influència de l'educació en el lleure en la intel·ligència emocional
DESCRIPTION
Autora: Bruna Barraquer Torres | Tutores: Josefina Sanz, Conxita Costa | Tema: Educació en el lleure, Intel·ligència emocionalTRANSCRIPT
TREBALL DE RECERCA:
Influència de l’educació en el lleure en la
Intel·ligència Emocional
Bruna Barraquer Torres
Institut Montserrat
Tutora del treball: Josefina Sanz/Conxita Costa
Curs 2014/15
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 2 ~
" Los verdaderos oyentes empáticos hasta pueden oír lo que se dice en el
silencio. Lo más importante en la comunicación es oír lo que no se está
diciendo"
Peter F. Druncker
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 3 ~
ÍNDEX:
1. Introducció ...................................................................................................5
1.1 Visió pròpia de la Intel·ligència Emocional.................................................5
1.2 Motivació..............................................................................................5
1.3 Hipòtesi.................................................................................................5
2. Marc teòric................................................................................................6 - 32
2.1 Intel·ligència Emocional......................................................................6 - 17
2.1.1 Primera aparició.....................................................................6 - 10
2.1.2 Teoria de les Intel·ligències Múltiples.......................................11 - 13
2.1.3 Teoria de Cattel-Horn-Carrol....................................................13 - 15
2.1.4 Intel·ligència Emocional de Goleman.......................................15 - 17
2.2 Educació en el lleure.......................................................................17- 32
2.2.1 Origen i característiques.........................................................17 - 29
2.2.2 Alguns espais on es realitza l’educació en el lleure de manera
contínua...............................................................................29 - 32
2.2.2.1 Agrupament Escolta...................................................29 - 31
2.2.2.2 Esplai........................................................................31 - 32
3. Marc pràctic.........................................................................................32 - 38
3.1 Explicació pràctica realitzada..................................................................32
3.2 L’educació en el lleure des del punt de vista dels responsables..........32 - 35
3.2.1 Entrevista a un cap d’un agrupament escolta “Educació emocional en
l’escoltisme”..................................................................................32 - 35
3.3 L’educació en el lleure des del punt de vista dels participants............35 - 45
3.3.1 Objectiu de l’estudi.....................................................................35
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 4 ~
3.3.2 Test realitzat i resultats...........................................................36 - 45
3.3.2.1 “Big Five”..................................................................36 - 37
3.3.2.2 Resultats...................................................................38 - 45
4. Conclusions: Comprovació de la hipòtesi.................................................45 - 46
5. Bibliografia i Webgrafia.........................................................................46 - 48
6. Annex..................................................................................................48 - 55
6.1 Biografies......................................................................................48 - 53
6.1.1 Peter Salovey........................................................................48 - 49
6.1.2 John D. Mayer............................................................................49
6.1.3 Howard Gardner...................................................................49 - 50
6.1.4 John L. Horn...............................................................................50
6.1.5 John Bissell Carrol.................................................................50 - 51
6.1.6 Raymond Cattel....................................................................51 - 52
6.1.7 Daniel Goleman..........................................................................52
6.1.8 Eix cronològic de les diferents teories............................................53
6.2 Test d’Intel·ligència Emocional..........................................................54 - 55
7. Agraïments................................................................................................56
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 5 ~
1. Introducció
1.1 Visió pròpia de la Intel·ligència Emocional
La Intel·ligència Emocional la definiria com la capacitat de les persones de
posar-se en el lloc de l’altre, és a dir, el que normalment anomenem “empatia”.
Gràcies a aquesta qualitat, els humans tenim unes normes morals que ens permeten la
convivència, encara que no tothom coneix el valor d’aquesta facultat. La nostra
societat està basada en títols i nivells de QI però això no és suficient; has de saber
relacionar-te i adaptar-te al teu entorn, fet que no es menciona en el currículum.
1.2 Motivació
Quan vaig començar a interessar-me per la Intel·ligència Emocional va ser un
dia que estàvem de campaments amb l’agrupament i fèiem una activitat que
s’anomena “Consell de roca”. Consistia en nombrar algun tret característic negatiu de
cada persona de la rotllana i després un de positiu. Eren moments molt emotius,
tothom va acabar plorant. Bé, el meu cap (així és com diem als monitors de
l’agrupament) em va dir que tenia un terme inventat que era “superdotat o
superdotada en Intel·ligència Emocional” i em va dir que em considerava això. Ben bé
no sabia què volia dir però ho entenia com “empatia” i m’interessava que algú ho
considerés un tipus d’intel·ligència. A partir d’allà em vaig començar a fixar en coses
que jo creia que englobava aquest terme i veia on aprenia a donar-li importància o on
es demostrava la seva vàlua; a l’agrupament.
1.3 Hipòtesi
La hipòtesi que he tret per comprovar al llarg d’aquest treball és si l’educació
en el lleure influencia directament en el nivell d’Intel·ligència Emocional positivament
de la mateixa manera que ho fa en mi. Potser no té res a veure i simplement s’aprèn a
casa o viatjant o no hi ha res que et faci desenvolupar-la, però segons la meva
experiència l’agrupament ensenya valors que a l’escola no aprens.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 6 ~
2. Marc teòric
2.1 Intel·ligència Emocional
2.1.1 Primera aparició
Els primers en un utilitzar el terme Intel·ligència Emocional van ser Peter Salovey[1]
i John D. Mayer[2] el 1990 definint-la com la capacitat d'entendre els propis
sentiments i els dels altres, i d'utilitzar aquesta informació per guiar les teves accions.
Divideixen la I. E. en tres branques:
- L’APRECIACIÓ I EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS:
EMOCIONS D’UN MATEIX: Ens referim a la comprensió i expressió
del que sentim i l’aplicació d’un mètode de control d’aquestes.
Això permet percebre i respondre millor als seus sentiments i
actuar adequadament. Poden ser:
Verbals: Parlar sobre les emocions és una manera d’aprendre
sobre elles i així entendre’s a un mateix amb més facilitat.
Algunes persones son incapaces d’expressar verbalment el que
senten degut a una malaltia anomenada Alexitímia que es creu
que està causada per una desconnexió entre el sistema límbic i el
còrtex superior. Existeixen varis tests per detectar-la, el primer
que es va crear s’anomena Beth Israel Hospital Psychosomatic
Questionnaire, després es va millorar i es va dissenyar un altre, el
Schalling-Sifneos Personality Inventory. Per últim, els definitius
són el sistema desenvolupat per TenHouten et al, el Gottschalk-
Gleser i el creat per Kleiger i Kinsman, el Minnesota Multiphasic
Personality Inventory.
No verbals: les emocions es mostren en l’expressió de l’individu,
tant facial com corporal. El Affect Expression Rating Scale and the
Affective Communication Test ha estat desenvolupat per mesurar
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 7 ~
l’expressivitat emocional dels nens, per altra banda, també hi ha
un test pels adults anomenat Affect Communication Test.
EMOCIÓ EN ELS ALTRES: Comprendre les emocions dels altres et
permet actuar adequadament en cada situació.
Percepció de les emocions de manera no verbal: Des d’un punt de
vista evolutiu, és important no només la comprensió emocional
d’un mateix, sinó també dels que t’envolten, de manera que
aprens i actues tenint en compte el que puguin sentir els altres.
S’han desenvolupat maneres per mesurar les diferències en la
interpretació que duem a terme de les emocions dels altres, per
exemple, el Affect Sesitivity Test que consisteix en la visualització
d’uns vídeos on dos persones interactuen i l’individu que el mira
ha d’indicar les emocions i pensaments que els personatges
expressen. Un altre és el Communication of Affect Receiving
Ability Test (CARAT) en el que la persona en qüestió també ha de
visualitzar vídeos però el que es veu és gent mirant
desagradables, inusuals i sexuals diapositives. L’observador ha
d’esbrinar quina diapositiva estan mirant a partir de les
expressions facials dels subjectes. Per últim, hi ha el Profile of
Nonverbal Sensitivity(PONS) que és el més precís perquè no
només té en compte les expressions facials sinó també les
corporals.
Empatia: es defineix com la capacitat de comprendre els
sentiments dels altres i reviure’ls un mateix, i és la principal
característica de la I. Emocional. També ajuda a tenir un
comportament més altruista.
Els investigadors en aquest àmbit han descobert la dependència
d’aquesta capacitat amb habilitats relacionades amb l’apreciació i
expressió de les emocions; a entendre els altres punts de vista, a
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 8 ~
identificar acuradament les emocions dels altres, a reviure la
mateixa sensació per poder ajudar-los i a comunicar-se o actuar
en conseqüència.
Les escales més utilitzades per mesurar l’empatia són la Hogan’s
and Mehrabian and Epstein’s, que només et diu si una persona es
empàtica o no, i una altra desenvolupada per Mehrabian i Epstein
també que inclou la mesura de subapartats com el contagi
emocional, la detecció dels sentiments i l’actuació del subjecte en
funció dels altres.
- REGULACIÓ DE LES EMOCIONS:
REGULACIÓ EMOCIONAL EN UN MATEIX: Les meta-experiències
de l’humor es poden conceptualitzar com sistema regulador que
guia, avalua i, de vegades, actua per canviar l’humor. S’han
desenvolupat dos tests per mesurar aquesta regulació de
l’humor, són els State and Trait Meta-Mood Scales
(SMMS)(TMMS), un mesura una regulació momentània i l’altre
una de llarga durada.
Aquestes meta-experiències ens permeten pensar teories sobre
què ens ha causat que estiguem d’aquell humor i, si l’estat
emocional és positiu, repetir-ho i en cas que fos negatiu, evitar-
ho. Per exemple, si has jugat a futbol i et sents feliç després de
jugar, intentaràs quedar un altre dia per poder jugar, en canvi, si
has menjat un plat que no t’ha agradat, no el repetiràs.
També regulem l’humor controlant amb qui ens associem, ja que
si veiem a altres persones que no li va tan bé en algun àmbit que
a nosaltres sí, ens provocarà orgull, en canvi, si ens ajuntem amb
persones que els hi va millor que a nosaltres ens provocarà
enveja.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 9 ~
Els individus intentem mantenir un caràcter positiu i evitem el
negatiu mitjançant la visualització d’informació bona de nosaltres
mateixos. Existeixen uns processos anomenats “manteniment de
l’humor” i “reparació de l’humor” que consisteixen en recordar
moments feliços per afavorir el nostre estat d’ànim. Tot i així, està
demostrat que també recreem la tristesa, per exemple, llegim
ficció o mirem pel·lícules per molt que ens facin sentir aflicció. De
vegades, sentir dolor o tristesa, pot ajudar a millorar el nostre
estat emocional, per exemple, potser recordes un fet que et
provoca dolor però després potser valores més la teva situació
actual i et fa sentir més feliç.
