1

Josep Miquel Bauset, un pardalot valenciá en elmonasteri de Montserrat

Ricart García Moya

(El Palleter, 27 d'abril 2013)

Sempre en la mateixa tocateta, el benedictí Bauset mosvol salvar del foc etern per mig de la catalanisació y les cuatrebarres. Lo mateix parla de Sent Vicent que de Sent Andreu (resque vórer en el perillosísim Sentandreu), bisbe del sigle VIIIque escrigué en grec o lletí un famós sermó sobre’l misteriósSent Jordi. El flare Bauset mos traduix del castellá (PastoralLitúrgico de Llopis) al catalá un escachet d’ell, en elsrepugnants ‘amb, aquesta, resplendents, altres…” (Bauset:Levante, 22/04/2013), habituals en l’idioma del monasteri deMontserrat.

En atre temps, pera escriurer d’este asunt piu (en perdó)m’agenollaría com fr. Angélic y ficaría de fondo l’oratoriChudes Macabeu de Haendel. Ara no, perque’ls individuosaludits no fan milacres y, em malicsie, están més prop delMaligne que d’altees celestials. Aixina que, a barra cacha,baixem al porrat del lléxic en un preguntat camanduler al filólec de secá Bauset: pardalot,pardalot… ¿qué voldrá dir pardalot? Els diccionaris heu donen com aumentatiu sinónim del cast.‘pajarote’, o aplicat al pardal de nom desconegut (Escrig, 1851). En 1908, Gadea ampliá l’entrá: “elPardalot d’Alcoy, s’aplica al home sencill y masa crédul” (¿es aixina Bauset?), anyadint lo d’aquellatre que:

“intentá pasar bolant el barranch del Cinch… este modisme… se propagá per tot elnostre reyne y encara porta rabo. Pardalots com el d’Alcoy / ni hia prou per eixe mon, /lo qu’es que guarden la pell / y no son tan folls com ell fon” (Tipos, 1908, p.165)

La rondalla de Gadea agradá al IEC y colaboracionistes com Sanchis Guarner, que la reproduiren ason gust; aixina, el “Pardalot d’Alcoy” heu convertiren en “Pardalot d’Alcoi” (Sanchis Guarner:Miscel·lània Fabra, lingüística catalana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1998, p.387).També, citant a ‘Ensisam’, donaren “xeus d’Alcoi” (Miscel·lània, p. 387), mes l’original du: “cheusd’Alcoy” (Ensisam, 1891, p.39).

Els del IEC, com se sap, son de la fansella gabulera de Jaume Massó, u dels progenitors del IEC yde la revista protonazi L’Avenç. L’erudit va ser l’autor de les falses ‘Regles d’esquivar vocables’,supostament del 1492. Les fabricá entre 1929 y 1932, any en que serviren d’escá y am pera peixcaralguns sompos que firmaren les catalanes normes de Castelló. Del Pardalot d’Alcoy tenim lareferencia més antiga en el nuler Marc Antoni Ortí:

2

“lo Angel que veu S. Juan (sic), / que no el pardalot deAlcoy” (Ortí: 2º Cent. San Vicente, 1656)

Seguint estes atres:

“com lo pardalot de Alcoy” (Mas: Sermó Cof. S. Vicent,1755) “el Pardalot d´Alcoy que…” (Gascón: La reina de la festadel carrer, 1932) “el Pardalot de Alcoy va…” (La Cotorra Fallera,Dotoreríes, 1946), etc.

En el mateix Alcoy trobem la veu com adj. d’ample semantisme: despistat, home que fingix tíndrerpoc de pesquis, desocupat, etc.: “pasaro be, pardalot” (Mentres pasa la diana, Alcoy, 1855). EnGandía es despectiu de pardal: “algún pardalot de l’Albufera” (Ferrer: A la vora del riu Serpis,Gandía, 1932); y en la ciutat de Valencia fea referencia a l’águila de Sent Chuan del Mercat, quecorona la fachá que dona a la Llonja:

“…a comprar farina, y m´el encontre embambat enfront de Sen Chuan mirant alpardalot” (H. Cortés: ¡Fora baix!, 2ª ed., 1900)

En Alacant enfilava a funcionaris parásits y poliseros corruptes:

“y vingueren a buscarme els pardalots de casaca” (El Tío Cuc, nº 147, Alacant, 1917)

Produix extranyea que’l significat més corrent no ixca en cap diccionari. Tots ham ascoltatexpresions com ‘Eixe pardalot no deixa d’aguaitar a les chicones en la placha’, `El pardalot de Blayes pasa el día sinse donar colp’, etc. Els catalans, per lo vist, desconeixen l’acepció y no la incluixenen els diccionaris, motiu pera que no l’arreplegue López de los Verdejos en son DRACV. Elpardalot de placha sería qui es fa el llonguis donant voltes y disimulant intencions:

“per la placha… les dones veuen per allí algún pardalot” (El Bou solt, 1877, p. 123).

També, en atre semantisme, tenim el femení:

“va fent la pardalocha” (El Tio Cuc, nº 87, Alacant, 1916).

Per supost que’l flare Bauset ni es pardalot de placha, crec, ni d’Alcoy; pero anem a vórer lo que fay, a lo millor, obtindrem la nova categoría d’inquet ‘pardalot de convent’, alcabor del fornexpansioniste que mos fa bollir a galls.

1 El seráfic Bauset, ¿llengua d’Espírit sant o d’astral?

Monge Bauset, entendrás que no’t diga ‘monjo’ en catalá, com escrius tu. Preferixc nostragrafía patrimonial, segons reconeix dasta Corominas:

“la forma més antiga degué ser monge” (DECLLC, 5, p.773)

Y contra’ls teus malempolis tenim testimonis desde l’Etat Mija al sigle XX:

Gran pardal o pardalot en undibuix valenciá del sigle XVII

3

“Hugo… monge negre de…” (Canals: Llibre de Hugo de Sent Víctor, 1396)“monge: monje” (Fullana: Voc. valenciá, 1921)

Eres el típic místic sardaneta, mesclant valenciá y catalá pera marejar al poble y fer créurer que’s lamateixa llengua. Vas de verge nonsabo y, en catalá, te cantes alabances com si fores la nova Teresade Calcuta, ¡Ay, creatureta de fanc y fel!, ¿no te dona vergonya?:

«la meva professió monàstica … per la seva part el silenci, que ens obre a Déu i alsaltres, l’obediència que ens fa sol·lícits en la comunió i la pregària i la vida fraterna,esdevenen .. superar els prejudicis, la crítica, la hipersensibilitat, confiant sempre en labondat del germà, per crear llaços de comunió fraterna, per fer de cada comunitat unlloc de reconciliació i de perdó, de pau i d’esperança, un lloc obert a l’acolliment,d’harmonia amb la natura i de trobament amb Déu, amb els altres i amb un mateix. Lamissió dels monjos, avui i sempre, és la de ser homes acollidors, arrelats a la terra queens acull però portats per l’Esperit de Déu, per escoltar amb afabilitat, sense condemnesni prejudicis, amb un cor obert a tothom, per fer realitat el Regne des de la pregària, elsilenci i el servei humil…» (Bauset: Monjos al segle XX, a. 2012).

