Cullera-Formentera, a tota vela

Entrevista: Mònica Oltra

Cullera: s’ajorna l’obertura dels aparcaments

Es constitueixen tots els ajuntaments de la comarca

Una setmana molt saborosa

Una aventura que travessa la Mediterrània amb la sola ajuda del vent

Ford Europa ha assegurat la continuïtat de la seua factoria d’Almussafes per als pròxims

anys. Més de 800 milions d’inversió i la fabricació de dos nous models, el Kuga i la Transit Connect, són els arguments

que permetran respirar amb tranquilitat tant a la so-cietat de la Ribera com de la resta del país. L’acord va ser signat pel ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, el president de la Generalitat, Francisco Camps i el director general de Ford Europa, Stephen Odell.

El Certamen de Varietat d’Arrossos Ciutat de Cullera i la Setmana Gastronòmica de l’Arròs s’han consolidat com el principal esdeveniment gastronòmic d’Espanya pel que fa a la pro-moció turística de la cultura de l’arròs. En paral·lel s’ha celebrat el II Concurs Gastronòmic de Cuiners Novells, que ha mostrat les idees i la a creativitat de la nova fornada de cuiners valencians.

PÀGINA 28

Mònica Oltra, diputada de la Coalició Compromís a les Corts Valencianes, ha partici-part en un acte públic a Culle-ra on ha criticat durament la política urbanística de l’alcalde de la localitat. A més, ha con-cedit una entrevista a INFOR-MACIÓ DE LA RIBERA on repassa la política valenciana i de la Ribera.

PÀGINA 4

Els ajuntaments de La Ribera es van constituir el passat mes de juny. Els governs munici-pals ja estan configurats i, en alguns casos amb sorpreses. Una de les més rellevants ha estat la rebaixa a la meitat del sou de l’alcaldessa de Benifaió, Amparo Arcís, una mesura que ha prosperat gràcies al vot conjunt de tots els partits de l’oposició. També ha generat gran controvèrsia el pacte entre PP i PSD a Carcaixent.

PÀGINA 11

Segons Pere Manuel, regi-dor de Compromís, el motiu del tancament és la situació econòmica de l’Ajuntament.

PÀGINA 4

PÀGINA 24

esports

JUL

IOL

2011 / PR

EU

: 1 €

riBeraactualitat• EcONOMia• EspOrts · cultura · tENdèNciEs · OpiNiÓ · FEstEs

Ecologistes en Acció critica el projecte del Manhattan

Accions de L’IVVSA a Algemesí i Sueca

Rural Xúquer, una nova plataforma de promoció turística

PáG. 4 PÀG. 16 PÀG. 12

L’organització ha presentat el seu informe “Banderes Negres”, on critica el projecte urbanístic que es pretén fer a Cullera.

L’IVVSA ha anunciat que executarà la construcción de centenars d’habitatges protegits a Algemesí. A més, en potenciarà l’oferta a Sueca.

Riberaturisme ha impulsat la creació de l’associació Rural Xúquer, que agrupa a 10 empre-ses de la comarca del sector.

PáG. 20

Ford assegura el futur d’Almussafes

La Ribera està d’enhorabona. La confirmació per part de la multinacional automobilística Ford que invertirà més de 800 milions d’euros en la factoria d’Almussafes és una notícia que aporta tranquil·litat a l’economia valenciana i una garantia de manteniment de l’ocupació molt important en una conjuntura econòmica com l’actual.

La importància de Ford en l’economia no sols de la comarca sinó també de tot el país és evident. Al voltant del 3% del PIB de la Comunitat Valenciana prové directament de la factoria d’Almussafes. De fet si no hagueren entrat nous projectes hauria suposat un colp difícilment superable per a l’economia valenciana, i molt més per a la Ribera.

Tot i la inversió anunciada, el teixit econòmic de la co-marca no ha d’adormir-se. Ha d’avançar cap a la consolidació de les activitats econòmiques existents i cap a la recerca d’un model productiu alternatiu. Iniciatives com les del PATER i Ribera Turisme que presentem en aquestes pàgines caminen en la direcció correcta: la de valorar i pal·lesar les grans potencialitats de la nostra comarca, i fer que generen ri-quesa. Ara, amb la temporada estival plenament activa, com-provem com el turisme és un

Futur en positiu

2 | Opinió |

Editorial

e

Director:

Jordi Piris

direccio@informaciodelaribera.com

Coordinació de continguts:

Xavi Bellot

redaccio@informaciodelaribera.com

Departament comercial:

Maite Cerveró

comercial@informacio-

delaribera.com

664411031

Maquetació:

alquadrat.com

info@alquadrat.com

Correcció i

assessorament lingüístics:

Joan Francesc Bolufer

Edita:

Servicios Audiovisuales

Mat Media

info@matmedia.tv

Imprimeix:

Artes Gráficas del Mediterráneo

Dipòsit Legal:

V-2271-2011

Informació de La Ribera no es

responsabilitza de les opinions dels

seus col·laboradors, i es reserva el

dret de no publicar totes aquelles

col·laboracions que atempten

contra l’honor de les persones.

riBerainformació de la

SÍ al ValENCiÀDigueu-me innocent. Però crec

sincerament que qualsevol res-ponsable polític hauria de sentir-se molt satisfet de contribuir a reparar una injústicia històrica. I més encara si aquesta afecta a la que potser siga la principal senya que ens identifica com a poble, la llengua. D´una llengua secular-ment maltractada, marginada. Per aquest motiu, l´aprovació consensuada fa una trentena d´anys de la Llei d´ús i ensenya-ment, suposà per als demòcrates valencians l´oportunitat històri-ca de començar a superar aquell greuge intolerable. De tindre la possibilitat de dignificar la nostra llengua, de restituir-la al lloc i al paper que en justícia li pertoca-ven. Perquè un sistema polític i de convivència que es considere en veritat democràtic, no pot permetre cap tipus de discrimi-nació entre els seus ciutadans. Tampoc la discriminació per raó de llengua.

A empemtes i redolons, la llei d´ús tirà endavant. I començà a aplicar-se de manera un tant irregular. Tèbia, en molts casos. Però, en d´altres, aquella llengua que Constantí Llombart un dia anomenà la Morta-Viva, s´obrí pas amb un vigor sorprenent. Un d´eixos espais de reviscola-ment ha estat, sens dubte, el de

Toni Picazo

motor vital de creació de llocs de treball que hem de cuidar i potenciar. Hem de caminar cap a un model econòmic que combine el respecte al territori i a la salut de les persones amb un creixement sostingut.

Mentre tot això arriba celebrem la gran notícia de la inversió de més de 800 milions d’euros a la fàbrica d’Almussafes, que és un èxit de tots: des de la Generalitat al Govern d’Espanya, i sense oblidar, evidentment els actor principals de tot això: la plan-tilla de Ford Espanya, que any rere any ha treballat perquè siga una de les factories més productives de la companyia arreu del món.

I front a l’aposta per la indús-tria i la inversió en innovació trobem el model anterior, responsable en gran part de la terrible crisi que viu el país. La rajola difícilment traurà l’economia valenciana de la situació econòmica negativa, i pot acabar definitivament amb un dels recursos més preuats de la nostra comarca: l’entorn, els paisatges, la natura. Ecolo-gistes en Acció ho han deixat ben clar en el seu estudi sobre la destrucció de la costa es-panyola. Destruir els escassos espais naturals que encara ens queden és sacrificar el futur per un benefici a curt termini que, sens dubte, no compensa.

l´escola. Gràcies a l´esmentada llei, però sobretot gràcies al compromís encomiable de molts pares i mestres, milers i milers de xiquetes i xiquets del nostre país s´han pogut escolaritzar en valencià durant aquests anys. Tot contribuint així a desmuntar molts dels prejudicis que han fet circular, de sempre, aquells que el volien confinat en un àmbit merament col•loquial, informal. Com una llengua d´anar per casa. Els escèptics han pogut comprovar, per contra, com la llengua dels Martorell, els March, els Roís de Corella, i tants altres, podia ser en ple segle XXI tan vàlida com qualsevol altra. Convertint-se no sols en vehicle de comunicació d´una societat moderna i avançada com la nostra, sinó també en vehicle de coneixement en tots

els camps del saber.L´opció sensata de futur hauria

d´haver sigut, per tant, la de continuar aprofundint en eixe camí cap a l´equiparació real de les dues llengües oficials. Encara més si tenim en compte que l´ensenyament en valencià –l´opció educativa que millor ga-ranteix eixe equilibri- s´ha revelat com un model d´èxit. Tant pels resultats que acredita, com per la demanda existent –a dia d´avui encara superior a l´oferta-. Un model al qual, a hores d´ara, se li plantejava un nou repte. El de complementar-lo amb la pro-gressiva introducció de l´anglés. Tot plegat, un plantejament sustentat en un consens bàsic, majoritàriament compartit per la comunitat escolar valenciana.

coNtINuA A lA PÀGINA seGüeNt

· 3 riBera

Sembla ser, però, que la paraula consens no figura en el vocabu-lari particular del ja exconseller Font de Mora. El qual ha preferit tirar pel camí d´enmig, pre-sentant un esborrany de decret enormement lesiu amb la nostra llengua. Que es carrega, de fet, les anomades línies en valencià. Vulnerant així l´esperit de la Llei d´ús i ensenyament. També els drets de moltes famílies, de molts alumnes. I ho ha fet sense disposar d´una avaluació prèvia i rigorosa sobre l´experiència acu-mulada durant anys. Ni encara menys, sense recabar l´opinió dels diferents agents educatius, ni dels experts en la matèria. L´únic argument esgrimit és que es tracta del mateix model que ja estan aplicant –des de fa molt poc, per cert, i sense un conei-xement fiable dels resultats- el seus correligionaris d´altres comunitats amb llengua pròpia. Es veu que, des de Madrid, s´ha donat l´ordre de posar el fre i la marxa arrere a les llengües “perifèriques”. Es tracta, en de-finitiva, d´una aposta clarament ideològica, al marge de criteris estrictament acadèmics i peda-gògics.

Per acabar-ho d´arredonir, aquest model no garanteix, ni de lluny, la introducció en con-dicions de l´anglés com a llengua vehicular. Per molt que intenten vestir el decret amb el tratge del plurilingüisme, aquest tardarà molt de temps a convertir-se en una realitat. I és que, en l´actualitat, no arriba ni al 5% el professorat amb la capaci-tació necessària per a impartir les classes en anglés. El mateix conseller en funcions parlà d´un període transitori d´uns quinze anys!? Per cert, si tant d´interés tenien en el tema, alguna cosa més hagueren pogut fer en el terreny de la formació del pro-fessorat durante estos setze anys que porten governant. Aquesta mesura s´inscriu, a més, en el capítol de les retallades patides últimament pel nostre malmés sistema educatiu. A la motivació ideològica d´abans, cal afegir-ne, per tant, una altra, l´econòmica. Si aquest decret acaba finalment aplicant-se, comportarà també

PoStModErNitat UrBaNÍStiCa

Els comicis locals i autonòmics celebrats el passat 22 de maig, i els Governs locals que se’n constituïsquen, ens inunden d’interrogants pel que fa a la gestió del territori. Immersos en una greu crisi que, en gran mesura ha sigut generada per una economia autàrquica d’urbanització i transformació irreversible del sòl. Quines polítiques poden —o deuen— practicar els governs locals i autonòmics en matèria urbanís-

Marcos Puchalt Ruiz

Hi ha una cançó de La Gran Alianza que du per nom “Tar-jeta roja”. La primera vegada que l’escoltí va ser en el bar d’un polígon industrial i amb una alemanya de l’FMI. Fa uns dies les targetes roges han omplert le primeres pàgines als diaris i a les televisions. La ma-teixa imatge, la mateixa idea. I eixe sabor insuls em repta a posar-me el gorro d’Arguiñano de les corts virtuals.

La indignació és torna male-ficència. Sense un lideratge ni un plantejament pragmàtic era evident la tragèdia del 15M en qualsevol àgora i en “l’àgora de la nostra ment, amén”.

El poder actua sempre amb crueltat perquè té la raó i això Marianin ho sap : “los demo-cratas no pueden amparar esto”. Que llest que és arrimant el muscle quan li convé. Encara estic esperant el seu pla d’ajust. Supose que serà tipus “Pla de Sastre II a la valenciana”. Traurà les tisores i a pendre pel sac l’estat del benestar. Potser no tocarà la sanitat i l’educació , però la resta, tot privatitzat, fins i tot els cossos de seguretat de l’estat i la justícia.

De fet ja ha començat a veure’s per on va la dreta, com el senyor + , que ha tingut sort de no dur al malastruc Maria-nin a l’helicòpter.

Com diu Supermercats MAS “a partir d’ací tot s’hi val” i si volíeu una excusa, ací en teniu aquesta: la violència policial a l’empara de la legiti-mitat parlamentària. La dreta

dEMoCrÀCia a la PEQUiNESa

Jaume G

ironés

la reducció de grups i el conse-güent augment de les ràtios. I en últim terme, el deteriorament de la qualitat de l´ensenyament. El pitjor escenari possible, doncs, per a intentar resoldre el prin-cipal forat negre de l´educació valenciana, el desmesurat fracàs escolar existent, un dels més alts de tot l´estat.

Torneu-me a dir innocent, si voleu, però m´agradaria pensar que el nou conseller aportarà un nou tarannà, més obert i dialogant. I una bona dosi de trellat. Si hi ha un terreny en què és necessari el consens, el diàleg, el pacte, la mesura, eixe és el de l´educació. Que escolte el sentir de la comunitat educati-va. Dels pares, dels mestres, dels pedagogs, de les Universitats. Que tinga en compte també que ens podem estar jugant un cosa tan seriosa com el futur de la llengua. Resultaria una paradoxa nefanda que fóra un Císcar (Ciprìà) el que posara en el seu moment les bases per a la recuperació del valencià, mentre que un altre Císcar, l´actual conseller, s´encarregara del seu soterrament. Tot i que l´actitud de menyspreu que molt sovint demostra el partit governant cap al nostre patrimoni lingüístic, no ens permet ser massa optimistes. Només cal recordar episodis ben recents, com els protagonitzats per determinats càrrecs electes populars, demanant disculpes en públic per tindre el defecte (?) de parlar valencià. Senzillament, lamentable.

Vos reproduïsc un al•legat sobre la llengua penjat al Fa-cebook, la filosofia del qual compartisc plenament: “Sí al va-lencià, sí a una llengua europea, una llengua de cultura, de co-municació, d´amor i de diversió. Sí al valencià perquè és nostra, és un patrimoni de tots, dels valencianoparlants que l´usem i també dels castellanoparlants que se l´estimen, dels valencians d´origen i dels d´adopció. Sí al valencià!”. Perquè cal que alguns s´enteren que, per a molts va-lencians, parlar la seua llengua –i estimar-la, i reivindicar-la- no és cap defecte, sinó tot un motiu d´orgull.

tica? S’ha entés que «urbanis-me» consisteix a «urbanitzar». Esta associació indeguda no sols és acceptada pel públic en general, inclosa la classe política; la pròpia legislació urbanística valenciana pivota sobre esta idea: encara no s’ha superat el paradigma de l’urbanisme d’eixample, que va tindre sentit allà pels anys seixanta a causa del creixement demogràfic i l’emigració del camp a la ciutat. No obstant això, empíricament s’ha demostrat que la taxa de canvi de l’ús del sòl de rústic a urbà ha sigut superior a la taxa de creixement demogrà-fic. Quan açò ocorre es parla d’expansió urbana descontrola-da ? ho diu l’Agència Europea de Medi Ambient? I es disparen

els mecanismes d’alerta.El terme «postmodernitat» és

proteic i sobre ell abunda molta literatura. L’usem intenciona-dament per a definir l’actual estat de coses: la postmodernitat urbanística és el resultat d’un pensament regressiu i viciat que, amb independència dels interessos crematístics existents, ha caigut en el gravíssim error d’importar al nostre territori formes d’ocupació insostenibles, socialment i mediambiental-ment, en pugna amb l’ideal clàssic de la ciutat compacta mediterrània, que arranca en l’antiga Grècia amb Hipodamos de Milet. Dispersió enfront de compactació; invasió de sòl rústic enfront de renovació del teixit urbà existent. La croada

urbanitzadora i l’enfonsament del somni immobiliari han deixat a les nostres esquenes un desert urbanitzat, edificis desocupats, grues en oxidació, execucions hipotecàries…Un procés irreversible, ja que el territori és un recurs limitat.

És almenys utòpic pensar que els gestors públics aprofitaran la imaginació substituint-la per la fantasia en què s’han mogut. La diferència entre ambdós con-ceptes és important com ja ens va ensenyar Coleridge; mentres que la primera és creativa, la fantasia és especulativa i obeïx a unes carències (fantasiegem a causa de frustracions com dirà Freud).

Però no pretenc ser un endeví; més aïna al contrari: en temps

difícils, de dificultats, en suma, d’escassetat, és quan més cal aguditzar la nostra imaginació per a gestionar el caos de forma intel•ligent i eficient, per a fer la màxima quantitat de coses amb el menor cost. I la meua proposta és fer urbanisme de veritat, la qual cosa equival a fer poques coses però ben pensades: projectes de ciutat. No oblidem que la paraula urbanisme té el seu origen etimològic llatí en urbs (ciutat). Fer ciutat no és ur-banitzar, sinó millorar la qualitat de vida dels ciutadans per mitjà d’actuacions intel•ligents que fomenten la relació entre espai i noves tecnologies i dirigisquen els esforços cap a la consecució d’una economia del coneixe-ment.

empara el capitalisme, traïdor als valors democràtics sobretot perquè promou la mercantilit-zació dels drets de la ciutadania; com per exemple les sentències absolutòries gràcies a advocats ben pagats com el cas Pérez, el control de les caixes pels polítics , el cas finances Forex , les pagues de prejubilacions en el BBVA etc. La llista és ben llarga i amb molts etcèteres , tants que ETC podria ser un nou partit polític valencià amb lemes tan nostres com : “Governaré la millor terreta del món per a tots. A tots els qui pensen com jo, perquè si no, ex-pulsió, com als moriscs”. Signat i segellat amb l’encuny dels Borja partit.

“Vota ETC: Especulem Tri-turant la Condició humana. Sí, la hac s’ha quedat fora. Sempre fora perquè és muda, com el crit de la humanitat que ix del Guer-nika, o de les places anteriors al 22M, o com també tem, el crit de gol de qualsevol estadi de futbol.

La cosa però, és que s’apropa una calma sufocant en la mar de les mentides, tipus democràcia xinesa, ara que la Xina és la nova banca mundial perquè tenen més pasta que els nyoquis italians. Això sí, els xinesos cada vegada que somriuen se’ls estira encara més els ulls en veure el nombre del seu “compte colent”, amb eixa calma d’allí, del no “passa les”. Com pot passar alguna cosa si hi ha pena de mort? I és una pena també que Obama, premi novell de la pau, no els cantara les quaranta.

Clar com allí no paren de jugar al Mah Jong, al Go i al Tangram és impossible que se’n cansen, sobretot de jugar a la revolució capitalista. I tot això deu ser perquè s’han hagut de tornar bojos des que el japonesos els envaïren i van decidir venjar-se a força de pirateig informàtic a qualsevol govern, raptant artis-tes i intel•lectuals com Weiwe o Xiaobo, controlant fèrriament les finances, perseguint qual-sevol bri d’informació lliure i capant el Google, esquarterant el Tibet, pagant un sou de dos euros als treballadors del nou estadi del Niu amb un contracte de ciutadania temporal, rient-se

de Green Peace i pixant en els rius supercontaminats etc, etc. Aquests també són del partit ETC sense hac. Els xinesos són eixos bufons que sense parar de somriure et diuen: - fes-me riure amb les teues misèries que te les compre per quatre cèntims- .

Si apostem perquè la demo-cràcia és un sistema just i que la nostra és la millor i més noble mentre critiquem la democrà-cia pequinesa , i això només és l’excusa perfecta per no veure les nostres mancances i corregir els nostres errors, aleshores estem justificant la mentida i la falsa democràcia, pequinesa, o caldria dir valenciana?

La qüestió és que ens donen per totes bandes: corruptes, sotà-nic, pirates, paparres i mosquits estiuencs. I açò no és ni bo ni dolent. És.

A Islàndia li van voler tocar la careta però van dir que com allí no han guanyat Eurovisió, ni els conquista ni els roba ningú.

Allahu akbar diu l’imam en la crida a l’oració. Déu al final és segons cadascú. I així no hi ha qui governe. I mentrestant la democràcia empal•lideix davant dels atacs ordits amb paranys, davant d’aquells que veuen com es perd en la política l’opció d’expandir la pau. Feta la llei , feta la trampa. I mentrestant els extremistes fent-se passar per executors de la indignació. I mentrestant Facebook volent fer-nos creure que és l’arma política del futur. I mentrestant, cal res-pirar, aturar-se, apuntar i seguir.

4 | Actualitat |L’EPA de Cullera, amb INFORMACIÓ DE LA RIBERAL’Escola d’Adults de Cullera ha introduït aquesta publicació com a material pedagògic i de treball per als seus alumnes dels cursos de valencià.

Queixes pel retall de l’assistència sanitària a l’estiuLa Coalició Compromís ha mostrat el seu disgust per la decisió de l’àrea de salut de la Ribera de retallar l’horari d’assistència d’una gran part dels seus centres.

L’oposició baixa el sou de l’alcaldessa de Benifaió PSOE, Bloc i Gent de Benifayó han acordat rebaixar el sou de l’alcaldessa de la localitat, Amparo Arcís, a la meitat.

PáG.s. 18 PÀG. 8 PáG. 6

L’ajuntament de Cullera ha ajornat l’obertura dels tres apar-caments que hi ha al barri de Sant Antoni, la zona més turística de la ciutat, que haurien d’haver obert al públic el passat 1 de juliol. S’espera que els pàrquings estiguen plenament operatius a partir del 7 de juliol.

Aquest ajornament està resul-tant molt problemàtic, sobretot per als turistes que adquireixen any rere any bons per a assegu-rar-se una plaça d’aparcament per a tot l’estiu. Els residents també estan resultant afectats per

L’ajuntament de Cullera ajorna l’obertura dels aparcaments públics per falta de liquidesa

Ecologistes en Acció ha presen-tat Banderes Negres, un informe que analitza l’estat de la costa espanyola en totes els seus ves-sants, fent especial èmfasi en la degradació i destrucció de la mà de l’urbanisme descontrolado, els abocaments orgànics i els aboca-ments industrials, la proliferació massiva de ports d’interès gene-ral i les obres en costes. Entre altres llocs, l’organització ecolo-gista destaca el cas de la Ribera Baixa, i més concretament de Cullera. Segons l’informe el procés de degradació costanera d’aquesta comarca està, lamen-tablement, en la línia de moltes altres zones costaneres valencia-nes. A la construcció massiva de la seua franja costanera des de la zona de Cap Blanc i el Far fins a la zona de’l Estany, s’uneixen projectes urbanístics tristament famosos, que van a suposar un impacte brutal sobre el territori d’aquesta comarca. El major projecte urbanístic de la comarca de la Ribera del Xúquer, el cridat “Manhattan” en el sector “Vega-Port” a Cullera, va ser aprovat definitivament per l’Ajuntament d’aqueixa localitat valenciana en un ple extraordinari el passat 11 d’agost de 2010. Aqueixa denominació prové de la gran quantitat de gratacel que conté: 33 torres de 25 altures, 2 hotels de 40 altures, un Palau de Con-gressos i un port esportiu de

Ecologistes en Acció critica durament el projecte del Manhattan de Cullera

800 amarres. Tot això en una parcel·la de 61 ha a la vora de mar i en la marge esquerra de la desembocadura del Riu Xúquer, amb un total de quasi 5.000 habitatges, el que suposaria quasi duplicar l’actual població (24.121 hab en 2009). La Federa-ció Valenciana d’Ecologistes en Acció ha dut als tribunals aqueix megalòman projecte, i deixant al marge tot un seguit d’impactes (escassesa d’aigua, dolenta qualitat de l’aigua subterrània, mobilitat, energia, etc) s’ha

centrat en l’impacte paisatgístic. La legislació urbanística valen-ciana, establia un índex màxim d’edificabilitat de 1, i per a la zona del litoral una edificabilitat mitja del 0,35. A pesar d’això, l’Ajuntament de Cullera aprova en “el Manhatttan” amb una edificabilitat de 1,08, m2t/m2s i una densitat de 80 Viv/ha. Tot això ignorant que tot el sector està dins de la denominada Zona d’Influència (500 m a partir de la ribera del mar). La Llei de Costes estableix que en la zona

d’influència “es marquen deter-minades pautes dirigides al pla-nificador a fi d’evitar la formació de pantalles arquitectòniques en la vora de la zona de servitud de protecció, o que s’acumulen en aquest espai eventuals compen-sacions que puguen considerar-se convenients o útils en l’ordenació urbanística”. Això ha estat in-terpretat pel tribunal Suprem recentment (STS de 04.05.2010), assenyalant que en la zona d’influència, les edificacions no han de formar pantalles arqui-tectòniques, no han d’acumular volums i la densitat de l’edificació no pot ser superior a la mitjana del sòl urbanitzable programat o apte per a urbanitzar en aqueix terme municipal a la data d’aprovació del corresponent pla que li atorga l’edificabilitat. Per a justificar el projecte, es diu que el PGOU aprovat en l’any 1965, va incloure aqueix sòl com urbanit-zable i va establir una edificabi-litat de 1,08, m2t/m2s. Obliden que la Llei de Costes de 1988, estableix un règim transitori per al sòl urbanitzable, de manera que el qual no contava amb pla parcial aprovat definitivament, a la seua entrada en vigor, ha d’aplicar les limitacions establides a l’aprovació dels plans parcials. Mandat que s’incompleix en “el Manhattan de Cullera” perquè el seu pla parcial es va aprovar el 5 de desembre de 2007.

El passeig marítim de les Palme-res va patir la passada tardor un temporal que va provocar la des-trucció i, en alguns casos la des-aparició, d’algunes de les escales de formigó que donen accés a les platges. Des de l’Ajuntament, es va remetre un informe a Demar-cació de Costes per a posar en el seu coneixement l’estat en què havien quedat les instal•lacions. La resposta que es va obtindre el passat mes de març va ser que no existia pressupost, en eixos mo-ments, per a afrontar eixa despe-sa, i que es posposava l’actuació com a mínim fins a l’estiu.

Com que és impossible que la Demarcació de Costes arribe a temps de solucionar el problema, l’Ajuntament de Sueca, a través de la seua Regidoria de Serveis, s’ha posat en marxa perquè els estiuejants no patisquen les conseqüències. En estos dies, s’està procedint a la instal·lació d’unes escales que serviran com a mesura provisional durant els pròxims mesos.

