. 2., La xarxa de camins principals esta integrada pels terrenys de sòl no urbanitzable, que ocupen els caminis rurals, d’accés i de comunicació interurbana, utilitzats pels vehicles, maquinària agrícola i de relació entre els diferents assentaments del terme municipal, a la vegada de tenir un interès paisatgístic rellevant. La xarxa de camins secundaris es el conjunt de camins destinats a passeig de vianants, que han estat recuperats d’antics camins i que per la seva morfologia o pel seu recorregut, constitueixen un referent històric i cultural. En aquests caminis no s’admet el pas de vehicles llevat dels propis destinats al manteniment dels camins, o els de serveis. La xarxa de camins veïnals esta integrada pels camins que comuniquen entre sí el caminis principals o aquests amb les finques agrícoles. 3.‐ Condicions d’ordenació i ús:

• Els usos globals de la xarxa local bàsica són tots aquells que fan referència a la mobilitat viària i en especial al trànsit de vianants i l’ús públic de relació social i cultural dels ciutadans.



- 69 -

• En el sòl urbà consolidat, les alineacions i rasants d’aquesta xarxa venen assenyalades als plànols d’ordenació d’aquest POUM.

• En el sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable, les línees que delimiten la xarxa de carrers, indiquen la magnitud i la disposició del sòl reservat per a aquella. Seguint les determinacions esmentades, el planejament derivat assenyalarà les alineacions i les rasants i precisarà el disseny de cada via pel que fa a la distribució d’espais per a calçada, circulació rodada, voreres, passos de vianants, elements d’arbrat i superfícies d’enjardinament.

• Qualsevol actuació en el subsòl de la via pública comportarà la restitució de les condicions d’accessibilitat i l’adequació de les mateixes en el cas de carrers no adaptats. Aquest supòsit afectarà a trams de carrers complerts entre interseccions.

• El disseny de les noves rotondes previstes en aquest POUM es farà d’acord amb l’instrucció per al disseny i projecte de rotondes de la Generalitat de Catalunya i els costos de les mateixes s’hauran d’incloure en les càrregues d’urbanització imputables als sectors beneficiaris.

• A la xarxa viaria urbana i camins cal preveure la reserva d’espai suficient per a la col∙locació i integració en el paisatge de contenidors per la recollida d’escombreries en totes les seves modalitats.

• Respecte a la xarxa bàsica urbana, tant en sòl urbanitzable com urbà, les vies existents i les noves projectades es grafien fent coincidir la zona de domini públic amb la qualificació viària.

4.‐ Condicions dels camins. • Les distàncies de protecció dels camins, a cada banda del camí, és de 5 metres. • El conjunt de camins rurals previstos pel Pla d’ordenació i que queden dins del sòl no urbanitzable

han de mantenir el seu traçat i tenen la protecció de la línia d’edificació. Aquesta línia d’edificació és de sis metres (6 m) a ambdós costats de l’eix del camí quant als camins principals, i de tres metres (3 m) respecte dels camins secundaris. A aquests efectes, fins a la línia d’edificació no es pot executar cap mena d’edificació o de construcció, ni tan sols tanques o murs artificials.

Article 135. Sistema Viari. Àrres d’aparcament. Codi Xa. 1.‐ El planejament urbanístic derivat o el corresponent projecte d’urbanització precisaran les superfícies destinades a circulació, entrada i sortida del propi aparcament i la destinada exclusivament al estacionament dels vehicles. 2.‐ El projecte d’urbanització no podrà disminuir en cap cas les superfícies del sistema d’aparcaments establertes per aquest Pla d’Ordenació. Article 136. Condicions d’ordenació dels nous sistemes viaris fruit del planejament derivat. 1. El planejament urbanístic derivat o en el seu cas, els projectes d’urbanització, precisaran el disseny de

cadascuna de les vies, fent referència als espais reservats als vehicles, a les parades per a la prestació del servei de transport col∙lectiu urbà de viatgers, a l’aparcament, als vianants, a les voreres, als serveis urbans, als arbres i a tots els elements que calguin per aconseguir el foment i la incentivació del transport públic i col∙lectiu i d’altres sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments amb bicicleta o a peu.

2. Les instal∙lacions i serveis en zona urbana o urbanitzable s’executaran soterradament, segons determinin les normes tècniques d’aplicació; i les companyies de serveis hauran d’ajustar els seus programes d’implantació, ampliació o de reposició, a les execucions d’obres d’urbanització dels sector a desenvolupar, o en el seu cas, a l’execució d’obres de reparació que efectuï l’Ajuntament de Castellolí.

3. El planejament derivat no podrà disminuir en cap cas les superfícies de la xarxa viària local establertes per aquest Pla d’Ordenació. La seva funció serà la de precisar les determinacions incloses en els plànols d’ordenació del Pla i resoldre l’enllaç de les carreteres i de la xarxa viària local principal, secundària i de vianants.

4. Les mesures i característiques principals dels vials que resultin del desenvolupament del planejament derivat per tal de permetre la bona accessibilitat urbana, la implantació de l’arbrat, la implantació dels



- 70 -

eixos verds, el dimensionament de places d’aparcament, etc, hauran de complir les següents condicions: • L’amplada mínima dels vials per la implantació d’arbrat viari vindrà donada per l’amplada mínima

de la vorera on s’hagi de plantar, i que serà de 3 m. Mínim. En el cas de vials amb edificacions alineades al mateix amb cossos sortints, l’amplada mínima serà de 3,5 metres.

• La tria d’espècies s’adaptarà a l’espai realment disponible per tal que els arbres puguin assolir la seva alçada i estructura natural, minimitzant les necessitats de poda per control

5. Les determinacions gràfiques dels intercanvis i de les interseccions de vies a nivell diferent no vinculen la forma concreta dels enllaços, si bé les alineacions i les rasants es fixaran en el planejament derivat. Aquests documents podran variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir‐ne les reserves de sòl, la capacitat d’intercanvi i d’entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit en què els projectes definitius precisin menys sòl que el previst, el sòl conservarà la qualificació com a reserva per a futures ampliacions.

CAPÍTOL 3.

REGULACIÓ ESPECÍFICA DE SISTEMES D’ESPAIS OBERTS SECCIÓ 1a. SISTEMA D’ESPAIS LLIURES/ZONES VERDES. CODI V Article 137. sistema d’espais lliures/zones verdes. Codi V. 1. Comprèn els sòls destinats a parcs, jardins, zones verdes i els espais de lleure, oci i esport que

conformen el sistema d’espais lliures definits a l’article 34.6 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. 2. El POUM estableix la localització dels espais públics urbans en els sòls no inclosos en sectors subjectes a

un planejament derivat. 3. En els sòls subjectes a desenvolupament derivat, el POUM fixa els estàndards corresponents i preveu

les condicions generals d’ordenació d’aquests espais. En la previsió de sòls adscrits a parcs públics s’ha observat allò que preveu l’article 58.1.f. del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. i la modificació que disposes l’article 21 de la llei 3/2012, del 22 de febrer. Article 138. Condicions d’ordenació i d’ús. Codi V. 1. L’ordenació dels espais lliures respondrà als objectius generals següents:

• Satisfer les necessitats de lleure, descans i gaudi dels ciutadans. • Permetre la conservació, recuperació i millora d’espais naturals. • Adaptació a les condicions concretes del lloc: orientació, exposició al sol, dimensió, etc.

2. L’accés als espais lliures generals i locals ha de ser sempre des del sistema viari. No s’hi permetrà l’accés rodat directament des dels habitatges privats.

3. Els espais definits com a sistema d’espais lliures s’ordenaran, en la major part de la seva extensió, amb superfícies toves de paviments naturals i amb plantacions d’espècies arbustives, entapissats i arbres.

4. Tots els espais lliures locals i els itineraris dels espais lliures urbans, així com els serveis i/o equipaments que en ells s’hi trobin seran adaptats, segons les determinacions del Decret 135/95 de 24 de març, pel qual s’aprova el Codi d’accessibilitat.

5. En els parcs i jardins urbans es permeten els usos d’esbarjo i gaudiment i la realització d’activitats de caràcter públic que siguin absolutament compatibles amb la utilització general d’aquest sòls, així com s’admet l’ocupació temporal per a festes, espectacles i fires, sempre que no en causin perjudicis i d’acord amb les condicions, que per a cada activitat dicti l’Ajuntament.



- 71 -

6. Les edificacions al servei dels parcs i jardins públics i dels usos admesos hauran d’observar les condicions següents: a) Alçada màxima: 7,5 m. Aquesta determinació pot ésser excepcional en el supòsit d’edificacions

preexistents que es reutilitzin. b) Ocupació màxima: 10%. c) En general, no s’admetran aprofitaments del subsòl, sòl i volada d’aquest espais. No obstant això,

al subsòl d’aquest sistemes es podran realitzar construccions i instal∙lacions de serveis públics o d’aparcaments, quedant limitat l’admissió d’aprofitament del subsòl públic com aparcament o altres usos de titularitat privada als supòsits on es justifiqui la seva necessitat per tal de garantir l’equilibri de beneficis i càrregues derivat de la cessió gratuïta de sòl de nous sistemes, d’acord amb allò que estableix l’article 34,2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol.

d) En les construccions soterrades, s’ha de garantir l’enjardinament i l’arborització de l’espai amb els gruixos i drenatges adequats.

Article 139. Condicions d’ordenació en el planejament derivat. Codi V. 1. Els espais lliures que es creïn com a resultat del desenvolupament del planejament urbanístic derivat

hauran de complir els requisits generals dels espais lliures definits en aquesta secció i a més els següents:

S’adaptaran a les determinacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i les modificació que disposa la llei 3/2012, del 22 de febrer. 2. El planejament derivat no podrà disminuir en cap cas les superfícies de la xarxa viària local establertes

per aquest Pla d’Ordenació. La seva funció serà la de precisar les determinacions incloses en els plànols d’ordenació del Pla i resoldre l’enllaç de les carreteres i de la xarxa viària local principal, secundària i de vianants. a) No es podran situar en terrenys amb pendent superior al 20%. b) Els espais lliures situats en les franges de protecció de les línies d’alta tensió no computaran als

efectes del còmput de les cessions mínimes obligatòries i s’hauran de sotmetre els mateixos a les limitacions pròpies de la instal∙lació.

c) Si al sector a desenvolupar es troba en espais boscosos, els espais definits com a sistema d’espais lliures s’adaptaran a la seva delimitació física per tal que es pugui assolir l’objectiu de conservació, recuperació i millora dels mateixos i les comunitats vegetals que en ells s’hi troben.

d) L’ordenació dels espais que resultin del cas del punt anterior haurà de vetllar per tot allò que reguli aquests espais catalogats, minimitzant els moviments de terres previstos i evitant intervencions agressives amb el paisatge.

e) Els nous espais lliures locals hauran de comptar amb tots els elements d’urbanització i equipament necessaris per al gaudi de la tota la població, des dels infants a la gent gran: mobiliari, jocs infantils, enllumenat, sistemes de reg localitzat automatitzats.

f) L’ordenació dels nous espais lliures locals també haurà de respectar i integrar adequadament la vegetació arbòria existent.

g) Es vetllarà per la correcta connectància eco‐paisatgística evitant barreres que aïllin els espais amb d’altres propers amb especial valor natural i social.

2. Per tal d’ordenar els nous espais lliures de forma eficient i evitant fragmentació, caldrà que la concentració de la superfície d’espais lliures, es procurarà que, al menys, el 50% es trobi condensat en una sola peça.

3. Es fomentarà la connectivitat entre els espais lliures del municipi. SECCIÓ 2a. SISTEMA D’ESPAIS VERDS PRIVATS. CODI Vp Article 140. Espais oberts privats, codi Vp.



- 72 -

1. Definició.‐ Es defineix com a verd privat el sòl lliure i enjardinat de titularitat privada. 2. Ordenació: En el àmbits grafiats en els plànols d’ordenació,. com a verd privat, podran edificar‐se aquelles construccions que el seu ús sigui donar servei als propis sectors on s’ubiquin. S’atorga una edificabilitat bruta, a aquest àmbits, de 0,03 m2 sostre/m2 sòl, amb una ocupació màxima dels 3% de la superfície total del sector i una alçaria màxima de 3,5 m. SECCIÓ 3a. SISTEMA HIDROGRÀFIC. CODI H Article 141. Sistema Hidrològic. Codi H 1.‐ El sistema hidrogràfic constitueix el conjunt d’espais lliures que conforma els cursos naturals de l’aigua, canalitzada o no, i està integrada per la llera del riu, de les rieres i els torrents, així com les seves ribes; les fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques. 3.‐ L’àmbit del sistema hidrogràfic que contempla aquest POUM es correspon amb l’àmbit de delimitació del domini públic hidràulic definit per l’Agència Catalana de l’Aigua. 4.‐ El sòl qualificat de sistema hidrològic, codi H, és de titularitat pública, d’acord amb allò que estableix la Llei d’Aigües. Article 142. Condicions d’ordenació i ús. Codi H 1. La configuració orogràfica dels terrenys facilita l’erosió, per la qual cosa s’ha de potenciar, en la mesura

del possible, la preservació d’aquests espais naturals, tant dels cursos de l’aigua com dels espais de connexió biològica i a la vegada, s’haurà d’evitar la presència de qualsevol element artificial que pugi dificultar el pas de les aigües.

2. Totes les rieres, canals i torrents en els trams de sòl no urbanitzable mantindran una franja de protecció de 25 metres d’amplada a cada banda, a comptar des del marge que delimita el llit de la riera. En aquest àmbit de protecció no s’admet cap tipus de construcció, llevat d’aquelles obres que tinguin per finalitat la millora del sistema hidrogràfic. En els trams de sòl urbà i sòl urbanitzable la línea de protecció s’estableix en els plànols d’ordenació.

3. En les ribes dels cursos d’aigua únicament es permeten plantacions i obres destinades a controlar o disminuir els efectes de l’erosió.

4. Les fonts localitzades en sòl no urbanitzable mantindran una protecció radial de 50 metres. A l’interior del cercle definit, no s’admeten altres obres que les de millora de l’entorn de la font.

5. L’únic ús admès en el sistema hidrogràfic és el que es deriva de la seva naturalesa. 6. Queden totalment prohibides les obres de canalització dels cursos de l’aigua, llevat que estiguin dictar

per l’Administració competent. Pel cas de canalització d’un curs d’aigua, es mantindrà el domini públic i l’ús públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització.

7. Els terrenys adscrits a aquest sistema són inedificables. 8. Per tot cas, s’ha de donar compliment a allò previst al Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel

qual s’aprova el Text Refós de la legislació en matèria d’aigua a Catalunya, el Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de domini hidràulic i demés normativa d’aplicació en matèria d’aigues.

CAPÍTOL 4.

REGULACIÓ ESPECÍFICA DE SISTEMES D’EQUIPAMENTS I SERVEIS TÈCNICS



- 73 -

SECCIÓ 1a. SISTEMA D’EQUIPAMENTS. CODI E Article 143. Sistema d’equipaments. Codi E. 1. Definició: El sistema d’equipament comprèn els sòls que es destinen a usos públics, col∙lectius o comunitaris al servei directe dels ciutadans. 2. Subtipus d’equipaments segons el seu ús global:

• E1‐ Docent • E2‐ Sanitari‐Assistencial • E3a‐ Administratiu • E4a‐ Cultural • E5‐ Esportiu • E6‐ Funerari‐cementiri • E7‐ Reserva sense ús assignat

3. Usos: a) En aquest POUM s’assigna directament dins el sòl urbà els usos del sistema d'equipaments. b) En el sòl urbanitzable delimitat, l’ús en el sistema d’equipaments s’assigna mitjançant el planejament derivat, que podrà ser Pla Especial, quan es tracti d’execució anticipada dels equipaments. c) Sempre que no disminueixi la superfície global de cada ús, podrà variar‐se l'assignació de l'ús vigent, mitjançant un Pla Especial, mantenint, però, l'adscripció al sistema d'equipaments. d) Altres alteracions del sistema d’equipaments implicaran la modificació o la revisió del Pla General. 4. Condicions generals: a)En sòl urbà, el POUM indica de forma detallada la localització de cada equipament. En sòl urbà inclòs en un sector de millora urbana la localització i característiques de l’equipament és definida en els Plans derivats. b)En sòl urbanitzable, el POUM estableix els estàndards corresponents als equipaments i determina la localització dels elements més bàsics per al conjunt. En aquest cas el POUM només fa indicacions de localització preferent si fós necessari. Article 144. Condicions d’edificació. Clau E 1. L’edificació en les àrees d’equipament s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diversos

equipaments, al paisatge i a l’organització general del teixit urbà en què se situen. 2. L’ordenació dels equipaments en sòl urbà en les zones d’edificació segons alineació de vial se seguiran

les següents determinacions: a) S’adequarà a les característiques d’edificabilitat i paràmetres de la zona on es situï. En el supòsit

de doni a dues zones de teixit urbà s’adoptarà la solució que comporti menor edificabilitat a excepció dels supòsits en els que l’interès públic i les necessitats funcionals determinin el contrari.

b) Es resoldran arquitectònicament els problemes que generin les parets mitgeres evitant que quedin vistes.

c) Es presentarà especial atenció als espais no edificats de les parcel∙les. 3. La regulació dels equipaments situats en la resta de zones del sòl urbà es regiran per les següents

condicions: a) Ordenació: Edificació aïllada. b) Edificabilitat màxima neta: 1,50 m² st/m² sòl. c) Ocupació màxima: 80%. d) Alçada reguladora màxima: 12 metres. e) Nombre màxim de plantes: PB + 2 PP.