REGULACIÓ EMOCIONAL EN ELS ALTRES: un exemple seria una
persona que té una entrevista per una feina i, per tant, la seva
intenció és causar bona impressió, per aconseguir-ho sap que la
puntualitat i l’aspecte físic són importants. El que ha fet
l’entrevistat ha estat manipular la impressió de l’altre perquè
sigui positiva, és a dir, l’ha regulat. També es realitza aquesta
regulació quan parlem de nosaltres als altres (les nostres
activitats, experiències,...), de manera que guiem i controlem la
imatge que tindran nostra, per tant, evitem parlar de coses
negatives per millorar les relacions interpersonals.
- UTILITZACIÓ DE LES EMOCIONS:
PLANS FLEXIBLES: Quan els individus tenim canvis d’humor
bruscos patim conseqüents variacions en els gustos i, per tant, els
plans futurs ens deixen d’agradar. Per altra banda, quan prenem
consciència d’aquestes modificacions, podem beneficiar-nos-en i
buscar nous i diferents objectius, que ens serviran per estar més
preparats per aprofitar futures oportunitats.
PENSAMENT CREATIU: Les emocions positives faciliten
l’organització de la memòria i, conseqüentment, ajuden a tenir
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 10 ~
les idees més clares. Aquest fet afavoreix a la resolució de
problemes i a la creació de noves idees. També ens serveix per
descobrir noves maneres d’organitzar la informació i així poder
integrar i emmagatzemar-ne més.
REDIRECCIONAMENT DE L’ATENCIÓ: Les emocions fan que redirigim
l’atenció cap a allò que ens ho ha provocat, per exemple, si una
persona està en tràmits de divorci, donarà més importància a aquest
fet que no pas a la feina. Així aprenem a prestar atenció al que
sentim i prioritzar uns problemes sobre els altres, depenent del grau
d’intensitat emocional que ens provoqui.
EMOCIONS MOTIVADORES: Les emocions ens faciliten la motivació
per superar reptes, per exemple, l’estrés causat pels exàmens ens
ajuda a estudiar més i més intensament. Una actitud positiva ens
incrementerà la confiança personal i afavorirà a superar obstacles
que se’ns presentin. Així assolirem més objectius, tant propis com
comuns.
Intel·ligència Emocional de Salovey i Mayer. Classificació.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 11 ~
2.1.2 Teoria de les Intel·ligències Múltiples
Howard Gardner[3], en la seva teoria de les Intel·ligències Múltiples, proposada
el 1983, determina vuit tipus diferents d’intel·ligència (és conscient que no es pot
limitar a vuit tipus, més tard n’acaba definint més de vint):
- I. MUSICAL: és l’habilitat d’interpretar, crear i apreciar una composició musical.
És la intel·ligència típica de compositors i músics en general.
Exemple: Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 –
Viena, 5 de desembre de 1791) va ser un compositor austríac de música
clàssica, creador de la òpera “La flauta màgica”(1791).
- I. LINGÜÍSTICA: és la capacitat que té a veure amb la comprensió del llenguatge,
l’aprenentatge d’idiomes i en la utilització de la paraula per aconseguir
quelcom. És present en poetes, escriptors, oradors i locutors de ràdio.
Exemple: William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564
- 3 de maig de 1616) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès. Va
escriure obres com “Romeu i Julieta”(1597), “Hamlet”(1603-1607),
“Macbeth”(1600-1601) ...
- I. LÒGICA-MATEMÀTICA: és la capacitat que tenen els científics caracteritzada
per la facilitat per comprendre les matemàtiques, la utilització de la lògica i per
la resolució de problemes de manera científica.
Exemple: Albert Einstein (Ulm, 14 de març del 1879 - Princeton, 18
d'abril del 1955) va ser un físic creador de la Teoria General de la
Relativitat(1915).
- I. ESPACIAL: aquesta intel·ligència et permet formar un model del món en tres
dimensions i, per tant, ajuda a l’orientació, a dissenyar quelcom de manera que
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 12 ~
es pugui situar en algun espai determinat i a la predicció del recorregut d’algun
objecte mòbil. És utilitzada per pilots, arquitectes i escultors.
Exemple: Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 25 de juny de 1852 - Barcelona,
10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català creador d’edificis
emblemàtics com “La Sagrada Família”(1882-en construcció) o “La Casa
Batlló”(1905-1907).
- I. CORPORAL-CINESTÈSICA: és l’aptitud d’expressar qualsevol cosa que sentim o
vulguem dir mitjançant el nostre cos o una part d’aquest. Aquesta capacitat la
tenen ballarins, actors, esportistes i mecànics.
Exemple: Usain Bolt (Trelawny, 21 d'agost de 1986) és un atleta jamaicà
especialitzat en els 100 i els 200 metres llisos. Té els actuals rècords
mundials en els 100 i els 200 metres llisos, amb un temps de 9,58 segons
i 19,19 segons, respectivament, ambdós aconseguits el 2009.
- I. NATURALISTA: és l’habilitat per reconèixer els elements de la natura.
Exemple: Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de
1882) va ser un naturalista anglès que a partir d’estudiar uns ocells de
les illes “Galápagos” i els fòssils va dictar la Teoria de l’evolució de les
espècies.
- I. INTERPERSONAL: és la capacitat de relació amb les persones de l’entorn i de
comprendre-les. És característica en mestres, venedors i terapeutes.
Exemple: Sigmund Freud (Freiberg, 6 de maig de 1856 - Londres, 23 de
setembre de 1939) va ser un neuròleg austríac que es va interessar per
la hipnosi i la seva utilització per tractar malalties mentals. També
estudia la psicoanàlisi i els somnis, desenvolupa una teoria sobre
l’inconscient i el conscient (no totes les accions que fem són
voluntàries).
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 13 ~
- I. INTRAPERSONAL: és l’aptitud per entendre les emocions que sent un mateix i
utilitzar-ho per actuar en conseqüència. La tenen monjos i religiosos.
Exemple: Mare Teresa de Calcuta (Skopje, 26 d’agost 1910 – Calcuta, 5
de setembre 1997) va ser una religiosa catòlica d’ètnia albanesa que va
fundar les Missioneres de la Caritat (congregació religiosa amb objectiu
d’assistir als pobres). Va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau
l’any 1979.
Aquestes dues últimes intel·ligències unides representen la Intel·ligència
Emocional. Gardner critica l’educació ja que es prioritza l’ensenyança de només dues
intel·ligències, la lingüística i la lògica-matemàtica, quan les altres també et portaran a
un futur, tan professional com personal, pròsper.
2.1.3 Teoria de Cattel-Horn-Carrol
És una barreja de dues teories; la primera és la de Raymond Cattel[4] i John L.
Horn[5], anomenada Gf-Gc, i, després John Bissell Carrol[6] la millora utilitzant la seva
teoria Three-Statum theory i canviant el nom de Gf-Gc a CHC. La teoria sustenta que hi
ha tres estrats que organitzen les habilitats cognitives. Primer de tot hi ha el factor
general o factor “g” que es subdivideix en nou grups:
- INTEL·LIGÈNCIA CRISTAL·LITZADA(Gc): inclou el coneixement adquirit d’una
persona, l’habilitat per comunicar-lo i la capacitat d’utilitzar les seves
experiències per millorar-se a un mateix.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 14 ~
- INTEL·LIGÈNCIA FLUIDA(Gq): engloba la capacitat de resoldre problemes,
formar conceptes i raonar a partir d’informació nova.
- RAONAMENT QUANTITATIU(Gq): constitueix l’habilitat de comprendre
conceptes quantitatius i de manipular símbols numèrics.
- HABLITAT DE LLEGIR I ESCRIURE(Grw): bàsicament la forma les habilitats per
llegir i escriure.
- MEMÒRIA A CURT TERMINI (Gsm): és la capacitat de retenir informació ràpida i
poder-la utilitzar al cap d’una trajectòria curta de temps.
- EMMAGATZEMATGE A LLARG TERMINI I RECUPERACIÓ(Glr): consisteix en
guardar informació i poder-la recuperar més tard mitjançant el pensament.
- PROCÉS VISUAL (Gv): inclou la percepció, l’anàlisi, la síntesi, i el pensament amb
patrons visuals, per tant, també re-visualitzar aquestes imatges.
- PROCÉS AUDITIU (Ga): engloba les capacitats d’analitzar, sintetitzar, discriminar
sons auditius i el procés que realitzem quan escoltem sons en un àmbit que ens
és difícil sentir-ho correctament.
- PROCESSADOR RÀPID(Gs): és l’habilitat de realitzar activitats cognitives en
qualsevol situació.
Aquests grups formen el segon estrat, anomenat “Broad Stratum” (= Estrat
Extens). Cadascun d’aquests grups també es divideix en vàries habilitats cognitives,
en total seixanta. Aquest últim nivell s’anomena “Narrow Stratum”(= Estrat Estret).
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 15 ~
2.1.4 Intel·ligència Emocional de Goleman
Segons Daniel Goleman[7], escriptor del best-seller d’Intel·ligència Emocional
publicat l'any 1995, la I.E. està formada per característiques com <<la capacitat de
motivar-nos a nosaltres mateixos, de continuar intentant-ho malgrat les possibles
frustracions, de controlar els impulsos, de donar les gràcies, de regular els nostres
estats d’ànim, d’evitar que l’angoixa interfereixi en les nostres facultats racionals i,
finalment, la capacitat d’empatitzar i confiar en altres.>>.
Goleman va començar a interessar-se per la I.E. quan es va fixar en que no eren
els que tenien un QI més elevat els que tenien feina. Es preguntava la raó d’aquesta
qüestió i es va topar amb la Intel·ligència Emocional. Aquesta incongruència l’explica
Teoria de Cattel-Horn-Carrol. Classificació
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 16 ~
ja que es necessiten moltes més habilitats que dominar les matemàtiques, la
literatura o l’arquitectura. Per exemple, si ets el director d’una empresa has
d’empatitzar amb els teus treballadors, saber desenvolupar una idea i explicar-la de
manera entenedora, saber cohesionar un grup... Tot això no s’aprèn en l’educació
corrent, fet que també critica Goleman.
