FONSJOAN SOLER

•(•••••••••••••••••••••• to

j Primär de Maig, f| Diada de lluita s• i solidaritat ebrera l

? ¿ndavant!••••••••••

¡•••••••••••••UI

" F E D E R A C I Ó

B U T L L E T Í I N T E R I O R D E L M O V I M E N T•...,

I S T A D EÍ C A T A L UjNJY A

EDITORIAL

PRIMER DE HAIG - 14 D'ÀBR

«OOCUÏIEHTMMr

\V »

10 r J

CADA Primer de Maig serveix per arecordar al moviment abrer que totesles seves reivindicacioas les deu al

seu propi esforç i a un combat constant.Si avui associem aquest significat de

illuita amb la data aniversari de la pro-clamació de les Repúbliques catalana iespanyola, ho fem perquè totes duescelebracions s'escauen en uns momentstranscendentals del mon i, particularmentpera nosaltres, pera la vida del nostrepoble.

Si el desenvolupament normal d'unasocietat d'homes civilitzats sembla quehagi quedat en suspens durant prop denou anys en la nostra Península, novoldríem que ara, quan en el mon hanascut cl poder de la victorià, de lamateixa victorià que nosaltres cercàremdurant prop de tres anys amb les armesa la mà, ens fos imposada, paradoxalment,la continuïtat de la nostra desfeta.

Velem deixar de presentar el combat\ de la democràcia ibèrica com una facturaImpagada que li deu el mon democràticDeixem el deute. Es un crèdit que dema-nem, es el benefici d'un « prêt on bail »ideològic, del qual el mon [democràtic enoofcrarà abastament els interessos.

La resistència del feixisme organitzatexistirà encara, esporàdicament, durantun llarg temps, tot i que la seva forçad'agressió haurà estat vençuda. El fei-xisme no capitularà, ni com a forçanacional en els països on ha detentat elpoder ni com a força politica històrica.Voldrà sobreviure desesperadament enun estat latent de resistència, fos aintroncar i transformar-se en les novesexpresions de violència de les classesposseïdores ; formes de combat que sor-giran en el curs del gran període delluites que s'obrira de nou entre aquestesclasses, per estabilitzar una nova fase del•eu predomini. J les forces obreres ipopulars que defensaran la voluntatdemocràtica.

Les friccions entre les classes, les con-tradiccions entre el» propis països vence-dors i el desordre que la recerca del profitparticular portarà en les estructures d'unaorganització economica cada dia méscomplicada tècnicament, més intervin-guda per les formes politiques instituciónais i més interfèrent en les relacionsmútues eatre els Estats, farà difícil l'estabilitzacío i el desenvolupament pro-gressiu de qualsevol règim que vulguiassentar-se sobre fonaments essencial-ment democràtics.

Per a salvar-se, les classes populars delmon han de propugnar per a l'establimentd'unes « condicions democràtiques » in-dispensables per a la vida interior i lesrelacions dels Estats en el nou període :

a) que sigui constanment garantitl'exercici de ia llibertat individual i col-lectiva. Les rmesures d'excepció, que esvolen justificar sempre en ia mancad'educació lliberal de les masses no sonpas la millor escola per a habituar a lesmasses a l'exepcici de ia llibertat i a!respecte a les institucions democràtiques.

b) Que sigui garantit a tothom dintreel païs, la seguretat de satisfer les sevesnece sitats de vida, el treball i la ins-trucció.

c) Que els òrgans del poder, en totesles gradacions, siguin d'elecció autenticament democràtica.

d) Que per a evitar les desviacionsantilliberals. d'una economia que indis-pensablement estarà, cada dia me", dirigida estatalment, els organismes clàssicsdels treballador?, com ho son els sin-dicats, han d'intervenir institucionalmenti responsabilitzar-se en la gestió econò-mica de l'Estat.

a) Que l'estructura politica interior deUpaïsos permetin la lliure expressió deles característiques nacionals dels seusdiversos agrupaments ètnics, i que siguide lliure conveni eatre ells les formes'uncionals de convivència que adoptin.

f) Que s'identifiqui un païs a l'estadide desenvolupament econòmic i social— en el que fa referència a l'organitzaciói relació de les seves forces de producciói al niveil social de vida — amb els delsaltres pobles d'una mateixa àrea econó-mico-geográfica.

g) Que les formes de relació exteriord'un Estat amb els altres d 'un mateiximperatiu geo-economie, prenguin unaforma orgànica interdependent-federativa— que fongui tant com es pugui el procéspolitic particular a cada Estat en un decomú, molt més ampli i dotat dels recur-sos naturals i industrials indispensables.

Si es vol, doncs, ésser conseqüent ambel període històric que la fi de ia guerraobrs i si veritablement es vo! garantir lapau, tot païa que vulgui conservar elsistema democràtic com a forma de regir -se no pot ésser estrany al regim interiord'un altre païs. L'etapa dels naciona-lisme economies que prengueren, per agarantir-se, una forma politica indepen-dent, es caducada. Les interferèncieseconòmiques a que obliga avui l'estatactual de l'evolució del mon, aniran enforma progressiva i predisposarien inevi-tablement una situació de sotmissio alsEstats endarrerits o mal dotats, la qualcosa influiria en la forma interior del seurègim, si unes indispensables '' condi-cions democràtiques » no s'hi trobessinidentificades. I aquests reductes reaccio-naris servirien de suport a Ics classesconservadores dels altres països. Com unataca d'oli la reacció mili tant reviuria enel mon a l'escalf de les cendres perma-nenment calentes dJ que fins ara n'hau-rem dit feixisme, que la il lusio democrà-tica ha vençut però que històricament noha anihilat.

Quan la classe trebil ladura presentatradicionalment un pla de reivindicacionscada Primer de Maig com una senyal sim-bòlica de la seva lluita permanent , bépoden ésser aquest any Ics del restabli-meo tde la Republicà. Llui tarem perlaide que per damunt de la il-lusio de que elmon ens ajudarà a treure Franco hi hagila voluntat nostra de no fer possible altrerègim que la Republicà a casa nostra.

Entorn de la Unitat Socialista

LA HISTORIA del moviment socialistacatalà d'aquests últims anys es carac-teritra per una sèrie d'assatjos íets

amb la finalitat d'unificar totes les ten-dències socialistes existents n casa nostra.Fiíeu vos que tots els noms de Ics orga-nitzacions socialistes catalanes han pro-curat expressar amb el seu anagrama laidea d'Unió : Unió Socialista de Catalunya,Bloc Obrer i Camperol, Partit SocialistaUnificat de Catalunya, Partit Obrerd'Unifi;acio Manista.

Aquesta coincidència no és un productede l'atzar, respon al fet que totes aquestesorganitzacions son nascudes de la fusíode diversos grups o partits de la qual ensortia un grup o partit més fort peròsense que cap d'ells arribés a ésser elgran Partit que la classe obrera deCaialunya necessita.

El fet respon també, i aquest potser ésel principal motiu, que tots aquests grupsvolien recollir el sentiment d'unitat, quesempre han sentit els treballadors decnsa nostra. El sentiment d'unitat enrestar eipn-ssat en l'anagrama del Partit,creiem, uns i altres, que amb això erasuf ic ientment ben interpretat i que launi tat , tant desitjada, era ja assolida. Ehresultats , pero, ens han demostrat queaquel les interpretacions eren falses.