4. En el sòl urbanitzable serà el planejament derivat el que estableixi les condicions dels equipaments compresos en el seu àmbit.



- 74 -

SECCIÓ 2a. SISTEMA D’EQUIPAMENTS PRIVATS. CODI Ep Article 145. Sistema d’equipaments. Codi Ep. 1. Definició: El sistema d’equipaments privats comprèn els sòls que es destinen a usos col∙lectius o comunitaris, al servei directe dels ciutadans i de propietat privada. 2. Subtipus d’equipaments privats:

• Ep3b‐ Proveïment privat. Can Parera • Ep4c‐ Religiós privat • Ep5‐ Esportiu privat. • Ep5.1‐ Centre de tecnificació per a esports de motor

3. Les determinacions i limitacions d’aquesta clau es corresponen en general amb les esposades pel Codi E, si no s’exposen altres determinacions específiques en cada una de les subclaus. Article 146. Sistema d’equipaments privats de proveïment de Can Perera. Codi Ep3b. 1. Està constituït pels terrenys destinats a equipament privat, destinat a usos complementaris, en concret al d’oficines i serveis privats, magatzem, sociocultural, restauració i espectacles, hoteler, esportiu, garatge i aparcament. 2. Es permet tot tipus d’edificació sempre que la seva alçada màxima no superi els 12,00m (planta baixa +2). 3. La edificabilitat neta màxima permesa és de 0,25 m2 st/m2 sòl. 4. L’edificació s’haurà de separar un mínim de 3,00m del front de vial i un mínim de 10 m dels laterals. Pel que fa al gàlib posterior, ve definit per allò que estableix la Llei de carreteres de l’Estat. 5. Es tindrà especial cura de l’espai lliure que dóna front als carrers del polígon i a la N‐II; dins d’aquest espai es prohibeix tot allò que doni una imatge desordenada i bruta, com es l’emmagatzematge de deixalles i residus. 6. Dins d’aquest espai es permetrà l’ús d’aparcament tot combinant‐ho amb arbrat i vegetació. Tots els espais que no tinguin una funció concreta s’hauran d’enjardinar convenientment i s’haurà de fer un manteniment periòdic. Article 147. Centre de Tecnificació per a esports de motor (PARC MOTOR). Codi Ep5.1. 1. El codi Ep5.1, corresponent a l’àmbit del Centre de Tecnificació per a esport de motor de Castellolí, es defineix en aquesta normativa i en els plànols d’ordenació amb els articles que van del 155 al 165. 2. L’edificabilitat bruta màxima del conjunt de l’àmbit és de 0,019909667m2 de sostre per cada metre quadrat de sòl. 3. L’edificabilitat neta assignada a cada clau es podrà repartir en el conjunt de sòl classificat en cada clau sempre que el conjunt no superi l’edificabilitat assignada a aquella clau concreta. 4. L’ocupació màxima és del 1,634883211%. 5. L’alçada reguladora màxima és de planta baixa més dues plantes pis, corresponents a 10,50m a excepció de:

‐ Les tribunes amb possibilitat de coberta mitjançant marquesines que es situïn a l’Àrea A‐1, on es defineix la seva alçada màxima en 12 metres. ‐ En la implantació d’edificis singulars a l’Àrea A‐2, lligats a funcions molt específiques, com ara la Torre de Direcció de Cursa de la pista de velocitat, o una possible torre per a seguretat i transmissions i la Torre de Direcció de Cursa, de la pista de Kàrting, a situar dins de l’Àrea A‐6. L’alçada de les quals vindrà determinada per a acomplir el seu ús.

Article 148. Codi Ep5.1. Murs de Contenció, obres de fàbrica i talussos



- 75 -

1. Per tal de conformar les plataformes, on es situen les diferents àrees definides dins de l’àmbit, serà necessària l’execució de murs de contenció de terres i obres de fàbrica, que salvin els desnivells existents, que es deuen principalment a torrenteres i barrancs. 2. metres d’alçada. A partir d’aquesta alçada, caldrà realitzar plataformes intermèdies, graonades, amb trams de mur que no superin l’alçada de 5 metres, cadascun. A les plataformes s’hi plantaran espècies arbustives. 3. S’admetran alçades superiors en les obres de fàbrica hidràuliques, o amb les que conformin les vies d’accés i de comunicació. 4. Quan s’hagin de conformar talussos, aquests no superaran els 10metres d’alçada. A partir d’aquesta, es deixaran feixes intermèdies, d’amplada aproximada de 3 metres, amb plantació d’espècies arbòries i arbustives. 5. La superfície dels talussos resultants es revegetaràn. Artícle 149. Codi Ep5.1. Tancat general de l’àmbit del centre de Tecnificació i franja de protecció al foc 1. Per tal de tancar el Centre de Tecnificació, es preveu la realització d’un xarxada metàl∙lic, el traçat del qual coincidirà amb la delimitació de l’àmbit d’actuació. 2. El xarxada serà del tipus ecològic, format per una malla metàl∙lica de 20x20cm, que serà permeable al pas de la fauna pròpia de l’indret. L’alçada del xarxada serà de 2m. 3. Així mateix, es preveu la formació d’una franja de protecció al foc, realitzada mitjançant la neteja del sota‐bosc (arbusts i vegetació baixa), i esporgant les branques dels arbres fins una alçada de 2m, en una franja de 25m d’amplada, exterior a l’àmbit, a partir de la tanca de delimitació. Això és possible, degut a que les finques veines són del mateix propietari que les compreses dins de l’àmbit d’actuació. Article 150. Codi Ep5.1. Usos admesos En el conjunt de l’àmbit s’admeten els següents usos globals, sense prejudici de la seva particularització en cada una de les àrees del conjunt posteriorment detallades: a. Habitatge, tan sols destinat als vigilants i altres serveis específics de l’àmbit. b. Càmping, c. Hoteler/Bungalows d. Bar i restaurant e. Comercial, fix o temporal i sempre al servei exclusiu de les activitats del Centre de Tecnificació. f. Oficines, sempre al servei de l’Organització del Centre de Tecnificació. g. Industrial limitat a garatges, tallers de reparació de motocicletes i vehicles i estacions de servei, sempre al servei exclusiu de les activitats i funcionament del Centre de Tecnificació. h. Sanitari‐Assitencial, corresponents als serveis mèdics destinats a primers auxilis (reanimació, petita cirurgia, etc.), pels participants i el públic en general. i. Educatiu, quant a l’Escola de Pilotatge, per a motocicletes i tot tipus de vehicles esportius. j. Socio‐Cultural, per aquelles activitats lligades al món del motor, com el Museu d’esports a motor o similar. k. Espai lliure i recreatiu, com parcs infantils, atraccions, etc... l. Esportiu de tot tipus, a més a més dels propis del Centre de Tecnificació. m. Administratiu, lligat al Centre de Tecnificació. n. Residencial Mòbil, d’utilitació exclusiva durant les jornades de competició. o. Vialitat i aparcaments p. Helioport per evacuació d’urgència d’accidentats i serveis civils. q. Publicitari, desenvolupat en totes les formes i suports usuals. Article 151. Codi Ep5.1. Zonificació de les Àrees L’espai comprès per la clau Ep5.1 queda definida per les següents àrees: A‐1: Circuit de velocitat i pelouse. A‐2: Organització i serveis.



- 76 -

A‐3: Circuit de Motocròs A‐4: Acampada, Càmping i Bungalows A‐5: Aparcament habitual A‐6: Polivalent: Kàrting, activitat motoritzada a l’aire lliure i aparcament. A‐7: Recreatiu, cultural i educatiu A‐8: Verd i Forestal A‐9: Protecció específica de torrenteres i barrancs. A‐10: Protecció hidràulica. Article 152. Codi Ep5.1. Àrea A‐1. Circuit de velocitat i pelouse 1. Contingut: Comprèn la pista de velocitat, vies de desceleració i sortida, marges laterals i zones lliures, elements de protecció i seguretat, dispositius i plataforma de senyalització, vies de servei, llocs de vigilància i cobert de carburació. També s’hi triben incloses tribunes per a espectadors i les zones de pelouse. 2. Usos admesos: Exclusivament l’esportiu i el publicitari. 3. Paràmetres d’edificació: El sostre màxim edificable dins l’àrea A‐1, considerant els llocs de vigilància de pista i els nuclis de serveis per a espectadors, serà de 0,002 m2 sostre/m2 de sòl, és a dir, un màxim de 690m2 de sostre. El sostre màxim pel lloc de vigilància serà de 4 m2 amb una alçada màxima de 3 m corresponents a planta baixa. Els coberts no tancats no tindran la consideració d’edificació. 4. Ocupació: l’ocupació permesa és del 0,2% 5. Tribunes i serveis annexos: Les tribunes es realitzaran, principalment amb estructura metàl∙lica, i tindran una pendent compresa entre els 30° i els 40°. No tindran la condició d’edificació, al tractar‐se d’una estructura lleugera. Podran estar cobertes amb marquesines del mateix material. L’alçada màxima permesa per a les tribunes i marquesines, serà de 12m en el seu punt màxim. Dessota de les tribunes s’hi podran realitzar nuclis de serveis, per als espectadors, amb una alçada màxima de 3m, els quals tindran la consideració d’edificació. 6. El traçat de la pista de velocitat podrà ser objecte de modificacions degut a interès esportiu o a la variació de normes de seguretat o esportives. 7. Per tal de poder delimitar les àrees restringides, tant de la pista de velocitat, com les reservades a l’Organització, es podran realitzar ballats a base de tanca metàl∙lica o xarxa, amb una alçada no superior als 2m. Artícle 153. Codi Ep5.1. Àrea A‐2. Organització i Serveis. 1. Contingut: Aquesta àrea es pot compondre de la torre de Direcció de Cursa de la pista de velocitat, vies de reducció de velocitat i sortida, plataforma de senyalització, boxes, administració, secretaria, centre de primers auxilis, heliport de seguretat, naus de servei, Paddock amb els seus serveis, bar, restaurant, escola de Pilotatge, petits garatges per a motocicletes i equipament esportiu, Benzinera, village, torres per a plafons d’informació i singulars de seguretat i transmissions i tribunes. 2. Usos admesos: Tots els definits en l’article 150. 3. Paràmetres d’edificació: Edificació aïllada amb una edificabilitat de 0,35 m2 de sostre/m2 de sòl (8.500m2). L’alçada màxima de les edificacions serà de 10,50m corresponents a planta baixa i dues plantes pis, excepte la Torre de direcció de cursa de la pista de velocitat, torres singulars de seguretat ‐ transmissions. 5. Ocupació: L’ocupació màxima de les edificacions serà d’un 25%. 4. Tribunes: Les tribunes estaran realitzades, principalment amb estructura metàl∙lica i podran estar cobertes amb marquesines del mateix material. Les tribunes no tindran per sí mateixes la condició d’edificació. La pendent de les tribunes estarà inclosa entre els 30° i els 40°. L’alçada màxima de les tribunes i marquesines compreses dins d’aquesta àrea, serà de 12m en el seu punt màxim. Aquestes tribunes podran situar‐se sobre els boxes. 5. A la zona de Paddock i dels aparcaments fixos es preveurà la plantació d’arbres al llarg de les fileres d’aparcaments. Quan calgui separar nivells en terrasses, els talussos o terraplens resultants, deuran de tenir un pendent màxim de relació base‐alçada de 3 a 1. També es poden admetre murs, d’alçada màxima 1,50m.



- 77 -

Artícle 154. Codi Ep5.1. Àrea A‐3. Circuit de Motocròs 1. Contingut: Circuits sobre terra (sense asfalt ni altre tipus de paviment) per tal de practicar esports de motor. Els tipus de pista i esports de motor que s’hi poden practicar son: el motocròs i també el supercròs. 2. Usos admesos: Tots els esportius, bar i restaurant, l’industrial per a petits magatzems o tallers i el de vialitat i aparcament definits en l’article 150. 3. Paràmetres d’edificació: Edificació aïllada amb una edificabilitat de 0,01m2 de sostre/m2 de sòl (250,00). L’alçada màxima de les edificacions serà de 3m corresponents a planta baixa. 4. Ocupació: L’ocupació màxima de les edificacions serà de l’1% (250,00). 5. la pista de motocròs podrà tancar‐se mitjançant una tanca metàl∙lica amb una alçada no superior a 2m. 6. En els aparcaments fixos es preveurà la plantació d’arbres al llarg de les fileres d’aparcament. Quan calgui separar nivells en terrasses, els talussos o terraplens resultants, deuran de tenir un pendent màxim de relació base‐alçada de 3 a 1. També es poden admetre murs, d’alçada màxima 1,50m. Artícle 155. Codi Ep5.1. Àrea A‐4. Acampada, Càmping i Bungalows 1. Contingut: Acampada, càmping i bungalows per a allotjament de persones relacionades amb les activitats del Centre de tecnificació. 2. Usos admesos: Càmping, residencial mòbil, hoteler/bungalows, bar, restaurant, vialitat i aparcaments definits en l’article 150. 3. Paràmetres d’edificació: Edificació aïllada amb una edificabilitat de 0,155m2 de sostre/m2 de sòl (2.140,00m2). L’alçada màxima de les edificacions serà de 3m corresponents a planta baixa. 4. Ocupació: L’ocupació màxima de les edificacions serà d’un 15,5% (2.140,00m2). 5. La totalitat d’aquesta Àrea s’ajustarà a allò que determina l’Ordre d’11 de juliol de 1986, per la qual s’estableixen els requisits per a la instal∙lació i funcionament del camping. 6. Els bungalows han d’estar construïts amb materials lleugers com la fusta o els taulers hidròfugs i contaran, cadascún d’ells d’una estança‐menjador‐cuina, un servei amb dutxa i dues habitacions dobles com a màxim. 7. En els aparcaments fixos es preveurà la plantació d’arbres al llarg de les fileres d’aparcament. Quan calgui separar nivells en terrasses, els talussos o terraplens resultants, deuran de tenir un pendent màxim de relació base‐alçada de 3 a 1. També es poden admetre murs, d’alçada màxima 1,50m. Artícle 156. Codi Ep5.1. Àrea A‐5. Aparcament habitual 1. Contingut: Estacionament de motocicletes, automòbils i autobusos relacionats amb les activitats del Centre de Tecnificació. 2. Usos admesos: Vialitat, aparcament, comercial de caràcter temporal, publicitari i habitatge tan sols destinat als vigilants del Centre de Tecnificació definits en l’article 150. 3. Paràmetres d’edificació: Edificació aïllada amb una edificabilitat de 0,02m2 de sostre/m2 de sòl (325,00m2). L’alçada màxima de les edificacions serà de 3m corresponents a planta baixa. 4. Ocupació: L’ocupació màxima de les edificacions es d’un 2% (325,00m2). 5. L’habitatge per als vigilants tindrà una capacitat màxima per a 4 persones. 6. En els aparcaments fixos es preveurà la plantació d’arbres al llarg de les fileres d’aparcament. Quan calgui separar nivells en terrasses, els talussos o terraplens resultants, deuran de tenir un pendent màxim de relació base‐alçada de 3 a 1. També es poden admetre murs, d’alçada màxima 1,50m. Es podrà tancar l’àrea destinada a aparcament amb un reixat metàl∙lic d’alçada no superior a 2m. Artícle 157. Codi Ep5.1. Àrea A‐6. Polivalent: Kàrting, activitat motoritzada a l’aire lliure i aparcament 1. Contingut: Circuit de Kàrting (traçat sobre una àmplia superfície tota pavimentada per poder tenir també l’ús d’aparcament), torre de direcció de la pista de Kàrting, circuits sobre terra (sense asfalt ni altre tipus de paviment) per tal de practicar‐hi esports com el supercròs, pista de dirt track, pista plana, trial i enduro.