Daniel fa referència a Sòcrates quan parla de conèixer-se a un mateix de
manera que, si tenim consciència de les nostres emocions, podem actuar en
conseqüència. Després d’assolir aquesta habilitat hem de saber mostrar-les de la
manera adequada i no deixar que ens dominin. A partir de la coneixença de les
emocions, aquestes es poden utilitzar com a motivació per a realitzar qualsevol
activitat. Per relacionar-se amb els altres és necessària la consciència de les pròpies
emocions i la conseqüent empatia que porta, per poder així interactuar de manera
efectiva. Aquest conjunt de capacitats serien la definició golemaniana de la
Intel·ligència Emocional.
Tal com ha demostrat aquest psicòleg, el dèficit d’aquest tipus d’intel·ligència
no només porta a un possible fracàs professional sinó que també comporta tant
problemes matrimonials com trastorns de salut (per exemple, l’angoixa crònica o les
depressions infantils). Aquesta manca provoca descontrol de les emocions i,
conseqüentment, agressivitat. En els darrers trenta anys ha incrementat la violència
en adolescents de manera clara (els delictes violents durant la pubertat en el 1990: la
proporció de detencions juvenils a causa de delictes violents va augmentar a 430
cada 100.000, és a dir, un 27% en relació al 1980). Les depressions durant la pubertat
cada vegada estan més presents; afecten a més de la tercera part de la joventut (els
suïcidis de joves entre els quinze i els vint-i-quatre anys es va triplicar entre els anys
1950 i 1989). Per tal d’evitar totes aquestes conseqüències, ens proporciona
l’exemple d’un programa per depressions en el jovent que consistia en ajudar-los a
encarar més adequadament les seves relacions, conservar les amistats, confiar en els
altres, establir límits en la proximitat sexual, desenvolupar la capacitat de tenir amics
íntims i expressar els propis sentiments. A fi de començar l’escolarització de la I. E.
des de la infantesa, posa un exemple d’una classe de cinquè de primària de Self
Science, Nueva Learning Center, una escola privada de San Francisco, en què quan
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 17 ~
passen llista no diuen “present!” sinó que s’asseuen tots en rotllana i, a l’anomenar el
seu nom, diuen el seu estat d’ànim graduant-lo (de l’1 al 10) i raonant-lo. Així es
comença a educar la Intel·ligència Emocional donant-li importància a les emocions i
escoltant les dels altres.
Gràcies al seu llibre, que ofereix una nova visió de la intel·ligència humana
restant protagonisme a la intel·ligència científico-tècnica, s’ha donat a conèixer la
importància de la I.E., ja que ha tingut un èxit internacional i s’ha començat a valorar i
a intentar integrar-la en la manera de viure de la nostra societat.
2.2 Educació en el lleure
2.2.1 Origen i característiques
Ens centrarem en l’escoltisme ja que és la pràctica de l’educació en el lleure
de manera continuada.
L’escoltisme neix quan Robert Stephenson Smyth, Lord Baden Powell of Gilwell
(1857) és ascendit a general de l’exèrcit anglès i es troba amb uns soldats amb
deficiències físiques, morals i disciplinàries, aquí es desperten les seves inquietuds
envers la pedagogia. Es queixava que l’ensenyament en els soldats era unidireccional a
la formació militar i no aportava res al creixement personal dels individus. D’aquesta
manera, Baden Powell escriu el seu primer llibre titulat “Manual de
l’Explorador”(1897) en què teoritza l’educació que s’hauria de donar mitjançant una
guia militar sobre la vida a la selva i l’art de l’exploració. Gràcies a aquest llibre es difon
el mot scouting, que significa explorar, descobrir. Després de fer aquesta reflexió sobre
l’exèrcit, se n’adona que a les ciutats passa el mateix; al jovent li mancava el mateix
que als soldats. En visió d’aquestes circumstàncies, Powell crea l’Esquema Scout de
Powell, un projecte que tenia l’objectiu de regenerar moralment i materialment la
nació i allà estan els anomenats boy-scouts. Com aquesta organització és només
d’homes, la seva germana i la seva dona van fundar les Girl-Guides. Al 1914 van sorgir
els Llobatons, de menor edat que els boy-scouts, i el 1918 els Rovers, secció juvenil del
moviment. Al 1972 apareixen els Castors nens scouts de cinc a set anys.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 18 ~
Significat símbol Scout
L’escoltisme o scouting es va
internacionalitzar i, després de la Primera Guerra
Mundial, Baden Powell organitza a Londres al 1920
la primera Jamboree, és a dir, una assemblea
mundial dels scouts (es realitza cada quatre anys).
La intencionalitat de la convocatòria és celebrar el
restabliment de la pau, retre homenatge als
caiguts durant la guerra i millorar les relacions
interterritorials.
Es defineix com un conjunt d’activitats i experiències que es realitzen fora de
l’àmbit escolar i familiar pel desenvolupament personal. Aquesta educació ha estat
menyspreada malgrat fos totalment necessària pels individus. Actualment és més
valorada ja que, per exemple, a l’hora de trobar una feina es té en compte si t’has
dedicat en l’educació en el lleure i ho pots afegir en el currículum. Tot i així segueix
sense tenir-se en compte ja que en l’educació obligatòria no es dóna gaire importància
perquè no es dedica a fomentar l’educació personal ni s’intenta aplicar en el mètode
d’ensenyament.
ENSENYAMENT ESCOLAR ENSENYAMENT EN EL TEMPS LLIURE
- Obligatorietat
- Límits espacials i temporals rígids
- Activitats imposades
- Assegura una base cultural comuna
- Democratització, difusió de la cultura
- Coneixements acumulatius
- Transmet codis i conceptes
- Aprenentatge basat en el llenguatge i la lògica
- Marca nivells i puntuacions
- Experiència selectiva, elitista
- Actitud passiva, només receptiva
- Relacions interpersonals circumstancials
- Llibertat
- Límits espacials i temporals pactats
- Projectes del i pel propi individu
- Diversifica la cultura
- Democràcia cultural
- Dirigeix cap a la crítica i la reflexió
- Profunditza en l’experiència personal
- Utilitza eines d’expressió creativa
- Respecta i accepta la pluralitat cultural
- Experiència global i participativa
- Aprenentatge actiu, pràctic i grupal
- Potenciació de les relacions de grup
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 19 ~
Per resumir tot el que pretén incidir aquesta educació es pot classificar en tres
branques:
- La llibertat: s’ha d’oferir a la persona la possibilitat d’usar la seva llibertat per
escollir allò que més li convingui, sense obligacions ni prejudicis.
- La creativitat: s’ha de deixar a la persona expressar-se de la manera que vulgui
amb la finalitat de que s’autoidentifiqui, determini la seva personalitat i arribi a
ser ell mateix sense pressions socials.
- L’autodirecció: cada individu ha d’aprendre a afrontar els seus problemes i
solucionar-los per ell mateix, en cas contrari seguirà essent una persona
dependent de la societat.
Els valors que t’aporta l’educació en el lleure són els següents: oci actiu, llibertat i
autonomia, felicitat, plaer i diversió, gratitud, creativitat i singularitat, democràcia
cultural, oci en societat, acció solidària i voluntària, compromís i esforç automotivat.
El paper de l’educador en tot moment és crear un ambient òptim per facilitar les
experiències del grup, tant de comoditat i confiança com de recursos perquè cada
individu pugui expressar el que vulgui de la manera que vulgui. Ha d’aportar motivació,
cohesió i experiència, sense imposar idees, només compartir coneixement. Ha de
prestar atenció a les expressions emocionals de cada persona i procurar ajudar en cas
que ho necessiti.
Per poder ser un educador del lleure es necessita fer un curs per formar-se i
treure’s el carnet de monitor/a o director/a. Si s’obté algun d’aquests títols es podrà
exercir de responsable en qualsevol organització que es realitzi en el temps lliure
dirigida a nens i adolescents. En aquests cursos es treballa tant la part pedagògica com
l’administrativa. En el material didàctic entregat durant el curs s’incideix en els
següents tòpics:
- Documents àmbit pedagogia: s’especifiquen les funcions que ha d’acomplir un
educador/a i les característiques que s’han de tenir en compte del grup del qual
siguin responsables i com incidir-hi (marginació, competitivitat, sentiment de
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 20 ~
grup, autogestió,...). Cada activitat que organitzin pel grup ha de tenir un
objectiu que ha de ser avaluable, és a dir, que pugui ser mesurat el grau
d’assoliment. A continuació, ho posen en pràctica amb algunes activitats
(s’organitzen en grups, creen activitats amb una finalitat pedagògica, s’omplen
les fitxes d’activitat, es realitza i, per últim, s’omple la part d’avaluació inclosa a
la fitxa).
- Psicologia: s’estudien els comportaments i necessitats dels nens per edats, per
així saber com encarar l’aprenentatge. Hi ha fitxes per cada etapa d’edats:
1. Dels 6 als 9 anys: el seu món s’ha expandit ja que han entrat a
l’escola primària. Tenen cicles d’atenció curts per tant és convenient
canviar d’activitats i és important educar l’atenció. Necessitarà
l’aprovació de l’adult perquè l’ajuda a autoafirmar-se, a més buscarà
intimitats o experiències de l’adult per així tenir un contacte més
proper. Els objectius són aconseguir un desenvolupament integral i
harmònic, una autonomia física i personal, la integració al grup i la
coneixença de l’entorn.
2. Dels 9 als 11 anys: es situen respecte dels altres, es posen en el punt
de vista dels altres i els valoren. És capaç de centrar l’atenció i la
justícia i l’honestedat són molt importants. Es passa de la
dependència de la família a la del grup. S’inicia la imatge d’ell mateix
i necessita autoafirmar-se. Els objectius són obtenir un progrés
personal, realitzar un esforç i aconseguir autonomia.
3. Dels 12 als 14 anys; PREADOLESCÈNCIA: comencen a eliminar les
diferències paternalistes, conseqüentment jutgen les accions dels
adults i es creen conflictes amb els pares, fet que provoca un
sentiment d’independència. Ja poden desenvolupar crítiques
constructives i defensar els seus ideals. Identifiquen tres tipus
d’amistat (amistats individuals, la “colla” i el col·lectiu), per culpa
d’això es creen divisions en un grup gran. Els interessos, motivacions
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 21 ~
i necessitats en aquesta etapa són l’autoacceptació i coneixença del
seu desenvolupament tant físic com personal.