¡Quína ma de morter tens en la cara! T’eixhibixes en l’escaparat mediátic del monacat com el santmés beatífic y generós del mon. No obstant, sinse que sapiam per qué, te tornes butoni ple de fiereacontra la “perversió” e “inmoralitat” dels polítics del PP, asoles del PP, com si els afarams de CIU,PSOE, EU y demés chirivíes foren querubins ploguts del llim (que no vol dir fanc o tarquim, sinosel cast. ‘limbo’). Les fiscalisacions teues sempre son contra’ls mateixos amorals del PP, com tornesa fer en “Les quatre virtuts cardinals” (Levante, 04/04/2013), senyalant al dátil de rabosa conegutcom la ‘Perla de Novelda’ y atres joyes cul de got peperes.

Antiu partiquí de les juventuts del PNPV (Enric Morrera dixit), ara te dediques desde’l monasteri deMontserrat a eixcretar odi y enlliscar contra’ls que defenen la llengua valenciana. Aixina, tirantronques, unflant pit, en fachenda y corpenta típica dels PP.CC. (putots de carreteres), desafíes en eldiari ‘Levante’ a que, si catalá y valenciá son diferents, per qué un blaver no traduix ton artícul alvalenciá. Com a mostra te traduixc part del preguntat:

cat.: “no tradueix al valencià aquest article?”val.: “¿no traduix al valenciá este artícul?”

No vullc ser márfega pusera fent l’análisis de la morfología valenciana de ‘traduix’, ni del clásicdemostratiu ‘este’, ya present en valenciá migeval cuant en castellá encá usaven ‘aquest’:

“aquest es el que fue dicho por Ysayas el propheta” (Ms. Evangelio de San Mateo,a.1260)“los males que dize en este libro sobre aquest logar” (Ms. Biblia del Escorial, a.1300)“E fue en aquest concilio, con los otros bispos de Gallicia” (Crónicas de de Don Lucas,Bispo de Tuy, a. 1396)“a aquest que viene conmigo” (Leyenda de Alejandro, a.1550), etc.

4

Tampoc heu farem respecte al cultisme valenciá‘artícul’ (del lletí articŭlus), que espentá alvulgarisme migeval ‘article’, viu en catalá; y moltmanco parlarem de les normes catalanesd’acentuació d’orige francés que, per mimetiste ales de Pierre Corneille (a. 1663), algunsascomensaren en Barcelona a ficar tilesdiacrítiques en è auberta y é tancá. El recurs gálicaná a redolons en el sigle XVIII, consolidanse encatalá a finals del XIX gracies als protonazis de‘l’Avenç’, que consideraven cult tot lo fera aulor aNort, be l’acentuació o els grups consonánticsque’ls feen ensomiar en ser carlovingis (aixina heudien), o alemans de Granollers o l’Ampurdá. Elsprostituts valencians floralistes (en la ma aubertapera ampomar prémits en Barcelona) es llimitarena fer de mona dels gramátics catalans, sinse tíndreren cónter les característiques del valenciá modern.

Frut de ta ruquea y orgull es ton ducte sobretraduccions. Encá que no eixistiren cap d’elles, elfet de no traduirse en el pasat del valenciá algallec, vasc o catalá no voldría dir que’l valenciá yestes llengües foren les mateixes. El motiu,simplement, responía a que’ls idiomes vehicularsd'intercámbit entre intelectuals peninsulars dasta’lsigle XVIII eren l’espanyol y lletí. Y, ademés, sítenim traduccions ¿No coneixes, per eixemple, lesfetes per el catalá Bonllabi al valenciá en 1521?Este relligiós fea lo contrari que tu y, abandad’acomodacions sintáctiques, si topetava en veuscom ’habitatge, leugera, dues…’ en els manuscritsdel Blanquerna o Scala Dei del sigle XIV, fea elcámbit als valencians “habitació, llaugera, dos…”.Y construccions com “dementre que eren en loconsistori”, les traduía al valenciá “mentres queells estaven en lo consistori”. En realitat, elsmanuscrits de Llull estaven en mallorquí-provensal, lletí y, pot ser, algú en árap; ningú encatalá.

Uses 'estimar' en semantisme catalá, fugint delsverps valencians amar o voler (valenciá ‘yo vullc aNelo’; catalá ‘jo estimo Manel’). Y escrius “emsap greu”, que’n valenciá sería ‘em pareix (osembla) grave’. Mosatros podem dir ‘em sap agre,salat, socarrat…’, pero no la construcció en ‘greu’.Yo comprenc que al garif abat de Montserrat no liagradaría que escrigueres el cultisme valenciá “grave”, en cónter del vulgarisme migeval “greu”.Pero en temps en que la Iglesia valenciana no era niu de colaboracionistes, sí usaven ‘grave’; inclús

Este trencacaps ideat per el reverent Vicent Marés era méscomplicat de lo que pareix. L'home volía armallar el tempsy el lloc ahon estava el Paraís. Tots els indicis indicavenque anava prop de Chelva ¿Fea mal a algú el bo de Maréselucubrant teoríes en son temps lliure? No, no enguiscavacontra'ls valencians com fa el flaret de Montserrat; nitampoc contra la llengua valenciana, sinos tot lo contrari.

El dotor Marés era babélic, com diría Umberto Eco. En elsigle XVII, cuan publicá 'La Fenix Troyana' (Valencia, any1681), els filólecs europeus reclamaven pera'l seusidiomes nacionals un puesto entre les 72 llengüesprincipals que eixiren tras la confusió de Babilonia. Marésera más modest al dir asoles que:

«la lengua valenciana era una de las muchas quequedaron de la mezcla de las 72 principales»(Marés, p.100)

Lo interesant es que'l perabé del arquebisbe de Tarragona,que participá en l'edició, día:

«en la nuestra (valenciana) hallaremos muchaspalabras de la hebrea, otras de la griega, otras de lalatina; y otras muchas de las mixtas; pues sehallarán vocablos de la lengua celtíbera, catalana,arábiga...» (Marés, a.1681, p.100)

5

en documents papals:

“imposen graves penes a d’aquells qui…” (Const. Sixto V, en llengua valenciana, Imp.Pere Patrici, 1589)

Lo de “llengua valenciana” está imprés, no es invent meu. Els juristes valencians, alluntats de latufarrera de Montserrat, també feen us del cultisme:

“encara que molts doctors graves” (Ginart, Nofre: Reportori dels Furs, 1608).