“Lamentem que els usuaris hagen hagut de patir la falta d’estes escales i els inconvenients que comporta la realització de les obres en estos dies”, ha as-senyalata la regidora de Serveis, Pilar Moncho. Només resta la instal·lació de les baranes de seguretat perquè puguen ser uti-litzades amb absoluta normalitat en els pròxims dies.

Restaurat el passeig marítim de Les Palmeres

La federació valenciana d’Ecologistes en Acció ha dut als tribunals el projecte

aquest fet, cosa que va fer que es presentaren fins a 30 queixes a l’Ajuntament.

Segons Pere Manuel, portaveu de Compromís a l’ajuntament de Cullera, “el nivell d’endeutament de l’Ajuntament de Cullera ha fet que es retarde l’obertura dels pàrquings municipals per falta de diners”. D’aquesta forma, els 30 treballadors que estaven con-tractats per a cobrir els serveis de l’aparcament i que provenen de la borsa de treball encara no han pogut incorporar-se a la seua feina. La interventora munici-

pal es va negar a autoritzar la despesa en comprovar que no hi havia garanties per a cobrir aquesta quantitat de diners.

Després de molts dies d’ajornament, l’acord entre l’Ajuntament i els sindicats va signar-se el passat divendres 1 de juliol. Segons fonts sindicals, “es va firmar un acord en la taula de negociació i es va decidir el trasllat d’una partida a una altra. Concretament de l’IPC de tota la plantilla de 2010, que es cobrarà al gener de 2012”.

Incendi a la zona Manhattan de Cullera, febrer de 2011.

· 5 riBera · ACTUALITAT ·

El nou equip de govern d’Algemesí comptarà amb dos regidors alliberats

L’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont, ha de-legat les diverses competències municipals entre els regidors del Partit Popular. El primer edil portarà personalment les àrees d’Urbanisme, Vivendes de Promoció Social, Despeses Públiques, Òrgans de Govern, Partits Polítics i Transferències a les Administracions Públiques.

La primera tinència d’Alcaldia és per a Beatriz Díaz que portarà les àrees d’Educació, Gabinet d’Orientació Escolar, Formació Educativa, Agermanaments i la presidència del Consell Escolar Municipal.

Antonio Saá és el segon tinent d’Alcaldia i portarà les regidories de Personal, Seguretat Ciuta-dana, Protecció Civil, Parcs i Jardins, Treball i Formació Pro-fessional, així com la coordinació dels regidors.

Enrique Salvador Ballester és el tercer tinent d’alcalde i gestionarà les àrees de Sanitat, Comunicació, Protocol i el servei d’Infodona.

La quarta tinència d’Alcaldia és per a Vicent Felici, que ges-tionarà les àrees d’Agricultura i Medi Ambient i la presidència del Consell Agrari Municipal.

El cinqué tinent d’alcalde és Gabriel Palop en qui ha delegat les regidories de Cultura, Turis-me, Informàtica i Cooperació i Solidaritat.

Amparo Lluch és la sisena tinenta d’alcalde a qui s’ha en-comanat la gestió de Promoció Econòmica, Comerç, Mercats i Festes i la presidència de la Junta Local Fallera.

La setena tinenta d’alcalde és María Ángeles García que portarà les àrees de Patrimoni, Empadronament, Cementeri,

Oficina del Consumidor i el Jutjat de Pau.

Vicenta Castell portarà les regidories d’Hisenda, Benestar Social i Tercera Edat i la presi-dència del Consell de Benestar Social. Mariano Clemente tindrà al seu càrrec les regidories de Serveis Públics i Promoció de l’Activitat Industrial i la presi-dència del Consell Econòmic i Social. Finalment, Marcos Giner serà el regidor de Joventut i Es-ports a més d’exercir la presidèn-cia del Consell de la Joventut i del Consell d’Esports.

Regidors alliberatsL’alcalde d’Algemesí ha expli-

cat l’organització i components dels òrgans de govern de cara a la nova legislatura. Així, la Junta de Govern del nou consistori estarà formada pels set tinents

d’alcalde designats per García Mont més i ell mateix com a alcalde d’Algemesí. Un altre dels òrgans de govern serà la Junta de Regidors Delegats en la qual es gestionarà l’activitat a realitzar en les distintes àrees que componen la gestió municipal. Este òrgan governamental estarà constituït pels 10 regidors de l’equip de Govern i l’alcalde del municipi.

A més, el primer edil ha mani-festat que mantindrà el mateix nombre de regidors alliberats i càrrecs de confiança: dos regi-dors alliberats, Gabriel Palop i Antonio Saá, la secretària de l’Alcaldia i l’assessora de Co-municació, però amb un 19% menys de sou, ja que les retribu-cions dels alliberats i càrrecs de confiança estan congelades des del 2008 i, a més, també se’ls ha

aplicat la rebaixa del 7% durant 2010-2011. Per tant, es conver-teix en una rebaixa salarial del 19% respecte al 2007. A més, els regidors i els càrrecs de con-fiança seguiran sense percebre indemnitzacions de cap tipus per la seua condició d’alliberats, com ja es va fer durant el mandat 2007-2011.

Però l’esforç de l’equip de Govern i de García Mont per reduir gastos va més enllà i també s’aplicaran rebaixes econòmi-ques en la gestió municipal local.

Així doncs, una de les novetats serà la reducció de huit comis-sions informatives existents a sis que hi haurà a partir d’ara; dos comissions informatives menys que durant el mandat ante-rior per la qual cosa les costes d’aquesta gestió seran inferiors, igual que les prestacions que percebran els regidors de tots els grups polítics assistents a aques-tes comissions: a partir d’ara s’aplicarà una rebaixa que anirà de 70 euros/comissió/persona, marcat en 2007 a 60 euros/comissió/persona que percebran en 2011.

Una altra de les rebaixes ma-cades a partir d’ara seran les assistències a la Junta de Govern i a les sessions plenàries que es redueixen en 15 euros per cadas-cun dels conceptes.

Per tant, la rebaixa en indem-nitzacions per assistències a plens i comissions estalviaran 33.010 euros a l’any a les arques muni-cipals i 122.040 euros durant la pròxima legislatura.

Per a l’alcalde d’Algemesí, «amb este tipus de mesures es pretén reduir tot el que siga pos-sible les despeses de gestió mu-nicipal per a fer front a la difícil situació econòmica actual».

Durant la sessió plenària del passat 20 de juny, la corporació municipal va aprovar la quantia de la retribució del president de la corporació, amb els vots a favor dels dos grups que conformen l’equip de Govern i en contra del partit en l’oposició. Albert Girona percebrà 49.540,68 euros bruts anuals, el mateix sou que se li ha abonat durant els últims mesos de la passada le-gislatura, després de l’aplicació de la reducció del 5%, la qual cosa suposa 3,537,06 euros menys respecte als alcaldes que han governat el municipi durant l’última dècada.

De moment, la màxima auto-ritat municipal d’Almussafes ha optat per mantindre la mateixa

l’alcalde d’almussafes anuncia que a partir de setembre compatibilitzarà el càrrec amb la docència

retribució anual aplicada durant els seus últims mesos de govern de l’anterior legislatura, sense aplicar cap increment. No obs-tant això, tal com va avançar en el ple celebrat a les 20 hores d’ahir dilluns “a partir de setembre, la situació pot canviar, ja que la meua intenció és compatibilitzar el càrrec d’alcalde amb l’exercici de la meua tasca professional en qualitat de professor de la Uni-versitat de València”.

Durant la sessió, també es van acordar les indemnitzacions dels membres de la corporació per la seua assistència a plens, comissions Informatives, Junta de Govern i Junta de Delegats, mantenint-se totes elles en les mateixes quanties establides amb

La candidata del PP a l’alcaldia de Benifaió, Amparo Arcís, ha renovat el seu càrrec com a alcaldessa de Benifaió. El PP governarà en mino-ria amb 7 regidors enfront dels 6 del PSPV, 2 de Gent per Benifaió i 2 de BLOC-Compromís. La mesa va ser presidida pel regidor de major edat, Vicent Tomás Manent (Bloc-Compromís) i l’edil de menor edat Alejandro Gómez Vendrell (PSPV). Després de la lectura de la normativa a seguir en el ple i la presa de possessió davant de la constitució dels 17 regidors electes després de les passades eleccions municipals es va passar a la votació.

Cada partit polític va votar el seu propi candidat. D’esta manera, sense obtindre cap candidat el suport de la majoria absoluta la candidata del Partit Popular Amparo Arcís que en-capçalava la llista més votada en les passades eleccions va ser proclamada alcaldessa de Benifaió. Arcís governarà així en minoria amb 7 edils enfront dels 6 regidors del grup socia-lista, 2 de “Gent per Benifaió” i 2 de “Bloc-Compromis”.

Tots els candidats van tindre torn de paraula i van coin-cidir en apostar pel diàleg i l’enteniment per a treballar durant la legislatura. En la seua intervenció Amparo Arcís va agrair el fet de renovar el seu càrrec com a alcaldessa i va afegir que apostava “pel diàleg a quatre bandes entre els quatre partits representats. Des d’ací em compromet a més a continuar treballant d’una forma incansable per a impul-sar l’ocupació i les necessitats socials dels nostres veïns”.

Amparo Arcís governarà en minoria a Benifaió

anterioritat.Així mateix, es van nomenar els

representants de la corporació en els òrgans col·legiats, compe-tència del ple, als quatre tinents d’alcalde, Mª Carmen Santos Juan (PP), Jesús Salesa (BLOC), Arcadio Ramírez (PP) i Espe-ranza Carbonell (BLOC), i als membres de la Junta de Govern Local.

En el ple, també es va informar respecte al nomenament dels regidors delegats. En este sentit, l’alcalde manté les mateixes delegacions de l’anterior legisla-tura, com a coordinador de totes les Àrees i regidor d’Hisenda, Comunicació i Participació Ciutadana. La portaveu del PP, Mª Carmen Sants Joans,

El primer edil portarà personalment les àrees d’Urbanisme, Vivendes de Promoció Social, Despeses Públiques, Òrgans de Govern, Partits Polítics i Transferències a les Administracions Públiques

assumix les àrees d’Urbanisme, Indústria, Formació, Ocupació i Desenvolupament Local. Per la seua banda, el portaveu del BLOC, Jesús Salesa, es troba al capdavant de les delegacions de Personal, Obres i Serveis, Benestar Social i Medi Ambient. El nou regidor del PP, Arcadio Ramírez assumix les àrees d’Agricultura, Mercats, Sanitat i Consum, centrant-se Esperanza Carbonell (BLOC) en Cultura, Festes i Tercera Edat, i la nova edil del BLOC, Elia Mª Alepuz, en Dona i Educació. Finalment, el membre més jove de l’equip de govern, Carles Grancha, manté les mateixes delegacions de l’anterior legislatura, Esports, Joventut i Seguretat Ciutadana. Albert Girona.

6 · · ACTUALITAT ·

Algemesí clausura amb èxit la quarta edició del seu programa Voluntariat pel Valencià

L’oposició baixa a la meitat el sou de l’alcaldessa de Benifaió

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Algemesí ha clausurat amb un gran èxit el programa del Voluntariat pel Valencià que ha dut a terme l’Oficina de Promoció del Va-lencià.

Es tracta d’un programa obert durant tot l’any però organitzat per cursos, l’objectiu del qual és revifar la partici-pació d’aprenents i voluntaris. En esta edició, la quarta, s’han format 21 parelles lingüístiques que han funcionat en temps diversos. Moltes d’elles han superat el temps mínim de compromís del programa –10 hores– i han allargat les troba-des des d’octubre fins a juny.

Segons l’edil de Cultura, Ga-briel Palop, “a més de la possibi-litat que s’ofereix als aprenents d’aprofundir en el coneixement de la nostra llengua, sorgeixen d’altres intercanvis enriquidors per a ambdós parts dins de la relació que s’estableix entre

voluntaris i aprenents. Així, la pràctica lingüística es comple-menta amb matisos culturals, històrics, gastronòmics, de filo-sofia de vida, de tradicions o de vida familiar que posen en comú, i en pla d’igualtat, en el transcurs de les seues converses. Este és un dels secrets de l’èxit d’este pro-grama”.

La procedència dels aprenents és diversa: el Marroc, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia, Romania, entre d’altres. El regidor de Cul-tura destaca “l’existència d’un voluntariat fidel que des del 2008 –quan es va iniciar el programa– no ha deixat de participar-hi; així com dos grups de conversa amb diverses persones, encapçalades per dos matrimonis que han prolongat el voluntariat durant tot el curs”.

El programa, a més d’estar coordinat per Escola Valenciana, compta amb la col·laboració de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

En el ple ordinari celebrat el passat dijous 30 de juny a Benifaió els grups de l’oposició (PSPV-PSOE i Bloc-Compro-mis) van recolzar l’esmena pre-sentada pels edils de “Gent per Benifayó” relatiu a la “reducció del 50% del salari de l’alcaldessa,

Arcís deixa clar que l’oposició “ha anat a carregar-se un servici que té el poble des que es va instaurar la democràcia”. PSOE, Bloc i Gent de Benifayó han consensuat la decisió

Ortiz i el portaveu del Bloc Eduardo Gómez van recolzar les paraules de Zafra.

Respecte açò, l’alcaldessa de Benifaió Amparo Arcís es va ratificar en les paraules “que ja vaig mencionar fa un any quan se’m va reduir el sou llavors en

un 20%, continuaré treballant amb la mateixa il·lusió, el mateix interés i les mateixes hores per Benifaió cobrant ara un 70% menys que fa un any”.

Un punt que va crear un debat polític va ser l’eliminació del sou del regidor alliberat José Vicente Alepuz, encarregat de les tasques de coordinació de la plantilla de peons, obres públiques, medi ambient, agricultura i seguretat ciutadana.

L’esmena presentada per “Gent

de Benifayó” parlava “d’eliminar la retribució del regidor delegat d’estes àrees”. Sobre este punt els regidors socialistes i els repre-sentants del Bloc van recolzar l’eliminació salarial.

El portaveu popular José Luis Monrabal va parlar de “desgave-llat eliminar el sou d’una figura política que han tingut tots els equips de governs, un edil que treballa de forma incansable, sense horari establit, solucionant al moment els molts problemes que sorgixen en la via pública”. Arcís va recolzar les paraules del seu company de partit manifes-tant que l’edil Alepuz “en època de pluges, dies festius,, etc.. està al peu de canó, no es mereix el tracte que l’oposició li està donant en este moment”.

El portaveu de Gent va mani-festar que no es tractava d’un tema personal són de reducció de costos. Les esmenes d’este grup destacaven que amb l’estalvi d’estes reduccions “es paguen als proveïdors locals pendents de pagament”.

Arcís deixa clar que l’oposició “ha anat a carregar-se un servici que té el poble des que es va ins-taurar la democràcia, que va per-fecte, solucionant-se qualsevol incidència al moment, l’oposició està fent un treball destructiu no constructiu”. Monrabal va parlar que crear una plaça de capatàs a l’eliminar les funcions retribu-tives de l’edil “suposa un major cost que el sou que percebia el regidor, un capatàs costa més de 30.000 euros”.

Al mateix temps la reducció salarial també afectarà l’edil alli-berada a temps parcial Merche Gómez.

L’acord al qual han arribat el PP i el PSD a Carcaixent, i que perme-trà a Lola Botella continuar com a alcaldessa, ha estat justificat sobre la base de “coincidències progra-màtiques”. Aquesta declaració de “total sintonia” expressada en el seu comunicat resulta increïble i sospitosa en dos partits que es presentaren a les eleccions per separat. Més encara quan el regi-dor Juan Albert (ara sota les sigles del PSD) ha tingut enfrontaments viscerals amb l’equip de govern del PP durant els anys en què ha estat regidor en nom d’UV. “Què ha canviat ara perquè hagen arribat a un pacte amb tanta facilitat i quin cost tindrà per als ciutadans aquest regidor que li faltava al PP per a obtenir la majoria absoluta són dues preguntes que inquieten la població i que Lola Botella ha de respondre”.

El Bloc de Carcaixent critica el pacte de govern entre el PP i el PSd

Davant la imminent cons-titució de la nova corporació municipal, aquest dissabte dia 11, el grup municipal Bloc-Compromís demana trans-parència i que els implicats facen públic el contingut exacte del pacte que han segellat, així com el rerefons de la negociació i les contrapartides a les quals han arribat els dos partits. El PP i el PSD parlen d’aconseguir l’estabilitat en l’Ajuntament, però no expliquen quins canvis de polítiques efectuaran per a resoldre la greu crisi financera que afecta el nostre ajuntament, i aquest ajuntament necessita un canvi de prioritats urgent per elaborar polítiques socials per als més necessitats i reacti-var l’activitat econòmica.

Els resultats de les eleccions del 22-M van castigar clara-

ment el PP de Carcaixent, que amb 3 regidors menys que en l’anterior legislatura va perdre la majoria absoluta. El grup muni-cipal Bloc-Compromís, en canvi, va duplicar els seus resultats en nombre de votants, i passa de 3 a 6 regidors.

El poble de Carcaixent ha reco-negut la tasca seriosa d’oposició constructiva que hem realitzat en els últims anys”, i ens ha de-manat clarament que continuem fiscalitzant l’acció de govern per garantir que els recursos econòmics i humans de la ciutat siguen gestionats amb efectivitat i rigor. És per això que exigim a Lola Botella que explique en què consisteix l’acord a què ha arri-bat amb Juan Albert, i si són els carcaixentins els que acabarem pagant la seua debilitat al capda-vant del seu partit”.

resultant un salari de 1.445 euros bruts mensuals en un total de 12 mensualitats”.

El portaveu de Gent José Vi-cente Zafra, després de la lectura de l’esmena presentada va jus-tificar la seua proposta en què la situació econòmica actual de l’Ajuntament “porta a què els sa-laris dels polítics són molt elevats, hem d’apretar-nos el cinturó i els primers a donar exemple han de ser els polítics”.

La portaveu socialista Marta

· 7 riBera · ACTUALITAT ·

S’esperava l’èxit electoral de Compromís?

Esperàvem que la ciutadania valorara el treball que hem fet els últims quatre anys, encara que ens van fer patir un poc les enquestes, que no reflectien el que al final han sigut els resultats electorals. Però el contacte amb la gent durant la campanya, l’estima que rebíem al carrer i la resposta als actes que orga-nitzàvem ens feien ser optimistes.

Quins són els factors que, al seu parer, expliquen els resultats electorals?

La base dels nostres resultats electorals ha sigut la feina de la passada legislatura, no ens hem presentat a les eleccions fent campanya quinze dies, sinó que hem presentat com a aval el nostre treball. També ha sigut important la imatge coral que hem donat, molt diversa, basada en el treball de molta gent, en un lideratge col·lectiu. I finalment una posició de fermesa demo-cràtica insubornable, de dir-li a la gent que nosaltres defenem la democràcia enfront de tot el que està caient amb la corrupció i l’abús de poder, de polítiques que desvien els diners públics a interessos privats. Tot això sumat a la defensa dels drets de la gent corrent que treballa, basant-nos en posar al ser humà en el centre de la política. A més també hem treballat molt intel·ligentment a Internet.

Mònica Oltra: “No creiem que el Manhattan de Cullera es faça per molt que s’encabote l’alcalde”

La base dels nostres resultats electorals ha sigut la feina de la passada legislatura; no ens hem presentat a les eleccions fent quinze dies de campanya, sinó que hem presentat l’aval del nostre treball

El Manhattan de Cullera era rendible per a constructors i especuladors en plena bombolla immobiliària, però ara ja no. Des de Compromís seguirem mostrant-nos en contra a les Corts

La Coalició Compromís per Cullera celebrà el passat dimecres 29 de juny un acte informatiu amb l’objectiu de donar a conéixer la situació política actual tant a nivell municipal com au-tonòmic. En l´acte celebrat al Saló Multiusos del Mercat Municipal, intervingueren la diputada a les Corts Valencianes Monica Oltra i el regidor Pere Manuel.

Després de les intervencions, el públic assistent pogué fer preguntes a la portaveu adjunta de la coalició Compromís a les Corts al voltant de qualsevol tema d’actualitat.

Pere Manuel comença la intervenció destacant la intenció de continuar celebrant estos actes “perquè la gent hi participe i puga exposar les seues queixes”. “volem que la gent estiga infor-mada del que passa a Cullera i a les Corts”.

En les intervencions Pere Manuel va parlar sobre el nivell d’endeutament de l’ajuntament de Cullera que ha fet que es retarde l’obertura dels pàrquings municipals per falta de diners.

Pere Manuel destacà la decisió de l’ajuntament de reduir les comissions informatives a dos, però no de rebaixar els sous als regidors ni dels asses-sors. També denuncia les continues il·legalitats del consistori que ha permés que un dels seus regidors, i exercint com a tal, es presentarà a unes oposicions i passara a la borsa de treball.

El portaveu de Compromís també denuncià

dels consellers anteriors hi havia poc a esperar dels seus segons hem d’esperar encara menys. És remarcable també que, Lola Johnson, qui abans exercia de portaveu del Partit Popular i el govern a Canal 9 ara ho farà di-rectament en el Consell. Així s’ha ajustat la seua situació, perquè ara farà la mateixa funció però on l’havia de fer com a portaveu del Consell i portaveu per tant de les polítiques del Partit Popular.

Creu que les mesures d’estalvi proposades pel Consell seran efectives i trauran el país de la situació de crisi que pateix el país?

Quines mesures? Reduir conse-lleries i uns quants alts càrrecs són “bufes de pato”, no és el mateix una política d’estalvi. austeritat i eficiència que retalls perquè no hi ha diners ja que se’ls han gastat tots en quatre saraus per a “pijos”.

Acte informatiu de Compromís per escoltar les queixes dels ciutadans

la decisió de l’ajuntament de fer el ple ordinari el proper mes de setembre, cosa que suposa que s’hi estarà 6 mesos paralitzats sense resoldre temes com el fem i les factures dels proveïdors.

Sobre el projecte de la futura piscina municipal Pere indicà que els comptes no estaven del tot clars. “la piscina municipal costarà a l’ajuntament 900.000 euros. No ho paga tot la Generalitat. L’ajuntament no diu tota la veritat”.

Per la seua banda Monica Oltra manifestà que la poca vergonya del PP ha fet que aquest partit haja abaixat un 3,5% els resultats electorals, però si a més tenim en compte que a la resta de l’estat ha apujat un 5% de mitjana es pot pensar que en realitat ha perdut més d’un 8% del vot, i això és molt de vot. També el vot del PSOE ha caigut molt. “el PSOE ja es pot apuntar perquè ha perdut vots per el dogma neoliberal.Sembla que no ha aprés la lliçó”. La diputada en el seu diagnòstic de la actualitat digué que “les classes mitjanes estan desapareixent i la diferència entre els rics i els que cobren menys és cada vegada més gran”.

Oltra destacà que al nostre país estem donant per perduda tota una generació de joves: “Com una generació de polítics lleva les esperances de vida de tota una generació de joves?”.

Per últim Pere Manuel va assegurar que “els regi-dors tenim l’obligació de fiscalitzar. Cal denunciar i ho farem però també cal proposar”.

la clau per al canvi polític al País Valencià el 2015.

Camps ha sorprés amb la configuració del seu nou Consell. Com es valora des de la seua formació?

El més destacat del nou Consell és que els nomenaments han

estat condicionats pels problemes judicials de la cúpula del Partit Popular, amb este nou govern el que ha volgut Camps és apartar del Consell als que seran els seus companys de banqueta en el futur. Així mateix queda clar que Paula Sánchez de León és perfila

com a substituta de Camps quan ell haja de deixar la Presidència de la Generalitat pels problemes que té amb la justícia. Camps ha apostat també pels segons dels consellers que han cessat i són responsables de les polítiques que ens han portat a este fracàs. Si ja

Sens dubte Monica Oltra ha estat una de les cares més visibles i crítiques de la passada legislatura a València. I ha estat visible perquè la seua presència aclapara l’atenció i la seua manera d’entendre i fer politíca resulta propera i entenedora, a més de desitjada per una part de la població que n’està farta de mons idealitzats, paisatges idíl·lics i comunitats extraterrestres. A molts valencians els agrada per allò tan valencià que diu : “ és que no té pèls a la llengua”, i n’està clar que no. De fet les seues intervencions a les corts i a altres esdeveniments públics han estat seguits per milers de valencians a través de la premsa i sobretot d’internet i les xarxes socials. Potser molta gent esperava , sobretot a l’esquerra valenciana, un polític així, crític, valent, intel·ligent i a la vegada proper al poble. És clar que Compromís ha desvetlat un electorat clarament valencianista i d’esquerres , un electorat esperançat però que a la vegada és fortament crític amb els polítics a qui voten. A partir d’ara els cal a ells demostrar que volen representar-lo.

Quins reptes té per davant Compromís ara que s’ha convertit en la tercera força política del país?

Esta legislatura és la del canvi, per això ens concentrarem molt en les propostes. També farem crítica, però evidentment la denúncia passa a una segona posició perquè ara el PP caurà sol. Ens dedicarem a fer que la gent se n’assabente que hi ha una altra manera de fer política i ges-tionar els recursos públics. Estem convençuts que Compromís serà

L’alcalde de Cullera con-tinua endavant amb la seua decisió de construir el projecte conegut com Manhattan de Cullera. Com valora esta decisió?

Eixe projecte és una barbari-tat. Açò constata que l’alcalde de Cullera, com la majoria dels dirigents del PP, no han aprés res d’esta crisi. Projectes com el Manhattan de Cullera són el que portà a sofrir una bombolla immobiliària que ha desembocat en la situació econòmica actual.

Compromís prendrà alguna mesura en Corts per a impedir este projecte?

No creem que el Manhattan de Cullera es porte mai endavant per molt que l’alcalde s’encabote. Eixe projecte era rendible per a constructors i especuladors en plena bombolla immobiliària, ara ja no. De tota manera des de Compromís seguirem mostrant-nos en contra tant a Les Corts com als ajuntaments d’eixa pro-pensió de la dreta valenciana a aniquilar el nostre territori amb un urbanisme salvatge.

8 · · ACTUALITAT ·

Segons ha denunciat Com-promís per Alzira la direcció de Ribera Salut ha col•locat uns cartells als centres de salut d’Alzira que anuncien que aquests centres romandran tancats a les vesprades de juliol, agost i la primera quinzena de setembre.

Adelaida Pau, regidora de Compromís, assegura que “tenint en compte que a Alzira no hi ha una disminució signifi-cativa de població ni d’activitat comercial i laboral al juliol ni durant la primera quinzena de setembre en què el curs escolar comença el dia 8 de setembre, des de Compromís considerem que no hi ha cap motiu que jus-tifique aquest retall dels serveis sanitaris, excepte plantejaments purament econòmics a la recer-ca d’obtenir uns majors benefi-cis per als inversors de l’empresa Ribera Salut”.