4. Dels 14 als 16 anys. ADOLESCÈNCIA: ja tenen la capacitat de
manipular idees pròpies, construir discursos i defensar ideals, tenen
l’habilitat de realitzar anàlisis hipotètiques per visualitzar totes les
possibilitats. Va triant models que guiaran el seu pensament i
personalitat. L’adult és motiu de polèmica i crítica ja que impedeix
l’independència d’opinions i accions.
Els seus interessos són la determinació del seu nivell de maduresa
intel·lectual i el seu reconeixement per part dels adults perquè així
s’eliminin totalment les diferències paternalistes.
Els objectius principals són aconseguir respectar-se a un mateix i als
altres, esforçar-se, participar, ser solidari, compromès, sincer i
aprendre a coeducar-se.
5. ADOLESCÈNCIA-ASPECTES GENERALS: l’adolescència depèn de la
societat en què es troba l’individu, és a dir, afecta en aspectes com
la durada o radicalitat amb la que es viu. En aquesta etapa
s’experimenten grans canvis de manera ràpida i brusca, fet que li
causa problemes d’adaptació. El canvi psíquic que experimenta el
jove es deu a tres grans arèes:
El cos cobra una gran importància, serà el suport de
l’autoestima i la relació. És causat per haver perdut l’aspecte
infantil i tot el que aquest li proporcionava (seguretat,
innocència,...)
La pèrdua de la identitat infantil desemboca a dos sentiments
oposats; per una part el d’independència envers la família i,
per altra banda, nostàlgia del passat.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 22 ~
La visió sobre els seus pares canvia, passen de ser els seus
models a seguir, a ser una imatge en desacord als valors
construïts pels adolescents.
CANVIS SOCIALS:
1. Recerca de si mateix i de la nova identitat.
2. Modificació dels vincles familiars, separació progressiva
dels pares.
3. Tendència a les relacions de grup.
4. Necessitat d’ aprenentatge.
5. Característiques peculiars en les nocions de temps passat
i futur.
6. L’evolució sexual es manifesta, passa a la sexualitat
genital adulta.
7. Actituds socials reivindicatives que poder ser vistes com
antisocials de diferents tipus.
8. Contradiccions freqüents en les diferents manifestacions
de la conducta.
9. Fluctuacions de l’humor i l’estat d’ànim.
- Documents àmbit sociologia: t’ensenyen un exemple d’activitat en què puguin
treballar algun àmbit emocional. T’entreguen una fitxa amb el nom de
l’activitat, la finalitat, els destinataris, el material i el procediment que s’ha de
seguir. Per exemple, una activitat és “El joc de la combinatòria de valors” en
què hi ha un conte que parla dels valors necessaris perquè un país funcioni i
que els valors depenen els uns dels altres (no hi ha justícia sense solidaritat, ...).
- Documents àmbit organització i gestió: t’ensenya els documents necessaris per
poder realitzar activitats amb nens, ja que, com determina el decret 137/2003,
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 23 ~
per poder portar un nombre de nens i nenes determinat es necessita un
nombre de dirigents amb diplomes d’educadors del lleure determinat, per
exemple, si són set o deu nens, només és necessari un dirigent amb un
diploma.
També hi ha documents sobre les activitats que s’han d’omplir en el cas
que hi participin menors de 18 anys.
- Documents àmbit de tècniques – Etapes psicològiques de l’infant en l’expressió
plàstica:
1. GARGOTEIG (2 a 4 anys):
Característiques
El nen comença a experimentar amb el seu cos i conèixer el seu
entorn, per tant necessita veure el resultat dels seus moviments
motrius sobre el paper. Al final de l’etapa va atribuint noms als seus
dibuixos fet que acabarà formant els fonaments de la seva
intel·ligència.
Paper de l’adult
Donar mitjans al nen perquè pugui desenvolupar-se mitjançant les
tècniques artístiques i aportar-li la seva aprovació per tal que
aconsegueixi la suficient confiança imprescindible per
l’autoexpressió. S’ha de destacar que als nens no els importa tant el
resultat com el procés de realització.
Tècniques
Els materials més òptims són els que puguin tenir un ús immediat i,
per tant, faciliti l’espontaneïtat i que no suposi dificultats tècniques.
Per exemple, per a treballs bidimensionals, ceres dures, guix sobre
pissarra, llapis de colors... i per a treballs tridimensionals, l’argila.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 24 ~
2. ETAPA PRE-ESQUEMÀTICA (de 4 a 7 anys):
Característiques
Comencen a relacionar conceptes, pensaments, realitat i
representacions plàstiques, per tant, és molt útil l’expressió artística
per realitzar aquesta relació amb èxit, assumir coneixements i
formar pre-esquemes mentals de les seves experiències.
Paper de l’adult
Motivar-lo per viure aquestes experiències activament, que es sentin
protagonistes. Si un nen té problemes expressius només se l’ajudarà
en l’evolució del seu pensament, més endavant l’expressió artística
se li despertarà perquè es sentirà motivat per expressar quelcom
sobre unes percepcions concretes.
Tècniques
És millor evitar l’ús de materials innovadors mentre no se’ls hi
desperta l’interès d’expressar quelcom determinat ni coneixen
perfectament el concepte de forma i espai. S’ha de vigilar de no
estereotipar el pensament i models que s’ensenya.
3. ETAPA ESQUEMÀTICA (de 7 a 9 anys):
Característiques
Pel nen ja no està tan centralitzat al nucli familiar i comença a cobrar
importància el grup social. La mobilització motriu és activa i els costa
mantenir l’atenció.
Tècniques
S’interessen més pels colors i és una bona manera per començar a
cooperar i treballar en grup. És bo conscienciar sobre el respecte cap
al material que utilitzin, sigui propietat seva o comuna.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 25 ~
4. REALISME INICIAL (de 9 a 11 anys):
Característiques
El nen s’interessa per l’activitat d’aventura; arriscar-se, prendre
iniciativa, crear, descobrir,... Predomina un egocentrisme elevat,
cercarà constantment l’atenció dels altres, sobretot de l’adult, ja que
vol començar a formar part del seu món.
Paper de l’adult
S’ha d’aconseguir que el nen desperti l’interès artístic com a mitjà
d’expressió i es mogui dins d’aquest terreny amb tranquil·litat. És
important que trobi el seu propi llenguatge deixant-lo investigar i
experimentar pel seu compte. Es pot potenciar emfatitzant allò que
tingui de particular, de manera que li aporti confiança i seguretat.
Tècniques
És òptim introduir noves tècniques per ampliar el seu coneixement i
així poder utilitzar materials amb una vigència com a material artístic
d’ofici, d’aquesta manera es senten més madurs (comparant-se amb
les etapes anteriors). Tampoc s’han de mostrar molts materials
diferents en una mateixa activitat perquè sinó l’infant podria perdre
la seva creativitat en el moment de desenvolupar la tasca.
Els materials que poden servir són els pinzells tous, les ceres toves i
l’argila.
5. L’ADOLESCÈNCIA:
En l’àmbit de plàstica cal que el noi o noia tingui contacte amb
tècniques i materials que durant les etapes anteriors s’hagi trobat
més còmode, l’adult només l’ha de guiar. L’objectiu és que utilitzin
l’art com a mètode d’expressió, no per mostrar un treball amb una
finalitat simplement estètica.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 26 ~
- Documents àmbit educació per al desenvolupament:
L’EPD treballa amb l’objectiu de dotar als infants/joves d’uns valors i
capacitats per tal que puguin ser agents transformadors de la nostra societat.
Pretén aconseguir que els infants/joves esdevinguin agents actius en la millora
de la nostra societat.
Característiques
Plantejament educatiu no tradicional: no es treballen de manera teòrica
els valors, és a dir, no es conceptualitzen
Dimensió globalitzadora: implica una manera d’actuar en el dia a dia.
Interdisciplinar: tots els elements que formen l’EPD són
interdependents, per tant, no es poden treballar de manera aïllada.
Enfocament socioafectiu: com no es treballa de manera teòrica,
s’implica a les activitats de manera que l’infant/jove reflexioni i ho apliqui en la
seva manera d’actuar.
Objectius amplis: els objectius són amplis i abstractes i no es podrà
saber si s’han assolit.
Metodologia recomanada per treballar l’EPD
Els problemes s’han d’entendre com a element afavoridor de
l’aprenentatge, s’ha de veure com una oportunitat de canvi i creixement
positius. Per aconseguir això cal aprendre a analitzar els conflictes, descobrir la
seva part positiva, és a dir, visualitzar-lo com una via d’aprenentatge i canvi i
trobar solucions que permetin afrontar-lo sense l’ús de la violència. Per
abordar-lo de manera positiva es poden seguir els següents passos:
1. Identificar, delimitar el conflicte, formular-ho de manera
clara i precisa entre tots i totes.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 27 ~
2. Valorar col·lectivament la importància del conflicte, les seves
causes i conseqüències, i la disposició o actitud de les parts
per resoldre’l
3. Trobar i analitzar col·lectivament totes les solucions possibles
i el seu cost
4. Prendre una decisió per consens
5. Aplicar i avaluar col·lectivament la decisió
Cooperació i participació: s’incentiva organitzant activitats cooperatives
per sobre de les individuals o competitives.
Enfocament socioafectiu: es basa en la transmissió del coneixement no
de manera teòrica sinó pràctica, és a dir, fer viure als nens i joves aquell
valor de manera que desenvolupin els valors que es pretenen ensenyar.
Compromís i acció: cal que les activitats s’encarin de manera global, és a
dir, en les problemàtiques de caire mundial però que l’actuació sigui
local, un context proper a l’agrupament.
Glossari de conceptes relacionats amb l’EPD
Actuació: reconèixer la capacitat d’incidir en els processos socials i
prendre el compromís d’actuar per tal de difondre els objectius
esmentats.
Coherència: ser coherent en l’acció i dur-la a terme d’acord amb els
principis de l’EPD i tenint en compte els diferents valors de les cultures
del món.
Conflicte: situació d’oposició d’interessos o diferència de necessitats que
s’expressa entre persones o grup de persones que perceben els seus
objectius com a incompatibles. Té un elevat component emocional. Són
inevitables i necessaris per al creixement de les persones i la seva
interacció.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 28 ~
Contrainformació: acció de donar una notícia amb la intenció de negar
totalment o parcialment la desinformació i/o proporcionar una
informació nova per tal de generar una opinió.