- 78 -

2. Usos admesos: Totes els esportius, bar i restaurant, industrial per a petits magatzems o tallers i el de vialitat i aparcament per a motocicletes, automòbils i autobusos. 3. Paràmetres d’edificació: Edificació aïllada amb una edificabilitat de 0,01m2 de sostre/m2 de sòl (945,00m2). L’alçada màxima de les edificacions serà de 3m corresponents a planta baixa. 4. Ocupació: L’ocupació màxima de les edificacions serà de l’1% (945,00m2). 5. La totalitat d’aquesta àrea es considera polivalent ja que a demès de l’ús esportiu podrà destinar‐se tota ella a aparcament en moments punta d’afluència de públic al circuit de velocitat. Artícle 158. Codi Ep5.1. Àrea A‐7. Recreatiu, cultural i educatiu. 1. Contingut: Parc i zona d’esbarjo, atraccions, activitats culturals i educatives. Escola regular d’estudis de mecànica de motociclisme. 2. Usos admesos: Bar, restaurant, comercial, educatiu, socio‐cultural, espai lliure i recreatiu, vialitat i aparcament i habitatge tan sols destinat als vigilants del Centre de Tecnificació definits en l’article 150. 3. Paràmetres d’edificació: Edificació aïllada amb una edificabilitat de 0,35m2 de sostre/m2 de sòl (3.656,00m2). L’alçada màxima reguladora de les edificacions es de 7m corresponents a la planta baixa més una planta pis. 4. Ocupació: L’ocupació màxima de les edificacions es d’un 30% (3.142,00m2). 5. L’habitatge per als vigilants tindrà una capacitat màxima per a 4 persones. 6. En els aparcaments fixos es preveurà la plantació d’arbres al llarg de les fileres d’aparcament. Quan calgui separar nivells en terrasses, els talussos o terraplens resultants, deuran de tenir un pendent màxim de relació base‐alçada de 3 a 1. També es poden admetre murs, d’alçada màxima 1,50m. . Artícle 159. Codi Ep5.1. Àrea A‐8. Verd i Forestal 1. Contingut: Poblacions vegetals existents formades bàsicament per pinedes de pi blanc i pinyoner. 2. Accés als usuaris del Centre de tecnificació, circulació motoritzada per pistes naturals o habilitades. Mountain‐bike i fitness. 3. Paràmetres d’edificació: No s’admet cap tipus d’edificació fixa. 4. Es podrà admetre la pavimentació de les vies de circulació mitjançant ferms d’aglomerat asfàltic, formigó o altres tipus. Artícle 160. Codi Ep5.1. Àrea A‐9. Protecció específica de torrenteres i barrancs 1. Contingut: torrenteres i barrancs d’escorrentia d’aigües de pluja que aboquen a la Riera de Castellolí o al torrent de la Puda. 2. Usos admesos: Accés per a la neteja, el manteniment i la conservació. Realització de les obres de fàbrica necessàries per a la conformació d’accessos i vies de circulació i comunicació internes. 3. paràmetres d’edificació: No s’admet cap tipus d’edificació fixa. Artícle 161. Codi Ep5.1. Àrea A‐10. Protecció hidràulica 1. Contingut: Llera de la Riera de Castellolí i del Torrent de La Puda. 2. Usos admesos: Accés per a la neteja, el manteniment i la conservació. Realització de les obres de fàbrica hidràuliques per a l’endegament d’aquestes lleres. Per a la formació d’accessos i vies de circulació i comunicació es requerirà d’un informe favorable de l’Agencia Catalana de l’Aigua i la seva supervisió. 3. paràmetres d’edificació: No s’admet cap tipus d’edificació fixa.



- 79 -

SECCIÓ 3a. SISTEMA DE SERVEIS TÈCNICS. CODI T Article 162. Serveis Tècnics i Ambientals. Codi T. 1. Definició: Comprèn els equipaments destinats a serveis tècnics, ambientals i de suport als transport d’aigua per al reg, instal∙lacions complementàries de les xarxes de subministrament d’aigua, d’energia, de tractament de residus, de telecomunicacions, etc. 2. Subtipus de Serveis tècnics i Ambientals:

• Codi T1. Aigua. Serveis d’abastament d’aigües potables, plantes de tractament i potabilitzadores i similars.

• Codi T2.Energia. Centrals generadores d’energia, estacions transformadores, xarxa elèctrica, xarxa de gas, parcs eòlics, instal∙lacions vinculades a l’estalvi energètic i similars.

• Codi T3.Depuració. Xarxes d’aigües residuals, pluvials, depuradores i similars. • Codi T4.Residus. Plantes de triatge, compostatge, dipòsits controlats de residus, incineradores i

altres. • Codi T5.Comunicacions. Centre de comunicacions, antenes radioelèctriques, de telefonia, xarxes

de cablejat, etc. • Codi T7. Reserva.

3. Condicions d’ús i funcions: a)Només s’admetran els usos directament vinculats amb la instal∙lació o servei de que es tracti, en les condicions de funcionament específic regulades a la legislació tècnica sobre la matèria. b)Els espais lliures d’edificacions o instal∙lacions que constitueixin l’entorn d’aquests serveis rebran un tractament de jardí privat. c)S’admetrà excepcionalment l’ús d’habitatge destinat al guardià de la instal∙lació. d)L’ordenació de les infraestructures de serveis tècnics que realitza aquest POUM s’entén sense perjudici del que regula la legislació tècnica específica sobre la matèria. e)Per tal d’evitar la proliferació d’antenes, les companyies venen obligades a compartir els suports verticals en els termes que s’estableixen a l’Ordenança reguladora esmentada. Article 163. Mesures particulars de protecció. Codi T. 1. Les línies elèctriques d’alta tensió (de 110 KV en amunt):

a) En sòl no urbanitzable l’espai de protecció de línies elèctriques d’alta tensió (de 110 Kv en amunt) i mitja tensió aèries tindrà una amplada total de 40 m., no s’hi podran localitzar edificacions i tindran les limitacions que estableix la normativa sectorial vigent.

b) En sòl urbanitzable i no urbanitzable l’espai de protecció de les línies elèctriques subterrànies d’alta tensió serà no edificable, tindrà una amplada de 8 m. i complirà la normativa sectorial vigent.

c) En zones urbanes, les noves línies sempre han d’estar soterrades. d) Els camps electromagnètics que generin les línies soterrades no sobrepassaran els límits

d’exposició establerts en la normativa reguladora que correspongui tot garantint‐se la protecció sanitària adequada de les persones i el medi ambient.

2. Les conduccions telefòniques, i elèctriques en sòls urbà i urbanitzable seran soterrades. SECCIÓ 4a. SISTEMA DE SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS PRIVATS. CODI Tp Article 164. Serveis Tècnics i Ambientals privats. Codi Tp.



- 80 -

1. Definició: Comprèn els equipaments destinats a serveis tècnics, ambientals i de suport als transport d’aigua per al reg, instal∙lacions complementàries de les xarxes de subministrament d’aigua, d’energia, de tractament de residus, de telecomunicacions, etc, de titularitat privada. 2. Les determinacions i limitacions d’aquesta clau es corresponen íntegrament amb les esposades pel Codi T. 3. Subtipus de Serveis tècnics i Ambientals: Al municipi de Castellolí hi ha els següents tipus d’aquest sistema privat:

• Tp4.1‐ Dipòsit controlat classe III • Tp5.1‐ Serveis tècnics privats Av. de la Unió • Tp5.2‐ Serveis tècnics privats Av. de Montserrat

Article 165. Serveis Tècnics i Ambientals privats. Codi Tp5.1. Segons conveni urbanístic Article 166. Serveis Tècnics i Ambientals privats. Codi Tp5.2. Segons conveni urbanístic CAPÍTOL 5.

REGULACIÓ ESPECÍFICA DE SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC Article 167. Sistema d’habitatge dotacional públic. Codi D. 1. Definició: Reserves de sòl destinades a habitatges públics temporals de col∙lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació, justificades en les polítiques socials tal com estableix el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. 2. D’acord amb el que estableix l’article 58 1 g) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, sempre que s’acrediti la suficiència de reserves d’equipaments públics en els sectors de desenvolupament derivat, podran destinar‐se espais per a sistemes d’habitatges dotacionals públics fins a un 5% de la reserva global destinats a equipaments locals.



- 81 -

TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ.(SU) CAPÍTOL 1.

DISPOSICIONS GENERALS. Article 168. Disposicions generals. 1. Constitueixen el sòl urbà els terrenys així qualificats per aquest POUM. 2. El sòl urbà es divideix en les següents categories:

2.1. Sòl Urbà Consolidat. Constitueix el sòl urbà consolidat: (SUC) Els terrenys que tinguin la consideració de solar d’acord amb el que estableix l’article 29 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Els terrenys els quals només els hi manca per adquirir la condició de solar, completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats a l’article 29, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d’actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho han estat.

2.2. Sòl Urbà no consolidat. (SNC) És aquell sòl urbà que no hagi assolit la condició de consolidat en els termes que estableix l’article 31 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost o quan siguin objecte de transformació, d’acord amb els que estableix l’apartat 2 de l’esmenta’t article.

Article 169. Elements de regulació. 1. Per ordenar les edificacions i usos, aquest POUM qualifica els terrenys inclosos en sòl urbà en zones i

sistemes. 2. Per completar la definició de les determinacions urbanístiques, es preveu en determinats sectors

d’actuació la formulació de Polígons d’actuació Urbanística i Plans de Millora Urbana Article 170. Condició general sobre l’entorn urbà. Qualsevol intervenció que es produeixi en sòl urbà ha d’assegurar la conservació dels valors ambientals i la unitat urbanística i funcional i les relacions que s’estableixen entre la morfologia urbana de l’àrea intervinguda i la tipologia de l’edificació. Article 171. Alineacions i rasants. 1. Els plànols d’ordenació defineixen les alineacions del sòl urbà, les quals resulten precisades si cal per

plans especials urbanístics, per projectes de reparcel∙lació o d’expropiació o per les llicències urbanístiques, instruments tots ells que poden desenvolupar els criteris d’ordenació i d’urbanització proposats pel Pla d’ordenació.

2. En tot allò que no resulti modificat pel Pla d’ordenació, continuen vigents les actuals alineacions i rasants.

Article 172. Sectors d’actuació. 1. Aquest Pla delimita, en algunes àrees de sòl urbà, sectors d’actuació urbanística per a dur a terme les

determinacions del Pla i una gestió urbanística integrada.



- 82 -

2. La delimitació de sectors d’actuació produeix els efectes previstos a la legislació urbanística vigent. 3. Quan aquest Pla no estableix l’ordenació detallada d’aquestes àrees, serà necessari formular el Pla de

Millora Urbana corresponent. 4. L’ajust dels sectors d’actuació podrà ésser d’un 5% (cinc per cent) de les superfícies graciades pel Pla,

prèvia justificació adient. CAPÍTOL 2.

REGULACIÓ ESPECÍFICA DE LES ZONES EN SÒL URBÀ. Article 173. Zones. El Present Pla d’Ordenació Municipal estableix les següents zones i subzones:

Sòl urbà. Residencial Codi 1. Nucli antic


Codi 4 Illa oberta • 4b.1‐ Illa oberta amb bloc lineal 1 • 4b.2‐ Illa oberta amb bloc lineal 2

Codi 5 Cases agrupades • 5a.1‐ Cases agrupades alineades a vial 1 • 5b.1‐ Cases agrupades configuració flexible 1 • 5b.2‐ Cases agrupades configuració flexible 2

Codi 6 Cases aïllades • 6b.1‐ Cases aïllades parcel∙la mínima 400 • 6b.2‐ Cases aïllades parcel∙la mínima 600 • 6b.3‐ Conservació cases aïllades

Sòl Urbà. Activitat econòmica Codi 7. Industrial

• 7b.1‐ Industrial entre mitgeres 1 • 7b.2‐ Industrial entre mitgeres 2 • 7c.1‐ Indústria aïllada

SECCIÓ 1a. ZONA NUCLI ANTIC. CODI 1 Article 174. Subzona nucli compacte. Codi 1b 1. Definició: Trames urbanes i ordenacions antigues corresponents als nuclis fundacionals i històrics de la població, de les quals convé mantenir l’estructura urbana i la tipologia dels edificis. 2. Tipus d’edificació: Edificació compacta, sense solucions de continuïtat entre edificis. Es manté la reglamentació anàloga en la que es va originar la seva consolidació i una especial observació de les seves característiques urbanes. 3. Definició de subzones: Es defineixen 4 subzones tant pel diferents moment de configuració com per la seva ubicació territorial. Són les següents:



- 83 -


Article 175. Subzona nucli compacte 1. Codi 1b.1 1. Definició: Correspon a les ordenacions antigues de cases entre mitgeres i en alineació de vial que conformen el nucli més antic de la població. S'ubiquen en el centre del nucli de Castellolí a banda i banda de l'avinguda de la Unió. 2. Tipus d’ordenació: Nucli compacte d'edificacions entre mitgeres alineades a vial. 3. Condicions d’edificació:

CLAU 1b.1OBSERVACIONS

OCUPACIÓ DE PARCEL∙LA Regulació indicada en els plànols d'ordenació.

ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ A vial

LONGITUD MÍNIMA DE FAÇANA 4,5m

PROFUNDITAT EDIFICABLE Regulació indicada en els plànols d'ordenació.

Nº MÀXIM DE PLANTES Regulació indicada en els plànols d'ordenació.

ALÇADA REGULADORA MÀXIMA

PB: 3,85mPB+1: 7,5mPB+2: 10,65m

Nº HABITATGES/PARCEL∙LA 2 hab./parcel∙la

PARÀMETRES

NUCLI COMPACTE 1

4. Regulació d’usos a) El usos permesos són els següents indicant en cada cas el seu grau de permissibilitat:

CLAU 1b.1USOS CONDICIONAMENTS

GLOBAL Habitatge unifamiliar i bifamiliarHotelerResidencial especialOficines i serveisAssistencial‐SanitariDocentSocio‐CulturalAdministratiu i socioculturalRestauracióComercialEstacionament i aparcament Només en PB i soterranis

Recreatiu Locals tancats

Industrial de baix impacte tipus I

Esportiu Previ Pla EspecialCOMPATIBLE

ADMESÈS

NUCLI COMPACTE 1

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. 5. Altres regulacions específiques a) Desnivell entre l’Avinguda de la Unió i carrer Constància: Els patis d’illa compresos entre els carrers Constància, Cooperativa, del Sol, Fontetes i Avinguda de la Unió només podran ésser edificats en planta soterrani amb respecte al Carrer Constància, sempre que siguin edificats amb façana a aquest carrer. S'edificaran com a màxim en planta baixa quan s'edifiquin amb façana al carrer Unió. b) Subdivisió de la planta baixa: No s’admet la subdivisió de la planta baixa.



- 84 -

Article 176. Subzona nucli compacte 2. Codi 1b.2 1. Definició: Correspon a les ordenacions antigues de cases entre mitgeres i en alineació de vial de les parcel∙les contigües a la riera de Castellolí. S'ubiquen al centre del nucli de Castellolí amb façana a l'avinguda de la Unió i els darreres al passeig de la Riera. 2. Tipus d’ordenació: Nucli compacte d'edificacions entre mitgeres alineades a vial. 3. Condicions d’edificació:



ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ a vial

LONGITUD MÍNIMA DE FAÇANA 4,5 m


Nº MÀXIM DE PLANTES PB+2


PB: 3,85mPB+1: 7,5mPB+2: 10,65m


PARÀMETRES

NUCLI COMPACTE 2







ADMESÈS

NUCLI COMPACTE 2

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. 5. Altres regulacions específiques a) Darreres carrer de la Font i passatge de la Riera:

‐ Les edificacions front a aquest vial amb un màxim de 3,50m d'alçada es recularan un mínim de 10m amb respecte a l'alineació del carrer. ‐ Només es permet l'ús de magatzems dedicats a activitats comercials dels usuaris dels habitatges. Els garatges poden ésser tant de tipus particular com per altres usuaris.

‐ És obligatori un bon acabat de les façanes amb materials tradicionals de la zona. Article 177. Subzona nucli compacte 3. Codi 1b.3 1. Definició: Correspon a les ordenacions antigues de cases entre mitgeres i en alineació de vial amb una consolidació posterior a la resta del nucli antic. S'ubiquen als extrems nord‐est i sud‐oest del nucli antic de Castellolí. 2. Tipus d’ordenació: Nucli compacte d'edificacions entre mitgeres alineades a vial.



- 85 -

3. Condicions d’edificació:




LONGITUD MÍNIMA DE FAÇANA 5 m


Nº MÀXIM DE PLANTES Regulació indicada en els plànols d'ordenació.