Per a Pau, “aquests retalls semblen una burla cap als ciu-tadans, quan en aquests dies no han cessat d’aparéixer notícies en premsa sobre la rendibilitat del negoci de les empreses que gestionen la salut; on bancs i grups inversors com el Banc Santander i la família Roig volen entrar a l’empresa Ribera Salut que gestiona aquest de-partament. Junt amb això s’ha publicat els beneficis obtinguts durant aquests anys, prop dels 2 milions guanyats en el 2010”.

La regidora de Compromís as-senyala que “partint que un dret com la salut no pot ser motiu per a fer negoci, reconeixem i respectem que una empresa in-

Compromís per Alzira denuncia el retall en l’assistència sanitària durant l’estiu

tente obtenir beneficis amb una bona gestió, però mai a costa de la reducció del personal i de retalls en els serveis sanitaris pels qual Conselleria paga”.

Al tancament dels centres de salut a la vesprada cal sumar el fet que no s’està substituint al 100% el personal dels centres de salut que estan de baixa o eixiran de vacances, per la qual cosa la plantilla es veurà reduïda en un 50% segons categories. Per a Pau, “ cal reconéixer que només la professionalitat i bon fer dels treballadors sanitaris ha impedit fins ara que es ressentira la quali-tat assistencial dels serveis sanita-ris, moltes vegades a costa de fer el treball seu i el de la companya que està de baixa o de vacances. Però aquesta situació, que hauria de donar-se ocasionalment i per

necessitats de servei, l’empresa Ribera Salut està utilitzant-la com a norma de funcionament habitual”.

Segons Compromís per Alzira, “ens consta que des de CCOO i el SIMAP s’han estat denunciant contínuament aquests retalls de personal, les no substitucions de personal per baixes i vacances, els repetits intents de tancar els cen-tres a les vesprades, la reducció de personal mèdic i d’infermeria en les urgències del torn de matins del CSI, la falta de pediatres, auxiliars d’infermeria, etc. I totes aquestes mesures de l’empresa no estan basades en criteris d’eficàcia empresarial, llevat que entenguem que aquesta només té una única finalitat, la d’obtenir més beneficis a costa de retallar recursos humans i serveis.

La recerca de biodiversitat en el nostre municipi ha impulsat el departament de Medi Am-bient de l’Ajuntament de Sueca a adherir-se al projecte Has vist una lluerna? amb l’objectiu d’aprendre més sobre estos animals i estudiar en quina si-tuació es troba l’espècie, perquè es té la sospita que podria estar extingint-se.

Per a la regidora de Medi Ambient, Manuela Egea, “sumant-nos a esta campanya volem contribuir al coneixement de la situació de l’espècie en el terme de Sueca. D’esta manera, volem fer partícip al municipi en esta investigació. Tot aquell que

ho desitge, podrà col•laborar a través de la pàgina web de l’Ajuntament”.

Fa anys, era molt habitual trobar algun d’estos animals, els quals tenen la particularitat d’emetre una llum fluorescent en la foscor, amagat entre la brossa en les nits d’estiu. En l’actualitat, és quasi impossible trobar un. Per esta raó, des del departament de Medi Ambient es proposa a tots els ciutadans col•laborar en esta campanya a fi d’elaborar un inventari d’exemplars. Per a això, podeu imprimir una fitxa que trobareu en la web de l’Ajuntament, la qual és una adaptació simplificada de la proposada pels investigadors que estan duent a terme la campan-ya. Cada vegada que estigueu en

Sueca s’afegeix a un projecte de biodiversitat

Tot aquell que vulga col·laborar en el projecte ho podrà fer a través de la web de l’Ajuntament de Sueca

un lloc, trobeu o no una lluerna (o cuquet de llum), és important que ompliu la fitxa amb les dades que es demanen. Una vegada omplida, podeu entregar-la en el departament de Medi Ambient de l’Ajuntament pels mitjans següents: personalment en el de-partament, per correu electrònic a sueca_tma@gva.es o per fax fent constar Medi Ambient: Cu-quets de Llum, al 96 170 14 34.

Una vegada arreplegades totes les fitxes, la informació que s’obtinga s’enviarà als investiga-dors del projecte. D’esta manera, s’obtindrà informació global que permetrà saber l’existència o no d’espècies en diferents llocs i

l’evolució de les seues poblacions, així com les causes i factors am-bientals que els perjudiquen.

En la pàgina web www.gusa-nosdeluz.es, creada pels inves-tigadors que han proposat esta campanya (entre els quals es troben professors i alumnes de la Universitat de Còrdova, natura-listes aficionats i especialistes en cuquets de llum), podreu trobar tota la informació al respecte. El qüestionari que es proposa té com a finalitat arreplegar les vos-tres experiències sobre les lluer-nes i deixar anotades les vostres impressions: les heu vist alguna vegada?, on?, són acompanyants habituals en la vostra casa de camp o en el vostre jardí?, sabíeu d’algun lloc en què hi havia i ara desconeixeu si seguiran?

Aquest cartell va ser penjat a tots els centres de salut d’Alzira.

El Centre d’Educació Espe-cial de Sueca, a partir d’ara, s’anomenarà oficialment Centre d’Educació Especial “Miquel Burguera”, en honor al seu

El Centre d’Educació especial de Sueca canvia de nom

primer director. “Vam voler canviar el nom perquè l’anterior, Centre de Tècniques Educatives Especials, era excessivament llarg i allunyat de nosaltres, no ens deia

res, era una cosa poc arrelada al nostre entorn. Miquel Burguera va ser el primer director del centre, una persona creativa, in-novadora, amb molt bones idees que van afavorir la integració. Va crear la primera falla amb alum-nes del centre que participaven, junt a la resta de comissions, de tota la festa, els xiquets i xiquetes anaven abillats amb els vestits típics, tenien el seu monument, eixien a l’ofrena... Era un home amb unes idees molt innovado-res” ha assenyalat l’actual direc-tora, Carmen Arlandis.

Va ser l’any 1972 quan es va inaugurar el primer centre en una ubicació diferent de l’actual. Es va crear com a patronat, amb el suport d’Asprona i de l’Ajuntament de Sueca quan era alcalde Francisco Segarra Fabiá, i sobretot, a petició dels pares i mares dels alumnes d’aquella època. L’any 2003, es

La família de Miquel Burguera va estar present a l’acte.

va inaugurar el nou centre a les instal•lacions actuals ubicades en el carrer Juan Alberola. “Eixe dia, els professionals, mestres i educadors, així com l’alumnat, no vam participar en l’acte de la inauguració. Estàvem en les aules amb els alumnes, va ser un acte més institucional. Per això, hem aprofitat el canvi de nom per a celebrar una espècie de reinau-guració”, en paraules d’Arlandis.

A l’acte van assistir la viuda i els fills de Miquel Burguera, així com altres familiars del primer director del centre. També va assistir una representació de la corporació municipal, enca-pçalada per l’alcalde, Salvador Campillo; el regidor d’Acció Social, Joan Baldoví; i les regi-dores d’Esports, Teresa Ribes; i Serveis, Pilar Moncho. “Agraïm la col•laboració que presta la Conselleria de Benestar Social al nostre centre d’Educació Es-

pecial perquè els nostres xiquets i xiquetes estan atesos perfec-tament. Des de l’Ajuntament també compten amb tot el nostre suport per a facilitar-los tot el que necessiten”, ha assenyalat l’alcalde, Salvador Campillo. “L’acte de donar-li el nom de Miquel Burguera a este centre fa justícia a una de les persones que més va impulsar el projecte de la integració de les persones amb discapacitat a Sueca i a la nostra comarca”, ha assenyalat el regi-dor d’Acció Social, Joan Baldoví.

Després de la presentació del mural ceràmic de l’arbre de la vida, realitzat pels alumnes del centre, es va descobrir una placa amb el nom que, a partir d’ara, denominarà al Centre d’Educació Especial de Sueca “Miquel Burguera”. El centre de Sueca és atés per més d’una trentena de professionals, entre mestres, educadors, etc.

· 9 riBera · ACTUALITAT ·

La Fundació de la Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago i Miguel va organit-zar el passat 23 de juny a les instal•lacions del Camp de l’Infantil, el III Campionat de Futbol 7 intercentres de la Comunitat, “amb l’objectiu de sensibilitzar la societat contra l’estigma que puguen patir les persones amb malaltia mental. Al mateix temps, pretenem crear un fòrum de reunió on participen professionals, familiars i usuaris , usant els diferents recursos amb què compta Salut Mental”, segons fonts de la Fundació.

Els catorze centres partici-pants en esta jornada esportiva van ser CRIS i CD de Dia Gandia, CRIS de Velluters, AFEMPES Paterna, GERI-SAN, Centre Ocupacional de Sueca, CEEM de Xeraco, CRIS d’Ontinyent, Centre Terapèutic Balcó de la Safor, CRIS i CD d’ACOVA, CEEM Bétera, Museus, CEEM Camp del Túria, Encerta Servicis, CRIS i CD Sant Pau i Funda-ció Santos Andrés, Santiago i Miguel de Sueca, que va re-sultar la guanyadora del cam-pionat després de véncer al CRIS de Velluters en la final.

Diego Gómez, regidor de Com-promís per Alzira, ha presentat una moció de suport a les línies d’ensenyament en valencià i d’un model educatiu plurilingüe, intercultural i de qualitat, tal com va anunciar el grup en el discurs de l’acte de constitució de l’Ajuntament d’Alzira.

Segons Gómez, “la nostra so-cietat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L’objectiu que les noves generacions dominen perfecta-ment les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable”.

Segons Gómez, “el sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Després de més 25 anys d’experiència d’ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en conei-xement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l’aula”.

Les escoles d’Alzira són, per a l’expresident d’Escola Valencia-na, un referent quant a la nor-malitat de la implantació de les línies, que han crescut en prestigi i sense cap conflicte amb la gent. L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valen-cià a l’ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és

Compromís per Alzira presenta una moció en suport a les línes d’ensenyament en valencià

més anglés.Amb totes aquestes argumen-

tacions, Compromís ha fet en l’esmentada moció diferents propostes d’acord, com ara fer una declaració institucional de l’Ajuntament d’Alzira en favor d’un model educatiu lingüístic de consens, fet amb criteris pe-dagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l’ensenyament com a garantia de plurilingüisme, d’integració i d’oportunitats de futur. També insta l’Ajuntament a demanar a la Conselleria que anul·le l’ordre 19/2011, de 5 d’abril per la qual s’estableix la Xarxa de Centres Docents Plurilingües en la Co-munitat Valenciana. També es demana que deixe sense efecte la modificació de l’article 10 del Decret 79/84 sobre l’aplicació de la LUEV.

La proposta d’acord reclama també la retirada de l’esborrany

de decret sobre el plurilingüis-me a la Comunitat Valenciana, que segueix el model gallec, on encara no s’han donat resultats i sobretot s’han creat disfuncions educatives a nivell organitzatiu i del professorat.

Al mateix temps, demana una negociació consensuada amb la comunitat educativa d’un model d’ensenyament plurilingüe que garantisca l’acompliment de les finalitat de la LUEV en base a l’avaluació dels programes plurilingües, atenent a criteris científics i pedagògics basats en l’avaluació dels programes lin-güístics actuals.

Finalment, Diego Gómez demana en el seu escrit la implan-tació d’ un sistema d’avaluació que determine el nivell de com-petència lingüística de l’alumnat en valencià, castellà i anglés i els dissenys dels plans de millora en base als resultats

La Fundació Santos Andrés, Santiago i Miguel organitza el iii Campionat de Futbol 7 en el qual participen 14 centres de tota la Comunitat

Els organitzadors van agrair la col•laboració de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Sueca i de la Societat Esportiva Sueca per a la realització d’este esdeveniment esportiu.

Els trofeus van ser entregats als guanyadors per l’alcalde de Sueca, Salvador Campillo; el regidor d’Acció Social, Joan Baldoví; la regidora d’Esports, Teresa Ribes; i el patró de la Fundació, Vicente González. Per a l’alcalde, Salvador Campi-llo, “que es reunisquen catorze centres d’estes característiques és un esdeveniment d’una ex-traordinària importància per a una ciutat com Sueca. Afavorir la seua autoestima, que puguen jugar en un camp en el qual juguen professionals, vore la manera que tenen de viure tan innocent, el que han disfrutat... és molt gratificant”. “Jornades com estes, en les quals es com-partixen experiències, es reunix gent de diversos centres amb una problemàtica comuna i s’aprofita el dia per a compartir, divertint-se, realitzant compe-ticions de futbol, jo crec que el que genera és benestar per als mateixos usuaris, germanor entre els diferents centres i usuaris”.La taxa per valoració i elimi-

nació de residus sòlids urbans, establida pel Consorci Provincial de València i els municipis inclo-sos en el Pla Zonal, que inclou Alzira, que es coneix popular-ment com a Taxa de Fem de la Diputació, ha experimentat, enguany, una disminució de més de 10 euros en la tarifa a pagar per les vivendes.

La regidora de Servicis Públics, Lola Ortega, ha destacat “el tre-ball realitzat pels funcionaris de l’Ajuntament d’Alzira en la de-puració del padró que ha permés una rebaixa considerable de la taxa de fem per a cada una de les vivendes alzirenyes.

Açò, sumat a l’augment de reci-clatge de les famílies, ha permés que es rebaixe en un total de 10 euros la xifra a pagar per cada vivenda. Un fet que suposa que cada vegada els alzirenys i alzi-

Alzira rebaixa la taxa de fem en 10 eurosrenyes estan més conscienciats amb el reciclatge”.

Ortega ha afegit: “Estem en una època de greus dificultats econòmiques i, per això, des de l’Ajuntament d’Alzira, treballem per a, en la mesura de les nostres possibilitats, facilitar els paga-ments a les famílies alzirenyes. En este cas, hem aconseguit reduir els diners a pagar per cada una de les vivendes de forma consi-derable. Sabem que qualsevol ajuda és poca i, per això, estem satisfets amb el treball realitzat”.

En el padró de l’exercici 2010, es van detectar diversos errors i omissions, per la qual cosa des de la regidoria de Serveis Públics de l’Ajuntament d’Alzira, es van realitzar diferents gestions davant de la Diputació Provincial, enti-tat que gestiona la taxa, i es va acordar que l’Ajuntament rea-litzaria els treballs de depuració

dels errors i omissions, així com les referències cadastrals dels immobles on s’exercira activitats econòmiques. Tot això amb la finalitat última de millorar la retribució de les famílies.

Amb açò s’ha aconseguit que la tarifa de la taxa corresponent a “vivenda” en 2011 siga de 44,78 euros, enfront dels 54,83 euros en 2010. La minoració de 10,05 euros en la tarifa a pagar per les famílies respon, en primer lloc, a un major reciclatge i selecció de residus en envasos, cartó, paper, etc. realitzat per la ciutadania alzirenya, la qual cosa ha permés disminuir l’arreplega de fem en prop de 57.000 tones i rebaixar el rebut en prop de 3 euros. I, en segon lloc, al treball de depura-ció d’errors i omissions realitzat per l’Ajuntament d’Alzira que ha permés la rebaixa dels 7 euros restants.

10 · · ACTUALITAT ·

Sueca presenta la nova imatge del Concurs internacional de Paella Valenciana

L’empresa valenciana de dis-seny Socarrat Studio ha sigut l’encarregada de crear la nova imatge corporativa del prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca. En l’acte de presentació la regidora de Proto-col de l’Ajuntament de Sueca, Teresa Ribes, ha assenyalat que “l’objectiu de contractar esta em-presa hi ha sigut el d’aconseguir una imatge de marca que definis-ca i identifique el Concurs dins i fora del municipi. Esperem que els protagonistes del cartell, sim-pàtics grans d’arròs que cobren vida i representen diferents nacionalitats, remarcant d’esta manera la internacionalitat del Concurs, calen en la gent. A més, hem volgut que esta edició tinga un especial caràcter solidari per la data en la qual se celebrarà, l’11 de setembre, desé aniversari dels atemptats de les Torres Bes-sones”.

Per este motiu, ha explicat Ribes, “un dels grans d’arròs presents en el cartell simbolitza la nacionalitat nord-americana i, un altre d’ells, hem volgut que representara al Japó, després del terrible terratrémol que va patir fa uns mesos”. Enguany, com a novetat, es cobrarà una quantitat simbòlica als restaurants partici-pants per a sufragar el viatge del representant japonés. A més, està prevista també la participació d’un restaurant del municipi de Lorca.

El dissenyador del cartell, Vi-cente Sanfeliu, ha explicat que “l’objectiu de Socarrat ha sigut

el d’aconseguir una imatge que transmeta els valors d’esta terra i del Concurs i, al mateix temps, que siga pròxim a la gent. També hem volgut remarcar la seua in-ternacionalitat i demostrar que la gastronomia pot ser una gran font d’inspiració i, al mateix temps, un objecte de ‘souvenir’”. La flexibilitat del treball gràfic que ha realitzat Socarrat per-metrà col•locar el protagonista del nostre plat tradicional en di-versos suports, com per exemple cartells, panells, camisetes, da-vantals… una forma original de donar-lo a conéixer encara més i promocionar-lo per tot el món. Per esta raó, des de l’Ajuntament es va buscar la col•laboració d’Arrima’t, Associació de Serveis i Comerços de Sueca, per a la distribució d’estos productes de

La XII Trobada de Muixarangues aplega més de 400 participants

Segles de tradicions exportades i compartides s’han retrobat a Algemesí amb la XII edició de la Trobada de Muixerangues que ha reunit en esta ocasió a les dos muixerangues d’Algemesí amb el Ball de Valencians de Vilano-va i la Geltrú i els Castellers de Riberal. Esta trobada va reunir en la plaça Major d’Algemesí a unes 400 persones que oferiran les més diverses formes de cons-truir torres humanes.

La Muixeranga d’Algemesí i la Nova Muixeranga han oferir de nou el seu repertori de torres hu-manes i figures en la plaça Major. Entre les formacions invitades es troba el Ball de Valencians de Vilanova i la Geltrú, un grup que recrea les danses i torres que després han donat lloc als caste-llers i que pren el seu nom de les ancestrals tradicions valencianes. Per la seua banda, els Castellers del Riberal es va crear en 1997 a la localitat catalana de Bau, en la comarca del Rosselló.

merchandising. “Quan ens van proposar la idea, ens va paréixer molt interessant el fet de donar-li una continuïtat a la imatge del Concurs per a consolidar-la com a marca. Els comerciants estan molt animats. Nosaltres li vam transmetre les nostres idees a Socarrat, per a aconseguir que el producte arribara millor a la gent, i ells ho han plasmat molt bé”, ha assenyalat Tony Landete, president d’Arrima’t.

A més d’Arrima’t, la pròxima edició del Concurs comptarà amb la col•laboració de De-nominació d’Origen Arròs de València, que s’encarregarà de subministrar l’arròs suecà amb el qual es cuinaran les paelles del Concurs i de promocionar-lo a través dels seus propis mitjans. El seu president, Manuel Ferrando,

ha mostrat la seua satisfacció i agraïment a l’Ajuntament de Sueca “per invitar-nos a par-ticipar en este importantíssim Certamen. Sempre que es parle d’arròs, allí estarem. Estem bol-cats en qualsevol iniciativa que supose millorar en el cultiu de l’arròs i que fomente el consum d’este producte tan important dins de la nostra cultura i les nostres tradicions”.

Caràcter professionalPer la seua banda, el coordina-

dor del Concurs, Jesús Melero, ha assenyalat el caràcter pro-fessional del Concurs, “sempre tenim una resposta professional molt important i una participació massiva. Enguany, comptarem amb la presència de restaurants vinguts del Japó, Brasil, nord d’Europa, EUA...”.

El nou alcalde de la ciutat, Salvador Campillo, ha centrat la seua intervenció a remarcar la importància d’este plat tan nostre. A més, ha assegurat la continuïtat en el camí emprés hui amb la presentació d’esta nova imatge i en les col•laboracions amb DO Arròs de València i Arrima’t.

Joan Baldoví, ha assenyalat que “és important que creem una marca que ajude a fer que siga fàcilment identificable, una marca fresca, jove i encertada. Finalment, Baldoví també ha remarcat “la importància del Concurs a l’hora de fer pedago-gia del que és una bona paella, una autèntica paella”.

Al voltant de mig centenar de dones d’Almussafes han participat en una visita cultural al monestir de Santa Maria de la Valldigna, a la localitat de Simat. Les visitants van partir a les 16 hores des del Centre Cultural d’Almussafes per a dur a terme una ruta guiada pel Reial Monestir, fundat l’any 1298 pel rei Jaume II El Just i habitat fins al 1835. La Regidoria de la Dona de l’Ajuntament d’Almussafes va organitzar esta visita cultural en el marc de la programació d’activitats que, cada dos mesos, es presenta al col•lectiu perquè les hi trien.

Almussafes: visita al monestir de la Valldigna

La Secretaria Autonòmica d’Esports de la Generalitat Va-lenciana ha adjudicat les obres de la Piscina Coberta Municipal de Cullera i el Centre Muni-cipal d’Esports. El contracte per a la construcció d’aquesta infraestructura esportiva s’ha fet efectiu el passat 28 d’abril en adjudicar-se a l’empresa “L3M Construcció, Urbanisme i Ser-veis”. L’oferta de LRM ha estat la més valorada en un concurs al qual van concórrer 47 propostes de les principals constructores espanyoles. Pel que fa a les obres i a la coordinació de la seguretat i salut , la direcció correrà a càrrec del despatx “Arquitectura Jorge Català SLPU”.

Els treballs començaran en les pròximes setmanes i finalitzaran en 15 mesos ja que és aquest el termini establit d’execució de les obres. El pressupost de les obres ascendeix a 4.369.735 euros, dels quals l’Ajuntament de Cu-llera no aportarà capquantitat, ja que el cost s’abonarà a càrrec

dels fons del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana.

El Centre Municipal d’Esports, que serà una rea-litat a l’estiu de 2012 contarà amb una piscina pública capaç d’albergar competicions esportives, una piscina infantil i per a persones de mobilitat reduïda, cafeteria, spa i di-verses sales multiusos per a albergar activitats que van des de la musculació al spinning, balls, pilates, etc. Amb aquesta adjudicació, i amb el pròxim inici de les obres, l’Ajuntament governat per Ernesto Sanjuán posa el punt i seguit a un ardu procediment que culminarà amb la inauguració del Centre i que va haver d’iniciar-se quan com a conseqüència de la crisi financera la societat que tenia adjudicada ante-riorment la construcció de la piscina coberta es va declarar en concurs de creditors.

Cullera tindrà piscina coberta l’estiu de 2012

· 11 riBera · ACTUALITAT ·

El Departament de Salut de La Ribera ha invertit, en els últims onze anys, un total de 119.900.152 euros per a millo-rar l’assistència sanitària de la comarca, a través de la contínua adequació i modernització de les infraestructures sanitàries i en l’adquisició d’alta tecnologia.

A més de la construcció del mateix Hospital Universitari de La Ribera, estos prop de 120 mi-lions d’euros han permés dotar els ciutadans de la comarca de centres sanitaris moderns, total-ment informatitzats i proveïts de l’última tecnologia.

L’Hospital de La Ribera dis-posa, en l’actualitat, dels últims avanços tecnològics en especia-litats com Oncologia, Urologia, Neurologia, Neurocirurgia, Ginecologia i Obstetrícia i Car-diologia.

Cal destacar l’adquisició en 2009 del tercer TAC (Tomo-grafia Axial Computeritzada), que va suposar una inversió de 743.000 euros, i que permet realitzar estudis en cardiologia, neurologia i oncologia, a través de la generació d’imatges 3D. També l’any 2009 es van inver-tir 415.000 euros en l’adquisició d’un nou equip de litotrípsia, que permet eliminar càlculs renals minimitzant l’índex de complicacions i el dolor en la persona afectada.

Altres inversions en tecnologia han sigut l’adquisició d’una gammacàmera en 2007 per al Servei de Medicina Nuclear desenvolupada per enginyers de la NASA; un angiògraf vascular dotat d’un detector pla amb 154 milions de píxels que permet una resolució més alta de les imatges, o l’adquisició, per 2 mi-lions d’euros, d’un accelerador de partícules per a Radioteràpia, que ofereix àmplies possibilitats terapèutiques en el tractament dels tumors cancerígens malig-

El Departament de Salut de La Ribera ha invertit 120 milions d’euros en onze anys

L’alcaldessa d’Alzira convocarà la Junta de Portaveus una vegada al mes

nes, en permetre incrementar la dosi de radiació sobre el tumor, disminuint el dany sobre els teixits i els òrgans sans.

A més, l’Hospital de La Ribera també ha adquirit en l’últim any un telescopi quirúrgic o exosco-pi d’alta definició a fi de dur a terme cirurgies de columna i de tumors cerebrals.

Pel que fa al camp de l’Oncologia, cal destacar també la incorporació de la tecnologia d’última generació OSNA (One Step Nucleic Acid Amplifica-tion), que permet conéixer de

L’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas, ha anunciat el seu com-promís que la Junta de Portaveus de l’Ajuntament d’Alzira es convoque amb una periodicitat mensual amb l’objectiu que així hi existisca un diàleg permanent entre totes les forces polítiques del municipi.

La Junta de Portaveus és un òrgan consultiu que està format per l’alcaldessa i els portaveus dels diferents grups polítics municipals i en el qual, fins ara, només es tractaven assumptes d’especial importància.

La màxima autoritat munici-pal pretén d’esta manera dotar

l’organisme municipal d’un contingut i d’un dinamisme que porten al diàleg i al consens per-manent, amb els distints grups de l’oposició, en tots els assumptes possibles, per a així fer partícip a tots els representants del poble de les decisions del govern muni-cipal.

Es tracta d’un dels pilars del nou govern, tal i com va anunciar Bastidas l’11 de juny passat, en el seu discurs d’investidura com a alcaldessa d’Alzira per tercera vegada consecutiva. Bastidas va destacar: “L’objectiu és utilitzar tots els espais de diàleg i partici-pació possibles”.

forma ràpida i exacta, durant la mateixa operació d’extracció del tumor, si un càncer de mama té metàstasi en els ganglis regionals de la mamella; i un nou equip d’electroforesi per al Servei de Biologia Molecular, que li permet realitzar estudis genètics en pacients amb càncer en només 3 minuts.

Juntament amb això, inversions per valor de més de 4,6 milions d’euros han permés dotar a l’Hospital de La Ribera d’un nou edifici d’hospitalització amb 20 habitacions, d’un nou Hospital

de Dia Oncològic, amb una zona d’extraccions i més consultes, i d’una nova Unitat d’Hemodiàlisi, que ha permés augmentar l’espai i la confortabilitat dels pacients. A més, s’ha ampliat el Servei de Radioteràpia a fi d’albergar el nou accelerador lineal del centre hospitalari.

