PRIMAVERA……el primer dia d’aquella freda

Ens vam jugar l’amor que ens quedava a una partida de cartes

Un “tu i jo”,que no acabava de

ser el nosaltres perfecte,

en va sortir vencedorquan...

PRIMAVERA……el primer dia d’aquella freda

…ellavatravesar

el

llindar

de la

meva

porta.

Elserrell,tan llargcomla sevacabellera,sucumbiapel seurostrematant-lila mirada

No No vull quevull que

em comprenguis,em comprenguis, nomésnomés

queque m’estimism’estimis

Em digué amb aquella mirada que em

robava l’enteniment.

Elserrell,tan llargcomla sevacabellera,sucumbiapel seurostrematant-lila mirada

l’un rere l’al-tre

Els mesos varen caure

l’un rere l’al-tre Transformant-se en

setmanes mortes que constituïen mesos passats,

I les nostres vides, com rius gelosos de perdre el seu propi cabal, corrien en

paral·lel sense desembocar l’un en l’altre.

Ella

nocreia en la plenitud del matrimoni

creia en mitges taronges que s'acaben florint

creia en hipoteques indigestes

creia en prínceps pintats de blau

Ella

Per no creure no creia ni en la

MOR

Alguns

dies

es llevava

fent-me

de mare

Vols fer el favor de recollir l’habitació!

Altres preferia

deixar parlar

a la nena

que juga dins

de la seva

ànima

A que no m’atrapes!

Molts es

despertava

moribunda

I fins el migdia no deia res

Deixant-me una nota a la nevera

I també hi havia el dia que desapareixia

O, fins i tot,

Els “Ja” podíen durar

Quan marxava sempre ho feia

Quan marxava sempre ho feia

e

n

e

PERÒ

PERÒ

tornavapl

ena

viva

aleg

re

enigmàtic

is

Així, aquelles nits

de retorn, la llunase’ns quedava curta

I havíemde suplicar al Sol

que dormís deu minuts mésper poder-nos estimar en la

foscor més profunda

... 101.Peco d’idiota 102.Sóc tossut 103.Em mossego les ungles 104.Sóc garrepa 105. No m’adono del que succeeix al meu voltant 106.No m’agrada anar a la platja 107.A vegadessóc introvertit 108. Fujo d’estudi sovint 109.Tinc por a les alçades 110.Em molesten les

rialles exagerades 111.No sóc massa sociable112.No m’agraden les pel·lícules en blanc i

Negre 113.No m’interessen els museus 114.Nosé escriure correctament la majoria de pa-

raules que duen un pronom feble 115.Sé pocanglès 116.No m’agrada conduir tot i tenir carnet 117.No sé diferenciar un tampó d’un salva-slip 118. Em desespera esperar 119...

NoFu

mo

1 . De mi acceptava els meus defectesI tolerava les meves virtuts

Encara que,a vegades, intentava canviar-me

Per després

desdir-se… aquesta

mania teva!

M’encantenles tevesmanies!

AbsurdesQuin tactetenen elsnúvols?

Et sembloque estic

més grassa?

Si estiguésembarassadavoldries que t’ho digues poc a poc o

de cop?

AmbtrampaTerrorrífiquesSenzilles M’estimes?Transcen-dentals

Què creusque hem

vingut a fer en aquest

món?

Per quèla sal

desfà el gel?

Si viatjant en unavió topéssim

contra els Andes i jo em morís, et menjaries elmeu cadàver

encara que no tinguessis cap

més remei?

Quan s’avorria feia preguntes

ComplicadesO

filosòfiquesAmb l’únic propòsit de provocar una

discu

ssióAmb aires de

baralla

I poder, així, reconciliar-nos més tard

I poder, així, reconciliar-nos més tard

Cada mes, quan la visitava la

com ella

l’anome-

nava,

Cuinavapastissosdexocolataque no em deixavaprovar

“Petita monstruosa vestida de “Vermell

Per tu no hi haurà pastís

de xocolatafins que no tinguis

la teva pròpia monstruosa

Perquè deia que aquella era la

seva manera de curar-se el malestar,

i que jo no tenia dret a tastar-ne fins que

no estiguéssim en igualtat de condicions

I,de tanten tant,

Emrecor-dava

aquellaexpre-

ssióque

no entendreel seu

significat

No em deixava dormir al

tèrbol

No vull que em comprenguis, només que m’estimis

Sovint omplia els minuts

Divagant sobre el que volia fer(em deixaré créixer els cabells fins que m’arribin als genolls)

Confessant-me el seus anhels(no voldria separar-me de tu)

Descobrint-me els seus temors(No acabaré mai la carrera!)

Acariciant-me l’orgull, besant-me l’ànim(Cuines de puta mare)

Regalant-me les seves

mitges veritats

(A vegades

no m’entenc, i això

) m’encanta m’espanta

Presumint del que feia(He anat a la perruqueria)

Hi havia coses que em comentava

He fet una rentadora,

aixíque et toca a tu estendre

la roba

Moltes que s’oblidava d’explicar-meNo em vaig

recordar de dir-te que et van trucar de la

feina!

Algunes que no em volia confessar

Això és aiguapassada!

I Altres

que repetia

fins cansar-se

Vols sortir de la dutxa,

que no em deixaràs aigua

calenta!

Sovint disfressava

la seva personalitat,deixava de ser la noia

de sempre, per

convertir-seen:

uncompanyde cerveses

unatreballadoraincansable

unadormilegasense remei

una abraçadatendrauna

amantdesconeguda

Ambl’única

companyia d’una nota

penjada a la nevera

Un matíde tardorventósem vaigdespertar

sol

Aquest cop sí

va agafar la maleta

duia diners

hi havia motius

Tanmateix tenia l’esperança que fos un dels seus viatges

d’anadairetorn

Però

la nota

no deia

com

tantes

altres

vegades

Sinó

un tètric

Els dies varen lliscar pel cabal del temps tan ràpidsEls dies varen lliscar pel cabal del temps tan ràpids

com ho fèien les llàgrimes pel meu rostrecom ho fèien les llàgrimes pel meu rostre

Fins que un dia, cansat d’esperar-la,vaig travessar la porta, com ellahavia fet molts temps abans,camí d’un matí assolellat.

Aquest cop, era jo qui sortia, sense

maletamotiudiners

deixant al meu darrera una nota penjada a la nevera

(Fi)Mai més l’he tornat a veureMai més he tornat a saber res d’ellaMai més m’he tornat a enamorar