La unitat política de la classe obrerano s 'obtindrà mai si dos o més partits enunificar-se no poden crear una psicosid'unificació entorn de la qual puguiinteressar-s 'hi la classe obrera en general.Totes les unificacions passades les feienpar t i t s més o menys grans d acord amb1 interès o concepte que ells tenim de Jaseva organització. Cap d aquestes uni f i -cacions tingué en compte que el granparti t obrer català s'havia de fer fent-hiintervenir, en el seu desenvolupament,tots aquells ubrers que sense saber botenen la concepció socialista de la Societati el desig que la classe obrera organitzésel seu propi Partit Poli'ic.

Amb tot. cal reconèixer que totes

a¿}pp}ggp>BH8»sfflp}cpm .y.« •w.y.y.yar^ay. apifq

Casal Català de MontaubanDues Conferencies de

BAPTISTA XÜRIGUEKAsobre el tema :

« Et carni de Catalunya »els dies Í2 i 29 d'abril

aquestes fusions han estat progressivesencara que algunes d'elles hagin estatnegatives. Si més no han servit per atrencar habituds orgàniques, cosa que fapossible, avui, de plantejar un procésd'unitat sobre una nova formula. Siestiguéssim massa lligats a un passattradicional de tipus orgànic, ens seriamolt més dificil d'acceptar tota altre for-mula que no fos clàssica. El MOVIMENTSOCIALISTA de CATALUNYA repre-senta, en aquest sentit, una revisió delsmètodes d'unificació seguits fins ara.D'acord amb l'experiència, sembla que elssocialistes catalans hem trobat, avui, elveritable carni que ens portara a lacreació d'un Partit que tingui forçadeterminant en la politica catalana. Aixòsi tenim prou paciència per no cloure elprocés abans d'hora i prou perseveranciaper arribar a la fiaalitat que ens pro-posem.

El MOVIMENT SOCIALISTA de CATA-LUNYA és el gresol d'on ha de sortir, ennn f u t u r no determinat, el grand Partitobrer de Catalunya. La virtut del MOVI-MENT SOCIALISTA de CATALUNYA ésque no és un Partit.És un moviment en elqual poden intervenir totes les organit-zacions i individualitats que tinguin feen el Socialisme i que sentin la necessitatde la creació d'un partit obrer i majoritari.Tots els que sentin aqupsta necessitatpoden ésser els forjadors d'aquest indis-pensable instrument polític obrer. Elmoviment és un contacte permanent i unintercanvi d idees i projectes entre totsaquells que han comprès que del passatval més no parlar-ne i que la salvacióes troba en l'esdevenidor.

La classe obrera te el sentiment d'Unitat,però no ha trobut la forma de ccncretar-la.El MOVIMENT SOCIALISTA de CATA-LUNYA es l'òrgan de canalització d'aquestsentiment per a trobar, entre tots, laforma de concreció orgànicai El MOVI-MENT SOCIALISTA de CATALUNYArepresenta la voluntat d'organitzar eldesig popular d'un fort Partit Obrer. ElMOVIMENT SOCIALISTA de CATA-LUNYA demana a tots els obrer* —manuals i intel·lectuals - l'aportaciódel seu esforç i desitja la seva partici-pació en aquesta conversa en la qual totspoden prendre hi part amb igualtat decondicions.

Josep COLL.

El sindicati la palifica economica

iiiifiiiiimimii

EL deure de cada mi'itant i do les orga-

nitzacions que responen a un ideari declase és, al nostre entendre, fer onarevisió de «s tàctiques i dels principis

qu^ les particularitzaven abans del 1936. Nosols pels errors que hagin tingut, sino per aenfrontar la nostra aetuacio davant delsproblemes economies de la post-guerra.

Indubtablement, l'orientació i pràctiquesdel sistema econòmic sofriran una nova ca-racterística que la burgesia es veurà forçadaa implantar pel seu propi instint de conser-vació.

En els mitjans internacionals es dibuixenJuas tcadéncies qu« la divideixen apaient-ment en -alio que es refereix a la tàctica aseguir. Una, tradicionalment conservadora,vol una politica economica que, no sols noiadmet la desaparició dels {trusts, sino quepretén dotar-los d'un més fort lligam inter-nacional davant »els intaressos que els soncomuni.

Per altra part hi ha la tendència que pro-pugna per anà politica ••onoir.ioa pseudo-dirigida i vol demostrar que el problemafinancer de la reconstrucció ço pot coaíiar-sea la concepció del liberalisme econòmica.

La característica diferencial d'aquestes duestendències resideix en el fet que la primeraés Impulsada per la política de l'alta finança.I la segona per la burgesia t progressiva i,d'acord amb els nous corrents economiesimposats per la guerra.Si com a treballadors condemnem el sistemadels trusts, no cal tampar, fer-nos cap mevad'il 'lusi» en un sistema econòmic dirigitmentre aquest sigui controlat pel capitalisme.Els gratacels, malgrat la distància que elssepara del Tamesis, es reflexen en les seves -aigües i fa que l'alta silueta dels uns marxi'*1 ritme de l'altra vers una mateixa finalitat.Poder economie de la burgesia per a apun-talar un .sistema politic que legalitzi jurídi-cament la riquesa dels ans i la mi-èria dtlsaltres.

No insistirem sobre els trusts ja que ptrles seves funestes cons?qüencies estan.col lo-c«ts a l'index de totes les organitzacionssindicals i partits <ie classe; remarquem però,que tan funest com els trusts pot ésser-honn sistema econòmic amb control exclusiude la burgesia.

El principi de l'economia dirigida, si técom a punt de partida la nationalitzacio deles induBtr es bàs'ques del país, deu fer-se'lseu la cías «e treballadora. Que això no éssocialisme ? Estem d'acord, però també hemd'estar ho en què fora una gran batalla gua-nyada a favor da les aspiracions que ens soncomunes si la claose treballadora, política-ment i sindicalment, en produir se el fet deles nacionalitzacions, tingués una fofta in-fluència en el control de la producció i admi-nistració.

Al nostre entendre, doncs, les organitza-cions sindicals tenen una gran tasca a fer, i

(Segufix pàgina, 7)

Qüestions i Polemica1. La interpretació socialista

del CatalanismeResposta de Víctor Cabré

L 9EXPLICACIÓ de la manca dereeixida, del socialisme peninsular

en els seus intents d'expansió aCatalunya, no podem cercar-la solamenten l'esperit petit burgès essencialment indi-vidualista d'àmplies capes dal poble catalàt, tampoc, per bé que pugui semblar-ho,per la posició avantatjosa-qa* una tradiciórevolucionària, ajuntat a la "»»''/ft ñ\i¿u~^individualista, havia donat a Cíi,¿arco-sindicalisme català.