Atenció PrimàriaPel que fa a l’Atenció Pri-

mària, des de 2003, any en què s’assumeix la gestió també de l’Atenció Primària, s’han cons-truït i remodelat uns quants

El Departament de Salut de La Ribera ha invertit, en els últims onze anys, un total de 119.900.152 euros a millorar l’assistència sanitària de la comarca, a través de la contínua adequació i modernització de les infraestructures sanitàries i en l’adquisició d’alta tecnologia

centres de salut i consultoris au-xiliars, per a dotar a la comarca d’una xarxa d’infraestructures moderna i adequada a les neces-sitats dels ciutadans.

Així, en els últims anys, s’han construït nous centres de salut com els de Cullera-El Raval o Favara; la reforma de centres com els de Llombai, Alzira I, Cullera, Gavarda, Tous, Alge-mesí o Benimodo, i la dotació de material i mobiliari de centres com els de Polinyà de Xúquer i El Perelló.

També, s’ha articulat l’atenció sanitària a la comarca, de nord a sud i d’est a oest amb la construcció i posada en funcio-nament dels Centres Sanitaris Integrats (CSI) de Sueca, Alzira II, Carlet i Benifaió. Este tipus de centre sanitari suposa inte-grar, en un mateix edifici, els tres nivells assistencials (Primària,

En els últims anys s’han construït nous centres de salut com els de Cullera-El Raval o Favara; la reforma de centres com els de Llombai, Alzira I, Cullera, Gavarda, Tous, Algemesí o Benimodo, i la dotació de material de centres com els de Polinyà de Xúquer i El Perelló

Especialitzada i Urgències), amb l’objectiu d’acostar a la població determinades especialitats, evi-tant desplaçaments innecessaris fins a l’Hospital de La Ribera.

Segons el director gerent del Departament de Salut de La Ribera, Manuel Marín, “totes estes inversions s’emmarquen en el pla d’inversions que el Depar-tament de Salut té compromés amb la Generalitat i respon a la voluntat d’oferir els millors tractaments i la més resolutiva assistència sanitària als ciutadans de la comarca”.

12 · · ACTUALITAT ·

Nou oficial de la policia local d’almussafes

ADIF obre el nou pas inferior de Benifaió

Ribera Turisme promou la creació d’una associació per promocionar el turisme

Juan Miguel Moraés nou oficial en pràctiques del Depar-tament Policial d’Almussafes. Una trajectòria professional de 21 anys com a agent en el cos de policies locals de la població avala aquest professional que, en breu, iniciarà el curs de for-mació de l’escala d’oficials.

L’alcalde, Albert Girona, i l’inspector cap del cos local, David Lerma, van acompanyar al nou oficial en pràctiques de l’Ajuntament d’Almussafes, Juan Miguel Mora Espuig, en la seua presa de possessió, cele-brada el passat dia 18 de maig en la sala de plens de la Casa Consistorial.

Policia local d’Almussafes des de l’any 1990, el nou oficial va superar l’oposició per a obtindre la plaça en propietat, convocada per l’Ajuntament d’Almussafes i, en els pròxims mesos iniciarà el curs de for-mació de l’escala d’oficials en l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (Ivaspe) de Xest.

En l’actualitat, el Departa-ment Policial d’Almussafes està format per 10 agents, sis oficials i l’inspector cap.

ADIF, empresa gestora de les obres de supressió dels passos a nivell dependent del Ministeri de Foment, ha obert el pas inferior per a vehicles i vianants després de la supressió del pas a nivell conegut com “Panificadora”. El seu accés permet així connectar per mitjà d’un túnel inferior el cas urbà amb el polígon Jaume I sense necessitat creues les vies.

El pas inferior de vianants té una amplària de 2,5 metres i un gàlib vertical lliure de 3 metres. A més l’estació s’ha dotat de dos ascensors, tant en l’andana prin-cipal com en el central, i escales de 2,3 i 2,1 metres d’ample res-pectivament.

L’objecte d’esta actuació ha sigut millorar l’accessibilitat i seguretat del recinte ferroviari, adequant les andanes a les di-mensions dels nous trens, a fi de facilitar la pujada i baixada de viatgers, en especial de les per-sones amb discapacitat, i facilitar el trànsit entre andanes amb la implantació dels dos nous ascen-sors. Amb motiu d’estes obres, va ser necessari ampliar l’andana central en aproximadament 190

Riberaturisme, l’organisme pertanyent al Consorci de la Ribera per a la promoció del tu-risme a la comarca, ha fomentat la creació de l’Associació Rural Xúquer, que agrupa 10 empreses de la Ribera relacionades amb l’hostaleria, l’allotjament i altres tipus de serveis turístics.

Els principals objectius d’esta associació són la promoció del turisme de costa i interior de la Ribera, el desenvolupament de projectes turístics comuns, el foment d’activitats rurals i de natura per al desenvolupament sostenible de la comarca i la creació d’un producte turístic integral, complementant les dife-rents activitats que exerceix cada una d’elles. A més, en l’àmbit de la formació es pretén oferir cursos específics als associats amb l’objectiu de professionalit-zar el sector turístic de la Ribera i millorar la rendibilitat de les empreses participants.

Per a aconseguir estos objec-tius s’emprendran dos tipus d’accions. La primera d’elles es dedicarà a la promoció conjunta mitjançant la creació d’un portal de serveis turístics, l’edició de publicitat, l’assistència a fires i la presència en revistes especialitza-des, mentres que l’altra se cen-trarà en l’elaboració de projectes comuns, com la redacció d’un pla de màrqueting i la creació d’un producte únic a través del desenvolupament de diferents paquets turístics.

Les empreses fundadores d’esta associació són la Rosa dels Vents,

Casa Rural la Torreta, Granja Tot Natura, Casa Rural Laia, Hotel Rural la Pintora, Casa de la Tia Lola, Ca l’Andreu, Ca Sunsi, Quatre Fulles i el restau-rant Camí Vell. Tots estos negocis han “mostrat un interés notable des del principi de la proposta i són promotors d’una iniciativa de moment única en la Ribera i que esperem que siga beneficiosa per a totes elles”, ha assenyalat la presidenta de Riberaturisme, Rosa Sebastià, la qual ha agregat que esta associació està “oberta a qualsevol altra incorporació de

metres. Per a això, es va adequar la via número 5 i es va remodelar la catenària en l’estació valencia-na.

Estes obres s’emmarquen en el projecte per a la supressió de tres passos a nivell en la línia d’ample convencional L’Encina-València, situats en els punts quilomètrics 89/953, 91/435 i 91/751, tots ells en el terme municipal a Be-nifaió amb una inversió conjunta de 5.676.000 euros (sense IVA).

L’alcaldessa de Benifaió Amparo Arcís ha mostrat la seua satisfacció per l’obertura

d’este pas inferior després d’un intens treball de tècnics i de diverses corporacions municipals ja que “oferix una seguretat al cent per cent per als vianants i vehicles que utilitzen este transitat pas on per desgràcia s’han produït accidents amb víctimes mor-tals. La seua connexió a les empreses del polígon Jaume I fomenta una proximitat més segura i accessible amb el cas urbà a més d’una eixida im-portant des de Benifaió fins la CV-520”.

negocis relacionats amb el turis-me i que tinguen inquietud per emprendre noves línies de treball comú”.

La posada en marxa d’iniciatives per tal d’unir esfor-ços entre empreses relacionades amb el turisme a la Ribera era un dels objectius del projecte europeu Chord-MED: herència cultural. Explotant oportunitats per a un desenvolupament rural, dissenyat per al desenvolupament conjunt d’un turisme relacionat amb l’explotació dels recursos culturals i de patrimoni de cada

un dels socis implicats en este projecte.

En este sentit, tots els socis del projecte europeu tenen en comú la potencialitat de la seua cultura: la província del Benevent (Itàlia), la regió de l’est de Macedònia i Thraki (Grècia), l’Associació de la Indústria Cultural i Patrimoni Costa Blava (França), Ena Chios S.A. (Grècia), la Cambra de Comerç de Sevilla, l’Ajuntament de Sant Severí Lucà (Itàlia), l’Ajuntament de Ceutí (Múrcia) i la Mancomunitat de la Ribera Alta a través de Riberaturisme.

Les empreses integrants de l’associació potenciaran els atractius turístics de la comarca.

· 13 riBera · ACTUALITAT ·

L’Hospital Universitari de La Ribera ha obtingut el Certificat AENOR de Gestió Energètica segons la norma UNE-EN 16001. D’esta manera, es con-vertix en el primer hospital públic d’Espanya a aconseguir esta certificació, per la seua re-ducció dels consums d’energia, dels costos financers associats i, en conseqüència, de les emis-sions de gasos d’efecte hiverna-cle.

La norma UNE-EN 16001 es-tablix els requisits que ha de pos-seir un Sistema de Gestió Ener-gètica, a fi de realitzar millores contínues i sistemàtiques del rendiment energètic de les orga-nitzacions. El seu objectiu fona-mental és fomentar l’eficiència energètica de les organitzacions, estalviant en consum energètic i disminuint l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

AENOR (Associació Espan-yola de Normalització i Acre-ditació) és l’entitat certificadora més reconeguda a Espanya, encarregada d’adequar a l’àmbit nacional este tipus de normes aprovades internacionalment en matèria de gestió energètica.

Esta acreditació en gestió energètica se suma a la certi-ficació ISO 14001 en matèria mediambiental, que l’Hospital Universitari de La Ribera va aconseguir en 2008 i que ha renovat recentment.

La consecució del certificat de gestió energètica segons la norma UNE-EN 16001 hi ha sigut possible gràcies a la im-plantació en el centre hospitalari d’un Pla d’Eficiència Energèti-

L’Hospital de La Ribera obté la certificació UNE-EN 16001 d’Aenor en gestió energètica

ca, que li ha permés disminuir, durant 2010, un 5% el seu consum elèctric, la qual cosa ha suposat una reducció de 121 tones de CO2 emeses al medi ambient; els beneficis d’esta re-ducció equivalen a haver plantat

promoure una vida saludable com a organització socialment responsable”.

Així, les actuacions dutes a terme dins del Pla d’Eficiència Energètica contemplen, entre altres mesures, l’ocupació de

De la mateixa manera, el centre hospitalari ha millorat l’eficiència del seu sistema de climatització per a consumir menys energia sense afectar el funcionament normal de l’Hospital; ha revisat i millorat tot tipus d’aïllaments, i identi-ficat possibles incompatibilitats tèrmiques en diferents estades del centre sanitari.

Junt amb això, l’Hospital Universitari de La Ribera ha posat en marxa una campanya de conscienciació dirigida als seus professionals a través de la creació d’un canal d’informació específic sobre estalvi energètic que, sota el nom de “Racó Verd”, oferix informació i consells sobre bones pràctiques relacionades amb aspectes mediambientals, com la utilització de l’energia. D’esta manera, s’ha creat un espai fix en el butlletí d’empresa que el Departament de Salut de La Ribera envia periòdicament als seus treballadors i s’han editat cartells sobre el consum d’energia, aigua, paper i residus sanitaris, que estan a l’abast de tots els treballadors en consultes i banys del centre hospitalari.

En este sentit, Marín ha afirmat que “la consecució del Certificat de Gestió Energètica no haguera sigut possible sense la implicació i sensibilització de tots els treballadors del centre hospitalari a l’hora de seguir unes bones pràctiques d’ús efi-cient dels nostres recursos”.

Els responsables de l’Hospital mostren la certificació d’AENOR.

El centre hospitalari ha millorat l’eficiència del seu sistema de climatització per a consumir menys energia

180 arbres o a haver retirat 28 cotxes de la circulació.

Segons ha destacat el director gerent del Departament de Salut de la Ribera, Manuel Marín, “aconseguir este certificat de-mostra que, a més de treballar per oferir un servei que satisfà les expectatives i requisits que ens demanden els nostres pa-cients, ho fem per a complir i

sistemes d’il•luminació més eficients (substitució de peretes tradicionals per altres de baix consum); la instal•lació de detec-tors de presència per a control de l’enllumenat en banys i es-tades; la reprogramació horària d’encesa automàtica en plantes d’hospitalització i vestuaris, o major aprofitament de la il•luminació natural.

reunió dels constructorsd’alzira amb el nou regidor d’Urbanisme

El regidor d’Urbanisme, Agri-cultura i Medi Ambient, Enri-que Montalvà, ha mantingut una reunió amb l’Associació Comarcal d’Edificació, Obra i Activitats Connexes d’Alzira amb la finalitat d’informar dels canvis del procediment dels models.

L’edil ha destacat que “en esta primera presa de contacte he aprofitat, juntament amb el Cap de Disciplina Urba-nística, Ambrosio Ferrer, per a explicar el canvi de la nova ordenança de declaració i co-municació responsable per a obres menors, comunicacions i llicències ambientals”.

El regidor ha volgut traslladar el seu total suport i reconeixe-ment a un sector amb gran ca-pacitat de creació d’ocupació, així com la seua completa disposició per a facilitar el bon funcionament del sector.

Mercadet d’estiu cada divendres a Cullera

L’àrea de Comerç de l’Ajuntament de Cullera, a partir del passat 1 de juliol i durant tots els divendres de vesprada fins a l’últim d’agost, ofereix a turistes i visitants l’atractiu mercadet que se situa al centre del poble.

El mercat dels divendres és una activitat d’estiu lúdica que pretén oferir a turistes i curiosos un altre entorn molt distint a la platja. Des de fa uns anys es pot visitar cada vesprada de diven-dres el mercat que s’instal·la als carrers més cèntrics de la ciutat, i amb el qual es dóna a conéixer i dinamitza el centre històric i els seus comerços.

Unes 80 parades d’articles variats s’exposen en aquest peculiar mercat, des de saba-tes, roba de tot tipus, vestits de bany, bosses i complements, fins a bijuteria, objectes de decoració i ceràmica, entre uns altres.

La responsable de l’àrea de comerç de l’Ajuntament de Cullera Pepa Vallet, ha des-tacat, que dóna continuïtat a aquesta activitat i recolza la idea de la seua anterior com-panya d’oferir com a alterna-tiva, el mercat dels divendres. Vallet assegura “el mercadet dóna molta vida al centre del poble a l’estiu”. El mercat dels divendres és una de les activitats més atractives per als visitants de Cullera.

14 · · ACTUALITAT ·

Prop de 100 professionals sanitaris procedents de diver-ses organitzacions nacionals s’han reunit a l’Hospital de la Ribera d’Alzira per a analitzar els primers resultats en matèria d’investigació sanitària dins les II Jornades d’Investigació en Aten-ció Primària.

L’esdeveniment s’ha estructurat a partir de tres meses de debat en què s’han tractat diferents aspectes relacionats amb la investigació com la normativa legal, l’aportació de la indústria farmacèutica o la perspectiva internacional dels professionals.

El programa ha comptat amb destacats experts en matèria d’investigació com Antonio Guerrer, director d’Investigació i Docència del Departament de la Ribera; Raimundo Pastor, de la Xarxa Espanyola d’Atenció Pri-mària; Domingo Orozco, de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària; o José Horga, Catedràtic de Farmaco-logia Clínica.

Igualment, l’acte ha comptat amb la participació de Manuel Marín, director gerent del Departament de la Ribera; Mª Ángeles Matoses, Comissionada de la Conselleria de Sanitat, i de Rosana Espinosa, directora de l’Àrea de Salut.

Segons ha expressat Pilar Viedma, “la investigació permet oferir un valor afegit tant per als professionals com per als pacients ja que millora la quali-tat assistencial prestada. En este

L’Hospital de la Ribera acull unes jornades sobre investigació en atenció primària

•Estes recerques ajuden a conéixer quines són les malalties més habituals a la comarca

sentit, el de la Ribera és un dels departaments de salut que estan realitzant una aposta decidida per crear xarxes d’investigació en Atenció Primària.”

Al llarg de la jornada s’han exposat els primers indicis i conclusions de diverses línies d’investigació en Atenció Primària. Concretament, l’autocontrol de la hipertensió, els nous antidiabètics orals i la constitució d’un pacient expert

en insuficiència cardíaca, són al-gunes de les línies d’investigació obertes en este Departament de Salut.

En paraules de Manuel Marín, “des del Departament de Salut de la Ribera som conscients que una organització sanitària que aspire a mantindre una assistència d’alt nivell ha de ser una àrea amb projectes i línies d’investigació. D’ací el nostre compromís amb la tasca dels nostres professionals

en matèria d’investigació.”Estes Jornades serveixen com

a punt de trobada de les diver-ses xarxes d’investigació de la Ribera, amb les quals es pretén tindre un major coneixement de les malalties més usuals dels habi-tants de la Ribera amb l’objectiu d’innovar i de perfeccionar la pràctica clínica per a, en última instància, millorar la salut de la població i la seua qualitat de vida.

Sueca redueix el cost de les festes sense variar el contingut

La Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Sueca, dins de la política d’austeritat i sen-satesa que està duent a terme en la gestió dels diners públics, es troba en estos moments ulti-mant el programa de Festes que oferirà la ciutat el pròxim mes de setembre.

Després de les eleccions muni-cipals del 22 de maig, el nou re-gidor de l’àrea, Dimas Vázquez, està procedint a la contractació dels esdeveniments que encara quedaven pendents de confir-mar “hem aconseguit un estalvi del 20%, i fins i tot en alguns casos del 30%, respecte al preu pagat pels mateixos actes l’any anterior”.

Vázquez, que ha apostat des d’un principi “per una millor gestió dels diners de tots els sue-cans i suecanes, seguint una po-lítica d’austeritat d’acord amb la situació econòmica actual” ha volgut remarcar que, no per això, “disminuirà la qualitat de les nostres festes. Amb un poc d’imaginació, i un xicotet esforç per part dels empresaris del sector, s’aconsegueix arribar a acords”.

El regidor de Festes ha afirmat també que seguirà la màxima, a l’hora de realitzar les contrac-tacions, de prioritzar a les em-preses, associacions i col·lectius del municipi, sempre que siga possible.

Segons Dimas Vázquez, “ara com ara, es treballa amb molt d’esforç per a tancar el progra-ma de festes que espere i desitge que siga del gust de tots els sue-cans i suecanes”.

Un total de 43 pintors proce-dents de la Comunitat Valencia-na, Catalunya, Múrcia i Castella La Manxa han ocupat els carrers d’Algemesí per a plasmar en els seus llenços els racons i edificis més emblemàtics de la ciutat en la segona edició del concurs de pintura a l’aire lliure organitzat per Caixa Rural d’Algemesí i patrocinat per la Fundació Caixa Algemesí.

El jurat, format pels recone-guts pintors Felipe Santamans, Antoni Roig i el crític d’art Ber-nardo Montagud, ha destacat la qualitat artística de la majoria de les obres, totes amb el repte d’estar realitzades durant 5 hores. El primer premi ha sigut per a l’artista de Guadassuar Salvador Ribes Villalba. La resta dels premis s’han atorgat a Alberto Márquez, de Pilar de l’Horadada; David Escarvajal, d’Alcoi; Teresa Durà, d’Elx, i Gonzalo Romero, de Marines.

Els responsables de l’orga-

Gran participació en el concurs de pintura a l’aire lliure d’algemesí

nització i de l’ajuntament han destacat també la calorosa acolli-da que els pintors han rebut per part de la població, que va ob-servar amb curiositat i interés el desenvolupament del certamen. El Museu València de la Festa va

Pilar Viedma, Directora General de Investigación Sanitaria de la Conselleria de Sanitat, va tancar les jornades.

ser el lloc on es van presentar les obres i es va procedir a la lectu-ra de l’acta amb els respectius premis. Aprofitant aquest lliura-ment de premis es va anunciar la convocatòria per al 2012 del tercer concurs de pintura.

· 15 riBera · ACTUALITAT ·

Homenatge als mestres alzirenys que es jubilen enguany

Alzira rehabilitarà l’emblemàtic convent dels Caputxins per a fer un espai multiusos

L’Ajuntament d’Alzira va cele-brar el passat 28 de juny l’acte d’homenatge del personal docent que ha exercit la seua professió a Alzira i que han aconseguit la seua merescuda jubilació. Un total de 15 professors i mestres van rebre la Insígnia de Plata de la Ciutat d’Alzira com a homenatge al seu treball docent realitzat en la localitat.

La regidora d’Educació, Anabel Juárez, els va imposar la insígnia d’argent de la Ciutat als 15 i els va expressar el seu agraïment

públic “per haver contribuït a fomentar l’educació de nombro-ses generacions i per apostar per un futur basat en l’educació, la formació i la cultura”.

Estos 15 professionals de l’ensenyament han donat classes en col•legis i instituts. Els profes-sors dels col•legis que van rebre el reconeixement han sigut Sal-vador Julian del CEIP Alborxí, Mª Luz Chisvert, Joan Guitart i Bernardo Garrigues del CEIP Ausiàs March, Antonia March, Maria José López, Elvira Palop i

Obren al públic les piscines municipals d’Algemesí i Benifaió

El director general d’Obres Públiques, Ismael Ferrer s’ha reunit amb l’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas, per a abordar el que serà a curt termini un pla director per a rehabilitar el conjunt emblemàtic del convent de Caputxins, actualment en un avançat estat de deteriorament. “L’actuació de la Conselleria d’Infraestructures haurà de ser forçosament en diverses fases”.

El convent data de mitjan del segle XVI, i a l’edifici, del qual queden poques dependències, se li van afegir altres construccions, com un hospital i una església. En l’actualitat tot això està abando-nat i només s’utilitzen l’església, una planta baixa com a base de Creu Roja i algun servei munici-pal. L’objectiu de l’actuació serà primordialment la rehabilitació del convent i després trobar els usos a què es puguen dedicar les seues altres sales”, ha assenyalat Ismael Ferrer. El conjunt monu-mental, consta del convent, una església, part d’un antic hospital i unes quantes dependències per a potencials multiusos

Ismael Ferrer ha ressaltat que “es tracta d’un edifici molt emble-màtic de l’ajuntament d’Alzira, que té assignada “Protecció Inte-gral” per part del PGOU i que, a causa del deteriorament patit

principalment pel pas del temps, feien aconsellable una operació de rehabilitació, millora i posada en valor de l’edifici”.

L’edifici està ubicat en una illa de grans dimensions, rodejat per un entramat de carrers, en el barri antic, que el fan passar des-apercebut a l’estar ocult a la vista des de pràcticament qualsevol punt de la població.

Tal com es va acordar final-ment, en primer lloc es procedirà a una investigació arqueològica

La piscina municipal d’estiu d’Algemesí ha obert novament les portes. Des del divendres 24 de juny es pot accedir a les instal•lacions de dimarts a divendres en horari de 12.30 a 19.00 hores; i els dissabtes i diumenges d’11.30 a 19 hores.

A més, l’Ajuntament d’Algemesí durà a terme cursos de natació gratuïts per a xiquets de 5 i 6 anys d’edat repartits en diversos torns, la qual cosa suposa que 264 xiquets podran aprendre a nadar o perfeccionar els seus coneixements a la pisci-na municipal. Els cursos són d’iniciació baixa, iniciació mit-jana i perfeccionament segons el grau d’autonomia dels xiquets.

«Es tracta d’una oferta lúdica per a totes les persones que passen els mesos d’estiu a la ciutat i una forma d’impulsar l’aprenentatge i el perfeccio-nament de la natació entre els més jóvens de la ciutat», explica el regidor d’Esports, Marcos Giner.

Des del divendres 1 de juliol i fins al mes de setembre les piscines descobertes de Benifaió obrin les seues portes. El seu horari serà de dilluns a diu-menge d’11:00 h a 19:00 h. Dos socorristes vetlaran per a evitar qualsevol incident.

amb cales en el seu entramat per a comprovar el possible o pos-sibles jaciments. Posteriorment, s’analitzaran les actuacions i a poc a poc s’anirà redactant un pla director, “es tracta de veure quines obres iniciem en una primera fase, que possiblement serà la rehabilita-ció de les dependències del convent que es poden rescatar. En altres fases s’anirà actuant en la resta de l’edifici”, ha assenyalat Ferrer.

Quant a l’ús que se li donarà a tot el conjunt, “no es dedicarà a

l’hospital per descomptat, i es mantindrà l’església i la recupe-ració del convent dels Caputxins.

Després, amb la resta d’usos, tant l’ajuntament com Infraes-tructures tenim pensat diverses opcions. Des d’ubicar allí el Museu de la Setmana Santa, fins a la sala d’exposicions, i fins i tot una possible seu veïnal. Al set-embre pròxim iniciarem l’estudi i l’elaboració del pla director”, ha manifestat finalment Ismael Ferrer.

Paqui Pellicer del García Lorca, Rosa Rubio del Federico García Sanchíz, Francisca Furió del CEIP Lluís Vives i Milagros Mora de l’Acadèmia Xúquer. També va rebre un homenatge Valeria Vidal del Centre d’Educació Especial Carmen Picó. Així com els professors d’institut, María del Socorro Isabel Montalvá de l’IES Núm. 4, Bernat Palacios de l’IES Rei en Jaume i Constantino Santamaría del Centre Integrat Públic de Formació Professional Luis Súñer.

16 · · ACTUALITAT ·

L’Institut Valencià d’Habitatge (IVVSA) i Ibercaja col•laboren en la difusió de l’oferta d’habitatge de protecció pública (VPP) en el sector UEC-20 de Sueca. L’IVVSA i la caixa d’estalvis han signat un conveni per a incloure els habitatges protegits disponi-bles en la promoció construïda per l’Institut en aquesta zona al sud del nucli urbà en la borsa d’habitatges que Ibercaja ofereix a través de la seua pàgina web.

El Gerent de l’IVVSA, Javier Sogorb, ha destacat que “amb aquest tipus de col•laboracions l’objectiu de la Generalitat és fer arribar als ciutadans a través de tots els mitjans disponibles l’oferta d’habitatge protegit, amb les característiques, plans i preus actualitzats. Amb això, garan-tirem la màxima difusió de les nostres promocions per a facilitar als ciutadans l’accés a l’habitatge i a les ajudes que poden obtenir per a fer més suportable el seu pagament”.

En aquest sentit, Sogorb ha anunciat que “en aquests ha-bitatges protegits a Sueca, vam descomptar directament del preu de l’entrada de l’habitatge les ajudes de la Generalitat i les del Pla d’Habitatge, perquè entenem que en aquests moments és im-prescindible donar tot el suport possible als ciutadans que volen comprar un habitatge”.

En l’actualitat, hi ha 12 ha-bitatges protegits a la venda en l’edifici situat en el carrer Pintor Clarós núm. 31 de Sueca. Els immobles disponibles tenen una superfície útil de 66 metres qua-drats de mitjana i compen amb dos dormitoris i un bany com-plet. Els habitatges tenen cuina equipada amb placa de cocció, forn i campana extractora, ar-maris de paret i també disposen d’una plaça de garatge.