PB: 3,85mPB+1: 7,5mPB+2: 10,65m

Nº HABITATGES/PARCEL∙LA 2 hab./parcel∙laExcepció illa c/Constància a pas devianants amb 1 habitatge/parcel∙la

PARÀMETRES

NUCLI COMPACTE 3



GLOBAL Habitatge Unifamiliar i bifamiliarHotelerResidencial especialOficines i serveisAssistencial‐SanitariDocentSocio‐CulturalAdministratiu i socioculturalRestauracióComercialEstacionament i aparcament Només en PB i soterranis


Industrial De baix impacte tipus I


ADMESÈS

NUCLI COMPACTE 3

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. 5. Altres regulacions específiques a) FAÇANA CARRER AMISTAT: Les edificacions respecte a la façana amb el carrer Amistat només podran edificar en planta baixa. No es permet prolongar la planta baixa del carrer Pau en una profunditat edificable superior a 15m. b) CONDICIONS ESPECIALS LLICÈNCIA D’OBRES: Es pot concedir llicència de soterrani independent de la planta baixa i planta pis. La llicència i construcció de la resta de l'edifici s'efectuarà de manera unitària. No es podrà ocupar la planta baixa, amb respecte a la rasant del carrer constància, si no s'ha concedit prèviament la cèdula d'habitabilitat de l'habitatge. Article 178. Subzona conservació nucli compacte. Codi 1b.4 1. Definició: Correspon a les construccions segons ordenacions antigues de cases entre mitgeres i en alineació de vial del nucli de Ca n'Alzina. S'ubiquen a la part nord de l'antiga N II del nucli de Ca n'Alzina. 2. Tipus d’ordenació: Nucli compacte d'edificacions entre mitgeres alineades a vial. 3. Condicions d’edificació:



- 86 -



ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ existent Regulació indicada en els plànols d'ordenació.

LONGITUD MÍNIMA DE FAÇANA 5 m

PROFUNDITAT EDIFICABLE 12 m


ALÇADA REGULADORA MÀXIMAPB: 3,85 m PB+1: 7,5 m Regulació indicada en els plànols d'ordenació.


PARÀMETRES

CONSERVACIÓ NUCLI COMPACTE







ADMESÈS

CONSERVACIÓ NUCLI COMPACTE

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. 5. Altres regulacions específiques a) CONSERVACIÓ DE LES EDIFICACIONS EXISTENTS: Les edificacions existents tindran que mantenir‐se, conservant la seva tipologia us i demes característiques. Si en cas de necessitat imperiosa de establir algun enderroc parcial o total la nova construcció tindrà l’obligació de repetir les característiques edificatòries actuals. a) AFECTACIONS OCASIONADES PER L’AUTOVIA: Les afectacions actuals conseqüència de l’actual autovia, seran eliminades en el moment que es realitzi el seu nou traçat previst per el Ministeri del Foment, i per tant podran realitzar‐se les obres actualment no admeses. SECCIÓ 2a. ZONA ILLA OBERTA. CODI 4 Article 179. Subzona illa oberta densitat mitjana. Codi 4b 1. Definició: Eixample modern de creixements en edificació aïllada o semi aïllada ordenant la parcel∙la i els espais lliures privats en funció de l’ús predominant. Correspon als blocs plurifamiliars, normalment amb jardí comunitari. 2. Tipus d’edificació: Ordenació en blocs plurifamiliars lineals. 3. Definició de subzones: Es defineixen 2 subzones segons les condicions d’edificació de cada una d’elles. Són les següents:



- 87 -

• 4b.1‐ Illa oberta amb bloc lineal 1 • 4b.2‐ Illa oberta amb bloc lineal 2

4. Regulacions genèriques: a) PROJECTE UNITARI: El projecte de les edificacions de cada bloc lineal composat de varies parcel∙les haurà de ser únic per tal de mantenir la unitat compositiva del conjunt, tot i que es puguin construir independentment. Aquesta condició no obliga a edificacions idèntiques, però si a una unitat compositiva de conjunt únic. Es podrà, previ l’aprovació d’un estudi de detall de volums i alineacions, ordenar els volums de forma distinta als indicats en el plànol d’ordenació, però sense modificar alçades, ocupació, edificabilitat i densitat. b) BASCULACIÓ DE PARÀMETRES ENTRE PARCEL∙LES: Sempre que l’edificabilitat i ocupació mitjana de cada conjunt unitari no superi la neta total, aquesta es podrà repartir indistintament acumulant major coeficient en una parcel∙la en detriment de l’altra. c) PLANTA SOTERRANI: Es permetrà una planta soterrani en una ocupació del 70% de la parcel∙la. Podran ser continus amb les parcel∙les adjacents. d) EDIFICACIONS AUXILIARS: No s’admeten edificacions auxiliars. e) COSOS SORTINTS: Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint a la planta baixa. En la resta de plantes, els cossos sortints no podran superar un vol màxim de 0,80m f) TANQUES: La tanca als carrers serà massissa, i la seva alçada no superarà 1m. El material d’acabat serà el mateix que el majoritari del conjunt. Les tanques interiors dels jardins, seran massisses fins a 1, com a màxim i de material calat o vegetació fins a un màxim de 1,80m. Article 180. Subzona illa oberta amb bloc lineal 1. Codi 4b.1 1. Definició: Correspon al nou creixement residencial al nucli de Castellolí. S’ubiquen al est del nucli antic de Castellolí al llarg de la Avinguda de la Unió. 2. Tipus d’ordenació: Illa oberta amb edificacions en bloc lineal cada 3 parcel∙les segons regulació indicada en els plànols d’ordenació (O....) 3. Condicions d’edificació:


SUPERFÍCIE MÍNIMA DE PARCEL∙LA 387,5 m²

AMPLADA MÍNIMA DE PARCEL∙LA 15,5 m

FONDARIA MÍNIMA DE PARCEL∙LA 25 m

EDIFICABILITAT NETA 1,8 m²sostre/m²sòl

SOSTRE MÀXIM 697,5 m²sostre/parcel∙la

OCUPACIÓ DE PARCEL∙LA 60% m2 parcel∙la

ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ

alineació a vial o segons plànols d'ordenació.

PROFUNDITAT EDIFICABLE 15m Desde l'alineació de l'edificació



PB: 3,85mPB+1: 7,5mPB+2: 10,65m

Nº HABITATGES/PARCEL∙LA 6 habitatges/parcel∙la

Nº MÀXIM HABITATGES 36 habitatges

PARÀMETRES

ILLA OBERTA AMB BLOC LINEAL 1 (3 parcel∙les)




- 88 -


GLOBAL Habitatge Plurifamiliar

Oficines i serveisHotelerResidencial especialAssistencial‐SanitariDocentSocio‐CulturalAdministratiuRestauracióComercial Només en PB


Estacionament i aparcament En PB i soterranis

COMPATIBLE Industrial (tallers artesanals)De baix impacte tipus I En planta baixa

ADMESÈS


b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. 5. Altres regulacions específiques a) SOTACOBERTA: Trasters no habitables. Article 181. Subzona illa oberta amb bloc lineal 2. Codi 4b.2 1. Definició: Correspon al nou creixement residencial al nucli de Castellolí. S’ubiquen al nord‐est del nucli de Castellolí. 2. Tipus d’ordenació: Illa oberta amb edificacions en bloc lineal cada 2 parcel∙les. (O....) 3. Condicions d’edificació:


SUPERFÍCIE MÍNIMA DE PARCEL∙LA 600 m²

AMPLADA MÍNIMA DE PARCEL∙LA 23 m


SOSTRE MÀXIM 485 m²sostre/parcel∙la


ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓReculada mínima de 4mdel vial

PROFUNDITAT EDIFICABLE 12,5 m

SEPARACIÓ LLINDES 4 m A excepció de les mitgeres


ALÇADA REGULADORA MÀXIMA PB: 3,85mPB+1: 7,5m



PARÀMETRES





- 89 -


GLOBAL Habitatge plurifamiliar



Estacionament i aparcament En PB i soterranis

COMPATIBLE Industrial (tallers artesanals)de baix impacte tipus I En planta baixa

ADMESÈS


b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. SECCIÓ 3a. CASES AGRUPADES. CODI 5. Article 182. Subzona cases agrupades alineades a vial. (Codi 5a) 1. Definició: Agrupacions de cases en filera unifamiliars o bifamiliars, en alineació de vial que conformen volums importants. 3. Definició de subzones: Es defineix 1 subzona:

• 5a.1‐ Cases agrupades alineades a vial 1 Article 183. Subzona cases agrupades alineades a vial 1. Codi 5a.1 1. Definició: Correspon al conjunt de cases agrupades desenvolupades mitjançant un projecte unitari. S’ubiquen al centre del nucli de Castellolí entre dues illes del nucli més antic. 2. Tipus d’ordenació: Cases agrupades entre 2 i 4 habitatges, entre mitgeres, alineades a vial. 3. Condicions d’edificació:

CLAU 5a.1OBSERVACIONS


LONGITUD MÍNIMA DE FAÇANA 5,5 m


Nº MÀXIM DE PLANTESRegulació indicada en els plànols d'ordenació.


PB: 3,85mPB+1: 7,5mPB+2: 10,65m



CASES AGRUPADES ALINEADES A VIALPARÀMETRES




- 90 -

CLAU 5a.1USOS CONDICIONAMENTS

GLOBAL Habitatge Unifamiliar



Estacionament i aparcament En PB

COMPATIBLE Industrial (tallers artesanals)De baix impacte tipus I En planta baixa

ADMESÈS

CASES AGRUPADES ALINEADES A VIAL

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. Article 184. Subzona cases agrupades de configuració flexible. (Codi 5b) 1. Definició: Agrupacions de cases de configuració flexible unifamiliars o bifamiliars que conformen volums importants. 2. Definició de subzones: Es defineixen 2 subzones:

• 5b.1‐ Cases agrupades de configuració flexible 1 • 5b.2‐ Cases agrupades de configuració flexible 2

3. Regulacions genèriques: a) PROJECTE UNITARI: El projecte de les edificacions de cada dos habitatges aparellats haurà de ser únic per tal de mantenir la unitat compositiva del conjunt, tot i que es puguin construir independentment. Aquesta condició no obliga a edificacions idèntiques, però si a una unitat compositiva de conjunt únic. Es podrà, previ l’aprovació d’un estudi de detall de volums i alineacions, realitzar el projecte d’edificació d’un habitatge unifamiliar aïllat o proposar distinta agrupació dels habitatges aparellats, amb l’agrupació de dues parcel∙les mínimes, però sense modificar alçades, ocupació, edificabilitat i densitat. b) BASCULACIÓ DE PARÀMETRES ENTRE PARCEL∙LES: Sempre que l’edificabilitat i ocupació mitjana de cada conjunt unitari no superi la neta total, aquesta es podrà repartir indistintament acumulant major coeficient en una parcel∙la en detriment de l’altra. c) PLANTA SOTERRANI: Es permetrà una planta soterrani en una ocupació del 70% de la parcel∙la. Podran ser continus amb les parcel∙les adjacents. d) EDIFICACIONS AUXILIARS: S’admet l’edificació auxiliar d’una sola planta amb una ocupació màxima del 5% adossades o no al cos principal amb una alçada màxima de 3,5 m amidats des del terreny. e) COSOS SORTINTS: Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint a la planta baixa. En la resta de plantes, els cossos sortints no podran superar un vol màxim de 0,80m f) TANQUES: La tanca als carrers serà massissa, i la seva alçada no superarà 1m. El material d’acabat serà el mateix que el majoritari del conjunt. Les tanques interiors dels jardins, seran massisses fins a 1, com a màxim i de material calat o vegetació fins a un màxim de 1,80m. Article 185. Subzona cases agrupades de configuració flexible 1. Codi 5b.1 1. Definició: Correspon al nou creixement residencial de cases agrupades al nucli de Castellolí. S’ubiquen a l’extrem est del nucli de Castellolí. 2. Tipus d’ordenació: Cases agrupades de dos en dos formant conjunts aïllats. 3. Condicions d’edificació:



- 91 -






ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ 2m, 3m o 5m Regulació indicada en els plànols d'ordenació.




ALÇADA REGULADORA MÀXIMAPB: 3,85mPB+1: 7,5m


CASES AGRUPADES CONFIGURACIÓ FLEXIBLE 1 PARÀMETRES

4. Regulació d’usos a) El usos permesos són els següents indicant en cada cas el seu grau de permissibilitat: CLAU 5b.1

USOS CONDICIONAMENTS


Oficines i serveisArtesanals i professionals sense ultrapassar en 5 el nº de treballadors.

Estacionament i aparcament En PB i soterraniADMESÈS

CASES AGRUPADES CONFIGURACIÓ FLEXIBLE 1

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. Article 186. Subzona cases agrupades de configuració flexible 2. Codi 5b.2 1. Definició: Correspon al nou creixement residencial de cases al nucli de Castellolí. S’ubiquen a l’extrem est del nucli de Castellolí. 2. Tipus d’ordenació: Cases agrupades de dos en dos o aïllades. 3. Condicions d’edificació: CLAU 5b.2

OBSERVACIONS





ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ a 2m de vial




ALÇADA REGULADORA MÀXIMAPB: 3,85mPB+1: 7,5m


CASES AGRUPADES CONFIGURACIÓ FLEXIBLE 2 PARÀMETRES




- 92 -



Oficines i serveisArtesanals i professionals sense ultrapassar en 5 el nº de treballadors.

Estacionament i aparcament En PB i soterraniADMESÈS

CASES AGRUPADES CONFIGURACIÓ FLEXIBLE 2

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. SECCIÓ 4a. CASES AÏLLADES. CODI 6 Article 187. Subzona cases aïllades parcel∙la DE 400 a 800 m2. Codi 6b 1. Definició: Ordenacions extensives de baixa densitat, de cases unifamiliars (o bifamiliars adossades) aïllades en una parcel∙la amb jardí. 2. Tipus d’edificació: Cases aïllades. 3. Definició de subzones: Es defineixen 3 subzones en funció de les diferents superfícies de parcel∙la de menys a més. Són les següents:

• 6b.1‐ Cases aïllades parcel∙la mínima 400 • 6b.2‐ Cases aïllades parcel∙la mínima 600 • 6b.3‐ Conservació cases aïllades

Article 188. Subzona cases aïllades parcel∙la mínima 400. Codi 6b.1 1. Definició: Correspon a les construccions segons ordenacions de cases aïllades en el nucli dels Pinyerets. i la illa definida pels carrers Avdes. de l’Unió i Constància , entre l’església i les escoles. 2. Tipus d’ordenació: Cases aïllades. 3. Condicions d’edificació:






ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ Reculada a 6m del vial

SEPARACIÓ LLINDES 3 m


ALÇADA REGULADORA MÀXIMA PB: 3,85m, PB+1: 7,5m


CASES AÏLLADES (parcel∙la 400m²)PARÀMETRES




- 93 -


GLOBAL Habitatge unifamiliar

Oficines i serveis

Hoteler Apart‐hotelsResidencial especialAssistencial‐SanitariDocentSocio‐CulturalEsportiuAdministratiuRestauracióComercial Només en PB



COMPATIBLE Industrial de baix impacte tipus I En planta baixa.

ADMESÈS

CASES AÏLLADES (parcel∙la 400m²)

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. Article 189. Subzona cases aïllades parcel∙la mínima 600. Codi 6b.2 1. Definició: Correspon a les construccions segons ordenacions de cases aïllades situades a l'oest del nucli de Castellolí. 2. Tipus d’ordenació: Cases aïllades. 3. Condicions d’edificació:






ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ Reculada a 8m del vial



ALÇADA REGULADORA MÀXIMA PB: 3,85m, PB+1: 7,5m


CASES AÏLLADES (parcel∙la 600m²)PARÀMETRES




- 94 -



Oficines i serveis

Hoteler Apart‐hotelsResidencial especialAssistencial‐SanitariDocentSocio‐CulturalEsportiuAdministratiuRestauracióComercial Només en PB



COMPATIBLE Industrial De baix impacte tipus I En planta baixa.

CASES AÏLLADES (parcel∙la 600m²)

ADMESÈS

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. Article 190. Subzona conservació cases aïllades. Codi 6b.3 1. Definició: Correspon a les construccions segons ordenacions antigues de cases aïllades del nucli de Ca n'Alzina. 2. Tipus d’ordenació: Cases aïllades. 3. Condicions d’edificació: CLAU 6b.3

OBSERVACIONS

SUPERFÍCIE MÍNIMA DE PARCEL∙LA 600 m² Les parcel∙les inferiors a 600 m² existents abansde l’aprovació d’aquest POUM son acceptades.

FAÇANA MÍNIMA 12 m

EDIFICABILITAT NETA 0,4 m2sostre/m2 de sòl Edificabilitat màxima en tots els usosadmissibles en aquesta clau.