Catalunya, els treballadors catalans, haestat refractaria al socialisme en la mesuraen què aquest, impulsat des de fora, esconfonia amb els vicis i calamitat» con-

^^fènils del centralisme. Ao és solament laUnentalitat individualista que caracteritza

les classes socials de casa noxtra, només,alio que repèl lia les noves concepcionstàctiques i ideològiques que venien a rem-plaçar les veiles concepcions anarquistes ipetit burgeses, sinó, sobretot, el sentitd'imposició, el regust « foraster » que elshomes del Socialisme peninsular li dona-ven, potser sense voler-ho.

Patio Iglesias i els seus seguidors noreeixiren a Catalunya, entre altres motiusfonamentals, pel fet d1 haver confós aquestaamb la provincià. Aquest fet n'explicad'altres i, així veiem com els treballadorsi les classes populars de casa nostra s'iden-tifiquen amè més facilitat amó les forcesautòctones adverses que no pas amb elspropis germans de la peninsula. No éssolament una reoccio voluntària de lesclatses treballadores catalanes mancades

^Hfutt pensament politic propi el que proc^^dueix aquest fenomen, sino, i en grau més

elevat, l'estretesa de mires dels socialistespeninsulars que no han sabut comprendreel sentit revolucionari de la « qüestiócatalana »,sol mitjà que podia permetre'lsd'irradiar la seva força políticament iorannica a cas^ nostra.

En politica revolucionària ha d'existirun axioma que diu : cada poble ha de sabertrobar pels neus propis mitjans el camí dela seva salut. El Socialisme es produí acasa nostra amb mitjans propis, al margedel partit peninsular. 1 paral, lelamenl almoviment anarquista i, sovint, en el cursfuña polèmica àrid» i violenta contraaquest, s'ha obert pas, difonent se en unaesfera prou vasta per a assegurar li, no jala seva existència, sino f heretatge delpatrimoni de to f es les lluites i creacions dela cías »e treballadora.

Aquests /ets, explicats d'una maneramassa sumària, palesen abastament l'exis-tència d'una consciència nacional catalana.que el Socialism» no ha de negligir en capmoment, sinó encarrilar-la degudament.

2. La unitat sindical

CN.T.-U.G.T.Resposta de Miquel Gayola

A CADA pais, a cada nació, hi ha dosmóns. S'hi agiten dues concepcions,dues vides. El mon obrer proletari,

que no disposa d'altre patrimoni que elseu esforç personal quotidià, per a contribuir — part integrant — a fer marxar lagran maquina de la producció. El mon

.capitalista, burgès, que disposant delcapital l'inverteix en totes les fonts pro-ductores del pais.

Dos móns dues classes. Classes dirigenti dirigida. Classes dominant i dominada.

• Al donar el segie passat el cop de morta l'artisanat, obri de bat a bat una èpocafloreixent al capital que, com una tacad'oli, s'extengué arreu del mon, monopo-litzant els mitjans de producció. Concen-tració d'indústries, naixença del prole-tariat, creació automàtica de les duesclasses.

Interessos d'una classe, necessitats deg»»»"^»»»»-»»»»»»^"»»»»»"»^"» »»»»-"

Cal però des d ara plantejar le qüestióclarament, s f sil lament. No n'hi ha proudel reconeixement del problema català, nide donar la nostra adhesió al principid autodeterminació, com haden fet altretemps, els nuclis socialistes catalans, si peraltra part, tàcitament, al no plantejar enels justos termes el problema polític que elfet català engendrava, quèiem en els erro "Kclàssics soferts pels partits de la burgesiacatalana abans de nosaltres.

El Socialisme, ha de prendre posició,justament, perquè solament ell pot donarvies de solució al problema nazionali tariibèric i a tots els problemes peninsulars.Els socialistes catalans han d'ésser profundament, sincerament catalanistes. Nad'una manera sentimental, només, o tàc-tica, per a aprofitar-nos del momentpsicològic favorable existent en les classespopulars de casa nostra, sino reconeixentl'exlenfio i profunditat del catalanismecom a força revolucionària en l'àreapeninsular.

En tant que fenomen viu, proposat asecundar i impulsar els altres poblesd'Espanya vers el retrobament i la cardialitat, en formes orgàniques de convivènciaadequades a la diversitat i riquesa econò-mica i espiritual d»l pais, el Socialismsha «le situar se-se d'una manera clara iterminant, considerant el Catalanisme, nod'una manera teòrica, com un expedient,ni de correguda, sinó com un factor, elprimer, de fa Revolució Espanyola.

l'altra, limita de classes. Sindicats, orga-nitzacions de defensa, de lluita. Maqui-nismc, excés de producció, obrers sensetreball. Disminució de consum Stocs.Una classe que progressa, augmenta llurcapital, disposa de la mà d'obra. Unaaltre classe que resta sotmesa a la llei del'oferta i la demanda. Una classe que nopot viure perquè es produeix massa per aviure. El minaire anglès en a tu r forçós,que en ple hivern diu als seus fills : • notpn im carbó perquè hi ha massa carbó ».El govern americà que fa destruir unrengle de coto de cada tres a les planta-cions. El govern argenti que fa mnrxarles locomotores amb blat per combustible.El del Brasil que .fa llençar un 'milers detones de cafè al mar.

Contradicció. Sindicats, reducció d'horesde treball, repartiment, augment de sala-ris i res més.Vagues, oposició dels podersconstituïts. Dues o més centrals sindicals,manca de sincronització a reivindicacionsidèntiques.i

La guerra. El cinema, la radio, laprensa. La pàtria, la llibertat, la npmo-cràcia, la civilització i el sursum corda Laclasse dominada, a massacrar i fer-semassacrar, ben enquadrada per oficial* isub-oficials de l'altra classe. Defensa de!a llibertat. De quina ? Defensa de lademocràcia, de la civilització de la pàtria.De quina ? De quina ?

A reraguarda unitat de pensament id'acció per a fabricar tancs i canons. Pera distribuir condecoracions. A l 'avant ,discussions d'ordre teòric i tàctic. Objec-tius idèntics. Dominar, dirigir, controlar.Ésser dominat, dirigit, explotat.

Es absolutament indispensablfi unarevisió. Teòrica i tàctica. LA DIVISIÓ DELES ORGAN1TZ *CIONS SINDICALS,ACTUANT PER SEPARAT I A L ES-CALF D'UNA TENDÈNCIA QUE SOVINTLES ENFRONTA, NO TE MES RAÓ DESUBSISTIR. Unificar per a cercar i em-prendre junts el carni. Pera fer f ront anoves i dures embestides abans de passara l'atac. Tot a fet fallida, principis iinstitucions. Materialment i moralmenttot està en runes. S'ha de recomençar apartir de zero. Prenem com a pun t departida la unitat sindical i hauremguanyat una gran batalla. Què podenrepresentar unes minimes diferènciesdavant la gran catàstrofe, davant latasca a realitzar ?

Els Estats imperialistes saben crear, enun moment determinat, el seu EstatMajor únic ; això és l'unitat d'accio. Laclau de volta del triomf.

En aquest moment uiic de la historiadel mon, dels dos móns, sapiguem crearla nostra màquina per a poder-la utilitzaramb més força i eficàcia en el fu tu r . Cadaclasse crea les seveg armes. Un^ de lesnostres ha d'ésser, UNA SOLA CENTRALSINDICAL.

El Socialisme Català, a (&fiduvuntßi/tlteti interinr fiel M. S. rf« C.