L’IVVSA ha realitzat una in-versió d’1,5 milions d’euros en la construcció d’aquesta promoció que compta amb un total de 15 habitatges protegits. L’edifici consta de cinc plantes altes i els immobles es distribueixen a raó de tres per planta. A més, en la promoció també hi ha disponible un local en la planta baixa de 90 metres quadrats.

L’edifici es troba en el nou des-envolupament de sòl residencial

L’IVVSA construirà habitatges de protecció pública a algemesí i Sueca

•Els dos projectes crearan milers de vivendes a preus competitius

promogut per l’Institut Valencià d’Habitatge en el sector UEC-20 de Sueca. Gràcies a la urbanit-zació d’aquest sòl, la Generalitat afavoreix la posada al mercat de 130 habitatges protegides.

La zona compta amb uns 18.600 metres quadrats de super-fície, dels quals uns 5.300 s’han destinat a zona verda i 4.700 a la xarxa viària. Així, s’ha creat un ampli espai per als vianants li-mitat pel carrer Pintor Clarós, la Ronda de l’Alcúdia i la Ronda de Joan Fuster, cosa que suposa una

actual i real del mercat”. Sogorb ha afirmat que “tant

des de l’IVVSA com des de l’Ajuntament d’Algemesí mante-nim el compromís de promoure nou habitatge protegit en la zona de Xéxena. Després de l’aprovació definitiva de la revi-sió del Pla General del municipi, rellançarem aquest important projecte que permetrà satisfer les necessitats d’habitatge i dotar la localitat de noves dotacions, zones verdes i serveis de qualitat per als seus ciutadans”.

logies d’edificis, plurifamiliars i unifamiliars, en un repartiment homogeni sobre el territori, alhora que incrementa de forma considerable la superfície de do-tacions públiques d’Algemesí.

En concret, en la zona de Xéxena està previst el recinte firal, una àmplia zona verda, un passeig fluvial que comunicarà amb la Xopera, la ubicació dels actuals corrals de bous. El des-envolupament del sector també permetrà unir forma definitiva els parcs de Bernat Guinovart i Salvador Castell. El projecte de l’IVVSA té una superfície total de més de 587.000 metres quadrats, dels quals es destinen a noves zones verdes 67.700 metres quadrats.

La superfície d’equipaments inclosos en el sector ascendeix a 90.700 metres quadrats, dels quals la major part es destinen a dotacions educatives i esportives. Cal recordar que la Comissió Territorial d’Urbanisme de València va aprovar el 13 de maig la revisió del Pla General d’Algemesí, vigent des de l’any 1987. En el nou model territorial es projecta un eixample del nucli urbà, com a continuació de la trama urbana existent a través del projecte de Xéxena. Així, el PGOU aposta pel creixement residencial en l’adreça oest, completant-se l’espai intermedi entre la nova zona residencial i esportiva, amb una zona d’ús terciari comercial i recreatiu.

Cullera celebra del 12 al 17 de juliol la fira de la cervesa

A Algemesí, el Pla Parcial de l’IVVSA que ordena l’àmbit contempla la construcció de 2.440 habitatges de protecció pública (VPP) de diferents tipologies d’edificis, com ara unifamiliars o plurifamiliars

La delegació de Turisme, orga-nitza aquesta edició en la qual es podran degustar més de 50 tipus de cervesa de barril i d’ampolla, a més de plats típics de la cuina alemanya. Cullera acollirà del 12 al 17 de juliol, la 15 edició de la Fira de la Cervesa, que un any més, se celebra en el Parc Urbà de Sant Antoni.

La regidoria de Turisme, amb el suport del Pla de Dinamit-zació del Producte Turístic és l’encarregada d’organitzar aquest esdeveniment, en el qual es podran degustar més de 50 tipus de cervesa de barril i d’ampolla, alguns d’ells no estan comercialitzats a Espanya.

El visitant tindrà també l’oportunitat de provar la cuina alemanya, plats típics que acom-panyen molt bé a la cervesa, com Eisbien, ( garró amb puré i xucrut) i les salsitxes, Brastwurst, i Nürnberger.

La fira que estarà oberta des de les 10 de la nit fins a la 1 del matí, comptarà amb actuacions musicals espanyoles i alemanyes en directe. La fira de la cervesa, s’ha consolidat com una de les propostes més importants de totes les que la delegació de turisme organitza durant els mesos d’estiu. ja que es tracta d’una de les fires més exclusives d’Espanya.

Els carrers de Benifaió viuen la festivitat del Corpus

De nou els principals carrers de Benifaió van acollir diumenge 26 de juny la solemne processó del Corpus Christi.

Els xiquets i xiquetes que han pres la Primera Comunió durant al mes de maig van participar en un acte religiós que va congregar a centenars de veïns. Les auto-ritats municipals van presidir l’acte.

El pal•li amb la custòdia del cos de Crist va realitzar en processó l’itinerari de costum duent a terme diverses parades al llarg del recorregut per a venerar la imatge de Jesús.

important millora de l’entorn del municipi.

També a AlgemesíD’altra banada Javier Sogorb

també s’ha reunit amb l’alcalde d’Algemesí, Vicente Ramón García, per a abordar les pròxi-mes actuacions entorn de la Unitat d’Execució 1 del sector SUD-1 Xéxena. Segons ha anunciat el gerent de l’IVVSA, “el que es farà és subdividir l’àmbit en unitats d’execució més menudes, de manera que puguem ajustar la dimensió d’aquest projecte a la situació

“Cal tenir en compte que l’important conjunt residencial que comporta el pla no tindria una execució total viable ara mateix, pel que vam pensar que és necessari fragmentar l’actuació en diferents fases en lloc de fer la totalitat de l’àmbit en una sola fase” ha explicat el gerent.

El sector està situat al sud-est del nucli urbà, a continuació del passeig Bernat Guinovart i limita la llera del riu Magre. El Pla Parcial de l’IVVSA que ordena l’àmbit contempla la construcció de 2.440 habitatges de protecció pública (VPP) de diferents tipo-

FISCAL - CIVIL

PENAL - MERCANTIL

AVDA. LUIS SUÑER 14, 5º, 9ª46600 ALZIRA (Valencia)

Tel: 962402825 - 667440284Fax:962415174

asesorialex@hotmail.com

ASESORIA Y DEFENSA JURÍDICA

LEX, S.L

· 17 riBera · ACTUALITAT ·

Un total de quatre hores han invertit un grup d’onze dones d’Almussafes a descobrir els secrets de les arts florals. José Pardo, gerent de la Floristeria Fulles i Flors, ha impartit el taller, convocat des de la Regidoria de la Tercera Edat amb l’objecte de formar a les dones participants en les tècniques bàsiques que s’utilitzen per a aconseguir composicions florals de qualitat. La demanda generada propiciarà noves edicions de l’esmentat taller, oferit gratuïtament a totes les participants.

Onze dones d’Almussafes descobreixen l’art floral

La Junta Local Fallera ha triat Celia Fernández Tomás i Aleixandra Moreno Ribes com les noves fallera major i fallera major infantil respec-tivament de la ciutat en una sessió celebrada en la sala de plens de l’Ajuntament d’Algemesí.

Els membres de la Junta Local Fallera han triat Celia Fernández Tomás com a nova fallera major d’Algemesí. Esta jove de 24 anys d’edat és esteticista amb gabinet propi. És fallera des que va nàixer i va ser fallera major de la seua comissió, la falla Santa Bàrbara, l’any 2007 i després passà a formar part de la cort d’honor de la fallera major.

Tant la seua família com la seua comissió estan molt contentes amb la seua elecció com a fallera major de la ciutat, cosa que va quedar de manifest quan l’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont, la va cridar per a comunicar-li de forma ofi-cial que havia sigut triada per al càrrec. Quant a les seues preferències relatives a les festes no destaca res en con-cret: «de les falles m’agrada tot perquè cada acte té el seu significat i el seu simbolis-me». Sobre la seua candida-tura a fallera major destaca que «volia ser la representant de les falles d’Algemesí i en-guany que complisc 25 anys crec que és un bon moment», assegura Celia Fernández.

La nova fallera major infan-til serà Aleixandra Moreno Ribes. La jove algemesinenca té 12 anys, pertany a la comis-sió de Víctor Pradera, estudia en el col•legi Santa Anna i és fallera “de tota la vida” com ella mateixa manifesta. L’any 2009 va ser fallera major in-fantil de la seua comissió.

Algemesí tria Celia Fernández i Aleixandra Moreno com a falleres majors

En este article compartiré les meues opinions tant sobre la ciutat de Cullera com sobre tota la comarca, l’alta i la baixa, ja que els problemes i preocupa-cions són igual per a tots. Per això hauríem d’afrontar-los tots els habitants units, amb el suport de les administracions i de la iniciativa privada, ja que moltes vegades, estos són els que tiren avant l’economia amb les seues decisions, de vegades arriscades, però necessàries. Estem en una època en què experimentem un canvi en el nostre model de turisme i hem de posar-nos mà a l’obra per a afrontar-ho i acon-seguir beneficis i al mateix temps satisfer els turistes.

El motiu pel qual tinc esta opinió és, simplement, perquè en els pròxims 10-12 anys les unificacions comunitàries a nivell internacional seran realment insostenibles i nosaltres no estem preparats per a aconseguir esta indústria de tan gran calibre. En estos moments importem més del que exportem, i un dels nostres “inputs” més valuosos ha de ser l’exportació de turis-me. Hem d’estar preparats amb instal·lacions que puguen acollir totes les persones que vulguen visitar-nos.

El turisme és un dels nostres forts, per això, amb més raó hem d’estar ben preparats. La inversió en turisme ha de ser essencial, juntament amb el condiciona-ment de la comarca per a esta indústria. Este tren no el podem deixar passar, cal ser previsors

amb el futur, que no està lluny. S’ha d’estar preparats per a este repte.

Vull fer referència al turisme que hem estat aplicant i que està esgotat, per la qual cosa hem de treballar per un nou model, tenint en compte les noves demandes.

Sé que molts estareu pre-guntant-vos en quin lloc queda l’agricultura en tots estos plans; la realitat és que viure d’ella és molt complicat a causa del nivell de vida a què estem acostumats, a la massiva importació de productes i al cost de la producció. A més el jóvens han decidit decantar-se per altres professions deixant de costat l’agricultura.

El meu desig no és un altre que Cullera i tota la comarca busque un lloc en l’espai de l’oci i del turisme.

Este tipus d’indústria no té fron-teres ni distància, cal aprofitar el clima extraordinari de la zona, la platges que són unes de les millors que existixen i l’hospitalitat de la gent, perquè tot això fa que Cullera siga un lloc extraordinari per a agafar fantàstics projectes com ho són els de la Bega, el Brosquil o el Marenyet, al mateix temps que tota la comarca.

Els projectes mencionats, presenten propostes com un port esportiu de 2.000 o 2.500

amarraments, camps de golf, instal·lacions esportives per a equips de futbol, natació, ciclisme d’alt nivell, per a preparacions físiques, etc.

Per a la Ribera, davall el meu punt de vista, estos projectes repercutiran millorant el nivell de vida i donaran llocs de treball estables, i serviran com a al·licient perquè altres bons projectes vinguen pel seu propi peu, com podria ser l’aparició d’una uni-versitat. Esta per exemple no sols faria que els nostres fills i néts no hagen d’anar a altres llocs per a estudiar, sinó que també podrien vindre gents d’altres ciutats a es-tudiar a la nostra.

Esta clar que cal apostar pel futur i veure més enllà dels nos-tres dies, deixant preparades les ciutats per a generacions futures.

I perquè no, podríem crear un hospital més a prop del que tenim actualment. Si la pobla-ció s’incrementa i és estable, podem tindre més servicis i açò culminaria en: SERVEIS-GENT-INVERSIONS i així successiva-ment.

Cal tindre en compte que este tipus de propostes són les que aporten quantitat i treball mentres s’estan fent i després: electricistes, advocats, infermers, manteniment, etc.

Tot açò seria molt possible amb els PAI´S, ja que ajudarien molt a totes estes millores, oposar-se seria deixar de costat el desen-volupament de les ciutats. Per a aquells que es mostren contraris, els invite que facen una reflexió al voltant de l’estat actual de les ciu-tats, i que observen el gran futur que ens espera si planifiquem el nostre esdevenir urbanístic d’una forma raonada i adequada a les nostres necessitats com a zona turística.

Podem enlairar-nos cap a un tu-risme estable, per a això la nostra comarca necessita serveis que este tipus d’urbanitzacions oferix.

Les condicions de la nostra zona són idònies per a oferir un lloc perfecte per a un bon turisme.

Seria perfecte que les Riberes es beneficiaren de tot, unint-se i complementant-se entre si, per a poder oferir diferents atractius. Podríem crear cada un tipus de servei, com ara un circuit de velocitat com el de Xangai, per exemple, un circuit de moto cross, un casino, (infraestructures de manera que en una xicoteta àrea es troben les diverses ofertes d’oci que es necessiten), un centre d’hípica, hotels, restaurants, i per descomptat reclams culturals, museus, jardí botànic, etc. Totes estes instal·lacions donaran més serveis i construcció a la comarca.

Entre tots podem estar prepa-rats per a la gent i oferir infinites activitats al gust de tots.

Amb tot açò vull dir que cal consolidar el turisme del sol i la platja, i amb tots estes innova-dores idees i infraestructures, tindrem reclams suficients per a un turisme més selecte.

Ja que estem adaptant-nos a una competició tan important com l’American´s Cup, és un bon moment per a llançar projectes de gran magnitud com els esmen-tats, perquè la balança comercial es decante al nostre favor

La Ribera té molt d’espai per a acollir totes estes instal·lacions, només cal posar-se a treballar per tal de ser els primers, si no, ho faran altres.

Els alcaldes d’estos municipis són els que han d’unir-se per a fer un projecte en comú.

la MEUa riBEraLUIS MONTERDE

Els alumnes de l’EPA de Cullera ja tenen una nova eina de treball amb INFORMACIÓ DE LA RIBERA

18 · · ACTUALITAT ·

Un dels objectius de l’ensenyament és apropar la reali-tat immediata als alumnes. Així i seguint la línia editorial d’aquests periòdic pretenem arribar a les aules de tots els centres educatius de la comarca com a un mitjà proper i efectiu en l’aprenentatge i la normalització de la nostra llengua.

Així doncs, i amb la col•laboració del CM d’FPA de Cullera i del Departament de Valencià d’aquest centre s’ha introduït el periòdic com a material pedagògic i de treball, cosa que ha donat uns resultats i una acceptació immillorable. Així ho ha confirmat el director de l’escola Joan F. Bolufer que ha destacat la bona acollida que ha tingut el periòdic tant per part dels professors com de l’alumnat.

Segons Bolufer, “feia temps que calia una iniciativa com aquesta. Tindre a l’abast un mitjà de co-municació escrit en valencià, en un valencià normatiu i amb uns continguts diversos, objectius i seriosos, permet una aplicació di-dàctica important i beneficiosa”.

Per al director de l’EPA “per una part els alumnes poden tre-ballar continguts propers i que els afecten, tant al seu entorn més immediat com als dels pobles veïns. Per altra banda les diverses aplicacions que es poden fer als diferents camps de coneixements

són nombroses i els resultats força positius”.

El periòdic s’ha incorporat a l’àrea de comunicació en els grups de la Formació Bàsica de les Persones Adultes, això és en aquelles persones que estan traient-se el graduat. Així en l’assignatura de llengua es treba-llen continguts com la tipologia textual i els alumnes poden veure i destriar els diferents tipus de

texts des d’un editorial, a la no-tícia, l’entrevista, el reportatge o l’article d’opinió; també es treba-llen diferents continguts norma-tius de la gramàtica i el lèxic.

De la mateixa manera el periòdic també ha servit en els cursos de preparació a les proves de Coneixements de Valencia de la Junta Qualificadora, que ha permés que els alumnes tre-

La directora general de la Dona i per la Igualtat, Celia Ortega, ha anunciat que els ajuntaments d’Alzira i Bocairent són els guan-yadors de la III Edició dels Premis Construint Municipis Iguals en Oportunitats, convocats per la Conselleria de Benestar Social a través de la Direcció General de la Dona i per la Igualtat.

L’Ajuntament d’Alzira ha resul-tat guanyador en la categoria de municipis de més de 10.000 ha-bitants i rebrà un premi de 6.000 euros, mentres que el de Bocai-rent ha guanyat en la categoria de municipis de fins a 10.000 ha-bitants, per la qual cosa obtindrà 4.000 euros de premi.

Celia Ortega ha recordat que l’objectiu d’estos premis és “reconéixer el treball dels ajuntaments que han implantat plans d’igualtat i, d’esta manera, incentivar que altres consistoris s’animen a elaborar els seus propis plans d’igualtat”.

En esta tercera edició han optat als guardons en la categoria de municipis de més de 10.000

Les associacions juvenils inte-grades en el Consell de la Joven-tut de Sueca han organitzat, un any més, diversos campaments d’estiu. A fi que hi puguen accedir tots els xiquets que ho desitgen, la Regidoria de Joven-tut ha convocat novament unes beques “amb l’objectiu de fa-cilitar i afavorir la participació en els campaments d’aquells xiquets i xiquetes que puguen tindre dificultats econòmiques, socials, familiars o d’un altre tipus”, en paraules de la regido-ra de Joventut, Raquel Tamarit.

La Regidoria de Joventut ha augmentat enguany, fins als 7.500 euros, la subvenció que s’abonarà a les associacions integrants del Consell de la Joventut, tal com ho havien sol•licitat, pel servei de cam-pament prestat. En concret, se subvencionaran 25 euros per menor participant, cinc euros més que l’any passat.

D’altra banda, les quantitats de les beques que se subven-cionaran a les famílies que les sol•liciten seran de 110 i 60 euros, segons les consideracions oportunes en la baremació de punts.

Per a ser beneficiaris, els menors hauran d’estar empa-dronats a Sueca, tant ells com els seus pares o tutors, i s’haurà d’estar al corrent en les obliga-cions tributàries.

habitants; els ajuntaments d’Altea, Dénia, Petrer, Sant Joan d’Alacant i Sant Vicent del Ras-peig, en la província d’Alacant, Benicàssim en la de Castelló i Alzira en la de València. En la categoria de municipis de fins a 10.000 habitants s’ha presentat l’ajuntament de Bocairent en la

L’Escola d’Adults de Cullera incorpora iNForMaCiÓ dE la riBEra com a instrument pedagògic en les classes

ballen els camps de la lectura, l’exposició oral i el debat a través de les notícies i els articles.

Els alumnes i el professorat del Centre a través del departament de Valencià que s’ha encarregat de coordinar i aplicar aquesta experiència han mostrat la seua satisfacció per poder comptar amb un mitjà de comunicació escrit integrament en valencià.

La Regidoria de Joventut de Sueca augmenta la subvenció per als campaments d’estiu

província de València.Celia Ortega ha assenyalat que

la Comissió de valoració d’estos premis ha valorat principalment “el caràcter innovador del Pla d’Igualtat, el grau d’implantació en les polítiques municipals, les àrees d’intervenció i els progra-mes d’actuació previstos en cada àrea, així com la viabilitat del Pla d’Igualtat en el seu conjunt”.

La directora general de la Dona i per la Igualtat hi ha assenyalat que l’objectiu de fomentar els

Alzira guanya un premi de la Conselleria de Benestar Social pels seus plans d’igualtat

Els Plans municipals d’Igualtat d’Oportunitats han de concretar les àrees d’actuació en què es proposen treballar

plans d’igualtat entre les entitats locals és que estes, igual que la Generalitat, “desenvolupen una política d’igualtat participativa i transversal, que incorpore la perspectiva de gènere a totes les seues accions”.

Celia Ortega també ha ex-plicat que els Plans municipals

d’Igualtat d’Oportunitats han de concretar les àrees d’actuació en què es proposen treballar, com ara: formació, ocupació i economia; família, conciliació de la vida laboral i familiar i reparti-ment de responsabilitats; cultura, educació, mitjans de comuni-cació, oci i esport; promoció de la salut, benestar i qualitat de vida; serveis socials; prevenció i eliminació de la violència contra la dona, i medi ambient i urba-nisme.

· 19 riBera · ACTUALITAT ·

La Falla el Raconet de Cullera celebra Sant Joan amb la reivindicació del valencià

Dijous 24 de juny la Falla el raconet de Cullera celebrà la nit de Sant Joan amb diversos actes. Un sopar popular per als fallers, amics i públic en general que consistia amb entrepans d’embotit torrat a la graella , en-salada, café i la tradicional “coca de llimonà”. Després del sopar i amb l’arribada de la flama del Canigó, i al so del tabalet i la dolçaina es passà a llegir el ma-nifest que tots els anys elabora Omnium Cultural i que aquest any n’ha sigut l’autor l’escriptor Pep Coll.

Tot seguit i continuant amb l’aposta de recolzament per la nostra llengua hi hagué un concert dels grups Malajunça de Culllera i Brossa de Riu de Tavernes de la Valldigna al qual assistiren més de 300 persones i que s’allarga fins a ben entrada la nit.

A més, els dies 25 i 26 se cele-brà la I Fira del Llibre en Valen-cià. Aquesta fira que anys enrere s’havia dut a terme tots els anys a Culllera per l’Associació la Be-cerola, i que en els darrers anys havia desaparegut , l’ha recollida la Falla el Raconet . A l’umbracle de l’Oasi, al passeig marítim de Cullera, l’afluència de turistes i forans va ser nombrosa. Segons Francesca Criado, presidenta de la falla, “s’ha venut tota mena de llibres infantils, juvenils, i diccionaris en més quantitat , però també novel•les, assaig, etnologia, discos etc.”

Cal dir que la Falla va violer mostrar el seu recolzament al manifest pel valencià d’Escola Valenciana , el qual va estar ex-posat a la fira perquè tots els via-nants s’assabentaren d’aquesta reivindicació i suport a la nostra llengua.

La presidenta també va voler expressar la seua satisfacció per l’èxit aconseguit i va deixar clar

que la Fira continuarà fent-se en els propers anys. Per altra banda els integrants de la Falla també va voler deixar constància del malestar que hi ha hagut a la Falla ja que l’ajuntament de Cullera els va fer pagar taxes per ocupació de via pública com si es tractara d’un acte comercial

Es presenta un llibre amb quatre itineraris per Sueca

“Sueca, paisatge, cultura i medi ambient”, és el títol de l’obra que el geògraf, fotògraf i escriptor, Paco Tortosa, va presentar el passat 10 de juny. L’autor ha qualificat la seua obra com difícil de definir, “llibre, guia o obra de viatge”, a través de la qual el lector podrà gaudir de quatre iti-neraris distints que prenen com a referència la platja, la marjal, el riu o la ciutat.

“Agraïsc a l’Ajuntament de Sueca l’encàrrec que em va fer, fa ara un any i mig, de realitzar esta obra de viatge, i la llibertat total que he tingut per a poder comptar, en primera persona, tot allò que he volgut i sobre allò que he vist en este temps”, ha assenyalat Tortosa. “Esta obra pretén acostar el viatger al patri-moni cultural i natural de Sueca. És una invitació per a conéixer el terme de Sueca d’una manera no motoritzada, passejant de qualsevol manera que excloga un vehicle motoritzat, perquè serà la millor manera de conéixer el patrimoni natural de Sueca”, en paraules de l’autor. Per a Tor-

tosa, el mapa que acompanya a l’obra ha sigut realitzat per joves cartògrafs “autors de les millors cartografies excursionistes que es realitzen en tot Europa”.

Pau Tomás i Óscar Arnau, de l’empresa El Tossal Cartografies, han sigut els encarregats de la realització d’este mapa del terme de Sueca. “Hem volgut dotar a la cartografia purament tècni-ca d’un contingut de qualitat, afegint-li el patrimoni natural i cultural del municipi perquè puga ser disfrutat”, en paraules de Tomás.

La representant de l’editorial del llibre Edicions 96, Dolors Pedrós, ha mostrat la seua satis-facció pel treball realitzat junta-ment amb l’autor. “Este projecte és el resultat de la complicitat i l’afecte. Estem molt satisfets per haver treballat en allò que creiem”. Pedrós ha tingut pa-raules d’agraïment també per a l’Ajuntament de Sueca “per la qualitat humana i professional de les persones amb les quals hem tractat i que s’han bolcat a facilitar el nostre treball”.

d’activitat privada, cosa que creuen que és totalment con-trària a l’objectiu i les bases per les quals s’ha dut a terme aques-ta Fira que només pretén oferir una activitat cultural més dintre de la celebració de les festes de Sant Joan i al tractar-se d’un acte sense ànim de guanys.

20 | Economia |

Ford invertirà més de 800 milions d’euros a la factoria d’almussafes per fabricar dos nous models

El president de Ford Europa, Stephen Odell, ha anunciat una inversió de 812 milions d’euros a la factoria que la multinacional nord-americana té a Almussafes, perquè produïsca, en exclusiva per a Europa, la nova generació del tot-terreny Kuga i del vehi-cle comercial Transit Connect. Segons Odell, “es tracta de la major inversió feta per Ford a Espanya des de la seua inaugura-ció fa 35 anys, i la major inversió realitzada per una companyia automobilística en el país”.

Ford deixarà de produir en 2012 el model Fiesta en la facto-ria valenciana, amb la finalitat de “fer lloc” per a la fabricació dels dos nous models que ha adjudi-cat, el Kuga i el vehicle comercial Transit Connect. Això també su-posarà l’augment de la plantilla del centre en “diversos centenars de llocs de treball”.

El màxim responsable de la multinacional ha demanat major suport als fabricants d’automòbils per part de les autoritats espan-yoles, i sobretot europees, en un entorn “cada vegada més escèptic” amb el sector i en el qual “augmenten els costos de les regulacions i es redueixen els aranzels a la importació”.

En la seua intervenció, ha destacat la importància de la planta valenciana en l’estratègia de creixement europeu de Ford i ha defensat que, després d’haver-hi “superat el pitjor de la crisi econòmica com una empresa forta i rendible”, en l’actualitat “el millor encara està per vindre tant per a Ford com per a Valèn-cia”.

Odell ha fet una crida a “parlar tots amb la mateixa veu per a l’èxit econòmic de la fabricació a Europa”. El president de Ford Espanya, José Manuel Machado, ha subratllat que l’anunci dels nous models per a Almussafes suposa un “impuls de futur per a la Comunitat Valenciana i el país”.

El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, ha incidit que és “un dia històric” i ha recalcat que la indústria de l’automòbil és un sector estratègic per a Espanya que, amb l’ “enorme confiança” demostrada per Ford, es reafir-ma com “un lloc atractiu per a invertir”.

En la mateixa línia, el President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha ratificat la importància de l’anunci de Ford a l’hora de “generar riquesa, ànim i il•lusió en els sectors productius de la Comunitat Valenciana i de tot Espanya”.