Discriminació: sotmetiment d’un grup humà a un tracte diferenciat que
li impedeix accedir a certs àmbits o que li permet participar-hi en
condicions desavantatjoses.
Diversitat: entendre que la humanitat no està dividida sinó que és
diversa. Diversitat vol dir que quelcom es presenta de múltiples
maneres.
Globalitat: entendre que el món és un i que tot el que passa ens afecta a tots i
totes.
Integració: fenomen que consisteix en l’assumpció de normes comunes,
negociades pels individus i les comunitats i susceptibles de ser reinterpretades
o renovades, amb la finalitat de possibilitar una col·laboració eficaç o la
copresència.
Marginació: fenomen que implica que un individu o conjunt de persones és
expulsat o suplantat, o bé se li nega l’accés a les activitats i funcions més
determinants de la vida social.
Medi ambient: entendre que ser humà i medi ambient no es poden separar ja
que la primera forma part de l’altre.
Persones i cultures: entendre que per sobre de drets i el respecte de cultures
ha d’existir els drets i el respecte a la integritat física i psíquica de les persones.
Racisme institucional: modalitat de racisme que consisteix en el domini i la
discriminació practicats per l’Administració pública i altres institucions a partir
de l’àmbit jurídic o legal sobre el sector de la població que és explotat i exclòs
dels drets socials i polítics.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 29 ~
Respecte: respectar la diversitat humana en totes les seves formes, entenent
que tots i totes som iguals i que ningú pot ser marginat per ser marginat ni
considerat inferior o desigual.
Riquesa en la diversitat: reconèixer, comprendre i respectar la diversitat
d’individus i pobles i valorar-la com a riquesa.
- Salut: inclou documents i informació sobre que és necessari en l’agrupament i
què no. Primer de tot s’explica la prevenció per la salut física dels nens i dels
educadors mateixos, per exemple, tenir farmaciola, saber on es troba el centre
mèdic més proper. A continuació, s’adjunten uns documents que han d’omplir
els pares dels nens i els joves per conèixer les dades mèdiques del fills. Per
últim, t’expliquen el protocol de suport vital bàsic.
2.2.2 Alguns espais on es realitza l’educació en el lleure de
manera contínua
2.2.2.1 Agrupament Escolta
Els agrupaments escoltes són entitats sense ànim de lucre formades per nens i
nenes d’edats compreses des dels sis fins els divuit anys. Després, passada la majoria
d’edat, si la persona ho desitja, pot passar a ser cap. Els caps són les persones
encarregades d’organitzar i dirigir a totes les activitats dutes a terme per als integrants
de l’agrupament. Tanmateix, els caps en cap moment cobren una posició superior ni
jeràrquica en el cau com a institució, ja que es busca la màxima igualtat entre integrant
(noi o noia) i el cap. En tots els agrupaments, els seus membres es classifiquen segons
la seva edat. El motiu d’aquesta separació per edats ve deguda a la diferència
d’interessos obvis entre les diferents etapes i al gran nombre de components i, per tal
de facilitar la feina als caps, es separen en grups per poder dirigir bé les activitats i
aconseguir una dinàmica de grup òptima. Així doncs, els agrupaments es divideixen,
normalment, en cinc unitats més a part de l’equip de caps:
En primer lloc, els Follets (edats compreses entre els sis i els vuit anys), els Llops
(dels nou als onze anys), els Raiers (dels dotze als catorze), els Pioners (dels quinze als
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 30 ~
disset) i, per últim, els Claners, que només dura un any i és als divuit anys. Aquesta
última unitat ja forma part de Consell, és a dir, va a les reunions dels caps en què
parlen de la organització de l’agrupament, per aprendre com funciona i per saber com
actuar com a responsable del grup i educador. Per cada unitat, depenent del nombre
de nens, hi ha tres o quatre caps. Per repartir-se la feina que s’ha de realitzar es
divideixen en els següents càrrecs (aquests són els que hi ha en el Wé Ziza però algun
d’ells pot variar segons l’agrupament escolta):
Tresoreria: fan i apliquen el pressupost que determinarà les quotes que hauran
de pagar les famílies dels nens. També s’encarreguen de gestionar qualsevol
demanda amb l’administració com per exemple subvencions.
Equip d’Agrupament (EA): són els encarregats de gestionar Consell, tant
internament com externament (parlar amb l’Associació d’Agrupaments, etc.)
Vegueries: els que formen aquest càrrec han d’anar a les reunions de
vegueries(és a dir l’associació dels agrupaments d’una mateixa comarca) que
són un cop al mes.
Visibilitat: gestiona la imatge de l’agrupament al públic.
Pedagògic: creen dinàmiques de cohesió dels caps i de control per tal de fer un
seguiment a la qualitat pedagògica dels equips de caps. Aquest càrrec és
important ja que guien els caps els quals són els educadors.
Mètode: s’encarreguen de realitzar dinàmiques a consell amb la finalitat
d’assolir un objectiu necessari pel desenvolupament personal adaptant-lo a
cada etapa de l’infant. Per exemple, a Follets es treballarà l’Autogestió
començant per saber-se fer la motxilla ell sol, en canvi, a Clan, l’organització
d’uns campaments tant pedagògica com tècnica.
Secretari: és l’encarregat de mantenir informades les famílies i consell.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 31 ~
Cada agrupament té un fulard amb colors diferents, normalment
tenen dos colors, però per exemple el Wé ziza en té tres. Està format per un
triangle interior gran d’un color i després una o dues franges d’uns altres
colors, a continuació s’enrotlla sobre ell mateix i es porta lligat al coll. És un
símbol per poder identificar-nos entre tots els agrupaments ja que
s’organitzen activitats o excursions conjuntes. Per altra banda també hi ha
els agrupaments d’origen religiós, els de minyons, que també tenen camisa
pròpia.
Es realitzen activitats els dissabtes a les tardes durant dues hores i mitja, a més
també es fan excursions d’un o dos dies un cap de setmana al mes. A les vacances es
fan campaments durant la Setmana Santa i a l’estiu. Els primers duren quatre o cinc
dies i els segons quinze. Els caps organitzen activitats tant de moure’s pels més petits,
com de debats per als més grans i cadascuna amb una finalitat didàctica i pedagògica
que afavoreix al creixement personal.
2.2.2.2 Esplai
Els esplais pretenen la transformació social, mitjançant l’educació en drets dels
infants. Els valors principals que pretenen ensenyar són l’educació (realitzen un
projecte educatiu conjuntament nens, monitors i familiars d’incisió social), la laïcitat
(fomenten la llibertat de pensament i d’acció de tota persona), el voluntariat
(ensenyen el compromís i la responsabilitat), l’associació (a través de la participació
associativa s’aconsegueix l’autodeterminació de les persones i l’autogestió dels grups),
l’internacionalisme (impulsen la capacitat de treballar en xarxa i compartir-ho amb les
altres cultures per tal de comprendre el nostre entorn i conscienciar de la situació
global) i l’amistat (recolzen el treball en grup per tal de millorar la motivació,
creixement personal, la convivència i el respecte mutu).
Els esplais s’organitzen internament de manera semblant als agrupaments
escoltes, també es divideixen per edats però canvien els noms: Anxanetes (dels set als
vuit anys), Grumets (dels nou als deu anys), Ardits (dels onze als dotze anys), Brivalls
(dels tretze als catorze anys), Conquis (dels quinze als setze anys) i els Superconquis
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 32 ~
(disset anys). Aquesta última unitat té la mateixa funció que Clan (dels Agrupaments
Escolta), és a dir, va a Consell per veure com funciona i s’organitza l’esplai, és una
preparació pel monitoratge. Consell funciona de la mateixa manera que els
agrupaments escolta, tenen els mateixos càrrecs (algun varia segons l’esplai) i els
monitors compleixen les mateixes funcions.
Tenen fulard de dos colors, és a dir, el triangle interior d’un color i la franja que
l’envolta d’un altre, per exemple, el fulard del GMM és vermell i negre. Fan activitats
els dissabtes a la tarda durant dues hores i mitja amb finalitat pedagògica i realitzen
dos campaments, un durant les vacances de Setmana Santa que duren cinc dies i uns
altres, a l’estiu que en duren quinze. A més a més fan excursions un cap de setmana al
mes.
3. Marc pràctic
3.1 Explicació de la pràctica realitzada
Per una banda, he fet una entrevista a un cap del meu agrupament per saber
què fan els caps per enfocar totes les activitats de manera pedagògica. Per altra banda,
confirmaré o afirmaré la meva hipòtesi sobre la influència de l’educació en el lleure en
el nivell d’Intel·ligència Emocional, basant-me en la comparació dels resultats dels tests
que han respost joves d’entre setze i divuit anys que reben una educació en el lleure i
altres que no.
3.2 Educació en el lleure des del punt de vista dels
responsables
3.2.1 Entrevista a un cap d’un agrupament escolta
Els caps són els responsables i organitzadors del funcionament i activitats de
l’agrupament escolta. No cobren per realitzar aquesta feina, són voluntaris. Dediquen
molt d’esforç i treball per poder dur a terme aquesta educació en el lleure de manera
pautada. La planificació de les activitats que posteriorment realitzaran els infants i
joves es du a terme en els Consells. Aquests estan compostos per la unitat de Clan i,
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 33 ~
sobretot, els caps. La tasca no és tan senzilla, sinó que també han de quedar amb els
co-caps d’una mateixa unitat per tal d’organitzar les activitats i excursions que
realitzaran i amb els d’un mateix càrrec. Per tant, en total, són tres cops per setmana
els que s’han de reunir. A conseqüència, els organitzadors gaudeixen de poc temps,
però la recompensa és poder veure els infants i els joves desenvolupar el seu
creixement personal en un àmbit amistós gràcies a la seva dedicació.
“Educació emocional en l’escoltisme”
Cap del Wé ziza
Home, 26 anys
Fa 21 anys que està en un agrupament escolta
Aquesta entrevista és sobre la Intel·ligència Emocional, saps què és? Com ho
definiries?
Quan parlem d’Intel·ligència Emocional, entenc que parlem d’una sèrie de capacitats
d’expressar, de sentir, de saber què li està passant a un mateix, més enllà del que és
racional, expressar-ho i poder compartir-ho, i per rebre-ho, entendre les altres
persones i actuar en conseqüència, tenir-ho en compte.
