Grup: Marina, Mariona, Maria i Cèlia

ÍNDEX

OrigenDéu i creencesNormes ètiquesTemplesFestes sagradesLlibresLitúrgia oculta

http://www.youtube.com/watch?v=m_DH5EUX_oY

ORIGEN El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les

tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen.

La religió jueva té el seu origen fa més de 4000 anys a l'Orient Mitjà .

El judaisme s’inicia amb l’història d’Abraham. Fins que no es va crear l'estat d’Israel, després de la Segona Guerra Mundial no hi havia cap estat on el judaisme fos la religió oficial.

El símbol representa les dotze tribus del poble jueu. Tots elles tanquen un espai, el cual representa la manera com acampaven els Fills d'Israel al desert.

Vídeo del Judaisme

DÉUS I CREENCES

El déu del judaisme és Jahvè, que significa “Déu” en català.

Jahvè és un Déu únic, personal, creador, governador i salvador de l'univers segons els jueus.

No obstant això, al mateix temps, és un déu proper a l’home. Es comunica, es revela progressiva- ment a l'home, a través de la paraula (oral, mitjançant els profetes, i escrita, recollida en la Bíblia hebrea).

Jahvè estableix una aliança amb el seu poble que és comparada amb el matrimoni. És a dir, l’amor, la fidelitat i el perdó són els principals.

DÉU

La més important és que creuen en un sol Déu creador de tot el que existeix.

Ell és un incorpori (sense un cos), i només Ell ha de ser adorat com el governant absolut de l'univers.

Els primers cinc llibres de la Bíblia hebrea van ser revelats per Déu a Moisès. Aquests no seran canviats o discutits en el futur.

Déu s'ha comunicat amb el poble jueu a través de profetes i controla les activitats dels jueus.

CREENCES

NORMES ÈTIQUES 1) La persona es fa creient quan es circuncida: -Diu en públic el Shema i es submergeix a les aigües (davant d' almenys 3 testimonis).

2) La veritat és la veritat sense donar-li importància si la diu un jueu o no.

3) En totes les coses, el creient a d’intentar de trobar l’equilibri, és a dir, de que les coses no es descol·loquin del seu lloc.

4) Els que tenen por d’anar a l’infern segueixen pas a pas els rituals. La finalitat dels rituals, és fer-se més espiritual.

5)Un creient verdader es humil, tracta respectuosament a la gent, es generós i estudia dia i nit la Torah (els cinc llibres de Moisès).

6)Encara que la veritat sigui la veritat, el que fem amb ella, és més important que tindre-la.

7)Si es fa el mal, rebràs de volta la mateixa quantitat que has sembrat i si fas el bé, rebràs la mateixa quantitat multiplicada per cent.

TEMPLES I LLOCS SAGRATS Mur Occidental ( Lamentacions) Són les restes dels murs de l'antic temple de Salomó, a Jerusalem, on es

reuneixen els jueus els divendres per plorar la destrucció de Jerusalem, segons un costum del segle I. Les actuals dimensions del mur són de 160 m de longitud i 18 m d'alçada des del terra; uns 20 m soterranis.

Esplanada de les Mesquites o el Mont del Temple És el lloc més sagrat del Judaisme perquè en el Mont Moria se situa la

història bíblica del sacrifici d'Isaac. El Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites és un lloc sagrat situat a la

Ciutat Vella de Jerusalem, en territoris disputats per Israel i l'Autoritat Nacional Palestina.

Les sinagogues Una sinagoga, és el lloc de culte, d'estudi i oració pels jueus. L’oració sagrada la fan al matí, la tarda i la nit serveix per reflexionar.

FESTES SAGRADES

El sabbat (dissabte) és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del dissabte, on es celebra la creació de Déu, i es commemora el descans de Déu per a contemplar la creació.

Durant el sabbat no es pot realitzar cap feina. Les diverses definicions de què constitueix una "feina" (melakhà) varien de denominació en denominació. L'observança és una decisió personal, i cada persona té dret de decidir què és per a ella "fer feina" i com pot honorar millor el dia de repòs.

El sabbat és considerat la celebració més important del judaisme. Altres celebracions són la festa de les cabanes o Sukkot, la

Pentecosta o Xavuot, el Cap d'Any o Roix ha-Xanà, el dia del Penediment o Yom Kippur i la Pasqua o Pésah.

LLIBRESTANAK És el nom que rep la Bíblia Hebrea. Pren la primera lletra de cada una de les

tres parts en què està dividida.

a)NEViïN: Els profetes expliquen els ideals ètics i religiosos d'Israel.

b)TORÀ: És el llibre sagrat dels jueus .Comprèn els cinc primers llibres de l l'Antic Testament:

Gènesi: LLibre que relata la creació del món fins a l'estada dels israelites a Egipte

Èxode: Relata l'esclavitud dels israelites a Egipte i la seva sortida guiada per Moisés

Levític: Llibre és un codi de conducta en el que les relacions familiars,…. Nombres: Relata els esdeveniments que succeïren en el desert fins

l'arribada de les dotze tribus d' Israel a la terra de Canaan. Deuteronomi: Acaba amb la mort de Moisés i és considerat com el seu

testament.

c)KETUVIM: Són llibres de saviesa,salms, relats i poemes.

LITÚRGIA OCULTA El culte jueu se celebra al Temple o Sinagoga, que serveix així mateix de lloc

de reunió i trobada comunitària, per resr en públic requereix d'un mínim de deu homes.La sinagoga substitueix en tal funció al Temple de Jerusalem, destruït l'any 70 i lloc únic d'oració i peregrinació fins a la seva desaparició física.De la mateixa manera, els sacrificis rituals que allí s'efectuaven van ser reemplaçats per sengles pregàries, que el jueu piadós eleva tres vegades al dia: a l'alba, a la tarda, i al vespre. En dies festius s'agrega una quarta a mig matí, i només en Yom Kipur es tanca la celebració amb una cinquena pregària.

La litúrgia ocupa un lloc important en la religió jueva. Sense pretendre que un conjunt de ritus, per perfectes que semblin, puguin substituir als deures del cor, el jueu elabora pacientment en la seva llarga història una litúrgia pensada en els seus més mínims detalls. Ella va aconseguir dotar d'una certa unitat d'expressió a les idees fonamentals del monoteisme ètic que és l'essència de la religió d'Israel. Els actes litúrgics formen part del conjunt dels preceptes divins, la meta és obrir amplis horitzons a l'ànima humana i facilitar la seva ascensió i perfecció, posant en joc totes les forces i potencialitats que constitueixen el reflex del seu diví origen. Universal en el seu significat profund, particular pel que fa a la seva expressió, comunitària i alhora individual i íntima, la litúrgia jueva tanca en si tota la riquesa i harmoniosa diversitat de la fe que es nodreix.