Durant el seu discurs, Camps ha destacat que l’anunci de la in-versió tindrà un gran impacte, ja que es tracta de la major inversió

mostrat convençut que un anunci d’estes característiques “serà un impacte molt positiu en tots els sectors productius de la Comuni-tat i en la capacitat de la nostra indústria per a acomodar-se a les noves circumstàncies”.

“Estos són els anuncis que fan possible noves inversions, noves expectatives i molta més con-fiança en un moment d’una certa complexitat”, ha destacat, alhora que ha afirmat que “signifiquen una aposta per la indústria de l’automòbil d’Espanya i con-fiança en la nostra capacitat de ser competitius”.

Així mateix, Camps ha recone-gut la feina dels directius i treba-lladors de la planta, així com la

de Ford en 35 anys d’història de la planta d’Almussafes i que ge-nerarà “ànim i il•lusió en els sec-tors productius de la Comunitat Valenciana i d’Espanya”.

Camps ha recordat que la

posada en marxa de la planta Ford Almussafes fa 35 anys va significar una “autèntica revolu-ció en els processos de producció en l’empresa valenciana i en el caràcter de la indústria” i s’ha

responsabilitat que han practicat els sindicats per al manteniment dels prop de 30.000 llocs de treball directes i indirectes que genera Ford.

En este sentit, Camps ha remar-cat que la factoria Ford represen-ta una part molt important de la riquesa de la Comunitat, en concret, suposa el 3% del PIB, més del 15% de les exportacions, i en definitiva “una part molt important de les apostes indus-trials, de producció, d’innovació, de tecnologia i de projecció i promoció de la Comunitat Va-lenciana”.

Durant la seua intervenció, el cap del Consell s’ha compromés a defendre on faça falta un sector productiu tan important com és el de l’automòbil, enfront de les “traves” de la Unió Europea que posen a la indústria valenciana en una circumstància de falta de competitivitat, respecte a tercers països que entren en els mercats amb més facilitat.

El president Camps s’ha mos-trat convençut que la Comuni-tat està preparada per a ser la primera autonomia a eixir de la crisi, per les circumstàncies, per la ubicació geogràfica per les inversions que s’han fet de base tecnològica en les indústries, per la seua internacionalització, per la seua capacitat d’exportar i innovar i perquè compta amb grans emprenedors. A açò se suma la nova inversió de Ford “un multiplicador d’expectatives per a eixir avant com més prompte millor”, ha subratllat.

Per tot això, Camps ha fet insistència en què la Comunitat està vivint un moment històric en què Ford forma part de la realitat empresarial d’esta terra, fent seus els anhels dels valencians”.

Una dècada de suport a la marcaJuny de 2011: Presentació dels nous models Ford Kuga i Trànsit Connet en la Planta d’Almussafes, cosa que su-posarà una inversió de 800 milions d’euros en la planta valenciana. Març de 2011: Ford interna-cional presenta a València, en presència del President i Con-seller Delegat de Ford Motor Company, Alan Mulally i del President de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps, els nous models de Ford Focus que, sumat a la fabricació dels nous C-Max, asseguren el funcionament i lideratge de la planta automobilística. Maig de 2010: Francisco Camps manté una reunió amb el president de Ford Europa, John Fleming i assisteix a la presentació del nou Ford C-MAX, un projecte amb el qual s’assegurava el present i el futur de la planta valen-ciana. Amb aquesta aposta, Almussafes exportarà la versió de set places denominada Ford Grand C-MAX a Estats Units i fabricarà els nous Ford C-MAX Híbrid Elèctric i Híbrid Elèctric. Gener de 2009: Presentació

del nou model de Ford Fiesta.Abril de 2007: Ford engega el primer vehicle impulsat per combustible net (bioetanol), un model de cotxe que formarà part en un futur del Parc Mòbil de la Generalitat. Novembre de 2006: Fran-cisco Camps, acompanyat dels empresaris de la delegació va-lenciana que l’acompanyen en el seu viatge a Chicago i De-troit, es converteix en el primer president de la Generalitat que visita la planta central de Ford per a conéixer els projectes d’investigació i desenvolupa-ment de la companyia per al futur. Durant aquest viatge, el Cap del Consell va mantenir una reunió de treball en la seu mundial de Ford (Dearborn-Michigan), amb els repre-sentants de la companyia en assumptes internacionals, Ste-phen Biegun i Mark Schultz. Octubre de 2006: El Presi-dent de la Generalitat durant la celebració del 30é aniver-sari de Ford Espanya i del 10é aniversari del parc industrial “Juan Carlos I”, es va compro-metre a potenciar la implanta-ció dels motors ecològics a la Comunitat.

· 21 riBera · ECONOMIA ·

Nova planta fotovoltaica a Almussafes

El passat 4 de juliol es va inau-gurar una nova planta solar a Almussafes. La infraestructura cobreix la coberta industrial d’uns 8.700 m2 pertanyent al Grup Valmo i compta amb una potència d’1,2 megawats. La planta serà capaç de pro-duir l’electricitat equivalent al consum de 500 llars, és a dir, 1.750 persones i evitarà l’emissió a l’atmosfera de 800 tones de CO2 a l’any. La inversió per a realitzar esta in-fraestructura ha ascendit a 3,9 milions d’euros.

El director de l’Agència Va-lenciana de l’Energia, Antonio Cejalvo, ha afirmat que “esta instal·lació generarà al voltant d’1,7 milions de quilovats hora a l’any, podrà abastir aproximadament el 20% del consum elèctric de la població d’Almussafes”.

Cejalvo ha recordat que “la Ribera compta amb 315 instal·lacions que aporten al sistema 18.496 quilovats”.

La Conselleria d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua està desenvolupant un pla en els arrossars del Parc Natural de l’Albufera amb la finalitat de millorar la precisió dels tracta-ments contra la malaltia de la Pyricularia.

Per a això, s’ha instal·lat un capturador d’espores i una es-tació meteorològica, uns instru-ments que permeten als tècnics de sanitat vegetal disposar dels nivells d’humitat ambiental i la presència d’espores presents en el cultiu, factors dels quals depén la intensitat de la infestació, i per tant el dany produït.

D’aquesta manera, amb aquest seguiment es pot preveure amb major exactitud el moment òptim per a realitzar l’aplicació dels diferents productes fitosa-nitaris empleats per a frenar el desenvolupament d’aquesta pa-tologia en els cultius i recomanar la seua utilització als agricultors.

A més, els responsables de l’estudi estan col·locant al mateix temps diverses plantes ‘testimoni’ en aquesta zona arrossera. Es tracta d’exemplars que s’arranquen setmanalment i es continuen conreant en els hivernacles de l’IVIA.

Aquesta pràctica permet de-terminar amb gran rigor el grau d’infecció, així com observar l’evolució d’aquests cultius a l’aplicar el corresponent trac-tament en diferents moments. Per altra banda, també està previst que els investigadors

Un grup de representants de la divisió de Promoció de PIMES del Ministeri d’Indústria d’Algèria han visitat, esta set-mana, l’Agència de Desenvolu-pament Local de l’Ajuntament d’Alzira, IDEA, com a model de promoció econòmica i foment dels emprenedors a la Comunitat Valenciana.

El grup de representants estava format pel Sr. Khemnou, Bou-khalfa, director de la Divisió de Promoció de PIMES del Ministeri d’Indústria Algerià i el Sr. Bendrimia, Said, subdirector de la Divisió de Promoció de PIMES del Ministeri d’Indústria, junt amb Jose Manuel Medina, de la Fundació CIREM.

El regidor de Promoció Econò-mica i Ocupació, José Luis Pala-cios, ha destacat: “Este tipus de visites són molt positives, i més quan la nostra Agència de Des-envolupament Local és un model de promoció econòmica i foment de l’emprenedor a la Comunitat

La Conselleria d’Agricultura desenvolupa un pla per millorar els tractaments dels arrossars

Representants del govern d’Algèria prenen Alzira com a model econòmic

porten a terme diversos assajos amb diferents matèries actives, especialment les incloses en pro-ductes fitosanitaris de recent au-torització, per a avaluar diferents combinacions que permeten obtenir la major eficàcia possible i evitar l’aparició de possibles resistències.

Aquesta iniciativa encetada des de la Conselleria d’Agricultura permetrà aconseguir el màxim control de la malaltia alhora que es redueixen el nombre de tractaments necessaris, el que suposa un notable estalvi de costos per al conjunt d’arrossers de la Comunitat Valenciana. Cal destacar que en aquests moments

el control de la malaltia es basa en el control químic, així com amb altres mesures de caràcter cultural com l’adequat maneig de la palla de l’arròs, l’ús de llavor desinfectada i certificada o la utilització de les varietats més resistents a la pyriculariosis, entre unes altres.

La patologia, provocada pel fong Pyriculariagrisea, és la malaltia més important i destruc-tiva del cultiu de l’arròs en els últims anys, especialment en al-gunes varietats de les que els cul-tiven a la Comunitat Valenciana. A més, afecta al cultiu en tots els seus estadis de creixement i afecta totes les parts de la planta.

Valenciana. Un fet que ens ompli de satisfacció i que és fruit del treball realitzat en els últims anys des de l’Ajuntament en pro de l’ocupació i la formació”.

Una visita que és fruit de la col•laboració entre el CEEI de València i el Ministeri d’Indústria d’Algèria, emmarcada en un projecte que desplega la Funda-ció CIREM (Centre d’Iniciatives i Investigacions Europees en el Mediterrani), amb el finança-ment de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), i que consistix en la creació de 14 centres d’empreses a Algèria.

AECID, com a òrgan de gestió de la política espanyola de coope-ració per al desenvolupament, és responsable d’una gran varietat de projectes a Algèria, ja que este país és una de les principals zones d’actuació per a la cooperació de l’Estat espanyol, i un dels eixos primordials és el foment de les persones emprenedores.

L’objectiu del pla és fer més precissos els tractaments de l’arròs.

La delegació algeriana va mostrar-se interesat pel cas alzireny.

22 | Esports |

De Cullera a Formentera una aventura per als amant de la vela

El Club Nàutic de Cullera amb la col·laboració de la Fe-deració de Vela de la Comunitat Valenciana un any més ha sigut l’encarregat de l’organització de la VII regata de creuers d’altura Ruta del Gramàntol Cullera-Formentera.

La regata es va celebrar entre les aigües de Cullera i Formente-ra durant els dies 16 i 17 de juny.

El recorregut de la regata es va establir entre la Penyeta del Moro de Cullera i la línia d’arribada a 0,5mn del far verd de la bocana del port de la Savina (marina Formentera Mar).

En esta ocasió han participat un total de 19 creuers, 6 del club de Cullera i la resta d’altres clubs pròxims com Dénia, Gandia o València.

Després de la reunió de pa-trons i entrega d’instruccions de regata es va realitzar l’habitual esmorzar entre les tripulacions en el moll nord del Club Nàutic de Cullera.

A les 13,15 amb un vent de llevant de 12 nusos el jutge de regates Bernardo Garcia va fer el senyal d’eixida.

Després de passar la línia d’eixida, entre la Penyeta i la goleta Tirant Primer, el Pesta-ñeo, un Archambault 35 amb només dos tripulants juntament amb el Dufour 40 es col·locaven entre les primeres posicions. A la vesprada anà caent el vent i molts van decidir fer un llarg bord de cenyida, intentant guanyar sud, davant Dénia.

Ja a la nit el vent definitivament va caure. A l’alba amb el mar

com un plat un vent de només 2 nusos va permetre un lent avanç dels creuers cap a la costa de Formentera.

Durant la travessia va haver-hi alguns incidents, abandona-ments, ruptures i avaries. El barco Cinca patronejat per Ana Perpiña i amb tres tripulants va tindre un contratemps en ser abordat per un mercant a altes

tractava d’un mercant turc amb rumb al port de Castelló.

Els fets ocorregueren així, segons el relat del seu patró Ana Perpiñá: A les 3 de la matinada, véiem ja el far d’Eivissa. Estem al nord. Toca fer el bord sud, tot i que el vent ha baixat i no fem ni 4 nusos. Un mercant per babord, sembla que ens passarà per proa. S’apropa molt- em diu Agustí-,

Club Nàutic de Cullera.La nit del 17 de juny es va

realitzar en el port de Formen-tera l’habitual sopar d’arròs de gramàntol i l’entrega de trofeus als participants.

Enguany com a novetat el vai-xell encarregat de realitzar el seguiment de la regata va ser la goleta de la Generalitat Valen-ciana Tirant I que després del senyal d’eixida va fer veles rumb al port de Formentera.

La Goleta Tirant I, en l’actualitat realitza Cursos de Navegació d’Altura per la Me-diterrània. Els tripulants, en navegació durant 48 hores sense escales, comparteixen l’aventura d’aprendre les tècniques de nave-gació, orientació i posicionament en alta mar, maneig de veles, selecció dels rumbs i maneig del barco.

En la travessia es realitzen classes teòriques sobre vocabu-lari bàsic i material de seguretat i també s’analitzen els parts me-teorològics per a la navegació.

L’objectiu del curs de Na-vegació d’Altura a banda de l’aprenentatge i formació sobre tècniques i maniobres nàutiques, és que la tripulació experimente la sensació de pertànyer a un equip de treball en alta mar i la possibilitat d’aprofitar un cap de setmana juntament amb un grup de persones amb una mateixa passió per la mar i la navegació.

La Goleta navega com a Vaixell Escola de la Federació de Vela de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de promocionar i di-fondre la pràctica de la Vela.

uns pocs segons el que arribara davant. El Pirata Dragut va ser el quart en real i també en com-pensat.

Després dels ràtings definitius, Pestañeo de Javier Moreno Moya, del Real Club Nàutic de València va ser el primer classi-ficat. Ilusión, del Club Nàutic de València, Patronejat per David Ortíz de Loza va ser 2n.

hores de la matinada sense que este es detinguera. El vaixell va decidir després de veure la creue-ta i el lateral afectats, fer rumb a Eivissa per a valorar els danys. Es donà l´avís a seguretat marítima i es va poder comprovar que es

sí, tenen el “roín costum” de passar-te massa a prop. Agafe la canya i tracte d’apartar-me de la seua derrota, però és massa tard. Ell va molt ràpid i nosaltres, a vela, molt lents. L’estela que alça el seu bulb ens desplaça mentre jo li presente l’aleta; ens impulsa, sembla que estem fora però la creueta bóta, l’obenc a terra i el casc raspat. Benja, que li tocava dormir, i ha eixit per dir-nos que això no és manera de virar, s’ha quedat sense paraules en veure el tros de bitxo que ens acaba d’abordar. Fem totes les compro-vacions, estem bé, el pal aguanta, arriem, no tenim vies d’aigua i donem part. Estic desbordada per tanta preocupació tothom s’oferix perquè seguisca i ens envien paraules d’ànim.

Ja de bon matí, a les sis, el primer a creuar la línia d’arribada va ser Ilusión, Posteriorment, una disputadíssima lluita entre el Barbablú i el Pestañeo, va decidir que fóra el primer per a penes

Barbablu de Carlos Pavia Mata del R.C.N. de Gandia va ser 3r. Pirata Dragut, de Santiago Calzada Martinez del R.C.N. de València va ser el 4t classificat.

El primer classificat local va ser Mojito II de José Grau Ferrer del

· 23 riBera · ESPORTS ·

Jorge Galan és un jove de 16 anys que viu a Cullera i que en els darrers anys està formant-se a l’Escola de futbol base de Cu-llera.

Galan, nascut a la població veïna de Llaurí prompte va des-tacar en el món del futbol i va estar seleccionat per l’escola de la Unió Esportiva Alzira.

Però el fet que els pares vingue-ren a viure a Cullera va fer que decidiren apuntar-lo a l’escola de futbol cullerenca i enguany ha estat militant en la categoria de cadet, sota les ordres de Salva Lluna i la supervisió del coordi-nador de l’escola Juanjo Espí.

Les bones relacions dels res-ponsables de l’escola varen fer que els observadors del València

JoAN GImeNo

Diumenge 26 juny pel mati se celebrà a la nostra ciutat la cinquena edició de la travessia a nado de llarga distància en aigües obertes, organitzada per nadadors del Club Natació de Cullera i la Regidoria d’esports a més de la Diputació de València.

Un dia abans de la prova de llarga distància es va celebrar una taula rodona, a la casa de la xcultura, en la qual es varen començar a repartir els dorsals i en la que es varen tractar alguns dels detalls més importants de la prova que se tenia que celebrar el dia despues.

La prova de llarga distància s’ha convertitx en els darrers anys en la modalitat de marató amb un total de 10 mil metres que és la distància que separa la ratlla del terme a la platja del Mareny de sant Llorenç i la platja de l’Oasi. A més a més la prova ha estat declarada com a Campionat au-tonòmic de la modalitat de llarga distància en aigües obertes.

A les 6 del matí es donaren cita els participants en l’Oasi, on en el tancat delimitat per l’organització va continuar amb el lliurament de dorsals i de ba-rrets a tots els participants així com al marcatge.

A partir d’ací, una vegada cada participant havia agarrat el seu barret corresponent, anaven pujant a un autobús, amb el qual eren transportats fins el punt d’eixida de la prova... la platja de la ratlla del terme, davant de l’Hotel Arianne.

Una vegada arribats a la platja, els quasi 200 participants que anaven a pendre part en la prova es dedicaren a admirar el pais-satge que els donava este trenc d’alba a la zona del Mareny de Sant Llorenç de Cullera. Unes imatges impressionants.

Alla mateix, els responsables de l’organització es varen dedicar a repassar el trajecte, donant

Un jove de Llaurí, en l’agenda del València

Una exigent travessia en aigües obertes La gimnasta de Benifaió ana Fillol es proclama subcampiona autonòmica

CF reberen molts bons informes de Jorge Galan, el qual va estar durant les passades setmanes en període de prova a l’equip cadet del València.

La gran qualitat i el gran físic de Galan i el seua bona disposi-ció i bones aptituds han fet que els responsables del futbol base del València haguen decidit fer-li un seguiment al llarg de la pròxi-ma temporada per tal de valorar la seua possible incorporació a l’equip valencianista.

Sens dubte una excel•lent notí-cia per al jove Jorge Galan, per a la seua família i sobretot una mostra més de la feina ben feta que es du a terme en els darrers anys a l’escola de futbol base de Cullera.

anaven marcant el camí a seguir. També varen pendre part en les col•laboracions d’esta prova els membres de l’Equip de Salva-ment i Socorrisme de la Platja de Cullera, els quals varen estar en tot moment per al que necessita-ren els nadadors amb les zodiacs i una moto aquàtica.

També col•laboraren l’equip de treballadors de la Regidoria d’esports de l’Ajuntament de Cu-llera i la Regidoria de Serveis Ex-teriors. També varen participar embarcacions de l’escola de vela Cullera Garbí,Naútica Cullera i del Club Nàutic de Cullera.

La prova va estar conometrada per part de representants del colegi d’àrbitres de la Federació de natació de la Comunidad valenciana.

El temps màxim establert per l’organització era de 4 hores, havent de arribar a l’espigó del Sicania abans de les 2 hores i mitja per a no ser retirat de la prova. Alguns dels participants, davant de la duresa de nadar en mar oberta es varen haver de re-tirar ja en els moments inicials de la mateixa, tot i que varen poder arribar a elogiar també com havia anat transcorrent la prova i la organització de la mateixa.

La participació de les gimnastes del Club de Rítmica Roquette Benifaió ha obtingut de nou un èxit important. La seua gimnasta Ana Fillol va aconseguir el títol de subcampiona autonòmica en la modalitat individual categoria júnior. La cita va tindre lloc dis-sabte passat en la ciutat alacanti-na de Benidorm.

Junt amb Ana, les seues com-panyes de club també van obtin-dre classificacions a destacar. Les paricipants en categoria infantil Celia Lozano quedà 5a, Ainhoa Ortuño 9a i Helena Belenguer 11a. En la categoria aleví la gimnasta Andrea Orejudo va aconseguir la 9a posició.

D’altra banda cal destacar que l’equip júnior benifaioner format per les gimnastes Mar Martínez, María Escandell i Ana Mª Bosch, a les ordes de les entrenadores Xelo Navarro i Verónica Montaner després de la seua participació en el Trofeu nacional de Manises del passat 4 de juny ha aconseguit classificar-se per al campionat nacional.

La medalla d’or obtinguda a Manises els dóna el passe per a participar en el Campionat d’Espanya absolut de clubs i autonomies que se celebra del 30 de juny al 3 de juliol a La Corunya.

En este campionat també participarà la gimnasta Elisabet Martínez en 1a categoria

Els tres primers classificats de cada categoria varen rebre trofeu. També hi hagueren premis per als tres primers nada-dors locals que acabaren la tra-vessia. Els nadadors es mostraven assombrats de les condicions de la travessia, així com de les mag-nífiques condicions en les que es va dur a terme la mateixa. Dura però ben organitzada, bonica... Varen ser alguns dels adjectius utilitzats pels nadadors en esta travessia. De destacar enguany que la prova tenia caràcter in-ternacional. Una bona mostra d’açó va estar la presència de l’argentí fernando Gomez, qui es va desplaçar fins a Cullera per tal de pendre part en esta prova.

La prova va estar guanyada per Emilio Arroyo del Tennis Elx, seguit amb el mateix temps, 2 hores, 15 minuts i 37 segons per Hector Saurí del valenciano de natacion i Victor Llopis del Na-tació d’Elda a tan sols 7 segons. Els tres guanyador es mostraven molt satisfets de com havia anat la prova, uns minuts després de creuar la linia d emeta.

En la categoria femenina, es va proclamar campiona autonò-mica femenina la nadadora del Club Natació Raspeig Mari Paz Serrano.

En quant a les classificacions locals, els dos primers de la loca-litat en creuar la meta varen estar Marta Grau de Fez i en Masculí Miguel Alapont.

Mari Carmen Tormos, la nova màxima responsable d’esports de l’Ajuntament de Cullera estava present a esta prova i es va mos-trar molt satisfeta de com havia anat la mateixa, l’organització de la qual anava a càrrec de la ma-teixa Regidoria i el Club Natació Cullera.

El lliurament dels trofeus a tots els guanyadors va posar el punt i final a esta cinquena edició de la Travessia de llarga distància de Cullera.

als participants tots els detalls pertinents del que anava a ser esta prova. Una prova que se celebra per cinquena vegada a Cullera.

La inscripció estava limitada, tot i que es varen superar de forma clara les previsions més optimis-tes, aconseguint ubicar en la línia d’eixida als prop de 200 nadadors. Tot un èxit degut a ser una prova d’estes característiques, de llarga distància i a les hores del matí que era. Una prova molt complicada d’organitzar, però que no es vol quedar en campionat autonòmic i que vol anar a més i no és descarta inclòs el campionat d’España per a pròximes edicions.

L’eixida va donar unes imatges espectaculars i des de l’inici ja es va vore que hi havia una sèrie de nadadors que estaven en la carrera per a guanyar-la, i que no s’havien alçat simplement a participar.

Les imatges que es varen poder grabar en esta travessia de llarga distància eren màgiques, amb moments espectaculars que ens vene a demostrar com es viu una travessia d’estes característiques.

En l’organització de la prova varen col•laborar amb el Club de natació local, de forma activa els piragüistes que obrien la regata i

24 | Cultura |

Els frescos de l’artista Alfredo Claros ubicats a l’ateneu Sueco de Socorro seran restaurats

Carmen Pérez, directora-gerent de l’Institut València Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R) ha ma-nifestar el seu desig que el treball de restauració dels murals que en 1935 pintà l’impressionista Alfredo Claros (Marxalenes, València, 1893 – Sueca, 1965) tinga continuïtat. La recuperació de les seqüències sobre el conreu de l’arròs, i el sostre amb una representació de Neptú podrien estar acabades a finals de 2012 sempre que arriben les ajudes institucionals que a hores d’ara es negocien.

“L’Ateneu és un edifici molt singular i molt important dins del modernisme, no solament a Sueca, sinó a tota la Comunitat Valenciana” va dir Carmen Pérez.

En opinió de la directora del IVC+R “el fet que hagen con-servat el sòl original i els murals, i que l’edifici presente tan sols xicotetes agressions de caràcter reversible, és una mostra que els responsables d’aquesta societat han sigut respectuosos amb el valor del centre”.

L’IVC+R i l’Ateneu Sueco del Socorro, societat formada a finals del segle XIX, van presentar el passat 30 de juny els primers treballs de recuperació dels frescs que Alfredo Claros va pintar l’any 1935. Un dels panells de la seqüència del conreu de l’arròs ja ha estat destapat completament i pot ser admirat pel públic.

“El treball de restauració de

la pintura original està resultant molt meticulós i complex.”. Va assegurar la coordinadora de l’equip de professionals, Marga Domènech qui va elogiar la tasca de l’autor: “és molt bona però els materials es troben en un estat molt delicat”. A més de la pols, un dels elements més contaminants amb què s’han trobat ha estat la nicotina pegada a les pintures. “Fa una olor

les pintures de la cúpula de la Catedral de València. A finals de l’estiu aniran a Pompeia (Itàlia) per a actuar sobre uns frescs de la Casa Ariadna.

Presència familiarLa reunió va tenir com a convi-

dat de luxe al fill i un dels néts del pintor que conserven el nom de l’artista. Alfredo manté una luci-desa envejable sobre la manera,

El pintor del color i la llum de la MediterràniaAlfredo Claros (Marxale-

nes, València , 1893 – Sueca, 1965).- És l’autor dels frescs sobre la sega de l’arròs que ac-tualment es restauren. La seua vida transcorre entre València, Ontinyent i Sueca. Dotat d’un més que notable domini del color i la llum del Mediterrani que treballa de manera magis-tral. Fou un pintor capaç de

captar qualsevol ambient, pai-satges, situacions o personatges del carrer i transmetre-ho als seus llenços. L’artista va traure el màxim del seu aprenentatge amb Joaquín Sorolla i Salvador Abril. L’any 1925 va fundar l’Escola d’Arts i Oficis de Sueca. Després d’una dilatada trajec-tòria professional, en la qual va obtindre diversos premis i

especialitzat en associacionisme de la Ribera Baixa dels segles XIX i XX, i en particular de l’Ateneu, Luis M. Rosado Cala-tayud. Carmen Pérez també va parlar de la possibilitat d’editar una publicació, “perquè el projecte, per la qualitat de les pintures i les escenes del cultiu de l’arròs, mereix la pena”.