Y per servilisme al sinyoret catalá escrius: “el dolor de Jesús a la creu”. Per lo vist, segons tametáfora “dolor a la Creu”, Chesús hauría colpejat, cremat o fet astelles a la Creu. Mosatros, elsvalencians lliures, diríem: “el dolor de Chesús en la Creu”, usant la prep. ‘en’, no la ‘a’:

“spirás en la Creu” (Villena, I.: Vita, 1497)

Respecte a la plasmació gráfica del sonit prepatalal africat sort ‘ch’ en Chesús, es una realitat delvalenciá modern, present en la fonetica de més de dos millons de valencians, desde Castelló aAlacant:

“¡Chesús, quin espasme tinc!” (Ovara: L’ ánima en un fil, 1881) “¡Chesús!” (G. Martínez: Silvestre el de Carcaixent, Alacant, 1890) “Bon profit, Chesús” (Peris Igual: La matansa, Castelló, 1911), etc.

Bauset, sinse ficarte roig com l'albadoc, llepes als manyofles de ton monasteri de Monserrat,encaramitant a verp diví les simplees “del pare abat Josep Mª Soler”. La teua prosa es cabaset debarbarismes catalans y arcaismes que están vius en la llengua del Nort (en valenciá es Nort, noNord). Escrius ‘aquesta, sofreixen, amb, desemparats, resideix, lluny, esborrany…’. Disme, pastisetde moniato, ¿has escoltat alguna vegá, una asoles, dir o escriurer ‘esborrany’ a un valenciá normal,d’abans de la prostitució catalanera? ¿Vitat, mante, que no?.

Com ta faena, reverent Bauset, es la d’embrutar la netea del valenciá, tindrem que tráurer a llum lad’atres membres de la Iglesia que’l respetaven, com l’erudit Laurentio Beyerlinck, naixcut enAmberes en l’any 1578. Este relligiós aplegá a ser un intelectual d’amplísims coneiximents, autord’obres reconegudes per les universitats de tota Europa. No era un místic nacionaniste deMontserrat, enrosinat en fomentar l’autoodi entre’ls valencians, sinos que vixqué en sensatea yescampant l’humanisme cristiá. Dels seus treballs sobreix el Magnum Theatrum, huit descomunalstomos que, pera fermos idea, si els demanes en alguna biblioteca te’ls duran en carret, o de dos endos suant el rabo y anrecordanse de la teua mare. En ells, Beyerlinck reconeixía a la llengua oidioma valenciá y no anava a reu y a Deu maixcarant:

“maxima admiratione dignum illud est, quod legimus de S. Vincentio FerrarioDominicano… sua valentina ac materna lingua semper locutus… suo materno idiomate”(Beyerlinck, Laurentio: Magnum theatrum vitae humanae, tomus quartus, Lugduni,1678, p.999)

6

2 Les ‘Relaciones’ del diari Levante y les del Abad de Montserrat

Angelical Bauset, eres la delicá y groga flor ‘Pet de flare’(Calendula officinalis) que adorna el tarquimal de les ‘Relaciones’puterils del periódic ‘Levante’, ahon escrius; perque encá que t’hasmutat en moraliste vintungles y agut censor de la vida política ycomportament de la societat valenciana, no t’anteres de res y calles comun puto (com día el retor Gadea) en els teus artículs del diari Levante,sinse dir ni chut ni denunciar la degradació del ser humá, reduit aproducte cárnic que s’oferix de rebaixes pera fer en ell tot tipod’aberracions sexuals… ¡en les mateixes fulles ahon chorresempalagosa moralina de tartufer benedictí!.

Per cert, el teu abat de Montserrat Josep Mª Soler, en paraules quereproduixes, demanava “relacions solidaries” (Levante, 27/03/2013)L’abat de Montserrat defén les ‘relacions’ que fan prosperar la ‘dignitat’de les persones, y astó pot explicar que’l seu monge Bauset colabore enel mig de comunicació que més masmarruga trau de les “Relaciones”humanes, molt humanes.

¿No has pensat, lliri entre carts, que’ls teus artículs poden publicarse enel ‘Levante’ gracies als dinés de la publicitat putera trets, a lo pijor, defer pasar les nacoretes a chicones de dihuit o (no sería la primer vegá),encá més jovenetes? Si parles en algú que sapia d’este asunt, vorás quen’hian mafies y trata de blanques raere d’aparents reclams de “estudiantes cachondas de 18 años”.Tu, mut martot, ¿no heu saps o, pot ser, defens esteesclavisme del sigle XXI?.

Com es sabut, n’hian santurrons que no veuen mal laprostitució y son clients habituals. Lo que trobe lleiges que, ademés, enganyen a les famolenques que fanel carrer. Es el cas d’aquell coadjutor d’Argüelles,membre de la Prelatura, detingut en la ‘Casa deCampo’ de Madrit per la denuncia d’una meretriudel Este… ¡a qui el sacerdot havía pagat servicis enfotocopies de billets!. Bauset, te pots entapusar elsulls, pero saps que qui calla otorga; y eixe periódicLevante que tant t’agrá, ahon escrius de virtutscardinals, moralitat y purea católica, servix decampaneta de combregar pera valencianetes queserán putes als 18 anys; y no parlem de les dutes deno se sap d’ahón, ni de quína manera ni per quí:chinetes, rumanes, ruses o búlgares que fan...

“servicios todos, garganta profunda,complacientes, sumisas, sexo sin límite,lo hacemos todo, griego, francés, chicosque dan horchata…” (en “Relaciones” deputes, travestis, bujarrons y chapers del

Al simpátic ja, ja, ji ji, jo jo,Josep Mª Soler, abat delmonasteri de Montserrat, li famolta gracia que u dels seusmonges colabore en la mateixapublicació ahon s'oferix elsservicis de pobretes esclavesputes y bujarrons. Els caragolsson els caragols y, ademés , eldiari Levante també es de lafansella catalana.

El diari 'Levante', cult y progresiste, sempre cavilantcóm ajudar a la llengua y a l'alficós, ha incorporat el'caloret' al seu lléxic cult y putesc (Levante, 12 /03/2015). Esperem que'l flare Bauset mos fasa un estudimorfosemántic del vocable y, de pas, que mos diga aquín preu está la carn de femella en la reputá botigaclochinera.