OCUPACIÓ DE PARCEL∙LA 40%

ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ3m i mínim protecciócarreteres grafiat en el plànol



PB: 3,85m

PB+1: 7,5m

Nº HABITATGES/PARCEL∙LA 1 habitatge/parcel∙la

CONSERVACIÓ CASES AÏLLADESPARÀMETRES





- 95 -


GLOBAL Habitatge Unifamiliar i bifamiliarHotelerResidencial especialOficines i serveisAssistencial‐SanitariDocentSocio‐CulturalAdministratiu i socioculturalRestauracióComercialEstacionament i aparcament Només en PB i soterranis


Industrial De baix impacte tipus I

Esportiu Previ Pla Especial

CONSERVACIÓ CASES AÏLLADES

ADMÈS

COMPATIBLE b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. SECCIÓ 5a. ZONA INDUSTRIAL. CODI 7 Article 191. Subzona industrial entre mitgeres. Codi 7b 1. Definició: Correspon a les àrees d’activitat econòmica destinades predominantment a l’ús industrial; també a les zones de tallers. 2. Tipus d’edificació: Àrees industrials entre mitgeres o en edificació semiaïllada, amb una densitat d’establiments mitjana alta, ordenada en tipologies que conformen en únic volum edificat, amb diversos establiments industrials de petita dimensió.. 3. Definició de subzones: Es defineixen 2 subzones principalment en funció de la seva ubicació territorial. Són les següents:

• 7b.1‐ Industrial entre mitgeres 1 • 7b.2‐ Industrial entre mitgeres 2

Article 192. Subzona industrial entre mitgeres 1. Codi 7b.1 1. Definició: Correspon a l’àrea de petites indústries a la part nord del nucli de Castellolí adjacents al nucli i a la autovia. 2. Tipus d’ordenació: Indústria entre mitgeres alineada a vial. 3. Condicions d’edificació:


OCUPACIÓ DE PARCEL∙LA 10% m² parcel∙la


Nº MÀXIM DE PLANTESRegulació indicada en els plànols d'ordenació.

ALÇADA REGULADORA MÀXIMAPB: 8mPB+1: 11m

INDUSTRIAL ENTRE MITGERES 1PARÀMETRES

4. Regulació d’usos



- 96 -

a) El usos permesos són els següents indicant en cada cas el seu grau de permissibilitat:


GLOBAL Industrial de baix impacte tipus I i tipus II

Restauració

Comercial

Oficines i serveis

Estacions de servei

INDUSTRIAL ENTRE MITGERES 1

Vinculats a la indústria

ADMÈS b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. 5. Altres regulacions específiques a) COSOS SORTINTS: No s’admeten tribunes, cossos sortints ni voladissos d’edificació. b) AFECTACIONS OCASIONADES PER L’AUTOVIA: Les afectacions actuals conseqüència de l’actual autovia, seran eliminades en el moment que es realitzi el seu nou traçat previst per el Ministeri del Foment, i per tant podran realitzar‐se les obres actualment no admeses. c) PEU 1: FAÇANA NORD: En aquest àmbit està prevista la redacció d’un pla especial per tal d’ordenar la façana i l’espai lliure adjacent. Fins que no es realitzi el PE aquest àmbit podrà seguir desenvolupant‐se segons les característiques especificades en aquesta normativa. En el moment en que es redacti el Pla especial serà aquest el qui determini la configuració física i usos admesos segons la fitxa de característiques de l’annex normatiu. Article 193. Subzona industrial entre mitgeres 2. Codi 7b.2 1. Definició: Correspon a les industries entre mitgeres del sector industrial de Can Parera. 2. Tipus d’ordenació: Indústria entre mitgeres. 3. Condicions d’edificació:





A excepció edificabilitat 0,65m²sostre/m²sòl grafiat en els plànls d'ordenació.

OCUPACIÓ DE PARCEL∙LARegulació indicada en els plànols d'ordenació.

ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ

Separació de 10 m del vial i del límit de final de rengle

SEPARACIÓ LLINDESDeterminada per la líniad'edificació de la A‐2

Regulació indicada en els plànols d'ordenació.


ALÇADA REGULADORA MÀXIMA 10m

INDUSTRIAL ENTRE MITGERES 2PARÀMETRES




- 97 -


GLOBAL Industrial De baix impacte tipus I i tipus II, agrupada

Restauració

Comercial

Hoteler

Docent

Assistencial‐Sanitari

Oficines i serveis

Estacions de servei

INDUSTRIAL ENTRE MITGERES 2

ADMÈS

Compatibles amb la indústria

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. 5. Altres regulacions específiques a) SOTERRANIS: Es permet la construcció de soterranis o semisoterranis en la mateixa ocupació que la resta de l’edificació. b) MITGERES: ‐ És obligatòria la construcció d’una paret mitgera de quinze centímetres com a mínim de separació entre naus. Si hi ha acord entre els propietaris de dues parcel∙les veïnes, es permetrà la construcció d’una sola paret mitgera i si cal, un sòl mur de contenció de terres. ‐ Tots els propietaris de parcel∙les, tenen l’obligació de construir, en el seu terreny la paret mitgera. En el cas que el propietari d’una parcel∙la en el moment d’anar a edificar es trobi edificada la parcel∙la o parcel∙les veïnes, i previ acord amb els veïns, no tindrà necessàriament l’obligació de construir mitgeres i, en el seu cas, els murs de contenció, però si a abonar la meitat de les despeses de la seva construcció. ‐ Els fonaments de tots els elements, estructurals o no, de la nau, han de restar inclosos en el límit de la parcel∙la. Si hi ha acord amb els propietaris, es permetrà la construcció dels fonaments i elements estructurals conjuntament. ‐ En cas de que per raons topogràfiques hi hagi una diferència de nivell entre parcel∙les veïnes que faci necessària la construcció d’un mur de contenció de terres, és obligació de tot propietari, construir‐lo dense ultrapassar els límits de la parcel∙la. ‐ En cas de que les activitats que es realitzin en dues naus veïnes puguin comportar un risc d’incendi, tot i que cap de les dues estiguin classificades com a activitat perillosa, ambdós propietaris estaran obligats a fer la paret mitgera de 15cm, amb un total de 30 cm, i de prendre les mesures adients de prevenció d’incendis. c) BUITS EN MITGERES: No es permet l’obertura de buits en mitgeres. d) MITGERES VISTES: Totes les mitgeres que quedin a la vista, tindran la consideració de façanes. El disseny i els materials a emprar es correspondran a aquesta consideració. L’obligació de tractar convenientment les mitgeres que quedin a la vista recaurà en aquell que edifiqui en darrer lloc. e) IMPACTE VISUAL: Es recomana especialment l’estudi d’un projecte unitari per el desenvolupament de les naus entre mitgeres, tenint present l’impacta visual de la façana posterior damunt l’autovia, i la seva relació amb l’espai natural en el que es troba. Aquest ha de tenir present les dimensions, formes d’elements estructurals, tancaments i acabats del conjunt edificat, així com la destinació i la urbanització dels espais lliures de parcel∙la. En cas de que no sigui possible la redacció d’un projecte d’edificació unitari per a tot el rengle, es tindrà especial cura de la façana del carrer i de la façana posterior que dona a la N‐II. Així, s’amagarà la inclinació de la coberta amb un ràfec unitari i horitzontal per a tot un mateix rengla. En cas que el carrer tingui pendent es podrà esgraonar el rengle en tants trams com sigui necessari. f) ESPAIS NO EDIFICABLES: Es tindrà especial cura de l’espai lliure que dóna front als carrers del polígon i a la N‐II; dins d’aquest espai es prohibeix tot allò que doni una imatge desordenada i bruta, com és l’emmagatzematge de deixalles i residus. Dins d’aquest espai es permetrà l’ús d’aparcament tot convinant‐lo amb arbrat i vegetació. Tots els espais que no tinguin una funció concreta s’hauran d’enjardinar convenientment i s’haurà de fer un manteniment periòdic. Article 194. Subzona industria aïllada. Codi 7c



- 98 -

1. Definició: Correspon a les àrees d’activitat econòmica destinades predominantment a l’ús industrial; també a les zones de tallers. 2. Tipus d’edificació: Àrees amb industria aïllada en la parcel∙la, on independentment de la seva mida, hi poden haver diversos establiments o un establiment sòl per parcel∙la. 3. Definició de subzones: Es defineix 1 subzona:

• 7c.1‐ Indústria aïllada Article 195. Subzona industrial aïllada. Codi 7c.1 1. Definició: Correspon a la industria aïllada del sector industrial de Can Parera. 2. Tipus d’ordenació: Indústria aïllada. 3. Condicions d’edificació:

CLAU 7c.1OBSERVACIONS



EDIFICABILITAT NETA 1 m²sostre/m²sòl

OCUPACIÓ DE PARCEL∙LA 60% m² parcel∙laRegulació indicada en els plànols d'ordenació.

ALINEACIÓ DE L'EDIFICACIÓ Separació de 10m del vial

SEPARACIÓ LLINDES

5m del límit entre parcel∙les i 10m del límit posterior i final de rengle

Excepció de l parcel∙la 23 veure plànol per separació de llindes


ALÇADA REGULADORA MÀXIMA 12 m Amb justificació s'admetrà fins a 15 m

INDUSTRIA AÏLLADAPARÀMETRES


CLAU 7c.1USOS CONDICIONAMENTS

GLOBAL Industrial De baix impacte tipus I i tipus II, agrupada i separada.

Restauració

Comercial

Hoteler

Docent

Assitencial‐Sanitari

Oficines i serveis

Estacions de servei

COMPATIBLE HabitatgeEs permet 1 únic habitatge per parcel∙la per al personal de guardia i vigilància.

INDUSTRIA AÏLLADA

ADMÈS

Compatibles amb la indústria

b) La resta d’usos no consignats en el quadre anterior es consideren prohibits. 5. Altres regulacions específiques a) SOTERRANIS: Es permet la construcció de soterranis o semisoterranis en la mateixa ocupació que la resta de l’edificació. b) APARCAMENT: Es preveurà dins de cada parcel∙la una plaça d’aparcament per cada 100m2 de superfície edificada. Cada plaça tindrà una superfície rectangular mínima de 2,2 x 4,5 m. El projecte d’edificació definirà amb exactitud l’emplaçament i tractament de les àrees d’aparcament. c) CONSTRUCCIONS AUXILIARS: Les construccions auxiliars o annexes, independents de la principal, únicament s’admeten en aquesta zona i sempre que no superin el percentatge màxim d’ocupació i índex d’edificabilitat establert.



- 99 -

d) ESPAIS NO EDIFICABLES: Es tindrà especial cura de l’espai lliure que dóna front als carrers del polígon i a la N‐II; dins d’aquest espai es prohibeix tot allò que doni una imatge desordenada i bruta, com és l’emmagatzematge de deixalles i residus. Dins d’aquest espai es permetrà l’ús d’aparcament tot confinant‐ho amb arbrat i vegetació. Tots els espais que no tinguin una funció concreta s’hauran d’enjardinar convenientment i s’haurà de fer un manteniment periòdic. e) COMPARTIMENTACIÓ: Es permetrà la compartimentació dels edificis construïts en una parcel∙la en diversos establiments industrials, tant en règim de propietat horitzontal com d’arrendament, amb les següents condicions: ‐ El projecte de les edificacions serà unitari.

‐ Qualsevol compartimentació dels establiments industrials precisarà de la corresponent llicència municipal. ‐ La crugia mínima de cada establiment que en resulti de la compartimentació serà de 10 metres. ‐ La superfície mínima de cada establiment serà de 200m2. ‐ Els edificis que siguin compartimentats respectaran les condicions generals i particulars de l’edificació i de l’ordenació fixades. ‐ Els vials interns tindran una amplada mínima de 8m i condicions homogènies de traçat. ‐ No es permet d’utilitzar els espais comuns com a zones d’emmagatzematge, i es tindrà especial cura del seu manteniment i imatge exterior. ‐ L’accés a la parcel∙la serà comú per a tota l’edificació i no es permetrà, en cap cas, la compartimentació dels espais comuns fora de la mateixa.

CAPÍTOL 3.

SECTORS EN SÒL URBÀ DE DESENVOLUPAMENT. Article 196. Definició i objectius. 1. Comprenen aquells terrenys en sòl urbà no consolidat que requereix el desenvolupament del sector

mitjançant un Pla de Millora Urbana. 2. L’objectiu del P.M.U. és el de consolidar aquests sòls, completant la trama urbana de Castellolí i/o

acomplint les operacions de rehabilitació, reforma interior, remodelació urbana, transformació d’usos i altres indicades a l’article 70 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i obtenint les adequades cessions per a sistemes locals i en concepte d’aprofitament urbanístic.

Article 197. Desenvolupament. 1. Es durà a terme mitjançant Plans de Millora Urbana, amb el contingut fixat a l’article 68 del Decret

Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, projecte de reparcel∙lació i projecte d’urbanització. 2. El sistema d’actuació urbanística previst pels plans de millora urbana serà com a norma general el de

Reparcel∙lació en la modalitat de Compensació bàsica, llevat que les determinacions detallades per a cada PMU determini altra modalitat

3. Es cediran per a sistemes, zones verdes i equipaments públics els sòls que resulten assenyalats en cada sector i grafiats en els plànols normatius. En tot cas, aquests, mai seran inferiors als legalment previstos.

4. Es cedirà en concepte d’aprofitament urbanístic, el sòl corresponen al 10 per cent del sector. 5. Es destinarà el 20% del sostre d’us residencial a habitatge amb protecció oficial de règim general i/o

especial i el 10 per cent del sostre d’ús residencial a habitatge amb protecció oficial de preu concertat.



- 100 -

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE. CAPÍTOL 1.

DISPOSICIONS GENERALS. Article 198. Definició i objectius. 1. Constitueixen el sòl urbanitzable de Castellolí els terrenys que el POUM ha considerat necessaris i

adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, i el desenvolupament urbanístic sostenible del municipi.

2. Tot el sòl urbanitzable de Castellolí té la consideració de delimitat. Article 199. Desenvolupament i normativa aplicable. Es durà a terme mitjançant Plans Parcials Urbanístics per a cada sector delimitat, els quals contindran les determinacions i la documentació que especifiquen els articles 65 i 66 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Article 200. Reserves per a sistemes locals i sistemes generals adscrits. 1. El Pla d’Ordenació fixa per a cada sector el sòl destinat a espais lliures i dotacional, segons la posició

urbana, les necessitats funcionals, els requeriments paisatgístics i les condicions naturals dels terrenys, atenent tant a les necessitats del sector com a les del conjunt del municipi.

2. Els plans parcials urbanístics vetllaran per tal que els sistemes locals i generals es potenciïn mútuament i amb aquesta finalitat es procurarà agrupar les superfícies dotacionals i d’espais lliures quan es consideri que l’agrupació incrementa l’eficiència de l’ús del sòl.

3. D’acord amb la Llei d’urbanisme, s’aplicarà a aquests sòls el règim de cessió gratuïta, sense perjudici de l’ocupació directa o expropiació anticipada dels sistemes generals, si escau.

Article 201. Llistat de Sectors. 1. El llistat dels sectors és el següent:

‐ SUD 1 DAE 34: Sector Pla del Marino ‐ SUD 2 DR 32: Sector Castellolí‐Pinyerets ‐ SUD 3 DR 32: Sector Ca l’Alzina

2. En l’annex II d’aquesta Normativa hi figuren les dades bàsiques de cada sector i les fitxes detallades de cadascun d’ells.

CAPÍTOL 2.

CRITERIS D’URBANITZACIÓ I SOSTENIBILITAT.



- 101 -

Article 202. Zonificació i ordenació general. 1. La distribució de les àrees edificables i dels espais lliures es realitzarà de manera que permetin el major

i el millor ús energètic de tots ells, en funció de les tipologies escollides i les condicions del planejament urbanístic general.

2. L’assolellament dels espais lliures i les zones verdes admetrà una àrea d’ombra permanent admissible, el 21 de març, del 50% del total de la seva superfície com a màxim.

3. El traçat dels carrers i la parcel∙lació es realitzarà d'acord amb la topografia i condicionants del sector, sense que comprometi la millor orientació de les edificacions a fi de reduir les necessitats energètiques futures dels edificis tant a l’hivern com a l’estiu. Quan s’escaigui, s’haurà de garantir la permeabilitat als ecosistemes de les barreres (bàsicament viàries) que caldrà executar.

Article 203. Vialitat, mobilitat i trànsit. 1. El traçat i seccions de la xarxa viària formada pels eixos de distribució i secundaris, es dissenyarà de

manera que sigui apte per a la circulació del transport públic. 2. Es preveuran diversos nivells de circulació rodada, amb l’objectiu de segregar les àrees restringides dels

eixos de major circulació (eixos de distribució i secundaris). S’anomenen àrees restringides aquelles on la circulació es restringeix a residents o càrrega i descàrrega, i per tant amb predomini dels desplaçaments a peu o en bicicleta.

3. Es dissenyarà una xarxa d’itineraris pel desplaçament segur i confortable de vianants i bicicletes. En les àrees restringides, la bicicleta es trobarà en règim de cohabitació amb la circulació rodada, sempre i quan es puguin garantir velocitats reduïdes.

4. Els vials amb major circulació disposaran d’una pavimentació sonoreductora. 5. En les àrees amb paviment és aconsellable la disposició de canals de distribució de l’aigua de pluja i reg

entre escossells. 6. Tots els edificis hauran de tenir accés rodat. 7. En especial, els edificis destinats a l'ús industrial hauran de complir amb el Real Decreto 786/01, de 6

de juliol o el que el substitueixi pel qual s'aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials en quant a les condicions urbanístiques i de vialitat requerides per les activitats que es puguin desenvolupar, o normativa concordant d’obligat compliment.