Les tasques s’han iniciat amb una ajuda de 15.000 euros de la

L’Ateneu es va fundar en 1869, arran de la proclamació de la Primera República. Pos-siblement siga una de les insti-tucions privades més antigues de Sueca. Fundà la primera caixa d’estalvis local (Caja de Ahorros Popular) que durà cinquanta anys. El casino mo-dernista ocupa un espai de 600 metres quadrats, té dos plantes, i altres espais. Té entrada per dos carrers: Sequial i la Punta. Fou inaugurat l’any 1929 i va rebre un segon premi a l’ Expo-sició Regional de Belles Arts de 1934. És obra de l’arquitecte Joan Guardiola (Sueca, 1895 – Alzira, 1962). Ocupat pel sindicat vertical després de la guerra civil, fou recuperat, junt a les Escoles Jardí (escola privada no confessional), per l’entusiasme i saber fer d’antics socis i d’advocats que també eren membres de la societat. L’edifici reclama una rigorosa rehabilitació. L’Ateneu ha estat objecte d’estudis en els darrers anys, resultat del qual ha estat publicat en llibres i catàlegs monogràfics sobre el moviment modernista. Així mateix ha cridat l’atenció de distints rea-litzadors que n’han fet ús en di-verses produccions audiovisuals.

▼L’Ateneu: una institució centenària

reconeixements, encara hui se’n parla. L’Ajuntament de València li va retre un home-natge amb una exposició als museus de la ciutat en 2002. L’any 2007, i amb motiu del 70 aniversari de València com a capital de la República, fou un dels artistes representats a l’exposició antològica que organitzà la Universitat.

intensa en el moment en què és retirada”, explicà Marga Domè-nech. La coordinadora, treballa actualment al costat de Raquel Gómez i Andrea Carrión. El grup de tècnics especialitzats en restauracions es reforçarà la setmana vinent amb Conchín Morales, Aurora Rubio, Luisa Tuset i Borja López. Tres d’elles, Marga, Aurora i Conchín, van treballar en la recuperació de

tècniques i materials que utilitza-va el pare, tot i els seus 89 anys d’edat. L’equip de restauradors encara li consulten respecte a les tècniques i material que emprava . “No ho he conegut mai tan net”, va confessar, en referència al primer dels panells restaurat.

En l’acte de presentació dels primers resultats també van estar presents, Antonio Crespo, presi-dent de la societat; i l’historiador

Diputació de València, la ma-teixa quantitat que aporta amb materials i treball l’IVC+R. El portaveu del PP a l’Ajuntament de Sueca Carlos Ramírez, va ma-nifestar que seguirà gestionant amb l’ens provincial la dotació de noves subvencions per a acabar la seqüència ja començada amb la restauració esmentada, així com el sostre del mateix autor, que representa a Neptú.

· 25 riBera · CULTURA ·

Algemesí acull l’exposició Ampla és Castella de l’artista avilés Jesús Prieto “Chuchi” que retrata, a través de 36 fotografies de gran format la identitat de cada una de les nou províncies de Castella i Lleó, posant de manifest la grandesa d’una terra bolcada a la cultura i a perpetuar el testimoni de la història.

L’exposició es realitza a Alge-mesí, en un moment clau de la candidatura de les festes de la Mare de Déu a ser declarades per la UNESCO com a Patri-moni de la Humanitat, per la qual cosa la mostra pretén esta-blir llaços d’unió cultural amb Castella i Lleó, que ha sigut pionera a exportar universal-ment el seu patrimoni material i immaterial.

Com assenyala el regidor de cultura Gabriel Palop, “esta exposició complix amb el nostre propòsit d’unir tradició i modernitat, en un clar exemple d’aproximació històrica i mo-numental cap a Castella i Lleó a través de la fotografia”.

Jesús Prieto “Chuchi” porta tota la seua vida dedicada a capturar la imatge fugaç del temps en els escenaris per-sistents d’Espanya. La seua obra mostra l’especial vocació d’unir en projectes expositius i sentimentals les dos terres que dividixen el seu cor: el seu Arèvalo natal i la Castella i Lleó que el van veure nàixer

i la València que l’acull des de fa quasi 20 anys. Ací ha re-collit innumerables premis de fotografia i s’ha convertit en un fotògraf imprescindible en la definició del rostre de València en llibres especialitzats sobre les festes i tradicions de la nostra Comunitat.

En esta exposició itinerant per diversos espais de València, ens presenta paratges naturals, grans monuments i gestos quo-tidians que es filtren en cada fo-tografia i que contenen el senyal emocionat del seu creador que tracta de projectar al món la bellesa històrica de la seua terra. Es podrà visitar fins el pròxim 20 de juliol. Amb motiu de l’exposició, l’Ajuntament d’Algemesí va dedicar la jor-nada d’obertura de l’exposició a la promoció de Castella en el onvent de Sant Vicent.

Algemesí acull una exposició fotogràfica sobre Castella i lleó

El regidor d’Acció Social ha valorat molt positivament esta iniciativa.

Des del passat mes de març, els usuaris del Centre Ocupa-cional de Sueca, tot ells disca-pacitats psíquics, assisteixen a un taller de cinema que té com a objectiu final la participació dels alumnes en tot el procés de realització d’un curtmetratge, des de la fase de producció, gravació, perruqueria, vestuari, interpretació, etc. “Volem que participe el major nombre d’usuaris del centre, no sols els que tinguen facilitat per a estar davant de la càmera o escriure algun guió, sinó fins i tot aquells que viçulguen participar en la gravació de les seqüències o aguantant el micro, de perru-quer... volem que participe tot el món”, ha manifestat la direc-tora del Centre Ocupacional de Sueca, Inmaculada García.

“Com a regidor d’Acció Social crec que és molt impor-tant que els usuaris del Centre Ocupacional facen activitats diferents de les que estan acos-tumats, i que a més puguen utilitzar també un recurs de l’ajuntament com és la televisió local. Jo crec que és una expe-riència que els enriqueix perso-nalment i els fa més agradable la seua estada en el Centre”, en paraules del regidor d’Acció Social, Joan Baldoví.

Segons la directora, l’interés per realitzar un curtmetratge va sorgir després de la visita que van realitzar a Gandia per a visionar uns curts realit-

zats per usuaris d’altres centres ocupacionals. “Els professio-nals del Centre pensàrem que podíem realitzar esta activitat nosaltres també, ho parlàrem en una reunió i pensàrem en la possibilitat que col•laborara amb nosaltres Sueca Televisió. La seua gerent, Pura Matoses, és una persona molt sensibilitzada amb este sector i de seguida es va entusiasmar amb la idea”.

Per a Matoses, era necessari prèviament a la gravació del curt, que els usuaris conegueren un miqueta millor què és el cinema “per això vam començar posant-los uns curts i tot seguit comen-tem les qüestions tècniques, escenografia, tipus de pla... i

El centre ocupacional de Sueca organitza un taller de cinema per a rodar un curtmetratge

L’Espai Cultural La Plaça de Sueca acollirà, fins al pròxim 16 de juliol, una exposició de pintu-res de l’artista Antoni Roig. Per a Bernat Montagud, Catedràtic d’Història de l’Art i membre de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art, l’autor “pren com a pretext un paisatge concret -el paratge lacustre d’un arrossar o les terres agrestes de l’interior valencià- per a abordar a través d’una ‘atmosfera cromàtica’ l’estudi de línies i colors, que conjuga en un teixit cromàtic de suggestius empastats”.

A l’acte d’inauguració de l’exposició va acudir l’autor que va estar acompanyat per l’alcalde de Sueca, Salvador Campillo; el regidor de Cultura, Josep Navarro; la regidora de Turisme i Comerç, Manuela Egea; i el pintor suecà, Conrado Meseguer.

Exposició d’antoni roig a Sueca

després hem començat a estudiar com poden ells interpretar uns personatges. La setmana passada vam posar l’escena final de “Con faldas y a lo loco”, ells la interpre-ten, la gravem, i després veiem com resulta”. Per a la gerent de Sueca TV, este taller s’inscriu dins d’una sèrie d’activitats que realitza la televisió local, alienes a la seua programació habitual, però relacionades amb el món de l’audiovisual, com per exem-ple l’organització del festival de curtmetratges Mira’m o el fet d’involucrar a tots els col•legis de Sueca en la realització d’un programa per a la televisió.

El taller s’impartix tots els di-marts, d’11 a 13 hores.

26 · · CULTURA ·

Aquest mes de juny passat ha estat ple d’activitats per part de les diferents seccions artístiques de la nostra societat. En primer lloc, hem pogut escoltar les audi-cions de fí de curs dels alumnes de la nostra Escola de Música reconeguda i Centre Autoritzat elemental. Concretament dilluns 20 de juny, i a la sala Rafael Talens de la nostra societat, actuaren els alumnes de l’Aula de Piano , els alumnes de l’Aula d’Iniciació al Llenguatge Musical (6 i 7 anys) , els alumnes de l’Aula de Percussió i finalitzà aquesta primera audició amb l’actuació dels alumnes de l’aula de Fagot . Al dia següent, dimarts 21 de juny i al mateix lloc, continuaren les audicions amb els següents participants: començà l’Aula d’Oboè, després escoltarem als alumnes de l’Aula de Saxòfon ; l’audició va continuar amb els alumnes de l’Aula de Flauta Tra-vessera , tot seguit actuaren els alumnes de l’Aula de Trompeta; seguiren els alumnes de l’Aula de Clarinet; finalitzant aquesta brillant vesprada musical amb els alumnes de les Aules de Violí, Viola i . Com a colofó d’aquestes audicions de Fí de Curs, dime-cres 22 i al Saló Multiusos de Mercat, va tindre lloc l’última sessió d’actuacions dels alumnes de la nostra Escola i Centre Au-toritzat. En primer lloc interpre-taren diverses peces els alumnes de l’Aula de Trombó, Bombardí i Tuba, seguidament els alumnes de l’Aula de Jardí Musical ofe-riren una preciosa coreografia-canço titolada “Don Guindon-gui” , per a finalitzar amb l’Aula de Conjunt Instrumental, que dirigits pel professor José Luis Grau, interpretaren 5 peces musicals de Jacob de Haan. Tots els familiars del xiquets i xiquetes que actuaren durant aquestos 3 dies d’audicions van gaudir de moments de felicitat escoltant als seus fills, nets o nebots, i com-provant com van desenvolupant

els seu instint musical guiats pels seus professors. Ara sols queda perseverar en aquest treball que setmana a setmana fa que els joves alumnes es converteisquen en grans músics. Recordem que durant tot aquest mes de juliol seguirà obert el periode de ma-triculació per al curs vinent, on hi haurà novetats en l’oferta edu-cativa del nostre centre, ja que s’encetaran noves assignatures com l’escola-cuna per a nens de 0 a 3 anys, la banda infantil de 1er i 2ón de Grau Elemental i el Conjunt Coral per a adults. Us animem a tots per a que vingau a descobrir el món meravellós de la música.

També volem fer-mos ressó de un nou èxit aconseguit per un músic de la nostra societat. Es tracta del trompa solista de la Banda Simfònica, Francesc Sàez Calatayud. En primer lloc, Francesc ha finalitzat els seus estudis de Grau Superior al Con-servatori de València amb gran brillantesa, sent el seu professor de trompa Miguel Torres. Però és que, tot seguit, ha aconseguit

superar les proves d’ingrés per a fer un MASTER de dos anys de duració al Conservatori de Maastricht (Holanda) per a am-pliar estudis de trompa amb un dels més prestigiosos professors europeus, Will Sanders. Estem segurs que amb aquesta forma-ció, Francesc Sàez assolirà uns nivells d’excel·lència en el domini del seu instrument. Enhorabona Francesc.

Els dies 18,19 i 20 d’agost tindrà lloc al nostre local social el I FESTIVAL ART BRASS CULLERA, impartit pel Art Brass Quintet, que està format per Sergio Romero Giménez i Patricio Soler Pérez (trompetes), Yabel Fuertes Monzón (trompa), Juan Franc isco Alemany Cifre (trombó) i Víctor Escrivá (Tuba). El programa d’aquest curs con-sistirà en classes individuals i col·lectives en horari de matí i vesprada durant els tres dies de duració del curs; Conferència sobre Manteniment dels Ins-truments i Concert Art Brass Quintet el dijous 18; Conferèn-cia Stomvi, Concert Grup de

Maduixa, la companyia pro-fessional de teatre de Sueca, ha estrenat un nou espectacle per a xiquets: CON-SO-NANT. Una evolució del seu últim muntatge, Ras!, guanyador del premi al millor espectacle infantil de Tea-tres de la Generalitat Valenciana 2010.

CON-SO-NANT és una pro-posta escènica que barreja la dansa, el teatre gestual, i la poesia visual, tres disciplines que parlen a través d’un llenguatge universal que no només captivarà el públic valencià sinó també el públic europeu. Cal apuntar que alguns festivals internacionals de teatre i dansa ja s’han posat en contacte amb la companyia de Sueca interessant-se pel nou muntatge

Maduixa estrena un nou muntatge a la XXi Mostra d’alcoi surrealista que s’estrena a Alcoi.

La companyia Maduixa Teatre ha volgut continuar amb l’experimentació audiovisual dins de l’espai escènic i ha creat un nou concepte d’espectacle per als més menuts que gaudiran ara d’una nova proposta innovadora.

Amb CON-SO-NANT la dansa i el moviment prenen el protagonisme a escena, però també conflueixen les noves tec-nologies. L’univers de la poesia visual de Joan Brossa inspira els creadors de l’espectacle.

Juan Pablo Mendiola és el dramaturg i director de CON-SO-NANT. Juntament amb ell, un gran equip de professionals valencians han donat vida a la nova proposta escènica que es

presenta este dijous a Alcoi. Completa la fitxa artística de

l’espectacle Mamen García, co-reògrafa de CON-SO-NANT i Paco Garnelo, que ha creat una banda sonora que capbussa el públic en un món màgic ple de poesia visual, projeccions, dansa i lletres, moltes lletres, totes elles consonants.

Pasqual Peris ha dissenyat el vestuari de les dos actrius pro-tagonistes de l’espectacle, Aina Gimeno i Paula García Sabio, que s’incorporen amb CON-SO-NANT a la gran família de Maduixa Teatre. La pròxima cita després de l’estrena a Alcoi serà al Festival Internacional de MIM de Sueca, on té seu la companyia professional de teatre.

L’epíleg d’aquest intens mes de juny, el van possar divendres 1 de juliol a les 19,30 hores, l’Orquestra Jove de l’Ateneu Mu-sical de Cullera, junt a la Coral “Stella Maris” del nostre poble i el Conjunt coral d’alumnes de Coro de la nostra Escola de Música i Centre Autoritzat. Aquestes tres agrupacions mu-sicals dirigides, respectivament, per Pasqual Martínez, José Luis Grau i Agustín Giner; ens oferi-ren una Concert a l’Auditor del Mercat emmarcat dins de la 32 Campanya “Retrobem la nostra música”, patrocinada per la Diputació de València. Prime-rament l’Orquestra Jove, baix la batuta de Pasqual Martínez, va interpretar l’overtura de “Don Pasquale” de Donizzeti i “El cisne” de Saint-Säens, on actuà com a violoncel solista Margarita Boix, amb una interpretació plena de delicadesa i qualitat que fou recompensada per grans aplaudiments per part del públic. Després, el cor “Stella Maris”, di-rigit per José Luis Grau, ens oferí “El vell Montgó”, melodia amb lletra de Paco Muñoz i música d’Enric Murillo, i “Tres Cançons del meu poble: Mare vull casar-me, El Xiquet té son i Dansa cantà”, de Rafael Talens, on el cor fou acompanyat per la secció de vent de l’orquestra. El concert finalitzà amb les tres agrupacions interpretant, sota la direcció novament de Pasqual Martínez, la cançò “What a Wonderful World” de Weiss i Thiele, i “Tres cançons populars: Albaes, Arriau que te cau i Sereno,sereno”, amb arranjaments del mateix Pasqual Martínez, interpretació que aquest va dedicar al mestre Talens, present a l’auditori. Tots tres directors, tingueren que eixir repetides vegades a saludar al públic, que amb atronadores ovacions va recompensar el mag-nífic treball d’aquestes agrupa-cions d’artistes. Un final perfecte per al curs 2010-2011.

Ateneu Musical de Cullera: un mes ple d’activitats

Trompes del Conservatori de Cullera i Concert de la Brass Band Metàl·lia el divendres 19; i dissabte 20, Audició d’alumnes/Cloenda amb la Banda Simfò-nica de l’Ateneu Musical de Cullera, amb la interpretació d’una composició per a Quintet de Metall i Banda Simfònica de Luis Serrano Alarcón . També hi hauran durant els períodes lec-tius, Master Class de Juan Carlos Alandete (trompeta ajuda solista Orquestra Nacional d’Espanya i Catedràtic del Conservatori Superior de Música de València), de Carlos Malonda (trompa ajuda solista Orquestra Nacio-nal d’Espanya i Catedràtic del Conservatori Superior de Sala-manca), de Carlos Gil (professor de trombó del Conservatori José Iturbi de València i concertista), i de Dani Llosà (professor de tuba del Conservatori Municipal de Música de Llíria i solista del grup de Metalls “Llacet Brass Band”). Una oferta de vertadera qualitat per a la formació dels instrumen-tistes de vent-metall que, segur que serà un èxit.

· 27 riBera · CULTURA ·

El VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca ha batut en aquesta edició el rècord d’originals presentats, amb un total de 48 obres. El Premi està dotat amb 8.000 € per l’Ajuntament d’Alzira. L’obra guanyadora es publicarà en la col•lecció «Bromera Teatre» d’Edicions Bromera.

El jurat del certamen està format per Salvador Bataller, Francesc J. López, Josep Palome-ro, Miquel Àngel Vidal –guan-yador de la passada edició– i l’alcaldessa d’Alzira, que delega en el regidor de Cultura, Carlos Correal, qui el presidirà. El títol

de l’obra guardonada amb el VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca es farà públic el dia 7 de juliol, en el transcurs dels Encontres de Teatre a l’Estiu que organitza l’Ajuntament d’Alzira. Tanmateix, el lliurament del guardó –l’estatueta dissenyada per Manuel Boix– tindrà lloc en el tradicional sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, que se celebrarà l’11 de novembre, on es donarà a conéixer el veredicte del jurat de la resta de modalitats del certamen.

El Premi de Teatre ha sigut un dels últims a incorporar-se a la festa literària dels Ciutat d’Alzira.

Rècord d’obres presentades als Premis Ciutat d’Alzira

El curtmetratge Tinieblas, escrit i dirigit per Joaquín Vallet, va ser guardonat amb el premi a la millor actriu per a Eva Cano en el Certamen de Cortome-trajes de Libertad Audiovisual Creativa, organitzat per la pro-ductora Cacahué de Madrid. Aquest festival està centrat en la difusió de les produccions no professionals realitzades en format vídeo. 18 curtmetratges d’arreu de l’estat varen ser final-ment seleccionats, 10 dels quals

varen conformar el palmarés final. Tinieblas, realitzat en blanc i negre i compost únicament per tres personatges femenins, conta la història d’una estudiant que comença a creure que és víctima d’una trama d’enganys quan li recriminen un conjunt de situacions que no recorda haver provocat. El curtmetratge també va estar seleccionat al Festival In-ternacional de Cine Cinema Jove de València en la seva darrera edició, finalitzada fa pocs dies.

“Tinieblas”, guardonat en el II Certamen de Cortometrajes Cacahué de Libertad Audiovisual Creativa de Madrid

K-Lidoscopi prepara la seua nova proposta cultural per l’últim trimestre del 2011

Davant l’enorme repercussió i l’exitosa acollida per part del públic de les primeres activitats organitzades per K-lidoscopi durant el primer quadrimestre de l’any, esta jove però consolidada associació cultural prepara ja la que serà la seua segona proposta per a l’últim trimestre de l’any. “Sóm conscients que K-lidoscopi és molt recent però també som sabedors del gran entusiasme que ha despertat l’associació en el poble de Cullera gràcies a l’esforç d’uns membres que, dia a dia, van augmentant en nombre i que estimen de manera admirable la cultura” afirma Julio Martí Za-honero, president de K-lidoscopi.

L’associació ha organitzat en els seus primers quatre mesos de vida activitats tan exitoses com la xerrada col·loqui de Miguel Car-bonell, responsable de vestuari a “L’Alqueria Blanca”, el cicle de lectura realitzat per l’escriptor local Joan Bohigues i el director Jordi Piris que va mostrar el seu curt “Les dones que m’agraden no em poden trair mai”, el musi-cal “El Jovencito Dragkenstein”, l’exposició de pintura i foto-grafia a càrrec d’artistes locals i l’associació fotogràfica Xúquer o l’associació gràfica La Penyeta així com la xerrada col·loqui a càrrec del director i actor teatral Juan Mandli presentada pel crític local Ximo Vallet. “Es tracta de fer realitat projectes que, fins ara, existien tan sols com a idees i que no aconseguien obrir-se camí per no haver-hi cap associació existent a Cullera” comenta el mateix Martí.

El proper mes de setembre coneixerem les dates i llocs on es portaran a terme les noves acti-vitats que conformaran la segona proposta cultural d’esta dinàmica associació formada per més de 25 membres en estos moments. El món del cine amb la inaugu-ració d’un cinema club és un dels estendards culturals de l’últim trimestre. ”Es tracta d’una assig-natura pendent per a molts dels socis de K-lidoscopi. Una idea que ja va ser posada en marxa fa ara molts anys i que, malaura-dament, va desaparéixer amb el temps” explica Martí Zahonero. En este cas, el Centre Cultural

del Raval seria la seu per a ubicar este cinema club amb pe-riodicitat mensual on, a banda de la projecció d’una pel·lícula, es convidaria a una persona relacionada directament amb el llargmetratge o amb el tema que es tracte a la projecció. A més, K-lidoscopi ens sorpren-drà amb altres iniciatives com una nova exposició de pintura i fotografia al voltant del món de l’erotisme on també es pre-sentarà una novel·la del mateix gènere, la presentació d’una xarrada i exposició sobre per-sonatges pintorescos de Cullera on s’involucrarà la participació d’alumnes de l’Institut a càrrec de Toni Picazo, i l’estrena local del curtmetratge “La Victoria de Úrsula” dirigit per Nacho Ruipérez i Julio Martí. Este curtmetratge ha sigut guardonat recentment amb el premi Ràdio Televisió Valenciana al Millor Curt Espanyol dins del Festival Cinema Jove. Altres propostes immediates seran la preparació d’un concurs de curtmetratges i la participació en la nova edició del Concurs de Teatre de Comè-dia “Ciutat de Cullera”. “Hem oferit a la nova regidora de cul-tura, Mª Carmen Tormos, tot el nostre recolzament en qualsevol tipus d’activitat cultural entre la que es troba, fonamentalment, el concurs de Teatre de Comè-dia Ciutat de Cullera ja que la major part dels membres de

K-lidoscopi formàvem part del Comité Organitzador d’este concurs. Es una proposta que no ens agradaria que es perdera ja que suposa una activitat estable dins del panorama cultural de la nostra ciutat i que atorga una imatge molt privilegiada dins de l’àmbit teatral a nivell nacional. A més, en estos moments, repre-senta l’única possibilitat per als veïns de Cullera de disfrutar de teatre realitzat per companyies de fora de la nostra ciutat. K-lidoscopi s’ha brindat de manera completament altruista a portar endavant l’organització del cer-tamen així com a treballar per tal de millorar i fer créixer la seua repercussió. Confiem que la Regidoria de Cultura ho sabrà valorar”, comenta el president de K-lidoscopi.

28 | Vida & Oci |

La celebració per quart any d’aquest Certamen de Varietat d’Arrossos Ciutat de Cullera i la seua Setmana Gastronòmica de l’Arròs s’ha consolidat aquesta setmana com el principal esde-veniment gastronòmic del Me-diterrani espanyol destinat a la promoció turística de la cultura de l’arròs.

La Setmana Gastronòmica de l’Arròs Ciutat de Cullera dedi-cada a les diferents varietats de l’arròs, ha comptat amb la parti-cipació de 14 dels millors restau-rants de Cullera. Durant tota la setmana es van oferir diàriament un total de 3.800 places i serveis destinats a turistes, visitants i veïns de Cullera.

Aquest esdeveniment és una oportunitat per a intensificar la promoció turística de Cullera i la seua tradició arrossera, i posar en valor les seues 1.984 hectàrees d’arrossars que constitueixen un patrimoni paisatgístic de primer nivell, el Museu de l’Arròs, la recent creació del primer Club de Producte Gastronòmic Ar-tesans de l’Arròs i els més de 350 establiments d’hostaleria repartits al llarg de la Badia dels Tarongers i que constitueixen un dels principals reclams turístics de Cullera.

El IV Certamen de Va-rietat d’Arrossos Ciutat de Cu-

Concurs internacional de varietats d’arròs de Cullera

Combatre la calor està a les teues mans

llera també va acollir la celebra-ció del II Concurs Gastronòmic de Cuiners Novells, dirigit als estudiants de cuina de la xarxa de centres del CDT i dels ins-tituts de Formació Professional de la Comunitat Valenciana. En aquest concurs han participat nou candidats procedents de diferents centres de formació gastronòmica i hostalera.

La competició va estar dividida en tres modalitats diferents: arròs tradicional, arròs d’innovació i “finger foods”, una novetat in-troduïda enguany que consistia en l’elaboració d’innovadors entrants, la característica prin-cipal dels quals és que es poden menjar sense necessitat de co-berts. El jurat del Certamen ha estat compost per alguns dels més importants crítics gastronòmics, cuiners i representants de les en-titats promotores del Certamen Gastronòmic. El jurat ha atorgat el primer premi SpainSkills (i, per tant, l’opció de representar la Comunitat Valenciana als SpainSkills) a Daniel Vidal-Or-tells, de l’IES Joan Llopis Marí de Cullera per la recepta: “Arròs d’ànec, alls tendres i bolets

de temporada”. El jurat ha tingut en compte l’originalitat dels ingredients utilitzats, el bon fons aconseguit i especialment una molt bona presentació del plat que li ha valgut el primer premi del concurs.

El premi a la recepta innovado-ra ha estat per a Maria Angeles Ribera, del CDT de València, amb la recepta: Arròs melós amb napicol i garrofó a l’aroma “devenere” amb ànec en tres coccions. El jurat l’ha premiat per la bona estructura aconse-guida amb un brou i un arròs molt ben travat, aconseguint un sabor que recordava al d’un plat tradicional.

El premi a la recepta tradicional ha sigut per a Roberto Lluita, de l’Escola d’Hostaleria de la Fun-dació d’Hostaleria de València i la seua recepta: “Arròs melós de guatlla, bolets i gambes”, per la presentació totalment tradicio-nal i molt saborosa, amb un molt bon punt de cocció d’arròs.