El Moviment Socialista de Catalunya no è» unfet aillât enmig del cumul de fets que ha produitla desfeta i l'exili : un fet fortuit o nascut del ca-prici d'uns homes o d'un partit. El Moviment So-cialista de Catalunya és un fet dialèctic responenta unes necessitats de la Historia i a un sentimentdel proletariat català. Els seus destins no van so-lament lligats als del moviment socialista de casanostra sino, fins i tot, als destins de la politicageneral de la Peninsula i del moviment obrerd'arreu del mon

El primer número d'ENDAVANT donava una¡nformacio sobre el moviment d't Enllà », queamb el lema de « Catalunya per la independènciadels pebles i el Socialisme • hi arrecerava unabona part de les inquietuds socialistes d'un grupd'exiliats a Mèxic. D'ells hem rebut nous textosque anirem publicant aci i a Catalunya. Entre elsnoms, dels quals ja fèiem menció en el primernúmero del nostre setmanri, volem fer remarcarque signen com a Grup Editor gent, fins ara deben diferents tendències, q1 e comprenen avui quepot haver-hi un comú denominador en la ideageneral del Socialisme : Tomàs Tusso, J. BalinsBartoli, Jordi Arquer, Mercè Casals, Camps Ri-bera, Jordi Camps, Marcel li Perelló, Josep M.Mtirià, Joan Vila. Fidel Miro, Josep Giménez,Abelard Tona i Nadalmai, M. S'erra Pàmies, Àn-gel Samblancat, Rafael Trueta, Jordi Vallès ililady, Jordi Teli, Bartomeu Costa, Josep Robuste,Alfred Cabanes, Joaquim Bohigas. Rossend C?bré,Gironella Francesc Cama, Jaume Ros, AmadeuRobinat, Molins i Fàbrega, Porta Francesc Fe -rer i Artur F. Costa.

iiiiiiiiiimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiniuiiiHitiiiiiiiiiiiiimuiniiifmiiHii

BUTLLETÍ D'ADHESIÓ

al moviment socialista de CatalunyaNom

Cognoms

Professió

Domicili

Població

Departament

Sjgnatura

Avui, al dedicar aquestes pàgines centrals al'éclosio del Socialisme Català a Catalunya, aFrança i a Mèxic, volem donar de preferència unainformació d'un altre grup socialista català queamb el nom de PARTIT SOCIALISTA CATALÀha nascut en el medi de l'emigració catalana aMèxic. Hem rebut d'ells el seu portanveu « NovaEra », excel·lent de contingut i combatiu. Hemrebut els butlletins interiors del partit i els seusmanifestos. Ens plaurà, en números successsiusd'ENDAVANT, de fer-ne conèixer diferents textosper tal de donar a comprendre que la- crisi dçlmoviment obrer socialista que podíem supòsWnaixeria després de la desfeta ha esdevingut, mésaviat, una crisi de superació.

Entre els signants dels diferents documents delPartit Socialista Català que tenim a les mansi hitrobem : Manuel Serra i Moret, Miquel FerreV>

Victor Colomer, Àngel Estivili, J Soler VidafJoan Fronjosà, Felip Bar j an, Jaume Camps, MariàMartinez Cuenca, A. Gilabert i Romagosa, A.Artis-Gener, Pere Escrivà, Carme, Julià, J. RoureTorrent, Pere Matalonga, Joan Gilabert, PereFoix i Francesc Requena i Mas.

Esperem el correu que ha de dur-nos més novesd'ells i una llista de les adhesions més importantsper tnl que puguin jutjar, si hi ha algú que dubta-els qne senten la necessitat d'un gran reagrupa,ment del veritable Socialisme Català.

G«nt de totes les tendències i de totes les disci-plines que creguin que pot haver-hi nn punt decoincidència en la idea clàssica del Socialisme.<,ap divisió en el medi politic dels treballadors— manuals i intel·lectuals — que no qugnintrobar un comú denominador en el Socialisme.

Uu altre grup de Socialistes catalans, al tapdels quals s'hi troba Del Barrio, dissidents de'P S. U.C., publica < Treball • en oposició a ladirecció í les disciplines d'aquest Partit. Tanaviat com rebem les seves publicacions i informacio les farem conèixer. Res no queda avui que¡v peideixi la nnitat socialista a Catalunya.

A Catalunya totes aquestes noves animen iencoratgen la lluita clandestina. L'òrgan delSocialisme català < Unitat » i les cartes delsnostres camarades d'allà, respiren una satisfaccióinterior de veure que el seu combat no serà estèrili que, per primera vegada en la Historia de CataInnya, fructificarà en el Gran Partit de la classetreballadora qne portarà els destins del nostrepoble i orientarà els de la Peninsula en les gransconvulsions que naixeran de la guerra, per « anara un mon millor

El Moviment Socialista de Catalunya esta enrelació amb tots ells i hi estarà amb tots els quesentin els mateixos neguits, per tal de servir denexe. de contacte qne permeti en on futur pròximmarxar tot» unit« en les lluites per a aconseguirla victorià del Socialisme.

OJ>*M cfol Pmftít S0mi*Hmtu Ornimi*MEXIO

auçte d'un manifestBociaUteta CatalÀ de Mèxic

ia o>le^f orces que tindrà més importànciaeh els esdeveniments de la postguerra, aeriel de les canses «acionalitàries. L'Europaneva hauri de resoldre totalment els proble-mes nacionals. La carta de l'Atlàntic ha defer-se extensiva a tots els països del mon.Les colonie« que hagin evolucionat i signincapaces d'organitzar-se en Estat han d'aferajudad s t alliberades. Els problemes™JRapobles de l'Orienl han d'ésser resolts ambvalentia. A l'Àsia cal donar a cada poble elterritori que li correspongui. Bla pobles totshan de tenir l'oportunitat de viure lliuressense fer incompatible aquesta llibertat poli-tica amb la solidaritat econòmica internacionalque es fa indispensable.

Els països hispànics sofriren la primera-Escomesa militar del feixisme. El signe de lapau ha d'ésser per a ells de llibertat plena.Cap nació no pot restar sotmesa per forca auna altra. Catalunya, Euzkadi i Galicia hande tenir l'oportunitat de viure lliures. Es pos-sible de trobar formal.les de convivencia ambCastella i Portugal per organitzar-se en Comu-nitat de nacions 1 Mur es d'Ibària. Però l'es ie-venidor no ha d'hipotecar el present i comque Catalunya té dret a la seva llibertat i no-saltres socialistes catalans, la reclamem iestem disposat« a lluitar per ella en toterescontingències que es presentin, des ri'ai^»-lem que sigui reconeguda la persorialitatrclsdrets del nostre poble a la seva sobirania na-cional per tal de tenir la llibertat de movi-ments que U permetin de pactar de tu a tuamb aquells països veïns amb els quals puguiarribar a un acord de mútua conveniència.

Per això exigim que qualsevol partit quevulgui actuar a Catalunyb, i que vulgui tractaramb el Partit Socialista Català els problemesde reconstrucció del nostre pais, sigui autèn-ticament català, deslligat de tota disciplinaforastera.