Creus que pels agrupaments escoltes és un element important? Per què?
Totalment. Pels agrupaments és un element molt important, tot i això durant molts
anys ha estat molt important d’una manera implícita, no es parlava d’Intel·ligència
Emocional. Moltes activitats que fem a l’agrupament tenen un component d’educació
emocional, de posar en joc aquestes capacitats i això és des de sempre, des del fet més
simple com pot ser conviure. Últimament a més a més li donem més èmfasi, ho fem
més trivial.
Com intenteu integrar els nens o nenes que els hi costa relacionar-se?
Cada persona de la seva manera, però és evident que realitzem activitats sobre rols, a
Consell mateix ho fem, parlem del paper que juga cadascú, qui està quedant-se fora,
quina relació estem establint amb els altres i amb el projecte mateix. I el mateix amb
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 34 ~
els nens, quan són petits no ho busques tan explícitament, hi ha un treball previ;
inicialment es realitzen activitats de coneixença. Jo crec que aquests fets no els incidim
directament amb activitats, més aviat intentem millorar-los en el moment que
organitzem grups per alguna cosa (grups de tendes,...) i així deixem que flueixi la
integració.
Creus que gràcies l’agrupament millora la seva capacitat d’interacció amb les altres
persones?
Sense cap mena de dubte. Entenc que la interacció ha de sorgir de la pròpia persona i
l’agrupament és un espai on estàs forçat a integrar-te, comparat amb l’espai de la
classe de l’escola, ja que ho requereix la convivència. A l’escola la interacció és
espontània, en canvi, a l’agrupament no pots actuar de manera passiva. A més a més a
l’agrupament es realitzen dinàmiques d’enfocament emocional que això pot afavorir a
la integració.
I ja no només parlant de persones que els sigui difícil comunicar-se sinó també en
altres nens o nenes que tinguin facilitat, creus que també els ajuda a donar-li
importància a aquesta intel·ligència (encara que no li posin un nom)?
Sí, però és subtil ja que no li posen un nom. D’una manera indirecta, sí que els fa
donar-li importància.
I, personalment, creus que a tu t’ha influenciat en la teva visió o nivell d’I. E.?
Sí, segur. Com a cap estic 100% segur ja que has d’adoptar una posició de responsable
del grup i tractar conflictes emocionals. Com a nen, també però no podria trobar una
experiència concreta que ho mostrés.
Un bon domini de la intel·ligència emocional és necessari per a la teva funció com a
cap?
Sí, perquè és necessària per dur a terme aquesta funció però de vegades no es dóna la
suficient importància.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 35 ~
Per exemple, en quina situació és útil?
Evidentment es posa en manifest la pròpia Intel·ligència Emocional, quan realitzes
activitats que estigui directament present, per exemple, un Consell de Roca (explicat
en la introducció). Si els caps tenen un bon domini d’aquesta intel·ligència podran crear
un ambient càlid i segur per aconseguir un procediment òptim de l’activitat. És
important veure que els passa als nens durant les activitats, per tant, és necessària per
entendre la seva situació en qualsevol moment. També és necessària per resoldre
conflictes entre els nens i com actuar envers aquests.
Trobes que l’agrupament és un element important per la societat? Per què?
És important per diverses coses, per exemple, potencia la participació, el voluntariat, ja
que els caps treballen sense cobrar i és un fet que està integrat en les pròpies persones
que formen l’agrupament, però moltes persones amenes als agrupaments ens
pregunten per què ho fem. També millora la cooperativitat ja que és necessària en la
convivència que impliquen els campaments. Tot i així, els agrupaments escolta tenen
una incidència molt petita en la societat comparat, per exemple, amb la televisió que
molts programes ensenyen valors contraris als que intenta ensenyar l’educació en el
lleure.
3.3 Educació en el lleure des del punt de vista dels
participants
3.3.1 Objectiu de l’estudi
La finalitat d’aquest estudi és visualitzar la influència directa de l’educació
en el lleure de manera contínua, ja que si només ens basem en fets puntuals no podem
veure una influència gradual en la Intel·ligència Emocional basant-me en els resultats
del test que han respost 35 persones, 22 persones que reben una educació en el lleure
de manera contínua i 13 persones que no la reben.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 36 ~
3.3.2 Test realitzat i resultats
3.3.2.1 “Big Five”
És una de les moltes maneres de descriure els trets de personalitat de cadascú.
El test que he utilitzat es basa en dos factors del “Big Five”, el factor E i l’N. Es basa en
cinc factors principals:
- FACTOR O (Openness o obertura a noves experiències): Els individus amb aquest
factor són originals i imaginatius, curiosos amb l’entorn que els envolta, interessats per
idees noves i valors progressistes. A l’extrem oposat trobem les persones
convencionals, que prefereixen l’estil de vida tradicional, i són social i políticament
conservadors.
- FACTOR C (Conscientiousness o responsabilitat): Les bases d’aquesta dimensió són
l’auto-control d’impulsos, de planificació, d’organització i de l’execució de tasques. Es
pot confiar en les persones que tenen aquest paràmetre desenvolupat, ja que són
responsables, escrupolosos, puntuals… Es comprometen amb els seus propòsits.
- FACTOR E (Extraversió Expressivitat Positiva): Les persones extravertides són
sociables, tendeixen a estar acompanyats i eviten la soledat. Experimenten emocions
positives, com l’alegria, la satisfacció... Són persones xerraires, assertives, felices. Els hi
agrada experimentar emocions intenses i noves.
La característica oposada seria la introversió, que és pròpia de persones reservades,
poc dependents dels altres, que prefereixen allò conegut i habitual. Això no significa
que siguin infeliços, ja que en un cercle limitat d’amics poden ser tan animats i
xerraires com els extravertits.
- FACTOR A (Agreeableness o amabilitat): Aquesta reflecteix les tendències
interpersonals. En el pol positiu, la persona és altruista, confiada, solidària i estableix
relacions interpersonals amb facilitat. En el pol negatiu, la persona és egocèntrica,
escèptica, competitiva, i tendeix a establir relacions interpersonals hostils.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 37 ~
FACTOR N
Ansietat
Hostilitat
Depressió
Timidesa
Impulsivitat
Vulnerabilitat
FACTOR A
Confiança
Franquesa
Altruisme
Col·laboració
Actitud conciliadora
Socialment és més saludable el pol positiu, però ser escèptic i tenir un pensament crític
també és necessari en certs àmbits, per exemple a la ciència.
- FACTOR N (Neuroticism o inestebilitat emocional Expressivitat negativa):
Aquesta tendència comporta una inestabilitat emocional, ansietat i molta preocupació.
La gent amb aquest tret té una visió subjectiva de les situacions negatives que fa que
segueixin tenint emocions negatives.
En aquest quadre podem veure resumits els principals trets de cada dimensió:
FACTOR E
Cordialitat
Assertisme
Aventurisme
Recerca d’emocions
Emocions positives
FACTOR C
Competència
Ordre
Sentit del deure
Necessitat d’èxit
Autodisciplina
Ser caut
FACTOR O
Imaginació
Esteticisme
Emocional
Idealisme
Valors
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 38 ~
Gràfic 2 : Enquestats no educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
Gràfic 1: Enquestats educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
3.3.2.2 Resultats
El test dóna el resultat en sis escales diferents (Escala d’atenció a les emocions,
escala de decisió basada en les emocions, escala d’empatia, escala d’expressvitat
negativa, escala d’expressivitat positiva, escala d’estrès i escala d’alegria) i, a
continuació, una total.
- ESCALA D’ATENCIÓ A LES EMOCIONS (es refereix al grau en el que les persones són
capaces d’identificar els seus estats emocionals i els dels altres i d’expressar-los amb la
forma adequada)
En el primer gràfic veiem el nivell d’atenció a les emocions de les persones
enquestades que reben una educació en el lleure de manera contínua. Interpretem
que la majoria de gent té un nivell normal-alt, és a dir, que donen importància al que
senten ells i els altres i reflexionen sobre allò. També podem veure que no hi ha cap
persona que tingui el nivell baix, és a dir, que mitjanament tots els educats en el lleure
presten atenció a les emocions. En canvi, els enquestats que no estan educats en el
lleure presenten nivell baix, normal-baix, normal-alt i alt, encara que la majoria segueix
essent el nivell normal-alt. Entenem que hi ha més varietat perquè no dediquen un
temps en reflexionar sobre el que senten, fet que sí que realitzen els que reben una
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 39 ~
Gràfic 3: Enquestats educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
Gràfic 4: Enquestats no educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
educació en el lleure, per tant no vol dir que no posin atenció als seus sentiments, però
simplement alguns donaran més importància a les seves emocions i altres menys,
depenent de la seva personalitat, en canvi els que van a agrupaments escoltes o a
esplais, ho tenen més en compte ja que allà els ensenyen a valorar-ho.
- ESCALA DE DECISIÓ BASADA EN LES EMOCIONS (les emocions influeixen en la
manera de processar la informació i redirigeixen el subjecte cap a la decisió més
important i significativa)
Primer ens fixem en el gràfic 3 i podem veure que la majoria dels enquestats
que reben una educació en el lleure tenen un nivell normal-alt en prendre decisions
basant-se en les emocions. Hi ha una minoria que presenta nivell alt i la resta normal-
baix, hem de destacar que no hi ha cap persona enquestada que tingui nivell baix. En el
gràfic 4 veiem que els que no són educats en el lleure presenten varietat de nivells
(baix, normal-baix, normal-alt i alt) amb predominança del normal-baix i en segon lloc,
normal-alt.
Aquesta escala va lleugerament lligada a l’anterior nombrada ja que si atens a les
teves emocions és més probable que prenguis decisions en funció d’aquestes ja siguin
favorables o perjudicials pel bé d’un mateix. Conseqüentment, les persones que reben
una educació en el lleure basaran més les decisions en funció de les emocions que les
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 40 ~
Gràfic 5: Enquestats educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
Gràfic 6: Enquestats no educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
que no en rebin, ja que els han ensenyat a donar importància als seus sentiments, en
canvi l’altre grup de persones la variable que farà que tinguin un nivell o un altre serà
principalment la seva personalitat.