Eric Sánchez, del CDT de l’Alquería del Duc ha

guanyat el premi al “Finger

Food” amb la re-

cepta: “coca de verat amb verdures

escalivades”. El jurat ha valorat que es tractava d’una recepta molt fàcil per a menjar, amb sabors tradicionals.

xxxxxxxxxxxxxxxxxx

•també es va celebrar la Setmana Gastronòmica de l’arròs

isabel armengol montagut Metgessa. Master en

dietètica i nutrició huMana. diploMa postgrau nutrició

Amb l’objectiu que este siga un estiu sense defuncions a causa de la calor, el ministeri de Sanitat, Política Social i Igual-tat ha presentat ‘Combatre la calor està en les teues mans’, una campanya informativa amb què es busca “previndre i reduir els efectes negatius de la calor per a la salut”.

L’estiu passat van morir 15 persones a Espanya a causa dels colps de calor. D’ells, quasi la meitat (el 47%) estaven practicant esport o treballant a l’aire lliure en les hores on les temperatures són més altes: des de les 12 del migdia fins a les 17 hores. La resta de víctimes van estar relacionades amb al consum de medicaments , aliments en mal estat per les altes temperatures i persones en edats d’alt risc -majors i xiquets- i la resta van perdre la vida a causa de l’agreujament de les seues malalties prèvies.

L’objectiu de les recomana-cions, presentades davall el lema “Combatre la calor està en les teues mans”, és conscien-ciar la població que seguint uns senzills consells poden evitar els efectes nocius de les altes temperatures que es registren a l’estiu.

Per a minimitzar els danys que l’excés de calor pot causar, principalment en els grups d’alt risc, des del Ministeri de Sanitat i Política Social s’insisteix en una sèrie de recomanacions ge-nerals. Les més importants són:

- Beure aigua o líquids sovint, encara que no es tinga set o independentment de l’activitat física que es realitze.

- No abusar dels líquids amb cafeïna o grans quantitats de sucre, ja que fan perdre més líquid corporal.

- Prestar especial atenció a nadons i xiquets menuts, an-cians i persones amb malalties que puguen agreujar-se amb la calor i la deshidratació com, per exemple, les malalties car-díaques.

- Romandre el major temps possible en llocs frescos, a l’ombra o climatitzats. Refres-car-se sovint.

- Reduir els esforços físics en les hores de més calor (del migdia a les cinc de la vespra-da). No practicar esports a l’aire lliure en estes hores.

- Usar roba clara, lleugera, folgada i que deixe transpirar.

Mai deixar a ningú en un vehicle estacionat i tancat, es-pecialment xiquets, ancians o malalts.

- Consultar al seu metge

davant de símptomes que es prolonguen més d’una hora i es-tiguen relacionats amb les altes temperatures.

- Mantindre les seues medici-nes en lloc fresc, la calor pot al-terar la seua composició i efecte.

- Faça menjars lleugeres que ajuden a reposar les sals per-dudes per la suor (ensalades, fruites, verdures, sucs, etc.).

El ‘Pla nacional d’actuacions preventives dels efectes de l’excés de temperatures sobre la salut’ es basa en les prediccions que realitza l’Agència Estatal de Meteorologia, que poden fer-se fins amb cinc dies d’antelació. El coneixement de les sèries històriques de temperatures ha permés un ajust més precís de les temperatures llindar.

Depenent de les tempe-ratures llindar de cada pro-víncia s’activen els diferents nivells d’alerta. Cada nivell d’alerta comporta un conjunt d’actuacions preventives i assis-tencials.

El nivell 0 (verd), d’absència de risc, es dóna quan en els següents cinc dies no es preveu que se superen en cap moment eixes temperatures.

El nivell 1 (groc), de baix risc, implica que s’esperen d’1 a 2 dies amb temperatures que su-peren els llindars.

El nivell 2 (taronja), de risc mitjà, es produeix quan s’esperen de 3 a 4 dies amb temperatures que superen els llindars.

El nivell 3 (roig), d’alt risc, s’activa quan s’espera que se superen les temperatures llin-dars en cada un dels cinc dies següents.

Amb les mateixes intencions es llança simultàniament la campanya NO ET DESHI-DRATES! 2011 Organitzada per l’Observatori d’Hidratació i Salut (OHS) amb el recolza-ment del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat (MSPSI) i l’Organització Mèdica Col•legial (OMC). L’objectiu és difondre entre la població la importància de mantindre una bona hidratació, especialment en situacions de calor i entre els grups de població més vulnera-bles. Per a això, es recomana beure a més d’aigua, infusions, refrescos, sucs, lactis, etc. El sabor de les begudes fa més fàcil aconseguir una adequada hidratació. Amb el lema “Hi ha mil formes divertides d’hidratar-se”, entre els mesos de juliol i setembre s’organitzaran distin-tes activitats per totEspanya, es difondran materials divulgatius i es resoldran els dubtes de la població sobre els efectes d’una correcta ingesta de líquids en la salut.

· 29 riBera · VIDA & OCI ·

El Departament de Salut de La Ribera, a través del Servei de Nutrició i Dietètica, ha advertit sobre el perill per a la salut que poden suposar algunes de les dietes de moda per a perdre pes de cara a l’estiu.

Segons el cap d’este Servei, la Dra. Pilar Luna, “com tots els anys, en esta època moltes per-sones es llancen a fer dietes poc o gens equilibrades, la finalitat de les quals és aconseguir reduir pes en un curt termini de temps, arriscant amb això la seua pròpia salut”.

En este sentit, podrien distingir-se quatre tipus de dietes que solen realitzar-se en esta època de l’any. En primer lloc, les dietes de dejuni, “que sota noms diver-sos com ‘dieta dels astronautes’, ‘dieta del mànec’ o ‘dieta del xarop’, ofereixen règims molt baixos en calories, que obliguen a l’organisme a realitzar una mo-bilització elevada de greixos de reserva, amb el consegüent perill que es dipositen en les artèries, augmentant, d’esta manera el risc vascular”, ha afirmat la Dra. Luna.

En segon lloc, es troben les dietes dissociades, que són aque-lles en què no es manté la presèn-cia de tots els grups d’aliments (per exemple, evitant la combi-nació dels carbohidrats amb les proteïnes), la qual cosa produeix balanços desequilibrats i falta de nutrients. “Amb diferents noms de suposats experts, estes dietes compten amb un ampli seguiment en fòrums d’Internet i poden arribar a produir efectes adversos com l’elevació de l’àcid úric o l’augment del colesterol o els triglicèrids”.

En tercer lloc, es trobarien les “dietes verdes”, que són aque-lles basades en productes sense gluten, amb espelta (espècie comuna de blat), amb kamut (farina de blat) o recomanades per a al•lèrgies alimentàries no provades, excloent-ne la majoria dels grups d’aliments que, a més de pèrdua de pes, produeixen un desequilibri nutricional que no es pot mantindre a llarg termini. Finalment, es trobarien aquelles dietes en què es recorre a suple-ments dietètics o farmacèutics, “amb un elevat cost econòmic i un efecte poc provat”.

Com perdre pes de forma sanaEnfront d’això, el Servei de

Nutrició i Dietètica de l’Hospital Universitari de La Ribera afirma que perdre pes de manera senzi-lla i permanent, evitant l’efecte io-io, és relativament senzill si es canvien els hàbits d’alimentació.

En este sentit, la Dra. Luna afirma que “menjar de tot, amb sopars lleugers, pocs embotits i disminuir la brioixeria, la pas-tisseria, els refrescos comercials ensucrats i l’alcohol, milloren no

Les dietes d’estiu, a debat

Carles Piris Perales Multiopticas piris.

Les habilitats de moure els ulls correctament són fona-mentals per a poder llegir. Coordinar bé els ulls i les mans és fonamental per a poder es-criure; enfocar de forma eficaç és vital per a poder mantenir l’atenció en la feina de prop; tindre unes bones habilitats perceptives són el més impor-tant per a poder memoritzar, discriminar formes i paraules; aprendre bé en definitiva. Com també són importants la visió perifèrica per a relacionar-nos amb l’entorn ( jugar amb altres xiquets i fer activitats esporti-ves), la visió del color o l’estat del nostre camp visual.

Tots aquests aspectes no solen avaluar-se en un examen “quotidià”, ni en els controls escolars, ni en els reconeixe-ments habituals que fem als xiquets. És clar que si el que estem buscant és purament un defecte refractiu ( el xiquet es queixa de no vore clar) ens podríem quedar en la pura ob-tenció d’un valor en diòptries que no és necessari. Però no estem parlant d’això, parlem també de saber si els xiquets tenen la capacitat de poder afrontar el repte d’aprendre en unes condicions normals. Volem saber si eixe xiquet té el seu potencial on deu per a no “fracassar “ quan li estem donant la formació acadèmi-ca, la formació com a persona . Per què ens conformem si el nostre fill tarda molt més que un altre en fer els deures, encara que traga bones notes? Pot ser que el xiquet estiga fent un esforç molt major als altres per a aconseguir el mateix? Podríem millorar açò?

Per a poder conéixer com funciona el xiquet , ens hem

de plantejar fer un examen que aborde totes les àrees abans esmentades , totes les habilitats visuals han de ser avaluades. Necessitem fer un examen visual COMPORTAMENTAL per a poder respondre a si el xiquet està funcionant bé o no visualment, a banda de vore més o menys clar. La visió consisteix doncs en molt més que vore clar. La visió ens permet donar significat i com-prendre el que veiem.

L’optometrista és el professional que en col•laboració amb altres (oftalmòleg, logopeda, psicòleg, pediatra,fisioterapeuta), tenen la funció, i jo diria l’obligació , de fer ,cadascú a la seua parcel•la, l’estudi del funcionament del xiquet.

Si tenim que ,com hem dit , al voltant del setanta per cent dels xiquets amb problemes d’aprenentatge tenen desordres visuals, cal realitzar els controls complets en l’edat escolar. Per a poder “despertar” la idea o la necessitat, de fer un d’eixos con-trols , us donaré un llistat ràpid de senyals que ens poden avisar si el xiquet pot tindre un problema visual:

-S’apropa molt al text per a

La visió i l’aprenentatge (i ii)

sols el pes sinó també la salut”. És important, realitzar cinc menjars al dia.

Així, des del Servei de Nutrició i Dietètica es recorda que la base d’una alimentació saludable ha d’estar proporcionada pels ali-ments que pertanyen al grup dels hidrats de carboni d’absorció lenta, com el pa (entre 100-200 grams/dia), la pasta, l’arròs i els llegums (50-75 grams/dia).

Pel que es referix a altres grups d’aliments, aquests Servei reco-mana que la quantitat de verdu-res que es consumisca siga de 200 grams/dia, com a mínim, men-tres que la quantitat d’aliments que proporcionen proteïnes d’origen animal (carn, ous, peix) siga de 100-200 grams diaris. La quantitat de lactis haurà de ser de tres racions diàries a triar entre 200 centilitres de llet (1 got), 2 iogurts o 40 grams de formatge sec o 60 grams de formatge fresc. Així mateix, es recomana pren-dre de 3 a 5 racions d’aliments frescos, podent-ne triar entre 100 centilitres de suc, 200 grams d’ensalada o 75 grams de fruita.

“Tan efectiu com la dieta és augmentar l’activitat física, caminant una hora tots els dies i dos hores cada vegada que es realitze un extra en el menjar”, ha afirmat la Dra. Luna, que ha afegit que “la salut global és el més important, per la qual cosa cal plantejar-se una pèrdua lenta i progressiva de pes”.

llegir o escriure.-No li agrada llegir o escriure.-Es refrega els ulls sovint-Veu borrós, o pot ser doble de

vegades.-Pateix dolors de cap al final del

dia.-Mou el cap quan llegeix.-Acompanya la lectura amb el

dit.-Confon les lletres o les paraules.-Inverteix les lletres o les parau-

les.-Salta , rellegeix o omet lletres o

tota una línia--Vocalitza quan llegeix en veu

baixa.- Té dificultat per a concentrar-

se i/o té períodes d’atenció curts.-Requereix molt de temps,

massa pot ser, per acabar els deures.

-És lent a la lectura.-Comprensió lectora baixa.-No té bona coordinació en

general.Si de les observacions anteriors

veiem que el xiquet n’acompleix de tres a cinc , pot ser que tin-guem un problema visual, però si en són més de cinc, es quasi segur que el problema visual hi és i cal-dria fer ja un examen optomètric complet.

riBerainformació de la

BUSCA COMERCIALScomercial@informaciodelaribera.com

Tel: 609 651 189

30 · · VIDA & OCI ·

•Cullera va acollir els concerts gratuïts de Sona la dipu Pop-rock

Sant Joan a ritme de música amb Seguridad SocialLa nit de Sant Joan va tenir un

component molt especial a Cu-llera, gràcies a la celebració de Sona la Dipu Pop-Rock, fruit de la col·laboració entre la Regido-ria de Turisme de l’Ajuntament de Cullera i la Diputació de Va-lència. Els milers de persones que es van acostar fins a les platges de la badia de Cullera van tenir l’oportunitat de gaudir d’una nit de concerts gratuïts sobre la mateixa arena.

Sobre un escenari de 400 m² es van succeir les actuacions de grups promesa com “Lupe Catalá”, “Blue dots” i “Desa-yuno”. La nit va ser tancada pel grup valencià “Seguridad Social”.

Aquest esdeveniment va supo-sar l’inici de la campanya d’estiu de Cullera, que aposta per una intensa i variada programació d’esdeveniments i activitats lúdi-

Presentat a concurs en l’IV Concurs Internacional ciutat de Xativa Pel Restaurant L’Illa de Cullera. 11 Abril 2011.

L’Arròs “melós de càbiles”, es diu així en record d’Infància quan finalitzava la temporada de caça d’aus aquàtiques al Vedat de Cullera. Els caçadors, una vegada finalitzada la tem-porada de caça, disposen d’una setmana del vedat obert als socis i amics, per a fer-hi vida, viure íntegrament en ell, i eixir a caçar

Ribera turisme crea una caixa promocional d’alimentsRiberaturisme, l’organisme

per a la promoció turística creat dins del Consorci de la Ribera, ha confeccionat una caixa que conté aliments i begudes autòc-tones amb l’objectiu de donar a conéixer la gastronomia típica de la Ribera. Dins del paquet de productes s’inclou a més una descripció de menús elaborats amb els aliments presents en la caixa i la localització de les em-preses que elaboren estos articles, algunes de les quals oferixen vi-sites turístiques amb experiències vivencials.

Esta caixa es va regalar als guanyadors del II Concurs de Cuiners Novells que va tindre lloc el passat 20 de juny dins

la Setmana Gastronòmica de l’Arròs Ciutat de Cullera i en la qual Riberaturisme participa com a organisme col•laborador. Així mateix, esta representació d’aliments ja està a la venda en diversos establiments de la Ribera i s’oferirà als ajuntaments de la comarca perquè la utilitzen com a regal institucional en les visites que reben els municipis.

Esta selecció d’aliments, que es presenta amb el nom de “la Ribera de Xúquer; l’essència”, inclou vi, mel, arròs, xocolate, cervesa artesanal, olives i oli, tots ells produïts a la Ribera. Amb esta compilació “no sols es pretén fomentar els productes en si, sinó també es tracta d’aprofitar per

a difondre la gastronomia de la comarca i l’impuls de les visites a les empreses productores, ja que comença a sorgir i volem promo-cionar un nou tipus de turisme basat en les visites a empreses on la persona pot a més viure una experiència com fer xocolate”, hi ha assenyalat la presidenta de Riberaturisme, Rosa Sebastià.

Este assortiment promocional es pot comprar en la major part de negocis que aporten els seus productes, el museu municipal d’Alzira (MUMA), restaurants, hotels, cases rurals i establiments relacionats amb el turisme, en total 14 punts de venda que “augmentaran en un futur, ja que continuen les negociacions

amb més llocs, com l’estació de l’AVE, port de València o aero-port que podrien vendre també este paquet amb l’objectiu de refermar una imatge de qualitat i unificada de la Ribera”, ha indi-cat Sebastià.

Esta iniciativa impulsada per Riberaturisme s’emmarca dins de les accions previstes en el projecte de creació del Club Gastronòmic L’essència, que s’ha marcat com a objectiu aglu-tinar davall d’este nom diversos recursos gastronòmics, naturals i productes de la terra, “sempre basant-se en l’essència del territo-ri”, ha remarcat Sebastià, el qual ha detallat que dins del projecte del club gastronòmic es “fomen-

taran en els restaurants menús elaborats amb productes de la Ribera i s’impulsaran visites on el turista puga experimentar una vivència única”.

Recepta de l’Arròs Melós de CàbilesPer a quatre persones.

Ànec, anguiles, bolets, tòfona, ceba, all, tomaca, safrà en bri, i fruits secs. I per descomptat Arròs

Preparació: Cal trossejar l’ànec, les cuixes i braços de l’ala, els hem de confitar, i amb la resta de l’ànec es fa una espècie de guisat. Mentrestant, filetegem les anguiles i les tallem a trossos. Reservem. Procedirem a triturar els fruits secs, a gust de cada paladar, i trossegem els bolets. En un cassola fonda, sofregim les anguiles, seguidament hi afegim la ceba i els bolets, laminem les tòfones i les afegim; flamem amb conyac, afegim un poc de salsa de tomaca i reguem amb el caldo del guisat d’ànec. Tirem l’arròs fins que s’alce el bull i tot seguit removem constantment, S’afig els fruits secs triturats i el safrà, rectificant de caldo si és necessari. Amb l’arròs en el punt, se servix amb un plat fondo de niu, amb la barreja saltada d’espàrrecs i acompanyament de cuixa confitada d’ànec.

A causa de la seua costosa elaboració, al Restaurant cal fer la reserva amb tres dies d’antelació. Un plat, certament, exquisit.

ques, culturals i esportives. Entre els esdeveniments previstos des-taquen la XV Fira de la Cervesa (12-17 de juliol), el Festival de Salsa (11-14 d’agost) o el Festival Art Brass (18-20 d’agost).

D’altra banda, es mantenen les activitats que tant èxit van obte-nir la campanya anterior: ioga, aeròbic i tai chi en les platja, teatre infantil i revetlles popu-lars en el parc de Sant Antoni, cinema a l’aire lliure en la platja de Sant Antoni i rutes teatralitza-des pel centre històric. A tot això, enguany se sumarà una intensa programació lúdic-cultural en el recentment rehabilitat castell de Cullera, que sense cap dubte ani-marà les nits d’estiu de la ciutat.

I després de la festa, netejaLa Diputació de València va

intensificar les tasques de neteja de platges que realitza en el li-

toral de la provincia el matí del 24 de juny, per tal que quedaren llestes per als usuaris del cap de setmana, després de la nit de Sant Joan.

La neteja es va centrar en la realització de més passades de neteja per totes les ribes de les 13 platges de la costa valenciana que tracta la institució provincial des de Canet d’en Berenguer fins a Piles. Aquest treball va perme-tre arreplegar vuit metres cúbics de residus en total, compost per cendres de les fogueres i produc-tes que arrossega el mar, com menudes canyes, algues i pedres i plàstics de menuda grandària.

Les tasques s’han desenvolupat en col·laboració amb els ajunta-ments de tots aquests municipis i com complement a la labor de neteja i retirada de residus sòlids propis de la celebració d’aquesta festa.

arroÇ MElÓS dE CÀBilES per Paco Grau

LA RECEPTAde nit, que és quan més agrada als caçadors. Farteres, caceres de joca, calar el mornell, recollida o “aspigolà” de verdures, taronges i altres aliments de l’horta. És el viure del dia a dia al vedat.

Amb els ingredients, Ànecs caçats i anguiles capturades amb “mornell,” ja en mans dels cui-ners, s’elaborava un tipus d’arròs allipebrat que nosaltres hem anat transformant fins a donar amb la nostra recepta particular del Restaurant L’Illa de Cullera. El nostre xef , Paco Grau, és qui ha donat cos i ànima a tan singular àpat, invenció integra d’ell.

Arxiu Associació “la penyeta”.

www.pixelpub.es

· 31 riBera · VIDA & OCI ·

Festa musical a BenifaióEl passat 1 de juliol els alumnes del CEM (Centre d’Estudis Mu-sicals) van oferir un gran espec-tacle amb la música del cine com a protagonista.Alumnes de totes les edats no van reparar a mostrar el que havien aprés durant tot un curs acadèmic. Bandes sonores tan conegudes com la de “La Vida és Bella” o “El mag d’Oz” a través de les veus del cor del CEM, les cançons de Grease, la interpreta-ció de la famosa cançó “Hakuna Matata” del la pel·lícula “El Rei Lleó” o actuacions alternatives de grups de rock van ser alguns dels atractius.

Èxit de la 4ª edició d’Algecampus

Algecampus 4.0 va celebrar entre l’1 i el 3 de juliol una nova edició, durant la qual van partici-par més de 150 persones. “Amb esta són ja quatre edicions apos-tant per la informàtica i les noves tecnologies, una aposta ferma per a este Ajuntament des que es va plantejar la idea fa ja quatre anys; i que junt amb la resta de col·laboradors i els cada vegada més assistents fan possible una de les majors cites tecnològiques de la nostra ciutat” explica l’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont.

El director territorial de Telefó-nica en Comunitat Valenciana, Múrcia i Balears, Javier Castro, ha manifestat que “Algecampus reflecteix el compromís de Tele-fónica amb la societat de la infor-mació i, sobretot, amb projectes locals que ajuden a fer que les Tecnologies de les Informació i Comunicació (TIC) s’integren en els diferents àmbits de la societat de manera òptima”. Castro ha fe-licitat l’alcalde d’Algemesí per la consolidació d’un esdeveniment tecnològic nascut en 2008.

Amb una quota d’inscripció de 15 euros, Algecampus 4.0 ha oferit un intens cap de setmana d’esport i informàtica que inclou el lloc informàtic amb connexió de 100 megues simètrics de pujada i baixada proporcionats pel soci tecnològic de l’esdeveniment: Telefónica.

Segons Marcos Giner, regidor de Joventut, es tracta d’un “intens cap de setmana en què els assis-tents estaran a l’avantguarda en matèria informàtica, una capaci-tat immensa de pujada i baixada per a compartir arxius i jugar en xarxa gràcies a la tecnologia punta de MoviStar”.

Entre les activitats que es van desenvolupar destaquen el campionat de Play Station, un taller d’aerografia, un altre d’overclocking i un altre que acostarà als assistents la tècnica de la refrigeració líquida per als ordinadors.

Guia comercialInformació de la Riberacomercial@informaciodelaribera.com 664 41 10 31

ALQUILERES – COMPRA-VENTA- OFERTAS DE EMPLEO

-Alquilo apartamento en Cullera primera linea de playa,

zona racó, piscina, tenis y garaje.

Tel:961720913

-Alquilo plaza de garaje para coche pequeño o moto en

centro de Cullera, plaza de la virgen

tel:646320163

-Vendo piso en Cullera centro, Plaza de la Sal, primer piso,

3hab, ascensor.

Tel:610437655

-Vendo apartamento en Palmeres, en calle Vía Sant Roc

nº30. 3ª planta exterior. A 50 metros de la playa. 120 m2, 3

habitaciones exteriores, 2 baños completos. Salón come-

dor con terraza de 20 m2 y cocina tipo loft completamente

equipada. Mobiliario de diseño. Para entrar a vivir. Precio:

260.000 €. Plaza garaje: 30.000 €.

Tel: 677444700

-Vendo remolque seminuevo y rotovator pasquali

tel: 961724474

-vendo guitarra eléctrica johnson y amplificador

tel6:46320163

OFERTAS DE EMPLEO

-Se buscan cociner@s que sepan hacer arroz. Imprescindi-

ble carnet de manipulador y transporte propio. Se valorará

conocimientos de inglés y valenciano. Restaurante Terras-

sa. Paseo marítimo de Cullera. Edificio Florazar 3.

tel: 961723419-607084978. terrassa@yahoo.es

-English challenge, academia de idiomas necesita personal

cualificado, entregar curriculum en C/ del Riu nº 21, bajo,

de 5 a 8, Cullera

tel: 608 031 0 41- 617 200 739

El jove suecà Daniel Vidal representarà la Comunitat Valenciana en SpainKills

Li diuen Daniel Vidal, és de Sueca, té 19 anys, i acaba de guanyar un primer premi en el II Concurs Gastronòmic de Cuiners Novells que s’emmarca dins del IV Certamen de Va-rietat d’Arrossos Ciutat de Cullera. En concret, Dani, com li agrada que li diguen, va guanyar el primer premi en la modalitat de SpainSkills, una espècie d’Olimpíada en la qual participen els millors alumnes de diferents especialitats (Skills) que oferix la Formació Professional. Dani, com a representant de la Comunitat Valenciana, parti-ciparà en el campionat a nivell nacional que se celebrarà a Madrid l’any 2013. Si obtingue-ra el primer premi, participaria en el certamen a nivell mundial (WorldSkills) que se celebrarà a Londres.

Sense ser encara molt cons-cient de tot això, Dani parla dels seus inicis en el món de la Cuina. “Un dia vaig decidir deixar els meus estudis de batxillerat a l’institut Joan Fuster per a co-mençar la meua formació en allò que realment m’interessava, la Cuina i la Restauració. Ma mare es va endur un gran disgust, però ara estem molt contents, no em penedisc de la decisió que vaig prendre”.

En l’actualitat cursa primer de Restauració, el nivell Superior de Cuina, en l’institut Llopis Marí de Cullera. Va ser allí on li van proposar participar en el II Con-curs Gastronòmic de Cuiners Novells. “Va ser pensat i fet. Ens

van dir des del Concurs que no s’havia inscrit ningú de l’Institut Llopis Marí i vam decidir fer-ho. Havíem de fer un arròs actua-litzat o tradicional, vam optar pel tradicional. Presentàrem la nostra recepta, imprescindible per a poder participar, i ens la van admetre”. Dani, i la seua ajudanta Lara, van cuinar una paella d’ànec, alls tendres i bolets. El jurat del Concurs, format per alguns dels més im-portants crítics gastronòmics, cuiners i representants de les en-titats promotores del Certamen, van valorar l’originalitat dels ingredients utilitzats, el bon fons aconseguit i, especialment, una molt bona presentació. Segons les regles del Concurs, era neces-sari presentar també un entrant que es poguera menjar amb els dits (finger foods), sense coberts. En esta categoria, Dani va optar per un “pepito” d’anguila fumada i clòtxina escabetxada.

A pesar de la seua joventut, no és la primera vegada que acon-seguix un premi en un certamen culinari. “És el quart concurs en què participe i mai me n’he tornat de buit. L’any passat vam participar en el Concurs de Fideuà de Gandia i guanyàrem el primer premi de presentació de bufet i el primer de tapes, vam fer una boleta cruixent d’estofat de cua de bou. En el Concurs que se celebra també a Cullera de suquet de peix vam quedar tercers, i en el de gaspatxos d’Enguera, quedàrem primers en presentació”.

Agente de Seguros Exclusiva

Almudena Olivert CerveroPasseig Dr. Alemany, 1, 46400 Cullera

Tel. 961 724 434 · Fax. 961 730 334 aolivert@segurosbilbao.com