Som partidaris d'estudiar els problemes dereconstrucció de Catalunya d'acord amb elsaltres partits demòcrates del nostre r »is, peròsense oblidar les nostres reivindicacions declasse que no son pas incompatibles amb elprogrés econòmic de Catalunya.

Reivindiquem tot el que t i " gué de constructiui d'ordenador de la nostra economia el movi-ment provocat el 19 de juliol del 1936 per lesavançades del feixisme internación al. Aquellsqài vulguin renegar-se, »eran consMeratspernosaltres com indignes de dir-»e defensorsdel« interesses del nostre poble. So*n fervo-rosos partidaris d« la unitat sindical, de l'exís-

Catalunya, a França i a Mèxictènda d'una sola C'entrai Sindical Obrera,condició indispensable per a portar endavantamb èxit la tasca de reconstrucció o l'avençprogressiu de la legislació social del nostrepais.

Ferma unitat obrera dintre de casa nostra,orientada envers el demà no llunyà d'unareorganització de la solidaritat dels treballa*ders mundials, alliberats de mites i de dogmes.Voluntat d'ésser els capdavanters del movi-ment alliberador de la nostra Pàtria, contraels invasors d'avui i contra els tirans quepuguin sortir demà.

Per la veritable llibertat dels homes i delspobles.

Per Catalunya i pel Socialisme.Partit Socialista. Català.Consell Executiu :Felip Barjau,Jaume Camps. Víc*or Colomer,

Àngel Estivili, Miquel Ferrer, Joan Fronjosà,Joan Gilabert, Marià Martinez Cuenca.

0 Un fragment del Bntlletidel Partit Socialista Català

Cal ésser forts abans que tot, però en totalluita és necessari completar la fortalesapropria ambuna encertada politica d'aliances

Les aliances naturals de Catalunya son lesaltres nacionalitat hispàniques opreses : Eus-kadi i Galícia. Estrenyent l'aliança amb aques-tes nacionalitats aconseguirem augmentar lapròpia força de Catalunya i tot ajudant abascos i gallecs afeblirem el poder de lesforces obreres opresores.

Si aconseguíssim formar la U»io o Confe-deració de Repúbliques Hispàniques, el pesde les nacions del litoral contrarestarie ambescreix la tendència centralista de Castella.

Una altra aliança molt convenient és la deles masses populars de llengua espanyola.

Recordem el comportament dels obrers madrilenys amb motiu d« l'anomenada isidrada,posa n t-se al costat de les institucions i delsc^kerols de Catalunya. Recordem també lall^rTO delís treballadors as'urians i d'altresllocs quan els fets d'Octnbrp del 34. I no obli-dem lalleita sostinguda per obrers de llenguaespanyola a Catalunya mateix contra Francoi les forces que el recolzaren el 19 de ja l iojdel 36, representació de la gent més reaccio-nària i dels pitjors enemics de Catalunya.

Per aconseguir l'ajut de les nacionalitatshispàniques, hem d'ajudar-Ies a conquistariaseva pròpia llibertat Necessitem impulsarel desvetllamentde llur voluntat d'ésser lliures,emprant diverso*mitjans i desprès continuarajudant les fins a l'assolimentde llurs ideals.

Per a poder aconseguir nosaltres l'ajut deles masses populars espanyoles o almenysllur simpatia per a la causa nacional de Ca-talunya, els treballadors catalans hem de so-lidaritzar-nos amb les seves lluites per acon-seguir millores économiques, politiques isocials.

Si volem que ens ajudin hem de col.laberaren l'ajut als altres La conducta generosa 1progressiva de Catalunya pot fer molt peraconseguir aliats als poble« hispànics. Lesactituds egoistes son, políticament, estellis.LM actituds isolades son inoperants.

Catalunya per la Independència dels poblesi el Socialisme

MÈXIC

Extracte de laDECLARACIÓ DEL GRUP EDITOR

EL NOSTRE CONCEPTE DE LA POLÍTICA :Entenem que la politica del demà s'ha de

caracteritzar per una intervenció popularmésefecti-a. Per això caldrar despullar la idead« politica de totes les misèries declamatòriesi de tetes les immoralitats amb què ens l'handonada vestida fins ara. La concebem no enel sentit migrat de partit, sinó en l'ample icomplex, com un sistema de convivència so-cial. Reivindiquem la politica, doncs comúnservei indefugible de l'individu a la col·lec-tivitat. Servir, en aquest sentit, consideremque és un dels prime s deures que té l'homeenvers la soe'etat etmig de !a qual vit i . -

UNITATPortaotveu del Moviment Socialista de Catalunya

MEDITACIÓ DEL 14 d'ABRILLa data del 14 d'Abril és per a nosaltres

una invitació a la meditació.seriosa i p rofundaenf ont dels destins del nostre pais. Peromai com en aquest darrer aniversari ens haviasemblat tan urgent i necessària la unitat detotes les forces obreres i populars. Bis esde-veniments internacionals marquen un ritmeimplacable al qual debem adaptar la nostramarxa. El mon marxa cap a l'esquerra. Arreud'Europa es constitueixen f is governs quehauran d'encarregar-se dels difícils problemesde U post-guerra enfocant les perspectivesd'una pau veritable.

La criminal tossuderia de Franco i dels fa-langifltfs pot, només, aferrar sea una situaciócondemnada arreu del mon i destinada a en-fonsar-se inevitablement. Però és precisamentper quèsabem tota la gravetat que pot revestiraquest canvi de p»d«r, que insistim avui i insistirem mentre sigui necessari a la nostrademanda d'unió ràpida de totes les forces queavui lluiten contra el feixisme. Si mirem en-darrera veurem el seguici de guerres civi'a ide « pronunciamientos • que son tota la his-

toria del segle 19. 8i pensem en el present,ens recordem de la fe molt aviat decebudad'aquell 14 d'Abril de banderes i cançons itornem a veure les imatges glorioses i ple-nes de dolor de la nostra lluita contra lareacció internacional, desorganitzats i sensearmes davant d'un mon ind i fe ren t que moltaviat havia de sentirsobre la seva pròpia carnles grapes del feixisme. Ha arribat el momentde sacrificar ambicions mesquines de secta ode grup en benefici dels interessos supremsdel nostre pais. Es el moment de la unitatobrera i popular.

El feixisme espanyol sap que esta condem-nat. Les seves darreres provocations i elsseas crits contra « la barbàrie bolchevique »també ho confirmen. No fem el joc a aquestamaniobra. Es necessari que tothom sàpigaque el nostre pais noquedarà exposat al caosi al desgovern en el moment inevi table enque Franco és veurà obligat a marxar. Esnecessari dir també als que no ho saben en-cara, que les forces populars no actuen mo-gudes per un afany de sang i de venjança.Que no som com ells i que no repetirem, ensentit invers la politica d» crims i d'assassi-nats que els falangistes cometeren cobarde-ment creient-se segurs, a l 'acabament de laguerra. No. Els que avui lluitem aqui contraFranco drecera ben alta la bandera de lallibertat i de la justicia i no tenim altra ambi-cio sino la de fer-la encarnar en institucionsi normes que en« aportin finalment la pau iel treball 8'apropa el moment en què aixòseràpossible. U n i m nosdoncs i preparem-nosf r>r a ; quest ¡rraü m o m e n t .