7

diari més progresiste, humaniste, valent y comprometut de l’esquerra del tot el mon, el‘Levante’ del grup Moll de Catalunya).

¿Es refería a estes “relacions humanes’ l’abat de Montserrat? Perque tu, monge benedictí Bauset,mos escarduses en eixemples del Éxode, Deuteronomi y Llevític de marres, unflantmos enavecrems de moralitat polític-llingüística pera panolis; pero de forment ni un gra referent al’eixplotació d’estes chicones ¿Li mola este periódic a Josep Mª Soler, un mig de comunicació que’saltaveu y part crematística del negoci de la degradació putesca del ser huma?.

Yo he segut testic en el meu Institut de Bachillerat de cóm les chiquetes de 14 a 17 anys llegíen lesofertes de treball pera putes en el ‘Levante’ y, entre bromes, em díem: “¡Ricart, ya tenim treball alsdihuit anys, y no tenim que estudiar les lleys de Mendel ni les cóniques!”. Y u, mirant taranyines, nopodía fer res. Era la mateixa Generalitat del asquerós PP de Rita la que fea aplegar el periódic a lesbiblioteques d’escoles e instituts valencians, junt a la revista Serra d’Or de Montserrat, el Saó delscures colaboracionistes, El Temps d’Eliseu Climent y lafigasatía.

Bauset, el ‘Levante’ es el joyell del grup Editorial Prensa Ibérica (nom fonamentat en la gábula deque’ls ibers eren els primitius catalans que aplegaven dasta Almería, com es pot vórer en el MuseuNacional d’Història de Catalunya). La catalana Viquipèdia diu:

“L’Editorial Prensa Ibérica és un grup empresarial audiovisual amb seu a Barcelona quepublica diversos periòdics als Països Catalans i també a Espanya”

Y no’s pot negar que, gracies en part a estos samarros subvencionats, el PP ha conseguit que’l oficide putes y parásits catalaners siga el de més ocupació en l’antany digne y católic Reyne de deValencia.

3 El místic Bauset, filólec trabuquer

¿Quína vida porteu els furgamanders benedictins de Montserrat pera fer tant de mal alsvalencians? Fa sigles, el monacat en purea fugía d’asunts mundans castigant els sentits, que no es elteu cas. De totes formes, per si t’aprofita pera lliurarte del foguer satánic (ahon, per galliponter, tesocarrarán dasta les creílles y la panolla), te done l’eixemple del franciscá Margil, del Convent de laCorona en Valencia. El seu biógraf escrigué:

“el cilicio que usaba era un vestido entero, pues se componía de un jubóncito texido decerdas. Ceñía su cuerpo con un cilicio ancho sembrado de puntas de alambre del quebaxaban unas faldas sembradas también de puntas de alambre” (p.9)

Yo te recomane que encarregues vestits pareguts; y, si Satanás seguix furgante, tens atre remeyque’l mateix flare practicava en Valencia, en l’any 1678:

“mortificación que exercitaba en las horas más quietas de la noche, abría la sepultura, yponiendo la cabeza dentro de ella, apacentaba el olfato con la hediondez que de loscadáveres salía. Preguntòle el Padre Ordano, que para qué hacía aquello? a querespondió: Hágolo para que sepa el bruto cuerpo lo que és, y en lo que ha de parar”(p.10)

Les práctiques mortuories y perfumístiques del asceta valenciá s’escamparen per l’lmperi

8

d’Espanya, segons recordava atra biografía:

“le vio tener levantada una de las losas de los sepulchros, y estando un grandísimo ratocon la cabeza dentro de la sepultura percibiendo toda la hediondez que exalaba (sic) lahorrenda caverna” (Vida de Fr. A. Margil, México, 1738, p.23)

¡Ay, pecatós Bauset, benedictí que balles elbreakdance de la llengua entre pudentes clóchineschines y alficosos africans de les fulles del Levante!¿No tens un sepulcre ahon ficar la napia cuant elmaligne espírit de Prat de la Riva te poseixca? Asolesarrapes als que defenen la llengua valenciana, lamateixa que escarcates en sadisme y perversió.Aixina, en el teu estil ploramiques, escrius en el diariputer sobre:

“la llengua de culte, la de Sant VicentFerrer i de Sor Isabel de Villena”

Dius mentires, Bauset, perque escupixes a la llenguad’Isabel de Villena. Escrius, per eixemple, “xic”;pero’n valenciá clásic era “chic”, y t’oferiría fotracád’eixemples si no fora per l’espay. Ací tens alguns:

“grans o chichs… lo fadrí chic… un foratchich…” (Ferrer, St.V.: Sermons, c.1400)“lo chic potret… cuquet chic, delforment” (Roig: Espill, 1460)“pren lo cabrit chic” (Rec. valencianes deMicer Joan, 1466)“chic de cos” (Esteve: Liber, 1472)“per lo preu de… cohets chichs” (DCVB,

en doc. valenciá de 1485)“peix de mar si sen trobará chic” (Alcanyis, Lloys: Regiment, 1490)“dona enteniment als chics” (Pérez, Miquel: Imitació de Iesuchrist, 1491)“com aja yo bolcat lo chic” (Lo sompni de Johan Johan, 1497)“del chich fins al Rey” (Fenollar: Lo procés de les olives, 1497)“sobre l’asquena… d’un chic” (Sant Johan, Ausias de: Obres a llaor de St. Cristófol, 1498)“bull al foch molt chic” (ARV, Real 648, f. 104. doc. notari Miquel Adell, c.1500)“de chic te volgut be” (Amiguetum, H.: Sinonima… in valentinum, 1502)

¿Te dones cónter? Per lo vist, en la teua eixutea idiomática, també ignores que’n valenciá moderntenim, desde fa sigles, la morfología ‘cult` que, abanda de ser la de tons yayos y els meus (veritatque m’agrá repetir), era la dels membres més preparats de la Iglesia e intelectuals en fumd’imprenta del Barroc, com el valencianiste artiacá de Morvedre Batiste Ballester:

“lo divinal cult” (Ballester: Ramellet del bateig, 1667);“al Cult inmemorial” (Pregó can. de St. Pere Pasqual, 1674)“edifici del diví cult” (BUV. Ms. 13. Quintilles valencianas. c. 1725)“cult diví” (Correguda d’este mes de Octubre, Sigle V de la Conquista, 1738)

Mort en 1703, el pare Ambrós Navarro era unfill d'Aixátiva que may va fer mal a ningú.Eixemplar y honrat dasta els nyitols, tingué unavida de místic en purea d'espírit, fent el be a lasocietat valenciana, no com alguns nacionanistesde Montserrat encarabasinats en endenyarmosals valencians. L'unic que donava poregad'Ambrós, tot n'hia que diro, era el seu aspected'animalot.