Article 204. Regulació de l’edificació. 1. El planejament parcial procurarà que la disposició de les edificacions es realitzi en relació a la insolació,

la contaminació acústica i la ventilació, i en relació a aquells paràmetres mitjançant els quals es pugui controlar l’increment del potencial d’estalvi energètic.

2. Les façanes dels habitatges de les noves edificacions no podran tenir menys d'una hora de sol, entre les 10 i les 14 hores solars, el 21 de gener. Per justificar l’anterior prescripció, els Plans Parcials documentaran en un plànol del conjunt del sector, on hi figurin les edificacions previstes, amb la projecció de l’ombra projectada en l’ordenació proposada, en planta i secció, el 21 de gener.

3. El Pla Parcial projectarà la forma i situació relativa dels edificis resultants de manera que potenciïn les aportacions solars i en minimitzin les pèrdues, i fomentin els mecanismes de ventilació i refrigeració naturals.

4. A tal efecte es relacionen les següents recomanacions: a) Seran preferents les tipologies amb profunditat reduïdes que continguin habitatges passants. b) S’admetrà que els elements sortints en façanes a sud, no comptabilitzin en l’ocupació del solar,

però sí en les distàncies mínimes a les partions. Article 205. Infraestructures. 1. S’aplicaran criteris de racionalització de la gestió de l’energia consumida, amb:

a) Incorporació de tecnologies d’estalvi energètic en l’enllumenat públic.



- 102 -

b) Utilització de làmpades de vapor de sodi a alta pressió en l’enllumenat públic quan no sigui justificada suficientment la llum blanca.

c) Utilització del nivell lumínic per la jerarquització de les vies, amb especial protecció del cel fosc en espais naturals d’interès municipal i en el sistema fluvial.

2. Els Plans parcials reservaran els espais necessaris, en els vials o en àrees exclusives, pel sistema de

recollida selectiva de residus adoptat per l’Ajuntament. 3. Els Plans parcials reservaran els espais i projectaran els dipòsits necessaris per acumular l’aigua de pluja

per poder regar les zones verdes durant un període de 4 mesos, considerant la pluviometria mitjana de la zona.

4. Les xarxes de sanejament seran separatives Article 206. Hidrants d’incendi. Els projectes d’urbanització hauran d’incloure la instal∙lació d’hidrants d’incendi en llurs xarxes d’abastament d’aigua en les condicions que fixa l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, les urbanitzacions i les edificacions residencials.



- 103 -

TÍTOL VII. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE. CAPÍTOL 1.

DISPOSICIONS GENERALS. Article 207. Definició, finalitat i tipus. 1. El sòl no urbanitzable comprèn els sectors del territori delimitats per aquest POUM com a àrees en les

quals no es permeten els processos d’urbanització compacta i de caràcter urbà, amb la finalitat d’assegurar la continuïtat de les condicions actuals naturals, d’ús i de l’entorn, la preservació dels valors paisatgístics del territori i del municipi de Castellolí, i garantir l’ús racional del territori.

2.‐ Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents àrees de sòl i dels papers que han de representar en el territori, el POUM s’ajusta als tres tipus bàsics de sòl que estableix el Pla territorial de les Comarques Centrals i el Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena:

• Sòl de protecció preventiva • Sòl de protecció territorial • Sòl de protecció especial

2. Es diferencien les següents zones en sòl no urbanitzable: Sòl de protecció preventiva • 20b‐ Rústic agrícola comú • 20c‐ Rústic forestal comú Sòl de protecció territorial • 24b‐ D’interès ecològic i paisatgístic de preservació Sòl de protecció especial • 25d‐ Espai natural protegit connector

3. Els propietaris de sòl no urbanitzable tenen el dret d’usar, gaudir i disposar de llur propietat, d’acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d’utilització racional dels recursos naturals i dins dels límits establerts per la llei, pel planejament i per la legislació sectorial.

4. Les finalitats que el present Pla d’Ordenació pretén a través de la regulació del Sòl No Urbanitzable són les següents: a) Protegir aquests sòls dels processos de parcel∙lació urbanística. b) Preservar i promocionar la millora de les explotacions agràries i forestals, d’acord amb la

naturalesa rústica dels terrenys. c) Protegir els elements naturals més destacats o que defineixen l'aspecte global del territori,

reservant‐ne els valors ecològics i paisatgístics. d) Establir el règim d’usos que s’hi poden desenvolupar, mitjançant la divisió del territori en les

diferents zones i sistemes que l'integrin i establir‐ne la seva respectiva regulació normativa. e) Establir la regulació de les diverses activitats o equipaments d’interès públic que es puguin

admetre en cada zona, així com específicament en determinats emplaçaments concrets de forma que no malmetin els valors que es pretén mantenir i potenciar.

f) Fixar, allí on la regulació de cada zona ho permeti, les definicions, paràmetres, característiques i condicions per l’admissió de les edificacions destinades a construccions agràries instal∙lacions d’interès públic i social, així com aquelles destinades a l’execució i el manteniment de les obres públiques.

g) Sistematitzar la localització d’activitats relacionades amb activitats col∙lectives de l’educació en el lleure i l’esbarjo, així com les de caràcter esportiu i cultural, compatibles amb les funcions essencials del sòl no urbanitzable

h) Regular les infraestructures d’accessibilitat i les instal∙lacions i obres necessàries per als serveis tècnics i altres instal∙lacions d’interès públic.

i) Afavorir la connectivitat ecològica i paisatgística entre àrees d’interès natural.



- 104 -

Article 208. Desenvolupament del Pla. 1. Les determinacions que conté aquest Pla sobre el sòl no urbanitzable, sens perjudici de la seva

immediata aplicació, poden ser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics, els quals tindran les finalitats següents: a) La protecció d’espais naturals i els recursos hidrològics. b) La millora d’àmbits rurals. c) La regulació de les masies i cases rurals a les que es refereixen el Catàleg de les masies i cases

rurals, i l’inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable. d) La protecció i regeneració de conreus i espais forestals. e) La protecció i regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals. f) La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal. g) La protecció i la millora de les vies i camins rurals. h) I d’altres finalitats anàlogues.

2. Els plans especials urbanístics no poden alterar les determinacions del POUM, excepte per a regular més restrictivament les condicions d’edificació i d’ús i per a augmentar la superfície establerta com a mínima per a les finques.

3. Els plans especials de qualsevol tipus, que persegueixen objectius diferents dels anteriorment esmentats i que incideixen en el territori classificat com a sòl no urbanitzable, han de justificar expressament l’observança de les determinacions d’aquest POUM.

Article 209. Vies rurals i tanques. 1. No poden obrir‐se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat si no està

expressament prevista en aquest Pla d’Ordenació, o en els plans especials urbanístics que en sòl no urbanitzable poden desenvolupar‐lo, o en els plans o programes sectorials de l’Administració competent en matèria d’agricultura o de medi ambient.

2. No pot modificar‐se tampoc el traçat en planta ni el perfil longitudinal i transversal dels camins i vies rurals sense la corresponent llicència municipal. Tota modificació de perfils haurà de tenir especial cura de les condicions paisatgístiques.

3. El Pla determina els camins rurals que constitueixen la xarxa de camins locals o rurals; aquests camins garanteixen el servei a les activitats que es desenvolupen en sòl rural i s’ha d’adaptar a les exigències derivades de les necessitats de circulació de maquinària i vehicles de servei a l’agricultura, mitjançant la millora del desguàs i del paviment, el qual ha de ser amb caràcter general permeable. Tanmateix, pot admetre’s mitjançant la llicència altres paviments no permeables en trams en què sigui necessari per l’existència de pendents, perills d’erosió o circumstàncies topogràfiques especials. ‐ Els camins inclosos en la xarxa principal han de tenir una amplada mínima de 4 m. ‐ Els camins inclosos en les xarxes secundàries han de tenir una amplada mínima de 3 m. ‐ Es defineix una àrea de protecció de dotze metres a banda i banda de l’eix de tots els camins. En aquesta àrea no es poden fer construccions o edificacions, però sí les tasques pròpies de l’activitat agrícola.

‐ Les franges de fins tres metres d’amplada situades a partir de cadascuna de les dues arestes dels camins, independentment de que pertanyin a la xarxa principal o a la secundària i malgrat no estar delimitades en els plànols corresponents, són declarades d’utilitat pública per aquest Pla d’Ordenació, i en qualsevol moment es pot acordar la necessitat de la seva ocupació. Per tant, l’Ajuntament de Castellolí pot adquirir‐les totalment o parcial mitjançant expropiació forçosa i amb el pagament de la indemnització adient, amb la finalitat de destinar‐les a la millora de l’ambient rural (plantació d’arbrat o de vegetació, tasques de condicionament, etc.).

‐ Les tanques que donin a camins i vials hauran de reunir les condicions següents: a) No s’admeten tanques opaques. b) S’admeten tanques calades en el cas de granges i habitatges a una distància de 5 m. de l’eix del

camí.



- 105 -

c) Quan hi hagi desnivell entre el camí i el terreny on se situen les tanques, aquestes s’hauran de separar.

‐ Quan el terreny estigui per sobre del camí a una distància igual a l’addició de la distància prevista amb caràcter general i de la meitat d’altura del desnivell.

‐ Quan el terreny estigui per sota del camí a una distància igual a l’addició de la distància prevista amb caràcter general i de l’altura del desnivell.

Les regles sobre construcció de tanques s’apliquen també a les torres d’electricitat a construir en terrenys confrontants als camins. Els pals elèctrics i telefònics se situaran a una distància de 4 m. de l’eix del camí. Si hi ha desnivell superior s’hauran de col∙locar en el nivell del camí, i si és inferior haurà de tenir alçària suficient. Article 210. Ordenació de les aigües. 1. Queda totalment prohibit abocar residus agraris, industrials o urbans a la llera dels cursos d’aigua,

torrents o rieres, sèquies, canals de reg, etc... o al sòl de forma incontrolada. 2. L’administració, en compliment de la Llei d’aigües i de la legislació sectorial vigent, vetllarà per què no

es produeixin abocaments d’aigües residuals de granges, habitatges i indústries als llocs esmentats. 3. Es consideren infraccions d’especial gravetat els abocaments que puguin contribuir a la contaminació

de les aigües continentals. Article 211. Parcel∙lacions urbanístiques i segregacions. 1. Es considera parcel∙lació il∙legal tota aquella que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció

d’edificacions o usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable. Queden prohibides les parcel∙lacions, divisions o segregacions de terrenys, en tots els casos previstos en els articles 191 a 196 del Decret Legislatiu 1/2010. També resta prohibida quan la finca no tingui accés directe a les carreteres, vies rurals, pistes forestals i resta de vialitat de domini públic. No són possibles parcel∙lacions, divisions o segregacions que originin finques amb superfícies inferiors a les previstes en el planejament.

2. Als efectes de l’aplicació del que disposa l’apartat anterior, s’estableix especialment el següent: a) Es consideren incorporats a la documentació d’aquest Pla els corresponents plànols cadastrals i de

carreteres, camins, vies rurals i pistes forestals existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla.

b) És preceptiva la sol∙licitud de llicència municipal per a la realització de parcel∙lacions, divisions o segregacions en qualsevol indret del terme municipal, sigui quina sigui la seva qualificació urbanística.

3. La parcel∙la mínima en sòl no urbanitzable és la prevista en el Decret 169/1983, regulador de les unitats mínimes de conreu (4,5 ha. a secà i 1 ha. a regadiu), o en la norma que la substitueixi. Les divisions o segregacions per sota de la unitat mínima de conreu resten prohibides.

Article 212. Ús d’habitatge. Aquest Pla d’Ordenació estableix amb caràcter general i d’acord amb els articles 47 i 50 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, la prohibició de construccions destinades a nou habitatge no vinculat a activitat rústica en general en tot el sòl no urbanitzable. Article 213. Protecció contra incendis. De conformitat amb el que disposen la Llei 3/2010 de 28 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis de Catalunya.



- 106 -

Les activitats que comportin risc manifest d’incendi o explosió, i les edificacions permanents o temporals amb un aforament superior a 100 persones emplaçades en àrees forestals o amb vegetació abundant, han de complir les següents condicions mínimes: 1. El manteniment d’una franja perimetral de 25 metres permanent lliure de vegetació baixa i arbustiva,

amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades. 2. La disponibilitat de dues vies públiques distintes, d’accés i sortida, amb comunicació amb la trama

urbana del municipi o carretera asfaltada. Aquestes vies públiques han de tenir l’amplada útil establerta en l’article 6 del Decret esmentat. Si per les característiques de l’emplaçament de l’activitat no és possible el compliment de la condició anterior i només hi pot haver una única via d’accés, aquesta haurà de tenir una amplada mínima de 5 m., més els vorals.

Article 214. Actuacions d’interès públic i altres actuacions. 1. En sòl no urbanitzable poden admetre’s actuacions específiques d’interès públic que s’hagin

d’emplaçar en el medi rural. Aquestes actuacions són les previstes en l’article 47.4. del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Cal seguir en aquest supòsit el tràmit de l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, (aprovació de la Comissió Territorial d’Urbanisme, prèvia informació pública convocada per l’Ajuntament, i posterior llicència urbanística municipal), tret que existeixi un pla especial previ que habiliti aquestes actuacions.

2. També han de seguir els tràmits de l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, les actuacions següents: a) Construccions per activitats agrícoles, ramaderes, d’explotació de recursos naturals o rústiques en

general. Tanmateix, poden excepcionar‐se d’aquesta tramitació, i sotmetre’s únicament a llicència urbanística municipal, les construccions que s’han esmentat que siguin autoritzables d’acord amb aquest títol setè, sempre que el sostre que es pretén edificar no depassi els 1.000 m², es tracti de zones de sòl no urbanitzable on les construccions siguin admeses i tinguin un impacte ambiental i paisatgístic baix o moderat.

b) Obertura de vies d’accés, camins, o dreceres quan sigui admesa, serveis de carretera i qualsevol altra actuació quan hi hagi restes arqueològiques d’interès declarat o aqüífers a protegir.

3. En la tramitació de les autoritzacions per actuacions d’interès públic haurà d’observar‐se el següent: a) El procediment és el previst a l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. b) A l’expedient ha d’acreditar‐se l’existència d’interès públic i la necessitat d’implantació en el medi

rural. Cal justificar la no concurrència d’un règim especial de protecció de l’àmbit que sigui compatible amb la seva transformació.

c) La memòria ha de demostrar expressament la inexistència de risc per a les zones veïnes en ordre a l’equilibri ecològic, a les condicions naturals del sector o als valors paisatgístics.

Article 215. Instal∙lacions d’obres públiques. 1. D’acord amb el que preveu l’article 47 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, poden autoritzar‐se

en sòl no urbanitzable construccions i instal∙lacions vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques. En qualsevol cas, han d’observar‐se les determinacions sobre emplaçament i condicions d’edificació aplicables.

Cas d'haver‐se de creuar el Sòl No Urbanitzable per noves línies de transport elèctric, es procurarà que aquestes es canalitzin i s’ordenin conjuntament amb les existents, preveient corredors conjunts amb les existents, al llarg de les grans infraestructures de comunicació.

2. Les actuacions específiques d’interès públic, no sotmeses a la legislació sectorial específica, si no estan incloses en un pla especial urbanístic, han de ser sotmeses a informació pública per l’Ajuntament, per un termini d’un mes, i han d’incloure la documentació que es preveu a l’art. 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.



- 107 -

Article 216. Serveis tècnics. 1. Les instal∙lacions de serveis tècnics que s’hagin d’implantar en sòl no urbanitzable requereixen, en

defecte de pla especial, l’observança del tràmit de l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Es consideren instal∙lacions de serveis tècnics les infraestructures d’accessibilitat, les instal∙lacions i obres de telecomunicacions, infraestructura hidràulica general, abastament elèctric, subministrament i sanejament d’aigües, tractament de residus, producció d’energia i altres. Per instal∙lar els serveis tècnics en sòl no urbanitzable han de complir‐se els requisits següents: a) Justificació de la necessitat d’implantació de les instal∙lacions en aquest tipus de sòl i de

l’adequació de l’emplaçament i de les condicions dels terrenys al servei concret. b) Les instal∙lacions tècniques han de tenir accés des de la xarxa principal de vies i camins, adequant‐

se els accessos a les necessitats específiques dels vehicles. c) La previsió d’aparcaments necessaris per a vehicles, especialitzats o no, ha de ser com a mínim

d’una plaça d’aparcament per cada 100 m² construïts i s’han de disposar íntegrament a l’interior de l’àmbit.

d) El projecte de la instal∙lació ha de preveure el tractament dels espais no edificats i justificar l’adequació paisatgística a l’entorn.

2. L’Ajuntament ha d’especificar en cada cas les mesures necessàries per a l’adequació de les instal∙lacions existents a les anteriors condicions. Amb l’objectiu de la preservació paisatgística i ambiental del territori, també pot suggerir emplaçaments alternatius que puguin complir els requeriments tècnics del projecte presentat.