No cal confondre •! sistema col.lectivista de l'economia amb el So-cialisme.

El Socialisme és una ide«» moralossencialmentde llibertat que adop-ta l'organització collectivista del'eeonomia perquè creu que si noexisteix una justa relació econò-mica entre els homes la llibertatpolítica reposa sobre el buit i la lli-berffat filosòfica «sdevè un mite.

L'organització colectivista del'economia ha de reposar sobre unsistema essencialment lliberal ipermanentment democràtic de re-lacions polítiques per a formar labase do tradició que pot portar-nosa la convivència socialista.

AJUDEU

&ndo4*asit

Al bancal de la Paullllimiüllllimillülllimillllllllllüllllilllll

Un problema de postguerra : la mà d'obra

SI LA GUERRA està virtualment aca-bada en e) terreny militar, les gransbatalles per a guanyar la pau ban de

lliurar-se, encara. I sensdubte, son aques-tes darreres les que han de determinarl'abastdela victoria contre les concepcionstotalitàries de la vida i de les relacionshumanes.

Bastir sobre les runes, normalitzar ladistribució i orientar de nou la producciópt r tal de satisfer les necessitats de Ia po-b'acio civil, sotmesa durant sis anys a unrègim de restriccions i, tot caminant,crear i m a n t e n i r un cl ima d'entesa n¡ip

permeti una pau durable, son problemesde post-guerra que reposen damunt d'uncontrol just i d'una garantia lleial d'ocu-pació de la mà d'obra en el période queseguirà a la fi de les hostil, litats. Un monque comptés amb dotzenes de milions deparats no podria, per més que ho desitgés,garantir sincerament el funcionament de-mocràtic de les seves institucions La vio-lència seria de nou posada al servei de lateorìa, la pau es convertiria en treva i untercer conflicte mundial seria de témer.Això només pot ésser evitat si els aliatsqi i f l f ins ara s 'han responsabil i tzat eu la

£>S BEN BÉ HORA de que els \pagesos alcem el cap i femsentir le nostra veu abrandada

pel treball. Veu prenyana de fatigaí mereixedora de les més justes con-siaeracions, com un premi a l'esforçportat a cap en l'acompliment delsdeures socials.

Trèiem el cap de sota râla, onm dhauradament l'hem mantingut///í v ara ; redrecem-nos de l'encorba-m> nt que ens ha imposat la nostracondició de re/ugiats politics, esporu-guits moltes vegadas pel tracte in-humà que ens ha fet sofrir l'ocupantna;i,

/Drenem personalitat pròpia, si ésgu • tenim fe en nosaltres mateixos.Marxem colze a colze amb els nostrescompanys d¿ fatiga. Pensem sobretotgilt-, a casa nostra, som i seremnosaltres els que prendrem l'arreu iemounyarem l'aixada. No comtemamb el veï, que prou feina té. Siguemconfiants amb nosaltres mateixos ;aquesta confiança ens farà capaços,ja que en som, per a manejar lesein 's de treball, per amenar aquestesals seus justos cops esberlant elsistema feudal que subsisteix en lesterres catalanes i espanyoles. No femcorn S't. f sidre que esperava que elsàngels li llauressin la terra. Es ambel nostre treball i el nostre propiesforç (¡ue farem la nova Societat,me* justa i més humana.

Per a aquesta tasca, cal la col.labo-rado de tots els pagesos catalans :de tots aquells homes nascuts de laterra, que es serveixen d'aquesta com

bolcall de llur existència ; d'aquellshornea de mans rustegues com lamateixa terra, que, servint-se d'ellesper a acaroncir-la treballant, li donenuna existència agradable, com elsbons fills fan per una mare.

Àger manem-nos, doncs, per aaquesta mare.

Vo volguem ésser l'hereu abansd'ésser un bon fill.

Reorganitzem-nos doncs en lanostra Unió de Rabassoires de Cata-lunya, gresol on s'agermanen elstreballadors de la terra. Fem que atravers d'aquest organisme es trobinsolucionades, demà, les in justicies¿ociáis del Camp Català. Fem que,per mitjà d'aquest nucli d'homesferms, nle.ns de bona voluntat quedevem ésser, puguem trobar la falaque segarà el nostre propi blat i, enaquest, el nostre pa de cada dia, queno sera al rosego bavejat pel senyor,sinó el fruit que la nostra mare ensofereix de les seves entranyes fécondes.

Els companys rabassaires de Cas-telnau d'Auzan fGers), us inviten aseguir el nostre exemple. Constitui-vos en grups, allà on us trobeu, ambtots els pagesos catalans ; així ensorgirà l'unió de voluntats que enscal i la nostra Unió de Rabassaires al'exili serà refeta.

f<a nostra consigna és, doncs :COMUNES RABAS'SAIRE.ManuelVALLESPI, Josep MASSKGU.

Joan VALLVERDÚ, Josep SOLA,Josep MERCADER, Josep KOS

i Amadeu OLIVÉ.

conducció de la guerra, es responsabilitzen,en endavant, en el manteniment de iapau. No pas convertint els problemes so-cials en problemes d'ordre públic, sinócercant solucions encaminades a fer de lapost-guerra el terreny d'experièneies pera « un mon millor i més just ».

La guerra ha obligat els estats majorsa una mobilització total de les reserveshumanes, capgirant de fons en comble lavella distribució geogràfica i professionalde la mà d'obra. No solament l'ocupaciómassiva de personal femeni en tots els es-taments professionals de la indùstria i delcomerç, planteja un nou problema social,sinó que la freqüència decanvisde profes-sió a favor de la indústria, donarà lloc auna rivalitat de mà d'obra que generarà,|automàticament, múltiples conflictes, siuna intervenció encertada per part delsgoverns i dels sindicats obrers no ho evitaa temps.

D'altra part, el desenvolupament tècfticde la indùstria i una utilització més racio-nal de la màquina, ens condueix inevita-blement vers un colapse de la mà d'obra,si de bell antuvi no s'emprèn un examenseriós de reducció d'horari, o bé d'intensi-tat de treball muscular, en tots aquellspaïsos on aquest desenvolupament tècnicmenaci la vida normal de les comunitatsobreres. L'ocupació de la mà d'obra perpart de l'Estat no hauria de considerar-se,en aquest cas, com una solució més pertal d'evitar l'atur forçós, ans com una vàl-vula de regularització i una possible sortida 'a una situació precària sorgida inespera-dament. En tot moment, però, l'establi-ment d 'una preferència i un guiatge oficialde la producció i deia distribució, s'imposa,en general, per a tots aquells països onl'ocupació massiva de la mà d'obra perpart de certes indústries pogués desembo-car, en un fu tur immediat, a una paralit-zació total o parcial del ram, una vegadala mercaderia estocada assegurés abasta-ment la consumació normal. En aquestsentit, el llibre Blanc recentment publicata Londres, suggereix idees d'una valorreal.

Amb tot, els perilh que assetgen l'assa-lariat no provenen pas tots de l'aturforcos.Es. pensant en aquests altres perills queel « Pla Beveridge » ens sembla força ac-ceptable, a condiciod'internacionalitzar lo,per a assegurar ne la seva eficàcia als tre-balladors del mon sencer, sigui quina si-

Sui la situació financiera de llurs citatsrespectius.