9

“dona sagrat cult” (Mas, fr. Lluis Vicent: Serm. Cof. St. Vicent, 1755), etc.

Y tu, Bauset mespantofles, companyer en prensa de les putes chinetes de “hacemos todo lo quepidas”, no escrius ‘cult’ per ser indecorós a la delicadea del capatró catalá:

“cult: Aquesta forma és poc recomanable, perquè en la fonètica sintàctica resulta sovinthomònima d’un mot indecorós” (DCVB)

Clar, com asobint els catalans tenen dificultat en la pronunciació de consonants finals, diríen ‘cul’en cónter de ‘cult’; y eixa part del cos es tan perillosa y en tanta cansalá… ¡cuants germanets deMontserrat o d’atres pardaleres haurán pecat per…!. No es el teu cas, clar, que sapiam. Tampoc esque sigues un manta, perque deus cremar díes y nits buscant noticies y sullant artículs pera puncharals que defenen la llengua valenciana. De totes formes, ¿fas algo de profit? ¿qué produixes, en estasocietat de pobrea y prostitució, abanda d’autoodi a nostra identitat?.

4 La Serra d’Or de Montserrat aplega dasta Oriola

El disapte pasat em deixí cáurer per la Biblioteca Pública d’Oriola, de la Generalitat del PP.Estava com sempre, endenyá per el forum del riu Segura y publicacions de l’Abadía de Montserrat.La crisis no la patixen estos millonaris flares encabotats en agarrofarse nostre Reyne dasta Beniel.Aufegats en subvencions y poder, bosen productes tóxics com la revista Serra d’Or, que aplegadasta Oriola en beneplacit del PP. Aixina, u dels últims eixemplars está dedicat al ‘català’ de SuecaJoan Fuster. Glosant sa gloria es lluixen en tornafaena els buderons del monasteri ycolaboracionistes com Francesc Pérez i Moragón que, com sempre, parla del:

“Principat de Catalunya, País Valencià i les Illes” (Pérez: Serra d’Or, Abadia deMontserrat, febrer 2013, p.18)

¿Es analfabet este tío? ¿No coneix nostra Historia? No, es un bochí trencamelics catalaner queesclata d’autoodi y li repugna el títul de Reyne de Valencia, mentres que li cau la baba en el fals dePrincipat de Catalunya y, per supost, fingix ignorar l’históric del gran Regne de Mallorques. Erentáctiques nazis, com es sabut, prohibir o fer desapareixer nom y personalitat dels que volíenlliquidar.

A Pérez d’Algemesí li pareix centífic les categoríes de Principat, País i Illes. ¡Quíns maules ymaulets més miserables!. El tabe ha segut director d’El Temps d’Eliseu Climent (atre ídol deMontserrat), y espasó de “política lingüística de la Universitat Jaume I”, editor de “l’InstitutInteruniversitari de (falsa) Filologia Valenciana en la Universitat de València, de la comisió de laCàtedra Joan Fuster”; abanda d’atres mil biquilimbocs pera catalanisar y ferse millonari. La parellaPérez y Bauset son gavinets merdals del expansioniste monasteri de Montserrat.

Tot seguix lo mateix. Fa més d’una década, el 5 de deembre del 2001, apuntí les publicacions delfascisme catalaner que s’oferíen als chiquets en l’eixpositor de la dita Biblioteca Pública d’Oriola.Entre atres paregudes, la Generalitat del PP cremava dinés en:

Serra d´OrFoc NouL´AvençEspai de llibertat

10

Viure en salutBraçalMètodeSaóEl TempirEl TempsVentallLletresQuaderns del PalauDiari “La Vanguardia”Diari ‘Avui’, etc. etc.

No n’hia llímit. La amoral Generalitat del PP te la maforadá pera catalanisar estudiants.

5 El monge Bauset, picat de la tarantela, enguiscaals de Catí del Maestrat

Antigament, als flares y retors bardolls de ductóscomportament els nugaven curt pera que no ferenaldracaes. En un manuscrit que trobí en la Nacional esparlava del “Nombramiento para recoger los religiososvagos” (Bib. Nacional de Madrid, ms. 18764 7 / 10,Valencia, año 1669). Crec que hui no eixistix algoparegut pera’ls magantos de castanya torta.

Sempre barrinant cóm desfermos, el trapisondiste Bauset furga la ferida feta per el catalanisme en elNort del Reyne. Aixina, sugerix a un supost blaver que ascolte a la gent de Morella, Vinarós, SantMateu o el Forcall pera vórer que apenes n’hian “diferències amb la llengua de Tortosa od’Alcabar” (Bauset, Monjo de Montserrat).

¡Ay, Bauset, més roinet que la tenca pudenta!. Per in albis que estigues, saps que les isogloses entrepoblacions vora ralla de territoris en diferent idioma son fluctuants y es sorreguen lléxic ymorfosintaxis. Vesten als llogarets entre Dolores, la Vereda de Reino y El Carche y te donaráscónter que’l panocho, el castellá de Murcía y el valenciá formen una parla que un expansionistemurciá agarraría com argument pera fer aplegar Murcia dasta Elig o Torrellano (ahon diuen cosescom “adelfes”, en cónter de ‘baladres’). Ademés, desde fa anys, el Maestrat está catalanisat per lesdos arbelloneres Generalitats.

Yo, que tinc arrails per u de mons yayos en Llucena del Sit, coneixí el valenciá de Morella fa mésde mig sigle. Allí s’ascoltava, per eixemple, el mosatros y el hui; no l’arcaisme ‘nosaltres’ ni lacorrupció catalana ‘avui’, que ara repetixen dasta’ls catalanisats chiquets y yayos.

Parles, atra vegá, de la llengua de Sent Vicent Ferrer cuant va predicar en Catí (Bauset. Levante,07/04/2013), donant com a fet centífic que’l dominic defenía l’us del catalá. Esta flastomía,enredraor Bauset, es desfá llegint el documento jurídic y cancilleresc més important de la vida delsant: les Actes del Compromís de Casp (a.1412) , ahon St. Vicent deixá escrit que’l seu idioma erael valenciá; no el castellá, aragonés o catalá.

Atre trencacaps pera'ls flares desfaenats eral'ideat per “Josef Vicente del Olmo, CavalleroValenciano” en 1659. Segons l'autor, en el“Geroglífico... se denotava la perfección de unafigura esférica, y por ella, y el número siete, lomisterioso, y grande de las excelencias denuestro santo Prelado”. Aixina, en pacencia,buscant l'aclarir el misteri (set círculs, set ulls,set estreles, canalobre de set braços...) els bonsflares pasaven el temps entre l'almorsar (oarmorsar) dinar, berenar y sopar sinse ferchichines a ningú.