Article 217. Aprofitament forestal i tales d’arbres. 1. Els aprofitaments forestals es realitzaran de forma que permetin la conservació i millora de les masses

arbòries, d'acord amb la Llei Forestal de Catalunya. 2. Tant sols es podran dur a terme els aprofitaments forestals inclosos en un Pla Tècnic de Gestió i Millora

Forestal aprovat pel DMA, o bé en un Projecte d’Ordenació Forestal aprovat pel DMA o bé que compleixin els següents criteris: a) Que permetin garantir el manteniment de la qualitat ecològica dels boscos, per tant amb l’objectiu

general de la recuperació de la vegetació potencial pròpia d’aquesta zona climàtica. b) No es podrà dur a terme cap aprofitament que provoqui la transformació de la comunitat vegetal

cap a estadis de menys valor ecològic. c) En els àmbits de vegetació de ribera les actuacions aniran encaminades a l’eliminació de la

vegetació al∙lòctona invasora i la substitució per espècies autòctones no invasores. 3. Per a l’atorgament de les autoritzacions d’aprofitaments forestals, que són competència del DMA de la

Generalitat de Catalunya, caldrà un informe favorable de l’Ajuntament. L’ajuntament podrà introduir modificacions en les actuacions d’aprofitament forestals previstes en les autoritzacions sol∙licitades, encaminades a la millora de les masses forestals, l’augment del seu valor ecològic o la millor defensa davant de possibles incendis.

4. En cap cas es permet l’obertura d’altres pistes que les exclusivament necessàries per a l’aprofitament dels productes forestals i per prevenir i aturar els incendis, incloses en els programes de l’Administració de Medi Ambient o la Diputació de Barcelona.

5. En cap cas es podran talar arbres catalogats i/o inventariats o que estiguin inclosos dins d’arbredes catalogades i/o inventariades, ni dins les àrees de protecció dels elements catalogats.

6. En els sectors afectats per incendis i en els de repoblació, s’estimularà la repoblació forestal amb espècies autòctones, d'acord amb la seva vegetació potencial.

Article 218. Condicions d’ordenació de l’edificació. 1. Condicions generals per a totes les edificacions.

La construcció d’edificacions només s’admet quan es trobi vinculada amb l’activitat agrícola o ramadera i tingui accés rodat des d’un camí i hauran de complir les següents condicions: a) Totes les edificacions han de ser aïllades.



- 108 -

b) La disposició de l’edificació a l’interior de la finca, ha de guardar sempre les distàncies mínimes de 10 m. respecte de tots els llindars de la mateixa.

c) El sòl proper a l’edificació, que no s’utilitzi per a finalitats agrícoles i/o ramaderes, ha de ser objecte de tractament paisatgístic, amb arbrat i vegetació. La concessió de llicència d’edificació en sòl no urbanitzable comporta el compromís de no deixar sòl vacant, és a dir, sòl erm sense tractament i/o cobertura vegetal.

d) L’alçada màxima serà de PB+1P, amb un màxim de 7,50 m. S’exceptuen d’aquesta regulació els dipòsits o instal∙lacions especials que han de justificar la conveniència de majors alçades.

e) Només poden autoritzar‐se edificacions que prevegin el corresponent sistema de depuració o sanejament d’aigües residuals.

2. Condicions particulars per a tipus d’edificació. 2.1. Edificacions incloses al Catàleg de masies i cases rurals.

En les construccions incloses dins del catàleg de Masies i cases Rurals (Annex 1), s’estarà allò regulat en l’esmenat Catàleg, al qual aquestes Normes Urbanístiques li donen valor normatiu, no reproduint el seu contingut per a evitar reiteracions innecessàries.

2.2. Edificacions incloses a l’inventari d’habitatges en sòl no urbanitzable. La inclusió a l’inventari d’edificacions en SNU només implica el coneixement de l’existència d’aquestes edificacions. La regulació específica de cada una d’aquestes edificacions es regula segons el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

2.3. Habitatge familiar vinculat a l’explotació agrària, magatzems i construccions agrícoles. El procediment per a la aprovació d’aquest tipus de projectes, és el regulat a l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

2.4. Hivernacles. Tan sols es permeten si s’acredita la seva necessitat: la seva construcció haurà d’ésser en materials apropiats desmuntables i en cap cas poden ser elements procedents d’altres usos.

Article 219. Altres disposicions de caràcter general. 1. Els propietaris de sòls no urbanitzables vetllaran pel manteniment de l'arbrat i de la vegetació existent

en els mateixos. 2. Els propietaris dels terrenys on hi hagi fonts, canals, sèquies, ponts, camins rurals, etc., hauran de

mantenir aquests elements i el seu entorn en condicions de seguretat, salubritat i agençament públic. L’Ajuntament ordenarà, si cal, l'execució de les obres necessàries per tal de mantenir les esmentades condicions.

3. Es prohibeix la col∙locació de cartells o altres elements publicitaris que distorsionin la visió del paisatge natural, especialment aquells que projectin la seva silueta a la línia de l'horitzó. 4. Als efectes de l'anterior disposició les Administracions podran establir ajuts i subvencions als

particulars per les actuacions de regeneració i millora. CAPÍTOL 2. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE LES ZONES EN S.N.U. SECCIÓ 1a. SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA. Article 220. Sòl de protecció preventiva. Codi 20



- 109 -

1.‐ Definició: El sòl de protecció preventiva son aquells sòls que el planejament, per tal de garantir l’ús racional del territori, manté lliures i no els incorpora als processos urbans, aquells que no han estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. 2. En sòl de protecció preventiva es distingeixen dos tipus de sòls:

a) Rústic agrícola comú. Codi 20 b b) Rústic forestal comú. Codi 20 c

2. La finalitat de la qualificació d’aquest terrenys és la de la seva preservació, la contribució a l’ús racional dels recursos naturals, dins del marc que estableix la legislació sectorial vigent i compatibilitzar les activitats agropecuàries amb la conservació del territori i amb això potenciar el manteniment i millora del paisatge, el control de les noves construccions, els incendis forestals, etc.

3. En aquest sòl es poden admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal∙lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori. Cal considerar, en general, el sòl de protecció preventiva com una opció preferent davant de la del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable.

4. S’admeten tot tipus d’usos relacionats amb les labors agropecuàries, essent compatibles els usos recreatius i dotacionals en sòl no urbanitzable. En tot cas, a aquest tipus de sòl li és d’aplicació allò establert als articles 47 a 51 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

Article 221. Rústic agrícola comú. Codi 20b 1.Definició: El sòl qualificat com a agrícola contempla les àrees on el cultiu de les terres es predominant i les

condicions efectives per la producció agrícola i la seva evolució són més favorables. El pla preserva aquest procés agrícola.

2. La regulació d’aquest sòl està regulada íntegrament en l’article anterior. Article 222. Rústic forestal comú. Codi 20c 1.Definició: En el sòl forestal es reconeix la bàsica existència del bosc i es donen condicions per afavorir la seva permanència sense dificultar la pròpia regeneració i explotació. Es contemplen també sòls erms o de cultiu abandonat, complementaris de l’actualment boscós, que es necessari repoblar. 2.La regulació d’aquest sòl està regulada íntegrament en l’article anterior. SECCIÓ 2a. SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL. Article 223. Sòl de protecció territorial. Codi 21‐24 1.‐ Definició: El sòl de protecció territorial son aquells sòls que el POUM no considera que formin part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació. 2. En sòl de protecció territorial es distingeix un tipus de sòl:

a) D’ìnterès ecològic i paisatgístic de preservació. Codi 24 b 3. Sense perjudici de la possibilitat d’actuacions excepcionals d’especial interès, el sòl de protecció territorial haurà de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat serà classificat com a no urbanitzable, llevat dels casos en què Les peces de sòl de protecció territorial per causa de la seva inundabilitat, confrontants amb àrees urbanes podran, amb les limitacions derivades de l’estratègia assignada a l’àrea o nucli urbà, ser classificades com a sòl urbanitzable si es compleixen els requeriments que estableix al respecte l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006). 4. El sòl de protecció territorial restarà subjecte a les limitacions que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas justifiquen la seva consideració com a sòl de protecció territorial.



- 110 -

5. En relació amb les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010), es considera preferible la seva localització en sòl de protecció preventiva, i per aquest motiu la seva autorització en sòl de protecció territorial s’haurà de justificar per la inexistència d’alternatives raonables de localització en sòl de protecció preventiva. 6. Les actuacions excepcionals d’especial interès que s’hagin de desenvolupar en sòl de protecció territorial, i que siguin admissibles a la vista de les condicions que es deriven dels motius que han justificat aquesta consideració aportaran les solucions als problemes de riscos en el seu cas i permetran, per la seva dimensió i caràcter, la preservació del paisatge de l’àrea quan aquest hagi estat el motiu de la tipificació del sòl com de protecció territorial.

Article 224. D’interès ecològic i paisatgístic de preservació. Codi 24b

1. Definició: Són aquells terrenys que, pel seu valor paisatgístic o ecològic, sense remarcar l’ús ni l’activitat, tenen valor per sí mateixos i en funció d’aquests valors, el planejament el preserva especialment. 2. La regulació d’aquest sòl està regulada íntegrament en l’article anterior. SECCIÓ3a. SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL. Article 225. Sòl de protecció especial. Codi 25 1. Definició: El sòl de protecció especial son aquells sòls que concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural, o com a àrees d’usos agraris i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental. 2. En sòl de protecció especial es distingeixen dos tipus de sòl:

a) Espais naturals protegits connectors agrícoles. Codi 25 d1 b) Espais naturals protegits connectors forestals. Codi 25 d2

3. El sòl de protecció especial haurà de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat es mantindrà classificat com a sòl no urbanitzable llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent.

4. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, s’entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’esmentat article, i que seran incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.

5. En el sòl de protecció especial, només es podran autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents:

a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla.

b) Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010), quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

c) Quan les ampliacions d’edificis destinats a usos que poden ser admesos en sòl no urbanitzable no poguessin complir les condicions establertes a l’apartat anterior i fossin imprescindibles per a la



- 111 -

continuïtat de l’activitat i aquesta fos d’interès per al municipi, es podrà autoritzar una ampliació fins al 20% del sostre i del volum existent que no es subjecti total o parcialment a les condicions assenyalades.

6. En el sòl classificat com de protecció especial pel seu interès agrícola, i en general en tot el sòl de protecció especial que estigui destinat a activitats agràries, s’entendran com a edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveu el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010).

7. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a l’empara de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), requeriran, per a ser autoritzades, la incorporació a l’estudi d’impacte i integració paisatgística d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. En tot cas, no s’autoritzaran aquestes edificacions i activitats en sòl de protecció especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o territorial. 8. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, adoptaran solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i evitaran interferir els corredors hidrogràfics i biològics. L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra tindrà en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental serà preceptiva la realització , dins l’estudi d’impacte i integració paisatgística, d’una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades. Article 226. Espais naturals protegits connectors. Codi 25d 1. Definició: Els Espais naturals protegits connectors comprenen aquells terrenys principalment forestals que per les seves condicions naturals han de ser d’espacial protecció impedint les actuacions que puguin perjudicar els seus valors forestals, paisatgístics i naturals que els caracteritzen. 2. La regulació d’aquest sòl està regulada íntegrament en l’article anterior.

TÍTOL VIII. PAISATGE. Article 227. Paisatge

La normativa referents al paisatge d’aquest pla d’ordenació urbanística municipal es remet a les directrius aprovades pel planejament supramunicipal, concretament al Títol VI i la transitòria segona de les normes del Pla territorial de les Comarques Centrals.



- 112 -

TÍTOL IX. PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS Article 228. Definició i objectius. Es podran redactar plans especials no previstos en aquest planejament d’acord amb les determinacions de la llei d’urbanisme i el seu reglament. Article 229. Llistat de Plans Especials. 1. El llistat dels Plans especials previstos en aquest pla és el següent:

• PEU 1: Façana nord 2. Els paràmetres del Pla especials es determinen en la fitxa corresponent de l’Annex II d’aquesta normativa.

TÍTOL X. DISPOSICIONS ADDICIONALS, TRANSITÒRIES, FINALS I DEROGATÒRIES. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Tots aquells altres instruments de planejament o gestió urbanística anteriors a l’aprovació del present POUM, amb excepció feta dels relacionats a les Disposicions Addicionals Primera que contradiguin o infringeixin el contingut d’aquest Pla, quedaran sense efecte. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera. Amb caràcter general, s’estarà a les normes establertes en aquestes Normes respecte al règim jurídic per a la concessió de llicències d’obres i activitats en edificis en situació de fora d’ordenació, volum o ús disconforme o inclosos dins d’una àrea de planejament o d’execució. Segona. Les construccions, instal∙lacions i els usos que per raó de l’aprovació d’aquest planejament quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament queden en situació de fora d’ordenació. També quedaran fora d’ordenació les construccions, instal∙lacions i els usos disconformes amb el planejament urbanístic respecte del qual no sigui possible l’aplicació de les mesures de restauració regulades en la normativa urbanística vigent. En aquestes edificacions no es podran autoritzar obres de consolidació, augment de volum o de modernització, però si les reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o de la bona conservació de les construccions i instal∙lacions. Les obres que en tal sentit s’autoritzin, aniran acompanyades d’un document fefaent, mitjançant el qual la propietat renuncií a qualsevol indemnització per l’increment de valor a conseqüència de la realització d’aquestes obres. Tercera. Els plans parcials, els plans de millora urbana i/o els especials dels sectors integrats en l’àmbit territorial d’aquest Pla que es trobin en curs de revisió o modificació i que no hagin estat tramesos a l’Administració competent per a la seva aprovació definitiva, hauran d’ajustar‐se a les determinacions d’aquest POUM.



- 113 -

Quarta. Aquelles edificacions contràries al planejament situades en sòl no urbanitzable, no susceptibles de ser legalitzades ni com edificacions d’especial interès, ni com a cap altre tipus dels previstos per aquest POUM, es consideraran en situació de fora d’ordenació a tots els efectes previstos a l’article 108 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Cinquena. Les parcel∙les existents escripturades amb antelació a l’aprovació inicial d’aquest planejament, les quals no acompleixen amb les condicions de superfície i façana mínima, por provenir d’una parcel∙lació anterior, es regiran pels paràmetres establerts al planejament que es revisa mitjançant aquest POUM.

Castellolí, juliol de 2012

Miquel Domingo i Clota, director de l’equip



- 114 -



- 115 -

TÍTOL XI. ANNEXES NORMATIUS.



- 116 -

ANNEX NORMATIU I.‐ FITXES DELS PLANS ESPECIALS (PE) I SÒLS URBANITZABLES (SUD) QUE DELIMITA AQUEST POUM.



- 118 -



- 119 -

PEU 1

OBJECTIUS:

ÀMBIT:

49.500,00 m2 sòl

TIPUS DE SÒL Sòl urbà i sòl no urbanitzable

Activitat econòmicaEdificabilitat bruta 0,25 m2 sostre/m2 sòlSostre total Sector 12.375,00 m2 sostreSòl d'aprofitament privat 6.000,00 m2 de sòl

El que resulti del Pla especialEl que resulti del Pla especialEl que resulti del Pla especial

Serveis tècnics: El que resulti del Pla especialPatrimoni Municipal El 10 % de l'aprofitament urbanístic total del sector

USOS Terciari, oficines, magatzems i tallers compatibles amb el residencial.

SISTEMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA El de Reparcel.lació amb la modalitat de Compensació Bàsica

PLANEJAMENT DERIVAT PER A DESENVOLUPAR EL SECTOR Pla Especial i Projecte d'urbanització

TERMINI PER A INICIAR EL SEU DESENVOLUPAMENT Abans de 3 anys a partir de la finalització de la construcció del nou trazat de la A-2

OBSERVACIONSEn el cas de que es vulgui tirar endavant el PE abans de la finalització de la construcció de la nova traça de la A-2, aquest es pot formular en dues fases

Nucli CastellolíFAÇANA NORD

Definir un nou àmbit que permeti ordenar el límit entre el nucli de Castellolí i el nou traçat de la autovía al nord del municipi per dotar el municipi de noves dotacions i accessivilitat, formar una partalla acústica a la autovía, la realització de la ronda nord i millorar-ne la façana.

Delimitat al Nord pel nou traçat de l'autovía, a l'oest pel vial de connexió entre l'Autovía nova i el nucli de Castellolí, a l'est pel Torrent de Cal Tardà i al sud pel carrer Constància.

La qualificació urbanística que resulti del Pla especial haurà d'enmarcar-se dintre el CODI 8 amb els subíndex necessaris,a demès dels sistemes corresponents. En cas d'indústries de baix impacte es podrà ubicar l'indústria existent en clau 7b.

Bàsicament es tracta d'ordenar adequadament els espais lliures i reordenar les activitats existents amb zones d'activitat terciària , tallers i magatzems. Màxim PB+1.