- ESCALA D’EMPATIA (és l’habilitat de comprendre i entendre les emocions dels
altres)
En el gràfic 5, és a dir, els enquestats que han rebut una educació en el lleure
tenen, bàsicament, nivell normal-alt i alt d’empatia, per tant tenen elevada facilitat en
comprendre la situació dels altres. En el gràfic 6 podem observar que les persones que
han respost el test que no són educats en el lleure també tenen nivell alt i normal-alt
però no tant predominantment com els que van a un agrupament escolta o esplai ja
que el nivell normal-baix és present en aquest gràfic en canvi en l’altre no. També
podem remarcar que cap dels dos gràfics presenten nivell baix, per tant, cap dels dos
grups de persones enquestades té dificultats per poder entendre les situacions dels
que els envolten.
Un dels valors de l’educació en el lleure és l’empatia, vital per aconseguir una
convivència òptima, per tant és coherent que el nivell sigui més elevat ja que els
educadors la intenten potenciar.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 41 ~
Gràfic 7: Enquestats educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
Gràfic 8: Enquestats no educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
- ESCALA D’EXPRESSIVITAT NEGATIVA (és la tendència d’expressar les emocions
negatives als altres. Està relacionada amb el factor N del “Big Five”)
Podem veure que els que no són educats en el lleure (gràfic 8) expressen els
sentiments negatius a l’exterior amb més facilitat que els educats en el lleure ja que la
meitat dels enquestats dels que no reben aquesta educació tenen un nivell normal-alt i
la segona majoria presenten nivell alt (les persones restants tenen un nivell normal-
baix). Per altra banda, els enquestats del gràfic 7 presenten tota la varietat de nivells,
és a dir, baix, normal-baix, normal-alt i alt, amb predominança del normal-alt.
Ho podem explicar perquè els que han rebut una educació en el lleure estan
més conscienciats de la influència que té el seu estat d’ànim en les persones més
pròximes a ells o elles, per tant, intentaran evitar que es noti el seu malestar intern per
tal de no propagar-lo al seu voltant encara que sigui positiu compartir els propis
problemes i expressar-los. Per altra banda, les persones que no són educades en el
lleure no comprenen que la seva manera d’estar en un grup pugui influenciar
directament en l’estat dels altres, per això el nivell d’expressivitat negativa és més
elevada. Tot i així, la diferència de nivells és subtil, és a dir, ambdós grups són
conscients de la importància de compartir els propis problemes per tal de trobar una
solució conjuntament o simplement trobar consol.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 42 ~
Gràfic 9: Enquestats educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
Gràfic 10: Enquestats no educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
- ESCALA D’EXPRESSIVITAT POSITIVA (és la tendència a expressar les emocions
positives a l’exterior i també està relacionada amb el “Big Five” però en aquest
cas amb el factor E)
En el gràfic 9, veiem el nivell d’expressivitat positiva dels enquestats educats en
el lleure és major al del gràfic 10, ja que la majoria tenen un nivell alt i la resta, normal-
al. En canvi, els enquestats que no reben una educació en el lleure (gràfic 10),
presenten una majoria de nivell normal-alt, en segon lloc nivell alt i un percentatge
minoritari de normal-baix. Cal remarcar que cap dels dos grups té nivell baix.
Aquest fet es pot explicar ja que expressar les emocions positives, com cadascú
ha pogut experimentar, augmenten quan les comparteixes i a més a més, animen als
altres, per tant, és coherent que les persones tendeixin a expressar els sentiments
positius. És més elevat el nombre de persones amb nivell alt que reben una educació
en el lleure ja que allà es conviu més en grup i es pot apreciar la influència de
l’expressivitat positiva en el col·lectiu, tot i així cap dels dos grups té un percentatge
elevat de persones amb nivell normal-baix d’expressivitat positiva, per tant, tots
comprenem que el nostre estat d’ànim influencia en els que ens envolten.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 43 ~
Gràfic 12: Enquestats no educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
Gràfic 11: Enquestats educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
- ESCALA D’ESTRÈS (és la capacitat de les persones de desenvolupar activitats en
condicions de pressió)
En el gràfic 11 podem veure els percentatges dels diferents nivells de
persistència en moments d’estrès de les persones que reben una educació en el
lleure de manera contínua i observem la predominança dels nivells alts, en primer
lloc el nivell normal-alt i en segon l’alt, el percentatge restant presenta un nivell
normal-baix. Els percentatges del grup de persones enquestades que no reben
aquesta educació són diferents ja que la proporció del nivell normal-baix és molt
major que l’altre, tot i així també predomina el nivell normal-alt. Hem de destacar
que cap dels dos grups té nivell-baix.
Aquesta diferència s’explica ja que en esplais o agrupaments escoltes es poden
viure vàries situacions amb condicions de pressió i s’ha d’aprendre a mantenir la
calma ja que sinó no funcionarà la convivència ni es podrà afrontar la circumstància
amb tranquil·litat, per tant, els educadors han de mostrar als nens responsabilitat a
l’hora d’afrontar aquestes situacions. En la vida quotidiana també et trobaràs en
situacions d’estrès però ningú té la funció d’ensenyar-te a tranquil·litzar-te i per
tant, has d’aprendre pel teu compte.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 44 ~
Gràfic 13: Enquestats educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
Gràfic 14: Enquestats no educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
- ESCALA D’ALEGRIA (és la tendència de deixar-se influenciar pel bon estat
d’ànim dels que t’envolten)
En el gràfic 13, veiem els percentatges del nivell d’alegria de les persones que
reben una educació en el lleure en què una meitat presenta nivell alt i l’altre normal-
alt. Per altra banda, els percentatges dels enquestats que no són educats en el lleure
(gràfic 14) són molt semblants als altres però predomina lleugerament el nivell
normal-alt sobre l’alt. Hem de remarcar que cap dels dos mostren ni nivell normal-baix
ni baix.
El fet de conviure amb altres persones provoca que aprenguis a deixar-te
influenciar per la felicitat i alegria que transmeten si no és així no es crea un ambient
òptim per la convivència, per això els que reben una educació en el lleure presenten
nivells més alts en aquesta escala. Tot i així la diferència és subtil i ambdós grups
presenten nivells alts, per tant, generalment deixem que la positivitat dels altres ens
influenciï en el nostre estat d’ànim.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 45 ~
Gràfic 16: Enquestats no educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
Gràfic 15: Enquestats educats en el lleure
Nivell Baix
Nivell Normal-Baix
Nivell Normal-Alt
Nivell Alt
- TOTAL (mitjana de tots els resultats de les diferents escales):
En el gràfic 15 veiem que el nivell d’Intel·ligència Emocional de les persones
enquestades que reben una educació en el lleure és elevat, ja que predomina el
nivell normal-alt i la resta presenta nivell alt. Per altra banda, en el gràfic 16 veiem
que el nivell d’Intel·ligència Emocional dels que no són educats en el lleure és,
únicament, normal-alt.
Aquests percentatges mostren que el nivell general de Intel·ligència Emocional
és elevat, ja que ambdós grups presenten uns nivells alts, tot i així el nivell del
conjunt de persones enquestades que són educades en el lleure és major, per tant
l’educació en el lleure influencia de manera positiva en la Intel·ligència Emocional.
4. Conclusions
Aquest treball de recerca, s’ha desenvolupat entorn la hipòtesi plantejada en la
Introducció, la qual es basa en una experiència personal viscuda durant uns
campaments d’estiu amb l’agrupament. A partir d’aquell dia vaig interessar-me per la
Intel·ligència Emocional i per la influència de l’educació en el lleure en ella, ja que,
personalment, m’havia incidit de manera positiva. El marc pràctic l’he dividit en dues
parts per informar-me de les bases de l’educació en el lleure, és a dir, els educadors i
els que reben l’educació. La primera part pràctica està formada per una entrevista a un
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 46 ~
cap d’un agrupament escolta, per tal d’entendre la seva funció i importància. En la
segona part, he realitzat un test que analitza el nivell d’Intel·ligència Emocional de les
persones i he comparat els resultats dels enquestats que rebien una educació en el
lleure de manera continuada i els resultats dels que no. He pogut comprovar que la
meva hipòtesi era correcta; he demostrat que els que reben una educació en el lleure
tenen un nivell d’I.E. subtilment, més elevat. De tota manera, potser els resultats no
han estat més significatius ja que les preguntes del test eren molt personals i moltes
vegades no som capaços de reconèixer característiques negatives de la pròpia
personalitat, a més a més, tampoc he aconseguit un nombre gaire gran d’enquestats,
fet que si hagués estat major, hagués aconseguit més variabilitat i corroboració de
resultats. La realització del marc teòric del treball ha estat costosa perquè hi havia
diverses teories sobre les intel·ligències relacionades amb la emocional, i algunes eren
una mica complicades de comprendre. Tot i així, he seguit investigant i cercant nova
informació fins arribar a entendre-les.
L’aprenentatge que m’ha aportat aquest treball ha estat variat, m’ha ensenyat
a cercar informació i a organitzar tant un treball, és a dir, estructurar-lo, com el meu
propi temps, és a dir, l’optimització d’aquest. Per altra banda, m’ha proporcionat
coneixements sobre la Intel·ligència Emocional i altres teories relacionades, a més a
més, també he après més sobre l’educació en el lleure i el funcionament del meu propi
agrupament.