11

Vols endenyar al Maestrat, entortillat Bauset, y tevaig a donar testimoni patriótic e idiomátic del llealfr. Blay Verdú “natural de Cati, Reyno deValencia”. Este relligiós estava destinat en unconvent de Catalunya y, en el castellá que agradavaals catalans, escrigué el 'Libro de las aguas delAvellá', publicat en Barcelona en 1607. Fent locontrari que tu, Verdú proclamá als catalans savalencianía y el desig de tornar a viurer en elReyne:

“Dicen que la patria es buena paranacer y morir, pero no para vivir; yodigo que para saberla estimar, es buenoser algún tiempo peregrino”.

Suponc, Bauset, que estarás pensant que Verdú nodiu res de la seua condició de valenciá. No, Verduno era un colaboracioniste. Encabant de reconéixerque estava insatisfet en territori extrany(Catalunya), parla de sa patria y, en corage, criticael comportament dels catalans:

“esta es la condición de losvalencianos, tienen al extraño comonatural. Líbreme Dios de las nacionesque al extranjero, todos como lobos, sele comen”.

El llibre pregona les virtuts de les aigües de Ntra.Senyora del Avellá, d’ahí que’n les 200 fullesincluixca milacres fets en valencians del Maestrat:Lleonor Sans, de Catí; Tomás Cerdá, de Morella, yatres de Canet, Culla , la Senia, San Mateu, etc.Tots vivíen ahon ara, per la inmersió catalanera,ducten o tenen vergonya del seu gentilici. EnBarcelona, en 1607, Blay Verdú heu tenía molt claral referirse als citats:

«Los valencianos huelgan (gozan) mucho demilagros. No piden los valencianos milagros paracreer, sino porque creen» (Verdú, p.175)

Obviant taumaturgies, deixá clar que no eixistíen ductes de la valencianitat dels que vivíen junt a laralla en Catalunya. El flare dedicá el llibre al bisbe de Tortosa, abordant l’asunt idiomátic al tratarde la grandea de Tortosa, aclarint que la llengua d’esta ciutat catalana no te “la ternura del lenguajevalenciano y la aspereza del catalán” (ib. p.199) El catalá de Tortosa estava valencianisat perinfluencia de personats com Gaspar Punter, naixcut en Morella, que va ser “visitador deMontserrat” y autor d’una Doctrina pera’ls catalans (Barcelona, a.1595), caramullá devalencianismes alluntats de les llegees catalaneres del sisanyer Bauset:

La veritat, donava gust palpar y vórer el místic“Directorio para orar y meditar”, una traducciódel valenciá al castellá feta en bon paper y elegantscaracters gótics per l’artesá alemá George Coci en1539. Eixemplar catalogat com a ‘raro’, alcaréixer de primeres fulles oferix ductes d’autoría.Junt a la “Introducción” apareix manuscrit“Jacobus Torras”, ¿nom d’autor o garabat deflare embrutapapers? Tant me sindona. L’anónimdeixá ben clar que, entre humanistes del 1500, lallengua valenciana era com cuansevol atraeuropea:

“A instancia de un religioso mucho amigomio: Ordené vnas breves consideraciones ypúselas en lengua valenciana; por ser a mipropia, no me atreviendo a escriuir enlengua peregrina. Empero tantos han sidolos ruegos de otros, que pusiesse el dichotratado en lengua castellana...”

En el colofó trobem més informació:

“Acabose la presenta obra en la ciudad deÇaragoça en casa de George Coci a ochodías del mes de Março, año de mil yquinientos y treynta y nueve”

12

“als demés, pastors, y demanarnos conte, solicitut, de les ánimes, en esta, orde, celebraten Tarragona, agradar a Deu, pera que, esta arma, als chics y chiques, y als ignorants,seguixquen, y si en les sobredites coses seran negligents, gravement sien castigats,acomodat a la capacitat dels chics, autoritat que te la Iglesia…” (Punter: Doctrina,Barcelona, 1595)

Tenim molta documentació de cóm es valencianisá el Sur de Catalunya. Els flares y retors, pereixemple, predicaven en valenciá per la franja dasta Lleida (vórer ‘Historias del idioma valenciano,2003). Per atra part, en ordens de la Cancillería Real, en la mateixa documentació ahon s’incluixidiomáticament a Tortosa en el Reyne de de Valencia, es diu que:

“a que el Reyno de Valencia se divide en tres partes. La una es de Xixona hastaValencia, la otra la Governación (sic) de Orihuela, y la otra de Valencia hasta Tortosa…la doctrina se enseñe en lengua castellana y valenciana” (Bib. Nac., Ordenes para laevangelización de moriscos, Ms. 10388, año 1595)

El famós Andreu Bosch de Perpinyá també reconeixía que la llengua valenciana afectava al cataláde Tortosa: “com se veu també en Tortosa, que pren de la valenciana” (Bosch: Summari, Perpinyá,1628, p.23) Tornant a fr. Verdú de Catí, este concedix idéntic categoría al valenciá y al catalá. Ningúera dialecte del atre. ¿Cóm, Bauset, qué marmoles? ¡Ah, dius que Verdú parla de llenguages, no dellengües o idiomes!. T’aclarixc que, a lo llarc dels sigles, trobem l’us de llenguage, idioma o llenguaen el mateix semantisme; y te done eixemples:

“en lenguage (sic) castellano” (Alfonso X: ms. Lapidario, c. 1250)“del lenguage (sic) castellano” (Cervantes: 2ª parte Quixote, 1615)“certamen en lenguaje castellano” (Cros, F.: Fiestas a S. Lucas en la Universidad deValencia, , 1626, p.44)“y el puro lenguaje castellano” (Pérez Galdós: Aita, 1905)“el moderno lenguaje francés” (Alarcón, P.A.: De Madrid a Nápoles, 1861), etc.

Atre asunt es que’ls valencians, com es llógic, reconeixíen que valenciá y catalá eren llengüesgermanes, paregudes, pero no idéntiques:

“su idioma habitual en nada se parece al castellano…, si bien existe cierta semejanzaentre el catalán y él” (Los valencianos pintados por si mismos, 1859, p.10)

El flaret Bauset vol pegar quixalá a Morella, territori ahon ya usaven mosarabismes valencians com‘carrasca’ al aplegar l’eixércit de Jaume I, vocable també arrailat en Catí (Llibre de Privilegis deCatí, a.1333). Encabant pasaría a la franja de Tortosa-Lleida, espentant en part als catalans “alzina”y “garric”. La llabor de Bauset es desfer tota singularitat valenciana y, per eixe camí marcat per elbarceloní Sistach, aplegar a la santitat y ser entronisat junt a la Moreneta (que era blanqueta abansde la restauració feta en 1824, cuant li donaren coloret merda de lloca).