L'objectiu d'aquest« pla « és, en termesgenerals « el d'assegurar els mitjans ¿exis-tència als que no poden treballar més ».La realització d'aquest bell somni, aniriaa càrrec « dun sistema d'assegurances so-cials, combinades amb al.locucions fami-liars per a càrregues de familia, que garan-tirien a cada ciutadà, en tot momtnt, — acondició d'estar disposat a treballar quanpugui i a pagar les quotes imposades mentreguanyi un sou — una pentio que li asseguri¡a teca subsistència, tan si treballa com sino treballa, i /« dels éssers que dtpenend'ell. Aquesta pensió f obtindria de dretcada vegada que es presentaria un perillcontra el qual etíà assegurat : atur forçós,accident, malaltia, vellesa imortpremmtura,

^jense que hom es preocupi de saber de qui n*^mitres mit/ans disposa l'asstgueat. »

La idea de què del control de la màd'obra s'en faci, BO un afer de politicapartidista, sino un problema d'estat, ésexcel·lent i correspon exactament a lesambicions de les masses obreres — i doles noatrts — que voldrien veure el seuavenir en mans segures.

A Anglaterra — pels obrers de quinpais ba estat elaborat, — el « Pla Beve-ridge » há provocat un sens fi de discus•ions, pero no ha estatacceptat pel govern,el qual, neguitejat tanmateix per les ma-teixes inquietuds, ha publicat un LlibreBlanc en el qual Cozupacio integral de lamà d'obra anglesa, per a després de laguerra, formaria part d'un vast projecte

>vernamental, pel qual l'Estat c conside-raria com un del» seus objectius i una deles seves responsabilitats essencials, el deprocurar a la mà d'obra nacional un pla-çament regular, elevat i estable »

El govern anglès, sens dubte, ha fet unmagnífic esforç per tal de superar la sevaapatia tradicional per a parlar de question«socials i per a fer-se-les seves. Però tenimla sensació de què la garantia Beveridges'ha convertit en una promesa condicio-nal. Per als treballadors anglesos, el pro-blema de la mà d'obra que plantejarà lapost-guerra. resta parcialment al deseo-bert ; i pels que no son treballadors an-glesos ?

P«r a aquests, el problema és a consi-derar de (nou a la llum de les darreresexperiències, i la seva justa solució depèn,•n gran manera, de les relacions econò-miques a les quals estarà subjecte el mondt demà.

Efectivament, a l'hora actual, el pro-

El cinisme de Franco há arribata l'extrem de voler fer oreure queAMNISTIA als que seran a no tar-dar els seus jutges»

Cap antifeixista no es deixaràimpressionar per aquesta nova delbotxi d'Cspanya.

Interpretant el sentiment del po-ble ibèric, que des de fa vuit anyssofreix la més sangnant de lesrepressions, protestem amb indig-nació d'aquesta farç« i lamentemque les Racions Unides, que es tro-ben ja al final de la seva obra d'al-liberacio a Europa, permetin encaral'estada en el poder a Espanya deltipus més repugnant I baix que re-gistra la Historia.

blema de l'atur forçós escapa a la bonavoluntat de certs governs. Si bé és veritatque el govern anglès pot permetre's siluxe d'acupar integralment la mà d'obranacional — i àdhuc l'esforç no ens semblagegantesc — no podem dir el mateix delgovern espanyol, de l'italià o bé del fran-cès, puix que, al n»pffe de llur situaciófinanciera, cl problema depèn de la repar-tició equitativa de les matèries primesnecessàrits per al funcionament normalde les indústries de transformació. Així,per exemple, les fàbriques de Manchesterno podrien ocupar tot el seu personal sinomés hi arribava la mtitat del cotó ne-ccsari p«r a la marxa normal de les sevesindústries ; i qui diu cotó. diu cautxú.L'exemple no és, en veritat, per a Man-chester per quina indústria Egipte forneixtot el que li cal ; però podem aplicar-lo aa Catalunya qu« no té colònies i per a laqual un just repartiment ds matèries pri-mes és 'la basc del seu problema de màd'obra.

Al tractar els grans problemes queplanteja la post-guerra, els aliats hauriende tenir en compte que el mantenimentde la pau ha d'ésser l'obra comuna deto'es les nacions, grans i petites. Que lasolució del problema de la na d'obra, enel seu triple aspecte politic, social i eco-nomic, ha d'ésser la base de tota paudurable.

I que, deixades de la mà de les granspotències, les petites nacions no podransolucionar aquest problema prr ellesmateixes si no és po«ant-hi a contribucióles mesures més radicals.

J. ROURE I CLAVÉ.

El sindicati ta politica economica

( l'e do la. pàgina. '2,

és la de preparar els seus afiliats per a en-caminar l'esperit de les reivindicacions eco-nòmiques en un g ntit de responsabilitat, nod'aquella manera simplista i desavantatjosaque es feia directament al patró, sino deoí-laborado en l'estructuració econòmica

del país, per a obtenir que en la seva plani-ficació signin ben definits els tleures i elsdrets de tota la f imilla obrera.

No és inhibint ros i deixant al caprici iconveniència de la burgesia els interessosdele pais en genera) i les riqueses feàsiquesde l'economia en particular com mil lor ser-virem els interessos deia classe treballadora.Vells soldats de la guerra social no hemd'oblidai mai que la nostra victorià linai perla qual lluitem és el Socialisme. Pero nòcaiguem en l'infantilisme de creure que nofora uua gran batalla guanyada aconseguirla intervenció de la classe treballadora en laresponsabilitat dels destins economies delpais. Batalla, els resultats inmediata de laqual , en l'ordre material, eeria l'élevacio delnivell de vida de les masses populars. I d«resultats més remots en 1 aspecte moral seriala capacitació que donaria als militants «1fer-se amb uns coneixements i una practicaque farà més factible, on el dia volgut, larealització de la gran missió que la historiaté reservada a la classe treballadora.

Aquestes necessitats immediat -s , acompa-nyades del corrent d'amistat i comprensió deles no-tres dues gran« Centrals sindicalshaurien d inspirar l'anhel de p'asmar en r- a-litat la tant desitjada Unitat Sindica).

SERRA.

(VX.T.T.T.y.T.T.T.T.T.M.M.A.Jf.T.M.3ML.A.jr.TT?gia

El President Rooseveltdeixa d'existir en «1 moment enquè la victorià dels exercits del'alliberació sona per tot arreu.

Amb la desaparició de Roosevelt,la democràcia del mon perd undels seus més lerms paladins.

« Endavant » s'associa sincera-ment al sentiment que senten totsels pobles lliures davant la sevamort.

gWfrTPF«"»^*^

Els vilanouins i demés residents a\7ilanoua i la Geltrú son pregáis deposar-se en relació amb el companyJosep MDAL, che: M. Marques, úPéligry, AJOXTAl'BAX ( Tarn-et-Garoniìej, per a un afer impartant.