5. Bibliografia i Webgrafia
- “Teoría y pràctica de la Educación en el Tiempo Libre”- Josué Llull
Peñalba
- “Perspectives de l’educació en el lleure” – Carles Armengol, Manel
Capdevila, Àngel Essomba, Paco Estellés, M. Del Mar Galceran, Cristina
López, Francesc Garreta, M. Àngels Pavon, Jordi Picant, Ramon Terrassa
- Curs de monitor/es de lleure infantil i juvenil: Material didàctic –
Fundació Escolta Josep Carol (Escola Forca)
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 47 ~
- “Intel·ligència Emocional” – Daniel Goleman
- http://www.unh.edu/emotional_intelligence/EI%20Assets/Reprints...EI
%20Proper/EI1990%20Emotional%20Intelligence.pdf [Document en
PDF] – Intel·ligència Emocional de Peter Salovey i John D. Mayer
- http://www.iapsych.com/chcv2.pdf [Document en PDF] – Teoria de
Cattel-Horn-Carrol
- http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/1307820.pdf [Document en
PDF] – Recopilació de diverses teories de la Intel·ligència Emocional
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_emocional
[Teoria de la Intel·ligència Emocional]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_les_intel%C2%B7lig%C3%A8nci
es_m%C3%BAltiples [Teories de les Intel·ligències Múltiples]
- http://en.wikipedia.org/wiki/Cattell%E2%80%93Horn%E2%80%93Carro
ll_theory [Teoria de Cattel-Horn-Carrol]
- http://boj.pntic.mec.es/~lbarrioc/utilidades/intelemo.html [Compilació
de diverses teories de la Intel·ligència Emocional]
- http://psychology.about.com/od/personalitydevelopment/a/emotional
intell.htm [Intel·ligència Emocional]
- http://repositori.uvic.cat/bitstream/handle/10854/2382/trealu_a2013_
marti_albert_treball_intelligencies_multiples_v1.pdf?sequence=3
[Teoria de les Intel·ligències Múltiples]
- http://en.m.wikipedia.org/wiki/Three_Stratum_Theory [Three Statum
Theory – Cattel-Horn-Carrol]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Sigmund_Freud [Sigmund Freud]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Usain_Bolt [Usain Bolt]
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 48 ~
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD_i_Cornet [Antoni
Gaudí i Cornet]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Wolfgang_Amadeus_Mozart [Wolfang
Amadeus Mozart]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare [William
Shakespeare]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein [Albert Einstein]
- http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.d4825f1176a317b
43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=6ef3ad593d624410VgnVCM2000009b
0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6ef3ad593d624410VgnVCM2000009b0c1
e0aRCRD&vgnextfmt=default [Definició d’Educació en el Lleure segons
la Generalitat de Catalunya]
- http://www.esplac.cat/ [Organització d’Esplais]
- http://www.psicologia-online.com/test/ie/ [Test d’Intel·ligència
Emocional]
6. Annex
6.1 Biografies
6.1.1 Peter Salovey (1958 - actualitat)[1]
És psicòleg social i president de la universitat de Yale. És un
dels pioners i investigadors de la intel·ligència emocional. Després de
graduar-se a Stanford, va anar a la Universitat de Yale per fer un
doctorat en psicologia (1986). Va obtenir càrrecs docents de
secundària en les Escoles d'Administració i de la Salut Pública i
l'Institut d'Estudis Polítics i Socials. Va ser nomenat degà de l’Escola
de Graduats d’Arts i Ciències el gener de 2003, Degà de la
Universitat de Yale el juliol de 2004, Provost l’octubre de 2008 i
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 49 ~
president el juliol de 2013.
Juntament amb John D. Mayer va desenvolupar un ampli marc anomenat
"Intel·ligència Emocional", que defensa la teoria que dictamina que de la mateixa
manera que les persones tenen una àmplia gamma d'habilitats intel·lectuals, també
tenen una àmplia gamma d'habilitats emocionals quantificables que afecten
profundament el seu pensament i acció. En la seva investigació sobre el comportament
de la salut, el Sr Salovey investiga l'eficàcia dels missatges de promoció de la salut a
persuadir la gent a canviar els comportaments de risc relacionats amb el càncer i el
VIH.
En total, Salovey és autor o editor de tretze llibres traduïts a onze idiomes i ha
publicat més de 350 articles de revistes i assaigs.
6.1.2 John D. Mayer[2]
És un psicòleg de la universitat de New Hampshire. Es va
llicenciar a la Universitat de Michigan, i es va doctorar en psicologia
a la Universitat Case Western Reserve. Una de les seves àrees
d’investigació és la intel·ligència emocional i personal, incloent-hi
la seva conceptualització i mesurament.
En la dècada dels 90, Mayer i el Dr. Peter Salovey van
desenvolupar un model popular d’intel·ligència emocional , el
MSCEIT (“Mayer-Salovey-Caruso Emotional Intelligence Test”).
6.1.3 Howard Gardner(1943 - actualitat)[3]
És un psicòleg, investigador i professor de l’Universitat de
Harvard, conegut en l’àmbit científic per les seves investigacions
en l’anàlisi de les capacitats cognitives i per formular la teoria de
les intel·ligències múltiples, pel que li van concedir el Premi
Príncep d’Astúries(2011). Va estudiar a la universitat de Harvard
decantant-se per la psicologia i la neuropsicologia. El 1983 va
presentar la seva teoria en el llibre “Frames of Mind: The Theory
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 50 ~
of Multiple Intelligences”, on critica la idea d’una sola intel·ligència, mitjançant proves
psicomètriques. Gardner en diferencia vuit (lingüística, lògica-matemàtica, corporal i
cinètica, visual i espacial, musical, interpersonal, intrapersonal i naturalista) que estan
presents en cada individu, en més o menys grau i s’influencien unes a les altres. Amb
les seves teories va fer trontollar el sistema educatiu de EEUU i la manera de mesurar
la intel·ligència del moment (el coeficient intel·lectual).
Ha destacat també en la recerca de psicologia social, especialitzant-se en
conductes com l’altruisme.
6.1.4 Raymond Cattel(20 de març de 1905-2 de febrer de 1998) [4]
Va ser un psicòleg britànic que es va establir posteriorment als EEUU. Cattell és
un dels psicòlegs més famosos del segle XX. Va treballar sobre la intel·ligència i la
personalitat, diferenciant una intel·ligència fluida i una cristal·litzada.
La seva gran productivitat literària, és autor o coautor de
55 llibres y més de 500 articles en revistes especialitzades i de
divulgació, el converteix en un autor molt influent.
Va ser defensor i seguidor del mètode científic aplicat a la
psicologia, proposant el mètode d’anàlisi de factors. Una de les
aplicacions més importants de l’anàlisi factorial de Cattell va ser
la definició de setze factors fonamentals de la personalitat
humana, coneguts com 16PF. El 16PF és un test de personalitat
d'àmplia aplicació i que des de la seva creació el 1949 ha patit
cinc modificacions (la versió actual és de 1993).
6.1.5 John L. Horn (1929-2006)[5]:
Va ser un erudit, psicòleg cognitiu i un pioner en el
desenvolupament de les teories de les intel·ligències múltiples. El
Dr. Horn junt amb Raymond Cattell van desenvolupar la teoria de
la intel·ligència fluida i cristal·litzada. Posteriorment es va
combinar aquesta teoria amb el treball de John Carroll (“The
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 51 ~
Cattell-Horn-Carroll theory” ,1967). La teoria CHC és la base per a moltes proves
modernes de coeficient intel·lectual. Va ser professor de Psicologia de l’Educació de la
Universitat de Berkeley (1967),professor associat de Psicologia a la Universitat de
Denver (1970-1986), investigador associat a l’Institut de Psiquiatria de la Universitat de
Londres, Anglaterra (1972), investigador associat de la Clínica Psiquiàtrica de l’Hospital
Universitari de Lund, Suècia. (1982), professor de Psicologia i Director de
Desenvolupament d’Adults I Envelliment de la Universitat del Sud de Califòrnia (1986-
2006).
Va rebre nombrosos premis i va exercir com a president de l’Associació
Nacional per a l’Avanç de la Gent de Color i la Unió Americana de Llibertats Civils.
6.1.6 John Bissel Carrol (1916 - 2003) [6]
Va ser un psicòleg que va fer aportacions a la psicologia, la
lingüística educativa y la psicometria. El llenguatge li va interessar
des de ben jove, es va formar a la Universitat de Wesleyana,
graduant-se el 1937 en Llengües Clàssiques. Es va doctorar en
Psicologia a la Universitat de Minessota, a on va descobrir que li
interessava més treballar amb gran nombre de subjectes que no
pas amb individualitats. Un dels seus primers projectes va ser
crear una prova d’aptitud lingüística per a llengües estrangeres
(Modern Language Aptitud Test (1953-58), o MLAT) encarregat per l’exercit dels EEUU.
Una altra aportació va ser el seu article “Fundamental considerations in testing for
English language proficiency of foreign students” (Consideracions fonamentals per
l’avaluació del domini de la llengua anglesa per estudiants estrangers, 1961). Un any
més tard, Carroll va presentar el seu “Model of School Learning” (Model
d’aprenentatge escolar), on creava un marc hipotètic format per dos tipus de
variables:
1-Diferències individuals (intel·ligència, aptituds i motivació)
2-Variables relacionades amb la qualitat i la duració de la instrucció.
El seu treball culmina amb la seva obra “Human Cognitive Abilities: A survey of
factor-analytic studies” (Les Capacitates Cognitives Humanes: una enquesta sobre
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 52 ~
estudis analític factorials) publicada 1993, on proposa la “Teoria dels Tres Estrats”, els
tres nivells diferents de cognició.
6.1.7 Daniel Goleman (1947- actualitat)[7]
La publicació del seu best-seller “Intel·ligència Emocional”(1995)
l'ha fet famós arreu del món. Posteriorment va escriure “Pràctica de la
Intel·ligència Emocional” i “Intel·ligència social”. Ha treballat com a
redactor de la secció de ciències de la conducta i el cervell de “The New
York Times”. També ha estat editor de la revista Psychology Today, així
com professor de psicologia a la Universitat de Harvard en la que es va
doctorar. És cofundador de la “Collaborative for Academic, Social and
Emotional Learning” en el Centre d'Estudis infantils de la Universitat de
Yale (després a la d'Illinois, a Chicago), que s'ocupa d'introduir cursos
d'educació emocional a les escoles.
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 53 ~
Eix
cro
no
lògi
c d
e le
s d
ifer
ents
teo
ries
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 54 ~
6.2 Test d’Intel·ligència Emocional usat
- Has tingut contacte amb l’educació en el lleure?
o No o Sí:
o Agrupament escolta o Acció escolta o Esplai o Altres (colònies, campaments, ...)
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 55 ~
Treball de recerca: Influència de l’educació en el lleure en la Intel·ligència Emocional
~ 56 ~
7. Agraïments
Per poder realitzar aquest projecte he necessitat ajuda, guiatge i suport tant de la
meva tutora com de les persones que m’envolten; la meva família i amics. Volia agrair
especialment a la Josefina Sanz, per ajudar-me en l’inici del treball tot i no ser la seva
especialitat, a la Conxita Costa, per orientar-me i així prendre les decisions adequades,
a la meva mare per recolzar-me en tot moment, al Santi Marchese per encaminar-me i
així saber per on començar, als caps del meu cau, sobretot al Víctor i al Goro que em
van oferir ajuda incondicional, al Ramon i la Gemma per aixecar-me en els pitjors
moments i a fer-me seguir endavant i, per últim, a tots aquells que em van respondre
el test ja que sé que era dens i extens.