6 Flares valencians contra’ls invasors catalans

Nostres antepasats no patiren deslleals flares colaboracionistes, milochos dels gasunyers delNort. En temps forals, cuant els catalans invadíen nostre territori, no teníen quintacolumnistes comBauset. Si fea falta, dasta’ls flares empunyaven armes y defeníen en Tortosa la ralla del Reyne.

13

Episodis com este, bascós Bauset, son silenciats en els llibres que editeu en Montserrat, o els de lamiserable Generalitat del PP, que’s pijor encá que vosatros.

Fa anys trobí uns papers ahon es narrava l’heroísme dels capuchins valencians contra l’eixércitfrancés y els lladres catalans que anaven raere pera ampomar lo que fora, un pollastre o un rosegó.Els fets pasaren en 1644, en plena Guerra dels Segadors, en mosqueters francesos com els de lesnoveles d’Aleixandre Dumas y una cachillá de famélics catalans que’ls seguien com si forenalfambrats charnegos (gos coniller), saquejant hasiendes y virginitats del Maestrat.

Per mig de contraatacs, la trinchera de foc es situá en Tortosa, baix poder dels valencians en 1644.No obstant, les infiltracions de francesos y charnegos es produíen per el Convent de Capuchins,situat extramurs. La situació es va fer tan delicá que les autoritats tortosines demanaren al rey deValencia la sustitució dels monges catalans per valencians:

“los Procuradores, Cabildo y Gobernador de esta Ciudad de Tortosa, solicitan a VuestraMajestad que saque del Convento de Capuchinos desta Ciudad a los religiosos catalanesy entregue dicho convento a los Capuchinos de la Provincia de Valencia” (A. Cor.Aragó, Sec. R. de Valencia, L.695)

El terme ‘Provincia de Valencia’ era una divisió eclesiástica casi coincident en la del Reyne, d’ahíque’l bisbe de Tortosa anunciara raere del cámbit que:

“todos los padres capuchinos que asisten son hijos deste Reyno de Valencia”

Les cartes donen fe de l’actuació militar, en arcabusos y piques, dels flares valencians quedefengueren al Reyne desde’ls murs tortosins:

“sin reparar en peligros, ni amenazas de los micaletes (sic), ni en la muerte dereligiosos; haciendo centinelas y cuerpo de guardia con armas defensivas para que aquelconvento como puesto más peligroso de la ciudad se conservase”.

¿Te dones cónter, Bauset? En temps forals, l’anécdota dels lleals flares valencians combatint en laralla contra Catalunya no sorprenía a ningú. L’ambigüetat sobre nostre poble es recent, y respón aidéntics interesos que provocaren en 1644 els atacs al Maestrat.

Els lleals capuchins valencians teníen fama de cults, y els agradava escriurer en valenciá sacorrespondencia. L’intercámbit d’ordens, noticies y memorials entre Tortosa y les autoritats delReyne son eixemple de lléxic y morfosintaxis del 1650, preludi del valenciá modern:

“mentres governava les armes de V.Mag. (… ) del Convent dels pares Capuchins queestá fora los murs della als religiosos cathalans per poch afectes (…) cridaren als parescapuchins de la Provincia de Valencia… y que ademés mereixen…” (ACA. Sec. R. deVal., D.12 -4, 13 de maig 1644)

14

Quidra l’atenció els vocables prohibits o marginats per inmersors y colaboracionistes: mentres, esta,y, ademés, capuchins…, que demostra la independencia del valenciá respecte al catalá, inclús enneollogismes com el valenciá ‘capuchí’, paregut al ‘caputxí’ catalá y ‘capuchino’ castellá, naixcutsels tres a finals del sigle XVI.

7 Copérnic, Galileu, Darwin… y un alcorroc desonillat

¿Per que un benedictí com tu, Bauset, encomanat a Deu y fer d’argamasa del paraís cristiá,t’enrosines en la Batalla de Valencia pera fermos catalans y, com tots els de Montserrat, ser botafocdel futur enfrontament en Espanya? ¿No teniu prou, alcorrocs desonillats, en la riuá de sancd’inocents de la Guerra Civil? ¿Penseu que eixirá debaes menjarse al Reyne de Valencia? Per moltasanc d’horchata que tingam els valencians, n’hia un punt en que’s torna de foc, com pasá en elssigles XV y XVII.

A vegaes olvidem que la condició de flare pot amagar baix lasotana un aliacrá unflat d’autoodi y pasions mundanes. Per sort hetingut familiars relligiosos y, desde chiquet, he tingut amistat enescolapis, jesuites y retors com l’archiprest de Muchamel, que ereneixemple d’honestitat y comportament cristiá; pero, per la meuaactivitat de terroriste blaver, he pasat molts anys en archius ybiblioteques ahon, esporádicament, pegava un bot en la caira perhistories de borts flares que trobava en manuscrits o llibres.Algunes eren tan escabroses que les silencie, pero atres, casicómiques, donen perpectiva de que’ls monges poden serbufalagambes destarifats.

En l’Archivo Histórico Nacional de Madrid trobí fa anys un nugaten noticies del valenciá fr. Vicent Ximeno, relligios que hui,posiblement, sería catalaner y no li faría falta demanar dinés aBelsebú. Tindría tot resolt en acostarse als cures de Saó, a laGeneralitat del PP, a Eliseu Climent, a l’AVLL o als benedictins deMontserrat. No li faltaría la platerá de gambes y els ducats d’or;pero en 1736 no n’hiavía parasitisme catalaner, y el flare no ductáen demanar monises al dimoni:

“A Belcebú, Príncipe de los Demonios, yo te pido medes seis mil ducados para pasar con alguna decenciaesta mi vida (…) espero la respuesta hoy, a 18 denoviembre de 1736, y la firma de este modo: Vicente,el que tú sabes”

Les atres necesitats del calaveró fr. Ximeno eren sexuals. Hui tampoc tindría que patir demanantajuda al diable. El benedictí Bauset, que impartix moralitat y bones costums en un mig de“Relaciones” puteres, el ‘Levante’, li podría aconsellar les millors ofertes d’eixe ample chorroll deprostitutes. En 1736, el valenciá fr. Vicent cavilá atra solució en mig d'un calfó:

“Estando en su celda solo, llevado del sensual apetito, llamó tres veces al Demonio paraque viniera en forma de mujer, pero nunca vio cosa alguna”

D'haver vixcut Bauset en el sigleXVII sería, pot ser, com estehumil flare valenciá quedeambulava en la seua sarietaplena de rosegons de pa, frut de lacaritat dels seus compatriotes. Otambé cabría la posibilitat de quefóra un inquisidor que furgaraper ductoses virginitats. Totmenos fer de botó de foc a saterra valenciana.