¿ifl·····U····rV··VB···fl···ilMM·j '· ·M· · KV1'''***•*•< 1 *""' ™VTÍ

Avri l 19Í5 — N« 3

Visa C. I .M. Montpellier N- 1157 P.-O. K

FRANCO, FALANGEI ELS ALTRES

TOTS estera d'acord que cal ender-rocar Franco i foragitar la Fa-lange perquè a la Peninsula Ibè-

rica torni a renéixer la llibertat queells han ofegat a sang i a foc.

Però no oblidem que darrera d'ellshi ha tot un estol de senyors i entitats que foren els promotors i elsfinançadors de l'aixecament militarcontra la República, els quals hanestat sempre els m^s ferotges defen-sors del règim despòtic del Naciónal-SIndicallsme.

Es lamentable que sempreque enscal assenyalar els enemics més af-ferricats de la llibertat surtin alprimer pla les organització-s católiqües. Es lamentable dic, perquèsembla que en tractar aquesta qües-tió hom vulgui esdevenir un menja-capellans.

Però és que malhauradaiuent, alnostre pais,la religió ha estat sempré sittonimde reaccionarisme. Ientot moment trobareu l'església aleostat de qualsevol govern disposata aixafar la llibertat i a entronitzarun règim d'esclavatge.

Durant aquests anys d'exili, hetingut «cisio de parlar amb element«del clergat d'aquest pals que per laseva comprensió tolerànclaisobre-tot compenetració amb el poblefrancès durant les hores tràg ;quesque aquesthaviscut,son un exemplede dignitat. I parlant amb ells delanostra guerrajcivil, em demanavencom era possible que tant bon puntes produïen a casa nostra aixeca-ments populars, el primer que feienles masses era calar foc a les es-glésies.

La solaexplicacioque podiadonar,que és la veritable, èra la de fercomprendre que el nostre poble haestat dominat, esclavitzat i perse-guit iperquè no pensava igual queels catòlics, perquè no estava d'acordamb els seus principis.

Que les esglésies i els conventshan estat sempre fogar de les cam-panyes més odioses contra el siste-ma republicà. I que en plena lluitahan comès l'atrocitat de posar als

campanars nius de metralladoresles quals feien funcionar amb lesseves « piadoses » mans pera ame-trallar el poble que defensava unacausa jus'a : el manteniment de laRepública.

No és d'estranyar, doncs, que lesmasses populars niessin amb pre-dilecció la seva fúr ia contra totsaquells edificis que, emparats en elsenyal de lacreu, no eren altra cosaqae centres al servei de la reacció.

No fa gaires dies que hem pogutsentir les paraules que pronunciavaper la radio el Dr. Pla i Daniel,Nunci apostòlic, el qual afirmavaque t a Espanya, gràcies al gene-ralíssim Franco, havia estat possibleimposar l'ensenyança obligatòria dela re'igio catòlic« i que per tant Jelrègim franquista era u na cosa insubs-tituïble a la Península >.

Seria convenient que el Dr. Pla 1Daniel es posés d'acord amb el seuSant Pare, encara que tino l'impres-sio que aquests sanyors hi estansempre d'acord. Dioque caldria quee? posessin d'acordt-perqué el supe-rior jeràrquic del Dr. Pla i Danieldirigint se als sens fidels el dia deNadal del 44 — i ho ratificava el diu-menge de passio del 45 —, els dei*t que els règiond'opressio eren anàcosa inhumana i anticristiana, i queel règim que caliadeaitjar per atotsels pobles era el deia democràcia »Es llàstima, però, que aquest senyores deixés perdre l'oportunitat deferaquestes m: nifestacions, durant els23 anys del domini mussolinià aItàlia i durantel temps de la [bàrbararepressió que el seu fill espiritualFranco ha fe t i fa objecte a Espanya.

Potser seria hora que els catòlicsde casa nostra fossin més cristiansi menys guerrers.

I sobretot que es donessin compteque tots aquells que a la terra tenenla missió de guiar les ànimes noa jud in amb la seva actuació directai conscient a fer de la nostra vidaun Infern dels més terribles que pu-guin imaginar se.

Joan ALEU

La llibertat no és mai el privilegi dels membresd'un Partit, ni tan sols d'una classe.

La llibertat és sempre la llibertat de pensaraltrament dels que governen.

Tota Im correspondencia i girsadrmcmdm a ENDAVANT I al Moviment

Socialista do Catalunyaha d'ésser enviada, uns a nova

ordre, a Jean M LEU,4O, plaom <?• Vardum, Oastolnaudary

<****)

Tot caminant

NAUFREGS

f ERA UN VAIXELL de pau que solcata atro* la marbiava. La proa al nord, fendia infatigable aigua endins,freturoia dun paratge inondât de llum i de justicia. A

l'est, quatre g lavis d'or, del Sol naixent, relluïen d'amuntduna alba roja de sang generosa. Aquell vaixell era laRepublica que navegava suau i tranquila, dalerosa de treballi benestar, pero, ai las l un corsari tripulat per moros i perbàrbars, malmetia per un temp* les seves belles il. ¡usions. \

A quin combat, sense ar met, tremolant cadascú la banderade llur ideal, acceptàvem el sacrifici de la vida en holocaustd'una cobejada justícia social. Després d'un atte heroic, unaltrt i un altre. Per la popa i pel centre del vaixell, elscorsaris atacavan sense repòs, i a poc a poc, desotts pel monamic, en aquells moments malalt de basarda, perdíemposicions, cedíem terreny, sense mai perdre, pero, la fé nif esper anca,

Ei cert que els nostres capitants sofriren errors, i no ho ésmenys que qüestions particulars -minaven el nostre entu-siasme. L'hora era igreu, les víctimes nombroses. Presonersla major part. I a proa, l'últim reducte de la llibertatpreferia tirar-se a f aigua abans de rendir-se, i no senseesforç i sense pena esdevinguérem supervivents i, tanmateix,nau f reg s. '

I encara ho som ; nàu/regs només els homes, no pas elsideal», que r evo Ien enlaire i mai ningú no els pot abastar.

Nàufregs, si, les organitzacions polítiques, i haurien^d'esser ho els desacords, les rancúnies, els procedimentsque disminuïren l'entusiasme i el sentiment heroic dçl

primer moment.L'ideal de Republicà i Llibertat és immortal. El que fai és

servir-lo desinteressadament. Supeditar-hi les ambicionsi els interesses particulars, i aquesta conducta clara i lleial,ahir, no vàrem observar-la. I tots i tothom tenim 'culpa I lamanifestació exterior d'aquesta, malhauradament, sovint ésel plany ; la interior, el penediment, li costa d exterioritzar*se, per això molts prefereixen pecar de nou, caure en einmateixos errors que han comès.

Es doloro», si, ésser culpable, però, si la lliçó serveix ir actitud que s'adopta és la conseqüència 'd'un procés moralben resolt i fill de la reflexió, tot i cadascú en surt guanaynti sobretot en sortiria rejovenida Catalunya i reforçada laRepublicà.

Nous i joves marins és el que necessita Catalunya^ nousmarins calen a la Republicà, que servint-se de l'experiènciai del saber dels vells, els quals encertada o no, però, indefec-tiblement patriòtica, han clos o haurien d'haver clos llurtasca en primer terme.

E. B.