COEFICIENTS URBANÍSTICS

CONDICIONS D'ORDENACIÓ

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA

QUADRE DE LES CARACTERÍSTIQUES MÉS SIGNIFICATIVES

SUPERFÍCIE SECTOR

Vialitat i aparcaments:CESSIONS GRATUÏTES

Zones verdes Mínim el 60% de l'àmbitEquipaments públics:Proteccions de sistemes



- 120 -



- 121 -

SUD dae 1

OBJECTIUS:

ÀMBIT:

100.634,00 m2 sòl

TIPUS DE SÒL Sòl urbanitzable delimitat

Edificabilitat bruta 0,600 m2 sostre/m2 sòlSostre total Sector 60.380,40 m2 sostreNº màxim de plantes a definir en el pla parcial

Vialitat i aparcaments:Serveis tècnics: El que resulti del Pla ParcialPatrimoni Municipal El 10 % de l'aprofitament urbanístic total del sector

ALTRES DETERMINACIONS S'ha de recollir les determinacions de l'Annex normatiu IV.SECCIÓ AV, DE LA UNIÓ TRAM SUD DAE 1

USOS Residencial i els compatibles.

SISTEMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA El de Reparcel.lació amb la modalitat de Cooperació

PLANEJAMENT DERIVAT PER A DESENVOLUPAR EL SECTOR Projecte de Reparcel.lació i Projecte d'urbanització.

TERMINI PER A INICIAR EL SEU DESENVOLUPAMENT Dins el segon període.

PLA DEL MARINO Nucli Castellolí

Sector que Incorpora l'àmbit de l'antic sector de sòl apte per urbanitzar de les NNSS identificat com a sector de Cal Marino, canviant l'ús a terciari i ampliant l'àmbit amb sòls adjacents per la part oest.


SUPERFÍCIE SECTOR

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA La qualificació urbanística que resulti del Pla parcial haurà d'enmarcar-se dintre el CODI 8 amb els subíndex necessaris, a demès dels sistemes corresponents.


CESSIONS GRATUÏTES

Delimitat al Nord per la Avinguda de la Unió (antiga N-2), pel Sud amb sòl no urbanitzable, per l'oest per sòl urbanitzable del SUD dr3 i per l'est amb sòl urbà del nucli de Castellolí.

CONDICIONS D'ORDENACIÓ Blocs aïllats amb espai lliure privat per a aparcament i magatzem.

Mínim el que resulti de l'aplicació de l'Article 65, del Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, respectant les directrius dels plànols d'ordenació. Aquests hauran de ser en superfície i compatibles amb la zona SAF i SIF de l'eix transversal ferroviari.El que resulti del Pla Parcial. Respectant les directrius dels plànols d'ordenació en quant a crear dues sortides a l'Avinguda de la Unió i al viari que enllaça l'Avinguda de la Unió (antiga N-II) amb el Centre de tecnificació per esport de motor.

Mínim el que resulti de l'aplicació de l'Article 65, del Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, respectant les directrius dels plànols d'ordenació. S'haurà de fer un topogràfic per determinar el terreny amb pendents superiors al 20%. Tots aquells terrenys amb més del 20% de pendent has de ésser qualificats de zones verdes, sense poder computar en el mínim establert per la llei.

Equipaments públics:

Zones verdes



- 122 -



- 123 -

SUD dr 2

OBJECTIUS:

ÀMBIT:

40.868,00 m2 sòl


Edificabilitat bruta 0,27 m2 sostre/m2 sòl

Sostre total Sector 11.034,36 m2 sostreDensitat bruta màxima 17,8 habitatges/hectàrea

Nombre total d'habitatges 73 habitatges

Vialitat i aparcaments:Serveis tècnics: El que resulti del Pla ParcialPatrimoni Municipal El 10 % de l'aprofitament urbanístic total del sector

USOS GLOBALS Residencial

El 20 % del sostre total destinat a ús d'habitatge, segons el Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme .

El 10 % del sostre total destinat a ús d'habitatge, segons el Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme ..

SISTEMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA El de Reparcel.lació amb la modalitat de Compensació bàsica.


TERMINI PER A INICIAR EL SEU DESENVOLUPAMENT Dins del primer període.


Delimitat al Nord pel sòl urbà del nucli de Castellolí, al sud pel sòl urbà del nucli dels Pinyerets, a l'oest i est per sòl no urbanitzable.

SECTOR CASTELLOLÍ-PINYERETS Nuclis de Castellolíi Pinyerets


La qualificació urbanística que resulti del Pla parcial haurà d'enmarcar-se dintre el CODI 6 amb els subíndex necessaris,a demès dels sistemes corresponents. En el cas dels habitatges d'HPO o per vivenda social es podrà fer la tipologia de la clau 5.QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA

SUPERFÍCIE SECTOR

Delimitar un nou sector per tal de donar continuïtat entre el nucli de castellolí i Els Pinyerets i millorar les comunicacions entre els dos nuclis.


El que resulti del pla parcial, amb la condició de mantenir els dos punts de connexio, el dels Pinyerets i el del nucli de Castellolí indicats en els plànols.

Mínim el que resulti de l'aplicació de l'Article 65, del Decret Legislatiu 1/2005 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, respectant les directrius dels plànols d'ordenació. La zona del Turó de l'església no hi pot anar aprofitament residencial.

RESERVA D'HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL DE RÈGIM GENERAL I/O DE RÈGIM ESPECIAL

RESERVA D'HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIALDE PREU CONCERTAT

CESSIONS GRATUÏTES

CONDICIONS D'ORDENACIÓCases aIllades unifamiliars en una parcel·la de mínim 400 m2 de màxim PB+1. En el cas dels habitatges d'HPO o vivenda social es podrà fer la tipologia de cases agrupades unifamiliars o bifamiliars, retirades respecta a l'aliniació a vial.

Zones verdes

Mínim el que resulti de l'aplicació de l'Article 65, del Decret Legislatiu 1/2005 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, respectant les directrius dels plànols d'ordenació. S'haurà de fer un topogràfic a escala inferior o igual a 1:500 per determinar el terreny amb pendents superiors al 20%. Tots aquells terrenys amb més del 20% de pendent has de ésser qualificats de zones verdes, sense poder computar en el mínim establert per la llei. La zona del Turó de l'església no hi pot anar aprofitament residencial.



- 124 -



- 125 -

SUD dr 3

OBJECTIUS:

ÀMBIT:

7.312,00 m2 sòl


Edificabilitat bruta 0,45 m2 sostre/m2 sòl

Sostre total Sector 3.290,40 m2 sostre

Densitat bruta màxima 25 habitatges/hectàrea

Nombre total d'habitatges 18 habitatges

Vialitat i aparcaments: El que resulti del Pla ParcialServeis tècnics: El que resulti del Pla ParcialPatrimoni Municipal El 10 % de l'aprofitament urbanístic total del sector

USOS GLOBALS Residencial i els compatibles

El 20 % del sostre total destinat a ús d'habitatge, segons el Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme .

El 10 % del sostre total destinat a ús d'habitatge, segons el Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme ..

SISTEMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA El de Reparcel.lació amb la modalitat de Compensació bàsica.


TERMINI PER A INICIAR EL SEU DESENVOLUPAMENT Dins del primer període.

Mínim el que resulti de l'aplicació de l'Article 65, del Decret Legislatiu 1/2005 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, respectant les directrius dels plànols d'ordenació.

RESERVA D'HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL DE RÈGIM GENERAL I/O DE RÈGIM ESPECIAL

RESERVA D'HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIALDE PREU CONCERTAT

CESSIONS GRATUÏTES

CONDICIONS D'ORDENACIÓCases aIllades unifamiliars en una parcel·lade mínim 600 m2 de màxim PB+1. En el cas dels habitatges d'HPO o vivenda social es podrà fer la tipologia de cases agrupades unifamiliars o bifamiliars, retirades respecta a l'aliniació a vial.

Zones verdesMínim el que resulti de l'aplicació de l'Article 65, del Decret Legislatiu 1/2005 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, respectant les directrius dels plànols d'ordenació. Tots aquells terrenys amb més del 20% de pendent has de ésser qualificats de zones verdes.


Delimitat al Nord per la Avinguda de la Unió (antiga N-2),al sud amb el sòl no urbanitzable a l'oest amb el sòl urbà de Ca l'Alzina i a l'est pel SUD dae 1.

SECTOR CA L'ALZINA Nucli de Ca l'Alzina


La qualificació urbanística que resulti del Pla parcial haurà d'enmarcar-se dintre el CODI 6 amb els subíndex necessaris,a demès dels sistemes corresponents. En el cas dels habitatges d'HPO o per vivenda social es podrà fer la tipologia de la clau 5.QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA

SUPERFÍCIE SECTOR

Delimitar un nou sector per tal de donar la possibilitata de completar el nucli de Ca l'Alzina i acabar de donar continuïtat entre el nucli de Castellolí i Ca l'alzina a nivell peatonal i de carril bicicleta i millorar les comunicacions entre els dos nuclis.




- 126 -

ANNEX NORMATIU II.‐ LLISTAT DE PLÀNOLS D’ORDENACIÓ



- 128 -



- 129 -

CODI TÍTOLESCALA D'IMPRESIÓ

Escala de treball

O‐1 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL 1:25.000 1:5.000O‐1.1 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL 1:10.000 1:5.000

O‐2 SECTORS DE DESENVOLUPAMENT 1:5.000 1:5.000O‐3 QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE 1:10.000 1:1.000

O‐3.1 QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE 1:2.000 1:1.000O‐3.2 QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE 1:2.000 1:1.000O‐3.3 QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE 1:2.000 1:1.000O‐3.4 QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE 1:2.000 1:1.000O‐3.5 QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE 1:2.000 1:1.000O‐3.6 QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE 1:2.000 1:1.000

O‐4 QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 1:25.000 1:5.000O‐4.1 QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 1:10.000 1:5.000O‐4.2 QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 1:10.000 1:5.000O‐4.3 QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 1:10.000 1:5.000O‐4.4 QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 1:10.000 1:5.000O‐4.5 QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 1:10.000 1:5.000O‐4.6 QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 1:10.000 1:5.000

O‐5 LOCALITZACIÓ ACTUACIONS A DESENVOLUPAR 1:25.000 1:5.000O‐5.1 LOCALITZACIÓ ACTUACIONS A DESENVOLUPAR 1:5.000 1:5.000O‐5.2 LOCALITZACIÓ ACTUACIONS A DESENVOLUPAR 1:5.000 1:5.000

O‐6 ÀMBIT PARALITZACIÓ DE LLICÈNCIES 1:25.000 1:5.000O‐6.1 ÀMBIT PARALITZACIÓ DE LLICÈNCIES 1:5.000 1:5.000O‐6.2 ÀMBIT PARALITZACIÓ DE LLICÈNCIES 1:5.000 1:5.000

X‐1 XARXA D'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE 1:12.500 1:5.000X‐1.1 XARXA D'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE Nucli Castellolí 1:2.000 1:1.000X‐1.2 XARXA D'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE Nucli Castellolí i Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐1.3 XARXA D'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE Nucli Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐1.4 XARXA D'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE Nucli Ca l'Alzina i Can Parera 1:2.000 1:1.000X‐1.5 XARXA D'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE Nucli Ca l'Alzina i Can Parera 1:2.000 1:1.000

X‐2 XARXA DE SUBMINISTRAMENT GENERAL DE GAS 1:5.000 1:5.000X‐2.1 XARXA DE GAS Nucli Castellolí 1:2.000 1:1.000X‐2.2 XARXA DE GAS Nucli Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000

X‐3 XARXA DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC 1:25.000 1:5.000X‐3.1 XARXA ELÈCTRICA Nucli Castellolí 1:2.000 1:1.000X‐3.2 XARXA ELÈCTRICA Nucli Castellolí i Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐3.3 XARXA ELÈCTRICA Nucli Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐3.4 XARXA ELÈCTRICA Nucli Ca l'Alzina i Can Parera 1:2.000 1:1.000X‐3.5 XARXA ELÈCTRICA Nucli Can Parera 1:2.000 1:1.000

X‐4 XARXA D'ENLLUMENAT PÚBLIC GENERAL 1:12.500 1:5.000X‐4.1 XARXA D'ENLLUMENAT PÚBLIC Nucli Castellolí 1:2.000 1:1.000X‐4.2 XARXA D'ENLLUMENAT PÚBLIC Nucli Castellolí i Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐4.3 XARXA D'ENLLUMENAT PÚBLIC Nucli Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐4.4 XARXA D'ENLLUMENAT PÚBLIC Nucli Ca l'Alzina i Can Parera 1:2.000 1:1.000X‐4.5 XARXA D'ENLLUMENAT PÚBLIC Nucli Can Parera 1:2.000 1:1.000

X‐5 XARXA DE SANEJAMENT 1:12.500 1:5.000X‐5.1 XARXA DE SANEJAMENT Nucli Castellolí 1:2.000 1:1.000X‐5.2 XARXA DE SANEJAMENT Nucli Castellolí i Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐5.3 XARXA DE SANEJAMENT Nucli Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐5.4 XARXA DE SANEJAMENT Nucli Ca l'Alzina i Can Parera 1:2.000 1:1.000X‐5.5 XARXA DE SANEJAMENT Nucli Can Parera 1:2.000 1:1.000

X‐6 XARXA DE TELEFONIA GENERAL 1:12.500 1:5.000X‐6.1 XARXA DE TELEFONIA Nucli Castellolí 1:2.000 1:1.000X‐6.2 XARXA DE TELEFONIA Nucli Castellolí i Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐6.3 XARXA DE TELEFONIA Nucli Els Pinyerets 1:2.000 1:1.000X‐6.4 XARXA DE TELEFONIA Nucli Ca l'Alzina i Can Parera 1:2.000 1:1.000X‐6.5 XARXA DE TELEFONIA Nucli Can Parera 1:2.000 1:1.000

O ‐ ORDENACIÓ

X ‐ XARXES



- 130 -



- 131 -

ANNEX NORMATIU III.‐ ESQUEMES GRÀFICS

ESQUEMA GRÀFIC APLICACIÓ ALTURA REGULADORA MÀXIMA

ÚLTIMA PLANTA

PLANTA BAIXAVORERA

COBERTA PLANA

< del 35%

SOTA COBERTA

ÚLTIMA PLANTA

PLANTA BAIXA

EDIFICACIÓ AMB COBERTA INCLINADA

VORERA

ALT

UR

A R

EG

ULA

DO

RA

MÀ

XIM

A

0,90 ml màxim < de

3,5

0 m

l.

ALT

UR

A R

EG

ULA

DO

RA

MÀ

XIM

A

EDIFICACIÓ AMB COBERTA PLANA

0,35 ml màxim1,35 ml màxim



- 132 -

ESQUEMA GRÀFIC MODALITATS DE L’ ESPAI SOTACOBERTA

< del 35%


VORERA

Esc

ala

gene

ral c

omun

itariaÚLTIMA PLANTA

SOTA COBERTA TRASTERS VINCULATS

PLANTA BAIXA

MODALITAT b)

< del 35%


VORERA

MODALITAT a)

SOTA COBERTA HABITABLE

ÚLTIMA PLANTA HABITATGE

PLANTA TIPUS

PLANTA BAIXA

< de

3,5

0 m

l.

0,90 ml màxim

ALT

UR

A R

EG

ULA

DO

RA

MÀ

XIM

A

< de

3,5

0 m

l.

ALT

UR

A R

EG

ULA

DO

RA

MÀ

XIM

A

0,90 ml màxim



- 133 -

ESQUEMA GRÀFIC CONCEPTE D’ALÇADA ÚTIL I D’ALÇADA LLIURE

alçada útil mínima: 2,50 ml


PLANTA BAIXA COMERCIAL I ALTRES

PLANTA TIPUS HABITATGE

VORERA

PLANTA TIPUS HABITATGE

VORERA PLANTA BAIXA HABITATGE

VORERA

PLANTA TIPUS COMERCIAL I ALTRES

PLANTA BAIXA COMERCIAL I ALTRES

ESQUEMA 1

ESQUEMA 2

ESQUEMA 3

alçada lliure mínima: 2,80 ml


alçada lliure mínima: 2,80 ml alçada útil mínima: 2,50 ml



alçada lliure mínima: 3,50 ml alçada útil mínima: 3,00 ml





- 134 -



- 135 -

ANNEX NORMATIU IV.‐ SECCIÓ AV, DE LA UNIÓ TRAM SUD DAE 1

La secció des de l’Av de la Unió (antiga N‐II) fins a la primera façana d’edificacions ha de ser la següent:

- 10m de vorera amb carril bici. - 10m de zona verda arbrada. - 10m de vial de dos sentits amb vorera i aparcament de cotxes en filera. - 10m de zona privada no edificable.

Exemple de secció:



- 136 -



- 137 -

normativa · juliol 2012 poum castellolÍ normativa - 3 - equip redactor: miquel domingo i clota,...

Documents