15

El dimoni, per lo vist, li tenía pánic al calent flaret y no‘s presentá. De totes formes, per si a tu,benedictí Bauset, te pot aprofitar alguna vegá (¡quí sap si…!), pots copiar el model d’instanciadirigida al soberá del Avern, cambiant lo de “Vicente, que tu sabes”, per “Josep Miquel Bauset, quetu saps”. El paperet heu tens que deixar en ta finestra del monasteri de Montserrat; pero vesten encuidao, no t’ixca a mija nit un dimoni en aspecte de Carmen de Mairena o Rita Barberá y te deixeescarramallat:

“de noche la ponía en la ventana de su celda a la parte de fuera por espacio de 3 ó 4noches, y a la mañana abría la ventana por ver si encontraba respuesta y no habiéndolaencontrado, la rasgó” (A. Hist. Nacional, Inq. Val., Legs. 6890, a.1736)

Atres flares, tan cándits com Bauset, eren especialistes en ginecología inquisitorial. Aixina, en unllibrot de la Bib. d’Oriola es parla del reverent Tomás Sánchez, que coneixía al tacte si les chiqueteseren vergens de veritat o de mentiroles. Per lo vist, algunes es ficaven pasteta pera estretar elconducte; pero al veterá relligiós no li donaven gat per conill. El flare, en ulls com a paelles, feaasentarse a la chicona y ascomensava l’espectácul presidit per ell:

“la hagan sentar (a la joven) en agua caliente; y hacerla que esté tanto tiempo que elcalor del agua deshaga el aglutinamiento (…) antes de la experiencia del agua latocaron, y hallaron cerrada, de manera que no cabía un dedo; y hecha la experiencia, lecupieron cuatro” (Libros de indicios, a. 1632, f.39)

La naya del horrors conventuals es fonda y fosca, en terrorífics flares que mos astufarraríen elmonyo. U d’ells sería el benedictí trabuquer Bauset, artesá d’autoodi a lo valenciá. L’home,intelectual retoret de les guixes, sempre repetix els eixemples de Copérnic, Galileu y Darwin perafer paralelismes en la seua persona y desdorar als incults blavers que defenen la singularitat delvalenciá.

¡Ay, Bauset, eres més descarat que’l cul d’un choto! T’atrevixes a ficar d’escut als perseguits per lateua Iglesia; no la bona, clar, sinos la que ha desbulledat sempre que ha pogut a l 'enemic intelectuala lo llarc dels sigles y, pot ser, com pareix que faríes tu en l’herétic e indefens blaver. El matemáticCopérnic tingué que amagar en vida el seu De revolutionibus orbium caelestium, per porega a leshienes inquisitorials, que no teníen més treball que fer chichines a qui s’anfrontara als destarifosteológics com, per eixemple, que’l Sol girava al derredor de la Terra. Era delit castigat en la fogueradels beatífics flares.

A Galileu li feren dasta agenollarse davant d’uns flarots y dir que’l Sol donava voltes a la Terra. Eltremolós sabi, de setanta anys, coneixía el destí dels que defeníen la teoría heliocéntrica: torment ymort entre sotaners místics. En la mateixa Roma, no llunt d’ahon tingué que abjurar, encá fea aulora socarrim la replaseta del Campo dei Fiori, ahon els inquets monges com tu, Bauset, havíen crematviu a Giordano Bruno el 17 de febrer del 1600.

L’atre eixemple que soles donar, trapalatrop Bauset, es el socorrit de Darwin y sa teoría del’evolució. En el XIX y en Londres, els flares católics no pintaven res y, per tant, no podíensoflamar com a un tito al biólec y naturaliste Darwin, encá que alguns mixorrers inglesos sicondenaren el descubriment. La majoría dels centífics británics del 1860 trobaren sa teoríaaceptable. No obstant, encá hui en día, el darwinisme está mal vist per un ample sector eclesiástic,fel al relat bíblic de la Creació.

Em despedixc, inquisitorial Bauset, en atres ductes que’s plantejaven els flares d’antany. En el sigle

16

XVII, raere de ser acarchotats els catalans per els valencians en la Guerra dels Segadors, elsinquilins de Montserrat estigueren muts y més espanyolistes que’l parche de Millán Astray; y lomateix pasava en atres monasteris d’Espanya. Entonses, abanda de compóndrer enigmes yjeroglífics ¿en qué pasaven el llarc y aborrit día conventual els desocupats flarets? Alguns, com beconeixarás, practicaríen el deport solitari típic dels monasteris: el cinc contra u y torne atra vegá;atres, els més cultivats, en escriurer tratats centífics en temes trascendentals com este:

“¿Podrá una niña concebir estando en el vientre de su madre?” (El ente dilucidado, porel Rmo. Antonio de Fuente la Peña, 1676, p.122)

El reverent flare, racionaliste astut, donava argumentació y eixemples a favor:

“que pueda estar en el vientre materno una niña dos y tres años, como dexamos dicho”(ib.)

El máxim nivell centífic heu teníen en sabis com el jesuite madrileny Eusebio Nieremberg y Otin,especialiste en fauna y atres asunts centífics:

“¿de qué género de animales fueron las pieles de Adán y Eva? (…) el leontomigo seengendra de perro y león; y la crocuta de hiena y leona” (Nieremberg, E.: Curiosafilosofía, 1649, pp.19, 29)

La de temps y dinés que mos ha costat mantíndrer a trápules flares que asoles feen o díenbarbaritats, enredrant idees y persones. De totes formes, com tinc galbana y estic transit, te deixe enpau, reverent Bauset, pera que seguixques en ta llabor d’autoodi en els diaris ahon es promou laprostitució que a tu, inquet censor, t’agrá. En sutilea, qui calla otorga.

N.B.: ¡Che, cofat Bauset, per caritat benedictina, no sigues tan hortera y no bufes en caldo fret!¿Encano saps, tastacaldos moraliste y crocuta del intelecte, que eixe 'Eppur si muove' que atribuixesa Galileu may heu pronunciá ell? Les actes del jui inquisitorial es conserven sanceres; y no trobarásen cap de puesto eixa frase que’ls burrimacs seguixen atribuint a Galileu, víctima de sompos flarotscom tu. ¡Ay, Sinyor, en lo curta que's la vida, y el flaret Bauset fent la monquilí!